Disposicion Consolidada

TEXT CONSOLIDAT

 

Disposició derogada 28.01.2015

 

DECRET 119/2002, de 30 de juliol, del Govern Valencià, Regulador dels Campaments de Turisme de la Comunitat Valenciana.

 

(DOCV núm. 4307 de 05.08.2002) Ref. 3392/2002

 

L'article 31.12 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana atribueix a la Generalitat Valenciana competència exclusiva en matèria de turisme i, en exercici d'aquella, pel Decret 63/1986, de 19 de maig, del Govern Valencià, es va regular la pràctica del càmping en les seues distintes modalitats, davant de la importància que la dita activitat anava adquirint a la Comunitat Valenciana. Des de l'any 1986, tant les tècniques d'allotjament com les necessitats i els gustos dels usuaris del càmping han sofert profundes transformacions que exigeixen una nova regulació del sector d'acord amb la realitat i amb perspectives de futur.

D'altra banda, la Llei 3/1998, de 21 de maig, de Turisme de la Comunitat Valenciana, assenyala entre els seus objectius la consecució d'una regulació de l'oferta turística mitjançant la correcció de les deficiències d'infraestructura i la millora de la qualitat dels serveis, instal·lacions i equips turístics, harmonitzant-la amb les actuacions urbanístiques de l'ordenació territorial i la conservació del medi ambient. Tots aquests criteris s'han tingut en compte en el present decret i a aquest objectiu respon el seu articulat.

El decret introdueix tres novetats importants: d'una banda, suprimeix la referència a les dimensions de les parcel·les; per una altra, reconeix les especialitats; en tercer lloc, substitueix la categoria luxe per la de gran confort.

L'usuari del càmping tendeix a utilitzar una major varietat de mitjans d'allotjament: tendes, convertibles, caravanes, autocaravanes, habitatge mòbil, etc., per la qual cosa resulta imprescindible adequar l'oferta a una demanda segmentada que cada vegada requereix major diversitat en la dimensió de les parcel·les. En no prendre en consideració la dimensió d'aquelles per a determinar la classificació dels càmpings i basar els indicadors de la seua categoria en relació al nombre i qualitat dels serveis que aquests ofereixen, es doten aquests establiments de la necessària flexibilitat per a donar resposta a les exigències del mercat.

L'oferta de càmping, lluny d'acomodar-se, manifesta un dinamisme permanent i l'opció càmping és valorada cada vegada més no sols pel campista tradicional, sinó també per segments de població sensibles a productes nous. És per això que el reconeixement de les especialitats, dins de la classificació en categories, permetrà ampliar el ventall de l'oferta del sector a segments fins ara no identificats amb l'activitat del càmping, oferint establiments específics perfectament identificats per a atraure usuaris que demanden un producte singularitzat.

La denominació luxe pareix no identificar-se ni amb usuaris ni amb titulars del càmping. Al contrari, el terme confort resulta més familiar al sector i és habitualment utilitzat pels campistes com a sinònim de gaudi, descans i comoditat, transmetent, al mateix temps, la idea d'un elevat nivell de serveis en els establiments.

La norma introdueix a més criteris i exigències que augmenten la qualitat dels serveis i instal·lacions dels establiments de càmping, d'acord amb les noves tendències i exigències dels seus usuaris que, cada dia més, demanden la utilització d'uns serveis i instal·lacions còmodes, individualitzades i completes dins del recinte dels establiments amb què contracten la seua estada. El respecte i la potenciació dels recursos mediambientals estan molt presents en l'articulat de la norma, no sols en compliment dels criteris de la Llei de Turisme, sinó també per a satisfer els gustos de l'usuari del càmping que pretén gaudir del medi natural durant els seus períodes d'oci i descans.

En virtut de l'anterior, oïts els sectors i administracions afectats, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, a proposta del president de la Generalitat Valenciana i després de la deliberació del Govern Valencià, en la reunió del dia 30 de juliol de 2002,

 

DECRETE

 

CAPÍTOL I.Disposicions generals

 

Article 1. Establiments subjectes a aquesta reglamentació

1. Queden subjectes al present decret les empreses i establiments que, dins de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, es dediquen a prestar, de forma professional i habitual, allotjament mitjançant preu en la modalitat de campaments públics de turisme, també denominats càmpings.

