LLEI 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.



Publicat en:  DOGV núm. 5449 de 13.02.2007
Número identificador:  2007/1870
Referència Base de Dades:  1944/2007
 



Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:

PREÀMBUL

Després de huit anys de vigència de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de La Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, i sense prejuí de les millores introduïdes per mitjà de la Llei 7/2004, de 19 d'octubre, considerant l'experiència pràctica que s'ha tingut en este temps en l'aplicació de la Llei, s'ha posat de manifest la necessitat adaptar-la al ritme de les innovacions derivades del creixement econòmic i del desenrotllament urbanístic que poden directament incidir sobre el patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana.

La present modificació es dicta en exercici de les competències previstes en l'article 49, apartat 1, números 4º, 5º i 6º de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i considerant la legislació estatal vigent en esta matèria, de manera que és, per tant una actualització d'un text normatiu que, si bé ha demostrat una gran eficàcia en la seua aplicació, pels motius anteriorment citats, necessita la seua adaptació a la nova realitat social, urbanística i cultural.

Les actuacions sobre el patrimoni no han d'estar tan sols dirigides a conservar-lo i restaurar-lo, sinó també a dotar-lo de nous valors. Per això, a més de fomentar-ne la conservació també s'han de realitzar esforços per a la seua posada en vàlua. D'este equilibri es derivarà una fortalesa capaç de marcar la seua empremta en l'àmbit de la societat globalitzada.

Procurar este equilibri és un repte que compromet l'acció de totes les administracions públiques cap al nostre patrimoni, de manera que en el procés no es perda la seua naturalesa i la seua condició identitària, perquè este configura l'imaginari col·lectiu i és un dels elements més valuosos que servixen per a cohesionar els pobles i per a integrar al mateix temps els que s'aproximen al seu coneixement o es desplacen per a compartir en societat les seues experiències i les seues vides.

Tres són els objectius fonamentals de la present modificació: per una costat, la necessitat de concretar i perfilar encara més els criteris i exigències que s'han d'incloure en els plans especials de protecció dels Béns d'Interés Cultural; en segon lloc, ampliar els criteris d'actuació en els processos de restauració i, finalment, completar la sistemàtica de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

En primer terme, cal destacar que el precepte sobre el qual s'ha operat una major modificació és aquell relatiu al contingut dels plans especials de protecció, o altres instruments urbanístics assimilables, dels béns d'interés cultural, introduint aquelles condicions i criteris encaminats a fer que les intervencions en els seus àmbits siguen el més respectuoses possibles amb el valor patrimonial que els caracteritza.

Així, entre altres consideracions, el dit planejament procurarà el manteniment de les edificacions tradicionals, així com també l'harmonització d'aquelles que inevitablement hagen de renovar-se en contextos preexistents per mitjà d'una normativa reguladora de la tipologia i morfologia basada en estudis històrics, arquitectònics, urbanístics i paisatgístics. De la mateixa manera analitzarà l'estructura viària per a articular l'espai públic en relació amb l'ús i l'accessibilitat.

En segon terme, i pel que fa als criteris d'intervenció en monuments i jardins històrics i espais etnològics, es determina que, sempre que hi haja alguna pervivència d'elements originals i un coneixement documental suficient d'allò que s'ha perdut, podran autoritzar-se les reconstruccions totals o parcials dels béns, amb la consegüent justificació documental del procés reconstructiu.

En tercer terme, es complementa i perfecciona la sistemàtica de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, d'una banda, introduint la figura d'"Espai Etnològic" dins de les categories amb què pot ser declarat un Bé d'Interés Cultural, i d'una altra banda, donant expressió a un reconeixement singularitzat de la resta dels béns inventariats, amb equiparació de categories, en el cas d'immobles en correspondència a les establides per als béns de màxim rang.

Amb este fi, es preveu la inscripció dels dits béns com a béns immaterials de rellevància local, béns mobles de rellevància patrimonial, béns del patrimoni documental i bibliogràfic i audiovisual de rellevància patrimonial i béns immaterials de naturalesa tecnològica de rellevància patrimonial. Això permetrà que aquelles expressions culturals clarament destacables que no aconseguixen una excel·lència tal que les faça mereixedores de ser declarades béns d'interés cultural, siguen reconegudes i tutelades d'acord amb la seua importància local o patrimonial.

Pel que fa als béns immobles de rellevància local, es concreta el procediment extraordinari per al seu reconeixement per part de la conselleria competent en matèria de cultura, que complementa allò establit per al desenrotllament de les capacitats i competències municipals reconegudes per la Llei en esta matèria.

Com a impuls al patrimoni cultural immoble de rellevància local, es dota d'este reconeixement, per ministeri de la Llei i de manera genèrica, una sèrie de segments arquitectònics de contrastat interés patrimonial relacionats en la seua Disposició Addicional Primera.

Finalment, a fi de donar l'adequada cabuda en l'Inventari General a aquells béns socialment i culturalment apreciats i que, amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, van comptar amb expedients per a reconeixement singular, es faculta el Consell perquè, a través d'un procediment abreujat, els inscriga amb els nivells i les categories vigents. El dit procediment afecta també aquells béns de la Comunitat Valenciana que van ser declarats entre els anys 1936 i 1939.

A més d'estos tres objectius fonamentals, la present modificació incidix en el perfeccionament de determinats aspectes en benefici de la millor protecció i gestió del Patrimoni Cultural Valencià. Així, donada la fragilitat i importància dels béns tutelats i en concordança amb la regulació en matèria de territori i urbanisme, es generalitza la regla del silenci negatiu en els procediments administratius seguits com a conseqüència d'intervencions sobre els béns protegits. També s'introduïxen modificacions de sistemàtica protectora en els camps de l'arqueologia i la paleontologia, i es reforça l'activitat inspectora de l'administració.

En conclusió, esta modificació insistix en la línia de protecció legal que, des de l'entrada en vigor de la Llei 4/1998 d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, s'ha demostrat fructífera i complementa i perfecciona els seus objectius fonamentals i esmena aquelles disfuncions o deficiències que en la seua aplicació pràctica s'han advertit.

Esta llei és conforme amb l'informe del Consell Jurídic Consultiu i en la seua elaboració s'han seguit els tràmits exigits per l'article 49 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Govern Valencià, havent-se demanat, així mateix, l'informe del Consell Valencià de Cultura.

Article 1. Modificació de l'articulat de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de La Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià

Els articles de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de La Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, que s'esmenten a continuació, quedaran redactats com seguix:

I. "Article 1. Objecte

1. Esta llei té com a objecte la protecció, la conservació, la difusió, el foment, la investigació i l'acreixement del patrimoni cultural valencià.

2. El patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural, existents en el territori de la Comunitat Valenciana o que, trobant-se fora de la Comunitat, siguen especialment representatius de la història i la cultura valenciana. La Generalitat promourà el retorn a la Comunitat Valenciana d'estos últims a fi de fer possible l'aplicació a estos de les mesures de protecció i foment previstes en esta llei.

3. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements, tècniques, pràctiques i usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana.

Així mateix, formen part del dit patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.

4. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites de l'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià."

II. "Article 10. Suspensió d'intervencions

1. La conselleria competent en matèria de cultura suspendrà cautelarment qualsevol intervenció, en béns mobles o immobles que posseesquen algun dels valors esmentats en l'article 1.2 d'aquesta llei quan considere que la intervenció posa en perill aquests valors.

En tot cas, i sense perjudici de les competències municipals, seran objecte de suspensió les intervencions que subjectes a la tutela patrimonial s'executen sense autorització, se n'aparten o amb vulneració del planejament aprovat a tal efecte. Així mateix, en el marc del que hi ha disposat en l'article 35.5, es podrà acordar la suspensió d'intervencions que hagen estat autoritzades segons el que hi ha disposat en aquesta llei quan apareguen signes o elements de valor cultural que evidencien la falta d'adequació de l'autorització concedida.

2. Tractant-se de béns immobles, requerirà a l'ajuntament corresponent que adopte les mesures necessàries per a l'efectivitat des de la suspensió que seran executades subsidiàriament per la Conselleria mateix en defecte d'actuació municipal. En el termini de dos mesos a comptar de la suspensió la Conselleria, amb un informe previ de l'ajuntament, acordarà el que en cada cas siga procedent, inclosa, si és el cas, la iniciació del procediment corresponent per a la inscripció del bé en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Transcorregut el termini assenyalat sense que haguera recaigut resolució s'entendrà alçada la suspensió."

III. "Article 11. Impacte ambiental i transformació del territori

1. Els estudis d'impacte relatius a tota classe de projectes, públics o privats, que puguen incidir sobre béns integrants del patrimoni cultural valencià hauran d'incorporar l'informe de la conselleria competent en matèria de cultura sobre la conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural. Aquest informe s'emetrà en el termini improrrogable de tres mesos i vincularà l'òrgan que haja de realitzar la declaració d'impacte ambiental.

2. Transcorreguts tres mesos des de que es va sol·licitar, s'entendrà emès en sentit desfavorable. El transcurs del termini expressat no eximirà la conselleria competent en matèria de cultura de l'obligació d'emetre l'informe corresponent.

3. Tractant-se de projectes inclosos en plans o programes d'infraestructures aprovats per la Generalitat, una vegada expirat el termini a què fa menció en el primer paràgraf d'aquest article, es podrà requerir per escrit a la conselleria competent en matèria de cultura a fi que n'emeta l'informe; passats 30 dies des de la presentació del requeriment sense que aquest s'haja evacuat, s'entendrà emès en sentit favorable i es podran prosseguir les actuacions, sense perjudici del que hi ha disposat en l'article 83.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

4. El termini per a l'emissió d'aquest informe començarà a computar a partir de l'aportació, davant l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural, de l'estudi d'impacte ambiental elaborat segons el que hi ha establert en l'apartat següent.

5. La conselleria competent en matèria de cultura determinarà les actuacions prèvies necessàries per a l'elaboració de l'informe contemplat en l'apartat anterior que, si escau, se sotmetran al règim d'autoritzacions previst en aquesta llei.

6. Aquells projectes de planificació o transformació del territori que per la legislació específica no estiguen subjectes a tràmits d'avaluació ambiental però que comprenguen en el seu àmbit béns inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià o béns de naturalesa arqueològica o paleontològica, hauran de sotmetre's a informe previ i vinculant de la conselleria competent en matèria de cultura.

IV. "Article 14. Inspecció i vigilància

1. Reglamentàriament es determinarà l'estructura i el funcionament dels òrgans d'inspecció i vigilància del patrimoni cultural que asseguren el compliment de les disposicions d'aquesta llei. Aquests òrgans estaran integrats pel personal especialitzat en la protecció del patrimoni cultural que dependrà funcionalment de la conselleria competent en matèria de cultura.

2. La inspecció autonòmica podrà sol·licitar de les administracions municipals totes les dades i els antecedents que foren necessaris per a l'exercici de les seues competències.

