DECRET LLEI 7/2017, de 29 de desembre, del Consell, pel qual s'habiliten els procediments i autoritzacions necessàries per a la subrogació de la titularitat del deute financer de la Fira Mostrari Internacional de València i de la Institució Firal Alacantina, i el seu procés de reestructuració.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 8212 de 15.01.2018 | |
| Número identificador: | 2018/320 | |
| Referència Base de Dades: | 000426/2018 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 16.01.2018 Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic Grup temàtic: Legislació Matèries: Economia i Hisenda Pública Tresor i política financera Comerç Descriptors: Temàtics: manifestació comercial Descriptors toponímics: València (ciutat), Alacant (ciutat)
DECRET LLEI 7/2017, de 29 de desembre, del Consell, pel qual s'habiliten els procediments i autoritzacions necessàries per a la subrogació de la titularitat del deute financer de la Fira Mostrari Internacional de València i de la Institució Firal Alacantina, i el seu procés de reestructuració. [2018/320]
PREÀMBUL
I
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana atribueix a la Generalitat competències en matèria, entre altres, de comerç interior i fires internacionals, així com en relació amb la planificació de l'activitat econòmica de la Comunitat Valenciana, d'acord amb les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general.
Fins ara, les fires de la Comunitat Valenciana han estat operant de facto com a entitats de dret privat, no subjectes a les normes que regeixen en l'ordenament jurídic administratiu. No obstant això, als efectes de comptabilitat nacional, des del 31 de desembre de 2012 per a Fira Mostrari Internacional de València i des del 31 de desembre de 2013 per a Institució Firal Alacantina, ambdues estan classificades com a unitat institucional integrada en el sector administracions públiques, d'acord amb els criteris metodològics de delimitació sectorial establits pel Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals de la Unió Europea (SEC 2010), aprovats pel Reglament núm. 549/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2013.
II
Fira Mostrari Internacional de València (d'ara en avant, Fira València) és una entitat constituïda en 1917 i reconeguda pel Decret de 16 de maig de 1943 com a institució oficial amb caràcter d'associació d'utilitat pública. Es regeix pels seus estatuts i per la legislació vigent en matèria de fires de mostres i certàmens comercials. El Patronat de Fira València, és l'òrgan col·legiat superior de la institució. El Consell, per mitjà de Decret 90/2013, de 5 de juliol, va declarar d'interés general Fira València, com a infraestructura i instal·lació d'especial rellevància.
L'Ajuntament de València, el 30 de desembre de 1964, va acordar atorgar a Fira València la concessió per a executar les obres i instal·lacions del recinte firal i gestionar l'activitat de la fira. El 28 de desembre de 2001, amb motiu de l'ampliació i modernització del recinte firal, es va rescatar l'anterior concessió i van revertir a l'Ajuntament de València els terrenys, infraestructures, instal·lacions i serveis afectats per la gestió del servei de fira. A continuació, es va atorgar en favor de Fira València una nova concessió per a adaptar-la a l'àmbit total de les esmentades instal·lacions i infraestructures, així com a la seua ampliació, i en general perquè la concessió comprenguera tant l'execució de les noves obres com la gestió del servei públic duta a terme per Fira València. La concessió es va atorgar per un termini de 50 anys, amb la finalitat d'escometre les necessàries actuacions que permeteren la modernització i ampliació de Fira València, que quedava obligada a destinar la totalitat de les obres i instal·lacions el ús de les quals se li entregava als fins que constitueixen l'objecte del conveni, que es definia en la clàusula I com la «gestió de les competències municipals en matèria de fires, d'acord amb el que disposa l'apartat g de l'article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local».
La Generalitat ha col·laborat tradicionalment amb Fira València en el finançament de la modernització de les seues infraestructures, basant-se en la consideració que el suport a aquesta institució tindria un efecte beneficiós sobre l'activitat econòmica de la Comunitat.
Així, el Patronat de Fira València, en la seua reunió de 25 de juliol de 2001, va aprovar, un pla de modernització que va ser finançat per mitjà de la subscripció d'un contracte de préstec amb el Banc Europeu d'Inversions, per un import de 97,5 milions d'euros i una emissió d'obligacions per un import de 227,5 milions d'euros (en davant «Finançament inicial»).
