Ficha disposicion

Ficha disposicion





DECRET 201/2015, de 29 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'acció territorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana.



Texto
Texto Texto2
Publicat en:  DOGV núm. 7649 de 03.11.2015
Número identificador:  2015/8835
Referència Base de Dades:  008544/2015
 



DECRET 201/2015, de 29 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'acció territorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana. [2015/8835]

ÍNDEX



PREÀMBUL

TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

Article 1. Aprovació, naturalesa i àmbit del pla

Article 2. Objectius i principis del pla

Article 3. Obligatorietat, documentació i interpretació del pla

Article 4. Vigència, executivitat i publicitat del pla

Article 5. Revisió del pla

Article 6. Modificació del pla

Article 7. Relació entre cartografies de perillositat i risc d'inundació



TÍTOL II. DE LA PERILLOSITAT I DEL RISC D'INUNDACIÓ



Article 8. Nivells de perillositat d'inundació

Article 9. Zona de perillositat d'inundació i increment significatiu de la perillositat

Article 10. Determinació del risc d'inundació

Article 11. Estudis d'inundabilitat per a la concreció del risc d'inundació

Article 12. Documentació dels estudis d'inundabilitat

Article 13. Tramitació dels estudis d'inundabilitat

TÍTOL III. RISC D'INUNDACIÓ I PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I URBANÍSTICA

CAPÍTOL I. LIMITACIONS A L'ÚS DEL SÒL PEL RISC D'INUNDACIÓ

Article 14. La perillositat d'inundació i la Infraestructura Verda del territori

Article 15. Municipis amb elevada perillositat d'inundació

Article 16. Anàlisi del risc d'inundació en el planejament urbanístic



Article 17. Tractament del risc d'inundació en el planejament urbanístic

Article 18. Limitacions en sòl no urbanitzable afectat per perillositat d'inundació

Article 19. Limitacions en sòl urbanitzable sense programa d'actuació integrada aprovat, afectat per perillositat d'inundació

Article 20. Condicionants en sòl urbà i sòl urbanitzable amb programa d'actuació aprovat, afectat per perillositat d'inundació

CAPÍTOL II. ADEQUACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES EN ZONES INUNDABLES

Article 21. Condicions generals d'adequació de les infraestructures



Article 22. Senyalització de zones inundables

TÍTOL IV. DE LES ACTUACIONS DE DEFENSA

Article 23. La gestió de la Infraestructura Verda enfront del risc d'inundació

Article 24. Mesures de defensa en els plans generals estructurals

Article 25. Actuacions estructurals

Article 26. Altres tipus d'actuacions de defensa

Article 27. Supervisió i coordinació de les actuacions

DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA. Municipis amb elevada perillositat d'inundació

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA. Condicions establides en els municipis amb elevada perillositat d'inundació

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA. No increment de la despesa

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA. Derogació normativa

DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA. Normes de desenvolupament

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA. Entrada en vigor

ANNEX I. Condicions d'adequació de les edificacions i la urbanització

A. Condicions generals d'adequació de les edificacions

B. Adequació addicional en zones de perillositat de nivells 3, 4 i 6

C. Drenatge d'aigües pluvials

ANNEX II. Criteris per a la cartografia de perillositat d'inundació





PREÀMBUL



Les inundacions a la Comunitat Valenciana constitueixen el risc natural i induït que nombre més gran de danys, tant en vides humanes com en béns, ha causat al llarg de la història. Conscient d'això, el Consell va ser pioner en l'elaboració i aprovació d'un pla d'acció territorial enfront del risc d'inundacions que ha vingut ordenant el territori valencià, atenent a les característiques específiques d'aquest risc i el seu impacte sobre les persones, els béns econòmics i el medi ambient.



El Pla d'acció territorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA) va ser aprovat per l'Acord de 28 de gener de 2003, del Consell i ha sigut durant aquests últims anys un instrument bàsic per a la gestió del territori de la Comunitat Valenciana, amb més de 1.500 expedients tramitats amb relació a aquest risc, corresponents a una superfície total de quasi 300.000 hectàrees. En el seu moment, el PATRICOVA es va elaborar en absència d'altres instruments de gestió del risc d'inundacions a la Comunitat Valenciana, i en el seu contingut van ser incloses tant actuacions denominades estructurals, relacionades amb l'execució d'obra civil de protecció enfront del risc, com les no estructurals, o preventives, derivades bàsicament de la planificació dels usos del sòl per a evitar la implantació d'usos i activitats en zones amb perillositat d'inundació.



En aquests moments, i després de més de deu anys d'aplicació, s'ha establit un nou marc legal tant en matèria d'avaluació i gestió de riscos d'inundació com d'ordenació del territori. La Directiva 2007/60/CE, relativa a l'avaluació i gestió dels riscos d'inundació, i la seua transposició a la legislació estatal per mitjà del Reial Decret 903/2010, de 9 de juliol, ha establit un nou escenari que, d'una banda, avala el treball dut a terme pel PATRICOVA en la gestió del territori, encara que matisant determinats conceptes i metodologies relacionats amb el tractament del risc, mentre que, d'una altra, obri un horitzó de cooperació i col·laboració administrativa, especialment amb els organismes de conca, que contribuirà a millorar les actuacions per a reduir el risc d'inundació sense produir una duplicitat de funcions entre els organismes competents. Seguint aquest nou marc legal, el PATRICOVA assumeix totes les definicions tècniques i la terminologia empleada en l'esmentat Reial Decret, a fi de facilitar la identificació d'aquells elements i àrees associades a la xarxa hidrogràfica que és necessari considerar en el planejament per la seua perillositat quant a les inundacions.



També des del punt de vista de l'ordenació del territori s'han produït importants novetats durant el període de vigència del PATRICOVA. Destaquen l'aprovació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, així com l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada pel Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell, i on el tractament dels riscos naturals i induïts és una de les prioritats dels seus objectius, principis directors i criteris.

En aquest marc descrit, la revisió del PATRICOVA planteja cinc grans objectius, dos directament relacionats amb el nou marc estatal i comunitari, i uns altres tres relacionats amb les competències exclusives que té la Generalitat en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, que es converteixen en el cos central d'aquesta revisió del PATRICOVA, ja que no s'hi introdueix cap actuació estructural nova, assumint-se totes les que planifiquen i executen les administracions sectorials i contribuïsquen al compliment dels objectius del pla. És a dir, en aquesta revisió es reforcen els aspectes que tenen relació amb l'ordenació del territori, que és l'esfera competencial de la Generalitat, la qual ofereix la cobertura legal pertinent per a l'elaboració, aprovació i gestió d'este pla d'acció territorial.

El primer objectiu, extret de l'esmentat Reial Decret 903/2010, de 9 de juliol, es refereix a la millora del coneixement i avaluació dels riscos associats a les inundacions. Per a això, i seguint les directrius emanades de la Unió Europea, a les zones tradicionals de perillositat d'inundació, establides pel seu període de recurrència i calat, que afecta unes 145.000 hectàrees i una població d'uns 600.000 habitants, s'ha afegit un model de perillositat de naturalesa geomorfològica que, en el context ecològic de la Comunitat Valenciana, pot tindre una influència molt important, agreujat a més pels escenaris del canvi climàtic proclius a l'increment dels episodis climàtics més extrems. Aquesta perillositat està associada a determinats processos i formes del territori (cons al·luvials, barrancs de fons pla, desaparicions de llit, etc.), indicadors d'aquest fenomen, la identificació exhaustiva del qual s'ha incorporat a la nova cartografia que defineix aquesta perillositat o probabilitat d'idea d'una inundació en una àrea determinada. Aquest concepte de perillositat substitueix el clàssic risc de l'anterior PATRICOVA, concepte aquest que es materialitza per la combinació d'aquesta perillositat junt amb la vulnerabilitat del territori, aspecte que també és analitzat amb detall en aquesta revisió del pla d'acció territorial. És a dir, les clàssiques zones de risc de l'u al sis, delimitades pel període de recurrència del fenomen i el seu calat, ara denominades de perillositat, es complementen amb la derivada de l'anàlisi geomorfològica.



