ORDRE de 3 de gener de 2005, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'estableix el contingut mínim dels estudis d'impacte ambiental que s'han de tramitar davant d'aquesta Conselleria.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 4922 de 12.01.2005 | |
| Número identificador: | 2005/96 | |
| Referència Base de Dades: | 0163/2005 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 13.01.2005 Notes: S'establix el contigut mínim dels estudis d'impacte ambiental. - Vegeu el Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'Avaluació d'Impacte Ambiental. Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Legislació, Reglamentació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: impacte ambiental, procediment administratiu
ORDRE de 3 de gener de 2005, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'estableix el contingut mínim dels estudis d'impacte ambiental que s'han de tramitar davant d'aquesta Conselleria. [2005/96]
Els articles 6 a 13 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, estableixen totes aquelles determinacions que han d'incloure's en els estudis d'impacte ambiental, distribuïdes en set agrupacions que pretenen abraçar la totalitat del seu contingut.
No obstant això, l'experiència acumulada en la tramitació dels procediments d'avaluació d'impacte ambiental aconsella establir una descripció més precisa dels documents en què ha de plasmar-se la informació requerida pel Reglament de la Llei 2/1989, de 3 de març.
Per això, l'objecte de la present ordre no és un altre que establir, de la manera més detallada possible, i respectant en tot cas el contingut mínim establit en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, una relació d'aquells documents que es consideren imprescindibles per a admetre a tràmit qualsevol estudi d'impacte ambiental, amb l'objectiu d'agilitzar la tramitació dels expedients sotmesos al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
Per raó d'això, a proposta de la Subsecretaria de la Conselleria de Territori i Habitatge, i de conformitat amb el que estableix la Disposició final primera del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, després de seguir les vies procedimentals previstes en l'article 49.bis de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià, i en exercici de les facultats atribuïdes per l'article 35.c) del citat text legal,
ORDENE
Article 1
Els estudis d'impacte ambiental que es presenten en la conselleria competent en medi ambient, en els procediments administratius d'avaluació d'impacte ambiental relatius a les activitats que es relacionen en l'annex de la present ordre, han de contindre necessàriament, degudament relacionats, els documents que s'especifiquen en el citat annex, amb independència d'aquella altra documentació que, si és el cas, siga exigida per la legislació sectorial vigent.
En tot cas, han de presentar còpia en paper i en suport informàtic CD.
Article 2
Si per la conselleria competent en medi ambient es comprova que els estudis d'impacte ambiental presentats per a la seua avaluació no recullen la documentació assenyalada en l'article anterior, es requerirà l'autoritat amb competència substantiva a la qual es refereix l'article 2.5 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat, a fi que s'esmenen en els termes i amb els efectes previstos en la legislació reguladora del procediment administratiu comú.
Article 3
El que disposa la present ordre serà d'aplicació als procediments d'avaluació d'impacte ambiental que s'inicien amb posterioritat a l'entrada en vigor.
DISPOSICIÓ FINAL
La present ordre entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 3 de gener de 2005
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ANNEX
ÍNDEX DELS DOCUMENTS COMPRESOS EN L'ANNEX
A. CONTINGUT MÍNIM DELS ESTUDIS D'IMPACTE
A.1. Continguts mínims dels estudis d'impacte ambiental de les activitats extractives
A.2. Continguts mínims dels estudis d'impacte ambiental de les activitats ramaderes
A.3. Continguts mínims dels estudis d'impacte ambiental de projectes d'infraestructures lineals
A.4. Continguts mínims dels estudis d'impacte ambiental dels projectes de línies elèctriques
A.5. Contingut mínim dels estudis d'impacte ambiental dels instruments d'ordenació del territori
B. REQUERIMENTS CARTOGRÀFICS EN ESTUDIS D'IMPACTE AMBIENTAL
A.1. CONTINGUTS MÍNIMS DELS ESTUDIS D'IMPACTE AMBIENTAL DE LES ACTIVITATS EXTRACTIVES
L'estudi d'impacte ambiental haurà de preveure, degudament allistada, la documentació següent:
1. Descripció de l'actuació projectada i de les accions derivades.
2. Examen de les alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada.
3. Inventari ambiental i descripció de les interaccions ecològiques ambientals claus
4. Identificació i valoració d'impactes, tant en la solució proposada com en les alternatives a aquesta, que haurà d'incorporar:
l'informe vinculant de conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural, establit en l'art. 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de patrimoni cultural valencià.
l'informe favorable de l'organisme de conca competent, sobre la disponibilitat i compatibilitat de l'increment del consum de l'aigua derivat de la implantació de l'ús previst en el projecte, amb les previsions dels plans hidrològics, a més de la no-afecció o menyscabament a altres usos existents legalment implantats, establit en l'art. 19 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació del territori i protecció del paisatge.
5. Establiment de mesures protectores i correctores.
6. Programa de vigilància ambiental, que inclourà el compromís de presentació de l'informe anual sobre el compliment d'aquest.
7. Document de síntesi.
8. Cartografia i documentació complementària.
Aquesta documentació s'haurà d'elaborar d'acord amb les següents directrius
1. Descripció de l'actuació projectada i les seues accions derivades
Haurà de constar de:
Ubicació i accessos.
Objecte concret de l'aprofitament miner.
Característiques geològiques del jaciment.
Mètode d'explotació.
Previsió i justificació de la producció d'estèril.
Accessos previstos.
Serveis i instal·lacions complementàries al projecte, etc.
Ha de tindre's en compte que algunes de les actuacions complementàries (obertura de camins, conduccions per canonada, línies elèctriques, etc.) poden estar sotmeses, per si mateixes, a la Llei d'impacte ambiental, per la qual cosa resultarà més convenient i eficaç abordar-les conjuntament en un mateix estudi d'impacte ambiental, en compte d'haver de realitzar tramitacions distintes.
2. Examen d'alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada
Tenint en compte que, a més dels condicionants tècnics i econòmics, l'elecció haurà de considerar els valors naturals de la zona i haurà de tendir a minimitzar els possibles impactes ambientals, es preveu que les tasques de restauració de l'àrea han de permetre una adequada integració paisatgística posterior a aquesta en el seu entorn natural.
Les principals garanties per a justificar una bona elecció de l'emplaçament d'una pedrera o explotació minera són un correcte emplaçament de l'activitat (sobretot considerant les seues possibilitats de restauració fàcil i eficaç) i un adequat disseny de la restauració.
3. Inventari ambiental i descripció de les interaccions ecològiques o ambientals claus
3.1. Descripció del medi natural
Referit a la zona d'afecció, a l'entorn de l'activitat minera i als seus elements secundaris (accessos, instal·lacions complementàries, etc.).
Identificació, cens, inventari, quantificació i, si és el cas, cartografia i interaccions ecològiques clau, de cada una de les variables i aspectes que permeten definir la configuració del medi natural: geologia, hidrologia superficial i subterrània, climatologia, sòls, coberta vegetal, flora i fauna, geomorfologia, paisatge, presència de coves i avencs, riscos naturals, etc.
Valoració ambiental de l'àrea i definició del grau d'interés per a la conservació.
Han d'evitar-se els estudis que aborden aquestes variables amb un tractament molt general o a una escala regional i que a penes concreten quines són les característiques pròpies i particulars de l'àrea afectada pel projecte o les refereixen d'una manera supèrflua.
3.2. Definició del medi socioeconòmic i cultural
Amb incidència sobre els elements que componen el patrimoni historicoartístic, etnològic i arqueològic, com també la relació i la distribució dels usos i aprofitaments existents a la zona, tant miners com d'una altra índole, propietat dels terrenys, qualificacions urbanístiques, plans o altres figures de protecció, infraestructures, instal·lacions, i, si és el cas, altres règims jurídics especials aplicables a la zona.
L'estudi de la possible afecció al patrimoni històric i cultural ha de ser redactat i acompanyat de l'informe que exigeix la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, la qual estableix en el seu article 11 taxativament: Els estudis d'impacte ambiental relatius a tota classe de projectes, públics o privats, que puguen afectar béns immobles de valor cultural han d'incorporar l'informe de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència sobre la conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural. Aquest informe vincularà l'òrgan que haja de realitzar la declaració d'impacte ambiental.
Així mateix, ha d'observar-se que aquest patrimoni està constituït, entre altres, pels béns de valor històric, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic i científic que siguen especialment representatius de la història i la cultura valenciana (article 1 de la citada llei).
4. Identificació i valoració d'impactes, tant en la solució proposada com en les seues alternatives
S'inclourà la identificació i la valoració dels efectes previsibles de totes les actuacions projectades sobre els aspectes ambientals i antròpics indicats en l'apartat 3, han d'adoptar necessàriament:
l'informe vinculant de conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural, establit en l'art. 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de patrimoni cultural valencià.
l'informe favorable de l'organisme de conca competent, sobre la disponibilitat i compatibilitat de l'increment del consum de l'aigua derivat de la implantació de l'ús previst en el projecte, amb les previsions dels plans hidrològics, a més de la no-afecció o menyscabament a altres usos existents legalment implantats, establit en l'art. 19 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació del territori i protecció del paisatge.
La identificació dels impactes ambientals derivarà, necessàriament, de les interaccions entre les accions derivades de l'actuació (desmunts i eliminació de sòls i vegetació, extracció de materials, sorolls, pols, vibracions, recollides, abocaments, augment de trànsit, etc.) i les característiques específiques dels aspectes ambientals afectats en cada cas concret.
En tot cas regirà el que disposa l'article 10 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre.
