Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Cultura
  Descriptors:
  	Temàtics: monografies
  	Descriptors toponímics: Ares del Maestrat, Morella, Catí, Tírig, Les Coves de Vinromà, Albocàsser, Vilar de Canes, Benassal

DECRET 168/2016, d'11 de novembre, del Consell, pel qual es declara bé d'interés cultural, amb la categoria de parc cultural, a favor del Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla, situat als termes municipals d'Ares del Maestrat, Morella, Catí, Tírig, les Coves de Vinromà, Albocàsser, Vilar de Canes i Benassal (Castelló) [2016/9524]

L'article 49.1.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de «patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic arqueològic i científic, sense perjudici del que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola». L'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un bé d'interés cultural es farà mitjançant decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura, tot això sense perjudici de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'Administració general de l'Estat.

Mitjançant la Resolució de data 25 de febrer de 2015, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport (DOCV 7486, 16.03.2015), es va acordar incoar l'expedient per a la declaració de bé d'interés cultural, amb la categoria de parc cultural, a favor del Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla, situat als termes municipals d'Ares del Maestrat, Morella, Catí, Tírig, les Coves de Vinromà, Albocàsser, Vilar de Canes i Benassal (Castelló), delimitant-lo de manera literal i gràfica; relacionant i descrivint els elements i espais que constitueixen els seus referents identitaris, tant els declarats per si mateixos béns d'interés cultural com els que s'assenyalen com a béns de rellevància local en aquest decret; establint les normes de protecció tant del parc cultural en general com dels béns d'interés cultural que hi radiquen i els seus entorns, i sotmetent l'expedient incoat al tràmit d'informació pública.





S'han complit tots els tràmits legalment preceptius d'acord amb les disposicions vigents.

En l'expedient consta l'informe favorable a la declaració de bé d'interés cultural del Consell Valencià de Cultura i de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, que han prestat la seua conformitat a la proposta declarativa que se'ls ha elevat, de conformitat amb el que estableix l'article 27.5 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

Així mateix, les conselleries afectades han emés els informes exigits per l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, en què s'han formulat suggeriments i observacions en aquest tràmit a la proposta declarativa que se'ls havia elevat, els quals han rebut una resposta raonada.

Per acord de 21 d'octubre de 2016, del Consell (DOGV 25.10.2016) es va ampliar el termini legalment establert de vint mesos per a resoldre la declaració, termini que finalitzava el 25 d'octubre de 2016, en deu mesos addicionals, que es comptarien des d'aquesta última data, en què es prosseguiran les actuacions fins a culminar, si és el cas, el procés declaratiu.

En virtut del que s'ha exposat i d'acord amb el que estableix la normativa esmentada, a proposta de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, d'acord amb l'article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, i amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió de l'11 de novembre de 2016,





DECRETE



Article l. Objecte

Aquest decret té com a objecte declarar bé d'interés cultural, amb la categoria de parc cultural, el Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla, situat als termes municipals d'Ares del Maestrat, Morella, Catí, Tírig, les Coves de Vinromà, Albocàsser, Vilar de Canes i Benassal (Castelló).



Article 2. Àmbit d'aplicació

1. L'àmbit d'aplicació d'aquesta normativa el constitueix l'espai inclòs per la línia delimitadora del Parc Cultural Valltorta-Gassulla, de què s'acompanya a aquest decret.

2. Aquest àmbit està dividit en dues àrees diferenciades: les àrees que corresponen als béns que singularment gaudeixen de la consideració de béns d'interés cultural, així com els seus entorns de protecció, que es denominaran àrees d'entorn; i la resta del parc cultural on aquests es localitzen, que rebran la denominació d'àrea del parc.



Article 3. Obligatorietat de redactar el pla especial de protecció

1. Aquesta normativa de protecció regirà transitòriament fins que es proveïsca el preceptiu pla especial de protecció o document assimilable, i aquest obtinga validació patrimonial, d'acord amb el que s'estableix en els articles 34.2 i 39.4 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

2. La conselleria competent en matèria de cultura procedirà en el termini d'un any a la redacció del Pla Especial del Parc Cultural Valltorta-Gassulla. En aquest document podrà preveure's l'assignació de competències als òrgans de gestió del parc.



Article 4. Òrgans competents

1. Fins a l'aprovació de l'esmentat pla especial de protecció, correspon a la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de cultura autoritzar les intervencions en l'àrea del parc.

En aquest àmbit, els ajuntaments, mitjançant d'un informe tècnic municipal, podran derivar la no-necessitat d'autorització prèvia en actuacions que se situen fora del present marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com seria el cas de les obres i instal·lacions que, sense afectar la seua percepció exterior, vagen dirigides a la correcta conservació, bon ús i habitabilitat interior d'elements que no estiguen expressament protegits pel present decret.

En aquests immobles també quedarien exceptuades les actuacions en la seua envoltant exterior que es limiten a la conservació, reposició i manteniment d'elements preexistents de caràcter propi, que no resulten incompatibles amb el que es disposa en aquesta normativa. En aquestes actuacions, els ajuntaments comunicaran a la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de cultura, en el termini de 10 dies, la concessió de llicència o aprovació municipal, adjuntant-hi com a mínim l'informe tècnic que es menciona en el paràgraf anterior, un pla d'ubicació, i el suport fotogràfic en què s'acredita la situació de partida, i la mencionada falta de transcendència patrimonial.

2. Correspon a la direcció general competent en matèria de patrimoni l'autorització de les actuacions arqueològiques que es realitzen en l'àmbit del parc cultural, i totes les intervencions que es duguen a terme respecte als béns d'interés cultural i a les àrees d'entorn.



3. Totes les intervencions requeriran, per a la seua autorització patrimonial, la definició precisa del seu abast, amb la documentació tècnica que per la seua especificitat els corresponga, i amb la ubicació i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua transcendència patrimonial.



Article 5. Règim del sòl del parc cultural

1. Fins que no s'aprove el pla especial de protecció, la totalitat del sòl de les àrees d'entorn del parc cultural que, a hores d'ara, figura com a sòl no urbanitzable en el planejament dels diversos municipis, es considerarà sòl no urbanitzable d'especial protecció.



2. Si es dóna el cas que se superposen diversos tipus de sòl no urbanitzable, prevaldran les condicions més restrictives.

3. El pla especial podrà preveure excepcionalment la implantació de sòl industrial dins de l'àmbit del parc. En qualsevol cas, mai podrà implantar-se dins de l'entorn del bé d'interès cultural, s'haurà d'ajustar al criteri de menor impacte visual i acústic, i el seu desenvolupament requerirà l'informe previ i vinculant de la conselleria competent en matèria de cultura.



Article 6. Usos permesos en l'àrea del parc

1. En l'interior del parc cultural es permetran els usos tradicionals del sòl, i les formes econòmiques tradicionals d'explotació econòmica agrícola, forestal, ramadera, així com les activitats artesanals i aquelles activitats industrials relacionades amb el sectors agropecuari i alimentari.

2. Es permetran també els usos terciaris relacionats amb l'hostaleria i allotjaments rurals, sempre que s'adeqüen a la resta de normes específiques de protecció, desenvolupades en aquest decret, i a la resta de la normativa sectorial. Així mateix, es permetran els edificis i instal·lacions d'utilitat pública i interès social, sempre que, per la seua naturalesa, siga necessari instal·lar-los en el medi rural.

3. Les activitats lúdiques i recreatives que suposen un contacte respectuós amb la naturalesa i el medi ambient també són compatibles amb el parc. El pla especial regularà l'ús de vehicles de dues rodes per les sendes del parc cultural.

4. Es permet també la caça, d'acord amb el que es disposa en la normativa sectorial, i sempre que no implique una excessiva pressió cinegètica sobre les espècies del parc cultural, o afecte els béns protegits. En cap cas es podran disparar armes de foc contra els abrics.



5. Les instal·lacions fotovoltaiques i els aerogeneradors per a l'ús familiar, turisme rural, o en explotacions agropecuàries.

6. Sense perjudici de la tramitació mediambiental que pertoque, es permetrà l'obertura de vials i la millora dels ja existents per a facilitar l'accés als masos, granges i resta d'infraestructures esmentades en els punts 1, 2 i 3 d'aquest article.

7. Les investigacions científiques relacionades amb el patrimoni cultural i natural del parc.

8. Les instal·lacions fotovoltaiques no superaran les 5 hectàrees de superfície.



Article 7. Activitats i usos no permesos en l'àrea del parc

1. No podran construir-se parcs eòlics, línies elèctriques d'alta o molt alta tensió, ni noves carreteres en l'àmbit del parc cultural.

2. No es permeten les explotacions mineres, a excepció d'aquelles a cel obert que ja estan consolidades i que només afecten el llit de la rambla Carbonera. Tampoc estan permesos els abocadors, moviments de terra ni les excavacions amb incidència paisatgística. S'exceptuen d'aquesta norma els desmunts i terraplenaments que calga dur a terme per al manteniment dels vials públics i privats que ja existeixen, que en tot cas requeriran un informe previ vinculant de l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural.

No es considera moviment de terres amb incidència paisatgística la rompuda de camps, la construcció de basses o qualsevol altre tipus d'activitat agropecuària, sempre que compten amb les autoritzacions sectorials pertinents.

3. No es permetrà l'emmagatzematge a l'aire lliure, ni l'abocament de residus en sòl no urbanitzable, llevat del que es derive de les activitats agrícoles i ramaderes, que estaran subjectes al que determine la legislació sectorial competent.

Així mateix, s'evitarà la col·locació i el manteniment d'anuncis, cartells i tanques publicitàries, excepte els que tinguen caràcter institucional o indicatiu, i els que disposen de l'expressa autorització demanial, i no generen impacte paisatgístic. El pla especial establirà les característiques a què hauran d'ajustar-se.

4. L'accés amb vehicles de motor per zones o vials que en l'actualitat no estiguen pavimentats queda restringit únicament als usos agrícoles, ramaders, forestals, manteniment i serveis, investigació o guarderia del parc. Si és imprescindible l'ús d'aquests vials per a altres usos, s'haurà d'obtindre l'autorització de la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de cultura.

5. Aquelles activitats i usos no prohibits expressament, però que tampoc figuren com a permesos en l'article 6, requeriran expressament d'informe favorable i vinculant de la conselleria competent en matèria de cultura. Amb caràcter general, no són acceptables aquelles activitats i usos que lesionen els valors culturals del parc, dificulten la seua contemplació o impacten agressivament en l'entorn i el paisatge cultural.





Article 8. Activitat agropecuària en l'àrea del parc

1. En els espais d'ús agrícola s'haurà de mantindre el conjunt de parcel·les existent amb els seus elements annexos, com ara camins, bancals, corrals per al bestiar i altres béns etnològics i de l'arquitectura de pedra seca. Si la seua substitució resulta inevitable, haurà de documentar-se abans, d'acord amb el protocol que es desenvoluparà en el futur pla especial.

2. Es permetran i fomentaran els usos agropecuaris tradicionals, incloent-hi el regadiu en hortes xicotetes, o quan no impliquen un impacte visual important. El regadiu de cítrics queda expressament prohibit.



Article 9. Sobre l'activitat forestal en l'àrea del parc

1. La tala d'arbres haurà de comptar amb l'autorització expressa de l'òrgan competent en matèria de medi ambient. Les repoblacions forestals hauran de fer-se amb espècies autòctones, pròpies dels espais que es protegeixen.

2. Fins que no s'aprove el pla especial, les activitats de rompuda del sòl per a repoblacions forestals hauran de comptar amb l'autorització de la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de cultura.





Article 10. Construccions en l'àrea del parc. Normes generals

1. Les construccions hauran d'adaptar-se a l'ambient en què s'ubiquen i harmonitzar amb el paisatge i amb el seu entorn rural. Amb aquest fi, s'ajustaran al concepte d'arquitectura tradicional. Quan aquestes s'emplacen als voltants de béns immobles de caràcter històric, arqueològic, típic o tradicional, hauran d'harmonitzar amb aquests béns. En instal·lacions agropecuàries es podran utilitzar tècniques i materials constructius prefabricats, els quals hauran de respectar la integració paisatgística de l'entorn, d'acord amb l'estètica actual pròpia del territori.

2. Sense perjudici del que s'expressa en el punt anterior, la situació, dimensions dels edificis, murs, tancaments, instal·lacions, dipòsits o plantacions vegetals no podran trencar l'harmonia del paisatge rural o urbà, ni desfigurar la seua contemplació. Les activitats que es desenvolupen en aquestes àrees hauran de ser compatibles amb els valors protegits i amb el manteniment i sostenibilitat del medi rural.

3. Es fomentarà la rehabilitació enfront de la nova construcció d'edificis.



Article 11. Restauració i rehabilitació de béns etnològics inventariats en l'àrea del parc

1. Els béns etnològics inventariats i, amb caràcter general, totes aquelles construccions amb més de cent anys d'antiguitat, formen part de l'estructura històrica i tradicional del parc. Per a preservar aquesta riquesa, es permetrà intervindre sobre aquests béns a fi de recuperar-los per a l'ús residencial, agropecuari, terciari, d'equipament o relacionat amb qualsevol activitat sostenible, que els reutilitze i els pose en valor. El derrocament total o parcial d'aquests béns tindrà caràcter excepcional, i haurà de ser justificat de manera detallada, i autoritzat per la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de cultura, amb un informe previ favorable del tècnic municipal.

2. La implantació i els diferents usos permesos, tant si requereixen declaració d'interès comunitari com si no, no estan subjectes a limitacions de parcel·la mínima, distàncies mínimes a sòls urbans o urbanitzables. Es podran implantar els diversos usos sense restriccions en aquest sentit, per a qualsevol parcel·la existent, siga quina siga la seua dimensió o ubicació respecte als sòls urbans o urbanitzables.

3. Es permetrà l'ampliació de la construcció o de l'assentament protegit preexistent, sempre que les obres de reforma o ampliació no superen el 20 per cent de la seua superfície en planta. La consolidació, i si és el cas, edificació, haurà de mantindre la parcel·lació tradicional pròpia de l'assentament originari, respectant els elements etnològics i l'arbratge existent.

4. Les obres no podran augmentar el nombre total de plantes de l'habitatge original protegit, i només es permetrà augmentar l'altura dels forjats amb vista a la millora de l'habitabilitat. La volumetria de l'habitatge es mantindrà des del punt de vista de la seua percepció arquitectònica, i es podran permetre variacions que no deformen l'estètica de la composició original de l'edifici, però que puguen permetre nous volums integrats en la composició.

5. La tipologia dels edificis s'integrarà en l'ambient tradicional de la construcció o assentament, de manera que s'hauran d'utilitzar, reproduir o imitar, en la mesura que siga possible, els mètodes constructius originals, els materials, la composició de buits i la grandària, la seua disposició en els murs i la relació buit – massissos originals.