El segon objectiu, també establit en el Reial Decret 903/2010, de 9 de juliol, es refereix a la necessària coordinació entre totes les administracions públiques i la societat per a reduir les conseqüències negatives de les inundacions sobre la salut i seguretat de les persones i els béns, així com sobre el medi ambient, el patrimoni cultural, el paisatge, l'activitat econòmica, els equipaments i les infraestructures. Però, perquè aquesta coordinació abaste els resultats desitjats, és necessari aclarir el camp d'actuació del PATRICOVA, ja que es tracta d'un pla d'escala territorial que, de manera equitativa, contempla un tractament integral del risc d'inundacions a la Comunitat Valenciana i és complementari de les cartografies i plans, normalment de major escala, que elaboren les demarcacions hidrogràfiques del Xúquer, Segura i Ebre, les quals comprenen el conjunt territorial de la Comunitat Valenciana. Aquesta complementarietat i la definició de protocols clars d'actuació, en cas de solapaments en el territori, junt amb l'èmfasi del pla en l'ordenació dels usos del sòl per a mitigar el risc dels futurs desenvolupaments, reforçaran el paper del PATRICOVA en aquest nou escenari, on les distintes Administracions desenvoluparan les seues competències, tot impulsant la coordinació entre els seus organismes.



El tercer objectiu està relacionat amb l'establiment de procediments administratius àgils i rigorosos per a incorporar la variable inundabilitat als plans, programes i projectes que tinguen una projecció sobre el territori. En primer lloc, aquesta modificació del PATRICOVA contempla la reducció dels períodes actuals de tramitació dels informes i estudis d'inundabilitat a la meitat del temps establit en el document anterior, objectiu concordant amb la reforma legal que, en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, ha sigut aprovada en els últims mesos per la Generalitat. La necessitat de reduir els períodes administratius i les càrregues burocràtiques formen part d'una nova cultura administrativa de què el PATRICOVA se'n fa eco, garantint, en tot cas, el marge de seguretat necessari per a reduir les conseqüències adverses d'aquest risc. En segon lloc, i seguint l'esperit de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental, i de l'esmentada Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, el risc d'inundació és un dels condicionants més importants dels procediments d'avaluació ambiental i territorial de plans, programes i projectes, i les seues directrius han de ser incorporades en totes les seues fases de tramitació, així com en el seguiment posterior a l'aprovació. Dins del compliment d'aquest objectiu, és important destacar la major adaptabilitat documental dels continguts dels estudis d'inundabilitat, que concreten la perillositat i el risc d'escala regional, a cada situació particular, la qual cosa redundarà en una disminució de temps i cost per a ciutadans i administracions.



El quart objectiu de la revisió del PATRICOVA deriva de la seua pròpia naturalesa de pla d'ordenació dels usos del sòl. En aquest àmbit, la seua missió principal és la d'orientar els desenvolupaments urbanístics i territorials cap a les àrees no inundables o, si és el cas, cap a les de menor risc sempre que permeten l'assentament, atorgant preferència als models urbans i territorials més eficients. Tot això reforçant el principi bàsic d'internalització del risc dins del conjunt de l'actuació. És a dir, es tracta de portar al seu màxim rigor les determinacions de caràcter preventiu que formen part de la centralitat del pla. Açò es complementa, a més, amb l'establiment de determinades limitacions dels usos del sòl en les zones inundables per als distints escenaris de perillositat i l'exigència de criteris i requisits constructius per a les edificacions situades en zones inundables. També el PATRICOVA estableix un règim específic per als municipis que estiguen afectats de forma majoritària per la perillositat d'inundació, o per altres condicionants morfològics que n'impedisquen el desenvolupament racional.



El quint objectiu deriva de la consideració del sistema territorial denominat Infraestructura Verda com l'element cabdal de la planificació territorial i la política del paisatge a la Comunitat Valenciana. Totes les zones inundables des del primer nivell fins al sext de l'escala de perillositat s'incorporaran a la Infraestructura Verda del territori, i la seua exclusió haurà d'estar adequadament justificada. També es podran incloure en aquesta elements i espais afectats per perillositat d'inundació d'origen geomorfològic, si així ho determina la planificació urbanística i territorial. La inclusió en aquest sistema d'espais oberts té com a finalitat facilitar la seua gestió territorial i urbanística de manera que la Infraestructura Verda procure solucions naturals i d'alta eficiència per a mitigar el risc d'inundació, reforçant, al mateix temps, els processos ecològics dels ecosistemes humits i preservant els paisatges culturals entorn de l'aigua, que han sigut els millor valorats pels ciutadans de la Comunitat Valenciana, pel seu caràcter diferencial dins d'un ecosistema com el mediterrani, consubstancial amb les condicions d'aridesa.



La normativa del PATRICOVA consta de 27 articles agrupats en quatre títols, tres disposicions addicionals, la primera i la segona relacionades amb els municipis amb elevat risc d'inundació, una disposició derogatòria, dues disposicions finals i dos annexos: el primer referent a les condicions d'adequació de les edificacions i la urbanització en zones de perillositat d'inundació, i el segon a criteris formals per a la cartografia de perillositat.

El títol I es refereix a les disposicions generals aplicables a aquest pla d'acció territorial, destacant l'actualització d'objectius i principis bàsics que inspiren la naturalesa d'aquest pla basats en la pròpia experiència de la seua aplicació, i la consideració de principis de sostenibilitat territorial requerits per les normatives de la Unió Europea.

El títol II regula la determinació de la perillositat i el risc d'inundació a la Comunitat Valenciana a escala regional, així com les possibilitats de concretar les variables esmentades en el territori per mitjà de l'instrument de l'estudi d'inundabilitat, que permet treballar a major detall i amb les millors tecnologies disponibles. A més, s'estableix la documentació i el procediment de tramitació d'aquesta figura, la qual pot modificar de forma puntual les cartografies d'escala 1:25.000 proposades pel pla.

El títol III estableix les limitacions d'usos en zones inundables en funció de la seua relació amb la planificació territorial i urbanística, tot contemplant situacions diferents atenent a la distinta zonificació i classificació del sòl afectat per perillositat d'inundació. Aquestes limitacions, per la naturalesa especialment preventiva del PATRICOVA, aconsegueixen la seua màxima expressió en el sòl no urbanitzable, la reclassificació del qual no està permesa amb caràcter general, amb les excepcions que estableix la pròpia normativa. En aquest títol també es regula l'adequació de les infraestructures a les zones inundables.

El títol IV es dedica a les actuacions de defensa, destacant especialment les contemplades per una planificació adequada de la Infraestructura Verda del territori, la qual podrà ser integrada dins dels processos de gestió dels instruments urbanístics, i contribuirà tant a la mitigació de la perillositat i del risc, com a la millora de la qualitat dels ecosistemes hídrics.

Finalment, les disposicions addicionals regulen el cas particular d'aquells municipis en què, per la seua elevada extensió, les zones de perillositat d'inundació impedeixen un creixement racional de nova ocupació de sòl als seus termes municipals. Els municipis esmentats seran objecte d'una declaració específica i els seus possibles desenvolupaments s'adequaran a models urbans d'elevada eficiència.

En el procés d'elaboració d'aquest pla d'acció territorial s'han seguit tots els procediments que estableix el marc legal que li és d'aplicació en les distintes fases de la seua tramitació: la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació del territori i protecció del paisatge, i la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, encara que, com s'ha mencionat adés, estan plenament incorporats els principis i criteris de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, i la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental, així com de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana aprovada pel Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell.

S'ha dut a terme un ampli procés de participació pública en què s'ha consultat els principals agents socials, públics i privats, que tenen relació i estan expressament afectats per les determinacions d'aquest decret, i les al·legacions, propostes i dictàmens dels quals han estat analitzats i, en la mesura que siga possible, incorporats a aquesta revisió del PATRICOVA. De la mateixa manera, s'han arreplegat els informes pertinents dels distints departaments de la Generalitat i els dictàmens del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient, i del Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana.