Amb la finalitat d'establir un marc per a poder escometre l'esmentat finançament, el 28 de maig de 2002 la Generalitat i Fira València van subscriure un contracte programa, un conveni de col·laboració i un contracte de garanties i coordinació. Amb aquests instruments jurídics, la Generalitat s'obligava a transferir a Fira València les quantitats necessàries per a fer front als venciments en el cas que no generara, amb la seua activitat, recursos suficients per a això. Les operacions de finançament referides, compten amb una assegurança de caució de Financial Security Assurance LTD (FSA), d'efectivitat molt limitada, ja que es preveu, per al supòsit de la seua execució, la subrogació de FSA en la posició del BEI i dels obligacionistes en el contracte de finançament i en l'emissió d'obligacions i en totes les garanties constituïdes en els convenis i contracte abans referits.
D'altra banda, el Patronat de Fira València, el 16 de desembre de 2004, va aprovar una ampliació del pla de modernització per import de 262 milions d'euros, i Fira València va subscriure, en 2004 i 2005, operacions de préstec amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI), Institut de Crèdit Oficial (ICO), Dexia Sabadell (DEXIA), Depfa ACS Bank (DEPFA) i Bayeriche Landesbank (BAYERN), (en avant, «Finançament ampliació»). Els venciments de principal i interessos d'aquestes operacions estan subvencionats per un conveni de col·laboració entre la Generalitat i Fira de 21 de desembre de 2007 i avalats per la Generalitat.
Com a conseqüència d'aquests convenis i acords, fins al 31 d'octubre de 2017, els pagaments efectuats per a atendre els venciments del conjunt del finançament per import de 587 milions d'euros i el risc viu resultant és el següent:
Pagaments Generalitat: 268,5 milions d'euros d'interessos i 109,29 milions de principal.
Pagaments Fira València: 14 milions d'euros d'interessos i 1,4 milions de principal. A aquests imports cal afegir 14,5 milions depositats en un compte de reserva per al pagament de l'amortització de l'emissió d'obligacions al seu venciment.
Risc viu del conjunt de les operacions: 476,29 milions d'euros.
En els últims anys, la Generalitat també ha hagut de col·laborar amb Fira València en el finançament de la seua activitat ordinària, motivada per la negativa evolució de la seua situació econòmica des de l'inici de la crisi. En aquest sentit, els seus ingressos han experimentat una reducció dràstica i si bé s'ha produït un ajust en la seua estructura de costos, aquesta disminució no ha pogut compensar la caiguda dels ingressos, de manera que els resultats d'explotació i de l'exercici han sigut negatius des de l'any 2009. Com a resultat d'aquesta situació, en els últims anys la Fira tampoc ha sigut capaç de generar recursos per a cobrir les seues despeses ordinàries d'explotació, per això, per al finançament dels seus dèficits operatius, ha recorregut a l'Institut Valencià de Finances (en d'avant IVF) que, des de l'any 2012, ha avalat operacions amb Caixabank, SA (CAIXABANK) i Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, SA (BBVA) per import de 9 milions d'euros. Addicionalment, a causa de la classificació SEC de Fira València, des de l'any 2013 la Generalitat ha abonat a través dels mecanismes de finançament de l'Estat, factures de proveïdors per import de 8,3 milions d'euros.
El 29 de juliol de 2017 l'IVF va ser requerit pel BBVA, en la seua qualitat avaladora, per a atendre el pagament de l'operació de crèdit a Fira València, que estava vençuda i impagada. Amb el pagament de l'operació, l'IVF s'ha subrogat en la posició de BBVA, i davant de la impossibilitat de Fira València per a fer front al pagament del deute, el 28 de novembre de 2017 s'ha formalitzat entre ambdues entitats una operació de préstec que permet a Fira València la devolució del deute en un termini raonable en funció de les seues disponibilitats financeres.
En conjunt, Fira València ha obtingut finançament de la seua activitat ordinària per import 17,6 milions d'euros, amb un risc viu actual de 15,51 milions d'euros, dels quals la Generalitat és creditor o avalador, a través de l'IVF.
