Disposicion Consolidada

TEXT CONSOLIDAT

 

Versió vigent: 16.07.2019 -

 

Decret 151/2009, de 2 d'octubre, del Consell, pel qual s'aproven les exigències bàsiques de disseny i qualitat en edificis d'habitatge i allotjament.

 

(DOGV núm. 6118 de 07.10.2009) Ref. 011239/2009

 

 

PREÀMBUL

 

La Generalitat efectua un conjunt d'iniciatives destinades a la millora de la qualitat de l'edificació, atesa la rellevància d'aquesta activitat com a suport del desenvolupament humà, i, en especial, la que es realitza en els edificis d'habitatge. Aquest interés ha donat lloc a normes amb el rang de llei que cal desenvolupar per a perfeccionar-ne l'aplicació.

És en l'àmbit de la qualitat dels edificis d'habitatge on la tutela de l'administració pública es fa imprescindible per a satisfer el mandat constitucional d'un habitatge digne i adequat. En conseqüència, a aquest àmbit és al que es refereix el desenvolupament reglamentari contingut en aquest decret i la normativa complementària.

En primer lloc, es va aprovar la Llei 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat, d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de la comunicació, amb l'objectiu de possibilitar l'accessibilitat al medi físic, en condicions tendents a la igualtat, de les persones amb mobilitat reduïda o limitació sensorial.

La disposició final primera de la llei esmentada faculta el Consell per a dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament d'aquesta. El desenvolupament de la Llei 1/1998, de 5 de maig, es fa necessari, especialment en un àmbit com el de l'edificació d'habitatge, i en un requisit tan sensible com és el de l'accessibilitat. Aquesta disposició desenvolupa, en conseqüència amb l'anterior, les disposicions referides a accessibilitat en edificis d'habitatge i, en concret, l'article 6 de la Llei 1/1998, que es refereix a aquest tipus d'edificis.

En el desenvolupament vigent de la llei esmentada, mitjançant el Decret 39/2004, de 5 de març, del Consell, estableix, en la disposició final primera, que el desenvolupament de l'accessibilitat de l'edificació en edificis d'habitatge s'ha d'incorporar en la norma de disseny i qualitat d'edificis d'habitatge que substituïsca l'actualment vigent, a fi de mantenir la unitat normativa i la coherència en la regulació del disseny d'aquest tipus d'edificis.

En segon lloc, la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació (LOE), com també la Llei 3/2004, de 30 de juny, d'ordenació i foment de la qualitat de l'edificació (LOFQE), estableixen un marc legal per al conjunt d'activitats del procés edificatori, del qual formen part essencial els requisits bàsics de qualitat, relatius a la funcionalitat, la seguretat i l'habitabilitat dels edificis, orientats a la satisfacció de les necessitats dels usuaris.

Amb l'aprovació de la normativa bàsica de l'administració General de l'Estat, el Codi tècnic de l'edificació (CTE), aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, es reforça la conveniència de l'aprovació d'unes noves normes que desenvolupen les disposicions de la Generalitat esmentades, s'adeqüen i harmonitzen amb aquesta reglamentació d'àmbit estatal. que estableix les exigències bàsiques de qualitat dels edificis per a permetre el compliment dels requisits bàsics.

En la LOFQE s'estableixen accions de la Generalitat en el camp de la qualitat en l'edificació, i pel que fa al contingut d'aquesta disposició, l'article 12 de la llei expressa que la Generalitat pot determinar reglamentàriament les condicions de disseny i qualitat dels edificis, i aquesta regulació pot ser de caràcter general o referida a determinat tipus d'edificis. En desenvolupament de la legislació esmentada, aquest decret regula les exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis d'habitatge per a satisfer els requisits bàsics que estan fora de l'àmbit de l'esmentat Codi tècnic de l'edificació.

A més de la regulació de l'habitatge, en l'actualitat hi ha una creixent necessitat d'edificis de caràcter residencial privat amb usos que no s'ajusten a la figura d'edifici d'habitatges, si bé participen d'algunes de les característiques d'aquests.

Aquests edificis es caracteritzen per tenir una part d'ús privatiu i una altra part dedicada a serveis comuns per als residents en l'edifici, i ambdues parts formen un conjunt residencial integrat.

Cal, per tant, regular amb caràcter general les condicions de disseny d'aquests edificis, donant-los carta de naturalesa en l'àmbit d'una edificació que ha de donar resposta a les canviants necessitats d'habitació de la nostra societat. Sobre la base dels anteriors mandats legislatius, com també per la conveniència i l'oportunitat d'actualitzar la normativa de disseny dels edificis d'habitatge i introduir la figura d'allotjament, es dicta aquesta disposició.

D'altra banda, l'experiència acumulada en rehabilitació d'edificis i el pes cada vegada major d'aquesta activitat en el sector de la construcció, aconsellen fomentar la qualitat d'aquestes actuacions, establint les condicions mínimes que facen compatible la satisfacció de les necessitats humanes amb la naturalesa d'aquestes intervencions.

Aquest decret s'aprova a l'empara del que estableix l'article 49.1.9ª de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana; el Reial decret 1720/1984, de 18 de juliol; el Reial decret 280/2000, de 25 de febrer; la Llei 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat, d'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, Urbanístiques i de la Comunicació, i la Llei 3/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació i Foment de la Qualitat de l'Edificació.

En la tramitació d'aquesta disposició s'ha donat audiència pública a les associacions, col·legis professionals, administracions públiques i altres sectors afectats.