De conformitat amb l'anterior, i en virtut de les competències exclusives de la Generalitat en matèria d'ordenació del territori establides per l'article 148.1.3a de la Constitució, i en l'article 49.1.9a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i havent seguit els tràmits procedimentals previstos en la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, i en el Decret 24/2009, de 13 de febrer, del Consell, a proposta de la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 29 d'octubre de 2015,







DECRETE



TÍTOL I

Disposicions de caràcter general



Article 1. Aprovació, naturalesa i àmbit del pla

1. S'aprova el Pla d'acció territorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA), de conformitat amb allò que disposa l'article 43 i següents de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació del territori i protecció del paisatge, per als plans d'acció territorial, en relació amb la disposició transitòria primera de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana.



2. El PATRICOVA és un Pla d'acció territorial dels regulats en l'article 16 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, i ve expressament previst en la Directriu 66 de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada pel Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell. És fruit de la revisió del PATRICOVA aprovat mitjançant Acord de 28 de gener de 2003, del Consell.

3. La problemàtica sobre la qual actua el PATRICOVA és el risc d'inundació a escala regional a la Comunitat Valenciana.

4. Les disposicions contingudes en aquesta normativa i en els altres documents del PATRICOVA s'apliquen en tot el territori de la Comunitat Valenciana.



Article 2. Objectius i principis del pla

1. Els objectius del PATRICOVA són els següents:

a) Obtindre un adequat coneixement i avaluació dels riscos d'inundació en el territori de la Comunitat Valenciana.

b) Establir procediments administratius àgils i rigorosos per a incorporar la variable inundabilitat als plans, programes i projectes que tinguen una projecció sobre el territori.

c) Aconseguir una actuació coordinada de totes les administracions públiques i els agents socials per a reduir les conseqüències negatives de les inundacions sobre la salut de les persones i els béns, el medi ambient, el patrimoni cultural, el paisatge, l'activitat econòmica i els equipaments i infraestructures.

d) Orientar els desenvolupaments urbanístics i territorials cap a les àrees no inundables o, si és el cas, cap a les de menor perillositat d'inundació, sempre que permeten l'assentament, atorgant preferència als models urbans i territorials més eficients.

e) Gestionar les zones inundables dins del sistema territorial de la Infraestructura Verda, afavorint la producció dels serveis ambientals, així com la conservació i millora dels paisatges naturals i culturals entorn de l'aigua.

2. El pla estableix els principis següents:

a) Principi de cautela i acció preventiva.

b) Protecció i millora del medi ambient i del paisatge.

c) Internalització del risc d'inundació per part de les actuacions.



d) Integració del desenvolupament sostenible en la presa de decisions.

e) Cooperació i coordinació entre les Administracions Públiques.

f) Racionalització i simplificació dels Procediments administratius.

g) Proporcionalitat entre les mesures i els efectes.

h) Participació pública.

i) Plantejament estratègic fixant objectius de sostenibilitat a llarg termini.



Article 3. Obligatorietat, documentació i interpretació del pla

1. Els particulars, igual que l'Administració, estan obligats al compliment de les disposicions contingudes en el present pla d'acció territorial, així com en tots els instruments de planejament urbanístic i territorial que s'aproven en complement o desenvolupament d'aquest.



2. Integren el PATRICOVA els documents següents: memòria, catàleg d'actuacions, plans d'informació, plans d'ordenació i normativa, i els dos darrers tenen caràcter vinculant. Els catàlegs d'actuacions estructurals i de restauració hidrològic forestal s'inclouen únicament amb caràcter orientatiu, sense que suposen compromís final quant a les solucions a desenvolupar, agents encarregats o compromís inversor i, si és el cas, aquestes actuacions hauran de sotmetre's a l'avaluació d'impacte ambiental de projectes. La documentació esmentada es posarà a disposició del públic en la pàgina web de la Generalitat.



3. En cas de discrepància entre les determinacions contingudes en els distints documents del PATRICOVA, es resoldran tenint en compte el compliment dels objectius perseguits per aquest i que es troben plasmats en la present normativa. Les possibles contradiccions internes que existisquen se substanciaran d'acord amb el criteri exposat i amb el principi general de prevalença del text escrit sobre els documents gràfics. Si, a pesar dels criteris indicats, subsistiren imprecisions o contradiccions en les determinacions del pla, prevaldrà aquella determinació més favorable al compliment dels objectius i principis establits en la normativa del pla.



Article 4. Vigència, executivitat i publicitat del pla

1. La vigència del present pla d'acció territorial és indefinida, fins que no es revise.

2. El PATRICOVA, incloses les seues revisions i modificacions, serà immediatament executiu des de la seua entrada en vigor. La publicació del present decret en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana incorporarà la transcripció de la normativa del PATRICOVA, que entrarà en vigor als quinze dies de la publicació.

3. El PATRICOVA, una vegada aprovat, serà públic, i qualsevol persona podrà, en tot moment, consultar-lo i informar-se través del web en la Conselleria competent en matèria d'ordenació del territori, així com a través dels mitjans de difusió de què es disposen.



Article 5. Revisió del pla

1. S'entén per revisió del pla els canvis en els objectius o els principis per a la determinació dels nivells de perillositat d'inundació. La revisió haurà de justificar-se en l'informe de seguiment del desenvolupament i execució del pla, que es regula en l'apartat següent, i haurà d'analitzar-se la conveniència de la revisió en el moment en què es realitze l'actualització dels mapes de perillositat per inundacions i els mapes de risc d'inundació en aplicació de la normativa vigent. La revisió del PATRICOVA es durà a terme, quan escaiga, seguint el mateix procediment que per a la seua aprovació.

2. Es realitzarà un informe de seguiment del desenvolupament i execució del PATRICOVA amb una periodicitat màxima de dos anys. Aaquest informe serà elaborat per l'organisme competent en la tramitació dels estudis d'inundabilitat i en l'emissió dels informes sobre risc d'inundació, i se'n retrà compte en les comissions territorials d'urbanisme, en la Comissió d'Avaluació Ambiental i en el Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient. Per mitjà d'instruments de desenvolupament de la present normativa, es definiran els indicadors de seguiment del PATRICOVA, que reflectiran l'anàlisi dels informes sobre risc d'inundació emesos i dels estudis d'inundabilitat tramitats.





Article 6. Modificació del pla

1. La Conselleria competent en matèria d'ordenació del territori, d'ofici o a instància dels municipis afectats, podrà modificar puntualment el PATRICOVA després de l'execució d'alguna de les seues actuacions estructurals especialment importants, per a determinar la nova delimitació i nivells de perillositat d'inundació associats a les zones d'inundació resultants.

2. Les modificacions del PATRICOVA que comporten una nova delimitació o canvi del nivell de perillositat d'inundació associat a una zona d'inundació, se sotmetran al mateix procediment legal previst per a la seua aprovació.

3. Les modificacions proposades pels organismes de conca, degudament aprovades per l'Administració General de l'Estat i informades per l'administració autonòmica amb competències en ordenació del territori, no se sotmetran al procediment d'aprovació dels estudis d'inundabilitat previst en aquesta normativa. No obstant això, les modificacions en el PATRICOVA s'hi introduiran prèvia resolució de la Generalitat.





Article 7. Relació entre cartografies de perillositat i risc d'inundació



Les cartografies de perillositat i risc d'inundació elaborades per les demarcacions hidrogràfiques i les elaborades per la Generalitat seran complementàries, en consideració a les diferents metodologies empleades en la seua elaboració, sent elements essencials per a la determinació de la problemàtica d'inundació en el territori.





