DECRET 23/2017, de 24 de febrer, del Consell, pel qual s'aprova el protocol de gestió d'emergències alimentàries a la Comunitat Valenciana i se'n regulen els òrgans de gestió.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 8001 de 16.03.2017 | |
| Número identificador: | 2017/2227 | |
| Referència Base de Dades: | 002390/2017 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública;Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural Grup temàtic: Legislació Matèries: Sanitat Agricultura i alimentació Descriptors: Temàtics: monografies
DECRET 23/2017, de 24 de febrer, del Consell, pel qual s'aprova el protocol de gestió d'emergències alimentàries a la Comunitat Valenciana i se'n regulen els òrgans de gestió. [2017/2227]
PREÀMBUL
La Constitució Espanyola de 1978, en l'article 43, reconeix el dret a la protecció de la salut i encomana als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de la prestació dels serveis necessaris. D'aquest mandat constitucional es fa eco la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, l'article 18.10 de la qual imposa a les administracions públiques el control sanitari i la prevenció de riscos per a la salut derivats dels productes alimentaris.
L'article 49.3 de l'Estatut d'Autonomia reconeix la competència exclusiva de la Generalitat per a la defensa contra fraus, qualitat i seguretat agroalimentària. D'altra banda, l'article 33 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, estableix que la Generalitat assegurarà l'actuació coordinada dels distints departaments amb funcions en seguretat alimentària, i disposarà, en tot cas, de la participació activa dels agents econòmics, dels consumidors i de la comunitat científica, amb la finalitat d'aconseguir una acció eficaç en la seguretat dels aliments.
Amb l'objectiu de protegir la salut humana i poder gestionar els riscos alimentaris per a la salut dels consumidors, la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició, estableix en l'article 25, la creació d'un Sistema Nacional Coordinat d'Alertes Alimentàries, denominat Sistema Coordinat d'Intercanvi Ràpid d'Informació (SCIRI), els principis d'actuació i funcionament del qual es basen en el que estableixen els articles 50 a 57, del Reglament (CE) núm. 178/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual s'estableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària i es crea l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen els procediments relatius a la seguretat alimentària, per mitjà de la qual s'estableixen el sistema d'alerta ràpida comunitari, la gestió de crisi i situacions d'emergències, i en el Reglament (UE) núm. 16/2011, de la Comissió, de 10 de gener de 2011, pel qual s'estableixen mesures d'execució del Sistema d'Alerta Ràpida per als Productes Alimentaris i els Aliments per a Animals.
L'SCIRI, estructurat en forma de xarxa, està destinat a facilitar una comunicació i intercanvi ràpid d'informació d'aquelles actuacions que es duguen a terme per part de les autoritats competents, en el cas de riscos greus per a la salut humana, derivats del consum d'aliments i pinsos.
El Reglament (CE) 178/2002 estableix l'actuació de la Comissió Europea en situacions d'emergència quan hi haja la probabilitat que un aliment o un pinso constituïsca un risc greu per a la salut de les persones, els animals o el medi ambient, i el dit risc no puga controlar-se satisfactòriament per mitjà de l'adopció de mesures pels estats membres afectats. Al seu torn, disposa la creació d'un pla general per a la gestió de crisi, en l'àmbit de la seguretat dels aliments i els pinsos per a aquelles situacions que probablement no puguen previndre's, eliminar-se o reduir-se a un grau acceptable per mitjà de les mesures ja aplicades o que no puguen gestionar-se adequadament per mitjà de la simple aplicació de mesures d'emergència. El pla general ha d'especificar els tipus de situacions que comporten riscos directes o indirectes per a la salut humana derivats d'aliments i pinsos i els processos pràctics necessaris per a gestionar una crisi, en especial, els principis de transparència que s'hagen d'aplicar, així com l'estratègia de comunicació que s'ha de seguir.
D'acord amb les competències que estableixen el Decret 156/2015, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, i el Decret 158/2015, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, la Direcció General de Salut Pública, conjuntament amb la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, han elaborat aquest protocol de gestió que arreplega les actuacions bàsiques per a les situacions d'emergència alimentària, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, atesos tres pilars bàsics com són i) el coneixement científic actualitzat, ii) la màxima transparència i iii) la coordinació entre les autoritats competents implicades, a fi d'optimitzar la gestió de l'emergència, establir la informació necessària per al consumidor i minimitzar en la mesura que es puga l'impacte sanitari i econòmic.
Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l'Administració de la Generalitat per a 2017.
