Disposicion Consolidada

TEXT CONSOLIDAT

 

Última revisió 07.06.2018

 

DECRET 137/2003, de 18 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual regula la jornada i l'horari de treball, els permisos, les llicències i les vacances del personal al servici de les institucions sanitàries de la Generalitat dependents de la Conselleria de Sanitat.

 

(DOGV núm. 4551 de 24.06.2003) Ref. 3513/2003

 

Pel Decret 34/1999, de 9 de març, el Consell de la Generalitat va regular les mateixes matèries que són objecte d'esta norma però per al personal de l'administració del Consell, excloent expressament del seu àmbit d'aplicació el personal destinat en institucions sanitàries, a més del personal docent i de justícia. L'exclusió esmentada obeïx i se sustenta en diferents motius, tant de fons com de forma. Per la naturalesa del servici prestat, que al seu torn justifica les diferències de règim jurídic, no cal abundar en la idea que la transcendència molt especial de la funció de protecció de la salut que tenen encomanada les institucions sanitàries de la Conselleria de Sanitat, tant les que presten assistència sanitària directa, en els seus vessants d'atenció primària i especialitzada, com les que componen la xarxa de la salut pública preventiva, és una causa suficient per a establir unes normes específiques, que obeïxen en essència a garantir la continuïtat del servici de protecció de la salut per mitjà de l'establiment de sistemes de distribució del temps de treball adequats a este fi, en què per la seua banda queden convenientment arreplegats els descansos del personal.

En la forma, el fòrum de negociació del qual emana el Decret 34/1999, en aplicació de la Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servici de les Administracions Públiques, constituït per la Mesa Sectorial de la Funció Pública i la Comissió d'Interpretació, Vigilància i Estudi del II Conveni Col·lectiu del personal laboral al servici de l'administració autonòmica, no resulta competent per a adoptar decisions en esta matèria respecte al personal sanitari, entés en l'accepció donada pel Decret 71/1989, de 15 de maig, del Consell de la Generalitat, ja que la negociació de les qüestions que afecten este personal té la seua seu, precisament, en un fòrum específic: la Mesa Sectorial de Sanitat, en què es troben representats, d'una banda, els òrgans gestors de la Conselleria de Sanitat i, de l'altra, les organitzacions sindicals amb representació en este àmbit.

La Generalitat disposa, quant al seu personal sanitari, gestionat per la Conselleria de Sanitat, de la mateixa autonomia normativa que per al personal gestionat des de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, sense perjudici de l'adequació que puga resultar necessària en algun aspecte quan vigirà el futur Estatut Marc del Personal d'Institucions Sanitàries. Però l'exercici d'eixa competència no admet més demora, a causa de la concurrència de diversos factors.

Primer, el mer transcurs del temps des que es van aprovar els diferents estatuts de personal d'institucions sanitàries de la Seguretat Social, que constituïxen el gruix del personal sanitari, posa cada vegada més de relleu l'obsolescència del seu contingut en esta matèria, que no només divergix entre cada un d'estos estatuts, sinó que patix de profundes llacunes que sempre resulta complicat omplir i integrar amb normes posteriors.

Segon, la coexistència dins del personal sanitari de col·lectius de personal funcionari i laboral entre la majoria de personal estatutari en els mateixos centres de treball, però amb diferent règim de condicions de treball, ocasiona no només incertesa i malentesos en la norma d'aplicació, sinó també una evident distorsió en la gestió del personal.

Tercer, el personal amb adscripció als diferents centres de Salut Pública, la relació d'ocupació del qual és majoritàriament funcionarial d'administració especial, té per a això la consideració de personal sanitari, pel fet que estos centres de treball també mereixen la qualificació d'institucions sanitàries, amb les conseqüències encadenades que la seua gestió és competència de la Conselleria de Sanitat, els seus representants se sumen a la Mesa Sectorial de Sanitat, és en este fòrum on es negocien les seues condicions de treball i així els arriba l'exclusió de l'aplicació del Decret 34/1999, la qual cosa en el seu cas és especialment greu ja que, exclosos de la norma que s'aplica a la generalitat del personal amb la seua mateixa relació d'ocupació, no compten amb un cos normatiu propi.

I quart, com a colofó, la necessitat de comptar amb una norma única, en la qual troben resposta amb claredat i uniformitat en les situacions semblants tots els col·lectius que componen el personal sanitari, siga quina siga la seua relació d'ocupació, superant la dispersió normativa i dotant de seguretat jurídica a esta matèria, en què s'assimilen les modificacions normatives que han incidit en este àmbit i es reba d'una manera adequada la legislació de la Unió Europea, especialment la Directiva 93/104/CE, del Consell, sobre l'ordenació del temps de treball. A este respecte, també es recullen expressament les excepcions imprescindibles -per la competència de la Comunitat Valenciana sobre la regulació de la jornada de treball del seu personal amb un vincle d'ocupació de naturalesa administrativa- ja que el manteniment de la prestació sanitària pública, en circumstàncies determinades de centres de treball o d'especialitats concretes, porta obligadament a postergar i compensar el descans diari o setmanal que no ha pogut ser gaudit en tot o en part.

Este decret s'aprova després de la negociació amb les centrals sindicals més representatives presents en la Mesa Sectorial de Sanitat, d'acord amb el que preveu la Llei 9/1987, de 12 juny, d'òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servici de les Administracions Públiques.

Per això, a proposta del conseller de Sanitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i després de la deliberació del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 18 de juliol 2003,

 

DECRETE

 

CAPÍTOL I. Àmbit d'aplicació

 

Article 1. Àmbit d'aplicació

Este decret s'aplicarà a tot el personal, siga quina siga la naturalesa de la seua relació d'ocupació, que estiga adscrit o depenga d'institucions sanitàries de la Generalitat Valenciana dependents de la Conselleria de Sanitat, en les quals s'inclouen tant les d'Atenció Primària com d'Especialitzada, les àrees de salut, els centres de Salut Pública i les unitats de direcció i gestió respectives, així com els dispositius d'atenció sanitària urgent i el Centre de Transfusions de la Comunitat Valenciana, i qualsevol altra unitat o servici que estiga integrat en el dispositiu sanitari públic i tinga dependència orgànica i funcional de la Conselleria de Sanitat. No s'aplicarà al personal destinat en els servicis centrals i les direccions territorials de la Conselleria de Sanitat.

