Disposicion Consolidada

Texto h2

LLEI 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.

Texto
Texto Texto
Publicat en:   DOGV núm. 4479 de 11.04.2003
Entrada en vigor :   12.04.2003
Origen disposició :   Conselleria Economia, Hisenda i Ocupació
Referència Base de Dades:   1750/2003
Número identificador:   2003/4349
Estat :   Vigent
Data de fi de Vigència:  
Compendi :   Enllaç al Compendi
 

Permalink ELI:

https://dogv.gva.es/va/eli/es-vc/l/2003/04/10/14/con/
Seleccionar redacció :


TEXT CONSOLIDAT

 

Versió vigent: 01.01.2022 -

 

Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana. [1]

 

(DOGV núm. 4479 de 11.04.2003) Ref. 1750/2003

 

 

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:

 

 

PREÀMBUL

 

I

 

El Patrimoni de la Generalitat és un dels recursos essencials per a la prestació dels servicis públics i per a l'exercici de les competències que li són pròpies.

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana es refereix expressament al Patrimoni de la Generalitat en l'article 50 imposant una reserva de llei, conseqüent amb l'establida en l'article 132 de la Constitució, per a la determinació del seu règim jurídic.

La Llei 3/1986, de 24 d'octubre, de Patrimoni de la Generalitat va donar compliment a la previsió continguda en l'Estatut d'Autonomia, establint el règim jurídic dels Béns i Drets de la Generalitat.

Transcorreguts 16 anys des de la publicació de la llei, s'ha posat de manifest la necessitat de disposar d'un nou marc normatiu en el qual s'incorporen les novetats legals més significatives, es regulen noves figures que permeten un millor aprofitament dels recursos, s'aprofundisca en la consideració del patrimoni com a suport bàsic per a la prestació de servicis públics, facilitant, per a això, la col·laboració interadministrativa en matèria patrimonial i, en general, es perfeccione la regulació continguda en la llei fins ara vigent, realitzant especial insistència en la defensa i conservació del patrimoni i en la regulació de l'inventari com a instrument clau per a això.

S'ha tingut present en l'elaboració de la Llei, a més del que disposa la nostra Constitució i l'Estatut d'Autonomia, la regulació continguda en el Codi Civil, la normativa de les propietats administratives especials, la legislació sobre contractació administrativa, concessions, etc., a fi d'aconseguir el total compliment d'allò preceptuat en l'article 149 del text constitucional.

D'altra banda, s'ha intentat afavorir la transmissió entre administracions dels béns de domini públic, el que de cap manera resulta incompatible amb els béns d'esta naturalesa, per mantindre, en tot cas, la seua afectació al fi públic. La llei intenta ser completa, actualitzada i fins i tot innovadora en matèria de patrimoni.

 

II

 

La Llei dóna un caràcter unitari al patrimoni de la Generalitat, que està integrat pel conjunt dels béns i drets que li pertanguen per qualsevol títol, així com la dels organismes públics vinculats o que en depenen.

D'altra banda, la llei limita la seua aplicació als béns i drets que integren el patrimoni de la Generalitat, excloent-ne els béns i drets de les societats mercantils i les fundacions públiques de la Generalitat.

Es fa especial insistència en la protecció i defensa del patrimoni, dedicant a la matèria el títol II, en el qual es regula l'Inventari General de Béns i Drets, instrument clau per a realitzar una correcta gestió patrimonial, la inscripció registral i les potestats de la Generalitat respecte als seus béns: la potestat d'investigació, de delimitació, de recuperació d'ofici i de desnonament administratiu. Les dites potestats s'addicionen als principis enunciats en l'article 132 de la Constitució, referits als béns de domini públic (inalienabilitat, inembargabilitat i imprescriptibilitat), que constitueixen els mitjans que han de contribuir decisivament en la protecció del Patrimoni de la Generalitat.

 

III

 

La Llei dedica el seu títol III a la regulació de l'afectació, adscripció i mutació demanial. Constitueix l'afectació la clau per a diferenciar els béns de domini públic dels patrimonials, que queda definida per la seua vinculació a l'ús general o a la prestació d'un servici públic. Una important novetat de la llei és la regulació, al costat de l'afectació expressa, de l'afectació tàcita i presumpta, el que permet aplicar el règim jurídic dels béns demanials a tots els que efectivament estiguen destinats a un ús o servici públic, encara que no hi haja acte exprés d'afectació. Es garanteix, doncs, la protecció dels béns per raons dels usos o servicis públics a què estiguen afectes.

Així mateix, i per primera vegada, es defineix l'adscripció com un terme diferenciat de l'afectació. Adscriure suposa assignar un determinat bé, moble o immoble, a un òrgan administratiu, al qual es confereixen les facultats d'administració, gestió i conservació. D'esta manera, la llei permet adscriure béns demanials a departaments de la Generalitat, organismes públics vinculats i que en depenen i fins i tot a altres administracions públiques, quan els dits béns siguen el suport físic necessari per a la prestació per ells del servici públic de la seua competència a què estiguen afectes els béns i que justifica la seua demanialitat. Però també resulta possible adscriure béns patrimonials a departaments de la Generalitat i altres organismes públics, quan s'estime convenient per a la millor defensa del patrimoni i el compliment dels seus fins.

La distinció entre afectació i adscripció permet agilitar les adscripcions de béns en els casos de creació, suspensió o reforma de departaments o organismes públics de la Generalitat, sense acudir a la figura de la mutació demanial, quan l'afectació no es veu alterada.

Una de les principals novetats de la llei la constitueix la regulació de les mutacions demanials i, en concret, de les mutacions demanials externes, que permeten la transmissió de la titularitat de béns de domini públic a altres administracions, sense pèrdua de la demanialitat. La mutació demanial externa no contradiu el principi d'inalienabilitat dels béns de domini públic, ja que el dit principi constitucional impedeix el tràfic jurídic privat dels dits béns, però no el tràfic jurídic públic, en el qual, en cap moment, es perd l'afectació a l'ús o servici públic de què es tracte. La llei, doncs, permet amb caràcter general l'afectació d'un bé o dret demanial a un ús o servici públic competència d'una altra administració i transmetre la seua titularitat, figura que es troba regulada en alguna llei estatal (cap esmentar-hi, per exemple, la legislació de carreteres, i la Llei Orgànica d'Universitats) i que ha sigut recollida en diverses sentències del Tribunal Suprem. La mutació demanial externa permet agilitar i justificar les cessions de béns entre administracions públiques.

 

IV

 

D'altra banda, el títol IV de la Llei especifica les formes d'adquisició de béns i drets per part de la Generalitat. A través d'alguns d'ells, els béns adquirits tindran una afectació tàcita a un ús o servici públic i, per consegüent, seran qualificats de béns de domini públic.

En els procediments d'adquisició onerosa i arrendament de béns immobles s'inclouen els principis de publicitat i concurrència, en establir, com a regla general, el concurs. No obstant això, s'enumeren els supòsits en què pot autoritzar-se, excepcionalment, l'adquisició directa, consultant, sempre que això siga possible, un mínim de tres ofertes.

Així mateix, l'última frase de l'article 40.b crea una excepció al règim de les despeses plurianuals disposat amb caràcter general en l'article 29 del text refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat, innovació que permetrà, amb les suficients garanties, facilitar i agilitar l'adquisició d'immobles necessaris per a la prestació dels servicis públics.

Les adquisicions gratuïtes necessiten d'acceptació, prèvia valoració de càrregues i gravàmens. L'acceptació de les herències s'entendrà sempre feta a benefici d'inventari.

Ha de destacar-se la regulació que efectua la Llei de les cessions administratives, com a cessions finalistes, que tenen com a condició essencial l'afectació a l'ús o servici públic de què es tracte. La cessió administrativa pot anar unida a una mutació demanial externa, quan el bé que se cedeix és un bé de domini públic.

Este mateix títol regula la constitució de societats mercantils en el capital de les quals siga majoritària la participació directa o indirecta de la Generalitat, els organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat i la resta de ens públics, així com l'adquisició a títol onerós d'accions, participacions i valores. Permet la llei l'aportació de béns o drets reals patrimonials per a la constitució d'estes societats o l'ampliació del seu capital social. Així mateix, i quant als béns demanials, cap l'adscripció dels afectes a un servici públic a les empreses que tinguen per objecte la prestació del dit servici.

 

V

 

El títol V regula la utilització i l'aprofitament dels béns i drets, dedicant el capítol I als béns de domini públic i el capítol II als patrimonials o de domini privat.

L'enumeració dels usos de què són susceptibles els béns demanials segueix els criteris ja incorporats en el nostre ordenament jurídic positiu i estudiats per la doctrina. La llei distingeix diverses formes d'utilització, fent referència a l'ús comú general, ús comú especial i ús privatiu, supòsit este últim en què s'exigeix la concessió. La llei estableix els principis bàsics sobre concessions administratives, i considera implícita la concessió o autorització en els supòsits de prestació en règim de gestió indirecta d'un servici públic, quan resulte necessari la utilització del bé com a suport físic necessari per a prestar el dit servici.

En la utilització dels béns i drets patrimonials s'establix el principi de la màxima rendibilitat així com el de publicitat i concurrència, enumerant les causes que poden exceptuar la licitació.

 

VI

 

El títol VI de la llei regula l'alienació dels béns patrimonials. Com a forma general d'alienació, opta per la subhasta tant per als béns immobles com a mobles, establint els supòsits excepcionals en què pot exceptuar-se la licitació.

La permuta de béns immobles inclou, com a novetat, la regulació de la permuta per cosa futura, que té per finalitat adquirir un bé futur, principalment oficines, que s'ha de construir com a contraprestació al lliurament d'un bé actual, el solar. Per descomptat, la llei incorpora garanties per a garantir el compliment de les obligacions, exigint la constitució d'un aval.

 

VII

 

El títol VII regula la cessió gratuïta dels béns patrimonials, que hauran de ser destinats, en tot cas, a finals d'utilitat pública o interés social.

 

VIII

 

Com s'ha indicat la llei dóna un caràcter unitari del patrimoni de la Generalitat, incloent-hi el dels organismes públics vinculats o que en depenen. Per això, el títol VIII de la llei estableix el règim jurídic especial del patrimoni dels organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat, establint una regulació que s'aplicarà en el cas que la legislació reguladora dels organismes mencionats no establisca una altra cosa.

 

IX

 

Finalment el títol IX, regula les responsabilitats i sanciones, suposa una autèntica novetat, que permetrà una millor defensa del patrimoni de la Generalitat. Amb caràcter general, s'establix el deure de cooperar en la investigació i defensa del patrimoni i d'utilitzar i custodiar adequadament els béns. La llei tipifica les infraccions i les sancions, i recull els principis bàsics dels procediments sancionadors, i, especialment, el principi de non bis in idem en excloure l'exercici de la potestat sancionadora de l'administració quan existisca un il·lícit penal, quedant fora de perill l'exigència de les responsabilitats patrimonials que corresponguen per al rescabalament dels danys i perjudicis causats.

 

X

 

L'atribució de competències sobre el Patrimoni de la Generalitat, a què es fa referència a través del text legal, se centra en la conselleria competent en matèria de patrimoni, hui la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, sense perjudici que, en determinats supòsits, per la naturalesa i quantia de l'operació, s'atribuïsca la competència al Govern Valencià. Els departaments i organismes públics de la Generalitat tenen, amb caràcter general, i en els termes establits en la llei, competències sobre la gestió dels béns a ells adscrits per al compliment dels seus fins. D'altra banda, les disposicions addicionals de la llei atribueixen competències a les conselleries competents en matèria d'habitatge, patrimoni cultural i administració i gestió de forests, terrenys forestals, vies pecuàries i carreteres en relació amb determinats aspectes dels dits béns, subjectes a legislació especial.

Finalment, a les Corts Valencianes se'ls atribueix autonomia patrimonial, sense detriment del caràcter unitari del patrimoni de la Generalitat.

 

 

TÍTOL I
Disposicions Generals

 

CAPÍTOL I
Contingut, fonts normatives i classificació dels béns

 

Article 1. Objecte

La present llei regula el règim jurídic dels béns i drets que integren el Patrimoni de la Generalitat.

 

Article 2. Normes reguladores

1. El Patrimoni de la Generalitat es regirà per la present llei, per la legislació bàsica estatal, pels seus reglaments d'execució i desplegament, i per les normes de dret públic i privat aplicables segons la classe de béns.

2. Les propietats administratives especials es regiran per les seues normes específiques, sense perjudici de l'aplicació supletòria d'esta llei.

3. El règim jurídic dels béns i drets dels organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat està constituït per les seues lleis de creació, per les disposicions específiques que li siguen aplicables i per la present llei.

4. Els béns i drets de les societats mercantils i de les fundacions públiques de la Generalitat no quedaran subjectes a les disposicions d'esta llei.

 

Article 3. Contingut del Patrimoni de la Generalitat

1. El Patrimoni de la Generalitat està constituït pel conjunt dels béns i drets que li pertanguen per qualsevol títol.

2. També formen part del Patrimoni de la Generalitat els béns i drets que integren el patrimoni diferenciat dels organismes públics vinculats o que en depenen, sense perjudici de les especialitats contingudes en esta llei i en les seues lleis de creació.

 

Article 4. Classificació

1. Els béns i drets que integren el Patrimoni de la Generalitat es classifiquen en de domini públic o demanials i de domini privat o patrimonials.

2. Els béns de domini públic seran d'ús o servici públic.

 

Article 5. Béns i drets de domini públic

1. Són domini públic de la Generalitat els immobles i els drets reals dels quals siga titular que estiguen destinats a l'ús general o afectes directament a la prestació de servicis públics o administratius de la Generalitat, i els així declarats, en qualsevol cas, per una llei. També són de domini públic els béns mobles que, no sent fungibles, estiguen directament vinculats al desenrotllament dels servicis públics i el seu valor excedisca del que es fixe per ordre de la conselleria competent en matèria de patrimoni.

2. Conforme al que assenyala l'apartat anterior, són béns de domini públic de la Generalitat:

a) Els béns i drets reals que s'afecten a l'ús general o a la prestació d'un servici públic, conforme al que disposa el títol III d'esta llei.

b) Els béns i drets reals de titularitat de la Generalitat que li hagen sigut transmesos en concepte de béns de domini públic per una altra administració, per a destinar-los a l'ús general o a la prestació de servicis públics competència de la Generalitat.

c) Els béns i drets reals adquirits, per qualsevol títol, per la Generalitat, amb la finalitat de destinar-los a l'ús general o a la prestació d'un servici públic.

d) Els immobles titularitat de la Generalitat que es destinen a oficines o servicis administratius seus o de les entitats que en depenen, o a ubicar els seus òrgans estatutaris.

e) Els així declarats per una llei.

3. Els béns i drets de domini públic de la Generalitat són inalienables, imprescriptibles i inembargables.

 

Article 6. Béns i drets de domini privat

1. Són béns i drets de domini privat o patrimonials de la Generalitat aquells la titularitat dels quals li pertanga i no tinguen la consideració de demanials conforme a l'article anterior.

2. En especial, tenen la consideració de patrimonials:

a) Els béns i els drets que no es troben afectes a l'ús general o servici públic.

b) Els drets d'arrendament.

c) Els drets de propietat incorporal.

d) Els títols representatius de capital i la resta de participacions en societats constituïdes d'acord amb el dret privat, dels quals siga titular la Generalitat.

e) Els béns mobles fungibles, els que no estiguen directament o indirectament vinculats al desenrotllament dels servicis públics, i aquells el valor dels quals no excedisca de la quantitat que es fixe per ordre de la conselleria competent en matèria de patrimoni.

f) Qualsevol altre bé la titularitat del qual corresponga a la Generalitat i no estiga qualificat de domini públic.

 

 

CAPÍTOL II
Règim jurídic

 

Article 7. Capacitat d'obrar de la Generalitat

La Generalitat té plena capacitat d'obrar per a adquirir, administrar i disposar tota classe de béns i drets pels mitjans establits en l'ordenament jurídic, i exercitar les accions i els recursos procedents en defensa del seu patrimoni.