5. Establiment de mesures protectores i correctores
5.1. Programes i projecte de sostenibilitat per a la restauració paisatgística
Es detallaran i justificaran les mesures previstes per a reduir, eliminar o compensar els efectes ambientals negatius, com també les possibles alternatives existents a les condicions inicialment previstes en l'actuació. Es procedirà a una descripció detallada dels treballs que s'han de desenvolupar sobre cadascun dels següents aspectes:
a) Mesures de protecció ambiental, que s'han d'executar abans o durant el període d'activitat de l'explotació, i que tendeixen a reduir o eliminar impactes produïts per pols, sorolls, vibracions, visibilitat, processos d'erosió i de sedimentació, etc.
b) Restauració geomorfològica de l'àrea afectada per l'actuació minera. Restitució d'una topografia naturalitzada que elimine en la mesura que es puga les formes excessivament geomètriques i conferisca als vessants un pendent i modelatge adequats per a recuperar un aspecte fisiogràfic concordant amb el del seu entorn natural.
c) Aportació de sòls i suport terrigen adequats per a albergar una coberta vegetal concordant amb la potencialitat natural i usos actuals de la zona. Adopció de mesures per a evitar l'erosió dels sòls.
d) Repoblació per mitjà de plançons d'espècies vegetals arbustives i arbòries conseqüents amb l'inventari botànic i la potencialitat de la zona. Sembra d'herbàcies en totes aquelles superfícies que s'estime convenient a fi de frenar els processos erosius, evitar la proliferació de pols i augmentar l'estabilitat dels sòls. Potenciació del desenvolupament dels exemplars implantats, aplicació dels regs necessaris i reposició de marres, fins que s'aconseguisca l'adaptació i l'adequat desenvolupament vegetatiu de totes les espècies introduïdes.
La densitat i la distribució de la coberta vegetal haurà d'adaptar-se a les característiques de l'entorn, llevat que aquest es trobe en una fase de degradació o recuperació postincendi. La proposta intencionada de deixar àrees nues, desproveïdes de sòls i vegetació, només pot justificar-se per la presència d'afloraments d'interés geològic o per la concordança amb altres rocams naturals presents a la zona, encara que en aquest cas serà necessària l'aplicació de tècniques especials de tractament de la roca (micromodelatges i envelliment artificial d'aquesta).
e) La descripció del programa d'explotació haurà de realitzar-se tenint en compte la possibilitat de restaurar per fases l'àrea afectada, de manera que es puguen compatibilitzar i simultaniejar tasques d'extracció i de restauració, a fi de reduir la magnitud espacial i temporal dels impactes. Ha de justificar-se la procedència dels sòls i suports edàfics, com també la relació de les espècies vegetals seleccionades per a la restauració, les seues densitats, el seu port i la seua distribució dins de l'àrea que s'ha de tractar.
f) Quan l'objecte de la restauració no siga el de restituir en l'àrea la vegetació potencial o els aprofitaments tradicionals preexistents, hauran de justificar-se degudament els criteris que conduen a aqueixa proposta.
En el cas que es tracte d'un projecte de sostenibilitat de restauració paisatgística, la proposta de mesures de restauració i integració paisatgística, que s'inclouen en aquest apartat, ha d'incloure's en un document, denominat Programa per a la sostenibilitat de restauració paisatgística, segons el que preveu l'article 27 de la LOTPP. Aquest programa juntament amb el projecte són documents independents i annexos a l'estudi d'impacte ambiental, que han d'especificar tots aquells aspectes que s'enumeren en l'annex de l'Ordre i que posteriorment el desenvolupament de la LOTPP contindrà detalladament. Per a la realització com cal de les mesures previstes en els esmentats projectes i programes, es pot exigir el corresponent aval bancari.
5.2. Calendari d'execució i pressupost de la restauració
Que haurà de comprendre:
a) Moviments de terres, anivellació de plaça de pedrera, obres de desdoblament i rectificació de bancs; conformació final de talusos.
b) Aportació i distribució de sòls aptes per a la revegetació.
c) Obres previstes de correcció contra l'erosió (murs o esculleres de contenció, drenatges perimetrals, gabions, dissipadors d'energia, trampes de sediments, etc.)
d) Demolició d'instal·lacions i retirada de runes i materials.
e) Adquisició i plantació d'espècies vegetals, com també l'aplicació de les cures i regs necessaris per al seu adequat desenvolupament.
f) Pressupostos general i desglossat, i cost per hectàrea restaurada.
g) Accions complementàries al Pla de restauració, com poden ser el tractament de runams, el trasllat d'aquests a l'interior del buit extractiu, l'eliminació d'elements o situacions que suposen riscos evidents per a persones o béns, etc. com també possibles basses de fangs o preses de residus miners.
6. Programa de vigilància ambiental
Té per objecte establir un sistema que garantisca el compliment de totes les mesures protectores i correctores que, arribat el moment, puga determinar la declaració d'impacte ambiental, comprovant l'eficàcia d'aquestes i, si és el cas, introduint les oportunes modificacions, prèvia consulta i conformitat de l'òrgan substantiu. Inclourà el manteniment i el control de les mesures de restauració desenvolupades en l'àrea i el seu entorn, a fi de garantir la seua eficàcia en la recuperació del paisatge, fins i tot durant un període de temps posterior al cessament de l'activitat, el qual mai haurà de ser inferior a dos anys.
El Programa de vigilància ambiental ha d'incloure el compromís de l'explotador de presentar puntualment davant de l'administració una memòria o informe anual que done compte: del desenvolupament i l'avanç de l'activitat, de l'aplicació de les mesures de protecció i de restauració previstes, dels controls realitzats i de qualsevol incidència de caràcter mediambiental que puga produir-se durant el desenvolupament d'aquesta.
Aquests informes s'hauran de presentar en el termini de dos mesos comptador des de l'acabament de l'exercici a què es referisquen.
7. Document de síntesi
S'editarà en un volum independent que no excedisca de 20 pàgines i el seu contingut ha d'estar redactat en termes assequibles a la comprensió general. Inclourà, de forma sumària, les conclusions relatives a la viabilitat de les accions proposades, a l'examen i elecció de les distintes alternatives i a la proposta de mesures protectores i correctores, com també el Programa de vigilància ambiental, i haurà d'incorporar una còpia dels informes vinculants a què s'al·ludeix en el punt 4 del present annex.
De conformitat amb el que estableix l'article 15 del Decret 162/1990 del Consell de la Generalitat Valenciana, tots els estudis d'impacte ambiental han d'anar subscrits per l'autor o, si és el cas, pel coordinador de l'equip redactor, els membres del qual també hauran d'aparéixer relacionats.
8. Cartografia i documentació complementària
Plànols d'ubicació i si és el cas croquis d'accés, i particularment, s'ha d'incloure la ubicació de l'explotació en un mapa topogràfic general (escala 1:50.000 o pròxima), el corresponent parcel·lari i un plànol topogràfic detallat (escala 1:10.000 o pròxima) que incloga la delimitació precisa de tot el contorn de l'explotació.
Plànol de detall (escala 1: 1.000 o pròxima) de l'estat actual de l'explotació i el seu entorn immediat, amb corbes de nivell, indicació dels límits de les actuacions previstes, possibles àrees de servei o de tractament del mineral, abocadors i abassegadors temporals, com també qualsevol altre element de referència (edificacions, pous, fonts, conduccions, mollons, etc.)
Plànol de la restauració, a la mateixa escala que l'anterior.
Perfils representatius de la zona afectada realitzats a la mateixa escala i mantenint la mateixa proporcionalitat horitzontal-vertical. Han de mostrar la forma original del terreny, la de l'estat definitiu després de l'execució de les tasques de restauració i, si s'estima convenient, també la forma de l'estat intermedi corresponent al final de l'extracció. Aquestes formes poden estar representades en un mateix perfil, a fi de facilitar la comprensió de l'abast de les tasques que s'han de realitzar.
Fotografies representatives de l'àrea i el seu entorn, amb reflex de la conca visual existent des del lloc de l'explotació i de l'aspecte que aquesta presenta des dels terrenys confrontants.
Qualsevol altre detall gràfic o document annex referit a aspectes o obres complementàries que puguen resultar adequats per a una millor comprensió de les mesures protectores o correctores que s'han d'adoptar, com és el cas de pantalles o barreres de vegetació, estudis de vibracions quan es presumisquen possibles afeccions a béns pròxims o altres annexos de possible interés.
S'hauran d'incloure en el plec de prescripcions tècniques:
Citació expressa de la normativa ambiental d'obligat compliment.
Condicions tècniques de la realització de les mesures correctores.
A.2. CONTINGUTS MÍNIMS DELS ESTUDIS D'IMPACTE AMBIENTAL DE LES ACTIVITATS RAMADERES
L'estudi d'impacte ambiental haurà de preveure, degudament allistada, la documentació següent:
1. Descripció de l'actuació projectada i les accions derivades.
2. Examen de les alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada.
3. Inventari ambiental i descripció de les interaccions ecològiques ambientals claus.
4. Identificació i valoració d'impactes, tant en la solució proposada com en les alternatives que incorporarà:
l'informe vinculant de conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural, establit en l'art. 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de patrimoni cultural valencià.
l'informe favorable de l'organisme de conca competent, sobre la disponibilitat i compatibilitat de l'increment del consum de l'aigua derivat de la implantació de l'ús previst en el projecte, amb les previsions dels plans hidrològics, a més de la no-afecció o menyscabament a altres usos existents legalment implantats, establit en l'art. 19 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació del territori i protecció del paisatge
5. Establiment de mesures protectores i correctores.
6. Programa de vigilància ambiental, que inclourà el compromís de presentació de l'informe anual sobre el compliment d'aquest.
7. Document de síntesi.
8. Cartografia i documentació complementària.
Aquesta documentació s'elaborarà d'acord amb les directrius següents:
1. Descripció de l'actuació i les seues accions derivades
Haura de constar:
Localització, amb plànol a escala 1:25.000 i 1:10.000 o semblant, que permeta la seua correcta localització tant en la província com respecte del municipi. A més s'informarà de la distància al nucli urbà, com també a explotacions de semblant naturalesa.
Descripció de l'actuació, que serà el més esquemàtica possible, enfocada als aspectes més rellevants des del punt de vista ambiental. Aquests aspectes se centraran sobretot en la descripció del procés productiu, quantitat de residus generats, tractament, destinació final d'aquests. Destinació dels cadàvers.