 

CAPÍTOL II. Jornada de treball

 

Article 2. Personal d'Atenció Primària, Especialitzada i Centre de Transfusions

1. El temps de treball del personal dependent d'institucions d'Atenció Primària i Especialitzada, i també del Centre de Transfusions, es complirà en una jornada ordinària de trenta-set hores i vint minuts setmanals si es fa en horari diürn (entre les 8 i les 22 hores), més la dedicació que corresponga com a jornada complementària per guàrdies o atenció continuada en les categories que tinguen assignada esta modalitat, amb el límit assenyalat en el paràgraf següent. En les categories que no tenen assignada jornada complementària i s'atén el servici en torns de matins, vesprades i nits, cada hora de temps de treball en horari nocturn (entre les 22 i les 8 hores) equivaldrà a 1,25 hores de treball en horari diürn, açò és, cada 10 hores nocturnes són com 12 hores i 30 minuts d'horari diürn. El compliment efectiu d'esta jornada s'especifica en els següents epígrafs.

Es considera temps de treball únicament els períodes durant els quals el personal estiga en el treball, a disposició del centre i fent la seua activitat. No superarà les quaranta-huit hores setmanals de mitjana en còmput anual, llevat de situacions d'extrema necessitat assistencial i amb respecte dels principis generals de protecció de la salut i la seguretat dels treballadors. Este límit podrà ser sobrepassat comptant amb l'acceptació voluntària del personal, del qual cada centre elaborarà un registre actualitzat a disposició de l'autoritat competent en la supervisió i vigilància de la seguretat i salut dels treballadors.

2. La jornada ordinària de treball assenyalada es complirà i distribuirà de manera que permeta un descans diari mínim de dotze hores consecutives, un descans setmanal de trenta-sis hores consecutives i la lliurança de dos dissabtes de cada tres. No obstant això, s'exceptua el gaudi dels descansos anteriorment citats quan confluïsquen amb el torn de guàrdia o atenció continuada, que es compensaran com indica la disposició addicional segona. La jornada de treball anual es minorarà amb tants dies lliures, comptats per jornades de 7 hores, com festius figuren en el calendari laboral, i també amb la lliurança de les jornades dels dies 24 i 31 de desembre i de la vespra del dia més assenyalat en la setmana de festes locals, que es gaudiran preferentment en el mateix festiu sempre que el servici ho permeta. El descans reparador del temps de treball prestat en vespra de diumenge o festiu es complix en el gaudi de la pròpia festivitat. L'assignació de jornada complementària de guàrdia o atenció continuada que s'inicie en dissabte afegirà el dret al descans d'un dissabte addicional als recollits al principi d'este paràgraf.

3. En còmput anual, la jornada ordinària efectiva en totes les categories professionals que es desprén de l'aplicació dels criteris ressenyats en els paràgrafs precedents, minvada a més amb el gaudi de la llicència de 6 dies a l'any per assumptes particulars, queda fixada per a l'any 2003 de la manera següent:

Jornada o torn en horari diürn: 1.625 hores, equivalents a la prestació de 232 jornades de 7 hores, amb una resta d'1 hora.

Torn fix en horari nocturn: 1.300 hores, que equivalen a la prestació de 130 jornades de 10 hores.

Torn rodat tipus: 1.520 hores, prestades en 42 jornades de 10 hores en horari nocturn i 157 jornades de 7 hores en horari diürn, amb una resta d'una hora.

S'incorpora en un annex a este decret una taula de càlcul de la jornada anual efectiva segons el nombre de nits que s'ha treballat.

Per a això, es considera:

1. Torn diürn: és el que es fa entre les 8 i les 22 hores, bé en horari de matí o en horari de vesprada; bé uns dies en horari de matí i uns altres en horari de vesprada.

2. Torn nocturn: és el que comença a les vint-i-dos hores i acaba a les huit del matí de l'endemà. Té les particularitats següents: podrà prestar-se tant en nits consecutives, de manera voluntària, amb un descans diari de catorze hores, com alternes; el nombre màxim de nits consecutives serà de quatre; el descans diari i setmanal es troba implícit i complit en qualsevol modalitat de jornada setmanal en torn de nits, mentre que no genera ni s'aplica la lliurança de dissabtes. El torn fix nocturn ha de resultar absolutament excepcional, excepte per una necessitat assistencial justificada, i es fixa com a regla general la realització de 62 nits a l'any com a màxim, complint la resta de la jornada en torn diürn.

3. Torn rodat: és el règim de treball en què se presta la jornada anual en cicles regulars integrats per jornades de torn diürn junt amb jornades de torn nocturn. El còmput de jornada efectiva anual de 1.520 hores pertany al torn rotatori de cicle tipus, però és possible establir qualsevol altra proporció entre torn diürn i torn nocturn, segons les necessitats del servici i el nombre de personal afectat, que comportarà una jornada efectiva anual diferent i proporcional.

Siga quina siga la proporció i distribució de jornades de torn diürn/jornades de torn nocturn que s'assigne al personal, haurà de complir-se l'equació següent, aplicant el coeficient d'equivalència del treball nocturn:

(nombre d'hores de treball efectiu prestades en torn nocturn x 1,25) + nombre d'hores de treball efectiu prestades en torn diürn = 1.625

A partir de 63 jornades nocturnes, el coeficient reductor serà igualment d'1,25.

La fixació del concepte de torn rodat per al còmput de la jornada no afecta la percepció del complement de turnicitat, que es continuarà pagant al personal el règim de prestació de la jornada ordinària del qual siga d'alternança entre distints torns, encara que entre estos torns no es trobe necessàriament el de nit; tot això d'acord amb la normativa vigent, en cada cas, en matèria retributiva.

4. El còmput d'hores efectives de treball que s'establix en el punt 2.3 prevaldrà sobre qualsevol contradicció que puga sorgir de l'aplicació dels criteris continguts en apartats precedents.

5. S'exclou d'estes normes generals sobre la jornada el personal de quota o zona no integrat, tant de Primària com d'Especialitzada, fins i tot el facultatiu especialista de quota salaritzat, que es regirà pel seu propi règim.

