Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Bé cultural Patrimoni cultural
  Descriptors:
  	Temàtics: bé cultural, patrimoni cultural
  	Descriptors toponímics: Alaquàs

RESOLUCIÓ de 9 de febrer de 2022, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es declara bé de rellevància local immaterial el Cant de la Carxofa, d'Alaquàs. [2022/1148]

Antecedents de fet

Primer. Mitjançant escrit de l'Ajuntament d'Alaquàs se sol·licita el reconeixement com a bé immaterial de rellevància local del Cant de la Carxofa d'Alaquàs, descrivint aquesta tradició i/o creació artística, els seus orígens, així com les referències espacials i temporals a les quals s'associa, destacant els valors patrimonials que incorpora, que motiven el seu reconeixement i inclusió en aquesta categoria protectora.

Segon. Des de la Comissió Tècnica per a l'Estudi i Inventari del Patrimoni Immaterial i els Serveis Tècnics s'informa favorablement la proposta municipal, en els termes en què s'ha sotmés a l'avaluació patrimonial d'aquest centre directiu, establint-se d'acord amb els valors detectats les mesures que asseguren la seua pervivència, estudi i posada en valor.



Fonamentació jurídica

I. Aquesta conselleria resulta competent per a resoldre el present expedient, en virtut del que es disposa en l'article 28 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, l'article 7 del Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determina el número i la denominació de les conselleries i les seues atribucions, l'article 56 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, i l'article 4 del Decret 173/2020, de 30 d'octubre, del Consell, d'aprovació del Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.

II. L'article 1.3 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, estableix que formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements, tècniques, pràctiques i usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana.



III. Els articles 15.5. 55, 56 i 57 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, estableix que s'inclouran en la secció cinquena de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, amb la qualificació de béns immaterials de rellevància local, aquelles creacions, coneixements, pràctiques, tècniques, usos i activitats més representatives i valuoses de la cultura i les formes de vida tradicionals valencianes. Igualment s'inclouran els béns immaterials que siguen expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i especialment aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.

IV. L'informe emés pels serveis tècnics del Servei de Patrimoni Cultural de data 19.04.2021 proposa la protecció cultural com a bé de rellevància local immaterial per a aquesta manifestació singular, arrelada i volguda pels veïns d'Alaquàs, quedant definit aquest bé immaterial per l'annex que acompanya aquesta resolució.

Vistos els anteriors fets i fonaments de dret i en allò que és matèria de la competència d'aquesta conselleria, resolc:



Primer

Declarar bé de rellevància local immaterial el Cant de la Carxofa d'Alaquàs, de conformitat amb la descripció del bé que figura en l'annex que s'adjunta a la present resolució en atenció als valors destacats que incorpora i inscriure'l en la secció cinquena de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.



Segon

La protecció del Cant de la Carxofa d'Alaquàs com a patrimoni cultural immaterial es concretarà en les mesures següents:

a) Realitzar labors d'identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics.

b) Incorporar els testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació.

c) Vetlar pel normal desenvolupament i la pervivència d'aquesta manifestació cultural, així com tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures.

d) La gestió del patrimoni cultural protegit per aquesta declaració correspon a l'Ajuntament d'Alaquàs, a l'Associació Cultural La Carxofa, a la Unió Musical d'Alaquàs, els clavaris del Crist de la Bona Mort d'Alaquàs, els clavaris de Nostra Senyora de l'Olivar d'Alaquàs, la Confraria de Nostra Senyora d'Alaquàs i els centres escolars d'Alaquàs.



Qualsevol canvi que excedisca el normal desenvolupament dels elements que formen aquesta manifestació cultural haurà de comunicar-se a la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural per a la seua avaluació i informe si és el cas, i la modificació de la present resolució, amb vista a la seua constància en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.



Contra la present resolució, que posa fi a la via administrativa, podrà interposar-se recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptats des de l'endemà de la notificació, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que s'estableix en els articles 10, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, o potestativament, recurs de reposició davant la persona titular de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport en el termini d'un mes, comptat des de l'endemà de la notificació, d'acord amb el que es disposa en els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.



València, 9 de febrer de 2022.– El conseller d'Educació, Cultura i Esport: Vicent Marzà i Ibáñez.







ANNEX



1. Identificació

a) Identificació geogràfica: Alaquàs (València).

b) Àmbit: creences, rituals festius i altres pràctiques cerimonials.



c) Tipologia: bé immaterial.

d) Denominació principal i altres: Cant de la Carxofa d'Alaquàs.

e) Comunitats o persones relacionades amb l'element:

Ajuntament d'Alaquàs

Associació Cultural La Carxofa

Unió Musical d'Alaquàs

Clavaris del Crist de la Bona Mort d'Alaquàs

Clavaris de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquàs

Confraria de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquàs

Centres escolars d'Alaquàs

f) Descripció curta: el Cant de la Carxofa és una composició musical religiosa en la qual un xiquet o xiqueta vestit d'àngel, a l'interior d'un artefacte que penja, en forma de carxofa, i acompanyat d'una orquestra i un cor de veus blanques, canta el dia 8 de setembre a la Mare de Déu de l'Olivar i el dia 9 al Crist de la Bona Mort.

El Cant de la Carxofa és una tradició festiva molt arrelada a Alaquàs, els orígens documentats de la qual es remunten fins al segle XVIII i en la qual els més xicotets són els protagonistes de l'acte. Des de l'any 1995 s'ha incorporat la prova de veu de l'àngel, en què després d'una primera selecció feta per professionals, el poble en un acte públic tria, uns dies abans de l'esdeveniment i al claustre del castell palau d'Alaquàs, entre els diferents candidats, quins seran els angelets que cantaran a la Mare de Déu de l'Olivar i al Crist de la Bona Mort.



