Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Corts Valencianes
  Grup temàtic: Legislació, Ocupació pública
  Matèries: Funció pública
  Descriptors:
  	Temàtics: funcionari, funció pública, Parlament regional , Corts Valencianes, monografies

ACORD 314/X, de 12 de novembre de 2019, de la Mesa de les Corts Valencianes, pel qual s'aprova l'aplicació, al personal de la cambra, de les reformes incorporades en matèria de permisos i llicències per l'Estatut bàsic de l'empleat públic, la Llei d'ordenació i gestió de la funció pública valenciana i el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, que figuren en el document annex a l'acord. [2019/11242]



La Mesa de les Corts Valencianes ha tingut coneixement de la proposta que eleva la Mesa Negociadora del Personal de les Corts Valencianes per a l'aplicació de la disposició addicional tercera de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes en matèria de permisos i llicències.



La comissió tècnica integrada pel Consell de Personal de les Corts Valencianes i la representació de les Corts Valencianes, constituïda en virtut de l'acord adoptat per la Mesa de les Corts Valencianes el dia 4 d'abril de 2017, s'ha reunit els dies 16, 18 i 26 de setembre, i 3, 16, 18, 23 i 25 d'octubre de 2019 per a examinar la possible aplicació de la disposició addicional tercera de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes en matèria de permisos i llicències i sotmetre, si escau, el resultat del seu treball a la Mesa Negociadora del Personal de les Corts Valencianes i finalment a la Mesa de les Corts Valencianes.



La Mesa Negociadora del Personal de les Corts Valencianes, en la reunió del dia 29 d'octubre de 2019, ha pres coneixement dels documents elaborats per la comissió tècnica i hi ha manifestat per unanimitat el seu parer favorable, motiu pel qual la vicepresidenta primera de les Corts Valencianes ha tramès les propostes esmentades a la Mesa de les Corts Valencianes perquè siguen aprovades per l'òrgan rector de la cambra.

L'Estatut del personal de les Corts Valencianes (EPCV), aprovat pel Ple de les Corts Valencianes el 16 de juny de 2010 (text consolidat, BOCV número 320, de 15.11.2018), regula els permisos i les llicències aplicables al personal de les Corts Valencianes en els articles del 15 al 31.

Per la seua banda, el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (EBEP), regula en l'article 48 els permisos dels funcionaris públics, i en l'article 49, els permisos per motius de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, per raó de violència de gènere i per a les víctimes de terrorisme i els seus familiars directes, i aquests últims tenen, com a condicions mínimes, les establides en el precepte esmentat de l'EBEP. Aquests preceptes tenen la redacció que els va donar l'article 3 del Reial Decret llei 6/2019, d'1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes en el treball i l'ocupació, el qual va introduir en l'EBEP una nova disposició transitòria novena, amb la redacció següent:



«Disposició transitòria novena. Aplicació progressiva del permís del progenitor diferent de la mare biològica per a empleats públics segons el que preveu el Reial Decret llei 6/2019, d'1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes en el treball i l'ocupació.

La duració del permís del progenitor diferent de la mare biològica per naixement, guarda amb finalitats d'adopció, acolliment o adopció a què es refereix l'apartat c de l'article 49 d'aquesta norma, en la redacció que en fa el Reial decret llei 6/2019, d'1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes en el treball i l'ocupació, s'incrementa de forma progressiva, de manera que:

a) El 2019 la duració del permís serà de vuit setmanes; les dues primeres setmanes han de ser ininterrompudes i immediatament posteriors a la data del naixement, de la decisió judicial de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment o de la decisió judicial per la qual es constituïsca l'adopció. Les sis setmanes restants poden ser de gaudi interromput; ja siga després de les sis setmanes immediates posteriors al període de descans obligatori per a la mare, o bé després de la finalització dels permisos que contenen els apartats a i b de l'article 49 o de la suspensió del contracte per naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment.

b) El 2020 la duració del permís serà de dotze setmanes; les quatre primeres setmanes han de ser ininterrompudes i immediatament posteriors a la data del naixement, de la decisió judicial de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment o de la decisió judicial per la qual es constituïsca l'adopció. Les vuit setmanes restants poden ser de gaudi interromput; ja siga després de les sis setmanes immediates posteriors al període de descans obligatori per a la mare, o bé després de la finalització dels permisos que contenen els apartats a i b de l'article 49 o de la suspensió del contracte per naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment.

c) Finalment, el 2021 la duració del permís serà de setze setmanes; les sis primeres setmanes han de ser ininterrompudes i immediatament posteriors a la data del naixement, de la decisió judicial de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment o de la decisió judicial per la qual es constituïsca l'adopció. Les deu setmanes restants poden ser de gaudi interromput; ja siga després de les sis setmanes immediates posteriors al període de descans obligatori per a la mare, o bé després de la finalització dels permisos que contenen els apartats a i b de l'article 49 o de la suspensió del contracte per naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment.»