6. La jornada en còmput anual de l'any 2003 establida en l'article 2.3 experimentarà una reducció progressiva durant els anys 2004, 2005 i 2006, de la forma que s'indica a continuació:

 

Any 2004:

- Jornada o torn en horari diürn: 1.617 hores.

- Torn fix en horari nocturn: 1.277 hores.

- Torn rodat tipus: 1.512 hores.

 

Any 2005:

- Jornada o torn en horari diürn: 1.596 hores.

- Torn fix en horari nocturn: 1.254 hores.

- Torn rodat tipus: 1.491 hores.

 

Any 2006:

- Jornada o torn en horari diürn: 1.589 hores.

- Torn fix en horari nocturn: 1.238 hores.

- Torn rodat tipus: 1.484 hores.

 

El torn rodat tipus en cada exercici es calcularà igualment, aplicant el coeficient 1,25, segons el que preveu el punt 2.3 d'este decret.

Article 3. Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències - Servici d'Assistència Mèdica Urgent (CICU - SAMU)

La jornada del personal de CICU - SAMU serà també de trenta-set hores i vint minuts setmanals en horari diürn i l'equivalent en horari nocturn, en proporció a la jornada de treball que es complisca dins d'un o un altre horari, en còmput mensual o anual.

 

Article 4. Centres de Salut Pública

El personal dels centres de Salut Pública té una jornada de 40 hores setmanals per a la persona el lloc de la qual tinga assignat un complement específic de dedicació exclusiva a l'administració pública, i de 37 hores i mitja quan no es perceba el complement esmentat.

 

Article 5. Pausa durant el treball

Quan el temps de treball diari siga superior a 6 hores continuades, hi haurà una pausa d'una duració de vint minuts, la fixació concreta de la qual al llarg de la jornada es farà a judici del responsable de la unitat de manera que no afecte les necessitats del servici. El temps consumit en esta pausa té la condició de temps de treball.

 

Article 6. Jornades inferiors a l'establida

El personal que exercisca un lloc amb una jornada inferior a l'establida amb caràcter general, així com els professionals que facen una jornada reduïda a l'empara d'una norma legal, experimentaran una minoració proporcional en tots els seus conceptes retributius, inclosos els triennis, mentre romanga o es mantinga la situació esmentada.

 

CAPÍTOL III. Horari de treball

 

Article 7. Atenció Especialitzada

1. L'horari de treball del personal d'Atenció Especialitzada serà, en les categories de personal que fan la totalitat del seu temps de treball en jornada ordinària distribuïda de dilluns a diumenge a torns, fixos o rotatoris, de 8 a 15 hores, de 15 a 22 hores, i de 22 a 8 hores. En les categories que tenen assignada una jornada ordinària més una de complementària de guàrdies, l'horari de treball de compliment de la jornada ordinària serà de 8 a 15 hores de dilluns a divendres i un dissabte de cada tres, sense perjudici del que establix l'article 9, a més de la dedicació que corresponga per guàrdies o atenció continuada. No obstant això, subsistix l'atribució de la direcció del centre de variar la franja horària referida o autoritzar un altre horari més flexible segons que requerisquen les necessitats assistencials de determinats servicis o circumstàncies especials, després d'escoltar la junta d'hospital i d'informar la junta de personal.

2. Els torns seran establits per la direcció de l'hospital a proposta de la direcció corresponent de manera que queden cobertes les necessitats de la institució. La prestació del treball en una determinada modalitat de torn no genera la consolidació del dret a continuar fent-ho. La direcció del centre podrà modificar l'adscripció del torn quan ho aconsellen les circumstàncies del servici. Els motius de la modificació esmentada s'explicaran per escrit i es notificaran al personal afectat.

3. Amb caràcter general, la distribució de la turnicitat es farà de manera homogènia entre tot el personal mitjançant la implantació de torns rodats de matins, vesprades i nits quan ho requerisca el servici. No obstant això, prèviament es donarà l'opció al personal de triar la modalitat de torn que li resulte més convenient, sempre que queden cobertes les necessitats del servici i la disponibilitat pressupostària ho permeta. Quan hi haja més persones que demanen un determinat torn de les necessàries per a atendre'l, es farà una rotació entre estes persones. Es prendran en consideració per a l'assignació dels torns les circumstàncies de salut ben acreditades i les càrregues familiars excepcionals.

4. Especialistes de quota. Els especialistes de quota tindran un horari de consulta de dos hores i mitja diàries, que distribuirà al llarg de la franja d'obertura del centre d'especialitats de què depenguen el seu director segons convinga a la satisfacció millor de la demanda assistencial i a les necessitats organitzatives del centre. Addicionalment, els especialistes de quota quirúrgica han de prestar fins a dos hores i mitja diàries més en sessions quirúrgiques, que seran agrupades segons les disponibilitats de quiròfans d'acord amb la programació de l'activitat.

El compliment de la jornada complementària de guàrdies serà voluntari, i requerirà l'autorització expressa del director del centre d'especialitats.

 

Article 8. Atenció Primària

1. L'horari de ple funcionament, o funcionament ordinari, durant el qual es fa tota classe d'activitat programada i d'assistència i atenció ordinàries a més d'atendre les urgències pròpies d'este nivell assistencial, dels centres de salut es fixarà entre les 8 i les 21 hores amb caràcter general, segons les característiques i la demanda assistencial de cada zona de salut. El personal d'Atenció Primària acomodarà la seua jornada ordinària de treball en els torns diaris, de set hores de treball continuat, que siguen necessaris per a cobrir el servici durant tot este horari, més el compliment de l'atenció continuada en les categories que tinguen assignada esta modalitat. La distribució i el règim d'esta turnicitat es determinarà en el reglament de l'equip d'Atenció Primària. Si no n'hi ha, serà establida pel director de l'àrea d'Atenció Primària, a proposta del coordinador de l'equip d'Atenció Primària, de manera que queden cobertes les necessitats del servici amb una distribució de les càrregues equitativa entre tot el personal de l'equip.

2. Fins que no s'extingisquen les seues places, el personal d'Atenció Primària no integrat en l'equip d'Atenció Primària, els funcionaris tècnics de l'Estat al servici de la sanitat local amb quota assignada de Seguretat Social i el personal estatutari de quota i zona, passaran consulta diària de dos hores i mitja de dilluns a divendres en l'horari que s'assigne i cobriran els avisos domiciliaris de la seua quota de 9 a 17 hores, més la jornada de dissabtes que els corresponga i, voluntàriament, el torn d'atenció continuada, que es prestarà junt amb el personal integrat en l'equip d'Atenció Primària.