2. S'entén per càmping l'espai de terreny degudament delimitat i preparat per a la seua ocupació temporal per persones que pretenguen fer vida a l'aire lliure, amb fins vacacionals o turístics, utilitzant com a residència albergs mòbils, tendes de campanya, caravanes i/o altres elements semblants fàcilment transportables, dotats d'elements de rodolament degudament homologats, en plenes condicions d'ús i exempts de fonamentació. Això sense perjudici de l'existència d'unitats o mòduls propietat del titular de l'establiment, o posades a disposició d'aquest per operadors turístics per a ús exclusiu dels seus clients, tipus cabanya, bungalou o habitatge mòbil.

3. Els càmpings hauran d'estar dotats de les instal·lacions i serveis que, conforme a la categoria, es determinen en aquesta norma. El nivell de qualitat de les instal·lacions i serveis, així com les instal·lacions tipus cabanya, bungalou o habitatge mòbil, hauran de ser d'acord amb la classificació turística de l'establiment.

 

Article 2. Establiments exclosos

Queden exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquesta norma i, per tant, no podran utilitzar les paraules campament de turisme, ni càmping, en la seua denominació i publicitat:

a) Els campaments juvenils, albergs, centres i colònies de vacances escolars, granges escola i residències anàlogues, destinades a allotjar escolars i contingents particulars semblants.

b) Els campaments privats, el titular dels quals siga una entitat pública o privada, destinats a l'ús únic i exclusiu dels membres o socis de l'entitat titular.

c) Les acampades en finca particular regulades en el Decret 253/1994, de 7 de desembre, del Govern Valencià, Regulador de l'Allotjament Turístic Rural a l'Interior de la Comunitat Valenciana.

d) Les zones d'acampada, àrees recreatives i acampades itinerants en muntanyes o terrenys forestals de la Comunitat Valenciana, autoritzades conforme al Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Govern Valencià i normes de desplegament.

 

Article 3. Declaració responsable d'inici d'activitat. Obligatorietat. [1]

1. Els qui vulguen exercir l'activitat d'allotjament a través d'un campament de turisme, comunicaran l'inici de la seua activitat al Servici Territorial de Turisme de la província on s'ubique mitjançant la presentació d'una declaració responsable, conforme al model de l'annex. Esta declaració és obligatòria per a l'exercici de l'activitat i, en cas d'estar degudament emplenada, permetrà l'inici de l'activitat des del moment que s'efectue.

2. Efectuada la declaració responsable d'inici d'activitat, esta haurà de començar de forma efectiva en el termini màxim de dos mesos. En el cas contrari, quedarà sense efecte, i es procedirà, prèvia la instrucció del procediment oportú en el qual es donarà audiència a l'interessat, a la baixa i cancel·lació de la inscripció de l'establiment en el Registre d'Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana -d'ara en davant, el Registre-.

3. La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevulla dada, manifestació o document que s'acompanye o incorpore a una declaració responsable, o l'incompliment dels requisits tècnics generals o específics exigits en este Decret, determinarà la impossibilitat de continuar amb l'exercici de l'activitat des del moment que es tinga constància dels fets, i donarà lloc, prèvia instrucció de l'expedient oportú en el qual serà oït l'interessat, a la baixa i cancel·lació de la inscripció de l'establiment en el Registre. Tot això sense perjuí de les responsabilitats penals, civils i administratives que puguen produir-se.

4. La resolució a la qual es referix l'apartat anterior, així com aquelles altres que puguen dictar-se i que foren determinants de la finalització del procediment, seran adoptades per l'òrgan competent que en cada cas determinen les normes d'atribució de funcions de la conselleria que tinga les competències en matèria de turisme.

 

Article 4. Condició d'establiments públics

1. Els càmpings seran públics, i correspon a la Direcció establir les normes de règim intern sobre ús de serveis i instal·lacions.

2. A l'entrada del campista li serà entregada una targeta, que haurà de firmar, on figuraran tots els preus fixos, desglossats per conceptes, que haja de satisfer l'usuari, així com el número de parcel·la assignada i la data d'arribada i eixida prevista del càmping.

Així mateix, li serà entregada còpia del pla de situació d'extintors o boques d'aigua per a mànegues, eixides en cas d'incendi i del pla d'actuació en cas d'emergència.

3. La duració del contracte d'ocupació d'una parcel·la o terreny d'acampada no podrà ser superior a un any, qualsevol que fóra la modalitat del contracte celebrat.