 

Article 8. Capacitat per a subscriure contractes privats amb la Generalitat

Podran subscriure els contractes privats regulats en esta llei amb la Generalitat les persones físiques o jurídiques amb plena capacitat d'obrar d'acord amb les normes civils. La Generalitat podrà subscriure contractes privats amb menors i incapacitats d'acord amb el que disposa la legislació civil.

 

Article 9. Autonomia patrimonial de les Corts Valencianes

1. Les Corts Valencianes tenen autonomia patrimonial i els corresponen, amb sotmetiment al que estableix esta llei, les mateixes competències i facultats que s'atribueixen al Govern Valencià i als departaments de la Generalitat, en cada cas, sobre els béns i drets que tinguen adscrits, se'ls adscriguen o adquirisquen. No obstant això, la titularitat dels béns i drets serà, en tot cas, de la Generalitat.

2. Les Corts Valencianes comunicaran a la conselleria competent en matèria de patrimoni els actes que incidisquen sobre els dits béns i drets.

3. Quan a les Corts Valencianes deixe de ser-los necessari un bé immoble o dret real que tinguen adscrit, ho comunicaran a la conselleria competent en matèria de patrimoni perquè esta dispose sobre el dit bé o dret, de conformitat amb el que disposa esta llei.

4. Les altres institucions estatutàries tindran les competències que esta llei atribueix als departaments de la Generalitat, en la forma que establisquen les seues normes orgàniques.

 

Article 10. Exercici de les facultats i funcions dominicals

1. L'exercici de les facultats i funciones dominicals sobre el Patrimoni de la Generalitat, no atribuïdes expressament per la llei a altres òrgans, així com la seua representació extrajudicial, correspondrà a la conselleria competent en matèria de patrimoni. L'òrgan competent podrà delegar o encarregar alguna d'eixes facultats i funcions a altres òrgans de la Generalitat o d'una altra administració, de conformitat amb el que disposa la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

2. Sense perjudici del que disposa el paràgraf anterior, correspon als diferents departaments i organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat les funcions i responsabilitats d'administració, defensa, conservació i millora dels béns i drets de domini públic o privat que tinguen adscrits.

3. Són competència de la Direcció General de Patrimoni les funcions i responsabilitats d'administració, defensa, conservació i millora dels béns i drets patrimonials no adscrits a cap departament ni entitat, i l'ús de les quals no haja sigut cedit a tercers, així com l'adquisició, l'alienació, l'assegurament, l'arrendament i l'administració dels vehicles que integren el parc mòbil.

4. La conselleria competent en matèria de patrimoni es trobarà representada en tots els organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat que utilitzen béns o drets integrants del Patrimoni de la Generalitat.

 

Article 11. Rendiments del patrimoni i custòdia de valors

1. Els fruits, les rendes i qualssevol altres percepcions dels béns i drets de la Generalitat, i el producte de les alienacions d'estos s'ingressaran en la Tresoreria General o, si és el cas, en la Tresoreria dels organismes públics, en aplicació dels conceptes corresponents del pressupost d'ingressos, conforme al que disposa la seua normativa específica.

2. Els títols valores, les joies o metalls preciosos que puga adquirir la Generalitat seran custodiats per les mencionades Tresoreries.

 

Article 12. Defensa judicial, transaccions i arbitratge

1. La Generalitat té l'obligació d'exercir les accions necessàries per a la defensa dels seus béns i drets, i no podrà assentir a les demandes judicials que els afecten sense acord previ del Govern Valencià, a proposta motivada del Gabinet Jurídic de la Generalitat.

2. La representació i defensa en judici dels béns i drets que integren el Patrimoni de la Generalitat correspon al seu Gabinet Jurídic d'acord amb el que disposa la Llei de Compareixença en Judici de la Generalitat i la seua normativa de desplegament.

3. Les transaccions respecte a béns o drets de la Generalitat, així com el sotmetiment a arbitratge de les controvèrsies o litigis sobre estos, seran aprovats per acord del Govern Valencià a proposta del titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, i a iniciativa del departament, organisme o entitat interessada.

 

Article 13. Comptabilitat patrimonial

1. La Direcció General de Patrimoni aportarà a la Intervenció General la informació necessària per a efectuar les anotacions de caràcter patrimonial de la Comptabilitat Pública.

2. Els aspectes patrimonials de la Comptabilitat Pública dels organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat seran gestionats directament per estos, d'acord amb les instruccions de la Intervenció General.

 

Article 14. Valoració

1. La valoració dels béns i drets, als efectes prevists en esta llei, correspon a la Direcció General de Patrimoni, que, per a això, podrà sol·licitar la col·laboració que necessite d'altres òrgans de l'administració o de tercers, de conformitat amb el que estableix la legislació de contractació de les administracions públiques en este últim cas.

2. No obstant el que disposa el paràgraf anterior, la valoració de béns mobles i drets incorporals correspon al departament o organisme públic que els tinguen adscrits.

3. Els valors fixats seran objecte d'actualització periòdica, en els termes que reglamentàriament s'assenyalen.

 

 

TÍTOL II
Protecció i defensa del patrimoni

 

CAPÍTOL I
De l'inventari i registre dels béns

 

Article 15. De l'Inventari General de Béns i Drets

1. L'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat, que serà gestionat i custodiat en la Direcció General de Patrimoni, comprendrà tots els béns i drets que integren el seu patrimoni d'acord amb la present llei, amb excepció dels béns mobles fungibles i aquells el valor unitari dels quals siga inferior al límit fixat per ordre de la conselleria competent en matèria d'Hisenda, i això sense perjudici del seu corresponent control per l'òrgan a què estiga adscrit per a la seua utilització i custodia. També s'incorporaran en l'inventari aquells béns o drets cedits a un tercer el domini o gaudi dels quals haja de revertir transcorregut determinat termini o en complir-se o no determinada condició.

2. Es formaran inventaris separats per als organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat, que s'incorporaran com annexos de l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat.

3. L'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat serà objecte d'actualització permanent.

 

Article 16. Competències en la formació de l'inventari

1. Correspon a la conselleria competent en matèria de patrimoni, a través de la Direcció General de Patrimoni, la formació, actualització, custodia i valoració de l'Inventari dels Béns Immobles de la Generalitat, així com de l'inventari de les accions i participacions en el capital de societats mercantils i altres títols valors, i l'Inventari de Vehicles.

2. Els departaments de la Generalitat, a través de les seues secretaries generals, exerciran les competències en la formació, actualització i valoració de l'inventari dels béns mobles i drets de propietat incorporal que hagen adquirit o tinguen adscrits.

El dit inventari es realitzarà conforme a les instruccions de la Direcció General de Patrimoni, a la qual se li trametran les dades en la forma en què es determine per a la seua incorporació en l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat.

3. Els inventaris dels organismes públics seran confeccionats per les dites entitats acomodant-se a les instruccions emanades de la Direcció General de Patrimoni, que vigilarà el compliment de les prescripcions generals sobre la seua confecció i manteniment, i es trametran, en el primer trimestre de l'any, a la Direcció General de Patrimoni.

 

Article 17. Deure de col·laboració

1. Els departaments, els organismes públics o les entitats que tinguen adscrits, administren o utilitzen béns de la Generalitat tenen l'obligació de proporcionar a la Direcció General de Patrimoni la informació i col·laboració necessària per a la gestió i actualització de l'Inventari General, comunicant qualsevol variació en el moment en què es produïsca i aportant totes aquelles dades o documentació que se'ls requerisca.

2. Els concessionaris o cessionaris, per qualsevol títol, de béns o drets de la Generalitat hauran d'informar, quan se sol·licite, sobre la situació, el títol, l'ús o l'estat d'estos i dels béns revertibles.

 

Article 18. Documentació i accés a l'Inventari General de Béns i Drets

1. Els documents que ratifiquen les dades de l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat s'arxivaran amb separació de la resta de documentació.

2. El sistema d'accés pels ciutadans a l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat es determinarà reglamentàriament, d'acord amb la normativa d'accés a arxius i registres administratius.

 

Article 19. De l'atorgament d'escriptures públiques i de la inscripció registral

1. Quan es tracte de béns immobles o drets reals susceptibles d'inscripció, la Generalitat instarà la inscripció al Registre de la Propietat dels títols acreditatius, d'acord amb la legislació hipotecària, i es regirà per les normes aplicables al Patrimoni de l'Estat.

2. Els registradors de la Propietat, quan coneguen l'existència de béns de la Generalitat no inscrits degudament, es dirigiran a la conselleria competent en matèria de patrimoni perquè es complisca el que disposa esta llei.

3. Correspon a la Direcció General de Patrimoni de la conselleria competent en matèria de patrimoni, l'atorgament d'escriptures públiques i la tramitació de les inscripcions en els Registres de la Propietat dels béns immobles i drets inscriptibles dels quals siga titular la Generalitat, amb excepció de les actes de pagament i ocupació, la inscripció de les quals serà tramitada pel departament que haja dut a efecte l'expropiació.

Estes mateixes competències corresponen als organismes públics respecte als seus propis béns immobles i drets inscriptibles.

4. Si no hi ha títol inscriptible de domini s'atindrà al que disposa la Llei Hipotecària, i el seu Reglament. Serà suficient, a l'efecte, certificat administratiu que, en relació amb l'inventari, expedisca el director general de Patrimoni. A tal efecte, serà suficient certificació administrativa que, pel que fa a l'inventari, lliure el director general de Patrimoni, a qui se li reconeix, expressament, la funció fedatària per a aquests supòsits.

Per mitjà de certificat administratiu, i de conformitat amb el que estableix la legislació hipotecària, podran inscriure's les delimitacions, la declaració d'obra nova, les millores i la divisió horitzontal de finques urbanes i, sempre que no afecten tercers, les operacions d'agrupació, divisió, agregació i segregació de finques de la Generalitat.

5. Quan es matriculen al registre de la Propietat finques confrontants amb propietats de la Generalitat, en la descripció de les dites finques s'expressarà clarament eixa circumstància i el registrador ho comunicarà a la conselleria competent en matèria de patrimoni per mitjà d'ofici on s'expressaran les dades personals de l'adquirent i la descripció de la finca transmesa. Quan es matriculen en el Registre de la Propietat excessos de cabuda de finques confrontants amb altres de la Generalitat el registrador ho comunicarà a la conselleria competent en matèria de patrimoni per mitjà d'ofici on s'expressarà el nom i els cognoms, si consta de la persona o persones a favor de les quals es va practicar la inscripció d'excés de cabuda, la descripció de la finca i la major cabuda inscrita.

6. La inscripció als registres de la Propietat Industrial i Intel·lectual de les propietats i dels drets incorporals correspondrà als departaments i organismes públics competents per raó de la matèria, que hauran de comunicar a la Direcció General de Patrimoni les dades de la inscripció.

 

 

CAPÍTOL II
Potestats de la Generalitat respecte als seus béns

 

Article 20. Enumeració de potestats

Corresponen a la Generalitat les potestats següents respecte als seus béns i drets:

a)La potestat d'investigació.

b)La potestat de delimitació.

c)La potestat de recuperació d'ofici.

d)La potestat de desnonament administratiu.

 

Article 21. Potestat d'investigació

1. La Generalitat té la potestat d'investigar i inspeccionar la situació dels béns i drets que es presumisca que formen o puguen formar part del seu patrimoni, a fi de determinar-ne la titularitat i els usos a què són destinats.

2. L'exercici de l'acció investigadora serà acordada per la Direcció General de Patrimoni, d'ofici o a instància de particulars, i s'ajustarà al procediment que reglamentàriament es determine.

3. El coneixement de qüestions de naturalesa civil que se susciten amb ocasió de la investigació correspondrà a la jurisdicció ordinària.

4. Els departaments i organismes de la Generalitat, així com totes les persones físiques i jurídiques públiques o privades tenen l'obligació de col·laborar als fins assenyalats en este precepte.

5. Els ajuntaments de la Comunitat Valenciana hauran de donar compte a la conselleria competent en matèria de patrimoni, a través de la Direcció General de Patrimoni, dels edictes que els trameta el Registre de la Propietat amb motiu de la matriculació de finques o excessos de cabuda de finques confrontants amb altres de la Generalitat.

Així mateix, posaran en coneixement de la mencionada conselleria aquells fets i actuacions que puguen menyscabar o deteriorar, els béns i drets de la Generalitat, produïts dins del seu terme municipal i comunicaran a la conselleria competent en matèria de patrimoni les actuacions urbanístiques que puguen afectar els béns de la Generalitat, prèviament a la seua aprovació i execució.

 

Article 22. De la potestat de delimitació

1. La Generalitat té la facultat de promoure i executar la delimitació total o parcial dels béns immobles de domini públic o patrimonials els límits dels quals no apareguen precisos o sobre els quals hi haja indicis d'usurpació, amb audiència dels propietaris de les finques confrontants i titulars d'altres drets reals constituïts sobre elles i la resta d'interessats.

2. El procediment administratiu de delimitació serà iniciat pel centre directiu competent en matèria de patrimoni, d'ofici o a instància de persona interessada, i es tramitarà de la forma que reglamentàriament es determine.

3. Una vegada adoptat l'acord inicial de delimitació, haurà de comunicar-se al Registre de la Propietat si la finca està inscrita, a fi que s'estenga nota preventiva, a resulta de la resolució de l'expedient, al marge de la inscripció de domini. Així mateix, iniciat el procediment administratiu de delimitació, no es podrà instar procediment judicial amb la mateixa pretensió, ni s'admetran interdictes sobre l'estat possessori de les finques mentre la delimitació no es duga a terme.

4. L'aprovació de la delimitació correspon al titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, la resolució del qual serà executiva, i només podrà ser impugnada davant la jurisdicció contenciosa administrativa per infracció del procediment, sense perjudici que tots aquells que s'estimen lesionats en els seus drets puguen fer-los valer davant de la jurisdicció ordinària.

5. Una vegada que siga ferm l'acord d'aprovació de la delimitació, es procedirà a la fitació amb intervenció dels interessats.

6. Si la finca a què es refereix la delimitació es troba inscrita en el Registre de la Propietat, s'inscriurà també la delimitació administrativa degudament aprovada. En cas contrari, es procedirà a la matriculació d'aquella.

7. En la tramitació de delimitació a instància de part, la despesa serà suportada per qui haja causat la pertorbació o, subsidiàriament se n'haja beneficiat i podrà exigir-se per procediment de constrenyiment.

8. La tramitació i aprovació de la delimitació de les vies pecuàries, forests, carreteres, terrenys annexos i la resta de propietats administratives especials correspondrà als departaments competents en la matèria, d'acord amb les disposicions específiques que els regulen. Els dits departaments comunicaran a la Direcció General de Patrimoni l'acord d'aprovació de delimitació, junt amb la documentació necessària per a la seua constància en l'Inventari General de béns i Drets de la Generalitat i inscripció en el Registre de la Propietat.

9. Els terrenys sobrants després de la delimitació de béns de domini públic només s'integraran en l'Inventari General com béns patrimonials una vegada acordada la seua desafectació de conformitat amb el que disposa l'article 29. Fins que s'acomplisquen els dits tràmits, els terrenys sobrants mencionats conservaran el caràcter de béns de domini públic

 

Article 23. La potestat de recuperació d'ofici

1. La Generalitat podrà recuperar per si mateixa, en qualsevol moment, la possessió dels seus béns i drets de domini públic indegudament ocupats, efectuant, prèviament, un requeriment de desallotjament a les persones que ocupen el bé.

2. Quan es tracte de béns patrimonials, podrà recuperar per si mateixa la possessió en el termini d'un any comptat des del dia següent a la data en què s'haja produït la usurpació. Transcorregut eixe temps, serà procedent l'acció corresponent davant dels tribunals ordinaris.

3. La Generalitat, en exercici de la potestat de recuperació d'ofici, podrà sol·licitar el concurs i el servici dels agents de l'autoritat, dirigint-se a l'òrgan competent. Les despeses que produïsca l'execució material de la recuperació d'ofici seran a compte del causant o beneficiari de l'ocupació indeguda i podran exigir-se per procediment de constrenyiment.

4. No s'admetran interdictes contra la Generalitat ni els agents de l'autoritat en esta matèria.

5. L'exercici de la potestat de recuperació d'ofici correspon al departament o organisme públic que tinga adscrit el bé o dret, els quals comunicaran a la Direcció General de Patrimoni les actuacions realitzades per a la recuperació.