De conformitat amb l'anterior, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 2 d'octubre 2009,

 

 

DECRETE

 

CAPÍTOL I. Disposicions generals

 

Article 1. Objecte

1. Aquest decret té per objecte establir les exigències bàsiques de qualitat dels edificis d'habitatge i allotjament previstes en la legislació d'ordenació de l'edificació, per a satisfer el compliment dels requisits bàsics d'utilització, accessibilitat i dotació, com també les exigències bàsiques d'habitabilitat no desenvolupades en el Codi tècnic de l'edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març.

2. El compliment de les condicions que es continguen en l'ordre de desenvolupament d'aquesta disposició és considerat suficient per a la satisfacció d'aquestes exigències.

 

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. Aquest decret és aplicable a tots els edificis destinats a ús principal d'habitatge o allotjament la llicència municipal d'edificació dels quals siga sol·licitada des de la data de l'entrada en vigor d'aquest decret.

2. Així mateix, és aplicable també als habitatges i allotjaments que estiguen en edificis el ús principal dels quals no siga el d'habitatge o el d'allotjament, i la llicència municipal d'edificació dels quals haja sigut sol·licitada des de la data de l'entrada en vigor d'aquest decret.

3. Els edificis o habitatges restants no estan subjectes a les prescripcions d'aquest decret, ni a la seua normativa de desenvolupament, a excepció del que s'ha establit en matèria de rehabilitació en la disposició addicional segona.

4. Els allotjaments turístics queden exclosos d'aquest decret i es regeixen per la seua normativa específica.

5. Aquesta disposició és aplicable als edificis d'habitatge i allotjament en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

 

Article 3. Elements objectius [1]

A l'efecte d'aquesta disposició, tenen la consideració de:

1. Habitatge: és tot conjunt d'espais que permet el desenvolupament autònom de totes les funcions humanes indicades en aquest decret, en que hi haja una connexió pròpia entre tots els espais de caràcter privat i que complisca el que estableix aquesta disposició i la normativa de desenvolupament.

2. Habitatge-apartament: és l'habitatge en què les funcions humanes s'efectuen en espais no compartimentats, on hi ha almenys un recinte compartimentat per a la higiene, el qual pot contenir exclusivament l'espai per a l'evacuació fisiològica.

3. Habitatge adaptat: és aquell habitatge que s'ajusta als requisits funcionals i dimensionals que garantisquen la utilització autònoma i còmoda per persones amb mobilitat reduïda o limitació sensorial.

4. Edifici d'habitatges: és tot edifici la destinació principal del qual siga el d'habitatge, i on poden haver-hi locals destinats a usos complementaris de l'habitatge, com ara garatges, usos comercials o altres utilitats.

5. Edifici per a allotjament: és un edifici en el qual s'agrupen diferents espais que permeten el desenvolupament de totes les funcions humanes indicades en aquest decret. Aquests edificis disposen d'una part d'espais d'ús privatiu, que es denominen unitats d'allotjament, i una altra de serveis comuns dels residents, havent de complir el que s'estableix en aquesta disposició i en la seua normativa de desenvolupament. Les unitats d'allotjament juntament amb els serveis comuns es consideren ús residencial habitatge, per ser zones destinades a allotjament permanent. [2]

6. Organismes de certificació administrativa en matèria de qualitat de l'edificació (OCACE): són entitats de control de qualitat de l'edificació regulades en l'article 14 de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'Ordenació de l'Edificació, recollides en la Llei 3/2004, de 30 de juny,, de la Generalitat, d'Ordenació i Foment de la Qualitat de l'Edificació, i inscrites en el registre específic que crea este decret, que exerceixen tasques de comprovació, certificació i informe sobre el compliment de les exigències bàsiques de qualitat i disseny, per a aconseguir assegurar els requisits de funcionalitat, seguretat i habitabilitat.

7. Certificació: document de justificació tècnica de l'adequació dels projectes d'edificació de vivendes a una determinada normativa d'aplicació.

 

Article 4. Rehabilitació d'edificis

1. Els edificis que siguen objecte de rehabilitació integral per a destinar-los a habitatge o allotjament, com també els habitatges o unitats d'allotjament continguts en aquests, han d'ajustar-se a les determinacions d'aquest decret i a les que es fixen en la normativa de desenvolupament.

2. Igualment, aquelles parts o elements d'obra que siguen objecte de reforma o rehabilitació, han de cenyir-se a les exigències i prestacions regulades en aquest decret i en el desenvolupament normatiu d'aquest, excepte en els casos d'impossibilitat manifesta degudament justificada.

 

Article 5. Solucions alternatives i edificis experimentals

1. La Generalitat pot autoritzar solucions tècniques que, encara que diferisquen de les condicions establides en l'ordre de desenvolupament d'aquesta disposició, satisfacen les exigències bàsiques contingudes en aquest decret; cal justificar documentalment les alternatives adoptades.

2. Quan siga objecte de transmissió una vivenda que, en aplicació d'este article, s'haja exceptuat de l'aplicació de la normativa sobre exigències bàsiques de qualitat i disseny, l'adquirent serà informat d'esta circumstància, i per a això caldrà posar a la seua disposició la resolució d'autorització administrativa o, si és el cas, el certificat de l'OCACE emés a este efecte. Quan l'objecte del contracte siga l'arrendament bastarà amb la simple exhibició i posada a disposició de l'arrendatari d'una còpia del certificat referit o de l'autorització. Així mateix, haurà de fer-se constar esta circumstància en qualsevol acció publicitària relacionada amb estes. [3]

3. L'autorització indicada ha de ser prèvia a la sol·licitud de llicència municipal d'edificació, i s'ha de justificar el compliment dels indicats requisits i exigències. L'autorització l'ha d'atorgar la direcció general competent en matèria d'habitatge i qualitat d'edificació. El termini de tramitació del procediment és de tres mesos i el silenci administratiu és positiu. Abans de l'autorització, pot efectuar-se una consulta prèvia en edificacions considerades experimentals i d'innovació. La consulta ha de realitzar-se davant de la mateixa direcció general abans esmentada.

