DECRET 7/2021, de 8 de gener, del Consell, de declaració de bé d'interés cultural, amb la categoria de zones arqueològiques, dels jaciments «Cova del Tossal de la Font» i «Cova Matutano» a Vilafamés.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 9000 de 19.01.2021 | |
| Número identificador: | 2021/388 | |
| Referència Base de Dades: | 000499/2021 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Patrimoni cultural Bé cultural Descriptors: Temàtics: patrimoni cultural, bé cultural , monografies Descriptors toponímics: Vilafamés
DECRET 7/2021, de 8 de gener, del Consell, de declaració de bé d'interés cultural, amb la categoria de zones arqueològiques, dels jaciments «Cova del Tossal de la Font» i «Cova Matutano» a Vilafamés. [2021/388]
L'article 49.1.5é de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic arqueològic i científic, sense perjudici del que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola. L'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià, disposa que la declaració d'un bé d'interés cultural es farà mitjançant decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjudici de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol reserva a l'Administració general de l'Estat.
Els jaciments arqueològics del Tossal de la Font i la Cova de Matutano del terme de Vilafamés destaquen per la seua peculiaritat. El primer d'aquests per conservar restes d'Homo neandertalensis i el segon per l'art rupestre moble Magdalenià de gran naturalisme que es remunta a uns 12.000 anys d'antiguitat. Tots dos enclavaments constitueixen manifestacions singularíssimes del nostre passat prehistòric, la qual cosa imposa el seu màxim reconeixement en l'àmbit patrimonial, que és l'objectiu d'aquest decret declaratiu, en el qual s'estableix la normativa per a la protecció d'aquests dos immobles i els seus entorns, de manera que es preserve la integritat no solament dels dos jaciments sinó també de la silueta i paisatge històric en el qual es localitzen aquestes coves, descrivint aquestes, assenyalant els seus valors i delimitant literalment i gràficament l'entorn al qual s'associa la seua percepció, la qual cosa desembocarà en una tutela més eficaç del patrimoni excepcional que incorporen.
El decret consta de tres capítols, setze articles, dues disposicions addicionals i dues disposicions finals. El capítol I està dedicat a descriure l'objecte dels jaciments de la Cova Tossal de la Font i de la Cova Matutano, i els capítols II i III fan referència a la normativa de protecció de les zones arqueològiques de cada jaciment
Per l'Ajuntament de Vilafamés, titular dominical de les coves, s'ha sol·licitat la incoació d'expedient per a declarar béns d'interés cultural amb la categoria de zones arqueològiques els jaciments Cova del Tossal de la Font i Cova Matutano.
Mitjançant resolució de 19.11.2019 de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, es va acordar incoar expedient per a declarar béns d'interés cultural, amb la categoria de zones arqueològiques els jaciments Cova del Tossal de la Font i Cova Matutano en el terme municipal de Vilafamés i es va sotmetre l'expedient incoat a tràmit d'informació pública, determinant els seus valors, descrivint-los, delimitant aquests i els seus corresponents entorns de protecció, articulant la corresponent normativa protectora i sotmetent-se l'expedient incoat a tràmit d'informació pública.
S'han complit tots els tràmits legalment preceptius d'acord amb les disposicions vigents.
Consta en l'expedient l'informe favorable a la declaració de bé d'interés cultural del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de la Universitat Jaume I de Castelló, que han prestat la seua conformitat a la proposta declarativa que se'ls ha elevat, de conformitat amb el que estableix l'article 27.5 de la Llei 4/1998.
Així mateix s'han obtingut de les conselleries afectades els informes exigits per l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, sense que aquestes hagen formulat cap al·legació.
No s'han formulat al·legacions ni en el tràmit d'informació pública, ni en el de l'audiència.
Aquest decret declaratiu s'adequa als principis de bona regulació establerts en l'article 129 de la Llei 39/2015, de 30 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i s'ha acreditat la concurrència en aquesta iniciativa normativa dels principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència en el seu procés d'elaboració, i eficiència.
En compliment del principi de necessitat i eficàcia l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana preceptua en el seu article 12 que la Generalitat vetlarà per la protecció i defensa de la identitat i els valors del Poble Valencià i el respecte a la seua diversitat i al seu patrimoni històric. En aquest sentit, els jaciments que incorporen valors arqueològics en grau particularment significatiu, com han informat els serveis tècnics, han d'accedir a la condició de bé d'interés cultural amb la categoria de zones arqueològiques.
Tenint en compte les circumstàncies i singulars característiques que concorren en els jaciments Cova del Tossal de la Font i Cova Matutano s'imposa el seu màxim reconeixement en l'àmbit patrimonial mitjançant la declaració com a bé d'interés cultural de conformitat amb el mandat contingut en la Llei 4/1998.
En compliment del principi de proporcionalitat, aquest decret declaratiu constitueix l'eina necessària i imprescindible per a la preservació, valoració i divulgació al màxim nivell dels jaciments Cova del Tossal de la Font i Cova Matutano i de la unitat paisatgística en què es troben.
En compliment del principi de seguretat jurídica aquesta formalització tutelar i la normativa que en aquesta s'estableix, concilia l'obligada protecció a uns béns de destacadíssima significació patrimonial amb la definició precisa de l'estatut jurídic dels propietaris inclosos en els àmbits d'afecció dels jaciments declarats, les facultats dels quals es limiten en la mesura estrictament necessària per a preservar els valors culturals detectats i per a salvaguardar l'ambient paisatgístic al qual històricament s'associen en les preexistències que actualment el conformen.
En compliment del principi de transparència per a potenciar la participació activa dels destinataris en l'elaboració d'aquesta iniciativa normativa, s'ha notificat la iniciació de l'expedient als propietaris afectats, s'ha suscitat la intervenció activa a la ciutadania a través del tràmit d'informació pública, i s'ha conferit finalment audiència al titular dominical que és l'Ajuntament de Vilafamés, que no ha formulat al·legacions.
En compliment del principi d'eficiència aquesta disposició reglamentària solament implementa el tràmit de la prèvia i preceptiva autorització administrativa de l'òrgan competent en matèria de cultura per a qualssevol actuacions de transcendència patrimonial que pretenguen realitzar-se en l'àmbit dels jaciments declarats i els seus entorns únicament als efectes de salvaguardar les seues preexistències, tal com apareixen descrites en aquest decret declaratiu, en relació de causa a efecte, i no comporta cap càrrega per a l'Administració.