 

Article 24. La potestat de desnonament administratiu

1. La Generalitat té la facultat de promoure i executar en via administrativa el desnonament dels béns immobles de la seua pertinença quan s'extingisca el dret d'ocupació dels particulars, atorgat en virtut de concessió, autorització o qualsevol altre títol.

2. L'exercici de la potestat de desnonament correspondrà al departament o organisme públic que tinga adscrit el bé, el qual donarà compte de les actuacions a la Direcció General de Patrimoni. Les despeses a què done lloc el llançament o dipòsit de béns seran a compte del desnonat i podran exigir-se per procediment de constrenyiment.

3. El desnonament dels habitatges de promoció pública de la Generalitat es regirà per la seua legislació específica.

 

 

TÍTOL III
Afectació, adscripció i mutació demanial

 

CAPÍTOL I
Afectació i desafectació

 

Article 25. Afectació

1. La integració dels béns i drets en el domini públic de la Generalitat s'origina per la seua afectació expressa, tàcita o presumpta a un ús general o a la prestació d'un servici públic propi d'esta.

2. Sobre els béns destinats a un ús o servici públic podran recaure altres afectacions d'anàloga naturalesa. Estes afectacions, que tindran caràcter secundari, hauran de ser compatibles amb l'ús o servici públic determinants de la demanialitat del bé de què es tracte.

3. L'afectació i adscripció es farà constar en l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat i, si és el cas, en el Registre de la Propietat.

 

Article 26. Afectació expressa

1. L'afectació expressa dels béns patrimonials a l'ús general o als servicis públics de la Generalitat es realitzarà per resolució del titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, a proposta del director general de Patrimoni, per pròpia iniciativa o a sol·licitud del departament o organisme públic vinculat o dependent de la Generalitat interessat.

2. La resolució assenyalarà el fi o fins a què es destinen els béns i drets afectats i el seu caràcter demanial i el departament o organisme a què queden adscrits, així com la data des de la qual estos han d'assumir les competències dominicals a les quals es refereix l'article 10 d'esta llei.

 

Article 27. Afectació tàcita

1. L'afectació tàcita es dedueix d'actes de l'administració que comporten de forma implícita la destinació d'un bé o dret a l'ús o servici públic.

2. Duu implícita l'afectació de béns i drets a l'ús general o al servici públic de què es tracte:

a) L'adquisició d'un bé o dret a títol onerós per al compliment d'una finalitat d'ús general o servici públic.

b) L'adquisició de béns o drets a títol lucratiu o mortis causa, sempre que el transmetent o causant faça constar la finalitat d'ús general o servici públic.

c) L'adquisició de béns i drets en virtut de transferència o cessió administrativa.

d) L'adquisició de béns i drets per expropiació forçosa, en este cas estos s'entendran afectes als fins i motius que van determinar la necessària ocupació.

e) L'aprovació pel Govern Valencià de plans, programes o projectes que comporten la destinació de béns i drets a l'ús general o servici públic, la qual cosa haurà de comunicar-se a la conselleria competent en matèria de patrimoni.

 

Article 28. Afectació presumpta

1. L'afectació presumpta es produirà:

a) Per la utilització de béns i drets de la Generalitat, de forma continuada, destinant-los a un ús o servici públic durant el termini d'un any.

b) Quan la Generalitat adquirisca per prescripció béns que estiguen destinats a ús o servici públic.

2. Els departaments o entitats dependents de la Generalitat que coneguen que s'ha produït una afectació presumpta hauran de comunicar-lo a la conselleria competent en matèria de patrimoni, perquè s'incorporen a l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat com béns de domini públic.

 

Article 29. Desafectació de béns i drets

1. La desafectació tindrà lloc quan es declare que els béns i drets demanials han deixat de ser necessaris a l'ús general o als servicis públics.

2. Els béns desafectats tindran la consideració de béns patrimonials de la Generalitat.

3. La desafectació haurà de fer-se, sempre, de forma expressa, i es podrà incorporar la declaració de desafectació en els acords de cessió i alienació.

4. La desafectació dels béns immobles i drets immobiliaris es realitzarà per resolució del titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, a proposta del director general de Patrimoni, per pròpia iniciativa o a sol·licitud del departament que tinga el bé o dret davall la seua administració o custòdia o als quals estiguen adscrits els organismes públics, els quals dirigiran comunicació a la conselleria competent en matèria de patrimoni, fent constar les circumstàncies que permeten la identificació dels béns i les causes que justifiquen la desafectació. La desafectació dels béns immobles es realitzarà pel titular del departament al qual estiguen adscrits.

 

 

CAPÍTOL II
Adscripció i desadscripció

 

Article 30. Adscripció i desadscripció de béns i drets demanials als departaments de la Generalitat

1. L'adscripció conferirà als departaments de la Generalitat les facultats d'administració, gestió, defensa, conservació i millora dels béns i drets demanials que se'ls adscriguen, i serà acordada pel titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, a proposta del director general de Patrimoni.

2. L'adscripció es considerarà implícita en l'afectació a un ús general o a la prestació d'un servici del bé i dret de què es tracta i correspondrà al departament competent per a la prestació del servici públic al qual està afecte el bé. La desafectació dels béns i drets de domini públic significarà la seua desadscripció orgànica.

3. Els béns i drets demanials podran ser objecte d'una o més adscripcions sempre que la utilització conjunta no resulte incompatible, i les facultats d'administració, gestió, defensa, conservació i millora del bé, correspondran, de forma conjunta i proporcional, als distints òrgans que el tinguen adscrits. L'acte administratiu que aprove l'adscripció delimitarà les potestats que s'atribuïsquen a cada òrgan administratiu, així com el seu abast, extensió i límits.

Si sorgeixen discrepàncies entre els distints òrgans que tinguen adscrit el bé respecte a l'exercici de les facultats mencionades, resoldrà el titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, a proposta de la Direcció General de Patrimoni, amb audiència prèvia dels òrgans interessats.

4. Quan el departament que tinga adscrit el bé deixe de necessitar-lo, ho comunicarà a la Direcció General de Patrimoni perquè esta dispose sobre el dit bé. El departament a què figurava adscrit l'immoble seguirà assumint les despeses que se'n deriven fins al final de l'exercici econòmic, llevat que abans de finalitzar este es produïsca una nova adscripció.

5. Sense perjuí del que disposen els apartats precedents, quan un bé de domini públic haja de ser afectat el servici públic administratiu al ser destinat per a tal fi per diverses conselleries, pel titular de la conselleria amb competències en matèria de patrimoni, podrà acordar-se la seua adscripció a esta última conselleria. L'assignació d'espais a les conselleries que vagen a utilitzar-los i l'exercici de les facultats dominicals correspondrà als òrgans competents en matèria de patrimoni de l'esmentada conselleria. [2]

 

Article 31. Adscripció de béns demanials a organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat

1. Es podran adscriure béns i drets demanials a organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat, quan siguen necessaris per al compliment directe dels seus fins.

2. L'adscripció transfereix facultats d'ús, gestió, administració, defensa, conservació i millora a l'organisme, sense canvi de titularitat o de la qualificació jurídica dels béns o drets de què es tracte.

3. L'adscripció serà acordada pel departament competent per a l'ús o la prestació del servici públic a què estiga afecte el bé, amb informe previ de la Direcció General de Patrimoni.

4. El departament del qual depenga l'organisme públic que tinga adscrit el bé adoptarà, com a titular de la competència i en exercici de les funcions de tutela, les mesures que estime oportunes per a l'adequada conservació dels béns i l'efectiva aplicació als seus fins.

5. En cas d'utilització conjunta d'un bé, s'aplicarà el que disposa el paràgraf tercer de l'article anterior.

6. Quan els béns i drets adscrits deixen de ser necessaris per al compliment directe dels fins determinants de l'adscripció, revertirà la seua possessió al departament competent per a la gestió i l'exercici de les competències de què es tracte, el qual proposarà la seua desafectació del domini públic a la conselleria competent en matèria de patrimoni, si és procedent, aplicant-se el que disposa l'apartat 4 de l'article anterior.

7. Sense perjuí del que disposen els paràgrafs precedents, als organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat es podran assignar espais en els immobles de domini públic, destinats al servici públic administratiu, adscrits a la conselleria competent en matèria de patrimoni i subjectes a un model de gestió única, quan les funcions que corresponen als esmentats organismes puguen ser qualificades com a prestació d'un servici públic i necessiten la utilització de estos béns per al compliment directe dels seus fins.

Les competències demanials seran exercides per l'esmentada conselleria per mitjà de la direcció general que tinga assignades les competències en matèria de patrimoni. [3]

 

Article 32. Adscripció de béns patrimonials

1. El titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, a proposta del director general de Patrimoni, podrà adscriure béns patrimonials als departaments i organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat, quan s'estime convenient per a la millor defensa del patrimoni i el compliment dels seus fins. L'adscripció s'efectuarà prèvia tramitació d'un expedient incoat pel director general de Patrimoni a sol·licitud del departament o organisme interessat o per pròpia iniciativa, en el qual es justificarà la seua conveniència.

2. Al departament o organisme a què s'adscriga el bé patrimonial, li'n correspondrà l'administració, conservació, defensa, i millora, així com proposar a la conselleria competent en matèria de patrimoni els actes de disposició sobre estos.

 

Article 33. Subrogació

La creació, supressió o reforma de departaments i organismes públics de la Generalitat, en virtut de norma legal o reglamentària, no suposa per si sola l'alteració de l'afectació dels béns. No obstant això, el bé o dret s'entendrà adscrit, sense necessitat de declaració expressa, al departament o organisme competent, que se subrogarà en els drets, les facultats i les obligacions sobre els béns.

 

Article 34. Adscripció a altres administracions

1. La Generalitat podrà adscriure béns afectes a un servici públic a altres administracions públiques a les quals s'atribuïsca la prestació del servici corresponent per encàrrec de gestió o una altra figura admesa en dret.

Esta adscripció no comportarà, en cap cas, transmissió de la titularitat demanial, només s'atribuiran les necessàries facultats de gestió i les correlatives obligacions de defensa, manteniment i millora.

2. L'adscripció a altres administracions serà acordada pel departament competent per a l'ús públic o la prestació del servici a què estiga afecte el bé, amb informe previ del director general de Patrimoni.

 

 

CAPÍTOL III
Mutacions demanials

 

Article 35. Mutacions demanials. Concepte i classes

1. Hi ha mutació demanial en aquells casos en què un bé del domini públic és afectat a un ús o servici públic distint al que estava servint, la qual cosa justifica la seua continuació dins del règim de demanialitat.

2. La mutació demanial pot ser interna, en els supòsits en què no hi ha transferència de titularitat sinó només de destinació i externa, quan hi ha canvi de titularitat del bé.

 

Article 36. Mutació demanial interna

Els canvis d'afectació dels béns o drets de domini públic de la Generalitat seran aprovats pel conseller de competent en matèria de patrimoni, per pròpia iniciativa o a sol·licitud del departament interessat. La resolució assenyalarà el fi a què es destinen els béns o drets i, en el cas que el canvi d'afectació comporte canvi d'adscripció, el departament a què queden adscrits, així com la data en què este haja d'assumir les competències dominicals a què es refereix l'article 10 d'esta llei.

 

Article 37. Mutació demanial externa

1. Les administracions territorials de la Comunitat Valenciana podran afectar béns i drets demanials a un ús o servici públic competència de la Generalitat i transmetre-li la seua titularitat quan resulten necessaris per al compliment dels seus fins. l'administració adquirent mantindrà la titularitat del bé mentre continue afectat a l'ús o servici públic que va motivar la mutació i per tant, conserve el seu caràcter demanial. Si el bé o dret no és destinat a l'ús o servici públic o deixa de destinar-se posteriorment, revertirà a l'administració transmetent, integrant-se en el seu patrimoni amb totes les seues pertinences i accessions.

2. Correspon al titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni l'aprovació, a proposta del departament interessat, de les mutacions demanials externes a favor d'una altra administració i l'acceptació de les efectuades a favor de la Generalitat per altres administracions.

 

 

CAPÍTOL IV
Tramitació de procediments d'afectació, adscripció
i mutació demanial i resolució de discrepàncies

 

Article 38. Tramitació i discrepàncies en afectacions o adscripcions

1. En la tramitació de procediments d'afectació, adscripció, desafectació, desadscripció o mutació demanial d'un bé o dret iniciats pel director general de Patrimoni se sol·licitarà informe als departaments o organismes afectats, que haurà d'emetre's en el termini de deu dies.

2. Quan els departaments i organismes públics discrepen entre si o amb la Direcció General de Patrimoni sobre l'afectació, desafectació, adscripció, desadscripció o mutació demanial d'un bé o dret, la resolució corresponent serà competència del Govern Valencià, a proposta de la conselleria competent en matèria de patrimoni, amb informe previ dels departaments afectats o als que estiguen adscrits els organismes públics interessats.

 

 

TÍTOL IV
Adquisició de béns i drets

 

CAPÍTOL I
Adquisició de béns i drets demanials i patrimonials

 

Secció 1a. Formes d'adquisició de béns i drets

 

Article 39. Formes d'adquisició

1. La Generalitat podrà adquirir béns i drets per qualsevol títol jurídic, onerós o lucratiu, de dret públic o privat, i en particular:

a) Per atribució de la llei.

b) A títol onerós, amb exercici o no de la facultat d'expropiació.

c )Per herència, llegat o donació.

d) Per cessió administrativa

e) Per usucapió, accessió o ocupació.

f )Per mitjà dels traspassos corresponents com a conseqüència de la transferència de competències, encàrrec o delegació de funcions o servicis, efectuats per altres administracions.

g) En virtut d'actuacions urbanístiques.

h) Per qualsevol altre mode legítim conforme a l'ordenament jurídic.

2. Els béns i drets adquirits s'integraran en el domini públic o privat de la Generalitat de conformitat amb el que disposa la present llei.

 

 

Secció 2a. Adquisició a títol onerós

 

Article 40. Adquisició a títol onerós de béns immobles i drets immobiliaris

1. L'adquisició a títol onerós de béns immobles i drets sobre estos que la Generalitat necessite per al compliment dels seus fins, excepte en el cas d'expropiació forçosa, serà acordada pel titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, a proposta del departament interessat, que haurà de justificar la conveniència de l'adquisició.

2. Les adquisicions de béns immobles i drets reals es realitzaran, amb caràcter general, per mitjà de concurs públic en la forma que reglamentàriament es determine, i per mitjà d'adquisició directa, quan es done algun dels supòsits prevists en esta llei.

3. En tot cas, l'adquisició de béns immobles i drets reals requerirà la valoració pericial corresponent.

4. En el concurs, l'adjudicació recaurà en el licitador que, en el seu conjunt, faça la proposició més avantatjosa, tenint en compte les condicions que s'hagen establit en els plecs i sense perjudici del dret de l'administració de declarar-lo desert.

5. El titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni podrà exceptuar el concurs i autoritzar excepcionalment l'adquisició directa de béns immobles i drets reals, a proposta del departament interessat i amb informe previ de la Direcció General de Patrimoni, quan hi concórrega alguna de les circumstàncies següents:

a) Quan siga declarat desert un concurs

b) Reconeguda urgència de l'adquisició a efectuar

c) Escassetat de l'oferta del mercat immobiliari de la localitat o entorn on estiguen situats els béns.

d) Peculiaritat del servici o necessitat que haja de ser satisfeta.

e) Singularitat del bé o dret que es pretén adquirir, especialment en el supòsit de béns inclosos o susceptibles d'inclusió en l'Inventari de Patrimoni Cultural Valencià.

f) Preu del bé o dret inferior a 100.000 euros.

Per al supòsit d'adquisicions d'habitatge amb destinació al patrimoni públic d'habitatge de la Generalitat, pot exceptuar-se el concurs i autoritzar excepcionalment l'adquisició directa si el preu d'aquest bé és inferior a 150.000 euros. [4]

g) Que confronte amb un immoble propietat de la Generalitat o sobre el qual esta té algun dret.

h) Quan el propietari del bé o dret a adquirir siga una altra administració pública o, en general, qualsevol persona jurídica de dret públic o privat pertanyent al sector públic.

i) En els casos en què la Generalitat tinga un dret d'adquisició preferent.