TÍTOL II

De la perillositat i del risc d'inundació



Article 8. Nivells de perillositat d'inundació

1. Als efectes d'aquesta normativa s'estableixen sis nivells de perillositat d'inundació d'origen hidrològic/hidràulic i un nivell geomorfològic, que, de major a menor, són:

a) Perillositat de nivell 1. Quan la probabilitat que, en un any qualsevol, es patisca almenys una inundació, és superior a 0,04 (equivalent a un període de retorn inferior a 25 anys), amb un calat màxim generalitzat aconseguit per l'aigua superior a vuitanta centímetres (80 cm).



b) Perillositat de nivell 2. Quan la probabilitat que, en un any qualsevol, es patisca almenys una inundació, es troba entre 0,04 i 0,01 (equivalent a un període de retorn entre 25 i 100 anys), amb un calat màxim generalitzat aconseguit per l'aigua superior a vuitanta centímetres (80 cm).

c) Perillositat de nivell 3. Quan la probabilitat que, en un any qualsevol, es patisca almenys una inundació, és superior a 0,04 (equivalent a un període de retorn inferior a 25 anys), amb un calat màxim generalitzat aconseguit per l'aigua inferior a vuitanta centímetres (80 cm) i superior a quinze centímetres (15 cm).

d) Perillositat de nivell 4. Quan la probabilitat que, en un any qualsevol, es patisca almenys una inundació, es troba entre 0,04 i 0,01 (equivalent a un període de retorn entre 25 i 100 anys), amb un calat màxim generalitzat aconseguit per l'aigua inferior a vuitanta centímetres (80 cm) i superior a quinze centímetres (15 cm).

e) Perillositat de nivell 5. Quan la probabilitat que, en un any qualsevol, es patisca almenys una inundació, es troba entre 0,01 i 0,002 (equivalent a un període de retorn entre 100 i 500 anys), amb un calat màxim generalitzat aconseguit per l'aigua superior a vuitanta centímetres (80 cm).

f) Perillositat de nivell 6. Quan la probabilitat que, en un any qualsevol, es patisca almenys una inundació, es troba entre 0,01 i 0,002 (equivalent a un període de retorn entre 100 i 500 anys), amb un calat màxim generalitzat aconseguit per l'aigua inferior a vuitanta centímetres (80 cm) i superior a quinze centímetres (15 cm).

g) Perillositat geomorfològica. En aquest nivell de perillositat d'inundació s'han identificat diferents processos geomorfològics que, per les seues característiques, actuen com un indicador de la presència d'inundacions històriques, no necessàriament catalogades, havent d'identificar la probabilitat de reactivació dels fenòmens geomorfològics i, si és el cas, els efectes susceptibles de generar-se.

2. La delimitació concreta de les zones inundables i nivells de perillositat d'inundació a elles associats és la que es conté en els plans d'ordenació del PATRICOVA; no obstant això, aquesta delimitació pot modificar-se en els termes establits en la present normativa.



Article 9. Zona de perillositat d'inundació i increment significatiu de la perillositat

1. Zona de perillositat d'inundació és aquella part del territori que té el mateix nivell de perillositat d'inundació i es troba en la mateixa zona inundable.

2. Es considera que hi ha un increment significatiu de la perillositat d'inundació en la zona de perillositat d'inundació quan es produeix un augment del calat màxim o de la velocitat de més d'un deu per cent (10 %), i de més de deu centímetres (10 cm), per a qualsevol període de retorn entre 25 i 500 anys, provocat per qualsevol nou element artificial situat en la zona inundable.

3. Aquelles actuacions que justificadament plantegen un creixement de sòl segellat per damunt del que preveu l'estratègia territorial de la Comunitat Valenciana, hauran d'efectuar un estudi que garantisca que s'hi compleix el criteri d'internalització de l'increment de perillositat d'inundació en la conca.



Article 10. Determinació del risc d'inundació

1. La determinació del risc d'inundació resulta de la consideració conjunta de la perillositat d'inundació i la vulnerabilitat de l'ús del sòl enfront de les inundacions. La perillositat d'inundació de qualsevol punt de la Comunitat Valenciana es determinarà a partir:

a) Dels estudis oficials i plans que hagen sigut aprovats per la Generalitat o per un organisme de conca.

b) Dels estudis d'inundabilitat que s'aproven a aquest efecte.

2. Per a determinar l'equivalència entre els mapes de perillositat d'inundació, de les demarcacions hidrogràfiques, i els nivells de perillositat d'inundació definits en l'article 8, en primera instància es demanaran de les demarcacions hidrogràfiques els paràmetres que permeten efectuar aqueixa equivalència i, a falta d'aquests, s'adoptaran els criteris d'equivalència més conformes amb el principi de precaució: intervals de calats més desfavorables o períodes de retorn més llargs.

3. En cas de contradicció entre estudis, prevaldrà allò que s'ha assenyalat en els desenvolupats a major escala, sempre que aquests s'hagueren realitzat amb semblant nivell de rigor.

4. La vulnerabilitat enfront de la inundació ha de determinar-se com a mínim a escala municipal, podent-se concretar per a àmbits d'estudi menors, tenint en consideració la cartografia d'usos del sòl de major actualització. La metodologia utilitzada a escala municipal serà la prevista en la memòria del PATRICOVA, sent acceptables metodologies de major detall per a àmbits més concrets, degudament justificades.





Article 11. Estudis d'inundabilitat per a la concreció del risc d'inundació

1. El PATRICOVA, en tractar-se d'un estudi regional realitzat en origen a escala 1:25.000, és susceptible de ser concretat, ampliat i inclús modificat per mitjà d'estudis d'inundabilitat més precisos, que, en tot cas, es realitzaran d'acord amb el que estableix aquesta normativa.

2. Els estudis d'inundabilitat per a la concreció del risc d'inundació, realitzats a l'escala adequada i elaborats per tècnic competent, són imprescindibles per a admetre decisions de planejament que s'aparten de les determinacions contingudes en els documents de caràcter vinculant del PATRICOVA.

3. En les zones afectades per perillositat geomorfològica es podrà formular una consulta a la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori sobre la necessitat de realitzar un estudi d'inundabilitat. En aquests supòsits, els estudis d'inundabilitat s'adaptaran, quant al seu contingut i documentació, a la problemàtica concreta de la zona analitzada.

4. Els estudis d'inundabilitat podran tindre un àmbit supramunicipal sempre que les agrupacions de municipis siguen coherents des del punt de vista hidrològic, hidràulic i geomorfològic.



Article 12. Documentació dels estudis d'inundabilitat

1. La documentació mínima exigible a un estudi d'inundabilitat d'una zona inundable serà la següent:

a) Delimitació precisa de la conca o tram sobre el qual es realitza l'estudi d'inundabilitat.

b) Estudi geomorfològic de la zona inundable, que oriente fonamentalment sobre l'extensió potencial de la inundació i l'existència de vies de flux desbordat principals.

c) Estudi de les inundacions històriques, per a recolzar i confirmar els resultats de l'estudi geomorfològic i com a element de calibratge de la hidrologia i de la hidràulica.

d) Estudi hidrològic de la conca vessant a la zona inundable, per a la determinació dels cabals que provoquen les inundacions, amb diferents nivells de probabilitat. Per a la seua realització, s'empraran models de tipus hidrometereològic, si bé, cas d'existir una estació d'aforaments amb prou dades, es podran utilitzar també combinats amb mètodes estadístics.

e) Estudi hidràulic de la zona inundable, per a determinar les capacitats de desguàs dels llits, els punts de desbordament i la magnitud de la inundació, allí on es produïsca. S'empraran models que seran acords amb la problemàtica a resoldre, seleccionant justificadament entre un model transitori o estacionari i entre un d'unidimensional o de bidimensional.

f) Cartografies de perillositat d'inundació i de risc d'inundació, en l'estat inicial i estat final, així com de l'ordenació prevista superposada amb les zones de perillositat d'inundació. S'inclouran les cartografies del Domini Públic Hidràulic (DPH) i de les Zones de Flux Preferent (ZFP), així com, en la franja costanera i quan l'escala ho permeta, la delimitació del domini públic marítim/terrestre i les seues zones de protecció.

g) En el cas que es prevegen mesures correctores, haurà de justificar-se'n la viabilitat tècnica i econòmica per a la implantació i que no es provoca un increment significatiu de la perillositat d'inundació a tercers, en els termes de l'article 9 d'aquesta normativa.

