Disposicion Consolidada

TEXT CONSOLIDAT

 

Versió vigent: 29.08.2020 - 07.07.2023

 

Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern valencià pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana. [1]

 

(DOGV núm. 2520 de 01.06.1995)Ref. 1306/1995

 

 

Aprovada la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, en la disposició final segona s'especificava que el reglament executiu s'aprovaria en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta.

En compliment d'aquesta disposició, s'aprova aquest reglament, que consta de nou títols que tracten, respectivament, de la propietat forestal, dels registres públics, de les competències de les administracions públiques, de la política forestal, de la propietat pública forestal i l'increment d'aquesta, de l'acció administrativa, de la prevenció i reparació de danys, de foment, i de les infraccions i sancions.

La competència del Govern valencià en matèria normativa relativa a l'exercici de la potestat reglamentària de la comunitat autònoma el faculta per dictar aquesta norma, d'acord amb la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, i la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Govern valencià.

Per aquesta raó, d'acord amb el Consell d'Estat, a proposta del conseller de Medi Ambient i després de la deliberació prèvia del Govern valencià, en la reunió de 16 de maig de 1995,

 

 

DECRETE

 

Article únic

Aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, que tot seguit s'insereix.

 

 

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

 

Als procediments regulats en aquest decret s'aplicarà, pel que fa al règim dels actes presumptes, el Decret 166/1994, de 19 d'agost, del Govern valencià, pel qual s'aprova l'adequació dels procediments administratius de competència de la Generalitat Valenciana a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

 

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera

Es faculta la Conselleria de Medi Ambient perquè aprove les ordres que jutge pertinents per al millor compliment d'aquest reglament.

 

Segona

Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

 

València, 16 de maig de 1995

 

El President de la Generalitat Valenciana,

JOAN LERMA I BLASCO

 

El Conseller de Medi Ambient,

EMÈRIT BONO I MARTÍNEZ

 

 

ANNEX I [2]

Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana

 

 

TÍTOL I. De la propietat forestal

 

CAPÍTOL I. Concepte legal de forest o terreny forestal

 

Article primer

1. S'entén per forests o terrenys forestals totes les superfícies cobertes d'espècies arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies, d'origen natural o procedents de sembra o plantació, que complisquen o puguen complir funcions ecològiques, de protecció, de producció, de paisatge o recreatives, llevat les de producció agrícola. Igualment, es consideraran forests o terrenys forestals:

a) Els enclavaments forestals en terrenys agrícoles, entenent com a tals aquells que per l'extensió que tenen poden complir algunes de les funcions esmentades en el paràgraf anterior.

b) Els terrenys que, encara que no reunisquen els requisits indicats anteriorment, queden adscrits  a la finalitat de la seua futura transformació  en forestals, en aplicació de les previsions contingudes en la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, o altres lleis, i en els plans aprovats en execució d'aquestes.

c) Els terrenys erms i aquells en què l'activitat agrària haja estat abandonada per un termini superior a deu anys que estiguen situats en els límits de les forests o els terrenys forestals o aquells que, sense estar-ho, hagen adquirit durant aquest període signes inequívocs del seu estat forestal, o siguen susceptibles de destinació forestal.

d) Les pistes i els camins forestals.

2. Els terrenys forestals inclosos en espais naturals protegits es regiran per la seua normativa específica, sense perjudici que siguen aplicables els preceptes de la Llei 3/1993, i d'aquest reglament que continguen mesures de protecció superiors.

 

Article segon

No tindran la consideració legal de terrenys forestals:

1. Els sòls classificats legalment com a urbans, urbanitzables o, si escau, els sòls aptes per urbanitzar, a partir de la programació urbanística que tinguen o de l'aprovació del planejament concret segons la classe de sòl de què es tracte.

2. Els dedicats a sembres o plantacions de cultius agrícoles.

3. Les superfícies destinades al cultiu de plantes i arbres ornamentals, i vivers forestals.

 

Article tercer

Les qüestions que sorgisquen sobre classificació d'un terreny seran resoltes pel Govern Valencià a proposta de la Conselleria de Medi Ambient. Prèviament, les conselleries afectades hauran d'emetre els informes corresponents.

 

 

CAPÍTOL II. Classificació de les forests per la seua pertinença

 

Article quart

Per raó de la seua pertinença, els terrenys forestals es classifiquen en públics i privats, segons es defineix i regula a continuació:

 

 

Secció primera. Forests de propietat pública

 

Article cinqué

Són forests o terrenys forestals públics els pertanyents a una persona juridicopública.

 

Article sisé

Les forests o els terrenys forestals de propietat pública poden ser o de domini públic o patrimonials; aquests últims podran ser d'utilitat pública.

 

Article seté

Seran de domini públic els terrenys forestals que hagen estat afectats a un ús o servei públic o que ho siguen per aplicació d'una norma de l'estat. En l'àmbit de la Comunitat Valenciana, podran declarar-se de domini públic, a més d'aquelles forests o terrenys forestals que es vinculen a la satisfacció d'interessos generals i, en concret, a la protecció i la millora de la qualitat de vida, i a la defensa i la restauració del medi ambient, que reunisquen algunes de les característiques o funcions següents:

1. Protecció i conservació dels sòls, evitant-ne l'erosió.

2. Regulació de les alteracions del règim hídric i defensa de les terres de cultius, poblacions, canalitzacions o vies de comunicació en les grans avingudes.

3. Situació en àrees permeables d'aflorament d'aqüífers subterranis.

4. Els terrenys forestals que constituïsquen ecosistemes que permeten mantenir determinats processos ecològics essencials i la diversitat biològica o servisquen de refugi a la fauna silvestre.

5. Els que formen masses arbòries naturals d'espècies autòctones o matolls de valor ecològic.

6.  Els que signifiquen elements importants del paisatge.

7. En general, els terrenys forestals que contribuïsquen a la salut pública, la millora de les condicions socioeconòmiques de la zona o a l'oci i l'esplai dels ciutadans.

 

Article vuité

1. El procediment per a la declaració de domini públic serà iniciat per la direcció general competent de la Conselleria de Medi Ambient, la qual remetrà un ofici al corresponent servei territorial perquè inicie la instrucció de l'expedient.

2. El servei territorial redactarà un informe que acredite que els terrenys forestals en qüestió reuneixen en l'estat actual o reuniran com a conseqüència de la futura transformació, alguna de les característiques o funcions especificades en l'article anterior. A l'informe haurà d'adjuntar els corresponents plànols i dades que els definisquen.

3. Després de donar audiència a l'entitat titular de la forest i de la corresponent informació pública, el servei territorial elevarà l'expedient a la direcció general competent, la qual formularà la proposta de resolució que estime procedent davant del conseller de Medi Ambient.

4. La Conselleria de Medi Ambient elevarà la proposta al Govern valencià, el qual, per acord específic, resoldrà l'afectació al domini públic dels terrenys forestals proposats.

 

Article nové

1. Si desapareixen les causes que van motivar l'afectació d'un terreny forestal al domini públic, aquest s'ha de desafectar per acord exprés del Govern valencià.

2. El procediment serà anàleg al seguit per a l'afectació.

 

Article deu

Les forests de domini públic seran inalienables, imprescriptibles i inembargables. L'administració titular podrà recuperar-ne d'ofici la possessió en qualsevol moment, sense que s'hi admeten interdictes ni procediments especials en aquesta matèria.

 

Article onze

1. El Govern Valencià  declararà d'utilitat pública les forests públiques de la Comunitat Valenciana que hagen de ser conservades i millorades per la transcendència hidrologicoforestal que tinguen o per funcions ecològiques o socials que facen.

2. S'entén per transcendència hidrologicoforestal i funcions ecològiques o socials els conceptes següents:

a) transcendència hidrologicoforestal

- Defensa d'embassaments i capçaleres de conca.

- Regulació de les grans alteracions del règim de precipitacions.

- Defensa de nuclis urbans, infraestructura civil, xarxes de proveïment d'aigua potable i cultius.

- Defensa del sòl contra l'erosió, la degradació i la desertització.

- Fixació de dunes.

- Qualsevol altra acció que contribuïsca a la lluita contra l'erosió.

b) Funcions ecològiques

- Regulació de la dinàmica de la biosfera.

- Preservació de la diversitat biològica.

- Manteniment dels processos ecològics.

c) Funcions socials

- Foment de l'ús social, recreatiu i cultural de les forests.

- Millora de l'economia rural i creació d'ocupació.

- Contribució a la salubritat pública.

 

Article dotze

La declaració de forest de domini públic o d'utilitat pública comporta la màxima protecció als efectes de les directrius i les actuacions previstes en el Pla General d'Ordenació Forestal.

 

Article tretze

1. El procediment per a la declaració d'utilitat pública serà iniciat pel servei territorial corresponent de la Conselleria de Medi Ambient que, actuant d'ofici o a instància de part, redactarà una memòria que justifique la mesura d'acord amb el que s'estableix en l'article anterior, donarà audiència a l'entitat o persona titular de la forest i elevarà l'expedient a la direcció general competent.

2. La direcció general formularà la proposta de resolució que estime procedent davant del conseller de Medi Ambient.

3. La Conselleria de Medi Ambient elevarà la proposta al Govern Valencià, el qual resoldrà l'afectació a la utilitat pública dels terrenys forestals proposats. L'entitat propietària de la forest podrà impugnar la resolució davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Article catorze

1. Les forests d'utilitat pública seran inembargables i inalienables, i sols podran prescriure per la possessió, en concepte de propietari, pública i pacífica i no interrompuda durant trenta anys.

2. Els aprofitaments forestals, la imposició de sancions per intrusismes o qualsevol altre acte possessori realitzat per l'administració forestal o per l'entitat propietària de la forest, interrompen la prescripció en curs.

3. Sols podran ser expropiats per a obres i treballs l'interés general dels quals prevalga sobre la utilitat pública de la forest afectada.

 

Article quinze

1. Per raons d'interés públic, i en casos de concessions administratives, podran autoritzar-se servituds i ocupacions temporals a forests d'utilitat pública o de domini públic, sempre que prevalga aquell sobre la utilitat pública o el domini públic de la forest.

2. En cas de discrepància entre l'administració forestal i aquella de qui depenga l'obra, activitat, servei o concessió de què es tracte, resoldrà el Consell de la Generalitat Valenciana.

3. Es procedirà de la mateixa forma en el supòsit de discrepància entre l'administració forestal i l'entitat pública titular de la forest.

4. L'autorització sols tindrà vigència mentre es complisca la finalitat de l'obra, servei o concessió a favor del qual s'haja atorgat.

 

Article setze

1. La sol·licitud d'ocupació, que haurà d'incloure els plànols necessaris que la definisquen, serà presentada en el corresponent servei territorial de la Conselleria de Medi Ambient, la qual incoarà l'expedient.

2. La persona interessada haurà d'adjuntar a la sol·licitud un informe de l'organisme que execute el projecte de l'obra o servei públic o autoritze la concessió administrativa d'aigües, mines o qualsevol altra classe que done lloc a l'ocupació o servitud, en el qual es faça constar l'interés públic d'aquest i, si escau, la resolució de la concessió i el programa de treballs corresponent.

3. Si l'actuació que dóna lloc a l'ocupació està subjecta al procediment d'avaluació d'impacte ambiental segons la legislació específica, haurà de presentar-se l'estudi d'impacte ambiental acompanyant la sol·licitud d'ocupació.

4. El servei territorial redactarà un informe en el qual s'indicaran les circumstàncies que poden determinar la prevalença de l'interés públic o de la utilitat pública de la forest.

En el cas que en aquest informe es considerara la prevalença del primer, hauran d'incloure's les condicions a les quals haurà d'adaptar-se l'ocupació o la servitud i la corresponent valoració de la indemnització, d'acord amb la superfície que s'ocupa i la durada de l'ocupació, que seran determinades segons les característiques de l'obra, servei públic i concessió, o en aquest últim cas, d'acord amb el desenvolupament del pla de treballs, si n'hi ha. Aquesta indemnització haurà de pagar-se en una vegada si el període d'ocupació és superior a trenta anys i en forma de cànon anual revisable cada cinc anys si és igual o inferior a aquest període.

5. Si la forest és de propietat municipal, el servei territorial donarà audiència a l'entitat propietària perquè expresse la seua conformitat o discrepància amb l'ocupació, i en aquest últim cas haurà de justificar-la i seguidament haurà d'elevar l'expedient a la direcció general competent.

6. Si l'entitat està conforme, la direcció general resoldrà.

Si l'entitat s'oposa, regirà el que disposa l'article 15.3.

7. Si la forest pertany a la Generalitat Valenciana, el servei territorial elevarà l'expedient a la direcció general, la qual proposarà al conseller de Medi Ambient la resolució pertinent.

 

Article disset

Excepcionalment i de manera restrictiva, es podrà autoritzar per raons d'interés particular l'establiment de servituds o ocupacions temporals en forests catalogades, en el cas que es justifique que és compatible amb la utilitat pública o el domini públic de la forest i siga impossible substituir-lo fora d'aquesta. En tot cas, es preferirà la localització en zones despoblades d'arbres o d'escàs interés ecològic.

 

Article divuit

1. La sol·licitud d'ocupació o servitud a què es refereix l'article anterior s'haurà de presentar en el servei territorial corresponent, el qual incoarà l'expedient.

2. Aquest servei redactarà un informe en el qual es determinarà la compatibilitat de l'ocupació o la servitud amb la utilitat pública de la forest, l'extensió purament indispensable a què s'ha d'adaptar l'ocupació o servitud i la justificació de la impossible substitució d'aquesta fora de la forest. Igualment, s'hi hauran d'especificar els danys i perjudicis que es produiran i que, valorats, justificaran el preu de l'ocupació o servitud, i es proposaran les condicions i el termini en què han d'atorgar-se, adjuntant-hi un plànol degudament autoritzat de la part de la forest afectada. En cap cas serà suficient la conformitat de l'entitat propietària de la forest per considerar acreditada la compatibilitat.

3. En el cas que l'ocupació o servitud s'autoritze per a un termini que no excedisca de trenta anys, es fixarà la quantia del cànon anual que haurà de pagar el beneficiari a l'entitat titular, cànon que serà revisable cada cinc anys. Si l'ocupació o servitud siga superior a trenta anys, es pagarà en concepte d'indemnització, una sola vegada, la quantitat que corresponga com a preu just en el supòsit de l'expropiació, sense que el titular de la forest quede obligat a tornar cap quantitat en cas que s'extingisca l'ocupació o la servitud per voluntat de l'ocupant o si es rescindeix per incompliment de les condicions establides en l'autorització.

4. El servei territorial donarà audiència en l'expedient als eventuals beneficiaris de l'ocupació o servitud i a l'entitat propietària de la forest, i seguidament elevarà les actuacions amb l'informe a la direcció general competent.

5. En el cas de forests pertanyents a ajuntaments, la direcció general resoldrà. Si la forest afectada pertany a la Generalitat, la direcció general elevarà la proposta de resolució al conseller de Medi Ambient, el qual resoldrà.

 

Article dinou

1. El consentiment de l'entitat titular és necessari per a l'autorització d'ocupacions o servituds a les forests a què es refereix l'article anterior. Quan aquella s'opose, el servei territorial corresponent, sense més tràmits, donarà per conclòs l'expedient i comunicarà als interessats que no pertoca el que han sol·licitat.

2. Si la Conselleria de Medi Ambient denega l'autorització i l'entitat titular manifesta la seua disconformitat, s'elevarà l'expedient al Govern valencià perquè resolga.

 

Article vint

L'administració podrà revocar aquestes autoritzacions per causa declarada d'incompatibilitat dels drets d'ocupació amb els interessos i objectius forestals regulats en la Llei Forestal, sense perjudici de les indemnitzacions que corresponguen, si escau.

 

 

Secció segona. Forests de propietat privada

 

Article vint-i-u

Són forests o terrenys forestals de propietat privada els que pertanyen a persones físiques o jurídiques de dret privat.

 

Article vint-i-dos

1. El Govern valencià podrà declarar protectors els terrenys forestals de propietat privada que reunisquen les característiques indicades en l'article 11 d'aquest reglament, aquells que tinguen una superfície superior a cent hectàrees i els situats en vessants que tinguen una pendent mitjana igual o superior al 50%.