3. Les forces i els cossos de seguretat, en l'àmbit de les seues competències respectives, col·laboraran amb la funció inspectora, prestant-li auxili quan els siga sol·licitat.

4. El personal adscrit a la inspecció tindrà la consideració d'agent de l'autoritat i estarà capacitat per a demanar, amb el dit caràcter, tota la informació, documentació i ajuda material que necessite per a l'adequat compliment de les seues funcions. Este personal està facultat per a requerir i examinar qualsevol classe de documents relatius al planejament, comprovar l'adequació dels actes d'intervenció, edificació i ús a la normativa urbanística i patrimonial aplicable i obtindre la informació necessària per al compliment de les seues funcions. En la seua actuació se li haurà de facilitar el lliure accés a les finques, edificacions o locals on es realitzen les obres o usos que es pretenguen inspeccionar i que no tinguen la condició de domicili o de lloc assimilat a este.

5. De les actes d'inspecció es lliurarà una còpia a les persones afectades que ho sol·liciten per escrit.

6. Les actes de la inspecció gaudixen de la presumpció de veracitat, i el seu valor i força probatoris només cediran quan en l'expedient que s'instruïsca com a conseqüència de estes s'acredite el contrari de manera inequívoca i indubtable."

V. "Article 15. Objecte i contingut de l'inventari

1. Es crea l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, adscrit a la conselleria competent en matèria de Cultura, com a instrument unitari de protecció dels béns mobles, immobles i immaterials del patrimoni cultural els valors dels quals hagen de ser especialment preservats i coneguts.

2. En l'Inventari s'inscriuran:

1r. Els béns mobles, immobles i immaterials, declarats d'interés cultural d'acord amb el que disposa el capítol III del títol II d'esta llei. Formaran la secció 1a de l'Inventari.

2n. Els béns immobles de rellevància local, inclosos amb este caràcter en els catàlegs de béns i espais protegits. S'inscriuran en la secció 2a de l'Inventari.

3r. Els béns mobles de rellevància patrimonial la inclusió dels quals en l'Inventari haja sigut ordenada segons el que preveu el títol II, capítol IV, secció 2a, d'esta llei. Integraran la secció 3a de l'Inventari.

4t. Els béns de naturalesa documental, bibliogràfica i audiovisual de rellevància patrimonial, els quals s'inscriuran en la secció 4a de l'Inventari, de conformitat amb el que preveu el títol V.

5t. Els béns immaterials de rellevància local, el valor i representativitat dels quals per als àmbits comarcals i locals faça convenient la seua inscripció en la secció 5a de l'Inventari.

6t. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica de rellevància patrimonial, que constituïsquen manifestacions rellevants o fites de l'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana. S'inscriuran en la secció 6a de l'Inventari.

3. A l'efecte d'esta llei, es consideren béns immobles, a més dels enumerats en l'article 334 del Codi Civil, tots aquells elements que siguen consubstancials als edificis o immobles de què formen part o n'hagen format, encara que puguen ser separats d'estos com un tot perfecte i aplicats a altres construccions o a usos distints de l'original.

No obstant això, es consideraran béns mobles, a l'efecte de la seua inclusió com a tals en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, aquells objectes de rellevant valor cultural que estiguen incorporats a un immoble sense el dit valor o l'estat de ruïna del qual faça impossible la seua conservació.

4. És funció de l'Inventari la identificació i documentació sistemàtica dels béns que, d'acord amb esta llei, han de formar part d'este, a fi de fer possible l'aplicació a estos de les mesures de protecció i foment previstes en la llei, així com facilitar la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural."

VI. "Article 22. Drets de tanteig i retracte

1. Sense perjuí dels drets d'adquisició preferent que la Llei del Patrimoni Històric Espanyol establix a favor de l'administració de l'Estat, aquells que es proposaren la transmissió a títol onerós del domini o de drets reals d'ús i gaudi sobre un bé inclòs en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, o respecte d'aquell que s'haguera iniciat expedient d'inclusió, hauran de notificar-ho a la conselleria competent en matèria de Cultura, indicant la identitat de l'adquirent i el preu, la forma de pagament i la resta de condicions de la transmissió que es pretén. Quan es tracte de béns immobles, s'identificarà amb precisió per mitjà de l'aportació de pla de situació i identificació cadastral i registral, si és el cas. Per a este tipus de béns la conselleria competent en matèria de Cultura, en el termini de deu dies, comunicarà la transmissió a l'ajuntament corresponent als efectes previstos en l'apartat següent.

2. En el termini dels dos mesos següents a la notificació rebuda per la Conselleria competent en matèria de Cultura, La Generalitat podrà exercitar el dret de tanteig, per a si o per a altres entitats de dret públic o de caràcter cultural o benèfic declarades d'utilitat pública, obligant-se al pagament en idèntiques condicions que les pactades pels qui realitzen la transmissió. El tanteig podrà ser exercitat també pels ajuntaments, en el mateix termini, en relació amb els béns immobles situats en el seu terme municipal. L'exercici del dret de tanteig per La Generalitat tindrà en tot cas caràcter preferent.

3. Si el propòsit d'alienació no s'haguera notificat adequadament o la transmissió s'haguera realitzat en condicions diferents de les notificades, La Generalitat, i subsidiàriament l'ajuntament corresponent quan es tracte de béns immobles, podrà, en els mateixos termes establits per al tanteig, exercir el dret de retracte en el termini de sis mesos des que va tindre coneixement fefaent de la transmissió.

4. En qualsevol classe de subhastes públiques en què es pretenga l'alienació de béns inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, o respecte dels quals s'haguera incoat expedient d'inscripció, així com de béns mobles no inventariats que posseïsquen el valor i les característiques que reglamentàriament es determinaran, els subhastadors hauran de notificar la subhasta a la conselleria competent en matèria de Cultura amb una antelació no inferior a un mes, i hauran d'indicar el preu d'eixida a subhasta del bé, i el lloc i hora de celebració d'esta. La Conselleria comunicarà les subhastes relatives a béns immobles a l'ajuntament del lloc on es troben situats. La Generalitat, i subsidiàriament l'ajuntament corresponent quan es tracte de béns immobles, podrà, en els termes establits en l'apartat segon, exercir els drets de tanteig i retracte sobre els béns objecte de la subhasta pel preu d'eixida o de rematada respectivament.

5. El que disposa este article no s'aplicarà als immobles compresos en conjunts històrics que no hagen sigut objecte d'inscripció independent en l'Inventari."

VII. "Article 23. Escriptures públiques

No s'autoritzaran, ni s'inscriuran en el Registre de la Propietat o Mercantil escriptures públiques de transmissió del domini i de constitució o transmissió de drets reals d'ús i gaudi sobre els béns a què es referix l'article anterior sense la justificació prèvia i fefaent que s'ha notificat a l'òrgan competent en matèria de Cultura el propòsit de transmissió per mitjà de l'aportació de la corresponent còpia segellada, testimoni de la qual s'incorporarà a l'escriptura."

VIII. "Article 26. Classes

1. Els béns d'interés cultural seran declarats atenent a la classificació següent:

A) Béns immobles. Seran adscrits a alguna de les categories següents:

a) Monument. Es declararan com a tals les realitzacions arquitectòniques o d'enginyeria i les obres d'escultura colossal.

b) Conjunt històric. És l'agrupació de béns immobles, contínua o dispersa, clarament delimitable i amb entitat cultural pròpia i independent del valor dels elements singulars que la integren.

c) Jardí històric. És l'espai delimitat producte de l'ordenació per l'home d'elements naturals, complementat o no amb estructures de fàbrica i estimat per raons històriques o pels seus valors estètics, sensorials o botànics.

d) Espai etnològic. Construcció o instal·lació, o conjunt d'estes, vinculades a formes de vida i activitats tradicionals, que, per la seua especial significació siguen representatives de la cultura valenciana.

e) Lloc històric. És el lloc vinculat a esdeveniments del passat, tradicions populars o creacions culturals de valor històric, etnològic o antropològic.

f) Zona arqueològica. És el paratge on hi ha béns l'estudi dels quals exigix l'aplicació preferent de mètodes arqueològics, hagen sigut o no extrets i es troben tant en la superfície com en el subsòl o davall les aigües.

g) Zona paleontològica. És el lloc on hi ha un conjunt de fòssils d'interés científic o didàctic rellevant.

h) Parc cultural. És l'espai que conté elements significatius del patrimoni cultural integrats en un medi físic rellevant pels seus valors paisatgístics i ecològics.

B) Béns mobles declarats individualment com a col·lecció o com a fons de museus i col·leccions museogràfiques.

C) Documents i obres bibliogràfiques, cinematogràfiques, fonogràfiques o audiovisuals declarades individualment com a col·lecció o com a fons d'arxius i biblioteques.

D) Béns immaterials. Poden ser declarats d'interés cultural les activitats, creacions, coneixements, pràctiques, usos i tècniques representatius de la cultura tradicional valenciana, així com aquelles manifestacions culturals que siguen expressió de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques o d'oci, i en especial, aquelles que, han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.

Igualment podran ser declarats d'interés cultural els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites de l'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana.

2. La declaració es farà mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de Cultura, sense perjuí del que disposa l'article 6 de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol, respecte dels béns adscrits a servicis públics gestionats per l'administració de l'Estat o que formen part del patrimoni nacional.

3. No podrà declarar-se d'interés cultural l'obra d'un autor viu sinó mitjançant autorització expressa del propietari i de l'autor, excepte en el cas de béns immaterials de naturalesa tecnològica, sempre que haja transcorregut un termini de cinc anys des de la seua creació, respecte a la legislació vigent en matèria de propietat intel·lectual.".

IX. "Article 27. Procediment

1. La declaració d'un bé d'interés cultural es farà en la forma establida en l'article anterior, amb la prèvia incoació i tramitació del corresponent procediment per la conselleria competent en matèria de Cultura. La iniciació del procediment podrà realitzar-se d'ofici o a instància de qualsevol persona.

2. La sol·licitud d'incoació haurà de ser resolta en el termini de tres mesos. La denegació, si és el cas, haurà de ser motivada.

3. La incoació es notificarà als interessats, si foren coneguts, i a l'ajuntament del municipi on es trobe el bé.

Sense perjuí de la seua eficàcia des de la notificació, la resolució que acorde la incoació es publicarà en el Diari Oficial de La Generalitat o Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado, i es comunicarà al Registre General de Béns d'Interés Cultural dependent de l'administració de l'Estat per a la seua anotació preventiva. Tractant-se de monuments i jardins històrics i espais etnològics es comunicarà, a més, al Registre de la Propietat amb la mateixa finalitat.

4. La incoació del procediment per a la declaració d'un bé d'interés cultural determinarà l'aplicació immediata al bé afectat del règim de protecció previst per als béns ja declarats.