 

Article 9. Normes sobre l'horari comunes a Atenció Primària i Especialitzada

1. Desplaçament d'horari

El personal mèdic que perceba el complement específic B de dedicació exclusiva podrà ser requerit per a modificar l'horari de treball que tinga assignat del matí a la vesprada o viceversa, segons que requerisquen les necessitats assistencials.

En institucions d'Atenció Especialitzada, el personal mèdic que perceba el complement específic C podrà ser requerit fins a sis vegades al mes per a treballar en horari de vesprada en una jornada de set hores que no podrà concloure més enllà de les 22 hores, en substitució de la jornada de matí. En l'àmbit de l'Atenció Primària, per al personal mèdic que perceba este complement específic i tinga assignat ordinàriament l'horari de matí, el desplaçament d'horari consistirà a prestar la jornada de vesprada fins a sis vegades al mes; i, quan es tinga assignat normalment l'horari de vesprades, podrà desplaçar-se la jornada a la de matins fins a sis vegades al mes.

En tots els casos, esta prestació de treball s'entén com a jornada ordinària, de manera que durant esta jornada es presta activitat programada i assistència i atenció ordinàries, a més de l'atenció sanitària urgent pròpia de cada nivell assistencial.

2. Reforços de servici

Tot el personal, siga quina siga la seua categoria, el complement específic que perceba i l'horari de treball que complisca usualment, podrà ser requerit per a prestar reforços assistencials d'una duració entre dos hores i mitja i cinc hores entre les 16 i les 21 hores a fi de completar, si correspon, la jornada ordinària establida en còmput mensual o anual. A més, el reforç de servici podrà acordar-lo la direcció com a substitució de la jornada de dissabtes si així satisfà millor les necessitats del servici.

 

Article 10. Torn de guàrdia o atenció continuada

1. El torn de guàrdia o atenció continuada s'iniciarà quan acabe l'horari de funcionament ordinari del centre, unitat o servici corresponent, i conclourà quan es reprenga. No obstant això, també podrà ser coincident amb l'horari d'obertura ordinari quan el personal en jornada ordinària siga insuficient per a atendre les urgències a més del seu treball programat. Com a excepció del descans diari, es prestarà en torns de fins a 24 hores, encara que si es fa a continuació immediata de la jornada ordinària, la suma d'estos dos períodes tampoc podrà excedir 24 hores. El descans conseqüent al torn de guàrdia o atenció continuada amb presència física continuada serà de 24 hores, la qual cosa implica l'exempció de la porció de jornada ordinària eventualment coincident.

2. Quan la guàrdia es preste en la modalitat de localització i haja requerit la presència física del facultatiu en el centre de treball durant més de dos hores continuades que acaben mes enllà de la 1,00 hores del dia, la jornada ordinària del matí següent s'iniciarà a les 11 hores i es prolongarà en l'horari de vesprada si ho permeten el servici i el règim de dedicació del facultatiu. Queda exempt de la resta d'eixa jornada en cas contrari. La presència física durant més de dos hores entre les 2,00 i les 6,00 hores del dia determinarà l'exempció de la jornada ordinària matutina següent o bé la substitució d'esta jornada per la jornada de vesprada quan el servici i el règim de dedicació del facultatiu ho permeten. La presència física de quatre hores o més, comptades des de la 1,00 hores del dia, implicarà en tots els casos l'exempció de la jornada ordinària del matí següent.

 

Article 11. CICU - SAMU

L'horari de treball del personal de CICU - SAMU cobrirà la totalitat del dia, tots els dies de l'any, i es distribuirà en jornades de treball a torn rodat de 8 hores de duració en el CICU i no superior a 12 hores en el SAMU, excepte circumstàncies puntuals excepcionals o de força major.

 

Article 12. Centres de Salut Pública

L'horari de treball del personal dels centres de Salut Pública serà de dilluns a divendres de 8 a 15 hores, més dos vesprades de dos hores i mitja en el cas de tindre assignat el complement específic d'exclusivitat i una en el cas de no tindre'l. El personal veterinari adaptarà el seu horari a les funcions del seu lloc de treball, sota la supervisió del coordinador veterinari i amb l'aprovació del coordinador/director del centre de Salut Pública. Esta fixació de l'horari amb caràcter general s'entén sense perjudici de les circumstàncies especials de determinats llocs de treball que puguen exigir la realització de torns, el treball nocturn o en festius o l'establiment addicional d'un torn d'alerta localitzada, la regulació específica del qual en este àmbit tindrà aplicació preferent.

 

Article 13. Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana

El Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana i les dependències i unitats que té assignades portarà a efecte el compliment de la jornada de manera semblant a la que s'ha establit per a les institucions d'Atenció Especialitzada, amb l'excepció del personal relacionat amb els equips mòbils, que s'ajustarà a l'horari més adequat per a la realització de les seues funcions.

 

Article 14. Control horari i justificació d'absències

1. Tot el personal estarà obligat a registrar les seues entrades i eixides del centre de treball mitjançant els sistemes que implanten els directors o coordinadors i autoritze l'òrgan directiu de la Conselleria de Sanitat que tinga l'atribució sobre esta matèria. Els sistemes de control d'assistència seran homogenis i s'establiran els mitjans necessaris per al seguiment en tots els centres.

2. Les absències i la resta d'incidències es notificaran immediatament al responsable jeràrquic, sense perjudici de la justificació prèvia o posterior segons el cas, el qual al seu torn ho comunicarà a la unitat de personal corresponent. En els casos d'incapacitat temporal i maternitat, serà obligatòria la presentació tant de l'informe de la baixa mèdica, a partir del segon dia de malaltia, com dels informes de confirmació o, si és el cas, el comunicat de l'alta mèdica, expedits pel metge competent. [1]

3. S'aplicarà al personal sanitari la deducció proporcional d'havers per diferències entre la jornada reglamentària de treball i la feta efectivament pel personal, establida en el Decret 167/1992, de 16 d'octubre, del Consell de la Generalitat:

3.1. La deducció d'havers es calcularà prenent com a base la totalitat de les retribucions íntegres mensuals que perceba el personal dividida per trenta i, al seu torn, este resultat pel nombre d'hores que el personal tinga obligació de complir com a mitjana cada dia. L'import obtingut determinarà el valor de l'hora que haurà d'aplicar-se al temps de treball no complit.