Segons es declara en el preàmbul del Reial Decret llei 6/2019, d'1 de març, l'article 3 d'aquest determina la modificació de l'EBEP i és un reflex en el sector públic de les mesures plantejades per a la resta de les treballadores i els treballadors. Els articles 2 i 3 equiparen, en els respectius àmbits d'aplicació, la duració dels permisos per naixement de fill o filla d'ambdós progenitors. Aquesta equiparació respon a l'existència d'una clara voluntat i demanda social. Els poders públics no poden desatendre aquesta demanda que, d'altra banda, és una exigència derivada dels articles 9.2 i 14 de la Constitució, dels articles 2 i 3.2 del Tractat de la Unió Europea i dels articles 21 i 23 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea. D'aquesta manera es fa un pas important en la consecució de la igualtat real i efectiva entre homes i dones, en la promoció de la conciliació de la vida personal i familiar, i en el principi de corresponsabilitat entre ambdós progenitors, elements ambdós essencials per al compliment del principi d'igualtat de tracte i d'oportunitats entre homes i dones en tots els àmbits. Aquesta equiparació es du a terme de forma progressiva, en els termes que preveuen les disposicions transitòries de l'EBEP introduïdes per aquest reial decret llei.



La Llei 10/2010, de 9 de juliol, d'ordenació i gestió de la funció pública valenciana (LOiGFPV), regula en l'article 69 els permisos, i en l'article 70, les llicències dels funcionaris i funcionàries públics inclosos en l'àmbit d'aplicació de la llei. Complementàriament, el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'administració de la Generalitat (DOGV 8518, 31.03.2019), dedica els articles del 20 al 41 a la regulació dels permisos, i els articles del 42 al 49, a la regulació de les llicències del personal funcionari de l'administració de la Generalitat entesa en els termes establits en l'article 4 de la LOiGFPV.



El Decret 42/2019 del Consell parteix de la premissa que el Reial Decret llei 6/2019, d'1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes en el treball i l'ocupació, ha introduït en el text de l'EBEP modificacions importants relatives a aquesta matèria que igualment han de ser previstes per la normativa autonòmica. D'altra banda, fruit de la negociació amb les organitzacions sindicals, s'han subscrit diversos acords que milloren les condicions de treball del personal funcionari. En el rerefons d'aquest conjunt de mesures està la consideració que «L'assoliment de la igualtat efectiva entre dones i homes ha de ser un objectiu prioritari, i per a aconseguir-la resulta fonamental, entre altres, fomentar i impulsar mesures que faciliten la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, conciliació entesa com aquella que possibilita que qualsevol persona treballadora puga mantenir, al mateix temps, una carrera professional plena i, alhora, exercir el seu dret a cura de la seua família, el desenvolupament de la seua personalitat, la seua formació o el gaudi del seu oci i temps lliure» (preàmbul del Decret 42/2019).



La conseqüència d'allò que s'ha exposat anteriorment és que hi ha un conjunt de reformes en els permisos i les llicències regulats per l'EPCV i un conjunt de permisos i llicències ni tan sols previstos en l'EPCV que evidencien la falta d'actualització de l'EPCV en aquesta matèria, en què s'ha avançat tant en la legislació bàsica dictada per l'Estat per a la regulació del règim estatutari dels funcionaris públics com en la legislació aprovada per les Corts Valencianes reguladora de la funció pública valenciana.

Aquest és clarament l'àmbit d'aplicació de la disposició addicional tercera de l'EPCV introduïda mitjançant la modificació de l'EPCV que va ser aprovada pel Ple de les Corts Valencianes el 25 d'octubre de 2018 (BOCV número 316, de 9 de novembre), mitjançant la qual s'assigna a la Mesa de les Corts Valencianes la potestat extraordinària d'introduir en el text de l'EPCV, en matèria de permisos i llicències, les reformes que s'establisquen en l'EBEP, en la LOiGFPV o en les normes que es consideren aplicables. Tot això sense perjudici d'incorporar-ne posteriorment el text a l'Estatut del personal de les Corts Valencianes mitjançant la modificació d'aquest (Estatut del personal de les Corts Valencianes, text consolidat, BOCV número 320, de 15.11.2018).



Els serveis jurídics han emès un informe en què es conclou que és d'acord amb el dret la proposta d'acord que la Mesa Negociadora del Personal de les Corts Valencianes eleva a la Mesa de les Corts Valencianes per a l'aplicació de la disposició addicional tercera de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes en matèria de permisos i llicències.



La Intervenció de les Corts Valencianes ha emès un informe de fiscalització favorable, en compliment d'allò que s'ha disposat en les Normes de fiscalització de les despeses que hagen de finançar-se amb càrrec al pressupost de les Corts Valencianes, aprovada per la Mesa de les Corts Valencianes d'acord amb la Comissió de Govern Interior.

