Disposicion Consolidada

TEXT CONSOLIDAT

 

Versió vigent: 23.04.2022 -

 

Llei 6/1998, de 22 de juny, de la Generalitat Valenciana d'Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana.

 

(DOGV núm. 3273 de 26.06.1998) Ref. 1264/1998

 

 

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:

 

 

PREÀMBUL

 

I

 

Amb el fi de complir la Constitució espanyola, especialment pel que fa als articles 41, 43 i 51, mitjançant aquesta Llei d'Ordenació Farmacèutica s'estableixen els principis bàsics d'ordenació dels establiments farmacèutics de la Comunitat Valenciana.

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, atorga en l'article 31.19 competència exclusiva a la Generalitat Valenciana en matèria d'ordenació farmacèutica, sense perjudici de l'exclusiva competència estatal atribuïda per l'article 149.1.16 de la Constitució espanyola, pel que fa a l'establiment i a la coordinació general de la sanitat, així com la legislació sobre productes farmacèutics.

 

II

 

Aquesta ordenació tindrà com a fonament garantir la millor assistència als ciutadans i a les ciutadanes en condicions d'igualtat entre aquests, buscant simultàniament un ús racional dels medicaments. Dins del conjunt d'establiments farmacèutics, imprescindibles per a una adequada distribució i dispensació de medicaments, són de l'interés especial per al ciutadà, i per tant per a aquesta llei, les oficines de farmàcia.

Per a això, i dins dels límits territorials de la Comunitat Valenciana, s'orientarà l'establiment de noves oficines de farmàcia així com la reubicació de les que hi ha de manera concordant amb la realitat de la Comunitat Valenciana, tenint en compte factors geogràfics, socioeconòmics, demogràfics, climatològics i de dotació de vies i mitjans de comunicació.

Tot això, ateses les demandes socials reiterades i dins d'unes mesures d'ordenació tendents a flexibilitzar l'obertura d'oficines de farmàcia i garantir la millora així com l'acostament de l'assistència farmacèutica a tots el nuclis de població; tenint en compte la realitat de l'assentament poblacional així com el benefici dels usuaris.

Aquesta llei qualifica les oficines de farmàcia com a servei sanitari d'interés públic, al qual han de poder accedir els ciutadans i les ciutadanes en condicions d'igualtat, cosa que ha de permetre conjugar l'exercici lliure de les professions sanitàries amb la necessària intervenció de l'administració de la Generalitat Valenciana.

 

III

 

El Títol I. Disposicions generals estableix les condicions generals per les quals hauran de regir-se els centres, serveis i establiments farmacèutics regulats per la llei, així com les condicions de dispensació de medicaments en aquests, i el règim d'incompatibilitats a què han de sotmetre's els farmacèutics i les farmacèutiques en aquests centres.

Dins del Títol II. De l'atenció farmacèutica, la secció primera del capítol I, dedicada a les oficines de farmàcia, és de bon tros la més extensa de les contingudes en aquesta llei, atesa la importància que aquestes tenen en el nivell primari de l'assistència farmacèutica. En aquest nivell, després de definides les funcions, els recursos humans i els requisits mínims dels locals en què han d'ubicar-se, s'estableixen els criteris per a la planificació d'aquestes amb l'objectiu fonamental d'acostar el servei farmacèutic a tota la població.

Les zones farmacèutiques es defineixen com a elements bàsics per a la planificació de les oficines de farmàcia, alhora que es procura que el servei farmacèutic s'estenga a la població de manera que siga possible establir almenys una farmàcia a cada municipi o entitat local menor.

Ateses les característiques especials que li confereix a la Comunitat Valenciana el fet de figurar com a una de les principals destinacions turístiques tant a nivell nacional com internacional, aquesta llei contempla el còmput de la població estacional, que al capdavall necessita que se li preste assistència farmacèutica mentre roman a la nostra comunitat, per a l'aplicació dels mòduls d'habitants per oficina de farmàcia.

Es regula, així mateix, el règim pel qual ha de regir-se'n la transmissió tant inter vivos com a causa de la mort del titular.

Pel fet de ser imprescindible en tota ordenació farmacèutica la planificació de les distintes etapes de la distribució i dispensació de medicaments, així com dels mecanismes de què es dota el sistema sanitari públic amb al finalitat d'aconseguir un ús racional del medicament, aquesta llei regula en la secció tercera del capítol I, títol II, les funcions i activitats que han de realitzar-se sobre això en atenció primària a través dels «serveis farmacèutics d'àrea de salut».

 

IV

 

El Títol II, capítol II es dedica a l'atenció farmacèutica als centres hospitalaris i regula els serveis de farmàcia i els depòsits de medicaments que cal establir obligatòriament en aquests centres sanitaris d'internament, tot fixant-ne les característiques, els requisits i les funcions segons el nombre de llits que disposen, la tipologia d'aquests i el volum d'activitat.

La llei s'ocupa en el mateix capítol de l'atenció farmacèutica als centres sociosanitaris, que atenen a sectors de la població com són ara ancians, minusvàlids i qualssevol altres les condicions de salut dels quals requerisquen assistència sanitària, a més de les atencions socials que els presta el centre.

De la mateixa manera es contempla la possibilitat d'establir depòsits de medicaments, depenents dels serveis farmacèutics dels hospitals penitenciaris, als centres de compliment de les institucions penitenciàries.

L'atenció farmacèutica veterinària, la distribució de medicaments, la promoció i publicitat d'aquests, juntament amb la formació continuada que garanteix l'actualització dels coneixements farmacèutics necessaris per a prestar un adequat servei a la població, són objecte del títol II, capítol III i dels títols III i IV.

 

V

 

El títol V d'aquesta llei atorga a la Conselleria de Sanitat, en l'àmbit de les seues competències, la realització de les inspeccions necessàries per a assegurar-ne el compliment.

Pel que fa al règim sancionador, el títol VI efectua una classificació de les infraccions en lleus, greus i molt greus, procedeix a la tipificació d'aquestes i hi estableix les consegüents sancions; amb això s'ha pretés realitzar una recopilació de les distintes infraccions d'aplicació a l'ordenació farmacèutica contemplades, fonamentalment, en la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, i la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament.

El règim sancionador respon igualment a allò que s'estableix en la Llei 25/1990, del Medicament, pel que fa a la graduació i a les quanties d'aquest; així mateix el règim de prescripció coincideix amb allò que es regula en la Llei 25/1990 esmentada i amb el que s'estableix en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

 

 

TÍTOL I
Disposicions generals

 

Article 1. Àmbit d'aplicació

Aquesta llei té per objecte la regulació i l'ordenació de l'activitat i l'atenció farmacèutica prestada als ciutadans i a les ciutadanes en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

1. Únicament es podrà prestar atenció farmacèutica dins d'aquells establiments que complisquen les condicions legalment i reglamentàriament establides i que, en virtut de la corresponent autorització administrativa, es troben compresos en algun dels nivells d'atenció farmacèutica següents:

A) Nivell d'atenció farmacèutica primària:

1. Oficines de farmàcia.

2. Farmacioles.

3. Serveis farmacèutics d'àrea de salut.

B) Nivell d'atenció farmacèutica hospitalària, sociosanitària i penitenciària:

1. Serveis de farmàcies en centres hospitalaris, penitenciaris o sociosanitaris.

2. Depòsits de medicaments, públics o privats, depenents dels centres enumerats en l'apartat anterior.

C) Així mateix, també es prestarà l'atenció farmacèutica a través de:

1. Establiments autoritzats per a la dispensació de medicaments d'ús veterinari.

2. Magatzems de distribució a l'engròs de medicaments i productes farmacèutics.

2. Els establiments que intervenen en l'atenció farmacèutica enumerats en l'apartat 1 d'aquest article estan subjectes a registre i catalogació, i també a l'avaluació, la inspecció i el control administratius.

Tots ells facilitaran a l'administració sanitària la informació que aquesta els requerisca amb finalitats estadístiques i sanitàries. Aquesta informació no es podrà utilitzar amb cap altra finalitat.

 

Article 2. Principis pels quals es regeix l'atenció farmacèutica

1. Els centres, serveis i establiments que presten l'atenció farmacèutica participen amb els poders públics en l'obligació de garantir la salut pública i fomentar entre els ciutadans l'educació sanitària.

2. Els llicenciats o llicenciades en farmàcia són els únics facultatius responsables de l'atenció farmacèutica.

3. Tots els establiments que presten serveis d'atenció farmacèutica hauran de comptar per al seu funcionament amb la presència indispensable d'un o més farmacèutics responsables.

4. La dispensació farmacèutica es prestarà únicament a través de les oficines de farmàcia de la Comunitat Valenciana sense altres limitacions que les imposades pels criteris descrits en aquesta o en unes altres lleis sobre la matèria.

5. El laboratoris, els importadors, els majoristes, les oficines de farmàcia d'hospitals, els serveis de farmàcia d'àrees de salut i la resta d'estructures d'atenció a la salut estan obligats a subministrar o dispensar els medicaments que se'ls sol·liciten.

6. Les oficines de farmàcia hauran de prestar els serveis al millor que sàpien, i facilitaran qualsevol classe de subministraments farmacèutics o de medicaments, substàncies medicamentoses o que puguen actuar sobre la salut, així com els efectes i els accessoris d'aquests, en les condicions establides legalment.

7. Queda prohibida de manera expressa la venda ambulant, a domicili, per correspondència o qualsevol altra modalitat de venda indirecta de medicaments al públic.

8. La dispensació de medicaments haurà de fer-se d'acord amb els criteris bàsics d'ús racional que s'establisquen en la Llei del Medicament, en els convenis internacionals, així com en el concert autonòmic vigent i la resta de legislació aplicable.