III
La Institució Firal Alacantina (d'ara en avant IFA), és una entitat que va tindre els seus inicis a Elda en 1959 com FICIA, Fira Internacional del Calçat i Indústries Afins, i que va modificar la seua denominació en 1991, quan va traslladar la seua seu a les instal·lacions de Torrellano-Elx. IFA es constitueix com a associació sense ànim de lucre, a l'empara de la Llei 191/1964, de 24 de desembre, adaptada per la Llei 30/1994, de 24 de novembre, i està inscrita en el Registre d'associacions de la Generalitat Valenciana. L'activitat actual de l'associació coincideix amb la seua finalitat i consisteix en les activitats següents:
Dins del marc de la política de promoció comercial que en cada moment dissenye i aprove la Generalitat i, si és el cas, l'Administració General de l'Estat, i sense cap ànim de lucre, la programació, control i coordinació de totes les manifestacions comercials, amb el caràcter i periodicitat per ella organitzats. A més, l'associació podrà participar i col·laborar en la promoció industrial i comercial dels sectors econòmics a ella vinculats, participar en els òrgans i entitats adequades, nacionals i estrangers.
Promoure el desenvolupament de trobades científiques i intel·lectuals a través de l'organització de fires, congressos, convencions, jornades tècniques, conferències, etc.
Qualssevol altres que contribuïsquen al desenvolupament econòmic del seu àmbit d'influència.
L'àmbit territorial de desenvolupament de la seua activitat és la Comunitat Valenciana, i pot desenvolupar les seues activitats en l'àmbit nacional i estranger.
IFA es regeix pels seus estatuts i per la legislació vigent en matèria de fires de mostres i certàmens comercials. El Patronat d'IFA és l'òrgan col·legiat superior de la institució.
El Patronat de IFA va aprovar per unanimitat el 14 de juliol de 2004, el projecte de desenvolupament de la feria i el seu entorn, denominat «Jardí Empresarial de la Província d'Alacant», i es va autoritzar l'equip de direcció de la institució firal per a gestionar les operacions de crèdit necessari per a la seua execució.
El projecte consistia en l'ampliació, transformació i modernització de les instal·lacions de IFA, així com l'adquisició de sòl adjacent, junt amb la urbanització i edificació de les infraestructures necessàries per a la implantació d'un centre de reunions, un pavelló multifuncional i el desenvolupament d'una àrea d'oci i serveis hotelers. El cost total de les inversions s'estimava en 160 milions d'euros.
Per a aconseguir el finançament necessari per a escometre les inversions referides en les millors condicions financeres que oferia el mercat, IFA es va dirigir a l'IVF per a obtindre un assessorament professional que, dins de les opcions existents en aqueix moment, minimitzara el cost de l'operació. Com a resultat de la sol·licitud esmentada, en 2005 es va formalitzar entre ambdues institucions un contracte de prestació de serveis en què es plantejava la consecució del finançament en dues fases per un import màxim de 160 milions d'euros.
El finançament inicial, garantit per la Generalitat i l'IVF per mitjà d'aval, es va formalitzar amb Deutsche Postbank i Banco de Santander, i es va ampliar posteriorment amb el BBVA, La Caixa i el mateix IVF.
Des de l'any 2013, IFA no va atendre cap venciment financer.
Com a conseqüència de la greu crisi econòmica i financera i les severes restriccions al crèdit, IFA només va poder escometre les primeres fases del projecte d'ampliació i modernització de les seues instal·lacions, i va patir a més un pronunciat descens de la seua activitat ordinària que va impedir generar disponibilitats necessàries per a atendre els pagaments financers del finançament vinculat a les inversions, i que van haver de ser atesos per mitjà del recurs a les operacions que l'IVF va haver de proporcionar a la institució, evitant-se inicialment d'aqueixa forma l'execució dels avals prestats per la Generalitat.
D'aquesta manera, fins al 31 d'octubre de 2017, IFA ha incorregut en un endeutament financer de 14,86 milions d'euros per préstecs amb entitats de crèdit i IVF, i operacions vençudes i impagades per import de 30,38 milions d'euros amb l'IVF.