4. Aquesta excepcionalitat també pot afectar la construcció de nous edificis que impliquen la introducció de noves experiències en tipologies d'habitatge o allotjament, que afecten les prestacions de l'edifici o altres circumstàncies que donen lloc a considerar l'edifici com a experimental.

5. En aquests supòsits, les noves propostes o solucions adoptades en cap cas poden implicar un menyscabament dels requisits bàsics de l'edificació, ni minoració de les exigències previstes en la normativa d'ordenació de l'edificació i en aquesta disposició.

6. Podrà també excepcionar-se l'aplicació de les prescripcions d'este decret i del seu desplegament reglamentari, quan es tracte:

a) D'intervencions d'edificació en solars o de rehabilitació integral d'edificis en àmbits urbans i àrees consolidades en què l'especial i complexa morfologia de les edificacions i del parcel·lari existent impossibilite l'estricte compliment de les disposicions esmentades.

b) D'edificis de vivendes unifamiliars, i en este cas, serà necessari:

1. Autorització de la direcció general competent en matèria de qualitat de l'edificació prèvia a l'obtenció de llicència municipal d'edificació, quan la solució alternativa projectada no complisca els criteris bàsics establits en este decret. El termini per al seu atorgament serà de tres mesos i el silenci serà positiu.

2. Quan la solució alternativa continguda en el projecte d'edificació satisfaça les exigències bàsiques contingudes en este decret, però no s'adeqüe a les ordes que la despleguen, podrà obtindre's la llicència municipal d'edificació preceptiva, amb l'obtenció prèvia de certificat emés per organisme de certificació administrativa en matèria de qualitat de l'edificació (OCACE) acreditatiu del compliment de les exigències bàsiques establides en este decret. [4]

 

Article 6. Deure de compliment

Els organismes o les corporacions que intervinguen preceptivament en el visat, supervisió o informe dels projectes, com també en la concessió de les pertinents llicències municipals, han de tenir en consideració i verificar dins de les respectives atribucions i competències, l'adequació dels projectes a les prescripcions d'aquest decret.

 

Article 7. Comissió de seguiment

1. Amb l'objectiu de coordinar i millorar l'aplicació d'aquesta norma, es constitueix una comissió de seguiment, la qual serà un òrgan col·legiat de la conselleria competent en matèria d'habitatge i qualitat en l'edificació, d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. A la comissió de seguiment competeixen les funcions següents:

a) Realitzar el seguiment referent a l'aplicació de la normativa continguda en aquest decret.

b) Establir, criteris d'aplicació i la resta d'orientacions que es considere oportú.

c) Formular propostes per a millorar-ne l'aplicació pràctica.

2. La comissió de seguiment té la composició següent:

a) President: el director general competent en matèria d'habitatge i qualitat en l'edificació.

b) Secretari: un funcionari de la direcció general competent en matèria d'habitatge i qualitat en l'edificació que es designe per a aquesta comesa.

c) Vocals:

1º. Dos membres de la direcció general competent en matèria d'habitatge i qualitat en l'edificació.

2º. Un membre de la conselleria competent en matèria de discapacitat.

3º. Un membre de l'Institut Valencià d'Habitatge, SA.

4º. Un membre del Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

5º. Un membre del Consell d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de la Comunitat Valenciana.

6º. Un membre de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

7º. Un membre de l'Associació de Promotors i Constructors de la Comunitat Valenciana.

8º. Un membre en representació de l'Associació de Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana.

9º. Un membre en representació de les associacions de discapacitats.

 

 

CAPÍTOL II. Exigències de funcionalitat

 

Secció primera. Utilització o adequació a l'ús

 

Article 8. Exigències d'utilització o adequació a l'ús

1. Els habitatges i els edificis destinats a aquest fi han de ser aptes i conformes per a l'ús per al que estan previstos.

2. La disposició i les dimensions dels espais, tant als edificis com als habitatges han de facilitar l'adequada realització de les funcions previstes en aquests.

 

Article 9. Els espais de l'habitatge i dels edificis per a allotjament

1. Els habitatges i els edificis per a allotjament han de projectar-se, construir-se, mantenir-se i conservar-se de tal manera que permeten el desenvolupament de les funcions humanes. A aquest respecte, ha de disposar dels espais bàsics als habitatges i edificis per a allotjament, concordes amb l'activitat o funció que es preveu desenvolupar al seu interior.

2. Els espais bàsics han d'atendre unívocament les funcions que s'hi desenvolupen, i pot existir la possibilitat de compartimentació entre aquests. A l'efecte d'aquest decret, es consideren bàsics els espais següents:

a) Espai per a la relació i l'oci: on s'exerceixen les activitats pròpies de la convivència i oci dels seus ocupants, com també la relació social.

b) Espai per a la ingestió d'aliments: que permet aquesta activitat humana simultàniament al conjunt d'usuaris.

c) Espai per a la preparació d'aliments, en el qual es preparen, emmagatzemen i conserven els aliments, i es realitza la neteja dels utensilis emprats.

d) Espai per a la neteja de les coses, que permet la neteja, l'assecament i el manteniment de la roba, com també dels efectes i elements continguts en l'espai habitable.

e) Espai per a la formació i el treball on es realitzen funcions intel·lectuals i de formació de les persones, com l'estudi i activitats professionals que no interferisquen en les restants funcions.

f) Espai per al descans que permet la dormida simultània de tots els ocupants.

g) Espai per a la higiene personal en què realitzen les activitats de neteja personal i evacuació fisiològica. Atés el caràcter d'aquesta última, ha d'estar diferenciada i compartimentada per la necessària privacitat.

