LLEI 25/2018, de 10 de desembre, de la Generalitat, reguladora de l'activitat dels grups d'interés de la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 8443 de 13.12.2018 | |
| Número identificador: | 2018/11612 | |
| Referència Base de Dades: | 011225/2018 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 13.08.2019 Aquesta disposició està afectada per: Desenvolupada o complementada per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Transparència administrativa Organització de l'administració Associacions Descriptors: Temàtics: transparència administrativa, accés a la informació, difusió de la informació, associació , monografies
LLEI 25/2018, de 10 de desembre, de la Generalitat, reguladora de l'activitat dels grups d'interés de la Comunitat Valenciana. [2018/11612]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
Índex
Preàmbul
TÍTOL I. DISPOSICIONS PRELIMINARS
Article 1. Objecte de la llei
Article 2. Àmbit subjectiu d'aplicació
Article 3. Consideració de grup d'interés
Article 4. L'activitat d'influència
TÍTOL II. REGISTRE DE GRUPS D'INTERÉS DE LA GENERALITAT
Capítol primer. Funcionament del registre de grups d'interés
Article 5. Naturalesa i àmbit
Article 6. Inscripció
Article 7. Activitats que s'han d'inscriure
Article 8. Contingut
Article 9. Obligacions derivades de la inscripció
Article 10. Efectes de la inscripció
Article 11. Adscripció i rendició de comptes
Capítol segon. Codis de conducta
Article 12. Codi comú de conducta
Article 13. Codis específics de conducta
Capítol tercer. Sistemes de control i fiscalització
Article 14. Control i fiscalització de la informació registral
Article 15. Actuacions de verificació de les dades registrals
Article 16. Procediments d'alerta
Article 17. Procediment d'investigació i tramitació de denúncies
TÍTOL III. PUBLICITAT DELS CONTACTES MANTINGUTS AMB GRUPS D'INTERÉS DURANT L'ELABORACIÓ NORMATIVA
Article 18. Informe de participació de grups d'interés en els processos d'elaboració de normes
Article 19. Publicitat de l'informe
TÍTOL IV. PARTICIPACIÓ PRÈVIA EN L'ELABORACIÓ DE NORMES
Article 20. Procés de participació entre grups d'interés prèvia a l'elaboració de normes
Article 21. Principis del procés de participació
Article 22. Compatibilitat amb la participació ciutadana i l'audiència
Article 23. Caràcter no vinculant del resultat del procés de participació
TÍTOL V. RÈGIM SANCIONADOR
Article 24. Principis generals
Article 25. Subjectes responsables
Article 26. Infraccions dels grups d'interés
Article 27. Infraccions dels càrrecs públics
Article 28. Infraccions del personal empleat públic
Article 29. Sancions als grups d'interés
Article 30. Sancions als càrrecs públics
Article 31. Sancions al personal empleat públic
Article 32. Procediment sancionador
Article 33. Competència sancionadora
Article 34. Prescripció de les infraccions i les sancions
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Col·laboració amb altres institucions i administracions públiques
Segona. Règim específic de les Corts Valencianes
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació normativa
Segona. Entrada en vigor
PREÀMBUL
I
Encara que els primers vestigis de l'activitat dels grups d'interés es remunten a l'últim quart del segle XIX, i calgué esperar fins molt entrat el segle XX per a trobar les primeres iniciatives de regulació d'aquest tipus d'activitats, no ha sigut sinó en els inicis del nostre segle xxi quan les administracions públiques han començat a regular l'activitat dels grups d'interés, impulsades per la necessitat de connectar diferents administracions, pel paper creixent de les entitats de la societat civil en àmbit governamental, així com per la pulsió de la ciutadania per obtenir majors nivells de participació i de transparència de les administracions públiques. Així, la ciutadania i la societat civil s'involucren cada vegada més en la formulació de les polítiques públiques, contribuint a millorar la qualitat de l'actuació de les institucions, reforçant la legitimitat de la presa de decisions i fent més transparents i participatius els processos d'elaboració dels plans i programes que s'han de dur a terme.
L'actuació de grups d'interés davant els poders públics és legítima, sempre dins d'un marc que garantisca la correcta informació de les seues pràctiques a la ciutadania, ja que pot aportar als processos d'elaboració de les polítiques públiques i de projectes normatius una millor comprensió de la problemàtica sobre la qual es vol incidir i dels aspectes que cal tindre en compte a l'hora d'actuar en un àmbit determinat. Es tracta, al capdavall, d'una forma d'exercici dels mecanismes de participació en els afers públics que permet un intercanvi d'informacions i de punts de vista que pot ser profitós per a l'interés general sempre que es confirme la seua veracitat i es contraste amb els de les altres parts implicades. No obstant això, existeix el risc que aquests mecanismes de participació puguen donar lloc a situacions en què determinats grups d'interés puguen arribar a tindre un excés de capacitat per a influir en el sentit de les decisions.
És precisament aquesta evidència, junt amb els valors d'integritat i ètica pública que han d'inspirar l'acció dels poders públics en un marc democràtic, el que motiva l'elaboració d'aquesta llei, l'objectiu de la qual és que eixa capacitat d'influència quede sotmesa a exigències de transparència i a un codi de conducta que incloga les pràctiques i actituds que han de seguir els grups d'interés en la seua actuació. Evitar l'opacitat és primordial per a poder garantir l'interés general i fiscalitzar amb bon criteri l'actuació dels poders públics. La participació dels grups d'interés, si es porta a terme de manera transparent i plural, és una manera de desenvolupar una administració col·laborativa que forma part de la noció de bon govern sobre la qual s'emmarca aquesta llei.
Per tant, amb aquesta llei també es pretén, mitjançant mecanismes per a garantir la transparència, acabar amb la connotació negativa que té l'activitat d'influència per a gran part de la societat, associada a quelcom obscur. Es tracta de deixar arrere aquesta imatge i concebre els grups d'interés com a actors que cerquen influir en la presa de decisions i que, legítimament, defenen davant l'administració els interessos de diferents entitats i grups socials, com poden ser, per exemple, interessos empresarials, professionals, laborals, acadèmics, associatius o sense ànim de lucre, entre altres.
Per altra banda, la conveniència de regular el grup d'interés per a garantir la transparència en la seua activitat i, d'aquesta forma, el control de l'activitat administrativa, ha sigut posada de manifest per institucions internacionals com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) o el Consell d'Europa en els seus documents i informes. Arran d'aquestes recomanacions, són molts els Estats que han regulat en els últims anys l'activitat dels grups d'interés, de manera que la regulació del grup d'interés ha deixat de ser un element propi de models de tradició anglosaxona per a estendre's com un element important de la transparència i el bon govern en diferents tipus de sistemes polítics i institucionals.