En virtut d'allò que s'ha exposat anteriorment, la Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia 12 de novembre de 2019, ha adoptat el següent





ACORD



Primer

Aprovar l'aplicació al personal de les Corts Valencianes de les reformes incorporades en matèria de permisos i llicències per l'Estatut bàsic de l'empleat públic, la Llei d'ordenació i gestió de la funció pública valenciana i el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'administració de la Generalitat, que es detallen en el document que s'adjunta com a annex a aquest acord. Tot això sense perjudici d'incorporar posteriorment el text d'aquestes reformes a l'Estatut del personal de les Corts Valencianes mitjançant la modificació d'aquest.





Segon

Notificar aquest acord al Consell de Personal de les Corts Valencianes, a la Mesa Negociadora del Personal de les Corts Valencianes i a tots els serveis de la Secretaria General.



Tercer

Aquest acord es publicarà en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, publicació a partir de la qual entrarà en vigor.



Palau de les Corts Valencianes

València, 12 de novembre de 2019



El president,

ENRIC MORERA I CATALÀ



La secretària primera,

CRISTINA CABEDO LABORDA









ANNEX

ACORD DE LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES QUE APROVA L'APLICACIÓ AL PERSONAL DE LES CORTS VALENCIANES DE LES REFORMES QUE EN MATÈRIA DE PERMISOS I LLICÈNCIES S'ESTABLEIXEN EN L'ESTATUT BÀSIC DE l'EMPLEAT PÚBLIC, EN LA LLEI D'ORDENACIÓ I GESTIÓ DE LA FUNCIÓ PÚBLICA VALENCIANA O EN ALTRES NORMES QUE ES CONSIDEREN APLICABLES



La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia 12 de novembre de 2019, de conformitat amb la disposició addicional tercera de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes i amb l'acord previ de la Mesa Negociadora del Personal de les Corts Valencianes, ha aprovat l'aplicació al personal de les Corts Valencianes de les reformes incorporades en matèria de permisos i llicències per l'Estatut bàsic de l'empleat públic, la Llei d'ordenació i gestió de la funció pública valenciana i el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'administració de la Generalitat. Tot això, sense perjudici d'incorporar posteriorment el text d'aquestes reformes a l'Estatut del personal de les Corts Valencianes mitjançant la modificació d'aquest.

Les reformes aplicables al personal de les Corts Valencianes en matèria de permisos i llicències són les que es detallen a continuació:



Article 15 bis (nou) de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes. Definicions

Cal afegir un article 15 bis (nou) a l'Estatut del personal de les Corts Valencianes que incorpore les definicions regulades en l'article 2 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, amb la redacció següent:

«A l'efecte del que disposen l'Estatut del personal de les Corts Valencianes i les normes que el desenvolupen, s'entén per:

a) Parella de fet: persona que, respecte de la persona de referència, manté una relació que pot acreditar a través de la inscripció en un registre públic oficial d'unions de fet.

b) Familiar de primer grau en línia directa, per consanguinitat o afinitat: mares i pares, filles i fills, mares i pares polítics, cònjuge o parella de fet de la filla o fill i filles i fills del cònjuge o parella de fet, sense perjudici del que puga establir la normativa civil.



c) Familiar de segon grau en línia directa o col·lateral, per consanguinitat: germans i germanes, avis i àvies, nets i netes; o per afinitat: avis i àvies, nets i netes del cònjuge o parella de fet, i cunyats o cunyades, entenent per tal el cònjuge o parella de fet de la germana o germà, o bé la germana o germà del cònjuge o parella de fet, sense perjudici del que puga establir la normativa civil.



d) Necessitar dedicació especial o atenció continuada: suposa que és necessari que el subjecte reba tractament, atenció, cures o assistència continuada per terceres persones a causa de problemes de salut, entesa aquesta última com a benestar físic, psíquic i social. Així mateix, s'entenen incloses en aquesta situació les persones que tenen reconeguda la situació de dependència en qualsevol dels seus graus.

e) Informe de l'òrgan competent de l'administració sanitària: informe de la inspectora o inspector mèdic de zona o, si el tractament es rep en l'hospital, informe del facultatiu responsable del pacient.

f) Tenir a càrrec seu: relació de dependència que no implica convivència.

g) Atenció directa: relació de dependència que implica convivència.



h) Malaltia greu: inclou l'hospitalització, la intervenció quirúrgica sense hospitalització que requerisca repòs domiciliari o aquella malaltia la gravetat o necessitat d'atenció continuada de la qual siga acreditada pel facultatiu responsable del pacient.

i) Guarda legal o custòdia: Guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, tant temporal com permanent, com també guarda legal d'una altra persona.

j) Sota la denominació de víctima de violència terrorista s'entén inclòs el personal funcionari que ha patit danys físics o psíquics com a conseqüència de l'activitat terrorista, el seu cònjuge o persona amb anàloga relació d'afectivitat i les filles i fills de les persones ferides i difuntes, sempre que tinguen la condició de personal funcionari i de víctimes de terrorisme d'acord amb la legislació vigent, com també les funcionàries i els funcionaris amenaçats en els termes de l'article 5 de la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de reconeixement i protecció integral a les víctimes del terrorisme, amb el reconeixement previ del Ministeri de l'Interior o de sentència judicial ferma.



k) Relació de dependència: Estat en què es troben les persones que, per raons derivades de l'edat, la malaltia o la diversitat funcional, requereixen l'atenció d'una altra o altres persones per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària.»