2. Els terrenys forestals a què es refereix l'apartat anterior podran pertànyer a un o diversos propietaris.

 

Article vint-i-tres

El procediment per a la declaració de forests protectors serà el mateix que l'indicat en l'article 13 d'aquest reglament per a la classificació de forests d'utilitat pública.

 

 

TÍTOL II. Dels registres públics

 

CAPÍTOL I. Disposicions generals

 

Article vint-i-quatre

1. Els documents per a la matriculació de finques confrontants o enclavades en terrenys forestals de propietat pública catalogats hauran de fer constar aquesta circumstància i s'haurà d'adjuntar el certificat, expedit per l'administració forestal, que no formen part d'aquests terrenys.

2. De manera anàloga es procedirà quan els terrenys forestals amb què confronten o les forests en què estiguen enclavades les finques matriculades siguen de propietat pública no catalogats, però el certificat serà expedit per l'ajuntament en l'àmbit territorial del qual estiguen situats.

3. Els registradors de la propietat que exercisquen en un terme municipal on hi haja terrenys forestals de propietat pública estan obligats  a notificar directament a la direcció territorial de la Conselleria de Medi Ambient totes les matriculacions que se sol·liciten de les finques que afecten terrenys rústics, a l'empara de l'article 205 i concordants de la Llei Hipotecària, adjuntant-hi una fotocòpia de l'escrit de sol·licitud.

 

Article vint-i-cinc

1. El catàleg de forests de domini públic i d'utilitat pública i el catàleg de forests protectors són registres públics de caràcter administratiu.

2. Les forests o els terrenys forestals declarats de domini públic o d'utilitat pública s'inscriuran en el catàleg de forests de domini públic i d'utilitat pública de la Comunitat Valenciana. Aquesta inscripció pressuposa la presumpció possessòria del titular de la forest.

3. Els terrenys forestals declarats protectors s'inscriuran en el catàleg de forests protectors de la Comunitat Valenciana.

 

Article vint-i-sis

El catàleg de forests de domini públic i d'utilitat pública i el catàleg de forests protectors seran aprovats mitjançant un decret del Govern valencià, com també les modificacions d'aquests.

 

Article vint-i-set

1. El catàleg de forests de domini públic i d'utilitat pública estarà dividit en dues seccions: la de forests de domini públic i la de forests d'utilitat pública.

2. En aquest catàleg s'indicaran, dins de cada secció, les forests per províncies i, dins de cada província, es numeraran correlativament, indicant la comarca, el partit judicial, el terme municipal, el nom i la pertinença.

3. En el Catàleg també s'expressaran els límits de la forest amb la precisió que siga possible, les cabudes total i pública, les espècies principals que el poblen, la seua classificació com a béns de propis o comunals, i la llista d'enclavaments.

4. També s'hi indicaran les característiques que tinguen de les següents:

a) Protecció contra els processos erosius.

b) Protecció d'ecosistemes.

c) Funcions socials.

5. S'hi consignaran, a més, les càrregues de tot tipus que pesen sobre les forests catalogades (condominis, servituds, ocupacions, concessions i la resta de drets reals). Per a cadascuna d'aquestes càrregues es detallaran la data de legitimació o concessió, la naturalesa jurídica, les característiques, l'abast i la durada.

6. Si la forest està inscrita en el Registre de la Propietat, s'hi faran constar les dades del registre.

7. També s'hi inclouran les dates d'aprovació de la delimitació i fitació, en cas que s'hagen efectuat.

8. Tota inscripció en el Catàleg haurà de completar-se quan siga possible, afegint-hi el plànol de la forest a escala i amb els requisits tècnics que l'administració forestal indique.

 

Article vint-i-vuit

1. En el catàleg de forests protectors es consignaran les forests o les zones protectores per províncies i, dins de cada província, es numeraran correlativament, amb indicació de la comarca, el partit judicial, el terme municipal, el nom i la propietat.

2. S'hi expressaran igualment els límits de cada forest o zona, amb la precisió que siga possible, la cabuda i les espècies principals que el poblen.

3. Igualment, s'hi indicaran les característiques o les causes concretes que van motivar-ne la catalogació:

a) protecció contra els processos erosius

b) protecció d'ecosistemes

c) funcions socials.

4. S'hi consignaran, a més, les càrregues de tota classe que pesen sobre les forests catalogades (condominis, servituds, ocupacions, concessions i la resta de drets reals). Per a cadascuna d'aquestes càrregues es detallaran la data de legitimació o concessió, la naturalesa jurídica, les característiques, l'abast i la durada.

5. Hi hauran de constar, també, les dades del registre.

6. Tota inscripció en el Catàleg haurà de completar-se quan siga possible, afegint-hi el plànol de la forest a escala i amb els requisits tècnics que indique l'òrgan competent.

 

 

CAPÍTOL II. Inclusions i exclusions als catàlegs

 

Article vint-i-nou

En el catàleg de forests de Domini Públic i d'Utilitat Pública hauran de ser incloses:

1. Totes les forests que figuren en el catàleg de forests d'Utilitat Pública de les províncies d'Alacant, Castelló i València.

2. Les forests de la Comunitat Valenciana que no estiguen inclosos en aquest Catàleg i que hagen estat declarats d'utilitat pública o de domini públic abans de la publicació d'aquest reglament.

3. Aquelles que, en endavant siguen declarats de domini públic o d'utilitat pública en virtut del que disposen els articles 7 i 11 d'aquest reglament.

 

Article trenta

Les reclamacions sobre la inclusió de forests en l'esmentat Catàleg que entaulen les entitats afectades i no es referisquen a qüestions de propietat, possessió o qualsevol altra d'índole civil, seran de caràcter administratiu.

 

Article trenta-u

1. L'exclusió d'una forest d'aquest Catàleg es farà mitjançant un decret del Govern Valencià, després que l'administració forestal haja instruït l'expedient, donant audiència a l'entitat propietària o a instància d'aquesta, en el qual s'acredite que la forest ja no reuneix les condicions que van ser determinants per a la seua inclusió.

2. Per a les reclamacions sobre exclusió d'una forest del Catàleg, regirà el que disposa l'article 30 per a les inclusions.

 

Article trenta-dos

En el catàleg de forests protectors hauran d'incloure's totes les forests particulars que siguen declarades amb aquest caràcter pel Govern valencià.

 

Article trenta-tres

Les reclamacions sobre inclusió de forests en aquest Catàleg que entaulen els propietaris afectats seran de caràcter administratiu.

 

Article trenta-quatre

1. L'exclusió d'una forest d'aquest Catàleg es farà mitjançant un decret del Govern valencià, després que l'administració forestal haja instruït l'expedient, donant audiència a l'entitat propietària o a instància d'aquesta, en el qual s'acredite que la forest ja no reuneix les condicions que van ser determinants per a la seua inclusió.

2. Per a les reclamacions sobre exclusió d'una forest del Catàleg, regirà el que disposa l'article 33 per a les inclusions.

 

 

TÍTOL III. De les competències de les administracions públiques

 

CAPÍTOL I. L'administració de la Generalitat Valenciana

 

Article trenta-cinc

Les competències que es deriven de la Llei Forestal seran exercides per l'òrgan de la Generalitat Valenciana que les tinga atribuïdes.

 

Article trenta-sis

Es crea el Consell Forestal de la Comunitat Valenciana com a òrgan de caràcter consultiu en matèria forestal.

 

Article trenta-set

El Consell Forestal es coordinarà amb el Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient, creat mitjançant el Decret 242/1993, de 7 de desembre, del Govern valencià.

Els assumptes en què, per raó de la matèria, el Consell Forestal haja d'emetre un informe, no caldrà que l'emeta el Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient, i s'hauran de remetre a aquest els informes elaborats pel primer.

 

Article trenta-vuit

El Consell Forestal tindrà com a òrgans de funcionament el Ple i la Comissió Assessora.

 

Article trenta-nou

El Ple del Consell Forestal de la Comunitat Valenciana estarà compost de la manera següent:

- Un president, que serà el conseller de Medi Ambient.

- Dos vicepresidents, que seran el secretari general de la Conselleria i el director general corresponent.

- Els directors dels serveis territorials de la Conselleria.

- Dos representants de la Comissió Assessora designats pel conseller.

- Tres representants dels ajuntaments propietaris de forests catalogades, un per cada província, designats, mitjançant la Federació de Municipis i Províncies, entre els que formen part dels consells forestals comarcals.

- Un representant de cadascuna de les universitats de la Comunitat Valenciana.

- Un representant dels propietaris de finques forestals de cadascuna de les tres províncies, designats pel conseller, a proposta de les organitzacions empresarials.

- Tres representants de les organitzacions sindicals més representatives.

- Dos representants d'organitzacions agràries de la Comunitat Valenciana, designats pel conseller a proposta d'aquestes.

- Tres representants d'associacions de la Comunitat Valenciana relacionades amb la conservació de la natura, designats pel conseller d'acord amb la seua representativitat i a proposta d'aquestes.

- Dos representants de les federacions esportives relacionades amb l'ús cultural i recreatiu de la forest.

Actuarà com a secretari un tècnic de la direcció general corresponent, amb veu però sense vot.

 

Article quaranta

La Comissió Assessora, composta per tres tècnics de l'administració forestal i tres tècnics o científics de reconegut prestigi en temes forestals designats pel conseller de Medi Ambient, elaborarà els dictàmens tècnics que li encomanen el ple i el president.

 

Article quaranta-u

El Consell Forestal emetrà informe sobre el Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana i dels projectes de llei i de decret de la Generalitat Valenciana en matèria forestal.

Així mateix, en els casos en què el Govern valencià haja de resoldre sobre discrepàncies en matèria forestal entre l'administració forestal i altres de la Generalitat Valenciana o de l'administració local, haurà d'oir el Consell Forestal.

 

Article quaranta-dos

1. El Consell Forestal de la Comunitat Valenciana haurà de reunir-se almenys una vegada a l'any per evacuar els corresponents informes.

Això no obstant, podrà ser convocat pel seu president, amb caràcter extraordinari, quan aquest ho estime necessari d'acord amb la urgència dels assumptes que cal tractar, sia per iniciativa pròpia o a sol·licitud d'un terç dels membres.

2. El Consell Forestal aprovarà les seues normes de funcionament en la primera reunió que faça, amb el vot favorable de dos terços dels membres, sense perjudici del que estableix el capítol II del títol II, sobre òrgans col·legiats, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

 

Article quaranta-tres

1. D'acord amb l'article 18.5 de la Llei Forestal, es creen els consells forestals comarcals.

2. La Conselleria de Medi Ambient determinarà el nombre d'aquests d'acord amb les característiques forestals de les comarques, la composició i les competències que tindran.

 

 

CAPÍTOL II. L'administració local

 

Article quaranta-quatre

Les corporacions locals administraran, gestionaran i disposaran l'aprofitament de les forests catalogades d'acord amb el capítol IV del títol IV d'aquest reglament.

 

Article quaranta-cinc

Les corporacions locals hauran d'expressar la seua conformitat o disconformitat en els expedients d'ocupació de terrenys que afecten forests catalogades de la seua pertinença, d'acord amb el procediment establit.

 

Article quaranta-sis

1. L'exercici de les competències a què es refereix la Llei Forestal podrà delegar-se en els ajuntaments o en qualsevol de les entitats locals que els agrupen.

2. La delegació haurà de ser sol·licitada pel ple de l'Ajuntament o l'òrgan equivalent de l'entitat local. Aquesta sol·licitud haurà de contenir el compromís de l'ajuntament d'afectar els recursos materials, humans i pressupostaris suficients per a assumir aquesta gestió.

3. Després de comprovar que l'òrgan sol·licitant pot assumir la competència pel fet de disposar dels mitjans tècnics competents que asseguren l'eficaç prestació dels serveis, el Govern valencià, a proposta del conseller de Medi Ambient, podrà autoritzar en cada cas la delegació mitjançant un decret.

4. El decret de delegació haurà de contenir com a mínim:

a) Fixació de les competències l'exercici de les quals es delegue.

b) Delimitació de l'abast i la intensitat de la delegació.

c) Mesures de control que es reserva la Generalitat Valenciana.

d) Mitjans o aprofitaments que es transfereixen.

5. En qualsevol moment es podrà supervisar l'exercici de les competències delegades, dictar instruccions de caràcter general i sol·licitar informació sobre la gestió municipal, com també formular els requeriments que es consideren necessaris.

 

 

TÍTOL IV. De la política forestal

 

CAPÍTOL I. Planificació forestal

 

Article quaranta-set

1. Per portar a terme la planificació de l'actuació forestal s'elaborarà l'Inventari Forestal de la Comunitat Valenciana.

2. Aquest inventari haurà de ser revisat cada quinze anys.

 

Article quaranta-vuit

La planificació de l'actuació forestal quedarà plasmada en el Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, que tindrà vigència indefinida, si bé es revisarà cada 15 anys.

 

Article quaranta-nou

Els criteris que inspiraran el Pla General d'Ordenació Forestal seran els següents:

1. La conservació, la millora i la reconstrucció de la coberta vegetal natural dels terrenys forestals amb l'objectiu d'aconseguir les formacions vegetals potencials en la mesura que siga possible.

2. La defensa del sòl contra l'erosió.

3. Regular l'aprofitament ordenat de les forests com a font de recursos naturals renovables, fent-ho compatible amb la protecció del medi natural.

4. Fer compatible amb els anteriors criteris la funció social de la forest com a marc natural d'esplai i esbarjo.

5. Accions de prevenció que protegisquen la coberta vegetal contra incendis, plagues, contaminació atmosfèrica i altres agents nocius.

6. Determinar les activitats de primera transformació dels productes de la forest que milloren l'economia rural i fomenten la creació d'ocupació.

7. Fomentar el reconeixement, el respecte i la implantació de la vegetació natural del territori de la Comunitat Valenciana.

8. Programar accions per al manteniment o la recuperació d'espècies singulars i de formacions o ecosistemes específics.

Aquests criteris hauran de coordinar-se amb altres plans i programes territorials aprovats.

 

Article cinquanta

El Pla General d'Ordenació Forestal, que es redactarà a partir de l'Inventari Forestal de la Comunitat Valenciana, considerarà la divisió del seu territori en demarcacions forestals que coincidiran amb les comarques o amb agrupacions de comarques, les quals seran delimitades amb criteris homogenis atenent les seues característiques forestals, edàfiques i bioclimàtiques.

 

Article cinquanta-u

1. Cada demarcació es dividirà en zones o àrees d'actuació amb similars característiques físiques, biològiques, edàfiques i altres, i d'acord amb una escala de graus de protecció d'acord amb el valor ecològic que tinguen, en les quals es determinaran les directrius per a les possibles actuacions que s'hi faran, de manera que coadjuven al fi determinat per aquella. S'establiran les prevencions precises per potenciar-ne la conservació i l'explotació.

2. Les possibles actuacions que s'hagen de fer en cada zona es programaran en el temps i en l'espai, i dins d'aquestes actuacions es consideraran els tipus d'aprofitaments permesos, els mètodes per obtenir-los, i les accions necessàries per a protegir, conservar, millorar i reconstruir la coberta vegetal i el sòl que la sustenta, incloent-hi també l'ús recreatiu i social possible i la millora de l'economia rural.

 

Article cinquanta-dos

D'acord amb l'article anterior, el Pla General d'Ordenació Forestal contindrà almenys les següents determinacions i documentació:

1. Zones amb diferent grau de protecció segons ecosistemes, paisatges i espècies singulars.

2. Zones susceptibles de ser declarades de repoblació obligatòria.

3. Zones d'especial protecció contra el risc d'incendis forestals.

4. Zones amb alt risc de degradació i desertització.

5. Zones de producció fustera preferent.

6. Zones d'ús social.

7. Zones de cultius marginals la conversió de les quals en terrenys forestals mitjançant repoblació siga convenient i aquelles que per la seua situació estratègica calga mantenir cultivades per a la prevenció d'incendis.

8. Conques en què calga la correcció hidrologicoforestal, inclosa la conservació de sòls.

9. Cartografia de les diferents zones especificades en els apartats anteriors.

10. Ordenances bàsiques que contindran els esquemes generals de gestió i aprofitament dels terrenys forestals que formen les demarcacions.

11. Directrius bàsiques que contindran:

- Accions previstes per al foment de la investigació i formació en temes forestals.

- Determinacions per a l'ús social i recreatiu dels terrenys forestals.