En virtut del que s'ha exposat i de conformitat amb el que s'estableix en l'article 26.2 de la Llei 4/1998, i l'article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, a proposta del conseller d'Educació, Cultura i Esport, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 8 de gener de 2021,
DECRETE
Capítol I
Jaciments Cova del Tossal i Cova Matutano
Article 1. Objecte
Aquest decret té com a objecte declarar béns d'interés cultural amb la categoria de zones arqueològiques els jaciments Cova del Tossal de la Font i Cova Matutano, situats en el terme municipal de Vilafamés (Castelló), i es resolen totes dues declaracions acumulativament en guardar aquests enclavaments patrimonials íntima connexió per la situació de contigüitat o immediatesa en què s'emplacen aquests jaciments els entorns dels quals fins i tot se solapen, en el terme municipal de Vilafamés, la qual cosa no és obstacle per a diversificar el règim d'intervencions admissible en funció de les circumstàncies o de la situació de fet concurrent en cadascun d'aquests.
Capítol II
Normativa de protecció del jaciment
de la Cova Tossal de la Font i del seu entorn
Article 2. Règim de la zona arqueològica
El jaciment arqueològic de Cova Tossal de la Font, en el terme municipal de Vilafamés (Castelló), com a bé d'interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica, es regirà pel que es disposa en la secció segona del capítol III del títol II de Llei 4/1998, de la Generalitat, per als béns immobles d'interés cultural, així com pels plans especials, o instruments urbanístics d'anàleg contingut, que si escau s'aproven. Qualsevol actuació que es pretenga realitzar en aquesta estarà sotmesa a la preceptiva autorització de la direcció general competent en matèria de cultura amb caràcter previ al seu inici i a l'atorgament de llicència municipal si és el cas, quan aquesta siga preceptiva, sense perjudici de l'íntegra aplicabilitat a l'esmentat jaciment del títol III de la Llei 4/1998, i del Decret 107/2017, de 28 juliol, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de regulació de les actuacions arqueològiques en la Comunitat Valenciana, especialment en la regulació que aquests últims contenen per a les denominades zones arqueològiques.
Article 3. Usos permesos en l'immoble i el seu entorn
Els usos permesos en l'entorn seran tots aquells històricament associats al lloc: agropecuaris i forestals, a més en relació amb el jaciment de la Cova del Tossal de la Font s'imposen els que siguen compatibles amb la investigació, la valoració, el gaudi patrimonial del bé d'interés cultural i del seu entorn i contribuïsquen a la consecució d'aquestes finalitats. Qualsevol canvi d'ús del bé d'interés cultural en relació amb els que mantenia amb anterioritat estarà subjecte a la prèvia i preceptiva autorització de l'organisme competent en matèria de cultura de conformitat amb el que es disposa en l'article 36 de la Llei 4/1998.
Article 4. Règim d'intervenció en l'entorn
Qualsevol intervenció que pretenga realitzar-se a l'entorn de protecció de la zona arqueològica, excepte les que manifestament manquen de transcendència patrimonial, requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura. Aquesta autorització s'emetrà aplicant els criteris establerts en aquesta normativa, i en defecte d'això, els enumerats en els articles 38, 39, 58 i següents de la Llei 4/1998. La proposta d'intervenció haurà de definir el seu abast i anar acompanyada de la documentació tècnica oportuna que permeta l'avaluació patrimonial. També haurà d'especificar la ubicació parcel·lària, així com adjuntar les fotografies que permeten constatar la situació actual i la seua transcendència patrimonial. Transcorregut el termini de tres mesos la sol·licitud es considerarà denegada per silenci administratiu.
Article 5. Preservació del paisatge arqueològic
A fi de preservar el paisatge històric al qual s'associa la zona arqueològica i la integritat d'aquest:
1. No s'autoritzarà cap edificació nova per a qualsevol ús (excepte les permeses per l'article 6 punt 3 d'aquesta normativa), i queden prohibits, com a regla general i tret que es justifique la seua necessitat, els moviments de terres i excavacions d'incidència paisatgística.
2. Es prohibeixen les senyalitzacions de tipus publicitari, el magatzematge a l'aire lliure de materials i l'abocament de residus.
3. Com a regla general i tret que s'acorde la seua necessitat es prohibeix la tala d'arbres sense autorització expressa de la direcció general competent en matèria de cultura, així com de l'organisme competent en aquesta matèria de medi ambient. En l'àmbit considerat s'haurà de fomentar la repoblació forestal amb varietats autòctones pròpies l'ecosistema protegit.
4. En els espais d'ús agrícola haurà de mantindre's el parcel·lari existent amb els seus elements annexos com camins, bancals, cledes i altres elements etnològics d'arquitectura en pedra seca.
Article 6. Preservació dels béns immobles
1. Els immobles existents a l'entorn de protecció de la zona arqueològica, pel seu valor testimonial i les seues peculiars tipologies relacionades amb l'explotació tradicional del medi, no podran ser demolits, ni augmentar el seu volum edificat.
2. Totes les intervencions sobre els immobles existents en l'entorn han de contemplar les cauteles arqueològiques previstes en l'article 62 de la Llei del patrimoni cultural valencià. En qualsevol cas les actuacions arqueològiques hauran de ser autoritzades per la conselleria competent en matèria de cultura, d'acord amb l'article 60 d'aquesta llei, per a la salvaguarda del patrimoni d'aquesta índole que incorpora l'àmbit.
3. S'admeten xicotetes edificacions autoritzables en l'àmbit protegit, és a dir, aquelles edificacions de caràcter auxiliar de les labors agrícoles de dimensions 2m x 2 m, o d'usos compatibles amb la valoració del conjunt de la zona arqueològica, serà, en el seu cas, prioritària la rehabilitació dels edificis existents per a aquests usos.
Article 7. Limitació de l'accés
Es prohibeix l'accés amb vehicles motoritzats a zones o vials inclosos en l'entorn que en l'actualitat no es troben asfaltats, amb l'excepció dels vehicles d'ús agrícola, ramader, forestal i patrimonial.
Article 8. Intervencions arqueològiques
Per a la realització d'intervencions arqueològiques en el jaciment declarat bé d'interés cultural es requerirà, de conformitat amb l'article 20 del Decret 107/2017, de 28 de juliol, del Consell pel qual s'aprova el Reglament de regulació de les actuacions arqueològiques en la Comunitat Valenciana, la presentació d'un pla general d'investigació que contindrà la descripció detallada dels objectius del pla, fases d'execució i duració d'aquestes, així com una proposta motivada d'àrea de reserva arqueològica del jaciment, segons el que es disposa en l'article 66 de la Llei 4/1998. El pla general d'investigació haurà de ser autoritzat per l'òrgan competent en matèria de cultura. El pla general d'investigació no serà necessari per a les següents intervencions arqueològiques:
1. Les que es manifesten com d'urgent realització, tant per motius de conservació i manteniment, com per altres motius, sempre que així es justifique, i la urgència siga corroborada per l'òrgan competent en matèria de cultura.