Article 16 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes. Permís per matrimoni o unió de fet, separació o divorci

Cal substituir l'apartat 2 de l'article 16 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes pel text de l'apartat 4, de l'article 21, del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, però mantenint la distància de 300 quilòmetres per al gaudi del segon dia de permís. L'apartat 2 de l'article 16 Estatut del personal de les Corts Valencianes queda redactat de la manera següent:

«Així mateix, el personal té dret a permís, tant pel dia de la celebració del seu matrimoni o inscripció de la seua unió de fet com pel d'un familiar dins del segon grau de consanguinitat o afinitat.



Si el lloc en què es realitza la celebració supera la distància de 300 quilòmetres, computats des de la localitat de residència del personal esmentat, el permís és de dos dies naturals consecutius.»



Article 17 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes. Permís per naixement adopció o acolliment

Apartat 1. Cal substituir la redacció actual de l'apartat 1 de l'article 17 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes pel contingut de l'article 49.a de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, al qual es remet l'article 24 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, però mantenint la duració del permís en disset setmanes. Aquest apartat 1 de l'article 17 té la redacció següent:

«Permís per naixement per a la mare biològica: té una duració de disset setmanes, de les quals les sis setmanes immediates posteriors al part han de ser en tot cas de descans obligatori i ininterrompudes. Aquest permís s'amplia en dues setmanes més en el supòsit de discapacitat del fill o filla i, per cada fill o filla a partir del segon en els supòsits de part múltiple, una para cadascun dels progenitors.



No obstant això, en cas de defunció de la mare, l'altre progenitor pot fer ús de la totalitat o, si escau, de la part que reste de permís.



En el cas que ambdós progenitors treballen i transcorregudes les sis primeres setmanes de descans obligatori, el període de gaudi d'aquest permís pot dur-se a terme a voluntat d'aquells, de manera interrompuda, i exercitar-se des de la finalització del descans obligatori posterior al part fins que el fill o la filla complisca dotze mesos. En el cas del gaudi interromput es requereix, per a cada període de gaudi, un preavís de com a mínim 15 dies i es realitzarà per setmanes completes.



Aquest permís pot gaudir-se a jornada completa o a temps parcial, quan les necessitats del servei ho permeten i en els termes que reglamentàriament es determinen, d'acord amb les regles establides en aquest article.

En els casos de part prematur i en aquells en què, per qualsevol altra causa, el nounat ha de romandre hospitalitzat a continuació del part, aquest permís s'ampliarà en tants dies com el nounat es trobe hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.

En el supòsit de defunció del fill o filla, el període de duració del permís no es redueix, llevat que, una vegada finalitzades les sis setmanes de descans obligatori, se sol·licite la reincorporació al lloc de treball.

Durant el gaudi d'aquest permís, una vegada finalitzat el període de descans obligatori, es pot participar en els cursos de formació que convoque l'administració.»

Cal afegir un paràgraf vuité nou a l'apartat 1 de l'article 17 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes (procedeix de l'article 49.c de l'Estatut bàsic de l'empleat públic) amb la redacció següent:

«En els casos previstos en aquest apartat, el temps transcorregut durant el gaudi d'aquests permisos s'ha de computar com de servei efectiu a tots els efectes, i s'ha de garantir la plenitud de drets econòmics de la funcionària i, si escau, de l'altre progenitor funcionari, durant tot el període de duració del permís, i, si escau, durant els períodes posteriors al gaudi d'aquest, si, d'acord amb la normativa aplicable, el dret a percebre algun concepte retributiu es determina en funció del període de gaudi del permís.»

Apartat 2. Cal substituir tot el contingut dels apartats 2 i 4 de l'article 17 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes per la redacció de l'article 49.b de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, al qual es remet l'article 24 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, però mantenint la duració del permís en disset setmanes, amb la redacció següent:



«Permís per adopció, per guarda amb finalitats d'adopció, o acolliment, tant temporal com permanent: té una duració de disset setmanes. Sis setmanes han de gaudir-se a jornada completa de forma obligatòria i ininterrompuda immediatament després de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció o bé de la decisió administrativa de guarda amb finalitats d'adopció o d'acolliment.

En el cas que ambdós progenitors treballen i transcorregudes les sis primeres setmanes de descans obligatori, el període de gaudi d'aquest permís pot dur-se a terme de manera interrompuda i exercitar-se des de la finalització del descans obligatori posterior al fet causant fins que el fill o la filla complisca dotze mesos. En el cas del gaudi interromput es requereix, per a cada període de gaudi, un preavís de com a mínim 15 dies i s'ha de realitzar per setmanes completes.