Per tot això, de conformitat amb l'article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública i la d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, d'acord amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, el Consell, prèvia deliberació, en la reunió de 24 de febrer de 2017,
Decrete
Article 1. Aprovació del Protocol de Gestió
S'aprova el Protocol de Gestió de les Emergències Alimentàries a la Comunitat Valenciana que s'incorpora com a annex del present decret.
Article 2. Abast
Aquest protocol estableix les actuacions de les autoritats competents implicades davant de situacions d'emergència alimentària que afecten exclusivament el territori de la Comunitat Valenciana i dins del seu àmbit competencial.
Article 3: Competència per a la declaració d'emergència
La declaració de la situació d'emergència alimentària correspon únicament a la persona titular de la conselleria amb competències en sanitat.
Article 4. Comité Intern de Coordinació
1. Una vegada declarada la situació d'emergència alimentària, la persona titular de la conselleria amb competències en sanitat ordenarà la creació del Comité Intern de Coordinació (CIC), que serà l'òrgan responsable de la gestió, comunicació i avaluació de l'emergència.
2. El Comité Intern de Coordinació tindrà la composició següent:
a) Direcció: la persona titular de la conselleria amb competències en sanitat. Li correspon la presa de decisions estratègiques i la coordinació d'actuacions durant el temps que es prolongue la situació, fins a la seua resolució. Actuarà com a portaveu única i podrà delegar en altres membres del CIC.
b) Coordinació: les persones que tinguen la titularitat de les secretaries autonòmiques competents en matèria de salut pública i seguretat alimentària i agricultura, producció primària i cadena alimentària. Els correspon coordinar la presa de decisions operatives incloent-hi la creació de comités ad hoc de suport i coordinació del treball desenvolupat per aquests i les accions en el marc de l'emergència. Realitzaran les accions necessàries per a garantir que es disposa de suficients mitjans tècnics, econòmics i materials. Així mateix, s'encarregaran de mantindre informada la Direcció del CIC. Quan l'emergència afecte exclusivament la seguretat alimentària en fases posteriors a la producció primària, la persona titular de la secretaria autonòmica competent en matèria de sanitat podrà prendre les decisions i accions en el marc de l'emergència.
c) Coordinacions adjuntes: les persones que tinguen la titularitat de les direccions generals competents en matèria de salut pública i seguretat alimentària, i seguretat alimentària en la producció primària. Col·laboraran amb les persones titulars de les coordinacions en la gestió de l'emergència.
d) Personal tècnic responsable: la persona que ocupe la unitat administrativa amb funcions en seguretat alimentària de la conselleria competent en matèria de sanitat.
El personal tècnic responsable realitzarà les funcions següents:
Gestionar la informació disponible, concentrar la recollida de dades i el seguiment de les fonts d'informació pertinents, per a l'elaboració del dossier d'informació (apèndix I de l'annex) i els models cronològics de recollida d'informació (apèndix II de l'annex).
Servir de punt de contacte i interlocució amb els departaments de salut, unitats administratives amb funcions en epidemiologia, altres organismes de l'administració autonòmica valenciana i l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició.
Secretaria del Comité Intern de Coordinació.
Coordinar l'avaluació de riscos i el suport analític necessari.
Proposar al CIC indicadors per a avaluar la gestió de l'emergència.
Realitzar el seguiment de les mesures de gestió adoptades per a valorar l'efectivitat i eficàcia d'aquestes, per mitjà de la realització d'informes periòdics de situació fins a la finalització de l'incident.
e) Personal responsable tècnic adjunt: la persona que tinga la persona que ocupe la unitat administrativa amb funcions en seguretat alimentària en l'àmbit de la producció primària. Col·laborarà amb el personal responsable tècnic, sobretot en l'àmbit de la producció primària.
Article 5. Efectes de la declaració de situació d'emergència alimentària
La declaració de la situació d'emergència alimentària només té els efectes d'activació del protocol de gestió i la creació dels corresponents òrgans de gestió d'aquesta.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Incidència pressupostària
L'aplicació i el desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en els capítols de despesa de la Generalitat.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que s'oposen al que disposa aquest decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació normativa
1. Es faculta les persones titulars de les conselleries amb competències en matèria de sanitat i agricultura, per a adoptar les mesures necessàries per al desenvolupament i l'execució d'aquest decret.
2. S'habilita així mateix les persones titulars de les conselleries amb competències en matèria de sanitat i agricultura per a modificar el protocol de l'annex mitjançant una ordre.