Amb aquesta llei s'incorporen a la normativa de la Generalitat els principis reguladors que els organismes internacionals han plasmat en les seues recomanacions, i que estan duent a regular la transparència del grupo de interés en les institucions europees i en diversos estats europeus. No debades, i a falta d'una regulació estatal, els mateixos grups d'interés reclamen una normativa en la qual emparar-se a l'hora de mantenir contactes i influències legítimes amb l'administració, cosa que pot servir, també, per a fer públiques davant la societat les possibles bones pràctiques que es poden donar en les relacions dels grups d'interés amb les administracions públiques. Ara bé, és necessari que la regulació dels criteris de transparència i integritat en l'activitat d'influència, que té el seu origen en els sistemes polítics amb una concepció pluralista dels grups d'interés, s'adapte a les característiques pròpies del nostre model constitucional, que pel que fa a aquests grups és de caràcter corporativista. Així, la Constitució i les lleis reconeixen i garanteixen a determinades organitzacions un paper preeminent en la defensa dels interessos de certs col·lectius i en l'elaboració de les polítiques públiques que els afecten, per la qual cosa aquesta llei fa un tractament específic per a determinades entitats i activitats pel que fa a les condicions per a la realització de les funcions constitucionalment atribuïdes.
II
El Llibre verd sobre la iniciativa europea en favor de la transparència, elaborat per la Comissió Europea en maig del 2006, defineix l'activitat pròpia dels grups de pressió com una part legítima del sistema democràtic, independentment que aquesta activitat siga realitzada per particulars, empreses, organitzacions de la societat civil així com per altres grups d'interés o, fins i tot, firmes que treballen en nom de terceres persones, com a responsables de relacions institucionals, laboratoris d'idees (think tanks) o professionals de l'advocacia. Una activitat que ha de ser pública per tal que la ciutadania tinga ple accés a la informació sobre tot allò que incideix en el comportament de les institucions i de les autoritats. És aquest el motiu de la creació, en juny del 2008, del registre de grups d'interés de la comissió i de l'Acord, de 23 de juny de 2011, entre el Parlament Europeu i la Comissió Europea, relatiu a l'establiment d'un registre de transparència per a les organitzacions i les persones que treballen per compte propi que participen en l'elaboració i aplicació de les polítiques de la Unió Europea.
En qualsevol cas, els poders públics estan obligats a facilitar la participació de tota la ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i social, bé directament o mitjançant representants, tal com estableix la Constitució espanyola en els seus articles 9.2 i 23. A més a més, la Constitució també garanteix, en el seu article 103, l'objectivitat de l'administració pública en la consecució de l'interés general i la imparcialitat del personal funcionari en l'exercici del seu càrrec.
En el mateix sentit, l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix, en l'article 9, que «tots els valencians tenen dret a participar, de forma individual, o col·lectiva, en la vida política, econòmica, cultural i social de la Comunitat Valenciana» i que «la Generalitat promourà la participació dels agents socials i del conjunt de la societat civil en els afers públics». Igualment, recull el dret a una bona administració i l'accés als documents de les institucions i administracions públiques valencianes. Es tracta de drets que s'han plasmat en la Llei 2/2015, de 2 d'abril, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, que garanteix la transparència en l'activitat pública, i que inspiren també aquesta llei.
Reconeguts aquests drets, l'activitat d'influència i la mateixa existència dels grups d'interés no pot ser prohibida, sinó que ha de ser facilitada i inserida pacíficament en el marc de la convivència democràtica. La regulació dels grups d'interés ha de promoure vies transparents i honestes de participació i accés als poders públics, i alhora dificultar la influència indeguda i il·legítima.
Per la seua banda, el foment del diàleg transparent amb els grups d'interés de la societat valenciana i la seua implicació en el disseny de les polítiques públiques està també entre els criteris d'actuació que el Decret 56/2016, de 6 de maig, del Consell, pel qual aprova el Codi de bon govern de la Generalitat estableix per als càrrecs públics de l'Administració de la Generalitat i del sector públic instrumental, concretament en el seu article 38.2.
La Generalitat adopta aquesta llei en l'exercici de les seues competències i potestat d'autoorganització, segons que preveu l'article 49.1.1 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Aquesta llei se subjecta als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència que caracteritzen la bona regulació en l'exercici de la iniciativa legislativa, tot amb l'objectiu d'afavorir la transparència, la rendició de comptes, la regeneració democràtica i la responsabilitat en la gestió pública.
III
Aquesta llei s'estructura en cinc títols, trenta-quatre articles, dues disposicions addicionals, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
En el títol preliminar es regula l'objecte de la llei i el seu àmbit d'aplicació, cosa que implica no només fer explícita la finalitat que la norma pretén satisfer i identificar la realitat sobre la qual incideix, sinó també delimitar allò que ha d'entendre's com a activitat d'influència i caracteritzar les persones i organitzacions que hem de considerar grups d'interés.
El registre de grups d'interés està regulat en el títol segon. La creació i regulació d'aquest registre suposa l'aplicació, necessària i ineludible, dels principis de transparència i publicitat a la relació que l'administració pública estableix amb les persones i organitzacions que es consideren grups d'interés. Aquest títol es divideix en tres capítols, el primer dels quals fa referència al règim de funcionament del registre. La finalitat del registre, que té caràcter públic i gratuït, és donar coneixement a la ciutadania de la identitat d'aquestes persones i organitzacions així com de les activitats que aquestes realitzen davant la Generalitat. Això comporta un seguit d'obligacions i drets que configuren el sistema bàsic d'interrelació de l'administració pública valenciana amb els grups d'interés i que aporta seguretat jurídica en un àmbit que, fins ara, disposa d'un grau molt alt de discrecionalitat.
En el capítol segon s'estableix un codi de conducta per als grups d'interés i les persones que actuen en el seu nom, que és una concreció de les exigències ètiques i de transparència a què ha d'estar sotmesa la capacitat d'influir en les polítiques públiques. Es tracta d'un codi ètic mínim, d'obligat compliment, que pot ser completat amb codis de conducta més exigents aprovats pels mateixos grups d'interés, les seues organitzacions professionals i les persones que les representen o actuen en el seu nom.
Així mateix, en el capítol tercer es preveuen els mecanismes que es poden fer servir per a controlar la veracitat de les dades aportades al registre de grups d'interés, que consistiran en actuacions de verificació, procediments d'alerta, tramitació de denúncies i investigacions a l'efecte. La competència per a posar en marxa aquestes eines de control correspon a l'òrgan responsable del registre, tenint en compte la col·laboració que puga prestar la ciutadania en la detecció de possibles omissions i errors.
El títol tercer inclou la regulació del que la doctrina denomina habitualment petjada o empremta normativa, i que fa referència a la publicitat dels contactes que l'administració pública i els càrrecs públics i personal empleat públic de la Generalitat mantinguen amb els grups d'interés durant l'elaboració i adopció dels avantprojectes de llei i els projectes de decret. En aquest sentit, aquests contactes es plasmaran en un informe que haurà d'annexar-se als textos normatius i publicar-se en el portal de transparència de la Generalitat. L'objectiu és assegurar que la influència d'aquests grups en el desenvolupament de polítiques públiques mitjançant normes siga transparent i no desproporcionada. Aquests informes actuen també com a element de prevenció de la corrupció i de rendiment de comptes.