Aquest permís s'amplia en dues setmanes més en el supòsit de discapacitat del menor adoptat o acollit i per cada fill o filla, a partir del segon, en els supòsits d'adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment múltiple, una para cadascun dels progenitors.

Així mateix, aquest permís s'amplia en dues setmanes en els supòsits d'adopció o acolliment de menors que, per les seues circumstàncies i experiències personals o que, per provenir de l'estranger, tinguen especials dificultats d'inserció social i familiar, degudament acreditades pels serveis socials competents.

El còmput del termini es compta a elecció del progenitor, a partir de la decisió administrativa de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, o a partir de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció, sense que en cap cas un mateix menor puga donar dret a diversos períodes de gaudi d'aquest permís.

Si és necessari el desplaçament previ dels progenitors al país d'origen de l'adoptat, en els casos d'adopció o acolliment internacional, es té dret, a més, a un permís de fins a dos mesos de duració, i durant aquest període s'han de percebre exclusivament les retribucions bàsiques.



Amb independència del permís de fins a dos mesos previst en el paràgraf anterior i per al supòsit previst en el paràgraf, el permís per adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, tant temporal com permanent, pot iniciar-se fins a quatre setmanes abans de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció o la decisió administrativa o judicial d'acolliment.

El gaudi del permís per adopció o acolliment internacional de fins a dos mesos de duració pot fraccionar-se o ser continuat, en funció de la tramitació que es requerisca en el país d'origen de la persona adoptada.



Durant el gaudi d'aquest permís es pot participar en els cursos de formació que convoque l'administració.

Els supòsits d'adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, tant temporal com permanent, previstos en aquest article són els que s'estableixen així en el Codi civil o en les lleis civils de les comunitats autònomes que els regulen, i l'acolliment temporal ha de tenir una duració no inferior a un any.

En els casos previstos en aquest apartat, el temps transcorregut durant el gaudi d'aquests permisos es computa com de servei efectiu a tots els efectes, i es garanteix la plenitud de drets econòmics de la funcionària i, si escau, de l'altre progenitor funcionari, durant tot el període de duració del permís i, si escau, durant els períodes posteriors al gaudi d'aquest, si, d'acord amb la normativa aplicable, el dret a percebre algun concepte retributiu es determina en funció del període de gaudi del permís.»



Article 17 bis (nou) de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes. Permís per estat de gestació

Cal incorporar a l'Estatut del personal de les Corts Valencianes un article 17 bis (nou) que regula un permís nou, no previst en el text actual, i regulat per l'article 32 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, amb la mateixa denominació i el mateix contingut que l'esmentat article 32. L'article 17 bis nou de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes queda redactat de la manera següent:



«Les empleades públiques en estat de gestació gaudiran d'un permís retribuït, a partir del dia primer de la setmana 37 d'embaràs, fins a la data de part.

En el supòsit de gestació múltiple, aquest permís pot iniciar-se el primer dia de la setmana 35 d'embaràs, fins a la data del part.»



Article 18 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes. Permís per paternitat

Cal substituir el contingut de l'article 18 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes pel contingut de l'article 49.c de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, al qual es remet l'article 24 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, amb la redacció següent:



«Permís del progenitor diferent de la mare biològica per naixement, guarda amb finalitats d'adopció, acolliment o adopció d'un fill o filla: té una duració de setze setmanes, de les quals les sis setmanes immediates posteriors al fet causant han de ser en tot cas de descans obligatori. Aquest permís s'amplia en dues setmanes més, una para cadascun dels progenitors, en el supòsit de discapacitat del fill o filla, i per cada fill o filla a partir del segon en els supòsits de naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment múltiples, per a gaudir a partir de la data del naixement, de la decisió administrativa de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, o de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció.

Aquest permís pot distribuir-se pel progenitor que el gaudisca sempre que les sis primeres setmanes siguen ininterrompudes i immediatament posteriors a la data del naixement, de la decisió judicial de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment o decisió judicial per la qual es constitueix l'adopció.

En el cas que ambdós progenitors treballen i transcorregudes les sis primeres setmanes, el període de gaudi d'aquest permís pot dur-se a terme de manera interrompuda i exercitar-se des de la finalització del descans obligatori posterior al part fins que el fill o la filla complisca dotze mesos. En el cas del gaudi interromput es requereix, per a cada període de gaudi, un preavís de com a mínim 15 dies, i s'ha de realitzar per setmanes completes.

En el cas que s'opte pel gaudi d'aquest permís després de la setmana setze del permís per naixement, si el progenitor que gaudeix d'aquest últim permís ha sol·licitat l'acumulació del temps de lactància d'un fill menor de dotze mesos en jornades completes de l'apartat 4 de l'article 19 de l'Estatut de personal de les Corts Valencianes, és a la finalització d'aquest període quan es dona inici al còmput de les deu setmanes restants del permís del progenitor diferent de la mare biològica.