Addicionalment, a 31 d'octubre de 2017, IFA manté un deute amb la Generalitat per 30,04 milions d'euros, corresponents a les transferències de fons efectuades des de 2015 per la Generalitat a través del fons de liquiditat autonòmic, i pagaments de venciments financers de les operacions de préstec avalades abans mencionades.
IV
En síntesi, pot afirmar-se que tant Fira València com IFA tenen actualment greus dificultats per al seu funcionament normal tant des d'un punt de vista jurídic com economicofinancer, i que amb el seu model de gestió no tenen capacitat de generar recursos per al pagament de l'endeutament ja contret per a finançar les seues infraestructures i els seus dèficits operatius.
Per allò que s'ha exposat es considera urgent i necessari iniciar un procés de regularització del deute i reestructuració del model empresarial de Fira València i IFA, que definisca el seu règim de funcionament, tant des d'un punt de vista jurídic com economicofinancer, i milloren les seues perspectives de generar recursos, de manera que ambdues fires siguen totalment autosuficients en l'exercici de la seua activitat, i els seus dèficits no hagen de ser coberts per la Generalitat. L'esmentat procés de reestructuració permetrà obtindre un major rendiment de les infraestructures finançades amb fons públics, que actualment estan infrautilitzades, i permetrà que la Generalitat recupere el volum major possible dels fons públics invertits en ambdues institucions firals.
Actualment, es considera que l'opció més adequada per a resoldre les dificultats d'ambdues institucions, consisteix en el fet que l'activitat firal siga gestionada per un nou ens amb la fórmula de societat de capital mixta, que no estaria classificada en el sector administracions públiques, de manera que el seu deute i dèficit no consolidaria amb els de l'Administració General de la Generalitat. No obstant això, atés el caràcter d'interés públic de l'activitat firal, la societat mixta haurà de sotmetre's a les directrius que emanen de les administracions públiques competents, d'acord amb la legislació vigent.
El primer pas per a aconseguir els objectius exposats és definir i sanejar la situació financera, econòmica i patrimonial de les actuals fires, per mitjà d'un procés de subrogació per la Generalitat dels seus deutes financers, dels quals, en qualsevol circumstància, haurà de fer-se càrrec, en virtut de les obligacions assumides pels instruments jurídics subscrits per la Generalitat amb les dites institucions i tenint en compte que Fira València i IFA estan classificades en termes de comptabilitat nacional en el sector administracions públiques, com a dependents i controlades per l'administració pública de la Comunitat. Per aquest motiu, l'efecte de la subrogació del deute no suposa increment de l'endeutament de la Comunitat Valenciana, criteri Protocol Dèficit Excessiu (PDE).
La Generalitat, l'Ajuntament de València, i la Fira Mostrari Internacional de València, han subscrit el 5 de juliol de 2017 un protocol d'intencions per a possibilitar el procés de reestructuració de Fira València, en virtut del qual l'Ajuntament, amb el rescat previ de la concessió actual a favor de Fira València, atorgarà a favor de la Generalitat una concessió gratuïta de les instal·lacions de la fira, perquè aquesta, directament o indirectament, hi duga a terme la gestió de les fires comercials oficials. En el protocol esmentat es regulen, així mateix, els acords a adoptar en el patronat de Fira València, del qual formen part la Generalitat i l'Ajuntament, en relació amb el rescat de l'actual concessió i el posterior procés de dissolució de Fira València, així com el règim transitori fins a l'assumpció de gestió firal per part de la societat mixta.
En aquest context, la Generalitat està en condicions d'assumir el deute de Fira València. Una vegada tinga lloc l'esmentada assumpció, el Patronat de Fira València, en els termes pactats amb la Generalitat i l'Ajuntament, acordarà la seua dissolució i articularà els mecanismes necessaris per a garantir la continuïtat de l'activitat firal al llarg del procés de transformació, en particular, la constitució d'una comissió gestora que estarà activa fins que siga possible el traspàs del negoci firal a la nova societat gestora.
En aquest nou marc, dutes a terme aquestes actuacions, podrà materialitzar-se el rescat de l'actual concessió i el subsegüent atorgament d'aquesta a favor de la Generalitat, i finalment constituir-se la societat mixta que s'encarregarà de la gestió de les fires oficials. Amb caràcter previ a la seua constitució, un o més socis tecnològics podran participar del capital social en la nova societat a constituir, participació que s'adjudicarà per mitjà de l'oportú procés de concurrència per a la selecció dels socis esmentats.