2. La documentació gràfica, que no implique tècniques analítiques.
Article 9. Pla especial de protecció
De conformitat amb el que prescriuen els articles 34.2 i 39.4 de la Llei 4/1998, l'Ajuntament de Vilafamés haurà de redactar un pla especial de protecció d'aquesta zona arqueològica en el termini d'1 any a comptar des de la publicació d'aquesta declaració en el DOGV.
Capítol III
Normativa de protecció de la zona arqueològica
de Cova Matutano i del seu entorn
Article 10. Règim de la zona arqueològica
El jaciment arqueològic de Cova Matutano, en el terme municipal de Vilafamés (Castelló), és un bé d'interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica, es regirà pel que es disposa en la secció segona del capítol III del títol II de Llei 4/1998, per als béns immobles d'interés cultural, així com pels plans especials, o instruments urbanístics d'anàleg contingut, que si escau s'aproven. Qualsevol actuació que es pretenga realitzar en aquest estarà sotmesa a la preceptiva autorització de la direcció general competent en matèria de cultura amb caràcter previ al seu inici i a l'atorgament de llicència municipal si és procedent, quan aquesta siga preceptiva, sense perjudici de l'íntegra aplicabilitat l'esmentat jaciment del títol III de la Llei 4/1998, i del Decret 107/2017, de 28 juliol, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de regulació de les actuacions arqueològiques en la Comunitat Valenciana, especialment en la regulació que aquests últims contenen per a les denominades zones arqueològiques.
Article 11. Usos permesos en l'immoble i el seu entorn
Els usos permesos seran tots aquells que contribuïsquen a la investigació, la valoració, el gaudi patrimonial del bé, així com els usos històrics comuns o els existents en l'actualitat. A més en relació amb el jaciment de la Cova de Matutano s'imposen els que siguen compatibles amb la investigació, la valoració, el gaudi patrimonial del bé d'interés cultural i del seu entorn i contribuïsquen a la consecució d'aquestes finalitats. Qualsevol canvi d'ús del bé d'interés cultural en relació amb el que mantenia amb anterioritat estarà subjecte a la prèvia i preceptiva autorització de l'organisme competent en matèria de cultura de conformitat amb el que es disposa en l'article 36 de la Llei 4/1998.
Article 12. Règim d'intervenció en l'entorn
Qualsevol intervenció que pretenga realitzar-se a l'entorn de protecció de la zona arqueològica, excepte les que manifestament manquen de transcendència patrimonial, requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura. Aquesta autorització s'emetrà aplicant els criteris d'aquesta normativa i en defecte d'això els enumerats en els articles 38, 39, 58 i següents de la Llei 4/1998. La proposta d'intervenció haurà de definir el seu abast i anar acompanyada de la documentació tècnica oportuna que permeta l'avaluació patrimonial. També haurà d'especificar la ubicació parcel·lària, així com adjuntar les fotografies que permeten constatar la situació actual i la seua transcendència patrimonial. Transcorregut el termini de tres mesos la sol·licitud es considerarà denegada per silenci administratiu.
Article 13. Preservació del paisatge històric, arqueològic i dels béns que el conformen
A fi de preservar el paisatge de la zona arqueològica i la integritat del jaciment arqueològic i d'aquest paisatge:
1. Les construccions confrontants i existents a l'entorn de protecció de la zona arqueològica no podran augmentar el seu volum edificat. L'acabat exterior haurà d'atindre's a l'ambient rústic en què estan situats. Tot això sense perjudici de l'aplicació de l'article 21 de la Llei 4/1998.
En la part de l'entorn no urbanitzada, ni transformada, es preservarà l'ambient rural característic de l'àmbit, preservant-lo en general de l'edificació.
2. Queden expressament prohibits, com a regla general, l'abocament de residus i els moviments de terres i excavacions amb incidència paisatgista, excepte aquells moviments que siguen necessaris per a l'estudi i conservació del jaciment.
3. Totes les intervencions sobre els immobles existents en l'entorn han de contemplar les cauteles arqueològiques previstes en l'article 62 de la Llei del patrimoni cultural valencià. En qualsevol cas les actuacions arqueològiques hauran de ser autoritzades per la conselleria competent en matèria de cultura, d'acord amb l'article 60 d'aquesta llei, per a la salvaguarda del patrimoni d'aquesta índole que incorpora l'àmbit.
4. Es prohibeixen les senyalitzacions de tipus publicitari, el magatzematge a l'aire lliure de materials i l'abocament de residus.
Article 14. Limitació de l'accés
Es prohibeix l'accés amb vehicles motoritzats a zones o vials inclosos en l'entorn que en l'actualitat no es troben asfaltats, amb l'excepció dels vehicles d'ús agrícola, ramader, forestal i patrimonial.
Article 15. Intervencions arqueològiques
Per a la realització d'intervencions arqueològiques en el jaciment declarat bé d'interés cultural i el seu entorn es requerirà, de conformitat amb l'article 20 del Decret 107/2017, de 28 de juliol, del Consell pel qual s'aprova el Reglament de regulació de les actuacions arqueològiques en la Comunitat Valenciana, la presentació d'un pla general investigació que contindrà la descripció detallada dels objectius del pla, fases d'execució i duració d'aquestes, així com una proposta motivada d'àrea de reserva arqueològica del jaciment, segons el que es disposa en l'article 66 de la Llei 4/1998. El pla general d'investigació haurà de ser autoritzat per l'òrgan competent en matèria de cultura. El pla general d'investigació no serà necessari per a les següents intervencions arqueològiques:
1. Les que es manifesten d'urgent realització, tant per motius de conservació i manteniment, com per altres motius, sempre que així es justifique, i la urgència siga corroborada per l'òrgan competent en matèria de cultura.