- Implantació d'indústries de primera transformació de productes forestals.

12. Pla economicofinancer.

 

Article cinquanta-tres

El Pla General d'Ordenació Forestal serà elaborat per la Conselleria de Medi Ambient i aprovat pel Govern valencià, amb informe del Consell Forestal, després de la informació pública prèvia i l'audiència a les entitats locals i a la resta de les administracions públiques afectades.

Una vegada aprovat, el Pla General d'Ordenació Forestal serà presentat a les Corts Valencianes.

El mateix procediment se seguirà per a la seua modificació i revisió.

 

Article cinquanta-quatre

Les especificacions contingudes en el Pla General d'Ordenació Forestal vincularan tant els particulars com els poders públics.

 

Article cinquanta-cinc

1. Per al desenvolupament del Pla General d'Ordenació Forestal la Conselleria de Medi Ambient, mitjançant la direcció general competent, elaborarà plans forestals de demarcació que concreten les determinacions d'aquell per a cadascuna.

2. Aquests plans es revisaran cada 15 anys, en concordança amb el que estableix l'article 48 d'aquest reglament.

 

Article cinquanta-sis

1. En cada demarcació forestal es delimitaran àrees d'actuació, constituïdes per superfícies forestals d'homogènies característiques físiques, biològiques, edàfiques i altres, susceptibles de plans o programes comuns. Per a cada una de les àrees s'establiran les prevencions necessàries per a potenciar-ne la conservació i l'aprofitament, com també per a la protecció contra incendis.

2. En els plans forestals de demarcació, d'acord amb el que especifica l'article anterior, caldrà incloure:

a) Un inventari en què consten les circumstàncies administratives i legals, l'estat natural, l'estat forestal i l'estat socioeconòmic.

b) Planificació, amb designació d'usos, ordenació de la vegetació, inversions, condicions d'aprofitaments i terminis d'execució.

c) Avaluació de les activitats, mesures que s'han de prendre i finançament d'aquestes.

d) Anàlisi avaluadora de la incidència ecològica amb l'avaluació global.

e) Anàlisi socioeconòmica.

3. En la redacció d'aquests plans caldrà tenir en compte tant els plans comarcals de defensa contra incendis forestals com els projectes de correcció hidrologicoforestal de conques de la Comunitat Valenciana i la resta de plans d'ordenació territorial que afecten la demarcació.

 

Article cinquanta-set

1. Una vegada elaborats els plans forestals de demarcació, seran sotmesos a informació pública, i es donarà audiència a les entitats locals i les administracions públiques que resulten afectades.

2. La direcció general competent, després de considerar les al·legacions presentades, revisarà o modificarà el pla redactat i l'elevarà per a la seua aprovació al conseller de Medi Ambient.

 

 

CAPÍTOL II. La gestió forestal

 

Article cinquanta-vuit

L'administració fomentarà l'agrupació de terrenys forestals públics o privats per constituir unitats que afavorisquen una millor gestió i aprofitament.

 

Article cinquanta-nou

1. L'administració, després de donar audiència prèvia als propietaris, podrà declarar determinades àrees com a zones d'actuació urgent (ZAU), amb la finalitat de conservar-les i afavorir-ne la restauració, sempre que hi concórrega alguna de les circumstàncies següents:

a) Terrenys degradats o erosionats, o amb risc manifest d'estar-ho.

b) Terrenys afectats per un incendi forestal en els quals no siga previsible la regeneració natural.

c) Terrenys afectats per circumstàncies meteorològiques o climatològiques adverses de caràcter extraordinari.

d) Terrenys afectats per plagues o malalties forestals que els hagen ocasionat greus perjudicis.

e) Terrenys on hi haja superfícies de dunes litorals en perill.

f) Terrenys amb fauna o flora d'especial valor.

g) Terrenys afectats per qualsevol alteració ecològica greu o amb risc de ser-hi afectats.

2. La declaració s'efectuarà mitjançant un decret del Govern valencià. S'hi delimitarà el perímetre al qual afecta i s'hi definiran les mesures que calga adoptar per corregir les deficiències assenyalades, com també el termini d'execució i les dotacions econòmiques que si s'escau comportaran. L'expedient es podrà instruir d'ofici o a instància de les entitats locals en l'àmbit territorial de les quals estiguen situats els terrenys.

3. Sense perjudici de les ajudes que puguen establir-se, les mesures seran executades pels propietaris dels terrenys. Això no obstant, aquests podran convenir amb l'administració l'execució de les mesures, aportant mitjans personals o materials o, si hi manquen, terrenys.

4. La declaració podrà, igualment, limitar i fins i tot prohibir els aprofitaments que siguen incompatibles amb la seua finalitat, pel temps estrictament necessari.

 

Article seixanta

1. La direcció general competent programarà les actuacions encaminades a la conservació, la millora, la protecció i l'aprofitament dels terrenys forestals.

2. Per a la gestió de les forests de domini públic, d'utilitat pública o protectors, l'administració forestal redactarà programes de gestió i millora forestal, que seran aprovats per la direcció general corresponent.

3. L'elaboració dels programes a què fa referència l'apartat anterior, l'efectuarà l'administració amb audiència als propietaris de les forests.

4. La direcció general competent podrà tramitar i aprovar programes de gestió i millora forestal per a altres terrenys forestals a instància dels seus propietaris.

 

Article seixanta-u

1. Els programes de gestió i millora forestal es redactaran amb subjecció a les instruccions que estiguen vigents i determinaran els aprofitaments que s'han d'executar, els tractaments silvícoles de la massa forestal i els treballs que s'han de fer a la forest que siguen necessaris per a la persistència i millora de la coberta vegetal.

2. Aquests programes es revisaran cada deu anys com a màxim.

 

Article seixanta-dos

1. Així mateix, d'acord amb el corresponent programa de gestió i millora, l'administració forestal elaborarà projectes d'execució per a les forests de domini públic, d'utilitat pública i protectors, gestionats per aquesta, que seran aprovats per les direccions territorials corresponents.

En aquelles forests no gestionades per l'administració forestal, els projectes d'execució podran ser elaborats pels propietaris d'aquestes, redactats per tècnics competents o per l'administració forestal a petició dels propietaris, i caldrà que siguen aprovats per aquesta, que realitzarà el corresponent control i seguiment.

2. Per a aquelles forests gestionades per l'administració forestal que no tinguen prèviament aprovat un programa de gestió i millora forestal, aquesta elaborarà els projectes d'execució, els quals seran aprovats pels directors territorials corresponents.

A les forests no gestionades per l'administració forestal, s'actuarà de la forma que indica el segon paràgraf de l'apartat 1 d'aquest article.

 

Article seixanta-tres

1. Els projectes d'execució seran anuals i hauran de contenir els aprofitaments que s'han de fer, juntament amb les condicions tècniques per a la seua execució, com també les diverses actuacions en matèria de gestió forestal, seguint el que determinen els programes de gestió i millora forestal.

2. Aquests projectes hauran de ser elaborats dins del primer semestre de l'any anterior al de la seua execució.

3. La seua aprovació correspondrà a la direcció general competent.

 

 

CAPÍTOL III. Repoblació forestal

 

Article seixanta-quatre

1. La repoblació de les forests de domini públic, utilitat pública i protectors exigirà la redacció d'un projecte de repoblació per un tècnic competent.

2. En aquelles forests gestionades per l'administració forestal serà aquesta l'encarregada de redactar i aprovar aquests projectes.

En la resta de forests seran els seus propietaris els que hauran de presentar el corresponent projecte a l'administració perquè aquesta l'aprove.

 

Article seixanta-cinc

1. La repoblació a forests no catalogades a iniciativa dels seus titulars, requerirà l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, i aquests podran acollir-se a les ajudes previstes en els articles 163 i següents d'aquest reglament.

2. En les repoblacions superiors a 50 ha caldrà presentar el corresponent projecte, i en la resta de casos bastarà amb una memòria descriptiva.

 

Article seixanta-sis

Els projectes de repoblació i les memòries descriptives es redactaran d'acord amb les instruccions que estiguen vigents.

 

Article seixanta-set

1. D'acord amb la declaració de zona d'actuació urgent a què es refereix l'article 59 d'aquest reglament, serà d'obligatòria execució la repoblació, després de la redacció del projecte corresponent.

2. En les forests gestionades per l'administració forestal les repoblacions a què es refereix l'apartat anterior seran finançades per aquella.

3. Així mateix, serà d'obligatòria execució l'estabilització i la regeneració dels terrenys per consideracions ecològiques, de conservació de sòls o anàlogues. Quan no es puga conéixer el propietari, podran efectuar-se les obres d'estabilització i regeneració, com també la repoblació, i els costos constituiran un crèdit que podrà fer-se efectiu sobre els terrenys esmentats mitjançant l'adjudicació de la finca directament a l'administració.

4. Els propietaris de les forests afectades que no estiguen gestionats per l'administració forestal, podran subscriure els corresponents convenis previstos en els articles 115 i 118 d'aquest reglament.

 

Article seixanta-vuit

A fi de garantir la recol·lecció, la conservació i el subministrament de materials forestals de reproducció destinats a projectes forestals a la Comunitat Valenciana, es crea un banc de llavors adscrit a la Direcció General de Recursos Forestals de la Conselleria de Medi Ambient.

 

Article seixanta-nou

La Conselleria de Medi Ambient fixarà les normes relatives a la procedència i els patrons de qualitat que hauran de reunir els materials de reproducció que s'utilitzen en projectes forestals, a fi d'afavorir l'adaptabilitat d'aquests a les condicions pròpies dels ecosistemes forestals valencians.

 

Article setanta

La Conselleria de Medi Ambient establirà un sistema de control oficial que regularà l'ús dels materials forestals de reproducció destinats a la comercialització.

 

 

CAPÍTOL IV. Aprofitaments forestals

 

Article setanta-u

L'aprofitament dels productes forestals en els terrenys forestals es farà ordenant-los en la seua condició de recursos naturals renovables, d'acord amb la capacitat de càrrega dels ecosistemes i dins dels límits que permeten els interessos de la seua conservació i millora, amb unes condicions d'explotació que eviten danys, tant a la vegetació com al sòl que la sustenta, i d'acord amb el que disposa aquest capítol.

 

Article setanta-dos

1. Els aprofitaments forestals, qualsevol que siga la naturalesa de la forest, requeriran l'autorització de l'administració forestal, llevat les llenyes coníferes, en què serà suficient la comunicació prèvia del propietari.

2. Queda totalment prohibit en els terrenys forestals el desarrelament i el trasplantament de qualsevol tipus d'espècie forestal, arbrada o matoll, si no és motivat com a conseqüència d'altres treballs prèviament autoritzats per l'administració forestal.

 

 

Secció primera. Aprofitaments en forests catalogades

 

Article setanta-tres

1. No es podrà efectuar, sense l'autorització prèvia dels serveis territorials de la Conselleria de Medi Ambient, cap aprofitament en forests catalogades que no estiga inclòs en el projecte d'execució anual aprovat.

2. Per als aprofitaments que estiguen inclosos en un projecte d'execució aprovat, hi haurà prou amb la notificació prèvia als serveis territorials, que efectuaran el control i el seguiment d'aquests tal com figure en els plecs de condicions facultatives.

3. L'aprofitament de llenyes coníferes haurà de ser prèviament comunicat pel propietari a l'administració amb una antelació d'un mes, com a mínim, a l'execució d'aquest.

4. S'exceptuen d'autorització o coneixement previ l'extracció de llenyes residuals d'aprofitaments fusters o de neteges i podes destinades a usos domèstics, la recollida consuetudinària episòdica de fruits, plantes i bolets, amb consentiment tàcit del propietari, si bé podrà regular-se'n l'exercici i fins i tot prohibir-se totalment quan aquest resulte greument perjudicial, per la intensitat amb què es realitza o per altres causes, per a la flora, la fauna o a algun dels objectius de la Llei Forestal.

5. A l'efecte del paràgraf anterior, la Conselleria de Medi Ambient assenyalarà anualment aquelles zones en què calga la seua autorització per a efectuar els esmentats aprofitaments, a fi d'assegurar la supervivència i la regeneració de les espècies afectades, la defensa contra l'alt risc d'erosió i la conservació de la regeneració d'altres espècies forestal.

 

Article setanta-quatre

1. L'execució dels aprofitaments en aquestes forests catalogades s'adaptarà estrictament als corresponents plecs de condicions facultatives i econòmiques.

2. La confecció dels plecs generals de condicions facultatives per als distints tipus d'aprofitaments, correspon a la direcció general competent.

3. Els plecs de condicions econòmiques seran formulats per les entitats públiques propietàries de les forests d'acord amb el que establisca la legislació sobre l'administració del patrimoni i la contractació d'aquestes.

4. En cas de forests particulars, el plec de condicions econòmiques serà substituït pel contracte de compravenda o d'arrendament de l'aprofitament.

5. Seran nul·les totes les condicions econòmiques que s'oposen al plec de les facultatives.

 

Article setanta-cinc

En els aprofitaments en forests d'utilitat pública o de domini públic, les concessions de pròrroga dels terminis assenyalats en els plecs de condicions facultatives per a l'execució d'aquests correspondran als serveis territorials.

Sols podran concedir-se aquestes pròrrogues per causes justificades.

 

Article setanta-sis

Per als aprofitaments en forests d'utilitat pública o de domini públic, els preus mínims, com també la resta de taxacions que hagen de figurar en els plecs de condicions, seran determinats pels serveis territorials, d'acord amb les normes establides per la Conselleria de Medi Ambient.

 

Article setanta-set

Sols s'atorgarà autorització per a les tallades a tot arreu en els supòsits següents:

1. Si són convenients per a la protecció o la millora dels ecosistemes.

2. Si actuen com a mesures extraordinàries per raons de protecció fitosanitària.

3. Si es tracta d'arbres morts per qualsevol causa natural.

4. Si són imprescindibles per a la construcció o la conservació d'instal·lacions, obres o infraestructures, o per a la realització d'activitats extractives, legalment autoritzades.

5. Si són degudes a la necessitat d'establir tallafocs o faixes de protecció sota línies de conducció elèctrica o de comunicacions.

 

Article setanta-vuit

La iniciació de qualsevol activitat extractiva o de pedrera, realitzada a cel obert, requerirà el compromís previ, garantit econòmicament davant l'administració ambiental, de reconstrucció dels terrenys forestals i de l'adequada repoblació forestal, que s'efectuaran d'acord amb el que establisquen les condicions tècniques de l'explotació, segons el programa que haurà d'aportar-se, i d'acord amb les mesures determinades en la corresponent estimació o avaluació d'impacte ambiental.

 

Article setanta-nou [3]

Les forests de domini públic i les catalogades com d'utilitat pública o protectores no podran ser rompudes ni dedicats a usos no forestals quan això comporte una pèrdua definitiva dels valors que van motivar la inclusió de la forest en el catàleg d'utilitat pública.

 

Article vuitanta

Els recursos cinegètics s'aprofitaran d'acord amb la legislació específica. Això no obstant, caldrà l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient per a la caça en terrenys forestals amb arbratge jove de menys de cinc anys, com també l'aclimatació d'espècies cinegètiques. Ambdues activitats es podran denegar quan puguen ser perjudicials per a la regeneració de la forest o impedisquen o dificulten greument els objectius de la Llei Forestal.

 

Article vuitanta-u

Els aprofitaments definits en l'article 30 de la llei podran ser limitats en la quantia que per a aquests indiquen els projectes d'execució, i fins i tot prohibits o anul·lats  si fóra necessari assegurar l'èxit dels treballs de reforestació o de regeneració natural, evitar la degradació o pèrdua greu del sòl o de la capa vegetal, o en cas de fer perillar el manteniment dels ecosistemes.

 

Article vuitanta-dos

L'extracció dels productes forestals s'efectuarà mitjançant les vies prèviament autoritzades per l'administració.

 

Article vuitanta-tres

1. Les entitats locals propietàries de forests o terrenys forestals catalogades estan obligades a invertir almenys el quinze per cent de l'import dels aprofitaments en l'ordenació i la millora de les masses forestals.

2. Aquest percentatge podrà incrementar-se mitjançant un acord del Govern valencià per als aprofitaments d'aquelles forests o zones que requerisquen millores extraordinàries.

3. L'import d'aquest percentatge formarà el fons de millores; cada ajuntament haurà de disposar d'un compte corrent per a aquest fi, del qual portarà el moviment comptable.