Pel que fa a IFA, el procés de subrogació de deute dissenyat incorpora el compromís d'entregar a la Generalitat, com a part del pagament del deute assumit, els béns patrimonials que figuren en el seu balanç susceptibles de valoració econòmica, i que seran objecte de taxació pels serveis competents de la Generalitat.
En paral·lel al procés d'assumpció de deute, el Patronat d'IFA acordarà la seua dissolució i articularà els mecanismes necessaris per a garantir la continuïtat de l'activitat firal al llarg del procés de transformació, en particular, la constitució d'una comissió gestora que estarà activa fins que siga possible el traspàs del negoci firal a la nova societat mixta.
Aquesta decisió no implica un increment de les xifres de deute de la Comunitat Valenciana en termes consolidats SEC2010.
Simultàniament al inici d'aquest procés d'assumpció de deute, i a fi de possibilitar la gestió eficient de l'activitat firal per part de la Generalitat, es procedirà mitjançant un altre decret llei, a la modificació de l'actual marc normatiu autonòmic regulador de les fires comercials, declarant la seua promoció d'interés general autonòmic.
Per tot això, s'ha considerat necessari i convenient que la decisió de regularització per mitjà d'assumpció del deute de Fira València i IFA per la Generalitat siga adoptada pel Consell per mitjà de l'aprovació d'aquest decret llei de caràcter extraordinari, en els termes del article 86 de la Constitució. en concórrer la urgent i extraordinària necessitat de la decisió, a la vista de la greu situació econòmica i patrimonial de Fira València i IFA.
S'han incorporat els principis de bona regulació de l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, no obstant el seu caràcter extraordinari i urgent.
En conseqüència, en ús de l'autorització prevista per l'article 44.4 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, a proposta dels consellers d'Hisenda i Model Econòmic, i d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió de 29 de desembre de 2017,
DECRETE
Article 1. Objecte
Aquest decret llei té per objecte habilitar els procediments i les autoritzacions necessàries per a la subrogació per la Generalitat del deute de Fira Mostrari Internacional de València i Institució Ferial Alacantina, i establir, en conseqüència, les noves relacions entre les parts; i dur a terme el seu procés de reestructuració.
Article 2. De la subrogació del deute destinat a finançar les infraestructures de Fira València (Finançament inicial)
1. Una vegada recaptat el consentiment de les entitats financeres i dels obligacionistes, a l'empara del que disposa l'article 1.205 del Codi Civil, es formalitzaran els contractes de subrogació per la Generalitat de la posició contractual que té Fira València en les operacions que es detallen en l'annex I, denominades genèricament «Finançament inicial» per un import nominal viu de 296,125.000,00 euros, així com del compte de reserva per import de 14,5 milions d'euros constituïda per Fira València per a atendre el reembossament de les obligacions al seu venciment.
La Generalitat assumirà la titularitat pel saldo viu del principal a la data efectiva de la subrogació, de les operacions que es detallen en l'annex I, dels venciments de les quals estava fent-se càrrec la Generalitat.
2. Així mateix, la Generalitat promourà les accions necessàries per a obtindre el consentiment dels creditors a fi de rescindir les següents assegurances de caució en garantia de les operacions detallades en el preàmbul:
a) assegurança de caució pòlissa número 8005113-UK atorgada el 28 de maig de 2002 per Financial Security Assurance LTD, (FSA), Banc Europeu d'Inversions, Fira València i Banco Santander, SA, aquest últim en qualitat d'agent de pagaments.
b) assegurança de caució pòlissa número 80051A-UK atorgada el 28 de maig de 2002 per Financial Security Assurance LTD, (FSA), el Comissari de l'Emissió d'Obligacions, Fira València i el Banco Santander, SA, aquest últim en qualitat d'agent de pagaments.