2. La documentació gràfica, que no implique tècniques analítiques.
Article 16. Pla especial de protecció
De conformitat amb el que prescriuen els articles 34.2 i 39.4 de la Llei 4/1998, l'Ajuntament de Vilafamés haurà de redactar un pla especial de protecció d'aquesta zona arqueològica en el termini d'1 any a comptar des de la publicació d'aquesta complementació en el DOGV.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Inscripció en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià
Aquesta declaració de bé d'interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica dels jaciments arqueològics de la Cova del Tossal de la Font Finca i de la Cova Matutano, situats en el terme municipal de Vilafamés (Castelló) s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i en el Registre General de Béns d'Interés Cultural, dependent de l'Administració general de l'Estat.
Segona. Incidència pressupostària
L'aplicació i el desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, i en tot cas haurà de ser atesa amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Entrada en vigor
Aquest decret es publicarà en el BOE i entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Segona. Pla especial de protecció de l'entorn
D'acord amb el que es disposa en els articles 34.2 i 39.4 de la Llei 4/1998, el Pla especial de protecció dels béns d'interés cultural haurà d'aprovar-se en el termini d'un any des de la publicació de la present declaració.
València, 8 de gener de 2021.
El president de la Generalitat
XIMO PUIG I FERRER
El conseller d'Educació, Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ I IBÁÑEZ
ANNEX I
Delimitació literal de la zona arqueològica del jaciment Cova del Tossal de la Font en el terme municipal de Vilafamés (Castelló), descripció de les parts integrants o consubstancials d'aquest i valors patrimonials que justifiquen la declaració
1. Denominació principal: Cova del Tossal de la Font.
2. Localització:
Província: Castelló
Comarca: la Plana Alta
Municipi: Vilafamés
3. Delimitació literal del jaciment:
La Cova del Tossal de la Font es troba en el terme municipal de Vilafamés (Castelló), i es localitza en el Polígon 10, Parcel·la 178 d'aquest terme.
La Cova apareix ressenyada en el Catàleg de Béns i Espais Protegits del Terme Municipal de Vilafamés (2003) amb el codi de fitxa Q-1, amb categoria arqueològica i un nivell de protecció integral. La Cova del Tossal de la Font està situada aproximadament a 114 metres de la Cova Matutano.
Antecedents jurídics (al costat de Cova Matutano):
Incoació: 19 de gener de 1998
Publicació de la incoació: 24 de febrer de 1998
Anotació preventiva del Registre de béns d'interés cultural categoria d'immobles amb el codi 55-0000581-00000
La declaració com a zona arqueològica ve delimitada per una àrea formada per la mateixa entrada a la cavitat i la zona d'accés adjacent.
Dàtum: ETRS89
Fus 30N
Sentit horari
X Y
751351 4444418
751363 4444405
751390 4444419
751381 4444433
3.1. Ubicació
El jaciment està situat en les següents coordenades:
Dàtum: ETRS89
Fus 30N
UTMe: 751380
UTMn: 4444418
Altura: 373 m.s.n.m.
3.2. Referència cadastral
Tossal de la Font. Font de les Piques. Terme municipal de Vilafamés (Castelló).
Referència cadastral de rústica: 12128A010001780000XQ
Localització:
Polígon 10
Parcel·la 178
4. Justificació de la delimitació del jaciment arqueològic declarat zona arqueològica:
Situat als afores de Vilafamés es localitza en un dels vessants sobre els quals s'assenta el nucli urbà, a 25 km de Castelló de la Plana. La Cova del Tossal de la Font forma part d'un sistema format per almenys 2 cavitats que han de formar part d'algun sistema càrstic relacionat amb la veïna Cova Matutano. Té orientació NO.
La cavitat s'obri a l'exterior a través de dues boques que són la Cova de Dalt i la Cova de Baix. Es troben en una complexa xarxa càrstica estructural que ocupa el subsòl del tossal, la trajectòria de les quals arriba a més de 2 km de recorregut interior, desenvolupada en dolomies bretxoides d'Edat Juràssica. La cavitat aprofita els plans d'estratificació fortament inclinats de les dolomies que ha evolucionat per dissolució i enfonsaments. L'actual boca d'accés al jaciment guarda relació amb la sedimentació que entapissa el fons de la cavitat, de cronologia holocena.
El jaciment de la Cova del Tossal de la Font es troba a la sala d'entrada a la cavitat i des de 1982 s'hi han efectuat diverses intervencions arqueològiques. Forma part d'una colada argilenca fortament bretxificada d'Edat Würmiana.
5. Descripció del jaciment declarat, de les parts integrants o consubstancials i determinació dels seus valors:
Des del punt de vista arqueològic es va descobrir en 1979, durant les excavacions de la veïna Cova Matutano, quan l'arqueòleg Josep Casabó va localitzar a la Cova del Tossal una bretxa amb ossos fòssils. Jordi Estévez Escalera, arqueozoòleg de l'excavació va confirmar que dos d'aquests ossos eren humans i pertanyien a Homo neanderthalensis.
El conjunt de restes està compost per un fragment distal amb diàfisi i epífisi d'húmer esquerre, el qual va ser denominat amb les sigles internacionals d'identificació CTF 1; un fragment d'os ilíac, porció retrocotilidiana, o coxal dret (CTF 2). Ambdues restes semblen correspondre a un sol individu jove, possiblement de sexe femení; i un fragment de molar superior permanent esquerre (CTF 3) d'un individu infantil d'uns 8 anys d'edat. La part preservada en l'húmer (CTF-1) correspon a un terç distal que conserva tota l'articulació i mostra una sèrie de característiques que l'assemblen a les poblacions del Plistocé mitjà europeu i als neandertals.
La col·lecció lítica recuperada en els diferents nivells excavats és molt reduïda; així i tot les peces recuperades denoten característiques d'un tecnocomplex d'indústria mosteriana (Paleolític mitjà).
Les investigacions han demostrat que durant els inicis del Plistocé superior la Cova del Tossal de la Font va funcionar com a embut, per on van caure al fons ossos d'animals i persones, i algun objecte lític amb característiques tecnològiques pròpies del mode 3 -mosterià amb ascles de sílex retocades i altres amb evidents mostres de presentar retocs d'ús.
La fauna apareguda es compon principalment de cavalls, cérvols, cabres salvatges, hienes, cànids salvatges, i conills. La microfauna estava formada per diverses espècies de rosegadors.
Les anàlisis pol·líniques indiquen la presència als voltants de la Cova d'espècies vegetals com pins, oms, alzines, castanyers, verns, plantes gramíniesi herbàcies, especialment lotus i espadanya o boga de fulla ampla; aquestes últimes típiques de indrets humits.
5.1. Parts integrants. Nivells arqueològics
Té dues parts principals: la sala d'entrada i l'interior.