3. En l'ordre de desenvolupament d'aquesta disposició s'han d'expressar les condicions i els paràmetres el compliment dels quals assegure la satisfacció de les exigències de qualitat dels habitatges i dels edificis per a allotjament en l'àmbit d'aquest decret.

 

Article 10. Disposició dels espais

1. Els espais a què es refereix l'article anterior quan es compartimenten, es poden correspondre amb recintes o zones de l'habitatge i dels edificis per a allotjament la denominació individualitzada dels quals és la següent:

 

Relació  i oci	Ingestió d'aliments	Preparació d'aliments	Neteja de les coses	Formació i treball	Descans	Higiene personal
– Estar	– Menjador	– Cuina	– Llavador	– Treball	– Dormitori	– Bany – Lavabo

 

2. La disposició dels espais que configuren l'habitatge i els edificis per a allotjament ha d'adequar-se a les condicions següents:

a) El nombre, el tipus i les característiques dels recintes o zones en què s'agrupen els espais bàsics ha de ser adequat al programa previst, i la superfície total ha de ser suficient per a aquest programa.

b) La relació entre els espais bàsics ha de ser adequada al seu ús específic, i impedir la coincidència de funcions no compatibles. Els recintes o zones, en funció dels espais bàsics que contenen i del nombre d'usuaris, han de disposar d'una superfície suficient i amb dimensions lineals adequades per a la realització de les funcions bàsiques corresponents.

c) Les circulacions horitzontals i verticals a l'interior dels edificis han de disposar de les dimensions adequades per al seu accés des de l'exterior i a tots els recintes o zones, a més de permetre l'accés de mobiliari i efectes.

3. En l'ordre de desenvolupament d'aquesta disposició s'han d'expressar les condicions, i els paràmetres el compliment dels quals assegure la satisfacció d'aquestes exigències.

 

Article 11. Els espais de l'edifici

1. Els edificis han de projectar-se, construir-se, mantenir-se i conservar-se de tal manera que permeten el desenvolupament de les funcions que li són pròpies, com també les complementàries per al seu funcionament correcte.

2. Per a aquest fi, els edificis han de disposar dels espais i locals, ja siguen d'ús privatiu, o bé comunitari, adequats a l'activitat o funció que s'hi preveja efectuar, i de manera que s'eviten interferències que es puguen donar entre els diversos usos.

3. A l'efecte d'aquest decret, es consideren els espais següents:

a) Espais de circulació: els accessos i les circulacions horitzontals i verticals han d'estar suficientment dimensionats, segons el nombre d'usuaris de l'edifici per a permetre'n l'accés i l'evacuació. Així mateix, s'han d'identificar clarament els elements i recorreguts previstos per a casos d'emergència.

b) Espais en façana: els balcons, galeries, terrasses i altres espais exteriors de l'edifici han de tenir les dimensions adequades per l'ús específic i no han d'interferir en l'ús dels locals o recintes interiors a què serveixen.

c) Patis de l'edifici: els patis han de tenir les dimensions suficients per a garantir les condicions suficients d'il·luminació i de qualitat de l'aire interior.

d) Aparcaments: els aparcaments de vehicles han d'estar situats a locals independents de la resta d'usos de l'edifici. Les dimensions han de ser suficients per a permetre el fàcil accés, la maniobra i l'eixida de vehicles. Han de disposar d'accés de vianants als espais de circulació de l'edifici o a l'exterior d'aquest.

e) Locals: els espais, ja siguen comuns, com a emmagatzemament, o bé privats, com a locals comercials, trasters o altres, han d'estar dimensionats d'acord amb l'ús i les reglamentacions específiques.

f) Espais per a instal·lacions: els recintes per a la disposició dels equips, com també els espais per a allotjar les xarxes i les canalitzacions s'han de dimensionar d'acord amb els reglaments específics.

4. En l'ordre de desenvolupament d'aquesta disposició s'han d'expressar les condicions i els paràmetres el compliment dels quals assegure la satisfacció d'aquestes exigències.

 

 

Secció segona. Accessibilitat

 

Article 12. Exigències d'accessibilitat [5]

1. Els habitatges, els edificis d'habitatges i els edificis per a allotjament hauran de permetre a les persones amb mobilitat reduïda o limitació sensorial l'accés i la circulació per ells, en els termes i condicions previstes en la Llei 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat, d'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, Urbanístiques i de la Comunicació.

2. Tindran la consideració d'habitatges accessibles, aquells que garantisquen la seua utilització autònoma i còmoda per persones amb discapacitat. Per a això, hauran de complir amb les condicions que, per a aquest tipus d'habitatges, expressament i específicament, es preveuen en la normativa de desenvolupament d'aquest decret.

 

Article 13. L'accessibilitat als edificis d'habitatge i als edificis per a allotjament [6]

1. L'entrada principal als edificis d'habitatge i els edificis per a allotjament serà accessible.

2. Els edificis d'habitatge i els edificis per a allotjament hauran de disposar d'ascensor o rampa en els casos següents:

a) Quan el nombre de plantes que calga salvar des de l'entrada a l'edifici fins a algun habitatge o unitat d'allotjament, fora superior al nombre de plantes que reglamentàriament es determine.

b) Quan la quantitat d'habitatges o allotjaments supere el nombre que reglamentàriament es determine.

c) Quan existisquen habitatges accessibles per a persones usuàries de cadira de rodes o allotjaments accessibles per a persones usuàries de cadira de rodes.