9. Excepcionalment, a les persones usuàries que residisquen en municipis reconeguts per la Generalitat valenciana com en risc de despoblament, podran dispensar-se'ls els medicaments i productes sanitaris, amb lliurament informat dels mateixos en el seu domicili i amb compliment de les garanties en matèria de dispensació de medicaments i productes sanitaris establides per la normativa d'aplicació, per una oficina de farmàcia de la zona farmacèutica, havent de quedar garantida la intervenció directa del farmacèutic de l'oficina de farmàcia en la dispensació per a realitzar el preceptiu i previ assessorament personalitzat conforme el que es preveu en els articles 19 i 86.1 del Reial decret legislatiu 1/2015. En tot cas, en els supòsit contemplats en el paràgraf anterior, s'hauran de complir estrictament les garanties sobre la qualitat i control sanitari per a qualsevol d'aquests lliuraments, per a això s'incorporaran els mètodes o sistemes de control necessaris, així com, haurà de quedar garantida la responsabilitat directa del farmacèutic dispensador sobre el transport i lliurament del medicament, assegurant que no pateix cap alteració ni minvament de la seua qualitat i seguretat. [1]

 

Article 3. Drets i obligacions dels ciutadans o ciutadanes pel que fa a l'atenció farmacèutica

1. Pel que fa a l'atenció farmacèutica prestada a les oficines de farmàcia, els ciutadans o ciutadanes dins del territori de la Comunitat Valenciana gaudeixen dels drets següents:

a) A obtenir els medicaments que necessiten per a atendre les seues necessitats habituals i les urgents.

b) Que l'elaboració, distribució i dispensació dels medicaments i la resta de productes farmacèutics i sanitaris estiguen subjectes i complisquen les garanties de qualitat i puresa establides per la farmacopea europea del Consell d'Europa, la Reial Farmacopea Espanyola, el Formulari Nacional i unes altres reglamentacions vigents.

c) A rebre la informació objectiva que necessiten per a l'ús correcte i l'administració dels productes farmacèutics i a ser tractats amb respecte i correcció.

d) A conéixer la identitat i qualificació professional de la persona que els atén quan acudeixen a una oficina de farmàcia i a ser atés pel farmacèutic responsable si ho sol·liciten.

e) A formular davant l'administració sanitària totes les queixes, reclamacions, sol·licituds i suggeriments que estimen oportunes pel que fa a l'atenció farmacèutica rebuda.

f) A la confidencialitat de totes les dades personals que es troben a disposició del servei farmacèutic, i en particular dels que fan referència al seu estat de salut i els medicaments que li hagen sigut dispensats.

g) A la utilització de qualsevol de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

2. Pel que fa a l'atenció farmacèutica que demanen a les oficines de farmàcia, els ciutadans o ciutadanes tenen les obligacions següents:

a) Complir les disposicions econòmiques i administratives que determine la normativa reguladora de l'obtenció de medicaments i productes farmacèutics.

b) Acreditar el compliment de les condicions exigides per a la dispensació.

c) Respectar el personal de les oficines de farmàcia i usar les instal·lacions de manera adequada.

d) Fer un ús responsable i adequat dels medicaments i productes farmacèutics oferits pel sistema de salut.

 

Article 4. Drets i obligacions dels professionals farmacèutics

1. Els professionals que presten atenció farmacèutica gaudeixen dels drets següents:

a) A l'exercici de la professió farmacèutica en l'establiment o servei on presten els seus serveis per compte propi o d'altri.

b) A la utilització de qualsevol de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

2. Així mateix, a aquests professionals els incumbeix el compliment de les obligacions següents:

a) Atendre personalment els ciutadans que requerisquen l'atenció farmacèutica d'aquests als quals tractaran amb el respecte i la correcció degudes.

b) Negar-se a dispensar els medicaments que els siguen requerits quan les prescripcions facultatives que se'ls presenten no es troben complimentades correctament de conformitat amb les normes vigents.

c) Col·laborar amb l'administració sanitària, facilitant les dades que els sol·licite, en els termes acordats en el concert subscrit i cooperant amb les activitats d'inspecció que realitze en el seu establiment.

d) Mantenir un adequat i actualitzat nivell de formació sobre l'ús i l'administració de medicaments i de la resta de productes de venda a farmàcies.

e) Participar en les campanyes públiques d'educació sobre el correcte ús dels medicaments i productes farmacèutics.

f) Garantir als ciutadans una atenció farmacèutica continuada de conformitat amb la planificació desenvolupada per l'administració sanitària.

g) Informar sobre l'ús correcte i racional dels medicaments i productes sanitaris, en especial pel que fa a indicacions, posologia, precaucions, contraindicacions, interaccions i efectes adversos i qualssevol altres dades d'interés, en concordança amb els coneixements científics vigents.

h) Substituir un medicament prescrit, si no es disposa d'aquest, amb el coneixement i la conformitat de l'usuari, per un altre de composició i propietats equivalents, el preu del qual siga igual o menor, d'acord amb la normativa vigent pel que fa a això.

i) Complir amb qualssevol altres obligacions que els impose aquesta llei o unes altres.

 

Article 5. Autoritzacions administratives

1. Els centres, serveis i establiments per a l'atenció farmacèutica indicats en l'article 1 d'aquesta llei, estaran subjectes a autorització administrativa prèvia a la seua creació, obertura i funcionament, ampliació, modificació, trasllat o tancament.

2. La Conselleria de Sanitat és l'òrgan competent per a la tramitació i la resolució dels expedients d'autorització a què fa referència l'apartat 1 d'aquest article, així com de qualsevol procediment dels establits en aquesta llei que siguen competència de la Generalitat.

3. Els procediments d'autorització s'ajustaran a allò que s'estableix en aquesta llei, la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i allò que s'establisca reglamentàriament en desplegament de la legislació vigent.

4. Prèviament a l'obertura i funcionament mitjançant autorització, trasllat, modificació o ampliació de les instal·lacions, es realitzarà una visita d'inspecció per l'organisme competent per a comprovar que es compleixen tots els requisits establits, i s'alçarà, si pertoca, la corresponent acta d'obertura i funcionament.

 

Article 5 bis. Programa d'optimització i integració terapèutica en l'àmbit de la prestació farmacèutica i ortoprotètica [2]

1. Es crea el Programa d'optimització i integració terapèutica en l'àmbit de la prestació farmacèutica i ortoprotètica del Sistema Sanitari Públic, els objectius del qual són:

a) L'optimització de la terapèutica, basada en l'evidència científica i en els resultats en salut, per a aconseguir major eficiència i major seguretat en l'ús de medicaments i productes sanitaris.

b) La integració funcional dels òrgans i estructures del Sistema Sanitari Públic Valencià, basada en la transversalitat assistencial, la continuïtat assistencial, el treball en xarxa i col·laboratiu i l'equitat.

2. Els principis troncals, en què es basa l'estratègia del Programa, són:

a) La política farmacèutica orientada al pacient i a la ciutadania.

b) L'optimització, que engloba i inclou eficiència, sostenibilitat, seguretat i orientació a resultats en salut.

c) La coordinació i integració dels òrgans i les estructures del sistema sanitari públic de la Comunitat Valenciana.

3. La conselleria competent en matèria de sanitat establirà reglamentàriament les funcions i estructura del Programa.

 

Article 6. Concerts

Amb independència de les obligacions establides en aquesta llei i d'acord amb el que s'estableix en l'article 97 de la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament, i l'article 107 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, el Consell podrà concertar amb les oficines de farmàcia i contractarà, si escau, amb els magatzems de distribució i els laboratoris farmacèutics.

 

Article 7. Règim d'incompatibilitats

1. Sense perjudici de les incompatibilitats vigents amb caràcter general, l'exercici professional del farmacèutic o farmacèutica a l'oficina de farmàcia, als centres, serveis o establiments regulats per aquesta llei és incompatible amb qualsevol classe d'interessos econòmics directes als laboratoris o entitats que intervenen en la producció de medicaments i productes farmacèutics.

2. L'exercici professional del farmacèutic o farmacèutica a l'oficina de farmàcia en qualsevol de les modalitats és també incompatible amb:

a) La pràctica professional en els serveis farmacèutics del sector sanitari o en un centre distribuïdor de productes farmacèutics.

b) L'exercici professional de la medicina, l'odontologia, la veterinària, la infermeria i la fisioteràpia.

c) L'exercici de qualsevol activitat que impedisca o menyscabe la presència física obligatòria del farmacèutic o farmacèutica a l'oficina de farmàcia, durant l'horari de funcionament, sense perjudici del règim de substitucions, d'acord amb el que s'estableix en aquesta llei, normativa aplicable i de desenvolupament.

 

 

TÍTOL II
De l'atenció farmacèutica

 

CAPÍTOL I
Atenció farmacèutica primària

 

Secció primera. De les oficines de farmàcia

 

Article 8. Definició i funcions

Les oficines de farmàcia són establiments sanitaris privats d'interés públic en què, sota la direcció d'un o més farmacèutics o farmacèutiques, es desenvolupen les funcions següents:

a) L'adquisició, conservació, custòdia i dispensació de medicaments i productes sanitaris i d'aquells altres estris i productes de caràcter sanitari que s'utilitzen per a l'aplicació dels anteriors, d'utilització o caràcter tradicionalment farmacèutic.

b) L'elaboració i la dispensació de fórmules magistrals i preparats oficinals, d'acord amb les bones pràctiques d'elaboració, els procediments i els controls de qualitat establits.

c) La col·laboració en els programes que promoguen les autoritats sanitàries o la corporació farmacèutica sobre garantia de qualitat de l'assistència farmacèutica, garantia de qualitat de l'atenció sanitària en general, promoció i protecció de la salut, prevenció de la malaltia i educació sanitària.

d) Col·laboració en el control de l'ús individualitzat dels medicaments, a fi de detectar els efectes adversos que es puguen produir, i notificar-los als organismes responsables de la farmacovigilància.

e) Donar consell farmacèutic, i informar sobre l'ús correcte i racional dels medicaments.

f) Actuar coordinadament amb els professionals sanitaris i proporcionar la formació i la informació en l'àmbit del medicament i col·laborar en el seguiment dels tractaments farmacològics als pacients.

g) La vigilància i el control de receptes prescrites i dispensades, la custòdia d'aquestes, així com dels documents sanitaris que ho requerisquen.

h) La realització d'unes altres funcions de caràcter sanitari que tradicionalment o per estar contemplades en normes específiques puga desenvolupar el farmacèutic o farmacèutica, d'acord amb la seua titulació.

i) L'atenció de les prestacions farmacèutiques del Sistema Nacional de Salut que, si escau, s'hagen concertat segons el que s'estableix en aquesta llei.

j) La col·laboració en la docència per a l'obtenció del títol de llicenciat en farmàcia d'acord amb el que s'estableix en les directives comunitàries, i en la normativa estatal i de les universitats mitjançant les quals s'estableixen els corresponents plans d'estudi en cada una d'elles.

Les oficines de farmàcia en la dispensació de medicaments veterinaris portaran a terme, pel que fa a aquests, les funcions esmentades anteriorment.

 

 

Titularitat i recursos humans

 

Article 9. Titularitat i propietat

Únicament els farmacèutics o les farmacèutiques podran ser propietaris o propietàries i titulars, respectivament, de les oficines de farmàcia obertes al públic.

La titularitat de l'oficina de farmàcia correspon a un o més farmacèutics o farmacèutiques que seran els seus propietaris o propietàries i es responsabilitzaran de les funcions descrites en aquesta llei. Únicament es pot ser propietari o copropietari d'una única oficina de farmàcia.

 

Article 10. Presència del farmacèutic o farmacèutica

1. La presència i actuació professional a l'oficina de farmàcia, durant l'horari d'atenció al públic, d'un farmacèutic o farmacèutica és requisit indispensable per a portar a terme les funcions establides en aquesta llei, en la Llei del Medicament, en la Llei General de Sanitat, normes reconegudes de bona pràctica i la resta de normativa que hi siga d'aplicació.

La col·laboració de personal tècnic o auxiliar no excusa la responsabilitat de l'actuació professional del farmacèutic o farmacèutica, farmacèutics o farmacèutiques titulars, regents, substituts o adjunts a l'oficina de farmàcia, mentre romanga oberta al públic, ni n'exclou la plena responsabilitat.

2. Els farmacèutics o farmacèutiques que presten servei a l'oficina de farmàcia han de dur clarament visible un distintiu que els identifique com a responsables de l'atenció farmacèutica de l'establiment, amb indicació de la categoria professional. Així mateix, el personal tècnic i auxiliar que preste els serveis a les oficines de farmàcia portarà un distintiu que l'identifique com a tal.