Segona. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 24 de febrer de 2017
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública,
CARMEN MONTÓN GIMÉNEZ
La consellera d'Agricultura, Medi Ambient,
Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural,
ELENA CEBRIÁN CALVO
Annex
Protocol de Gestió d'Emergències Alimentàries
a la Comunitat Valenciana
ÍNDEX
1. Introducció
2. Objecte
3. Definicions bàsiques als efectes d'aquest protocol
4. Desenvolupament
4.1. Preemergència alimentària
4.2. Emergència alimentària
4.2.1. Comité Intern de Coordinació (CIC)
4.2.2. Eines
4.2.3. Altres comités
4.2.4. Assignació de recursos
4.2.5. Seguiment
4.2.6. Comunicació a la població
4.2.6.1. Directrius bàsiques per a la comunicació
4.2.6.2. Contingut del comunicat
4.2.6.3. Elaboració i difusió del comunicat
4.3. Finalització de l'emergència alimentària
Apèndix I. Dades per al dossier d'informació
Apèndix II. Model de recollida d'informació
Apèndix III. Criteris de progressió d'incidents alimentaris.
1. Introducció
L'experiència adquirida en els últims anys en la Unió Europea evidencia que les emergències alimentàries i les situacions de crisi i comporten unes greus i negatives conseqüències, ja que posen en risc la salut dels consumidors, produeixen alarma social, exigeixen la reassignació de recursos d'inspecció i impacten negativament en l'economia dels operadors de la indústria alimentària.
Amb caràcter general, els incidents alimentaris les alertes, toxiinfeccions alimentàries, etc. es gestionen de forma rutinària amb les eines ja existents, com el Sistema Coordinat d'Intercanvi Ràpid d'Informació (SCIRI). No obstant això, excepcionalment poden confluir determinats factors que poden portar a la progressió d'aquests fins a una situació d'emergència.
Donada la diversitat de situacions que poden presentar-se, és important determinar quan es produeix aquesta progressió, a fi d'adequar eficaçment les eines per a la seua gestió i permetre una reacció ràpida i eficaç.
El Protocol de Gestió d'Emergències Alimentàries a la Comunitat Valenciana (d'ara en avant Protocol) estableix l'actuació bàsica a seguir davant de situacions d'emergència alimentària, amb l'objecte d'optimitzar la seua gestió i facilitar l'adequada informació al consumidor i minimitzar, en la mesura que siga possible, l'impacte sanitari i econòmic.
En l'àmbit nacional, l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) ha elaborat un procediment de gestió d'incidents greus i situacions d'emergència alimentària que s'aplicarà quan es troben afectades diverses comunitats autònomes.
2. Objecte
És objecte d'aquest protocol:
Definir els incidents alimentaris i la seua progressió a situacions d'emergència.
Establir el repartiment de responsabilitats de les autoritats competents, per a garantir la unitat d'acció i agilitzar la presa de decisions.
Optimitzar la participació i la cooperació entre autoritats competents per a respondre de forma coordinada i eficaç davant d'emergències alimentàries.
Establir els sistemes de flux de comunicació necessaris que garantisquen que la informació arriba a totes les parts implicades de manera àgil, ràpida i eficaç.
Proporcionar unes directrius bàsiques per a la comunicació d'aquestes situacions a la ciutadania en general que garantisquen la transparència.
Instaurar els mecanismes necessaris per a efectuar el seguiment i la revisió dels fets ocorreguts durant l'emergència i a la finalització d'aquesta.
3. Definicions bàsiques als efectes d'aquest protocol
La major part de la terminologia a utilitzar en el marc d'aquest protocol està ja legalment definida. Als efectes d'aquest s'utilitzaran les definicions arreplegades en el Reglament (CE) 178/2002 per als termes aliment, risc, anàlisi del risc, determinació del risc, gestió del risc, comunicació del risc i traçabilitat.
S'hi inclouen també les definicions següents:
Incident alimentari
Qualsevol circumstància on d'acord amb la informació disponible, hi haja o se sospite l'existència d'implicacions en seguretat alimentària que requerisca o puguen requerir la intervenció de les autoritats competents per a protegir la salut dels consumidors.
Emergència alimentària
Aquells incidents alimentaris, amb importants efectes per a la salut pública, que impliquen hospitalització i, fins i tot, morts, hi ha percepció del risc mitjà o alt i hi ha impacte en els mitjans de comunicació, amb repercussions econòmiques i comercials. Aquestes emergències no es poden resoldre amb els instruments disponibles per a resoldre els incidents alimentaris de forma habitual i requereixen la utilització d'eines específicament creades per a això, de tipus interdepartamental.
