LLEI 6/2021, de 12 de novembre, de la Generalitat, de protecció i promoció del palmeral d'Elx.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 9218 de 18.11.2021 | |
| Número identificador: | 2021/11659 | |
| Referència Base de Dades: | 010586/2021 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 19.11.2021 Aquesta disposició afecta: Deroga: Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Patrimoni cultural Promoció cultural Descriptors: Temàtics: arbre, arboricultura, hort, patrimoni cultural, bé cultural , Patronat El Palmeral d'Elx, registre, òrgan col.legiat, monografies Descriptors toponímics: Elx
LLEI 6/2021, de 12 de novembre, de la Generalitat, de protecció i promoció del palmeral d'Elx. [2021/11659]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:
Índex
Preàmbul
CAPÍTOL I. Objecte i àmbit d'aplicació
Article 1. Objecte.
Article 2. Àmbit territorial d'aplicació.
Article 3. Béns d'interès cultural i béns de rellevància local.
CAPÍTOL II. Definicions
Article 4. Palmerar, Horts, Agrupacions i Palmeres aïllades.
Article 5. Altres elements patrimonials propis.
CAPÍTOL III. Règim de protecció del Palmerar d'Elx
Article 6. Àmbit de protecció.
Article 7. Actuacions administratives i règim de tutela.
Article 8. Usos permesos.
Article 9. Integració i qualitat paisatgístiques.
Article 10. Planejament.
Article 11. Drets i obligacions dels titulars.
CAPÍTOL IV. Òrgans de gestió del Palmerar d'Elx
Article 12. Òrgans de gestió del Palmerar d'Elx.
Article 13. El Patronat.
Article 14. La Junta Gestora.
Article 15. La Comissió Tècnica.
Article 16. Servei de Vigilància i Inspecció.
Article 17. Foment de l'ofici de palmerer/a en el manteniment i vigilància del Palmerar.
CAPÍTOL V. Registre del Palmerar d'Elx
Article 18. Objecte i dades del Registre.
Article 19. Competència i gestió.
CAPÍTOL VI. Instruments de planificació i gestió
Article 20. Pla director del Palmerar d'Elx.
Article 21. Contingut del Pla director.
Article 22. Publicitat i transparència.
CAPÍTOL VII. Règim sancionador
Article 22. Infraccions.
Article 23. Potestat sancionadora i garantia.
Article 24. Sancions.
Article 25. Prescripció.
Article 26. Expropiació.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
DISPOSICIONS FINALS
PREÀMBUL
I
El cultiu de la palmera datilera (Phoenix dactylífera L.) constitueix un tret definitori del paisatge i de la identitat il·licitana des de l'Antiguitat. Les ceràmiques del jaciment de l'Alcúdia acrediten l'ús ritual de les fulles de palmera ja en època ibèrica. Testimoniatges cronístics avalen el cultiu de la palmera datilera a Elx en temps romans. Ja en època musulmana, la palmera datilera va tindre, per la seua tolerància a la salinitat, un paper clau en la creació d'un nou agrosistema entorn de la nova medina d'Elx, regat amb les aigües escasses i salobres del riu Vinalopó mitjançant la Séquia Major. Al cinturó de terres més pròximes a la ciutat van proliferar els horts de palmeres caracteritzats pel seu parcel·lari ortogonal, delimitat per alineacions de palmeres datileres generadores d'un microclima que ajudava el creixement d'espècies arbòries i herbàcies associades. L'oasi entorn de la medina d'Elx, que hui dia coneixem amb el nom de Palmerar, constitueix una clara mostra del geni creatiu humà, capaç de desenvolupar una agricultura productiva i sostenible malgrat les dificultats del medi. La gran massa d'horts de palmeres que envoltava la ciutat va generar una estampa característica, lloada pels viatgers, cronistes i investigadors que han visitat Elx des dels temps medievals. Pel seu interès agronòmic i per la rendibilitat dels altres usos tradicionals de la palmera que van donar lloc a la singular cultura dels palmerers i de l'artesania de la palma blanca, els horts de palmeres es van estendre més enllà dels voltants de la ciutat.
II
El reconeixement del Palmerar d'Elx com a bé del patrimoni cultural valencià es va iniciar en els anys vint del segle passat, quan l'erudit, polígraf i cronista de la ciutat d'Elx Pedro Ibarra y Ruiz va impulsar una campanya de denúncia pública del risc que implicava l'impacte del creixement urbanístic a causa de la industrialització. Al llarg de les dècades següents va veure la llum una diversitat de normes que perseguien la protecció del Palmerar des d'òptiques tan diverses com l'agrícola, la forestal, la patrimonial i la urbanística.
La protecció jurídica efectiva del Palmerar va començar amb el Decret de 8 de març de 1933 del Ministeri d'Agricultura, que va declarar l'interès social de la conservació dels palmerars d'Elx. Va seguir el Decret de 27 de juliol de 1943, pel qual es va declarar jardí artístic el palmerar dels voltants de la ciutat d'Elx. Per part seua, l'Ordre de 18 d'octubre de 1967 del Ministeri d'Agricultura va conferir a les palmeres datileres l'estatut d'espècie de protecció forestal. Des de la perspectiva urbanística, els horts de palmeres van ser objecte de tutela pels plans generals d'ordenació urbana de 1962, 1973, 1986 i 1998, i per les ordenances municipals de 1951 i el Pla especial d'ordenació d'horts de palmeres de 1972.
El legislador valencià va promoure l'aprovació de la Llei 1/1986, de 9 de maig, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula la tutela del Palmerar d'Elx, desenvolupada pel Decret 133/1986, de 10 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, amb la intenció de fer possible una harmonització sistemàtica i efectiva de les regulacions sectorials concurrents, i fomentar el cultiu de la palmera datilera.
La clau del sistema normatiu radicava en la integració en l'òrgan al qual s'encomanava la tutela: el Patronat del Palmerar d'Elx, hereu de la institució prevista pel Decret de 8 de març de 1933, creada i reestructurada per sengles ordres ministerials de 28 de març de 1942 i 26 de febrer de 1973. El Patronat el conformen representants de les conselleries competents en cultura, agricultura i urbanisme de la Generalitat, juntament amb l'administració municipal i representants dels conreadors de palmeres.
La Llei 1/1986 es va concebre com a instrument eficaç per a la protecció de la palmera datilera com a espècie, sobre la base de la qualificació jurídica dels horts de palmeres, els grups de palmeres i les palmeres disseminades, sancionada pel Decret 108/2001, de 12 de juny, del Govern Valencià, pel qual es qualifiquen determinades plantacions de palmeres d'Elx pel seu interès històric i cultural. No obstant això, la Llei 1/1986 pateix de descoordinació respecte del règim de tutela dels béns immobles d'interès cultural, categoria a la qual va quedar adscrit el Palmerar en aplicació de la disposició addicional primera de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol; descoordinació que no va resoldre l'aprovació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià, ni de les diferents modificacions posteriors d'aquesta norma.
D'altra banda, la inscripció del Palmerar d'Elx en la Llista del Patrimoni Mundial de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), el 30 de novembre de 2000, unida a les amenaces patides pel Palmerar en les últimes dècades, com l'arribada de la plaga del morrut roig (Rhynchosporus ferrugineus), ha posat de manifest la necessitat d'impulsar l'aprovació d'un nou text legal que, sobre la base dels encerts de la Llei 1/1986, garantisca l'aplicació, en benefici de la salvaguarda i promoció del Palmerar d'Elx, posseïdor de la condició de bé d'interès cultural, d'un règim de protecció homologable al que la Llei 4/1989, del patrimoni cultural valencià, atorga a aquesta classe de béns patrimonials i que així mateix garantisca al Palmerar inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial un nivell de protecció d'intensitat i abast concordes al valor universal excepcional reconegut pel Comité del Patrimoni Mundial, i a les seues condicions d'integritat i d'autenticitat.