3.2. La unitat de control horari de cada centre notificarà en el propi centre de treball, durant els 15 primers dies del mes, la minva de treball detectada referida al mes anterior, a la qual la persona interessada podrà al·legar el que estime oportú en termini de deu dies hàbils. La direcció del centre, a continuació, resoldrà el que corresponga, que es portarà a efecte, si és procedent, en la nòmina següent a la resolució esmentada. Atés que el temps de treball no prestat no genera dret a salari, la falta de notificació per la no-assistència reiterada del treballador no impedirà la continuació del procediment.

 

Article 15. Calendari de treball

En les unitats i servicis en què la programació i organització del treball no depenga de l'ús de mitjans o instal·lacions alienes, la direcció de la unitat o del servici, amb l'aprovació de la direcció de què depenga, fixarà calendaris de treball de periodicitat anual, amb l'assignació dels torns i jornades de treball. No obstant això, podran ser alterats per causa de necessitats assistencials ben justificades, quan es produïsquen absències de personal que no hagen sigut considerades i no siga possible la seua substitució immediata, i també quan varien les circumstàncies del servici d'una manera que no es podia haver previst en la programació.

 

CAPÍTOL IV. Permisos i llicències

 

Article 16. Règim general de permisos i llicències

1. S'establix el règim de permisos i llicències que es descriu en els articles següents. Hauran de ser sol·licitats per escrit, amb la justificació documental prèvia o posterior que corresponga, i es gaudiran després de l'autorització de l'òrgan competent, que en el cas dels permisos s'atorgarà amb la mera constatació de la circumstància al·legada. En tots els casos, els motius de la denegació s'explicaran per escrit i es notificaran al personal interessat. S'aplicarà tant al personal fix com al temporal, amb les excepcions que es diran. La parella inscrita en el registre d'unions de fet tindrà la mateixa consideració que el cònjuge.

2. El còmput de graus de parentiu per a l'aplicació del present capítol es farà comptant cada generació ascendint fins a trobar el tronc comú i després, si és el cas, descendint. Així, entre pares i fills hi ha un grau de parentiu per consanguinitat i entre una persona i el seu germà, dos. En el parentiu d'afinitat, es considera que entre cònjuges no es consumix cap grau. Així, entre una persona i el pare o mare del seu cònjuge es compta un grau de parentiu per afinitat, i dos respecte al germà del cònjuge.

 

Article 17. Permisos

1. Per matrimoni o inscripció en el registre d'unions de fet, quinze dies naturals consecutius.

2. Pel naixement d'un fill, adopció o acolliment, tres dies hàbils consecutius, a continuació del fet causant, o cinc si ocorre a més de 100 km de la localitat de residència del treballador. Si succeïxen complicacions greus en el quadre clínic de la mare o del fill, donaran lloc al permís per malaltia greu d'un familiar, que s'afegirà al del naixement.

3. Per la mort del cònjuge o d'un familiar de primer grau, per consanguinitat o afinitat, tres dies hàbils consecutius, a continuació del fet causant, o quatre si succeïx a més de 100 km de la localitat; si la mort és d'un familiar de segon grau, dos dies hàbils consecutius, o tres si succeïx a més de 100 km de la localitat.

4. Per la malaltia greu d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o primer d'afinitat, fins a quatre dies, consecutius o no, sempre que mentrestant hi haja hospitalització o, passada l'hospitalització, s'aporte un certificat facultatiu sobre la persistència de la gravetat i la continuació de la necessitat d'atencions especials en el domicili; fins a sis dies si l'hospitalització o les atencions posteriors succeïxen a més de 100 km del domicili del personal sol·licitant.

5. Pel trasllat del domicili habitual, dos dies naturals consecutius.

6. Pel temps indispensable per al compliment d'un deure inexcusable, de caràcter públic o personal.

7. Per la lactància d'un fill menor de dotze mesos, les treballadores tindran dret a una hora diària d'absència del treball, que podrà dividir-se en dos meitats. Per la seua voluntat es podrà substituir este dret per una reducció de la jornada diària ordinària en una hora, bé al principi o bé al final, amb la mateixa finalitat. Este dret podrà ser exercit pel pare sempre que demostre que la mare l'ha generat i no l'utilitza simultàniament. Quedarà dispensat d'esta acreditació l'home que tinga la custòdia no compartida del fill.

8. Per a atendre, per raons de guarda legal, algun menor de sis anys, o un disminuït físic o psíquic, o un familiar fins a segon grau de consanguinitat o primer d'afinitat que no puga valdre's per ell mateix, i que no exercisquen cap activitat retribuïda, el personal tindrà dret a una reducció de fins a la mitat de la jornada de treball, amb la disminució proporcional del salari.

9. Per a concórrer a exàmens finals alliberadors i la resta de proves definitives d'aptitud i avaluació d'estudis oficials, i proves selectives d'ingrés en l'administració pública, durant el temps necessari per a l'assistència.

10. Per a assistir a consultes, tractaments i exploracions de tipus mèdic, tant pròpies com de menors, ancians o discapacitats al seu càrrec, el personal disposarà del temps indispensable que coincidisca amb la jornada de treball.

11. Pel temps indispensable per a la realització d'exàmens prenatals i tècniques de preparació al part que hagen de fer-se dins de la jornada de treball.

12. Per a fer funcions sindicals o de representació del personal en els termes establits legalment o convencional.

 

Article 18. Llicències

1. Llicències retribuïdes:

1.1. Per assumptes particulars que no tinguen acollida entre els permisos, cada any natural i fins al dia 15 de gener de l'any següent, es podrà gaudir de fins a 6 dies de llicència de lliure disposició, o l'equivalent en hores, a raó de 7 hores per dia quan s'exercisquen jornades diàries superiors. El personal ha de sol·licitar, amb l'antelació suficient, la distribució d'aquests dies a la seua conveniència, que ha de valorar la direcció, i que s'ha de concedir sempre que l'absència no provoque una dificultat especial en el desenvolupament normal del treball. El personal temporal gaudeix de la part proporcional que li correspon dels sis dies, segons el temps de serveis prestats.