5. El procediment que s'instruïsca haurà de comptar amb els informes favorables a la declaració almenys de dos de les institucions consultives a què es referix l'article 7 d'esta llei. Els informes podran ser sol·licitats tan per l'administració que tramita el procediment com per qui, si és el cas, va instar la incoació.

Transcorreguts tres mesos des de la sol·licitud de l'informe sense que este s'haja emés s'entendrà que és favorable. No obstant això, si en l'expedient consta algun informe contrari a la declaració serà necessària l'existència de dos informes favorables expressos.

Quan es tracte de béns immaterials de naturalesa tecnològica a què es referix l'article 26.1.D. d'esta llei, s'haurà de demanar informe de l'òrgan de l'administració de La Generalitat competent en matèria de Noves Tecnologies.

6. Tractant-se de béns immobles es donarà audiència a l'ajuntament interessat i s'obrirà un període d'informació pública d'un mes. En cas de béns immaterials, es donarà audiència a les entitats públiques i privades més estretament vinculades a l'activitat proposada per a la declaració.

7. El procediment haurà de resoldre's en el termini d'un any si es referix a un bé moble, de dos anys en el cas de béns immaterials i de quinze mesos si es tracta d'immobles, a comptar de la data de la incoació. Si el procediment es referix a declaració de conjunts històrics o zones arqueològiques o paleontològiques o parcs culturals o d'immobles que exigisquen un estudi complementari o que comporten la inscripció d'elements en altres seccions de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià el termini serà de vint mesos. En este últim supòsit, no s'aplicaran els terminis que per a cada procediment concret d'inscripció en l'Inventari s'establixen en esta llei. Una vegada caducat el procediment, no podrà tornar a iniciar-se en els tres anys següents, excepte a instància de la propietat o d'alguna de les institucions consultives a què es refereix l'article 7 d'aquesta llei."

X. "Article 28. Contingut de la declaració

1. El decret que declara un bé d'interès cultural determinarà amb claredat els valors del bé que justifiquen la declaració i en contindrà una descripció detallada, amb les seues parts integrants, que permeta una identificació precisa.

2. En el cas dels béns immobles determinarà a més:

a) El caràcter amb què són declarats segons la classificació continguda en l'article 26 d'esta llei.

b) La delimitació geogràfica i l'entorn afectat per la declaració en raó de l'adequada protecció del bé i de la relació amb l'àrea territorial a què pertany, el qual inclourà el subsòl si correspon. Assenyalarà igualment els immobles que hagen de ser inscrits separadament en l'Inventari com a béns de rellevància local, si no ho estigueren ja, i determinarà, a estos efectes, l'obligació per als ajuntaments d'inscriure'ls en els respectius catàlegs de béns i espais protegits tal com determina l'article 46.1.

c) La relació de les pertinences o accessoris històricament incorporats a l'immoble, amb l'adscripció en la secció de l'Inventari General que millor s'acomode a la seua naturalesa i valor cultural. Així mateix s'identificarà la possible existència de béns immaterials associats a aquest.

d) Les normes de protecció del bé d'acord amb les particularitats detallades en els apartats b) i c), que en cas que, conforme al que disposa esta llei, siga preceptiva l'aprovació d'un pla especial de protecció, regiran provisionalment fins a l'aprovació del dit instrument d'ordenació.

e) En els conjunts històrics la declaració haurà de precisar els immobles compresos en el conjunt que es declaren per si mateixos béns d'interés cultural, els quals seran objecte d'inscripció independent en la secció 1a de l'Inventari, així com l'entorn de protecció d'estos. Així mateix assenyalarà aquells immobles del seu àmbit que hagen de ser inscrits separadament en l'Inventari com Béns de Rellevància Local.

3. Tractant-se de col·leccions de béns mobles, la declaració enumerarà i descriurà cada un dels elements que integren la col·lecció. En el cas dels fons de museus, col·leccions museogràfiques, arxius i biblioteques caldrà ajustar-se al que disposen els articles 72 i 79 d'esta llei.

4. En el cas dels béns immaterials, s'haurà de definir, a més, el seu àmbit espacial i temporal."

XI. "Article 29. Inscripció i publicitat

1. El decret en què es declare un bé d'interés cultural ordenarà la inscripció d'este en la secció 1a de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Així mateix, determinarà la inscripció de la resta de béns continguts en la declaració en la secció de l'inventari que corresponga.

2. La declaració es comunicarà al Registre General de Béns d'Interés Cultural, dependent de l'administració de l'Estat, a l'efecte de la inscripció prevista en la Llei del Patrimoni Històric Espanyol.

3. La declaració es notificarà als interessats, així com a l'ajuntament del lloc on es trobe situat, i es publicarà en el Diari Oficial de La Generalitat o Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado.

4. Quan es tracte de monuments i jardins històrics, la conselleria competent en matèria de Cultura instarà, d'ofici, la inscripció gratuïta de la declaració d'interés cultural en el Registre de la Propietat. En cas de conjunts històrics es farà la inscripció respecte dels immobles compresos en el conjunt que es declaren per si mateixos bé d'interés cultural."

XII. "Article 33. Suspensió i revisió de llicències

1. La incoació d'un procediment per a la declaració d'un immoble com a bé d'interés cultural determinarà la suspensió de l'atorgament de llicències municipals de parcel·lació, urbanització, construcció, demolició, activitat i la resta d'actes d'edificació i ús del sòl que afecten l'immoble i el seu entorn de protecció, així com de les dites actuacions quan siguen dutes a terme directament per les entitats locals; quedaran també suspesos els efectes de les llicències ja atorgades. La suspensió dependrà de la resolució o la caducitat de l'expedient.

No obstant això, la conselleria competent en matèria de Cultura autoritzarà les actuacions mencionades quan, a la vista dels criteris d'aplicació directa disposats en la present llei i de la normativa específica de protecció, si n'hi haguera, s'aprecie que no perjudiquen els valors del bé que van motivar la incoació del procediment.

2. Declarat un immoble com a bé d'interés cultural, la conselleria competent en matèria de Cultura, en el termini de tres mesos i amb audiència de l'ajuntament corresponent, emetrà un informe vinculant sobre les llicències, o els seus efectes, i les actuacions urbanístiques suspeses com a conseqüència de la incoació del procediment, i podrà proposar les modificacions necessàries per a la seua adequació al contingut de la declaració i a les disposicions d'esta llei. Transcorregut el dit termini sense haver-se emés l'informe, s'entendrà alçada la suspensió de totes aquelles actuacions que no entren en contradicció amb les normes de protecció aprovades.

3. Si com a conseqüència d'este informe l'ajuntament haguera d'anul·lar o de modificar una llicència atorgada de conformitat amb la normativa vigent en el moment de la seua concessió, La Generalitat es farà càrrec de la indemnització que, si és el cas, corresponga, conforme als criteris establits en la legislació urbanística."

XIII. "Article 34. Planejament urbanístic

1. Els plans d'ordenació previstos en la legislació urbanística que afecten béns immobles declarats d'interés cultural s'ajustaran als termes de la declaració. La declaració sobrevinguda a l'aprovació dels plans determinarà la modificació d'estos si fóra necessària per a la seua adaptació al contingut de la declaració.

En tot cas, els béns immobles així declarats, els entorns de protecció que puguen correspondre'ls, i els seus corresponents instruments de regulació urbanística formaran part de l'ordenació estructural del planejament municipal.

2. La declaració d'un immoble com a bé d'interès cultural determinarà per a l'ajuntament corresponent l'obligació d'aprovar provisionalment un pla especial de protecció del bé o un altre instrument urbanístic, d'anàleg contingut, que atenga les previsions contingudes en l'article 39 i trametre'l a l'òrgan urbanístic competent per a l'aprovació definitiva, en el termini d'un any des de la publicació de la declaració. L'aprovació provisional haurà de comptar amb informe previ de la conselleria competent en matèria de cultura. Aquest informe s'emetrà, en el termini de sis mesos, sobre la documentació que vaja a ser objecte d'aprovació provisional i tindrà caràcter vinculant.

3. Seran nuls de ple dret els instruments urbanístics aprovats amb incompliment del que disposa l'apartat anterior.

4. Si al moment de la declaració hi ha ja aprovat un pla especial de protecció de l'immoble, o un altre instrument de planejament amb esta finalitat, l'ajuntament podrà sotmetre'l a informe de la conselleria competent en matèria de Cultura, per a la seua convalidació, si és procedent, a l'efecte d'este article.

5. Fins que es produïsca l'aprovació definitiva del corresponent pla especial regiran transitòriament les normes de protecció contingudes en el decret de declaració, d'acord amb el que preveu l'article 28 d'esta llei.

6. Si es tracta de monuments i jardins històrics, l'obligatorietat de redactar el pla especial de protecció s'entendrà referida únicament a l'entorn del bé. No obstant això, la declaració podrà eximir l'ajuntament competent de l'obligació de redactar el mencionat pla especial quan es considere suficient la incorporació al planejament de les normes de protecció de l'entorn contingudes en la mateixa declaració, que en este cas regiran amb caràcter definitiu.

7. En el cas dels espais etnològics l'exigència de la necessitat o no de delimitació i regulació d'entorn de protecció serà determinada per la declaració.

8. La declaració d'interés cultural d'un immoble determinarà per a l'ajuntament on es trobe el bé l'obligació d'incloure'l en l'ordenació estructural del seu planejament i en el corresponent catàleg de béns i espais protegits amb el grau de protecció adequat al contingut d'esta llei i al decret de declaració.

9. La Generalitat prestarà als ajuntaments l'assistència tècnica i econòmica necessària per a l'elaboració dels plans especials de protecció dels béns immobles declarats d'interés cultural."

XIV. "Article 35. Autorització d'intervencions

1. Fins que no s'aprove definitivament el Pla especial de protecció corresponent o es convalide, si escau, l'instrument preexistent, tota intervenció que afecte un bé immoble declarat d'interès cultural o inclòs en l'entorn de protecció d'un monument, d'un jardí històric i, si escau, d'un espai etnològic, haurà de ser autoritzada per la conselleria competent en matèria de cultura, prèviament a la concessió de la llicència municipal quan fóra preceptiva o al dictat de l'acte administratiu corresponent per a la posada en pràctica. L'autorització s'entendrà denegada una vegada transcorreguts tres mesos des que es va sol·licitar sense que haguera recaigut resolució expressa.

2. En absència del pla especial, les autoritzacions que haja de concedir la conselleria competent en matèria de cultura s'ajustaran a la normativa provisional de protecció i, si hi manca, als criteris d'aplicació directa dispostos en els articles 38 i 39 de la susdita llei.

3. Una vegada aprovat definitivament el Pla especial de protecció, o instrument anàleg, no caldrà l'autorització esmentada llevat del cas que la intervenció afecte monuments, espais etnològics o jardins històrics i als elements de l'entorn que l'informe citat en l'apartat 2 de l'article anterior considere de transcendència especial. En el cas de les zones arqueològiques o paleontològiques s'estarà al que hi ha disposat en l'article 62 pel que fa a la necessitat d'actuacions arqueològiques o paleontològiques prèvies a l'execució de les obres. Les llicències i les aprovacions municipals hauran d'ajustar-se estrictament a les determinacions del pla.