6. La tipologia de les infraestructures i serveis associats a les construccions o assentaments seran compatibles amb el seu caràcter rústic, i estarà totalment prohibit fer obres que propicien un desenvolupament urbà o urbanitzable convencional.

7. Es permetran les obres de consolidació i millora dels camins, sempre que es mantinga el seu caràcter rural. La il·luminació serà la imprescindible per a garantir una correcta integració, evitant qualsevol tipus de contaminació lumínica de l'àmbit.

8. Les instal·lacions dels serveis d'aigua potable, llum elèctrica i altres hauran d'integrar-se i evitar, en la mesura de les possibilitats, impactes visuals, adequant-se a l'entorn rural en què es troben. La xarxa de llum elèctrica no necessàriament haurà d'estar soterrada. La xarxa del clavegueram es realitzarà per mitjà de sistemes que asseguren que no es produiran abocaments contaminants al subsòl.

9. Els propietaris hauran de fer-se càrrec de la gestió dels residus generats, i és obligació d'aquells el transport als llocs d'arreplega que tinga assignats l'ajuntament dins del terme municipal.



10. Haurà de garantir-se el tractament correcte dels abocaments d'aigües residuals, connexió a la xarxa d'abastiment i autogestió de qualsevol tipus de residu que es puga produir. La llicència estarà condicionada a la garantia i justificació que es produeix un tractament correcte de tots els residus generats.



Article 12. Construcció de nous habitatges en l'àrea del parc

El pla especial establirà les característiques tipològiques, constructives i urbanístiques a les quals hauran d'ajustar-se els habitatges que es construïsquen a l'interior del parc en sòl no urbanitzable. Amb caràcter transitori, fins que no s'aprove l'esmentat pla especial, els nous habitatges tindran una altura màxima de 8 metres, que corresponen a baix més dues plantes. La separació mínima respecte a camins i fites serà de 10 metres, les noves construccions hauran de garantir la depuració dels abocaments, i utilitzar tècniques i materials tradicionals que harmonitzen amb l'entorn, tal com estableix l'article 10.



Article 13. Granges i edificis dedicats a la ramaderia en l'àrea del parc

1. Les instal·lacions d'ús ramader intensiu hauran de mantindre una distància respecte als edificis declarats bé de rellevància local a què es refereix l'article 11, de manera que s'assegure la seua harmonització amb la construcció protegida. Podran ser annexes si es rehabiliten les antigues construccions ramaderes per a aquest ús.

2. Les explotacions ramaderes situades en antics habitatges tradicionals hauran de guardar les mateixes condicions d'estètica exterior i volumetria que aquestes. Els afegits impropis respecte a l'arquitectura tradicional de la comarca hauran d'adequar-se als criteris d'estètica establits en aquestes normes, i a l'ús de tècniques i materials tradicionals.



3. Les explotacions ramaderes de nova construcció hauran d'adequar-se a criteris estètics compatibles amb els valors que es pretenen preservar amb aquesta normativa, i en tot cas, minimitzar l'impacte paisatgístic, d'acord amb el que es disposa en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana.



Article 14. Règim de les àrees de l'entorn

Tots els béns d'interès cultural inclosos dins del parc i que tinguen entorn declarat i normativa específica, els mantindran en els termes en què van ser aprovats. En cas de conflicte, prevaldrà la normativa més proteccionista. En el cas de béns d'interès cultural de caràcter urbà, caldrà ajustar-se al que es dispose en la seua declaració.





Article 15. Usos i actuacions permeses en les àrees de l'entorn

1. Es permetran les tasques agrícoles tradicionals i la ramaderia, sempre que no afecten la integritat, conservació i difusió de les coves i abrics amb art rupestre. També es permetrà el tancament de les parcel·les emprant elements naturals i tradicionals, i sempre que no es provoque un impacte visual directe sobre el bé d'interés cultural.

2. Es permet la neteja controlada de la mala herba i la poda de l'arbratge per a garantir la salut del bosc i evitar incendis. Aquestes actuacions es podran dur a terme d'acord amb el que es disposa en la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.

3. Es permeten les obres de tancament de coves i abrics, així com la millora dels accessos, i aquelles actuacions imprescindibles per a garantir la seguretat de les persones. Aquestes intervencions es regiran pel criteri del menor impacte visual, i es duran a terme sense emprar tècniques agressives amb l'entorn.

4. La conservació i restauració de les construccions i béns etnològics existents, d'acord amb el que es disposa en l'article 11, amb l'informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de cultura.



5. L'estudi, valoració, conservació i difusió de les coves i abrics amb art rupestre, o les accions semblants que es pogueren desenvolupar en béns d'interès cultural de qualsevol altra naturalesa.



Article 16. Usos i actuacions no permesos en les àrees de l'entorn

1. Dins de l'entorn de protecció de les coves, abrics i altres llocs amb art rupestre, així com dins de l'entorn d'altres tipus de béns d'interès cultural, no es podran col·locar tancaments ni rètols publicitaris, excepte els que siguen necessaris per a protegir el bé o senyalitzar-lo. S'exclouen d'aquesta norma les tanques ramaderes i la senyalització de vials que pogueren travessar l'àrea de protecció, sempre que no impliquen un impacte visual important o minusvaluen greument els valors del bé.

2. Per a preservar la integritat del paisatge històric de les zones arqueològiques, no s'autoritzarà cap edifici de nova planta. Està expressament prohibit l'increment de l'edificabilitat, a excepció de les construccions preexistents, que podran adaptar-se a la normativa actual.



3. No són admissibles els moviments del sòl amb incidència paisatgística, incloent-hi els que s'exceptuen en l'article 6.

4. Es prohibeix l'accés de vehicles de dues rodes per les sendes incloses dins de l'entorn dels béns culturals, excepte per a tasques de vigilància.

5. Es prohibeix la pràctica de l'escalada i, amb caràcter general, qualsevol tipus d'activitat que puga afectar la integritat i els valors dels béns d'interès cultural.

6. Les explotacions ramaderes existents, construïdes amb criteris estètics antagònics amb els de la present normativa, podran continuar amb la seua activitat econòmica, però hauran de prendre mesures per a minimitzar l'impacte visual que provoquen, per mitjà de l'ús de pantalles vegetals o camuflatge cromàtic. No s'admetrà l'obertura de noves instal·lacions ramaderes de tipus intensiu, però si la seua ampliació, sempre que no impliquen un impacte visual important o minusvaluen greument els valors del bé.



Article 17. Normativa de protecció arqueològica

1. Tots els jaciments arqueològics inclosos dins del parc cultural, l'inventari dels quals va adjunt, es regiran pel que disposa el títol tercer de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.



2. Per a la realització d'intervencions arqueològiques en els jaciments declarats bé d'interés cultural, es requerirà la presentació d'un pla director que contindrà: descripció detallada dels objectius del pla, fases d'execució i duració de la intervenció, així com una proposta motivada de l'àrea de reserva arqueològica del jaciment, segons el que disposa l'article 66 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

3. El pla director haurà de ser aprovat per l'òrgan competent en matèria de cultura.

4. El pla director no serà necessari per a les següents intervencions arqueològiques:

a) Les que es manifesten com d'urgent realització, tant per motius de conservació com per altres motius, sempre que així es justifique, i el caràcter d'urgència siga corroborat per l'òrgan competent en matèria de cultura.

b) La documentació gràfica que no implique tècniques analítiques de les manifestacions rupestres.



Article 18. Actuacions il·legals

La contravenció del que contempla la present normativa determinarà la il·legalitat de l'actuació, amb la consegüent restitució dels valors afectats, si és el cas, i la responsabilitat dels seus causants en els termes establerts en la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià i, si és el cas, en la legislació urbanística i territorial.





Article 19. Delimitació del Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla i dels béns d'interés cultural del seu àmbit, i assignació d'entorns de protecció

1. El Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla queda definit tant literalment com gràficament en els annexos del present decret, constituïts per:

2.

Annex I. Descripció general del bé i valors que justifiquen la declaració.

Annex II. Delimitació literal del parc cultural.

Annex III. Béns i espais que s'integren en el parc cultural.

Annex IV. Zones arqueològiques i els seus entorns de protecció

Annnex V. Documentació gràfica.

2. Els entorns de protecció dels béns d'interés cultural radicats en l'àmbit delimitat del parc cultural, que s'estableixen, en la majoria dels casos, amb caràcter comú per a diversos d'aquests, atenent la seua proximitat i altres accidents físics rellevants, queden definits tant literalment com gràficament en els annexos del present decret.







DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Inscripció en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià

La present declaració de bé d'interés cultural, amb la categoria de parc cultural, del Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla, situat als termes municipals d'Ares del Maestrat, Morella, Catí, Tírig, les Coves de Vinromà, Albocàsser, Vilar de Canes i Benassal (Castelló), s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i en el Registre General de Béns d'Interés Cultural, dependent de l'Administració General de l'Estat. També s'inscriuran en la secció que corresponga de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, segons la seua naturalesa, els béns i els espais integrats en el parc cultural i que es relacionen en aquest decret declaratiu com a béns d'interés cultural amb la categoria de zones arqueològiques, o com a béns de rellevància local.







Segona. Incidència pressupostària

La implementació i desplegament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i en tot cas hauran de ser atesos amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.





DISPOSICIÓ FINAL



Única. Entrada en vigor

Aquest decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



València, 11 de novembre de 2016



El president de La Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER



El conseller d'Educació,

Investigació, Cultura i Esport,

VICENT MARZÀ IBÁÑEZ





ANNEX I

Descripció general del bé i valors que justifiquen la declaració



Denominació:

Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla



Localització:



Província: Castelló

Comarques: l'Alt Maestrat, els Ports i la Plana Alta

Municipis: Ares del Maestre, Morella, Catí, Albocàsser, Tírig, les Coves de Vinromà, Vilar de Canes i Benasal.





Descripció general del Parc Cultural i determinació dels seus valors



El barranc de la Valltorta abasta part dels termes municipals d'Albocàsser, Tírig i les Coves de Vinromà. La Gassulla en canvi es troba al terme municipal d'Ares, a uns dotze quilòmetres al nord-est de la Valltorta. Ambdós estan situats en el terç nord de l'actual província de Castelló, al centre de la comarca del Maestrat, i són considerats com uns dels nuclis de pintures rupestres a l'aire lliure més importants del món.



La Valltorta té uns 20 km de recorregut, i rep este nom pel seu relleu abrupte i muntanyós que obliga les aigües a seguir un curs tortuós, ple de meandres emmarcats per cingles calcaris on s'obrin les coves i abrics que van donar suport a l'art dels nostres avantpassats. La Gassulla es troba al peu del coll d'Ares, en la conca fluvial de la rambla Carbonera, lloc on desaigüen diversos barrancs de recorregut curt i amb fort pendent.

La major part de l'any els llits de rambles i barrancs romanen secs. L'aigua només circula després de períodes de pluges, i normalment ho fa de manera torrencial. Les aigües subterrànies són el vestigi hipogeu del que en un altre temps eren llits fluvials, i allí on ixen a la superfície formen tolls on abeura la nombrosa fauna salvatge.



Fa milers d'anys, a final del mesolític i durant el neolític, els habitants d'estes comarques van utilitzar les coves i abrics per a pintar escenes quotidianes de la seua vida. En les parets han quedat així fossilitzades, com si d'un llibre es tractara, imatges de caceres, de danses, de lluita, de trobades i de viatges, plenes d'una simbologia rica i variada, el missatge de les quals encara tractem d'esbrinar. La temàtica, la tècnica, la ubicació i la simbologia d'estes manifestacions artístiques ens parlen d'una unitat cultural que anomenem art rupestre llevantí.

Pareix que les pintures ens parlen d'aspectes de la vida diària d'estes societats, que van viure en un paisatge molt poc degradat, que a poc a poc va anar canviant per l'activitat humana i que ha acabat donant forma al l'actual paisatge, humanitzat però no degradat. Dins del parc cultural hi ha un extraordinari conjunt de béns patrimonials de tot tipus, entre els quals destaquen les pintures rupestres, però no es pot oblidar la riquesa monumental dels pobles del Maestrat, el seu ric patrimoni etnològic i, per descomptat, l'entorn natural on tot això s'inclou.



Si ens centrem en l'art rupestre, els animals més representats són els cérvols, però també hi ha cabres, porcs senglars i inclús bous, cavalls, llops i insectes. En moltes d'estes representacions apareixen animals assagetats amb fletxes, formant escenes de cacera, però no menys importants són altres tipus d'escenes socials, com ara la trobada de dos grups en Civil o els caminants en Centelles.

Les representacions humanes són molt nombroses. Generalment les figures masculines apareixen armades amb arcs i fletxes, caçant, rastrejant o inclús en actitud de lluita. Les representacions femenines són menys freqüents. Porten faldes llargues lligades a la cintura i el tors nu. Els ornaments personals i els pentinats són també de gran interés, i a vegades presenten tocats de plomes i barrets. Hi ha representacions amb cintes al cap, extremitats i tronc que denoten un gust estètic determinat i un desig de ser vistos així pels seus contemporanis.



L'extraordinari art rupestre de la Valltorta i de la Gassulla no és un fet aïllat, però l'elevada concentració de manifestacions rupestres en este lloc i la conservació d'un paisatge antropitzat per segles de ramaderia i agricultura respectuosa amb l'entorn són un valor afegit que no es pot menysprear. A pesar de l'impacte continuat dels sers humans, el Parc de la Valltorta-Gassulla posseïx una extraordinària concentració de fauna i flora que mereix un esforç per a la seua conservació, i un ric patrimoni etnològic, vestigi de l'activitat humana en este entorn.



L'art llevantí abasta tota la zona oriental de la península Ibèrica, des d'Osca fins a Andalusia, amb una especial concentració en el que hui coneixem com a Comunitat Valenciana. Les primeres troballes d'art d'estil llevantí es produïren l'any 1903 al barranc de Calapatar (Terol) i a Cogull (Lleida). En terres valencianes el primer abric descobert va ser el de Las Tortosillas (Ayora) l'any 1911.



Pel que fa al Parc de la Valltorta-Gasulla, l'any 1917 Albert Roda i Segarra descobrix la cova dels Ribassals o del Civil i la cova dels Cavalls. Anys després, en 1934, Gonzalo Espresati trobarà la cova Remígia. Des de llavors es van succeir un gran nombre de nous descobriments en el barranc de la Valltorta, en els seus voltants, i en els voltants del Mas de la Gassulla, prop de la Montalbana, al terme d'Ares. La importància científica d'estos descobriments va tindre una extraordinària repercussió en la societat civil i en la comunitat científica de fa un segle, però quasi no va tindre impacte en les poblacions veïnes.