5.1.1. A la sala d'entrada es documenten restes d'una colada d'argiles bretxificades del würmià en les quals van aparéixer les restes paleoantropològiques. En aquesta sala d'entrada actual és on se situa el depòsit fossilífer, a pocs metres de la boca d'accés, que ompli una estreta franja entre la paret de la cova i un con format per grans blocs endocàrstics.
S'hi van exhumar, a més, nombroses restes arqueològiques superficials pertanyents a l'Edat del Bronze. En l'entrada hi ha un potent depòsit de l'Holocé inicial (Neolític-Edat del Bronze) i final (romanoimperial) que constitueix una important font de documentació històrica.
5.1.2. A l'interior de la Cova, a més de 400 m de l'entrada, s'han documentat un bon nombre d'enterraments prehistòrics de l'Edat del Bronze, ben conservats i amb aixovars interessants. La col·locació d'aquestes inhumacions i la possible presència de vestigis d'accidents ocorreguts durant la prehistòria pot permetre'ns reconstruir no sols en el ritual funerari, sinó també altres activitats relacionades amb aquest.
5.2. Determinació dels seus valors
La Cova del Tossal de la Font és una gran cavitat en òptim estat de conservació que des del punt de vista arqueològic pot considerar-se excepcional, amb una àmplia estratigrafia que comprén des del würmià inicial fins a l'Holocé, repartida per diferents punts de l'enorme xarxa de galeries.
El seu interés resideix en el potent depòsit Plistocé que s'estén per davall dels nivells holocens a la sala de l'entrada i que ompli una clivella vertical a la manera de bretxa, que constitueix un testimoni del rebliment de la cavitat durant el Plistocé.
Aquest depòsit estratigràfic conté restes de nombrosa fauna fòssil associada a un escàs, però inconfusible, conjunt industrial, atribuït al Paleolític mitjà, en el qual també van aparéixer les restes humanes fossilitzades atribuïdes a un individu femení de l'espècie Homo sapiens neanderthalensis.
La Cova del Tossal de la Font és, juntament amb Bolomor i Cova Negra, un dels tres jaciments valencians on es documenten restes humanes anteriors a l'aparició de l'Homo sapiens sapiens. En tota la Península Ibèrica no hi ha mes de 15 localitats amb espècies antigues o arcaiques del gènere Homo.
El conjunt lític té gran valor tafonòmic, ja que apareix relacionat amb les restes fòssils, i testimonia les activitats humanes en la mateixa cavitat o en l'entorn immediat de la seua entrada.
5.3. Cronologia
Des del punt de vista arqueològic l'amplíssima estratigrafia del jaciment comprén des del würmià inicial fins a l'Holocé.
Les datacions relatives de la seua microfauna situen el marc cronològic general de la Cova del Tossal a finals de l'interglaciar Riss-Würm (120.000-90.000/80.000 ANE) i els inicis de la glaciació Würm (90.000/80.000-50.000 ANE). D'altra banda, les datacions absolutes obtingudes mitjançant el sistema radioactiu de l'U-Th van donar com a cronologia 188.920±8900 ANE (nivell inferior a les troballes) i 61.846±585 ANE (nivell superior).
Les restes humanes podrien correspondre a un moment més antic, potser del període glacial del Würm antic (90.000-70.000 a nE), ja que els trets anatòmics de l'húmer assenyalen la seua pertinença a una varietat arcaïtzant de Neandertal.
Al vestíbul es va obtindre una seqüència cronocultural que assenyalava una ocupació de gents pastores durant el III mil·lenni (2810±70 ANE, i 2190±100 ANE), al llarg del període Eneolític Calcolític i que potser va arribar també al moment inicial del Bronze antic, a principis del II mil·lenni.
Posteriorment la Cova va ser visitada ocasionalment durant l'etapa hispanoromana, la medieval i la moderna. Les gleries més profundes de la caverna es van utilitzar al seu torn com a llocs d'enterrament, ja que els aixovars materials assenyalen pertinença a l'època eneolítica.
ANNEX II
Delimitació literal de l'entorn de protecció de la zona arqueològica del jaciment Cova del Tossal de la Font i dels béns patrimonials que se situen en aquest entorn que es relacionen i identifiquen a efectes tutelars
A) Justificació de la delimitació proposada.
L'entorn de protecció del bé d'interés cultural queda definit tant literalment com gràficament en els annexos adjunts que formen part d'aquesta declaració. La documentació complementària consta en l'expedient.
Els criteris emprats per a establir l'entorn de protecció es basen en la legislació vigent segons la disposició transitòria primera (establiment d'entorns mínims de protecció per a immobles) de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, de la Generalitat, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, d'acord amb criteris següents:
Topogràfics i paisatgístics: inclusió d'alguns terrenys i camins d'accés, així com de la vora del barranc i del vessant de la muntanya.
Arqueològics: l'àmbit comprén la zona arqueològica del jaciment i les àrees confrontants susceptibles d'altres noves troballes relacionades amb la Cova del Tossal o la Cova Matutano.
Administratius: Inclou la delimitació d'un polígon irregular que forma l'entorn de la zona arqueològica del jaciment arqueològic de la Cova del Tossal i que transcorre per alguns límits de camins, de les construccions de la zona urbana i el barranc Font d'en Jana.
B) Delimitació literal de l'entorn de protecció.
Origen punt A1 coordenades X-751339; I-4444576. Intersecció de l'angle NE de l'edifici amb referència cadastral 1346601YK5414G (C/ Sant Antoni, 90) amb el mateix C/ de Sant Antoni.
Línia delimitadora: Sentit horari.
Fus 30N ETRS 89:
Punts. Coordenades X/Y.