4. Els projectes d'intervenció en béns immobles declarats d'interès cultural contindran un estudi sobre els valors històrics, artístics, arquitectònics o arqueològics de l'immoble, l'estat actual d'aquest i les deficiències que presente, la intervenció proposta i els efectes d'aquesta sobre els valors esmentats. L'estudi serà redactat per un equip de tècnics competents en cadascuna de les matèries afectades i indicarà, en tot cas de forma expressa el compliment dels criteris establerts en l'article 38. Dins del mes següent a la conclusió de la intervenció, el promotor del projecte presentarà davant l'ajuntament que va atorgar la llicència, per a la tramesa a la conselleria competent en matèria de cultura, una memòria descriptiva de l'obra realitzada i dels tractaments aplicats, amb la documentació gràfica del procés d'intervenció elaborada per la direcció facultativa. S'exclouen del que hi ha disposat en aquest apartat els immobles compresos en conjunts històrics que no tinguen per si mateixos la condició de béns d'interès cultural.

5. Totes les autoritzacions d'intervenció s'entendran atorgades d'acord amb les circumstàncies existents en el moment del dictat, per la qual cosa podran ser modificades o deixades sense efecte en cas de concórrer circumstàncies sobrevingudes que feren perillar els valors protegits a l'empara d'aquesta llei. La modificació o privació d'efectes es produirà amb audiència prèvia dels interessats i, d'acord amb el que hi ha disposat en l'article 10, podrà acordar-se la paralització cautelar, total o parcial, abans de dictar-se la resolució que resulte pertinent.

6. L'autorització s'entendrà caducada si transcorreguera un any sense haver-se iniciat les actuacions per a les quals va ser sol·licitada, sense perjudici que la vigència puga prorrogar-se, a sol·licitud de l'interessat, per una sola vegada i per un nou termini no superior a l'inicial. Aquesta caducitat haurà de ser declarada expressament d'acord amb el que hi ha establert en l'article 42.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

7. Les actuacions promogudes per l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural s'ajustaran al que disposa la present Llei i s'entrendran autoritzades amb l'aprovació del projecte corresponent.

XV. "Article 36. Llicències municipals

1. Els ajuntaments no podran atorgar llicències ni dictar actes equivalents, que habiliten actuacions d'edificació i ús del sòl relatives a immobles declarats d'interés cultural, o als seus entorns, sense haver-se acreditat per l'interessat l'obtenció de l'autorització de la conselleria competent en matèria de Cultura, quan siga preceptiva conforme al que disposa l'article 35.

2. També caldrà que el sol·licitant acredite haver obtingut l'autorització preceptiva de la conselleria competent en matèria de cultura per a la concessió de permisos o llicències d'activitat que suposen canvi en l'ús d'un bé immoble d'interès cultural, d'acord amb el que hi ha previngut en l'article 18.2. Aquesta autorització s'entendrà denegada una vegada transcorreguts tres mesos des que es va sol·licitar sense que haguera recaigut resolució expressa.

3. En cap cas es concediran llicències condicionades a la posterior obtenció de les autoritzacions exigides en els apartats anteriors.

4. Els ajuntaments comunicaran a la conselleria competent en matèria de Cultura, les llicències i permisos urbanístics i d'activitat que afecten béns subjectes a tutela patrimonial, dins dels deu dies següents a la seua concessió. Ja que es tracta de monuments i jardins històrics, immobles compresos en els seus entorns i béns de rellevància local la comunicació es farà de forma simultània a la notificació a l'interessat."

XVI. "Article 37. Obres il·legals

1. Les obres realitzades sense autorització o que s'aparten del contingut d'esta es consideraran il·legals i l'ajuntament o, si és el cas, la conselleria competent en matèria de Cultura, prèvia audiència amb les persones interessades i amb expressa advertència d'execució subsidiària requerirà al promotor d'estes la restitució dels valors afectats, per mitjà de la remoció, demolició o reconstrucció del que s'ha fet. Si no fóra atés el requeriment, l'administració realitzarà aquella restitució a càrrec del responsable de la infracció. En cas que un acte municipal haja donat cobertura a les dites actuacions i l'Ajuntament no promoga les accions conduents per a la reparació de les seues conseqüències, l'execució subsidiària correspondrà a la conselleria competent en matèria de Cultura.

2. De les obres executades sense l'autorització de la conselleria competent en matèria de Cultura, quan siga preceptiva, s'haja concedit o no llicència municipal, seran responsables solidaris el promotor, el constructor i el tècnic director d'estes.

3. De la concessió de llicències municipals o altres actes que contravenen el que disposen els dos articles anteriors seran responsables els ajuntaments que els van dictar, en els termes establits en la legislació urbanística."

XVII. Article 38. Criteris d'intervenció en monuments, jardins històrics i espais etnològics.

1. Qualsevol intervenció en un monument, jardí històric o espai etnològic declarat d'interès cultural haurà d'anar encaminat a la preservació i l'acreixement dels interessos patrimonials que varen determinar aquest reconeixement i s'ajustarà als criteris següents:

a) La intervenció respectarà les característiques i els valors essencials de l'immoble. Es conservaran les seues característiques volumètriques, espacials, morfològiques i artístiques, així com les aportacions de diferents èpoques que hagen enriquit els seus valors originals.

En cas que s'autoritze alguna supressió, haurà de quedar degudament documentada.

b) Es preservarà la integritat de l'immoble i no s'autoritzarà la separació de cap de les seues parts essencials ni dels elements que en siguen consubstancials. Els béns mobles vinculats com a pertinences o accessoris a un immoble declarat d'interès cultural només podran separar-se'n en benefici de la protecció i de la difusió pública d'aquest, o quan es produesca un canvi d'ús i sempre amb l'autorització de la conselleria competent en matèria de cultura. Reglamentàriament es determinaran les condicions dels trasllats esmentats, perquè asseguren el compliment de les finalitats que els justifiquen.

c) Els béns immobles d'interès cultural són inseparables del seu entorn. No s'autoritzarà el desplaçament d'aquestos, tret que resulte imprescindible per causa d'interès social o força major, mitjançant resolució de la conselleria competent en matèria de cultura i amb l'informe previ d'almenys dos de les institucions consultives a què es refereix l'article 7 d'aquesta llei.

d) Podran autoritzar-se, sempre que hi haja alguna pervivència d'elements originals o coneixement documental suficient d'allò perdut, les reconstruccions totals o parcials del bé. En tot cas, haurà de justificar-se documentalment el procés reconstructiu.

La reconstrucció procurarà, en la mesura que les condicions tècniques ho permeten, la utilització de procediments i materials originaris. El resultat haurà de fer-se comprensible a través de gràfics, maquetes, mètodes virtuals o qualsevol tècnica de representació que permeta la diferenciació entre els elements originals i els reconstruïts.

e) Queda prohibida la col·locació de rètols i cartells publicitaris, conduccions aparents i elements impropis en els espais etnològics, els jardins històrics i les façanes i cobertes dels monuments, així com de tots els elements que en menyscaben o impedesquen l'apreciació o la contemplació adequada.

f) La conselleria competent en matèria de cultura podrà autoritzar la instal·lació de rètols indicadors del patrocini dels béns i de l'activitat a la qual es destinen.

2. En cas que es trobe separat algun element original del monument, jardí històric o espai etnològic del qual formava part, la conselleria competent en matèria de cultura promourà la recuperació dels que tinguen especial rellevància artística o històrica.

XVIII. "Article 39. Plans especials de protecció

1. Els plans especials de protecció dels immobles declarats d'interés cultural establiran les normes de protecció que, des de l'esfera urbanística, donen una millor resposta a la finalitat d'aquelles provisionalment establides en la declaració, i regularan amb detall els requisits a què han de subjectar-se els actes d'edificació i ús del sòl i les activitats que afecten els immobles i el seu entorn de protecció.

La memòria justificativa dels dits documents de planejament donarà raó expressa del compliment de les determinacions establides en el present article, en funció de les particularitats urbanístiques i patrimonials de l'àmbit protegit.

2. Els plans especials de protecció dels conjunts històrics i les seues modificacions tindran en compte els criteris següents:

a) Es mantindrà l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt, i les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística.

No es permetran modificacions d'alineacions, alteracions de l'edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions d'immobles, llevat que contribuïsquen a la millor conservació general del conjunt.

b) No obstant el que disposa l'apartat anterior, amb caràcter excepcional, el Consell podrà autoritzar, oïts almenys dos dels organismes a què es referix l'article 7 d'esta llei, que els plans especials de protecció dels conjunts històrics prevegen modificacions de l'estructura urbana i arquitectònica en cas que es produïsca una millora de la seua relació amb l'entorn territorial o urbà, o s'eviten els usos degradants per al mateix conjunt o es tracte d'actuacions d'interés general per al municipi, o de projectes singulars rellevants.

c) Justificadament, amb l'aprovació del pla, es podrà establir un perímetre continu o discontinu de més abast que el reconegut en la declaració. El perímetre així declarat passarà a integrar-se en el conjunt històric amb caràcter general.

d) Els plans especials articularan, respecte del patrimoni arqueològic del seu àmbit, les cauteles establides en la matèria per esta llei, de manera concorde amb el que disposen els articles 59 a 65 d'esta. Les dites cauteles tindran com a objecte aquelles actuacions que suposen remoció o alteració del subsòl, estiguen subjectes o no a llicència municipal

e) El planejament incentivarà operacions de rehabilitació urbana que faciliten la recuperació residencial de l'àrea i les activitats econòmiques tradicionals junt amb altres compatibles amb els valors del conjunt. Propiciarà igualment la implantació, en els edificis i espais que siguen aptes per a això, d'aquelles dotacions i usos públics que contribuïsquen a la rehabilitació immoble i a la posada en valor i gaudi social del conjunt.

f) El planejament tindrà com a objecte, amb caràcter general, la conservació dels immobles i la seua rehabilitació, exceptuant-ne aquells altres que no s'ajusten als paràmetres bàsics de les edificacions tradicionals de la zona i que, per esta raó, es qualifiquen expressament i justificadament pel Pla com a impropis, distorsionants o inharmònics.

Amb la finalitat de facilitar l'avaluació patrimonial i assegurar la continuïtat dels processos de renovació urbana, es garantirà l'edificació substitutòria en els derrocaments d'immobles, i es condicionarà la concessió de la llicència de derrocament a la valoració del corresponent projecte d'edificació. Idèntic criteri es practicarà en el desenrotllament de remodelacions urbanes previstes o permeses pel planejament.