El personal té dret a dos dies addicionals d'aquesta llicència en complir el sisé trienni, i un dia addicional més per cada trienni que complisca a partir del huité. [2]

1.2. [3]

1.3. Per a l'assistència a cursos de perfeccionament professional, adequadament homologats, i directament relacionats amb el lloc de treball o la carrera professional del personal, congressos o reunions científiques, podrà concedir-se una llicència per a absentar-se del lloc de treball fins a 40 hores a l'any coincidents amb l'horari de treball. L'autorització d'esta llicència està subordinada a la cobertura de les necessitats del servici, segons el parer de la direcció. Quan l'assistència siga com a professor, ponent o similar, s'haurà d'acreditar junt amb la sol·licitud, per mitjà d'un certificat de la persona responsable de l'organització, que no es percep cap contraprestació de cap tipus.

2. Llicències no retribuïdes:

2.1. El personal fix i el personal temporal amb més de tres anys d'exercici del seu nomenament interí, de substitució o eventual per a atenció continuada, podrà gaudir de permisos sense sou per interés particular d'una duració mínima de 15 dies naturals consecutius i màxima acumulada de tres mesos cada dos anys, la concessió dels quals es troba en tots els casos subordinada a la cobertura adequada de les necessitats del servici.

2.2. Excepcionalment, podran concedir-se permisos sense sou de duració superior a tres mesos quan se sol·liciten per a beques o cursos que contribuïsquen al perfeccionament professional del sol·licitant i les necessitats del servici ho permeten.

 

CAPÍTOL V. Vacances

 

Article 19. [4]

 

Article 20. Irrenunciabilitat de les vacances i supòsits de compensació salarial [5]

1. Les vacances tenen caràcter irrenunciable, no poden compensar-se en metàl·lic i es gaudeixen dins de l'any natural a què corresponen, excepte en els casos que descriu l'article 23.2.

2. No obstant això, i encara que en tots els casos se n'ha de procurar el gaudi efectiu, excepcionalment, a la conclusió dels nomenaments temporals següents, pot liquidar-se la part proporcional de vacances que no s'han gaudit: nomenaments temporals de tres mesos, o menys, de duració, o que concloguen fora del període de vacances, o que concloguen per les causes establides reglamentàriament de manera que el centre no haja pogut preveure el gaudi de les vacances.

També es compensen en salari les vacances de l'any anterior i del corrent que no s'hagen pogut gaudir per raó d'incapacitat temporal o relacionada amb la maternitat, quan després d'aquestes absències s'extingisca el vincle estatutari sense reincorporació.

3. Per a obtindre la quantitat de dies de salari a liquidar es multiplicarà el coeficient 0,083 pels dies del període generador de les vacances que no s'hagen gaudit».

 

Article 21. Durada [6]

1. La durada de les vacances anuals reglamentàries és el mes natural en què es gaudisquen o de trenta dies naturals consecutius, si es fan en un període comprés entre dos mesos. En qualsevol cas, el període de vacances s'acurta o prolonga a fi de contindre 22 dies hàbils de dilluns a divendres. Siga com siga que es gaudisquen, i amb independència del règim de jornada o dels dies i torns de treball concrets que cada persona tinga assignats durant el període de vacances, només pel que fa al còmput de la jornada ordinària anual efectiva, s'imputa pel concepte de vacances un descompte de 163 hores.

2. Si el temps de servei prestat en el període anual a què s'imputa el gaudi de les vacances és inferior a dotze mesos, la durada del període de vacances que ha de concedir-se, en dies hàbils de dilluns a divendres, es calcula a raó de 0,06 dies per cada dia de duració del temps de servei, i s'arredoneix per excés.

3. El personal genera el dret a un dia addicional de vacances en complir quinze anys de serveis prestats, un altre en complir-ne vint, un altre a partir de vint-i-cinc i el quart a partir de trenta. Cada un d'aquests dies addicionals de vacances afig set hores de descompte al còmput de la jornada efectiva anual assenyalat al final del punt primer d'aquest article. Per a establir la quantitat de dies hàbils de dilluns a divendres que ha de contindre el període de vacances del personal amb dret a aquests dies addicionals, quan el temps de servei prestat en el període anual a què s'imputa no siga la totalitat de l'exercici, s'ha de seguir una regla proporcional com la descrita en el punt anterior, açò és, 0,063 dies per cada dia de servei quan hi haja dret a un dia addicional, 0,066 quan en siguen dos, 0,068 en el cas de tres i 0,071 quan en siguen quatre.

4. Pel que fa al còmput temporal per al càlcul de vacances, es considera que hi ha hagut una interrupció de serveis en els períodes corresponents a permisos sense sou i sancions de suspensió.

 

Article 22. Fraccionament [7]

1. Les vacances es poden gaudir de manera ininterrompuda o fraccionada.

2. El personal podrà disposar de fins a 5 dels dies de vacances a què té dret, comptats per jornades de 7 hores, 35 hores, per a gaudir-los a la seua conveniència de manera consecutiva o per separat fora del període de vacances ordinari, si bé el gaudi concret ha de ser acordat amb la persona responsable de la unitat. En el cas que el personal aplique algun d'aquests cinc dies a la lliurança d'alguna jornada de dissabte, diumenge o festiu en que li corresponia treballar, per al còmput del període de vacances gaudit s'entenen consumits igualment els dies corresponents.

3. Els dies, o el corresponent en hores a què al·ludeix el paràgraf anterior, es podran gaudir juntament amb els dies o hores per concepte de llicència de lliure disposició.

4. El dret a vacances restant tindrà lloc dins del període de vacances ordinari en un sol període, com a regla general, o en dos. El menor d'aquests períodes no podrà ser inferior a 7 dies naturals.

5. En tots els casos, i en compliment de la normativa, la suma de dies solts, o la conversió en hores, gaudits fora del període de vacances ordinari, més els dies hàbils de dilluns a divendres en el període o períodes gaudits dins d'aquest, s'ha de correspondre amb el total de dies de vacances a què tinga dret.

6. El fraccionament de vacances restants a què es refereix el punt 4 d'aquest article es farà a petició del personal, amb un informe favorable de la direcció de la unitat a què figure adscrit. La concessió quedarà a criteri de la direcció del centre. La denegació de la petició haurà de ser justificada suficientment i notificada per escrit a la persona interessada».