Relació de totes les accions inherents a l'actuació de què es tracte, susceptibles de produir un impacte sobre el medi ambient, per mitjà d'un examen detallat tant de la fase de la seua realització com del seu funcionament. S'aprofundirà sobretot en totes aquelles accions que puguen causar olors, contaminació d'aigües superficials o subterrànies, contaminació de sòls, contaminació atmosfèrica, impactes visuals negatius, sorolls, risc de transmissió de malalties, etc.
Descripció, si és el cas, dels materials que s'han d'utilitzar, moviment de terra que s'ha de realitzar, sòl que s'ha d'ocupar i altres recursos naturals l'eliminació o afectació dels quals es considere necessària per a l'execució de l'actuació. Respecte dels materials es descriuran els utilitzats per a impermeabilitzar fosses de contenció de dejeccions, femer i fossa de cadàvers, com també les seues característiques constructives i dimensionat segons la capacitat de l'explotació.
Descripció, si és el cas, dels tipus, quantitats i composició dels residus, abocaments, emissions o qualsevol altre element derivat de l'actuació, tant siguen de tipus temporal, durant la seua realització, o permanents, quan ja estiga realitzada, amb menció expressa als sistemes de recollida, tractament o eliminació o deposició d'aquests, com també dels possibles sorolls, vibracions, olors, emissions de partícules, etc. que puguen produir-se.
En el cas de porcí, es presentarà mètode de tractament de purins, s'adjuntarà protocol i contracte d'admissió a planta de tractament legalment establida. Només en el cas que aquesta circumstància no puga incloure's, es considerarà el seu ús com a adob orgànic, i s'adjuntarà l'autorització firmada pels propietaris de les parcel·les on es deposite el purí una vegada tractat. En aquest cas, no s'acceptaran parcel·les que no s'exploten agrícolament, considerant que no s'escamparan en cap cas en les proximitats de barrancs, aqüífers, pous o semblants. A més el purí s'aplicarà considerant els nivells indicats en el Reial decret 261/1996 sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries; l'Ordre de 29 de març de 2000, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el Codi valencià de bones pràctiques agràries; com també el Decret 13/2000, de 25 de gener, del Govern Valencià, pel qual es designen, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, determinats municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries, o normativa vigent d'aplicació en la matèria..
2. Examen d'alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada
Justificació de la solució adoptada, tenint en compte que, a més dels condicionants tècnics i econòmics, l'elecció ha de considerar els valors naturals de la zona i ha de tendir a minimitzar els possibles impactes ambientals, es preveu una adequada integració paisatgística en el seu entorn natural.
3. Inventari ambiental i descripció de les interaccions ecològiques i ambientals claus
3.1. Descripció del medi natural
Referit a la zona d'afecció i voltants de l'activitat ramadera i als elements secundaris (accessos, instal·lacions complementàries...).
Identificació, cens, inventari, quantificació i, si és el cas, cartografia de les interaccions ecològiques clau, i la justificació, de cadascuna de les variables i aspectes que permeten definir la configuració del medi natural: geologia, hidrologia superficial i subterrània, climatologia, sòls, coberta vegetal, flora i fauna, geomorfologia, paisatge, presència de coves i avencs, riscos naturals, etc.
Valoració ambiental de l'àrea i definició del grau d'interés per a la conservació.
Han d'evitar-se els estudis que aborden aquestes variables amb un tractament molt general o a una escala regional i que a penes concreten quines són les característiques pròpies i particulars de l'àrea afectada pel projecte o les refereixen d'una manera supèrflua.
3.2. Definició del medi socioeconòmic i cultural
Amb incidència sobre els elements que componen el patrimoni historicoartístic, etnològic i arqueològic, com també la llista i la distribució dels usos i aprofitaments existents en la zona, propietat dels terrenys, qualificacions urbanístiques, plans o altres figures de protecció, infraestructures, instal·lacions, i, si és el cas, altres règims jurídics especials aplicables a la zona.
L'estudi de la possible afecció al patrimoni històric i cultural ha de ser redactat i acompanyat de l'informe que exigeix la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, la qual estableix en l'article 11 taxativament:
...»Els estudis d'impacte ambiental relatius a qualsevol classe de projectes, públics o privats, que puguen afectar béns immobles de valor cultural hauran d'incorporar l'informe de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència sobre la conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural. Aquest informe vincularà l'òrgan que haja de realitzar la declaració d'impacte ambiental».
Així mateix, ha d'observar-se que aquest patrimoni està constituït, entre altres, pels béns de valor històric, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic i científic que siguen especialment representatius de la història i la cultura valenciana (article 1 de l'esmentada llei).
4. Identificació i valoració d'impactes, tant en la solució proposada com en les alternatives
Identificació i valoració dels efectes previsibles de totes les actuacions projectades sobre el medi ambient com a conseqüència de l'activitat, tant en fase de construcció com en fase de funcionament.
La identificació dels impactes ambientals derivarà, necessàriament, de les interaccions entre les accions derivades de l'actuació i les característiques específiques dels aspectes ambientals afectats en cada cas concret. S'inclourà la identificació i valoració dels efectes previsibles de totes les actuacions projectades sobre els aspectes ambientals i antròpics indicats en l'apartat 3, i s'hauran d'aportar, necessàriament:
l'informe vinculant de conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural, establit en l'art. 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de patrimoni cultural valencià.
l'informe favorable de l'organisme de conca competent, sobre la disponibilitat i compatibilitat de l'increment del consum de l'aigua derivat de la implantació de l'ús previst en el projecte, amb les previsions dels plans hidrològics, a més de la no-afecció o menyscabament a altres usos existents legalment implantats, establit en l'art. 19 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació del territori i protecció del paisatge.
En tot cas, caldrà ajustar-se al que disposa l'article 10 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre.
5. Establiment de mesures protectores i correctores
L'estudi d'impacte ambiental contindrà una proposta de mesures correctores dirigides a minimitzar els possibles efectes negatius de les accions de l'activitat, les quals es descriuran detalladament.
A més, ha de completar-se aquest apartat incloent la valoració del cost de l'establiment d'aquestes mesures correctores de manera que s'especifiquen les partides pressupostàries que han d'adoptar-se per a l'execució d'aquestes, la qual cosa no sols inclou els treballs de revegetació i integració paisatgística sinó, a més, i si cal, les mesures de prospecció i fins i tot intervenció arqueològica, l'execució d'apantallaments acústics, l'execució de passos de fauna, etc.
També haurà de recollir els costos de les mesures protectores i correctores i del programa de vigilància ambiental, adoptant les partides pressupostàries necessàries d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental.
6. Programa de vigilància ambiental
Tindrà com a objecte establir un sistema que garantisca el compliment de totes les mesures protectores i correctores: les contingudes en l'estudi d'impacte ambiental, i les que, arribat el moment, puga determinar la declaració d'impacte ambiental, comprovant l'eficàcia d'aquestes i, si és el cas, introduint les oportunes modificacions, prèvia consulta i conformitat de l'òrgan substantiu.
El programa de vigilància ambiental haurà d'incloure el compromís de presentar puntualment l'explotador davant de l'administració una memòria o informe anual donant compte del desenvolupament i l'avanç de l'activitat, de l'aplicació de les mesures de protecció i de restauració previstes, dels controls realitzats i de qualsevol incidència de caràcter ambiental que puga produir-se durant el desenvolupament d'aquesta.
Aquests informes es presentaran en el termini de dos mesos, comptadors des de la finalització de l'exercici a què es referisquen.
Respecte als purins de porc, si és el cas, se'n proposarà l'anàlisi per a verificar l'eficàcia del tractament a què s'han de sotmetre previ a la seua aplicació en camp, perquè, en cas de manifestar-se resultats poc satisfactoris, es modifique el tractament.
7. Document de síntesi
S'editarà en un volum independent que no excedisca de 20 pàgines i el seu contingut ha d'estar redactat en termes assequibles a la comprensió general. Inclourà, de forma sumària, les conclusions relatives a la viabilitat de les accions proposades, a l'examen i elecció de les distintes alternatives i a la proposta de mesures protectores i correctores, com també el Programa de vigilància ambiental i haurà d'incorporar una còpia dels informes vinculants a què al·ludeix el punt 4 d'aquest annex.
De conformitat amb el que estableix l'article 15 del Decret 162/1990, del Consell de la Generalitat Valenciana, tots els estudis d'impacte ambiental han d'anar subscrits per l'autor o, si és el cas, pel coordinador de l'equip redactor, els membres dels quals també han d'aparéixer allistats.
8. Cartografia i documentació complementària
Plànols d'ubicació i, si és el cas, croquis d'accés, i particularment, s'haurà d'incloure la ubicació de l'explotació en un mapa topogràfic general (escala 1:50.000 o pròxima), el corresponent parcel·lari i un plànol topogràfic detallat.
(escala 1:10.000 o pròxima) que incloga la delimitació precisa de tot el contorn de l'explotació.
Plànol de detall (escala 1:1.000 o pròxima) de l'estat actual de l'explotació i el seu entorn immediat, com també qualsevol altre element de referència (edificacions, pous, fonts, conduccions, mollons, etc.)
Qualsevol altre detall gràfic o document annex referit a aspectes o obres complementària que puguen resultar adequats per a una millor comprensió de les mesures protectores o correctores a adoptar, quan es presumisquen possibles afeccions a béns pròxims, o altres annexos de possible interés.
S'hauran d'incloure en el plec de prescripcions tècniques:
Citació expressa de la normativa ambiental d'obligat compliment.
Condicions tècniques de la realització de les mesures correctores.
A.3. CONTINGUTS MÍNIMS DELS ESTUDIS D'IMPACTE AMBIENTAL DE PROJECTES D'INFRAESTRUCTURES LINEALS
L'estudi d'impacte ambiental haurà de preveure, degudament allistada, la documentació següent:
1. Descripció de l'actuació projectada i de les accions derivades.
2. Examen de les alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada.
3. Inventari ambiental i descripció de les interaccions ecològiques o ambientals claus.
4. Identificació i valoració d'impactes, tant en la solució proposada com en les alternatives, que incorporarà l'informe vinculant de conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural, establit en l'art. 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de patrimoni cultural valencià.