A la proposta del departament interessat s'adjuntarà un informe justificatiu de la concurrència de les circumstàncies que motiven l'adquisició directa i s'acreditarà que s'ha consultat, sempre que això siga possible, un mínim de tres ofertes.

6. En l'adquisició d'immobles a títol onerós la Generalitat podrà diferir el pagament fins a quatre anualitats successives, dins de les limitacions percentuals contingudes en la Llei d'Hisenda Pública Valenciana, amb informe previ favorable dels òrgans directius competents en matèria de patrimoni i Pressupostos. El Govern Valencià, a proposta del conseller competent en matèria d'Economia i Hisenda, podrà modificar el nombre d'anualitats i percentatges en els casos especialment justificats, a petició del departament corresponent i amb els informes previs que s'estimen oportuns.

7. Es donarà compte al Govern Valencià de totes les adquisicions a què es refereix l'apartat anterior així com totes les altres l'import de les quals siga superior a 3.000.000 d'euros.

 

Article 41. Adquisició a títol onerós de béns mobles

L'adquisició a títol onerós de béns mobles se sotmetrà a la legislació de contractes de les administracions públiques, la contractació correspondrà al departament que els haja d'utilitzar. En qualsevol cas, l'òrgan competent podrà acordar l'adquisició centralitzada de determinats béns d'esta naturalesa.

 

Article 42. Adquisició per expropiació

1. L'adquisició de béns i drets per expropiació forçosa es regeix per la seua normativa específica.

2. La tramitació de l'expropiació correspon al departament competent per raó de la matèria, que haurà de donar-ne compte a la conselleria competent en matèria de patrimoni, i trametrà les actes de pagament i ocupació inscrites, si és el cas, en el Registre de la Propietat i tota aquella documentació que es determine per a la seua incorporació a l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat.

3. Si en el projecte d'expropiació incoat per un departament apareixen béns o drets adscrits a un altre departament o a un organisme públic vinculat o dependent de la Generalitat, es tramitarà la mutació demanial, de conformitat amb el que disposa l'article 36 d'esta llei.

Si apareixen béns demanials d'una altra administració, es tramitarà la mutació demanial externa.

 

 

Secció 3a. Adquisició a títol gratuït

 

Article 43. Herències, llegats i donacions

1. La competència per a l'acceptació d'herències, llegats i donacions a favor de la Generalitat correspon a la conselleria competent en matèria de patrimoni quan comprenga béns immobles o títols valors, encara que el testador o donant haja assenyalat un altre òrgan de la Generalitat, sense perjudici que en l'adscripció es tinga en compte la dita voluntat. En el cas que comprenga únicament altres béns mobles, l'acceptació serà acordada pel departament o organisme a què es destinen.

No es podrà renunciar a herències, llegats o donacions si no és per acord del Govern Valencià, amb expedient previ que demostre l'existència de causa justificada.

2. Si l'adquisició duu annexa alguna condició o càrrega, només podran acceptar-se els béns amb expedient previ on s'acredite que el valor global de les càrregues i gravàmens no excedeixen del valor d'allò que s'adquireix. No es considerarà gravamen, a estos efectes, les inversions que haja de realitzar la Generalitat per a destinar l'immoble a l'ús general o a un servici públic de la seua competència.

3. En cas de successió intestada, i a falta de persones amb dret a heretar, segons la llei, els béns s'integraran en el Patrimoni de la Generalitat quan el causant tinga la condició jurídica de valencià. El procediment administratiu aplicable serà el que reglamentàriament es determine.

4. L'acceptació d'herències s'entendrà sempre feta a benefici d'inventari.

5. L'acceptació d'herències, llegats i donacions a favor de la Generalitat, quan es referisquen a béns integrants en el Patrimoni Cultural Valencià correspon a la conselleria competent en matèria de patrimoni, amb informe previ de la conselleria competent en matèria de Cultura, quan es tracte de béns immobles, i a esta conselleria, quan siguen mobles o béns immaterials.

 

Article 44. Cessions administratives

1. La Generalitat adquirirà la propietat dels béns i drets patrimonials o demanials que li cedisquen altres administracions públiques per a destinar-los a un ús públic o a la prestació de servicis públics competència de la Generalitat.

2. Per a la seua validesa la cessió administrativa de béns immobles i drets reals haurà de ser acceptada per la Generalitat. La competència per a l'acceptació correspon al titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni a proposta del departament interessat, i l'acord serà notificat a l'administració cedent i publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Si no s'estableix una altra cosa, els terminis que si és el cas s'estableixen per al compliment de les condicions es computaran des de la data de la publicació de l'acceptació.

3. Si la cessió té per objecte béns mobles serà acceptada pel titular del departament interessat per raó de la matèria, excepte els vehicles, l'acceptació dels quals correspon a la Direcció General de Patrimoni.

 

 

Secció 4a. Altres formes d'adquisició

 

Article 45. Adquisició d'immobles conseqüència de transferències

1. L'adquisició de béns i drets per la Generalitat com a conseqüència de la transferència de l'Estat de funcions i servicis es regirà pel que estableix l'Estatut d'Autonomia i els decrets de transferències.

2. L'adquisició de béns i drets per la Generalitat com a conseqüència de la transferència de competències, encàrrec o delegació de funcions i servicis efectuats per altres administracions es regirà pels acords d'aprovació de la transferència, encàrrec o delegació. Si no s'establix una altra cosa en els acords d'aprovació de la transferència, encàrrec o delegació, l'immoble revertirà a l'administració transmetent en el moment en què esta torne a assumir les competències transferides o les funcions o servicis la gestió de les quals va ser encomanada o delegada.

 

Article 46. Adquisició per usucapió, accessió o ocupació

L'adquisició per usucapió, accessió o ocupació s'ajustarà al que estableix la legislació civil.

 

Article 47. Adjudicació i dació en pagament de béns i drets per mitjà de resolució judicial o administrativa

1. Tota resolució judicial o administrativa, per la qual s'adjudique o cedisca en pagament d'obligacions béns o drets de qualsevol classe a la Generalitat, serà comunicada a la conselleria competent en matèria de patrimoni, i se li trametrà la corresponent interlocutòria, provisió o acord d'adjudicació.

2. La Direcció General de Patrimoni procedirà a la identificació dels béns i drets, la depuració de la seua situació jurídica i la seua valoració, i els inclourà en l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat, si és procedent.

 

Article 48. Adquisició derivada d'actuacions urbanístiques

La Generalitat adquirirà els terrenys dotacionals de cessió obligatòria destinats a la implantació d'un ús o servici públic de la seua competència, així com aquells que li corresponguen com a conseqüència de l'execució de programes per al desenrotllament d'actuacions integrades, de conformitat amb la legislació urbanística.

 

 

CAPÍTOL II
Arrendament de béns

 

Article 49. Arrendaments de béns immobles per la Generalitat

1. La Generalitat pot arrendar els béns immobles que necessite per al compliment dels seus fins. Els arrendaments es concertaran per mitjà de concurs públic, a proposta motivada del departament interessat, el qual elaborarà els plecs de característiques particulars, que s'ajustaran als plecs generals que ha d'aprovar la conselleria competent en matèria de patrimoni.

2. L'òrgan competent per a l'adjudicació podrà exceptuar el concurs i autoritzar la contractació directa, a proposta del departament interessat, quan hi concórrega alguna de les circumstàncies següents:

a) Quan siga declarat desert un concurs.

b) Urgència reconeguda de l'arrendament a efectuar.

c) Escassetat de l'oferta del mercat immobiliari de la localitat o entorn on estiguen situats els béns.

d) Peculiaritat del servici o necessitat que ha de ser satisfeta.

e) Singularitat del bé que es pretén arrendar.

f) Quan la renda anual no excedisca de 50.000 euros i el termini contractual obligatori per a la Generalitat siga igual o inferior a dos anys.

g) Que confronte amb un immoble propietat de la Generalitat o sobre el qual esta té algun dret.

h) Quan el propietari de l'immoble a arrendar siga una altra administració pública, o, en general qualsevol persona de dret públic o privat pertanyent al sector públic.

A la proposta del departament interessat s'adjuntarà un informe justificat de les circumstàncies que motiven la contractació directa de l'arrendament, i s'acreditarà que s'ha consultat, sempre que això siga possible, un mínim de tres ofertes.

3. La conselleria competent en matèria de patrimoni adscriurà el dret d'arrendament al departament o organisme que haja d'utilitzar l'immoble, al qual correspondrà el compliment de les obligacions que la llei imposa a l'arrendatari, així com l'adopció de totes les mesures que siguen necessàries que per a mantindre el bé en condicions de servir en tot moment al fi a què es destina. Quan l'arrendament s'haja concertat a sol·licitud d'un departament de la Generalitat, la firma del contracte duu implícita l'adscripció del dret d'arrendament al departament corresponent.

4. Correspon a la conselleria competent en matèria de patrimoni disposar la resolució voluntària dels contractes d'arrendament d'immoble a favor de la Generalitat.

A estos efectes, quan al departament o organisme que ocupa l'immoble arrendat deixe de ser-li necessari, ho comunicarà a la conselleria competent en matèria de patrimoni, a fi que esta faça l'oferiment a altres departaments i s'aprove el canvi de destinació de l'immoble arrendat i de la consegüent adscripció, o, si és el cas, es procedisca a la resolució del contracte.

5. El departament o organisme que tinga adscrit l'immoble assumirà les conseqüències econòmiques que puguen derivar de la resolució voluntària del contracte d'arrendament.

Si no s'estima convenient procedir a la resolució del contracte, el departament o organisme a què figurava adscrit l'immoble continuarà assumint les despeses derivades de l'arrendament i les obligacions que la llei imposa a l'arrendatari fins al final de l'exercici econòmic, llevat que abans de finalitzar-hi es produïsca una nova adscripció.

 

Article 50. Competència

1. L'arrendament dels béns immobles correspon al titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, quan la renda anual a abonar excedisca de 50.000 euros, i el termini contractual supere els dos anys obligatoris per a la Generalitat, i al director general de Patrimoni en els altres supòsits, a proposta, en ambdós casos, del departament interessat, que haurà de justificar la seua necessitat.

2. Els arrendaments d'espais o locals per a la realització de fires, certàmens, exposicions, proves selectives i altres esdeveniments semblants seran acordats pel titular del departament interessat, quan la seua duració no excedisca de sis mesos improrrogables.

3. En els contractes d'arrendament amb opció de compra, arrendaments financers i la resta de contractes mixtos d'arrendament i adquisició de béns immobles correspon al titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, que donarà compte al Govern Valencià de l'acte dictat.

 

Article 51. Arrendament de béns mobles

Els arrendaments amb opció o sense de compra i els arrendaments financers de béns mobles se sotmetran a la legislació de contractes de les administracions públiques, i la seua contractació correspondrà al departament interessat.

 

 

CAPÍTOL III
Constitució de societats i adquisició
a títol onerós d'accions, participacions i valors

 

Article 52. Constitució i dissolució de societats

1. La constitució o dissolució de societats mercantils el capital de les quals siga majoritària la participació directa o indirecta de la Generalitat, dels organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat i altres ens públics s'autoritzarà per acord del govern valencià, a proposta del titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni.

2. En les societats mercantils públiques en què l'Administració de la comunitat autònoma siga titular directament del cent per cent del capital social, les competències de la junta general que d'acord amb la legislació societària corresponen al soci únic, les exerceix el Consell.

Quan la participació directa no siga del cent per cent del capital social, l'exercici dels drets de la Generalitat com a soci o partícip en empreses mercantils correspon al titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, que podrà delegar la representació en la junta general amb caràcter especial per a cada junta, de conformitat amb la legislació mercantil. [5]

3. Els alts càrrecs de la Generalitat elegits per la Junta General, a proposta de la Generalitat per a pertànyer al Consell d'Administració, poden compatibilitzar la seua pertinença a eixe consell amb la d'alt càrrec.

4. Les societats mercantils públiques es poden extingir per qualsevol de les causes previstes en la legislació societària i, en particular, es poden extingir sense liquidació per mitjà de la cessió global d'actiu i passiu a entitats de dret públic i de la cessió global plural d'actiu i passiu a estes entitats, de conformitat amb els articles 81 i 82 i la resta de disposicions concordants de la Llei 3/2009, de 3 d'abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils. [6]

 

Article 53. Adquisició a títol onerós d'accions, participacions i valors

1. La competència per a l'adquisició de títols representatius del capital social i la resta de valors mobiliaris, ja siga per compra o per subscripció, correspon al Govern Valencià, a proposta del titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, oït el departament competent per raó de la matèria.

Si els valors mobiliaris cotitzen en Borsa o altres mercats secundaris organitzats, la seua adquisició es realitzarà a preu de cotització. Si no és així, la seua adquisició es realitzarà amb intervenció de fedatari públic per preu, que no podrà superar el seu valor teòric.

2. El Govern Valencià podrà acordar l'aportació de béns o drets reals, sempre que tinguen la condició de patrimonials, per a la constitució de societats mercantils o com a ampliació del capital social. Amb el mateix fi, la Generalitat podrà acordar l'aportació de concessions demanials degudament valorades.

3. La Generalitat podrà adscriure directament béns afectes un servici públic a les empreses mercantils que tinguen per objecte la prestació del corresponent servici, en el capital de la qual siga exclusiva o majoritària la seua participació o la d'un organisme públic vinculat o dependent d'esta.

Esta adscripció no comportarà en cap cas transmissió de la titularitat demanial, atribuint-li només les necessàries facultats de gestió, administració i les correlatives obligacions de conservació, manteniment, defensa i millora. [7]

 

 

CAPÍTOL IV
Adquisició de drets de propietat incorporal

 

Article 54. Adquisició de drets de propietat intel·lectual o industrial

1. L'adquisició de drets de propietat intel·lectual i industrial, serà acordada pel departament o organisme públic competent per raó de la matèria, al qual li correspondrà la seua administració i explotació.

2. L'adquisició es comunicarà a la conselleria competent en matèria de patrimoni per a la seua constància en l'Inventari General de Béns i Drets, aportant les dades necessàries per a la seua identificació.

 

 

TÍTOL V
Utilització i aprofitament de béns i drets

 

CAPÍTOL I
Utilització dels béns de domini públic

 

Article 55. Destinació dels béns i drets de domini públic

1. La destinació pròpia dels béns i drets de domini públic és la seua utilització per a l'ús general o per a la prestació d'un servici públic.

2. Sense perjuí del que preveu l'apartat anterior, els béns demanials poden ser objecte d'altres usos compatibles amb la seua afectació.

 

Article 56. Utilització dels béns de domini públic

Els béns de domini públic de la Generalitat són susceptibles de les modalitats d'ús i aprofitament següents.

a) Ús comú, general o especial.

b) Ús privatiu.

 

Article 57. Ús comú general

L'ús comú general dels béns de domini públic és el que correspon de la mateixa manera a tots els ciutadans, sense que la utilització per part d'uns excloga la d'altres, i té caràcter gratuït.

No estarà subjecte a llicència, autorització ni concessió i no tindrà altres limitacions que les que deriven de l'ús per les altres persones, el respecte a la naturalesa dels béns i la seua conservació, així com l'obligat sotmetiment a les específiques regles de policia i instruccions dictades per a promoure la seua ordenada utilització.

 

Article 58. Ús comú especial

1. L'ús comú es considera especial quan, per recaure sobre béns escassos o per la seua intensitat, multiplicitat o perillositat, s'exigisca una especial intervenció de l'administració manifestada en llicència o autorització, que serà, en tot cas, temporal i que mai podrà excloure l'ús comú general.

La dita llicència o autorització meritarà la taxa que pertoque de conformitat amb la legislació de taxes de la Generalitat.

2. Correspondrà al departament o organisme públic vinculat o dependent de la Generalitat que tinga adscrit el bé la regulació del seu ús i l'atorgament de les llicències i autoritzacions, i haurà de comunicar a la conselleria competent en matèria de patrimoni les variacions que es produïsquen en esta matèria, quan alteren les dades consignades en l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat.

 

Article 59. Ús privatiu [8]

1. És ús privatiu el que suposa una utilització individualitzada dels béns de domini públic, de manera que limite o excloga la utilització d'aquests pels altres.