 

Article 11. Recursos humans

1. L'actuació professional del farmacèutic o farmacèutica, amb plena responsabilitat, al front d'una oficina de farmàcia, s'efectuarà mitjançant alguna de les figures següents:

a) Farmacèutic propietari o farmacèutica propietària, o titular: és el farmacèutic o farmacèutica a nom del qual s'estén l'autorització i l'acta d'obertura i funcionament de l'oficina de farmàcia, i que ostenta o ostenten títol de propietat sobre aquesta.

b) Farmacèutic o farmacèutica regent: tindrà la consideració de farmacèutic o farmacèutica regent, el farmacèutic o farmacèutica no titular nomenat o nomenada per als supòsits establits en l'article 26 d'aquesta llei que assumirà les mateixes funcions i responsabilitats que el farmacèutic o farmacèutica titular.

c) Farmacèutic substitut o farmacèutica substituta: és el que n'exerceix l'activitat, en lloc del titular o regent, en una oficina de farmàcia. Assumirà amb caràcter transitori i mentre dure la substitució, les funcions i les responsabilitats del farmacèutic o farmacèutica titular, en els casos de:

a) Maternitat, accident o malaltia.

b) Designació o elecció per a l'exercici d'afers públics o de representació professional.

c) Absències per assumptes propis.

d) Compliment de les obligacions derivades del servei militar o prestació social substitutòria.

e) Realització d'estudis de capacitació o especialització relacionats amb l'activitat professional d'aquests.

f) Gaudi de vacances anuals.

g) Uns altres supòsits semblants que reglamentàriament s'establisquen.

h) Excepcionalment, per raons estrictament personals i acreditades, amb l'informe previ dels col·legis oficials de farmacèutics de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Sanitat podrà autoritzar la designació d'un substitut o substituta.

2. Hi podrà haver els col·laboradors següents:

a) Farmacèutic adjunt o farmacèutica adjunta: és el que exerceix l'activitat professional amb plena responsabilitat, conjuntament amb el o els farmacèutics o farmacèutiques titulars, a l'oficina de farmàcia de la qual no és titular ni cotitular, tret dels supòsits que reglamentàriament es determine l'actuació aïllada d'aquest, en els que el farmacèutic adjunt o farmacèutica adjunta actuarà, a tots els efectes, com a farmacèutic substitut o farmacèutica substituta. Reglamentàriament es regularà l'obligatorietat de comptar amb farmacèutics adjunts o farmacèutiques adjuntes o addicionals, d'acord amb una escala establida en funció del volum d'activitat farmacèutica. Igualment, caldrà establir la necessitat de comptar amb farmacèutics adjunts o farmacèutiques adjuntes o addicionals per raons de l'edat, malaltia o unes altres circumstàncies del titular.

b) Personal tècnic i auxiliar: a més del personal facultatiu, en una oficina de farmàcia podrà prestar serveis personal tècnic i auxiliar, i amb la denominació de tècnic en farmàcia, ajudant i administratiu personal d'ambdós sexes, amb la classificació i funcions que s'establisquen reglamentàriament.

En el supòsit d'oficines de farmàcia amb personal en règim de jornada completa amb categoria de tècnic en farmàcia o ajudant, l'escala establida en l'apartat 2.a d'aquest article, es modificarà per un índex corrector que possibilite la coexistència d'aquests tècnics amb els farmacèutics adjunts.

L'escala, descrita més amunt, la modificarà la Conselleria de Sanitat, d'acord amb les variacions que es fixen en el concert explicitat en l'article 6 d'aquesta llei.

 

 

Requisits dels locals

 

Article 12. Requisits higienicosanitaris

Els locals i les instal·lacions de les oficines de farmàcia compliran les condicions higienicosanitàries necessàries per a prestar una assistència correcta i adequada.

 

Article 13. Accés a les oficines de farmàcia

Les oficines de farmàcia tindran accés directe, lliure i permanent a la via pública, i hauran de complir la normativa vigent en barreres arquitectòniques.

Les oficines de farmàcia ja establides a l'entrada en vigor d'aquesta llei disposaran d'un període de dos anys per a adequar-se a allò que s'assenyala en el paràgraf anterior.

No es podrà autoritzar en cap cas l'obertura de farmàcies a mercats, centres comercials o qualsevol altra classe d'establiments on, per ser restringits els horaris d'obertura al públic, resulte impossible la prestació dels serveis d'emergència o de guàrdia.

 

Article 14. Requisits estructurals i funcionals

Per a l'exercici de les funcions establides en aquesta llei:

a) Les oficines de farmàcia que s'autoritzen després de l'entrada en vigor d'aquesta llei o les autoritzades que es traslladen, disposaran d'una superfície útil mínima de 80 metres quadrats i, almenys, amb les zones següents:

- Zona d'atenció a l'usuari.

- Zona d'atenció farmacèutica individualitzada.

- Zona de recepció, revisió i emmagatzematge de medicaments i productes sanitaris.

- Zona d'anàlisi i elaboració de fórmules magistrals i preparats oficinals.

- Zona administrativa/despatx del farmacèutic.

- Lavabos per a ús del personal de l'oficina de farmàcia.

b) Reglamentàriament s'establiran les excepcions a la superfície mínima autoritzable, d'acord amb la ubicació de l'oficina de farmàcia en un o un altre nucli urbà, turístic o rural, així com els espais addicionals necessaris per a la realització d'unes altres funcions de caràcter sanitari que tradicionalment o bé per reglamentació específica es realitzen a les oficines de farmàcia.

c) Qualsevol alteració a les oficines de farmàcia que afecte els elements descrits en els apartats anteriors respecte de les que hi ha en el moment de l'autorització d'obertura, o modificació si escau, haurà de ser objecte d'inspecció, amb l'autorització prèvia d'acord amb el que s'estableix en l'article 2.4 d'aquesta llei.

 

Article 15. Equipament i distribució

Reglamentàriament es determinaran els requisits tècnics, materials i utillatge, i si escau, la distribució de la superfície que han de disposar les oficines de farmàcia.

 

 

Criteris de planificació de les oficines de farmàcia

 

Article 16. Planificació de les oficines de farmàcia

La planificació de les oficines de farmàcia a la Comunitat Valenciana es realitzarà sobre la base d'atenció farmacèutica de la població, amb la creació de les zones farmacèutiques.

1. Les zones farmacèutiques es delimitaran prenen com a base les comarques naturals de la Comunitat Valenciana, tretes aquelles excepcions que s'establisquen reglamentàriament.

2. La Conselleria de Sanitat reglamentarà en el termini màxim d'un any, una vegada oïts els col·legis oficials de farmacèutics de la Comunitat Valenciana, el mapa de zones farmacèutiques així com la composició d'aquest. Fins a la publicació d'una llei de comarcalització que delimite les comarques de la Comunitat Valenciana, la Conselleria prendrà com a base la delimitació vigent de les zones bàsiques de salut.

3. Cada comarca de la Comunitat Valenciana comptarà amb una o vàries zones farmacèutiques d'acord a criteris geogràfics, demogràfics i de comunicació.

4. La Conselleria de Sanitat publicarà periòdicament l'actualització del mapa de zones farmacèutiques, i indicarà especialment la llista de municipis o parts d'aquests que han adquirit legalment la consideració de municipis turístics.

 

Article 17. Obertura de noves oficines de farmàcia

1. L'obertura d'oficines de farmàcia se subjecta a l'autorització administrativa de la Conselleria de Sanitat, després de la comprovació que tant el titular com els locals i instal·lacions proposats tinguen els requisits i les condicions exigits en esta llei i amb subjecció al procediment que s'establisca reglamentàriament. [3]

La designació del local de noves oficines de farmàcia en un municipi, quan s'hagen adjudicat, té prioritat sobre els trasllats de les oficines de farmàcia establides en el municipi, previstos en l'article 27 d'esta llei.

2. En casos de catàstrofes o situacions d'emergència que comporten desatenció del servei farmacèutic a nuclis de població, el Consell podrà autoritzar l'adopció de les mesures necessàries per a garantir l'atenció farmacèutica, fins la reparació de les condicions que les van provocar.

 

Article 18. Procediment d'autorització [4]  [5]

1. Per a l'autorització d'oficines de farmàcia, s'ha d'establir reglamentàriament un procediment administratiu específic, que es pot iniciar d'ofici per part de la Conselleria de Sanitat, o a sol·licitud de les entitats locals o dels col·legis oficials de farmacèutics de la Comunitat Valenciana.

2. El procediment podrà preveure l'exigència de fiances o garanties que n'asseguren un desplegament adequat en temps i forma.

3. L'autorització d'oficines de farmàcia en zones turístiques en funció de la població d'este caràcter haurà de contindre referència a la ubicació de l'oficina autoritzada, a fi que coincidisca amb la situació i assentament de la població estacional o temporal que fonamenta la seua autorització.

4. El procediment d'autorització de noves oficines de farmàcia es farà sobre la base dels principis de publicitat i transparència, d'acord amb els criteris de selecció que s'establesquen reglamentàriament. Els criteris de selecció tindran en compte principalment l'experiència professional, preferentment en oficines de farmàcia de la Comunitat Valenciana, especialment en poblacions de menys de 800 habitants, la valoració mitjançant una prova escrita dels coneixements d'atenció sanitària i farmacèutica, amb un pes percentual del vint-i-cinc per cent del total dels punts que s'hi poden obtenir, el currículum acadèmic, la formació professional complementària, la docència i la investigació, el coneixement del valencià i d'altres llengües de la Unió Europea.

5. Els farmacèutics propietaris d'una oficina de farmàcia oberta al públic no poden accedir a l'autorització d'una nova oficina de farmàcia en el mateix municipi. Les sol·licituds de participació en els procediments d'adjudicació d'oficines de farmàcies són, en tots els casos, individuals, sense perjuí que qualsevol farmacèutic que tinga els requisits establits puga accedir a la cotitularitat d'una oficina de farmàcia ja autoritzada en els termes establits en esta llei. Tampoc no poden participar en el procediment d'adjudicació els farmacèutics que tinguen més de setanta anys en el moment de l'inici del procediment.

6. En cas de coincidència de puntuació, tindrà preferència el farmacèutic de major antiguitat en l'exercici de la professió, acreditada mitjançant certificació lliurada per l'organisme oficial corresponent.

7. L'obtenció d'una autorització per a l'obertura d'una nova oficina de farmàcia esgotarà els mèrits corresponents a experiència professional que tinguera cada participant fins a la data d'inici del procediment d'adjudicació, de forma que en els procediments successius únicament podrà valorar-se l'experiència professional acumulada a partir d'esta.

8. En aquells supòsits en què un farmacèutic s'haja vist obligat a tancar la seua oficina de farmàcia o que haja sigut impedida l'obertura d'una oficina de farmàcia l'autorització de la qual s'haja obtingut per mitjà de la seua participació en el procediment d'adjudicació previst en este article, per haver-se declarat nul·la l'adjudicació mitjançant una resolució judicial ferma, per causa no imputable a aquell, podrà optar per mantindre la puntuació obtinguda en la prova escrita, sense que siga d'aplicació el que establix el punt anterior, per a la següent convocatòria en què participe, o per l'elecció d'una de les autoritzacions l'adjudicació de la qual no haja sigut convocada, amb renúncia prèvia als efectes econòmics que pogueren derivar-se del compliment de la resolució judicial, sempre que esta ho permeta. [6]

 

Article 19. Zones farmacèutiques

Les zones farmacèutiques, a l'efecte d'aquesta llei es classifiquen en:

Zones farmacèutiques generals:

Constituïdes per aquells municipis i entitats locals menors, que no tinguen la consideració de turístics segons el que s'estableix en aquesta llei.