L'any 1994 la Generalitat Valenciana va inaugurar el Museu d'Art Rupestre de la Valltorta a Tírig. L'objectiu era tractar d'acostar a la població l'extraordinari patrimoni cultural d'estes terres, i des d'eixe moment el Museu va tractar de convertir-se en referent de la conservació i difusió de l'art prehistòric a la Comunitat Valenciana.

L'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 2 de desembre de 1998 en la seua reunió de Kyoto (Japó). La declaració reconeix el valor cultural d'estes manifestacions humanes i de l'entorn en què s'inclouen. D'eixa manera, art i paisatge es convertixen en un tot, que acaba de completar-se amb una fauna i una flora digna de qualsevol parc natural.

Setze anys després de la declaració de patrimoni mundial, la major part de les coves i abrics amb art prehistòric gaudixen d'una declaració com a bé d'interés cultural que garantix la seua protecció jurídica. D'altra banda, alguns d'estos llocs, els de més relleu, es poden visitar i tenen una important funció divulgativa, però encara falta complir de manera ferma amb l'esperit de la declaració, principalment pel que fa a la relació del bé i el seu entorn, humanitzat des de llavors.



La declaració es fonamenta en les especials característiques d'un territori ric en patrimoni cultural, on la naturalesa i l'obra humana es donen la mà per a oferir-nos un paisatge únic i un territori històric ja desaparegut en altres llocs del nostre país. Eixe és el motiu pel qual l'entorn de la Valltorta i de la Gassulla necessiten especials mesures de protecció, però també de difusió i foment, que només poden abordar-se des de la declaració d'un parc cultural.





ANNEX II

Delimitació literal del parc cultural



– Delimitació:

Origen: punt A, situat en les coordenades ETRS89 30N 739560 / 4480411 en l'encreuament del barranc de Pedrafita amb el límit dels termes d'Ares i Vilafranca (Annex V).

Des d'este punt, en sentit antihorari, seguix en direcció sud-est seguint la fita dels termes d'Ares amb Vilafranca primer i amb Benasal després, fins a arribar al punt 30N 740744 / 4479574. Des d'ací, el límit del parc gira cap al sud-oest i entra al terme de Benasal pel camí de la Mola. Continua per este camí fins al punt 30N 740496 / 4479014, des d'on girarà cap al sud per una paret de serrada que, en zig-zag, ens portarà al punt 30N 740543 / 4478792, on confluïxen les parcel·les 12, 33 i 34 del polígon 3 de Benasal. Seguix després pel límit entre les parcel·les 12 amb 34, 33 i 30. Més avant voreja la parcel·la 14 pel límit d'esta amb la 30 i la 15, totes del polígon tres, fins a arribar en 30N 741100 / 4478468 al camí d'Ares, que seguix fins a arribar a les coordenades 30N 742967 i 4475138.



Des d'eixe punt el límit gira cap al nord-est pel camí que porta a la Verola de Fabregat i seguix en la mateixa direcció un poc més enllà del mas. Després es dirigix en direcció est per l'antic camí, hui pràcticament perdut, que voreja pel nord les parcel·les 179, 181, 184, 185 i 187 del polígon 5 de Benasal.

En les coordenades 30N 744012 / 4475358, la línia delimitadora gira cap al sud seguint el límit de les parcel·les 187 i 188. Després torna a girar cap a l'est pel límit de les parcel·les 188 i 189; i una vegada més cap al sud vorejant la parcel·la 189 fins a les coordenades 30N 744143 / 4474984. Des d'eixe punt la línia travessa la parcel·la 165 del polígon 5 fins a arribar a la CV-166 en les coordenades 30N 744181 / 4474823.



Des d'eixe punt el límit del parc gira cap a l'est per la CV-166 fins a les coordenades 30N 744535 / 4474932. Des d'ací gira al sud pel límit de les parcel·les 117 i 118 del polígon 6, fins a arribar al llit del barranc de la Cadolla, que seguix en direcció est, fins a la seua confluència amb un barranc de direcció sud-nord en les coordenades 30N 744857 / 4474829.

Arribats a este punt, el límit torna a dirigir-se cap al sud, per l'eix del mencionat barranc, fins a la confluència d'este amb el límit de les parcel·les 60 i 61 del polígon 6 de Benasal. Llavors gira a l'est pel límit d'ambdós parcel·les, fins a arribar al camí 12026A00609005 en les coordenades 30N 744924 / 4474544, i seguix per este camí en direcció est, pel sud de les parcel·les 47, 23, 21, 20, 19 i 15, fins a l'encreuament amb el camí 12026A00709001 en les coordenades 30N 745393 / 4474545.

Des d'ací s'ha de seguir el camí cap al sud vorejant les parcel·les 46, 45, 44, 42, 39 i 77 del polígon 7 de Benasal, fins a arribar al Mas del Vaquer, on s'agafa la canyada de Mosquerola (12026A00709009) en direcció est, vorejant pel sud les parcel·les 77, 78, 39, 38, 31, 30, 29, 28, 27 i 22 del polígon 7, fins a la rambla de les Foies. Travessada la rambla, continua el límit cap a l'est, per la canyada de Mosquerola (12006A00709007), vorejant pel sud les parcel·les 15, 79, 14, 13, 12, 7 i 6 del polígon 7 de Benasal, fins a arribar al límit amb el terme de Vilar de Canes.

En el terme de Vilar de Canes, la canyada de Mosquerola rep el nom d'assagador dels Serrans. El límit del parc continua pel mig de l'assagador en direcció est, fins a la rambla Carbonera, en les coordenades 30N 750321 / 4472796, i després seguix per la rambla cap a l'est fins a les coordenades 30N 750716 / 4472637. En eixe punt es desvia per un camí en direcció sud-oest, fins a les coordenades 30N 750624 / 4472444, que coincidixen amb la intersecció del mencionat camí amb el límit de les parcel·les 240 i 242 del polígon 2 de Vilar de Canes.



Després voreja pel sud la parcel·la 242 en direcció est, fins a arribar a un camí en les coordenades 30N 751205 / 4472334. Des d'ací seguix el camí cap al nord-est, vorejant les terres cultivades, fins a les coordenades 30 N 751375 / 4472427, que coincidix amb la intersecció de l'assagador dels Serrans amb l'extrem més occidental de la parcel·la 248 del polígon 2. Des d'eixe punt, continua cap a l'est per l'assagador en direcció sud-est fins al límit amb el terme de Culla en les coordenades 30N 752293 / 4472140.

Seguix cap al nord pel límit dels termes de Vilar de Canes i Culla, fins a arribar a l'eix de la rambla Carbonera, on gira cap a l'est i sud-est pel límit del terme de Culla amb el d'Albocàsser fins a les coordenades 30N 752800 / 4471874, on trobem una pista que travessa la rambla. El límit del parc seguix per eixe camí fins a travessar la CV-15, just en l'encreuament amb la CV-129. A pocs metres de l'encreuament de la CV-129, en les coordenades 30N 752967 / 4471914, gira cap al nord-est per una pista que porta al Mas de la Rambla, i que rep el nom d'assagador del Mas de la Rambla.

El límit del parc discorre pel mencionat assagador, afrontant amb les parcel·les 87, 83 a 74 i 203 del polígon 13 d'Albocàsser. En les coordenades 30N 753764 / 4473001, el parc continua per l'assagador del Puig en direcció nord-est fins a arribar al camí del Pla en les coordenades 30N 754160 / 4473729.

Des d'eixe punt, seguix en direcció nord-est pel camí del Pla, fins a arribar al llit del barranc del Pou de n'Osca en les coordenades 30N 754311 / 4474038. En acabant gira primer cap a l'est i després cap al sud-est pel llit del mencionat barranc, fins a l'encreuament d'este amb el camí de Sant Mateu en les coordenades 30N 755389 / 4473554.



Arribats a eixe punt, el límit del parc torna a girar cap al nord-est pel camí de Sant Mateu, fins a l'encreuament d'este camí amb el camí que porta al Maset, que separa les parcel·les 768 i 401 del polígon 14 del cadastre rústic d'Albocàsser. Seguix per eixe camí en direcció sud fins a les coordenades 30N 756183 / 4474167, punt on torna a girar cap al nord-est per un camí que acaba en la carretera CV-130 d'Albocàsser a Tírig.

El límit seguix per la carretera en direcció a Albocàsser fins a l'encreuament amb el camí del Bovalar en 30N 756366 / 4473492. Seguix este camí en direcció nord-est fins a l'encreuament amb un altre camí en les coordenades 30N 756458 / 4473595. Gira cap al sud-est per eixe camí, fins a creuar-se amb l'assagador 12003A01509016 en les coordenades 30N 756737 / 4473398. Seguix per l'assagador, primer cap al sud-est i després cap al sud, fins a arribar al barranc del Bovalar en 30N 757002 / 4473065. Una vegada en eixe punt, el límit del parc seguix el barranc fins a arribar al camí de la Masada en 30N 757155 / 4472775.

Seguix el camí cap al nord-est fins al punt 30N 758351 / 4473341, on s'agafa el camí de les Forques, que es dirigix cap al sud fins a arribar a la CV-129 en 30N 758529 / 4472207. Després seguix per la mencionada carretera cap a l'est, fins a les coordenades 30N 762189 / 4471505, on gira cap al nord per l'antiga carretera, que voreja una pedrera, fins a arribar al punt 30N 762246 / 4471585, que coincidix amb la intersecció d'este antic vial amb el límit de les parcel·les 10 i 64 del polígon 5 de les Coves de Vinromà.

Seguix en direcció nord pel mencionat límit, per a després transitar entre les parcel·les 64 i 16 del mateix polígon, fins al punt 30N 762264 / 4472132. Continua pel límit entre les subparcel·les 16K, que queda inclosa, i 16I, i 16J, que estan fora. Després baixa pel barranc, fins al vèrtex sud de la parcel·la 39 en 30N 762467 / 4472511, per a vorejar eixa parcel·la fins a arribar a un camí en 30N 762581 / 4472550.



Seguix el mencionat camí fins al punt 30N 762771 / 4472747 on travessa el barranc de Nelo el Cegato. Des d'ací el límit del parc remunta el llit del barranc, fins a les coordenades 30N 762639 / 4472963. Una vegada ací transita entre el límit de les subparcel·les 206H amb 206K, 206I, i 206D del polígon 6. Continua cap al nord-est formant una línia sinuosa que discorre entre les subparcel·les 209, 210, 211, 212 i 213A, i les subparcel·les 209, 210, 211, 212 i 213 B del mateix polígon, fins a arribar al punt 30N 763197 / 4473234.

Des d'eixe punt, gira cap al nord pel límit entre les parcel·les 213 i 239 del polígon 6, i després pel límit de les subparcel·les E i D de la parcel·la 239, fins a arribar al camí del Mas del Fus en 30N 762912 / 4473680.

Continua per eixe camí en direcció est, i en 30N 763280 / 4473762 pel límit de la parcel·la 31 del polígon 7 amb les parcel·les 44, 43, 32, i 30b.

En el punt 30N 763611 / 4473517 gira cap al nord pel límit de les parcel·les 30A amb 30B, 30 amb 33, 32 amb 33 i 36, i 37 amb 36, 35 i 12, fins a arribar al punt 30N 763899 / 4473675. Des d'ací la línia travessa el barranc de la Valltorta, fins al punt on afronten amb este curs fluvial les parcel·les 48 i 49 del polígon 8 de les Coves de Vinromà.



Des d'este punt el límit del parc discorre entre la parcel·la 48 i les parcel·les 49, 51 i 52, i entre la 52 i la 46, totes del polígon 8. En 30N 764078 / 4473940 arribem a un camí que en direcció nord-oest porta al Mas de Socorro. Abans d'arribar-hi, en 30N 763962 / 4474075, cal agafar un altre camí a l'esquerra, fins a 30N 763667 / 4474327, punt on es desvia cap al nord per un camí que arriba a la carretera CV-131 en 30N 763703 / 4474626.

Des d'eixe punt el límit del parc gira cap al nord-oest, seguint el marge esquerre de la CV-131 en direcció a Tírig, fins a les coordenades 30N 760616 / 4477777. Ací torna a girar cap a l'oest, seguint el límit nord de les parcel·les 83, 82, 81, 80, 79 i 78 del polígon 6, de seguida gira cap al nord breument pel límit de les parcel·les 55 i 54, per a tornar a adoptar la direcció oest fins al camí del Mig, pel límit nord de les parcel·les 55, 56, 57, 60, 61, 66 i 67.



El límit torna cap al sud uns cent metres pel mencionat camí del Mig, fins a arribar al punt 30N 760176 / 4477798, on gira cap al sud-oest per un camí fins a arribar a la CV-130 Albocàsser-Tírig en 30N 759502 / 4477588. Des d'eixe punt, seguix per la carretera en direcció a Tírig fins a l'encreuament amb el camí del Mas de Seràpio en 30N 759575 / 4477861.

El límit continua pel camí del Mas de Seràpio fins a les coordenades 30N 758784 / 4478337, que coincidixen amb l'angle nord-est de la parcel·la 363 del polígon 4 de Tírig. Després continua en la mateixa direcció pel límit de les parcel·les 363, 359, 358 i 357 amb la parcel·la 12111A00409007, fins a l'angle nord de la parcel·la 357 en 30N 758412 / 4478591. Des d'ací en direcció oest traça una línia recta que travessa la parcel·la 476, fins a l'angle nord-est de la parcel·la 411 en 30N 758051 / 4478711.

Des d'eixe punt el límit del parc baixa cap al sud, vorejant el límit de les parcel·les 411 i 390 amb les parcel·les 458 i 412 respectivament, pel mig del barranc del Mort de Set, fins a arribar una altra vegada al camí del Mas de Seràpio en 30N 757876 / 4478396. Seguix per eixe camí cap a l'oest fins al punt 30N 757613 / 4478305, on es desvia per un camí que, primer cap a l'oest i després cap al sud, ens porta al barranc de la Valltorta, al punt 30N 757520 / 4478025, lloc on afronten els termes de Tírig i Albocàsser.

Seguix cap al nord pel límit d'ambdós termes, fins a 30N 757073 / 4481773, punt on afronten els termes abans mencionats amb el de Catí. Després gira cap al nord-est seguint el límit dels termes de Catí i Tírig, fins a arribar a la carretera que unix ambdós localitats en 30N 757157 / 4481866. Des d'ací es continua per la carretera en direcció a Catí, i en el punt 30N 757097 / 4481972 s'agafa l'antic camí de Tírig fins a arribar una altra vegada a la carretera de Tírig a Catí en 30N 756120 / 4482652.