És una festa on la música té un paper fonamental però també la dansa, el vestuari, el protocol litúrgic, la poesia, els focs artificials, etc., i moltes altres manifestacions artístiques estan presents servint totes a una festa popular tradicional i religiosa que s'ha conservat, com a mínim, més de cent quaranta anys. Aquestes variants, unides a la gran participació i expectació que motiven les festes, fan que es tracte d'una genuïna celebració que ompli d'orgull tots els seus veïns i veïnes. Va ser declarada l'any 2010 Festa d'Interés Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana.



2. Marc espacial

a) Localització

Església de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquàs.

Castell d'Alaquàs (al costat de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció).



3. Marc temporal

a) Calendari: la representació està dividida en dos actes. S'escenifica cada any els dies 8 i 9 de setembre a l'església de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquàs i al castell d'Alaquàs, respectivament.

b) Periodicitat: anual.



4. Descripció i caracterització

a) Orígens documentats o atribuïts

Els orígens del Cant de la Carxofa –també conegut, al llarg del temps, com a motete o villancico– resulten, a hores d'ara, bastant imprecisos. En 1929, l'arquitecte Josep Maria Manuel Cortina Pérez els va situar a mitjan segle XIX, concretament l'any 1854, en el moment en què Rigobert Cortina Gallego (1843-1920), un xiquet d'escassament onze anys, «dotado de gran inteligencia y de inspiración musical, compuso el motete así apelado», i probablement també la lletra. Si és vàlida aquesta versió, majoritàriament acceptada pels investigadors tradicionals, aquest seria l'origen del Cant de la Carxofa, tal com ha arribat als nostres dies. Siga quin siga, actualment sembla fora de tot dubte que els fonaments d'aquesta representació musicada són anteriors a la meitat del segle XIX, moment en què se situa la composició de Rigobert Cortina, com tindrem ocasió de comprovar.



Així, en 1992, el professor Antonio Ariño, seguint l'historiador Vicent Lluesa, ja n'oferí una explicació prou més raonable: assenyalà que tant el càntic com l'artefacte formarien part d'un costum molt antic segons el qual un xiquet o xiqueta del poble, enfilat damunt d'un cadafal i vestit d'àngel, recitava versos al·lusius a la majestat de Déu en el moment en què la imatge del Crist era a punt d'entrar al temple. Cosa que portà el professor Ariño a concloure que «no seria estrany, per tant, que l'actual representació de la Carxofa fora el resultat d'una evolució lenta a partir d'aquest acte tan típic de moltes festes populars, consistent en el recitat de versos al·legòrics durant el recorregut de la processó. La litúrgia era un autèntic drama en què s'inserien actes sacramentals, misteris, danses, escenificacions, etc. Una vegada posat un element, la seua pròpia dinàmica l'induïa a créixer i fer-se més complex».



En aquest mateix sentit, més recentment, en el transcurs d'una biografia sobre Rigobert Cortina publicada en 2015, l'estudiós Robert Ferrer Llueca ha afirmat: «Considerem més prudent considerar només com a hipòtesi l'any de 1854 com a data de composició de la música de la Carxofa per Rigoberto Cortina, una composició que per la seua gran frescor, melodia i estil musical pròxim als models italianitzants imperants en l'època, va adquirir ràpidament gran fama i es va popularitzar en distintes localitats valencianes».

Així, i a pesar que el Cant de la Carxofa es localitza principalment a la comarca de l'Horta Sud, cal dir que no es tracta d'una representació exclusiva d'aquest territori, ja que també es canta –o s'ha cantat– a llocs com ara el barri del Carme de València, el Canyamelar, Castellar i Sueca. Pel que fa a l'Horta –i encara que tenim evidències que ens indiquen que la Carxofa també es cantà a poblacions com ara Quart de Poblet, Manises, Mislata, Torrent, Catarroja i Picassent, on fou recuperada en 2010–, tot sembla indicar que és als municipis de Silla, Aldaia i Alaquàs on s'ha representat durant més temps i ha comptat amb més tradició, i on és possible documentar-la amb una major antiguitat.



D'una banda, cal assenyalar també que, en tractar-se d'una representació basada en un aparell mecànic de característiques molt concretes, el Cant de la Carxofa guarda una evident relació amb diverses manifestacions del teatre medieval assumpcionista, com ara el Misteri d'Elx o el Cant de la Sibil·la, de les quals la Carxofa seria una reducció-adaptació. Segons ha escrit Robert Ferrer, «en totes elles –salvant les distàncies i sense atendre les característiques pròpies de cada representació– trobem com a nexe d'unió l'ús d'artefactes escènics, la denominació dels quals varia», i que van des de la magrana i l'araceli d'Elx, passant per la taronja de Morella, fins a la carxofa dels municipis de l'Horta. De fet, atesa la seua antiguitat, sembla del tot lògic pensar que la magrana del Misteri d'Elx degué influir en la configuració d'altres aparells de tramoia, semblants i posteriors, que tenen una idèntica funció, ja que també ocupen un espai escènic aeri, i que, juntament amb l'angelet, constitueixen el nexe o denominador comú de totes aquestes representacions devotes i festives.



En aquest sentit, podem afirmar que es té coneixement de l'ús d'aquest tipus d'artefactes en celebracions religioses durant els segles XVII, XVIII i la primera meitat del XIX, en llocs com, per exemple, el municipi de Sueca, tal com en 1979 va posar en relleu Andrés de Sales Ferri Chulio. Així, aquest estudiós va poder documentar que l'inventor de l'aparell de la Carxofa fou un suecà, Andrés Serra Zamorano, àlies Morandanga; i que el municipi de Sueca envià, en 1857, una còpia de la Carxofa al de Silla: «en aquesta localitat té l'honor d'haver rebut una còpia de la Carxofa de Sueca en 1857», afirmà Ferri Chulio. Una informació que corroborà Fermí Cortés, cronista d'aquell poble de la Ribera Baixa, en referir-se a «la Carxofa que inventà Andreu de Morondanga i que ens copiaren els de Silla».