Zones farmacèutiques turístiques:

Constituïdes pels municipis que hagen sigut declarats legalment municipis turístics o aquells en què la població estacional mitjana anual supere com a mínim en un 30% la població censada, partint dels criteris establits en l'article 22 d'aquesta llei.

 

Article 20. Municipis i altres entitats locals [7]

1. En els municipis i entitats locals menors sense oficina de farmàcia, amb una població superior a 250 habitants, la Conselleria de Sanitat podrà autoritzar l'obertura d'una primera oficina de farmàcia.

2. En els municipis i entitats locals menors sense oficina de farmàcia, amb una població inferior a 250 habitants, la Conselleria de Sanitat podrà autoritzar l'obertura d'una farmaciola farmacèutica que garantisca l'atenció farmacèutica a la seua població d'acord amb el que s'establix en els articles 33 i següents d'esta llei.

 

Article 21. Mòduls

S'estableixen els mòduls d'habitants següents per a l'obertura de noves oficines de farmàcia:

Mòdul I. Zones farmacèutiques generals:

Per als municipis de les zones farmacèutiques generals el nombre d'oficines de farmàcia serà d'una per cada 2.800 habitants censats, una vegada superat aquest mòdul bàsic general es podrà establir una oficina de farmàcia quan se superen els 2.000 habitants censats addicionals. Caldrà aconseguir sempre el mòdul bàsic general per a poder aplicar de nou la fracció de 2.000 habitants censats.

Mòdul II. Zones farmacèutiques turístiques:

Una vegada ajustada la proporció d'habitants/farmàcia sobre la base del mòdul bàsic general, amb la consideració de la fracció de 2.000 habitants censats si escau, es considerarà un mòdul turístic complementari que es xifra en 3.500 habitants estacionals, que permetrà l'obertura de noves oficines de farmàcia per aplicació d'aquest.

Una vegada superat el nombre d'habitants estacionals computats del mòdul turístic, es podrà establir una oficina de farmàcia quan se superen els 2.500 habitants estacionals. En tot cas, caldrà aconseguir el mòdul turístic complementari per a poder aplicar de nou la fracció de 2.500 habitants estacionals.

Es possibilita l'obertura d'una segona i successives oficines de farmàcia en tots els municipis i entitats locals menors, sempre que es complisquen els requisits establits anteriorment. El còmput per al càlcul i l'aplicació d'aquests mòduls es realitzarà de manera individualitzada per a cada municipi o entitat local menor on es pretenga instal·lar l'oficina de farmàcia.

 

Article 22. Còmput de la població

Per al còmput d'habitants es tindrà en compte, en qualsevol cas, la població que conste a l'última revisió del padró municipal vigent en el moment de presentar la sol·licitud. Per al càlcul de la població estacional es computaran els habitatges de segona residència, places hoteleres, càmpings i la resta d'allotjaments temporals que s'acrediten pels organismes oficials competents, en un 20% de la seua capacitat, i s'imputarà als habitatges de segona residència una capacitat de quatre habitants per habitatge.

 

 

Distàncies

 

Article 23. Distàncies

L'emplaçament d'una nova oficina de farmàcia haurà de guardar una distància, com a mínim, de 250 metres respecte de l'oficina de farmàcia més pròxima.

L'establiment d'una nova oficina de farmàcia per raó de nova instal·lació o de trasllat haurà de guardar una distància, com a mínim, de 250 metres respecte a qualsevol centre sanitari depenent de la Conselleria de Sanitat.

Quedaran exceptuades de guardar distàncies als centres sanitaris dependents de la Conselleria de Sanitat, les oficines de farmàcia instal·lades en municipis i entitats locals menors amb una població inferior a 1.500 habitants, en aquells casos en què el municipi compte amb una única oficina de farmàcia. [8]

 

Article 24. Àmbit d'influència

L'àmbit d'influència d'una oficina de farmàcia estarà comprés dins de la poligonal que resulte d'unir les equidistàncies entre el local de l'oficina de farmàcia i les oficines de farmàcia més pròximes.

 

Article 25. Amidament de distàncies

Les distàncies indicades en els articles anteriors s'entenen que fan sempre referència a farmàcies enclavades dins de la mateixa zona farmacèutica, per això, en cap cas no es podran tenir en compte les distàncies a les oficines de farmàcia establides en una altra zona farmacèutica, tret del cas d'emplaçament de noves oficines de farmàcia en municipis entre els quals no hi haja solució de continuïtat urbanística, en aquest cas s'aplicarà el que s'estableix en l'article 23 d'aquesta llei.

Reglamentàriament s'establiran el procediment, les condicions i els criteris per a efectuar els amidaments.

 

 

Transmissió de les oficines de farmàcia

 

Article 26. Transmissió [9]

1. A l'efecte de transmissió de l'oficina de farmàcia per mitjà de traspàs, venda o cessió, total o parcial, totes les oficines de farmàcia es regiran pels requisits establits en els apartats següents amb independència del règim o circumstàncies que van originar la seua obertura, així com de la distància respecte a les oficines contigües.

2. En cas de mort, declaració legal d'incapacitat o d'absència, invalidesa permanent total per a professió habitual, incapacitat permanent absoluta per a tot treball o gran invalidesa del farmacèutic o farmacèutica titular d'una oficina de farmàcia haurà de designar-se un farmacèutic o farmacèutica regent.

Reglamentàriament s'establiran les condicions i duració dels períodes de regència.

En el supòsit de mort del farmacèutic o farmacèutica titular d'una oficina de farmàcia, els seus hereus podran alienar-la en el termini màxim de 18 mesos, sense perjuí que durant este termini hi haja al capdavant de l'oficina de farmàcia un farmacèutic o farmacèutica regent en compliment del que establix el paràgraf anterior. En el cas que el cònjuge o algun dels fills siga farmacèutic o farmacèutica i complisca, a més, els requisits exigits legalment, este podrà continuar al capdavant de l'oficina de farmàcia.

3. La transmissió de les oficines de farmàcia, amb independència del règim o circumstàncies que van originar la seua obertura, només pot dur-se a terme quan l'establiment ha estat obert al públic durant 10 anys, llevat que es donen els supòsits previstos en l'apartat 2 del present article.

En els supòsits previstos en l'article 18.8 de la present Llei, en el còmput del termini de 10 anys previst en el paràgraf anterior s'inclourà tant el temps en què haguera romàs oberta al públic l'oficina de farmàcia l'autorització de la qual haguera sigut declarada nul·la per resolució judicial ferma, com el que haguera romàs oberta al públic la segona oficina de farmàcia que, si escau, haguera sigut autoritzada en substitució de la declarada nul·la. [10]

4. Si en el moment de donar-se les circumstàncies previstes en l'apartat 2 del present article, el cònjuge o fill es troba cursant estudis universitaris de farmàcia i manifesta la voluntat d'exercir, una vegada finalitzats estos, la professió en l'oficina de farmàcia, es podrà autoritzar el nomenament d'un farmacèutic o farmacèutica regent, en els termes i període que es determinen reglamentàriament.

5. Les situacions regulades en els apartats anteriors, s'entenen sense perjuí dels drets adquirits que tinga el farmacèutic copropietari o farmacèutica copropietària de l'oficina de farmàcia.

6. Les oficines de farmàcia de municipis i entitats locals menors amb població inferior a 250 habitants existents en el moment d'entrada en vigor de la present llei, podran transmetre's d'acord amb els criteris generals establits en els paràgrafs anteriors.

 

 

Trasllat de les oficines de farmàcia

 

Article 27. Trasllats voluntaris [11]

1. El farmacèutic o farmacèutica titular d'una oficina de farmàcia pot sol·licitar voluntàriament l'autorització del trasllat de l'oficina de farmàcia dins del mateix municipi i, si és el cas, nucli de població, per al qual va ser autoritzada, quan haja estat almenys 3 anys en una ubicació. Queden exemptes del requisit de permanència en una ubicació les oficines de farmàcia establides en municipis amb una població inferior a 1.500 habitants, en els casos en què el municipi compte amb una sola oficina de farmàcia.

2. La nova ubicació de l'oficina de farmàcia ha de tindre els requisits, respecte als locals i les distàncies, establits per a les noves oficines de farmàcia. Les oficines de farmàcia autoritzades en zones turístiques segons la població d'este caràcter han de romandre en la zona d'ubicació autoritzada, i han de mantindre la coincidència amb la situació i l'assentament de la població estacional o temporal que n'hagen fonamentat l'autorització.

3. Serà preceptiva l'obligació de donar publicitat a la data de designació de locals per tal de fer possible la presentació de sol·licituds de trasllat. No es poden sol·licitar trasllats voluntaris en els municipis en què hagen sigut adjudicades noves oficines de farmàcia, fins que els nous titulars no hagen designat els locals per a la instal·lació de les oficines noves.

Els trasllats voluntaris sol·licitats després de l'autorització d'una nova oficina de farmàcia en el municipi i, si és el cas, les autoritzacions de trasllat concedides, si no s'ha fet la instal·lació, només tenen validesa fins a la data de l'adjudicació de l'autorització de la nova oficina de farmàcia, data en què queden en suspens i condicionades a la compatibilitat amb la designació del locals per part dels nous adjudicataris.

El que disposa este apartat no s'aplica als trasllats provisionals amb una duració inferior a sis mesos.

 

Article 28. Trasllats forçosos

1. Es podrà sol·licitar trasllat forçós quan, per raons no imputables al farmacèutic titular, el local on s'ubica l'oficina de farmàcia quede inhabilitat per a prestar una adequada assistència farmacèutica, i el farmacèutic s'obligarà a regressar al local o edifici inicial una vegada reconstruït, si això és possible.

2. Mitjançant el reglament es determinaran els requisits dels trasllats forçosos en els quals, quan no siga possible la reinstal·lació en la ubicació anterior, es podrà reduir la distància fins un mínim de 125 metres respecte a les oficines de farmàcia més pròximes.

3. La reubicació de les oficines de farmàcia en els nous locals, exigirà la clausura prèvia de l'oficina de farmàcia en la seua ubicació anterior.

 

Article 29. Trasllats provisionals

Els trasllats voluntaris que, tot complint els requisits que es determinen reglamentàriament, siguen autoritzats amb caràcter de provisionals, estaran subjectes al que s'estableix en l'article anterior. reglamentàriament s'establiran les causes d'aquesta provisionalitat, així com la seua durada, que no podrà ser superior a dos anys.

 

Article 30. Trasllats dins de l'àmbit d'influència

Per a les oficines de farmàcia que sol·liciten el trasllat dins del seu àmbit d'influència, o la modificació dels seus accessos, es podrà concedir autorització encara que amb això es reduïsca com a màxim un 10% les distàncies que hi ha a les altres oficines de farmàcia. No es podrà reduir la distància als centres sanitaris depenents de la Conselleria de Sanitat.