Els immobles que siguen substituïts, conseqüència de la seua destrucció per qualsevol circumstància, prendran com a referència les tipologies arquitectòniques de la zona o àrea en què es troben ubicats, d'acord amb el que es desplega en la lletra j) del present apartat.

g) El pla especial haurà de contindre un catàleg de béns i espais protegits que definisca els diversos graus de protecció i tipus d'intervenció possibles. El catàleg, a més d'incloure els immobles culturalment o arquitectònicament destacats, comprendrà tots aquells relacionats amb els patrons caracteritzadors del conjunt que puguen ser objecte de conservació o rehabilitació.

El règim d'intervenció es determinarà en funció dels valors específics de cada immoble o del seu paper urbà, expressament assenyalats en el document. En cas d'edificis subjectes a possible remodelació o buidatge amb manteniment d'elements significatius, particularment la fatxada, el catàleg regularà les actuacions que s'hagen de realitzar, de manera que siguen congruents amb la seua tipomorfologia, respectant l'edificabilitat, la cota de trobada de forjats i cobertes i la disposició originària d'obertures.

Quan, per qualsevol circumstància, resulte destruït un bé catalogat, el terreny subjacent romandrà subjecte al règim propi de l'edificació precedent. En este supòsit, es procedirà a la restitució, en la mesura que es puga, dels valors de l'immoble, d'acord amb la seua caracterització original, i si no és possible, d'acord amb els paràmetres tipològics establits per a l'àmbit en què s'ubique.

En tot cas, els catàlegs deixaran constància, amb la denominació corresponent, de tots aquells immobles que formen part de l'Inventari de Patrimoni Cultural Valencià, amb indicació, si és el cas, dels respectius entorns de protecció.

h) El planejament especial declararà fora d'ordenació aquelles construccions i instal·lacions erigides amb anterioritat a la seua aprovació que siguen disconformes amb el règim de protecció exigit per esta llei, i establirà el règim específic d'intervenció admissible en estes.

i) Els plans especials procuraran l'adaptació morfològica d'aquells immobles que siguen dissonants respecte de la caracterització pròpia del conjunt, i proveiran les mesures d'ornament que hagen de regir en la conservació de fatxades i cobertes d'immobles no expressament catalogats.

j) A fi d'assegurar l'harmonització de noves edificacions amb l'ambient en què s'inserisquen, el planejament especial disposarà de normativa reguladora dels paràmetres tipològics, morfològics i materials exigibles a estes edificacions, diferenciada en funció de les característiques pròpies de cada zona homogènia, delimitada així per mitjà d'estudis historicoarquitectònics, urbanístics i paisatgístics, el nivell de detall dels quals pot arribar a detallar fronts urbans, eixos o trams viaris, illes i fins i tot llenços de fatxades d'estes.

Per a això es regularan, com a mínim, els paràmetres següents: escala i parcel·lació, relació orogràfica, relació entre pla de fatxada i alineació, secció general, perfil i cobertes, voltes i la seua disposició, relació massís-obertura, tipologia d'obertures, composició, materials, acabats, ornament, color i il·luminació.

El planejament podrà assenyalar causes o àmbits d'excepcionalitat en què les actuacions no queden subjectes, totalment o parcialment, a la present regulació, condicionant la seua autorització a la resolució expressa de la conselleria competent en matèria de Cultura.

k) El pla contindrà criteris relatius a l'ornament d'edificis, espais lliures i viaris en la seua relació amb l'escena o paisatge urbà, de manera que garantisca i acresca els seus valors i la percepció d'estos.

Pel que fa als immobles, regularà, amb caràcter limitador, l'establiment o la instal·lació d'accessoris com ara tendals, marquesines, dispositius lluminosos o qualssevol altres prominents o sobreposats a la seua envoltant arquitectònica. Igualment, assegurarà la recuperació de l'aspecte, l'ornament i el cromatisme característics de les edificacions, implantant, per a aquelles que no tinguen referents propis, que siguen remodelables o de nova construcció, la corresponent carta de color i repertori d'acabats als quals atindre's, i per a totes, en general, les prescripcions tècniques que condicionen la il·luminació d'exteriors.

Pel que fa a espais o vials, regularà la reposició o renovació de paviments, l'enjardinament i arbratge, el mobiliari urbà, les senyalitzacions, l'eliminació de barreres arquitectòniques, l'enllumenat i la resta d'elements ambientals. Així mateix, regularà l'assignació d'ús i ocupació, tenint particularment en consideració el manteniment de les pràctiques rituals o simbòliques tradicionals.

l) El pla prohibirà la publicitat exterior en qualsevol dels seus formats i suports de fixació (pals, tanques, panells, cartells, lones, tendals, etc.), així com aquella que utilitze mitjans acústics, de projecció o de generació d'imatges, excepte la d'activitats cíviques, culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i per temps limitat puguen ser autoritzables a través del procediment que s'hi determine. Per mitjà d'una regulació estricta sobre presentació, grandària i ubicació, podrà exceptuar-se d'esta prohibició la publicitat que s'inserisca en mobiliari urbà de titularitat o concessió pública. Les lones o teixits protectors de les obres de rehabilitació, reforma o nova construcció de fatxades seran d'aspecte neutre i uniforme, de gramatge que permeta la major transparència possible, sense que siguen acceptables altres grafies o retolacions que les determinades per les ordenances municipals per a la identificació legal de les actuacions, llevat que reproduïsquen impreses en esta i a escala real, les fatxades que cobrixen, i en este cas la normativa del pla podrà permetre la incorporació, de manera discreta i en extensió inferior al 15 per cent de la superfície, d'identificacions o missatges publicitaris.

No es consideren publicitat, a l'efecte del present apartat, els indicadors i la retolació d'establiments que siguen identificatius de les marques corporatives i de l'activitat que s'hi desenrotlle. El pla establirà la normativa reguladora que garantisca la seua integració harmònica en els edificis i en el paisatge del conjunt.

m) El pla disposarà que tota instal·lació urbana elèctrica, telefònica o de qualsevol altra naturalesa es canalitze subterràniament, i quedarà expressament prohibida l'estesa de xarxes aèries o adossades a les fatxades. Les antenes de telecomunicació i dispositius semblants se situaran en llocs en què no perjudiquen la imatge urbana o de part del conjunt.

n) El planejament analitzarà l'estructuració viària per a articular normativament la jerarquització i funcionalitat de l'espai públic en relació amb l'ús, l'accessibilitat, i l'estacionament de vehicles. Prioritzarà l'ús de vianants, el transport públic i la dotació d'estacionaments per a residents, a fi d'evitar al màxim les afeccions del trànsit rodat.

o) El Pla establirà la documentació tècnica necessària que permeta avaluar la idoneïtat i transcendència patrimonial de cada intervenció. Amb este fi, exigirà estudis documentals de caràcter historicoartístic, urbà i arquitectònic que, amb suport gràfic, permeten l'anàlisi comparativa entre la situació de partida i la proposta.

p) Els plans preveuran instruments per a aconseguir un seguiment documental i una gestió integrada del conjunt històric, i, en tot cas, recolliran la creació d'una comissió mixta amb representació de la conselleria competent en matèria de Patrimoni de La Generalitat i de l'ajuntament en què es debatran, de manera puntual i per a la millor consecució de les finalitats perseguides per la norma, aquelles qüestions en què hi haja un marge d'interpretació. En última instància, en cas de discrepàncies interpretatives o de sobrevindre noves incidències patrimonials no previstes pel pla, resoldrà, oït el parer municipal, la conselleria competent en matèria de Cultura.

q) La Generalitat promourà la conservació dels béns d'interés cultural incloent l'adopció de mesures per al manteniment de les tradicions i les activitats culturals pròpies, evitant la pèrdua d'usos i costums que són part del nostre patrimoni immaterial"

3. En els plans especials de protecció i les seues modificacions, pel que fa a entorns de monuments, jardins històrics i, si és el cas, d'espais etnològics es tindrà en compte el següent:

a) A fi de proveir l'adequada protecció i valoració d'estos béns, l'entorn de protecció haurà de ser delimitat amb precisió pel mateix pla especial quan no s'haja fet en el moment de la declaració o no s'haja incorporat posteriorment en procediment exprés. Excepcionalment, el planejament podrà proposar, per motius justificats en la millora tutelar, reajustaments de l'àmbit de protecció prèviament reconegut. La delimitació així tramitada adquirirà vigència amb caràcter general a partir de l'entrada en vigor del corresponent planejament.

b) La delimitació s'ajustarà als criteris següents:

b.1) Per als que es troben en àmbits urbans:

- Parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el bé, i en les quals qualsevol intervenció que es realitze puga afectar-lo visualment o físicament.

- Parcel·les que donen al mateix espai públic que el bé i que constituïxen l'entorn visual i ambiental immediat i en el qual qualsevol intervenció que es realitze puga suposar una alteració de les condicions de percepció del bé o del caràcter patrimonial de l'àmbit urbà en què s'ubica.

- Espais públics en contacte directe amb el bé i les parcel·les enumerades anteriorment i que constituïxen part del seu ambient immediat, accés i centre del gaudi exterior d'estes.

- Espais, edificacions o qualsevol element del paisatge urbà que, encara que no tinguen una situació d'immediatesa amb el bé, afecten d'manera fonamental la seua percepció del mateix o constituïsquen punts clau de visualització exterior o del seu gaudi paisatgístic.

- Perímetres de presumpció arqueològica, susceptibles de troballes relacionades amb el bé d'interés cultural o amb la contextualització històrica de la seua relació territorial.

b.2) Per als que es troben en àmbits no urbans o periurbans:

- En la seua relació urbana atendran els mateixos criteris expressats anteriorment. En la seua restant relació territorial, a més dels perímetres de presumpció arqueològica abans mencionats, inclouran els àmbits confrontants, delimitats segons referents geogràfics, topogràfics, etnològics i paisatgístics, les components naturals i rurals dels quals conformen el seu paisatge consubstancial, així com els camins més pròxims des d'on és possible la seua contemplació.

c) Tret de determinació expressa de la declaració, serà també d'aplicació per a l'elaboració dels plans especials de protecció dels monuments, jardins històrics i, si escau, espais etnològics i els seus entorns, la regulació arbitrada per a conjunts històrics en l'apartat 2 d'aquest article, excepte el que es regula en els epígrafs b i p d'aquest article.

d) El pla establirà amb precisió, en desplegament del que disposa l'apartat 2 de l'article 35, aquelles intervencions que, pel seu àmbit d'incidència o per la seua transcendència patrimonial, requeriran l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de Cultura.

e) Cap intervenció no podrà alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de la zona ni pertorbar la contemplació del bé. La regulació urbanística procurarà a més la recuperació d'aquells valors arquitectònics i paisatgístics acreditats que s'hagen vist afectats amb anterioritat a la declaració.

f) En tot cas, s'arbitraren les mesures necessàries per a l'eliminació d'elements, construccions i instal·lacions que no complisquen una funció directament relacionada amb el destí o característiques del bé i suposen un deteriorament visual o ambiental d'este espai.

g) En àmbits rurals, el pla vetlarà perquè el tractament de la geomorfologia i orografia del terreny resulte d'acord amb la contextualització historicopaisatgística del bé, i prohibirà qualsevol moviment de terres que puga afectar la caracterització pròpia del lloc, així com qualsevol classe d'abocament.