5. Establiment de mesures protectores i correctores.
6. Programa de vigilància ambiental, que inclourà el compromís de presentació de l'informe anual sobre el compliment d'aquest.
7. Document de síntesi.
8. Cartografia i documentació complementària.
Aquesta documentació s'elaborarà d'acord amb les següents directrius
1. Descripció de l'actuació i les seues accions derivades
Haurà de constar de:
Justificació de la necessitat d'aquesta, que es completarà amb una adequada descripció de les obres projectades de manera independent a la informació que respecte d'això es conté en el document tècnic del projecte d'obra.
Memòria justificativa i descriptiva i una documentació gràfica formada per:
Plànol de situació (E=1:50.000),
Plànol d'emplaçament (E=1:25.000 o 1:10.000) i
Plànols de planta general (a escala de major detall i sobre base topogràfica que no es limite a la franja de la plataforma de la infraestructura que es projecta sinó que aporte informació suficient sobre la morfologia i les característiques de l'entorn afectat).
Plànol d'instal·lacions (E=1:10.000) on s'inclouen les instal·lacions existents i previstes i la seua adequació als corredors d'infraestructures i criteris previstos en l'article 23 de la LOTPP, ha d'aparéixer en aquest mateix plànol les afeccions que es deriven de la implantació d'aquestes instal·lacions segons la legislació vigent.
La resta d'informació (plànols de perfils longitudinal i transversals, plànols de seccions tipus, etc. i annexos a la memòria com l'annex d'hidrologia i drenatge, etc.), hauran d'aportar-se en l'estudi d'impacte ambiental només en el cas que aquests no formen part del projecte tècnic corresponent.
En la descripció de les accions derivades del projecte ha de fer-se especial insistència en què aquesta no ha de contindre una relació d'afeccions que amb caràcter general es deriven de l'execució dels projectes que ens ocupen i que habitualment es recullen ja en les guies metodòlogiques elaborades respecte d'això. Al contrari ha de particularitzar-se la descripció per al cas concret de l'obra projectada, per exemple:
a) Qualsevol projecte de carretera suposa afeccions derivades del moviment de terres, el que cal especificar són les afeccions concretes del projecte analitzat: volum de material destinat a abocador, volum necessari que s'ha d'extraure a pedreres o préstecs, altura de desmunts i terraplens que s'han d'executar, etc.
b) Tot projecte de carreteres o ferrocarrils produeix afeccions per impactes acústics derivats no sols de la fase de construcció sinó de la d'explotació de la infraestructura, per això no hi ha prou amb assenyalar aquesta possible afecció sinó que ha d'analitzar-se i descriure's la situació de l'entorn, existència d'àrees residencials, existència d'activitats sensibles com centres sanitaris, centres docents, etc. o bé existència de zones naturals amb fauna sensible a l'impacte acústic, nidificació de rapaces, o altres espècies protegides, etc.
2. Examen de les alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada
Justificació de la solució adoptada, tenint en compte que, a més dels condicionants tècnics i econòmics, l'elecció haurà de considerar els valors naturals de la zona i haurà de tendir a minimitzar els possibles impactes ambientals, i prevenir una adequada integració paisatgística en l'entorn natural.
Qualsevol projecte d'infraestructura pot ser objecte de distintes alternatives d'actuació per a la consecució dels objectius que persegueix el projecte; millores de traçats existents, noves vies de comunicació, variants de vies existents, etc. Difícil serà el cas en què no càpien alternatives ja que podran analitzar-se almenys lleugeres modificacions de la traça a fi de minimitzar afeccions; disminució de moviments de terra, no afecció a zones d'especial rellevància mediambiental (vegetació, arqueologia, etc.) o en tot cas i almenys podrà analitzar-se l'opció «0» que és la de no-execució d'actuació alguna.
3. Inventari ambiental i descripció de les interaccions ecològiques o ambientals claus
3.1. Descripció del medi natural
Han d'identificar-se, empadronar-se, inventariar-se, quantificar-se i si és el cas cartografiar-se, tots els aspectes ambientals definits en l'article 6 del Reglament d'impacte ambiental, a saber: fauna, flora, vegetació, gea, sòl, aigua, aire, clima, paisatge, estructura i funció dels ecosistemes presents en l'àrea previsiblement afectada. De la mateixa manera s'identificaran les incidències sobre el patrimoni històric, artístic i arqueològic, les relacions socials i condicions d'assossec públic, com també qualsevol altra incidència ambiental que puga derivar-se'n. En particular i per als projectes d'infraestructures han d'identificar-se a més:
Els camins ramaders classificats existents, els punts en què aquests es veuen afectats i les característiques d'aquests (traçat, amplària, interés per a la seua recuperació com a corredor ecològic, etc.)
Els riscos naturals que es presenten a l'àrea d'actuació: erosió, avinguda i inundació, incendi, risc sísmic, de subsidència, col·lapse, despreniment, lliscament, contaminació d'aqüífers, etc.
3.2. Definició del medi socieconòmic i cultural
Amb incidència sobre els elements que componen el patrimoni historicoartístic, etnològic i arqueològic, com també la llista i distribució dels usos i aprofitaments existents en la zona, propietat dels terrenys, qualificacions urbanístiques, plans o altres figures de protecció, infraestructures, instal·lacions, i, si és el cas, altres règims jurídics especials aplicables a la zona.
L'estudi de la possible afecció al patrimoni històric i cultural ha de ser redactat i acompanyat de l'informe que exigeix la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, la qual estableix en l'article 11 taxativament:
...«Els estudis d'impacte ambiental relatius a qualsevol classe de projectes, públics o privats, que puguen afectar béns immobles de valor cultural hauran d'incorporar l'informe de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència sobre la conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural. Aquest informe vincularà a l'òrgan que haja de realitzar la declaració d'impacte ambiental.
Així mateix, ha d'observar-se que aquest patrimoni està constituït, entre altres, pels béns de valor històric, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic i científic que siguen especialment representatius de la història i la cultura valenciana (article 1 de l'esmentada llei).
Les determinacions del planejament urbanístic i territorial en l'àrea afectada per les obres projectades i la seua adequació als corredors per al pas de les dites instal·lacions atesa la vulnerabilitat del medi, integrant-les en l'estructura del territori, i resolent la compatibilitat amb els usos existents o previstos i amb els valors culturals i paisatgístics, de conformitat amb el que establix la Llei 4/2004, d'ordenació del territori i protecció del paisatge i expressament en l'article 23.
4. Identificació i valoració d'impactes, tant en la solució proposada com en les seues alternatives
La identificació i la valoració d'impactes es realitzarà utilitzant la metodologia que s'estime adequada sempre incloent una descripció de la metodologia emprada i en tot cas procedint a una anàlisi explicativa de quines són les afeccions concretes que es produeixen sobre cadascun dels factors analitzats. S'han de particularitzar en tot moment aquestes afeccions. Així com exemple, no es considera adequat identificar que es produeixen afeccions sobre algun element del patrimoni historicoartístic o sobre algun camí ramader sense major indicació, i procedir posteriorment a efectuar una valoració quantitativa de la dita afecció, sinó que, al contrari, ha d'especificar-se quin element patrimonial o camí ramader es veu afectat, les característiques d'aquest element o l'esmentat camí i la forma en què es produeix l'afecció; destrucció completa o no del jaciment, ocupació o bé encreuament amb el camí ramader, etc.
En la valoració d'impactes s'inclourà l'anàlisi de les afeccions derivades tant de la necessitat d'obtenció de materials per a la construcció (pedreres o préstecs), identificant els possibles llocs de procedència, com les destinacions previstes per a l'abocament final de materials sobrants, tant la recerca de llocs apropiats per a la creació de runams com la relació d'abocadors d'inerts legalitzats existents en les proximitats.
De la mateixa manera han d'analitzar-se les afeccions derivades de la necessitat d'executar obres auxiliars o induïdes per l'actuació principal com és el cas de la possible necessitat d'obertura de camins d'accés als diversos talls d'obra, o per a la desviació del trànsit durant les labors de construcció, la necessitat de reposar diverses instal·lacions afectades com pot ser en el cas d'afecció de línies elèctriques o de telecomunicació, etc. sobretot tenint en compte que aquestes actuacions complementàries es troben en la major part dels casos sotmeses de la mateixa manera al procediment d'avaluació d'impacte ambiental i per tant haurien de recollir-se en l'estudi d'impacte ambiental analitzant les afeccions que es deriven d'aquestes i proposant les mesures correctores necessàries a fi de poder efectuar una correcta avaluació dels impactes derivats de l'actuació principal i agilitzar al mateix temps la tramitació necessària.
Finalment assenyalar que en cas d'afecció a algun espai natural protegit o zona sensible, ha d'especificar-se aquest fet, l'estudi d'impacte ambiental ha de recollir la normativa de protecció d'aquest espai natural analitzant si les obres projectades s'ajusten o no a la dita normativa.
S'incorporarà l'informe vinculant de conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural, establert en l'article 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de Patrimoni Cultural Valencià.
5. Establiment de mesures protectores i correctores
5.1. Programes i projecte de sostenibilitat per a la restauració paisatgística
Les mesures que s'establisquen per a la protecció mediambiental i per a la correcció d'impactes generats han de concretar-se i especificar-se al llarg del traçat de la infraestructura projectada. No és el mateix una restauració d'un desmunt en terrenys compactes o en terres, en terrenys de cultiu o travessant àrees forestals o d'especial valor ecològic, etc.
En tot cas i a fi d'evitar afeccions sobre elements patrimonials (jaciments arqueològics, paleontològics, elements etnològics o arquitectònics), s'inclourà en l'estudi d'impacte ambiental l'informe respecte d'això elaborat per la Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic (ver el punt 3.2 de l'annex A.3).
La proposta de mesures de restauració i integració paisatgística ha de quedar plasmada en documentació cartogràfica i a escala adequada sobre els plànols de planta de les obres projectades.