La possible participació prèvia del text d'avantprojectes de llei i de decrets del Consell es regula en el títol quart. Una participació que s'incardina en el procediment d'elaboració d'aquestes normes pel poder executiu, com una fase compatible i que no substitueix la utilització de les eines i tràmits de participació ciutadana i el tràmit d'audiència previstos en la normativa vigent. El resultat del procés de participació, que prepara la norma a adoptar pel Consell, en cap cas posa fi al procediment ni vincularà el Consell ni l'administració de la Generalitat, que podran deslligar-se'n sempre que el consideren inconvenient per a l'interés general, siga contrari a l'ordenament jurídic o que tracte sobre matèries no susceptibles de transacció.
Aquesta eina de participació persegueix millorar la qualitat de les normes, abundar en les pràctiques que defineixen el bon govern i reduir la litigiositat, en la mesura que es facilita la resolució de conflictes en els estadis anteriors a l'aprovació dels preceptes legals que han de regir situacions on convergeixen interessos diversos.
El títol cinqué recull un règim sancionador específic en matèria de grups d'interés, en el qual es tipifiquen els fets que s'han de considerar infracció i les sancions que poden comportar. De la mateixa manera, es clarifiquen els òrgans competents, en cada cas, per a incoar, instruir i resoldre els procediments sancionadors corresponents. Respecte als empleats públics, el règim disciplinari serà aplicable al personal funcionari públic i al personal eventual de la Generalitat; el personal laboral i estatutari es regirà per la seua normativa disciplinària específica.
Per altra banda, es diferencia el règim sancionador dels càrrecs públics de l'aplicable al personal funcionari públic i personal eventual i s'atribueix una major responsabilitat als primers, tenint en compte el poder superior que ostenten per a la presa de decisions.
Les dues disposicions addicionals inclouen els mecanismes de col·laboració que es podran adoptar amb la resta d'institucions i administracions públiques per a promoure la transparència en l'activitat d'influència en els seus àmbits respectius, i el règim específic de les Corts Valencianes, que hauran d'adaptar el seu règim i funcionament als principis i obligacions d'aquesta llei.
Finalment, les disposicions finals concreten l'habilitació per al desenvolupament de la llei i l'entrada en vigor, que queda diferida al cap de nou mesos de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l'administració de la Generalitat per a 2017.
TÍTOL I
Disposicions preliminars
Article 1. Objecte de la llei
1. L'objecte d'aquesta llei és regular l'activitat d'influència dels grups d'interés en l'àmbit de la Generalitat per tal d'assegurar la transparència en la participació dels grups d'interés en els processos d'elaboració i aplicació de polítiques públiques, projectes normatius i iniciatives parlamentàries, d'acord amb els principis de legalitat, publicitat, transparència, rendiment de comptes i responsabilitat en la gestió pública i la representació política.
2. L'activitat d'influència és un mitjà perquè sectors de la societat traslladen els seus posicionaments, preocupacions i arguments a la representació política i a les persones responsables de l'administració pública amb la intenció d'influir legítimament en l'elaboració i aplicació de polítiques públiques, projectes normatius i iniciatives parlamentàries que porten a terme.
3. En aquesta llei també es regula el procés especial de participació entre grups d'interés prèvia a l'elaboració de normes, per a garantir que, quan es realitzen aquests processos, es desenvolupen d'acord amb els principis de transparència, pluralitat, no-discriminació i participació efectiva dels grups d'interés.
Article 2. Àmbit subjectiu d'aplicació
Les disposicions d'aquesta llei s'apliquen a:
1. Els càrrecs públics i el personal empleat públic de l'administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, siga quin siga el seu règim jurídic.
A l'efecte d'aquesta llei, s'entendrà per càrrec públic les persones a què fa referència l'article 2 de la Llei 8/2016, de 28 d'octubre, de la Generalitat, d'incompatibilitats i conflictes d'interessos de persones amb càrrecs públics no electes, i, per personal empleat públic, tot el personal al servei de l'administració de la Generalitat i dels ens del seu sector públic instrumental. S'entén per sector públic instrumental els ens a què fa referència l'article 2.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
2. Les persones físiques i jurídiques i les entitats, xarxes o plataformes sense personalitat jurídica que tinguen la consideració de grup d'interés a l'efecte d'aquesta llei.
3. El títol II, relatiu al registre de grups d'interés de la Generalitat, també s'aplicarà a l'activitat d'influència que els grups d'interés realitzen en l'àmbit de les Corts davant els diputats i diputades, en els termes previstos en aquesta llei i en la regulació que establisquen les Corts en el seu reglament.
Article 3. Consideració de grup d'interés
1. Es consideren grups d'interés, a l'efecte d'aquesta llei, les persones físiques i les organitzacions, plataformes o xarxes que, tinguen o no personalitat jurídica i independentment del seu estatut jurídic, duguen a terme l'activitat a què fa referència l'article 4.
Estan també subjectes a aquesta llei les persones i les organitzacions que desenvolupen l'activitat d'influència descrita en l'article 4 en nom de terceres parts. S'entendran entre aquestes, quan realitzen l'activitat de l'article 4, les consultories de relacions públiques i els i les representants d'organitzacions no governamentals, de corporacions, d'empreses, d'associacions industrials o de professionals, de col·legis professionals, de sindicats, d'organitzacions empresarials, de tallers o grups d'idees, de despatxos de professionals del dret, d'organitzacions religioses o d'organitzacions acadèmiques, entre altres.
2. No estaran obligats a realitzar la inscripció en el registre de grups d'interés a què fa referència l'article 5, ni al compliment de les obligacions que se'n deriven per a la realització de les seues funcions, les entitats següents:
a) Les organitzacions intergovernamentals i les agències i organitzacions vinculades o dependents d'elles.
b) Les corporacions de dret públic quan realitzen funcions públiques, sense perjudici que puguen tindre la consideració de grups d'interés quan realitzen altres funcions.
c) Els partits polítics en l'exercici de les seues funcions constitucionals, sense perjudici que puguen tindre la consideració de grups d'interés les entitats creades o finançades per aquests.
3. No es consideren grups d'interés les persones físiques que actuen respecte d'assumptes que no impliquen interessos econòmics individuals que, per la seua dimensió o rellevància, siguen significatius.
Article 4. L'activitat d'influència
1. Es considera activitat d'influència, a l'efecte d'aquesta llei, tota comunicació directa o indirecta, oral o escrita, amb els subjectes inclosos en l'article 2.1 amb la finalitat d'influir en la presa de decisions públiques o en els processos d'elaboració i aplicació de polítiques públiques, projectes normatius o iniciatives parlamentàries, desenvolupada en nom d'una entitat o grup organitzat de caràcter privat o no governamental en benefici dels seus propis interessos o de terceres parts. Tot això sense perjudici de l'exercici del dret de manifestació i dels drets individuals de reunió i d'accés o petició.