4. Els llocs històrics, les zones arqueològiques i paleontològiques i els parcs culturals s'ordenaran així mateix mitjançant els plans especials de protecció corresponents o altres instruments d'ordenació que complesquen les exigències establertes en aquesta llei.

XIX. "Article 46. Concepte

1. Són béns immobles de rellevància local tots els béns immobles que, encara que no reuneixen els valors a què es refereix l'article 1 d'aquesta llei en grau tan singular que justifique la declaració com a béns d'interès cultural, tenen, no obstant això, significació pròpia, en l'àmbit comarcal o local, com a béns destacats de caràcter històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic o etnològic.

Aquestos béns hauran d'incloure's en els catàlegs de béns i espais protegits corresponents, previstos en la legislació urbanística, amb la qualificació expressada de béns immobles de rellevància local i s'inscriuran en la secció 2a. de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Aquestos béns i la normativa de protecció formaran part de l'ordenació estructural del planejament municipal, que es desenvoluparà de conformitat amb els criteris de planificació establerts per a les categories de béns d'interès cultural corresponents.

2. Els béns de rellevància local seran inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià atenent les categories següents:

a) Monument d'interés local.

b) Nucli històric tradicional.

c) Jardí històric d'interés local.

d) Espai etnològic d'interés local

e) Lloc històric d'interés local.

f) Espai de protecció arqueològica.

g) Espai de protecció paleontològica.

3. La inexistència, si és el cas, de béns immobles qualificats de rellevància local en un determinat catàleg de béns i espais protegits haurà de ser motivada en el mateix catàleg.

XX. "Article 47. formació dels catàlegs de béns i espais protegits

1. Correspon als ajuntaments proposar justificadament, a través del Catàleg de Béns i Espais, la selecció dels immobles del seu terme municipal que aspiren al reconeixement de bé de rellevància local.



2. Sense perjuí del que disposa la legislació urbanística en relació amb l'elaboració dels catàlegs de béns i espais protegits, a l'efecte d'esta llei, tals documents hauran de comprendre, de manera succinta, l'estudi i avaluació de tots els camps d'interés patrimonial de naturalesa immoble que tinguen presència en el seu municipi, sent redactats per equips pluridisciplinaris en la composició dels quals participaran, necessàriament, titulats superiors en les disciplines d'arquitectura, arqueologia, història de l'art i etnologia o antropologia que garantisquen la solvència tècnica dels treballs.. En estos es destacaran els valors concrets, els diversos graus de protecció i tipus d'intervenció possibles, segons els criteris establits en els dos últims incisos de l'epígraf g) de l'apartat 2 de l'article 39 esta llei.

3. Els catàlegs de béns i espais protegits i les modificacions d'aquestos hauran de ser objecte d'informació de la conselleria competent en matèria de cultura. Aquest informe s'emetrà, en el termini de sis mesos, sobre la documentació que haja de ser objecte de l'aprovació provisional. L'informe tindrà caràcter vinculant, tant pel que fa a l'aprovació provisional del document de planejament, com pel que fa a l'aprovació definitiva, i tindrà efectes vinculants en tot el que es refereix a la inclusió, l'exclusió i el règim de protecció dels béns qualificats de rellevància local. Reglamentàriament es determinaran els requisits patrimonials dels catàlegs urbanístics.

4. La conselleria competent en matèria de Cultura, quan aprecie l'existència d'immobles que hagen de ser inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural com a béns de rellevància local, i que no hagen sigut reconeguts a través del catàleg urbanístic, ho comunicarà a l'ajuntament, amb els efectes previstos en l'article 10, perquè, oïts els possibles interessats, es pronuncie en el termini d'un mes. En el termini del mes següent, la conselleria dictarà una resolució, podrà, si és el cas, iniciar el procediment per a la inscripció del bé en la secció segona del dit Inventari. Transcorregut este últim termini sense que hagués dictat una resolució, s'entendrà alçada la protecció cautelar i decaiguda la proposta.

5. L'anunci, segons el que preveu la legislació urbanística, de la informació pública dels catàlegs de béns i espais protegits o dels plans que els continguen, determinarà l'aplicació immediata als béns qualificats de rellevància local que consten en els dits catàlegs del règim de protecció i les mesures de foment previstes en esta llei per als béns de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. La resolució per la qual s'inicie el procediment per a la inscripció del bé, serà objecte de publicació en el Diari Oficial de La Generalitat o Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i determinarà l'aplicació cautelar del règim de protecció que en esta s'indique.

6. La conselleria competent en matèria de Cultura prestarà als municipis que ho requerisquen l'assistència tècnica necessària per a l'elaboració dels seus catàlegs de béns i espais protegits."

XXI. "Article 48. Inclusió en l'Inventari General

1. L'aprovació o modificació definitiva dels catàlegs de béns i espais protegits que incloguen béns immobles qualificats de rellevància local determinarà la inscripció d'estos béns en la secció 2ª de l'Inventari General del Patrimoni Cultural. A este efecte, l'òrgan urbanístic que haja acordat l'aprovació definitiva comunicarà la seua resolució a la conselleria competent en matèria de Cultura i li remetrà un exemplar original del catàleg.

2. En els supòsits extraordinaris previstos en els articles 10 i 47.4, la inclusió en l'inventari es realitzarà mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de Cultura, amb audiència prèvia als interessats i oïda, almenys, una de les institucions consultives a què es referix l'article 7 de l'esta llei.

3. La inscripció de béns en la secció 2ª de l'Inventari General del Patrimoni Cultural serà objecte de publicació en el Diari Oficial de La Generalitat o Diari Oficial de la Comunitat Valenciana."

XXII. "Article 50. Règim de protecció

1. Els béns immobles de rellevància local estaran subjectes a les normes de protecció contingudes en el Catàleg de Béns i Espais Protegits corresponent, al règim general dels béns immobles de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i al que disposa la legislació urbanística respecte dels béns catalogats.

2. Els catàlegs de béns i espais protegits establiran les mesures de protecció que, en funció dels valors reconeguts, asseguren la conservació i apreciació adequada d'aquestos béns. Amb relació als béns immobles de rellevància local contindran almenys les determinacions següents:

a) Situació i descripció detallada del bé i dels elements protegits.

b) Determinació dels valors patrimonials que justifiquen la qualificació de rellevància local.

c) Entorn d'afecció del bé, excepte justificació d'innecessarietat.

d) Definició del grau de protecció i del règim d'intervenció autoritzat.

3. Els catàlegs prestaran la protecció adequada, mitjançant la qualificació d'aquestos com a béns immobles de rellevància local, als nuclis històrics tradicionals, segons es defineixen i consideren en la legislació urbanística, i a les mostres més representatives i valuoses de l'arquitectura popular i del patrimoni arquitectònic industrial del terme municipal. Inclouran també, entre els béns qualificats de rellevància local, els jaciments arqueològics i els paleontològics de valor especial existents en l'àmbit territorial esmentat, amb la consideració d'espais de protecció arqueològica o paleontològica.

4. Les llicències municipals d'intervenció en els béns immobles de rellevància local, els actes de naturalesa anàloga i les ordres d'execució d'obres de reparació, conservació i rehabilitació, s'ajustaran estrictament a les determinacions establertes en els catàlegs. Els ajuntaments hauran de comunicar a la conselleria competent en matèria de cultura, simultàniament a la notificació a l'interessat, les actuacions que ells mateixos realitzaran, les llicències d'intervenció concedides i les ordres d'execució que dicten sobre aquestos béns.

5. Respecte a les llicències d'excavacions o remocions de terra amb finalitats arqueològiques o paleontològiques, caldrà ajustar-se al que disposa l'article 60.5.

6. S'aplicarà als projectes d'intervenció en béns immobles de rellevància local el que disposa l'article 35.4 d'aquesta llei.

7. Pel que fa a la declaració d'intervenció de ruïna dels béns immobles de rellevància local, s'aplicarà allò que s'ha preceptuat en els apartats 1 i 3 de l'article 40 d'aquesta llei.

XXIII. "Secció segona

Dels béns mobles de rellevància patrimonial"

XXIV. "Article 51. Concepte

Els béns mobles que posseïsquen algun dels valors assenyalats en l'article 1 d'esta llei en grau rellevant, encara que sense la singularitat pròpia dels béns declarats d'interés cultural, seran inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, amb la qualificació de béns mobles de rellevància patrimonial, a l'efecte de la seua adequada protecció, conservació, estudi i coneixement públic. La inclusió podrà fer-se a títol individual, com a col·lecció o en concepte de fons de museus, arxius, biblioteques i la resta de centres de depòsit cultural previstos en esta llei.".

XXV. "Article 52. Procediment

1. La inclusió de béns mobles en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià es farà mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de Cultura, amb la tramitació prèvia del corresponent procediment, d'ofici o a instància dels seus propietaris o posseïdors legítims o de l'ajuntament on es trobe situat el bé o amb el coneixement d'este. L'expedient haurà de ser resolt en el termini de sis mesos des de la sol·licitud o la incoació d'ofici. La denegació, si és el cas, de la sol·licitud d'incoació haurà de ser motivada.

2. La incoació del procediment determinarà l'aplicació immediata del règim de protecció previst en esta llei per als béns mobles de rellevància patrimonial.

3. La resolució donarà lloc a la inscripció del bé en la secció 3a de l'Inventari, excepte en cas de béns del patrimoni documental, bibliogràfic o audiovisual de rellevància patrimonial la inscripció del qual es farà en la secció 4a, i es notificarà a l'administració de l'estat a l'efecte de la corresponent inscripció en l'Inventari General de Béns Mobles del Patrimoni Històric Espanyol."

XXVI. "Article 53. Règim de protecció

S'aplicarà als béns mobles de rellevància patrimonial el que disposa l'article 41 sobre ús i conservació dels béns mobles d'interés cultural, així com la prohibició de disgregació de col·leccions establida en l'article 44."

XXVII. "Secció tercera

Dels béns immaterials de rellevància local."

XXVIII. "Article 55. Concepte

Sense perjuí del que disposa l'article 45 d'esta llei, s'inclouran en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, amb la qualificació de béns immaterials de rellevància local, aquelles creacions, coneixements, pràctiques, tècniques, usos i activitats més representatives i valuoses de la cultura i les formes de vida tradicionals valencianes. Igualment s'inclouran els béns immaterials que siguen expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià."