D'altra banda, Ferri Chulio també va assenyalar que en una de les comèdies del famós dramaturg suecà Josep Bernat i Baldoví, concretament la titulada Un ensayo fet en regla o qui no té la vespra, no té la festa, escrita «per a representar-se en lo teatro de Sueca per una compañia de afisionats en lo dia 7 de setembre de l'añ 1845», és possible trobar una eloqüent al·lusió al Cant de la Carxofa. Es tracta d'una referència molt interessant, ja que, a més d'esmentar el creador –i glòria local– de l'aparell mecànic, s'expliciten els dos elements més característics de la representació: l'artefacte i l'angelet.

D'aquesta manera, l'escena representa diversos personatges de Sueca que es troben a la porta de casa esperant veure passar la processó. I que, mentre esperen, comenten –amb una evident hilaritat– les excel·lències i els orígens incerts del Cant de la Carxofa que havia de celebrar-se tot seguit:



Dama 1ª: ¿Y açò?... ¿Què ja s'[ha] acabat?... No pasa ningú...

Barranca: Això és que s'ha trencat el fil. Tots los anys susuix lo mateix; al que aplega la creu a aquest puesto... sigarro... ¿Y sap vosté lo que és? Que com s'entretenen ahí en la plaça en la Carxofa...

La un pega per ací,

l'atre pega per allà,

i sols queda Caraquete

firme... en la creu en la mà.

Dama 1ª: ¿I què ve a ser això de la Carxofa?...

Barranca: ¿Que vostés no ho han vist mai? Puf!... ¡Xe... diu que no han vist mai la Carxofa!... Pues miren vostés, facen conte que no han vist res en lo món...

Dama 1ª: Però, home, expliquenmos al manco...

Barranca: Pues, sinyor... això de la Carxofa... era una Carxofa... pròpiament una Carxofa tal... que inventà u que li dien Morondanga... ¿Vostés no el coneixerien, eh?...

Dama 1ª: No, sinyor.

Barranca: Xe, tampoc coneixien a Morondanga; pos facen conte que no han conegut a ningú del món...

Victorino: ¡Pobre Andreu!... Hòmens com aquell no hi ha ara; aquella llavor s'[ha] acabat... Sempre estava apunt per a tot... ¡Déu que l'haja perdonat!

Dama 2ª: Anem, i tornant a la Carxofa... ¿Era de bona veritat? ¿Bona de menjar?...

Barranca: Molt bon caure, i molta fam haguera segut menester per a clavar-li la dent... A no ser aquest (assenyalant a Estrelles), no sé qui s'haguera atrevit... Perquè la tal Carxofa vindria a ser poc més o manco aixina com vosté, encara que és mala comparança...

Dama 2ª: ¡Ave Maria Puríssima!... ¿I de quin Carxofar la portaven?

Barranca: D'allà del pinar de Moya...

Dama 2ª: No ho entenc, si vosté no s'explica més.

Barranca: Explica-li-ho tu, Victorino, explica-li-ho...

Victorino: Jo! Que li ho explique el Mestre, que haurà fet d'angelet alguna volta...

Mestre: Lo que em fareu fer vosaltres a mi encara, y no tardarà molt, és de diable...».

Finalment, cal destacar, seguint Ferri Chulio, que l'última referència a la interpretació del Cant de la Carxofa que es registra en aquell municipi de la Ribera és de 1891. I que, actualment, de la Carxofa de Sueca només queda el record de les dades literàries i històriques.



D'altra banda, trobem també una referència literària a l'artefacte de la Carxofa en una novel·la breu de 1908 que porta per títol La festa de les fadrines i que fou redactada per l'escriptor Josep Maria Juan Garcia. Així, l'acció narrativa d'aquella història discorre en un poble valencià inventat, «rodejat per los quatre costats de majestuoses muntanyes i format d'uns quants centenars de cases», un municipi «fester i rumbós» anomenat Albatana (i la semblança gràfica i fònica entre «Albatana» i «Alaquàs» resulta evident). Arribat el dia de la festa de les fadrines, l'autor fa una detallada descripció de l'ambient festiu que s'hi respirava, i en què «la tradicional Carxofa» gaudia d'un evident protagonisme:



«Poc faltava per a que ixquera la processó. La plaça d'Albatana estava que no cabia una ànima. La gent passejava amunt i avall, esperant que les campanes donaren la senyal d'eixida. El quadro resultava molt animat. A la porta de la iglésia estaven els gegants, el donsainer i el tabaler, les músiques, les banderoles, la creu parroquial, infinitat d'hòmens i xiquets en ciris i els empleats municipals.

Per la plaça voltejaven, garrides i hermoses, les albatanes, acollint apassionats requiebros dels fadrins. Aquests, portant camisa planxà i sombrero d'amples ales, s'obrien pas per entre la multitud, entrenant-se i pegant espentes. De quan en quan li ficaven en lo nas a un tranquil foraster el ram d'alfàbega que portaven en les mans...

En la fatxà de la iglésia penjava la tradicional Carxofa».

A continuació, exposem les dades i referències històriques que, sobre la interpretació del Cant de la Carxofa a Alaquàs, hem pogut recollir.

El primer que cal dir és que, en comparació a la resta de municipis de l'Horta Sud on també s'ha mantingut viu, el Cant de la Carxofa d'Alaquàs se singularitza pel fet que és l'únic que s'interpreta dues vegades: una en honor a la Mare de Déu de l'Olivar, el dia 8 de setembre, i l'altra en honor al Crist de la Bona Mort, el 9 de setembre, i sempre com a cloenda de les respectives processons.

Així, tal com en 1981 ja van constatar Baltasar Escrivà i Francesc Garcia, «la Carxofa és penjada d'una biga en qualsevol balcó, i quan arriba la imatge que presideix la processó és hissada mitjançant una corriola i les cordes manejades amb destresa. S'obrin les corfes de la Carxofa i apareix una xiqueta o un xiquet vestit amb una túnica blanca, que representa un angelet, i en aquestos moments la música acompanya els cants de l'angelet mentre el poble l'escolta emocionat. Una vegada acaba l'angelet de cantar els motets, comencen a tancar-se les corfes de la Carxofa. Seguidament, la imatge fa l'entrada al temple i a la vegada és disparada una traca.»