2. L'ús privatiu de béns demanials exigeix la prèvia concessió administrativa, autorització especial d'ús o autorització d'ocupació temporal, llevat que es done a favor d'organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat o empreses mercantils en el capital de les quals siga exclusiva o majoritària la participació de la Generalitat o fundacions públiques de la Generalitat, que tinguen encomanada la gestió, conservació, explotació o utilització del bé com a suport per a la prestació del servei públic, en el qual cas serà procedent l'adscripció de conformitat amb el que es disposa en els articles 31 i 53.3 d'aquesta llei.

3. L'autorització d'ocupació temporal i la concessió reportaran la taxa que corresponga, de conformitat amb la legislació de taxes de la Generalitat.

 

Article 59 bis. Autoritzacions especials d'ús sobre béns de domini públic [9]

1. El departament o organisme públic vinculat o dependent de la Generalitat que tinga adscrit el bé de què es tracte, podrà autoritzar-ne l'ús per part de persones físiques o jurídiques, públiques o privades per al compliment esporàdic o temporal de finalitats o funcions públiques, amb informe previ favorable de la Direcció General de Patrimoni, per quatre anys, prorrogables pel mateix termini.

2. Aquestes autoritzacions han de ser atorgades pel Consell, a proposta del titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, quan es tracte de fundacions d'àmbit estatal i autonòmic i organismes internacionals, sense subjecció a les limitacions de termini i destinació expressats en l'apartat anterior.

 

Article 60. L'autorització d'ocupació temporal

1. L'ús privatiu dels béns de domini públic requerirà autorització d'ocupació temporal quan no supose la realització d'obres de caràcter permanent o instal·lacions fixes o consistisca en estacionament de materials o instal·lacions de caràcter accessori i no permanent. A aquests efectes, no tindran consideració d'obres de caràcter permanent les d'adequació i manteniment de l'immoble per a l'ús a què es destine.

Aquestes autoritzacions seran atorgades pel departament o organisme a què estiguen adscrits els béns de què es tracte, que fixarà les seues condicions, amb un informe previ favorable de la Direcció General de Patrimoni, i la seua duració, incloses les pròrrogues, no podrà excedir deu anys, llevat que les lleis especials n'assenyalen un altre menor.

L'informe previst en el paràgraf precedent no serà necessari quan les autoritzacions d'ocupació tinguen una duració inferior a 30 dies, o per a l'organització de conferències, seminaris, presentacions o altres esdeveniments.

Serà aplicable a les autoritzacions d'ocupació previstes en aquest article el que disposa l'article 80 d'aquesta llei respecte a la depuració de la situació física i jurídica dels béns. [10]

2. Les autoritzacions d'ocupació temporal s'entendran sempre atorgades a títol de precari i seran revocables en tot moment per causa d'interés públic. Així mateix, quedaran sense efecte si l'autoritzat incompleix les condicions a què estiguen sotmeses, i, si és procedent, haurà d'indemnitzar l'administració pels danys i detriments sofrits en els béns.

 

Article 61. Procediment

1. Les autoritzacions d'ocupació temporal s'atorgaran prèvia licitació, de conformitat amb els principis de publicitat i concurrència, per mitjà del procediment que reglamentàriament es determine.

2. Podran, no obstant això, adjudicar-se directament quan hi concórreguen algun dels supòsits següents:

a) Quan el peticionari siga una administració pública, una entitat de dret públic, o una entitat sense ànim de lucre, i els fins a què serà destinat siguen d'utilitat pública o interés social. En estos casos podrà tindre caràcter gratuït, sempre que l'activitat que s'haja de realitzar en l'immoble no tinga contingut econòmic.

b) Quan la seua durada no excedisca d'un any i no siga prorrogable.

c) Quan hi haja raons de reconeguda urgència o raons d'interés públic, degudament acreditades.

3. En el supòsit establit en la lletra b) de l'apartat anterior es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la resolució de l'inici del procediment i s'acreditarà en l'expedient que s'han consultat les ofertes presentades.

4. Les autoritzacions atorgades i les seues incidències seran comunicades a la conselleria competent en matèria de patrimoni per a la seua constància en l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat.

 

Article 62. Les concessions

1. L'ús privatiu dels béns de domini públic s'autoritzarà per concessió quan requerisca la realització d'obres de caràcter permanent i fix.

2. Les concessions de domini públic es regiran per les lleis especials aplicables i, en allò no previst en estes, pel que disposa la vigent llei i les seues disposicions de desplegament.

3. Els concessionaris de domini públic hauran de tindre plena capacitat d'obrar i no estar sotmesos a cap de les prohibicions per a contractar establides en la legislació de contractes de les administracions públiques.

 

Article 63. Competència per a atorgar concessions

La competència per a l'atorgament de concessions correspondrà al departament o organisme públic vinculat o dependent de la Generalitat que tinga adscrit el bé de què es tracte.

La conselleria competent en matèria de patrimoni haurà d'informar prèviament sobre les condicions que han de regir l'atorgament de la concessió.

 

Article 64. Principis que regeixen les concessions de domini públic

Totes les concessions sobre béns de domini públic estaran subjectes als principis següents:

a) L'atorgament de la concessió es realitzarà deixant fora de perill el dret de propietat i sense perjudici de tercers.

b) La concessió s'atorgarà per a una finalitat concreta, amb determinació del seu objecte i límits, que es determinaran en el títol de concessió.

c) El termini de duració no podrà excedir de 75 anys, llevat que les lleis especials n'assenyalen un altre menor. Quan el termini siga menor de 75 anys es podran concedir pròrrogues fins al termini mencionat. En cap cas es podran atorgar concessions per temps indefinit. [11]

d) Les concessions estaran subjectes al pagament del cànon anual que es fixe.

e) Es considerarà sempre implícita la facultat de rescat de la concessió abans del seu venciment, si ho justifiquen les circumstàncies sobrevingudes d'interés públic. En este cas, el concessionari haurà de ser rescabalat dels danys que se li hagen produït.

f) En tot moment l'administració de la Generalitat podrà inspeccionar els béns objecte de la concessió, així com les instal·lacions i construccions.

g) S'exigiran al concessionari les garanties suficients per a assegurar el bon ús de béns i instal·lacions.

 

Article 65. Condicions de la concessió

El plec que ha de regir la concessió a més de les clàusules que es creen convenients en cada cas, inclourà les següents:

a) Objecte de les concessions i límits a què s'estenguen.

b) Obres i instal·lacions que haja de fer el concessionari.

c) Termini de la concessió.

d) Deures i drets del concessionari.

e) Obligació del concessionari de mantindre en bon estat la porció del domini públic utilitzat i les obres i instal·lacions que construïsca.

f) Cànon que haja de satisfer.

g) Si és procedent, tarifes, a abonar pels usuaris i procediment per a la seua revisió

h) Reversió de les obres i instal·lacions al terme del termini.

i) Obligació del concessionari d'abandonar i deixar lliures i buits, a disposició de l'administració els béns objecte de la concessió, una vegada finalitzada i el reconeixement de la facultat de l'administració d'acordar i executar per si el llançament.

j) Sancions, per infracció de les obligacions contretes.

k) Garanties provisional i definitiva que hagen de constituir-se.

 

Article 66. Procediment

1. Les concessions s'adjudicaran per concurs, regint els principis de publicitat i concurrència, conforme al procediment que reglamentàriament es determine.

2. No obstant això, podrà adjudicar-se per contractació directa en els supòsits establits en l'article 61.2 d'esta llei i amb els requisits establits en el paràgraf 3 del dit article. En estos casos la concessió no serà transmissible, i podrà tindre caràcter gratuït, sempre que l'activitat que s'ha de realitzar no tinga contingut econòmic.

3. L'adjudicació de la concessió, així com les seues condicions i incidències serà immediatament comunicada a la conselleria competent en matèria de patrimoni, que procedirà a incloure-la en l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat.

 

Article 67. Extinció

1. Les concessions s'extingiran per:

a) Transcurs del termini de concessió, i quan siga procedent, de les seues pròrrogues.

b) La caducitat o la resolució de la concessió, declarades per l'òrgan competent, per incompliment greu de les obligacions del concessionari.

c) Mutu acord de les parts, que només podrà tindre lloc quan no hi concórrega una altra causa de resolució imputable al contractista, i sempre que raons d'interés públic facen innecessari o inconvenient el manteniment del contracte.

d) Rescat, en este cas l'administració podrà recuperar per si mateixa la plena disposició i ús del bé concedit amb expedient previ on es justifiquen les raons d'interés públic i social que s'invoquen, amb indemnització dels danys i perjudicis causats com a conseqüència de l'extinció anticipada del títol de concessió.

e) Renúncia del concessionari al seu dret.

f) Per desaparició o esgotament de la cosa.

g) Per qualsevol altra causa admesa en dret.

2. Quan revertisquen a l'administració per qualsevol causa d'extinció de la concessió els béns objecte d'esta, ha d'alçar-se acta on es deixe constància del fet de reintegrament de possessió i de l'estat de conservació del bé, que es donarà d'alta en l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat.

 

Article 68. Gestió indirecta de servici públic

1. Quan per a la prestació en règim de gestió indirecta d'un servici públic de la Generalitat siga necessari l'ús comú especial o l'ús privatiu d'un determinat bé de domini públic d'esta, la concessió o autorització per als dits usos s'entendrà implícita en la del servici públic.

2. De les adjudicacions dels contractes corresponents es donarà compte a la conselleria competent en matèria de patrimoni per a la seua inclusió en l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat.

 

Article 69. Pèrdua de la condició de demanial

1. Quan els béns de domini públic sobre els quals existisca una concessió o autorització perden eixe caràcter i adquirisquen la condició de patrimonials, es tindran en compte les regles següents:

a) Els titulars de concessions i autoritzacions hauran de ser oïts en l'expedient de desafectació.

b) Els drets i les obligacions dels titulars es mantindran en les mateixes condicions mentre dure el termini concedit.

c) L'òrgan que va adoptar l'acord de concessió o autorització declararà la seua caducitat a mesura que vagen vencent els terminis pels quals s'haja atorgat.

d) Es procedirà de la mateixa forma, sense esperar al venciment dels terminis quan la Generalitat s'haja reservat la facultat de lliure rescat.

2. Podrà acordar-se, per mitjà d'expedient motivat, l'expropiació dels drets, si s'estima que el seu manteniment durant el termini fixat pot perjudicar l'ulterior destinació dels béns o els fera desmeréixer considerablement en cas d'alienació.

 

Article 70. Adquisició preferent

Sempre que s'acorde l'alienació dels béns als quals es refereix l'article anterior, els titulars dels drets vigents sobre ells que resulten de concessions o autoritzacions atorgats quan els béns eren de domini públic tindran la facultat potestativa d'adquirir-los amb preferència a qualsevol altra persona física o jurídica.

 

Article 71. Cessió i adscripció

En cas de cessió gratuïta o adscripció a organismes públics o a altres administracions públiques de béns immobles sobre els quals hi haja drets derivats de concessions, les entitats que els reben podran recuperar-les, a càrrec dels seus fons propis, en els mateixos termes que la Generalitat.

En el supòsit de reversió dels béns a la Generalitat les dites entitats no tindran cap dret al reembors de les quantitats satisfetes per este concepte.

 

Article 72. Reserva demanial

La Generalitat podrà reservar-se l'ús de béns de domini públic quan hi haja raons d'interés general que així ho justifiquen, o quan ho establisca la legislació especial. La dita reserva haurà d'adoptar-se per acord del Govern Valencià i impedirà l'ús incompatible d'esta per una altra persona.

 

 

CAPÍTOL II
Utilització del domini privat

 

Article 73. Obligació d'explotació del domini privat amb criteris de rendibilitat

1. Els béns i drets patrimonials de la Generalitat que interesse conservar han de ser administrats i explotats d'acord amb el criteri de màxima rendibilitat.

2. La Generalitat pot valorar motivacions d'índole social, cultural i esportiva, promoció urbanística o foment del turisme o altres anàlogues que facen prevaler la rendibilitat social per damunt de l'econòmica.

3. L'explotació dels béns patrimonials podrà realitzar-se directament per la mateixa administració de la Generalitat o per mitjà d'un organisme públic vinculat o que en depenga, o atorgar-se a particulars per mitjà de contracte.

4. La dita explotació serà acordada per la conselleria competent en matèria de patrimoni o, si és procedent, pel departament o organisme que tinga adscrit el bé, amb informe previ de la conselleria competent en matèria de patrimoni.

5. L'explotació de béns mobles i propietats incorporals correspondrà al departament o a l'organisme que els tinga adscrits.

 

Article 74. Explotació per mitjà d'organisme públic

1. Si el departament competent acorda que l'explotació del bé siga gestionada per mitjà d'un organisme públic vinculat o dependent de la Generalitat, se subscriurà el document corresponent on consten les condicions tècniques, administratives i, si és el cas, econòmiques, així com el termini de duració de l'explotació.

2. En estos supòsits s'adoptaran totes les mesures que siguen necessàries per al lliurament del bé a l'organisme que haja d'explotar-lo i per a la vigilància del compliment exacte de les condicions imposades.

 

Article 75. Dels contractes d'explotació de béns immobles patrimonials per tercers. [12]

1. L'explotació dels béns immobles i dels drets que recaiguen sobre estos es podrà efectuar a través de qualsevol negoci jurídic típic o atípic.

2. Els contractes per a l'explotació dels béns i drets patrimonials s'adjudicaran atenent els principis d'igualtat, publicitat i concurrència, per mitjà de concurs, i es podran recollir en el plec de condicions particulars requisits addicionals en consideració a l'objecte del concurs.

3. Excepcionalment, per les peculiaritats del bé, la limitació de la demanda, la urgència resultant d'esdeveniments imprevisibles o la singularitat de l'operació, serà procedent l'adjudicació directa.

Les circumstàncies determinants de l'adjudicació directa s'han de justificar de manera convenient en l'expedient. Per a això, en el procediment d'adjudicació directa de l'explotació cal aportar a l'expedient una memòria que justifique els motius que aconsellen l'oportunitat o conveniència de l'explotació del bé o dret, així com les causes per les quals es recorre a adjudicar-la de manera directa de conformitat amb l'apartat anterior, amb un informe previ dels servicis tècnics corresponents.

A la memòria esmentada s'unirà la documentació relativa a la personalitat i capacitat de qui sol·licita l'explotació, i, si pertoca, del seu representant; la identificativa del bé o dret, tant tècnica com jurídica, incloent-hi, si pertoca, els certificats registral i cadastral; i les condicions de l'explotació, amb la menció expressa del preu o de la renda derivada de l'explotació.

4. El plec de condicions de l'explotació pel procediment de concurs o d'adjudicació directa, que haurà de ser acceptat per l'interessat, se sotmetrà prèviament a un informe de l'Advocacia de la Generalitat, així com al de la Intervenció General en el cas que el valor de l'explotació siga igual o superior a 1.000.000 d'euros, que examinarà especialment les implicacions pressupostàries i economicofinanceres de l'operació.

 

Article 76. Duració dels contractes d'explotació de béns patrimonials

1. El termini dels contractes d'arrendament o una altra forma de cessió d'ús o explotació no serà superior a 30 anys. [13]

2. A petició de l'adjudicatari podrà prorrogar-se el contracte al terme del termini convingut, si els resultats de l'explotació ho aconsellen sense que el termini inicial i les seues pròrrogues puguen superar el límit temporal assenyalat en el paràgraf anterior.

3. La pròrroga ha de sol·licitar-se abans del venciment del termini contractual, i correspon acordar-la a l'òrgan competent, per un temps no superior a la meitat de l'inicial, amb informe previ de la Direcció General de Patrimoni.

4. La subrogació de qualsevol persona natural o jurídica en els drets i obligacions de l'adjudicatari requerirà l'acord del departament que tinga adscrit el bé, amb informe previ de la Direcció General de Patrimoni.

5. El contracte es formalitzarà en document administratiu, llevat que l'adjudicatari sol·licite l'atorgament de document notarial, en este cas seran a costa seua les despeses que se'n deriven.