L'ocupació de parcel·les o terreny d'acampada, l'arrendament per un temps superior al fixat en el paràgraf anterior, així com la seua venda, produirà la conceptualització del càmping com a privat, els quals quedaran exclosos de la present reglamentació i, per tant, prohibida l'explotació turística. [2]

4. Es prohibeix expressament la instal·lació per part dels clients d'elements que no es corresponguen amb els d'ús temporal, propi i habitual de l'estada en els càmpings i/o perjudiquen la imatge turística de l'establiment. Concretament, no es podran instal·lar en les parcel·les sòls, tanques, aigüeres, electrodomèstics i qualsevol altre element que per la seua fixació transmeta una imatge de permanència en el càmping, i la seua instal·lació pel client constituirà causa suficient per a la resolució del contracte d'allotjament, independentment de quina és la seua modalitat, sense dret a cap indemnització. Aquesta causa de resolució figurarà en el reglament de règim interior de l'establiment, i es podrà exercir amb la prèvia advertència al campista i negativa d'aquest a retirar el que s'ha instal·lat.

 

Article 5. Acampada lliure [3]

Als efectes de protegir i salvaguardar els recursos naturals i mediambientals existents, i sempre respectant els drets de propietat i ús del sòl, no podran produir-se acampades lliures a l'empara de la present norma.

S'entén per acampada lliure la instal·lació eventual de tendes de campanya, caravanes o altres albergs mòbils amb intenció de romandre i pernoctar en llocs diferents dels campaments de turisme.

 

Article 6. Prohibició d'ubicació dels càmpings

No podran establir-se campaments de turisme en terrenys inundables, en aquells per on discórreguen línies elèctriques aèries d'alta o mitja tensió o en les proximitats d'indústries o activitats molestes, insalubres, nocives o perilloses.

En tot cas, per a la ubicació de nous càmpings s'atendrà el que preveuen els corresponents plans d'Ordenació Urbana.

 

Article 7. Superfície i capacitat

1. La zona d'acampada no podrà superar el 75% de la superfície del càmping. El 25% restant es destinarà a vials interiors, zones verdes, zones esportives i altres serveis d'ús comú.

2. La superfície dedicada a zona d'acampada estarà dividida en parcel·les perfectament delimitades mitjançant tanques verdes naturals o arbratge. Quan resulte inviable, i amb caràcter excepcional, la divisió de parcel·les podrà realitzar-se mitjançant fites, marques o materials de procedència vegetal.

De la zona d'acampada es podrà:

a) Deixar opcionalment sense parcel·lar fins a un 25% del total d'aquesta, amb l'únic fi d'ubicar xicotetes tendes tipus canadenc.

b) Destinar fins a un 50% de la zona a la instal·lació, en parcel·les degudament delimitades, d'unitats tipus cabanya, bungalou, o habitatge mòbil, conforme al que estableix l'últim paràgraf de l'article 1.2. En cap cas la unitat ocuparà més del 70% de la parcel·la.

3. La capacitat estimada d'allotjament del càmping es determinarà en raó a una mitjana de tres persones per cada parcel·la existent. A la superfície no parcel·lada se li aplicarà l'índex de capacitat que per m2 resulte de la part parcel·lada.

 

CAPÍTOL II.De les categories i especialitats

 

Article 8. Classificació i especialitats

1. Els càmpings es classificaran, en atenció a les seues característiques, instal·lacions i serveis, en les següents categories:

– Gran confort.

– Primera.

– Segona.

2. Segons la prestació de servicis específics o el compliment o l'existència de determinats requisits o instal·lacions, els campaments de turisme podran tenir alguna de les especialitats que tot seguit s'esmenten, sense perjuí que hagen de reunir els requisits exigibles per a la seua classificació en alguna de les categories previstes en el número anterior. [4]

2.1 Especialitat «parc de vacances».

Els càmpings que tenen un percentatge superior al 20% de la zona d'acampada ocupat amb unitats o mòduls propietat del titular de l'establiment o operadors turístics tipus cabanya, bungalou o habitatge mòbil, sempre que tinguen un mínim de 20 unitats, podran obtenir l'especialitat de «parc de vacances». Aquestes parcel·les i unitats guardaran una imatge que responga a criteris de qualitat, homogeneïtat i uniformitat, i hauran d'ubicar-se en zona delimitada i diferenciada de la resta de la zona d'acampada. L'establiment, al marge de quina siga la seua classificació o categoria, haurà de disposar, a més, de piscina, instal·lacions esportives polivalents, club social i infantil i animació turística.