Amb la visió integradora del patrimoni que defensa la Comissió de la Unió Europea, la conservació ha d'orientar-se prioritàriament a preservar i millorar un paisatge cultural complet en comptes d'un lloc aïllat, i s'ha de centrar cada vegada més en les persones. Així, més enllà de la protecció d'elements aïllats, aquesta llei vol incidir en la salvaguarda i promoció del Palmerar en el seu conjunt, conformat per tots els seus components culturals, agraris i ambientals. Quant a aquests últims, la lluita contra el canvi climàtic ha de centrar-se també a facilitar eines als ciutadans, l'administració, les empreses, etcètera, per a contribuir a la reducció de la petjada de carboni, la protecció del sòl i dels recursos d'aigua que generen amb la seua activitat diària. La contribució del palmerar a la lluita contra el canvi climàtic no és menor, com a embornal de carboni, com tampoc ho és el seu caràcter d'alberg d'una important biodiversitat i de reserva de sòl fèrtil. L'alt grau de biodiversitat de les palmeres datileres d'Elx, com també la seua diversitat genètica, constitueixen per si mateixos un valor a protegir.
Seguint aquest enfocament integrador, és rellevant que el patrimoni hidràulic valencià també té la seua representació al Palmerar, amb el pantà d'Elx i la Séquia Major com a principals exponents.
En definitiva, aquesta llei vol, d'acord amb l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible adoptada per l'Assemblea General de l'ONU, que el patrimoni cultural del Palmerar actue de facilitador del desenvolupament sostenible i, en concret, afavorisca el vincle entre la població i el seu entorn, sostenint vides culturals vibrants i un entorn urbà de qualitat.
III
La llei estableix la inscripció en el Registre del Palmerar d'Elx, instrument de nova creació, com a mecanisme per a la tutela jurídica efectiva dels horts de palmeres, les agrupacions de palmeres i les palmeres aïllades i singulars, sense perjudici de la validesa de les proteccions que els puguen haver sigut atorgades per la normativa anterior; detalla els atributs tangibles i intangibles que cal protegir; regula expressament i sistemàticament els usos permesos, i els deures i obligacions dels titulars o posseïdors de béns inscrits en el Registre del Palmerar d'Elx; preveu l'aprovació d'un Pla director que conjuga un Pla especial de protecció del Palmerar d'Elx i un Pla rector d'ús i gestió del Palmerar com a instruments de planificació i gestió, acompanyats d'un Programa de conservació i manteniment, d'un Pla de salvaguarda, investigació i difusió; manté el Patronat del Palmerar d'Elx, amb la Junta Gestora i la Comissió Tècnica, com a òrgan tutelar dependent orgànicament i funcionalment de la conselleria competent en cultura, amb actualització de les seues funcions i del seu perfil institucional, i amb dotació d'una major autonomia; i crea un servei de vigilància i inspecció del Palmerar, dependent orgànicament i funcionalment de l'Ajuntament d'Elx.
Així mateix, el Registre del Palmerar inclourà els «palmerers i palmereres» i «artesans i artesanes de la palma blanca» a fi d'identificar els qui practiquen aquests oficis seculars, la qual cosa permetrà articular degudament les mesures de protecció i promoció d'aquests béns d'interès cultural intangibles, indissolubles del Palmerar.
Es parteix del reconeixement de la necessitat de garantir una coordinació efectiva i eficaç entre el règim de tutela que la legislació sectorial de patrimoni cultural a la Comunitat Valenciana acorda als béns immobles d'interès cultural i el règim de protecció atorgat al Palmerar d'Elx mitjançant la seua llei específica. La llei garanteix l'aplicació al Palmerar posseïdor de la condició de bé d'interès cultural valencià d'un règim de protecció d'intensitat igual o superior al que li atorga la llei reguladora del patrimoni cultural a la Comunitat Valenciana, exceptuant d'aquest règim els treballs de conservació i manteniment que contínuament requereix el Palmerar com a patrimoni viu, i les actuacions que s'hagen de dur a terme amb urgència per situació de risc per a les persones.
D'altra banda, la llei garanteix la salvaguarda de tots els atributs materials i immaterials que sustenten el valor universal excepcional del Palmerar inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial i els valors de singular rellevància del Palmerar posseïdor de la condició de bé immoble d'interès cultural valencià, més enllà de l'estricta protecció de les palmeres datileres. La llei estén l'abast de la protecció a la totalitat dels horts de palmeres i els seus elements patrimonials, les agrupacions de palmeres i les palmeres aïllades i singulars inscrits en el Registre del Palmerar d'Elx.
Així mateix, la llei estableix mecanismes perquè el règim dispensat al Palmerar inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial per la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural de 1972, i per les directrius pràctiques reguladores de la seua aplicació, s'incorporen i coordinen de manera efectiva amb el règim específic establit per la llei.
Finalment, es reconeix la conveniència d'aprofitar aquesta llei per a determinar la categoria declarativa de bé immoble d'interès cultural que li correspon al Palmerar d'Elx, i d'establir una correspondència expressa, literal i gràfica, entre el Palmerar d'Elx posseïdor de la condició de bé d'interès cultural i el Palmerar d'Elx inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i entre els seus respectius entorns de protecció i zona d'amortiment; també per a atorgar la màxima protecció patrimonial a l'ofici de palmerer o palmerera i a l'artesania de la palma blanca mitjançant la seua respectiva declaració com bé immaterial d'interès cultural; i per a establir com a especial obligació de la Generalitat i de l'Ajuntament d'Elx la promoció de la modificació de qualsevol normativa sectorial que comprometa la transmissió d'aquests béns i els seus valors, en benefici de les generacions futures.
IV
La iniciativa legislativa relativa al Palmerar d'Elx es troba inclosa en el pla normatiu de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
El text s'estructura en set capítols i es complementa amb un conjunt de disposicions que articulen les regulacions complementàries de la llei, així com les derogacions expresses i el mandat al Consell per al desenvolupament reglamentari oportú. El capítol I estableix l'objecte i l'àmbit d'aplicació de la llei; el II precisa a quins béns es refereix la protecció regulada per aquesta llei. El règim de protecció es detalla en el capítol III. El capítol IV descriu els òrgans de gestió i planejament. El nou Registre del Palmerar d'Elx és objecte de regulació en el capítol V i el capítol VI aborda els instruments de planificació. Finalment, el capítol VII atén el règim sancionador.
CAPÍTOL I
Objecte i àmbit d'aplicació
Article 1. Objecte
És objecte de la present llei la protecció i promoció del Palmerar en tot el terme municipal d'Elx, com a conjunt patrimonial de totes les tipologies pròpies i elements compositius, així com de les àrees on se situa i els seus entorns, mitjançant la regulació del seu ús, destinació i aprofitament, amb la finalitat de garantir la continuïtat històrica dels seus valors naturals i culturals, la salvaguarda i promoció del cultiu de la palmera datilera (Phoneix dactylifera L.), i de la cultura il·licitana del dàtil.
Article 2. Àmbit territorial d'aplicació
1. L'àmbit territorial d'aplicació d'aquesta llei està representat gràficament en l'annex I. Àrees de tutela del Palmerar.
2. Dins de l'àmbit territorial d'aplicació de la llei s'inclouen tots els elements inscrits en el Registre del Palmerar d'Elx a què es refereix l'article 18.
3. D'acord amb els articles 4 i 5.2.j de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, els béns inscrits en el Registre del Palmerar d'Elx formen part de la Infraestructura Verda d'Elx.
Article 3. Béns d'interès cultural i béns de rellevància local
1. El Palmerar d'Elx, immoble declarat bé d'interès cultural, està integrat pels horts de palmeres datileres integrants del Palmerar d'Elx inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. La seua categoria declarativa és la d'espai etnològic.
2. L'entorn de protecció del Palmerar declarat bé immoble d'interès cultural amb la categoria d'espai etnològic correspon amb la zona d'amortiment del Palmerar d'Elx inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
3. Es declara bé immaterial d'interès cultural l'ofici de palmerer o palmerera, l'ofici de datiler o datilera, l'artesania de la palma blanca, el sistema de reg, com ara la sèquia Major, sèquia de Marxena i els seus braçals principals que prenguen aigua directament dels caixers d'aquestes dues i la presa del pantà d'Elx i les seues rafes o assuts vinculats.