El límit del parc continua en direcció a Catí fins al punt 30N 755593 / 4483018, on en un gir pronunciat cal agafar el camí que en direcció nord porta a la CV-128 en les coordenades 30N 755593 / 4483018. Una vegada travessa eixa carretera, el límit es dirigix primer al nord, per la via pecuària del Mas Nou, que discorre paral·lela al barranc de la Font de la Canaleta; i després cap al nord-est, per mig del barranc, entre els polígons de la propietat rústica 17 i 18 de Catí, que queden dins del parc, i el 19 que està fora. Les coordenades 30N 751959 / 4485006 marquen el punt on el límit del parc arriba al terme de Morella.



Els límits del parc continuen cap al sud, per la ratlla dels termes de Catí i Morella, fins a arribar al punt 30N 750976 / 4482220. Des d'ací, gira cap a l'oest pel camí d'Ares fins al punt 30N 750146 / 4482545, on gira cap al nord-oest pel camí del Mas de Bellmunt. Quan el camí travessa un xicotet afluent del barranc de Givalcolla en 30N 749485 / 4483181, el límit deixa la pista per a dirigir-se cap a l'oest, resseguint la línia que separa els polígons 40 i 42 de Morella, fins a arribar al terme d'Ares en 30N 749352 / 4483158.



Una vegada s'ha arribat al terme d'Ares, el límit del parc discorre uns pocs metres per la fita dels dos termes, fins al punt on s'ajunten les parcel·les 115 i 114 del polígon 4 d'Ares. Des d'ací seguix pel límit d'ambdós parcel·les fins a arribar al camí d'Ares en 30N 749336 / 4483082. Seguix pel camí d'Ares cap a l'oest, i en 30N 748969 / 4483244 gira cap al nord-oest pel camí de la Belluga al Mas de Tosca.



Continua diversos quilòmetres pel mencionat camí, i tot just creuar el barranc dels Prats, en el punt 30N 745389 / 4486179, gira cap al sud pel camí del Mas de Blai. Abans d'arribar-hi, en les coordenades 30N 745450 / 4485630, el límit del parc torna a girar cap a l'oest, per l'assagador del Mas de Blai fins a arribar a les coordenades 30N 744068 / 4485248, on torna a girar cap al sud pel camí que porta al Mas del Blanquet. Una vegada passat este, en 30N 743935 / 4484625, en l'encreuament de camins, s'ha d'agafar el que es dirigix cap al sud-oest per l'assagador del Mas del Blanquet, que separa els polígons 24 i 32 de la propietat rústica d'Ares.

Seguint l'assagador, s'arriba al Mas de Selma, i allí, en les coordenades 30N 742267 / 4482911, el límit del parc discorre pel camí que porta al mas des del Coll d'Ares. El límit del parc va pel camí del Mas i en les coordenades 30N 741858 / 4482487 arriba a la carretera CV-15.



Des d'eixe punt el límit del parc discorre cap al sud-oest per la CV-15 en direcció a Vilafranca, fins a un poc més enllà de l'Hostal Nou de la Canada. En concret, el límit per la carretera arriba fins el punt 30N 739676 / 4481846, lloc on torna a girar cap al sud, seguint el camí del Mas de Pitarch, fins a arribar al punt d'origen.





– Referències cadastrals (polígons i parcel·les):



Albocàsser:

Polígons 1 a 5, 13

Polígon 6, parcel·les 10 a 35, 156 a 177, 180 a 182, 220 a 316, 354 a 360, 362.

Polígon 14, parcel·les 1 a 399, 401a,b,c,d,e, 419-462, 464-764, 766,767,771, 772.

Polígon 15, parcel·les 103 a 126, 128 a 132, 134 a 193, 371 a 400, 545 a 560, 574 a 596, 665 a 673, 676, 677, 691 a 694.

Polígon 16, parcel·les 1 a 29, 775, 776, 781, 782.



Ares:

Polígon 2, parcel·les 9 a 11.

Polígon 4, parcel·les 1 a 11, 15 a 17, 46,49 a 97, 115, 169.

Polígons 5 a 17, 26 a 32.

Polígon 18, parcel·les 61 a 77.

Polígon 21, parcel·les 42 a 45, 46c, 47, 48.

Polígon 25, parcel·les 3d, 6 a 9, 11 a 15, 17 a 77.



Benasal:

Polígon 3, parcel·les 12, 13 i 14.

Polígon 4.

Polígon 5, parcel·les 1 a 74, 77,78, 80 a 90, 92, 93, 96 a 103, 105, 107, 109 a 166, 188, 190 a 219, 223 a 229,242 a 256, 262, 319, 328, 329, 335, 336.

Polígon 6, parcel·les 1 a 16, 19 a 23, 47 a 60, 78 a 82, 117.

Polígon 7, parcel·les 1 a 36, 38 a 52, 56, 59 a 69, 77 a 79, 81.



Catí:

Polígon 8, parcel·les 280 a 282.

Polígons 9 a 18.



Les Coves de Vinromà:

Polígon 4, parcel·les 14 a 16.

Polígon 5, parcel·les 16k, 39 a 64, 66, 67.

Polígon 6, parcel·les 206-213.

Polígon 7, parcel·les 12 (part), 30,32, 37 a 116, 118 a 120.

Polígon 8, parcel·les 49 a 52, 78 a 82, 84 a 204, 208.



Tírig:

Polígon 4, parcel·les 358 a 366, 377 a 383, 385 a 387, 389, 390, 395, 397, 398, 400, 402 a 407, 409 a 411, 476 (part).

Polígon 5, parcel·les 5 a 15, 17 a 20, 22 a 94, 96 a 144, 146 a 158, 160 a 173, 175 a 186.

Polígon 6, parcel·les 55 a 83, 85 a 88, 90 a 95, 97 a 123 129, 160.

Polígon 7.



Morella:

Polígon 40, parcel·la 1i, t.

Polígon 41.



Vilar de Canes:

Polígon 1, parcel·les 1 a 124, 529.

Polígon 2, parcel·les 201 a 206, 233 (part), 242 a 247, 265 a 283, 401 a 404.





ANNEX III

Béns i espais que s'integren en el parc cultural



1. Béns d'interés cultural

1.1. Coves, abrics i roques amb manifestacions d'art rupestre

Declarats bé d'interés cultural per la disposició addicional primera de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, i Patrimoni Mundial per la UNESCO des del 2 de desembre de 1998 (Annex V).



Municipi Nom

Albocàsser Barranc de les Calçades

Albocàsser Barranc d'en Cabrera. Abric I

Albocàsser Barranc d'en Cabrera. Abric II

Albocàsser Barranc Fondo

Albocàsser Centelles. Abrics I-V

Albocàsser Cingle de l'Ermità. Abrics I-V

Albocàsser Cingle del Mas d'en Salvador. Abrics I -V

Albocàsser Cingle dels Coloms

Albocàsser Cova de l'Estaró

Albocàsser Coveta de Matamoros

Albocàsser Coveta de Montegordo. Abric I

Albocàsser Covetes del Puntal. Abrics I-V

Albocàsser Les Engerres

Albocàsser La Font del Bosc

Albocàsser La Mostela

Albocàsser Molí de Garcés

Albocàsser Montegordo. Abric II

Albocàsser Montegordo. Abric III

Albocàsser Montegordo. Abric IV

Albocàsser Pou de n'Osca. Abric I

Albocàsser Pou de n'Osca. Abric II

Albocàsser Roca del Mas de Martí

Ares Barranc de l'Empriu o Rambla de la Belluga

Ares Barranc de la Covençalla

Ares Barranc de la Marfullada. Abric I

Ares Barranc del Puig o Cingle del Puig. Abric I

Ares Barranc del Puig. Abric II

Ares Barranc dels Horts. Abric I

Ares Barranc dels Horts. Abric II

Ares Barranc dels Horts. Conjunt 1

Ares Barranc dels Molins

Ares Cantalar del Mas del Cireral o de les Cireres

Ares Cingle de la Mola Remígia. Abrics I-X

Ares Cova de la Vall

Ares Cantalar del Mas del Cireral

Ares Cova Remígia. Abrics I-VI

Ares La Belladona

Ares La Montalbaneta. Abric I

Ares La Montalbaneta. Abric II

Ares La Roca de les Canyes

Ares Les Dogues

Ares Mas Blanc

Ares Mas Blanc. Abric II

Ares Mas Blanc. Abric III

Ares Mas Blanc. Abric IV

Ares Mas de la Belluga

Ares Mas de la Mola

Ares Mas de la Vall o de les Llometes

Ares Mas de Modesto. Abric I

Ares Mas de Modesto. Abric II

Ares Mas del Cantalar

Ares Mas del Cingle. Abrics I-II

Ares Mas del Cingle. Abric II

Ares Molí Darrer. Abric I

Ares Molí Darrer. Abric II

Ares Molí Darrer. Abric III

Ares Pou Vell. Abric I

Ares Pou Vell. Abric II

Ares Port d'Ares. Abric I

Ares Racó d'en Gil

Ares Racó de Gasparo. Abric I

Ares Racó de Gasparo. Abric II

Ares Racó de Gasparo. Abric III

Ares Racó de Gasparo. Abric IV

Ares Racó de Molero

Ares Racó de Molero. Abric II

Ares Roques del Mas de Molero. Conjunt 1

Ares Roques del Mas de Molero. Conjunt 2

Ares Vila-roges

Benassal Barranc de la Marfullada. Abric II

Benassal Barranc de la Marfullada. Abric III

Catí Narravades

Catí Rambla de la Morellana. Abric I

Catí Rambla de la Morellana. Abric II

Les Coves de Vinromà Calçades del Matà

Les Coves de Vinromà Cingle dels Tolls de la Saltadora

Les Coves de Vinromà Cingle dels Tolls del Puntal

Les Coves de Vinromà Cova del Negre

Les Coves de Vinromà Cova Gran de l'Aigua

Les Coves de Vinromà Cova Gran del Puntal

Les Coves de Vinromà Coves de la Saltadora. Abrics I-VII

Les Coves de Vinromà Mas d'Abat. Abric I

Tírig Cingle del Mas d'en Josep. Abrics I-II

Tírig Cova Alta del Lledoner

Tírig Cova de l'Arc

Tírig Cova de la Pipa

Tírig Cova de la Taruga

Tírig Cova del Rull

Tírig Cova dels Cavalls

Tírig Cova dels Ribassals o del Civil. Abrics I-III

Tírig Cova dels Tolls Alts

Tírig Els Carrasquissos

Tírig L'Arc

Tírig Penya de la Mula. Abric I

Tírig Penya de la Mula. Abric II

Tírig Roca del Migdia. Abrics I-II

Tírig Roca del Quincaller o Coll de Cabres







1.2. Edificis militars (castells, ciutats murallades, edificis agrícoles o residencials fortificats, torres defensives)

Declarats Bé d'Interés Cultural per la disposició addicional primera de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.





Municipi Nom Categoria

Ares Castell d'Ares Monument

Ares Conjunt Històric d'Ares del Maestrat Conjunt Històric

Ares Masia fortificada de la Montalbana Monument

Ares Masia Fortificada Torre Beltrans Monument

Vilar de Canes Masia fortificada de la Segarra Monument







1.3. Edificis industrials (molins)

Declarats Bé d'Interés Cultural per la seua singularitat i rellevància per al patrimoni cultural valencià, segons la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.



Municipi Nom Categoria

Ares Barranc dels Molins Espai Etnològic





1.4. Peirons (creus de terme)

Declarats Bé d'Interés Cultural per la disposició addicional primera de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.





Municipi Nom Categoria

Ares Peiró del Coll Monument

Ares Peiró del Poble Monument







2. Béns de rellevància local

Sense perjuí dels que es puguen detectar i declarar amb posterioritat, se'n detallen els següents:



2.1. Declarats

Immobles assenyalats en la present declaració com a béns de rellevància local de conformitat amb l'article 28.2.c) de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.



Municipi Nom Categoria

Ares Antiga Llotja (Ajuntament) Monument d'Interés Local

Ares Antiga Presó Monument d'Interés Local

Ares Casa Abadia Monument d'Interés Local

Ares El Molinet Espai Etnològic d'Interés Local

Ares Font dels Regatxols Espai Etnològic d'Interés Local

Ares Església Parroquial de l'Assumpció Monument d'Interés Local

Ares Llavador de la Font dels Regatxols Espai Etnològic d'Interés Local

Ares Molí de Dalt, colomer i paller Espai Etnològic d'Interés Local

Ares Molí de la Bassa Redona Espai Etnològic d'Interés Local

Ares Molí de la Roca Espai Etnològic d'Interés Local

Ares Molí del Sòl de la Costa Espai Etnològic d'Interés Local







2.2. Genèrics

Béns de rellevància local per atribució directa de la llei en atenció a la seua naturalesa patrimonial, de conformitat amb el que establix la disposició addicional quinta de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, i el reconeixement legal dels quals es ratifica en la present declaració.



Municipi Nom Tipus

Albocàsser Ermita de Sant Miquel Edifici religiós

Ares Ermita de Sant Antoni Edifici religiós

Ares Nevera dels Regatxols Pou de neu

Catí Ermita de la Mare de Déu del Pilar Edifici religiós

Catí Nevera del Mas de la Serra Pou de neu

Catí Nevera Vella Pou de neu







2.3. Espais de protecció arqueològica

En atenció als seus destacats valors patrimonials s'assenyalen els següents béns de rellevància local amb la categoria d'espais de protecció arqueològica, de conformitat amb el que establix l'article 28.2.c) i 58.5 de la Llei 4/98, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.





Municipi Nom

Albocàsser Abric del Mas de Martí

Albocàsser Cova del Trenc

Albocàsser El Castellar

Albocàsser Mas de la Sémola

Albocàsser Mola del Puig

Albocàsser Pouets

Ares Cingle del Mas Nou

Ares Coll Monter

Ares Cova Fosca

Ares Forat de Cantallops

Ares Mas de Fideli

Ares Mas de Pedrafita

Ares Moleta del Mas de Queixalet

Ares Roqueta de la Trona

Benassal Castell d'en Suera

Catí Mas Vell de la Piga

Les Coves de Vinromà Cova de la Rabosa o dels Melons

Les Coves de Vinromà Cova del Moro

Les Coves de Vinromà Cova del Xiquet

Tírig Cova de les Tàbegues

Tírig Puntal de la Rabosa







3. Àrees de vigilància arqueològica

De conformitat amb el que disposa l'article 58 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, s'assenyalen les següents àrees de vigilància arqueològica.