2.2 Especialitat «càmping ecològic».

Podran obtenir l'especialitat d'ecològic aquells càmpings que compten amb un sistema de gestió mediambiental amb acreditació vigent i les instal·lacions del qual tendesquen a la consecució dels següents objectius:

– Estalvi d'energia i aigua.

– Reutilització d'aigües residuals.

– Reducció de la contaminació atmosfèrica i electromagnètica.

– No utilització de materials tòxics.

– Maximització del reciclatge.

– Integració en l'entorn que evite l'impacte ambiental.

– Utilització de materials autòctons no contaminants que faciliten la integració estètica de l'establiment en el paisatge.

– Delimitació de parcel·les mitjançant tanques verdes naturals o arbratge.

2.3. Especialitat «càmping temàtic».

Els càmpings les instal·lacions i serveis, o normes d'ús, dels quals responguen a un tema o matèria específics que els identifique i diferencie de la resta d'establiments, tipus cultural, nudista, esportiu, etc., podran ostentar l'especialitat de càmping temàtic.

Els càmpings que obtinguen aquesta especialitat hauran d'especificar clarament en la seua publicitat i la resta de suports de comunicació el tema o matèria que els identifique, sobretot quan implique unes normes d'ús que porten amb si especials condicions per al benefici de les seues instal·lacions.

 

Article 9. Distintius

En tots els càmpings serà obligatòria l'exhibició, al costat de l'entrada principal, d'una placa normalitzada en què figure el distintiu corresponent a la categoria i, si és procedent, especialitat. Per resolució del subsecretari de Turisme es determinaran les característiques de la dita placa.

 

CAPÍTOL III.De la classificació

 

Secció primera.Requisits tècnics generals

 

Article 10. Subministrament d'aigua

En la superfície del càmping estarà garantit el subministrament d'aigua. L'aigua destinada al consum humà haurà de reunir les condicions de potabilitat química i bacteriològica establides per la normativa vigent.

Quan no hi haja proveïment d'aigua procedent d'una xarxa general, serà preceptiu disposar d'una instal·lació automàtica de depuració, de manera que l'aigua tractada posseesca les condicions previstes en les disposicions legals en matèria de proveïment de poblacions. En tot cas, estarà sotmesa als controls sanitaris procedents.

 

Article 11. Subministrament d'electricitat

Totes les parcel·les tindran subministrament d'electricitat.

La capacitat total de subministrament elèctric dels càmpings garantirà als clients 600 watts per parcel·la i dia o, en tot cas, s'atendrà el que estableixen les disposicions vigents.

Es garantirà amb un mínim de 2 luxs d'intensitat la il·luminació en accessos, vials, jardins, aparcaments i zones exteriors d'ús comú. En els carrers principals dels càmpings la intensitat serà de 4 luxs.

En instal·lacions i locals d'ús comú, vies d'evacuació i vies de pas comú es disposarà d'enllumenat d'emergència.

Durant la nit romandran encesos punts de llum que, per la seua ubicació, faciliten el trànsit per l'interior.

 

Article 12. Tractament i evacuació d'aigües residuals

La xarxa de sanejament estarà connectada a la xarxa general.

Si no existeix xarxa general o aquesta és insuficient s'haurà d'instal·lar un sistema de depuració propi, de tal manera que els abocaments d'aigües residuals s'ajusten a les disposicions vigents en la matèria i siguen aptes per a reg.

No es podran abocar, sense prèvia depuració, aigües negres al mar, rius, llacs o séquies, i es prohibeixen els pous cecs.

 

Article 13. Tanca i tancament de protecció

Els càmpings hauran d'estar encerclats en tot el seu perímetre. Les tanques o closes que s'utilitzen hauran de ser de materials que per la seua disposició i color permeten una integració harmònica en l'entorn.

Els càmpings situats en zones boscoses o bosc baix extremaran els sistemes de protecció contra el foc que la seua ubicació i tipus de vegetació aconsellen.