2. El contingut de l'estudi d'inundabilitat, en cada un dels seus apartats, s'adaptarà al cas concret que s'estiga analitzant.



Article 13. Tramitació dels estudis d'inundabilitat

1. Els estudis d'inundabilitat per a la concreció del risc d'inundació seran aprovats per la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori, amb un informe previ de l'organisme de conca corresponent. L'esmentat informe, que s'emetrà en el termini màxim de 45 dies, es considera preceptiu i determinant en la resolució que s'adopte. El termini màxim per a resoldre els expedients d'estudis d'inundabilitat serà de tres mesos.

Els estudis d'inundabilitat es presentaran per triplicat en format paper, i un més en format digital, prenent com a referència els criteris establits en l'annex II d'aquesta normativa.

2. Els municipis menors de 5.000 habitants pertanyents al Sistema Rural i la Franja Intermèdia del Territori definits en l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana podran efectuar consulta informativa, davant el departament de la Generalitat competent en ordenació del territori, sobre la capacitat del seu territori per a acollir usos i activitats des del punt de vista del risc d'inundació.





TÍTOL III

Risc d'inundació i planificació territorial i urbanística



CAPÍTOL I

Limitacions a l'ús del sòl pel risc d'inundació



Article 14. La perillositat d'inundació i la Infraestructura Verda del territori

Amb caràcter general, les zones de perillositat d'inundació de nivells 1 a 6 definides en aquest pla formaran part de la Infraestructura Verda del territori. Els espais inclosos en la zona de perillositat geomorfològica, i que no formen part d'aquesta infraestructura per altres criteris, hi podran ser inclosos per la planificació territorial i urbanística de caràcter estructural. L'exclusió d'una zona inundable de la Infraestructura Verda requerirà d'una adequada justificació.

La caracterització i definició de la Infraestructura Verda és anterior a qualsevol actuació que es propose sobre el territori.



Article 15. Municipis amb elevada perillositat d'inundació

Als efectes d'aquesta normativa, es consideren municipis amb elevada perillositat d'inundació aquells en què, almenys, les dues terceres parts (2/3) del seu terme municipal estan afectades per la perillositat d'inundació de nivells 1 a 6, o bé aquells altres que, inclús no complint la condició anterior, tenen fortes limitacions per a orientar els seus futurs desenvolupaments cap a zones no inundables, per la morfologia del seu territori.

La relació de municipis amb elevada perillositat d'inundació, així com les condicions establides en aquella, s'arrepleguen en les disposicions addicionals primera i segona de la present normativa.



Article 16. Anàlisi del risc d'inundació en el planejament urbanístic



Els plans d'acció territorial i el planejament urbanístic que afecte l'ordenació estructural, hauran d'analitzar les condicions de drenatge superficial del territori, tant de les aigües caigudes en el seu àmbit d'actuació com les de les conques vessants que l'afecten, i, si és el cas, la perillositat d'inundació d'origen marí. També serà exigible l'anàlisi esmentada en els instruments de desenvolupament modificatius d'aquests plans, quan la modificació afecte, de manera significativa, el risc d'inundació.

Per a això, reflectiran en la seua part informativa, pel cap baix, les determinacions següents:

1. La xarxa fluvial, incloent-hi el Domini Públic Hidràulic i les seues zones de servitud i de policia, allí on hagen sigut delimitats per l'organisme de conca.

2. Les zones de perillositat d'inundació definides d'acord amb l'article 10 d'aquesta normativa.

3. Les zones de flux preferent de tots els llits del municipi, o, almenys, d'aquells inclosos en el sòl urbà i urbanitzable pel planejament urbanístic d'ordenació estructural o per un pla d'acció territorial.





Article 17. Tractament del risc d'inundació en el planejament urbanístic

1. El planejament territorial i urbanístic classificarà com a sòl no urbanitzable d'especial protecció el Domini Públic Hidràulic, de conformitat amb la seua legislació reguladora, així com les zones de perillositat d'inundació de nivell 1 delimitades en el PATRICOVA, excepte aquelles que estiguen classificades com a sòl urbà, que es qualificaran, respectivament, com a domini públic hidràulic o com a protecció hidràulica.

2. En aquestes zones es prohibeix qualsevol tipus d'edificació, excepte les previstes expressament en el planejament territorial i urbanístic aprovat a l'entrada en vigor del PATRICOVA, que en tot cas hauran de realitzar-se d'acord amb els condicionants específics d'edificació per al sòl urbà sotmès a risc d'inundació, assenyalats en l'annex I d'aquesta normativa. Així mateix, es prohibeix la realització d'obres d'infraestructures que siguen vulnerables o puguen modificar negativament el procés d'inundació, incrementant els danys susceptibles de produir-se com a conseqüència d'aquesta.

3. El planejament no podrà donar lloc a un increment significatiu del risc d'inundació en el seu terme municipal o en el d'altres municipis potencialment afectats, a excepció dels supòsits previstos en l'article 23 d'aquesta normativa. A aquests efectes, es considera que s'incrementa significativament el risc d'inundació si es produeix un increment significatiu de la perillositat d'inundació, en els termes de l'article 9 d'aquesta normativa, o s'incrementa significativament la vulnerabilitat, enfront de la inundació, de l'ús del sòl en una zona inundable.



Article 18. Limitacions en sòl no urbanitzable afectat per perillositat d'inundació

1. El sòl no urbanitzable afectat per perillositat d'inundació no podrà ser objecte de reclassificació com a sòl urbà o sòl urbanitzable, excepte en els municipis amb elevada perillositat d'inundació, que se subjectaran al que disposa l'article 15 d'aquesta normativa.

2. En sòl no urbanitzable afectat per perillositat d'inundació de nivell 2, 3, 4 o 5, o per perillositat geomorfològica, es prohibeixen els següents usos i activitats: habitatge; estables, granges i vivers d'animals; estacions de subministrament de carburants; activitats industrials; establiments hotelers i campaments de turisme; centres hípics i parcs zoològics; serveis funeraris i cementeris; depòsits d'emmagatzematge de residus i abocadors, a excepció dels destinats a residus de la construcció i demolició (RCD); plantes de valoració; equipaments estratègics, com centres d'emergència, parcs de bombers, quarters, centres escolars i sanitaris, i pavellons esportius coberts. Les infraestructures puntuals estratègiques, com plantes potabilitzadores i centres de producció, transformació i emmagatzematge d'energia, queden prohibides, llevat que, per requeriments de funcionament, queden avalades per l'administració competent per a la seua autorització, garantint-se l'adopció de mesures que disminuïsquen o eliminen el risc per inundació. La relació d'activitats indicada no és tancada, de manera que es consideren incloses en aquest apartat les activitats semblants a les expressament indicades i, amb caràcter general, les que suposen una elevada concentració de persones.



3. En sòl no urbanitzable afectat per perillositat d'inundació de nivell 6 es prohibeixen els mateixos usos i activitats assenyalats en l'apartat anterior, excepte els habitatges i els establiments hotelers, que sí que són autoritzables, prèvia adopció de les mesures d'adequació de l'edificació que s'imposen, complint, com a mínim, amb els condicionants generals d'adequació de les edificacions inclosos en l'annex I d'aquesta normativa.

4. En sòl no urbanitzable afectat per perillositat geomorfològica es pot eximir justificadament de la prohibició d'algun dels usos regulats en l'apartat 2, sempre que, per mitjà d'un estudi específic i detallat de la zona, es justifique l'escassa incidència del risc d'inundació en relació amb l'activitat a implantar.