4. Es declaren béns immobles de rellevància local, amb la categoria d'espai etnològic d'interès local, els horts, grups de palmeres i palmeres disseminades relacionats en l'annex del Decret 108/2001, de 12 de juny, del Govern Valencià, pel qual es qualifiquen determinades plantacions de palmeres d'Elx pel seu interès històric cultural que no estiguen inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO i que no formen part integrant del Palmerar d'Elx declarat bé d'interès cultural amb la categoria d'espai etnològic.
5. La complementació de les declaracions patrimonials dels esmentats béns immobles i immaterials, i la seua inscripció en la corresponent secció de l'Inventari General del patrimoni cultural valencià, s'efectuaran d'acord amb el que es preveu per la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià i la seua normativa de desenvolupament.
CAPÍTOL II
Definicions
Article 4. Palmerar, horts, agrupacions i palmeres aïllades
1. A l'efecte d'aquesta llei, el Palmerar d'Elx és el conjunt d'horts de palmeres, agrupacions de palmeres, palmeres aïllades o singulars i els sistemes d'irrigació, juntament amb els elements materials i immaterials que conformen un paisatge cultural continu i singular a la ciutat d'Elx i el seu entorn definits en els punts següents.
2. Horts de palmeres són aquelles explotacions agrícoles de regadiu, enteses com a agrosistema format pels elements descrits a continuació, i que actualment o bé es troben en explotació o conserven alguna de les seues característiques històriques. Són elements dels horts de palmeres:
a) La palmera Phoenix dactylifera L. en totes les formes compositives en què es presenta en el Palmerar d'Elx.
b) El sistema de reg conformat per les séquies històriques Major i Marxena, que constitueixen la xarxa de reg primària, i els seus braços de distribució, que constitueixen la xarxa secundària, amb els seus elements singulars de partició.
c) L'estructura física interna, pròpia de l'hort com a unitat productiva, i l'estructura externa, configurada pel conjunt d'horts en àmbits espacials més amplis.
c.1 Estructura interna de l'hort:
i. Alineacions de palmeres triples, dobles o senzilles, en estructura de malla rectangular o trapezoidal, que delimiten els bancals i constitueixen el nivell superior de producció, també dit de vol.
ii. Bancals: són els espais de cultiu i la terra fèrtil d'aquests, que formen parcel·les de forma rectangular o trapezoidal, on es planta el cultiu associat i per a la mesura de superfície del qual es pren la tafulla il·licitana (954 m2).
iii. Cultiu associat: la resta de produccions agrícoles. Quan aquestes estan constituïdes per arbres llenyosos i ornamentals, constitueixen el nivell intermedi. Quan es tracta de plantació arran de terra de cultius herbacis, constitueix el nivell inferior.
iv. Xarxa de reg interna o terciària: microsistema de séquies i portons de distribució del reg a les diferents zones i bancals dins de l'hort.
v. Caminals de comunicació i manteniment que es troben dins de l'hort.
c.2 Estructura externa de l'hort: conjunt d'horts que comparteixen un àmbit espacial comú amb una característica silueta paisatgística, definida per:
i. La delimitació dels horts constituents de cada àmbit.
ii. El traçat de la xarxa de reg externa constituïda per la séquia mare i els seus braços principals, així com pels elements de partició d'aigua que donen servei a cada hort.
iii. La xarxa de camins tradicionals que donen accés i servei als horts.
3. Agrupacions de palmeres són els conjunts de dos o més exemplars, no inclosos en l'estructura de l'hort de palmeres, mereixedores de protecció pel seu interès paisatgístic, històric o cultural, i subjectes a la següent classificació:
a) Alineacions tradicionals aïllades: grup de palmeres ordenades linealment en formacions senzilles, dobles o triples, que flanquegen els camins d'entrada als habitatges, delimiten séquies o llindars de propietats, sense aconseguir la configuració d'hort.
b) Grups de palmeres: conjunt de palmeres que responen en la seua pràctica totalitat a alguna de les següents característiques:
i. Restes d'antics horts que han perdut la seua configuració originària.
ii. De generació espontània, generalment situades en els marges de regs tradicionals o en zones de saladar de la part sud del terme municipal d'Elx.
c) Altres grups de palmeres, susceptibles de protecció, que revisten especials característiques individualitzades.
4. Exemplars de palmeres no inclosos en les definicions anteriors que posseïsquen un valor específic reconegut i siguen per això mereixedors de protecció, i que responen a la següent tipologia:
a) Palmeres aïllades: aquelles que estan a més de 15 metres de la palmera més pròxima.
b) Palmeres singulars: palmeres de particular rellevància a causa de la seua excepcionalitat física o altres característiques peculiars. Solen identificar-se amb nom propi.
5. Grups i exemplars aïllats d'espècies vegetals autòctones i al·lòctones i de diferents espècies de la família Palmae (nom. cons.), les característiques botàniques, culturals o científiques dels quals els facen mereixedors de conservació i protecció.
6. Sistema d'irrigació és el conformat per les séquies històriques Major i Marxena, que constitueixen la xarxa de reg primària, i els seus braçals de distribució, que constitueixen la xarxa secundària, amb els seus elements singulars de partició.
Article 5. Altres elements patrimonials propis
1. Construccions tradicionals del Palmerar d'Elx, que formen o han format part de la vida quotidiana en aquest entorn. Inclou les següents:
a) Habitatges que tradicionalment tenien ús agrícola, o encara ho tenen. Murs i tancats de tancaments exteriors.
b) Construccions auxiliars: pous, aljubs, galeries drenants (qanats), basses, porqueres, forns o quadres.
c) Infraestructures productives o de servei comú, com molins, almàsseres o abeuradors.
2. Formes de vida i treballs agropecuaris i artesanals històricament vinculats al Palmerar d'Elx, especialment l'ofici de palmerer o palmerera, l'ofici de datiler o datilera i l'artesania de la palma blanca.
CAPÍTOL III
Règim de protecció del Palmerar d'Elx
Article 6. Àmbit de protecció
1. Gaudeixen de protecció a l'empara d'aquesta llei els elements patrimonials que pel seu interès històric, cultural o paisatgístic s'incloguen en el Registre del Palmerar d'Elx contemplat en l'article 18 i les seues parts integrants segons es descriuen en els articles 4 i 5.
2. El terme municipal d'Elx, únicament als efectes de les mesures de protecció establides en aquesta llei, es divideix en quatre àrees, que es plasmen gràficament en l'annex I d'aquesta llei, i que són les següents:
a) Zona UNESCO: inclou els horts de palmeres inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial i en la zona d'amortiment de la UNESCO.
b) Àrea de protecció Nucli: àmbit territorial delimitat per les principals vies de comunicació que circumval·len la ciutat d'Elx.
c) Àrea de protecció perifèrica: zona de seguretat compresa entre l'àrea de protecció Nucli i un cercle de cinc quilòmetres de ràdio el centre del qual es troba en les coordenades UTM ED 50 X = 701817,783 I = 4238382,56.
d) Àrea de protecció rural: la resta del terme municipal no inclòs en cap de les àrees anteriors.
3. En l'àmbit del Palmerar d'Elx declarat bé d'interès cultural, coincident amb l'inscrit en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, i en els seus respectius i coincidents entorns de protecció i zona d'amortiment, serà aplicable el règim de tutela establit per la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià per als béns immobles d'interès cultural i els seus entorns, amb l'excepció del règim sancionador, juntament amb les determinacions de la present llei, i el règim establit per la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO i les directrius operatives que regeixen la seua aplicació.