2. No tenen la consideració d'activitat d'influència a l'efecte d'aquesta llei:
a) Les reunions i actes de caràcter merament protocol·lari.
b) Les activitats realitzades per entitats privades en execució de funcions públiques o de prestació de serveis públics, quan aquestes funcions estiguen delegades en virtut d'una llei.
c) La intervenció en processos de participació pública previstos en normes legals o reglamentàries.
d) La participació en òrgans col·legiats de consulta i participació de l'administració de la Generalitat i del sector públic instrumental regulats per normes legals o reglamentàries.
e) Les comunicacions i activitats, tant d'assessorament com destinades a obtenir informació sobre la naturalesa o l'abast de drets o obligacions de les persones, entitats sense ànim de lucre, empreses o grups d'empreses en l'aplicació d'una llei o per a l'exercici de drets o iniciatives establits per l'ordenament jurídic.
f) Les comunicacions i activitats realitzades entre els ens del sector públic instrumental de la Generalitat i els subjectes inclosos en l'article 2.2, en l'exercici de les activitats financeres sotmeses a l'ordenament jurídic privat.
g) Les activitats relatives a la prestació d'assessorament jurídic o professional vinculades directament a defensar els interessos afectats per procediments administratius.
h) Les activitats de conciliació o mediació i arbitratge dutes a cap en el marc de la seua normativa específica d'aplicació.
TÍTOL II
Registre de grups d'interés
Capítol I
Funcionament del registre de grups d'interés
Article 5. Naturalesa i àmbit
1. Es crea el Registre de Grups d'Interés de la Generalitat, mitjançant el qual es facilitarà la identificació pública i el control de l'activitat d'influència que realitzen els grups d'interés en els àmbits de l'administració de la Generalitat, el seu sector públic instrumental i les Corts.
2. El Registre de Grups d'Interés és un registre electrònic de naturalesa administrativa, públic, independent, obert i gratuït. Les dades que continga hauran d'estar disponibles i accessibles a través dels portals de transparència de l'administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental i del portal de les Corts, en els quals s'habilitarà un accés directe convenientment identificat i visible.
3. L'òrgan responsable del registre haurà de garantir que la informació relativa als grups d'interés es difonga en formats reutilitzables, que s'organitze la informació de manera que permeta identificar l'activitat que es realitza davant cadascuna de les institucions o administracions que integren el registre, i que aquestes puguen difondre la informació que els afecte de forma específica a través dels seus propis portals.
Article 6. Inscripció
1. Tots els grups d'interés inclosos en l'article 2.2 han d'estar inscrits en el registre de grups d'interés. Sense aquesta inscripció, els subjectes de l'article 2.2 no podran tindre reunions o entrevistes amb les persones de l'article 2.1 ni participar de les seues agendes de treball. Els càrrecs públics o empleats públics, abans de tindre reunions o entrevistes, els hauran d'advertir de l'obligatorietat de la inscripció, en el cas que no estiguen inscrits.
2. La inscripció es realitzarà a sol·licitud dels grups d'interés, mitjançant un formulari electrònic que s'establirà a l'efecte. La inscripció tindrà efectes des del moment que quede enregistrada la sol·licitud, però tindrà caràcter provisional fins que l'òrgan responsable del registre dicte la resolució corresponent. Si transcorregut el termini màxim de dos mesos no s'ha dictat resolució expressa, la sol·licitud s'entendrà estimada per silenci administratiu, i la inscripció adquirirà caràcter definitiu.
En el cas que la resolució siga desestimatòria haurà de ser motivada. Contra aquesta resolució es podran interposar els recursos previstos en la normativa que regula el procediment administratiu comú de les administracions públiques. La recepció, remissió i notificació de sol·licituds, declaracions, escrits i comunicacions entre l'òrgan responsable del registre i les persones interessades es farà efectiva a través de mitjans electrònics d'acord amb la legislació vigent en matèria de procediment administratiu.
3. La sol·licitud d'inscripció haurà d'incloure, almenys, informació relativa al nom o la raó social del grup d'interés, el tipus d'organització, les dades de contacte, la descripció de la finalitat i els objectius, els seus àmbits d'interés i el seu finançament. Entre la informació financera, que farà referència a l'últim exercici comptable tancat, s'inclourà el pressupost o el volum de negoci de l'organització, i s'indicarà la part imputable a l'activitat d'influència i l'import i l'origen dels fons rebuts de les administracions i institucions públiques.
En el cas d'organitzacions, també s'inclourà el càrrec de la persona que actue en el seu nom i, si és el cas, es podrà indicar si el grup d'interés inclou altres organitzacions o entitats que en formen part o si el grup d'interés forma part, al seu torn, d'altres associacions, agrupacions o federacions.
Si es realitza l'activitat d'influència per compte de terceres parts, també s'haurà d'indicar la identitat dels subjectes per als quals realitzen l'activitat d'influència i les quantitats econòmiques que reben per aquest concepte.
Reglamentàriament es definirà la informació bàsica i específica que els grups d'interés hauran d'aportar en funció de les diferents categories d'organitzacions que s'establisquen.
4. Junt amb la sol·licitud i la informació de l'apartat anterior, hauran de formular una declaració responsable per la qual es declara que es disposa de la documentació acreditativa corresponent i que es subscriuen l'acceptació del codi de conducta comú a què fa referència l'article 12 i les obligacions que comporta la inscripció.
5. Els grups d'interés, una vegada inscrits, podran actualitzar o modificar les seues dades i les de l'organització a la qual representen.
La baixa registral només la podrà practicar l'òrgan responsable del registre, d'ofici o a instància de les persones declarants mitjançant el formulari electrònic que s'habilite a l'efecte. En aquest cas, l'òrgan responsable haurà de formalitzar la baixa en el termini màxim de quinze dies des de la presentació del formulari per part del grup d'interés.
Article 7. Activitats que s'han d'inscriure
En el registre de grups d'interés es faran constar les activitats d'influència realitzades pels subjectes indicats en l'article 2.2, siga quin siga el canal o mitjà utilitzat, així com les contribucions i la participació voluntàries en consultes oficials sobre propostes normatives, polítiques públiques i altres processos participatius.
Article 8. Contingut
1. El registre de grups d'interés haurà d'incloure, com a mínim:
a) Una relació, ordenada per categories, de les persones i organitzacions incloses en l'article 2.2, així com la identificació de la seua seu.
b) La informació que han de subministrar les persones i organitzacions de l'article 2.2 d'acord amb el que estableix l'article 6.
c) Un codi de conducta comú, que inclourà almenys els aspectes indicats en l'article 12.
d) Els sistemes de seguiment i control dels incompliments del que estableix aquesta llei o del codi de conducta a què fa referència la lletra c.
2. El registre ha de donar publicitat, a través dels portals de transparència de la Generalitat, de les actuacions dels grups d'interés, especialment de les reunions i audiències tingudes amb les persones de l'article 2.1 i de les comunicacions, els informes i altres contribucions amb relació amb les matèries tractades. Amb aquesta finalitat, la informació i documentació generada s'elaborarà sota les premisses de transparència i reutilització, segons la normativa d'aplicació en la matèria.
