disposicion consolidada

La Constitució Espanyola, en l'article 148.1.8a, estableix que les comunitats autònomes podran assumir competències en matèria de forests i aprofitaments forestals, i el seu article 149.1.23a atribueix a l'Estat competència exclusiva per a l'establiment de la legislació bàsica sobre forests i aprofitaments forestals.

Per la seua banda, els reglaments comunitaris han contribuït a l'aparició de normes de dret intern que incideixen sobre la matèria, afavorint l'increment del patrimoni forestal a Espanya, pel fet d'incentivar l'abandó de les superfícies de cultius, eliminant els excedents per a establir l'equilibri entre la producció i la capacitat del mercat i mantindre amb això una comunitat agrícola viable, inclús en zones de muntanya desfavorides, de manera que es procura així la protecció del medi ambient en el seu conjunt i la conservació duradora dels recursos naturals, dins d'un desenrotllament i gestió sostenibles dels terrenys i aprofitaments d'esta classe.

Estos objectius, articulats al seu dia per mitjà del Reglament (CEE) núm. 797/85 del Consell, de 12 de març de 1985, relatiu a la millora de l'eficàcia de les estructures agràries, i el Reglament (CEE) núm. 1760/87, del Consell, de 15 de juny de 1987, pel qual es modifiquen els reglaments (CEE) núm. 797/85, 270/79, 1360/78 i 355/77 quant a les estructures agràries i l'adaptació de l'agricultura a la nova situació dels mercats i la conservació de l'espai rural, van influir en l'increment de les superfícies forestals, ateses les ajudes dirigides a implementar mesures forestals en les explotacions de muntanya desfavorides i sensibles i en les explotacions agràries amb directa incidència en l'àmbit forestal. Des d'estos es van establir les bases de l'activitat econòmica reguladora de les explotacions d'este caràcter i, conseqüentment, les bases de la política forestal, orientades a conciliar la producció forestal, així com a la protecció dels recursos i el patrimoni forestals, per mitjà de la planificació de l'ordenació forestal, en el seu conjunt, considerada com un valuós instrument de la política forestal a fi de preservar l'ecosistema.

Respecte d'això, n'hi ha prou a mencionar com a mostra del canvi operat en la legislació tradicional de forests el règim d'actuacions relacionades de prevenció dels incendis forestals i el foment forestal, on el Reglament (CEE) núm. 2158/92, de 23 de juliol, relatiu a la protecció dels boscos comunitaris contra els incendis, va condicionar notablement els continguts de la directriu bàsica de planificació de Protecció Civil d'Emergència per Incendis Forestals en 1993.

De la mateixa manera, la normativa comunitària europea ha condicionat decisivament els continguts de les mesures de foment forestal, i el Reglament (CEE) núm. 2080/92, del Consell, de 30 de juny del 1992, pel qual s'establix un règim d'ajuda comunitari d'ajudes a les mesures forestals en l'agricultura, i el Reglament (CEE) núm. 1610/89, del Consell, de 29 de maig de 1989, pel qual s'estableixen les normes del desplegament del Reglament (CEE) núm. 4256/88 quant a l'acció de desenrotllament i aprofitaments dels boscos en les zones rurals de la Comunitat, van conduir a l'aprovació del Reial Decret 152/1996, de 2 de febrer, pel qual s'establix un règim d'ajudes per a fomentar inversions forestals en explotacions agràries i accions de desenrotllament i aprofitament dels boscos en les zones rurals, i més recentment, el Reglament (CE) núm. 1257/1999, del Consell, de 17 de maig de 1999, sobre l'ajuda al desenrotllament rural a càrrec del Fons Europeu d'Orientació i de Garantia Agrícola (FEOGA) i pel qual es modifiquen i es deroguen determinats reglaments, va portar a aprovar el Reial Decret 6/2001, de 12 de gener, sobre foment del repoblament, i el mateix cal dir de l'abundant normativa comunitària dictada per a la defensa de l'ecosistema i l'hàbitat natural.

Així mateix, ha de destacar-se el pla d'acció de la Unió Europea en defensa dels boscos, que proposava díhuit accions clau a aplicar en un període de cinc anys (2007-2011).

Establit l'anterior, en l'àmbit estatal la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests, en l'article 31, sota la rúbrica Plans d'Ordenació dels Recursos Forestals (PORF), faculta les comunitats autònomes, dins del marc del repartiment competencial i dels seus propis estatuts d'autonomia, per a elaborar instruments de planificació forestal, que es constitueixen en una ferramenta en el marc de l'ordenació del territori.

L'esmentada llei és bàsica, segons s'expressa en la seua exposició de motius, i així es reitera en la seua disposició final segona, per dictar-se a l'empara del que disposa l'article 149.1.23a de la Constitució.

Quant a la planificació forestal, l'article 31.2 de la llei estatal de referència expressa que «el contingut d'estos plans serà obligatori i executiu en les matèries regulades en esta llei. Així mateix, tindran caràcter indicatiu respecte de qualssevol altres actuacions, plans o programes sectorials».

La Llei estatal de Forests dedica el capítol II del títol III a la gestió forestal sostenible i, en particular, els seus articles 29 a 31 es refereixen a la planificació forestal, regulant amb este fi els Plans d'Ordenació de Recursos Forestals (PORF) en l'article 31, així com actuacions prèvies i el procediment d'elaboració dels dits instruments, que són competència de la respectiva comunitat autònoma, a les quals s'atribueix formalment la facultat de l'aprovació del mencionat pla, incloent-hi previsions en relació amb l'àmbit territorial i els elements que han d'integrar el PORF.

És per això que des del respecte a la legislació bàsica de l'Estat i a les exigències del dret comunitari europeu, la competència en matèria de la legislació forestal correspon a les comunitats autònomes, i en este sentit, així es reconeix expressament en la Llei estatal de Forests.