En el cas que es tracte d'un projecte de sostenibilitat de restauració paisatgística, la proposta de mesures de restauració i integració paisatgística que es preveuen en aquest apartat s'haurà d'incloure en un document denominat Programa per a la sostenibilitat de la restauració paisatgística, segons el que preveu l'article 27 de la LOTPP. Aquest programa, juntament amb el projecte, són documents indemendent i annexos a l'estudi d'impacte ambiental, que hauran d'especificar tots aquells aspectes que s'enumeren en l'annex de l'Ordre i que posteriorment el desenvolupament de la LOTPP contindrà detalladament. Per a la realització de les mesures previstes en els projectes i programes esmentats, es podrà exigir el corresponent aval bancari.
5.2. Calendari d'execució i pressupost de restauració
A més ha de completar-se aquest apartat incloent la valoració del cost de l'establiment de dites mesures correctores de forma que s'especifiquen les partides pressupostàries que han d'adoptar-se per a l'execució d'aquestes, la qual cosa no sols inclou els treballs de revegetació i integració paisatgística sinó a més i si és necessari, les mesures de prospecció i fins i tot intervenció arqueològica, l'execució d'apantallaments acústics, l'execució de passos de fauna, etc.
També recollirà els costos de les mesures protectores i correctores del programa de vigilància ambiental, adoptant les partides pressupostàries necessàries d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental.
6. Programa de vigilància ambiental
Tindrà com a objecte establir un sistema que garantisca el compliment de totes les mesures protectores i correctores: les contingudes en l'estudi d'impacte ambiental, i les que, arribat el moment, puga determinar la declaració d'impacte ambiental, comprovant l'eficàcia d'aquestes i, si és el cas, introduint les oportunes modificacions, prèvia consulta i conformitat de l'òrgan substantiu.
El programa de vigilància ambiental haurà d'incloure el compromís de presentar puntualment l'explotador davant de l'administració una memòria o informe anual donant compte: del desenvolupament i avanç de l'activitat, de l'aplicació de les mesures de protecció i de restauració previstes, dels controls realitzats i de qualsevol incidència de caràcter ambiental que puga produir-se durant el desenvolupament d'aquesta.
Aquests informes es presentaran en el termini de dos mesos, comptadors des de l'acabament de l'exercici a què es referisquen.
Segons les característiques concretes en cada cas, s'adequarà el programa de vigilància. Han de concretar-se els objectius perseguits i els indicadors que s'han d'adoptar per al control dels impactes generats. Fet que ha de plasmar-se en uns informes tècnics mediambientals que s'han d'elaborar periòdicament (concretant la periodicitat d'aquests) i que han de remetre's a aquesta Direcció General.
La necessitat d'una vigilància més o menys contundent tant durant l'execució de les obres com durant el període de garantia d'aquestes i per al cas de les revegetacions, durant el període de manteniment de la infraestructura, ha d'analitzar-se en cada cas en l'estudi d'impacte ambiental, aquest ha de recollir la valoració de les partides pressupostàries necessàries per a portar a terme aquesta tasca de vigilància.
7. Document de síntesi
S'editarà en un volum independent que no excedisca de 20 pàgines i el contingut haurà d'estar redactat en termes assequibles a la comprensió general. Haurà d'ncloure, de forma sumària, les conclusions relatives a la viabilitat ambiental de les accions proposades, a l'examen i elecció de les distintes alternatives i a la proposta de mesures protectores i correctores, com també el programa de vigilància ambiental, i haurà d'incorporar una còpia dels informes vinculants a què al·ludeix el punt 4 d'aquest annex.
De conformitat amb el que estableix l'article 15 del Decret 162/1990, del Consell de la Generalitat Valenciana, tots els estudis d'impacte ambiental han d'anar subscrits per l'autor o, si és el cas, pel coordinador de l'equip redactor, els membres del qual també hauran d'aparéixer allistats.
8. Cartografia i documentació complementària
Plànols d'ubicació i, si és el cas, croquis d'accés, i particularment, s'haurà d'incloure la ubicació en un mapa topogràfic general (escala 1:50.000 o pròxima), el corresponent parcel·lari i un plànol topogràfic detallat (escala 1:10.000 o pròxima) que incloga la delimitació precisa de tot el traçat.
Qualsevol altre detall gràfic o document annex referit a aspectes o obres complementària que puguen resultar adequats per a una millor comprensió de les mesures protectores o correctores a adoptar, quan es presumisquen possibles afeccions a béns pròxims, o altres annexos de possible interés.
En el document Plànols s'hauran d'incorporar aquells en què es recullen les mesures correctores establides; labors de revegetació i restauració paisatgística, reposició de camins ramaders, etc.
S'inclouran en el plec de prescripcions tècniques:
Citació expressa de la normativa ambiental d'obligat compliment.
Condicions tècniques de la realització de les mesures correctores.
A.4. CONTINGUTS MÍNIMS DELS ESTUDIS D'IMPACTE AMBIENTAL DELS PROJECTES DE LÍNIES ELÈCTRIQUES
L'estudi d'impacte ambiental haurà de preveure, degudament allistada, la documentació següent:
1. Descripció de l'actuació projectada i de les accions derivades.
2. Examen de les alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada.
3. Inventari ambiental i descripció de les interaccions ecològiques ambientals claus, que incorporarà l'informe vinculant de conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural, establit en l'art. 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de patrimoni cultural valencià.
4. Identificació i valoració d'impactes, tant en la solució proposada com en les alternatives.
5. Establiment de mesures protectores i correctores.
6. Programa de vigilància ambiental, que inclourà el compromís de presentació de l'informe anual sobre el compliment d'aquest.
7. Document de síntesi.
8. Cartografia i documentació complementària.
Aquesta documentació s'elaborarà d'acord amb les següents directrius
1. Descripció de l'actuació i les seues accions derivades
Haurà de constar
Memòria justificativa i descriptiva acompanyada de la documentació gràfica següent:
Localització del traçat i activitats complementàries (accessos, recollida de material, etc.) en plànols escala 1:50.000 i escala 1:10.000.
Plànol d'instal·lacions a escala 1:10.000 on s'incloguen les instal·lacions existents i previstes i la seua adequació als corredors d'infraestructures i criteris previstos en l'article 23 de la LOTPP, han d'aparéixer en aquest mateix plànol les afeccions que es deriven de la implantació d'aquestes instal·lacions segons la legislació vigent.
La llista de les accions derivades no ha de contindre una relació d'afeccions que amb caràcter general siga aplicable a qualsevol tipus de projectes, sinó que ha de concretar la descripció de l'obra objecte del projecte, per exemple:
? Camins d'accés amb la documentació necessària (localització, moviment de terra, perfils longitudinals, transversals, etc.) que permeta la seua adequada avaluació.
S'inclouran les característiques tècniques de la infraestructura (tensió de transport, altura dels suports, tipus d'aïlladors, característiques de les creuetes, distància entre conductors, i entre conductors i cable de terra i distància al terreny del conductor més baix en condicions més desfavorables).
2. Examen de les alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada
L'estudi d'alternatives haurà d'incloure diversos aspectes:
a) Anàlisi dels diferents traçats alternatius entre el punt de subministrament i el punt de presa.
b) Alternatives existents en els distints suports, creuetes, aïlladors, etc.
Justificació de la solució adoptada, tenint en compte que, a més dels condicionants tècnics i econòmics, l'elecció haurà de considerar els valors naturals de la zona i haurà de tendir a minimitzar els possibles impactes ambientals, i preveure una adequada integració paisatgística en l'entorn natural.
La determinació del traçat que origine el menor impacte sobre el territori on s'ha d'ubicar la línia és la mesura més eficaç per a evitar o minimitzar les possibles afeccions derivades d'aquest.
L'elecció del traçat com definitiu estarà degudament justificat com el de menor impacte. Per a determinar-ho es valorarà cadascun dels traçats alternatius previstos i l'adequació al planejament territorial i urbanístic i als corredors per al pas d'instal·lacions previstos en l'article 23.7 de la LOTPP.
3. Inventari ambiental i descripció de les interaccions ecològiques o ambientals claus
3.1. Descripció del medi natural
Una completa descripció del medi serà fonamental per a l'elecció de la solució que resulte menys impactant des del punt de vista ambiental.
Han d'identificar-se, censar-se, inventariar-se, quantificar-se i si és el cas cartografiar-se, tots els aspectes ambientals definits en l'article 6 del Reglament d'impacte ambiental (Decret 162/1990), a saber: fauna, flora, vegetació, gea, sòl, aigua, aire, clima, paisatge, estructura i funció dels ecosistemes presents en l'àrea previsiblement afectada.
De la mateixa manera s'identificaran les incidències sobre el patrimoni històric, acompanyat de l'informe que exigeix la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, la qual estableix en el seu article 11 taxativament: ...»Els estudis d'impacte ambiental relatius a tota classe de projectes, públics o privats, que puguen afectar béns immobles de valor cultural han d'incorporar l'informe de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència sobre la conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural. Aquest informe vincularà l'òrgan que haja de realitzar la declaració d'impacte ambiental».
En particular s'analitzaran amb detall les característiques, enclavaments i hàbitats de comportament de les aus existents; inventari i característiques biològiques de les espècies vegetals presents; delimitació d'àrees singulars per la seua riquesa en elements del patrimoni, fites geogràfiques, enclavaments d'interés geològic, etc. que li conferisquen un valor digne de conservació i limitar les actuacions que alteren la seua qualitat.
Sobre vegetació:
El Reglament de línies elèctriques d'alta tensió de 28 de novembre de 1968 dictamina que en boscos i masses d'arbratge, per a evitar les interrupcions del servei provocades per les proteccions de la línia, en produir-se un contacte de les branques o els troncs dels arbres amb els conductors de la línia, ha d'establir-se una zona de tallada d'arbratge a un costat i a l'altre d'aquesta, l'amplària de la qual serà la necessària perquè la seua separació dels arbres no siga inferior al resultat de la següent expressió:
A = 1'5 + U/150 metres
on U és la tensió de servei, amb un mínim de 2 metres
Igualment han de ser tallats tots aquells arbres que, per inclinació, caiguda fortuïta o provocada, puguen tocar els conductors en la seua caiguda. L'afecció sobre la vegetació en el traçat de les línies està d'acord amb la qualitat de les formacions vegetals.