3. Seran d'aplicació a la publicitat de les dades i de la informació del registre els límits previstos en la normativa vigent en matèria de transparència i, especialment, els previstos en la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
Article 9. Obligacions derivades de la inscripció
La inscripció en el registre de grups d'interés comporta les següents obligacions:
a) Acceptar que la informació proporcionada es faça pública.
b) Garantir que la informació proporcionada està completa i és correcta i fidedigna.
c) Complir el codi de conducta.
d) Acceptar l'aplicació del règim de control i fiscalització dels incompliments que estableix aquesta llei o del codi de conducta.
Article 10. Efectes de la inscripció
La inscripció en el registre de grups d'interés dóna dret a:
a) Presentar-se com a grup d'interés inscrit en el registre davant les persones incloses en l'article 2.1.
b) Fer constar la seua contribució en les consultes públiques en qualitat de grup d'interés.
c) Ser informat sobre actes i consultes públiques respecte de les activitats i iniciatives de l'administració de la Generalitat.
d) Rebre informació sobre l'activitat formativa i de divulgació que, organitzada per la Generalitat, puga ser del seu interés.
e) La utilització pública, a tots els nivells, de la seua condició de grup d'interés, per part del grup o persona inscrita.
f) L'obtenció d'una credencial identificativa com a grup d'interés inscrit en el registre.
Article 11. Adscripció i rendició de comptes
1. El Registre de Grups d'Interés serà únic, i serà organitzat i gestionat per l'administració de la Generalitat. L'òrgan responsable del registre actuarà amb autonomia en l'exercici de les seues funcions.
No obstant això, en el cas de l'activitat d'influència que es realitze en l'àmbit de les Corts, únicament correspondrà a aquest òrgan els actes d'inscripció. Les Corts definiran el seu àmbit subjectiu d'aplicació i les activitats que s'han d'inscriure, i establiran les potestats de seguiment, els sistemes de control i fiscalització i les mesures a aplicar en cas d'incompliment que els puguen correspondre en cada cas. En qualsevol cas, el funcionament del Registre de Grups d'Interés ha de respectar el dret dels diputats i diputades a exercir el seu mandat sense restriccions.
2. La persona titular del departament al qual estiga adscrit el registre trametrà al Consell i a les Corts un informe anual sobre l'activitat i el funcionament del registre duts a terme durant l'exercici i sobre les actuacions de control i fiscalització dels grups inscrits en aquest, i haurà de comparèixer davant la comissió parlamentària corresponent per a presentar-lo i retre'n comptes.
L'informe anual es trametrà també, a efectes informatius, al Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, i es publicarà en el Portal de Transparència de la Generalitat i en el portal de les Corts.
3. Sense perjudici del que estableix l'apartat anterior, les Corts establiran els mecanismes de rendició de comptes davant la mateixa institució amb relació a les actuacions de control i fiscalització de l'activitat dels grups d'interés realitzades en el seu àmbit.
Capítol II
Codis de conducta
Article 12. Codi comú de conducta
Els grups d'interés i les persones que actuen en el seu nom o representació quedaran sotmesos en la seua actuació al codi de conducta següent:
a) Actuar de manera transparent, identificant-se amb el seu nom o amb el de l'entitat per a la qual presta serveis.
b) Facilitar la informació relativa a la identitat de la persona o organització a qui representa o per a la qual treballa, així com els interessos, objectius o finalitats d'aquesta persona, organització o de la seua clientela.
c) Proporcionar informació actualitzada i no falsejada en el moment de la inscripció en el registre i mantenir-la actualitzada permanentment.
d) No incitar per cap mitjà les persones de l'article 2.1 a infringir la llei o les normes ètiques que els siguen aplicables.
e) No tractar d'influir de manera deshonesta en la presa de decisions o en l'obtenció d'informació.
f) No oferir regals, favors o serveis en condicions avantatjoses que puguen condicionar la neutralitat o objectivitat de les persones de l'article 2.1.
g) Informar les persones de l'article 2.1 amb qui es relacionen que estan actuant en qualitat de la seua inscripció en el registre de grups d'interés.
h) Acceptar que la informació proporcionada al registre de grups d'interés es faça pública.
i) Acceptar que es facen públiques les seues actuacions com a grup d'interés, especialment les reunions i audiències celebrades amb alts càrrecs i autoritats i les comunicacions, informes i altres contribucions en relació amb les matèries tractades.
j) Complir les mesures adoptades en cas d'incompliment de les obligacions establides per aquesta llei o pel codi de conducta.
k) Col·laborar amb l'òrgan administratiu responsable del registre per a dur a terme totes les actuacions de control i fiscalització a què es refereix el capítol tercer, proporcionant la documentació que se li requerisca i facilitant la realització de quantes accions de comprovació i inspecció siguen necessàries.
Article 13. Codis específics de conducta
Els grups d'interés, les seues organitzacions professionals i les persones que els representen o actuen en nom seu podran aprovar codis de conducta més exigents que el regulat en l'apartat anterior. Aquests codis es podran inscriure en el registre de grups d'interés com a específicament aplicables als grups d'interés i lobbistes a qui afecten i que específicament els subscriguen.
Capítol III
Sistemes de control i fiscalització
Article 14. Control i fiscalització de la informació registral
1. En l'àmbit de l'administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, l'òrgan responsable del registre efectuarà el control i fiscalització de la informació aportada pels grups d'interés inscrits en el registre mitjançant els mecanismes següents:
a) Actuacions de verificació.
b) Procediments d'alertes.
c) Procediment d'investigació i tramitació de denúncies.
2. En l'àmbit de les Corts, s'establiran els mecanismes necessaris per a garantir el control i la fiscalització de l'activitat dels grups d'interés i del compliment de les obligacions d'aquesta llei. No obstant això, correspon a l'òrgan responsable del registre requerir l'esmena de sol·licituds i demanar la seua modificació o millora en els termes previstos en l'article 68 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment comú de les administracions públiques.
3. Per a facilitar la presentació d'alertes i denúncies, es podran habilitar canals telemàtics accessibles des del Registre de Grups d'Interés.
Article 15. Actuacions de verificació de les dades registrals
L'òrgan responsable del registre efectuarà controls sobre la veracitat de les dades aportades per a la inscripció registral. En el cas que es detecte un error o omissió es requerirà la persona declarant perquè, dins d'un termini de deu dies, l'esmene, i se li indicarà que, en cas de no ser atès el requeriment, es podrà acordar l'inici del procediment sancionador corresponent.
En el mateix termini de deu dies, la persona declarant podrà també fer les al·legacions o aportar els documents que crega oportuns, si considera que no és procedent esmenar les dades.
Article 16. Procediments d'alerta
Qualsevol persona podrà alertar l'òrgan responsable del registre en relació amb alguna informació inclosa en aquest que siga errònia o que continga una omissió rellevant. Quan la informació registral no coincidisca amb la que s'ha posat de manifest en l'alerta, l'òrgan responsable del registre iniciarà les actuacions de verificació previstes en l'article 15.