Punts X I
A1 751339 4444576
2 751368 4444600
3 751408 4444623
4 751431 4444632
5 751445 4444634
6 751485 4444163
7 751364 4444175
8 751309 4444232
9 751276 4444270
10 751248 4444282
11 751251 4444304
12 751261 4444305
13 751253 4444370
14 751272 4444368
15 751277 4444404
16 751276 4444424
17 751293 4444467
18 751293 4444489
19 751310 4444521
20 751331 4444538
21 751353 4444566
22 751351 4444565
23 751339 4444576
Es delimita un polígon irregular que forma l'entorn de la zona arqueològica del jaciment arqueològic de la Cova del Tossal de la Font. Des del punt d'origen A1 situat en les coordenades 751339/4444576 la línia discorre en direcció NE pel costat E i S del camí del Cementeri (referència cadastral 12128A010090090000XQ), fins a arribar a les coordenades 751445/4444634. Des d'aquest punt es dirigeix en línia recta cap al S travessant la parcel·la 9010 del polígon 10 (referència cadastral 12128A010090100000XY), que discorre aproximadament pel canvi de vessant de la zona muntanyosa, fins a arribar a les coordenades 751485/4444163. Torna a girar cap a l'O, fins a arribar a la vora del barranc de la Font d'en Jana (coordenades 751372/4444168, en el polígon 10 parcel·la 9011, referència cadastral 12128A010002500000XF). En aquest punt torna a girar cap al NO pel llit d'aquest barranc, buscant les coordenades 751255/4444287, que coincideixen amb la intersecció del barranc amb el límit de la parcel·la 250 del polígon 10 (referències cadastrals 12128A010002500000XF i 12128A010002500000MG) i el sòl urbà de Vilafamés (construccions). Des d'aquest punt, torna a girar cap al N, pel límit del nucli urbà amb el sòl rústic, per la mitgera de les edificacions, fins a arribar al punt de partida A1.
Parcel·les afectades. Terme municipal Vilafamés (Castelló)
Polígons. Parcel·les. Referències cadastrals
Polígon 10
Parcel·la 250 (part)
Paratge Font Piques. Classe: rústic
12128A010002500000XF. Classe: Urbà. Sòl sense edificis, obres d'urbanització, jardineria, construccions ruïnoses
12128A0100025000001MG
Parcel·la 9010 (part)
Paratge L'Estepar. Classe: rústic. Via de comunicació de domini públic
12128A010090100000XY
Parcel·la 178 (part)
Paratge Font Piques. Classe: rústic
12128A010001780000XQ
C) Béns patrimonials situats a l'entorn de protecció. Patrimoni arqueològic.
En l'entorn de la zona arqueològica proposada existeix 1 jaciment les característiques del qual es descriuen en aquesta mateixa publicació en els seus annexos corresponents i amb els consegüents efectes tutelars: Cova Matutano.
ANNEX III
Delimitació literal de la zona arqueològica del jaciment Cova Matutano al terme municipal de Vilafamés (Castelló), descripció de les parts integrants o consubstancials d'aquest i valors patrimonials que justifiquen la declaració
1. Denominació principal: Cova Matutano.
2. Localització:
Província: Castelló
Comarca: La Plana Alta
Municipi: Vilafamés
3. Delimitació literal del jaciment:
La Cova Matutano es troba en el terme municipal de Vilafamés (Castelló), localitzada en el full núm. 616 (30-24) 517 (31-24), Vilafamés, corresponent al mapa amb escala 1:50.000 de l'Institut Geogràfic i Cadastral d'Espanya. Es troba situada en els 40°0650de latitud N i 3° 38'de longitud E del meridià de Madrid.
Els jaciments Cova del Tossal de la Font i Cova Matutano consten amb anotació única preventiva amb el número A-R-I-55-0000581-00000 en el Registre de Béns Immobles d'Interés Cultural del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport amb la categoria de zona arqueològica.
Cova Matutano apareix ressenyada en el Catàleg de Béns i Espais Protegits del Terme Municipal de Vilafamés (2003) amb el codi de fitxa Q-3, amb categoria arqueològica i un nivell de protecció integral. La Cova està situada aproximadament a 114 metres de la Cova del Tossal de la Font.
Antecedents jurídics (juntament amb la Cova del Tossal de la Font):
Incoació: 19 de gener de 1998
Publicació de la incoació: 27 de febrer de 1998
3.1. Ubicació
El jaciment està situat en les següents coordenades:
Dàtum: ETRS89
Fus 30N
UTMe: 751299
UTMn: 4444496
Altura: 315 m.s.n.m.
3.2. Referència cadastral:
1346612YK5414G0001SY. Sòl urbà, carrer Sant Antoni, número 68 (Vilafamés).
Illa: 1346612YK5414G Parcel·la:12
La cavitat s'estendria, com a mínim, per les referències cadastrals 12128A010002500000XF i 12128A010002500001MG, parcel·la 250 del polígon 10 (paratge Font Piques de Vilafamés).
4. Justificació de la delimitació del jaciment arqueològic declarat zona arqueològica:
Situat als afores de Vilafamés, però dins del nucli urbà, es troba en l'interior d'un pati-corral posterior d'un antic molí d'oli que va ser propietat de la família Matutano (d'ací el nom del jaciment).
Els nivells més recents del jaciment van ser buidats durant la construcció del molí i es va trencar gran part de la visera de la cova per a poder edificar-lo, per la qual cosa part del jaciment està per davall del sòl actual. La utilització posterior de la cavitat com a corral va provocar la destrucció parcial del nivell superficial, i al mateix temps la construcció de l'habitatge també va poder alterar la morfologia de la cavitat i la superfície d'ocupació del lloc habitacional.
5. Descripció del jaciment declarat, de les parts integrants o consubstancials i determinació dels seus valors:
Cova Matutano és una cavitat xicoteta que s'obri en direcció NO i està constituïda per una única sala de planta irregular, amb una extensió d'aproximadament 105 m² i reblida de sediments, que han de formar part d'algun sistema càrstic relacionat amb la veïna cova del Tossal. Té un eix longitudinal que mesura 13 metres i el transversal 8 metres. En la part central s'observen grans blocs caiguts de la cúpula de la cavitat.
El jaciment ha sigut excavat des de finals de la dècada dels anys 70 del segle XX pel SIAP de Castelló.
5.1. Parts integrants. Nivells arqueològics
L'assentament de Cova Matutano va tindre un llarg període ocupacional, però, tant el mode de vida com l'hàbitat dels seus ocupants al llarg dels aproximadament 3.000 anys d'existència no va patir canvis bruscos, i va anar transformant-se gradualment tant en la seua cultura material i com en la seua estratègia de producció econòmica caçadora-recol·lectora.
Seguint Olària, i d'altres, es pot dir que el registre material arqueològic de Cova Matutano documenta la transició del Magdalenià superior (una de les últimes cultures del Paleolític superior a Europa occidental que es va estendre al llarg del Würm IV, amb seqüència alterna de clima fred i sec, i fresc i humit) i l'Epimagdalenià.
S'han documentat dues fases evolutives clares en Cova Matutano, la més antiga es correspon al Magdalenià superior IV (avançat), en què la indústria es caracteritza per arpons, varetes, atzagaies i una preponderància de burins sobre raspadors. Hi segueix una fase més recent, pertanyent al Magdalenià superior V-VI amb atzagaies, arpons i puntes, amb més raspadors que burins i amb art moble geomètric i naturalista.