3. Amb els tràmits preceptius previs, la Generalitat deixarà sense efecte els següents convenis i contractes de 28 de maig de 2002:
a) conveni de col·laboració entre la Generalitat i Fira Mostrari Internacional de València.
b) contracte programa entre la Generalitat i Fira Mostrari Internacional de València.
c) contracte de garanties i coordinació entre la Generalitat, Fira Mostrari Internacional de València, Banc Europeu d'Inversions, Financlal Security Assurance (UK.) i Banco Santander, SA.
Article 3. De la subrogació del deute destinat a finançar les infraestructures de Fira València (Finançament Ampliació)
1. Una vegada recaptat el consentiment de les entitats financeres a l'empara del que disposa l'article 1.205 del Codi Civil, es formalitzaran els contractes de subrogació per la Generalitat de la posició contractual que té Fira València en les operacions que es detallen en l'annex II, denominades genèricament «Finançament ampliació», per un import nominal viu de 180,160.600,00 euros.
La Generalitat assumirà la titularitat pel saldo viu del principal a la data efectiva de la subrogació, de les operacions que es detallen en l'annex II, dels venciments de les quals estava fent-se càrrec la Generalitat.
2. Es cancel·laran per confusió de la personalitat de deutor i avalador, els avals atorgats por la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, en garantia de les operacions del finançament de l'ampliació, detallats en l'annex II.
3. Com a resultat de la subrogació de la Generalitat en la posició contractual de Fira València en el Finançament ampliació, amb els tràmits preceptius previs, es deixaran sense efecte els següents convenis i acords:
a) conveni de col·laboració de 21 de desembre de 2007, subscrit entre la Generalitat i Fira Mostrari Internacional de València, per al finançament de l'ampliació del Pla de modernització.
b) addenda de 10 de juny de 2009 a aquest conveni de col·laboració de 21 de desembre de 2007.
Article 4. De la subrogació del deute financer vinculat a l'activitat ordinària de Fira València
1. Una vegada recaptat el consentiment de les entitats financeres a l'empara del que disposa l'article 1.205 del Codi Civil, es formalitzaran els contractes de subrogació per la Generalitat en la posició contractual que té Fira València en les operacions que es detallen en l'annex III, denominades genèricament «Finançament activitat ordinària», per un import nominal viu de 4.516.038,26 euros.
La Generalitat assumirà la titularitat pel saldo viu del principal i els interessos meritats de les operacions a la data efectiva de la subrogació, que es detallen en l'annex III, dels venciments de les quals en part estava fent-se càrrec la Generalitat.
L'assumpció dels deutes esmentats es realitzarà pel saldo viu i els interessos meritats de les operacions assumides a la data efectiva de la subrogació.
2. Amb l'acord previ amb l'entitat avalada, es cancel·larà l'aval atorgat per l'Institut Valencià de Finances en garantia de l'operació del finançament de l'activitat ordinària de Fira València, detallat en l'annex III.
Article 5. De la posició creditora de la Generalitat enfront de Fira València derivada de la subrogació del deute financer; i dels pagaments atesos pel Mecanisme de finançament per al pagament a proveïdors i pel Fons de liquiditat autonòmic (FLA)
1. Com a conseqüència de l'assumpció dels deutes financers de Fira València, es generarà un compte creditor de Fira València a favor de la Generalitat per l'import subrogat.
2. El compte creditor esmentat se sumarà al derivat del pagament de venciments financers de les operacions especificades en l'article anterior i del pagament de factures de proveïdors, a través del Mecanisme de finançament per al pagament a proveïdors i pel Fons de liquiditat autonòmica (FLA) segons el detall següent:
Pagaments FLA venciments 2014, 2015, 2016 i 2017 operacions Caixabank: 2.670.550 euros
Pagaments mecanisme de finançament per al pagament a proveïdors 2013: 2.708.565 euros abonats el 6 de juny de 2014
Pagaments FLA proveïdors 2015: 5.615.773 euros abonats el 07.07.2015.
Article 6. De la subrogació del deute destinat a finançar l'ampliació de les infraestructures d'IFA
1. Una vegada recaptat el consentiment de les entitats financeres a l'empara del que disposa l'article 1.205 del Codi Civil, es formalitzaran els contractes de subrogació per la Generalitat de la posició contractual que té la Institució Firal Alacantina (IFA) en les operacions que es detallen en l'annex IV, denominades genèricament «Finançament ampliació IFA», per un import nominal viu de de 45.591.579,55 euros.