4. La Conselleria de Medi Ambient haurà de conéixer aquesta comptabilitat, a la qual donarà el vistiplau una vegada acabat l'any.

 

Article vuitanta-quatre

1. Dins del primer mes de cada any, i d'acord amb la quantia del fons de millores a què es refereix l'article anterior, les entitats locals propietàries de les forests presentaran en els serveis territorials de la Conselleria de Medi Ambient el pla de millores corresponent a l'any, en el qual hauran de figurar les inversions que es faran en els distints treballs per a la millora de la forest.

2. El pla de millores serà redactat segons la normativa dictada per la Conselleria de Medi Ambient.

3. El servei territorial haurà d'emetre un informe sobre aquest pla i remetre'l a la direcció general competent perquè l'aprove dins del mes següent a la presentació d'aquest.

 

Article vuitanta-cinc

1. Quan es considere antieconòmica o inconvenient la inversió de l'import anual del quinze per cent esmentat, podran acumular-se els percentatges dels aprofitaments de diversos anys per ser invertits.

2. Així mateix, no serà obligatòria la inversió de la totalitat del fons en un mateix any, sinó que una part d'aquest podrà destinar-se per als anys següents.

 

Article vuitanta-sis

1. Les entitats locals, sota la direcció tècnica dels serveis territorials, efectuaran les obres o els treballs previstos en el pla, d'acord amb la legislació vigent en matèria de contractació.

2. Una vegada realitzada la inversió, l'entitat pública remetrà una còpia de l'expedient de contractació i del compte justificatiu de despeses als serveis territorials perquè li donen el vist-i-plau i l'arxiven.

 

 

Secció segona. Aprofitaments en forests no catalogades

 

Article vuitanta-set

1. Tot aprofitament forestal en forests no catalogades, tant de propietat pública com privada, que no tinga aprovat un projecte d'execució haurà de ser autoritzat pels serveis territorials de la Conselleria de Medi Ambient.

2. S'exceptua l'aprofitament de llenyes de coníferes que únicament haurà de ser notificat als esmentats serveis amb un més d'antelació a la seua execució.

3. S'exceptuen d'autorització o coneixement previ l'extracció de llenyes residuals d'aprofitaments de fusta o de neteges i podes destinades a usos domèstics i la recollida consuetudinària episòdica de fruits, plantes i bolets, amb consentiment tàcit del propietari, si bé podrà regular-se'n l'exercici i fins i tot prohibir-se totalment quan resulte greument perjudicial, per la intensitat amb que es faça o per altres causes, per a la flora, la fauna o per a algun dels objectius de la Llei Forestal.

4. A l'efecte del paràgraf anterior, la Conselleria de Medi Ambient assenyalarà anualment aquelles zones en què calga la seua autorització per a efectuar els esmentats aprofitaments, a fi d'assegurar la supervivència i la regeneració de les espècies afectades, la defensa contra l'alt risc d'erosió i la conservació de la regeneració d'altres espècies forestal.

5. Abans de l'execució de l'aprofitament el propietari l'haurà de sol·licitar en els serveis territorials, fent constar la localització i la quantia de l'aprofitament.

6. El servei territorial expedirà la corresponent llicència on figuraran les condicions tècniques per efectuar l'aprofitament.

7. Pel que fa a aprofitaments considerats en un projecte d'execució aprovat, regirà el que es disposa per a les forests catalogades.

8. L'aprofitament de llavors forestals amb destinació a la producció de planta necessitarà l'autorització prèvia de l'administració forestal.

 

Article vuitanta-vuit

En relació a les tallades a tot arreu regirà el que disposa l'article 77 d'aquest reglament.

 

Article vuitanta-nou

Qualsevol aprofitament podrà ser limitat o prohibit d'acord amb les situacions a què es refereix l'article 81 d'aquest reglament.

 

Article noranta

1. Les rompudes de terrenys forestals no catalogats hauran de ser autoritzades per la direcció general competent de la Conselleria de Medi Ambient, encara que es tracte de sòls aptes tècnicament i econòmicament per al cultiu agrícola o l'establiment d'activitats agropecuàries.

2. Les sol·licituds es tramitaran en els serveis territorials de la Conselleria de Medi Ambient i hauran de rebre l'informe favorable d'aquests serveis i dels corresponents d'Agricultura, Pesca i Alimentació pel que fa a l'aptitud per al cultiu agrícola, tant tècnicament com econòmicament.

 

 

CAPÍTOL V. Ús recreatiu de les forests

 

Article noranta-u

1. La velocitat de circulació de qualsevol tipus de vehicle per les pistes o els camins que passen per terrenys forestals gestionats per la Conselleria de Medi Ambient queda limitada de manera general a 30 km/h.

2. Es podran fixar límits inferiors a l'indicat en zones determinades o per causes que així ho exigisquen.

 

Article noranta-dos

1. Es prohibeix la circulació de vehicles camp a través.

2. Igualment, queden prohibides les activitats esportives per pistes o camins que discórreguen totalment o parcialment per terrenys forestals, llevat d'aquells que formen part de circuits autoritzats per la direcció general competent.

3. Queden exceptuats de les prohibicions o limitacions que apareixen en els articles anteriors els vehicles i les persones pertanyents a l'administració d'acord amb les necessitats del servei, com també aquells vehicles de serveis d'urgència, públics o privats, quan actuen amb aquest caràcter.

 

Article noranta-tres

1. Caldrà l'autorització de l'administració forestal per a la realització d'activitats esportives o excursions organitzades de vehicles per terrenys forestals, sense perjudici d'altres exigibles per la legislació aplicable.

2. Les autoritzacions a què fa referència l'apartat anterior seran tramitades pels serveis territorials de la Conselleria de Medi Ambient, d'acord amb la normativa vigent, i seran concedides per la direcció general competent en matèria forestal.

 

Article noranta-quatre

En zones determinades podrà limitar-se i fins i tot prohibir-se el trànsit de vehicles i persones d'acord amb l'impacte negatiu que causen sobre el medi natural o d'acord amb el que estableix l'article 156 d'aquest reglament.

 

Article noranta-cinc

1. A les forests o els terrenys forestals de la Comunitat Valenciana sols es permetran les acampades i les estades de dia a les zones autoritzades per a aquests fins per la Conselleria de Medi Ambient.

2. L'autorització i l'ús d'aquestes s'haurà d'adaptar a la normativa vigent.

3. Les acampades itinerants per terrenys forestals hauran de ser autoritzades per la Conselleria de Medi Ambient i es regiran per la normativa vigent.

 

Article noranta-sis

En les zones d'acampada, àrees recreatives i acampades itinerants autoritzades seran d'obligat compliment les mesures generals per a la prevenció d'incendis que figura en el capítol III del títol VII d'aquest reglament.

 

Article noranta-set

Quedarà prohibit l'ús d'elements o activitats productors de soroll quan puguen alterar els hàbits de la fauna silvestre, com també qualsevol activitat recreativa en les forests que influïsca en aquestes o que comporte un greu risc per a la conservació i la protecció del medi natural.

 

Article noranta-vuit

Podran revocar-se les autoritzacions a què es fa referència en aquest capítol per raó de prevenció d'incendis.

 

 

TÍTOL V. De la propietat pública forestal i el seu increment

 

CAPÍTOL I. Increment del patrimoni forestal

 

Article noranta-nou

La Generalitat Valenciana incrementarà el seu patrimoni forestal a fi de contribuir al compliment dels objectius de la Llei Forestal, adquirint terrenys forestals o drets reals sobre aquests, mitjançant compravenda, permuta, donació, herència o llegat, i mitjançant qualsevol altre procediment, fins i tot l'expropiació.

 

Article cent

1. L'administració exercirà els drets de tempteig i retracte d'acord amb la legislació forestal de l'estat.

2. A la Comunitat Valenciana l'administració, a més, podrà exercir, en els mateixos terminis i amb el procediment a què es refereix l'apartat anterior, els drets de tempteig i retracte sobre les alienacions oneroses de parts segregades de finques forestals d'una extensió igual o superior a 250 hectàrees, i sobre finques enclavades o confrontants amb terrenys de la seua propietat, qualsevol que en siga l'extensió. Amb aquest fi, els camins forestals, les séquies i els accidents naturals no exclouen el caràcter de confrontants.

 

Article cent u

Els registradors de la propietat comunicaran als serveis territorials de la Conselleria de Medi Ambient totes les alienacions de terrenys rústics situats en termes municipals amb terrenys forestals d'una extensió de 250 hectàrees o més.

 

Article cent dos

Preferentment, la Generalitat Valenciana adquirirà els terrenys forestals confrontants amb els seus, i també aquells situats en zones protegides mitjançant un instrument de protecció de la natura i confrontants amb aquests, com també els necessaris per a desenvolupar els objectius de la Llei Forestal.

 

Article cent tres

La Generalitat Valenciana incorporarà al seu patrimoni els terrenys rústics vacants o erms no inscrits en el Registre de la Propietat les característiques dels quals els facen aptes per als fins forestals, d'acord amb el que estableix la legislació bàsica estatal.

 

Article cent quatre

La tramitació dels expedients d'adquisició de terrenys forestals serà iniciada, mitjançant la direcció general corresponent, per la Conselleria de Medi Ambient, la qual elevarà la proposta de compra a la Conselleria d'Economia i Hisenda, que l'aprovarà.

 

 

CAPÍTOL II. Expropiacions de terrenys forestals

 

Article cent cinc

Per al compliment dels fins i els objectius previstos en la Llei Forestal, el Govern valencià podrà acordar, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient, l'expropiació de terrenys forestals de propietat privada. Aquesta expropiació s'efectuarà d'acord amb el que preveu la legislació d'expropiació forçosa.

 

Article cent sis

Es declaren d'utilitat pública, a l'efecte de l'expropiació forçosa dels terrenys forestals, els fins establerts per la Llei Forestal. L'acord del Govern valencià pel qual es declare que concorren els requisits que, d'acord amb la Llei Forestal, faculten per a l'expropiació forçosa, comportarà la utilitat pública de tots els béns i drets afectats.

 

 

CAPÍTOL III. Permutes

 

Article cent set

Les forests no incloses en el catàleg de forests de Domini Públic i d'Utilitat Pública afectes a la Generalitat Valenciana i entitats locals, podran ser objecte de permuta total o parcial amb altres catalogats o no, siga qui siga el propietari.

 

Article cent vuit

1. Les permutes que afecten forests catalogades pertanyents a la Generalitat Valenciana hauran de ser aprovades per la Conselleria d'Economia i Hisenda a proposta de la Conselleria de Medi Ambient, després de la instrucció prèvia de l'expedient per part del servei territorial corresponent.

2. Quan la permuta afecte exclusivament forests catalogades pertanyents a entitats locals es formalitzarà, després d'haver observat els preceptes de la legislació de règim local, mitjançant un acord entre aquestes, les quals hauran de retre compte a l'administració forestal perquè la Conselleria de Medi Ambient l'aprove, a proposta de la direcció general competent. Caldrà fer constar el canvi produït en el catàleg de forests de Domini Públic i Utilitat Pública.

3. Quan la permuta afecte forests no catalogades, sols podrà efectuar-se quan es complisca la normativa d'aplicació de l'entitat que efectua la permuta i ho autoritze la Conselleria de Medi Ambient, amb la instrucció prèvia del corresponent expedient per part del servei territorial.

 

Article cent nou

Les taxacions que calga per a efectuar les permutes a què es refereix l'article anterior seran practicades per tècnics de l'administració forestal o per un tècnic competent designat per les entitats interessades.

 

Article cent deu

Les permutes hauran de ser elevades a escriptura pública, les quals s'inscriuran en el registre de la propietat i es reflectiran en el catàleg d'utilitat i domini públics.

 

 

CAPÍTOL IV. Delimitacions i fitacions

 

Article cent onze

Les delimitacions i fitacions de les forests o els terrenys forestals de propietat pública gestionats per l'administració forestal, seran efectuades per la mateixa administració d'ofici o a instància dels propietaris confrontants; en aquest últim cas aquests hauran de comprometre's a pagar el cos i a fiançar el seu compromís.

 

Article cent dotze

La tramitació dels expedients de delimitació i fitació correspondrà als serveis territorials, i s'efectuarà d'acord amb la legislació estatal.

 

Article cent tretze

L'aprovació dels expedients de delimitacions i fitacions de les forests gestionades per l'administració forestal correspon a la Conselleria de Medi Ambient.

 

Article cent catorze

La tramitació dels expedients de reclamacions prèvies a la via judicial s'efectuarà d'acord amb la legislació estatal.

 

 

TÍTOL VI. De l'acció administrativa

 

CAPÍTOL I. Accions concertades

 

Article cent quinze

Per aconseguir els objectius previstos en la Llei Forestal, podran establir-se accions concertades mitjançant convenis amb els municipis, altres entitats públiques o propietaris particulars. Preferentment, el seu objecte serà la gestió, la conservació i la millora dels terrenys forestals catalogats.

 

Article cent setze

Amb altres administracions públiques podran establir-se:

1. Convenis per a l'execució de treballs de restauració hidrologicoforestal.

2. Convenis per a l'execució de treballs de prevenció i extinció de plagues i malalties forestals o per a la detecció i la lluita contra els efectes de la contaminació atmosfèrica.

3. Convenis en matèria de prevenció i extinció d'incendis forestals.

4. Convenis per a l'execució de mesures inajornables en àrees declarades zones d'actuació urgent.

5. Convenis per a qualsevol altre fi social o públic a l'empara de la Llei Forestal.

 

Article cent disset

Els convenis esmentats seran subscrits d'acord amb la normativa sobre convenis de la Generalitat Valenciana.

 

Article cent divuit

Es podran establir convenis amb propietaris particulars de terrenys forestals per a:

1. La gestió per part de l'administració de terrenys forestals que siguen propietat d'aquells.

2. La reforestació i regeneració d'aquests terrenys o de terrenys agrícoles que hagen deixat d'utilitzar-se per a aquest fi.

3. Efectuar les accions necessàries per a l'estabilitat del sòl davant de l'erosió.

4. Realitzar obres i treballs de prevenció d'incendis forestals.

5. L'execució de mesures inajornables en àrees declarades zones d'actuació urgent.

6. L'execució de qualsevol altre fi social o públic que empare la Llei Forestal.

 

Article cent dinou

1. Per als convenis a què es refereix l'article anterior, els serveis territorials de la Conselleria de Medi Ambient formularan un projecte de conveni en el qual figuraran les aportacions de cada part, estudiades d'acord amb la capacitat productiva dels terrenys i de la necessitat de protecció d'aquests, la delimitació dels objectius, les actuacions que s'han de realitzar, la periodificació de les actuacions, els anys de durada, i totes les especificacions que calga. Una vegada el propietari n'haja subscrit la conformitat, després de l'informe previ del Servei Jurídic, i a proposta de la direcció general competent, el conseller de Medi Ambient el signarà.

2. En els convenis establerts per a efectuar accions que la Generalitat Valenciana ha declarat obligatòries per al propietari  d'acord amb la Llei Forestal, l'aportació d'aquesta serà de la totalitat de la inversió que s'ha de fer.

 

Article cent vint

Podran establir-se convenis entre els titulars de forests públiques no catalogades i particulars perquè aquests repoblen i gestionen terrenys forestals pel preu i el temps convingut.

 

 

TÍTOL VII. De la prevenció i la reparació de danys

 

Article cent vint-i-u

1. Correspon a l'administració establir les mesures adequades per a vigilar i prevenir l'erosió, les plagues, les malalties, els incendis forestals i els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre els boscos, com també per a contrarestar-ne els efectes, d'acord amb les determinacions del Pla General d'Ordenació Forestal. Igualment, podrà declarar el tractament obligatori d'una zona i establir les mesures de cautela necessàries, mitjançant una resolució motivada.

2. Els titulars públics o privats dels terrenys forestals afectats per alts riscos d'erosió o incendis hauran d'aplicar amb la màxima diligència les mesures fixades per l'administració, i hauran de col·laborar amb aquesta per suprimir o limitar els efectes dels sinistres i recuperar les àrees afectades. La declaració d'alt risc serà efectuada per l'administració forestal mitjançant una resolució motivada.