En l'àmbit autonòmic, ha de recordar-se que l'article 49.1.10 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana atribueix a la Generalitat la competència exclusiva, entre altres matèries, sobre forests, aprofitaments i servicis forestals, vies pecuàries i pastures, espais naturals protegits i tractament especial de zones de muntanya, d'acord amb el que disposa el número 23 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola.

Per la seua banda, l'article 50.6 de l'Estatut d'Autonomia reconeix en el marc de la legislació bàsica de l'Estat i, si és el cas, en els termes que esta establisca, a la Generalitat la competència de desplegament legislatiu i l'execució del règim de protecció del medi ambient, sense perjuí de les facultats de la Generalitat per a establir normes addicionals de protecció.

En desplegament d'estes previsions es va aprovar la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i per a desplegar esta es dicta el present decret. La dita norma va ser desplegada per mitjà de Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.

Sota la rúbrica de Planificació forestal, els seus articles 19 al 21 de la Llei 3/1993 esmentada estableixen que esta es durà a terme per mitjà del corresponent pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana.

L'any 2004 es va aprovar el Decret 106/2004, de 25 de juny, del Consell, pel qual es va aprovar el Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, que posteriorment va ser anul·lat per la Sentència núm. 188/2007, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (Secció 3a), per defectes en la seua tramitació.

El capítol II del títol III de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, regula els plans d'acció territorial que poden ser de caràcter sectorial o integrat, i en l'article 46.1 estableix que correspon al Consell l'aprovació definitiva, mitjançant un decret, d'estos plans.

L'article 133 i següents del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat pel Decret 67 2006/, de 19 de maig, de Consell, regula els plans d'acció territorial, les seues determinacions i documentació.

I en el marc de la legislació esmentada s'ha elaborat el present decret de planificació forestal.

En virtut d'això, complits els tràmits procedimentals, a proposta de la consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la seua reunió del dia 3 de maig de 2013,

Índex ▲

DECRETE

Article 1. Aprovació del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana

1. S'aprova el Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (PATFOR), en compliment del que disposa l'article 19 i següents de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i del que es regula en la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, per als Plans d'Acció Territorial.

2. El Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana es compon d'un document normatiu vinculant, reflectit en el present articulat, i dels següents documents, amb efecte indicatiu, que es detallen a continuació:

a) El document informatiu conté els objectius i les premisses del pla, junt amb la diagnosi del sector i del territori afectat. L'enfocament del document és el dels servicis ambientals, i hi destaca per la seua intensitat tant el diagnòstic d'estos com el del marc de governança. Este marc és el que haurà de facilitar, en el futur, l'adequada gestió forestal, per a la provisió dels servicis ambientals.

b) El document propositiu desplega en els seus diferents apartats les propostes de planejament del PATFOR, que s'arrepleguen entorn de quatre conceptes: propostes de planejament, directrius i zonificació territorial, que inclou les demarcacions forestals, d'acord amb la Llei 3/1993, recomanacions tècniques per a la gestió forestal, recomanacions per a millorar l'eficàcia de l'Administració forestal i el programa d'actuacions a desenrotllar en els pròxims anys.

c) Annex metodològic

d) L'estudi de paisatge, previst en la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, com a contingut del pla d'acció territorial, inclou l'anàlisi i diagnosi del recurs paisatgístic i les seues interaccions amb les mesures que proposa el pla. El document aporta la seua pròpia normativa, coherent amb el contingut en el document general.

3. Els documents descrits en l'apartat anterior no es publiquen en el present decret a causa de la seua gran extensió. Estos estaran depositats en els servicis territorials de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, i podran ser consultats per aquells ciutadans que ho sol·liciten en les dites dependències, o bé en la pàgina web de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient: <http://www.citma.gva.es>.

Índex ▲

TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOL I
Disposicions de caràcter general

Article 2. Naturalesa, àmbit d'aplicació i vinculació del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana

1. El PATFOR és un instrument d'ordenació del territori forestal de la Comunitat Valenciana, i de planificació de la gestió dels servicis que este proveeix.

2. L'àmbit d'aplicació del PATFOR està constituït per tots els terrenys forestals de la Comunitat Valenciana, amb independència de qui siga el seu titular.

3. Com a pla d'acció territorial sectorial, incorpora els objectius i principis directors de l'estratègia territorial de la Comunitat Valenciana.

4. Les determinacions contingudes en el Pla d'Acció Territorial Forestal vincularan tant persones físiques com persones jurídiques, siguen públiques o privades.

Article 3. Definicions

A l'efecte del que preveu este decret, es considerarà com a:

1. Biodiversitat: variabilitat dels organismes vius de qualsevol font, incloent-hi, entre altres, els ecosistemes forestals, els ecosistemes aquàtics associats i els complexos ecològics dels quals formen part; comprén la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes. Per si mateixa constitueix un servici ambiental de base que permet que els ecosistemes forestals subministren la resta de beneficis a la societat.

Igual que ocorre amb els servicis de regulació i molts dels culturals, té la consideració d'externalitat, per la qual cosa no sol tindre un valor de mercat. La presència d'espècies endèmiques, amenaçades o en perill d'extinció, l'existència d'una variabilitat genètica específica, o la conservació d'hàbitats o ecosistemes forestals d'especial interés, són alguns dels indicadors del servici ambiental que presta la biodiversitat.

2. Capçalera de conca: zones drenants que, dins de la mateixa conca, no tenen subconques tributàries o dependents, atenent l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

3. Comprador de servicis ambientals: es considera com a comprador de servicis ambientals forestals qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que paga pel seu compte o com a intermediari a un proveïdor per un servici ambiental del qual es beneficia directament o indirectament o sobre el qual té interés a conservar el seu subministrament.

4. Conca amb impacte territorial mitjà o alt associat al risc d'inundació: conca que conté zones inundables amb una categoria d'impacte total, impacte urbà i agrícola, inferior a tres amb cinc establida en el Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA).