La consideració d'aquesta qualitat pot obtindre's a partir de criteris com:
Grau d'abundància superficial de la formació respecte del total del territori.
Proximitat al clímax que en alguns casos està determinat per la influència climàtica i en altres per la presència d'un tipus determinat de substrat edàfic.
Grau de naturalitat de les distintes formacions, tenint en compte el nivell de transformació dels seus paràmetres ecològics, densitat de cobertura, estratificació, diversitat específica, etc.
Presència de singularitats botàniques o formacions vegetals especialment valuoses.
Seguint aquests criteris es poden classificar les zones segons la seua major o menor qualitat per a la seua conservació i determinació que les actuacions poden suportar.
Els danys que les línies elèctriques causen sobre la vegetació són deguts als moviments de la maquinària en l'obertura dels accessos per a la instal·lació de les torres aèries dedicades a les recollides de material i a l'obertura del tallafoc o carrer de seguretat.
Sobre sòls:
L'afecció que pot sofrir un sòl per la instal·lació d'un línia elèctrica està directament relacionada amb les obres accessòries necessàries en la col·locació dels suports i les mesures de seguretat exigides per la legislació elèctrica.
L'obertura d'accessos, les explanacions necessàries en la col·locació dels suports i la creació de la faixa de seguretat que suposen l'eliminació de la coberta vegetal, moviment de terra, etc. contribueixen a la pèrdua de sòl i poden donar lloc a l'augment de l'erosió.
La identificació per coordenades UTM dels suports d'aquest tipus d'instal·lacions és convenient per a poder tindre representades les instal·lacions i les seues afeccions a partir d'aquestes dades.
Sobre avifauna:
Dels efectes negatius que pot ocasionar la instal·lació d'una línia elèctrica sobre el medi, un dels elements més afectats són les aus. Les aus poden sofrir electrocucions en les línies de potència inferior a 66 kv per contacte de les seues ales amb els conductors (dependrà de l'envergadura de l'exemplar) i poden col·lidir amb els cables en tot tipus de línies però sobretot en línies que disposen de cable de terra, i en condicions desfavorables de visibilitat (boires, hores de l'alba i capvespre).
La disminució d'aquests perills per a les aus pot estar directament relacionat amb l'elecció del traçat i amb l'estructura de la línia elèctrica.
En l'elecció del traçat és fonamental elegir aquelles zones que no siguen rutes d'espècies migratòries, zones de nidificació o àrees de caça d'espècies protegides, proximitat a zones humides, etc.
Quant a l'estructura de la línia s'eliminaran aquelles mesures que suposen un risc per a les aus, com poden ser els aïlladors rígids, ponts fluixos per damunt dels travessers, la no-senyalització dels cables de terra. etc.
Sobre el paisatge:
La deterioració que pot causar la instal·lació d'una línia sobre el paisatge dependrà de la qualitat i la fragilitat d'aquest.
S'entén per qualitat el valor intrínsec d'un paisatge des del punt de vista visual i per fragilitat el risc a la deterioració d'aquest com a conseqüència de la implantació d'activitats humanes.
S'identificaran i descriuran les determinacions del planejament urbanístic i territorial en l'àrea afectada per les obres projectades i la seua adequació als corredors per al pas d'aquestes instal·lacions atenent a la vulnerabilitat del medi, integrant-les en l'estructura del territori, i resolent la compatibilitat amb els usos existents o previstos i amb els valors culturals i paisatgístics, de conformitat amb el que estableix la Llei 4/2004, d'ordenació del territori i protecció del paisatge, i expressament en l'article 23.
3.2. Definició del medi socioeconòmic i cultural
Així en zones antropitzades, és a dir, aquelles àrees que suporten ja diverses activitats humanes com són zones agrícoles amb multitud de camins d'accés, carreteres i qualsevol classe d'obres civils, la instal·lació d'un línia elèctrica pot passar pràcticament inadvertida. Els efectes negatius en aquestes zones vindrien causats per la pèrdua de sòl fèrtil en la instal·lació dels pals, encara que aquesta afecció és mínima. No seria necessària l'obertura de nous accessos. La població d'aus s'associaria als cultius existents i aplicant a l'estructura de la línia les condicions necessàries pel que fa a mesures de seguretat, el risc sobre l'avifauna també seria mínim.
Pel contrari, si es tracta de zones poc alterades per l'home com a zones de forests, masses de vegetació natural, formacions geològiques singulars, zones humides, àrees amb elements protegits (jaciments arqueològics, elements etnogràfics, monuments) etc. l'impacte sobre la qualitat del paisatge pot ser considerable.
Així, es realitzarà una descripció del medi socioeconòmic i cultural, incidint sobre els elements que componen el patrimoni historicoartístic, etnològic i arqueològic, com també la relació i distribució dels usos i aprofitaments existents en la zona, propietat dels terrenys, qualificacions urbanístiques, plans o altres figures de protecció, infraestructures, instal·lacions, i, si és el cas, altres règims jurídics especials aplicables a la zona.
L'estudi de la possible afecció al patrimoni històric i cultural ha de ser redactat i acompanyat de l'informe que exigeix la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, la qual estableix en l'article 11 taxativament:
... «Els estudis d'impacte ambiental relatius a qualsevol classe de projectes, públics o privats, que puguen afectar béns immobles de valor cultural hauran d'incorporar l'informe de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència sobre la conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural. Aquest informe vincularà l'òrgan que haja de realitzar la declaració d'impacte ambiental».
Així mateix, ha d'observar-se que aquest patrimoni està constituït, entre altres, pels béns de valor històric, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic i científic que siguen especialment representatius de la història i la cultura valenciana (article 1 de l'esmentada llei).
4. Identificació i valoració d'impactes, tant en la solució proposada com en les alternatives
Identificació i valoració dels efectes previsibles de totes les actuacions projectades sobre el medi ambient com a conseqüència de l'activitat, tant en fase de construcció com en fase de funcionament.
La identificació dels impactes ambientals derivarà, necessàriament, de les interaccions entre les accions derivades de l'actuació i les característiques específiques dels aspectes ambientals afectats en cada cas concret.
En tot cas caldrà ajustar-se al que disposa l'article 10 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre.
La identificació i la valoració d'impactes es realitzarà utilitzant la metodologia que s'estime adequada, sempre incloent una descripció de la metodologia emprada i en tot cas procedint a una anàlisi explicativa de quines són les afeccions concretes que es produeixen sobre cadascun dels factors analitzats. Han de particularitzar-se en tot moment dites afeccions. No és suficient amb citar que es produeixen afeccions, per exemple sobre la fauna o la vegetació, sinó sobre quin tipus d'espècies, de quina forma, moment i repercussió en el seu desenvolupament o permanència en el temps.
En aquest tipus de projecte és fonamental l'estudi de diferents traçats alternatius. De tots els traçats s'estudiaran els diferents elements que defineixen el medi i s'identificaran i valoraran els efectes negatius que poden derivar-se del desenvolupament de l'activitat. Es contrastaran tots els aspectes del projecte, en les seues diferents alternatives, capaços de produir un impacte negatiu en l'entorn amb l'anàlisi de tots els elements del medi susceptibles de vore's afectats per l'execució de les obres, seleccionant aquell traçat de menor impacte en comparació amb la resta d'alternatives.
En tot cas, i a fi d'evitar afeccions sobre elements patrimonials (jaciments arqueològics, paleontològics, elements etnològics o arquitectònics), s'inclourà en l'estudi d'impacte ambiental l'informe al respecte elaborat per la Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic, al qual es refereix el punt 3.2 del present annex.
Atés que aquest tipus d'actuació pot travessar hàbitats diferents al llarg del seu recorregut, s'haurà de distingir cada tram segons l'àrea afectada detallant en cada cas quins efectes es deriven del projecte sobre els aspectes definits en l'apartat 3, fent especial insistència, en els impactes sobre l'avifauna, la vegetació, el sòl, el paisatge, la incidència sobre nuclis de població, etc.
5. Establiment de mesures protectores i correctores
5.1. Mesures protectores i correctores
Les mesures que s'establisquen en la protecció mediambiental, i per a la correcció d'impactes generats han de concretar-se i especificar-se per a cada afecció originada, i per a les distintes fases del projecte (execució, funcionament i abandó) i per a les distintes activitats complementàries.
La proposta de mesures de restauració i integració paisatgística haurà de quedar plasmada en la documentació cartogràfica i a escala adequada sobre els plànols de planta de les obres projectades.
Entre altres mesures, en la determinació del traçat de menor impacte s'han d'adoptar mesures cautelars que minimitzen els efectes negatius com poden ser:
Evitar zones en què per la seua densitat de vegetació arbòria siga necessari la creació de tallafocs, de manera que l'afecció sobre els ecosistemes vegetals siga mínima.
Evitar el pas en les zones en què existisca nidificació, àrea de caça o hàbitats d'aus protegides o d'interés.
Localitzar les línies elèctriques en àrees alterades paisatgísticament o llocs capaços d'absorbir aquest tipus d'infraestructura. S'aprofitaran les zones de vessant mitjà, i s'evitaran els punts culminants a fi de minimitzar la incidència en el paisatge.
S'aconsella localitzar el traçat en aquelles zones de fàcil accés on siga innecessària la creació de pistes o camins. Així mateix s'ajustarà en la mesura que es puga el disseny de pals a les característiques de les zones, açò vol dir evitar al màxim els moviments de terra, terraplens, explanacions, etc. Açò es pot aconseguir, per exemple, per mitjà de l'ús de potes desiguals en zones de pendent.
Així mateix a zones on les característiques de la massa arbòria, ja siga per l'especial interés en la seua conservació i característiques de desenvolupament arbori (creixement lent) possibilite el recrescut dels suports per a evitar la tala d'aquestes espècies.
Per a evitar els riscos d'electrocució o col·lisió de les aus, segons la tensió de la línia, disseny dels suports d'acord amb les característiques de dites espècies (aïlladors suspesos, senyalització de cables de terra, etc.)
Evitar la ubicació de suports a àrees d'interés geològic, social, jaciments de restes arqueològiques, etc.