Aquest permís pot gaudir-se a jornada completa o a temps parcial, quan les necessitats del servei ho permeten i en els termes que reglamentàriament es determinen, d'acord amb les regles establides en aquest article.

En els casos de part prematur i en aquells en què, per qualsevol altra causa, el nounat ha de romandre hospitalitzat a continuació del part, aquest permís s'ampliarà en tants dies com el nounat es trobe hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.

En el supòsit de defunció del fill o filla, el període de duració del permís no es reduirà, llevat que, una vegada finalitzades les sis setmanes de descans obligatori, se sol·licite la reincorporació al lloc de treball.



Durant el gaudi d'aquest permís, transcorregudes les sis primeres setmanes ininterrompudes i immediatament posteriors a la data del naixement, es pot participar en els cursos de formació que convoque l'administració.

En els casos previstos en aquest apartat, el temps transcorregut durant el gaudi d'aquests permisos es computa com de servei efectiu a tots els efectes, i es garanteix la plenitud de drets econòmics de la funcionària i, si escau, de l'altre progenitor funcionari, durant tot el període de duració del permís i, si escau, durant els períodes posteriors al gaudi d'aquest, si, d'acord amb la normativa aplicable, el dret a percebre algun concepte retributiu es determina en funció del període de gaudi del permís.

Els funcionaris o funcionàries que hagen fet ús del permís per naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, tant temporal com permanent, tenen dret, una vegada finalitzat el període de permís, a reintegrar-se al seu lloc de treball en termes i condicions que no els resulten menys favorables al gaudi del permís, com també a beneficiar-se de qualsevol millora en les condicions de treball a què hagen pogut tenir dret durant la seua absència.»

La modificació d'aquest article 18 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes s'ha d'aplicar gradualment en la forma establida per la disposició transitòria novena de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, que es transcriu a continuació:

«Aplicació progressiva del permís del progenitor diferent de la mare biològica per a empleats públics segons el que preveu el Reial Decret llei 6/2019, d'1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes en el treball i l'ocupació.

La duració del permís del progenitor diferent de la mare biològica per naixement, guarda amb finalitats d'adopció, acolliment o adopció a què es refereix l'article 18 EPCV s'incrementa de forma progressiva, de manera que:

a) El 2019 la duració del permís serà de vuit setmanes; les dues primeres setmanes han de ser ininterrompudes i immediatament posteriors a la data del naixement, de la decisió judicial de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment o de la decisió judicial per la qual es constituïsca l'adopció. Les sis setmanes restants poden ser de gaudi interromput; ja siga després de les sis setmanes immediates posteriors al període de descans obligatori per a la mare, o bé després de la finalització dels permisos que contenen els apartats 1 i 2 de l'article 17 o de la suspensió del contracte per naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment.

b) El 2020 la duració del permís serà de dotze setmanes; les quatre primeres setmanes han de ser ininterrompudes i immediatament posteriors a la data del naixement, de la decisió judicial de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment o de la decisió judicial per la qual es constituïsca l'adopció. Les vuit setmanes restants poden ser de gaudi interromput; ja siga després de les sis setmanes immediates posteriors al període de descans obligatori per a la mare, o bé després de la finalització dels permisos que contenen els apartats 1 i 2 de l'article 17 o de la suspensió del contracte per naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment.

c) Finalment, el 2021 la duració del permís serà de setze setmanes; les sis primeres setmanes han de ser ininterrompudes i immediatament posteriors a la data del naixement, de la decisió judicial de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment o de la decisió judicial per la qual es constituïsca l'adopció. Les deu setmanes restants poden ser de gaudi interromput; ja siga després de les sis setmanes immediates posteriors al període de descans obligatori per a la mare, o bé després de la finalització dels permisos que contenen els apartats 1 i 2 de l'article 17 o de la suspensió del contracte per naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment.»



Article 19 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes. Permís per lactància i atenció a persones amb discapacitat

Cal modificar la denominació del permís i incorporar la denominació del permís regulat per l'article 33 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell. La nova denominació del permís és la següent:



«Permís per deures relacionats amb la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.»

Cal substituir l'apartat 2 de l'article 19 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes per la redacció de l'apartat 1 de l'article 33 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, amb la redacció següent:



«1. El personal pot acudir durant la seua jornada laboral, per necessitats pròpies o de menors, persones majors o amb diversitat funcional física, psíquica o sensorial, a càrrec seu, a:

a) Consultes, tractaments i exploracions de tipus mèdic durant el temps indispensable per a la seua realització.

b) Reunions de coordinació i tutories dels seus centres d'educació especial.

c) Consultes de suport addicional en l'àmbit sociosanitari.