Article 7. Actuacions administratives i règim de tutela
1. Els actes i sol·licituds que afecten els horts del Palmerar inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO declarat bé immoble d'interès cultural i la seua zona d'esmortiment i entorn de protecció seran objecte d'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura, de conformitat amb el règim de tutela que la llei reguladora del patrimoni cultural valencià prescriu per als béns immobles d'interès cultural declarats amb la categoria d'espai etnològic, amb caràcter previ a la tramitació que, de conformitat amb el que es preveu en aquesta llei, haja de donar-se a l'acte o sol·licitud davant els òrgans de gestió del Palmerar d'Elx, i amb l'excepció dels treballs de mera conservació i manteniment del bé, i de les intervencions d'urgència per risc per a les persones.
2. En el cas d'actuacions, restauracions o reconstruccions amb transcendència patrimonial, d'acord amb la definició la llei reguladora del patrimoni cultural valencià, que cal desenvolupar al Palmerar inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO i la seua zona d'amortiment, s'informarà, amb anterioritat a l'adopció de la resolució que pose fi a la via administrativa, a la Secretaria del Comité de Patrimoni Mundial, perquè l'organisme internacional informe, d'acord amb els seus procediments, si suposa afectació negativa del valor universal del bé. L'informe del Comité tindrà el caràcter de dictamen vinculant per a l'òrgan que haja d'adoptar la corresponent resolució.
3. Seran objecte d'informe preceptiu, previ i vinculant per part de l'òrgan de gestió del Palmerar d'Elx a qui corresponga la competència les següents actuacions:
a) El planejament urbanístic i territorial.
b) Qualsevol normativa relacionada amb la regulació de cultius que afecte el Palmerar d'Elx.
c) Les sol·licituds de llicències municipals d'obres i resta de mitjans d'intervenció en l'activitat urbanística de l'Ajuntament d'Elx.
d) La tramitació d'autoritzacions regulades per la legislació sectorial.
e) Qualsevol projecte o actuació que puga tindre incidència en el Palmerar d'Elx i que provinga de qualsevol administració pública.
4. Les disposicions administratives de caràcter general i actes administratius que no complisquen amb aquests requisits, referits, en el seu cas, a la petició d'autorització o d'informes preceptius que preveuen els apartats 1 a 3, incorreran en causa de nul·litat.
5. Les actuacions que es realitzen contra les prescripcions d'aquesta llei seran objecte de suspensió cautelar, i si escau, objecte de la restauració de la legalitat.
Article 8. Usos permesos
1. S'entenen permesos tots els usos existents i aquells que s'ajusten al planejament urbanístic en la data d'entrada en vigor d'aquesta llei, sempre que es troben legalment implantats en la parcel·la o edificació en la qual s'estiguen desenvolupant.
2. Podran autoritzar-se els següents usos:
a) A l'interior dels horts del Palmerar inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO declarat bé immoble d'interès cultural, així com en horts situats en la seua zona d'esmortiment o entorn de protecció, i en l'àrea de protecció Nucli:
i. L'agrícola, que comprendrà tant el cultiu de la palmera datilera com altres cultius associats compatibles. S'exclou d'aquest ús l'activitat d'encaperutxat de les palmeres, excepte autorització expressa del Patronat del Palmerar d'Elx per motius culturals, pedagògics o turístics.
ii. El ramader, sempre que no implique risc per a la supervivència de l'estructura de la plantació o la seua alteració, ni implique la vulneració de cap norma de planejament urbanístic.
iii. El social, cultural, ambiental, que no perjudique l'activitat agrícola i, en el seu cas, ramadera. Es fomentarà el manteniment d'espais lliures destinats a l'esbarjo i a l'esplai de la població, sense segellament del sòl ni materials exògens, mantenint els elements agrícoles i hídrics, i utilitzant en ells materials del Palmerar, la palma o la fusta de palma datilera, així com la rehabilitació d'edificacions tradicionals existents i la reconstrucció d'edificacions històriques derruïdes, per als usos esmentats, i es permetrà excepcionalment l'obertura en aquestes de museus o centres d'interpretació necessaris per a la divulgació dels valors protegits per aquesta llei. En el cas de reconstrucció, queda condicionada a l'existència d'alguna pervivència d'elements originals o coneixement documental suficient de l'edificació perduda, respecte a les tipologies, materials i sistema constructiu. Es permetran intervencions de millora de l'accessibilitat als horts i als serveis instal·lats, d'acord amb criteris de mínim abast superficial, reversibilitat i integració paisatgística. Amb expressa prohibició de segellament de sòls i d'ampliació de vials, actuacions que hauran de ser expressament regulades pel Pla especial de protecció del Palmerar d'Elx.
iv. En cap cas podrà autoritzar-se l'ampliació d'edificacions o instal·lacions, i es permet la rehabilitació i reconstrucció dels edificis existents d'acord amb la normativa patrimonial i urbanística.
b) En la zona d'amortiment o entorn de protecció dels horts del Palmerar inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO declarat bé immoble d'interès cultural, es fomentarà principalment l'ús social, cultural i ambiental, de la manera indicada en el punt 8.2.a.iii.
c) En els restants horts de palmeres protegits, a més dels usos i activitats esmentats, es podrà autoritzar l'ús residencial, hostaler i d'allotjaments turístics, i es permetran noves construccions sempre que l'ocupació de l'edificació no supere el 2% de la parcel·la, amb una altura màxima de dues plantes, i pot ocupar fins a un 10% de la parcel·la amb usos complementaris de l'activitat que no comporten obres sobre la rasant, com ara piscines, pistes esportives o aparcaments. Per a cada construcció s'ha de calcular la zona de conservació i compensació adequada, constituïda per vegetació i flora compatible amb els horts de palmeres, així com preservar i garantir els ecotons existents. La resta de la parcel·la ha de mantindre's amb les seues característiques naturals pròpies o en cultiu, tot això d'acord amb les limitacions que establisca el Pla especial del Palmerar d'Elx.
3. Es podrà autoritzar l'aprofitament de la palma blanca mitjançant l'encaperutxat de les palmeres, en la proporció màxima de palmeres encaperutxades simultàniament per hort o per superfície que establisca el pla director per a cada zona.
Article 9. Integració i qualitat paisatgístiques
1. Tots els projectes de rehabilitació, reconstrucció i nova implantació de construccions i instal·lacions als horts de palmeres i el seu entorn de protecció hauran d'incorporar un estudi d'integració paisatgística que serà informat per la Junta Gestora del Patronat del Palmerar d'Elx.
2. En els horts del Palmerar inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO declarats bé immoble d'interès cultural, en la seua zona d'amortiment o entorn de protecció així com en l'àrea de protecció Nucli:
a) No es podrà aplicar en els horts i caminals cobertures que impermeabilitzen el sòl o el compacten de forma irreversible.
b) A fi d'aconseguir l'òptima qualitat paisatgística del Palmerar, el Pla director preveurà la supressió d'elements que la disminueixen tals com cartells publicitaris, cablejats aeris i altres elements exògens.
c) No poden ampliar-se els carrers, voreres, camins i places a costa de la superfície dels horts, ni recular els límits originals dels horts.
d) La reposició de palmeres i implantació de nous exemplars comptarà amb el criteri de preservació de l'estructura històrica dels horts i les alineacions de palmeres que, amb el pas del temps, han quedat desdibuixades.
e) S'ha de procurar la integració dels elements exògens dels horts en els quals hi haja edificacions, mitjançant l'elaboració d'aquests amb materials que promoguen la seua integració paisatgística.
f) En els horts en els quals hi haja edificacions dotacionals públiques recents s'ha de disposar d'una senyalització a l'entrada que n'indique el nom, amb la finalitat de donar a conèixer la seua condició d'hort amb dotació pública inclosa, i evitar la pèrdua d'aquesta condició.
Article 10. Planejament
La classificació urbanística que afecte els béns immobles objecte de protecció inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei s'ha d'ajustar al que s'estableix en aquesta norma, i els instruments de planejament urbanístic i territorial han de tenir en compte, en tot cas, les prescripcions establides en ella, procurant que els horts de palmeres queden en la situació bàsica de sòl rural. Si els plans urbanístics no s'ajusten a la present norma, es modificaran els plans urbanístics citats per a adaptar-los a aquesta.