 

Article 14. Vials interiors

1. L'amplària mínima dels vials serà de 3,5 metres en els de sentit únic, i de 5 metres en els de doble sentit.

En tot cas, l'amplària dels vials i els radis de curvatura per a l'accés i trànsit dels vehicles i caravanes haurà d'assegurar la fluïdesa. [5]

2. El ferm serà dur i facilitarà l'eliminació i evacuació de les aigües pluvials.

En els càmpings que per la seua orografia accidentada existesca risc d'erosió i/o despreniments en vials o altres superfícies, es prendran mesures per a revestir-los de materials que els impedesca. Tot això mantenint la integració amb el seu entorn o medi natural.

 

Article 15. Recepció

La recepció tindrà una superfície adequada a la capacitat i categoria del càmping. Estarà pròxima a l'entrada principal i permanentment atesa per personal idoni que facilitarà als clients tota la informació que necessiten sobre la contractació dels serveis.

En la recepció o en les proximitats de l'entrada del càmping, i sempre en lloc visible i de fàcil lectura, figurarà:

– El nom, categoria i, si és procedent, especialitat del càmping.

– El quadre d'horaris d'utilització dels diversos serveis i el d'hores de silenci i descans.

– Les tarifes de preus que s'hagen declarat davant de l'administració, corresponents als diversos serveis.

– Les normes de règim intern del càmping.

– La informació sobre la ubicació de la farmaciola de primers auxilis, del recinte per a l'assistència mèdica i del centre mèdic més pròxim.

– El cartell indicador de l'existència de fulls de reclamació a disposició dels clients.

– Un pla general de situació de les eixides d'emergència i vies d'evacuació a zones segures, així com el de senyalització dels sistemes de protecció d'incendis a què es refereix l'article 18.4.

 

Article 16. Serveis

En tots els càmpings s'organitzarà la recollida i l'entrega diària de la correspondència.

S'establirà un servei de vigilància permanent adaptat a l'extensió i capacitat del càmping.

Haurà d'establir-se també un servei de recollida diària de fems i el seu emmagatzematge fins a la seua retirada, en recintes reservats a l'efecte.

Tots els càmpings estaran proveïts de sala de cures, amb una farmaciola de primers auxilis i, almenys, tindran assistència mèdica concertada. Si en les proximitats de l'establiment hi haguera un centre mèdic l'assistència concertada podrà substituir-se per informació detallada sobre les prestacions del mateix.

Tots els càmpings disposaran de servei telefònic per als clients.

Els càmpings estaran dotats d'un servei gratuït de custòdia de valors. El mencionat servei podrà substituir-se pel de caixes fortes individuals a disposició dels clients en règim de lloguer.

 

Article 17. Compliment general de normativa

Tots els campaments de turisme hauran de complir les normes dictades pels òrgans competents en matèria de sanitat i seguretat, mediambiental, règim del sòl i ordenació urbana, així com qualssevol altres disposicions que els afecten.

 

Article 18. Sistema de seguretat i protecció

Tots els campaments de turisme hauran de disposar de mesures i instal·lacions de prevenció, protecció i seguretat per a casos d'incendi, inundació o altres emergències.

En particular, tindran:

1. Un Pla d'Emergència i Autoprotecció, redactat per un tècnic competent, visat per col·legi professional i ajustat a les disposicions vigents, en què es contemplen les diferents hipòtesis d'emergència i els plans d'actuació per a cada una d'aquestes, així com les condicions d'ús i manteniment d'instal·lacions afectes al Pla.

El Pla d'Emergència i Autoprotecció justificarà, en tot cas, la hipòtesi de risc d'inundació de forma que, per a un cabal associat a un període de retorn mínim de 100 anys, no es permetrà que el calat de l'aigua supere els 0'80 metres, ni que la velocitat màxima de l'aigua excedesca els 0'50 m/seg. Així mateix, i per al dit cabal, es garantiran les condicions necessàries que permeten l'evacuació ràpida, completa i segura de les persones, i s'indicarà expressament el temps d'evacuació requerit.

2. Amb extintors de tipus pols polivalent i de capacitat de 6 kg, o boques d'aigua per a mànegues, a raó d'un per cada 20 parcel·les, i distribuïts de manera que cap parcel·la es trobe a més de 50 metres del seu extintor o mànega.

Els càmpings de més de 200 parcel·les hauran de disposar, a més, d'un extintor mòbil de 50 kg de capacitat per cada 500 parcel·les o fracció.

3. Amb llums d'emergència autònomes en els llocs previstos per a l'eixida de persones i vehicles en cas d'incendi. La seua autonomia mínima serà d'1 hora.