Article 17. Procediment d'investigació i tramitació de denúncies
1. Qualsevol persona podrà formular una denúncia davant l'òrgan responsable del registre en el cas que aprecie incompliments del que disposa aquesta llei. Si es considera fonamentada, la denúncia podrà donar lloc a les actuacions de verificació previstes en l'article 15 o bé a iniciar d'ofici un procediment d'investigació a l'efecte. En el curs d'aquest procediment, l'òrgan competent podrà adoptar la suspensió cautelar de la inscripció, prèvia audiència del grup d'interés.
2. En el cas que, com a resultat del procediment d'investigació, s'aprecien indicis de la comissió d'infraccions contemplades en aquesta llei, se'n donarà trasllat a l'òrgan competent per a iniciar el procediment sancionador segons el títol V d'aquesta llei.
TÍTOL III
Publicitat dels contactes mantinguts amb grups d'interés
durant l'elaboració normativa
Article 18. Informe de participació de grups d'interés en els processos d'elaboració de normes
1. Quan les activitats dels grups d'interés previstes en l'article 4 tinguen la finalitat d'influir en l'elaboració i adopció d'avantprojectes de llei i de projectes de decret del Consell, la conselleria competent per a la seua tramitació emetrà un informe on conste la identitat de les persones de l'article 2.1 que hagen mantingut contactes, directes o indirectes, orals o escrits, amb qualsevol persona que actue en nom o defensa dels interessos del grup d'interés amb aquella finalitat. També es farà constar detalladament en l'informe la identitat d'aquestes persones, la data i l'objecte del contacte i la identificació dels grups d'interés per als quals actuen, així com la postura i pretensions del grup d'interés.
Aquest informe se substanciarà sense perjudici de la resta d'informes previstos en les normes que regulen la participació ciutadana o l'audiència pública en els projectes normatius.
2. En l'àmbit de les iniciatives legislatives de les Corts, aquesta institució haurà d'assegurar la publicitat dels contactes mantinguts amb els grups d'interés en el marc de l'elaboració i tramitació d'aquestes.
Article 19. Publicitat de l'informe
1. L'informe s'incorporarà a l'expedient del projecte normatiu, i s'annexarà a l'avantprojecte de llei que la persona titular de la conselleria competent eleve al Consell per a la seua aprovació o al projecte de decret quan aquest siga remés per a la seua aprovació al ple del Consell.
2. L'informe haurà de publicar-se a través dels portals de transparència de la Generalitat, d'acord amb el que estableix la normativa vigent en matèria de transparència, dins de l'apartat corresponent a l'expedient d'elaboració de la norma.
TÍTOL IV
Participació prèvia en l'elaboració de normes
Article 20. Procés de participació entre grups d'interés prèvia a l'elaboració de normes
1. Quan el Consell considere que, per l'elaboració i aprovació d'un projecte de llei o d'un decret del Consell, hi ha interessos que poden resultar afectats, podrà acordar, en funció de la matèria i a la vista de les circumstàncies concretes, dur a terme un procés especial de participació entre els grups que actuen en defensa d'aquells interessos. Aquest procés tindrà caràcter previ a l'inici del procediment d'elaboració d'aquestes normes regulat en els articles 42 i 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell.
2. L'acord d'inici d'aquest procés de participació entre els grups d'interés haurà d'identificar tots els interessos que puguen ser afectats per l'aprovació de la norma, d'acord amb els principis d'objectivitat, imparcialitat, pluralitat i no-discriminació, i podrà identificar grups d'interés afectats per a participar del procés en defensa d'aquells interessos.
3. Sense perjudici del que preveu l'apartat anterior, l'acord es farà públic i s'haurà d'obrir un tràmit perquè tots aquells grups amb possibles interessos afectats per la naturalesa de la norma que no hagen sigut identificats per l'administració puguen sol·licitar la seua incorporació al especial de participació. L'administració podrà acceptar aquestes sol·licituds o rebutjar-les de manera motivada, i aquesta informació serà pública.
4. L'acord designarà la persona o les persones, càrrecs públics o personal empleat públic que representaran l'administració en aquest procés. Així mateix, en l'acord d'inici també s'inclourà informació relativa a l'objecte del procés de participació i la tipologia del projecte normatiu que es pretén elaborar, el calendari estimat de la durada del procés i l'agenda provisional de treball.
5. Quan, una vegada realitzat el procés de participació entre grups d'interés prèvia a l'elaboració de normes, s'inicie la tramitació d'aquestes, s'haurà d'incloure el resultat d'aquest procés dins l'expedient d'elaboració de la norma que es publique en el portal de transparència.
Article 21. Principis del procés de participació
1. Una vegada acordat l'inici d'un procés especial de participació entre grups d'interés, l'administració de la Generalitat haurà de conduir aquest procés amb diligència i bona fe.
2. La persona o persones responsables de l'ordenació d'aquest procés hauran d'actuar imparcialment, garantiran la igualtat de les parts i ajudaran les persones participants en la negociació a aconseguir els compromisos i decisions que consideren adequats.
3. En el procés de participació es garantirà la pluralitat de les parts dels diferents interessos i la publicitat del resultat del procés.
4. Reglamentàriament es definiran les atribucions de les persones responsables de l'ordenació del procés, els requisits per als acords entre els grups d'interés i les normes de desenvolupament del procés de participació.
Article 22. Compatibilitat amb la participació ciutadana i l'audiència
1. La realització dels processos de participació entre els grups d'interés que es regula en aquest capítol és compatible i no substitueix la utilització de les eines i tràmits de participació ciutadana previstos en la normativa vigent ni les que realitze a iniciativa pròpia cada entitat o institució abans o durant la tramitació de projectes normatius. En particular, serà compatible amb el tràmit de consulta pública prèvia a l'elaboració de normes amb rang de llei o reglaments i amb els tràmits d'audiència i informació pública.
2. Quan s'haja realitzat un procés especial de participació entre grups d'interés prèvia a un decret del Consell, amb independència del resultat d'aquest procés i per tal de garantir la igualtat participativa, durant la tramitació d'aquest haurà d'efectuar-se necessàriament el tràmit d'audiència previst en l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell.
Article 23. Caràcter no vinculant del resultat del procés de participació
1. El resultat del procés de participació regulat en aquest capítol no vincularà el Consell ni l'administració de la Generalitat. En el cas que el Consell se separe del contingut del resultat del procés de participació, haurà de motivar les raons per les quals el contingut d'aquest no resulta convenient per a l'interés general, és contrari a l'ordenament jurídic o versa sobre matèries no susceptibles de transacció.
2. La desvinculació del Consell respecte del resultat del procés de participació no donarà lloc a cap indemnització a les persones participants en aquest procés.