Les oficines de farmàcia que es troben a una distància superior de 250 metres de les oficines de farmàcia més pròximes, podran reduir aquesta distància fins el límit general, sempre que la nova ubicació quede dins del seu àmbit d'influència i no les aproxime als centres sanitaris depenents de la Conselleria de Sanitat.

Les oficines de farmàcia obertes a l'empara de la normativa anterior, destinades a atendre un determinat nucli de població, únicament podran traslladar-se dins d'aquest, i hauran de guardar 500 metres respecte a les altres oficines de farmàcia tret dels casos en què el trasllat siga forçós o bé es trobe afectat per un altre trasllat o instal·lació d'una nova oficina de farmàcia, en aquest cas regiran les distàncies establides amb caràcter general.

 

 

Tancament temporal de les oficines de farmàcia

 

Article 31. Tancament de les oficines de farmàcia [12]

1. El tancament de les oficines de farmàcia requerirà una autorització administrativa prèvia.

2. El tancament d'oficines de farmàcia úniques en un municipi o entitat local menor o pedania, haurà de sol·licitar-se amb una antelació mínima de tres mesos, termini durant el qual la Conselleria de Sanitat autoritzarà l'obertura d'una farmaciola farmacèutica que garantisca la continuïtat en l'atenció farmacèutica a la seua població

3. Reglamentàriament s'establiran les condicions i requisits per a procedir al tancament temporal de les oficines de farmàcia per un termini màxim de dos anys, sempre que hi haja raons excepcionals que justifiquen el tancament i quede garantida l'assistència farmacèutica.

 

 

Assistència farmacèutica al públic

 

Article 32. Horari d'atenció al públic, serveis d'urgència i vacances de les oficines de farmàcia [13]

L'organització de l'horari d'atenció al públic, els serveis d'urgència i les vacances de les oficines de farmàcia s'efectuarà tenint en compte les característiques poblacionals i geogràfiques.

Queda garantida a la població l'assistència farmacèutica de forma permanent.

Per a això, la Conselleria de Sanitat reglamentarà el règim de l'horari d'atenció al públic, el servei d'urgència i les vacances de les oficines de farmàcia, i caldrà tenir en compte els criteris següents:

a) La planificació s'efectuarà en funció de les característiques poblacionals i geogràfiques de les zones farmacèutiques establides per aquesta llei.

b) Les oficines de farmàcia prestaran els seus serveis en règim de llibertat i flexibilitat amb les excepcions sobre vacances, urgències i la resta de circumstàncies derivades de la naturalesa del seu servei.

c) Les disposicions que siguen adoptades en aquesta matèria tindran caràcter de mínims.

d) Fora de l'horari ordinari, s'ha de garantir l'assistència farmacèutica a través d'un servici d'urgència. L'òrgan competent en matèria d'ordenació farmacèutica pot establir torns de guàrdia de les oficines de farmàcia. Per a això, ha de tindre en compte les circumstàncies demogràfiques, geogràfiques, els horaris ampliats que facen, els recursos assistencials sanitaris i el nombre de farmàcies.

Durant el servici d'urgència el farmacèutic o la farmacèutica està obligat a dispensar els medicaments i els productes sanitaris prescrits en una recepta mèdica i els altres que, segons la valoració del farmacèutic o la farmacèutica responsable, meresquen, en eixe moment, la consideració de necessaris. La informació sobre el servei farmacèutic d'urgències figurarà en cadascuna de les oficines de farmàcia, en lloc visible des de l'exterior i redactat en les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana..

e) Els municipis amb una població superior a 20.000 habitants, en els quals hi haja un Centre de Salut, dependent de la Conselleria de Sanitat, amb Atenció Continuada, han de disposar obligatòriament, almenys, d'una oficina de farmàcia en servici d'urgència.

 

 

Secció segona. De les farmacioles

 

Article 33. Autorització de farmacioles [14]

Per raons d'urgència, emergència, llunyania o períodes estacionals d'augment de població, podrà autoritzar-se excepcionalment l'establiment de farmacioles en aquells municipis, entitats locals d'àmbit inferior al municipi o nuclis de població que no compten amb una oficina de farmàcia i es troben situats a més de 2 quilòmetres de l'oficina de farmàcia més pròxima, quan les condicions de falta d'assistència farmacèutica i de població a atendre queden justificades.

Es podrà autoritzar l'obertura d'una farmaciola farmacèutica sense que concórreguen els requisits establits en el paràgraf anterior en aquells municipis i entitats locals menors amb població inferior a 250 habitants i en aquells municipis, entitats locals menors i pedanies en què s'haja produït el tancament d'una oficina de farmàcia, ja siga per la clausura d'esta o pel seu trasllat fóra del seu àmbit territorial.

 

Article 34. Vinculació de les farmacioles [15]

Les farmacioles estaran, necessàriament, vinculades a una oficina de farmàcia de la mateixa zona farmacèutica o d'altres zones farmacèutiques contigües. Reglamentàriament s'establirà l'ordre de prioritats per a determinar la seua vinculació, atenent preferentment la consideració de farmàcia de viabilitat econòmica compromesa (VEC) i proximitat de les farmàcies sol·licitants de la vinculació a la població que haja d'atendre.

 

Article 35. Dispensació de medicaments

La dispensació de medicaments i productes sanitaris la realitzarà un farmacèutic o farmacèutica, que serà responsable de la custòdia i conservació d'aquests, d'acord amb les condicions específiques que s'establisquen per a cada farmaciola, en l'autorització administrativa corresponent.

 

Article 36. Procediment d'autorització

El procediment per a l'autorització d'una farmaciola es podrà iniciar:

a) A petició dels òrgans de govern del municipi en què es trobe radicat el nucli de població on es pretenga instal·lar la farmaciola.

b) D'ofici per l'administració sanitària.

 

Article 37. Requisits de les farmacioles

El local, dedicat a ús exclusiu de la farmaciola, serà l'adequat per a la seua finalitat, tindrà com a mínim 30 metres quadrats de superfície; ha de diferenciar la zona dedicada a dispensació, amb accés directe, lliure i permanent a la via pública; ha de complir la normativa vigent en barreres arquitectòniques; i ha de disposar d'un cartell ben visible a l'exterior amb l'horari i els dies d'obertura, l'adreça de l'oficina de farmàcia que l'assorteix, així com el titular d'aquesta.

 

Article 38. Horaris

L'administració, ateses les característiques i les necessitats del nucli de població on s'instal·le la farmaciola, determinarà el període i l'horari que haurà de romandre oberta al públic. es podrà autoritzar al farmacèutic titular de l'oficina de farmàcia a què estiga vinculat, horaris partits entre l'oficina de farmàcia i la farmaciola, amb la sol·licitud prèvia, i sempre i quan es respecten les necessitats d'atenció farmacèutica de la població.

 

Article 39. Tancament de farmacioles

Es procedirà al tancament de la farmaciola autoritzada:

a) Quan al municipi on esta ubicada la farmaciola s'autoritze l'obertura d'una oficina de farmàcia.

b) Quan desapareguen les causes que van aconsellar l'autorització d'una farmaciola a la zona o barri d'algun municipi que ja disposa d'oficina de farmàcia.

c) A la finalització del període estacional per al qual van ser autoritzades.

 

 

Secció tercera. Dels serveis farmacèutics d'àrea de salut

 

Article 40. Serveis farmacèutics

1. Els serveis farmacèutics d'àrea de salut englobaran i estructuraran, tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu, les funcions i les activitats orientades perquè l'ús de medicaments a l'Atenció Primària siga al més racional possible, d'acord amb les directrius que establisca l'administració sanitària.

2. Podran constituir-se depòsits de medicaments als centres i establiments sanitaris públics depenents de cada àrea de salut, per a utilitzar-los dins d'aquests.

 

Article 41. Requisits materials i tècnics

Reglamentàriament es determinaran els requisits materials i les condicions tècniques amb què hauran de comptar els serveis farmacèutics a què fa referència l'article anterior.

 

Article 42. Funcions

Són funcions dels serveis farmacèutics d'àrea de salut, en el seu àmbit d'actuació:

a) La coordinació de la prestació farmacèutica.

b) Assumir la responsabilitat tècnica de l'adquisició, custòdia, conservació i subministrament de medicaments als depòsits depenents d'aquests, per a la seua aplicació dins de les estructures d'Atenció Primària del sistema públic de salut.

c) Preparar fórmules magistrals o preparats oficinals per a la seua aplicació dins de les estructures d'Atenció Primària del sistema públic de salut.

d) Establir un sistema eficaç i segur de subministrament, custòdia i correcta conservació de medicaments en els depòsits depenents d'aquests.

e) Formar part de les comissions de salut en les quals puguen ser útils els coneixements d'aquests.

f) Promoure l'elaboració, l'actualització i la difusió de la Guia farmacoterapèutica.

g) La informació sobre medicaments als professionals sanitaris.

h) L'educació sanitària sobre medicaments, adreçada a la població de la seua àrea de salut.

i) Col·laborar amb les oficines de farmàcia.

j) Avaluar la utilització de medicaments.

k) Col·laborar amb el sistema de farmacovigilància en la detecció dels efectes adversos dels medicaments.

l) Subministrament de medicaments estrangers.

m) Promoure o col·laborar en els programes que s'establisquen en relació amb l'ús racional del medicament.

n) Col·laborar amb els hospitals i serveis d'atenció especialitzada.

o) Col·laborar amb els equips d'Atenció Primària en l'elaboració i execució de programes sanitaris i en l'elaboració i seguiment de protocols de tractament.

p) Participar en els programes d'investigació i assajos clínics, que es realitzen en el seu àmbit d'actuació, d'acord amb el que s'estableix en la normativa vigent en matèria d'assajos clínics.

 

Article 43. Recursos humans

1. Els serveis farmacèutics d'àrea de salut estaran per al seu funcionament, sota la responsabilitat directa d'un farmacèutic o farmacèutica, la presència i actuació professional de la qual és necessària per al desenvolupament de les funcions establides en l'article anterior.

2. S'establirà almenys un servei farmacèutic per àrea de salut. Tenint en compte el volum d'activitat professional d'aquests serveis farmacèutics, es reglamentarà la necessitat de farmacèutics o farmacèutiques addicionals.

 

 

CAPÍTOL II
Atenció farmacèutica hospitalària, sociosanitària i penitenciària

 

Secció primera. Dels serveis de farmàcia i depòsits
de medicaments als centres hospitalaris

 

Article 44. Centres hospitalaris

1. L'atenció farmacèutica dels centres hospitalaris es prestarà a través dels serveis de farmàcia i dels depòsits de medicaments.

2. Serà obligatori l'establiment d'un servei de farmàcia hospitalària:

a) A tots els hospitals que disposen de 100 o més llits.

b) En aquells hospitals de menys de 100 llits que, en funció de la tipologia i el volum d'activitat assistencial, que implique una especial qualificació en la utilització de medicaments, es determinen reglamentàriament.

3. Serà obligatori l'establiment d'un depòsit de medicaments als hospitals que disposen de menys de 100 llits, sempre que, voluntàriament o per estar inclosos en el punt b de l'apartat anterior, no tinguen establit un servei de farmàcia hospitalària. El depòsit de medicaments en aquests casos haurà d'estar vinculat a un altre servei de farmàcia, o en el cas d'hospitals privats en una oficina de farmàcia establida a la mateixa zona farmacèutica.