XXIX. "Article 56. Procediment

1. La inclusió en l'Inventari dels Béns Immaterials, quan no siguen objecte de declaració com a béns d'interés cultural, es farà mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de Cultura, amb la tramitació prèvia del corresponent procediment, iniciat d'ofici o a instància de qualsevol persona. La incoació, la denegació de la qual haurà de ser motivada, es notificarà a les entitats, públiques o privades, directament relacionades amb la pràctica o coneixement de què es tracte.

2. La resolució es dictarà en el termini d'un any des de la sol·licitud o la incoació d'ofici i donarà lloc a la inscripció del bé en la secció 5a de l'Inventari.

3. En el procediment per a la inclusió en l'Inventari de Béns Immaterials de naturalesa tecnològica de rellevància patrimonial a què es referix l'article 26.1.D. d'esta llei, s'haurà de demanar informe de l'òrgan de l'administració de La Generalitat competent en matèria de Noves Tecnologies."

XXX. "Article 58. Concepte

1. Formen part del patrimoni arqueològic valencià els béns immobles, objectes, vestigis i qualssevol altres senyals de manifestacions humanes que tinguen els valors propis del patrimoni cultural i el coneixement dels quals requerisca l'aplicació de mètodes arqueològics, tant si es troben en la superfície com en el subsòl o davall les aigües i hagen sigut o no extrets. També formen part del patrimoni arqueològic els elements geològics relacionats amb la història de l'ésser humà, els seus orígens i antecedents.

2. Integren el patrimoni paleontològic valencià els béns mobles i els jaciments que continguen fòssils d'interés rellevant.

3. Els ajuntaments, a través del planejament urbanístic, hauran de delimitar les àrees existents en el seu terme municipal que puguen contindre restes arqueològiques o paleontològiques. La delimitació serà efectuada pel servici municipal d'arqueologia i paleontologia o per tècnics competents i qualificats en les esmentades matèries, i s'elevarà a la conselleria competent en matèria de Cultura per a l'aprovació. En cas de ser aprovada, l'àrea o les àrees delimitades, s'inclouran en el catàleg de béns i espais protegits del municipi com a àrees de vigilància arqueològica o paleontològica, la norma de protecció urbanística del qual assegurarà la seua subjecció al que disposa l'article 62 d'esta llei.

4. Excepcionalment, quan l'Ajuntament no delimite les mencionades àrees i existisca perill per al patrimoni arqueològic o paleontològic, la conselleria competent en matèria de cultura podrà, subsidiàriament, procedir a la seua delimitació.

5. De conformitat amb allò que s'ha preceptuat en esta llei, les àrees de vigilància arqueològica i paleontològica d'especial valor hauran de ser incloses en els catàlegs de béns i espais protegits amb la qualificació de béns de rellevància local i seran inscrites en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb la denominació d'espais de protecció arqueològica o paleontològica. Si és el cas, en funció dels seus valors, podran accedir a la declaració de bé d'interés cultural, com a zona arqueològica o paleontològica.

6. Sense perjuí de les disposicions especials contingudes en el present títol, les restes materials de valor cultural el descobriment de les quals siga producte d'actuacions arqueològiques, així com les restes o vestigis fòssils, seran inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, individualment o com a col·lecció arqueològica o paleontològica, d'acord amb el que preveu esta llei.

7. A l'efecte d'esta Llei, s'entén per servicis municipals d'arqueologia i paleontologia aquells departaments o institucions municipals, amb arqueòlegs o paleontòlegs titulats, encarregats de l'execució i supervisió tècnica de les intervencions arqueològiques o paleontològiques que es realitzen en el seu terme municipal. Reglamentàriament es determinaran les seues competències i funcions. La conselleria competent en matèria de Cultura o altres institucions supramunicipals podran gestionar este servici en aquells municipis amb què així es convenie".

XXXI. Article 59. Actuacions arqueològiques i paleontològiques.

Cal substituir el text pel següent:

1. A l'efecte d'aquesta llei, es consideren actuacions arqueològiques:

a) Les prospeccions arqueològiques, es a dir, les exploracions superficials, subterrànies o subaquàtiques, sense remoció del terreny, dirigides al descobriment, l'estudi i la investigació de tota classe de restes històriques, així com dels elements geològics que hi estiguen relacionats. S'hi inclouen també les tècniques d'observació i reconeixement del subsòl per mitjà de l'aplicació d'instruments geofísics, electromagnètics i altres dissenyats a l'efecte.

b) Les excavacions arqueològiques, es a dir, les remocions en la superfície, en el subsòl o en els medis subaquàtics realitzades amb les finalitats assenyalades en l'apartat anterior.

c) Els estudis directes d'art rupestre, constituïts pels treballs de camp orientats al descobriment, l'estudi, la documentació gràfica i la reproducció d'aquesta classe de vestigis humans, així com els mateixos treballs referits a la musivària i l'epigrafia.

d) Els treballs relatius a arqueologia de l'arquitectura, es a dir, les actuacions que tenen com a finalitat documentar tots els elements constructius que configuren un edifici o un conjunt d'edificis i l'evolució històrica d'aquestos.

2. Són actuacions paleontològiques les esmentades en els apartats a) i b) del número anterior, quan es referesquen a elements paleontològics de valor cultural significatiu.

3. També tindran la consideració d'actuacions sotmeses al règim d'autoritzacions previst en l'article 60 i següents:

a) Les actuacions que impliquen manipulació amb tècniques analítiques de materials arqueològics o paleontològics destinades a l'estudi de béns d'aquesta naturalesa que necessiten la destrucció o l'alteració d'una part d'aquestos.

b) Les actuacions relatives a la protecció, la consolidació i la restauració arqueològiques o paleontològiques, es a dir, les intervencions en jaciments arqueològics o paleontològics encaminades a afavorir la conservació d'aquestos i que, consegüentment, en permeten el gaudi i l'ús social. Tindran aquesta consideració els treballs de tancaments, tancat, senyalització i neteja d'aquestos jaciments, de conservació preventiva d'art rupestre, així com el terraplenat de restes arqueològiques o paleontològiques. També tindran aquesta consideració les actuacions de muntatge d'estructures subaquàtiques per a la protecció de derelictes.

c) L'estudi i, si escau, la documentació gràfica o de qualsevol altre tipus, dels jaciments arqueològics o paleontològics, així com dels materials pertanyents a aquestos que es troben dipositats en museus, institucions o altres centres públics sitis a la Comunitat Valenciana.

XXXII. Article 60. Autorització d'actuacions.

Cal substituir el text pel següent:

1. Tota actuació arqueològica o paleontològica haurà de ser autoritzada expressament per la Conselleria competent en matèria de cultura. La sol·licitud d'autorització haurà de contenir un plànol en el qual es determinen amb precisió els límits de la zona objecte de l'actuació, la identificació del propietari o els propietaris dels terrenys i un programa detallat dels treballs que en justifique la conveniència i interès científic, i la qualificació professional, determinada reglamentàriament de la direcció i l'equip tècnic encarregats d'aquestos treballs. Tant l'autorització com la denegació hauran de ser motivades. Les autoritzacions concedides hauran de comunicar-se a l'ajuntament corresponent immediatament.

2. Si l'actuació s'ha de realitzar en terrenys privats, el sol·licitant, prèviament a l'autorització, haurà d'acreditar la conformitat del propietari o promoure l'expedient corresponent per a l'afectació i ocupació dels terrenys en els termes previstos en la legislació sobre expropiació forçosa.

Quan es tracte de prospeccions arqueològiques o paleontològiques el desenvolupament de les quals no implique afecció a les facultats inherents a la propietat no serà necessari acreditar la conformitat del propietari dels terrenys afectats.

3. La Conselleria competent en matèria de cultura establirà reglamentàriament els procediments d'inspecció oportuns per a comprovar que els treballs es desenvolupen segons el programa autoritzat i n'ordenarà la suspensió immediata quan no s'ajusten a l'autorització concedida o es considere que les actuacions professionals no assoleixen el nivell adequat.

4. Una vegada conclosa l'actuació arqueològica o paleontològica i, dins del termini que en l'autorització o amb posterioritat a aquesta fixe l'administració, o en defecte d'açò, el de dos anys, el promotor, a càrrec seu, sense perjudici del que disposa l'article 64.2, haurà de presentar a la Conselleria competent en matèria de cultura una memòria científica dels treballs desenvolupats, subscrita per l'arqueòleg o paleontòleg director d'aquestos.

5. No s'atorgaran llicències municipals per a excavacions o remocions de terra amb finalitats arqueològiques o paleontològiques, quan la llicència siga preceptiva de conformitat amb la legislació urbanística, sense haver-se acreditat prèviament l'autorització a què es refereix l'apartat primer d'aquest article. L'atorgament de la llicència es comunicarà a la Conselleria competent en matèria de cultura simultàniament a la notificació a l'interessat.

6. Serà il·lícita tota actuació arqueològica o paleontològica que es realitze sense l'autorització corresponent, o sense subjecció als termes d'aquesta, així com les obres de remoció de terra, de demolició o qualsevol altres realitzades amb posterioritat en el lloc on s'haja produït una troballa casual de béns arqueològics o paleontològics, que no s'haja comunicat immediatament a l'administració competent. La Conselleria competent en matèria de cultura ordenarà la paralització immediata de l'actuació o de l'obra i confiscarà tots els objectes i els béns trobats, sense perjudici de les sancions que procedesquen, d'acord amb el que disposa aquesta llei.

XXXIII (abans XXXI). "Article 62. Actuacions arqueològiques o paleontològiques prèvies a l'execució d'obres

1. Per a la realització d'obres o un altre tipus d'intervencions o activitats que impliquen remoció de terres, siguen públiques o privades, en zones, espais de protecció, i àrees de vigilància arqueològiques o paleontològiques, així com, en absència de catàleg aprovat segons els requisits d'esta llei, en tots aquells àmbits en què es conega o presumisca fundadament l'existència de restes arqueològiques o paleontològiques d'interés rellevant, el promotor haurà d'aportar davant de la conselleria competent en matèria de Cultura un estudi previ subscrit per un tècnic competent sobre els efectes que estes puguen causar en les restes d'esta naturalesa. En cas que per a l'elaboració de l'estudi previ siga necessari escometre alguna de les actuacions previstes en l'article 59 estes seran autoritzades en els termes dels articles 60 i 64.

2. L'ajuntament competent per a atorgar la llicència o, si és el cas, l'entitat pública responsable de l'obra, intervenció o activitat remetrà un exemplar de l'estudi mencionat en l'apartat anterior a la conselleria competent en matèria de Cultura, que, a la vista d'este, determinarà la necessitat o no d'una actuació arqueològica o paleontològica prèvia a càrrec del promotor, a qui s'aplicarà el que disposen els articles 60 i 64 d'esta llei. Una vegada realitzada l'actuació arqueològica o paleontològica la conselleria determinarà, a través de la corresponent autorització administrativa, les condicions a què haja d'ajustar-se l'obra, intervenció o activitat a realitzar.