Article 11. Drets i obligacions dels titulars
1. A fi de garantir la protecció dels béns i els valors a l'empara de la present llei, les persones titulars de drets reals o posseïdores per qualsevol títol dels béns que estiguen inclosos en el Registre del Palmerar d'Elx, tindran els següents drets:
a) A gaudir de les mateixes exempcions o bonificacions tributàries i a obtindre les ajudes i subvencions previstes en la llei reguladora del patrimoni cultural valencià que es trobe en vigor, en igualtat de condicions que les persones titulars de béns o drets protegits per la indicada llei.
b) A obtindre qualsevol altre tipus d'ajudes i subvencions que pogueren establir-se.
c) A accedir a tota la informació relacionada amb la seua propietat de què disposen els òrgans de gestió del Palmerar d'Elx.
d) A gaudir, prèvia obtenció de la corresponent llicència o permís per part de les administracions competents i dels òrgans de gestió del Palmerar, dels usos permesos sobre els béns inscrits en el Registre del Palmerar d'Elx.
2. A fi de garantir els béns i els valors objecte de protecció per la present llei, les persones titulars de drets reals o posseïdores per qualsevol títol dels béns que estiguen inclosos en el Registre del Palmerar d'Elx, tindran les següents obligacions:
a) Vetlar per la integritat i per la preservació dels béns i valors objecte de protecció; conservar i mantindre els béns protegits de conformitat amb les condicions d'inscripció en el Registre del Palmerar d'Elx.
A tal fi, els titulars hauran de realitzar les actuacions disposades pels òrgans de gestió competents en la forma i terminis que a aquest efecte se'ls notifique mitjançant resolució motivada recaiguda en expedient tramitat amb audiència de l'interessat.
L'incompliment de la resolució notificada en forma legal podrà donar lloc, prèvia prevenció, a l'execució forçosa, amb caràcter subsidiari i amb càrrec a l'obligat, per part dels òrgans gestors del Palmerar d'Elx.
b) Comunicar a la Junta Gestora del Patronat la modificació de qualsevol circumstància que afecte els béns i drets de les persones titulars, i aportar a aquest efecte els documents pertinents.
c) Permetre i facilitar en tot moment la inspecció del bé protegit per part dels òrgans competents. Així mateix, hauran de facilitar a aquests òrgans qualsevol informació que se'ls sol·licite per la seua pertinència per a la salvaguarda física o jurídica del bé protegit o la perduració dels seus valors, i, especialment, qualsevol informació relacionada amb plagues i malalties vegetals que pogueren afectar les palmeres com a part del bé protegit, i aquest supòsit constitueix un especial deure de col·laboració amb les administracions públiques.
d) Sol·licitar, en tot cas, per a l'exercici de qualsevol activitat que puga afectar la integritat o els valors del bé protegit, autorització prèvia de la Junta Gestora del Patronat, sense perjudici de la prèvia i preceptiva autorització de la conselleria competent en cultura pel que respecta als béns posseïdors de la condició de bé d'interès cultural.
e) El règim de visites públiques del Palmerar de la zona UNESCO serà l'establit per la llei reguladora del patrimoni cultural valencià per als béns immobles d'interès cultural.
3. Quan els titulars dels béns objecte de protecció, siguen públics o privats, realitzen qualsevol actuació en aquests sense comptar amb l'autorització dels òrgans de gestió, en els casos en què siga preceptiva, o que resulte manifestament contrària als valors que van determinar la seua inclusió en el Registre, s'ordenarà la paralització immediata d'aquesta actuació, amb caràcter preventiu, fins que s'adopte la resolució pertinent en virtut d'expedient tramitat amb audiència de l'interessat. La paralització cautelar tindrà caràcter immediatament executiu.
CAPÍTOL IV
Òrgans de gestió del Palmerar d'Elx
Article 12. Òrgans de gestió del Palmerar d'Elx
A l'efecte de vetlar pel compliment de la present llei i del manteniment dels béns objecte de protecció, s'estableixen els següents òrgans de gestió: el Patronat del Palmerar d'Elx, la Junta Gestora del Palmerar d'Elx i la Comissió Tècnica del Palmerar d'Elx.
Article 13. El Patronat
1. El Patronat del Palmerar d'Elx és el màxim òrgan de representació institucional. Defineix les directrius a seguir en la gestió de les competències que aquesta llei li assigna. El Patronat depén orgànicament i funcionalment de la conselleria competent en cultura i té la seua seu a la ciutat d'Elx.
2. El Patronat es compon de la següent manera:
a) Presidència: La persona titular de la conselleria amb competències en cultura.
b) Vicepresidència: La persona titular de l'alcaldia d'Elx
c) Vocalies
i. Els titulars dels òrgans de la Generalitat Valenciana amb competències en les següents matèries: cultura, agricultura, medi ambient, territori i urbanisme. La seua designació es realitzarà per la conselleria corresponent.
ii. Els titulars de les regidories de l'Ajuntament d'Elx amb competències en les següents matèries: cultura, palmerar, medi ambient i urbanisme.
iii. Fins a set persones representants de les associacions de conreadors, palmerers, productors de dàtils, artesans de palma blanca, entitats de reg històriques i altres entitats cíviques, ecologistes o culturals vinculades al Palmerar.
d) Ostentarà la Secretaria, amb veu però sense vot, qui ho siga de l'Ajuntament d'Elx o el funcionari o funcionària municipal en qui delegue.
La designació de tals membres es realitzarà de manera que es garantisca el principi de presència equilibrada de dones i homes, de conformitat amb allò previst en la normativa estatal i autonòmica sobre igualtat entre dones i homes.
3. El Patronat del Palmerar d'Elx podrà convidar a les seues sessions aquelles persones la presència de les quals considere necessària per a assessorar-se en les decisions a adoptar.
4. El Patronat del Palmerar d'Elx es reunirà, com a mínim, una vegada a l'any en sessió pública, prèvia convocatòria de la Presidència. Si no s'haguera produït la convocatòria dins del termini establit, la persona que ostente la vicepresidència podrà realitzar-la per a acomplir a aquesta obligació.
5. L'organització i el règim de funcionament del Patronat del Palmerar d'Elx s'establiran reglamentàriament en el termini de tres mesos després de l'entrada en vigor d'aquesta llei.
6. Correspon al Patronat del Palmerar d'Elx l'exercici de les següents funcions:
a) Establir les directrius d'actuació a les quals haja de subjectar-se la Junta Gestora en l'acompliment de les seues funcions.
b) Verificar que les actuacions de la Junta Gestora s'adeqüen a les directrius fixades.
c) Promoure la investigació, la difusió i la sensibilització social respecte als valors del Palmerar d'Elx.
d) Aprovar els plans anuals d'actuació d'acord amb el Pla director i els seus documents.
e) Aprovar la memòria anual de responsabilitat social del Palmerar d'Elx.
f) Proposar al Consell plans d'actuació que contemplen ajudes a l'agricultura en el Palmerar, i altres mesures de foment d'usos sostenibles.
g) Elevar al Consell les propostes en matèria d'expropiació forçosa.
h) Aprovar el projecte de pressupost anual del Patronat.
i) Aprovar els estats d'execució del pressupost i dels comptes anuals.
j) Adoptar totes les mesures estime convenients per a la consecució de les finalitats de la present llei.
k) Salvaguardar la cultura del dàtil i procurar la seua promoció.
Article 14. La Junta Gestora
1. La Junta Gestora és l'òrgan encarregat de l'aplicació de les directrius establides pel Patronat en la gestió del Palmerar, d'acord amb el que s'estableix en aquesta llei. Depén orgànicament i funcionalment de la conselleria competent en cultura i té la seua seu a la ciutat d'Elx.