4. Amb plans de senyalització dels llocs d'ubicació dels extintors o boques d'aigua per a mànegues, i de les eixides d'emergència i vies d'evacuació a zones segures, acompanyats dels corresponents pictogrames que indiquen la seua situació.

5. Amb eixides d'emergència o vies d'evacuació a zones segures degudament senyalitzades, a raó d'una per cada 500 parcel·les o fracció, amb amplària mínima de 3 m.

6. L'emmagatzematge de materials líquids o sòlids inflamables, especialment botelles de gas, s'efectuarà amb les corresponents mesures de seguretat, segons la normativa vigent.

 

Article 19. Adaptació al medi natural

Dins del seu àmbit d'influència, tots els campaments de turisme respectaran els valors mediambientals i ecosistemes característics de la zona, i prendran les mesures necessàries per a conservar els recursos naturals.

Tots els càmpings estaran dotats d'arbratge amb un mínim per parcel·la de tres arbres, que en la seua majoria seran d'espècies autòctones i capaços de proporcionar ombra. Dos arbres com a mínim se situaran en els límits que delimiten les parcel·les, i la resta podrà estar agrupada en zones específiques o dispersats per la superfície del càmping.

 

Secció segona.Requisits tècnics de classificació

 

Article 20. Requisits de classificació [6]

La classificació dels càmpings en la forma prevista en l'article 8 de la present disposició, es realitzarà segons els requisits mínims que a continuació s'indiquen i que s'ha de mantenir mentre perduren i es conserven en bon ús les instal·lacions i servicis que van donar origen a la classificació, la qual podrà, si fa el cas, ser revisada d'ofici o a petició de la persona interessada. Tot això, conforme al que establixen els articles 9 i 14.4 de la Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat, de Turisme de la Comunitat Valenciana.

 

CAPÍTOL IV. Comunicació d'inici de l'activitat i declaració responsable. Procediment d'inscripció [7]

 

Article 21. Inscripció de l'establiment en el Registre [8]

1. El Servici Territorial de Turisme, atenent la declaració responsable efectuada per la persona interessada, inscriurà d'ofici i classificarà turísticament l'establiment en el Registre i, a l'efecte, lliurarà al titular un document que acredite la inscripció.

2. En el cas que esta declaració no reunira els requisits establits en l'article 70 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, o els previstos per este Decret, es requerirà la seua esmena.

3. El Servici Territorial de Turisme és l'òrgan competent per a l'ordenació i instrucció de tots els procediments que puguen iniciar-se i, en especial, de la comprovació a posteriori de les manifestacions, dades i documents incorporats en la declaració responsable efectuada per la persona interessada de conformitat amb el l'article següent.

4. La inscripció i classificació turístiques del càmping no suposa la de les altres instal·lacions i servicis existents en el seu recinte per a les quals hi haja una normativa específica pròpia.

 

Article 22. Documentació preceptiva i contingut de la declaració responsable [9]

1. La declaració responsable de l'interessat, sense perjuí que s'adjunten aquells altres documents que s'estimen procedents, anirà acompanyada de la relació de parcel·les i bungalous o semblants i del document acreditatiu de la seua personalitat física o jurídica. Les persones físiques podran substituir la presentació d'este document per l'autorització expressa a què es referix l'article 4 del Decret 165/2010, de 8 d'octubre, del Consell, pel qual s'establixen mesures de simplificació i de reducció de càrregues administratives en els procediments gestionats per l'administració de la Generalitat i el seu sector públic. A més contindrà el pronunciament exprés de la persona interessada sobre els punts següents:

a) Que disposa de títol suficient que acredita la disponibilitat del terreny per a dedicar-lo a l'activitat de càmping.

b) Que l'establiment compta amb els requisits tècnics generals i específics exigits per la norma present per a la seua classificació en la categoria i, si fa el cas, especialitat comunicada i que es compromet a mantindre'ls durant la vigència de l'activitat.

c) Que disposa de plans de situació, zonificació, servicis, instal·lacions i edificacions firmats per un facultatiu competent i visats pel col·legi oficial corresponent, o bé per l'òrgan de supervisió de projectes, en el cas d'actuar el facultatiu com a funcionari públic, amb indicació expressa de la superfície total, de la parcel·lada, d'acampada lliure, dels servicis i instal·lacions, zones verdes, vials, aparcaments, edificis, etc., i del nombre i superfície de cada parcel·la.