 

Article 45. Funcions dels serveis de farmàcia hospitalària

1. Les funcions que desenvolupen els serveis de farmàcia hospitalària són les següents:

a) Participar en el procés multidisciplinar de selecció dels medicaments necessaris per a l'hospital, sota criteris d'eficàcia, seguretat, qualitat i economia.

b) Adquirir i subministrar els medicaments seleccionats, assumint la responsabilitat de la seua qualitat, la cobertura de les necessitats, l'emmagatzematge, el període de validesa, la conservació, la custòdia, la distribució i la dispensació.

c) Elaborar fórmules magistrals o preparats oficinals d'acord amb les normes i els controls de qualitat reglamentaris, quan raons de disponibilitat o eficiència ho facen necessari o convenient.

d) Establir un sistema racional de distribució de medicaments que garantisca la seguretat, la rapidesa i el control del procés.

e) Dispensar i controlar els medicaments d'ús hospitalari prescrits als pacients ambulatoris pels facultatius mèdics del mateix hospital o, si escau, de l'hospital de referència.

f) Establir un sistema d'informació sobre medicaments que proporcione dades objectives, així com un sistema de farmacovigilància intrahospitalari.

g) Realitzar estudis relatius a la utilització de medicaments a l'hospital.

h) Desenvolupar programes de farmacocinètica clínica.

i) Participar en els programes de garantia de qualitat assistencial de l'hospital, tot formant part de les comissions o grups de treball del centre en les quals siguen útils els seus coneixements i, preceptivament, en la de farmàcia i terapèutica.

j) Desenvolupar programes d'investigació, propis o en col·laboració amb uns altres serveis, i participar en els assajos clínics de medicaments, tot corresponent-los la custòdia i dispensació dels productes en fase d'investigació clínica, d'acord amb el que s'estableix en la normativa vigent en matèria d'assajos clínics.

k) Realitzar activitats educatives sobre qüestions de la seua competència adreçades als pacients.

l) Desenvolupar les funcions que puguen influir en el millor ús i control dels medicaments i productes sanitaris, tot establint amb els serveis clínics corresponents els protocols d'utilització dels medicaments, quan les característiques d'aquests així ho exigisquen, així com el control terapèutic mitjançant l'accés facultatiu a la història clínica.

m) Col·laborar amb les estructures d'Atenció Primària i Especialitzada en el desenvolupament de les seues funcions.

n) Informar preceptivament, de forma periòdica, de la despesa farmacèutica als hospitals de la xarxa pública.

o) Vetlar pel compliment de la legislació sobre els estupefaents i psicòtrops o qualsevol medicament que requerisca un control especial.

2. Els serveis farmacèutics i els depòsits de medicaments dels hospitals, únicament dispensaran medicaments per a la seua aplicació en el mateix establiment i aquells altres per a tractaments extrahospitalaris que exigisquen una particular vigilància, supervisió i control de l'equip multidisciplinar d'atenció a la salut.

3. El responsable del servei de farmàcia hospitalària serà un farmacèutic o farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària, i sota la seua responsabilitat es desenvoluparan les funcions establides en l'apartat 1 d'aquest article.

4. En funció del tipus de centre i del volum d'activitat que es desenvolupe en aquest, s'establirà reglamentàriament la necessitat de farmacèutics adjunts o farmacèutiques adjuntes especialistes en farmàcia hospitalària.

5. Mentre el servei de farmàcia estiga obert hi haurà la presència, almenys, d'un farmacèutic o farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària. No obstant això, l'organització i el règim de funcionament dels serveis de farmàcia haurà de permetre la disponibilitat dels medicaments durant les 24 hores del dia.

 

Article 46. Depòsit de medicaments

1. Els depòsits de medicaments dels hospitals estaran sota la responsabilitat d'un farmacèutic o farmacèutica, sota la presència i actuació dels quals es desenvoluparan, durant el temps de funcionament del depòsit, les funcions previstes en l'apartat 3 del present article.

2. Reglamentàriament, i en funció de les característiques dels centres esmentats, es determinarà el temps mínim de funcionament dels depòsits de medicaments, sense perjudici que el règim de funcionament del centre haurà de permetre la disponibilitat dels medicaments durant les 24 hores del dia.

3. Els depòsits de medicaments hauran de desenvolupar, com a mínim, les funcions que en els epígrafs a, b, c, d, e, f, k i o de l'article anterior.

 

Article 47. Requisits tècnics

1. Tant els serveis de farmàcia com els depòsits de medicaments hauran de disposar d'una localització adequada i una bona comunicació interna.

2. Reglamentàriament es determinaran les diferents àrees que han de compondre'ls, així com la superfície que han d'ocupar, a fi d'exercir adequadament les funcions encomanades.

 

 

Secció segona. De l'atenció farmacèutica
en centres sociosanitaris i empreses

 

Article 48. Principis generals de la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris [16]

1. Els principis generals que regeixen la prestació farmacèutica a les persones usuàries dels centres sociosanitaris de la Comunitat Valenciana són l'equitat farmacoterapèutica, entenent com a tal que totes les persones reben una atenció farmacèutica integral, contínua, òptima, de qualitat, segura i eficient en tots els àmbits assistencials i en totes les etapes del procés farmacoterapèutic i que puguen accedir al tractament més eficient per a un mateix problema clínic, la qualitat en tot el procés farmacoterapèutic i la integració de la prestació farmacèutica de l'àmbit sociosanitari en l'àmbit assistencial.

2. Aquests principis generals són aplicables a la prestació farmacèutica que reben les persones amb dret a aquesta prestació, independentment que siguen usuàries d'un centre de titularitat pública o d'un centre de titularitat privada. A l'efecte d'aquesta llei, s'entén com a centres sociosanitaris aquells centres d'assistència social que presten assistència sanitària específica a sectors de la població com ara persones ancianes i qualssevol altres les condicions de salut de les quals requerisquen, a més de les atencions socials que se'ls presten en el centre, determinada assistència sanitària.

 

Article 48 bis. Estructures per a la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris [17]

1. De conformitat amb la legislació sobre prestació farmacèutica, les estructures per al desenvolupament de la prestació farmacèutica en aquest àmbit són:

a) Els serveis de farmàcia dels centres sociosanitaris, amb consideració de serveis de farmàcia hospitalària.

b) Els dipòsits de medicaments dels centres sociosanitaris.

2. Tots els centres sociosanitaris que tinguen 100 llits o més disposaran d'un servei de farmàcia de centre sociosanitari, llevat que s'establisquen amb la conselleria competent en matèria de sanitat acords que els eximisquen de tal exigència, i disposen d'un depòsit de medicaments en els termes disposats en la present llei.

3. Tots els centres sociosanitaris, no inclosos en l'apartat anterior, independentment de la seua titularitat, disposaran de dipòsits de medicaments vinculats a un servei de farmàcia o a una oficina de farmàcia. Reglamentàriament s'establirà la seua vinculació conformement a criteris assistencials, així com els requisits que hauran de complir els serveis de farmàcia i les oficines de farmàcia.

4. Es determinaran reglamentàriament les condicions per a la coordinació entre les estructures per a la prestació farmacèutica en els centres sanitaris així com els requisits de funcionament i instal·lacions d'aquestes.

5. Es determinaran reglamentàriament les condicions i els termes de col·laboració entre les estructures del sistema sanitari públic valencià, amb les oficines de farmàcia que participen en la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris.

 

Article 49. Prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris [18]

La prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris es durà a terme conforme amb el que s'estableix en la legislació vigent en la matèria, amb les següents disposicions:

1. La conselleria competent en matèria de sanitat, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de polítiques de serveis socials, promourà la publicació de la Guia farmacoterapèutica sociosanitària com a sistema de suport a la prescripció per als professionals, segons el que s'estableix en l'article 77 i 88 del Reial-decret legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris.

2. Els medicaments es dispensaran, amb caràcter general, mitjançant sistemes de dosis unitàries individualitzades per pacient o sistemes personalitzats de dosatge.

 

Article 49 bis. Funcions de les estructures per a la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris [19]

Les estructures per a la prestació farmacèutica, realitzaran les funcions establides per la legislació vigent en la matèria assumint com a pròpies les següents:

1. Els serveis de farmàcia dels centres sociosanitaris, sota la responsabilitat de la persona farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària, assumirà com a pròpies les següents funcions:

a) Garantir i assumir la responsabilitat tècnica de l'adquisició, del subministrament, de la qualitat, correcta conservació, cobertura de les necessitats, custòdia, reenvasat/fraccionament dels medicaments, productes dietoteràpics, i productes sanitaris precisos per a atendre els tractaments de les persones usuàries dels centres sociosanitaris dependents del servei de farmàcia.

b) Elaborar les dosis unitàries individualitzades per a les persones residents els centres sociosanitaris dependents del servei de farmàcia.

c) Definir el procés de reposició i subministrament dels medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris, necessaris per a la dotació i manteniment dels dipòsits de medicaments dels centres sociosanitaris dependents del servei de farmàcia.

d) Supervisar el funcionament adequat dels dipòsits de medicaments en els centres sociosanitaris que té vinculats.

e) Participar en la Comissió i Subcomissions de Farmàcia i Terapèutica Sociosanitària.

f) Promoure i implementar programes corporatius d'atenció farmacèutica i parar atenció farmacèutica individualitzada, preferentment en un context multidisciplinari de valoració clínica integral, a les persones usuàries del centre sociosanitari amb dret a la prestació farmacèutica del Sistema Sanitari Públic Valencià, realitzant les intervencions necessàries dirigides a l'ús racional, segur i eficient dels medicaments.

g) Promoure l'atenció integral, dirigida a millorar la qualitat de vida dels usuaris i a garantir la continuïtat assistencial, a través de la integració i col·laboració en l'equip multidisciplinari del centre sociosanitari i els equips dels diferents àmbits assistencials.

h) Establir un servei d'informació de medicaments i productes sanitaris per a tot el personal i per als i les pacients residents del centre sociosanitari, i col·laborar amb els sistemes de farmacovigilància.

i) Dur a terme activitats de promoció, prevenció de la salut i educació sanitària sobre qüestions de la seua competència, dirigides al personal i als i les pacients del centre sociosanitari.

j) Col·laborar i implementar les intervencions i programes que pose en pràctica l'administració sanitària per a garantir l'ús racional i segur dels medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris.

k) Realitzar quantes funcions puguen redundar en un millor ús i control dels medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris.

2. Els dipòsits de medicaments dels centres sociosanitaris són les unitats assistencials, dependents d'un servei de farmàcia o d'una oficina de farmàcia, en les quals es conserven i dispensen medicaments a les persones usuàries d'aquests centres, i realitzaran les funcions següents:

a) Conservar i dispensar els medicaments i productes sanitaris als i les pacients residents en aquests centres. La dispensació de medicaments s'efectuarà, amb caràcter general, a través de sistemes de dosis unitàries individualitzades o sistemes personalitzats de dosatge, segons com pertocarà, per a les persones residents al centre sociosanitari.

b) Establir un sistema que garantisca l'accés del personal sanitari als medicaments durant les 24 hores del dia.

c) Col·laborar amb els sistemes de farmacovigilància.

d) Realitzar quantes funcions puguen redundar en un millor ús i control dels medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris.