2. La Junta Gestora es compon de la següent manera:
a) Presidència: l'Alcalde o l'Alcaldessa de l'Ajuntament d'Elx, qui podrà delegar aquesta funció en qualsevol dels regidors o regidores membres de la Junta Gestora.
b) Gerent: dels membres del personal tècnic superior de l'Ajuntament d'Elx, es designarà pel president del Patronat a la persona que exercirà les funcions de gerent durant el temps que reglamentàriament es fixe. La retribució per l'exercici de les funcions de gerència del Palmerar quedarà inclosa en aquella que vinga percebent la persona designada en el seu lloc de treball habitual. Al gerent li correspon la gestió ordinària del Palmerar i la direcció de la Comissió Tècnica.
c) Vocalies:
i. Els regidors o regidores de l'Ajuntament d'Elx amb competències en les següents matèries: cultura, palmerar, medi ambient i urbanisme.
ii. Una persona representant de cadascuna de les direccions generals de la Generalitat amb competències en cultura, agricultura, medi ambient, territori i urbanisme.
iii. Fins a dos empleats públics de l'Ajuntament d'Elx pertanyents a les unitats de manteniment, vigilància i inspecció del Palmerar.
iv. Fins a set persones representants de les associacions de conreadors, palmerers, productors de dàtils, artesans de palma blanca, entitats de reg històriques i altres entitats cíviques, ecologistes o culturals vinculades al Palmerar d'Elx.
d) Ostentarà la Secretaria, amb veu però sense vot, qui ho siga de l'Ajuntament d'Elx o el funcionari o funcionària municipal amb titulació superior en qui delegue.
La designació dels membres es realitzarà de manera que es garantisca el principi de presència equilibrada de dones i homes, de conformitat amb allò previst en la normativa estatal i autonòmica sobre igualtat entre dones i homes.
3. La Junta Gestora del Palmerar d'Elx podrà convidar a les seues sessions a aquelles persones la presència de les quals considere necessària per a assessorar-se en les decisions a adoptar.
4. La Junta Gestora es reunirà almenys quatre vegades a l'any.
5. Sense perjudici de les competències de la conselleria competent en cultura sobre els horts del Palmerar d'Elx posseïdors de la condició de bé d'interès cultural, correspon a la Junta Gestora del Patronat del Palmerar d'Elx l'exercici de les següents funcions:
a) Gestionar el Registre del Palmerar d'Elx
b) Autoritzar les operacions de tala, trasplantament i encaperutxat d'exemplars.
c) Rebre i remetre els acords que corresponguen.
d) Ordenar les inspeccions i recaptar les informacions sobre els béns objecte de protecció.
e) Ordenar la immediata paralització de qualsevol actuació contrària a la conservació i manteniment dels béns protegits.
f) Executar subsidiàriament en els termes previstos reglamentàriament les actuacions necessàries per al manteniment i conservació dels béns inscrits en el Registre, quan no el feren els seus titulars, previ requeriment.
g) Emetre els informes relacionats amb:
i. El planejament urbanístic i territorial.
ii. Les sol·licituds de llicències municipals d'obres i resta de mitjans d'intervenció en l'activitat urbanística de l'Ajuntament.
iii. La tramitació d'autoritzacions regulades per la legislació sectorial.
iv. Qualsevol altra qüestió que afecte el Palmerar d'Elx i que puga ser elevada davant l'Administració pública.
h) Elevar al Patronat els plans anuals d'actuació d'acord amb el Pla director del Palmerar d'Elx.
i) Elevar al Patronat els informes anuals d'execució del Pla director.
j) Elevar al Patronat la proposta de Memòria anual de Responsabilitat Social.
k) Aprovar l'avantprojecte del pressupost del Patronat del Palmerar d'Elx.
l) L'exercici de la potestat sancionadora i la restauració de la legalitat, en els termes establits per la normativa en vigor.
6. La Presidència de la Junta Gestora podrà, en els casos que la situació d'urgència ho aconselle, i previ informe de tècnic competent, dictar mesures cautelars de paralització, ordres d'execució, autoritzacions de tala i de trasplantaments, així com acordar la realització de labors necessàries tals com regar, esporgar, desbrossar, conrear, gestionar residus vegetals o qualsevol altra, quan concórrega un risc greu per a les persones o per als béns protegits.
7. Les sol·licituds de realització d'activitats de trasplantament, tala o encaperutxat, una vegada transcorregut el termini de tres mesos per a resoldre-les sense que s'haja pronunciat la Junta Gestora o, si escau, la conselleria competent, s'entendran desestimades per silenci administratiu, d'acord amb el que s'estableix en l'article 24 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, amb la finalitat d'evitar els danys que pogueren produir-se en els béns protegits.
Article 15. La Comissió Tècnica
1. La Comissió Tècnica del Patronat és l'òrgan d'assessorament tècnic del Patronat del Palmerar d'Elx i de la seua Junta Gestora. Depén orgànicament i funcionalment de la conselleria competent en cultura i tindrà la seua seu a la ciutat d'Elx. La Comissió Tècnica estarà integrada per:
a) El/la gerent del Palmerar d'Elx, que exercirà la direcció tècnica de la Comissió, d'acord amb l'article 14.
b) Quatre integrants del personal tècnic funcionari amb titulació superior de l'Ajuntament d'Elx, pertanyents a les regidories amb competències en el palmerar, patrimoni cultural i urbanisme.
c) Quatre integrants del personal tècnic funcionari amb titulació superior de la Generalitat Valenciana, pertanyents a les conselleries amb competències en agricultura, medi ambient, cultura i urbanisme.
La designació dels seus membres es realitzarà de manera que es garantisca el principi de presència equilibrada de dones i homes, de conformitat amb allò previst en la normativa estatal i autonòmica sobre igualtat entre dones i homes.
2. La Comissió Tècnica podrà convidar a les seues sessions aquelles persones la presència de les quals considere necessària per a assessorar-se en les decisions que haja d'adoptar.
3. Ostentarà la Secretaria, amb veu, però sense vot, qui ho siga de la Junta Gestora o el funcionari o funcionària municipal amb titulació superior en qui delegue.
4. Correspon a la Comissió Tècnica del Palmerar d'Elx l'exercici de les següents funcions:
a) Assessorar el Patronat i a la Junta Gestora sobre els aspectes tècnics de les matèries regulades per la llei del Palmerar d'Elx i pel reglament que la desenvolupe.
b) Elevar a la Junta la proposta de pla anual d'actuació i la proposta d'informe anual d'execució, d'acord amb el Pla director.
c) Emetre tots els informes que li siguen requerits per aquests òrgans, així com aquells altres que, per pròpia iniciativa, considere oportú elevar a la Junta i al Patronat.
Article 16. Servei de Vigilància i Inspecció
1. Correspon a l'Ajuntament d'Elx la creació del Servei de Vigilància i Inspecció del Palmerar d'Elx, que dependrà orgànicament i funcionalment d'aquesta entitat local.
2. El personal adscrit al Servei de Vigilància i Inspecció tindrà la consideració d'agent de l'autoritat i estarà capacitat per a recaptar, amb aquest caràcter, tota la informació, documentació i ajuda material que necessite per al compliment adequat de les seues funcions. Aquest personal està facultat per a requerir i examinar tota classe de documents i informació relatius als béns objecte de protecció. En la seua actuació haurà de facilitar-se-li lliure accés a les finques o edificacions on es realitzen les obres o usos que es pretenguen inspeccionar i que no tinguen la condició de domicili o de lloc assimilat a aquest.
3. Les actes d'inspecció seran elevades pel Servei de Vigilància i Inspecció municipal a la Junta Gestora del Palmerar per a la instrucció i resolució del procediment sancionador que corresponga.
Article 17. Foment de l'ofici de palmerer/a en el manteniment i vigilància del Palmerar
A fi de fomentar l'ofici de palmerer o palmerera, quan els processos de selecció de personal per a exercir les funcions de manteniment i vigilància i, en el seu cas, d'inspecció, s'efectuen a través del sistema de concurs-oposició, es considerarà un mèrit d'especial rellevància el fet que la persona candidata estiga inscrita en el Registre a què fa referència l'article 18, sempre que es complisquen la resta de requisits de la normativa aplicable en matèria de selecció de personal.
CAPÍTOL V
Registre del Palmerar d'Elx
Article 18. Objecte i dades del Registre
1. Es crea el Registre del Palmerar d'Elx, que té per objecte la identificació, localització i inscripció dels béns objecte de protecció a l'empara d'aquesta llei.