Segons els resultats obtinguts en l'apartat 4 es concretaran les mesures necessàries encaminades a:
a) La no-afecció a nuclis habitats per sorolls derivats del cablejat o possible efecte de camps elèctrics i magnètics.
b) La no-afecció a les aus per mitjà de l'adaptació de l'estructura de la línia a l'envergadura de les espècies d'interés present, i els seus costums.
Es procedirà a la senyalització, aïllament, etc. de la línia en aquells trams que així ho requerisquen.
Afecció mínima a espècies vegetals, es concretaran quines espècies es talaran, quines es mantindran per mitjà de podes, etc. i en quins trams.
Només s'actuarà sobre aquelles espècies concretes que suposen un perill sobre la línia i puguen originar incendis o interrupció del servei de la línia.
Obertura mínima d'accessos en la instal·lació dels suports, i si és el cas mesures necessàries per a la seua restauració.
Alternatives existents a la instal·lació dels suports en àrees de difícil accés.
En el cas que es tracte d'un projecte de sostenibilitat de restauració paisatgística, la proposta de mesures de restauració i integració paisatgística que es preveu en els paràgrafs segon, tercer i quan de l'apartat 5, Establiment de mesures protectores i correctores, haurà d'incloure's en un document, denominat Programa per a la sostenibilitat de restauració paisatgística, segons el que preveu l'article 27 de la LOTPP. Aquest programa juntament amb el projecte, com a documents independents i annexos a l'estudi d'impacte ambiental, hauran d'especificar tots aquells aspectes que s'enumeren en l'annex de l'ordre i si és el cas, per la normativa de desenvolupament de la LOTPP.
5.2. Calendari d'execució i pressupost
Ha de comprendre la valoració del cost de l'establiment de les mesures correctores de manera que s'especifiquen les mesures pressupostàries que han d'adoptar-se per a l'execució d'aquestes, la qual cosa ha d'incloure no sols les mesures de restauració i revegetació, i integració paisatgística, sinó les mesures, si escau, d'anticol·lisió i antielectrocució d'aus, intervenció arqueològica, etc.
6. Programa de vigilància ambiental
L'objecte del programa és establir un sistema que garantisca el compliment de les indicacions i mesures correctores contingudes en l'estudi d'impacte ambiental i aquelles que, arribat el moment, puga determinar la declaració d'impacte ambiental, comprovant l'eficàcia d'aquestes i, si escau, introduint les oportunes modificacions, després de la consulta prèvia i la conformitat de l'òrgan substantiu.
El programa ha d'incloure almenys el que preveu l'article 12 del Decret 162/1990:
Determinació dels objectius que tendeixen a identificar els sistemes afectats i a definir els tipus d'impacte i els indicadors seleccionats que han de ser fàcilment mesurables i representatius del sistema elegit.
Recollida i anàlisi de dades.
Possible modificació dels objectius inicials segons els resultats obtinguts.
El programa de vigilància ambiental haurà d'incloure el compromís de presentar puntualment l'explotador davant de l'administració una memòria o informe anual donant compte del desenvolupament i l'avanç de l'activitat, de l'aplicació de les mesures de protecció i de restauració previstes, dels controls realitzats i de qualsevol incidència de caràcter ambiental que puga produir-se durant el desenvolupament d'aquesta (tant en la fase d'execució, com de desenvolupament).
Aquests informes es presentaran en el termini de dos mesos, comptador des de l'acabament de l'exercici a què es referisquen.
7. Document de síntesi
S'editarà en un volum independent que no excedisca de 20 pàgines i el seu contingut haurà d'estar redactat en termes assequibles a la comprensió general. Inclourà, de forma sumària, les conclusions relatives a la viabilitat mediambiental de les accions proposades, a l'examen i elecció de les distintes alternatives i a la proposta de mesures protectores i correctores, com també el programa de vigilància ambiental. I incorporarà una còpia dels informes vinculants a què s'al·ludeix en el punt 4 d'aquest annex.
De conformitat amb el que estableix l'article 15 del Decret 162/1990 del Consell de la Generalitat Valenciana, tots els estudis d'impacte ambiental han d'anar subscrits per l'autor o, si és el cas, pel coordinador de l'equip redactor, els membres del qual també hauran d'aparèixer allistats.
8. Cartografia i documentació complementària
Plànols d'ubicació i si és el cas croquis d'accés, i particularment, s'haurà d'incloure la ubicació en un mapa topogràfic general (escala 1:50.000 o pròxima), el corresponent parcel·lari i un plànol topogràfic detallat (escala 1:10.000 o pròxima) que incloga la delimitació precisa de tot el traçat.
Qualsevol altre detall gràfic o document annex referit a aspectes o obres complementària que puguen resultar adequats per a una millor comprensió de les mesures protectores o correctores a adoptar, quan es presumisquen possibles afeccions a béns pròxims o altres annexos de possible interés.
En el document Plànols s'hi hauran d'incorporar aquells en què es recullen les mesures correctores establides; labors de revegetació i restauració paisatgística, reposició de camins ramaders, etc.
S'inclouran en el plec de prescripcions tècniques:
Citació expressa de la normativa ambiental d'obligat compliment.
Condicions tècniques de la realització de les mesures correctores.
A.5. CONTINGUT MÍNIM DELS ESTUDIS D'IMPACTE AMBIENTAL DELS INSTRUMENTS D'ORDENACIÓ DEL TERRITORI
L'estudi d'impacte ambiental haurà de preveure, degudament allistada, la documentació següent:
1. Descripció de l'actuació projectada i les accions derivades.
2. Examen de les alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada.
3. Inventari ambiental i descripció de les interaccions ecològiques ambientals claus, que incorporarà l'informe vinculant de conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural, establit en l'art. 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de patrimoni cultural valencià.
4. Identificació i valoració d'impactes, tant en la solució proposada com en les alternatives.
5. Establiment de mesures protectores i correctores.
6. Programa de vigilància ambiental, que inclourà el compromís de presentació de l'informe anual sobre el compliment d'aquest.
7. Document de síntesi.
8. Cartografia i documentació complementària.
Aquesta documentació s'elaborarà d'acord amb les següents directrius
1. Descripció de l'actuació i les seues accions derivades
Haurà de constar:
1.1. Descripció esquemàtica de l'actuació, incloent un resum de la classificació i la qualificació del sòl proposada i cartografia corresponent, com també de les determinacions de la normativa urbanística referides a cada tipus de sòl, amb especial referència als sòls classificats com a urbanitzables, aptes per a urbanitzar i no urbanitzables.
1.2. Breu descripció del planejament vigent amb anterioritat a l'instrument urbanístic en tramitació.
1.3. Quadre comparatiu de superfícies i classificació del sòl entre el planejament vigent i el proposat.
2. Examen de les alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada
Justificació des del punt de vista ambiental, de les categories de sòl proposades (classificació i qualificació) i anàlisi de les distintes alternatives incorporades respecte a les citades categories.
3. Inventari i descripció de les interaccions ecològiques i ambientals claus
3.1. Identificació, cens, inventari, quantificació i si és el cas, cartografia de tots els aspectes ambientals que puguen ser afectats per l'ordenació projectada, entre els quals figuraran almenys els següents fauna, flora, vegetació, geologia, sòl, aigua, aire i paisatge.
3.2. Cartografia i descripció dels usos i aprofitaments actuals existents.
3.3. Inventari dels camins ramaders existents en el municipi, que seran grafiats en els plànols d'informació i ordenació.
3.4. Identificació, anàlisi i cartografia dels possibles riscos ambientals: avingudes i inundacions, contaminació d'aqüífers, incendis forestals, erosió, risc sísmic, riscos de subsidència, col·lapse, lliscaments i despreniments.
3.5. Delimitació d'unitats ambientals, amb indicació de la metodologia seguida per a la definició i la descripció de les seues característiques generals.
3.6. Cartografia de les àrees forestals que han sofert incendis a partir de l'entrada en vigor de la Llei 4/1992, de sòl no urbanitzable.
3.7. Descripció i cartografia de les àrees especialment degradades, sòls contaminats, relleus deteriorats i zones d'atmosfera contaminada que puguen existir en el municipi o àrea d'estudi.
3.8. Descripció i cartografia de les àrees que presenten interés per a la conservació de la natura i en particular, aquelles en què apareguen espècies de fauna, flora o hàbitats d'especial interés o protegits per la legislació vigent.
3.9. Població actual, dades dels consums d'aigua potable en els últims anys i procedència, destinació final i volum d'aigües residuals i residus sòlids urbans.
L'estudi complet i detallat del patrimoni arqueològic i etnològic ha de ser redactat i acompanyat de l'informe que exigeix la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, la qual estableix en l'article 11, taxativament:
...»Els estudis d'impacte ambiental relatius a tota classe de projectes, públics o privats, que puguen afectar béns immobles de valor cultural han d'incorporar l'informe de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència sobre la conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural. Aquest informe vincularà l'òrgan que ha de realitzar la declaració d'impacte ambiental», al qual es refereix aquest annex en el punt 4.6.
4. Identificació i valoració d'impactes, tant en la solució proposada com en les seues alternatives
4.1. Identificació dels efectes previsibles sobre el medi ambient com a conseqüència de les diferents classificacions i qualificacions proposades, tant en fase de construcció com en fase de funcionament.
4.2. Anàlisi detallada, per a cada categoria de sòl, de l'impacte ambiental previsible derivat de l'aplicació i el desenvolupament de l'ordenació prevista. Aquesta anàlisi incorporarà almenys els següents aspectes:
En sòl urbà, urbanitzable i apte per a urbanitzar: impactes derivats de les obres d'urbanització, emissió d'agents contaminants, canvi d'usos del sòl, efectes sobre el paisatge, fauna i flora, explotació de recursos naturals i inducció de riscos naturals.
En sòl no urbanitzable: impactes derivats de la implantació d'activitats extractives, agrícoles i ramaderes, repoblacions forestals, instal·lacions turístiques, vies de comunicació i qualsevol altre ús permés en aquest sòl.