Comunicat
Informació oficial sobre una emergència emesa a la població en qualsevol format establert per les autoritats competents.
Impacte econòmic
Efecte que una emergència tinga o puga tindre sobre les vendes reals o potencials en el comerç d'un producte o productes relacionats perquè la propagació del risc afecta una considerable part de la cadena alimentària o un nombre elevat d'establiments o aliments.
Percepció del risc
Juí que la població en general puga tindre sobre les característiques o severitat d'un risc concret d'un aliment.
4. Desenvolupament
De forma general, les emergències alimentàries es desenvolupen en tres fases: preemergència, emergència i finalització.
A continuació, es defineixen les distintes fases i les actuacions a dur a terme en cada una d'aquestes.
4.1. Preemergència alimentària
És la fase en què les autoritats sanitàries són coneixedores de l'existència d'un incident alimentari que pot derivar, en el cas que no es puga controlar amb els mitjans existents i la informació obtinguda així ho aconselle, en una situació d'emergència.
La primera informació rebuda sobre un incident alimentari pot procedir de molt diverses fonts:
Notificacions efectuades a través de l'SCIRI.
Informació rebuda a través del sistema establert pel Decret 70/2011, de 10 de juny, del Consell, pel qual es crea el Sistema d'Informació en Seguretat Alimentària de la Comunitat Valenciana.
Informació facilitada per l'autoritat competent d'una comunitat autònoma o qualsevol organisme d'aquesta administració autonòmica.
Informació facilitada pels departaments de salut pública de la Comunitat Valenciana.
Informació facilitada pels serveis de control oficial en seguretat alimentària de la Comunitat Valenciana.
Informació procedent de la xarxa de vigilància epidemiològica de la Comunitat Valenciana.
Informació procedent dels operadors econòmics o les seues associacions.
Informació procedent dels consumidors o de les associacions de consumidors i usuaris, etc.
Aquestes fonts aporten informació inicial d'interés sobre qualsevol incident relacionat amb la seguretat alimentària, que s'haurà de completar de forma sistemàtica al llarg de la duració de l'incident. Els fets que concorren poden fer necessari que, bé des de la direcció general amb competències en salut pública o a petició d'una altra autoritat competent, es decidisca activar aquest protocol i iniciar l'elaboració del dossier d'informació. Aquest dossier s'elabora per a poder classificar de forma objectiva l'incident i facilitar la decisió a l'hora d'aplicar les mesures de gestió apropiades i proporcionals a la situació i recopilar la màxima informació de totes les fonts possibles (apèndix I).
Aquesta informació permetrà, principalment, avaluar el risc com a aspecte determinant per a la gestió, però també ha de possibilitar accedir a qualsevol tipus de dades que puguen ajudar a classificar l'incident tant a l'inici com en la seua progressió i elaborar l'informe final de lliçons apreses.
Els criteris de progressió dels incidents s'arrepleguen en la taula de l'apèndix III. No obstant això, no és necessària la concurrència de tots aquests per a la progressió en la gravetat d'un incident.
4.2. Emergència alimentària
Si amb l'avaluació del risc i la valoració de tota la informació disponible sobre l'incident, es determina que aquest té el potencial de derivar en una situació d'emergència, i l'àmbit se circumscriu a la Comunitat Valenciana, la persona que ocupe la unitat administrativa con funciones en seguretat alimentària elevarà proposta de resolució per a declarar la situació d'emergència a la persona titular amb competències en salut pública i aquesta a la persona titular amb competències en sanitat i a la persona amb competències en agricultura, ramaderia i pesca, la qual al seu torn la traslladarà a la persona titular de la seua conselleria. La proposta s'acompanyarà del dossier d'informació (apèndix I) i s'informaran de les dades rellevants per ordre cronològic (apèndix II), a fi d'obtindre una informació seqüencial dels fets.
La persona titular amb competències en sanitat declararà la situació d'emergència alimentària mitjançant una resolució administrativa i, al mateix temps, ordenarà la creació del Comité Intern de Coordinació.
4.2.1. Comité Intern de Coordinació (CIC)
El CIC es constitueix després de la declaració de la situació d'emergència alimentària per a la seua gestió, comunicació i avaluació.