Pel que fa a la lletra de la Carxofa, que presenta xicotetes variacions segons els pobles on es recita –i que depenen de les diverses advocacions i del grau de personalització que li ha aplicat cada municipi–, cal assenyalar que és molt probable que les versions més antigues de la lletra de la Carxofa estigueren redactades en valencià. Però, a causa del procés de castellanització que experimentà el territori valencià durant tota l'edat moderna i la primera meitat del segle XIX, la lletra que fins a la dècada dels anys 80 del segle XX es cantava entre nosaltres era en castellà.

En aquest sentit, cal fer notar que van ser els clavaris del Crist de la Bona Mort de 1982 els qui decidiren traduir la lletra al valencià. Pel que fa a la Carxofa de la Mare de Déu de l'Olivar, es cantà en valencià per primera vegada quatre anys després, en 1986. En tots dos casos s'aconseguí implantar una nova tradició que, des d'aleshores, no ha patit interrupcions i s'ha mantingut fins als nostres dies. Com recorda Quico Garcia, un dels clavaris del Crist de 1982, el traductor-adaptador de les dues lletres fou el periodista valencià Vicent Sanchis Llàcer.



Pel que fa al municipi de Silla, aquest canvi lingüístic es va produir un any abans, en 1981, de la mà de Santiago Sansaloni Alcocer; i pel que fa al d'Aldaia, vint després, ja que fou introduït pels clavaris del Crist de les Necessitats de 2001.

Però, tornant als orígens, des de quan es canta la Carxofa a Alaquàs? En opinió d'Enric Juan, cronista local i director de la publicació històrica Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, és molt probable que, entre nosaltres, les arrels del Cant de la Carxofa es puguen remuntar fins al segle XVII. L'exemple de Sueca avala aquesta hipòtesi; i és així que, si és certa, estaríem parlant d'un cant de llarga tradició local que, a partir de la segona meitat del segle XIX, coincidint amb el canvi de data de les festes patronals –que antigament se celebraven durant el mes d'agost i que, a partir d'un moment determinat, es traslladaren al setembre, al voltant de la festivitat de la Mare de Déu de l'Olivar–, degué experimentar una actualització i remodernització segons la nova composició musical de Rigobert Cortina.



De moment, però, no és possible documentar aquesta probable evolució de la Carxofa, una teoria que té una gran versemblança, i, per tant, el que hem fet és localitzar quines són les referències més antigues que al·ludeixen a la celebració d'aquest cant entre nosaltres. Com la Carxofa a Alaquàs ha generat poca documentació –les partitures més antigues que posseïm, que es conserven als arxius de la Unió Musical d'Alaquàs, són dels anys 30 del segle XX–, per tal de buscar notícies referents a la realització del Cant de la Carxofa ens hem capbussat en les notícies referents a les festes d'Alaquàs en què poguera esmentar-se la celebració de l'acte.

D'aquesta manera, un dels documents més antics que ens parla de les festes d'Alaquàs és el primer tom de l'anomenada Crónica del Asilo del Corazón de María, que recull informació referent al trasllat, al setembre de 1878, de l'asil de les monges oblates des d'unes dependències anteriors fins a l'antic convent dels pares mínims (abandonat des de 1835), l'edifici annex a la parròquia de la Mare de Déu de l'Olivar, on la comunitat romangué fins no fa massa anys. Aquest valuós document històric, del qual se'n feu ampli ressò Josep M. Soriano Bessó en un treball publicat en 1981 al primer volum de Quaderns d'Investigació, recull informació relativa a la vida de les germanes oblates a Alaquàs, des de 1877 fins a 1904. I és així que la Crónica conté una referència ben eloqüent i explícita a la celebració del Cant de la Carxofa entre nosaltres el 8 de setembre de 1878.



Sabem que la compra de l'antic convent de mínims per part de les oblates es va produir al maig de 1878; que «enseguida se empezaron las obras de reparo en el trozo de convento que quedaba en pie»; i que el trasllat de la comunitat «a las nuevas dependencias de Alacuás tuvo lugar el mismo día 8 de septiembre, festividad de la patrona, Virgen del Olivar.»

Així, tot descrivint els actes festius que se celebraren a Alaquàs el dia en què s'instal·là a les noves dependències la comunitat de les oblates –és a dir, el 8 de setembre de 1878–, la germana superiora Rosario de los Dolores, segons el relat que en feu posteriorment Pilar de S. Antonio, afirmà: «No va ser necessari solemnitzar aquesta instal·lació amb funció expressa a l'intent, perquè en aquest dia, l'entusiasta poble d'Alaquàs té en l'església del convent funció solemníssima amb orquestra, sermó d'un bon orador, processó solemne, preciosos focs artificials, gran il·luminació i altres demostracions devotes de fervent amor a la seua amadíssima patrona la Mare de Déu de l'Olivar; potser és la més tendra aparició d'un àngel, o xiquet, que ocult en una espècie de palmera, s'obri al pas de la santa imatge de Maria en la processó i aquest, acompanyat de la banda de música que s'adapta a la bonica veu del xiquet amb tons d'encantadora dolçor, canta ell mateix una llarga pregària, tan tendra, tan arravatadora, que commou totes les fibres del cor i els ulls s'omplin de dolces llàgrimes, l'ànima queda absorta en amors divins a la més amorosa de les mares. És sorprenent i commovedor el sepulcral silenci observat per la ingent multitud mentres el xiquet canta, com també les ovacions de delirant entusiasme en què prorromp la multitud quan saluda la seua divina patrona en acabar la llarga i deliciosa pregària. Puc afirmar que no es pot presenciar un acte més tendre i bell que aquest.» D'aquesta manera, sembla clar que en aquell moment –1878– el Cant de la Carxofa ja se celebrava entre nosaltres.