3. Els titulars dels terrenys forestals afectats per plagues o malalties hauran de comunicar aquest fet, una vegada haja estat detectat, a l'administració, la qual fixarà les mesures que obligatòriament aquells hauran d'aplicar-hi. En cas d'incompliment dels titulars, l'administració podrà efectuar-les subsidiàriament, per a la qual cosa disposarà de lliure accés als terrenys afectats.

4. Les mesures a què es refereixen els apartats anteriors podran acollir-se als convenis a què es refereix l'article 118 o a les ajudes expressades en els articles 164, 165 i 166 d'aquest reglament.

 

 

CAPÍTOL I. Erosió del sòl

 

Article cent vint-i-dos

Correspon a l'administració forestal, en l'àmbit de les competències de la Generalitat Valenciana, la restauració hidrologicoforestal a la Comunitat Valenciana, en la qual està inclosa la conservació de sòls i aigua, adoptant les mesures necessàries per al manteniment i la recuperació de l'estabilitat i fertilitat del sòl davant de l'erosió, adaptades a les condicions ecològiques de les zones forestals i d'acord amb les determinacions del Pla General d'Ordenació Forestal.

 

Article cent vint-i-tres

Correspon a la Generalitat Valenciana concertar les actuacions de restauració hidrologicoforestal d'acord amb la gravetat dels processos de degradació o de màxim risc en un futur immediat. Aquests processos de degradació inclouen: erosió laminar, escorrancs i creació de barrancs, enfonsaments massius, esllavissades de vessants, erosió en els cursos fluvials, degradació de l'estructura edàfica i processos de sedimentació, terraplenament i aterrament.

 

Article cent vint-i-quatre

Les obres i els treballs necessaris per al compliment dels fins esmentats en l'article anterior  es declararan d'utilitat pública a l'efecte de l'expropiació forçosa dels terrenys o de l'aplicació a aquests de tot el que es refereix a la declaració de repoblació obligatòria establerta en l'article 67 d'aquest reglament.

 

Article cent vint-i-cinc

Els propietaris de les forests o els terrenys forestals inclosos en les zones d'actuació urgent pel que fa a la correcció hidrologicoforestal estan obligats, d'acord amb els articles 67 i 81 d'aquest reglament, tant en el règim dels possibles aprofitaments, inclòs el pasturatge, com en la realització de les obres i els treballs de restauració i repoblació necessaris per a la conservació del sòl, a complir les mesures previstes en els projectes o les normes que, a proposta de la direcció general competent en matèria forestal, aprove la Conselleria de Medi Ambient.

 

Article cent vint-i-sis

1. D'acord amb les previsions del Pla General d'Ordenació Forestal i dels plans de demarcació forestal, l'administració forestal redactarà projectes de restauració hidrologicoforestal a les zones que s'hi determinen.

2. Aquests projectes es redactaran d'acord amb la normativa existent pel que fa al contingut.

3. L'aprovació dels projectes correspondrà a la Conselleria de Medi Ambient.

 

Article cent vint-i-set

D'acord amb el que disposen els articles 9 i 13 de la Llei Forestal, les forests en què calga l'actuació en matèria de restauració hidrologicoforestal podran ser catalogats d'utilitat pública o protectors.

 

 

CAPÍTOL II. Plagues i malalties forestals

 

Article cent vint-i-vuit

La prevenció i la lluita contra les plagues i malalties forestals correspon a l'administració forestal.

 

Article cent vint-i-nou

Els titulars de terrenys afectats per aquestes plagues o malalties estan obligats a notificar per escrit l'existència d'aquestes a la Conselleria de Medi Ambient.

 

Article cent trenta

1. La Conselleria de Medi Ambient podrà declarar d'utilitat pública i tractament obligatori la lluita contra una plaga o malaltia forestal, amb delimitació de la zona afectada.

2. Els titulars dels terrenys afectats per l'esmentada declaració d'utilitat pública hauran d'acceptar obligatòriament els treballs i les mesures de prevenció i extinció corresponents.

 

Article cent trenta-u

Per als tractaments a què es refereixen els articles anteriors sols podran utilitzar-se els productes autoritzats i en les quanties autoritzades.

 

Article cent trenta-dos

Els vivers i dipòsits de llavors forestals de particulars quedaran sotmesos a reconeixement sanitari si es considera que en aquests hi ha focus d'infecció.

 

Article cent trenta-tres

1. Quan en un viver o dipòsit de llavors de caràcter oficial o particular hi haguera productes infectats, amb perill de propagació, es podran deixar immobilitzades les llavors i les plantes afectades, sense perjudici de prendre les mesures urgents que calguen.

2. El control periòdic fitosanitari dels vivers o dipòsits de llavors serà el que determine la normativa corresponent.

 

Article cent trenta-quatre

1. Quan per raons fitosanitàries l'administració forestal considere necessari en forests no gestionades per ella mateixa, la destrucció de productes forestals per tala o crema, aquesta podrà fer-ho directament; i haurà d'estendre's una acta en presència del propietari o representant, i en cas d'absència d'aquests, de l'autoritat municipal o la persona en qui delegue, on s'indiquen els motius de la mesura adoptada i la quantitat de productes afectats.

2. Quan calga destruir o efectuar un tractament fitosanitari de dipòsits de fusta o altres productes forestals, es procedirà de la forma indicada en l'apartat anterior.

 

Article cent trenta-cinc

A les forests catalogades d'utilitat pública o domini públic s'efectuaran les tales urgents de prevenció o sanejament que calga executar que siguen acordades pels serveis territorials de la Conselleria de Medi Ambient.

 

 

CAPÍTOL III. Incendis forestals

 

Article cent trenta-sis

Corresponen a l'administració de la Generalitat Valenciana la planificació, coordinació i execució de les mesures i les accions necessàries per a la prevenció i la lluita contra els incendis forestals, conjuntament amb la resta de les administracions públiques i en col·laboració amb els particulars.

 

Article cent trenta-set

1. Correspon a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, en coordinació amb el Servei d'Emergències de la Conselleria d'Administració Pública, en els termes de la Llei 2/1995, de 6 de febrer, d'Organització del Servei d'Emergències de la Generalitat Valenciana, la planificació i l'execució de les mesures i les accions necessàries per a la prevenció d'incendis forestals, conjuntament amb la resta de les administracions públiques i en col·laboració amb els particulars.

2. Per a la consecució d'una adequada prevenció d'incendis forestals, la Conselleria de Medi Ambient planificarà i executarà, entre altres, els programes d'actuació següents:

a) Programes d'informació i educació ambiental

b) Programes de conciliació d'interessos

c) Programes de vigilància preventiva

d) Programa de potenciació del voluntariat ambiental

e) Programa de silvicultura preventiva

f) Programa d'infraestructures de prevenció

g) Programa d'informació geogràfica i estadística

h) Programa d'investigació de causes i motivacions.

3. Amb aquest fi, i sense perjudici del que establisquen el Pla General d'Ordenació Forestal i els plans forestals de demarcació, l'administració forestal inclourà dins d'aquests últims, els plans de prevenció d'incendis forestals de demarcació, que contindran les previsions necessàries  pel que fa a les actuacions per a la prevenció d'incendis. La gestió d'aquests plans correspondrà a la Conselleria de Medi Ambient.

 

Article cent trenta-vuit

1. Les entitats locals amb terrenys forestals en el seu territori podran presentar a la Conselleria de Medi Ambient plans locals de prevenció d'incendis, els quals seran obligatoris per a les entitats locals situades a zones d'alt risc. Aquests plans tindran caràcter subordinat respecte als plans de prevenció d'incendis de demarcació i, una vegada aprovats, formaran part dels plans locals d'emergència que estableix la Directriu Bàsica de Protecció Civil d'Emergència per Incendis Forestals.

2. Aquells municipis que no tinguen mitjans per fer-ho, podran sol·licitar suport tècnic de l'administració forestal per redactar-lo.

 

Article cent trenta-nou

El contingut mínim dels plans de prevenció d'incendis forestals de demarcació serà el següent:

1. Classificació del territori d'acord amb el risc d'incendis forestals, tenint en compte per a aquesta classificació, entre altres, els factors següents:

- Vegetació i models de combustible.

- Activitats susceptibles de produir incendis forestals.

- Dades estadístiques.

2. Zones d'especial protecció segons el risc d'erosió i de la importància ecològica de les masses existents.

3. Inventari i valoració dels mitjans de prevenció d'incendis existents amb inclusió de:

- La xarxa viària jerarquitzada segons la capacitat de trànsit.

- La xarxa de vigilància fixa i mòbil.

- La xarxa d'infraestructura de defensa contra incendis.

4. Cartografia referida als punts anteriors.

5. Ordenances bàsiques referents a la prevenció d'incendis.

6. Directrius d'actuació i accions previstes en prevenció d'incendis amb indicació de la forma i els terminis d'execució.

7. Pla economicofinancer.

 

Article cent quaranta

El contingut mínim dels plans locals de prevenció d'incendis forestals serà el següent:

1. Descripció física, econòmica i sociològica del municipi.

2. Inventari i divisió en zones segons el risc d'incendis.

3. Àrees d'especial protecció i prioritat de defensa.

4. Ordenances i normes d'aplicació municipal, amb inclusió de:

- Plans locals de cremes, d'acord amb el que indica l'article 149 d'aquest reglament.

- Sistemes de prevenció en urbanitzacions, campaments i zones tradicionals d'ús recreatiu.

5. Inventari de mitjans propis i mobilitzables.

6. Protocol d'actuació segons els distints graus d'alerta d'incendi.

7. Cartografia referent als punts anteriors.

 

Article cent quaranta-u

Els plans a què fan referència els articles anteriors seran aprovats per la Conselleria de Medi Ambient a proposta de la direcció general corresponent.

 

Article cent quaranta-dos

1. Els propietaris de forests o terrenys forestals estaran obligats a adoptar les mesures previstes en els plans sectorials de prevenció d'incendis de demarcació, com també les limitacions o prohibicions que s'imposen als possibles aprofitaments d'aquests.

2. Els propietaris podran acollir-se als corresponents convenis determinats en l'article 118 d'aquest reglament.

 

Article cent quaranta-tres

1. La Generalitat reconeixerà i fomentarà els grups de voluntaris que promoguen els municipis per a la cooperació en tasques de prevenció i extinció d'incendis.

2. L'administració col·laborarà en la instrucció i en el subministrament o la cessió del material adequat per als seus fins.

3. En el reconeixement i l'incentiu dels grups de voluntaris seran d'especial consideració els aspectes següents:

- Inclusió del municipi en àrees d'especial vigilància i prioritat de defensa contra incendis.

- Implantació social en el seu àmbit d'actuació.

 

Article cent quaranta-quatre

1. La Conselleria de Medi Ambient fomentarà el voluntariat ambiental, tant el que tinga caràcter municipal com el que desplegue les seues activitats en un àmbit territorial més ampli.

2. Es fomentaran de forma específica els projectes de voluntariat ambiental orientats a la vigilància i la protecció de les forests o els terrenys forestals davant el risc d'incendis.

3. La Conselleria de Medi Ambient establirà línies d'ajudes anuals per al foment i la promoció del voluntariat ambiental.

 

Article cent quaranta-cinc [4]

1. Queden prohibides, com a mesura de precaució general als terrenys forestals, als confrontants i als que disten d'aquells menys de 500 metres, les accions o activitats següents:

a) Tirar mistos o burilles enceses.

b) Encendre foc amb l'única finalitat de cuinar o escalfar-se fora dels llocs preparats i autoritzats a l'efecte.

c) La instal·lació o el manteniment de dipòsits o abocadors de residus sòlids que incomplisquen les condicions legalment establides per instal·lar-los.

d) Tirar fem o qualsevol altre tipus de residu fora de les zones establides a l'efecte.

e) El llançament de coets, globus o artefactes de qualsevol classe que continguen foc, o puguen produir-ho, fora dels emplaçaments autoritzats en el Registre d'emplaçaments per a actes i festejos tradicionals que poden usar foc o artefactes pirotècnics en sòl forestal, confrontant o amb una proximitat inferior a 500 metres de terreny forestal

f) Cremar marges de cultius o de restes agrícoles o forestals durant el període comprés entre l'1 de juliol i el 30 de setembre.

g) La crema de canyars, canyissos o matolls lligada a algun tipus d'aprofitament ramader, cinegètic o de qualsevol altre tipus durant el període comprés entre l'1 de juliol i el 30 de setembre.

2. Els períodes indicats a l'apartat anterior podran ser modificats per la direcció general competent segons les condicions de perill d'incendi.

 

Article cent quaranta-sis [5]

1. Les accions o activitats que, inclús estant restringides dins de l'àmbit d'aplicació d'aquest reglament, podran realitzar-se amb l'autorització prèvia en els supòsits de les lletres a) a f), i declaració de responsable amb l'autorització prèvia de l'emplaçament en el supòsit de la lletra g), són les següents:

a) Emmagatzematge, transport o utilització de material inflamable o explosiu.

b) Operacions de destil·lació de plantes aromàtiques.

c) Utilització de grups electrògens, motors, equips elèctrics o d'explosió, aparells de soldadura, etc., inclosos els pertanyents a maquetes dirigides per radiocontrol.

d) Acumulació i emmagatzematge de fusta, llenya i qualsevol tipus de residu agrícola o forestal.

e) La crema de marges de cultiu o de restes agrícoles o forestals fora del període comprés entre l'1 de juliol i el 30 de setembre.

f) La crema de canyars, canyissers o matolls lligada a algun tipus d'aprofitament ramader, cinegètic o de qualsevol altre tipus, fora del període comprés entre l'1 de juliol i el 30 de setembre.

g) L'ús festivorecreatiu del foc amb caràcter excepcional en el desenvolupament de celebracions de festes locals o d'arrelada tradició cultural, en les quals s'utilitzen artificis de pirotècnia, encesa de fogueres, o s'utilitzen dispositius o equipaments que usen foc, destinats a cuinar o a il·luminació.

Als efectes del que disposa aquesta lletra, s'entén per festes locals o d'arrelada tradició cultural les declarades com a festes d'interés turístic de la Comunitat Valenciana, en virtut del que estableix el Decret 119/2006, de 28 de juliol, regulador de les declaracions de festes, itineraris, publicacions i obres audiovisuals d'interés turístic de la comunitat valenciana, les declarades d'interés turístic per l'Estat en el marc de les seues competències, així com les inscrites en l'Inventari General de Patrimoni de la Comunitat Valenciana, o en altres inventaris sectorials de béns immaterials no inclosos en l'Inventari General de Patrimoni de la Comunitat Valenciana, ambdós gestionats per la conselleria competent en matèria de cultura, en virtut d'allò establit en la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià, i en el Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels béns de rellevància local.

 

2. Els períodes indicats en l'apartat anterior podran ser modificats per la direcció general competent en funció de les condicions de perill d'incendi.

 

Article cent quaranta-set

1. Les autoritzacions a què fa referència l'article anterior corresponen als directors dels serveis territorials de la Conselleria de Medi Ambient.

2. Els directors dels serveis territorials podran delegar aquesta competència, totalment o parcialment, en agents forestals i ajuntaments, segons l'activitat de què es tracte.

3. La delegació a ajuntaments es farà d'acord amb el que estableix l'article quaranta-sis d'aquest reglament.

 

Article cent quaranta-vuit

1. Les entitats locals podran elaborar, amb la participació dels consells locals agraris, plans locals de cremes, els quals seran la normativa reguladora en la gestió de l'ús cultural del foc adequada a les peculiaritats de cada territori.

2. Aquells municipis que no tinguen mitjans per redactar-los podran sol·licitar suport tècnic a la Conselleria de Medi Ambient.

 

Article cent quaranta-nou

Els plans locals de cremes contindran com a mínim:

- Inventari d'accions o activitats tradicionals que requereixen el foc com a eina cultural. Quantificació i justificació.

- Proposta de regulació i organització de les accions o activitats en el temps i en l'espai, tant agrícoles com ramaderes o cinegètiques, que garantisca al màxim la conservació de les forests davant del risc d'incendi.

- Cartografia, on es reflectisca l'organització proposada amb partides, dates de crema, cicles de crema, etc.

- Mitjans que l'entitat local i els particulars poden aportar per a la consecució de l'organització proposada.

 

Article cent cinquanta

Les accions o actuacions recollides i regulades en el corresponent pla local de cremes, una vegada aprovat aquest, no requeriran posteriors actuacions. L'únic tràmit exigible serà la tramitació prèvia al servei territorial corresponent.