Cal incorporar un paràgraf segon (nou) en l'apartat 2 de l'article 19 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes, amb la redacció del paràgraf segon de l'apartat 1 de l'article 33 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, que és la següent:

«Així mateix, pot acudir pel temps indispensable durant la seua jornada laboral a consultes, tractaments i exploracions mèdiques del cònjuge o parella de fet, quan s'acredite documentalment la necessitat d'assistir-hi amb acompanyant.»

Cal incorporar un apartat 5 (nou) en l'article 19 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes, amb la redacció de l'apartat 3 de l'article 33 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, que és la següent:



«El personal té permís per a absentar-se del seu lloc de treball per a assistir a les tutories o a qualsevol altre requeriment del centre escolar de les seues filles i fills.

Aquestes absències han de durar el temps indispensable per a la seua realització i es consideren de treball efectiu sempre que tinguen lloc dins de l'horari laboral, i s'acredite que no és possible acudir en horari distint per no permetre-ho el centre escolar.»



Article 20 bis (nou) de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes. Permís per qüestions relacionades amb l'adopció o acolliment o guarda amb finalitats d'adopció

Cal afegir un article 20 bis (nou) al text de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes que regula un permís nou, no previst en el text actual d'aquest, i regulat per l'article 23 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, amb la mateixa denominació i el mateix contingut que aquest article 29. El nou article 20 bis de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes queda redactat de la manera següent:



«En els casos d'adopció, acolliment o guarda amb finalitats d'adopció es té permís per a l'assistència a les preceptives sessions d'informació i preparació, com també per a la realització dels preceptius informes psicològics i socials previs a la declaració d'idoneïtat, que hagen de realitzar-se dins de la jornada de treball.»



Article 24 bis (nou) de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes. Permís per atenció de fill o filla menor afectat per càncer o una altra malaltia greu

Cal afegir un article 24 bis (nou) al text de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes que regula un permís nou, no previst en el text actual d'aquest, i regulat per l'article 29 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, amb la mateixa denominació i el mateix contingut que aquest article 29. El nou article 24 bis de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes queda redactat de la manera següent:



«1. Els òrgans competents en matèria de personal poden concedir, sempre que ambdues persones progenitores, adoptants, guardadores amb finalitats d'adopció o acollidores de caràcter permanent treballen, una reducció de la jornada de treball d'almenys la meitat de la duració d'aquella, i han de percebre les retribucions íntegres, per a l'atenció del fill o filla menor d'edat afectat per càncer o per una altra malaltia greu.



2. El càncer o una altra malaltia greu de la persona menor ha d'implicar un ingrés hospitalari de llarga duració que requerisca la seua atenció directa, contínua i permanent. Es consideren també com a situacions protegides:

a) La continuació del tractament mèdic o atenció del menor en el domicili després del diagnòstic i hospitalització per càncer o malaltia greu.

b) Quan existisca una recaiguda o agudització del menor pel càncer o la mateixa malaltia greu, inclosos aquells supòsits en què no siga necessari un nou ingrés hospitalari, i requerisquen una atenció directa, contínua i permanent.

3. L'acreditació que el menor pateix càncer o una altra malaltia greu, com també la necessitat de la seua atenció directa, contínua i permanent durant el temps d'hospitalització i tractament continuat de la malaltia, s'ha d'efectuar mitjançant un informe del personal facultatiu responsable de l'assistència mèdica de la persona afectada per la malaltia.



En els supòsits de recaiguda o agudització del càncer o de la mateixa malaltia greu, ha d'aportar-se nou informe mèdic del personal facultatiu que assistisca al menor en què s'acredite aquesta circumstància i la necessitat de cures directes, contínues i permanents.

4. El personal que té dret al permís regulat en aquest article ha de percebre les seues retribucions íntegres, amb independència de la reducció de jornada autoritzada.

No obstant això, quan concórreguen en ambdues persones progenitores, adoptants, guardadores amb finalitats d'adopció o acollidores de caràcter permanent, pel mateix subjecte i fet causant, les circumstàncies necessàries per a tenir dret a aquesta reducció de jornada o, si escau, puguen tenir la condició de persona beneficiària de la prestació establida per a aquest fi en el règim de la Seguretat Social que els siga aplicable, es tindrà dret a la percepció de les retribucions íntegres durant el temps que dure la reducció de la seua jornada de treball, sempre que l'altra persona progenitora, adoptant o acollidora de caràcter preadoptiu o permanent no cobre les seues retribucions íntegres en virtut d'aquest permís o com a persona beneficiària de la prestació establida per a aquest fi en el règim de la Seguretat Social que se li aplique. En cas contrari, només es tindrà dret a la reducció de jornada, amb la consegüent reducció de retribucions.

Així mateix, en el cas que ambdós progenitors tinguen la condició de personal empleat públic i presten serveis en el mateix òrgan o entitat, es podrà limitar l'exercici simultani d'aquesta reducció de jornada per raons fonamentades en el funcionament correcte del servei.



5. La reducció de jornada pot concedir-se fins a un percentatge màxim del 99 % quan es tracte d'un ingrés hospitalari ocasionat pel càncer o una altra malaltia greu, com també quan s'està en una fase crítica del tractament segons conste en l'informe mèdic.