3. Els ajuntaments no concediran cap llicència o permís en els casos assenyalats en l'apartat anterior sense que s'haja aportat el corresponent estudi previ arqueològic i paleontològic i s'haja obtingut l'autorització de la conselleria competent en matèria de Cultura esmentada també en l'apartat anterior.

4. Tot acte realitzat que contravinga el que disposa este article es considerarà il·legal i se li aplicarà el que disposa l'article 37 d'esta llei".

XXXIV. Article 64. Titularitat i destinació del producte de les actuacions arqueològiques i paleontològiques.

Cal substituir el text pel següent:

1. Els béns que, d'acord amb l'article 44 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, tenen la consideració de domini públic i són descoberts a la Comunitat Valenciana s'integren en el patrimoni de la Generalitat.

2. L'autorització de qualsevol classe d'actuacions arqueològiques o paleontològiques determinarà per als beneficiaris l'obligació de comunicar els seus descobriments a la conselleria competent en matèria de cultura en el termini de trenta dies i a lliurar els objectes obtinguts al museu o institució que assenyale la mateixa conselleria, de conformitat amb el que reglamentàriament s'establesca. Per a la determinació del centre on hagen de dipositar els objectes s'atendrà prioritàriament la millor conservació i funció cultural i científica i, en segon lloc, a la proximitat al lloc on s'haja realitzat l'activitat arqueològica o paleontològica o s'haja produït la troballa casual.

Si es tracta del descobriment de manifestacions d'art rupestre, aquest haurà de comunicar-se a la conselleria competent en matèria de cultura o a l'ajuntament corresponent en els mateixos terminis i amb la mateixa obligació de reserva que els establerts en l'article 65.3 per a les troballes casuals.

3. No s'aplicarà als descobriments a què es refereix l'apartat anterior el que estableix l'article 65.4 d'aquesta llei.

XXXV, (abans XXXII) "Article 79. Inclusió en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià

1. Els fons i les obres del patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual valencià de rellevant valor cultural que estiguen inclosos en els corresponents censos o catàlegs seran inscrits mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de Cultura, amb la tramitació prèvia del procediment previst en l'article 52, en la secció 4a de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, i gaudiran del règim de protecció que esta llei preveu per als béns mobles de rellevància patrimonial.

2. Els béns esmentats en l'apartat anterior que per la personalitat del seu autor o compilador, el seu interés històric o els seus valors intrínsecs tinguen especial importància per al patrimoni cultural valencià, podran ser declarats béns d'interés cultural conforme al procediment establit en l'article 27 d'esta llei.

3. Excepcionalment, quan així ho exigisca la protecció de determinats béns o col·leccions documentals, bibliogràfiques o audiovisuals, podrà iniciar-se el procediment per a la declaració com a bé d'interés cultural sense estar inclosos en els corresponents censos o catàlegs.

4. S'exceptuen del que disposa este article els fons dels arxius i biblioteques de titularitat estatal, que es regiran per la legislació de l'Estat sense perjuí, si és el cas, de la seua gestió per La Generalitat."

Article 2. Modificació de les disposicions addicionals en la Llei 4/1998, d'11 de juny de La Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, i introducció de dos noves amb la següent redacció:

"Primera. Béns d'Interés Cultural declarats abans de l'entrada en vigor de la present llei.

1. Es consideraran béns d'interés cultural integrants del patrimoni cultural valencià tots els béns existents al territori de la Comunitat Valenciana que a l'entrada en vigor d'esta llei hagen sigut declarats béns d'interés cultural a l'empara de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, tant mitjançant un expedient individualitzat, com en virtut del que establix l'article 40.2 d'esta llei i les seues disposicions addicionals primera i segona. Tots aquests béns s'inscriuran en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i quedaran subjectes al règim establit en la present llei per a esta classe de béns.

2. La conselleria competent en matèria de cultura elaborarà, per a l'aprovació pel Govern Valencià, la relació de les coves i abrics que continguen manifestacions d'art rupestre, els castells i els escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i la resta de peces i monuments d'índole anàloga de més de 100 anys d'antiguitat, declarats tots ells béns d'interés cultural integrants del patrimoni cultural valencià per efecte del que disposa l'apartat anterior.

3. En qualsevol cas, es consideraran béns d'interés cultural valencià tots els documents depositats en l'Arxiu de la Corona d'Aragó que tinguen relació directa o indirecta amb el procés històric de l'antic Regne de València, avui Comunitat Valenciana, així com pel seu significat especial el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, que és temple espiritual, polític, històric i cultural de l'antic Regne de València, avui Comunitat Valenciana. És igualment símbol de la grandesa i sobirania del poble valencià reconegut com a nacionalitat històrica.

Conseqüentment amb esta declaració:

El Consell, en els pressupostos de La Generalitat de cada any, inclourà els crèdits necessaris per a la restauració, conservació i manteniment del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna.

Una llei de La Generalitat regularà la destinació i utilització del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna com a punt de trobada i unió sentimental de tots els valencians i com a centre d'investigació i estudi per a la recuperació de la història de la Comunitat Valenciana.

Segona. Altres béns inventariats abans de l'entrada en vigor de la present llei.

Els béns mobles i els fons de museus i col·leccions museogràfiques, arxius i biblioteques existents a la Comunitat Valenciana que a l'entrada en vigor d'esta llei estiguen inscrits en l'Inventari General de Béns Mobles del Patrimoni Històric Espanyol passaran a formar part de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, i s'inscriuran en la secció que corresponga segons el que establix esta llei, sense necessitat de la tramitació de l'expedient previ a què fa referència l'article 52.

Tercera. Fundacions culturals

La Generalitat vetlarà per la conservació, recuperació i difusió dels elements essencials de la identitat dels valencians com a poble. A tal fi, en l'exercici de les seues competències i potestats, dins del marc previst per la legislació reguladora de les fundacions, exercirà el dret de fundació per mitjà de la creació d'entitats que, presidides pel President de La Generalitat, com a més alt representant de la Comunitat Valenciana, tindran per objecte la recuperació del patrimoni moble i immoble històric de la Comunitat Valenciana, la recuperació, conservació i difusió del patrimoni immaterial de la Comunitat Valenciana, i la celebració d'esdeveniments que rememoren els fets històrics més rellevants de la nostra història com a poble.

Amb este fi, el Consell instarà la reforma dels estatuts de la Fundació de la Comunitat Valenciana Jaume II el Just i de la Fundació de la Comunitat Valenciana "Llum de les Imatges", i procedirà a la creació d'una nova entitat anomenada "Fundació Renaixença de la Comunitat Valenciana" a fi de complir el que preveu el paràgraf anterior.

Quarta. Actualització i adaptació de les seccións primera i segona de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià

A fi d'actualitzar i adaptar a les determinacions d'esta llei el reconeixement i classificació dels béns immobles que hagen comptat amb expedient per a la seua declaració cultural amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 4/1998, de La Generalitat, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, la conselleria competent en matèria de Cultura, amb un informe previ de dos de les institucions consultives de les així reconegudes en l'article 7, elevarà al Consell, per a la seua aprovació per decret, la relació de béns a inscriure en la secció primera o secció segona de l'Inventari de General del Patrimoni Cultural Valencià, d'acord amb el seu valor cultural i amb la categoria que corresponga.

Podran declarar-se també pel mateix procediment aquells béns pertanyents a l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, que havent sigut objecte de reconeixement cultural entre 1936 i 1939, no hagen vist convalidada o reestablida la seua declaració amb posterioritat.

Els béns immobles així inscrits gaudiran amb caràcter general del reconeixement i es beneficiaran de les mesures de protecció i de foment que per a les seues corresponents figures establix esta llei, sense perjuí de la complementació gradual de les seues declaracions conforme el que establix l'apartat segon de la disposició transitòria primera de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de La Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.

Quinta. Reconeixement legal de béns de rellevància local, en atenció a la seua naturalesa patrimonial

Tenen la consideració de béns de rellevància local, i amb esta denominació hauran de ser inclosos en els respectius catàlegs de béns i espais protegits, les següents categories d'elements arquitectònics: els nuclis històrics tradicionals, així denominats conforme a la legislació urbanística, els "pous o caves de neu" o neveres, les ximeneres de tipus industrial construïdes de rajola anteriors al 1940, els antics molins de vent, les barraques tradicionals de la comarca de l'Horta de València, les llotges i sales comunals anteriors al segle XIX, l'arquitectura religiosa anterior a l'any 1940 incloent-hi els calvaris tradicionals que estiguen concebuts autònomament com a tals, i els panells ceràmics exteriors anteriors a l'any 1940.

No obstant això, mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de Cultura, es podrà exceptuar este reconeixement per a elements que, analitzats singularment, no acrediten reunir valors culturals suficients per a la seua inclusió en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià".

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Establiment d'entorns mínims de protecció per a immobles

Per a l'aplicació de l'activitat tutelar en els entorns de protecció dels béns d'interés cultural, i fins que no es formalitze la seua delimitació a través del procediment establit en l'article. 39 o, excepcionalment, per mitjà de la complementació prevista en la disposició transitòria primera de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de La Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, s'establixen els següents entorns mínims de protecció:

1. Per a béns d'interés cultural que hagen tingut entorn de protecció publicat en diari oficial, promogut o emés informe favorable per la conselleria competent en matèria de Cultura, els definits en els dits procediments.

2. Per a la resta dels casos:

a) En béns d'interés cultural situats en àmbits urbans: l'espai resultant de sumar a l'illa on s'ubica l'immoble els espais públics confrontants amb ella i les illes que entren en contacte amb els dits espais públics.

b) En béns d'interés cultural situats en àmbits no urbans: l'espai comprés en una distància de 200 metres, a comptar del contorn extern del bé o dels seus hipotètics vestigis.

c) En béns d'interés cultural situats en àmbits periurbans: l'espai resultant de juxtaposar els espais constituïts per mitjà de les regles precedents.

Segona. Terminis per a la provisió de planejament especial

Els municipis en què a l'entrada en vigor de la present modificació hi haja algun immoble declarat bé d'interés cultural hauran d'elaborar, en el termini d'un any, el pla especial de protecció a què es referix l'article 34.2, i prèvia validació patrimonial favorable, aprovar-lo provisionalment i remetre'l a l'òrgan competent per a la seua aprovació definitiva. Si ja hi ha aprovat un pla especial, o un altre instrument de planejament amb la mateixa finalitat, podran, en el mateix termini, sotmetre'l a convalidació per mitjà de l'informe de la conselleria competent en matèria de Cultura previst en el mateix article o adaptar-lo, amb les modificacions oportunes, a les determinacions establides en esta llei.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Autorització per al desplegament reglamentari

S'autoritza el Consell per a dictar totes les disposicions reglamentàries que siguen necessàries per al desenrotllament i l'aplicació d'esta llei.

Segona. Entrada en vigor

Esta llei entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalita o Diari Oficial de la Comunitat Valenciana"

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 9 de febrer de 2007

El president de la Generalitat,

FRANCISCO CAMPS ORTIZ