3. En els edificis sense obligació de disposar d'ascensor o rampa, el projecte haurà de preveure, almenys dimensionalment i estructuralment, la instal·lació d'un ascensor.

4. En els edificis d'habitatge i en els edificis per a allotjament, existirà un itinerari accessible mitjançant el qual es comunicarà l'accés a tota planta (entrada principal accessible a l'edifici, ascensor accessible o previsió d'ascensor, rampa accessible) amb:

a) Els habitatges i les unitats d'allotjament.

b) Les zones comunes destinades a circulació i a usos o activitats col·lectives dels usuaris.

c) Les places d'aparcament.

d) Els elements associats als habitatges accessibles per a usuaris de cadira de rodes o als allotjaments accessibles per a usuaris de cadires de rodes, tals com trasters, places d'aparcament accessibles, etc., situats en la mateixa planta.

5. En els edificis d'habitatge exclusivament, a l'interior dels habitatges existirà un itinerari sense escales ni graons aïllats que connecte l'entrada de l'habitatge amb un recinte dedicat a la relació, un recinte dedicat a la higiene personal i amb aquells altres recintes que reglamentàriament es determine. Aquest itinerari haurà de complir les condicions per a circulacions contingudes en l'ordre de desenvolupament d'aquest decret.

6. Els espais d'ús col·lectiu dels edificis per a allotjament compliran el que s'estableix en les disposicions que desenvolupen la Llei 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat, en matèria d'accessibilitat en l'edificació i en els espais públics.

7. En l'ordre de desenvolupament de la present disposició s'expressaran les condicions i paràmetres el compliment dels quals assegure la satisfacció d'aquestes exigències.

 

 

Secció tercera. Dotació

 

Article 14. Exigències de dotació

Els habitatges, els edificis d'habitatges i els edificis per a allotjaments han de disposar de la dotació suficient d'equipament, elements auxiliars i instal·lacions que permeten el desenvolupament de les funcions i els subministrament necessaris, com també l'accés als serveis de telecomunicació, audiovisuals i d'informació.

 

Article 15. Dotació en l'habitatge, en les unitats d'allotjament i en els espais d'ús col·lectiu

En tot habitatge o en el conjunt d'unitat d'allotjament, més els espais d'ús col·lectiu dels edificis per a allotjament ha d'existir una dotació que complisca les condicions següents:

1. Equipament

a) Espai per a l'emmagatzemament de roba de vestir, de roba de la casa, dels utensilis i dels residus. L'espai d'emmagatzemament ha de tenir les dimensions adequades al programa de l'habitatge.

b) Solució arquitectònica que permeta l'assecament de la roba, preferentment per mitjà d'assecament natural a l'ambient exterior, protegit de les vistes des de la via pública.

c) Aparells sanitaris i els mecanismes necessaris per a l'adequat funcionament, ubicats als corresponents espais bàsics.

2. Instal·lacions

a) Subministrament d'aigua freda i calenta per a aparells sanitaris i electrodomèstics.

b) Xarxa interior de desguàs d'aparells sanitaris i electrodomèstics.

c) Instal·lació de ventilació i extracció.

d) Xarxa interior de subministrament d'energia elèctrica per a il·luminació i usos domèstics.

e) Instal·lació que permeta l'accés als serveis de telecomunicació.

El compliment dels reglaments específics de les instal·lacions anteriorment enunciades assegura la satisfacció d'aquestes exigències.

3. Acabaments superficials

Les superfícies interiors que delimiten els espais bàsics han de disposar dels acabats adequats a les funcions que s'hi desenvolupen. En els espais o recintes humits, cuina, llavador, bany i lavabo, els revestiments de paviments i paraments han de ser de materials llavables i impermeables, amb una àrea revestida suficient al voltant dels corresponents aparells o equips. El revestiment a l'àrea de cocció ha de ser, a més, incombustible.

En l'ordre de desenvolupament d'aquesta disposició s'han d'expressar les condicions i els paràmetres el compliment dels quals assegure la satisfacció d'aquestes exigències.

 

Article 16. Dotació en l'edifici i en l'edifici per a allotjaments

1. Els edificis d'habitatges i per a allotjaments han de disposar necessàriament d'instal·lacions de:

a) Subministrament d'aigua freda i calenta, amb la corresponent contribució solar mínima.

b) Evacuació d'aigües residuals.

c) Evacuació d'aigües pluvials.

d) Subministrament d'energia elèctrica.

e) Accés als serveis de telecomunicació.

2. En els casos que corresponga i així s'especifique, els edificis d'habitatge i els edificis per a allotjament han de disposar d'instal·lacions de:

a) Transport.

b) Calefacció i refrigeració.

c) Subministrament de gas.

d) Emmagatzemament de residus.

El compliment dels reglaments específics de les instal·lacions anteriorment enunciades assegura la satisfacció d'aquestes exigències.

 

 

CAPÍTOL III. Exigències de seguretat i habitabilitat

 

Article 17. Exigències de seguretat

Aquest decret es remet, quant a exigències de seguretat estructural, seguretat en cas d'incendi i seguretat d'utilització, al que estableixen el Codi tècnic de l'edificació i la resta de normativa d'aplicació.