5. Conca prioritària: conca amb un impacte territorial mitjà o alt lligat al risc d'inundació i amb una extensió de terreny forestal major del trenta per cent o amb unes pèrdues de sòl superiors a cinquanta tones per hectàrea i any en una extensió major del trenta per cent de la seua superfície total.

6. Custòdia del territori: conjunt d'estratègies o tècniques a través de les quals s'impliquen els propietaris i usuaris del territori forestal en la conservació i millora dels servicis ambientals subministrats per este per mitjà de la gestió forestal sostenible i activa.

7. Entitat de custòdia del territori: organització pública o privada, sense ànim de lucre, que du a terme iniciatives que incloguen la realització d'acords de custòdia del territori per a la conservació i millora dels servicis ambientals subministrats pels terrenys forestals per mitjà de la gestió forestal sostenible i activa.

8. Repoblament: repoblació, per mitjà de sembra o plantació amb espècies forestals, d'un terreny agrícola o dedicat a altres usos no forestals.

9. Fracció de cabuda coberta: percentatge de la superfície del terreny coberta per la projecció de les copes dels peus de la massa.

10. Gestió forestal: conjunt d'actuacions que l'home realitza sobre el sistema forestal i que tenen com a objecte el manteniment i la millora d'un o més servicis ambientals subministrats pels ecosistemes i/o la persistència dels processos i les funcions ecològiques i biològiques característiques dels ecosistemes forestals.

11. Interfície urbanoforestal: zona en què es troben o es mesclen vivendes i instal·lacions amb vegetació forestal, ja siga en edificacions disperses o a la vora de nuclis compactes.

12. Línia base del servici ambiental: es considera com a línia base d'un determinat servici ambiental el nivell o la magnitud del subministrament d'un determinat servici, que s'estima més probable en el futur, en absència de l'esquema de pagament per servicis ambientals.

La línia base podrà calcular-se sobre els nivells del servici ambiental subministrat o sobre les característiques de les pràctiques de gestió forestal associades a la provisió del servici.

13. Forest en consorci o en conveni: forest sobre la qual hi ha una relació contractual entre l'Administració pública i un particular, per a fins de conservació, reforestació, millora de l'explotació, etc.

14. Forests protectores: per raó de les seues especials característiques, les forests podran classificar-se en protectores, de conformitat amb el que es regula en el capítol IV bis del títol II de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests.

15. Mosaic agroforestal: territori en què s'entremesclen el sòl forestal i el sòl no forestal destinat a usos agrícoles i/o ramaders.

16. Pagament per servicis ambientals: mecanisme voluntari i continuat de compensació econòmica als proveïdors d'un o més servicis ambientals per part d'un o més compradors.

La compensació econòmica està condicionada a l'existència de pràctiques de gestió forestal sostenible i activa que mantinguen els nivells de subministrament del servici ambiental en magnituds superiors a la línia base que s'haja establit per a este. La gestió forestal haurà de comptar amb els instruments tècnics necessaris que permeten la seua avaluació i seguiment.

17. Plantació o cultiu forestal: implantació d'espècies forestals en un terreny per mitjà de sembra o plantació sotmeses a una intervenció humana continuada des del seu establiment i amb un torn d'aprofitament inferior a cinquanta anys.

18. Proveïdor de servicis ambientals forestals: es considera com a proveïdor de servicis ambientals forestals qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que siga propietària d'un terreny forestal o tinga els drets de gestió sobre este i que realitzen determinades pràctiques de gestió forestal que mantenen o incrementen els nivells de producció d'un determinat servici ambiental forestal.

19. Reforestació: reintroducció d'espècies forestals, per mitjà de sembra o plantació, en terrenys que van estar poblats forestalment fins a èpoques recents, però que van quedar rasos a causa de tales, incendis, vendavals, plagues, malalties o altres motius.

20. Repoblació forestal: implantació d'espècies forestals en un terreny per mitjà de sembra o plantació, sotmeses a una intervenció humana esporàdica una vegada realitzat l'establiment. Inclou els conceptes de repoblament i reforestació.

21. Servicis ambientals forestals: són aquells beneficis tangibles i intangibles que la societat rep dels ecosistemes forestals, resultants de les funcions i processos ecològics intrínsecs a estos i que es poden aprofitar directament.

Inclouen servicis o béns de producció, servicis de regulació, servicis culturals i la biodiversitat, que afecten la societat. D'acord amb el seu ús final, un mateix bé o servici ambiental pot classificar-se en una o diverses d'estes categories:

a) Servicis culturals: són beneficis no materials que les persones obtenen dels ecosistemes a través del desenrotllament cognitiu, el lleure o les experiències culturals i estètiques. Igual que ocorre amb els servicis de regulació, en general tenen la consideració de béns públics o externalitats i no tenen valor de mercat, llevat d'excepcions.

Els principals servicis culturals de les forests mediterrànies són l'esbargiment o ús recreatiu, l'ús educacional, l'ús esportiu, els valors paisatgístics, la caça i la pesca; estos últims en la seua pràctica lúdica tradicional o d'índole esportiva.

b) Servicis de producció: són els productes o béns que s'obtenen dels ecosistemes. Es tracta de productes que generalment tenen un valor de mercat i que, encara que tinguen la característica de ser renovables, es consumeixen amb el seu ús.

Són servicis ambientals de producció la fusta, la llenya, els biocombustibles, els fruits, les llavors, els bolets, els recursos genètics, les fibres o els productes bioquímics, entre altres.

c) Servicis de regulació: són els beneficis que obté la societat com a conseqüència de les funcions de regulació de determinats processos en els ecosistemes. La majoria d'estos servicis tenen un caràcter de bé públic o externalitat, de manera que, en general, no tenen un valor de mercat.