d) Que té al seu abast la memòria firmada per un facultatiu competent i visada pel col·legi oficial corresponent en la qual es fan constar els requisits tècnics que disposa l'establiment, la idoneïtat de la ubicació conforme al que establix l'article sis d'esta norma, les instal·lacions i els servicis de l'establiment, compliment de la normativa vigent en matèria d'accessibilitat, prevenció i protecció contra incendis, inundabilitat i règim del sòl i ordenació urbana, així com qualsevol altra que siga d'aplicació.

e) Que ha obtingut les llicències urbanístiques municipals corresponents i, en especial, les d'edificació i l'ambiental.

f) Que disposa del certificat d'un tècnic competent que acredita el compliment del Decret 73/1989, de 15 de maig, del Consell, pel qual s'establixen els requisits mínims d'infraestructura en els allotjaments turístics, o la disposició que el substituïsca.

g) Que disposa del certificat d'un tècnic competent que acredita el compliment del que disposa l'article 18 d'este Decret.

h) Que s'ha elaborat i implantat en l'establiment un pla d'autoprotecció, ajustat a les seues característiques, de conformitat amb la normativa vigent.

i) Que s'ha confeccionat un reglament de règim interior que conté, entre altres, les causes de resolució del contracte d'allotjament, especialment la citada en l'article 4.4 d'este Decret, les normes d'utilització de les instal·lacions del càmping i els drets i les obligacions dels clients.

j) Que està en disposició d'acreditar, si fa el cas, la prestació dels servicis específics o l'existència dels requisits o de les instal·lacions necessàries per a tenir alguna de les especialitats previstes en l'article 8.2.

2. L'administració podrà requerir que es complete la documentació quan calga per a acreditar que l'establiment complix amb tota la normativa aplicable.

 

Article 23. Classificació i modificacions [10]

1. Els campaments de turisme hauran de conservar sempre en bon estat les seues instal·lacions i oferir el nivell de servicis d'acord amb la seua classificació turística. L'incompliment d'esta obligació podrà donar lloc a la revisió prevista en l'article 14.4 de la Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat, de Turisme de la Comunitat Valenciana.

2. Qualsevol modificació que afecte les condicions en què es va produir la inscripció i classificació turística, o al contingut de la declaració inicial i la documentació a què es referix l'article anterior, haurà de comunicar-se al Servici Territorial de Turisme competent a través del procediment previst en l'article 21, realitzant una nova declaració responsable que continga els pronunciaments necessaris sobre el compliment dels requisits aplicables i la tinença de la documentació que els justifique, de conformitat amb l'article 22.

3. Este òrgan, excepte en el cas que es produïsca una omissió essencial de dades o documents, prendrà constància en el Registre i, a l'efecte, entregarà al titular un document que així ho acredite. Posteriorment, de conformitat amb l'article 21.3, es realitzaran les comprovacions que calguen.

 

Article 24. Canvi de titular [11]

Tot canvi de titular de l'explotació haurà de ser comunicat per escrit al Servici Territorial de Turisme en el termini màxim dels quinze dies següents d'haver-se produït.

La comunicació estarà acompanyada d'una declaració responsable de la persona interessada en la qual afirme expressament disposar de títol suficient per a dedicar els terrenys a l'activitat de càmping i, a més, de l'acreditació de la personalitat física o jurídica del nou titular. Les persones físiques podran substituir la presentació de tal document per l'autorització expressa a què es referix l'article 4 del Decret 165/2010, de 8 d'octubre, del Consell, pel qual s'establixen mesures de simplificació i de reducció de càrregues administratives en els procediments gestionats per l'administració de la Generalitat i el seu sector públic.

Comunicat el canvi, serà inscrit en el Registre

.

Article 25. Període de funcionament [12]

El titular d'un campament de turisme està obligat a comunicar al Servici Territorial de Turisme el seu període de funcionament, així com qualsevol canvi que s'hi puga produir.

El tancament del campament dins d'eixe període de funcionament haurà, igualment, de ser comunicat en el termini dels quinze dies següents d'haver-se produït i s'ha d'indicar la causa i duració. Quan este excedisca de nou mesos produirà la baixa de l'establiment en el Registre.

Igualment, i prèvia instrucció del procediment oportú, en el qual es donarà audiència a la persona interessada, l'administració turística tramitarà d'ofici la baixa i cancel·lació de la inscripció en el Registre de l'establiment quan comprove la seua inactivitat dins del període de funcionament comunicat.