En la resta de casos no inclosos en el paràgraf anterior, el percentatge de reducció de jornada pot ser de fins al 75 %.

Sempre que resulte compatible amb el funcionament correcte dels serveis, es pot autoritzar que la reducció de jornada s'acumule en jornades completes pel temps que resulte estrictament necessari segons informe mèdic.

6. El permís es concedeix per un període inicial de fins a un mes. No obstant això, mentre subsistisca la necessitat de l'atenció directa, contínua i permanent, es prorrogarà per períodes de fins a dos mesos i, com a màxim, fins que la o el menor complisca els divuit anys.

En el cas que l'informe mèdic determine la necessitat d'un temps inferior o superior, es concedirà pel període indispensable que conste en l'informe.

La concessió de les successives pròrrogues requereix en cada cas la sol·licitud prèvia de la persona interessada, a la qual ha d'acompanyar un nou informe mèdic actualitzat que acredite la necessitat de les cures del o de la menor.»



Article 28 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes. Permís per assumptes particulars

Cal afegir un nou apartat 4 a l'article 28 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes, per a incorporar l'apartat 3 de l'article 40 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, amb la redacció següent:



«Les persones amb filles o fills menors de 14 anys tenen preferència per a l'elecció dels dies per assumptes particulars durant els períodes escolars no lectius. Així mateix, la preferència d'elecció s'aplica al personal que tinga a càrrec seu persones majors de 65 anys o amb diversitats funcionals en situació de dependència.»

Cal afegir un nou apartat 5 a l'article 28 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes, per a incorporar l'apartat 5 de l'article 40 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, amb la redacció següent:



«El personal funcionari interí pot gaudir d'aquest permís a raó d'un dia per cada dos mesos complets treballats en l'administració de la Generalitat. Els períodes treballats en diversos contractes o nomenaments d'aquesta, dins del mateix any, que no han donat lloc al gaudi d'un d'aquests dies o dels dies addicionals que, si escau, corresponguen, es poden acumular a fi de fer efectiu aquest permís. Si necessitats del servei degudament acreditades impedeixen el gaudi d'aquests dies acumulats, se'n té dret a l'abonament.»





Article 29 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes. Llicència sense retribució per assumptes propis

La llicència prevista en l'apartat 2 de l'article 29 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes es configura com a «llicència per malaltia de familiars o qualsevol persona que legalment es trobe sota la seua guarda o custòdia» (article 48 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell), i es manté la vigència de l'apartat 3 de l'article 29 de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes (article 45 de l'Acord de condicions de treball). El règim d'aquesta llicència per malaltia de familiars o qualsevol persona que legalment es trobe sota la seua guarda o custòdia és el següent:

«1. En el cas que el cònjuge, parella de fet, familiar en línia directa o col·lateral fins a segon grau per consanguinitat o afinitat, que convisca amb la persona sol·licitant, o qualsevol persona que, legalment, es trobe sota la seua guarda o custòdia, patisca malaltia greu o irreversible que requerisca una atenció continuada, pot sol·licitar-se una llicència, amb una duració màxima d'un any per cada subjecte causant. L'inici de cada nova llicència per distint subjecte causant posa fi a la llicència que gaudeix fins a aquell moment.

2. A l'efecte indicat, la malaltia ha de ser acreditada amb els informes mèdics corresponents.

3. Aquesta llicència té la consideració de serveis efectivament prestats. D'aquesta previsió, s'exclou el cas del còmput de les vacances anuals. En aquest supòsit, i quan la llicència o la suma d'aquestes coincidisca amb un mes natural o el supere, ha de descomptar-se de les vacances anuals el temps proporcional de la llicència sense retribució gaudida.



4. Les Corts Valencianes han de mantenir mentre dure aquesta llicència sense sou al personal en alta en el règim de previsió social que corresponga.»



Article 31 bis (nou) de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes. Llicència per participació en programes acreditats de cooperació internacional

Cal afegir un article 31 bis (nou) al text de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes que incorpore la llicència regulada en l'article 45 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, amb la redacció següent:

«1. La Secretaria General pot autoritzar llicències per a la participació voluntària, per un període no superior a sis mesos, en missions o programes de cooperació internacional al servei d'organismes internacionals, governs o entitats públiques estrangeres, sempre que conste l'interès de les Corts Valencianes en la seua participació, com també el de l'organisme, govern o entitat que ho sol·licite.

2. A la sol·licitud ha d'acompanyar-se la documentació referida al programa en què conste la participació de la persona interessada, com també informe favorable de l'òrgan competent en matèria de cooperació internacional.

3. Durant el temps de duració de la llicència, les retribucions de la persona participant són a càrrec de les Corts Valencianes.

4. Finalitzada l'activitat voluntària, s'ha d'aportar certificació de l'organisme, govern o entitat, en què s'acredite el compliment efectiu de l'activitat.»