La següent referència en el temps al Cant de la Carxofa d'Alaquàs que hem sigut capaços de localitzar –i que ens indica que, efectivament, l'acte se celebrava entre nosaltres al final del segle XIX– remet al relat de la visita que, el 27 de novembre de 1898, realitzaren una quinzena d'artistes i intel·lectuals del Centre Excursionista de Lo Rat Penat al municipi de Silla, i que fou publicada en el diari Las Provincias el 28 de novembre de 1898. S'hi pot llegir: «Tiene Silla una especialidad en su popularísima fiesta del Santísimo Cristo que se celebra el día 6 de agosto. Esa especialidad es la Carchofa. No hay necesidad de que la describamos, porque apenas habrá en Valencia quien no la conozca. Los excursionistas se enteraron de todos los pormenores de aquest curioso aparato, y copiaron el villancico que canta el ángel al aparecer ante el público saliendo de la Carchofa. Aquesta fiesta se celebra también en los pueblos de Aldaya y Alacuás.»

D'altra banda, a partir dels primers anys del segle XX no resulta massa complicat resseguir documentalment la celebració del Cant de la Carxofa a Alaquàs; una representació que, sempre en honor a la Mare de Déu de l'Olivar i al Crist de la Bona Mort, sovint fou qualificada de «tradicional», «clàssica», «cèlebre», «anomenada», «bella», «coneguda» i «típica».

b) Evolució històrica / modificacions

En l'article que José Esteve Forriol publicà en el volum de Quaderns d'Investigació corresponent a 1992 trobem dades ben interessants i sucoses referents a l'evolució històrica del Cant de la Carxofa a Alaquàs. Així, s'explica que un fill de la nostra localitat, Francisco Campos Cosme (1881-1930), que primer fou esquilador i després representant de màquines de cosir «no va ser només un home emprenedor en la faceta industrial, també va cultivar la música. Aquesta va ser molt possiblement la seua principal vocació». El cas és que, a banda de músic, fou també compositor; i que entre les obres que va compondre figurava «una versió pròpia de la nadala dedicada a la Mare de Déu de l'Olivar, coneguda amb el nom de «Carxofa»». Dissortadament, però, les partitures d'aquesta i d'altres obres compostes per Francisco Campos «se han perdido totalmente o están en paradero desconocido». I, tal com apuntà Soriano Bessó en l'article de 1981 abans esmentat, ni tan sols se sap si mai arribaren a interpretar-se: «Saben los alacuaseros que se conservan otros motetes de la «Carxofa» cuyo autor era el maestro Campos, de Alaquàs? ¿Llegaron a cantarse alguna vez?»



Per cert, que aquest mateix article d'Esteve Forriol també ens informa que: «hasta su muerte en el año 1930», Francisco Campos «fue organista de la parroquia»; i «fue preceptor y orientó en su carrera musical a un joven de grandes aptitudes para la música, llamado Francisco Guillem, que le sucedió en el puesto de organista de la parroquia». De fet, aquest Francesc Guillem és el mateix que, com hem vist abans, cantà la Carxofa a la Mare de Déu de l'Olivar en 1928; un xicot que, segons continuava Esteve Forriol, «tenía poca salud», era «de la casa redonda, hoy desaparecida», «cerca del «portalet de Sant Miquel»», i despuntava com «una auténtica promesa como pianista, pero murió en el frente durante nuestra guerra, como tantos otros jóvenes de aquella generación.»

D'altra banda, tal com va observar l'estudiós Joan F. Dols, en 1954, el mestre José Medina Ferrer (1910-1985) «va realitzar una nova instrumentació [del Cant de la Carxofa], fent un arranjament de les partitures de corda a instruments de vent (clarinets, tubes, trombons, trompetes, bombardins, requints, etc.) i que és la que s'interpreta en l'actualitat». En aquest sentit, l'anàlisi que hem realitzat de les partitures més antigues que es conserven del Cant de la Carxofa demostra que, efectivament, un parell d'aquestes partitures porten la firma de «J. Medina», acompanyada de les dates de «septiembre de 1954», en un cas, i «marzo de 1965», segons sembla, en un altre.

Amb tot, també hem pogut comprovar que, en aquest procés d'instrumentació del Cant de la Carxofa, el mestre Medina degué comptar amb l'ajuda de Francisco Ferrer Sanz, Paco el Careto, ja que moltes de les partitures porten el seu nom a l'encapçalament. Paco Ferrer, que havia nascut el 12 de gener de 1911 i va morir el 24 de novembre de 1980, fou un dels fundadors de la Unió Musical d'Alaquàs, tocava el fiscorn i, segons que ens han assegurat els seus familiars, fou l'encarregat de fer l'adaptació del Cant de la Carxofa per als cors i els instruments de vent.

En un altre ordre de coses, en el volum de Quaderns d'Investigació corresponent a 2001 s'explica que la colla de clavaris que van organitzar la festa de la Mare de Déu de l'Olivar en l'any 1967 –feia vint-i-cinc anys que l'havien feta–, «són la penya que va fer la primera Carxofa perquè l'angelet es col·locara dins per a cantar després de la processó». És a dir, que aquells clavaris –que formaven, precisament, la penya La Carxofa– van ser els que construïren l'artefacte en què se situava l'angelet i que es feia servir amb anterioritat al que s'utilitza ara, que és de 1995. Ho confirmà Maria Moret Montalt en el volum de Quaderns corresponent a l'any següent, 2002, en afirmar: «Quan el meu marit i els amics van fer la festa de la Mare de Déu, l'any 1967, feren la Carxofa nova, perquè fins aleshores es llogava a València. En aquell any, la meua filla Matilde [Alòs Moret] va cantar la Carxofa i li vam fer tot el vestit nou, fins i tot la coroneta d'angelet. La tia Carme, la brodadora, va ser l'encarregada de confeccionar el vestit brodat i les aletes, la coroneta la vam comprar a València, lloc al qual em va acompanyar Presenta Ferrer, la dona d'Amadeo [Aguilar]». Concretament, l'artefacte fou construït per Mariano Peiró Ferrer, que era torner de professió.