 

Article cent cinquanta-u

Les urbanitzacions situades en terrenys inclosos dins de l'àmbit d'aplicació d'aquest reglament hauran de mantenir nets de vegetació els vials d'accés, les cunetes i les faixes de protecció dels marges, com també totes les parcel·les que formen el perímetre, i en qualsevol cas, hauran de complir les normes establides que al respecte indiquen els plans generals d'ordenació urbana o les normes urbanístiques de rang inferior, i les ordenances municipals.

 

Article cent cinquanta-dos

Les entitats propietàries o concessionàries de carreteres i altres vies públiques hauran de mantenir netes de vegetació herbàcia i de matoll les zones de servitud.

 

Article cent cinquanta-tres [6]

1. Per a evitar els possibles incendis forestals produïts per contacte o descàrrega disruptiva entre els conductors i la vegetació, així com per a minimitzar els efectes que pogueren derivar-se del trencament o caiguda a terra dels conductors, els titulars de línies elèctriques aèries d'alta tensió, amb conductors nus, que discorren per terrenys forestals, hauran de tractar la vegetació situada en la zona de protecció de les mateixes, conforme amb l'establit en el punt 2 del present article.

2. Els tractaments de la vegetació es realitzaran en la totalitat del carrer, o zona de protecció de la línia, conforme a les instruccions tècniques que, a aquest efecte, establisca l'administració de la Generalitat amb competències en matèria forestal.

3. La zona de protecció de la línia quedarà definida per la seua zona de servitud de vol incrementada per la distància de seguretat enfront de descàrregues disruptives entre els conductors i la vegetació recollida en el Reial Decret 233/2008, de 15 de febrer, i la distància corresponent al creixement horitzontal de l'arbrat confrontant a la línia entre períodes de tractament, quan existisca aquest.

4. Mitjançant la indemnització corresponent calculada mitjançant expedient contradictori, els propietaris dels terrenys estan obligats a permetre la realització dels tractaments preceptius de la vegetació situada en la zona de protecció de la línia.

5. Les plantacions de matolls, arbustos o arbres, que els propietaris o gestors dels terrenys forestals pogueren realitzar en el carrer o zona de protecció de la línia, hauran de realitzar-se de tal manera que, sense la necessitat de tractaments posteriors de la vegetació introduïda, aquesta complisca de forma permanent l'establit en les instruccions tècniques referides en el punt 2 del present article.» Article 2. Aprovació de la Instrucció Tècnica IT-MVLAT 1. S'aprova la Instrucció Tècnica IT-MVLAT per al tractament de la vegetació en la zona de protecció de les línies elèctriques aèries d'alta tensió amb conductors nus al seu pas per terrenys forestals, que s'insereix com a annex II al Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.

 

Article cent cinquanta-quatre

Les restes procedents de treballs silvícoles o aprofitaments forestals no podran, en cap cas, dipositar-se en una franja de 10 metres d'amplària a cada costat dels camins forestals. Qualsevol dipòsit d'aquest tipus haurà d'anar seguit necessàriament d'una immediata eliminació de restes.

 

Article cent cinquanta-cinc

1. L'existència de depòsits o abocadors de residus sòlids urbans que incomplisquen les condicions legalment establides per a la seua formació, amb greu risc de provocar incendis forestals, serà comunicada per l'administració forestal a l'ajuntament competent.

2. Realitzada aquesta comunicació, la passivitat o la negligència de l'ajuntament en l'exercici de les facultats que li atorga la legislació corresponent, determinarà la seua responsabilitat de cara a reparar el dany que puga produir l'incendi provocat per aquells dipòsits o abocadors.

 

Article cent cinquanta-sis

1. En els dies i les zones en què l'índex de perill siga extrem, queda prohibit encendre qualsevol tipus de foc, inclosa la utilització de fogonet de gas o similars. Per aquest motiu, quedaran en suspens totes les autoritzacions atorgades i totes les accions o activitats que per a aquests dies recullen els plans locals de cremes.

2. En aquests dies i zones podrà estar restringida o suspesa la circulació de persones i vehicles per les pistes i camins forestals.

 

Article cent cinquanta-set

1. Els terrenys forestals incendiats hauran de ser repoblats pels seus propietaris directament o en la forma i condicions que establisquen els convenis que se subscriguen amb l'administració, o per la Generalitat en els casos en què es tracte de forests d'utilitat o domini públic. Caldrà restaurar la coberta vegetal quan no es preveja la regeneració natural a mitjà termini.

2. En cas que els propietaris preferisquen executar directament els treballs de repoblació, podran acollir-se a les subvencions determinades a l'article 166 d'aquest reglament.

3. Si s'opta per la via del conveni, regirà el que disposa l'article 119 d'aquest reglament.

 

Article cent cinquanta-vuit

A l'efecte de l'article anterior, la Conselleria de Medi Ambient elaborarà un informe per als incendis superiors a cinc-centes hectàrees, el qual haurà de contenir els aspectes següents:

a) Efecte de l'incendi sobre la vegetació i els sòls

b) Zonificació del territori segons la seua capacitat d'autoregeneració.

c) Planificació d'actuacions a curt, mitjà i llarg termini.

 

Article cent cinquanta-nou

1. Els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi, estan subjectes a les prohibicions de classificació o reclassificació urbanística preceptuades en la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1995, de 5 de juliol, de Sòl No Urbanitzable.

2. Els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es podran destinar al pasturatge en els cinc anys següents; tampoc no podran dedicar-se a l'agricultura o transformar-se en sòls agrícoles fins que hagen transcorregut almenys vint anys, ni a activitats extractives fins transcorreguts deu anys, llevat que hi haja una autorització expressa i motivada de l'administració forestal, amb l'informe previ del Consell Forestal.

3. A l'objecte del que preveu aquest article, es crea, en la Conselleria de Medi Ambient, el Registre de Terrenys Forestals Incendiats, en el qual s'inscriuran, amb suficient detall, la superfície i el perímetre de les forests sinistrades. Aquest registre tindrà caràcter públic.

4. Les administracions competents hauran de sol·licitar un certificat d'aquest abans de fer o autoritzar qualsevol de les actuacions previstes en aquest article.

 

Article cent seixanta

A la Conselleria de Medi Ambient correspon de manera exclusiva l'elaboració de les estadístiques oficials d'incendis forestals de la Comunitat Valenciana.

En l'elaboració de les esmentades estadístiques es prestarà especial atenció a tot allò relacionat amb la investigació i la determinació de les causes dels incendis, per a la qual cosa es constituiran patrulles d'agents forestals especialitzats en la matèria.

 

 

CAPÍTOL IV. Mesures de cautela

 

Article cent seixanta-u

1. L'administració forestal emetrà un informe preceptiu previ a l'aprovació de qualsevol instrument de planificació que afecte forests o terrenys forestals, i a l'autorització administrativa que corresponga sobre qualsevol projecte o actuació pública o privada que tinga per objecte l'execució de projectes o la realització d'obres o instal·lacions que afecten forests o terrenys forestals, llevat que els instruments de planificació o l'obra, projecte o actuació estiguen sotmesos, segons la normativa vigent en cada moment, al procediment d'estimació o avaluació d'impacte ambiental, cas en el qual serà suficient amb aquest darrer.

2. Pel que fa a això, en el primer cas, l'organisme de l'administració que tramite l'aprovació d'instruments de planificació o projectes haurà de remetre a la Conselleria de Medi Ambient els corresponents expedients per al preceptiu informe d'aquest, la qual haurà de resoldre'l en el termini d'un mes.

 

Article cent seixanta-dos [7]

 

 

TÍTOL VIII. Foment

 

CAPÍTOL I. Mesures de foment

 

Article cent seixanta-tres

1. La Generalitat Valenciana, per al compliment de les obligacions i aconseguir els objectius previstos en la Llei Forestal, portarà a terme els treballs forestals necessaris a càrrec del seu pressupost a les forests gestionades per aquesta.

2. Així mateix, la Generalitat Valenciana podrà prestar suport econòmic i tècnic als propietaris públics i privats de terrenys forestals no gestionats per aquesta, o a les persones físiques o jurídiques a qui aquests hagen cedit l'ús o gaudi dels seus terrenys o a aquells amb què hagen establert acords que impliquen la millora de la conservació i de la producció mitjançant terrenys forestals.

3. Per a la concessió de les ajudes, es tindran en compte les previsions contingudes en els plans forestals de demarcació i els que d'aquests es deriven.

 

Article cent seixanta-quatre

Les ajudes i les compensacions podran adoptar alguna de les fórmules contingudes en la Llei Forestal.

 

Article cent seixanta-cinc

1. La Conselleria de Medi Ambient finançarà a càrrec dels seus pressupostos les actuacions que en aquest reglament es consideren obligatòries per als propietaris de terrenys forestals no gestionats per la Generalitat Valenciana, per a qualsevol dels fins següents:

a) Actuacions de defensa contra l'erosió.

b) Reforestació de zones afectades per incendis i no regenerades naturalment.

c) Prevenció d'incendis forestals.

2. Per a aquestes actuacions s'establiran els corresponents convenis d'acord amb els articles 118 i 119 d'aquest reglament.

 

Article cent seixanta-sis

1. La Conselleria de Medi Ambient podrà concedir subvencions als propietaris de forests no gestionades per la Generalitat Valenciana per a efectuar les activitats següents:

a) Repoblacions que no siguen obligatòries, a forests catalogades com a protectores.

b) Repoblacions forestals a la resta de forests.

c) Construcció i conservació d'infraestructura no viària i silvicultura preventiva d'incendis, que no es prevegen en el paràgraf 1 de l'article 165.

d) Plantacions d'espècies aromàtiques o medicinals.

e) Tractaments silvícoles, inclosa l'eliminació de restes d'aquests.

f) Eliminació de restes de tales.

g) Construcció i conservació de vies de servei forestal, que no estiguen compreses en el paràgraf 1 de l'article 165.

h) Altres actuacions que es consideren d'utilitat pública per a la conservació, millora i protecció de les forests.

2) Per a la determinació del percentatge de subvenció es tindran en compte les previsions contingudes en els plans forestals de demarcació i programes de gestió i millora forestal, com també la influència que les accions que s'han de realitzar puguen tenir en el conjunt del municipi i la comarca.

3. Les entitats públiques propietàries de forests catalogades podran, igualment, acollir-se a les subvencions esmentades.

 

 

TÍTOL IX. De les infraccions i sancions

 

CAPÍTOL I. Vigilància

 

Article cent seixanta-set

1. La Generalitat Valenciana i les administracions locals, per elles mateixa o agrupades, vetlaran pel compliment del que disposa la Llei Forestal, mitjançant el personal funcionari al seu servei que tinga atribuïdes funcions de vigilància.

2. Totes les autoritats i els funcionaris de la Comunitat Valenciana estan obligats a posar en coneixement de l'administració forestal totes les actuacions, accions o omissions que coneguen que puguen constituir una infracció a la Llei Forestal.

 

Article cent seixanta-vuit

El personal que tinga atribuïdes funcions de vigilància de les forests i el personal que preste el servei social substitutori en col·laboració amb el personal que les fa, tindrà la consideració d'agent de l'autoritat i podrà accedir a les forests o els terrenys forestals amb independència de qui en siga el titular. A l'efecte del corresponent procediment per a la imposició de sancions, els fets constatats per aquest personal que s'indiquen en la corresponent acta tindran valor probatori, sense perjudici de les proves que en defensa dels seus drets o interessos puguen indicar o aportar les persones interessades.

 

Article cent seixanta-nou

Per a la vigilància de zones d'especial fragilitat, com també per a períodes de risc d'incendi o d'altres catàstrofes, el conseller de Medi Ambient podrà atorgar el nomenament de guarda jurat ambiental de la Comunitat Valenciana al personal necessari per atendre l'esdeveniment, personal que tindrà les prerrogatives a què es refereix el paràgraf anterior. Aquest personal podrà estar al servei de la mateixa administració, de les corporacions locals de la Generalitat Valenciana o de particulars, si bé en tot cas les seues actuacions en aquest punt seran coordinades per la Conselleria de Medi Ambient.

 

Article cent setanta

Els requisits exigibles per aspirar al nomenament dels guardes jurats ambientals a què es refereix l'article anterior seran els següents:

1) Fer una activitat relacionada amb el medi forestal.

2) Tenir coneixement de la zona forestal per a la qual pot ser nomenat.

3) Obtenir un certificat mèdic que acredite que l'estat físic li permet les funcions que ha de realitzar.

4) Posseir el títol de graduat escolar.

5) Conéixer la legislació forestal.

 

Article cent setanta-u

1. Els guardes jurats ambientals, dins de les zones per a les quals siguen nomenats, tindran com a missions les següents:

a) Advertir a les persones que visiten o realitzen les activitats a la forest o un una franja de 500 metres al voltant d'aquesta dels danys que un comportament inadequat pot ocasionar en la vegetació i la fauna silvestre, i informar sobre les mesures de prevenció davant d'incendis forestals.

b) Identificació dels transeünts a zones forestals i períodes amb alt risc d'incendis establerts per la Conselleria de Medi Ambient.

c) Denunciar les infraccions comeses contra la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana.

d) Retre compte de l'existència o l'inici d'incendis forestals a l'autoritat competent tan aviat com tinga coneixement d'aquest, i intentar extingir-los, si es pot.

2. Aquest personal estarà coordinat en les seues actuacions per la Conselleria de Medi Ambient.

 

Article cent setanta-dos

1. Els guardes jurats ambientals seran nomenats pel conseller de Medi Ambient a proposta de la direcció general competent o dels ajuntaments. En aquest últim cas caldrà l'informe previ de la direcció general competent que, mitjançant els serveis territorials, contrastarà el compliment dels requisits exigits.

2. Els propietaris de forests, les organitzacions relacionades amb la conservació de la natura i les agrupacions de voluntaris podran presentar candidats als ajuntaments corresponents i a la Conselleria de Medi Ambient.

 

 

CAPÍTOL II. Infraccions

 

Article cent setanta-tres

Correspon a la Conselleria de Medi Ambient la potestat per instruir els expedients i sancionar les accions o omissions contràries al que disposa la Llei 3/1993, Forestal de la Generalitat Valenciana, sense perjudici de les competències concretes d'altres administracions.

 

Article cent setanta-quatre

La vulneració de les prescripcions contingudes en la Llei Forestal tindrà la consideració d'infracció administrativa, i comportarà la imposició de sancions als seus responsables, l'obligació del rescabalament dels danys i la indemnització dels perjudicis i la restauració física dels béns danyats, tot això amb independència de les responsabilitats penals, civils o de qualsevol altre ordre en què puguen incórrer els infractors.

 

Article cent setanta-cinc

1. Els corresponents expedients administratius seran instruïts pel servei territorial de la Conselleria de Medi Ambient de la província en què s'haja comés la infracció, i d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

2. El servei territorial corresponent efectuarà la valoració dels danys i perjudicis ocasionats com a part integrant de l'expedient, amb audiència a les persones interessades.

3. Quan els danys siguen de difícil avaluació per al càlcul, s'aplicaran, de manera conjunta o separada, els criteris següents:

a) cost teòric de la restitució

b) valor dels béns danyats

c) cost del projecte o l'activitat causant del dany

d) benefici obtingut amb l'activitat infractora.

 

Article cent setanta-sis

1. Sense perjudici de les sancions penals o administratives que en cada cas escaiga, l'infractor haurà de reparar el dany causat. La reparació tindrà com a objectiu aconseguir, en la mesura que siga possible, la restauració del medi natural al ser i estat previst al fet de produir-se l'agressió.

En el cas que les actuacions de restitució no es realitzen voluntàriament, l'administració efectuarà l'execució subsidiària o imposarà multes coercitives.

2. Les despeses d'execució subsidiària s'exigiran per la via de constrenyiment. Les indemnitzacions per danys i perjudicis seran determinades per l'òrgan competent per imposar la sanció, i en cas que no es paguen voluntàriament, es reclamaran per la via judicial corresponent.

Els fons necessaris per a efectuar l'execució subsidiària de la reposició de la situació alterada com a conseqüència de la infracció, s'exigiran de forma cautelar abans d'aquesta.