Municipi Nom

Albocàsser Cova de la Gralla

Albocàsser El Bovalar

Albocàsser Els Fornassos

Albocàsser Forat de l'Estaró

Albocàsser Mas d'en Peraire

Albocàsser Mas d'en Selma

Albocàsser Mas de Marín

Albocàsser Mas de Martí

Albocàsser Mas del Bosquet

Albocàsser Planell de la Bastida

Albocàsser Planell de la Malladeta

Albocàsser Planell de la Rompuda

Albocàsser Planell del Mas d'en Peraire

Albocàsser Planell del Pla del Serrató

Albocàsser Planell del Puntal

Ares El Puig

Ares L'Hostal Nou I

Ares L'Hostal Nou II

Ares La Montalbana

Ares Les Solanes

Benassal Els Cubs

Les Coves de Vinromà Planell de les Calçades del Matà

Morella Moleta Redona

Tírig El Colmenar

Tírig La Montserrada

Tírig Planell del Lledoner

Tírig Planell del Mas d'en Josep

Tírig Vessant Nord de les Tàbegues







4. Béns etnològics inventariats

A més dels que es detallen i s'identifiquen en el paràgraf següent, tenen la consideració de béns etnològics inventariats les manifestacions de construcció de pedra seca que abunden en l'àmbit del parc cultural delimitat, amb especial atenció a les barraques de volta.





Municipi Nom

Albocàsser Corral de Catalí

Albocàsser La Masada

Albocàsser Mas d'en Brusca

Albocàsser Mas d'en Brusqueta

Albocàsser Mas d'en Peraire

Albocàsser Mas d'en Selma

Albocàsser Mas de Benafeixines

Albocàsser Mas de la Lloma

Albocàsser Mas de la Moleta

Albocàsser Mas de la Roureda

Albocàsser Mas de la Valltorta

Albocàsser Mas de Marín

Albocàsser Mas de Martí

Albocàsser Mas de Montegordo

Albocàsser Mas de Salvador

Albocàsser Mas de la Sémola

Albocàsser Mas del Pou de n'Osca

Albocàsser Mas del Riu

Albocàsser Mas del Síndic

Albocàsser Mas dels Torans

Albocàsser Maset i sénia de Martines

Albocàsser Molí de Garcés de Baix

Albocàsser Molí de Garcés de Dalt

Albocàsser Pou de Benafeixines

Ares L'Hostal de Benassal

Ares L'Hostal Nou

Ares L'Hostal Nou de la Canada

Ares La Capolla

Ares La Marfullada

Ares La Masada

Ares La Montalbana

Ares La Montalbaneta

Ares Mas Blanc

Ares Mas d'Andreu

Ares Mas d'en Ferri

Ares Mas d'en Grenyut

Ares Mas d'en Jeroni

Ares Mas d'en Llorenç

Ares Mas d'en Selma

Ares Mas d'en Tarragó

Ares Mas d'Estaca

Ares Mas de Barraques

Ares Mas de Besser

Ares Mas de Blai

Ares Mas de Cantallops

Ares Mas de Ferrando

Ares Mas de Fideli

Ares Mas de Gaspar

Ares Mas de Joan

Ares Mas de Joaquim

Ares Mas de la Belladona

Ares Mas de la Belluga

Ares Mas de la Blanqueta

Ares Mas de la Castellona

Ares Mas de la Gassulla

Ares Mas de la Mola

Ares Mas de la Pataca

Ares Mas de la Roca de Baix

Ares Mas de la Roca de Dalt

Ares Mas de la Rossa

Ares Mas de la Torre Beltrans

Ares Mas de la Torreta

Ares Mas de la Vall

Ares Mas de les Feixes

Ares Mas de les Llomes

Ares Mas de les Pallisses

Ares Mas de les Solanes

Ares Mas de les Llometes

Ares Mas de Magres

Ares Mas de Miró

Ares Mas de Molineres

Ares Mas de n'Oller

Ares Mas de Pere

Ares Mas de Tomàs

Ares Mas de Vidal

Ares Mas de Vidalet

Ares Mas de Vila-roges

Ares Mas del Barber

Ares Mas del Caminer

Ares Mas del Cantalar

Ares Mas del Cingle

Ares Mas del Panyero

Ares Mas del Pastor

Ares Mas del Pla

Ares Mas del Planet

Ares Mas del Racó de la Mata

Ares Mas del Rei

Ares Mas del Tossal d'Orenga

Ares Mas dels Pobres

Ares Mas Nou de les Feixes

Ares Mas Vell

Ares Maset de l'Escolà

Ares Maset de la Rulla

Ares Maset del Barranc dels Horts

Ares Pou del Grau

Catí Mas d'en Bono

Catí Mas d'Evarist

Catí Mas de Conill

Catí Mas de Jaume Vicent

Catí Mas de la Costereta

Catí Mas de Roblasco

Catí Mas de Safondo

Catí Mas de Segarra de Baix

Catí Mas de Segarra de Dalt

Catí Mas d'en Serrut

Catí Mas de Traver

Catí Mas del Corral de l'Esquerrer

Catí Mas Nou de la Piga

Catí Mas Vell de la Piga

Les Coves de Vinromà Mas d'Abat

Morella Corral de la Torre d'en Picó

Morella Corral dels Biscaïns

Morella Mas de Bellmunt

Morella Mas de la Moleta

Morella Mas de la Torre d'en Picó

Morella Molí de Bellmunt

Tírig La Montserrada

Tírig Mas de Cabriu

Tírig Mas de Pasqualito

Tírig Mas de Roc

Tírig Mas del Rull

Tírig Mas Nou d'en Porcar









5. Vies pecuàries

Les vies pecuàries estan regulades en tot l'Estat espanyol i amb caràcter bàsic per la Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries (BOE núm. 71, de 24.03.1995), que es va desenrotllar en l'àmbit de la Comunitat Valenciana per la Llei 3/2014, d'11 de juliol, de la Generalitat, de Vies Pecuàries de la Comunitat Valenciana. Este document conté algun dels objectius essencials que plantejava la Directiva d'Hàbitats, com és la constitució d'una xarxa de corredors ecològics que puga garantir la comunicació i l'intercanvi biològic entre diverses àrees del territori.



Abans, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, ja protegia de manera genèrica totes les vies pecuàries del territori.

Dins de l'àmbit del parc cultural hi ha moltes vies pecuàries. Algunes d'elles s'han utilitzat per a marcar els límits del parc.



Municipi Nom Amplària legal

Albocàsser Carrerada de Cap de Terme 37,5-20

Albocàsser Carrerada Real de la Basseta 20-30

Albocàsser Carrerada Real de la Mata 20-45

Albocàsser Carrerada del Pla del Puig 14-40

Albocàsser Carrerada del Bovalar de Dalt 20-30

Albocàsser Carrerada del Bosquet 25

Albocàsser Sendera del Collet de les Forques a la Mola 20

Albocàsser Carrerada de la Solana 15-25

Albocàsser Sendera del Pou de la Figuera 10-15

Albocàsser Sendera de la Clotada 10-15

Albocàsser Sendera de Sant Miquel 14

Albocàsser Sendera de la Selma 12-14

Albocàsser Sendera de la Bassa del Bustel 12-14

Albocàsser Sendera de la Corriola 12

Albocàsser Sendera del Camí de la Valltorta 6-12

Albocàsser Sendera de la Bassa Abat al Pou de Matamoros 10

Albocàsser Sendera del Mas d'en Borràs al Mas d'en Brusca 10

Albocàsser Sendera de la Galiana i Matamoros 8-10

Albocàsser Sendera de Catí 8-10

Albocàsser Sendera del Camí de Sant Mateu 7-10

Albocàsser Sendera del Barranc Carrascalet 6-9

Albocàsser Sendera de la Foieta Torana 5-8,5

Albocàsser Sendera de la Font de Brusca 5

Albocàsser Assegador de la Masada 8

Ares Canyada de l'Empriu 75-20

Ares Carrerada de Castellfort 37,5

Ares Carrerada del Tossal d'Orenga 22-12

Ares Carrerada del Tossal de la Marina 20

Ares Assegador de l'Hostal de Vilar de Canes 25

Ares Assegador del Tossal d'Orenga 18

Ares Assegador del Mas de Tomàs 18

Ares Assegador de la Covata 18

Ares Assegador de la Muntanya de la Buitrera 18

Ares Assegador del Mas del Puig 18

Ares Assegador de la Font del Barranc 22

Ares Assegador del Pla de Catalina 25

Ares Assegador del Mas del Pla 20

Ares Assegador de la Belladona 20

Ares Assegador del Comunet 12

Ares Assegador del Mas Blanc 25

Ares Assegador del Mas de Llorenç 20

Ares Assegador de la Font de la Castella 20

Ares Assegador del Barranc del Pinello 20

Ares Assegador de les Llomes 20

Ares Assegador dels Cingles del Barranc del Pinello 12

Ares Assegador del Mas de les Pallisses 6

Ares Assegador del Camí de Catí 20

Ares Assegador de la Masada 30-15

Ares Assegador d'en Seller 25

Ares Assegador de la Font de Carbonera 12

Ares Assegador de la Font dels Regatxols 25-10

Ares Assegador de la Mola d'Ares 18

Ares Assegador del Mas de la Blanqueta 18

Ares Assegador de la Canada a la Mola de la Vila 18

Ares Assegador del Collado 18

Ares Assegador del Mas del Pastor 12

Ares Assegador de la Mola de la Vila 18

Ares Assegador dels Cingles de Cantallops 6

Ares Assegador de la Font del Coll 24

Morella Carrerada de la Bassa Verda 37,5

Catí Canyada de l'Empriu 75

Catí Carrerada del Tossal d'Orenga 22-12

Catí Assegador de la Vall 20-8

Catí Assegador del Mas de Segarra 25-10

Catí Assegador de la Carrasca 8

Catí Sendera de Catí 20-8

Catí Assegador del Mas Nou 40-20

Catí Assegador del Barranc de la Roca 25-20

Catí Assegador del Barranc del Gatellar 30-20

Catí Assegador del Barranc de la Canaleta 40-8

Catí Assegador del Mas del Bosquet 12

Catí Assegador del Mas de l'Ombrieta 15

Catí Assegador del Molí 20

Catí Assegador del Mas de Safondo 10

Tírig Carrerada de la Rambla de la Morellana al Mas Nou de Porcar 37,5-14

Tírig Carrerada de Cap de Terme 37,5-20

Tírig Assegador de la carretera de les Coves de Vinromà 25-8

Tírig Assegador de la Basseta dels Ximeus 8-5

Tírig Assegador de l'Abeurador del Povatxo 27-25

Culla, Vilar de Canes, Benasal Assegador dels Serrans

Benasal Carrerada de Mosquerola









6. Espais naturals protegits (parcs naturals, llocs d'interés comunitari, ZEPA, zones humides, paisatges naturals municipals, microreserves, coves catalogades i monuments naturals)



6.1. Llocs d'interés comunitari (LIC)

Estes figures no tenen una normativa de protecció específica, es tracta d'espais naturals de gran valor ecològic que formaran part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa de protecció a nivell europeu, prevista en la Directiva 92/43/CEE relativa a la Conservació dels Hàbitats Naturals i de la Fauna i Flora Silvestres. Esta directiva s'aplica en tot el territori nacional, emparada pel Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre.





Municipi Nom

Ares LIC de l'Alt Maestrat

Ares LIC de la Serra d'en Galceran







6.2. Paratges naturals municipals

El Paratge Natural Municipal de la Mola d'Ares es va declarar d'acord amb el que disposa la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Figura protectora regulada específicament pel Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell.

Es tracta d'un paratge de 127,22 hectàrees, inclòs totalment dins del Parc Cultural.



Municipi Nom

Ares Paratge Natural Municipal de la Mola d'Ares







6.3. Microreserves vegetals

Es tracta d'una figura de protecció d'espècies silvestres de gran interés, creada pel Decret 218/1994, de 17 d'octubre.



Municipi Nom Superfície (ha)

Ares Barranc dels Horts 15,72

Ares Font dels Horts 1

Ares Mas Vell 1

Ares Mola d'Ares A 20

Ares Mola d'Ares B 15,4

Ares Nevera d'Ares 15,7

Ares Ombria del Mas de la Vall A 5,1

Ares Ombria del Mas de la Vall B 5







6.4. Coves catalogades

La Llei 11/94, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, declara protegides totes les coves, avencs i altres cavitats subterrànies dins de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. A més, faculta el Consell per a aprovar un Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana. El mencionat catàleg va ser aprovat pel Decret 65 2006, de 12 de maig, del Consell.

Dins de l'àmbit del Parc Cultural només figura una cavitat, es tracta de la cova de Cantallops.



Municipi Nom Altitud

Ares Cova de Cantallops 1.080 m



ANNEX IV

Zones arqueològiques i els seus entorns de protecció



Entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre (Plànols a l'Annex V)

Donada la proximitat d'alguns abrics, s'ha considerat convenient unificar els entorns d'alguns jaciments per a simplificar la documentació i evitar duplicitats sense cap sentit. Cada una d'estes àrees rebrà l'apel·latiu d'entorn zona, i inclourà els jaciments amb art rupestre que la componen i la descripció de l'entorn.



Entorn Zona I



Béns que la integren: Rambla de la Morellana. Abric I (Catí)

Rambla de la Morellana. Abric II (Catí)

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 756120 / 4482652, lloc on l'antic camí de Tírig arriba a la pista asfaltada actual.



Des d'ací, en sentit horari, seguix cap al sud-est pel camí vell de Tírig fins a les coordenades 30N 757097 / 4481972, lloc on es torna a la pista asfaltada actual, vial que se seguix en direcció a Tírig fins a la fita d'ambdós termes municipals.



Des d'ací gira cap al sud-oest per la fita dels termes de Catí i Tírig, fins a la rambla de la Morellana, punt on estos termes confluïxen amb el terme d'Albocàsser, en 30N757077 / 4481774.



Seguix la mencionada rambla cap al sud, fins a l'entrador d'un camí en 30N 757106 / 4480854, i després seguix el camí fins a 30N 756989 / 4480667. En eixe punt torna a girar cap al nord-oest, travessant la parcel·la 37 del polígon 1 d'Albocàsser, per a arribar al límit d'esta parcel·la amb la 38 i 54 del mateix polígon en les coordenades 30N 756823 / 4480821.



Des d'eixe punt, seguirà en direcció nord-oest pel límit de la parcel·la 38 amb la 54, primer, i 39 després, fins a arribar al terme de Catí en 30N 756184 / 4481360. En este punt gira cap al nord-est per la ratlla dels termes de Catí i Albocàsser, fins a arribar a la parcel·la 163 del polígon 9 de Catí, en 30N 756342 / 4481430.



Seguirà pel límit entre esta parcel·la i la 161, vorejant cap al nord-oest, fins a trobar-se amb l'assagador de la Cova del Pou en 30N 755865 / 4481851, i al final dirigir-se al nord pel mencionat assagador fins al punt de partida.





L'àrea de l'entorn de la Zona I té al voltant d'1,37 km2.





La relació de parcel·les afectades és la següent:



Catí

Polígon 8: 280, 281, 282.