Finalment, tal com en 1995 explicà Adrià Besó –i corroboren diversos alaquasers, entre els quals Baltasar Escrivà–, «fins ben entrada la dècada dels quaranta [del segle XX], la Carxofa era cantada tots els anys per un infant de l'Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats de València, que venia a través del rector» o era llogat directament pels clavaris. Ja que, tal com es pot llegir en el programa de festes d'Alaquàs corresponent a 1963, el xiquet que aquell any cantà la Carxofa a la Mare de Déu de l'Olivar era «un infantillo del Coro de la Virgen de los Desamparados». Tanmateix, i encara que aquesta fora la tònica general, no sempre degué ser així, ja que, com hem pogut comprovar, en 1928, la Carxofa a la Mare de Déu de l'Olivar fou cantada per un xiquet d'Alaquàs, Francesc Guillem Medina; i és molt probable que les de 1935 foren també cantades per dos infants del poble: Vicent Palop i Maruja Andrés Andrés.

Siga com siga, a partir de la dècada dels anys cinquanta començà a fer-se habitual que entonaren la Carxofa alguns fills del poble, xiquets i xiquetes que durant molts anys van ser preparats pel mestre José Medina, director de la banda de la Unió Musical d'Alaquàs: «El temps de preparació anava en relació amb les aptituds de l'aprenent per al cant i amb el seu nivell de coneixements de solfa. Els xiquets anaven a ensenyar-se la Carxofa a cal mestre o als locals de la banda».

L'evolució i millora que el Cant de la Carxofa ha experimentat durant el darrer mig segle ha sigut imparable, i així podem dir que actualment l'acte viu el que podríem qualificar com una «època daurada». En les dues darreres dècades –d'ençà 1995–, la representació s'ha enfortit i popularitzat, ja que ha experimentat un notable procés de revalorització i eixamplament que l'ha convertit en un acte bell i complex que va més enllà de la mera recitació musical i circumstancial que té lloc el dia de la festa, i que li ha permés guanyar en bellesa i espectacularitat. No debades va aconseguir en 2010 ser declarada com a Festa d'Interès Turístic Provincial.

En aquest sentit, cal subratllar que aquest procés ha anat lligat a la fundació de l'Associació Cultural La Carxofa, ocupada i preocupada en vetlar pel manteniment, la millora i la correcta convocatòria del cant, sobretot durant els anys que no hi ha clavaris. Així, entre els dos encerts més notoris que ha promogut aquesta entitat s'han de destacar la renovació de l'aparell mecànic que, sens dubte, havia quedat antiquat i deteriorat pel pas dels anys; i, sobretot, la implantació de la coneguda com a prova de l'àngel, creada a imitació de les proves de veu que es realitzen a Elx durant la preparació del Misteri. Es tracta, ni més ni menys, que d'una cerimònia que té lloc en els dies previs al Cant de la Carxofa, i que permet triar, mitjançant votació popular, els dos xiquets o xiquetes que recitaran els himnes.



El mecanisme de selecció dels angelets, tanmateix, s'inicia diversos mesos abans. Durant l'any, l'escola municipal de música realitza diverses proves en les escoles de la localitat per tal de triar els xiquets que posseeixen unes millors aptituds melòdiques. Seguidament, es conforma el grup que realitzarà una sèrie de sessions encaminades a assajar i aprendre el cant. Posteriorment, entre el grup, els mestres assenyalen quins són els tres xiquets que més han excel·lit per la seua veu i dots musicals, és a dir, quins són els que millor la canten. I, finalment, en un acte obert al públic, es produeix la tria de l'àngel, que és sotmesa a la voluntat popular. Els xiquets que, malgrat haver arribat a la final, no han sigut escollits i els que conformaven la resta del grup també tenen el seu protagonisme, ja que passen a integrar el cor que acompanyarà l'angelet el dia de la Carxofa. Instaurada en 1995, en ben poques edicions, la prova de l'àngel d'Alaquàs va aconseguir una gran acceptació, ja que va incrementar la implicació del poble, l'expectació de l'acte i la representativitat de l'angelet.

c) Personatges: indumentàries, pràctiques i funcions

Angelet: el vestit que cada un dels àngels ha de portar en la processó i durant el Cant de la Carxofa, és una túnica blanca amb detalls daurats que es col·loquen damunt d'alguna roba blanca. El color blanc s'associa a la puresa de Maria i els àngels també són éssers divins. És una tela de setí brillant.

d) Elements / processos (activitats i oficis)

El procés d'aprenentatge del Cant de la Carxofa s'inicia cada any amb una reunió que es realitza amb els professors i professores de música de tots els col·legis d'Alaquàs, els diferents representants de la Unió Musical d'Alaquàs, un tècnic del Departament de Cultura de l'Ajuntament i també representants de l'Associació Cultural Amics de la Carxofa on es fa entrega del material didàctic i audiovisual necessari per a treballar-lo a l'aula i, al mateix temps, donar a conèixer a aquesta població d'alumnes de 2n a 6è de Primària la importància del Cant de la Carxofa com a patrimoni cultural d'un poble.

Des d'aquest moment, tots els xiquets i xiquetes d'Alaquàs que estan cursant entre 2n a 6è de Primària poden inscriure's a la Unió Musical d'Alaquàs per optar a cantar el Cant de la Carxofa de la Mare de Déu o del Crist de la Bona Mort; o formar part del cor de la Carxofa. Una vegada finalitzat el període d'inscripció i el curs escolar, s'inicien a la Unió Musical d'Alaquàs els assajos i preparació de tots els inscrits amb un professor especialitzat en cant perquè en finalitzar tot el procés d'aprenentatge, un jurat compost per professors i professionals de la música (i totalment independents i externs a la societat) realitzen una primera selecció de 6 aspirants a cantar el Cant de la Carxofa (3 per a cadascuna de les dues carxofes).