2. El Registre inclou els béns i àrees objecte de protecció, així com els seus elements compositius i entorns de protecció.
3. La primera secció del Registre ha d'incloure els béns i elements relatius als horts de palmeres, grups de palmeres i palmeres aïllades, com també aquells exemplars de palmera datilera d'especial valor per la qualitat dels seus dàtils, i els altres elements propis descrits en els articles 4 i 5. Hauran de constar, almenys, les dades i informació següents:
a) Acord d'aprovació de la inscripció del bé.
b) Codi d'identificació del bé inscrit.
c) Descripció i determinació dels valors que són objecte de protecció, de conformitat amb els articles 4 i 5.
d) Identificació de les persones titulars de drets reals.
e) Identificació cadastral i codi de geolocalització en el sistema geodèsic de referència oficial.
f) Identificació de l'àrea de protecció en la qual es trobe, d'acord amb l'article 6.2.
g) Indicació de localització del bé dins d'una àrea d'encaperutxat, si escau.
h) Les autoritzacions, llicències i altres actes administratius que s'aproven conformement a la present llei o a la legislació anterior.
4. La segona secció del Registre inclourà a les persones físiques que exerceixen l'ofici tradicional de palmerer.
5. La tercera secció del Registre inclourà a les persones físiques que practiquen l'artesania tradicional de la palma blanca.
6. S'aplicarà en el Registre la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
Article 19. Competència i gestió
1. La Junta Gestora del Patronat del Palmerar d'Elx és l'òrgan competent per a aprovar les inscripcions i modificacions que es produïsquen en el Registre.
2. L'acord d'aprovació a què es refereix l'apartat anterior produirà plens efectes jurídics des de la data de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
3. El Registre del Palmerar d'Elx podrà ser objecte de consulta pública, tenint sempre en compte el que es disposa en la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
4. El procediment d'inscripció i modificació de dades en el Registre del Palmerar d'Elx comprendrà, almenys, els següents actes:
a) Acord d'iniciació de l'expedient, que podrà realitzar-se d'ofici o a instàncies de part.
b) Tràmit d'audiència a la persona propietària o titular d'algun dret real i interessos econòmics directes sobre els béns protegits, així com als arrendataris d'aquests.
c) Resolució motivada per la Junta Gestora amb expressió dels recursos que procedisquen, això és, el potestatiu de reposició i el contenciós administratiu.
5. L'organització i el règim de funcionament del Registre del Palmerar d'Elx seran objecte de regulació detallada a través de reglament.
CAPÍTOL VI
Instruments de planificació i gestió
Article 20. Pla director del Palmerar d'Elx
El conjunt d'instruments de planificació i gestió del Palmerar d'Elx constitueix el Pla director del Palmerar d'Elx, concebut com un pla estratègic en el qual s'inscriuen totes les accions a desenvolupar sobre el Palmerar d'Elx, atenent criteris de sostenibilitat i de preservació dels seus valors.
Article 21. Contingut del Pla director
1. El Pla director està format almenys pels següents documents:
a) Pla especial de protecció: estableix l'ordenació territorial i urbanística, i conté el Catàleg de proteccions, així com les mesures destinades a la conservació i promoció del Palmerar d'Elx.
b) Pla rector d'ús i gestió: estableix els procediments a seguir i els criteris específics d'aplicació en la gestió del bé protegit, i els usos i activitats compatibles amb la preservació dels seus valors. En particular, aquest Pla promourà un programa de reactivació agrària del Palmerar.
c) Programa de conservació i manteniment: regula la gestió i els criteris específics a aplicar en les labors agrícoles, inclosos el reg, abonat, poda i tractaments fitosanitaris, la prevenció de riscos i el manteniment i neteja.
d) Pla de salvaguarda, investigació i difusió: estableix i regula les actuacions dirigides a millorar el coneixement, la difusió i la divulgació dels valors dels béns protegits; la formació, informació i sensibilització de la població d'Elx i de la Comunitat Valenciana, així com dels visitants, sobre el patrimoni del Palmerar d'Elx. Inclou les actuacions necessàries per a impulsar la investigació científica.
e) En el pla director ha de constar l'elaboració d'un estudi de classificació de palmeres datileres d'especial valor pel seu dàtil.
2. Almenys en la zona UNESCO i l'àrea Nucli, el Pla director ha de preveure l'eliminació, d'acord amb la planificació temporal que es fixe, dels elements impropis i la recuperació dels atributs que contribuïsquen a la integració paisatgística dels béns protegits. Així mateix, el Pla director promourà la mobilitat pública i sostenible, i l'adopció de mesures contra la contaminació lumínica i acústica.
Article 22. Publicitat i transparència
El Pla director del Palmerar serà públic i els informes d'execució dels plans i programes que inclou es faran públics amb una periodicitat almenys biennal.
CAPÍTOL VII
Règim sancionador
Article 23. Infraccions
Són infraccions administratives en matèria de protecció del Palmerar, les accions o omissions contràries al que es disposa en aquesta llei, i que no siguen constitutives de delicte. Les infraccions seran qualificades de conformitat amb els següents criteris generals:
1. Constitueixen infraccions molt greus:
a) Les accions o omissions que comporten la pèrdua o destrucció de qualsevol bé objecte de protecció.
b) Destinar els béns inscrits en el Registre del Palmerar d'Elx a usos o activitats que puguen afectar la seua integritat, o als valors que van determinar la seua inscripció.
c) Incompliment del deure de conservació i manteniment dels béns inscrits en el Registre del Palmerar d'Elx en els termes que establisca la inscripció, o realitzar accions o omissions contràries a aquesta fi.
d) Concedir llicències o autoritzacions que no compten amb els informes preceptius previstos en aquesta llei.
2. Constitueixen infraccions greus:
a) Les accions o omissions que comporten el menyscapte o deterioració de qualsevol bé objecte de protecció.
b) Destinar els béns inscrits en el Registre del Palmerar d'Elx a usos o activitats que impliquen menyscapte dels valors que van determinar la seua inscripció.
c) Incompliment del deure de vetlar per la preservació dels valors que van motivar la inscripció dels béns tutelats en el Registre del Palmerar d'Elx.
d) Incompliment del deure de vetlar per la integritat dels béns inscrits en el Registre del Palmerar d'Elx o objecte d'expedient incoat per a la seua inscripció.
e) Incompliment del deure de notificar als òrgans de gestió del Palmerar d'Elx les alteracions de fet o canvis d'ús que afecten les característiques físiques dels béns protegits o, si escau, a la perduració dels valors que van motivar la seua inscripció.
f) Impedir o dificultar als òrgans de gestió del Palmerar d'Elx, o a qui degudament el represente, la inspecció dels béns inscrits o objecte d'expedient incoat per a la seua inscripció en el Registre.
g) Incompliment del deure de proporcionar informació als òrgans de gestió del Palmerar d'Elx, o a qui degudament el represente, la informació que se sol·licite per a la salvaguarda física o jurídica dels béns protegits, o, si escau, de la perdurabilitat dels valors que van motivar la declaració, i especialment el deure de col·laboració amb les administracions públiques en la prevenció i lluita contra plagues i malalties vegetals.
h) Incompliment del deure de convocar anualment el Patronat, per part de la presidència o la vicepresidència, segons s'estipula a l'article 13.4.
3. Constitueixen infraccions lleus:
a) L'omissió del deure de sol·licitud de les autoritzacions que aquesta llei estableix, sempre que no s'haja ocasionat cap mal que implique la qualificació de la infracció com molt greu o com a greu.
b) La falta de comunicació als òrgans de gestió del Palmerar d'Elx dels canvis de domini o de possessió i la constitució o transmissió de qualsevol dret real sobre els béns inscrits en el Registre o objecte d'expedient incoat per a la seua inscripció.
Article 24. Potestat sancionadora i garantia
1. La potestat sancionadora correspon exclusivament a la Junta Gestora del Patronat del Palmerar d'Elx.
2. En cap cas podrà imposar-se sanció sense la tramitació del procediment sancionador establit en la normativa general d'aplicació.