S'hi documenta un canvi industrial respecte als nivells inferiors que es materialitza en l'augment del nombre de raspadors, el descens de burins i de la indústria en matèria dura animal, així com el creixement de l'utillatge microlaminar de dors, de les osques i denticulats i, sobretot, de les truncadures. Les gents de l'Epimagdalenià va introduir a penes canvis en l'instrumental de treball, augmentant; això sí, va augmentar els instruments denticulats que facilitaven el treball d'objectes d'os i fusta.
S'hi evidencien gran quantitat de cudols gravats, alguns fragmentats, amb figuracions estilitzades d'animals -cèrvids i bòvids mitjançant traços molt fins. No hi ha, doncs, cudols que es puguen identificar exclusivament com a «artístics» o amb incisions figuratives; les incisions figuratives estan emmascarades per incisions d'ús, així com per accions successives de percussió, fregament i desgast superficial. Van ser eines que abans d'usar-les per a dur a terme aquestes accions van ser decorades. Els senyals de percussió en els extrems de les peces són molt significatius. Alguns dels cudols podrien haver servit, posteriorment al gravat, com a suports o encluses per a facilitar el tall i l'especejament de la carn.
Apareix freqüentment ocre en els nivells en què van ser trobats els cudols, la qual cosa pressuposa una certa associació entre l'ús d'aquests i el mateix pigment.
5.2. Determinació dels seus valors
El jaciment disposa d'un ampli grup de datacions absolutes, amb un extraordinari conjunt industrial en pedra i os i alguns elements d'adorn excepcionals que fan d'aquest enclavament un lloc de gran valor cultural per a documentar les societats caçadores recol·lectores valencianes del tardiglaciar.
Està considerat un dels grans jaciments del nord de la Comunitat Valenciana en el qual podem evidenciar, principalment, el pas entre el Magdalenià i l'Epimagdalenià, ja que aporta una informació única per a l'estudi dels últims mil·lennis del Paleolític superior (14.000-11.500 B.P.) en el vessant mediterrani (Plistocé) amb ocupacions humanes que ens permeten documentar, en general, un dels períodes pitjor coneguts de la prehistòria.
El jaciment es pot identificar com un assentament humà no permanent. Des d'aquesta perspectiva, les restes de cudols decorats documentats estan vinculades a treballs específics que requereixen aplicar tècniques com la percussió, el tall, el fregament i eventualment l'aplicació d'ocre. La qual cosa inclina a tractar-los com a mers instruments o eines aplicades a funcions en les quals intervenen les activitats esmentades.
El paquet arqueològic, amb objectes lítics, ossis i artístics permet determinar les pautes pròpies d'explotació del territori per part dels grups de caçadors recol·lectors del final del Paleolític i permet reconstruir estratègies de captació, gestió de recursos i d'explotació territorial, i inferir hipòtesis relatives als processos d'especialització i diversificació d'aquests recursos, d'elecció d'hàbitat i de demografia. Aporta informació de pes sobre els criteris d'elecció d'hàbitat per part de les societats del tardiglaciar recent, i confirma la importància de l'elecció com a lloc d'habitació de coves o llocs situats en el límit d'ecosistemes diferents. Des dels llocs com la Cova Matutano es podia depredar o recol·lectar àrees diferents amb recursos diversos. Es tracta, per això, de les primeres societats d'economia d'ampli espectre, molt anterior al Neolític.
Les seues restes faunístiques donen a conéixer la importància de l'aportació de preses xicotetes com el conill, i la diversitat d'espècies depredades, la qual cosa difereix dels paradigmes vigents fins al moment del seu estudi que tractaven d'explicar l'últim tram cronològic de les societats caçadores recol·lectores com una carrera cap a l'especialització de les captures.
Estableix una seqüència industrial diferent de la que mantenia la investigació fins fa uns anys, caracteritzada per l'aparició primerenca d'aspectes culturals que fins a aquest moment s'atribuïen a l'Epipaleolític, però que les datacions de Matutano assenyalen que ja estaven presents al final del Paleolític superior. Aquests aspectes van donar lloc a la caracterització industrial de l'Epimagdalenià.
5.3. Cronologia
La primera etapa de l'hàbitat en Cova Matutano correspon a un moment climàtic de la glaciació Würm, fase IV, amb períodes freds i secs, alternats amb moments humits. La segona constitueix una perduració atenuada de l'anterior amb augment de les fases humides i una temperatura lleugerament càlida, episodi conegut com l'Oscil·lació de Blling.
En els nivells de Cova Matutano es van obtindre diverses datacions que mostren una gradació que va des del 15.880-13.600 cal BP (12.520±350 BP), del nivell 3 del sector II, al 14.860-11.940 cal BP (11.410±610 BP), del nivell 2 del mateix sector.
Si bé és cert que algunes d'aquestes datacions han sigut criticades per alguns investigadors a causa d'algunes incoherències amb la seqüència estratigràfica (Villaverde, 1985 i 1990; Casabó i Rovira, 1987-1988, Casabó, 2004), però aquest fet no invalida les característiques generals evolutives de la seqüència arqueològica i la important informació que es pot extraure del jaciment.
ANNEX IV
Delimitació literal de l'entorn de protecció de la zona arqueològica del jaciment Cova Matutano.
A) Justificació de la delimitació proposada.
L'entorn de protecció del bé d'Interés cultural queda definit tant literalment com gràficament en els annexos adjunts que formen part de la present resolució. La documentació complementària consta en l'expedient.
Els criteris emprats per a establir l'entorn de protecció es basen en la legislació vigent en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, Llei 4/1998, de la Generalitat, en relació amb l'establiment d'entorns mínims de protecció per a immobles situats en àmbits periurbans: l'espai resultant de sumar a l'illa on se situa l'immoble, els espais públics confrontants amb aquesta i les illes que entren en contacte amb aquests espais públics segons la disposició transitòria primera (establiment d'entorns mínims de protecció per a immobles) de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, de la Generalitat, d'acord amb els criteris següents:
Topogràfics i paisatgístics. Zona rústica i zona urbana.
Arqueològics: l'àmbit comprén la mateixa zona arqueològica del jaciment i les àrees confrontants susceptibles d'altres noves troballes relacionades.
Administratius: delimitació d'un polígon irregular que forma l'entorn del jaciment arqueològic i que transcorre per algunes llindes de les construccions urbanes que faciliten així la seua definició.
B) Delimitació literal de l'entorn de protecció.