Els principals servicis de regulació de les forests mediterrànies són el control de l'erosió hídrica i eòlica; la regulació climàtica local; la regulació climàtica global, gràcies a l'efecte engolidor de carboni atmosfèric i compensador de l'augment de temperatura; la regulació hídrica, traduïda en recàrrega d'aqüífers i control d'inundacions; el control de la desertificació; la reducció de la vulnerabilitat enfront d'incendis forestals o plagues i la pol·linització.

22. Terrenys forestals arbrats: terrenys forestals amb una fracció de cabuda coberta arbòria igual o superior al cinc per cent.

23. Via d'extracció: accés temporal, la finalitat exclusiva de la qual és l'extracció d'un recurs que s'està aprofitant i que s'executa en el moment de l'aprofitament per al fi del qual s'utilitze.

24. Zones d'alta productivitat: aquelles zones forestals amb una intensitat bioclimàtica lliure major de set unitats bioclimàtiques i una capacitat de retenció típica major de cent huitanta mil·límetres.

25. Zones àrides i semiàrides: zones amb precipitació anual inferior a quatre-cents mil·límetres i en les quals en tres o més mesos la temperatura mitjana mensual, en graus centígrads, és el doble de la precipitació mitjana mensual en mil·límetres.

26. Zones d'elevada potencialitat erosiva: zones amb erosió potencial major de cinquanta tones per hectàrea i any.

27. Zones de risc d'incendi greu per necessitat de protecció: són les zones que presenten una o diverses de les següents condicions definides en el PATFOR: terreny forestal estratègic, densitat d'interfície urbanoforestal alta o molt alta i vulnerabilitat molt alta.

28. Zones de risc d'incendi greu per perillositat: són aquelles zones en què l'incendi forestal adquirirà una velocitat de propagació major que dos amb quatre quilòmetres per hora, una intensitat lineal major que tres mil cinc-cents quilowatts per metre i una longitud de flama superior a tres amb quatre metres, sota condicions meteorològiques de brisa i humitat dels combustibles vius del cent dèsset per cent i humitats dels combustibles morts del sis per cent, huit per cent i deu per cent, per als temps d'humitat equilibri d'una hora, deu hores i cent hores, respectivament.

Article 4. Principis inspiradors del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana

Són principis inspiradors del PATFOR els que preveu la normativa vigent i a més:

1. La promoció de la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans i el desenrotllament sostenible per mitjà d'accions que contribuïsquen al progrés, la cohesió econòmica i social, la cohesió territorial, la conservació i l'aprofitament eficient dels recursos naturals, la promoció del patrimoni cultural i la qualitat ambiental.

2. El manteniment i la millora de la provisió simultània dels servicis ambientals produïts pels ecosistemes forestals.

3. La posada en valor dels servicis ambientals subministrats pels ecosistemes forestals que actualment no tenen valor de mercat, com la recarrega dels aqüífers, la captura de carboni atmosfèric o el paisatge.

4. La sostenibilitat, és a dir, l'administració i l'ús dels boscos i forests de forma i intensitat tals que mantinguen la seua biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i el seu potencial per a atendre, ara i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants a escala local, nacional i global, i que no causen dany a altres ecosistemes.

5. La multifuncionalitat, és a dir, el reconeixement del paper de les forests i els boscos en la protecció del medi ambient, el manteniment dels processos vitals per al suport de la vida en la terra i en el desenrotllament econòmic i social de les nacions.

6. La integració implica unir l'àmbit forestal i la conservació de la naturalesa en tots els seus vessants, incloent-hi conjuntament l'administració i la gestió dels espais naturals en tots els seus aspectes.

7. La participació, és a dir, el pla, es concep en la seua elaboració i aplicació com una ferramenta de participació pública, tan àmplia i representativa com siga possible, en la gestió dels espais forestals.

8. Continuïtat, és a dir, la perduració en el temps dels objectius i les actuacions desenrotllades amb independència de la conjuntura o cicles polítics.

9. La incorporació dels objectius i principis directors de l'estratègia territorial de la Comunitat Valenciana, el manteniment de la funcionalitat de la infraestructura verda del territori i la seua contribució a la zonificació del sòl no urbanitzable en la planificació urbanística i territorial.

Article 5. Objectius del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana.

Constitueix l'objectiu específic del PATFOR definir el model forestal de la Comunitat Valenciana, basat en la seua integració amb el desenrotllament rural, en la gestió sostenible, la multifuncionalitat de les forests i la conservació de la diversitat biològica i paisatgística. Este objectiu es desenrotlla en cinc estratègies i dèsset línies d'acció, que el PATFOR assumeix com a pròpies, per a aconseguir amb la seua execució i desenrotllament:

1. Estratègia I: establir un marc d'objectius i criteris de gestió forestal, amb capacitat per a adaptar-se a la dinàmica de l'escenari rural, des del punt de vista socioeconòmic i ambiental.

a) Definint, a escala regional, el concepte, la delimitació i la caracterització del sòl forestal valencià i la seua propietat, reflectint la realitat de mosaic agroforestal valencià.

b) Proposant una gestió forestal associada a usos i servicis ambientals potencials de cada territori, prioritzant la compatibilitat d'usos i identificant les seues limitacions.

c) Adoptant criteris de zonificació del territori forestal en funció de les seues potencialitats, el seu valor i els riscos existents.

d) Definint directrius tècniques de gestió forestal orientades a la consecució d'objectius i criteris adaptables a diferents escales, a les característiques del territori i a un entorn ambiental biodivers i en constant canvi.