La Generalitat assumirà la titularitat pel saldo viu del principal i els interessos meritats a la data efectiva de la subrogació de les mencionades operacions, dels venciments de les quals estava fent-se càrrec la Generalitat en la part que comptaven amb el seu aval.
2. Es cancel·la per confusió de la personalitat de deutor i avalador, l'aval atorgat per la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, en garantia de les operacions del finançament de l'ampliació, detallats en l'annex IV, referit al préstec de La Caixa i del BBVA.
Article 7. De la posició creditora de la Generalitat enfront d'IFA derivada de la subrogació del deute financer; dels pagaments atesos pel mecanisme de finançament per al pagament a proveïdors i pel Fons de liquiditat autonòmic
1. Com a conseqüència de l'assumpció dels deutes financers d' Institució Firal Alacantina, es generarà un compte creditor d'IFA a favor de la Generalitat per l'import subrogat.
2. La Institució Firal Alacantina manté, a més de les operacions mencionades anteriorment, un deute amb la Generalitat, que porta causa en els pagaments realitzats per la Generalitat dels venciments financers d'algunes de les operacions especificades en l'article 6 anterior i del pagament de factures de proveïdors, a través del mecanisme de finançament per al pagament a proveïdors i pel Fons de liquiditat autonòmica (FLA), per import total de 30.045.509,79 euros, segons el detall següent:
Pagaments venciments financers exercici 2015: 18.229.705,63 euros.
Pagaments proveïdors exercici 2015: 6.871.770,62 euros.
Pagaments venciments financers exercici 2016: 1.606.060,64 euros.
Pagaments venciments financers fins a octubre de 2017: 1.510.126,2 euros.
Pagaments proveïdors exercici 2017: 1.827.846,70 euros
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única. De l'administració provisional de Fira Mostrari Internacional de València i d'Institució Firal Alacantina.
1. En l'acord d'extinció i dissolució de cada una de les fires que adopten els seus respectius òrgans de govern, es designarà una comissió gestora, que s'encarregarà de l'administració, gestió ordinària i representació d'aquestes fins a la seua definitiva liquidació.
2. D'aquests òrgans d'administració i govern provisional, formaran part, almenys, dos representants de la Generalitat, designats a proposta conjunta dels titulars de les conselleries competents en les matèries d'hisenda i comerç.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Autoritzacions
1. Es faculta el Consell perquè adopte els acords necessaris encaminats a facilitar la dissolució i posterior liquidació de les institucions firals, entre ells la possible capitalització dels deutes que les institucions firals presenten davant de la Generalitat, com a conseqüència de la subrogació del deute financer que s'instrumenta en el present decret llei, o de qualsevol altra naturalesa que es corresponga amb pagaments efectuats per la Generalitat per compte de les institucions firals.
2. S'autoritza l'Institut Valencià de Finances perquè, amb el consentiment dels prestadors, adopte les resolucions, actuacions i subscriga els contractes necessaris per a dur a terme la subrogació, en nom i per compte de la Generalitat, en el deute que figura en els annexos I, II, III i IV respectant sempre el nominal de les operacions assumides, tot això en el marc de la resolució de 4 de juliol de 2017, de la Secretaria General del Tresor i Política Financera, per la qual es defineix el principi de prudència financera aplicable a les operacions d'endeutament i derivats de les comunitats autònomes i entitats locals (BOE 160, 06.07.2017).
3. Així mateix, es faculta a les persones titulars de les conselleries competents en les matèries d'hisenda i comerç, i de la Direcció General de l'Institut Valencià de Finances per a subscriure, amb els tràmits preceptius previs, els altres documents públics o privats necessaris per a realitzar totes les actuacions necessàries per a la reestructuració de Fira Mostrari Internacional de València i d'Institució Firal Alacantina a què es referix aquest decret llei.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
Aquest decret llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 29 de desembre de 2017
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller d'Hisenda i Model Econòmic,
VICENT SOLER I MARCO
El conseller d'Economia Sostenible,
Sectors Productius, Comerç i Treball,
RAFAEL CLIMENT GONZÁLEZ