Polígon 9: 160, 161, 162, 163, 164, 165, 166167, 9007.



Albocàsser:

Polígon 1: 37 (part), 38







Entorn Zona II



Béns que la integren: Roca del Quincaller (Tírig)

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 757968 / 4478650, que es correspon amb el vèrtex nord de la parcel·la 412 del polígon 4 de Tírig.



Des d'ací, en sentit horari, seguix cap al sud pel límit de les parcel·les 390 amb 411 i 410, i després cap a l'est entre esta última parcel·la i la 409, fins a arribar al punt 30N 758198 / 4478533, situat en la cima d'un esperó rocós localitzat al nord de l'abric.



Des d'ací gira cap al sud-est fins a arribar a les coordenades 30N758281 / 4478426, en el lloc on afronten les parcel·les 357, 379 i 476 del polígon 4 de Tírig. Seguix en la mateixa direcció vorejant la parcel·la 357, pel límit amb la 379 i 378; i després entre les parcel·les 365 i 366, per a acabar vorejant per l'oest i el sud la parcel·la 364, fins al punt 30N 758441 / 4478107.



Des de les coordenades abans mencionades, travessarà la parcel·la 31 del polígon 5 de Tírig per a arribar a l'encreuament de les parcel·les 26, 27 i 31 d'eixe polígon, en les coordenades 30N 758486 / 4477981. Més tard continuarà en direcció sud, vorejant per l'est les parcel·les 26 i 19, fins a arribar al llit de la rambla de la Morellana.



Des d'eixe punt el límit gira cap al nord-est pel mig del llit de la rambla, aigües amunt, fins a arribar a les coordenades 30N 757516 / 4478035, on girarà cap al nord per una senda que acaba en el camí del Mas de Seràpio en 30N 757613 / 4478302.



El límit continuarà en direcció est i després nord, pel mencionat camí, fins a arribar a l'encreuament d'este vial amb el barranc del Mort de Set, en 30N757876 / 4478397, i continuarà novament cap al nord pel límit de la parcel·la 412 i la 390 del polígon 4 de Tírig, fins al punt de partida.





L'àrea de l'entorn de la Zona II té al voltant de 494.094 m2.





La relació de parcel·les afectades és la següent:



Polígon 4: 365, 379, 380, 381, 382, 383, 385, 386, 387, 389, 390, 395, 397, 398, 400, 402, 403, 404, 405, 406, 407, 409 i 476 (part).

Polígon 5: 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25, 26 i 31 (part).







Entorn Zona III



Béns que la integren: Barranc d'en Cabrera. Abric I (Albocàsser)

Barranc d'en Cabrera. Abric II (Albocàsser)

Cova de Centelles. Abrics I-V (Albocàsser)

La Mostela (Albocàsser)

Molí de Garcés (Albocàsser)

Roca del Mas de Martí (Albocàsser)

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 755093 / 4479984, que es correspon amb el vèrtex nord-oest de la parcel·la 15 del polígon 2 d'Albocàsser.



Des d'ací, en sentit horari, seguix pel límit de les parcel·les 15 i 14, fins que s'arriba a la número 13 en 30N 755420 / 4479951. Després gira cap al sud i oest, per l'assagador 12003A00209004 que separa les parcel·les 17 i 19, que queden dins de l'àrea protegida, amb les 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12, que estan fora, fins a arribar a la carretera d'Albocàsser a Catí.



El límit de l'entorn continuarà vorejant pel nord la parcel·la 17 del polígon 1, travessa l'assagador 12003A00209003, per a arribar al punt 30N 755862 / 4479572. Des d'ací voreja per l'oest la parcel·la 18 del polígon 1, fins a arribar al barranc dels Cara-sols, que remunta en direcció sud-est fins a la confluència del barranc amb les parcel·les 146 i 150 del polígon 2 d'Albocàsser.



Una vegada ací, gira cap al sud, seguint el límit de la parcel·la 146 fins a les coordenades 30N 756327 / 4478531. Travessa la parcel·la 145 en línia recta, fins a la bifurcació d'un camí en 30N 756360 / 4477958. Continua per eixe camí en direcció sud, fins a arribar a la carretera d'Albocàsser a Catí.



Una vegada en la carretera, la remunta en direcció nord fins a 30N 755675 / 4477311, on torna a girar cap a l'oest pel límit sud de les parcel·les 78, 79, 80, 81, 82, 68, 65 i 64 del polígon 2 d'Albocàsser, fins a arribar al barranc d'en Cabrera en 30N 755090 / 4477203.



Remunta el barranc, i en 30N 754955 / 4477282 gira cap al sud-oest pel límit oest de les parcel·les 106 i 104 del polígon 14 d'Albocàsser. En 30N 754793 / 4477018 gira al nord-oest entre les parcel·les 88 i 87.



Una vegada s'arriba a la parcel·la 98, la voreja pel sud i l'oest, fins a arribar a la parcel·la 77, seguint pel límit sud d'esta i de la 762, fins a arribar al punt 30N 754080 / 4477415, i des d'ací, en línia recta, fins a les coordenades 30N 753796 / 4477415 en el límit del terme.



Finalment seguix cap al nord pel límit dels termes d'Albocàsser i Catí, fins al punt d'origen.



L'àrea de l'entorn de la Zona II té al voltant de 4,7 km2.



La relació de parcel·les afectades és la següent:



Polígon 1: 17, 9003.

Polígon 2: 15 a 36, 38 a 82, 145 a 166.

Polígon 14: 77 a 86, 88, 89, 762.









Entorn Zona IV



Béns que la integren: Narravades (Catí)



Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 752636 / 4477025.



Des del punt d'inici, el límit de l'entorn continua cap a l'est per la vora nord de les parcel·les 44 i 48 del polígon 11 de Catí. Després gira cap al sud vorejant les parcel·les 48 del polígon 11, i la 12042A01109002.



Continua cap al sud per l'assagador 12042A01209008, fins a arribar al terme d'Albocàsser en 30N 753097 / 4476012. Des d'ací, seguirà cap al sud-oest pel límit del terme fins a arribar a les coordenades 30N 752574 / 4475586.



Voreja pel nord la parcel·la 167, i després per l'oest la 135, 123, 122, 121, 111 del polígon 12, i pel nord la parcel·la 42 del polígon 11, fins a arribar al punt de partida.



L'àrea de l'entorn de la Zona IV té al voltant de 947.036 m2.



La relació de parcel·les afectades és la següent:



Polígon 11: 42 a 48, 9002, 9003

Polígon 12: 111 a 114, 120 (part), 121 a 123 i 135 a 147, 168.









Entorn Zona V



Béns que la integren: Pou de n'Osca. Abric I (Albocàsser)

Pou de n'Osca. Abric II (Albocàsser)

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 752742 / 4475128, on afronten les parcel·les 591, 592 i 594 del polígon 14 d'Albocàsser.



Des del punt d'inici, el límit de l'entorn contínua cap al nord-est per la vora nord de les parcel·les 591 i 600, i després voreja esta última parcel·la, girant al sud, fins a arribar a l'assagador del Mas de la Basseta.



Una vegada s'arriba a l'assagador, seguix cap a l'est per la vora nord d'este, fins a arribar al límit est de la parcel·la 580 del polígon 14.



Continua cap al sud pel límit de la dita parcel·la 580, fins a arribar a la confluència amb la parcel·la 563. Punt des d'on torna a girar al sud-oest pel límit d'estes dos parcel·les, i arriba al barranc del Pou n'Osca en 30N 753848 / 4474341.



Continua aigües amunt del barranc, fins que arriba al límit de les parcel·les 20 i 21 del polígon 13 d'Albocàsser, en 30N 753500 / 4474542. Des d'ací seguix cap al sud vorejant les parcel·les 20 i 19, fins a arribar a l'extrem sud de la 19.

Continua en línia recta cap al sud-oest, travessant la parcel·la 17 del mencionat polígon 13, fins a arribar a les coordenades 30N 752981 / 4474023, i des d'ací gira cap a l'oest, també en línia recta, fins a arribar al límit amb la parcel·la 10 en 30N 752743 / 4474070. Seguix per la vora d'esta parcel·la fins a les coordenades 30N 752531 / 4474199, en un punt on la parcel·la s'estretix molt.



Des d'ací travessa l'estret i voreja la parcel·la 10, fins a 30N 752094 / 4474767, on continua cap al nord-est entre les subparcel·les 10e i 10f, el límit sud de la parcel·la 4, i les subparcel·les 10e i 10d, fins a arribar a la parcel·la 3.



Travessa la parcel·la 3, entre les subparcel·les 3a i 3b, i arriba a l'assagador 12003A01309039 en 30N 752498 / 4475313. Després baixa pel llit d'un barranc que travessa la parcel·la 592 del polígon 14, i després gira cap al sud pel límit d'esta parcel·la i la 594, fins a arribar al barranc del Pou de n'Osca i al punt departida.

L'àrea de l'entorn de la Zona IV té al voltant d'1,74 km 2.



La relació de parcel·les afectades és la següent:



Polígon 14: 580 a 592 (part), 600 i 9022.

Polígon 13: 3 (part), 10 (part), 12 a 17 (part), 18 a 20.







Entorn Zona VI (La Valltorta)



Béns que la integren: 1. Abric del Mas d'Abat

3. Cova del Negre

5. Cingle dels Tolls del Puntal

7. Cova Gran del Puntal

9. Cova Alta del Lledoner

11. Cova de l'Arc

13. Cova de la Pipa

15. Cova del Rull

17. Cova dels Tolls Alts

19. Penya de la Mula, abric 1

21. Roca del Migdia, abrics 1 i 2

23. Cingle del Mas d'en Josep, abrics 1 i 2

25. Cingle de l'Ermità, abrics 1 a 5

27. Cingle dels Coloms

30. Coveta de Matamoros

32. Les Engerres 2. Les Calçades del Matà

4. Cingle dels Tolls de la Saltadora

6. Cova Gran de l'Aigua

8. Coves de la Saltadora

10. Cova de la Taruga

12. L'Arc

14. Coves del Civil, abrics 1 a 3

16. Cova dels Cavalls

18. Els Carrasquissos

20. Penya de la Mula, abric 2

24. Barranc Fondo

26. Cingle del Mas d'en Salvador, abrics 1 a 5

29. Cova de l'Estaró

31. Covetes del Puntal, abrics 1 a 5

33. La Font del Bosc

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 756467 / 4474844, on afronten la CV-130 i el barranc de Sant Miquel. Des d'ací continua per la carretera en direcció a Tírig, fins a l'encreuament amb el camí del Pla de l'Om que porta al Museu de la Valltorta en 30N 759152 / 4476977.



Continua cap a l'est pel mencionat camí fins a 30N 759950 / 4476974, i des d'ací cap al sud-est, pel límit de les parcel·les 120 i 121 del polígon 7 de Tírig, fins a arribar a la 124. En eixe punt gira cap al nord-est seguint el límit de les parcel·les 121, 123, 139 i 136 amb 124, 125 i 128 del polígon 7, fins al punt 30N 760244 / 4476871.





De nou el límit del parc gira cap al sud-est pel límit de les parcel·les 128 i 135, fins a arribar a l'assagador 9003, que remunta lleugerament fins a les coordenades 30N 760426 / 4476712, que és on el mencionat assagador arriba al límit entre les parcel·les 145 i 163.





Continua pel límit nord de la parcel·la 163, i després per l'oest de la 168, fins a arribar a 30N 760510 / 4476447. Des d'ací travessa eixa parcel·la per a arribar a 30N 760593 / 4476448, i es dirigix cap al nord-est pel límit de les parcel·les 170, 169 i 171, fins a arribar a l'assagador 9007, que seguirà cap al sud-est fins a arribar a les coordenades 30N 761466 / 4476149.



Voreja per l'oest el Mas Nou d'en Porcar, i es dirigix cap al nord-est per l'assagador 9008, fins a les coordenades 30N 761733 / 4476393. En eixe punt gira de nou cap al sud-est pel límit de les parcel·les 297 i 296, i després per la ratlla dels termes de Tírig i les Coves de Vinromà fins a 30N 761841 / 4475925, on agafa un camí cap a l'est que arriba a 30N 762157 / 4475891.



Voreja les parcel·les 192, 191, 190, 188 i 189 del polígon 8 de les Coves de Vinromà, i en 30N 762253 / 4475770 agafa el camí del Mas del Matà, fins al mas. En 30N 762351 / 4475575 torna a agafar un camí que ens portarà a la CV 131 en 30N 762715 / 4475323.



Continua per la CV 131 en direcció a les Coves de Vinromà, fins a 30N 763701 / 4474632, on gira cap al sud per un camí fins a 30N 763670 / 4474174. Travessa la parcel·la 99 fins a l'angle nord-est de la parcel·la 98, i després la voreja pel nord i l'oest i seguix cap al sud pel límit de la 94 amb la 96 i 95, fins a arribar al barranc de la Valltorta.



Remunta lleugerament el barranc fins a 30N 763558 / 4473998, i després voreja per l'est i pel sud la parcel·la 40 del polígon 7 de les Coves de Vinromà. Gira al sud pel límit est de les parcel·les 42 i 43, fins a arribar a la 32 en 30N 763582 / 4473673.



Seguix cap a l'oest pel límit sud de les parcel·les 43 i 44 fins al camí del Mas d'Abat, que seguix en direcció oest, fins a arribar a l'encreuament amb el camí del Mas del Fus en 30N 763087 / 4473773.



Continua cap a l'oest per eixe camí, fins a arribar a les coordenades 30 N 762099 / 4473876. Després travessa la parcel·la 76, pel límit de les subparcel·les b i d, i arriba a la 100 en 30N 762076 / 4473845. Voreja eixa parcel·la per l'est, sud i oest, fins a arribar a 30 N 761484 / 4473568, on afronten la 100 amb la 108, 104 i 106, per a continuar entre estes dos fins al terme d'Albocàsser.



Una vegada a Albocàsser continua cap al nord per la fita de termes, i en 30N 761523 / 4473834 gira cap a l'oest fins a 30N 761489 / 4473856, partint la parcel·la 47 del polígon 5. Des d'ací voreja pel nord-est la parcel·la 54, fins a arribar al barranc de Matamoros.

Delimitació Remunta el barranc, i en 30N 760607 / 4474403 voreja la parcel·la 19, fins a arribar a 30N 760444 / 4474518. Contínua cap al nord pel límit dels polígons 4 i 5 d'Albocàsser fins al límit de les parcel·les 151 i 152. Punt on gira cap a l'oest per la vora nord de les parcel·les 152 i 153 del polígon 4, fins a arribar al punt 30N 760240/ 4475427. Des d'ací es dirigix cap a 30N 759818 / 4475288, que coincidix amb el límit de la parcel·la 153 amb 351 i 154. Des d'ací seguix entre ambdós parcel·les, fins a arribar a un camí en 30N 759587 / 4475361.