A més de les funcions encomanades als distints components del CIC, aquest es constitueix com un grup de treball amb un mandat específic i es concep com una eina interna i com a unitat centralitzada per al diàleg, la coordinació i la col·laboració eficaç amb totes les parts involucrades en l'incident.
A més de la composició bàsica assenyalada en l'article 4 d'aquest decret, s'hi poden incorporar, per decisió de la Direcció:
Gabinet de comunicació: la seua tasca consistirà a canalitzar a la Direcció les sol·licituds dels diferents mitjans de comunicació i instrumentar l'estratègia de comunicació proposada per la persona titular amb competències en sanitat. S'encarregarà, així mateix, d'elaborar els comunicats i notes de premsa per als mitjans i els continguts per a la pàgina web. El formaran les persones responsables de les relacions informatives amb els mitjans de comunicació de la conselleria competent en matèria de sanitat i salut pública.
Gestors departamentals: les direccions dels centres de salut pública dels departaments implicats. Seran les encarregades de posar en marxa les mesures de gestió necessàries per a la resolució òptima de l'emergència, en els respectius departaments.
Gestors territorials: les persones titulars dels serveis territorials de la conselleria amb competències en matèria d'agricultura, ramaderia i pesca. Seran les encarregades de posar en marxa les mesures de gestió en el seu àmbit territorial que han de dur a terme els serveis territorials i les oficines comarcals agràries (OCAPAS) quan l'emergència alimentària afecte la fase de la producció primària.
Comité Científic d'Emergència: s'encarregarà de demanar la informació necessària per a l'avaluació ràpida del risc. El formaran persones expertes d'universitats i centres d'investigació amb experiència en l'àmbit de l'emergència detectada. En el cas de requerir la seua integració en el CIC, es formalitzarà per mitjà del contracte administratiu corresponent.
Suport legal: la seua labor serà proporcionar assessoria normativa i legal a tots els aspectes relacionats amb l'emergència. Aquest paper es durà a terme des dels serveis jurídics de la conselleria amb competències en sanitat i salut pública.
Suport analític: s'encarregarà de donar suport analític directe o facilitar informació sobre laboratoris disponibles acreditats per a la realització de les anàlisis necessàries. Aquest paper l'exerceix la Xarxa de Laboratoris de Salut Pública de la Comunitat Valenciana creada per mitjà del Decret 106/2010, sobre laboratoris de salut pública en l'àmbit de la seguretat alimentària i ambiental. La coordinació del suport analític la realitzarà la persona responsable dels laboratoris de salut pública.
Unitat tècnica: es crearà per decisió de la persona tècnica responsable i com a grup de suport tècnic a aquest.
Estarà constituïda per personal tècnic de les diferents unitats administratives amb funcions en seguretat alimentària, agricultura, ramaderia i pesca per a dur a terme les funcions següents:
Efectuar el seguiment centralitzat de la traçabilitat.
Elaborar els informes de situació.
Crear, si és el cas, grups de treball de suport analític i científic.
Unificar criteris analítics i de mostreig (elaboració d'una proposta de pla de mostreig).
Coordinar el treball analític.
Executar l'estratègia de comunicació, amb les unitats tècniques dels departaments de salut pública i el públic que efectue consultes individualment.
Elaborar l'informe final de gestió amb les fortaleses i debilitats detectades en l'execució de l'emergència.
Executar el pla de seguiment que cobrisca tots aquells aspectes que, seguint el mandat del CIC, es consideren claus per a garantir l'eficàcia de les actuacions.
Facilitar al CIC les dades suficients que permeten avaluar la gestió de l'emergència.
Gestionar l'atenció de les consultes dels consumidors.
Elaborar l'informe dels dubtes i de les incerteses plantejades per la població.
La designació de cada persona membre d'aquesta unitat es realitzarà per la responsable tècnica del CIC.
És necessari que la informació disponible en el CIC estiga actualitzada permanentment. Amb aquest fi, des de la Unitat tècnica s'elaboraran dos comunicats de situació diaris: el primer ha d'arreplegar les incidències del dia anterior i el segon el que ha succeït al llarg del dia.
4.2.2. Eines
Les eines claus per a dur a terme les tasques encomanades són:
Llista actualitzada de tots els punts de contacte departamentals i nacionals per a emergències.
Relació de laboratoris nacionals acreditats.
Disposar d'instal·lacions adequades per a la realització d'àudio i videoconferències
Accés en línia a bases de dades de diaris i recopilatoris científics.
Canals de comunicació establerts amb les parts implicades.