2. Estratègia II: crear i fomentar models de governança forestal participatius i adaptats a les diferents realitats i estructures de la propietat.

a) Fomentant models de gestió forestal específics per als diferents tipus de propietat forestal i agroforestal, potenciant fórmules descentralitzades, tant verticalment com horitzontalment.

b) Dissenyant i potenciant un esquema diversificat de finançament del sector, associat a la gestió sostenible del territori forestal i a l'oferta de béns i servicis ambientals, que fomente la rendibilitat d'usos i introduïsca la corresponsabilitat social.

c) Recolzant una organització diversa i activa del sector forestal valencià en què estiguen representats els seus diferents actors.

d) Optimitzant l'organització, eficàcia i coordinació de l'Administració forestal, adaptant-se a les noves demandes, amb una clara vocació de servici públic, proximitat al ciutadà i descentralització.

3. Estratègia III: aclarir el marc normatiu i simplificar el marc procedimental, facilitant la seua aplicabilitat i proximitat de cara al ciutadà.

a) Coordinant les actuacions i la normativa prevista en el pla amb la resta d'instruments de planejament que afecten el mateix territori.

b) Aclarint la relació entre la diferent legislació aplicable al territori forestal, els seus usos i la seua gestió.

c) Incorporant normativa que facilite una adequada gestió forestal, simplificant procediments i modulant-los d'acord amb criteris de proporcionalitat i eficiència.

4. Estratègia IV: millorar la convivència i fomentar la participació dels actors que integren el sector.

a) Fomentant la creació de punts de trobada permanents i descentralitzats que potencien la cooperació i la corresponsabilitat en la gestió.

b) Millorant la comunicació i la informació amb les diferents administracions i amb el conjunt de la societat, fomentant canals bidireccionals accessibles a grups organitzats i no organitzats.

5. Estratègia V: aprofitar el territori forestal com a generador d'ocupació en el medi rural.

a) Identificant els usos no estrictament forestals amb capacitat de vertebració amb el món rural, compatibles en el territori forestal i indicant les seues condicions de compatibilitat.

b) Fomentant la innovació i l'esperit empresarial en les tecnologies sostenibles en matèria forestal per a elaborar productes i prestar servicis, dins del medi rural, que responguen a necessitats de la societat.

c) Fomentant una major vertebració forest-indústria, identificant les activitats i potencialitats forestals capaces de generar ocupació directa en el medi rural.

d) Facilitant la identificació i desenrotllament de mercats al voltant dels servicis forestals, especialment aquells l'activitat econòmica dels quals repercutisca directament sobre els propietaris forestals, ajudant a generar riquesa en les zones rurals.

Article 6. Criteris de la gestió forestal

Els criteris que guiaran la gestió forestal es prioritzaran en l'orde següent:

1. Foment dels servicis ambientals capaços de millorar la qualitat de vida i generar rendes que revertisquen positivament en el medi social on s'ha generat el dit servici.

2. Manteniment i millora dels servicis ambientals de regulació (sòl, aigua, clima, plagues, incendis), amb especial incidència en els que tinguen a veure amb una reducció dels riscos per a les persones i amb la persistència dels ecosistemes forestals.

3. Afavorir la gestió que compatibilitze un nombre més gran de servicis enfront de models que fomenten servicis ambientals exclusius o incompatibles amb la resta.

4. Prioritzar, per a la consecució dels objectius del PATFOR, la millora i conservació de les masses arbrades enfront de l'increment artificial de la superfície ocupada per estes. És a dir, es prioritzaran els tractaments silvícoles enfront dels treballs de repoblació.

5. La conservació, millora i reconstrucció de la coberta vegetal natural dels terrenys forestals amb l'objectiu d'aconseguir les formacions vegetals potencials en la mesura que siga possible.

Article 7. Vigència, revisió i modificació del pla.

1. La vigència del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana és indefinida.

2. El PATFOR es revisarà amb caràcter general cada quinze anys, i es podrà modificar quan concórreguen circumstàncies que alteren substancialment les condicions físiques o jurídiques d'acord amb les quals es va aprovar, o quan les circumstàncies així ho aconsellen.

3. El Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana es revisarà seguint el procediment establit per a la seua aprovació.

Índex ▲

CAPÍTOL II
Relacions i coordinació amb una altra normativa
de planejament i ordenació territorial

Article 8. Normativa general [1]

[derogat]

Article 9. Normativa d'espais naturals protegits [2]

[derogat]

Article 10. Raons imperioses d'interés públic de primer orde

1. Obeeixen a raons imperioses d'interés públic de primer orde les actuacions forestals previstes en plans, programes o projectes que tinguen conseqüències positives de primordial importància per al medi ambient, la seguretat i l'augment de la qualitat de vida, perquè tenen com a objecte:

a) La mitigació del risc d'incendis forestals en zones de risc greu d'incendi forestal, incloent-hi les d'interfície urbanoforestal.

b) La mitigació del risc d'inundació per mitjà d'actuacions en capçaleres de conques amb les prioritats d'actuació definides en el PATFOR o en els instruments que el despleguen.

c) La mitigació dels riscos de desertització i canvi climàtic.

d) La restauració de les masses forestals o de les poblacions faunístiques de la zona, per a garantir la seua persistència.

e) L'erradicació de plagues i malalties de quarantena que puguen posar en risc la persistència dels ecosistemes forestals i les seues espècies.

2. L'execució de les actuacions que responguen a les dites raons serà prevalent quan entren en conflicte amb altres instruments de gestió o protecció del territori.

Article 11. Aplicació del principi de precaució

1. Els instruments de planificació relatius a espècies amenaçades, protecció d'espais o biodiversitat podran establir la incompatibilitat de determinades accions forestals amb estos invocant el principi de precaució quan s'hagen detectat els efectes potencialment perillosos d'un fenomen, d'un producte o d'un procediment per mitjà d'una avaluació científica i objectiva que, per la seua banda, no permeta determinar el risc amb certesa suficient.

2. L'aplicació del principi de precaució només està justificada quan es complisquen les següents condicions prèvies: identificació dels efectes potencialment negatius, avaluació de les dades científiques disponibles i determinació del grau d'incertesa científica.

3. L'aplicació del principi ha de basar-se en una avaluació científica tan completa com siga possible; en cada etapa esta avaluació ha de determinar, en la mesura que siga possible, el grau d'incertesa científica.