Aquest procés de selecció és públic dins de les instal·lacions de la Unió Musical d'Alaquàs i pot assistir qualsevol persona. Després d'aquesta primera selecció i passats uns quants dies, en què mestres i elegits continuen treballant i perfeccionant aspectes del cant, té lloc la prova de veu de l'àngel, que en l'actualitat es du a terme al castell d'Alaquàs, i en altres períodes ha sigut realitzada a la plaça dels Ollers o al balcó de l'ajuntament.

En la prova de veu, totes les persones assistents tenen la possibilitat de triar amb el seu vot particular i secret els dos àngels que cantaran la Carxofa de la Mare de Déu i del Crist els dies 8 i 9 de setembre, respectivament. Aquesta prova compta amb l'acompanyament musical de la Jove Orquestra de la Unió Musical d'Alaquàs que, a més d'interpretar la música del Cant de la Carxofa, ofereix en finalitzar la participació dels aspirants un breu concert durant el temps en què es fa el recompte de vots.

e) Desenvolupament i seqüència temporal

Febrer: reunió amb els professors de música de tots els col·legis d'Alaquàs i difusió a tots els xiquets i xiquetes de tots els col·legis d'Alaquàs, que poden participar en el procés d'aprenentatge del Cant de la Carxofa, optar a cantar la Carxofa i formar part del cor de la Carxofa i s'entrega a cada alumne un material didàctic. Es fa un cartell que anuncia el període d'inscripcions per als xiquets que vullguen ser angelets o part del cor. Es reparteixen en totes les escoles i en tots els edificis públics.

Març: inici del període d'inscripció. Es poden inscriure tots els xiquets que estiguen cursant des de 2n fins a 6é de Primària, ambdós cursos inclosos, i estiguen empadronats a Alaquàs. No obstant això, qualsevol xiquet podrà participar en el procés d'aprenentatge i formar part del cor del Cant de la Carxofa.

Juny: fi del període d'inscripció. Inici dels assajos (8 sessions). Durant la primera sessió, es fa una reunió amb tots els inscrits i amb els seus pares/mares a les instal·lacions de la Unió Musical d'Alaquàs on es fa entrega del calendari d'assajos i de la normativa de participació al Cant de la Carxofa i de material audiovisual perquè els participants puguen també treballar a casa la seua preparació. Tots els assajos es realitzen a l'UMA.

Agost: es reprenen els assajos (5 sessions). Desprès d'aquestes sessions, té lloc la preselecció dels 6 xiquets o xiquetes que optaran al Cant de la Carxofa, tres candidats per a cada carxofa amb un jurat format per professors i professionals de la música. Una vegada triats els 6 xiquets/xiquetes pel jurat, es realitza la prova de veu de l'àngel, que consisteix en una selecció per votació popular dels dos àngels que cantaran el 8 i 9 de setembre la Carxofa a la Mare de Déu i al Crist de la Bona Mort, respectivament.

Setembre: 8 de setembre, Cant de la Carxofa a la Mare de Déu de l'Olivar: en finalitzar la processó, a l'església de la Mare de Déu de l'Olivar es representa el Cant de la Carxofa a la Mare de Déu, amb l'àngel triat, la Jove Orquestra de l'UMA i el cor de la Carxofa.

9 de setembre, Cant de la Carxofa al Crist de la Bona Mort: en finalitzar la processó, entorn al castell d'Alaquàs es representa el Cant de la Carxofa al Crist de la Bona Mort, amb l'àngel triat, la Jove Orquestra de l'UMA i el cor de la Carxofa.

f) Organització / dedicació / finançament

El Cant de la Carxofa està organitzat per l'Ajuntament d'Alaquàs i la Unió Musical d'Alaquàs, amb la col·laboració de la Associació Cultural Amics de la Carxofa, dels clavaris de la Mare de Déu de l'Olivar i dels clavaris del Crist. Principalment, és la Unió Musical d'Alaquàs la que organitza i rep les inscripcions de tots els xiquets i xiquetes interessats. Una vegada finalitzat el període d'inscripció, l'UMA convoca tots els inscrits, comunica la programació d'assajos i, mitjançant un professor de cant de l'UMA, comença el procés d'aprenentatge, que es realitza en la seua totalitat a les instal·lacions de l'UMA.



El principal organisme de finançament del Cant de la Carxofa és l'Ajuntament d'Alaquàs. També l'Associació Cultural Amics de la Carxofa, la Unió Musical d'Alaquàs, els clavaris de la Mare de Déu de l'Olivar i del Crist de la Bona Mort fan una aportació anual per a finançar-lo.

g) Relació dels béns mobles i immobles o entorns d'interès vinculats

– Parròquia de la Mare de Déu de l'Olivar

– Parròquia de la Mare de Déu de l'Assumpció

– Castell d'Alaquàs

– La Unió Musical d'Alaquàs

5. Interpretació i simbolismes

Lletra de la Carxofa a la Mare de Déu de l'Olivar:



Glòria, a tu Mare piadosa,

glòria a tu Reina del cel

amb tu trobem sempre consol

en aquesta vida mortal.



Per la gràcia benefactora

i pel teu influx sobirà

ens amagues del pecat,

de l'infern i de tot mal.



En els dies luctuosos

en què tot defalleix

Ah! En la imatge apareix

el gran remei celestial.



Doneu-nos sempre, mare bella,

amb l'amor, neta consciència

i en l'ànima pura essència

de virtuts gran quantitat.



Mentrestant en aquesta Vila

on passem la nostra vida

Ah! T'oferim, Oh! Maria,

religiós festival





Lletra de la Carxofa al Crist de la Bona Mort:



Glòria a Déu en les altures

ací en la terra proclamem

i el nostre front humillem

davant tanta majestat.