5. Qualsevol altre ús o activitat que no quede enquadrat en els apartats 2 i 3 anteriors, i es pretenga implantar en sòl no urbanitzable afectat per perillositat d'inundació dels nivells compresos entre 2 i 6, o per perillositat geomorfològica, només podrà autoritzar-se si es justifica adequadament que, per raons de funcionalitat de l'activitat, ha d'implantar-se necessàriament en l'emplaçament proposat, i sempre que no existisquen altres zones de menor perillositat d'inundació en l'entorn que siguen igualment aptes per a desenvolupar l'activitat.



6. Les limitacions d'ús, en el sòl no urbanitzable afectat per perillositat d'inundació, assenyalades en el present article podran ser excepcionades, justificadament, en els municipis amb elevada perillositat d'inundació, sempre que no afecten en cap cas la zona de flux preferent, previ compliment de les condicions generals i específiques d'adequació de les edificacions a què es fa referència en l'annex I d'aquesta normativa.





Article 19. Limitacions en sòl urbanitzable sense programa d'actuació integrada aprovat, afectat per perillositat d'inundació

1. El sòl urbanitzable que estiga afectat per perillositat d'inundació i no compte amb un programa d'actuació integrada aprovat definitivament, haurà de ser objecte d'un estudi d'inundabilitat específic, dels regulats en els articles 11 a 13 d'aquesta normativa, amb caràcter previ a la seua programació.

2. L'estudi conclourà sobre la pertinença de:

a) Desclassificar tot o part de l'esmentat sòl.

b) Establir condicions a l'ordenació detallada per a evitar la localització dels usos més vulnerables en les zones de major perillositat d'inundació del sector.

c) Realitzar obres de defensa, que, en tot cas, hauran d'incloure's en les obres d'urbanització de l'actuació i constituiran una condició de connexió de l'actuació integrada.

d) Imposar condicions a la forma i disposició de les edificacions a materialitzar dins del sector.

3. En particular, les indústries a què es refereix l'annex I de la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrat de la contaminació, que puguen ocasionar contaminació accidental en cas d'inundació, així com les estacions depuradores d'aigües residuals que excedisquen del tractament primari, hauran de ser avaluades individualment, en el procediment que corresponga segons la normativa sectorial, als efectes de determinar la viabilitat o no d'autoritzar-ne la instal·lació en sòls sotmesos a perillositat d'inundació.



Article 20. Condicionants en sòl urbà i sòl urbanitzable amb programa d'actuació aprovat, afectat per perillositat d'inundació

Els ajuntaments, en el sòl urbà i en el sòl urbanitzable amb programa d'actuació integrada aprovat, afectat per perillositat d'inundació, n'hauran de verificar la incidència i imposar, quan escaiga, condicions d'adequació de les futures edificacions, prenent com a referència les establides en l'annex I d'aquesta normativa. Així mateix, impulsaran, junt amb les restants administracions públiques implicades, la realització d'aquelles actuacions de reducció del risc d'inundació que siguen més prioritàries.





CAPÍTOL II

Adequació de les infraestructures en zones inundables



Article 21. Condicions generals d'adequació de les infraestructures

1. Les infraestructures que se situen en la superfície del terreny, els suports d'infraestructures aèries, els elements superficials de les infraestructures subterrànies o qualsevol element que discórrega, se situe o travesse una zona inundable a una cota superior en trenta centímetres (30 cm) a la del terreny circumdant, no hauran de provocar un increment del risc d'inundació en els usos urbans actuals o planificats.

2. Es cuidarà especialment el drenatge transversal dels passejos marítims per mitjà de l'execució de pontons o guals en els encreuaments amb els carrers perpendiculars a aquells, així com evitant la col·locació d'elements verticals i murs continus que obstaculitzen el flux de les aigües.

3. Els períodes de retorn de disseny del drenatge transversal i de protecció de les infraestructures de qualsevol tipus seran de:

a) 500 anys en les infraestructures estratègiques d'alta vulnerabilitat, com ara carreteres d'intensitat mitjana diària major de dos mil (2.000) vehicles/dia, línies de ferrocarril, grans conduccions d'abastiment, potabilitzadores, depuradores, gasoductes, línies elèctriques que tinguen una tensió nominal superior a 30 kV, subestacions elèctriques, grans depòsits d'aigua, de líquids i gasos inflamables o tòxics i centrals de telecomunicacions. aquest nivell de protecció podrà reduir-se fins a un mínim de 100 anys si es justifica la inviabilitat tècnica o econòmica de qualsevol altra solució de protecció superior, determinant-se el risc d'inundació romanent per a un període de retorn de 500 anys.



b) 100 anys en les infraestructures de vulnerabilitat mitjana, com la resta de carreteres de les xarxes nacional i autonòmica, resta de carreteres amb intensitat mitjana diària major de cinc-cents (500) vehicles/dia, línies elèctriques que tinguen una tensió nominal entre 30 kV i 1 kV, centres de transformació, passejos marítims i xarxes de séquies o assarbs de qualsevol tipus. aquest nivell de protecció podrà reduir-se fins a un mínim de 25 anys si es justifica la inviabilitat tècnica o econòmica de qualsevol altra solució de protecció superior, determinant-se el risc d'inundació romanent per als períodes de retorn de 100 i 500 anys.



4. Els drenatges transversals de les infraestructures lineals, a fi d'evitar-ne l'obstrucció, tindran una dimensió mínima lliure d'obstacles d'un metre (1 m). En els casos en què part de la secció lliure del drenatge es trobara per davall del nivell del terreny circumdant, la superfície transversal de la seua secció lliure serà d'un metre quadrat i mig (1,5 m²). Aquestes prescripcions s'estableixen sense perjuí de la secció que resulte de la comprovació de les condicions de desguàs i dels resguards exigits pel risc d'obstrucció.

5. Els projectes d'urbanització contemplaran els col·lectors d'aigües residuals sempre per davall de les conduccions de la resta de les xarxes de distribució dels altres serveis bàsics. El traçat en planta dels col·lectors principals de pluvials haurà de discórrer pels carrers més baixos, mentre que la resta de conduccions i serveis ho faran pels carrers més alts. Al seu torn, en els carrers oberts al trànsit rodat, el punt més alt de la calçada se situarà almenys deu centímetres (10 cm) per davall de les voreres, sent la profunditat del braçal respecte d'aquestes almenys de vint-i-cinc centímetres (25 cm).

6. A fi de no disminuir la capacitat de desguàs de les zones agrícoles afectades per perillositat d'inundació, s'evitarà la sobreelevació o cobriment de les xarxes de séquies i assarbs.



Article 22. Senyalització de zones inundables

1. Els guals inundables de qualsevol carretera amb intensitat mitjana diària (IMD) major de cent (100) vehicles/dia hauran d'estar convenientment senyalitzats per mitjà de la col·locació de senyals d'advertència i escales d'indicació de la profunditat màxima de l'aigua.

2. Els plans municipals d'emergència hauran d'incorporar la localització de la senyalització de zones inundables, sent obligació de l'administració titular de la via la instal·lació, manteniment i reposició de la senyalització esmentada.

3. Els campaments de turisme i zones d'acampada que es troben situats en zona de perillositat d'inundació hauran de comptar amb la senyalització adequada, que inclourà les normes que s'ha de seguir en cas d'inundació. Es potenciaran les accions necessàries a fi de relocalitzar aquests usos que es vegen afectats per qualsevol nivell de perillositat d'inundació.

4. En els marges de les vies de flux aigües avall dels desguassos de preses, assuts, sobreeixidors, etc., que puguen desaiguar en temps sec un cabal superior a vint metres cúbics per segon (20 m³/s), haurà de senyalitzar-se el perill que hi existeix, així com les normes que s'han de seguir en cas d'una solta inesperada, en l'àmbit que puga resultar afectat per la possible inundació.

5. Es fomentarà, coordinadament amb l'administració amb competències en protecció civil, la difusió i coneixement de les zones de risc d'inundació, les seues conseqüències i les actuacions a adoptar, si és el cas.