4. Tota decisió d'actuar o de no actuar en virtut del principi de precaució ha d'anar precedida d'una determinació del risc i de les conseqüències potencials de la inacció.

5. Tan prompte com es dispose dels resultats de l'avaluació científica o de la determinació del risc, totes les parts interessades han de tindre la possibilitat de participar, amb la màxima transparència, en l'estudi de les diferents accions que poden preveure's.

6. Seran aplicables els principis generals d'una bona gestió dels riscos:

a) La proporcionalitat entre les mesures adoptades i el nivell de protecció triat.

b) La no discriminació en l'aplicació de les mesures.

c) La coherència de les mesures amb les ja adoptades en situacions semblants o utilitzant plantejaments semblants.

d) L'anàlisi dels avantatges i els inconvenients que es deriven de l'acció o de la inacció.

e) La revisió de les mesures a la llum de l'evolució científica.

Índex ▲

TÍTOL II
DE L'ADMINISTRACIÓ

CAPÍTOL I
Principis d'actuació

Article 12. Principis d'actuació de l'Administració forestal

1. Els principis d'actuació de les administracions públiques que intervinguen en l'aplicació del PATFOR seran els establits en la normativa europea, estatal i autonòmica que els regula i estableix els mitjans per a la seua aplicació, principalment, els següents:

a) Principi d'eficàcia: l'Administració pública, per a aconseguir els fins d'interés general, buscarà la qualitat dels servicis, la bona gestió econòmica i el compliment dels objectius fixats en els servicis prestats als ciutadans, tendint cap a uns índexs de qualitat òptims. Així mateix, establirà les mesures de simplificació necessàries en la tramitació dels procediments administratius.

b) Principi d'eficiència: completa al d'eficàcia, atén a l'optimització en l'ús dels recursos materials i humans per a la consecució dels fins plantejats i la millora de la qualitat dels servicis, condicionant la presa de decisions per a aconseguir majors èxits a menors costos.

c) Principi de coherència: les administracions públiques hauran de cooperar per a coordinar i integrar els procediments i la normativa, tant forestal com sectorial, que siga aplicable per a regular l'ordenació i gestió del territori forestal.

d) Principi de subsidiarietat: l'administració autonòmica competent en matèria forestal vetlarà pel respecte als principis de subsidiarietat, coordinació, cooperació i col·laboració en la distribució de responsabilitats administratives forestals, tant internament com amb les entitats locals.

e) Principi de participació: l'Administració adoptarà els mitjans necessaris perquè participen tots els actors, públics i privats, tant en l'elaboració de la normativa i presa de decisions com en la seua aplicació.

f) Principi d'informació eficient: l'Administració ha d'oferir als ciutadans informació d'acord amb el seu nivell d'interés i implicació que, en tot cas, serà accessible, usable, completa, exacta, actualitzada, segura, clara, íntegra, correcta i veraç, de consulta senzilla, organització i estructuració jerarquitzada, homogènia i interoperable.

2. Per a poder aplicar estos principis es posaran a disposició dels ciutadans els mitjans electrònics possibles per a facilitar en matèria forestal la presentació de queixes, suggeriments, i documents, així com el coneixement de la normativa i tramitació ràpida i senzilla dels procediments. Tot això, sense més càrregues administratives per als interessats que les estrictament necessàries per a la satisfacció de l'interés general i les establides en la normativa aplicable.

3. Les mesures que escomet el PATFOR i la seua posada en pràctica responen al desenrotllament d'estos principis.

Article 13. Declaració responsable i comunicació prèvia

1. De conformitat amb el que es regula en Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de servicis i el seu exercici, i en la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seua adaptació a la llei sobre el lliure accés a les activitats de servicis i el seu exercici, s'exigirà l'ús de la declaració responsable i de la comunicació prèvia.

2. La conselleria competent en matèria forestal facilitarà models de declaració responsable, i comunicació prèvia, amb el contingut mínim que han de tindre per a cada procediment.

Índex ▲

CAPÍTOL II
Divisió territorial forestal

Article 14. Objecte i funcionalitat

1. La Comunitat Valenciana s'organitza en demarcacions forestals, com a unitats territorials bàsiques per a la gestió, protecció i foment forestal.

2. Les demarcacions forestals constitueixen la unitat territorial de referència per al desenrotllament dels instruments de planificació i per a l'atenció al ciutadà, sense perjuí d'altres funcions que puguen atribuir-se'ls.

Article 15. Criteris de delimitació de les demarcacions forestals

Les demarcacions forestals pertanyen a una única província. La seua delimitació s'ha realitzat per a incrementar la seua eficàcia i idoneïtat en el compliment de les funcions i objectius que tenen assignades, d'acord amb els criteris següents:

1. Físics, en funció dels sistemes forestals, pendent mitjana i clima.

2. Socioeconòmics, en funció dels usos del sòl, proporció de superfície agrícola i de les vies de comunicació.

3. Geogràfics, mantenint preferentment la integritat de les comarques i àrees funcionals del territori i dels espais naturals protegits, per a facilitar els distints nivells de gestió.

4. Demogràfics, en funció de la densitat de la població, tendència de la població, taxa d'envelliment i piràmide d'edats.

5. Funcionals i de gestió, basant-se en l'experiència de professionals del sector i en funció dels recursos actuals i futurs.

Article 16. Delimitació de les demarcacions forestals

D'acord amb els criteris de l'article anterior, les demarcacions forestals a partir de l'entrada en vigor del PATFOR, ordenades de nord a sud, son les següents:

1. Demarcació Forestal de Sant Mateu formada pels municipis: Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Cervera del Maestre, Xert, la Jana, Peníscola, la Pobla de Benifassà, Rossell, la Salzadella, San Rafael del Río, Sant Jordi, Sant Mateu, Traiguera i Vinaròs de la comarca del Baix Maestrat; Castellfort, Cinctorres, Forcall, Herbés, la Mata de Morella, Morella, Olocau del Rey, Palanques, Portell de Morella, Todolella, Vallibona, Villores i Zorita del Maestrazgo de la comarca dels Ports i Albocàsser, Ares del Maestrat, Catí, Tírig i Vilafranca de la comarca de l'Alt Maestrat.