 

Article 18. Exigències d'habitabilitat

1. Aquest decret es remet, quant a exigències de salubritat, exigències d'estalvi d'energia i exigències de protecció enfront del soroll, al que estableixen el Codi tècnic de l'edificació i la resta de normativa d'aplicació.

2. Les exigències d'habitabilitat no desenvolupades per l'esmentat codi s'estableixen en els articles següents.

 

Article 19. Exigències d'habitabilitat: il·luminació

1. La il·luminació en l'habitatge, en l'edifici d'habitatges i en l'edifici per a allotjament ha de ser natural, afavorint la major durada i el solejament als espais; aquesta es pot dispensar en espais per a circulació, emmagatzemament i higiene personal.

2. Les escales dels edificis d'habitatges i d'allotjaments han de disposar preferentment d'il·luminació natural, amb les modalitats i les condicions que es determinen en la disposició de desenvolupament d'aquest decret.

3. La il·luminació artificial en l'habitatge, en l'edifici d'habitatges i en l'edifici per a allotjament ha de ser-hi en tot cas.

 

Article 20. Exigències d'habitabilitat: ventilació

1. En l'edifici d'habitatges i en l'edifici per a allotjament s'han de preveure les solucions arquitectòniques o els dispositius que permeten una renovació periòdica de l'aire interior, com també l'extracció de l'aire viciat, fums procedents de la combustió, gasos densos o altres.

2. Tots els espais de l'habitatge i de la unitat d'allotjament han de tenir ventilació natural; aquesta pot dispensar-se en espais per a circulació, emmagatzemament i higiene personal.

3. En l'ordre de desenvolupament d'aquesta disposició s'han d'expressar les condicions i els paràmetres el compliment dels quals assegure la satisfacció d'aquestes exigències.

 

 

CAPÍTOL IV. Règim dels OCACE [7]

 

Article 21. Funcions

Els OCACE realitzaran les tasques de comprovació, informe i certificació de projectes d'edificació, a sol·licitud de qualsevol agent de l'edificació interessat, i serà preceptiva la seua actuació quan es tracte de projectes de vivendes unifamiliars que continguen solucions alternatives a la normativa de desplegament d'este decret.

 

Article 22. Condicions generals dels OCACE

1. Els organismes OCACE han de disposar de personal qualificat, amb titulació d'arquitecte, enginyer, arquitecte tècnic, enginyer tècnic o equivalent, vàlida per a l'exercici d'estes professions en territori espanyol, amb experiència professional en matèria d'edificació degudament acreditada, dins dels cinc anys anteriors a la de sol·licitud d'habilitació. [8]

2. Per a poder realitzar la tasca de certificació a què es referix este decret, les entitats interessades hauran de trobar-se prèviament inscrites en el Registre d'Organismes de Certificació Administrativa en Matèria de Qualitat de l'Edificació (OCACE), que es crea a este efecte i la gestió del qual correspon a la conselleria competent en matèria de qualitat de l'edificació.

3. Per a l'exercici de les seues funcions, serà requisit necessari tindre subscrita una pòlissa de assegurança de responsabilitat civil de quantia mínima d'1.000.000 d'euros, a fi de donar cobertura a les possibles responsabilitats que puguen derivar-se de la seua actuació.

4. Els OCACE es trobaran al corrent de les seues obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.

 

Article 23. Responsabilitat dels OCACE

Els OCACE són responsables del dany que puga derivar-se a causa de la solució tècnica alternativa objecte de certificació per falsejament, per inexactitud de les dades o per falta de previsió suficient.

 

Article 24. Obligacions

Seran obligacions dels OCACE:

1. Crear i mantindre un registre de certificats emesos dels projectes d'edificació sobre els quals s'ha informat. Este registre tindrà caràcter permanent.

2. Registrar la informació continguda en cada expedient, en la forma i el suport que establisca l'òrgan directiu competent en matèria de qualitat de l'edificació, a conservar esta informació i a realitzar les actuacions necessàries per a posar esta informació a la seua disposició.

3. Mantindre els requisits i les condicions necessaris per a la seua inscripció en el registre dels OCACE, complint les obligacions que estos comporten.

4. Complir les condicions contingudes en la resolució d'inscripció i les establides en la present norma i en les que es dicten en desplegament d'esta.

5. Operar de manera que es garantisca la imparcialitat, la independència, l'objectivitat i la integritat en l'exercici de les seues intervencions.

6. Garantir la confidencialitat respecte de la informació que obtinguen en el desplegament i l'execució de les seues funcions. L'incompliment d'esta obligació serà considerat causa de revocació de la seua inscripció en el registre previst en esta norma.

 

Article 25. Requisits essencials de la certificació

1. El certificat emés per l'OCACE haurà de preveure un informe explicatiu de la solució tècnica alternativa que proposa el projecte d'edificació en relació amb la normativa tècnica DC-09, amb indicació dels paràmetres que no s'ajusten a la normativa esmentada i les condicions de funcionalitat, seguretat i habitabilitat de la vivenda que es vegen afectades, així com les mesures proposades per a pal·liar les possibles deficiències derivades d'esta inobservança.

2. A estos efectes, l'OCACE certificarà el compliment de les exigències bàsiques de disseny i qualitat en edificis de vivenda i allotjament establides en este decret.