Es delimita per un polígon irregular que comprén un espai amb sòl tant rústic com urbà.
Parcel·les afectades. Terme municipal Vilafamés (Castelló).
Polígons. Parcel·les. Referències cadastrals. Carrer i número.
Rústics. Paratge Font Piques:
12128A010002500000XF: Polígon 10 Parcel·la 250 (part). Parcel·la, a efectes cadastrals, amb immobles de diferent classe (urbans i rústics).
12128A010002500001MG: Polígon 10 Parcel·la 250 (part). Parcel·la, a efectes cadastrals, amb immobles de diferent classe (urbans i rústics).
Urbans:
Illa 13487, parcel·les 47, 46, 45; corresponents als números 1, 3, 5 i 7, respectivament, del carrer de Sant Antoni.
Illa 13466, parcel·les 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16; corresponents als números 72, 70, 68, 66, 64, 62 i 60, respectivament, del carrer de Sant Antoni.
Referències Cadastrals Carrer i número
1348747YK5414E0002IS C/ Sant Antoni, 1
1348747YK5414E0003OD C/ Sant Antoni, 1
1348747YK5414E0004PF C/ Sant Antoni, 1
1348747YK5414E0005AG C/ Sant Antoni, 1
1348747YK5414E0006SH C/ Sant Antoni, 1
1348747YK5414E0007DJ C/ Sant Antoni, 1
1348746YK5414G0001ZY C/ Sant Antoni, 3
1348745YK5414E0001SA C/ Sant Antoni, 5
1348765YK5414E0001MA C/ Sant Antoni, 7
1346616YK5414E0001WA C/ Sant Antoni, 60
1346615YK5414E0001HA C/ Sant Antoni, 62
1346614YK5414E0001UA C/ Sant Antoni, 64
1346613YK5414G0001ZY C/ Sant Antoni, 66
1346612YK5414G0001SY C/ Sant Antoni, 68
(entrada a Cova Matutano)
1346611YK5414G0001EY C/ Sant Antoni, 70
1346610YK5414E0001JA C/ Sant Antoni, 72
A més:
Zona de via pública emmarcada per l'espai existent entre els immobles que van des de la referència cadastral 1346610YK5414E0001JA (c/ Sant Antoni, número 72) i la referència cadastral 1348765YK5414E0001MA (c/ Sant Antoni, número 7), fins a la referència cadastral 1346617YK5414E0001AA (c/ Calvari, número 1) enfront de la referència cadastral 1348748YK5414E0001HA (av. Fabián Ribes, número 4).
Línia delimitadora: Sentit horari.
Origen Punt A1: Coordenades 751301/4444531 situades en la mitgera dels edificis del c/ Sant Antoni, número 72 (1346612YK5414E0001JA-Illa 1346612YK5414G-) i c/ Sant Antoni, número 74 (1346612YK5414E0001SA-Illa 1346617YK5414G-) en la intersecció amb la via pública (c/ Sant Antoni).
Fus 30N ETRS 89
Punts. Coordenades X/Y.
Punts X Y
A1 751301 4444531
2 751324 4444516
3 751306 4444472
4 751304 4444466
5 751289 4444465
6 751263 4444483
7 751251 4444489
8 751254 4444490
9 751256 4444495
10 751255 4444495
11 751258 4444494
12 751267 4444506
13 751264 4444508
14 751273 4444526
15 751279 4444523
16 751284 4444529
17 751279 4444532
18 751284 4444542
19 751297 4444535
Es delimita un polígon irregular que conforma l'entorn de la zona arqueològica del jaciment de Cova Matutano.
Des del punt d'origen (Punt A 1) en les coordenades 751301/4444531 es dirigeix en direcció SE per la mitgera de les referències cadastrals 1346610YK5414E0001JA (carrer Sant Antoni, número 72) i 1346609YK5414E0001SA (carrer Sant Antoni, número 74) travessant la parcel·la 250 del Polígon 10 (referències cadastrals 12128A010002500000XF i 12128A010002500001MG) fins a arribar a les coordenades 751324/4444516 situades en la intersecció d'aquesta parcel·la amb la parcel·la 178 del polígon 10 (referència cadastral 12128A010001780000XQ).
Es dirigeix en direcció SO pel límit de les parcel·les rústiques 250 i 178, fins a arribar a les coordenades 751304/4444466. Es dirigeix en direcció O fins a les coordenades 751289/4444465 situades en la intersecció de les referències cadastrals 1346616YK5414E0001WA (habitatge situat al carrer Sant Antoni, 60) i la 1346617YK5414E0001AA (habitatge situat al carrer Calvari, número 1) amb la parcel·la 250 del Polígon 10. Des d'aquest punt per la mitgera de les anteriors referències cadastrals, i travessant la via pública del carrer Sant Antoni, arriba fins a les coordenades 751251/4444489.
Continua cap al NE vorejant la via pública fins a les coordenades 751267/4444506 en la intersecció d'aquesta via pública amb els edificis situats al carrer Sant Antoni, número 1 i avinguda Fabián Ribes, número 6. Continuant en direcció NE es dirigeix per la mitgera que separa l'immoble del carrer Sant Antoni, número 1 amb el situat en l'avinguda Fabián Ribes, número 8 fins a les coordenades 751273/4444526 (intersecció dels immobles situats a l' avinguda de Fabián Ribes, números 10 i 12, i carrer Sant Antoni, número 3).
En direcció NO arriba fins al punt d'intersecció amb els immobles situats al carrer Sant Antoni, número 5, avinguda Fabián Ribes, números 12 (referències cadastrals 1348752YK5414E0001WA-1348752YK5414E0002ES-1348752YK5414E0003RD) i 14 (referència cadastral 1348753YK5414G0001AY) en les coordenades 751273/4444526. Segueix en direcció N per les mitgeres dels edificis situats a l'avinguda Fabián Ribes, número 14 (1348753YK5414G0001AY), carrer Sant Antoni, número 7 (referència cadastral 1348765YK5414E0001MA) i carrer Sant Antoni, número 5 (referència cadastral 1348745YK5414E0001SA) fins a les coordenades 751284/4444529. Des d'aquest punt es dirigeix cap a l'E per les mitgeres del sòl urbà del carrer Sant Antoni (referència cadastral 1348736YK5414G0001RY) i carrer Sant Antoni, número 7 (referència cadastral 1348765YK5414E0001MA) en les coordenades 751297/4444535. Travessa la via pública del carrer Sant Antoni fins a arribar al punt d'origen A1.