 

Article 77. Contraprestació econòmica

La renda o contraprestació econòmica en els contractes d'arrendament, cessió d'ús o explotació o figura jurídica anàloga no serà inferior a la del mercat, amb les adequacions periòdiques que deriven de les fluctuacions del valor dels diners.

 

Article 78. Efectes i extinció

Els efectes i l'extinció de l'arrendament o de qualsevol forma de cessió d'ús dels béns patrimonials es regiran per les normes de dret privat que li siguen d'aplicació segons la seua naturalesa.

 

Article 79. Vigilància de la utilització

1. Els departaments competents hauran de comunicar la subscripció dels contractes i les seues incidències a la conselleria competent en matèria de patrimoni per a la seua constància en l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat.

2. El departament competent vigilarà el compliment de les condicions del contracte.

 

 

TÍTOL VI
Alienació

 

Article 80. Alienabilitat dels béns de domini privat

1. Els béns i drets que constitueixen el domini privat de la Generalitat quan no siguen necessaris per als seus fins, són alienables amb les limitacions i els requisits establits en esta llei.

2. No es podran gravar els béns patrimonials si no és amb els requisits exigits per a alienar-los.

3. L'alienació d'estos béns i drets s'efectuarà, amb la taxació pericial prèvia, per subhasta, concurs o adjudicació directa. [14]

4. Abans d'iniciar els tràmits conduents a l'alienació d'un bé immoble o dret real, es procedirà a depurar la situació física i jurídica, a la seua delimitació, si és necessari, i a la seua inscripció en el Registre de la Propietat si no ho està.

No obstant això, podran alienar-se sense subjecció al que disposa l'apartat anterior béns a segregar d'altres de titularitat de qui els aliene, o en tràmit d'inscripció o regularització d'aquesta, delimitació o subjectes a càrregues o gravàmens sempre que aquestes circumstàncies es comuniquen a l'adquirent i siguen acceptades per aquest. [15]

5. Excepte el que disposa l'article següent, la subhasta només podrà suspendre's per ordre motivada de la conselleria competent en matèria de patrimoni, en la qual es justifique la improcedència de la venda.

 

Article 81. Béns litigiosos

1. No podrà promoure's l'alienació dels béns que es trobaren en litigi, llevat que l'adquirent assumisca expressament el risc del seu resultat. Si el litigi se suscita després d'iniciat el procediment d'alienació, este quedarà provisionalment suspés.

2. El bé es considerarà litigiós des que l'òrgan competent per a l'alienació tinga constància formal de la presentació davant de la jurisdicció que pertoque de l'acció corresponent i del seu contingut. Amb esta finalitat, els Servicis Jurídics de la Generalitat Valenciana hauran de comunicar a la Direcció General de Patrimoni la interposició dels recursos que afecten béns de la Generalitat, indicant el seu objecte. Quan el litigi no es referisca al domini o existència d'un dret, podrà promoure's l'alienació o continuar el procediment d'alienació iniciat tenint en compte el següent:

a) En el cas de venda per subhasta, es farà menció expressa i detallada en el plec de l'objecte, parts i referència del litigi concret que afecta el bé, i haurà de preveure's la plena assumpció, per qui en resulte adjudicatari, dels riscos i conseqüències que es deriven del litigi.

b) En els casos en què legalment siga procedent l'alienació directa, haurà de constar en l'expedient documentació acreditativa suficient que el futur adquirent coneix l'objecte i abast del litigi i assumeix contractualment les conseqüències i els riscos que se'n deriven.

3. L'assumpció dels riscos a què es refereixen els paràgrafs anteriors figurarà necessàriament en el document públic on es formalitze l'alienació.

 

Article 82. Alienació a títol onerós de béns immobles i drets immobiliaris

1. Per a alienar béns immobles, constituir drets de superfície o altres drets reals immobiliaris serà requisit necessari la declaració d'alienabilitat acordada pel titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, i l'aprovació de la taxació pericial pel director general de Patrimoni.

2. Serà competent per a acordar l'alienació de béns immobles el titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, si el valor d'aquells, fixat per taxació pericial, no excedeix de 3.000.000 d'euros i el Govern Valencià a proposta del titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, en els altres casos.

3. De les alienacions de béns immobles el valor dels quals supere els 60.000.000 d'euros es donarà compte a les Corts Valencianes.

4. En casos excepcionals, quan resulte convenient per a la millor administració del patrimoni, podrà el Govern Valencià acordar l'alienació dels immobles a què es refereix l'article 5.2 d) d'esta llei, siga quin siga el seu valor i autoritzar la subscripció de contractes d'arrendament o arrendament financers sobre estos quan es considere procedent que temporalment continuen sent utilitzats pels servicis administratius. Els acords mencionats hauran de ser adoptats a proposta del titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, amb informe previ dels òrgans directius competents en matèria de patrimoni i Pressupostos. Els acords seran motivats i es publicaran en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

5. La convocatòria del procediment d'alienació es publicarà gratuïtament en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i es remetrà a l'ajuntament del corresponent terme municipal per a la seua exhibició en el tauler d'anuncis, sense perjuí de la possibilitat d'utilitzar, a més, altres mitjans de publicitat, atesa la naturalesa i característiques del bé.

La direcció general amb competències en matèria de patrimoni podrà establir altres mecanismes complementaris tendents a difondre informació sobre els béns immobles en procés de venda, indicant-se si la iniciació ha sigut d'ofici per iniciativa pròpia o a instàncies de part interessada en l'adquisició, així com el preu de venda i altres condicions que es considere necessari difondre. Entre altres mecanismes s'inclou la creació, amb subjecció a les previsions de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, de fitxers amb les dades de les persones que voluntària i expressament sol·liciten els siga remesa informació sobre estos béns. [16]

 

Article 83. Formes d'alienació de béns immobles i drets immobiliaris.

1.  L'alienació dels béns immobles i drets reals sobre aquests es realitzarà, amb taxació pericial prèvia, per subhasta, excepte el que disposen els apartats 2 i 3 d'aquest article.

L'alienació d'aquests béns i drets podrà acordar-se per lots i versarà sobre un tipus expressat en diners.

La subhasta podrà fer-se a l'alça o a la baixa, i, si és el cas, amb presentació de postures en sobre tancat. Es podrà acudir, igualment, a sistemes de subhasta electrònica. La modalitat de la subhasta es determinarà atenent les circumstàncies de l'alienació, i l'adjudicació en la subhasta a l'alça s'efectuarà a favor de qui presente l'oferta econòmica més avantatjosa.

En el cas que l'adjudicació resulte fallida per no poder formalitzar-se el contracte per causa imputable a l'adjudicatari, podrà realitzar-se l'alienació a favor del licitador que haja presentat l'oferta següent més avantatjosa o procedir-se a l'alienació directa del bé, sempre que no haja transcorregut més d'un any des de la realització de la subhasta.

Si queda deserta la primera subhasta, podran fer-se fins a tres subhastes successives més sobre el mateix bé en un termini no superior a un any des de la convocatòria de la primera subhasta, el tipus de licitació serà el de la subhasta immediata anterior, que podrà reduir-se fins en un 15 per cent en cada nova subhasta per resolució motivada de la direcció general competent en matèria de patrimoni.

No obstant el que disposen els paràgrafs precedents, podrà efectuar-se en una única convocatòria la primera subhasta junt amb les tres restants en els mateixos termes. Per a prendre part en la segona subhasta, o en la tercera o quarta que es faran successivament en el cas que la subhasta anterior quede deserta, cal presentar en sobre tancat l'oferta i la garantia o fiança per un import del 5 per cent del tipus de licitació, indicant la subhasta per a la qual es presenta i amb els requisits que s'especifiquen en el plec de condicions.

Transcorregut un any des de la data de la convocatòria de la primera subhasta sense que s'hagen adjudicat els béns o drets, si es fa una nova subhasta, aquesta tindrà el caràcter de primera, i a aquest efecte es realitzarà una nova taxació. [17]

2. No obstant el que disposa l'apartat anterior, podrà utilitzar-se el concurs sempre que el preu no siga l'únic criteri determinant per a l'alienació, i en particular quan el plec de condicions oferisca al licitador la possibilitat d'abonar en espècie part del preu del bé o quan el bé objecte de l'alienació es destine al compliment per l'adjudicatari de fins d'interés general.

3. Així mateix l'òrgan competent podrà acordar l'alienació directa quan es done algun dels casos següents: [18]

a) Quan la subhasta o concurs queden deserts.

b) Quan el valor del bé o dret siga inferior a 100.000 euros.

c) Quan hi haja drets d'adquisició preferent a favor de tercers.

d) Quan l'adquirent siga una altra administració pública, una entitat de dret públic, organisme públic o societat mercantil de capital sencera o majoritàriament públic, o una entitat sense ànim de lucre i el bé vaja a ser destinat a finals d'utilitat pública o interés social.

e) Quan l'immoble siga necessari per a complir a una funció de servici públic o a la realització d'un fi d'interés general per persona diferent de les previstes en el paràgraf precedent.

f) Quan per raons excepcionals es considere convenient efectuar la venda a favor de l'ocupant de l'immoble.

4. La causa que exceptue la licitació haurà de justificar-se en l'expedient i s'acreditarà que s'ha consultat, sempre que això siga possible, un mínim de tres ofertes.

5. La participació en procediments d'adjudicació d'immobles requerirà la constitució d'una garantia d'un 5 per 100 del valor de taxació dels béns. En casos especials, ateses les característiques de l'immoble i la forma o circumstàncies de l'alienació, l'òrgan competent per a la tramitació de l'expedient podrà elevar l'import de la garantia fins a un 10 per 100 del valor de taxació.

La garantia podrà constituir-se en qualsevol modalitat prevista en la legislació de contractes del sector públic, depositant-la en la Tresoreria dels Servicis Territorials de la conselleria competent en hisenda de València, Castelló o Alacant o per mitjà de la presentació d'aval. En el cas que així es preveja en els plecs, la garantia també podrà constituir-se per mitjà de xec conformat o xec bancari, en la forma i lloc que s'assenyalen per l'òrgan competent per a tramitar l'expedient.

Quan així es preveja en el plec, l'acreditació de la constitució de la garantia podrà fer-se per mitjà de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics. La garantia constituïda en efectiu o en xec conformat o bancari per l'adjudicatari s'aplicarà al pagament del preu de venda. [19]

 

Article 84. Alienació de parcel·les inedificables i finques rústiques inexplotables

1. Els propietaris confrontants podran adquirir directament, prèvia taxació pericial, per mitjà de preu o permuta, amb preferència de qualsevol altre sol·licitant, les parcel·les propietat de la Generalitat Valencianes que per la seua reduïda extensió, forma irregular o emplaçament resulten inedificables, conforme al planejament urbanístic, així com les finques rústiques que no arriben a constituir una superfície econòmicament explotable o no siguen susceptibles de prestar utilitat d'acord amb la seua naturalesa.

2. En el cas que siguen diverses les propietats confrontants, en sòl urbà la venda o permuta haurà de fer-se de manera que les parcel·les resultants s'ajusten al criteri més racional d'ordenació del sòl, segons dictamen tècnic, i en sòl rústic, tindrà preferència el propietari de la terra confrontant de menor cabuda.

En igualtat de condicions, i si no hi ha acord entre les parts, la venda es realitzarà en favor del confrontant que primer ho sol·licite.

3. En el cas que algun propietari es negue a adquirir la parcel·la o terrenys, la Generalitat podrà optar entre alienar-la per mitjà de subhasta, advertint en el plec el seu caràcter d'inedificable o no explotable, o adquirir per mitjà de qualsevol títol el terreny confrontant per a normalitzar la configuració de les finques conforme al planejament urbanístic o possibilitar la seua explotació.

 

Article 85. Alienació de béns mobles

1. L'alienació de béns mobles, quan no siguen necessaris per a l'exercici de les funcions públiques, serà acordada pel titular del departament a què estiguen adscrits, prèvia taxació pericial, per mitjà de subhasta pública.

2. Podrà acordar-se l'alienació directa quan el valor dels béns siga inferior a 30.000 euros, i es tracte de béns obsolets o deteriorats per l'ús o quan la subhasta quede deserta. En tot cas, haurà d'acreditar-se en l'expedient que s'han consultat, sempre que això resulte possible, un mínim de tres ofertes.

3. La valoració dels béns mobles haurà d'efectuar-se pel tècnic designat pel departament alienant.

4. L'acord d'alienació implicarà la baixa en l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat i incorporarà, si és procedent, la desafectació dels béns de què es tracte. L'acord mencionat, en el qual constarà la valoració, haurà de comunicar-se a la Direcció General de Patrimoni per a la seua anotació en l'Inventari General de Béns i Drets.

5. Per mitjà de resolució motivada de l'òrgan de contractació competent podran lliurar-se béns mobles usats a compte del preu d'adquisició d'altres nous, o permutar-los per altres. A estes permutes resulta d'aplicació el que disposen els paràgrafs 1, 2, 3 i 4 de l'article 88.

6. Quan el bé siga d'aprofitament impossible i amb un valor econòmic nul, d'acord amb la taxació pericial, el departament al qual està adscrit el bé podrà procedir a la seua retirada o destrucció de la manera que resulte més econòmica a l'administració, i ho comunicarà a la Direcció General de Patrimoni.

 

Article 86. Alienació d'accions, participacions i valors

1. L'alienació dels títols representatius de capital de societats mercantils serà autoritzada pel titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni a proposta del departament o organisme públic interessat si el valor dels títols a alienar no excedeix del 10 per 100 del capital social, i no suposa la pèrdua de la seua posició majoritària, directa o indirecta en el capital de la societat mercantil.

No es podran autoritzar dins del mateix any alienacions que en el seu conjunt sobrepassen els límits indicats.

2. L'alienació de títols representatius de capital en quantia superior o que supose pèrdua de la posició majoritària serà acordada pel Govern Valencià, a proposta de la conselleria competent en matèria de patrimoni.

3. L'alienació d'accions, participacions i valors es realitzaran en Borsa o altres mercats secundaris organitzats, si cotitzen en ells. En un altre cas, i prèvia taxació pericial, es realitzarà en pública subhasta, llevat que el Govern Valencià, a proposta del titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni acorde la seua alienació directa.

4. El règim establit en l'article anterior s'aplicarà, en tot el que es puga, a l'adquisició, tinença i alienació d'obligacions i títols anàlegs pertanyents a la Generalitat.

 

Article 87. Alienació de drets de propietat incorporal

L'alienació de drets de propietat intel·lectual o industrial, serà acordada per la conselleria o organisme públic competent per raó de la matèria, per mitjà de subhasta, llevat que el Govern Valencià, a proposta del titular del departament o organisme públic competent acorde justificadament la seua alienació directa. En ambdós casos, haurà d'informar prèviament a la conselleria competent en matèria de patrimoni.

 

Article 88. Permuta de béns immobles

1. Els béns immobles patrimonials declarats alienables podran ser objecte de permuta per altres, amb tramitació prèvia d'expedient on s'acredite la conveniència als interessos de la Generalitat i sempre que la diferència de valor entre els béns que es tracte de permutar no siga superior al 50 per 100 del que el tinga major.

2. Si s'autoritza la permuta i hi ha diferència de valors entre els béns a permutar, procedirà la seua compensació en metàl·lic.

3. No obstant el que disposa l'apartat anterior, per motius d'interés públic degudament acreditats, podrà excloure's la compensació en metàl·lic en les permutes amb altres administracions públiques sempre que la diferència de valor entre els béns i drets permutats no excedisca del 10 per 100 del valor del que el tinga major.

4. La competència per a autoritzar la permuta correspondrà a l'òrgan que siga competent per a l'alienació.

5. Les permutes de terrenys com a conseqüència d'una reparcel·lació es regirà per la legislació urbanística.

6. No podran transmetre's béns de la Generalitat com a pagament de l'execució d'obres de l'administració, excepte en els supòsits prevists en la legislació urbanística.

 

Article 89. Permuta per cosa futura

1. La Generalitat podrà permutar béns immobles patrimonials a canvi d'altres futurs, sempre que estos últims siguen determinats o susceptibles de determinació sense necessitat de nou conveni entre les parts i conste racionalment que arribaran a tindre existència.