Totes aquestes s'hauran de tindre disponibles amb caràcter general abans que es produïsca qualsevol tipus d'emergència.
4.2.3. Altres comités
Per part del CIC valorarà i decidirà la necessitat de constituir altres grups de treball específics de suport.
Depenent del tipus de producte i dels factors implicats en aquest, podrà ser necessari comptar amb el suport i col·laboració de diferents unitats de l'Administració de la Generalitat Valenciana o de l'administració local.
De vegades, i per a col·laborar tant en la investigació de l'emergència com en la gestió d'aquesta, pot ser necessari que participen vocals de la Comissió de Seguretat Alimentària prevista en el Decret 61/2016, 20 de maig, del Consell, pel qual es regula l'elaboració, l'aprovació i el seguiment del Pla de Seguretat Alimentària de la Comunitat Valenciana.
4.2.4. Assignació de recursos
La Coordinació del CIC ha de realitzar les actuacions necessàries que garantisquen, dins de les consignacions pressupostàries existents, que es disposa de suficients recursos humans, tècnics i econòmics necessaris per a dur a terme el que estableix aquest protocol.
4.2.5. Seguiment de l'emergència alimentària
És preceptiu dur a terme un seguiment de les decisions i mesures adoptades en el marc de qualsevol emergència i realitzar una valoració objectiva dels resultats per a verificar l'eficàcia de les mesures i decisions preses al llarg de la seua gestió.
El CIC ha de realitzar de manera contínua una avaluació de la gestió duta a terme, amb l'objectiu de determinar si és necessari revisar les mesures adoptades. Per a això, depenent de la situació desencadenant, es dissenyarà una bateria d'indicadors que cobrisquen tots aquells aspectes que el mateix CIC determine com a claus per a garantir l'eficàcia de les actuacions.
En el cas que, a la vista dels indicadors, es concloga que les mesures no han resultat eficaces, serà necessari efectuar una valoració i estudi d'aquestes a fi de reconduir-les o modificar-les si fóra necessari. Si al contrari, s'obtenen resultats satisfactoris, es procedirà a mantindre fins a la resolució definitiva de l'incident que permeta proposar la finalització d'aquest.
4.2.6. Comunicació a la població
Les activitats de comunicació s'hauran d'activar una vegada es desencadene l'emergència i aquestes hauran de ser acordades pel CIC, basant-se en l'estratègia establerta per la Direcció del CIC, i aquesta serà la portaveu única per a evitar missatges divergents que puguen generar alarma social o incertesa a la població general. Podrà delegar esta tasca a perfils concrets del CIC.
4.2.6.1. Directrius bàsiques per a la comunicación
Donada la importància de la comunicació en cas d'emergències, és necessari:
El coneixement de com els missatges els reben el consumidor i altres parts implicades és essencial dins de l'estratègia de comunicació en una situació d'emergència. Els missatges han de ser transmesos i comprovar si s'han rebut i comprés adequadament. A fi d'avaluar l'eficàcia del missatge es podrien dur a terme enquestes als consumidors.
És especialment important anar amb compte en la comunicació de les incerteses. La falta d'evidència científica o la variabilitat ha de ser comunicada juntament amb l'incident. No està justificat ocultar informació si els consumidors estan en risc i necessiten ser informats.
En l'emergència és important, a més d'efectuar una comunicació inicial, mantindre una comunicació regular durant tot el temps que es prolonguen aquests incidents i sempre que sorgisca nova informació essencial per a la protecció dels consumidors. Així mateix, es realitzarà una comunicació del fi d'aquestes situacions juntament amb el resultat final, les possibles millores i qualsevol altra mesura adoptada.
4.2.6.2. Contingut del comunicat
En cas d'emergències s'ha de tindre una especial atenció a l'hora de l'elaboració dels missatges que vagen destinats als consumidors o els mitjans de comunicació. La transparència i la confidencialitat s'han de mantindre en constant equilibri.
El contingut del comunicat, lluny de crear alarma social, ha de servir per a conscienciar els consumidors sobre el problema i ha de tindre suficient informació per a permetre al consumidor prendre les decisions adequades.
A continuació s'inclouen alguns dels aspectes clau que ha de contindre aquest comunicat:
Descripció del risc: la naturalesa, característiques, etc.
Descripció del producte afectat com a imatges, fotos, números de lot, etiquetes del producte i canals de distribució.