 

 

Secció tercera. De l'atenció farmacèutica en centres penitenciaris

 

Article 50. Centres penitenciaris

L'atenció farmacèutica en centres penitenciaris situats a la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que s'estableix en la disposició addicional cinquena de la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament, es prestarà a través dels depòsits de medicaments sota la supervisió i control d'un farmacèutic o farmacèutica dels serveis farmacèutics autoritzats dels hospitals penitenciaris.

S'establiran reglamentàriament les condicions per a autoritzar-los.

 

 

CAPÍTOL III
Altres nivells d'atenció farmacèutica

 

Secció primera. De l'atenció farmacèutica veterinària

 

Article 51. Atenció farmacèutica veterinària

La dispensació al públic d'especialitats farmacèutiques, fórmules magistrals i preparats oficinals veterinaris podran realitzar-la únicament:

a) Les oficines de farmàcia legalment establides, que a més seran les úniques autoritzades per a l'elaboració de fórmules magistrals i preparats oficinals.

b) Les entitats o agrupacions ramaderes per a l'ús exclusiu dels seus membres, autoritzats en les condicions que s'establisquen sobre la base de la realització de programes zoosanitaris i que disposen de serveis veterinaris i farmacèutics.

c) Els establiments comercials de venda al detall autoritzats en les condicions que s'establisquen, sempre que disposen de serveis farmacèutics responsables de la custòdia, subministrament i control de la utilització d'aquests medicaments.

d) Per raons d'urgència i de llunyania de les oficines de farmàcia, podrà autoritzar-se la creació de farmacioles de medicaments veterinaris en les condicions que reglamentàriament es determinen, i que hauran d'estar adscrites a la supervisió d'un farmacèutic responsable.

e) Les indústries d'alimentació animal i explotacions ramaderes podran adquirir directament les premescles medicamentoses i productes intermedis destinats a l'elaboració de pinsos medicamentosos.

Reglamentàriament s'establiran els requisits materials i humans dels establiments dedicats a la dispensació d'aquests productes, així com el procediment d'autorització.

Als establiments autoritzats per a la dispensació de productes farmacèutics per a ús veterinari se'ls aplicaran tots els criteris i exigències generals que aquesta llei estableix amb les especificacions reglamentàries corresponents.

 

 

Secció segona. De la distribució de medicaments i productes farmacèutics

 

Article 52. Magatzems de distribució

La distribució de medicaments als centres, serveis i establiments farmacèutics podrà dur-se a terme a través dels magatzems de distribució de productes farmacèutics.

Correspon a la Conselleria de Sanitat determinar l'horari ordinari i els serveis d'urgència que hauran de prestar els magatzems de distribució. D'aquests, en tindran informació les oficines de farmàcia a què subministren.

En tot moment, durant l'horari de funcionament del magatzem, hi haurà de romandre un farmacèutic o farmacèutica responsable.

 

Article 53. Requisits tècnics

Els magatzems de distribució disposaran de les instal·lacions, dependències, equipament, personal i mecanismes de control necessaris per a garantir tant la identitat i qualitat dels medicaments com un segur i eficaç emmagatzemament, conservació, custòdia i distribució d'aquests, estant en tot cas obligats a:

a) Disposar d'instal·lacions suficientment dotades de mitjans personals, materials i tècnics perquè la seua comesa es duga a terme amb plena garantia per a la salut pública.

b) Mantenir unes existències mínimes de medicaments que garantisquen la continuïtat de l'abastiment.

c) Garantir l'observança de les condicions generals o particulars de conservació dels medicaments i especialment el manteniment de la cadena de fred en tota la xarxa de distribució mitjançant procediments normalitzats.

d) Sota la direcció i coordinació de la Conselleria de Sanitat s'establirà i aplicarà un sistema d'emergència per a actuacions immediates, inclosa la retirada preventiva dels productes, en els casos en què siga detectat per les autoritats sanitàries un risc per a la salut derivat de la utilització de medicaments i productes sanitaris.

e) Complir serveis de guàrdia i prevenció de catàstrofes.

 

Article 54. Director tècnic

Les funcions tecnicosanitàries que desenvolupen els magatzem de distribució seran responsabilitat d'un director tècnic farmacèutic. Segons el volum de les activitats i règim d'horaris que es realitzen als centres, es preveurà la necessitat de farmacèutics adjunts o farmacèutiques adjuntes.

Reglamentàriament s'establiran els requisits tècnics i de personal que han de complir els magatzems de distribució.

 

 

TÍTOL III
De la informació, promoció i publicitat dels medicaments

 

Article 55. Informació, promoció i publicitat dels medicaments

La Conselleria de Sanitat vetlarà perquè la informació, promoció i publicitat dels medicaments i productes sanitaris, tant si es dirigeixen als professionals de la salut com si es dirigeixen a la població en general, s'ajusten a criteris de veracitat, no induïsquen al consum i es realitzen d'acord amb la normativa bàsica en la matèria, per a la qual cosa fomentarà la xarxa integrada de centres d'informació de medicaments, coordinada per al Conselleria de Sanitat a través d'un centre autonòmic d'informació de medicaments.

 

Article 56. Autorització

Els missatges publicitaris d'especialitats farmacèutiques que poden ser objecte de publicitat i que es difonguen a l'àmbit de la Comunitat Valenciana seran autoritzats per la Conselleria de Sanitat. S'establirà reglamentàriament el procediment per a obtenir aquesta autorització.

 

Article 57. Promoció d'especialitats farmacèutiques

La Conselleria de Sanitat cuidarà que la promoció d'especialitats farmacèutiques dirigides als professionals sanitaris a l'àmbit de la Comunitat Valenciana, estiga d'acord amb les dades contingudes en el registre d'especialitats farmacèutiques, siga rigorosa, ben fonamentada, objectiva i que no induïsca a error, tenint accés, a l'efecte d'inspecció, a tots els mitjans d'informació i de promoció utilitzats, ja siguen escrits, audiovisuals, informàtics o de qualsevol altra naturalesa, o en qualsevol altre suport que es poguera utilitzar, que han de tenir caràcter científic i anar dirigits exclusivament a professionals sanitaris.

Correspon a la Conselleria de Sanitat dictar les normes i exercir les actuacions pertinents que en aquest àmbit li corresponguen.

 

 

TÍTOL IV
De la formació continuada

 

Article 58. La formació continuada

La Conselleria de Sanitat en col·laboració amb la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, les universitats de la Comunitat Valenciana, els col·legis oficials de farmacèutics i totes altres institucions representatives del sector, arbitrarà un sistema pel qual, mitjançant una formació continuada, es garantisca l'accés a la necessària i permanent actualització dels coneixements dels farmacèutics i farmacèutiques que permeta una servei adequat a la població.

 

Article 59. La formació complementària

Els col·legis oficials de farmacèutics i totes altres entitats representatives, en col·laboració amb les universitats de la Comunitat Valenciana proposarà a la Conselleria de Sanitat i a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència els cursos de formació complementària que podrien realitzar els farmacèutics i farmacèutiques, per al millor i més actualitzat exercici en l'oficina de farmàcia d'activitats tradicionalment lligades a la professió farmacèutica, així com aquelles que es considere que modernitzen i milloren l'atenció farmacèutica als ciutadans de la Comunitat.

Reglamentàriament s'arbitraran les maneres i sistemes de reconeixement dels cursos.

 

 

TÍTOL V
De la inspecció farmacèutica

 

Article 60. Inspecció farmacèutica

Correspondrà a la Conselleria de Sanitat en l'àmbit de les seues competències la realització de les inspeccions necessàries per a assegurar el compliment d'aquesta llei.

El personal farmacèutic al servei de la Conselleria de Sanitat que desenvolupe les funcions d'inspecció haurà d'estar integrat en la unitat d'avaluació sanitària i qualitat assistencial i tindrà la condició d'inspector i la consideració d'autoritat pública.

Les activitats inspectores seran dutes a terme d'acord amb el pla anual d'inspecció. Reglamentàriament s'establiran les condicions i criteris a seguir per a la concreció d'aquest pla.

Quan els serveis d'inspecció disposen d'indicis de possibles irregularitats que pogueren derivar en conductes sancionables, o en supòsits d'infracció flagrant, en aquests casos, i acreditant la seua identitat a petició dels responsables del servei de farmàcia, estaran autoritzats per a:

a) Entrar lliurement en tot centre o establiment regulat per la present llei.

b) Procedir a les proves, investigacions i exàmens necessaris per a comprovar el compliment de la normativa farmacèutica.

c) Prendre o traure mostres, per a la comprovació del compliment del que es preveu en la legislació farmacèutica.

d) Realitzar totes les activitats que siguen necessàries per al compliment de les funcions d'inspecció que desenvolupen.

Els inspectors alçaran acta amb el resultat de la inspecció, que podrà ser firmada amb el responsable del servei d'atenció farmacèutica, la firma d'aquesta últim no suposarà conformitat amb el contingut de l'acta.

En el supòsit d'observar-se presumptes infraccions, les actes d'inspecció seran trameses a l'òrgan competent, per a la instrucció dels procediments sancionadors que es deriven del resultat de la inspecció efectuada.

 

Article 61. Registre d'establiments i serveis sanitaris d'atenció farmacèutica

La Conselleria de Sanitat establirà un registre d'establiments i serveis sanitaris d'atenció farmacèutica que incorpore la informació necessària per a una adequada elaboració i aplicació de les polítiques sanitàries en matèria d'ordenació farmacèutica.

 

 

TÍTOL VI
Del règim sancionador

 

Article 62. Infraccions

Les infraccions dels preceptes d'aquesta llei, així com la normativa que la desplegue, seran objecte de les sancions administratives corresponents, sense perjudici d'altres responsabilitats que puguen concórrer; tot això de conformitat amb el que regulen els articles següents d'aquest títol.

 

Article 63. Criteris de classificació

Les infraccions es classificaran com a lleus, greus i molt greus, atenent els criteris de risc per a la salut, quantia del benefici eventual obtingut, grau d'intencionalitat, gravetat de l'alteració sanitària i social produïda, generalització de la infracció i reincidència en la comissió d'infraccions.

 

Article 64. Classificació [20]

Constituiran faltes administratives i seran sancionades en els termes previstos en l'article següent, les infraccions que a continuació es tipifiquen:

a) Infraccions lleus

Es tipifiquen d'infraccions lleus, les següents:

1. No aportar les entitats o persones responsables a les autoritats sanitàries, les dades que estiguen obligats de subministrar per raons sanitàries, tècniques, econòmiques, administratives i financeres.

2. La falta de la bibliografia de consulta mínima obligatòria.

3. No comptar les entitats de distribució i dispensació amb les existències de medicaments adequats per a la normal prestació de les seues activitats o serveis, així com no disposar de les existències mínimes establides.

4. No disposar de les existències mínimes actualitzades de medicaments per a supòsits d'emergència o catàstrofe, en els casos que resulte obligatori.