 

Article 23. Període de vacances [8]

1. Les vacances es faran entre els mesos de juliol i setembre, ambdós inclosos, que constitueixen el període de vacances ordinari.

2. La situació d'incapacitat temporal sobrevinguda una vegada iniciat el gaudi de les vacances les interromprà, i es reprendran amb l'alta.

Quan el període de vacances a què es refereix el primer punt d'aquest article coincidisca en el temps amb una incapacitat temporal derivada de l'embaràs, el part o la lactància natural, o amb el descans per maternitat o el permís de paternitat, es tindrà dret a fer les vacances en acabar les causes ressenyades, encara que haja acabat l'any natural a què corresponguen.

En el cas que el període de vacances coincidisca amb una incapacitat temporal per contingències diferents de les assenyalades en el paràgraf anterior, que impossibilite al personal gaudir-les, totalment o parcialment, durant l'any natural a què corresponen, podran fer-se efectives una vegada acabada la incapacitat i sempre que no hagen transcorregut més de díhuit mesos des del final de l'any en què es van originar.

 

Article 24. Torns de vacances

1. Els torns es distribuiran respectant els acords adoptats pel personal dins de cada una de les unitats, sempre que no s'incomplisca el que establix este decret i es mantinga la funcionalitat de les unitats assistencials.

Tot el personal, també l'interí, substitut o eventual, optarà en igualtat de condicions a estos torns.

2. Si no s'aconseguix un acord en la distribució dels torns de vacances, s'utilitzarà un sistema de rotació que assigne a cada membre de la unitat un orde de prioritat amb què tindrà dret a triar el seu torn de vacances.

En les institucions, unitats o servicis en què este sistema s'estiga utilitzant, podrà continuar aplicant-se sense alterar l'orde concret de prioritats que se'n deriven.

3. Si es produïxen en la unitat incorporacions de personal que haja generat i no gaudit dret a vacances, es respectarà la programació de vacances en eixe any i s'adaptarà este personal al torn que tenia adjudicat la plaça que vaja a ocupar i, si no és el cas, a les necessitats assistencials de la unitat de destinació per a les seues vacances.

El personal que per necessitats del servici siga traslladat d'unitat dins de l'àrea o zona bàsica de salut després de la data de celebració del sorteig conservarà el torn de vacances que li haja correspost.

 

Article 25. Incentiu de les vacances

1. Amb caràcter voluntari i, en tots els casos, supeditat a les necessitats del servici, el personal de les categories en què habitualment hi ha dificultats de substitució podrà fer les vacances fora del període ordinari, sempre que no coincidisca amb les festivitats de Pasqua i Nadal.

2. Sempre que corresponga a un pla de vacances prèviament fixat que aconselle, segons el parer dels responsables de les unitats, dilatar el període vacacional, es compensarà el fet de fer les vacances voluntàriament fora del període ordinari amb la concessió de tres dies extra de vacances.

 

Article 26. Calendari de vacances

Abans d'aprovar-lo, es farà arribar als representants sindicals el calendari de vacances, els quals podran emetre un informe sobre el contingut i presentar propostes per a modificar-lo. Una vegada aprovat el calendari, els directors de les institucions notificaran individualment al personal el període o períodes en què podrà disfrutar les vacances.

 

CAPÍTOL VI. Permisos, llicències i vacances del personal dels centres de salut pública

 

Article 27. Permisos, llicències i vacances del personal dels centres de Salut Pública

Els permisos, llicències i vacances del personal dels centres de Salut Pública els ordena el règim establit en els articles 9 i 10 del Decret 34/1999, de 9 de març, del Consell de la Generalitat. El desplegament i l'aplicació del decret esmentat a este personal s'atribuïx als òrgans de la Conselleria de Sanitat en la mesura de les seues competències respectives en matèria de personal sanitari.

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

 

Primera. Categories de personal que tenen assignades guàrdies o torns d'atenció continuada

Les categories de personal que tenen assignada la realització de guàrdies o atenció continuada com a jornada complementària de l'ordinària són les de personal facultatiu, tant en Atenció Primària com en Especialitzada, i les de personal sanitari no facultatiu en Primària. Es faculta especialment la Conselleria de Sanitat per a regular este règim de treball, així com per a assignar-lo a altres categories o per a establir el règim de treball a torns en jornada ordinària en les categories que en l'actualitat el tenen assignat.

 

Segona. Excepcions al règim general de descansos establit en la Directiva 93/104/CE, del Consell

L'ordenació del temps de treball que es desprén d'esta norma que no siga compatible amb el règim general de descansos establit en la Directiva 93/104/CE té la consideració expressa d'excepció en els termes de l'article 17 d'esta directiva, i es compensa com s'establix a continuació.

El descans diari de dotze hores que no puga complir-se per la coincidència amb la guàrdia de presència física o amb el torn d'atenció continuada es troba compensat en el descans de 24 hores continuades consegüent, i si resta alguna porció de descans diari sense disfrutar a causa de la presència física en el centre durant la modalitat de guàrdia localitzada, es compensa en el descans que seguix després de la jornada ordinària de l'endemà que haja de ser complida en els termes de l'article 10.2. El descans diari que resulte inferior a l'establit quan es fa el canvi del torn de vesprada al de matí es compensarà en el descans següent a eixa primera jornada del torn de mat, el qual haurà de tindre una duració mínima de dotze hores més el temps de descans no disfrutat a causa del canvi de torn, si bé es procurarà intercalar entre els torns el dia de descans setmanal.

Per la seua banda, el descans setmanal, per al qual es declara un període de referència de catorze dies, quan sofrix el retall de dotze hores per la prestació de la guàrdia o torn d'atenció continuada que conclou el diumenge a les 8 hores, es compensa en el descans setmanal del cap de setmana següent en què l'últim dia de treball de la jornada setmanal siga el divendres, el període de descans continuat del qual és de 65 hores, i també en la lliurança addicional d'un dissabte que recull l'article 2.2.

 

Tercera. Aplicació al personal sanitari amb vincle d'ocupació per a la formació

El personal sanitari amb vincle d'ocupació per a la formació es regirà en primer lloc per les normes sobre la jornada que li resulten pròpies, i pel que establix este decret en allò que no dispose específicament el seu règim jurídic.