2. Demarcació Forestal de Vall d'Alba formada pels municipis: Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Pulpis de la comarca del Baix Maestrat; Almassora, Benicàssim, Benlloch, Borriol, Cabanes, Castelló de la Plana, les Coves de Vinromà, Orpesa, la Pobla Tornesa, Sant Joan de Moró, la Serratella, Sierra Engarcerán, la Torre d'en Doménec, Torreblanca, Vall d'Alba, Vilafamés i Vilanova d'Alcolea de la comarca de la Plana Alta; Alquerías del Niño Perdido, Borriana i Vila-real de la comarca de la Plana Baixa; l'Alcora, Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Xodos, Costur, Figueroles, Lucena del Cid, les Useres i Vistabella del Maestrazgo de la comarca de l'Alcalatén i Benasal, Culla, la Torre d'en Besora i Vilar de Canes de la comarca de l'Alt Maestrat.

3. Demarcació Forestal de Segorbe formada pels municipis: Arañuel, Argelita, Ayódar, Castillo de Villamalefa, Cirat, Cortes de Arenoso, Espadilla, Fanzara, Fuente la Reina, Fuentes de Ayódar, Ludiente, Montán, Montanejos, Puebla de Arenoso, Toga, Torralba del Pinar, Torrechiva, Vallat, Villahermosa del Río, Villamalur, Villanueva de Viver i Zucaina de la comarca de l'Alt Millars; Algimia de Almonacid, Almedíjar, Altura, Azuébar, Barracas, Bejís, Benafer, Castellnovo, Caudiel, Chóvar, Gaibiel, Geldo, Higueras, Jérica, Matet, Navajas, Pavías, Pina de Montalgrao, Sacañet, Segorbe, Soneja, Sot de Ferrer, Teresa, Torás, El Toro, Vall de Almonacid i Viver de la comarca de l'Alt Palància i Aín, Alcudia de Veo, Alfondeguilla, Almenara, Artana, Betxí, Xilxes, Eslida, la Llosa, Moncofa, Nules, Onda, Ribesalbes, Suera, Tales, la Vall d'Uixó i la Vilavella de la comarca de la Plana Baixa.

4. Demarcació Forestal de Chelva formada pels municipis: Ademuz, Casas Altas, Casas Bajas, Castielfabib, Puebla de San Miguel, Torrebaja i Vallanca de la comarca del Racó d'Ademús; Chera de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena i Alpuente, Andilla, Aras de los Olmos, Benagéber, Bugarra, Calles, Chelva, Chulilla, Domeño (part del terme municipal que es troba a la comarca dels Serrans), Gestalgar, Higueruelas, Loriguilla (part del terme municipal que es troba a la comarca dels Serrans), Losa del Obispo, Sot de Chera, Titaguas, Tuéjar, Villar del Arzobispo i La Yesa de la comarca dels Serrans.

5. Demarcació Forestal de Requena formada pels municipis: Alborache, Buñol, Cheste, Chiva, Dos Aguas, Godelleta, Macastre, Siete Aguas i Yátova de la comarca de la Foia de Bunyol i Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Requena, Sinarcas, Utiel, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.

6. Demarcació Forestal de Llíria formada pels municipis: Albalat dels Tarongers, Alfara de la Baronia, Algar de Palancia, Algimia de Alfara, Benavites, Benifairó de les Valls, Canet d'en Berenguer, Estivella, Faura, Gilet, Petrés, Quart de les Valls, Quartell, Sagunt, Segart i Torres Torres de la comarca del Camp de Morvedre; Benaguasil, Benisanó, Bétera, Casinos, Domeño (part del terme municipal que es troba a la comarca del Camp de Túria), l'Eliana, Gátova, Llíria, Loriguilla (part del terme municipal que es troba a la comarca del Camp de Túria), Marines, Náquera, Olocau, la Pobla de Vallbona, Riba-roja de Túria, San Antonio de Benagéber, Serra i Vilamarxant de la comarca del Camp de Túria; Albalat dels Sorells, Alboraya, Albuixech, Alfara del Patriarca, Almàssera, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Emperador, Foios, Godella, Massalfassar, Massamagrell, Meliana, Moncada, Museros, la Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria, Rafelbunyol, Rocafort, Tavernes Blanques, Vinalesa, Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Paterna, Picanya, Quart de Poblet, Torrent, Xirivella, Benetússer, Paiporta i Valencia de la comarca de l'Horta (excepte la part sud del terme municipal inclosa dins del Parc Natural de l'Albufera) i els termes municipals Alcublas i Pedralba de la comarca dels Serrans.

7. Demarcació Forestal de Polinyà de Xúquer/Alzira formada pels municipis: Alberic, Alcàntera de Xúquer, l'Alcúdia, Alfarp, Algemesí, Alginet, Alzira, Antella, Beneixida, Benifaió, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Càrcer, Carlet, Catadau, Cotes, l'Ènova, Gavarda, Guadassuar, Llombai, Manuel, Massalavés, Montroy, Montserrat, la Pobla Llarga, Rafelguaraf, Real, Sant Joanet, Sellent, Senyera, Sumacàrcer, Tous, Turís i Villanueva de Castellón de la comarca de la Ribera Alta; Albalat de la Ribera, Almussafes, Benicull de Xúquer, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Riola, Sollana i Sueca de la comarca de la Ribera Baixa; Ador, Alfauir, Almiserà, Almoines, l'Alqueria de la Comtessa, Barx, Bellreguard, Beniarjó, Benifairó de la Valldigna, Beniflá, Benirredrà, Castellonet de la Conquesta, Daimús, la Font d'en Carròs, Gandia, Guardamar de la Safor, Llocnou de Sant Jeroni, Miramar, Oliva, Palma de Gandía, Palmera, Piles, Potríes, Rafelcofer, Real de Gandía, Rótova, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Villalonga, Xeraco i Xeresa de la comarca de la Safor; Albal, Alcàsser, Alfafar, Beniparrell, Catarroja, Llocnou de la Corona, Massanassa, Picassent, Sedaví, Silla i Valencia (part sud del terme municipal inclosa dins del Parc Natural de l'Albufera) de la comarca de l'Horta.