TÍTOL IV

De les actuacions de defensa



Article 23. La gestió de la Infraestructura Verda enfront del risc d'inundació

1. La Infraestructura Verda procurarà la millora de les funcions ecològiques de rius, zones humides i altres ecosistemes que contribuïsquen a la reducció de l'impacte del risc d'inundació, així com la conservació i activació dels paisatges naturals i culturals relacionats amb l'aigua.



2. La gestió de les zones inundables en l'àmbit de la Infraestructura Verda afavorirà els processos naturals sempre que siguen viables des del punt de vista social, econòmic i mediambiental. Es donarà prioritat a les pràctiques d'ús sostenible del sòl, mesures per a la restauració hidrologicoforestal de les conques, la millora de la retenció d'aigües i la inundació controlada de determinades zones en cas d'inundació.



3. En la delimitació de sectors i altres àmbits de desenvolupament urbanístic, quan l'actuació se situe pròxima a un llit, la delimitació de l'àmbit d'actuació no podrà invadir el límit exterior de la zona inundable. Els terrenys compresos entre el límit exterior de la zona de servitud i el límit exterior de la zona inundable, podran integrar-se en la Infraestructura Verda i adscriure's a la gestió urbanística de l'actuació. En cap cas s'inclouran llits de rius o barrancs en l'àmbit d'un sector, sinó que hauran de tractar-se com es regula en l'article 17 d'aquesta normativa, i formaran part de la Infraestructura Verda. Les zones de sacrifici per a reduir l'efecte de les inundacions s'integraran en la Infraestructura Verda, podran adscriure's a la gestió de les actuacions urbanístiques i hauran de tindre un tractament de zona verda.

4. L'ordenació detallada dels sòls urbanitzables contigus amb els llits haurà de disposar terrenys destinats a espais lliures i zones verdes públiques en la zona interior del límit del sector traçat, segons els criteris indicats en l'apartat anterior, i al llarg de tota l'extensió que enfronte amb el llit. Els mencionats espais lliures i zones verdes hauran de complir les condicions dimensionals exigides per la legislació urbanística aplicable. En cap cas no podran computar com a zona verda els terrenys ocupats per un llit.

5. Amb l'objecte de fomentar la protecció dels marges i ecosistemes riparis, es potenciarà l'ús com a espais lliures i zones verdes de les zones contigües amb el llit. El seu tractament i enjardinament serà l'adequat al seu caràcter inundable i de suport d'un ecosistema fluvial i ripari.

6. En col·laboració amb el Pla d'acció territorial forestal de la Comunitat Valenciana i els seus instruments de desenvolupament, es donarà prioritat a les actuacions de restauració hidrològica forestal contingudes en el PATRICOVA, que tinguen un major grau d'eficiència quant a la inversió i la reducció del risc d'inundació.

7. Totes les actuacions estructurals hauran de tindre en compte la identificació de les vies de drenatge naturals com a preferents per al possible flux desbordat. En particular, la planificació territorial i urbanística limitarà els usos en l'entorn de les zones humides perquè aquestes puguen actuar com a zones de desbordament natural.

8. La gestió de la Infraestructura Verda prendrà en consideració les possibles repercussions del canvi climàtic en la incidència de les inundacions sobre els distints elements del territori.

9. En el disseny de la Infraestructura Verda es fomentarà l'ús de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible.



Article 24. Mesures de defensa en els plans generals estructurals

1. Els plans generals estructurals d'aquells municipis que es troben subjectes a risc d'inundació adoptaran mesures de defensa, estructurals o no estructurals, per a disminuir l'esmentat risc.

En el cas que les mesures de defensa afecten més d'un municipi, hauran de ser coordinades per la Generalitat o per l'organisme de conca, en l'exercici de les seues competències respectives.

2. El desenvolupament urbanístic estarà supeditat, en tot cas, a l'existència prèvia:

a) D'un projecte de construcció aprovat de les actuacions estructurals de defensa plantejades.

b) Si es tracta d'una obra pública, consignació pressupostària i termini de realització no superior al previst per a l'execució de les obres d'urbanització i edificació del sector.

c) Si es tracta d'una obra a realitzar amb càrrec al programa d'actuació integrada, compromís d'executar-la simultàniament amb la resta de les obres d'urbanització.



Article 25. Actuacions estructurals

1. El nivell de protecció de qualsevol estructura de defensa contra les inundacions en zona urbana haurà d'estar comprés entre cinc-cents i cent (500 i 100) anys de període de retorn, havent de justificar-se raonadament l'adopció del nivell de disseny, sent preferibles les actuacions amb tractaments blans, com canalitzacions verdes o zones de desbordament, entre altres.

El nivell de protecció de qualsevol estructura de defensa contra les inundacions en zona no urbana haurà d'estar comprés entre cent i vint-i-cinc (100 i 25) anys de període de retorn, havent de justificar-se raonadament l'adopció del nivell de disseny.

Els criteris justificatius hauran d'atindre's a les directrius marcades per l'organisme de conca.

Es cartografiarà la perillositat d'inundació romanent després de l'execució de les actuacions estructurals per al període de retorn de fins a cinc-cents (500) anys.

2. Les canalitzacions cobertes es permetran excepcionalment en trams urbans altament antropitzats i amb un nivell de protecció de, almenys, cinc-cents (500) anys de període de retorn, i una vegada analitzats els efectes del seu comportament hidràulic amb cabals superiors. A més, per a evitar-ne l'obstrucció durant una crescuda, hauran de disposar d'un element de retenció dels sòlids grossos arrossegats, immediatament aigües amunt d'aquell.

Els criteris justificatius hauran d'atindre's a les directrius marcades per l'organisme de conca.

3. Qualsevol actuació estructural haurà de tindre en compte la minimització dels danys en cas del seu desbordament, especialment si condueixen l'aigua a una cota superior a la del terreny circumdant. Quan una actuació comporte un increment de risc d'inundació, haurà de contemplar-se el planejament afectat i hauran de ser considerades les corresponents mesures compensatòries per a les zones afectades.



Article 26. Altres tipus d'actuacions de defensa

A més de les actuacions previstes en el PATRICOVA o en els plans dels organismes de conca, les administracions competents fomentaran l'aplicació d'altres mesures complementàries, com el desenvolupament d'una política activa d'assegurances enfront de les inundacions, la realització de plans de senyalització de les zones inundables, el desenvolupament de normes tecnològiques de l'edificació i de les infraestructures en zona de risc d'inundació, i els programes d'informació i d'educació de la població, entre d'altres.



Article 27. Supervisió i coordinació de les actuacions

La supervisió de l'execució de les actuacions previstes en el PATRICOVA correspon a la conselleria competent per raó de la matèria, segons la naturalesa de l'actuació, en coordinació amb els organismes de conca.

La supervisió d'actuacions incloses en estudis d'inundabilitat que acompanyen instruments de planejament correspondrà a l'ajuntament.



L'ajuntament haurà de notificar a la conselleria amb competències en matèria de risc d'inundació la finalització de les actuacions previstes als efectes de comprovar que s'ajusten a les determinacions de l'estudi d'inundabilitat aprovat.

Per al cas que no s'executaren les actuacions previstes en l'estudi d'inundabilitat, en els termes del pla i del programa d'actuació integrada que l'acompanya i en els terminis que s'hi estableixen, es podrà declarar la caducitat de l'estudi d'inundabilitat. La caducitat esmentada es durà a terme seguint el mateix procediment previst en la legislació urbanística per a la caducitat de programes d'actuació, a proposta de la conselleria amb competències en ordenació del territori.





DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Municipis amb elevada perillositat d'inundació

1. Els municipis amb elevada perillositat d'inundació són aquells que, determinats d'acord amb el que estableix aquesta normativa, siguen inclosos en un registre creat a l'efecte, mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori.