4.3. Anàlisi de la contaminació atmosfèrica i acústica en el terme municipal i increments previsibles d'aquesta derivada de la implantació d'activitats proposades en el pla general o projecte semblant.
4.4. Si és el cas, zonificació numèrica dels polígons industrials i sòl aptes per a la ubicació d'activitats industrials, o de serveis, a l'efecte de compatibilitzar i harmonitzar les citades activitats amb el planejament urbanístic i d'acord amb les categories o graus d'intensitat relacionats en el Decret 54/1990, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Nomenclàtor d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.
4.5. Justificació documentada i acreditada per l'organisme administratiu competent, de la disponibilitat de recursos hídrics per als usos previstos en l'ordenació i en especial de la disponibilitat d'aigua potable per al proveïment al municipi amb els sostres poblacionals previstos en el pla general o projecte semblant.
Concretament, s'aportarà l'informe regulat en l'art. 19.2 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació del territori i protecció del paisatge, que serà evacuat per l'organisme de conca competent (confederació hidrogràfica).
4.6. Estudi de la possible afecció al patrimoni històric i cultural que ha de ser redactat i acompanyat de l'informe que exigeix la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, la qual estableix en el seu article 11 taxativament: ...»Els estudis d'impacte ambiental relatius a tota classe de projectes, públics o privats, que puguen afectar béns immobles de valor cultural han d'incorporar l'informe de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència sobre la conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural. Aquest informe vincularà l'òrgan que ha de realitzar la declaració d'impacte ambiental».
4.7. Comparació de la situació ambiental actual i futura després del desenvolupament del pla general o projecte semblant.
4.8. Residus urbans i aigües residuals:
a. Es detallarà el sistema de tractament previst per als residus sòlids urbans, com també per a la depuració de les aigües residuals derivades d'usos residencials.
b. En el cas de les aigües residuals d'origen industrial, s'especificarà el tractament a què seran sotmeses en origen per a la seua assimilació als abocaments d'origen urbà.
c. En tot cas s'assenyalarà la ubicació prevista per a les instal·lacions de tractament: abocadors de residus sòlids urbans i residus inerts, depuradora d'aigües residuals, en sòl apte per a tal fi i tenint en compte els sostres poblacions previstos.
5. Mesures correctores
5.1. L'estudi d'impacte ambiental contindrà una proposta de mesures correctores dirigides a minimitzar els possibles efectes negatius de les accions de planejament, entenent aquestes com les derivades dels diferents usos permesos i amb independència de les actuacions de disciplina urbanística previstes en el planejament.
5.2. Si és el cas les mesures correctores inclouran també la correcció d'accions derivades del planejament preexistent, i en especial de sòls o atmosferes contaminades, àrees degradades o relleus deteriorats.
5.3. Les mesures correctores proposades per l'estudi d'impacte ambiental seran incorporades en cadascun dels documents de l'instrument urbanístic, en aquells aspectes en què el citat instrument resulte afectat.
5.4. S'inclourà el cost de l'establiment de les mesures correctores de manera que s'especifiquen les mesures pressupostàries que han d'adoptar-se per a l'execució d'aquestes.
6. Programa de vigilància ambiental
L'objecte del programa és establir un sistema que garantisca el compliment de les indicacions i mesures protectores i correctores contingudes en l'estudi d'impacte ambiental i les que, arribat el moment, puga determinar la declaració d'impacte ambiental, (sense perjudici dels instruments de control urbanístic recollits en la legislació aplicable) comprovant l'eficàcia d'aquestes i, si és el cas, introduint les oportunes modificacions, prèvia consulta i conformitat de l'òrgan substantiu.
Amb aquest fi el programa constarà dels següents apartats, d'acord amb el que preveu l'art. 12 del Decret 162/1990:
Aspectes de l'aplicació de l'instrument urbanístic que hauran de ser considerats en el programa, i indicadors seleccionats per al seu control. Els indicadors hauran de ser fàcilment mesurables i representatius del sistema previsiblement afectat.
Mètodes de recollida d'anàlisi i dades.
Calendari aproximat per a l'aplicació del programa i organisme responsable de l'execució.
El programa de vigilància ambiental haurà d'incloure el compromís de presentar puntualment l'explotador davant de l'administració una memòria o informe anual donant compte del desenvolupament i l'avanç de l'activitat, de l'aplicació de les mesures de protecció i de restauració previstes, dels controls realitzats i de qualsevol incidència de caràcter ambiental que puga produir-se durant el desenvolupament d'aquesta (tant en la fase d'execució, com de desenvolupament).
Aquests informes s'hauran de presentar en el termini de dos mesos, comptadors de l'acabament de l'exercici a què es referisquen.
7. Document de síntesi
S'editarà en un volum independent que no excedisca de 20 pàgines i el seu contingut haurà d'estar redactat en termes assequibles a la comprensió general. Haurà d'incloure, de forma sumària, les conclusions relatives a la viabilitat de les accions proposades, a l'examen i elecció de les distintes alternatives i a la proposta de mesures protectores i correctores, com també el programa de vigilància ambiental, i incorporarà una còpia dels informes vinculants a què s'al·ludeix en el punt 4 d'aquest annex.
De conformitat amb el que estableix l'article 15 del Decret 162/1990 del Consell de la Generalitat Valenciana, tots els estudis d'impacte ambiental han d'anar subscrits per l'autor o, si és el cas, pel coordinador de l'equip redactor, els membres del qual també hauran d'aparéixer allistats.
El document de síntesi haurà de contenir de forma breu i concisa els aspectes següents:
Conclusions relatives a la viabilitat de les actuacions proposades, així com l'anàlisi i elecció de les distintes alternatives.
Mesures correctores i programa de vigilància ambiental.
8. Cartografia i documentació complementària
Plànols d'ubicació i, si escau, croquis d'accés, i particularment, s'haurà d'incloure la ubicació en un mapa topogràfic general (escala 1:50.000 o pròxima), el corresponent parcel·lari i un plànol topogràfic detallat (escala 1:10.000 o pròxima) que incloga la delimitació precisa de tot el traçat.
Qualsevol altre detall gràfic o document annex referit a aspectes o obres complementària que puguen resultar adequats per a una millor comprensió de les mesures protectores o correctores a adoptar, quan es presumisquen possibles afeccions a béns pròxims o altres annexos de possible interés.
En el document Plànols s'hauran d'incorporar aquells en què es recullen les mesures correctores establides.
Punt B. REQUERIMENTS CARTOGRÀFICS EN ESTUDIS D'IMPACTE AMBIENTAL
Per a la realització de qualsevol estudi d'impacte ambiental, és imprescindible l'ús de cartografia. Aquesta ha de ser subministrada com a material bàsic per part de l'empresa objecte d'aquest estudi d'impacte. Amb l'objectiu de formalitzar i estandarditzar la informació aportada en aquesta matèria, es redacta a continuació una llista de continguts i formats que han de reunir el conjunt de plànols que l'interessat haurà de presentar, si escau, davant de la Conselleria de Territori i Habitatge, a l'efecte de sol·licitar l'avaluació ambiental.
S'ha de tenir en compte la particularitat de cada projecte, per la qual cosa aquesta informació seria exigible i suficient en una majoria de casos, es podrà estendre o simplificar en els casos que la Conselleria de Territori i Habitatge ho considere convenient.
FORMAT
La informació cartogràfica s'ha de subministrar a l'administració sempre en format digital. Per la necessitat de disposar de la informació georeferenciada, se subministrarà la cartografia en format imatge amb fitxer de georeferenciació adjunt (geoTIF, ECW, SID, etc.) de manera que en obrir aquesta imatge en qualsevol programari que ho permeta, la ubique automàticament en el seu emplaçament real sobre el terreny. D'aquesta manera qualsevol informació vectorial o raster de què dispose la Conselleria, pot solapar-se correctament a la cartografia aportada.
També són admissibles els arxius vectorials comuns del mercat (DWG, DGN, DXF, SHP, etc.).
Qualsevol arxiu, vectorial o raster, haurà de documentar-se amb informació addicional que incorpore la data i l'escala original de la cartografia aportada.
VARIABLES CARTOGRÀFIQUES
La següent llista pretén descriure els plànols que han de subministrar-se en qualsevol projecte que serà sotmés a avaluació d'impacte ambiental. S'emmarcarien ací els projectes d'obra civil i els de planejament, aquests són els que més variables cartogràfiques inclouen. Cadascun dels elements de la llista es correspondria a un plànol, que al seu torn seria el fitxer imatge a què anteriorment ens hem referit.
Unitats ambientals:
Riscos d'inundació i de despreniment.
Unitats de vegetació.
Unitats edafològiques.
Capacitat d'ús.
Biòtops.
Unitats paisatgístiques.
Unitats geològiques i hidrogeològiques.
Incendis forestals.
Vulnerabilitat d'aqüífers.
Erosió (potencial i real).
Afeccions legals ambientals.
Camins ramaders
Forests d'utilitat pública
Espais protegits (LIC, parcs naturals, ZEPA, zones humides, etc.)*
Llits dels rius
Zona maritimoterrestre
Patrimoni d'interés cultural
Altres (coves, jaciments, etc.)
* Aquesta categoria ha de disposar, a més, arxius imatge que mostren el projecte emplaçat sobre un model digital del terreny, de manera que es capturen diverses perspectives d'aquest en el territori que el circumda.
Planta general del projecte:
Plànol que permet obtindre una imatge de conjunt de tot el projecte en el territori en què aquest s'emplaça. S'ha de recolzar en una ortofoto a color (màxim 3 anys d'antiguitat) o sobre la cartografia bàsica oficial 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic Valencià.
Estudi d'alternatives:
Diferents plànols que incloguen les alternatives existents. S'han de recolzar en una ortofoto a color (màxims 3 anys d'antiguitat) o sobre la cartografia bàsica oficial 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic Valencià.
Ubicació de préstecs i abocadors d'inerts:
En obres lineals, s'adjuntaran aquests elements que indiquen els emplaçaments adequats per a l'extracció o abocament de materials de desmunt o terraplé.
Planejament urbanístic:
Seran obligatòries tant la classificació com la qualificació urbanística.