Article 25. Sancions
1. Podran imposar-se les següents sancions:
a) Per infracció de caràcter molt greu, multes de 120.001 a 3.000.000 .
b) Per infracció de caràcter greu, multes de 3.001 a 120.000 .
c) Per infracció de caràcter lleu, multes de 300 a 3.000 .
2. Quan les infraccions a què es refereix l'article 23 ocasionen lesió als béns protegits per la present llei que siga susceptible de valoració econòmica, seran sancionades amb multa de punt al quàdruple del valor del mal ocasionat.
3. Per a la imposició de la sanció s'atendrà la persistència de la conducta infractora, així com els criteris de proporcionalitat establits en la normativa general d'aplicació.
4. En tot cas, l'acord d'imposició de sanció portarà aparellada l'ordre de reposició de la situació jurídica alterada per l'infractor, així com la restitució de la legalitat patrimonial i urbanística. En cas de incompliment serà l'Administració qui l'escometa, a costa de l'infractor.
5. Les sancions que s'imposen a diferents subjectes com a conseqüència de la mateixa infracció tindran caràcter independent entre si.
6. Serà sancionable com a infracció continuada, la realització d'una pluralitat d'accions o omissions que infringisquen el mateix o semblants preceptes administratius, en execució d'un pla preconcebut o aprofitant idèntica ocasió.
7. L'import que es recapte com a conseqüència de la potestat sancionadora es destinarà exclusivament a labors de conservació, millora i promoció del Palmerar d'Elx.
Article 26. Prescripció
1. Les infraccions administratives a què es refereix el present capítol prescriuran al cap de deu anys d'haver-se comés, excepte les lleus que prescriuran al cap de cinc anys.
2. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuran al cap de deu anys, a comptar des de la fermesa de la resolució sancionadora, les imposades per a infraccions greus al cap de cinc anys i, al cap de l'any, les que s'imposaren per a les lleus.
Article 27. Expropiació
1. Serà causa justificativa de l'expropiació de béns i drets el perill de destrucció física o de desaparició dels béns objecte de protecció a l'empara d'aquesta llei, així com l'abandó persistent de l'exercici del deure de conservació pels titulars.
2. L'expropiació serà executada per la Generalitat Valenciana o l'Ajuntament d'Elx, de conformitat amb la normativa reguladora del patrimoni cultural valencià, prèvia proposta del Patronat del Palmerar d'Elx, i podrà ser beneficiària de la mateixa qualsevol administració pública.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
En tot allò no regulat expressament per aquesta llei, serà aplicable la llei reguladora del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana.
Segona. Declaració d'altres bens d'interès cultural vinculats al Palmerar
Es declara bé immoble d'interès cultural amb la categoria de monument la Séquia Major, el caixer de la Séquia de Marxena com a braç major derivat de la Séquia Major i el pantà d'Elx, excepte els braços secundaris d'ambdues sèquies, amb inclusió com a parts integrants de les seues preses, assuts o rafes, la casa del pantaner, les escales entre el pantà i la casa del pantaner, el Canal del Desviament i el tram original de la Séquia Major, amb el seu caixer, aqüeductes, partidors fixos i mòbils, i molins i restes de molins hidràulics, segons la cartografia que figura en l'annex III) Séquia Major del pantà d'Elx; amb l'arxiu històric de la Comunitat de Propietaris de la Séquia Major del pantà com a conjunt de béns mobles de naturalesa documental històricament vinculats a incloure en la relació de pertinences i accessoris amb adscripció a la secció primera de l'Inventari General del patrimoni cultural valencià com a béns mobles del patrimoni documental declarats d'interès cultural; tot sense perjudici de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la complementació declarativa que corresponga, de conformitat amb el que es preveu per la llei reguladora del patrimoni cultural valencià.
Tercera. Capacitació i formació
La Generalitat i l'Ajuntament d'Elx promouran la capacitació o formació en l'ofici de palmerer/a i d'artesà/ana de la palma blanca, mitjançant la col·laboració amb l'organisme de la Generalitat competent en ocupació o en formació professional.
Quarta. Denominació d'origen de la Palma Blanca d'Elx i del Dàtil d'Elx
La Generalitat i l'Ajuntament d'Elx promouran la definició jurídica dels conceptes «Palma Blanca d'Elx» i «Dàtil d'Elx», a l'efecte de promoure, si escau, el reconeixement de totes dues denominacions d'origen per l'òrgan competent.
Cinquena. Finançament
1. Les administracions implicades, Generalitat Valenciana i Ajuntament d'Elx, contribuiran per parts iguals al finançament del Patronat del Palmerar d'Elx, per al compliment de les seues funcions i d'aquesta llei.
2. De la mateixa manera, les administracions implicades, Generalitat Valenciana i Ajuntament d'Elx, contribuiran per parts iguals a les despeses derivades del manteniment dels béns tutelats de propietat pública, amb independència de quina siga l'administració propietària.
3. A tal fi, totes dues administracions dotaran els seus pressupostos anuals de partides amb els imports necessaris.
Sisena. Coordinació
Les administracions públiques competents procuraran l'adequada coordinació de la informació del Catàleg inclòs del Pla especial de protecció amb el Registre del Palmerar d'Elx.
Setena. Normativa sectorial
La Generalitat i l'Ajuntament d'Elx promouran la modificació de la normativa sectorial local, autonòmica, estatal o europea l'aplicació de la qual pose en qüestió la transmissió històrica dels oficis tradicionals del Palmerar d'Elx declarats bé d'interès cultural, sobre la base de l'interès públic de la seua conservació, de la seua vinculació al valor universal excepcional del Palmerar inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i del principi d'excepció cultural.
Huitena. Drets de tanteig i retracte
Per als béns inscrits en el Registre del Palmerar d'Elx s'estarà al que es disposa en la llei reguladora del patrimoni cultural valencià.
Novena
Des de les administracions implicades, Generalitat Valenciana i Ajuntament d'Elx, s'atendrà la demanda de formació amb la de les figures de palmerer, artesà de la palma i datiler.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Règim regulador transitori
En tot allò que no entre en contradicció amb la present llei, i mentre no es dicten les disposicions de desenvolupament, quedaran en vigor les contingudes en la regulació anterior.
Segona. Règim transitori de protecció
Quedaran protegits a l'efecte d'aquesta llei tots els horts, grups de palmeres i palmeres disseminades d'Elx qualificats conformement a la normativa anterior. No obstant això, hauran de ser objecte d'inscripció en el Registre del Palmerar d'Elx en un termini màxim de sis mesos després de l'entrada en vigor d'aquesta llei.
Tercera. Funció inspectora
Fins que reglamentàriament no es determinen les funcions del Servei de Vigilància i Inspecció previst en aquesta llei, les mateixes seran exercides per l'actual Servei de Guarderia de l'Ajuntament d'Elx.
Quarta. Termini de publicació del Registre i del Pla director del Palmerar
1. El Registre del Palmerar a què fan referència els articles 18 i 19 es farà públic per primera vegada al cap de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei. El Registre serà objecte d'actualització permanent.
2. El Pla director del Palmerar es farà públic per primera vegada al cap de dos anys com a màxim des de l'entrada en vigor d'aquesta llei i es revisarà almenys cada quatre anys.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queda expressament derogada l'anterior Llei 1/1986 de 9 de maig, per la qual es regula la tutela del Palmerar d'Elx, així com totes les disposicions de rang igual o inferior a la present llei que s'oposen al que es disposa en aquesta.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desenvolupament reglamentari
El Consell de la Generalitat Valenciana dictarà les disposicions reglamentàries previstes en aquesta llei i totes les normes que siguen necessàries per a la seua execució i desenvolupament.
Segona. Actualització de les quanties de les sancions
El Consell de la Generalitat Valenciana podrà actualitzar la quantia de les multes previstes en aquesta llei, previ informe del Patronat del Palmerar d'Elx.
Tercera. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 12 de novembre de 2021
El president de la Generalitat
Ximo Puig i Ferrer