2. La inclusió de nous municipis en la categoria d'elevada perillositat d'inundació es realitzarà per resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori, a petició raonada dels municipis afectats. A aquests efectes, l'ajuntament interessat haurà d'aportar, junt amb la sol·licitud d'inclusió, la documentació necessària per a acreditar la concurrència dels requisits exigits en aquesta normativa.

3. La consideració d'un municipi com d'alta perillositat d'inundació és una situació transitòria, podent excloure's de l'esmentada categoria a aquells municipis en què, després de la realització d'actuacions estructurals o estudis d'inundabilitat de major concreció, s'haja eliminat, en tot o en part, la perillositat d'inundació. L'esmentada exclusió es realitzarà, igualment, mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori.



4. Les determinacions establides en la present disposició addicional, i en la següent, podran aplicar-se, amb caràcter excepcional, en el supòsit de plans d'àmbit supramunicipal en què es complisquen els requisits exigits en l'article 15 d'aquesta normativa, referits a l'àmbit del pla.





Segona. Condicions establides en els municipis amb elevada perillositat d'inundació

1. En aquests municipis, qualsevol reclassificació de sòl no urbanitzable inundable que es propose haurà de justificar l'existència de fortes limitacions per a orientar els desenvolupaments cap a zones amb menor perillositat d'inundació. L'estudi d'inundabilitat conclourà sobre l'oportunitat de la proposta de reclassificació i inclourà, si és el cas, les limitacions d'usos que s'hi estimen necessàries. En cap cas s'implantaran nous desenvolupaments sobre zones de flux preferent.

2. Els desenvolupaments que es plantegen en aquests municipis tendiran a models intensius de concentració de l'edificació i minimització del perímetre de contacte amb la zona inundable, enfront de models extensius de baixa altura, tentaculars i alta ocupació del territori.

3. En la declaració d'interès comunitari i altres autoritzacions de nous usos i activitats en sòl no urbanitzable s'aplicarà, amb caràcter general, el mateix criteri enunciat per a les reclassificacions, havent de justificar-se'n la no-implantació en altres zones amb menor nivell de perillositat d'inundació.



Tercera. No increment de despesa

L'aplicació i el desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de despesa assignada a la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori, i, en tot cas, haurà de ser atesa amb els seus mitjans personals i materials.





DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA



Única. Derogació normativa

1. Queda derogat l'Acord de 28 de gener de 2003, del Consell, pel qual es va aprovar el Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA).

2. Així mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que s'oposen al que disposa el present decret.





DISPOSICIONS FINALS



Primera. Normes de desenvolupament

Es faculta la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria d'ordenació del territori per a dictar totes les disposicions que requerisca el desenvolupament i execució d'aquest decret, en l'exercici del que disposa l'article 37 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell.



Segona. Entrada en vigor

El present decret entrarà en vigor als quinze dies de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.



València, 29 d'octubre de 2015



El president de la Generalitat,

Ximo Puig i Ferrer



La consellera d'Habitatge, Obres Públiques

i Vertebració del Territori,

María José Salvador Rubert









ANNEX I

Condicions d'adequació de les edificacions i la urbanització



A. Condicions generals d'adequació de les edificacions.

1. En zones subjectes a perillositat d'inundació, s'estableixen la condicions següents:

a) En aquelles zones on el calat d'inundació supere els vuitanta centímetres (80 cm), es disposarà d'accés a la coberta o terrat a través d'escala des de l'interior de l'immoble.

b) La disposició de les noves edificacions es realitzarà de manera que s'orienten en el sentit del flux desbordat. S'evitarà la seua disposició transversal per a no causar efectes barrera que produïsquen sobreelevació del calat aconseguit per les aigües en l'entorn.

c) El forjat corresponent a la planta baixa de les futures construccions se situarà per damunt de la rasant del carrer circumdant.

2. Es prohibeixen els usos residencials, industrials i comercials, excepte la part destinada a emmagatzematge, a cota inferior a la rasant del terreny o del carrer.

B. Adequació addicional en zones de perillositat de nivells 3, 4 i 6.

1. No es permetran les plantes de soterrani o semisoterrani, excepte en ús residencial intensiu, sempre que es complisquen les condicions següents:

a) L'accés puga garantir-ne l'estanquitat fins una altura mínima d'un metre (1 m).

b) El sistema de drenatge estiga connectat a la xarxa de clavegueram per mitjà d'un sistema de bombament independent, alimentat amb un grup electrogen.

c) L'ús d'estos soterranis i semisoterranis siga exclusivament d'aparcament de vehicles.

d) La rampa d'accés estiga sobreelevada deu centímetres (10 cm) sobre la rasant de la vorera.

e) Les conduccions de sanejament que discórreguen o puguen abocar en el seu interior hauran de ser estanques enfront de les pressions produïdes en cas d'inundació.

2. Les connexions a la xarxa de clavegueram no permetran el flux de l'aigua en sentit contrari, per mitjà de vàlvula automàtica o manual o qualsevol altre mecanisme que l'impedisca.

3. En edificacions d'ús residencial, industrial, comercial i de serveis, es realitzaran les adequacions següents:

a) La cota del forjat de planta baixa de l'habitatge o del local se situarà a vuitanta centímetres (80 cm) per damunt de la rasant del carrer. En sòl urbà consolidat per l'edificació que compte amb fronts de façana uniformes en altura de cornisa, l'Ajuntament podrà eximir del compliment d'aquesta condició.

b) Les portes, finestres i tancaments de façana seran estancs fins una altura d'un metre i mig (1,5 m) per damunt de la rasant del carrer.



c) Els elements més sensibles de l'habitatge o del local, com ara la caixa general de protecció, se situaran a setanta centímetres (70 cm) per damunt de la cota del forjat de planta baixa.

4. A fi d'evitar l'efecte d'embassament i el consegüent perill de ruptura brusca, les tanques i murs de tancament de les parcel·les seran permeables al flux de l'aigua a partir de trenta centímetres (30 cm) d'altura i en tot el seu perímetre.

5. Les fonamentacions, estructures i tancaments d'edificis hauran de calcular-se per a suportar la pressió i/o subpressió produïda per una altura d'aigua d'un metre i mig (1,5 m) i per a un nivell de disseny corresponent a 100 anys de període de retorn. Els depòsits i elements semblants es dissenyaran i ancoraran al terreny de manera que s'evite la possibilitat de flotació.

C. Drenatge d'aigües pluvials.

1. El drenatge de les aigües pluvials en les àrees urbanes de superfície major a vint hectàrees (20 ha) complirà les condicions següents:



a) Es dissenyaran amb un nivell de protecció, almenys, de quinze (15) anys de període de retorn.

b) El diàmetre mínim de les conduccions de drenatge de pluvials serà de quatre-cents mil·límetres (400 mm).

c) Els embornals i engolidors seran antiembossament, i les dimensions mínimes de les reixetes, almenys, de:

1r. Cinquanta centímetres (50 cm) de longitud, en els verticals de rastell.

2n. Mil dos-cents cinquanta centímetres quadrats (1.250 cm²) de superfície, en els horitzontals.

2. Es fomentarà l'ús de sistemes urbans de drenatge sostenible en tots els municipis de la Comunitat Valenciana.







ANNEX II

Criteris per a la cartografia de perillositat d'inundació



1. La cartografia de perillositat d'inundació obtinguda per als estats actual i futur en els estudis d'inundabilitat s'ajustaran als paràmetres següents:

a) Format vectorial: SHP.

b) Geometria: polígon.

c) Sistema de referència: ETRS89, projecció UTM i fus 30.

2. Els polígons que representen les zones inundables hauran de tindre una correcta topologia, evitant la presència de:

a) Elements repetits.

b) Polígons suposadament adjacents que no s'ajunten.

c) Polígons superposats.

3. Les dades de la cartografia s'ajustaran a les característiques que s'indiquen en la taula següent:

4. A més d'allò que s'ha indicat en els apartats anteriors, es presentaran tres còpies de l'estudi d'inundabilitat en format paper, i una còpia en suport digital, que inclourà el format vectorial i el format PDF.

Mapa web