En ambdós casos, el titular haurà d'efectuar una nova declaració responsable sobre la reobertura de l'establiment en els termes de l'article 22.

 

CAPÍTOL V.Règim disciplinari

 

Article 26. Infraccions

Les infraccions contra el que disposa el present decret seran sancionades conforme al que disposa la Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat Valenciana, de Turisme de la Comunitat Valenciana, i disposicions de desplegament.

 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

 

Primera

En el termini de cinc anys els establiments ja autoritzats hauran d'adaptar les seues instal·lacions i serveis al que estableix la present norma.

 

Segona

Els titulars d'establiments turístics ja autoritzats amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present norma que no s'hagen adaptat a les disposicions previstes en aquesta en el termini a què es refereix la disposició transitòria primera, incorreran en falta greu, prevista en l'article 51.15 de la Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat Valenciana.

 

Tercera

Durant els tres primers anys següents a l'entrada en vigor del present Decret, els establiments ja autoritzats que, conforme al que disposa la disposició transitòria primera, adapten les seues instal·lacions i serveis al que estableix la present norma, tindran accés prioritari a les diverses línies d'ajudes, subvencions i beneficis que en matèria turística establesca la Generalitat Valenciana. Tot això d'acord amb els programes que a l'efecte siguen aprovats per l'Agència Valenciana del Turisme.

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS [13]

 

Primera. Dispenses.

Amb caràcter excepcional i en atenció a les especials circumstàncies que puguen donar-se, ponderades en conjunt la concurrència de les condicions exigides i el nombre i la qualitat dels servicis oferits, i previs els informes tècnics necessaris a l'efecte, la secretària autonòmica de Turisme, o l'òrgan que tinga la competència, mitjançant una resolució motivada, podrà dispensar del compliment d'alguna de les exigències previstes per a la classificació d'un establiment sempre que es complisquen els requisits següents:

1. Que en cap cas no es referisca la dispensa als requisits tècnics generals previstos en els articles 10 a 18.

2. Que s'aporte una memòria explicativa sobre els requisits compensatoris que justifiquen la dispensa.

3. Que s'aporte un informe del sector afectat sobre la dispensa sol·licitada.

 

Segona. Inexactituds, falsedats o omissions de caràcter essencial

Als efectes del que establix el present Decret i amb l'objecte de complir al principi de tipicitat de l'article 129 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, per a la identificació correcta de les conductes que constituïxen infracció administrativa i la determinació precisa de les sancions que puguen comportar, es considera inexactitud, falsedat o omissió de caràcter essencial en dades, manifestacions o documents aquella que:

1. Afecte l'acreditació de la personalitat física o jurídica de la persona interessada .

2. Puga implicar risc per a la seguretat de les persones i, en especial:

a) La mancança de la documentació preceptiva en matèria de prevenció i protecció contra incendis i/o l'existència de deficiències en la matèria.

b) La falta d'elaboració i implantació, en cas de resultar exigible, d'un manual d'autoprotecció.

3. Afecte la declaració responsable i comprometa la classificació dels establiments d'allotjament turístic respecte la seua modalitat, grup o requisits que diferencien les distintes categories; els títols que acrediten disponibilitat de l'immoble i, si fa el cas, la disponibilitat dels projectes o l'obtenció de la declaració d'interés comunitari, llicències urbanístiques i ambientals.

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

 

Queda derogat el Decret 63/1986, de 19 de maig, modificat pel Decret 89/1989, de 12 de juny, del Govern Valencià, sobre Ordenació de Campaments de Turisme.

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera [14]

La consellera de Turisme està facultada per dictar totes les disposicions que calguen per al desplegament i execució del present decret, en l'exercici del que disposa l'article 44 de la Llei de Govern Valencià.

 

Segona

El present decret entrarà en vigor als vint dies de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

 

València, 30 de juliol de 2002

 

El president de la Generalitat Valenciana,

JOSÉ LUÍS OLIVAS MARTÍNEZ

 

 

ANNEX [15]

 

COMUNICACIÓ/DECLARACIÓ RESPONSABLE REFERENT A L'ACTIVITAT D'ALLOTJAMENT EN CAMPAMENTS DE TURISME REGULATS PEL DECRET 119/2002, DE 30 DE JULIOL, DEL CONSELL.

 

 

Veure imatge (pdf)