En arribar a eixe punt es pren el camí mencionat cap al sud, fins a l'encreuament amb el camí de la Valltorta, on girem una altra vegada cap al nord fins a arribar al mas. Una vegada ací, seguim cap a l'oest pel límit sud de les parcel·les 469, 375. 377, 378, 379, 380, 381 i 382, fins al barranc de l'Ullal.



Es remunta el barranc fins a arribar al límit de les parcel·les 291 i 189 del mencionat polígon 4, en 30N 759011 / 4474854. Després gira a l'oest i el nord, vorejant la parcel·la 291 fins a 30N 758584 / 4475003. Des d'ací continua pel límit nord i oest de la parcel·la 191 i pel vial 9006, fins a 30N 758291 / 4474469.



Des d'ací gira breument cap a l'oest pel límit nord de les parcel·les 200 i 199a, i de seguida torna cap al sud, pel límit est de les parcel·les 199b, 394b, 395, 423, 434, 421 i 419. Arribats a eixe punt voreja pel nord i l'oest les parcel·les 219 i 430, que queden fora de l'entorn, i després pel límit sud de les parcel·les 220, 221 i 223, fins a arribar a l'assagador de la Mola (parcel·la 9006) en 30N 757611 / 4473808.



Se seguix cap al nord per l'assagador, fins a la intersecció d'este amb la ratlla de les parcel·les 235 i 236. Voreja la parcel·la 235, fins al punt on s'unix amb la 84 i la 81 en 30N 757271 / 4474283. I després seguix pel límit de les parcel·les 81 i 82 amb 84 i 83, fins a arribar al barranc Fondo, que es remunta lleugerament fins a la unió d'este amb el barranc de Sant Miquel.



Finalment, es remunta el barranc de Sant Miquel fins al punt d'inici.





L'àrea de l'entorn de la Zona VI té al voltant de 10,9 km2.



La relació de parcel·les afectades és la següent:



Albocàsser:

Polígon 3: 1, 118 a 180, 289 a 292, 296, 297, 368 a 374, 376, 368, 380 a 382, 391.

Polígon 4: 83 a 151, 153, 197 a 199, 220 a 313, 315 a 373, 375 a 382, 428, 429, 435,436, 445 a 448, 450, 452 a 455, 458, 461 a 463, 469.

Polígon 5: 19 a 22, 24 a 46, 56, 56, 58 a 61, 63 a 83, 88, 90



Les Coves de Vinromà:

Polígon 7: 40 a 46, 49 a 55, 59 a 67, 77 a 105.

Polígon 8: 78 a 81, 95 a 97, 99 a 170, 175 a 179, 208



Tírig:

Polígon 8: 43 a 54, 57, 59 a 68, 70 a 107, 109 a 120, 124, 125, 128, 163 a 171, 297 a 338, 340 a 358, 360 a 377, 380 a 399









Entorn Zona VII



Béns que la integren: Coveta de Montegordo o Montegordo. Abric I

Montegordo. Abric II

Montegordo. Abric III

Montegordo. Abric IV

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 756921 / 4476196. Des d'ací, s'interna en la parcel·la 69 del polígon 3, fins a arribar a 30N 756961 / 4476534. Continua cap al nord fins a 30 N 757362 / 4476921, i cap al nord-est en 30N 757675 / 4477004, que és on confronta la mencionada parcel·la 69 amb la 227 i la 82.



El límit de l'entorn seguix cap a l'est entre ambdós parcel·les, i després cap al sud vorejant per l'est les parcel·les 227 i 229, fins al punt 30N 757929 / 4476655, des d'on travessarà la parcel·la 9023 fins a 30N 757927 / 4476611.



Seguix cap al sud-oest pel límit de la parcel·la 228 amb la 318, travessa l'assagador 9013, i voreja per l'oest les parcel·les 315, 313, 312, 310, 308 i 306, arribant al punt 30N 757292 / 4475889, i des d'ací travessa la parcel·la 181 fins a les coordenades 30N 757032 / 4475805.



Ara el límit de l'entorn torna a girar cap al nord-est pel límit oest de la parcel·la 181, travessa una altra vegada l'assagador 9013, voreja també per l'oest la parcel·la 221, i travessa la 220 fins a arribar al punt de partida.



L'àrea de l'entorn de la Zona VII té al voltant de 859.800 m2.



La relació de parcel·les afectades és la següent:



Polígon 3: 69 (part), 181 (part), 220 (part) a 230, 306 a 313, 315, 385, 9013 (part), 9023 (part).









Entorn Zona VIII



Béns que la integren: Barranc del Puig. Abric I

Barranc del Puig. Abric II

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 747662 / 4476480. Des d'ací, continua en direcció est, pel límit entre les parcel·les 5 i 6 del polígon 12, fins a arribar a 30N747952 / 4476324.



Des d'eixe punt travessa la parcel·la 5 del polígon 12 i la 9001 del polígon 11, per a arribar al punt 30N 747929 / 4476225, que coincidix amb l'angle nord-oest de la parcel·la 15 del polígon 11. Seguix cap a l'est, vorejant eixa parcel·la fins a arribar al camí del Racó del Nadalí.



Una vegada arribats al camí, seguim per este cap al sud, fins a arribar al llit del barranc del Puig, prop del Mas del Nadalí en 30N 747263 / 4474963. Des d'eixe punt la línia de l'entorn es dirigix a l'oest, travessant la parcel·la 18 del polígon 12 d'Ares, i arriba a 30N 746897 / 4474898, en el límit de les parcel·les 15 i 18 del mencionat polígon 12.





Seguix cap al nord pel límit d'ambdós parcel·les, i després per la separació de les subparcel·les 15a i 15b, fins a arribar al camí del Mas del Puig (12014A01209009). Des d'ací el límit de l'entorn es dirigirà al nord-est seguint el cim del cingle de la lloma del Tossal, per les coordenades 30N747101 / 4475866, 747126 / 4475937, 747209 / 4476040, 747293 / 4476207, 747392 / 4476292, i des d'ací al punt de partida.



L'àrea de l'entorn de la Zona VIII té al voltant d'1,13 km2.





La relació de parcel·les afectades és la següent:



Polígon 11: 15 a 17, 120 120 (part), 9009.

Polígon 12: 5 a 10, 15b, 16 a 18 (part).







Entorn Zona IX



Béns que la integren: Barranc dels Horts. Abric I

Barranc dels Horts. Abric II

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 746727 / 4477235. Des d'ací, continua en direcció sud-est, pel límit entre els polígons 13 i 29, fins a arribar a 30N 747152 / 4476702. Des d'ací, travessa la parcel·la 30 del polígon 29 fins a arribar al camí dels Horts en les coordenades 30N 747170 / 4476559.



Seguix pel camí en direcció sud-oest fins a una revolta tancada, i en 30N 746937 / 4476050 deixa el camí de terra per a seguir per l'antic camí que separa les parcel·les 11 i 15 del polígon 12 d'Ares, i voreja la parcel·la 11, per a travessar el barranc dels Horts en 30N 746555 / 4475453.





Una vegada passat el barranc, es dirigix cap al nord, per la vora est de les parcel·les 45 i 46 del polígon 13, que queden fora de la delimitació. Una vegada s'arriba al límit de les parcel·les 46 i 48, farà un zig-zag entre elles, entre la 47 i la 50, i entre la 47 i la 49, fins a arribar a 30N 746430 / 4475655.



Seguix cap a l'oest pel límit de les parcel·les 49 i 50 amb la 43, fins on les dos últimes s'ajunten amb la 51, en 30N 746145 / 4475739. Des d'ací, torna a girar cap al nord, resseguint la parcel·la 50, i després pel límit entre les parcel·les 54, d'una banda, 66 i 55, d'una altra, fins a les coordenades 30N 746051 / 4476281.



Arribats a eixe punt, ens dirigim en línia recta a les coordenades 30N 746150 / 4476404, punt on s'arriba al camí del Mas d'en Grenyut. Finalment, seguix el camí fins al punt de partida.



L'àrea de l'entorn de la Zona IX té al voltant d'1,03 km2.



La relació de parcel·les afectades és la següent:



Polígon 12: 3, 11, 9006, 9009.

Polígon 13: 49, 50, 55, 57 a 73.

Polígon 29: 30 (part)







Entorn Zona X



Béns que la integren: Mas del Cingle. Abrics I-II.

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 745752 / 4476369. Des d'ací voreja pel nord i per l'est la parcel·la 12014A01309006, fins a 30N 745758 / 4476125, i continua cap al sud-est entre les parcel·les 43 i 51c, fins a arribar al límit d'esta amb la subparcel·la b.



Des d'eixe punt travessa la parcel·la 43 fins a 30N 745812 / 4475982, i es dirigix cap al sud vorejant per l'est les parcel·les 15 i 14, fins a arribar al límit amb la 13. Ací girarà cap a l'oest pel límit nord de les parcel·les 13 i 5, i arribarà a la CV-15, i seguirà cap a Ares, fins a creuar-se amb la parcel·la 12014A01309006, antic camí del Mas d'en Grenyut.



Seguix per la vora nord del camí, fins a arribar a la parcel·la 2, i seguir després per la vora d'esta parcel·la, en el límit amb la 177, fins a arribar a l'actual pista que puja al Mas d'en Grenyut. Una vegada en eixe punt, seguirà pel camí, primer cap a l'est, i després cap al nord, fins a arribar al punt de partida.



L'àrea de l'entorn de la Zona X té al voltant de 493.600 m2.





La relació de parcel·les afectades és la següent:



Polígon 13: 2 a 5, 14 a 16, 9006, 9020.









Entorn Zona XI



Béns que la integren: La Roca de les Canyes

Mas Blanc o de les Covarxelles. Abric I

Mas Blanc. Abric II

Mas Blanc. Abric III

Mas Blanc. Abric IV

Pou Vell. Abric I

Pou Vell. Abric II

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 744737 / 4476932, que coincidix amb l'angle nord-oest de la parcel·la 9 del polígon 14 d'Ares. Des d'ací continua cap al nord-est pel límit de les parcel·les 9 i 4, fins a 30N 745532 / 4477556, que correspon al punt on el límit d'ambdós parcel·les travessa el camí o pista del Mas Blanc.





Seguix cap al nord-est pel camí del Mas Blanc fins a 30N 746435 / 4477966, on hi ha un encreuament de camins. Ací s'agafa el que porta en direcció sud, i que s'unix a l'assagador del Mas Blanc en 30N 746633 / 4477456.





Seguix per l'assagador en direcció sud-oest, fins a 30N 745540 / 4476673, i després continua pel límit de les parcel·les 2 i 22, per a arribar a la pista que puja al Mas Blanc i al Mas d'En Grenyut, que porta directament a l'Hostal Nou.



Un poc abans d'arribar a l'Hostal Nou, en 30N 744844 / 4476422, gira bruscament cap al nord, per a buscar la parcel·la 9 del polígon 14 d'Ares, en 30N 744731 / 4476668, i seguix pel límit d'eixa parcel·la amb la 20 per a arribar al punt de partida.



L'àrea de l'entorn de la zona XI té al voltant de 1.437 km2.





La relació de parcel·les afectades és la següent:



Polígon 14: 9, 11, 17, 19 a 22, 9004.







Entorn Zona XII



Béns que la integren: Les Dogues

Cingle de la Mola Remígia. Abrics I-X

Cova Remígia. Abrics I-VI

Cantalar del Mas del Cireral o de les Cireres

Mas de Modesto. Abric I

Mas de Modesto. Abric II

Racó de Gasparo. Abric I

Racó de Gasparo. Abric II

Racó de Gasparo. Abric III

Racó de Gasparo. Abric IV

Racó de Molero.

Racó de Molero. Abric II

Roques del Mas de Molero. Conjunt I

Roques del Mas de Molero. Conjunt II

Mas del Cantalar

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 742978 / 4478474, que coincidix amb la intersecció de la CV-15 en un vial que abans formava part d'esta carretera, però que després de les últimes obres ha quedat en ús com a camí.





Des d'ací continua en direcció nord, i sentit horari, fins a la intersecció del camí amb el barranc dels Pallisses en 30N 742999 / 4479087. Després gira cap a l'est remuntant el barranc pel seu llit, fins a arribar a la parcel·la 133 del polígon 15 d'Ares en 30N 743978 / 4478837. Voreja pel sud la mencionada parcel·la, i en 30N 744117 / 4478846 travessa la parcel·la 129 en direcció est, fins a arribar a 30N 744236 / 4478895.



Seguix cap a l'est pel límit de les parcel·les 129 i 137, i en 30N 744350 / 4478930 travessa la 137, fins a 30N 744556 / 4478904, i comença a girar cap al sud per l'assagador 12014A01509015, i després pel 12014A01409001, fins a arribar al punt on l'assagador travessa el camí entre el Mas d'en Llorenç i el Mas de Barraques, en 30N 745361 / 4477523.



Una volta en eixe punt, seguix el camí, primer cap al sud, i després cap a l'oest, fins a arribar a la CV-15 en 30N 743965 / 4476879. Des d'eixe punt, girarà cap al nord per la carretera, fins a arribar al punt de partida.



L'àrea de l'entorn de la zona XII té al voltant de 4,1 km2.



La relació de parcel·les afectades és la següent:



Polígon 14: 4

Polígon 15: 86 a 106, 108 a 129, 132, 134 a 137, 140 a 168, 170 a 177, 179 a 199, 202 a 204, 206 a 2010, 213 a 221, 226, 249, 9001, 9003,9016, 9018, 9019, 9023, 9025, 9027, 9029, 9033, 9034.







Entorn Zona XIII



Béns que la integren: La Montalbaneta. Abric I

La Montalbaneta. Abric II

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 742899 / 4480076, que coincidix amb l'angle nord-occidental de la parcel·la 11 del polígon 15 d'Ares, situat just en el llit de la rambla Carbonera. Des d'ací seguix cap a l'est pel límit nord de les parcel·les 11 i 21 fins a arribar a la intersecció amb la 16.



Una vegada arriba a este punt, gira cap al sud pel camí del Mas de les Pallisses fins a les coordenades 30N 743419 / 4479548, on gira cap a l'oest pel camí del Mas de Facundo.





Després d'uns 70 metres aproximadament, tornarà a dirigir-se cap al sud, pel límit de les parcel·les 73 i 72, fins a arribar al llit d'un xicotet barranquet, afluent del barranc de les Pallisses. Des d'ací seguirà barranc avall, fins a arribar al pont de l'antiga carretera en 30N 742997 / 4479098.





Des d'ací continua per l'antiga carretera fins a la rambla Carbonera en 30N 742765 / 4479224, i després continua pel llit de la rambla, aigües amunt, fins al punt de partida.