 

Article 26. Contingut mínim del certificat emés per l'OCACE

El contingut mínim del certificat serà el següent:

1. Data i nom de l'OCACE que l'emet.

2. Nom o raó social de la persona autora del projecte d'edificació.

3. Emplaçament de l'edifici unifamiliar objecte de certificació i dades del promotor.

4. Informe explicatiu dels paràmetres i les condicions de la normativa DC-09 que s'alteren en el projecte.

5. Descripció de les mesures alternatives que s'apliquen per al compliment de les exigències bàsiques.

6. Firma de tècnic competent de l'OCACE que subscriu el certificat.

7. Qualsevol altra dada que es determine.

 

Article 27. Informació que cal remetre a les administracions públiques competents

Els OCACE remetran a la conselleria competent en matèria de qualitat de l'edificació la informació següent:

1. Còpia dels certificats emesos. Esta documentació es remetrà en fitxer electrònic segons el model proporcionat per la conselleria competent en matèria de qualitat de l'edificació.

2. Amb caràcter anual: declaració responsable d'estar al corrent de les seues obligacions fiscals i de Seguretat Social, així com certificat del pagament de la prima de l'assegurança de responsabilitat civil.

 

Article 28. Incompatibilitats

1. En cap cas, l'OCACE podrà tindre relació de dependència o associació respecte a les persones, entitats o empreses que el contracten, a l'efecte del menyscabament de la seua capacitat o independència professional.

2. Esta circumstància serà aplicable, així mateix, respecte al redactor del projecte, a l'executor de les obres i a les entitats o organismes de control en matèria d'edificació que, si és el cas, se subcontracten, i es garantirà que a títol personal o societari l'OCACE o algun dels seus components no podrà ser coincident o tindre alguna relació de dependència o interessos societaris amb el tècnic o societat redactora del projecte o executora de les obres.

3. A este efecte, es considerarà que hi ha tal dependència quan es donen les causes d'abstenció i recusació previstes en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

4. La certificació efectuada per un OCACE no produirà efectes quan hi haja relació o vincle de dependència demostrats entre l'organisme esmentat i la persona i entitats referits en l'apartat anterior.

5. Els tècnics col·legiats adscrits als OCACE constituïts pels col·legis professionals hauran de presentar una declaració jurada al col·legi en virtut de la qual es comunique que no estan sotmesos a causa d'incompatibilitat i que, en conseqüència, no tenen cap vinculació tècnica, comercial, financera o de qualsevol altre tipus que puga afectar la seua independència, ni influenciar, així mateix, el resultat de les seues activitats de comprovació, informe i certificació respecte al titular o prestador o persona vinculada al projecte presentat o obres executades.

 

Article 29. Control dels OCACE

1. Les administracions competents en matèria de control de qualitat en l'edificació es reserven la facultat de comprovació i control dels projectes certificats pels OCACE.

2. Dins de l'activitat de control, els òrgans competents en matèria de qualitat de l'edificació de les administracions local i autonòmica podran requerir a l'OCACE, en qualsevol moment, i als efectes de la verificació i el control oportuns, informació sobre la certificació efectuada, i capacitació del personal que efectua tals certificacions, així com respecte a qualsevol circumstància o condició que consideren necessària.

3. L'OCACE haurà de permetre l'accés dels representants de l'Administració autonòmica o local a les seues instal·lacions i oficines i facilitar-los la documentació requerida.

 

Article 30. Registre d'Organismes de Certificació Administrativa en Matèria de Qualitat de l'Edificació (OCACE)

1. Es crea el Registre d'Organismes de Certificació Administrativa en Matèria de Qualitat de l'Edificació (OCACE).

2. Podran sol·licitar la inscripció en el registre dels OCACE les entitats de control de l'edificació a què es referix l'article 14 de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'Ordenació de l'Edificació, que per complir els requisits establits en l'annex I del Reial Decret 410/2010, de 31 de març, pel qual es despleguen els requisits exigibles per al control de qualitat de l'edificació es troben inscrits en el registre oficial d'entitats de control de l'edificació.

3. Per a la seua inscripció en el registre, les entitats interessades hauran de presentar, davant de l'òrgan directiu competent en matèria de qualitat de l'edificació i vivenda, una declaració responsable en què manifesten que compleixen els requisits establits per a l'exercici de l'activitat, que disposen de la documentació que així ho acredita i que es comprometen a mantindre el seu compliment durant el període de temps inherent al dit exercici. La declaració, que es formularà en el model normalitzat disponible en la pàgina web de la conselleria competent en matèria de qualitat de l'edificació, haurà de contindre, almenys, les dades següents:

a) Identificació de la persona responsable de l'entitat.

b) Domicili de l'entitat i de les seues oficines.

c) Certificats de l'acreditació de la titulació i experiència requerida.

d) Documentació acreditativa de la pòlissa d'assegurança, aval o una altra garantia financera equivalent que haja contractat per a la cobertura dels riscos de la seua responsabilitat.

4. L'òrgan competent en matèria de qualitat de l'edificació podrà, en qualsevol moment, comprovar qualsevol dels aspectes continguts en la declaració responsable i sol·licitar que s'aporte la documentació acreditativa corresponent, i la inexactitud, la falsedat o l'omissió de caràcter essencial, en qualsevol dada, manifestació o document que s'adjunte o s'incorpore a la declaració responsable produirà els efectes previstos en l'article 71 bis 4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

5. Qualsevol modificació de les dades incloses en la declaració responsable haurà de ser comunicada a l'òrgan competent en matèria de qualitat d'edificació en el termini de trenta dies des que es produïsca.

6. La inscripció en el registre es realitzarà d'ofici a partir de les dades incloses en la declaració responsable.

7. Tant l'inici de l'exercici de l'activitat dels organismes de certificació com les seues modificacions seran objecte de publicació en la web de la conselleria competent en matèria de qualitat de l'edificació.