2. Serà necessari en tot cas, que el permutant inscriga en el Registre de la Propietat la declaració d'obra nova en construcció i que preste aval suficient com a garantia de l'operació, sense perjudici que puguen establir-se altres garanties. La cancel·lació de l'aval procedirà quan el bé futur tinga existència real i s'hagen complit les obligacions assumides per les parts.

 

 

TÍTOL VII
Cessió gratuïta de béns

 

Article 90. Cessions gratuïtes de propietat de béns immobles patrimonials

1.Per mitjà d'acord del Govern Valencià i a proposta de la conselleria competent en matèria de patrimoni, podrà ser cedida gratuïtament la propietat de béns immobles patrimonials de la Generalitat, l'afectació o cessió dels quals no es jutge previsible, a altres administracions públiques per a fins d'utilitat pública o interés social, a fundacions públiques de la Generalitat, en concepte de dotació fundacional, i a empreses públiques de la Generalitat, per a ser destinats a dotacions públiques o actuacions urbanitzadores previstes pel planejament, que fomenten la industrialització, l'habitatge social o altres fins públics de la seua competència i amb compliment de les condicions establides en l'article 99 de la Llei 6/1994, de la Generalitat, reguladora de l'activitat urbanística.

2.Prèviament a l'aprovació de qualsevol acord de cessió es depurarà físicament i jurídicament la situació de l'immoble de conformitat amb l'article 80 d'esta llei.

3.En l'acord de cessió, s'expressarà el fi a què hagen de destinar-se els béns cedits i les seues condicions.

Si en l'acord de cessió no s'estipula una altra cosa s'entendrà que la implantació de l'ús o servici haurà de realitzar-se en el termini de tres anys i la destinació s'haurà de mantindre durant tot el temps de cessió i que el còmput dels terminis s'iniciarà des de l'acceptació del cessionari, que haurà d'efectuar-se en el termini que a l'efecte s'establisca.

4. Si els béns cedits no es destinen a l'ús previst dins del termini assenyalat en l'acord, o deixen d'estar-ho posteriorment, s'entendrà resolta la cessió i revertiran a la Generalitat amb totes les millores realitzades.

La Generalitat tindrà dret a percebre del cessionari, prèvia taxació pericial, el valor dels detriments que haguen sofert els béns.

5. En l'acord de cessió gratuïta haurà de constar expressament la reversió automàtica a la qual es refereix l'apartat anterior. Comprovat que no es destina el bé a l'ús previst, serà suficient acta notarial que constate el fet, que es notificarà a l'interessat amb requeriment de lliurament del bé.

6. Les cessions urbanístiques de caràcter obligatori seran aprovades pel titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, a proposta del departament interessat, i es regiran per la seua legislació específica.

 

Article 91. Cessions gratuïtes d'ús de béns immobles [20]

1. L'ús dels béns immobles patrimonials de la Generalitat l'afectació o l'explotació dels quals no es considere previsible pot ser cedit gratuïtament pel govern valencià a favor d'altres administracions públiques, entitats de dret públic o entitats sense ànim de lucre, per un termini màxim de trenta anys, per a fins d'utilitat pública o interés social, que redunden directament en benefici dels habitants de la Comunitat Valenciana.

2. A aquestes cessions d'ús són aplicables les prescripcions contingudes en els apartats 3, 4 i 5 de l'article anterior. La cessió d'ús s'ha d'efectuar en la situació física i jurídica en què es troben els immobles, sempre que s'informe el cessionari d'aquestes circumstàncies i aquest les accepte amb les condicions que s'establisquen, sense que hi siga d'aplicació el que disposa el punt 2 de l'article 90.

3. No obstant això, les cessions d'immobles per un termini inferior a un any s'entenen atorgades pel titular del departament competent en matèria de patrimoni, a títol de precari i en la situació física i jurídica en què es troben, sempre que s'informe el cessionari d'aquestes circumstàncies i aquest les accepte, sense que hi siga d'aplicació el que disposa el punt 2 de l'article 90.

4. Els drets i les obligacions dels cessionaris d'ús es regeixen, llevat que s'hi establisca una altra cosa, per les disposicions del Codi Civil relatives a l'ús i, supletòriament, a l'usdefruit. El cessionari assumeix les despeses derivades de la utilització i el manteniment de l'immoble, com també el pagament de l'impost de béns immobles.

 

Article 92. Cessions gratuïtes de dret de superfície i altres drets reals sobre béns immobles [21]

1. La Generalitat, mitjançant un acord del govern valencià, a proposta del titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, podrà constituir i cedir gratuïtament drets de superfície i altres drets reals sobre immobles patrimonials, l'afectació o l'explotació del qual no es jutge previsible, a favor d'altres administracions públiques, societats mercantils de capital enterament públic, i entitats sense ànim de lucre, per a fins d'utilitat pública o interès social que redunden directament en benefici dels habitants de la Comunitat Valenciana.

2. També es podran constituir i cedir gratuïtament drets de superfície i altres drets reals sobre immobles patrimonials l'afectació o l'explotació del qual no es jutge previsible a favor de entitats sense ànim de lucre, siga quina siga la seua forma jurídica, que es dediquen al foment de la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació.

3. A aquestes cessions els serà aplicable el que estableixen els apartats 2, 3, 4, 5, i 6 de l'article 90 d'aquesta llei.

 

Article 93. Cessions gratuïtes de béns mobles i drets incorporals

1. La propietat o l'ús dels béns mobles i drets incorporals, l'afectació o explotació dels quals no es jutge previsible, podran ser cedits gratuïtament pel departament o organisme públic que els tinguen adscrits, a altres administracions públiques i entitats sense ànim de lucre per a fins d'utilitat pública i interés social.

2. Serà d'aplicació a estes cessions el que disposen els apartats 2, 3, 4 i 5 de l'article 90.

 

 

TÍTOL VIII
Règim jurídic especial dels organismes públics
vinculats o dependents de la Generalitat.

 

Article 94. Patrimoni propi i adscrit

1. Els organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat, a més de tindre la titularitat del seu patrimoni propi, podran tindre adscrits béns de la Generalitat, conforme al que disposen els articles 31 i 32 d'esta llei.

2. Correspon al departament de què depenga o estiga vinculat l'organisme vetllar per l'aplicació del fi o destinació dels béns adscrits, i promoure i acordar, si és procedent, la desadscripció, comunicant-ho a la Direcció General de Patrimoni.

 

Article 95. Règim jurídic

1. Els organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat podran adquirir béns i drets a títol onerós o gratuït, posseir, arrendar béns i drets de qualsevol classe, així com exercitar les prerrogatives previstes en esta llei i les altres accions i recursos que siguen procedents en defensa del seu patrimoni, i els corresponen les funcions i responsabilitats d'administració, gestió i conservació dels seus béns propis i adscrits.

2. Les competències atribuïdes per esta llei al titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, per a l'adquisició a títol onerós de béns immobles i drets reals, així com per a subscriure contractes d'arrendament, correspon a l'òrgan rector de l'organisme, que l'exercirà amb informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni

3.Els béns immobles propis dels organismes públics que siguen innecessaris per al compliment dels seus fins s'incorporaran al Patrimoni de la Generalitat, llevat que la norma de creació dispose una altra cosa. El lliurament es realitzarà per conducte del departament a què estiga vinculat o de què depenga l'organisme.

4. No obstant el que disposa el paràgraf anterior, els organismes públics poden alienar els béns adquirits amb el propòsit de tornar-los al tràfic jurídic, d'acord amb els seus fins, i també els adquirits per a garantir la rendibilitat de les reserves que hagen de constituir en compliment de les disposicions per les quals es regeixen.

5.En els supòsits de no incorporació al Patrimoni de la Generalitat, l'explotació i alienació dels béns patrimonials propis que siguen immobles es regirà per les regles establides en esta llei. La competència per a adoptar els acords d'explotació i alienació correspon a l'òrgan col·legiat superior d'administració de l'organisme, amb informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni que, si és procedent, durà a terme les actuacions necessàries per a la seua possible incorporació i afectació a qualsevol servici de la Generalitat Valenciana, o per a l'adscripció a un altre organisme públic.

Serà necessària l'aprovació del Govern Valencià quan el seu valor supere 3.000.000 d'euros.

6. Les concessions i autoritzacions sobre domini públic dels béns propis i adscrits de l'organisme públic seran atorgades pel seu òrgan rector, previ informe del departament de què depenga o estiga vinculat l'organisme i del departament competent en matèria de patrimoni, sent d'aplicació les normes establides en esta llei per als béns de domini públic.

7.L'alienació i cessió de béns mobles propis o adscrits als organismes públics, així com la seua valoració, s'efectuarà per estos, previ informe del departament de què depenguen o a què estiguen vinculats, en el cas de béns adscrits.

 

Article 96. Extinció de l'organisme

El patrimoni dels organismes públics extingits s'integrarà en el Patrimoni de l'administració de la Generalitat, i s'haurà de procedir a les inscripcions registra'ls procedents de conformitat amb la legislació hipotecària.

 

Article 97. Inventari i inscripció

1. Els organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat, formaran i mantindran actualitzat el seu inventari de béns i drets conforme al que preveu esta llei.

2. Els notaris i registradors de la propietat faran constar en les escriptures públiques i inscripcions registrals que autoritzen que l'organisme a favor del qual s'escriptura i inscriu el bé o dret corresponent depén de la Generalitat.

 

 

TÍTOL IX
Responsabilitats i sancions

 

Article 98. Deure general de cooperació i obligació de comparéixer

1. Les persones físiques i jurídiques tenen el deure de cooperar en la investigació, defensa i protecció del Patrimoni de la Generalitat i aportar la informació que per a això se'ls sol·licite.

A tal fi, tenen l'obligació de comparéixer davant els òrgans i servicis administratius competents quan ho exigisca la tramitació de qualsevol procediment administratiu en matèria de Patrimoni de la Generalitat.

2. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han de cooperar en la investigació, la defensa i el manteniment de la titularitat demanial del Patrimoni de la Generalitat, per mitjà de la informació adequada i l'auxili en l'execució dels actes pertinents.

 

Article 99. Deure de custòdia dels béns i col·laboració

1. Tota persona natural o jurídica, pública o privada que, per qualsevol títol, tinga al seu càrrec la possessió, gestió o administració dels béns i drets de la Generalitat, està obligada a la seua custòdia, conservació, i, si és el cas, explotació racional, i respon davant d'esta dels danys i perjudicis que els sobrevinguen per la seua actuació amb dol, culpa o negligència.

2. Les persones al servici de la Generalitat, siga quina siga la naturalesa de la seua relació, hauran de vetllar per la conservació i integritat dels béns que constitueixen el patrimoni d'aquella, procurant l'adequada utilització d'estos i el compliment dels fins a què estiguen destinats i trametran a la Direcció General de Patrimoni totes les dades i els documents que resulten necessaris per a l'adequada defensa i conservació.

 

Article 100. Responsabilitats

1. Qui dolosament o negligentment cause danys en els béns i drets de la Generalitat, amb valoració prèvia, haurà d'indemnitzar pels danys i perjudicis causats, així com reposar els béns al seu estat original, quan això siga possible, amb independència de la sanció que, si és procedent, resulte aplicable conforme als articles següents.

2. Esta responsabilitat serà exigida en via administrativa, amb audiència prèvia de l'interessat. En la resolució que s'adopte es fixarà un termini per a l'execució voluntària, i es procedirà en cas d'incompliment a l'execució subsidiària, a costa del responsable.

 

Article 101. Tipificació d'infraccions

Constitueixen infraccions administratives l'incompliment voluntari dels deures i de les obligacions establits en esta llei i en concret:

a) La destrucció o la producció de danys en béns i drets de la Generalitat.

b) L'alteració dels béns per obres, treballs o altres actuacions no autoritzats.

c) La retenció de béns una vegada extingida la relació jurídica per la qual es va autoritzar el seu ús o possessió.

d) L'ocupació de béns sense títol habilitant i la seua sostracció.

e) La utilització dels béns contrariant la seua destinació normal o les normes que la regulen.

f) L'incompliment de les obligacions de les concessionàries i, especialment, el de conservar els béns.

g) La no col·laboració amb la Generalitat prevista en els articles 98 i 21.4 d'esta llei.

h) L'incompliment del deure de custòdia i col·laboració establit en l'article 99.

 

Article 102. Qualificació de les infraccions

1. Les infraccions administratives previstes en esta llei es qualificaran en lleus, greus i molt greus.

2. Tindran caràcter de lleus aquelles que produïsquen danys o perjudicis a l'administració o a tercers no superiors a 3000 euros, i la infracció administrativa a què es refereixen els apartats f), g) i h) de l'article anterior, llevat que siga possible avaluar els danys econòmics, i per la seua quantia siga procedent la seua qualificació com greu o molt greu.

3. Les infraccions seran greus, quan els danys o perjudicis s'avaluen entre 3000 euros i 30.000 euros, així com les infraccions previstes en les lletres b), c) i e) de l'article anterior, llevat que resulte possible avaluar els danys econòmics i per la seua quantia siga procedent la seua qualificació com molt greu.

4. Les infraccions seran molt greus, quan els danys i perjudicis superen els 30.000 euros, així com la infracció prevista en la lletra d) de l'article anterior.

 

Article 103. Prescripció d'infraccions

1. Les infraccions lleus prescriuen a l'any de la seua comissió. Les greus i molt greus, prescriuen pel termini de dos anys.

2. En els supòsits d'infraccions susceptibles de ser qualificades com continuades, el termini de prescripció es computarà a partir de la data de l'últim fet constitutiu de les dites infraccions.

 

Article 104. Sancions

1. Les infraccions administratives seran sancionades amb les multes següents:

a) Infracció lleu  Multa de fins a 6.000 euros

b) Infracció greu  Multa de 6.001 euros a 40.000 euros

c) Infracció molt greu  Multa de 40.001 euros a 100.000 euros o fins al doble dels danys causats, quan estes quantitat excedisca de 50.000 euros.

2. Per a la graduació de la sanció a aplicar, dins dels límits establits en l'article 102, es tindrà en compte l'entitat econòmica del dany produït o de la usurpació, el benefici obtingut per l'infractor, la seua reincidència, el grau de culpabilitat i les seues circumstàncies personals i econòmiques. La comissió de les infraccions tipificades no pot resultar més beneficiós per a l'infractor que el compliment de les normes infringides.

 

Article 105. Prescripció de sancions

Les sancions per infraccions lleus prescriuran a l'any i les greus i molt greus als dos anys comptats des que la sanció haja adquirit fermesa.

 

Article 106. Procediment sancionador i competència

1. La determinació de l'import dels danys, la imposició de sancions i l'exigència de responsabilitats, s'acordarà i executarà en via administrativa, conforme al procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora.

2. Les infraccions qualificades de lleus seran sancionades pel director general de Patrimoni. Les greus i molt greus seran sancionades pel titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni.

 

Article 107. Fets constitutius de delicte o falta

Quan els fets a què es refereix este títol puguen ser constitutius de delicte o falta, el titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, amb informe previ del Gabinet Jurídic de la Generalitat, ho posarà en coneixement dels òrgans de la jurisdicció penal corresponent, i quedarà en suspens la resolució definitiva de l'expedient administratiu fins que es dicte sentència ferma o s'acorde el sobreseïment de la causa, en este cas s'alçarà la suspensió i es continuarà la tramitació del procediment sancionador.

La sanció penal que es deduïsca, si és el cas, exclourà l'exercici de la potestat sancionadora de l'administració, quedant fora de perill l'exigència de les responsabilitats patrimonials que corresponguen per al rescabalament dels danys i perjudicis causats, llevat que la resolució judicial continga pronunciament sobre les indemnitzacions per eixe concepte.

 

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

 

Primera. Òrgans de relació

1. L'òrgan directiu o el servici que complisca les seues funcions dels distints departaments o organismes que tinguen encomanats l'ús, la gestió o l'administració dels béns demanials o patrimonials segons els Reglaments Orgànics, actuaran com a òrgan de relació i coordinació amb la Direcció General de Patrimoni als efectes prevists en esta llei.

2. Les referències a òrgans directius contingudes en la llei, s'entendran realitzats al que en cada moment exercisca les seues funcions, segons les normes d'organització.