TÍTOL V
Règim sancionador
Article 24. Principis generals
1. L'incompliment dels deures i les obligacions establides en aquesta llei per part de les persones indicades en l'article 2.1 i de les persones i les organitzacions que tenen la condició de grups d'interés d'acord amb l'article 2.2, comporta l'aplicació del règim sancionador regulat en aquest títol.
2. Són aplicables, en tot el que no determina aquest títol, els principis i preceptes generals sobre l'exercici de la potestat sancionadora i el procediment sancionador establits per la normativa aplicable en matèria de règim jurídic i procediment administratiu.
3. El contingut d'aquest capítol serà aplicable al personal funcionari públic i al personal eventual de la Generalitat. El règim disciplinari del personal laboral es regirà pel que disposa el conveni col·lectiu aplicable; i el del personal estatutari, per la seua normativa disciplinària específica.
4. Quan s'inicie un procediment sancionador com a conseqüència d'una denúncia en els termes establits en l'article 17, la incoació es comunicarà a la persona denunciant.
5. En l'àmbit parlamentari, seran les Corts les que, en virtut de la seua autonomia, definisquen el seu règim sancionador o les mesures que cal aplicar en cas d'incompliment.
Article 25. Subjectes responsables
Són responsables de les infraccions tipificades en aquest capítol:
a) Les persones indicades en l'article 2.1 a les quals és imputable una acció o omissió tipificada com a infracció, d'acord amb les funcions i les competències que tinguen atribuïdes.
b) Els subjectes a què fa referència l'article 2.2.
Article 26. Infraccions dels grups d'interés
A l'efecte d'aquesta llei, les faltes es classifiquen en greus i lleus.
Així, es consideren infraccions de les persones i organitzacions considerades grups d'interés les següents:
1. Infraccions greus:
a) Tractar d'influir de manera deshonesta en la presa de decisions públiques o en l'obtenció d'informació. S'entendrà com a deshonesta la utilització d'engany o l'oferiment de regals, favors o serveis en condicions avantatjoses que puguen condicionar la neutralitat o objectivitat de les persones de l'article 2.1, sense perjudici del que estableix el Codi penal.
b) Incitar les persones de l'article 2.1 a infringir la llei o les normes ètiques que els siguen aplicables.
c) Inscriure's en el registre de grups d'interés amb dades o documents falsos, o ometre deliberadament dades i documents que haurien de ser aportats al registre.
d) Mantenir contactes o reunions amb les persones de l'article 2.1 amb la finalitat de realitzar l'activitat d'influència sense estar inscrit en el registre de grups d'interés, amb una reiteració de dos o més vegades en el termini d'un any, tenint en compte el que hi ha establit en l'article 6.1.
e) Realitzar accions o omissions amb l'objectiu d'impedir o dificultar el desenvolupament adequat de les funcions de control i fiscalització previstes en el capítol tercer del títol II d'aquesta llei.
f) Ometre deliberadament la condició de grup d'interés en els seus contactes amb les persones de l'article 2.1 amb la finalitat de realitzar indirectament l'activitat d'influència sense la inscripció preceptiva en el registre de grups d'interés.
g) La comissió d'una falta lleu quan ja haja sigut sancionat, per resolució ferma, per una altra de la mateixa naturalesa en el termini de dos anys.
2. Infraccions lleus:
a) Incomplir les obligacions derivades del codi comú de conducta regulat en l'article 12.
b) Mantenir contactes o reunions amb les persones de l'article 2.1 amb la finalitat de realitzar l'activitat d'influència sense estar inscrit en el registre de grups d'interés, tenint en compte el que hi ha establit en l'article 6.1.
c) No atendre el requeriment previst en l'article 15 en el termini establit, quan no hi haja una causa que ho justifique.
d) No actualitzar la informació aportada al registre quan corresponga, sempre i quan s'estiga realitzant efectivament l'activitat d'influència.
Article 27. Infraccions dels càrrecs públics
1. Es considera una infracció per als càrrecs públics mantenir o consentir la inclusió en l'agenda de treball de reunions o entrevistes amb les persones o organitzacions considerades grups d'interés quan no hagen complit el deure d'inscripció en el registre de grups d'interés.
La infracció es considerarà greu o lleu en funció de la reincidència o reiteració de les reunions o entrevistes.
a) Es considerarà infracció greu quan la reiteració es produïsca tres o més vegades en el termini d'un any amb el mateix subjecte no inscrit en el registre de grups d'interés.
b) Es considerarà infracció lleu quan la reiteració es produïsca dues vegades en el termini d'un any amb el mateix subjecte no inscrit en el registre de grups d'interés.
2. També es considera una infracció per als càrrecs públics el fet de no donar publicitat de les reunions o entrevistes mantingudes, per ells mateixos o per empleats públics ordenats per ells, amb les persones o organitzacions considerades grups d'interés inscrites en el registre, quan tinguen l'obligació de publicar-ho segons el que preveu aquesta llei.
La infracció es considerarà greu o lleu en funció de la reincidència o reiteració de les reunions o entrevistes.
a) Es considerarà infracció greu quan la reiteració es produïsca tres o més vegades en el termini d'un any.
b) Es considerarà infracció lleu quan la reiteració es produïsca dues vegades en el termini d'un any.
3. Es considera una infracció greu per als càrrecs públics ordenar als empleats públics mantenir reunions o entrevistes de treball amb les persones o organitzacions considerades grups d'interés, quan no hagen complit el deure d'inscripció en el registre de grups d'interés.
Article 28. Infraccions del personal empleat públic
Es considera una infracció lleu per al personal empleat públic mantenir, sense coneixement ni instruccions prèvies del càrrec públic de què depenguen, reunions o entrevistes de treball el contingut de les quals revista les característiques descrites en l'article 4 d'aquesta llei, amb les persones o organitzacions considerades grups d'interés, quan no hagen complit el deure d'inscripció en el registre de grups d'interés, tenint en compte el que es disposa a l'article 6.1 i sense perjudici del que dispose la normativa específica aplicable en matèria de funció pública.
Article 29. Sancions als grups d'interés
1. Les sancions que es poden aplicar als subjectes a què fa referència l'article 2.2 són les següents:
a) Per la comissió d'infraccions greus:
1.r La declaració d'incompliment i la seua publicació en el portal de transparència de la Generalitat, en tot cas.
2.n Una multa d'entre 601 i 6.000 euros.
3.r La suspensió de la inscripció en el registre de grups d'interés durant un període d'un a dos anys.
4.t Les sancions previstes en els punts 2 i 3 de l'apartat a de manera conjunta.
b) Per la comissió d'infraccions lleus:
1.r La declaració d'incompliment i la seua publicació en el portal de transparència de la Generalitat.
2.n Una multa de fins a 600 euros.
3.r L'advertència per l'incompliment.
4.t Dues de les sancions previstes en els punts 1, 2 i 3 de l'apartat b, de manera conjunta.
2. La suspensió de la inscripció en el registre comporta la impossibilitat de realitzar l'activitat d'influència enfront de l'administració ni beneficiar-se de cap dels efectes de la inscripció durant el termini que s'establisca, així com la publicació de la sanció en el registre. La suspensió no implicarà la supressió de les dades del registre, que continuaran sent públiques i faran constar aquesta circumstància.