5. Dificultar la labor inspectora mitjançant qualsevol acció o omissió que la pertorbe o retarde.

6. Dispensar medicaments fora del termini de validesa de la recepta.

7. Realitzar la substitució d'una especialitat farmacèutica, en els casos en què aquesta siga possible, incomplint els requisits establits a aquest efecte.

8. Realitzar publicitat de fórmules magistrals o de preparats oficinals.

9. L'incompliment del deure de col·laboració amb l'Administració sanitària en la utilització, avaluació i control del medicament.

10. Incompliment dels serveis d'urgència, vacances i horaris d'atenció farmacèutica dels centres, establiments i serveis que es determinen per a l'adequada assistència farmacèutica a la població.

11. Qualsevol altra acció o omissió reprovable que haja de ser qualificada d'infracció lleu, segons la normativa específica aplicable.

12. L'incompliment dels requisits, condicions, obligacions o prohibicions establides en aquesta llei i disposicions que la despleguen que, per raó dels criteris previstos en aquest article, i sempre que no estiguen tipificats com infraccions greus o molt greus.

b) Infraccions greus

Es tipifiquen d'infraccions greus, les següents:

1. La realització d'activitats farmacèutiques per persones físiques, jurídiques, centres i/o establiments que no compten amb la preceptiva autorització.

2. El funcionament dels centres i/o establiments farmacèutics sense la presència i actuació professional del farmacèutic o farmacèutica responsable.

3. L'incompliment de les funcions que, d'acord amb la normativa vigent, tenen encarregats els diferents centres, establiments i serveis d'assistència farmacèutica.

4. No disposar dels recursos humans i dels requisits tècnics que, d'acord amb la present llei, i les disposicions que la desenvolupen, siguen necessaris per a desenvolupar les activitats pròpies dels centres, establiments i serveis d'assistència farmacèutica.

5. La negativa injustificada a dispensar medicaments o dispensar-los incomplint el que es disposa en la normativa vigent.

6. El cobrament d'aportacions a l'usuari del Sistema Nacional de Salut, diferents de les establides reglamentàriament.

7. Conservar o dispensar els medicaments sense observar les condicions exigides.

8. L'elaboració de fórmules magistrals o de preparats oficinals, que incomplisquen els procediments i controls de qualitat legalment establits.

9. Impedir l'actuació dels inspectors degudament acreditats, en els centres, establiments i serveis objecte d'aquesta llei.

10. La negativa a subministrar dades o facilitar informació sol·licitada per l'autoritat sanitària.

11. Incompliment reiterat dels serveis d'urgència, vacances i horaris d'atenció farmacèutica dels centres, establiments i serveis que es determinen per a l'adequada atenció farmacèutica a la població.

12. No complir amb el deure de farmacovigilància.

13. Qualsevol acte o omissió encaminat a coartar la llibertat de l'usuari en la lliure elecció de l'Oficina de Farmàcia.

14. La substitució en la dispensació d'especialitats farmacèutiques en els casos en què no estiga permesa.

15. Incórrer en les incompatibilitats disposades per la present llei.

16. Informar, promocionar o publicitar medicaments incomplint els requisits exigits per la normativa vigent.

17. Mitjançar amb ànim lucratiu entre els centres de dispensació autoritzats per a això i el públic.

18. La canalització, intrusisme i competència deslleial.

19. Reincidir en la comissió d'infraccions lleus.

20. Qualsevol altra acció o omissió que ha de ser qualificada de greu en aplicació de la seua normativa específica.

c) Infraccions molt greus

Es tipifiquen d'infraccions molt greus, les següents:

1. La dispensació o distribució de productes o preparats que es presentaren com a medicaments sense estar legalment reconeguts.

2. L'incompliment reiterat dels requeriments que formule l'autoritat sanitària o els seus agents.

3. Preparació o dispensació de remeis secrets.

4. Qualsevol acte o omissió encaminat a provocar o que provoque desproveïment greu de medicaments a la població.

5. Desacatament o desobediència a les autoritats sanitàries, relacionades amb l'assistència farmacèutica, sempre que aquestes tingueren conseqüències greus.

6. Accedir a la titularitat o cotitularitat de més d'una Oficina de Farmàcia.

7. Incompliment de les mesures cautelars i definitives sobre medicaments que les autoritats sanitàries competents acorden per causa greu de salut pública.

8. La reincidència en la comissió de faltes greus en els últims cinc anys.

9. Qualsevol actuació que tinga la qualificació d'infracció molt greu en la normativa específica aplicable a cada cas.

 

Article 65. Clausura i tancament dels establiments, centres i serveis farmacèutics

La Conselleria de Sanitat podrà acordar, sense que tinguen caràcter de sanció, la clausura i tancament dels establiments, centres i serveis que no disposen de les preceptives autoritzacions o registres o de l'actuació dels quals es derive un risc per a la salut de la població, així com la suspensió del funcionament o la prohibició de les activitats que es duguen a terme, fins que s'esmenen els defectes o es complisquen els requisits establits.

 

Article 66. Sancions [21]

1. Les infraccions assenyalades en esta llei són sancionades d'acord amb el que establix l'article 64. S'aplica un grau de mínim, mitjà o màxim a cada infracció segons la negligència i la intencionalitat, el grau de connivència, l'incompliment de les advertències prèvies, la xifra de negocis de l'entitat, el perjuí causat i el nombre de persones afectades, els beneficis obtinguts amb la infracció i la duració dels riscos:

a) Infraccions lleus:

Grau mínim: fins a 6.000 euros.

Grau mitjà: des de 6.001 a 18.000 euros.

Grau màxim: des de 18.001 a 30.000 euros.

b) Infraccions greus:

Grau mínim: des de 30.001 a 60.000 euros.

Grau mitjà: des de 60.001 a 78.000 euros.

Grau màxim: des de 78.001 a 90.000 euros.

c) Infraccions molt greus:

Grau mínim: des de 90.001 a 300.000 euros.

Grau mitjà: des de 300.001 a 600.000 euros.

Grau màxim: des de 600.001 a 1.000.000 d'euros. Poden sobrepassar la quantitat esmentada fins a arribar al quíntuple del valor dels productes o servicis objecte de la infracció.

2. El Consell de La Generalitat és competent per a imposar les sancions previstes en este article quan sobrepassen la quantitat de 300.000 euros. S'han d'establir per mitjà d'un reglament els òrgans de la Conselleria de Sanitat competents per a imposar les sancions relatives a les infraccions lleus, greus i molt greus fins a 300.000 euros.

 

Article 67. Prescripció

1. Les infraccions i sancions a què es refereix aquesta llei qualificades com a lleus prescriuen a l'any, les qualificades com a greus als dos anys i les qualificades com a molt greus als cinc anys. El termini de prescripció de les infraccions començarà a comptar des del dia en què s'haja comés la infracció, i s'interromprà aquesta prescripció des de la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment sancionador. Es reprendrà el termini de prescripció si l'expedient sancionador està paralitzat durant més d'un mes per una causa no imputable al presumpte infractor.

2. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar-se des de l'endemà del dia en què adquirisca fermesa la resolució mitjançant la qual s'imposa la sanció.

Interromprà la prescripció la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment d'execució, i tornarà a transcórrer el termini si aquell està paralitzat durant més d'un mes per una causa no imputable a l'infractor.

 

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

 

Primera. Convenis de col·laboració

A l'efecte d'instrumentar la col·laboració entre les oficines de farmàcia i l'administració sanitària prevista en aquesta llei, la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana podrà subscriure els convenis de col·laboració que considere necessaris amb les organitzacions professionals representatives del sector.

En l'atenció farmacèutica domiciliària s'utilitzaran preferentment els envasos clínics dels medicaments en aquells casos en què existesquen. Pot suposar-se'n el fraccionament, es respectarà la integritat del condicionament primari, i destinats a possibilitar una dispensació adaptada a la prescripció mèdica. [22]

 

Segona. Subministrament de medicaments als professionals sanitaris per a l'exercici de la seua activitat professional privada. [23]

1. La venda o subministrament directe a professionals sanitaris per a l'exercici de la seua activitat professional, prèvia petició del professional sanitari, es realitzarà directament per les oficines de farmàcia o per mitjà de la vinculació d'una farmaciola o depòsit de medicaments a una oficina de farmàcia de la zona farmacèutica de la localitat on es realitza l'exercici professional.

2. El subministrament directe a professionals sanitaris es realitzarà per mitjà de full de comanda, susceptible de realitzar-se per qualsevol mitjà o sistema telemàtic que assegure un manteniment i arxiu de les comandes rebudes. En l'albarà d'entrega haurà de figurar:

a) la identificació personal i professional del peticionari

b) les dades referides a la denominació, quantitat i lot dels medicaments subministrats,

c) identificació de la farmàcia, data i firma.

3. Tota la documentació es conservarà en l'oficina de farmàcia o en el centre o consulta sanitari on exercisca el professional sanitari, a disposició de l'autoritat sanitària competent en l'àmbit del qual exercisca l'activitat assistencial.

 

 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

 

Primera. Tramitació de procediments

Les sol·licituds d'autorització d'obertura d'oficines de farmàcia realitzades a l'empara del Reial Decret Llei 11/1996 i de la Llei 16/1997 hauran de ser adequades pels sol·licitants conforme als requisits fixats per aquesta llei i per la normativa que la desplegue i convocatòries, si pertoca, per a la concessió de les autoritzacions.

 

Segona. Farmacèutics i farmacèutiques titulars al servei de la sanitat local

La titularitat d'una oficina de farmàcia no es considerarà incompatible amb l'exercici de llocs pertanyents al cos de farmacèutics titulars al servei de la sanitat local, fins que no es produïsca la reestructuració de les funcions i serveis d'aquests farmacèutics que s'hagen incorporat a la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, la qual haurà de realitzar-se en el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta llei; tot això sense perjudici del que estableix la disposició transitòria sisena de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques.

Sense menyscapte de les obligacions i drets adquirits en el seu moment pels farmacèutics o farmacèutiques titulars amb plaça en propietat a la Comunitat Valenciana, l'esmentada reestructuració donarà compliment al que disposa aquesta llei, suprimint en l'àmbit de la Comunitat Valenciana l'aplicació del Reial Decret 1.711/1980, de 31 de juliol.

Les noves funcions assignades a les places resultants de la dita reestructuració consideraran, entre altres, una atenció farmacèutica integral a la població, així com funcions de salut pública tradicionalment assignades a la seua titulació i concordants amb les necessitats de salut actuals.

 

Tercera. Reconeixement de titulacions

La Conselleria de Sanitat dictarà en el termini màxim d'un any la normativa adequada per al reconeixement de les titulacions que fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei han autoritzat exercir les especialitats tradicionalment vinculades a l'exercici farmacèutic.

 

 

DISPOSICIO DEROGATÒRIA

 

Única

Queden derogades, totalment o parcialment totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que disposa aquesta llei.

 

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera

El Consell de la Generalitat Valenciana i la Conselleria de Sanitat queden autoritzats per a dictar totes les disposicions reglamentàries que calguen per al desplegament i aplicació d'aquesta llei.

 

Segona

Aquesta llei entrarà en vigor el dia de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

 

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque observen i facen complir aquesta llei.

 

 

València, 22 de juny de 1998

 

El president de la Generalitat Valenciana,

EDUARDO ZAPLANA HERNANDEZ-SORO