3. Les multes que s'imposen als distints subjectes per una mateixa infracció tindran caràcter independent.

Quan no siga possible determinar el grau de participació de les distintes persones que hagen intervingut en la comissió de la infracció, la responsabilitat serà solidària, sense perjudici del dret a repetir davant dels altres participants, per part d'aquells que hagen fet front a les responsabilitats.

4. En qualsevol cas, l'administració podrà iniciar els procediments de suspensió i anul·lació d'aquells actes administratius en què presumptament puga emparar-se l'actuació il·legal.

5. Mitjançant una resolució motivada de l'òrgan competent, podran adoptar-se les mesures de caràcter provisional estrictament necessàries  per a assegurar l'eficàcia de la resolució que puga correspondre i, en especial, per evitar que es produïsquen o es puguen produir danys en els béns protegits per aquest reglament.

 

Article cent setanta-set

Són infraccions administratives molt greus a la Llei Forestal:

1. Les accions següents no autoritzades, no notificades, si escau, o que no s'hagen sotmés a les condicions indicades, quan afecten superfícies situades en espais protegits o sotmesos al règim especial de protecció d'espècies singulars i de formacions o ecosistemes específics previst en l'article 29 de la Llei Forestal o a superfícies de més de 20 ha:

- La rompuda de terrenys forestals.

- L'extracció de materials del sòl amb la destrucció prèvia de la capa vegetal.

- Els aprofitaments miners.

- Qualsevol altra variació de l'ús dels terrenys forestals que implique pèrdua de la coberta vegetal i de la capa edàfica i que potencialment puga ser causa d'erosió o degradació del sòl o de la coberta vegetal, incloses les rompudes d'aquests.

- Les tales d'arbratge.

- Qualsevol aprofitament que afecte la regeneració de la coberta vegetal o que puga produir una degradació o pèrdua greu del sòl o de la capa vegetal o que implique un risc greu per a la conservació i protecció del medi natural.

2. La tala o destrucció d'espècies incloses en el règim especial de protecció previst en l'article 29 de la Llei Forestal.

3. La inobservança de les disposicions dictades per a la prevenció d'incendis que apareixen en els articles 138 i 139 d'aquest reglament, quan d'aquest fet resulte l'efectiva producció d'un incendi forestal greu, quan afecte terrenys protegits o d'un alt valor ecològic o d'una extensió superior a 20 ha.

4. La reincidència en la comissió de faltes greus.

 

Article cent setanta-vuit

Són infraccions administratives greus a la Llei Forestal:

1. Les infraccions previstes en l'apartat a) de l'article anterior que, sense afectar espais protegits o sotmesos al règim especial de protecció previst en l'article 29 de la Llei Forestal, afecten superfícies iguals o inferiors a 20 ha.

2. Les infraccions previstes en l'apartat c) de l'article anterior, quan de la seua comissió resulte l'efectiva producció d'un incendi forestal greu que no afecte terrenys protegits o d'un alt valor ecològic i l'extensió dels quals siga igual o inferior a 20 ha.

3. La inobservança de les disposicions dictades per a la prevenció d'incendis que apareixen en els articles 138 i 139 d'aquest reglament, encara que d'aquesta no resulte la producció d'un incendi forestal.

4. L'ocupació de terrenys forestals de domini públic, o d'utilitat pública sense la corresponent autorització, o l'incompliment greu de les condicions imposades per a atorgar-la.

5. La realització d'abocaments sòlids o líquids a terrenys forestals sense autorització.

6. El pasturatge i la caça a zones prohibides o sense adaptar-se al que disposa la Llei Forestal i les condicions tècniques que determine l'administració forestal.

7. L'acampada i la col·locació de cartells a zones prohibides, o fer-ho a zones autoritzades sense sotmetre's a les condicions que s'imposen.

8. L'ús de plaguicides o altres productes no permesos i l'aplicació excessiva dels tolerats a terrenys forestals.

9. La circulació de vehicles de motor camp a través.

10. L'obstrucció de l'activitat inspectora de l'administració i la resistència a l'autoritat.

11. L'omissió de la diligència corresponent o la falta de col·laboració dels titulars dels terrenys forestals per a prevenir o remeiar els efectes dels riscos d'erosió, plagues i malalties o incendis forestals.

12. L'absència de comunicació o la falta de diligència en efectuar-la per part dels titulars de les forests afectades per plagues o malalties forestals.

13. Qualsevol altra contravenció de la Llei Forestal de la qual se'n derive la pèrdua de la coberta vegetal o danys greus per a les forests o els terrenys forestals.

14. L'incompliment de les mesures de cautela establides en els articles 61, 62 i 63 de la Llei 3/1993, Forestal de la Generalitat Valenciana.

15. La reincidència en la comissió de faltes lleus.

 

Article cent setanta-nou

Són infraccions administratives lleus a la Llei Forestal:

1. Els aprofitaments indeguts de llenyes, corfes, fruits, resines, plantes aromàtiques o medicinals, bolets i trufes, productes apícoles i, en general, de la resta de productes i subproductes propis dels terrenys forestals, sense autorització o notificació prèvia de l'administració quan aquesta siga preceptiva o sense sotmetre's a les condicions assenyalades per fer-los.

2. La utilització de terrenys forestals en forma que provoque o puga provocar o accelerar la degradació del sòl o de la coberta vegetal.

3. La circulació de vehicles de motor per pistes forestals no autoritzades.

4. La circulació de vehicles sense motor camp a través.

5. Les infraccions comeses per incompliment de la normativa sobre ús recreatiu de la forest, exposada en el capítol V del títol IV d'aquest reglament, que no estiguen considerades com a faltes greus en l'article anterior.

 

 

CAPÍTOL III. Sancions

 

Article cent vuitanta

1. Les infraccions lleus se sancionaran amb multes de 10.000 a 100.000 pessetes; les greus, de 100.001 a 3.000.000 de pessetes, i les molt greus, de 3.000.001 a 30.000.000, després d'haver seguit el procediment de sancionar previst en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i la resta de normes d'aplicació. La quantia es graduarà tenint en compte la repercussió de la infracció, l'entitat econòmica dels fets constitutius d'aquesta, la reincidència o la reiteració, el grau d'intencionalitat de la persona responsable, i també la irreversibilitat del dany o el deteriorament produït en el bé protegit o el benefici obtingut pel fet d'haver-lo comés, i es podrà superar la quantia màxima prevista per a cada infracció fins a arribar a aquest benefici.

2. En cap cas la multa corresponent podrà ser inferior al benefici que resulte de la comissió de la infracció.

 

Article cent vuitanta-u

Les autoritats competents per a imposar multes i quanties màximes d'aquestes seran les següents:

1. El director territorial competent per raó de la matèria per infraccions lleus amb multes de 10.000 a 100.000 pessetes.

2. El director general competent per raó de la matèria per infraccions greus amb multes de 100.001  a 1.000.000 de pessetes.

3. El conseller de Medi Ambient per infraccions greus amb multes d'1.000.001 a 3.000.000 de pessetes.

4. El Govern valencià per infraccions molt greus de 3.000.001 pessetes a 30.000.000 de pessetes.

 

Article cent vuitanta-dos

En tot cas, la Conselleria de Medi Ambient podrà ordenar el decomís dels productes forestals il·lícitament obtinguts i, quan es tracte d'infraccions greus o molt greus, dels instruments i mitjans utilitzats per a la comissió de la infracció, que seran lliurats en custòdia a l'autoritat local del lloc dels fets fins que l'òrgan competent acorde la destinació que se'ls haja de donar.

 

Article cent vuitanta-tres

Les infraccions administratives contra el que disposen la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, i aquest reglament prescriuran als tres anys, les molt greus; als dos anys, les greus, i als sis mesos, les lleus.

Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als tres anys, les imposades per faltes greus, als dos anys, i les imposades per faltes lleus, a l'any.

 

Article cent vuitanta-quatre

En el supòsit que la infracció puga ser constitutiva de delicte o falta, l'administració traslladarà l'expedient al ministeri fiscal, i l'actuació per sancionar en via administrativa quedarà en suspens. Tanmateix, la via penal no paralitzarà l'expedient que s'haja incoat a fi de restablir la situació anterior o, si escau, pagar els danys o perjudicis per part del presumpte infractor.

 

 

 

ANNEX II [8]

Instrucció Tècnica IT-MVLAT per al tractament de la vegetació en la zona de protecció de les línies elèctriques aèries d'alta tensió amb conductors nus al seu pas per terrenys forestals

 

 

Índex

 

Títol I. Prescripcions generals

Capítol I. Objecte i àmbit d'aplicació

Article 1. Objecte

Article 2. Càlcul de l'ample del carrer o zona de protecció de la línia

Capítol II. Definicions

Article 3. Definicions

Títol II. Tractaments preceptius per a evitar contactes o descàrregues disruptiva entre els conductors i la vegetació

Capítol I. Distància de seguretat

Article 4. Obligació de realitzar els tractaments

Article 5. Distància de seguretat

Article 6. Condicions més desfavorables per als conductors

Capítol II. Distància de tractament de la vegetació

Article 7. Càlcul de la distància

Capítol III. Tractaments a aplicar a la vegetació

Article 8. Sistemes de tractament

Títol III. Tractaments preceptius per a minimitzar els efectes que pogueren derivar-se del trencament o caiguda a terra dels conductors.

Article 9. Descripció dels tractaments preventius en cas de trencament o caiguda a terra dels conductors

Títol IV. Revisions i manteniments periòdics

Capítol I. Revisions

Article 10. Període de revisió

Article 11. Revisions

Capítol II. Manteniment

Article 12. Manteniment periòdic de la línia

Article 13. Registre cartogràfic de la xarxa i pla general de manteniment

Article 14. Pla de manteniment anual

Article 15. Controles

 

 

TÍTOL I. Prescripcions generals

 

CAPÍTOL I. Objecte i àmbit d'aplicació

 

Article 1. Objecte

La present instrucció té per objecte establir els tractaments de la vegetació i normes de prevenció d'incendis forestals que han de ser d'aplicació sistemàtica en la zona de protecció de les línies elèctriques aèries d'alta tensió amb conductors nus al seu pas per terrenys forestals.

 

Article 2. Càlcul de l'ample del carrer o zona de protecció de la línia

El carrer, o zona de protecció de la línia, estarà definida per la seua zona de servitud de vol, incrementada per una distància de seguretat enfront de descàrregues disruptives entre els conductors i la vegetació, i la distància corresponent al creixement horitzontal de l'arbrat confrontant a la línia entre períodes de tractament. La seua amplària es determinarà segons la fórmula:

Sv + 2 x Ds + 2 x Dch

On:

Sv: amplària màxima de la zona de servitud de vol de la línia elèctrica. De conformitat amb el Reial Decret 223/2008, 15 de febrer, per a les línies elèctriques aèries amb conductors nus es defineix la zona de servitud de vol com la franja de terreny definida per la projecció sobre el sòl dels conductors extrems, considerats aquests i les seues cadenes d'aïlladors en les condicions més desfavorables, açò és, sotmesos a l'acció del seu pes propi i a una velocitat de vent de 120 km/h a la temperatura de +15 °C.

Ds: distància de seguretat enfront de descàrregues disruptives entre els conductors i la vegetació, definida en l'article 5 de la present instrucció.

Dch: distància de creixement horitzontal dels arbres que envolten la línia elèctrica durant un període de tractament. Dch serà aplicable en muntanyes arbrats, prenent el valor zero en zones sense arbres.

 

Distància Dch (valors en metres)

 

Imatge 1. Planta tipus del carrer o zona de protecció de la línia (pdf)

 

 

CAPÍTOL II. Definicions

 

Article 3. Definicions

A l'efecte de la present instrucció es considera:

Arbre: planta vivaç, erecta, fortament lignificada, amb clara diferència de tronc i copa i amb una talla total superior a 5 metres.

Arbust: planta llenyosa, amb tronc únic i copa diferenciats i una altura total inferior a 5 metres.

Matoll: formació de plantes llenyoses la part aèria de les quals no arriba a diferenciar-se en tronc i copa, presentant-se en general molt ramificada i podent arribar des del port arbustiu fins a l'arronyacat i reptant.

Estrat herbaci: formació de plantes no lignificades.

Espècies de creixement excepcional: amb caràcter general, es designaran com a espècies de creixement excepcional Populus sp. i Eucalypthus sp. i en tot cas totes les espècies el creixement mitjà de les quals siga superior a 1 metres anuals en sentit vertical i a 0,4 metres anuals en sentit horitzontal.

Espècies de creixement ràpid: amb caràcter general, es designaran com a espècies de creixement ràpid aquells gèneres o espècies el creixement mitjà anual de les quals estiga entre 0,3 i 0,5 metres en sentit vertical i entre 0,05 i 0,1 metre en sentit horitzontal (Ex.: Pinus pinaster).

Espècies de creixement mitjà: amb caràcter general, es designaran com a espècies de creixement mitjà aquells gèneres o espècies el creixement mitjà anual de les quals estiga entre 0,1 i 0,3 metres en sentit vertical i entre 0,03 i 0,05 metres en sentit horitzontal (Ex.: Pinus halepensis, Pinus silvestris, Pinus pinea, Pinus nigra i Quercus faginea).

Espècies de creixement lent: amb caràcter general, es designaran com a espècies de creixement lent aquells gèneres o espècies el creixement mitjà de les quals siga inferior a 0,1 metres anuals en sentit vertical i a 0.03 metres anuals en sentit horitzontal (Ex.: Quercus rotundifolia, Quercus suber i Juniperus thurifera).

Inflamabilitat: es defineix com el temps transcorregut fins que un combustible vegetal s'emet gasos capaços de produir flama sota l'acció d'un focus de calor constant.

Combustibilitat: es defineix com la major o menor facilitat amb la qual crema un vegetal desprenent l'energia suficient per a consumir-se i provocar la inflamació de la vegetació veïna.

Espècies molt inflamables: Albaida (Anthyllis cytisoides), alboreta (Calluna vulgaris), estepa greixosa (Cistus ladanifer), bruc blanc (Erica arborea), bruc de graneres (Erica scoparia), tomaní (Lavandula stoechas), aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), romer (Rosmarinus officinalis), timó (Thymus vulgaris), argelaga (Ulex parviflorus), llistó (Brachypodium retusum), espart (Stipa tenacissima) i murta (Myrtus comunis).

Espècies de mitjana o baixa inflamabilitat: arboç (Arbutus unedo), salat blanc (Atriplex halimus), boix (Buxus sempervirens), estepa blanca (Cistus albidus), estepa (Cistus laurifolius), esteperola (Cistus monspeliensis), esteperola morisca (Cistus salvifolius), bruc (Erica multiflora), ginebre del galipot (Juniperus oxycedrus), ullastre (Olea sylvestris), llentiscle (Pistacia lentiscus), coscoll (Quercus coccifera), llorer bord (Viburnum tinus) i arç negre (Rhamnus lycioides).

Tala selectiva: eliminació parcial de la massa arbòria o arbustiva que es realitza en funció del possible efecte sobre la seguretat de la línia i la prevenció d'incendis forestals.

Esbrosse selectiu: eliminació parcial dels matolls que es realitza en funció del possible efecte sobre la prevenció d'incendis forestals.

Poda: eliminació d'aquella part del vegetal que puga afectar a la seguretat de la línia i la prevenció d'incendis forestals, mantenint la viabilitat del vegetal, el seu port i la seua estructura.

Escapçament: talla de la part superior d'un arbre.

Fracció de Cabuda Coberta (FCC): és la superfície del sòl, expressada en percentatge i referida a un pla horitzontal, coberta per la projecció vertical de les copes dels arbres. Per extensió es pot aplicar a arbustos i matolls.

 

 

TÍTOL II. Tractaments preceptius per a evitar contactes o descàrregues disruptives entre els conductors i la vegetació

 

CAPÍTOL I. Distància de seguretat

 

Article 4. Obligació de realitzar els tractaments

El titular d'una línia elèctrica aèria amb conductors nus estarà obligat a realitzar els tractaments preceptius de la vegetació per a garantir una distància de seguretat entre els conductors de la línia, considerats aquests en les condicions més desfavorables descrites en l'article 6, i la massa d'arbrat, amb la finalitat d'evitar contactes o descàrregues disruptives entre els conductors i la vegetació. Mitjançant la indemnització corresponent, els propietaris dels terrenys estan obligats a permetre la realització de tals tractaments.