 

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

 

Primera. Renovació de llicència municipal d'ocupació, per a edificis o habitatges de l'article 2, apartats 1 i 2

Quan calga renovar la llicència municipal d'ocupació per a aquells edificis o habitatges previstos en els apartats 1 i 2 de l'article 2 d'aquest decret, aquests edificis o habitatges han d'ajustar-se als criteris i les condicions previstos en aquest decret i en el seu desenvolupament reglamentari.

 

Segona. Renovació de la llicència municipal d'ocupació per a edificis o habitatges de l'article 2, apartat 3

Quan calga renovar la llicència municipal d'ocupació per als habitatges a què es refereix l'article 2, apartat 3, d'aquest decret, aquests habitatges han d'ajustar-se als criteris i les condicions previstos en el Decret 286/1997, de 25 de novembre, del Consell, i al seu desenvolupament per raó de l'Ordre de 22 d'abril de 1991.

D'acord amb l'anterior, els habitatges la llicència d'ocupació dels quals pretenga renovar-se s'han d'ajustar al següent:

a) Als habitatges la sol·licitud de llicència municipal d'obres dels quals siga anterior a la data de 23 de setembre de 1989 s'han d'aplicar les condicions corresponents al tipificat com a habitatge existent segons l'Ordre de 22 d'abril de 1991, HD-91.

b) Als habitatges la llicència municipal d'obres o, si és el cas, d'edificació dels quals va ha sigut sol·licitada en el període comprés entre la data indicada en l'anterior subapartat i el dia anterior a l'entrada en vigor d'aquest decret, s'han d'aplicar les condicions corresponents al tipificat com a habitatge de nova planta, d'acord amb l'Ordre de 22 d'abril de 1991, HD-91, esmentada.

 

Tercera. Disposicions no aplicables a la Comunitat Valenciana

No són aplicables, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, les disposicions següents:

1. Ordre de 29 de febrer de 1944, sobre les condicions higièniques mínimes dels habitatges.

2. Decret 2114/1968, de 24 de juliol, Reglament d'habitatges de protecció oficial.

3. Ordre ministerial de 20 de maig de 1969, per la qual s'aprova l'adaptació de les ordenances tècniques i normes constructives, aprovades per les ordres de 12 de juliol de 1955 i 22 de febrer de 1968, al text refós i revisat de la legislació d'habitatges de protecció oficial i el seu reglament (ordenances provisionals d'habitatges de protecció oficial).

4. Ordre ministerial de 4 de maig de 1970 per la qual es modifiquen les ordenances provisionals d'habitatges de protecció oficial, aprovades per l'Ordre de 20 de maig de 1969.

5. Ordre ministerial de 16 de maig de 1974 per la qual s'aprova l'Ordenança trenta-quatrena, garatges, de les ordenances provisionals d'habitatges de protecció oficial.

6. Ordre de 24 de novembre de 1976, per la qual s'aproven la normes tècniques de disseny i qualitat dels habitatges socials.

7. Ordre de 17 de maig de 1977, del Ministeri d'Habitatge, per la qual es revisen determinades normes de disseny i qualitat dels habitatges socials.

8. Reial decret llei 31/1978, de 31 d'octubre, sobre política d'habitatges de protecció oficial.

9. Reial decret 3148/1978, de 10 de novembre, pel qual es desenvolupa el Reial decret llei 31/1978, de 31 d'octubre, sobre política d'habitatge.

10. Ordre ministerial de 3 de març de 1980, sobre característiques dels accessos, aparells elevadors i condicions interiors dels habitatges per a minusvàlids projectats en immobles de protecció oficial.

11. Ordre ministerial de 21 de febrer de 1981, per la qual es modifiquen les ordenances tècniques i les normes constructives novena, onzena, tretzena, dessetena i trenta-quatrena aprovades per Ordre de 20 de maig de 1969.

 

 

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

 

Única. Vigència transitòria

Fins que s'aprove el desenvolupament d'aquest decret, els edificis i habitatges subjectes a aquest, d'acord amb el que preveuen els apartats 1 i 2 de l'article 2, han de complir el que estableix l'Ordre de 22 d'abril de 1991, HD-91, per als habitatges de nova planta.

 

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

 

Única. Derogació de normativa

Queda derogat el Decret 286/1997, de 25 de novembre, del Consell, pel qual s'aproven les normes d'habitabilitat, disseny i qualitat d'habitatges en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, com també qualsevol altra disposició del mateix rang o d'un rang inferior que s'opose al que estableix aquest decret, excepte en els casos previstos en la disposició addicional segona d'aquest decret.

Així mateix, queda derogada la Resolució de 20 de maig de 1999, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, referida a l'aplicació de les normes d'habitabilitat i disseny HD-91 en garatges.

 

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera. Habilitació per al desenvolupament reglamentari

Es faculta el conseller competent en matèria de qualitat en l'edificació per a dictar totes les disposicions que calguen en desenvolupament d'aquest decret.

 

Segona. Agrupació normativa i observança en altres disposicions

Aquest decret, conjuntament amb l'ordre que el desenvolupa, constitueix un cos normatiu específic denominat Normes de disseny i qualitat 2009, i de manera abreviada, DQ/09.

És preceptiva l'observança de les DQ/09 en els instruments urbanístics que es tramiten per a l'aprovació definitiva pels òrgans competents.

 

Tercera. Entrada en vigor

Aquest decret entrarà en vigor als tres mesos de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

 

 

València, 2 d'octubre de 2009

 

 

El president de la Generalitat,

FRANCISCO CAMPS ORTIZ

 

El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,

JUAN GABRIEL COTINO FERRER