Descripció dels efectes sobre la salut dels consumidors o usuaris: població de risc o grups involucrats, si és el cas, i els possibles efectes en la salut d'aquests grups, les fonts (per exemple, oficials autoritat nacional, experts independents).
Les mesures ja adoptades i les previstes per a les pròximes hores.
Què fer si es disposa del producte?
Què fer si s'ha consumit o utilitzat el producte?
Els números de telèfon, pàgina web, correu electrònic, número de fax, etc., per a permetre un intercanvi adequat d'informació general (consultes, document de referència...) segons siga necessari.
El CIC establirà la forma i la periodicitat d'actualització del comunicat inicial, actualització que tindrà lloc sempre que així ho requerisca la demanda social existent o es determine d'acord amb les actuacions i mesures adoptades.
4.2.6.3. Elaboració i difusió del comunicat
El comunicat inicial i, si és el cas, les seues actualitzacions seran elaborats pel CIC, i difosos pel gabinet de comunicació. Per al comunicat inicial es poden utilitzar els informes de la unitat tècnica o altres comités. No obstant això, abans de fer-se públic, es remetrà el comunicat a l'AECOSAN, i sempre que les circumstàncies ho permeten, es traslladarà a les autoritats de control implicades de forma directa en l'emergència dels centres de salut pública competents i a les OCAPAS per al seu coneixement i emissió d'observacions, si és el cas.
Sempre que les característiques de l'emergència així ho aconsellen, abans de la seua publicació, el comunicat serà remés a les associacions empresarials i associacions de consumidors i usuaris integrants del Pla de Seguretat Alimentària.
S'han de considerar també les pàgines web dels distints organismes oficials i d'associacions, empreses, etc. que estiguen relacionades amb el sector (el comunicat inicial, els comunicats de seguiment i documents de preguntes i respostes), ús de les xarxes socials, telèfons d'informació al consumidor, etc.
Així mateix, s'ha de considerar l'opció de contractar un espai (columna, editorial,
) amb caràcter temporal a fi de mantindre permanentment informada la població mentre persistisca la situació de crisi i així ho requerisca la demanda social existent.
4.3. Finalització de l'emergència alimentària
D'acord amb la informació arreplegada al llarg de tota l'emergència (en el dossier d'informació -apèndix I-, en el model cronològic de recollida d'informació -apèndix II-), el resultat dels indicadors i els informes diaris de situació i l'informe final elaborat per la Unitat Tècnica, la Coordinació Adjunta del CIC podrà proposar la finalització de la situació d'emergència. Amb aquesta finalitat, la Direcció podrà declarar la finalització mitjançant una resolució expressa o continuar la situació d'emergència. En el cas de la finalització, s'haurà d'informar d'aquest fet a totes les parts implicades. El CIC serà l'encarregat de dur a terme el pla de seguiment posterior a la situació d'emergència i amb la informació sol·licitada sobre els indicadors i l'eficiència de les mesures adoptades elaborar «l'informe final de gestió i lliçons apreses de l'incident».
En l'esmentat informe s'analitzaran els aspectes següents, per als quals es proposen possibles indicadors, depenent del tipus d'emergència i abast:
Valoració de dossier informatiu: es valorarà el grau d'exactitud de les fonts d'informació, disponibilitat de la informació en el moment i forma adequats, si aquesta ha sigut suficient i quins han sigut els tipus de fonts d'informació utilitzats.
Possibles indicadors a analitzar: notificacions inicials incompletes, falta de documentació que avale la notificació (factures, butlletins analítics,
), retirada de les alertes, traçabilitat errònia i incompleta,
Avaluació del risc: en aquest apartat es podrà considerar si s'ha disposat de suficient documentació científica sobre el cas, si s'han recopilat suficient informació científica per a realitzar l'avaluació de riscos, si s'han recopilat avaluacions de riscos realitzades en casos semblants.
Possibles indicadors a analitzar: avaluacions científiques discrepants, cooperació en l'avaluació de riscos, nombre de publicacions científiques,
Valoració de la gestió de l'incident: s'haurà de valorar si s'ha realitzat una classificació de l'incident en el moment adequat, si la informació i el flux d'aquesta han sigut correctes.
Possibles indicadors: nombre de pacients o morts; impacte mediàtic; el temps necessari per a tornar a la normalitat, pèrdues econòmiques, l'impacte del comerç, la confiança del consumidor, queixes de les parts interessades,
Valoració de la comunicació als mitjans de comunicació i els consumidors: en aquest sentit s'hauran de valorar els aspectes de la comunicació següents: freqüència i duració de les activitats de comunicació i si aquestes han sigut adequades, coherents i no dispars; si els missatges han sigut rebuts per la població diana, quina ha sigut la cobertura mediàtica dels missatges de l'organització, exactitud de l'informe dels mitjans, següents missatges de l'organització.