 

Segona. Organismes públics

Als efectes d'esta llei, la denominació "organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat" agrupa les entitats de dret públic vinculades o dependents de la Generalitat, és a dir, els organismes o les entitats autònomes, que realitzen activitats fonamentalment administratives i se sotmeten plenament al dret públic, i les entitats de dret públic empresarials, que realitzen activitats de prestació de servicis o producció de béns susceptibles de contraprestació econòmica, i encara que estan regides pel dret privat, els resulta aplicable el règim públic en relació amb l'exercici de funcions públiques i determinats aspectes del seu funcionament.

 

Tercera. Patrimoni públic de l'habitatge [22]

1. La conselleria competent per raó de la matèria exercita les facultats atribuïdes en aquesta llei a la conselleria competent en matèria de patrimoni amb relació al patrimoni del sòl destinat a actuacions urbanístiques i al patrimoni públic de l'habitatge, constituït com a patrimoni separat i finalista, integrat pels habitatges de titularitat de la Generalitat com a instrument al servei de les polítiques públiques d'habitatge, inclosa l'adquisició d'immobles per a ampliar-los, sense perjudici de les funcions que corresponguen a l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl (EVHA) d'acord amb la normativa específica. L'exercici d'aquestes facultats s'ha d'ajustar al que disposa aquesta llei i, supletòriament, al que preveu la normativa estatal.

2. El patrimoni públic d'habitatge està integrat pels:

2.1. Béns patrimonials de l'Administració amb ús residencial adscrits expressament a tal destinació.

2.2. Habitatges promoguts o adquirits per l'Administració, en virtut de qualsevol títol, a fi d'incorporar-los al patrimoni públic d'habitatge i els que ho siguen com a conseqüència de l'exercici dels drets de tempteig i retracte.

2.3. Els ingressos obtinguts mitjançant alienació d'habitatges inclosos en el patrimoni públic d'habitatge.

3. Per tal de complir les previsions contingudes en la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l'habitatge, article 2, a més dels supòsits previstos en l'article 40.5 d'aquesta llei, l'ampliació del patrimoni públic d'habitatge pot realitzar-se mitjançant adquisició directa d'habitatges i drets reals quan hi concórreguen raons de caràcter públic, social o humanitari degudament justificades que posen de manifest l'existència d'una situació d'exclusió o emergència residencial en els casos següents:

a) Pèrdua d'habitatge únic i habitual com a conseqüència de procediment judicial quan hi concórreguen supòsits de vulnerabilitat d'acord amb la normativa que ho regule.

b) Supòsits d'especial vulnerabilitat que impedisquen l'accés a un habitatge en condicions de mercat i així ho acrediten els serveis socials municipals.

c) Situacions especials d'exclusió o emergència residencial que puguen definir-se en la normativa de desenvolupament d'aquest text legal.

4. Els béns que componen el patrimoni públic de sòl destinat a actuacions urbanístiques i el patrimoni públic de l'habitatge són inventariats i valorats per la conselleria competent per raó de la matèria, d'acord amb les instruccions dictades per la Direcció General de Patrimoni. L'inventari s'ha de trametre durant el primer trimestre de l'any a aquesta direcció general, degudament valorat i subscrit pel titular de l'òrgan directiu corresponent.

 

Quarta. Béns de caràcter cultural

Correspon a la conselleria competent en matèria de patrimoni Cultural la valoració dels béns de caràcter cultural i l'exercici dels drets de tempteig i retracte regulat en la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, així com autoritzar, si és procedent, l'òrgan competent la transmissió o cessió d'ús de béns propietat de la Generalitat que estiguen inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

 

Quinta. Forests, terrenys forestals i vies pecuàries. [23]

La conselleria competent en l'administració i gestió de forests, terrenys forestals i vies pecuàries, exercitarà les facultats atribuïdes en esta llei a la conselleria competent en matèria de patrimoni en relació amb les vies pecuàries i forests de la Generalitat catalogats, ajustant-se a allò que s'ha previngut en la legislació especialment i supletòriament en esta llei, comunicant a la conselleria competent en matèria de patrimoni les actuacions realitzades per a la seua constància en l'inventari e inscripció en el Registre de la Propietat.

 

Disposició addicional cinquena bis. Infraestructures de regadius i infraestructures agràries d'interés general de la Comunitat Valenciana [24]

A la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria d'agricultura i, si escau, de regadius exercitarà les facultats atribuïdes en aquesta llei a la conselleria competent en matèria de patrimoni en relació amb les infraestructures de regadius i infraestructures agràries d'interés general de la Comunitat Valenciana, ajustant-se al que es preveu en la legislació especial i supletòriament en aquesta llei, i comunicarà a la conselleria competent en matèria de patrimoni les actuacions realitzades per a la seua constància en l'inventari i inscripció en el Registre de la Propietat tant dels terrenys on s'actue com de les instal·lacions executades.

 

Sisena. Especialitats respecte a l'inventari

Els departaments competents en la gestió i administració de carreteres, forests, vies pecuàries i la resta de propietats administratives especials, procediran a inventariar les propietats mencionades i les seues parcel·les sobrants; si és necessari efectuaran les delimitacions corresponents, en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'esta llei, i trametran a la Direcció General de Patrimoni els inventaris confeccionats per a la seua inclusió en l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat.

 

Setena. Convenis en matèria patrimonial

1. La conselleria competent en matèria de patrimoni haurà d'informar, prèviament a la seua subscripció, sobre els convenis que afecten béns immobles i drets sobre ells dels quals siga o puga ser titular la Generalitat. L'informe també se sol·licitarà quan es projecte o es negocie una nova adquisició.

2.Els convenis urbanístics es regiran per la seua normativa específica.

 

Vuitena. Béns semovents

Als béns semovents se'ls aplicaran els mateixos procediments establits per als béns mobles, en allò que siga compatible amb la seua naturalesa.

 

Novena. Actualització de valors i sancions

Els límits quantitatius establits en esta llei podran ser modificats a fi d'adequar-los a les variacions experimentades pel transcurs del temps. Estes variacions podran dur-se a efecte per les lleis de pressupostos generals de la Generalitat.

 

Deu. Gestió centralitzada d'immobles

El titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de patrimoni podrà acordar la gestió centralitzada dels immobles que utilitzen diferents departaments o organismes, i adscriure'ls a un d'aquests, o a un organisme públic, que s'encarregarà de gestionar-los i assumirà les despeses que se'n deriven en la forma que es determine en l'acord. Així mateix, podrà acordar la gestió centralitzada de la despesa i els impostos dels béns immobles sobre els quals la Generalitat ostente algun dret i de les actuacions que integren les facultats d'administració sobre aquests, i determinarà l'abast d'aquesta centralització. [25]

 

Onze. Entitats que integren l'administració local

Les entitats que integren l'administració local de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana podran afectar béns i drets demanials a un ús o servici públic competència d'una altra administració i transmetre'ls la seua titularitat quan resulten necessaris per al compliment dels seus fins. L'administració adquirent mantindrà la titularitat del bé mentre continue afectat l'ús o servici públic que motivà la mutació i per tant, conserve el seu caràcter demanial. Si el bé o dret no és destinat a l'ús o servici públic o deixa de destinar-s'hi posteriorment, revertirà a l'administració transmetent i s'integrarà en el seu patrimoni amb totes les seues pertinences i accessions.

 

Dotzena. Reestructuració dels títols societaris autonòmics [26]

1. Tenen la consideració de títols societaris autonòmics qualssevol accions, títols, participacions, valors i obligacions, obligacions convertibles en accions, drets de subscripció preferent, contractes financers d'opció, contractes de permuta financera, crèdits participatius i altres susceptibles de ser negociats en mercats secundaris organitzats que siguen representatius de drets per a qualsevol entitat de què integren el sector públic de la Comunitat o per a entitats en què el sector públic tinga una influència dominant.

2. El Consell, a proposta conjunta de les persones titulars de les conselleries competents en matèria de patrimoni i sector públic empresarial, podrà acordar:

a) La incorporació de títols societaris autonòmics de titularitat de la Generalitat a organismes públics vinculats o que en depenen o a les seues societats públiques.

b) La incorporació a la Generalitat de títols societaris autonòmics de titularitat dels seus organismes públics vinculats  o que en depenen o de les seues societats públiques.

c) La incorporació de títols societaris autonòmics d'organismes públics vinculats o que en depenen o societats públiques de la Generalitat o a altres organismes o societats públiques de la Generalitat.

3. En tots estos casos, l'acord del Consell s'adoptarà amb un informe previ de la Comissió Delegada del Consell d'Hisenda i Pressupostos.

4. Les dites operacions no estaran subjectes al procediment previst en l'article 86.

5. D'acord amb el que preveu la legislació vigent i en els estatuts de les societats afectades, les operacions de canvi de titularitat i reordenació interna del sector públic empresarial valencià no donaran lloc a l'exercici de drets de tempteig, retracte o qualsevol altre dret d'adquisició preferent.

6. L'atribució legal o reglamentària perquè l'exercici de la titularitat de la Generalitat sobre determinats títols societaris autonòmics i les competències inherents a esta que corresponguen a determinat òrgan o entitat, s'entendrà substituïda a favor de l'entitat o òrgan que reba estos títols.

7. La mera transferència i reordenació de títols societaris autonòmics que es realitze en aplicació d'esta norma no podrà ser entesa com causa de modificació o de resolució de les relacions jurídiques que mantinguen estes societats.

8. Als efectes del que disposa la present disposició, la Generalitat, els seus organismes públics vinculats o que en depenen o les seues societats públiques, adquiriran el ple domini dels títols societaris autonòmics des de l'adopció de l'acord corresponent, la còpia dels quals serà títol acreditatiu de la nova titularitat, ja siga a efectes del canvi de les anotacions en compte i en accions nominatives, com a efectes de qualsevol altra actuació administrativa, societària i comptable que calga realitzar.

9. A efectes del que disposa esta disposició els títols societaris autonòmics rebuts es registraran en la comptabilitat del nou titular pel mateix valor net comptable que tenien en l'anterior titular en la data d'aprovació de l'acord corresponent del Consell relatiu a la seua transmissió, sense perjuí de les correccions valoratives que pertoquen a final de l'exercici.

10. Totes les operacions societàries, canvis de titularitat i actes derivats de l'execució de mesures de reestructuració del sector públic gaudiran dels beneficis fiscals que resulten procedents.

11. De la mateixa manera, els aranzels dels notaris i registradors de la propietat i mercantils que intervinguen en estes operacions i actes es reduiran en els termes establits en la legislació vigent.

 

 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

 

Primera. Normativa aplicable als procediments iniciats

Els procediments administratius iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'esta llei es regiran per la normativa aplicable en la data del seu inici.

 

Segona. Aplicació supletòria

Mentre no es dicten pel Govern Valencià les normes de desplegament reglamentari de la present llei, serà d'aplicació supletòria la legislació de patrimoni de l'Estat i la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, en allò que no s'opose o contradiga el que esta disposa.

 

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA

 

1. Queden expressament derogades les normes següents:

a) La Llei 3/1986, de 24 d'octubre, Patrimoni de la Generalitat .

b) La disposició addicional tercera de la Llei 4/19988, d'11 de juny, de la Generalitat, de Patrimoni Cultural Valencià.

c) L'article 9 de la Llei 10/2001, de 27 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat per a l'exercici 2002.

2. Queden així mateix derogades totes les normes d'igual o inferior rang en allò que contradiguen o s'oposen al que disposa esta llei.

 

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera. Desplegament reglamentari

S'autoritza al Govern Valencià perquè, a proposta del titular del departament que tinga atribuïdes les competències en matèria de patrimoni, dicte les disposicions necessàries per al desplegament i l'execució d'esta llei.

 

Segona. Entrada en vigor

La present llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

 

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen I facen complir esta llei.

 

 

València, 10 d'abril de 2003

 

 

El president de la Generalitat Valenciana

JOSÉ LUIS OLIVAS MARTÍNEZ

 

 

 

 

 



[1]  El text de la Llei 14/2003 és rectificat d'acord amb la Correcció d'errades publicada en el DOGV núm. 4486 de 24.04.2003. Ref. Base de dades 1930/2003.

[2]  El número 5 de l'article 30 és introduït per la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat (DOGV núm. 7181 de 27.12.2013) Ref. Base de dades 011698/2013.

[3]  El número 7 de l'article 31 és introduït per la Llei 5/2013, de 23 de desembre.

[4]  La lletra f de l'apartat 5 de l'article 40 es modifica per l'article 87 de la Llei 7/2021, de 29 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat 2022. (DOGV núm. 9246 de 30.12.2021) Ref. Base de dades 011921/2021.

[5]  L'apartat 2 de l'article 52 és modificat per l'article 62 de la Llei 10/2015, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat (DOGV núm. 7689 de 31.12.2015) Ref. Base de dades 009939/2015.

[6]  El paràgraf 4 de l'article 52 és introduït per la disposició final primera de la Llei 1/2013, de 21 de maig, de la Generalitat, de Mesures de Reestructuració i Racionalització del Sector Públic Empresarial i Fundacional de la Generalitat (DOGV núm. 7030 de 23.05.2013) Ref. Base de dades 005043/2013. Tingueu en compte que aquest apartat havia sigut afegit amb la mateixa redacció pel Decret-Llei 7/2012, de 19 d'octubre, del Consell, de Mesures de Reestructuració i Racionalització del Sector Públic Empresarial i Fundacional de la Generalitat (DOGV núm. 6886 de 22.10.2012) Ref. Base de dades 009545/2012.

[7]  El número 3 de l'article 53 és modificat per la Llei 5/2013, de 23 de desembre.

[8]  L'article 59 és modificat per l'article 64 de la Llei 9/2019, de 23 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat. (DOGV núm. 8707 de 30.12.2019) Ref. Base de dades 011336/2019.

[9]  L'article 59 bis és modificat per l'article 64 de la Llei 9/2019, de 23 de desembre.

[10]  L'apartat 1 de l'article 60 és modificat per l'article 65 de la Llei 13/2016, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat (DOGV núm. 7948 de 31.12.2016) Ref. Base de dades 009919/2016.

[11]  L'article 64.c és modificat per l'article 91 de la Llei 16/2010, de 27 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat (DOGV núm. 6429 de 31.12.2010) Ref. Base de dades 013862/2010.

[12]  L'article 75 és modificat pel Decret-Llei 1/2013, d'1 de març, del Consell, de modificació de la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat (DOGV núm. 6978 de 05.03.2013) Ref. Base de dades 002221/2013.

[13]  L'apartat 1 de l'article 76 és modificat pel Decret-Llei 1/2013, d'1 de març, del Consell.

[14]  L'apartat 3 de l'article 80 és modificat pel Decret-Llei 1/2013, d'1 de març, del Consell.

[15]  L'apartat 4 de l'article 80 és modificat per l'article 66 de la Llei 13/2016, de 29 de desembre.

[16]  El número 5 de l'article 82 és introduït per la Llei 5/2013, de 23 de desembre.

[17]  L'apartat 1 de l'article 83 és modificat per l'article 67 de la Llei 13/2016, de 29 de desembre.

[18]  El número 3 de l'article 83 és introduït per la Llei 5/2013, de 23 de desembre.

[19]  El número 5 de l'article 83 és introduït per la Llei 5/2013, de 23 de desembre.

[20]  L'article 91 és modificat per l'article 17 de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat (DOGV núm. 8202 de 30.12.2017) Ref. Base de dades 011729/2017.

[21]  L'article 92 és modificat per l'article 63 de la Llei 10/2015, de 29 de desembre.

[22]  La disposició addicional tercera és modificada per l'article 65 de la Llei 9/2019, de 23 de desembre.

[23]  La disposició addicional quinta és modificada per la Llei 5/2013, de 23 de desembre.

[24]  La disposició addicional cinquena bis s'afig per l'article 81 de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat 2021 (DOGV núm. 8987 de 31.12.2020) Ref. Base de dades 010710/2020.

[25]  La disposició addicional deu és modificada per l'article 100 de la Llei 12/2004, de 27 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana (DOGV núm. 4.913, de 29.12.2004) Ref. Base de dades 5889/2004.

[26]  La disposició addicional dotzena és introduïda per l'article 130 de la Llei 9/2011, de 26 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat (DOGV núm. 6680, de 28.12.2011) Ref. Base de dades 012938/2011.

 

Mapa web