 

Quarta. Negociació de noves reduccions de la jornada general de treball

D'acord amb el compromís adquirit pel Consell de la Generalitat en el Pacte Valencià pel Creixement i l'Ocupació, quan la jornada establida en l'àmbit de l'administració General es reduïsca i fixe per davall de la jornada establida este decret, es plantejarà a la Mesa Sectorial de Sanitat l'estudi d'una nova reducció de la jornada laboral en l'àmbit de les institucions sanitàries.

 

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

 

Única. Establiment provisional dels procediments de control horari i d'assistència

Dins del termini d'un mes des de l'entrada en vigor d'este decret, cada director d'hospital i coordinador d'equip d'Atenció Primària o de centre de Salut Pública, a través del director d'àrea si és procedent, establiran provisionalment el control horari i d'assistència que es determina en l'article 14, que serà immediatament efectiu, i en sol·licitaran l'autorització al director general de Recursos Humans, sense perjudici de la implantació posterior, si és procedent, de procediments generals homogenis.

 

DISPOSICIONS DEROGATÒRIES

 

Primera

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposen, contravinguen o resulten incompatibles amb el que preveu este decret.

 

Segona

La duració i l'hora d'inici de la guàrdia o torn d'atenció continuada es regirà pel que disposa l'article 10 d'este decret. Queden derogades les previsions sobre açò que conté l'Orde de 21 de gener de 1999, de la Conselleria de Sanitat, per la qual establix el règim de prestació de les guàrdies mèdiques en el Servici d'Atenció Especialitzada i els descansos del personal que en fa (DOGV núm. 3427, de 4 de febrer), modificada per l'Orde de 16 de desembre de 2000 (DOGV núm. 3916, de 12 de gener de 2001), en Atenció Especialitzada; i el Decret 72/2001, de 2 d'abril, del Consell de la Generalitat (DOGV núm. 3975, de 6 d'abril), en Atenció Primària; si bé la resta del contingut d'estes normes continua sent aplicable perquè resulta compatible amb el que establix este decret.

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera

Es faculta el conseller de Sanitat per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al desplegament i l'execució d'este decret.

 

Segona

Este decret vigirà des de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

 

València, 18 de juliol de 2003

 

El president de la Generalitat,

FRANCISCO CAMPS ORTIZ

 

El conseller de Sanitat,

VICENTE RAMBLA MOMPLET

 

 

ANNEX

 

ANY 2003

 

TAULA DE LA JORNADA ANUAL EFECTIVA SEGONS EL NOMBRE DE NITS QUE S'HA TREBALLAT

 

Nombre de jornades de nit	Nombre de jornades de matí o vesprada	Resta en hores	Jornada exigible
0	232	1	1625
1	230	2,5	1622,5
2	228	4	1620
3	226	5,5	1617,5
4	225	0	1615
5	223	1,5	1612,5
6	221	3	1610
7	219	4,5	1607,5
8	217	6	1605
9	216	0,5	1602,5
10	214	2	1600
11	212	3,5	1597,5
12	210	5	1595
13	208	6,5	1592,5
14	207	1	1590
15	205	2,5	1587,5
16	203	4	1585
17	201	5,5	1582,5
18	200	0	1580
19	198	1,5	1577,5
20	196	3	1575
21	194	4,5	1572,5
22	192	6	1570
23	191	0,5	1567,5
24	189	2	1565
25	187	3,5	1562,5
26	185	5	1560
27	183	6,5	1557,5
28	182	1	1555
29	180	2,5	1552,5
30	178	4	1550
31	176	5,5	1547,5
32	175	0	1545
33	173	1,5	1542,5
34	171	3	1540
35	169	4,5	1537,5
36	167	6	1535
37	166	0,5	1532,5
38	164	2	1530
39	162	3,5	1527,5
40	160	5	1525
41	158	6,5	1522,5
42	157	1	1520
43	155	2,5	1517,5
44	153	4	1515
45	151	5,5	1512,5
46	150	0	1510
47	148	1,5	1507,5
48	146	3	1505
49	144	4,5	1502,5
50	142	6	1500
51	141	0,5	1497,5
52	139	2	1495
53	137	3,5	1492,5
54	135	5	1490
55	133	6,5	1487,5
56	132	1	1485
57	130	2,5	1482,5
58	128	4	1480
59	126	5,5	1477,5
60	125	0	1475
61	123	1,5	1472,5
62	121	3	1470
63	119	4,5	1467,5
64	117	6	1465
65	116	0,5	1462,5
66	114	2	1460
67	112	3,5	1457,5
68	110	5	1455
69	108	6,5	1452,5
70	107	1	1450
71	105	2,5	1447,5
72	103	4	1445
73	101	5,5	1442,5
74	100	0	1440
75	98	1,5	1437,5
76	96	3	1435
77	94	4,5	1432,5
78	92	6	1430
79	91	0,5	1427,5
80	89	2	1425
81	87	3,5	1422,5
82	85	5	1420
83	83	6,5	1417,5
84	82	1	1415
85	80	2,5	1412,5
86	78	4	1410
87	76	5,5	1407,5
88	75	0	1405
89	73	1,5	1402,5
90	71	3	1400
91	69	4,5	1397,5
92	67	6	1395
93	66	0,5	1392,5
94	64	2	1390
95	62	3,5	1387,5
96	60	5	1385
97	58	6,5	1382,5
98	57	1	1380
99	55	2,5	1377,5
100	53	4	1375
101	51	5,5	1372,5
102	50	0	1370
103	48	1,5	1367,5
104	46	3	1365
105	44	4,5	1362,5
106	42	6	1360
107	41	0,5	1357,5
108	39	2	1355
109	37	3,5	1352,5
110	35	5	1350
111	33	6,5	1347,5
112	32	1	1345
113	30	2,5	1342,5
114	28	4	1340
115	26	5,5	1337,5
116	25	0	1335
117	23	1,5	1332,5
118	21	3	1330
119	19	4,5	1327,5
120	17	6	1325
121	16	0,5	1322,5
122	14	2	1320
123	12	3,5	1317,5
124	10	5	1315
125	8	6,5	1312,5
126	7	1	1310
127	5	2,5	1307,5
128	3	4	1305
129	1	5,5	1302,5
130	0	0	1300