8. Demarcació Forestal d'Enguera formada pels municipis: Ayora, Cofrentes, Cortes de Pallás, Jalance, Jarafuel, Teresa de Cofrentes i Zarra de la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora i Anna, Bicorp, Bolbaite, Chella, Enguera, Millares, Navarrés i Quesa de la comarca de la Canal de Navarrés.

9. Demarcació Forestal de Xàtiva formada pels municipis: l'Alcúdia de Crespins, Barxeta, Canals, Cerdà, Estubeny, la Font de la Figuera, Genovés, la Granja de la Costera, Llanera de Ranes, Llocnou d'en Fenollet, la Llosa de Ranes, Moixent, Montesa, Novetlè, Rotglà i Corberà, Torrella, Vallada, Vallés i Xàtiva de la comarca de la Costera i Agullent, Aielo de Malferit, Aielo de Rugat, Albaida, Alfarrasí, Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Bellús, Beniatjar, Benicolet, Benigànim, Benissoda, Benisuera, Bocairent, Bufali, Carrícola, Castelló de Rugat, Fontanars dels Alforins, Guadasséquies, Llutxent, Montaverner, Montitxelvo, l'Olleria, Ontinyent, Otos, el Palomar, Pinet, la Pobla del Duc, Quatretonda, Ráfol de Salem, Rugat, Salem, Sempere i Terrateig de la comarca de la Vall d'Albaida.

10. Demarcació Forestal d'Altea formada pels municipis: Adsubia, Alcalalí, Beniarbeig, Benidoleig, Benigembla, Benimeli, Benissa, el Poble Nou de Benitatxell, Calp, Castell de Castells, Dénia, Gata de Gorgos, Xàbia, Llíber, Murla, Ondara, Orba, Parcent, Pedreguer, Pego, els Poblets, el Ràfol d'Almúnia, Sagra, Sanet i Negrals, Senija, Teulada, Tormos, Vall de Gallinera, la Vall de Laguar, la Vall d'Ebo, el Verger i Xaló de la comarca de la Marina Alta; l'Alfàs del Pi, Altea, Beniardá, Benidorm, Benifato, Benimantell, Bolulla, Callosa d'En Sarrià, el Castell de Guadalest, Confrides, Finestrat, la Nucia, Orxeta, Polop, Relleu, Sella, Tàrbena i la Vila Joiosa de la comarca de la Marina Baixa i Agost, Aigües, Alacant, Busot, el Campello, Xixona, Mutxamel, Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant i la Torre de les Maçanes de la comarca de l'Alacantí.

11. Demarcació Forestal d'Alcoi formada pels municipis: Agres, Alcocer de Planes, Alcoleja, Alfafara, Almudaina, l'Alqueria d'Asnar, Balones, Benasau, Beniarrés, Benilloba, Benillup, Benimarfull, Benimassot, Cocentaina, Facheca, Famorca, Gaianes, Gorga, l'Orxa, Millena, Muro de Alcoy, Planes, Quatretondeta i Tollos de la comarca del Comtat; la Vall d'Alcalà de la comarca de la Marina Alta; Alcoi, Banyeres de Mariola, Benifallim, Castalla, Ibi, Onil, Penàguila i Tibi de la comarca de l'Alcoià i Beneixama, Biar, el Camp de Mirra, Cañada, Salinas, Sax i Villena de la comarca de l'Alt Vinalopó.

12. Demarcació Forestal de Crevillent formada pels municipis: Albatera, Algorfa, Almoradí, Benejúzar, Benferri, Benijófar, Bigastro, Callosa de Segura, Catral, Cox, Daya Nueva, Daya Vieja, Dolores, Formentera del Segura, Granja de Rocamora, Guardamar del Segura, Jacarilla, Los Montesinos, Orihuela, Pilar de la Horadada, Rafal, Redován, Rojales, San Fulgencio, San Isidro, San Miguel de Salinas i Torrevieja de la comarca del Baix Segura; Crevillent, Elx i Santa Pola de la comarca del Baix Vinalopó i Algueña, Aspe, Elda, el Fondó de les Neus, Hondón de los Frailes, Monforte del Cid, Monòver, Novelda, Petrer, el Pinós i la Romana de la comarca del Vinalopó Mitjà.

Índex ▲

Articles 17 a 92 [3]

[derogats]

Índex ▲

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació

Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen al que estableix el present decret aprovatori del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana.

Índex ▲

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació normativa

Es faculta la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar els actes, les mesures i les disposicions necessaris per al desplegament, l'execució i el compliment del que disposa el present decret.

Segona. Entrada en vigor

Este decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Índex ▲

València, 3 de maig de 2013

El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART

La consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient,
ISABEL BONIG TRIGUEROS

[1] L'article 8 es deroga per la disposició derogatòria única del Decret 91/2023, de 22 de juny, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 9634 de 07.07.2023).

[2] L'article 9 es deroga per la disposició derogatòria única del Decret 91/2023, de 22 de juny, del Consell.

[3] Els articles 17 a 92 es deroguen per la disposició derogatòria única del Decret 91/2023, de 22 de juny, del Consell.

Excepciones

TEXT CONSOLIDAT