 

Article 5. Distància de seguretat

Conforme amb la Instrucció Tècnica Complementària ITC-LAT 07 sobre línies  aèries amb conductors nus, aprovada pel Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual es va aprovar el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seues instruccions tècniques complementàries, ITC-LAT 01 a 09, d'ara endavant ITC-LAT 07, la distància de seguretat referida es determinarà mitjançant la fórmula següent, i en cap cas serà inferior a 2 metres:

Ds = 1,5 + Del en metres

On:

Ds: distància de seguretat enfront de descàrregues disruptives entre els conductors i la vegetació.

Del: distància d'aïllament en l'aire mínima especificada, per a prevenir una descàrrega disruptiva entre conductors de fase i objectes a potencial de terra en sobretensions de front lent o ràpid. La distància elèctrica, Del, prevé descàrregues elèctriques entre les parts en tensió i objectes a potencial de terra, en condicions d'explotació normal de la xarxa. Les condicions normals inclouen operacions d'enganxe, aparició de rajos i sobretensions resultants de faltes en xarxa. Els valors de Del en funció de la tensió més elevada de la línia Us són els indicats en la següent taula:

 

 

*Tensions d'ús preferent en xarxes elèctriques de companyia

 

Article 6. Condicions més desfavorables per als conductors

1. Conforme amb la ITC-LAT 07, les condicions més desfavorables per als conductors són considerar els mateixos i les seues cadenes d'aïllament en la seua posició de màxima desviació horitzontal o màxima fletxa vertical, segons els casos.

2. En relació amb la vegetació situada en els laterals de la línia, les condicions més desfavorables són considerar els conductors i les seues cadenes d'aïlladors sotmesos a l'acció del seu pes propi i a un vent de 120 km/h a la temperatura de + 15 ºC. Se suposarà el vent horitzontal, actuant perpendicularment a la superfície sobre la qual incideix.

3. En relació amb la vegetació situada sota la línia, les condicions més desfavorables són considerar els conductors amb la seua màxima fletxa vertical segons les hipòtesis següents:

a) Hipòtesi de vent. Sotmesos a l'acció del seu pes propi i a una sobrecàrrega de vent, per a una velocitat de vent de 120 km/h a la temperatura de + 15 ºC.

b) Hipòtesi de temperatura. Sotmesos a l'acció del seu pes propi, a la temperatura màxima previsible, tenint en compte les condicions climatològiques i de servei de la línia. Per a les línies de categoria especial, aquesta temperatura no serà en cap cas inferior a + 85 ºC per als conductors de fase ni inferior a + 50 ºC per als cables de terra. Per a la resta de línies, tant per als conductors de fase com per als cables de terra, aquesta temperatura no serà en cap cas inferior a + 50 ºC.

c) Hipòtesi de gel. Sotmesos a l'acció del seu pes propi i a la sobrecàrrega de gel corresponent a la zona, segons l'apartat 3.1.3 de la ITC-LAT 07, a la temperatura de 0 ºC.

S'escollirà la hipòtesi més desfavorable de les tres.

 

 

CAPÍTOL II. Distància de tractament de la vegetació

 

Article 7. Càlcul de la distància

1. A la distància de seguretat entre els conductors de la línia, considerats aquests en les condicions més desfavorables descrites en l'article 5, i la massa d'arbrat, i a fi de no sobrepassar en cap moment la referida distància de seguretat, en els tractaments periòdics de la vegetació caldrà afegir una distància equivalent al seu creixement esperat entre tractaments.

a) En relació amb la vegetació situada en els laterals de la línia, la distància horitzontal de tractament queda determinada per l'expressió Ds + Dch definida en l'article 2, de càlcul de l'amplària del carrer o zona de protecció de la línia.

b) En relació amb la vegetació situada sota la línia, la distància de tractament vertical es calcularà segons la fórmula:

Ds + Dcv

On:

Ds: distància vertical de seguretat.

Dcv: distància de creixement vertical dels arbres i arbustos situats sota la línia durant un període de tractament.

 

Distància Dcv (valors en metres)

 

Sent «n» el nombre d'anys entre tractaments de la vegetació.

En la imatge 2 es descriu l'alçat tipus de la línia en què es representen els sumands que definixen les distàncies de tractament horitzontal i vertical.

 

Imatge 2. Alçat tipus de la línia (pdf)

 

2. A fi de facilitar els treballs i aconseguir que en cap moment i lloc se sobrepasse la distància de seguretat entre períodes de tractament, es prendran en cada obertura, i per al conjunt del mateix, els valors de Cch i Ccv de l'espècie arbòria, present en el mateix, de major creixement.

3. No s'admetrà l'existència d'espècies de creixement excepcional situades dins del carrer, llevat que la distància entre els conductors, en les condicions més desfavorables d'aquests, i el terreny siga superior a 30 metres.

 

 

CAPÍTOL III. Tractaments a aplicar a la vegetació

 

Article 8. Sistemes de tractament

1. Els tractaments sistemàtics i periòdics que sobre la vegetació situada en el carrer o zona de seguretat de la línia han de realitzar els seus titulars hauran d'obtenir la distància de tractament, definida en l'article 7, mitjançant tales, podes o, si escau, escapçaments dels arbres o arbustos circumdants.

2. En el cas de coníferes (pins, xiprers, savines, etc.), la distància de tractament no podrà obtenir-se mitjançant esporgadures i les podes es realitzaran respectant la seua definició de forma estricta.

3. Igualment hauran de ser tallats tots aquells arbres que constitueixen un perill per a la conservació de la línia, entenent-se com a tals els que, per inclinació o caiguda fortuïta o provocada, puguen aconseguir els conductors en la seua posició normal, en la hipòtesi de temperatura b) del punt 3 de l'article 6. Aquesta circumstància serà en funció del tipus i estat de l'arbre, inclinació i estat del terreny, i situació de l'arbre respecte a la línia. En el cas de frondoses, s'admetrà la poda o el descapçament de l'arbre com a alternatives possibles a la curta, sempre que aquests tractaments siguen suficients per a eliminar el perill.

4. Amb caràcter general, no s'admetrà l'existència, i conseqüentment la plantació, d'espècies de creixement excepcional situades dins del carrer, llevat que la distància entre els conductors en la seua màxima fletxa i el terreny siga superior a 30 metres.

5. La fusta i les restes de vegetació obtingudes dels tractaments seran retirades de la zona, triturades o estellades. En el cas de retirada de les restes, serà necessari acreditar documentalment que aquestes tenen una destinació legalment autoritzada. La fusta i residus també podran deixar-se a la disposició dels propietaris dels terrenys, sempre que aquests últims se'n responsabilitzen de l'adequada retirada. En qualsevol cas, quan es tracte de coníferes, la fusta i restes de diàmetre superior a 4 centímetres hauran d'estar retirades, triturades o estellades en un termini inferior a dos mesos des del moment del tractament

 

 

TÍTOL III. Tractaments preceptius per a minimitzar els efectes que pogueren derivar-se del trencament o caiguda a terra dels conductors

 

Article 9. Descripció dels tractaments preventius en cas de trencament o caiguda a terra dels conductors

1. De conformitat amb l'establit en l'article 153 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, a més dels tractaments sobre la vegetació arreplegats en el títol II, atenent al principi de màxima eficàcia amb mínim impacte que ha de regir tota actuació en el mitjà natural, i a fi de reduir la combustibilitat de la vegetació situada en el carrer no afectat per la distància de tractament entre els conductors i la vegetació, els titulars de l'explotació de la línia hauran de realitzar esbrosses, podes i tales selectives sobre els matolls i arbustos situats en el carrer o zona de protecció de la línia fins a obtenir una Fracció de Cabuda Coberta (FCC), referida a matolls i arbustos, inferior al 30%. 2. Per a aconseguir simultàniament una reducció de la inflamabilitat de la vegetació residual, la consecució de la fracció de cabuda coberta referida s'obtindrà tractant les diferents espècies conforme a la seqüència i procediment següent:

a) Espècies incloses en el grup de molt inflamables.

b) Espècies no incloses en el grup de mitjana i baixa inflamabilitat.

c) Brots i branques laterals de les espècies incloses en el grup de mitjana i baixa inflamabilitat.

d) Espècies incloses en el grup de mitjana i baixa inflamabilitat.

e) Finalment sobre les espècies protegides no incloses en el grup de molt inflamables.

3. Addicionalment, s'eliminaran totes les parts aèries mortes de matolls, arbustos o arbres que romanguen en el carrer.

4. Així mateix, a fi d'evitar, en cas d'incendi, que aquest es transmeta a copes, així com per a possibilitar la transitabilitat dels carrers, s'adoptaran les següents mesures addicionals:

a) Tots els arbres que complisquen amb les distàncies de tractament, definida en l'article 7, i que per tant romanguen en el carrer, hauran de ser podats en els 2/3 de la seua altura des de la base dels mateixos.

b) Si escau, i a fi de facilitar la transitabilitat del carrer, previ a la poda, es talaran de forma selectiva els arbres i arbustos necessaris perquè no existisca tangència de copes i la fracció de cabuda coberta, referida a arbres i arbustos, siga inferior al 50%.

5. Mitjançant la indemnització corresponent, els propietaris dels terrenys estan obligats a permetre la realització dels tractaments preceptius de la vegetació situada en el carrer o zona de protecció de la línia.

6. Tots els tractaments arreplegats en el títol II de la present instrucció seran selectius i, si escau, tendiran a aconseguir fraccions de cabuda coberta situades en l'entorn immediat inferior de les considerades com a màximes, no admetent-se en cap cas desbrosses o tales a fet o matarrada que no vengen obligades per la necessitat de garantir la distància de seguretat entre els conductors i la vegetació.

7. La fusta i les restes de vegetació obtingudes dels tractaments seran retirades de la zona, triturades o estellades. En el cas de retirada de les restes, serà necessari acreditar documentalment que aquestes tenen una destinació legalment autoritzada. La fusta i residus també podran deixar-se a la disposició dels propietaris dels terrenys, sempre que aquests últims se'n responsabilitzen de l'adequada retirada. En qualsevol cas, quan es tracte de coníferes, la fusta i restes de diàmetre superior a 4 centímetres hauran d'estar retirades, triturades o estellades en un termini inferior a dos mesos des del moment del tractament.

8. No obstant l'anterior, en aquelles línies que complisquen les prescripcions especials a), b) i d), relatives a càrrega de trencament de conductors, suports, ferratges i aïlladors, de les recollides en el punt 5.3 de la ITC-LAT 07, no seran preceptius els tractaments sobre la vegetació dirigits a minimitzar els efectes que pogueren derivar-se del trencament o caiguda a terra dels conductors, açò és, no serà necessari actuar sobre la vegetació del carrer no afectat per les restriccions derivades de la distància de seguretat enfront de descàrregues disruptives entre els conductors i la vegetació.

9. El titular de la línia quedarà exonerat de la realització dels tractaments sobre la vegetació dirigits a minimitzar els efectes que pogueren derivar-se del trencament o caiguda a terra dels conductors, una vegada que es complisquen les prescripcions especials requerides, i prèvia presentació, als serveis territorials de l'administració de la Generalitat amb competències en matèria forestal, d'un certificat, signat per tècnic competent, en el qual s'indique que la línia compleix les prescripcions especials a), b) i d) de les recollides en el punt 5.3 d'ITC-LAT 07.

 

 

TÍTOL IV. Revisions i manteniments periòdics

 

CAPÍTOL I. Revisions

 

Article 10. Període de revisió

Les revisions de les línies elèctriques aèries d'alta tensió amb conductors nus que discórreguen per terrenys forestals de la Comunitat Valenciana es realitzaran amb una recurrència inferior o igual a tres anys.

 

Article 11. Revisions

1. Les revisions es realitzaran de forma visual i termogràfica per a comprovar l'estat de les mateixes i de la vegetació confrontant.

2. En cada revisió es comprovarà com a mínim:

a) Que les línies no manifesten deterioració algun per esgotament o desgast, o com a conseqüència d'alguna agressió addicional que puga suposar el trencament o caiguda a terra dels conductors.

b) Que no existisca cap arbre que puga caure sobre la línia o en les proximitats de la mateixa.

c) Que es compleixen les distàncies de seguretat enfront de descàrregues disruptives entre els conductors i la vegetació.

d) En aquelles línies que no complisquen les prescripcions especials a), b) i d), relatives a càrrega de trencament de conductors, suports, ferratges i aïlladors, de les recollides en el punt 5.3 de la ITC-LAT 07, que el carrer no ha deixat de ser transitable a peu com a conseqüència d'una excessiva ocupació de la mateixa per arbres i arbustos.

3. En cas que no es complisquen les condicions mínimes de seguretat establides en la present instrucció s'actuarà de manera adequada perquè, en un termini inferior a 90 dies, tornen a estar de conformitat amb l'establit.

4. L'existència de greus deficiències respecte al risc de trencament o caiguda a terra dels conductors, la presència d'algun arbre amb manifest risc de caure sobre la línia o l'incompliment de les distàncies de seguretat enfront de descàrregues indicades en l'article 5 de la present instrucció, requerirà una esmena immediata del defecte, notificant amb posterioritat l'actuat als serveis territorials de l'administració de la Generalitat amb competències en matèria forestal.

 

 

CAPÍTOL II. Manteniment

 

Article 12. Manteniment periòdic de la línia

1. Amb caràcter general, els tractaments integrals de la zona de protecció de les línies s'efectuaran amb una recurrència inferior o igual a 6 anys.

2. Aquest manteniment consistirà a actuar sobre el material vegetal perquè es complisquen les normes de seguretat arreplegades en el títol II, i si escau en el títol III, de la present instrucció.

3. El termini de manteniment podrà ser modificat a la baixa pels serveis territorials de l'administració amb competències en matèria forestal quan les característiques de la vegetació o ambientals d'una zona així ho aconsellen. Aquesta modificació ha de ser motivada i es dictarà prèvia audiència de l'entitat titular de la línia.

4. Tot açò sense perjudici dels manteniments de la pròpia instal·lació elèctrica, que hauran d'ajustar-se a la seua normativa específica quant a períodes i procediments.

 

Article 13. Registre cartogràfic de la xarxa i pla general de manteniment

1. El titular de les línies lliurarà en suport digital compatible un registre cartogràfic de les línies elèctriques que circulen per terrenys forestals de la Comunitat Valenciana. En aquest registre han d'estar arreplegats els següents aspectes:

a) Relació de totes les línies elèctriques de les quals és titular.

b) Nomenclatura de les mateixes.

c) Tensió nominal.

d) Traçat.

e) Tipus de suports.

f) Descripció estructural de la vegetació circumdant a les línies.

g) Pla general de manteniment per a les línies.

2. Tota la informació facilitada pels titulars tindrà un caràcter estrictament confidencial, evitant la seua utilització per a finalitats diferents dels recollits en la present instrucció i la seua cessió a tercers sense l'autorització expressa per escrit de l'emissor de la informació.

 

Article 14. Pla de manteniment anual

1. El titular de les línies elèctriques haurà de presentar anualment davant els serveis territorials de l'administració de la Generalitat amb competències en matèria forestal, abans del 15 de novembre de l'any anterior, el pla de manteniment anual, acompanyat de la corresponent cartografia en suport digital compatible, en el qual apareixeran les actualitzacions programades. Com parteix integrant del pla s'inclourà la documentació corresponent a l'article 4 del Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual es va aprovar el plec general de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals a observar en l'execució d'obres i treballs que es realitzen en terrenys forestals o en els seus voltants.

2. Aquest pla, una vegada aprovat pels serveis territorials de l'administració de la Generalitat amb competències en matèria forestal, habilitarà al titular de la línia per a realitzar els tractaments en ell recollits.

Qualsevol variació del mateix requerirà de la seua corresponent aprovació per part dels referits serveis.

Si transcorreguts dos mesos des de l'entrada del pla de manteniment anual, o modificació del mateix, en el registre dels serveis territorials de l'administració de la Generalitat amb competències en matèria forestal, no s'haguera efectuat notificació de cap tipus de resolució sobre el mateix, s'entendrà que el pla està aprovat.

 

Article 15. Controls

1. Després de cada manteniment periòdic, així com després de cada revisió, es realitzarà un informe certificatiu descrivint les activitats realitzades, així com les possibles incidències ocorregudes. El titular de la línia elèctrica conservarà aquest informe a la disposició dels òrgans competents de l'administració.

2. Tant els plans de manteniment com els informes certificatius seran realitzats per tècnics competents.