Possibles indicadors: si s'han produït missatges divergents de les autoritats competents implicades, l'avaluació la percepció del risc per part de la població per mitjà d'enquestes; l'avaluació de la percepció de la població sobre el grau i qualitat de la informació rebuda, les respostes de les parts interessades en la política de comunicació, diferències significatives amb altres parts interessades en la informació que es comuniquen,
Conclusions i recomanacions: una vegada avaluades les diferents fases anteriorment descrites, s'efectuaran les conclusions i s'establiran les recomanacions que podrien consistir en algunes de les següents:
· La modificació o l'elaboració de nova legislació nacional o autonòmica.
· Elaboració de guies, recomanacions, opinions,
· Exercicis de traçabilitat.
· La modificació dels procediments interns.
· Exercicis de simulació pràctics per a la gestió d'emergències.
Retroalimentació: «l'informe final de gestió i lliçons apreses de l'incident» juntament amb les conclusions i recomanacions elaborades pel CIC es remetran a la unitat tècnica per a la seua implementació. Aquesta unitat tècnica difondrà aquests documents al personal que ha intervingut en l'emergència, si així ho disposa el CIC.
APÈNDIXS
Apèndix I. Dades per al dossier d'informació
Informació Dades Fonts
Efectes sobre la salut Símptomes
Descripció de la malaltia Informes hospitalaris
Pacients
Dades ECDC, Unitat administrativa amb funcions en epidemiologia
Dades del Sistema Nacional de Salut
Afectats Malalts / morts
Informes epidemiològics Sistema Nacional de Salut
Informes hospitalaris
Dades ECDC, Unitat administrativa amb funcions en epidemiologia
Avaluació del risc Informes laboratorials
Opinions científiques EFSA
Comité científic
Avaluació del risc a escala nacional i autonòmica
Informació científica rellevant
Percepció del risc Enquestes
Informes
Perfils de percepció del risc
Queixes a l'organització
competent Mitjans
Associacions de consumidors
Queixes dels consumidors
Impacte mediàtic Mitjans i articles de premsa
Recerques Mitjans (en paper i electrònics)
Pàgines web
Distribució en la cadena alimentària Traçabilitat RASFF
SCIRI
TRACES
INFOSAN
Operadors econòmics
Extensió /complexitat:
Aliments/pinsos/lots
Localització (local, regional nacional, comunitària o internacional)
Indústries implicades
Traçabilitat RASFF
SCIRI
TRACES
INFOSAN
Operadors econòmics
Impacte econòmic Comerç
Vendes Operadors econòmics
Organització Mundial del Comerç
Estadístiques econòmiques
Més informació Informació de les parts implicades (sector, consumidors,
)
Informació de casos semblants i accions dutes a terme en eixes situacions Informes del sector
Reclamacions dels consumidors
Informes previs després de situacions d'emergència d'altres estats membres o tercers països
Sigles no definides en el text:
ECDC: Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties
EFSA: Autoritat Europea de Seguretat Alimentària
RASFF: Sistema d'Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos
TRACES: Sistema informàtic Veterinari Integrat
INFOSAN: Xarxa Internacional d'Autoritats en Matèria d'Innocuïtat dels Aliments
Apèndix III. Criteris de progressió d'incidents alimentaris
Factor Progressió
Incident alimentari Emergència
Avaluació del risc Risc baix Risc mitjà-alt/molt alt
Efectes sobre la salut Sense repercussió o lleu fins a requerir acudir a un hospital Efectes mitjà/alt en la salut pública o requereix hospitalització Important
Afectats Cap o molt pocs Nombre mitjà/alt d'afectats, hospitalitzats o alguna
mort
Percepció del risc Escassa o nul·la Mitjana/alta/molt alta
Impacte mediàtic Nul En alguns mitjans
Distribució Productes identificats i localitzats/retirada en procés. Productes parcialment identificats o no identificats/àmplia distribució Traçabilitat incompleta o inexistent/presència en mercat
Extensió / complexitat:
Producte únic/distribució única/únic o diversos operadors econòmics, un o diversos departaments o una o diverses CA
Producte o lot múltiple/distribució àmplia/diverses autoritats competents implicades