Article 30. Sancions als càrrecs públics
Les sancions que es poden aplicar als càrrecs públics de l'administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental són les següents:
1. Per la comissió d'infraccions greus:
a) Una multa d'entre 601 i 6.000 euros.
b) La declaració de l'incompliment i la seua publicació en el portal de transparència de la Generalitat.
c) Les sancions previstes en les lletres a i b d'aquest apartat de manera conjunta.
2. Per la comissió d'infraccions lleus:
a) L'advertència per l'incompliment.
b) Una multa de fins a 600 euros.
c) Les sancions previstes en les lletres a i b d'aquest apartat de manera conjunta.
Article 31. Sancions al personal empleat públic
Les sancions aplicables al personal empleat públic de l'administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental per la comissió d'infraccions tipificades per aquesta llei són les establides en els règims disciplinaris corresponents d'aplicació.
Article 32. Procediment sancionador
El procediment per a la imposició de les sancions previstes en l'article anterior serà el previst per al règim disciplinari funcionarial, estatutari o laboral que en cada cas resulte aplicable. En la resta de casos se seguirà el que disposa la normativa reguladora de l'exercici de la potestat sancionadora.
Article 33. Competència sancionadora
1. Els òrgans competents per a ordenar la incoació del procediment sancionador són:
a) El Consell, quan es tracte d'algun o alguna dels seus membres, de la persona titular d'una secretaria autonòmica o d'alguna de les persones físiques o jurídiques a què fa referència l'article 2.2.
b) La persona titular del departament competent en matèria de transparència, en el cas d'altres alts càrrecs de l'administració de la Generalitat o del seu sector públic instrumental diferents dels anteriors.
c) Els òrgans competents determinats en la normativa sectorial corresponent, en el cas de personal empleat públic de l'administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental.
2. La competència per a instruir el procediment sancionador correspon als òrgans següents:
a) L'òrgan del departament competent en matèria de transparència que es determine reglamentàriament, en el cas que la persona responsable de la infracció siga membre del Consell, titular d'una secretaria autonòmica, càrrec públic de l'administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental o alguna de les persones físiques o jurídiques a què fa referència l'article 2.2.
b) Els òrgans que determina la normativa sectorial corresponent, en el cas que la persona responsable de la infracció siga personal empleat públic.
3. Els òrgans competents per a resoldre els procediments sancionadors són:
a) El Consell, quan el procediment sancionador afecte algun membre del Consell o persona titular d'una secretaria autonòmica. En el cas que afecte els subjectes inclosos en l'article 2.2, serà competència del Consell la resolució dels procediments per la comissió d'infraccions greus.
b) La persona titular del departament competent en matèria de transparència, en el cas de la resta de càrrecs públics de l'administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental. En aquest cas haurà d'escoltar, de manera prèvia a la resolució del procediment, el criteri de la persona titular del departament on preste serveis la persona afectada o de qui depenga l'entitat pública on preste servei aquesta persona.
La persona titular del departament competent en matèria de transparència serà també competent per a sancionar les persones físiques o jurídiques a què fa referència l'article 2.2 en el cas dels procediments per la comissió d'infraccions lleus.
4. En el cas d'alts càrrecs adscrits al departament competent en matèria de transparència, les competències establides en els apartats 1.b, 2.a i 3.b del present article seran exercides pel titular del departament competent en matèria d'administracions públiques.
5. En l'àmbit de les Corts, el reglament parlamentari o els òrgans de govern de la institució determinaran els òrgans que exerciran les competències per a aplicar les sancions o les mesures davant els incompliments que, si escau, s'establisquen.
Article 34. Prescripció de les infraccions i les sancions
1. El termini de prescripció de les infraccions serà de dos anys per a les greus i d'un any per a les lleus.
2. El termini de prescripció de les sancions serà de dos anys per a les sancions per la comissió d'infraccions greus i d'un any per a les sancions per la comissió d'infraccions lleus.
3. En el cas d'infraccions comeses per funcionaris públics o personal eventual, el termini de prescripció serà l'establit en la normativa reguladora del règim disciplinari que siga aplicable.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Col·laboració amb altres institucions i administracions públiques
1. La Generalitat col·laborarà amb la resta d'institucions i administracions públiques de la Comunitat Valenciana, particularment amb els ens de l'administració local, per a promoure la transparència dels grups d'interés en els seus àmbits respectius. En particular, es podran adoptar els mecanismes de col·laboració oportuns i els criteris d'interoperabilitat necessaris per a garantir la transparència de l'activitat dels grups d'interés en l'àmbit de cada institució o administració mitjançant l'adhesió d'aquestes al registre de grups d'interés de la Generalitat.
2. Sense perjudici del que estableix l'apartat anterior, en el cas que les institucions o administracions públiques de la Comunitat Valenciana no incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei creen, en virtut de la seua autonomia, els seus propis registres de grups d'interés, s'adoptaran mecanismes de col·laboració perquè es puga accedir a aquests registres mitjançant el registre de grups d'interés de la Generalitat i es garantisca la interoperabilitat i el reconeixement recíproc de les inscripcions.
Segona. Règim específic de les Corts Valencianes
D'acord amb el règim institucional i la independència de les Corts, aquesta institució promourà, en el termini màxim de nou mesos des de la publicació d'aquesta llei, les modificacions necessàries del seu reglament o de les seues normes per a adaptar el seu règim i funcionament als principis i obligacions que conté aquesta llei. En particular:
a) Regular l'organització del registre de grups d'interés en el seu àmbit.
b) Definir l'àmbit subjectiu d'aplicació.
c) Regular la transparència dels grups d'interés en l'àmbit parlamentari per a assegurar la publicitat de la seua activitat d'influència, amb la definició de les activitats que s'han d'inscriure, d'acord amb les seues particularitats.
d) Crear codis de conducta dirigits als grups d'interés que realitzen la seua activitat en l'àmbit parlamentari.
e) Establir els sistemes de control i fiscalització adients per a garantir el compliment de les normes de transparència dels grups d'interés en l'àmbit parlamentari.
f) Regular la publicitat dels contactes mantinguts amb els grups d'interés en el marc de l'elaboració i tramitació d'iniciatives legislatives i de les seues aportacions.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen al que disposa aquesta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació normativa
1. Es faculta el Consell per a dictar les disposicions necessàries per al desplegament i l'aplicació d'aquesta llei en l'àmbit de l'administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, així com per a establir els protocols d'actuació que es consideren necessaris per a la seua aplicació.
2. El Consell aprovarà el desplegament reglamentari necessari per al funcionament del Registre de Grups d'Interés en l'àmbit de l'administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental en el termini màxim de nou mesos des de la publicació d'aquesta llei en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Segona. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor al cap de nou mesos de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.
València, 10 de desembre de 2018
El president de la Generalitat,
Ximo Puig i Ferrer