L'àrea de l'entorn de la zona XIII té al voltant de 359.762 m2.



La relació de parcel·les afectades és la següent:

Polígon 15: 3 a 11, 21 a 29, 64 a 72, 220, 9009, 9010.







Entorn Zona XIV



Béns que la integren: Cova de la Vall

Vila-roges

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 743905 / 4480148, que coincidix amb la confluència de les parcel·les 45 i 47 del polígon 15 d'Ares i la 268 del polígon 31.



Des d'eixe punt, ascendix per la rambla de la Vall, vorejant les parcel·les 47, 49, 9007 i 50, fins a arribar a la confluència d'esta parcel·la amb la 51, en 30N 744554 / 4479488.



El límit de l'entorn gira cap a l'oest, seguint el límit de les parcel·les 50 i 51, fins a arribar a les coordenades 30N 744428 / 4479413, i des d'ací, en línia recta, fins a 30N 744053 / 4479236, travessant les parcel·les 9005, 56, 9015 i 137.



Una vegada en el punt anterior, vorejarà la parcel·la 137 fins a arribar al camí que unix el Mas de Ferrando amb el Mas de Vila-roges, i seguirà alguns metres cap al nord fins a arribar al límit del camí amb la parcel·la 75. Després girarà una altra vegada cap al sud-oest pel límit nord de la parcel·la 80, i en 30N 743855 / 4479285 girarà en línia recta cap a l'oest, travessant les parcel·les 79 i 81, fins a arribar a 30N 743739 / 4479289.



Finalment, l'entorn dels béns girarà cap al nord, seguint el límit oest de les parcel·les 81, 74, 35, 34, 33, travessarà en línia recta la 32, 9005, i 47, fins a arribar al punt d'inici.



L'àrea de l'entorn de la zona XIV té al voltant de 511,542 m.2





La relació de parcel·les afectades és la següent:

Polígon 15: 32 (part) a 35, 39 (part), 47 a 50, 56 (part), 74, 75, 79 (part), 81 (part) 84 (part), 137 (part) 138, 9005 a 9009, 9015 i 9023.







Entorn Zona XV



Béns que la integren: Mas de la Mola

Barranc de la Marfullada. Abric I

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 741944 / 4480000. Des d'ací seguix pel límit de les parcel·les 150 i 143 del polígon 17, fins a les coordenades 30N 742073 / 4480016, i novament cap a l'est fins a 30N 742237 / 4480055. Des d'eixe punt continua en direcció est fins a arribar a la CV-15 en 30N 742635 / 4480054.



Una vegada en la carretera, seguix en direcció sud pel marge oest d'este vial, fins a arribar al punt 30N 742705 / 4479543, on seguirà pel camí del Mas de les Solanes en direcció sud, fins a arribar a les coordenades 30N 742422 / 4478879.



Des de les coordenades anteriors, gira cap a l'oest pel llit d'un barranquet, fins a 30N 742277 / 4478936, i des d'ací, en línia recta, cap a l'oest fins a 30N 741874 / 4478961.





Una vegada en el punt anterior, el límit de l'entorn gira al nord-oest en línia recta fins a 30N 741713 / 4479131, que coincidix amb l'angle nord-est de la parcel·la 155, i després discorre en la mateixa direcció pel límit de les parcel·les 155 i 143, fins a arribar a un camí en 30N 741678 / 4479184.



Seguix pel camí uns quants metres cap a l'oest, i quan arriba a la intersecció amb les parcel·les 102 i 116 continua primer pel límit d'ambdós, i després pel límit entre les parcel·les 116 i 105, fins a l'angle nord-est d'esta última parcel·la en 30N 741757 / 4479672.

Delimitació Finalment, el límit de l'entorn formarà una línia recta angulosa, dirigint-se primer cap al nord fins a 30N 741586 / 4480043, i després cap al nord-est, fins a arribar al punt de partida.

L'àrea de l'entorn de la zona XV té al voltant d'1,1 km2.





La relació de parcel·les afectades és la següent:

Polígon 17: 116 (part), 124 (part), 143 (part), 151, 152, 154, 156 (part), 157 (part) 9016 i 9018.









Entorn Zona XVI



Béns que la integren: Barranc de la Marfullada. Abric II

Barranc de la Marfullada. Abric III

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 740955 /4479425, entre els termes de Benasal i Ares. Des d'eixe punt es dirigix a l'est pel límit de les parcel·les 99 i 100 del polígon 17 d'Ares, i travessa la parcel·la 101 fins a arribar a les coordenades 30N 741179 / 4479469.



Continua cap a l'est pel límit de les parcel·les 101 i 103 amb la 104, i després gira al sud entre les parcel·les 103 i 105, fins al punt on confluïxen les parcel·les 103, 105, 101 i 116.



Una vegada en eixe punt, seguix en línia recta cap al sud-est fins a les coordenades 30N 741524 / 4479126, sobre el límit de les parcel·les 102 i 101. Després voreja la parcel·la 102 fins a arribar al terme de Benasal en 30N 741449 / 4478767.



Una vegada dins de Benasal, seguix cap al sud pel límit de les parcel·les 10 i 11 del polígon 4, fins a arribar al camí d'Ares, i seguirà el camí en direcció sud, per a arribar a la confluència del camí amb la parcel·la 14 del polígon 3, en 30N741096 / 4478470.



Des del punt anterior, gira cap a l'oest primer entre les parcel·les 14 i 15, després entre la 14 i la 30, i finalment entre la 12 amb la 30 i la 33, per a arribar a 30N 740611 / 4478818, que és on confluïxen les parcel·les 12, 33 i 34.



En eixe punt, el límit de l'entorn torna a girar cap al nord-est, primer en línia recta, travessant la parcel·la 12, fins a les coordenades 30N 740877 / 4479154, que és on confluïxen les subparcel·les b, d i e de la parcel·la 12.



Finalment, continuarà entre les subparcel·les 12b i 12d fins a arribar a 30N 740889 / 4479293, i des d'ací, en línia recta, fins al punt de partida.



L'àrea de l'entorn de la Zona XVI té al voltant de 511,542 m2.



La relació de parcel·les afectades és la següent:

Ares: Polígon 17, parcel·les 100 a 103.

Benasal: Polígon 3, parcel·les 12 a 14. Polígon 4, parcel·la 11, 9001.







Entorn Zona XVII



Béns que la integren: Port d'Ares. Abric I

Delimitació: Punt de partida: Situat en les coordenades 30N 742526 / 4481180, que correspon al marge de ponent de la CV-15.





Seguix en direcció sud per la CV-15, fins que travessa la rambla Carbonera en 30N742852 / 4480636. Des d'eixe punt, traça una línia recta a ponent, fins a 30N 742265 / 4480638.



A partir d'ací, l'entorn seguix en direcció nord-est pel límit de la parcel·la 124 amb 126 i 123, fins a arribar a les coordenades 30N 742021 / 4480847. Just en eixe punt, continua primer al nord i després a l'est seguint la línia que marquen les subparcel·les 124a i 124b, fins a arribar a les coordenades 30N 742362 / 4481123, i des d'ací, en línia recta, al punt de partida.



L'àrea de l'entorn de la Zona XVII té al voltant de 360.000 m2.



La relació de parcel·les afectades és la següent:

Polígon 17, parcel·les 124 (part), 156 (part), 176, 9011, 9015, 9016

Polígon 31, parcel·la 20 (part).









Entorn Zona XVIII



Béns que la integren: Barranc dels Molins

Molí Darrer. Abric I

Molí Darrer. Abric II

Molí Darrer. Abric III

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 743912 / 4482722. Des d'ací seguix en direcció sud-est entre les parcel·les 176 amb 179 i 180; 175 i 180; 182 i 321, totes elles del polígon 31 d'Ares, fins a les coordenades 30N 742202 / 4482523.



Seguix en direcció sud entre les parcel·les 183 amb 189 i 185; 184 amb 185; 9012 amb 230 i 223; 223 amb 319 i 220, fins a 30N 743955 / 4481669.

Des d'eixe punt, gira cap a l'oest per la fita de les parcel·les 220 amb 219 i 305, fins al camí del Barranc dels Molins. Camí que seguirà cap al sud fins a 30N 743638 / 4481468.





A partir d'ací, torna a girar cap a l'oest entre les subparcel·les 197d i e; 197 i 201; 201c i d; 201 i 203, fins a l'assagador 9011 en 30N 743270 / 4481449.



Seguix el mencionat assagador en direcció nord-est fins a 30N 743309 / 4481482, punt on torna a girar al nord per l'assagador 9015, fins a les coordenades 30N 743323 / 4481886, i després discorre entre les parcel·les 140 amb 141 i 130; 131 amb 130, 129 i 120; 120 amb 126 i 121; 148 amb 121, 122, 123, 124, 147 i 168; 149 amb 168 i 173, fins al punt situat en 30N 743845 / 4482513. Des d'ací, en línia recta, fins al punt de partida.



L'àrea de l'entorn de la Zona XVIII té al voltant de 613.000 m2.



La relació de parcel·les afectades és la següent:

Polígon 31, parcel·les 121 a 130, 141 a 147, 149, 165 (part), 166 (part), 168 a 176, 183, 184, 193 a 203, 220, 221, 319, 321, 324, 327, 328, 331, 332, 9011, 9012, 9015.









Entorn Zona XIX



Béns que la integren: Mas de les Llometes o de la Vall

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 745894 / 4482323. Des d'ací seguix en direcció sud entre les parcel·les 296 amb 297 i 244 pel camí del Mas de Besser, fins a 30N 746027 / 4481784.



Una vegada en eixe punt, gira en direcció oest, entre les subparcel·les 244a i 244e, del polígon 31 d'Ares, i després pel límit entre les següents parcel·les 249 i 250; 258 amb 250, 251,253, 252 i 322, fins a 30N 745525 / 4481493, on arriba a la rambla de la Vall, que remunta alguns metres, fins a 30N 745517 / 4481617.



A partir d'ací, travessa la parcel·la 258 en línia recta i en direcció a ponent, fins al camí del Mas de les Llometes, en 30N 745326 / 4481571. Seguix pel camí en direcció al mas, fins a 30N 745389 / 4481909.



Arribats a eixe punt, es dirigix al nord, travessant la parcel·la 259 i seguint pel marge oest de l'assagador 9010, fins a 30N 745296 / 4482091. Des d'ací torna a girar a l'est, travessant el mencionat assagador, i es dirigix a les coordenades 30N 745409 / 4482145, en la parcel·la 242. Després, voreja pel nord la subparcel·la 242b, i la 298d, per a finalment en 30N 745824 / 4482364 girar al sud i dirigir-se al punt de partida.



L'àrea de l'entorn de la zona XIX té al voltant de 471.878 m2.



La relació de parcel·les afectades és la següent:

Polígon 31, parcel·les 242 a 244, 258, 259, 298, 9010.









Entorn Zona XX



Béns que la integren: Mas de la Belluga

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 748415 / 4481775, en l'encreuament de l'assagador 9005, que puja al Mas de la Castellona, i el camí 9009, que porta al Mas de la Belluga.



Des del punt d'inici, es continua cap a l'est, per l'antic camí del Mas de la Belluga, i un poc abans d'arribar al mas, gira cap al sud, seguint el camí. En 30N 749475 / 4481350, el límit de l'entorn continua pel camí, sense entrar al mas, i continua la direcció sud sud-oest, fins a arribar al barranc de la Belluga en 30N 749014 / 4480984.





A partir d'ací, el límit de l'entorn traça una línia recta en direcció est nord-est, per a arribar a uns antics corrals, situats en el vessant de llevant del Morral de la Marina, en 30N 748641 / 4481120.



Des dels corrals, que cauen dins de l'entorn, continua cap a l'oest, també en línia recta, fins a les coordenades 30N 748330 / 4481124, just en el contacte entre la parcel·la 6 del polígon 6 d'Ares, amb l'assagador 9003.



Finalment, gira cap al nord pel límit de la mencionada parcel·la amb l'assagador 9005, fins a arribar al punt d'inici.



L'àrea de l'entorn de la Zona XX té al voltant de 643.526 m2.



La relació de parcel·les afectades és la següent:

Polígon 6, parcel·les 6, 9005, 9009.









Entorn Zona XXI



Béns que la integren: Barranc de l'Empriu

La Belladona

Delimitació: Punt de partida: situat en les coordenades 30N 748185 / 4480976, en l'encreuament del camí 9003 del polígon 6 i l'angle nord-oest de la parcel·la 8.



Des d'eixe punt en direcció oest entre les parcel·les 6 i 8. Després girarà cap al sud pel límit de la parcel·la 11 amb la 6, 13 i 12, fins a arribar al camí 9003.



Des del punt anterior, es dirigix en línia recta cap al sud-oest, fins a arribar a 30N 748334 / 4479488, punt que es troba entre les subparcel·les 3a i 3b del polígon 29. Ara gira cap a l'oest pel límit d'ambdós subparcel·les, i entre les parcel·les 3 i 1, fins a les coordenades 30N 747824 / 4479724.



A partir d'ací, el límit de l'entorn traça una línia recta en direcció nord-oest, per a arribar en 30N 748072 / 4479845, al camí 9003. Finalment, el límit de l'entorn gira al nord pel mencionat camí fins al punt d'origen.





L'àrea de l'entorn de la zona XXI té al voltant de 643.526 m2.



La relació de parcel·les afectades és la següent:

Polígon 6, parcel·les 8 a 11, 9003.

Polígon 29, parcel·les 1 (part), 3b.







ANNEX V

Documentació gràfica



Índex de plànols



Plànol 1 Delimitació del Parc Cultural sobre base topogràfica.

Plànol 2 Delimitació del Parc amb la ubicació de l'art rupestre.

Plànol 3 Entorn de protecció zona 1

Plànol 4 Entorn de protecció zona 2

Plànol 5 Entorn de protecció zona 3

Plànol 6 Entorn de protecció zona 4

Plànol 7 Entorn de protecció zona 5

Plànol 8 Entorn de protecció zona 6

Plànol 9 Entorn de protecció zona 7

Plànol 10 Entorn de protecció zona 8

Plànol 11 Entorn de protecció zona 9

Plànol 12 Entorn de protecció zona 10

Plànol 13 Entorn de protecció zona 11

Plànol 14 Entorn de protecció zona 12

Plànol 15 Entorn de protecció zona 13

Plànol 16 Entorn de protecció zona 14

Plànol 17 Entorn de protecció zona 15

Plànol 18 Entorn de protecció zona 16

Plànol 19 Entorn de protecció zona 17

Plànol 20 Entorn de protecció zona 18

Plànol 21 Entorn de protecció zona 19

Plànol 22 Entorn de protecció zona 20

Plànol 23 Entorn de protecció zona 21