Per la teua mort tan cruel,

per tota la sang vessada

en una victòria clara

de l'home, la redempció.



Observeu el vostre poble

quina alegria per tot arreu;

és la victòria de Déu,

de l'infern, la humillació.



Oh, la vostra llum divina!

que enlluerna els nostres cors

per poder veure fins als sons,

per la vostra gran potestat.



I tots els homes agermanats

la justícia proclamant

i el teu sant nom celebrant,

la gran font de felicitat.



Breu anàlisi espiritual de les lletres de la Carxofa del Crist de la Bona Mort i de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquàs. La significació pontifical de la presència de la Carxofa del Crist i de la Mare de Déu ens apareix clara en un principi quan veiem la Carxofa penjada entre el cel i la terra, ja que és una ambaixada que baixa del cel, que parla a tot un poble i que també prega en nom del poble a les dos imatges més importants del panteó cristià: Jesucrist redemptor i la Mare de Déu com a intercessora amb una funció de corredemptora juntament amb el seu Fill.



6. Percepció i implicació de la població i grau d'apertura als públics

Les festes formen part del nostre patrimoni cultural immaterial o intangible. Aquest terme és prou nou, però cada vegada més en l'actualitat està en ús perquè seria interessant tindre una metodologia o protocol d'actuació per a protegir, conservar i restaurar el patrimoni immaterial igual que ho fem amb la resta de patrimoni. És, per tant, un objectiu a aconseguir donar a conèixer, difondre, el nostre patrimoni immaterial.



Els fets que ocorren a Alaquàs cada any els dies 8 i 9 de setembre són expressió dels seus ciutadans i diuen molt de si mateixos. Cultivar la memòria col·lectiva com una forma de conservar el patrimoni immaterial.

A continuació, es descriu com transcorre la preparació de la festa des de molts mesos abans amb les sessions de cant amb els xiquets, les proves eliminatòries a què s'enfronten, la votació del poble. A partir d'aquesta anàlisi, es pot aprofundir en com és la percepció i implicació de la població i el grau d'apertura als públics.

Els clavaris: Clavaria del Crist i Clavaria de la Mare de Déu de l'Olivar. Els clavaris són un grup de joves que centren la seua labor a finançar gran part de les festes majors del poble. Concretament, durant tot l'any tracten d'obtindre fons per a organitzar tots els actes festius que tenen relació amb la veneració del Crist de la Bona Mort i de la Mare de Déu de l'Olivar, respectivament. Per mitjà de reunions periòdiques es prepara durant tot un any la festa, tenint en compte cada detall que tindrà lloc en la setmana de festes patronals.



Definir l'origen concret de la festa d'Alaquàs en particular i de la resta de festes relacionades amb la Carxofa és realment complex i mereix una investigació més profunda, però és comentat en alguns articles divulgatius que pareix molt probable que es remunte gran part de la festa a l'edat mitjana i, d'una altra banda, tinga connexió amb la festa del Corpus valenciana. Els drames litúrgics a l'aire lliure eren molt comuns fins i tot en el barroc i durant el segle XIX quan definitivament va prendre aquesta festivitat la forma que hui coneixem.

Històricament, en l'organització de la processó del Corpus de València tenien una important participació els gremis i confraries de la ciutat, i hui en dia molt probablement els clavaris del Crist i de la Mare de Déu de l'Olivar exerceixen el mateix paper que les antigues confraries.

Confraria Mare de Déu de l'Olivar. La Confraria de la Mare de Déu de l'Olivar es va fundar l'any 1995. Es tracta d'una entitat local vinculada i dependent de la parròquia de la Mare de Déu de l'Olivar. La seua activitat principal és promoure la devoció per la nostra patrona. Entre altres funcions, es pot destacar la vinculada amb el Cant de la Carxofa. Així doncs, l'any que no hi ha clavaris de la Mare de Déu, la Confraria s'encarrega de l'organització de la part religiosa de la festa de la Mare de Déu de l'Olivar, a més a més, també col·labora, s'adhereix i participa activament al llarg de l'any de tots els actes i esdeveniments que es realitzen en relació al Cant de la Carxofa.



Per últim, cal assenyalar que la parròquia de la Mare de Déu de l'Olivar compta amb una escolania de veus blanques al cap de la qual es troba la mateixa Confraria, la qual any rere any anima els xiquets i xiquetes que la conformen a inscriure's per optar a cantar-la; de fet, ja hi ha hagut algun any que membres d'aquesta han sigut preseleccionats per a cantar-la o que, directament, han sigut l'angelet que l'ha cantada.

Els Amics del Cant de la Carxofa. Els Amics del Cant de la Carxofa naixen en 1995 del grup que feu la festa del Crist de la Bona Mort. Els clavaris varen construir el nou artefacte, que ha marcat en gran part el recent impuls i evolució del Cant de la Carxofa. L'artefacte, inspirat en la magrana del Misteri d'Elx, és una carxofa gran, capaç de contenir una cistella que pot tenir dins una persona amb seguretat. És una carxofa barroca amb adorns adients.

Tanmateix, i amb la col·laboració de l'UMA, encetaren un revolucionari i nou sistema d'elecció de qui ha de cantar la carxofa. Sobre tot, els Amics del Cant de la Carxofa han volgut una major implicació de la gent del poble. Tot açò, com tot el procés, és el treball dels Amics del Cant de la Carxofa, i especialment, tota relació amb els clavaris del Crist i de la Mare de Déu de l'Olivar, així com la relació amb Ajuntament, l'UMA i col·lectius del poble.

Els xiquets que aspiren a ser àngels. Gràcies al treball realitzat al llarg dels últims anys, en totes les escoles del municipi d'Alaquàs s'ha incorporat com un element més de la programació didàctica de l'assignatura de música el Cant de la Carxofa. D'acord amb els materials desenvolupats per l'Ajuntament d'Alaquàs, els Amics del Cant de la Carxofa i la Unió Musical d'Alaquàs, que es poden trobar en la web d'aquesta manifestació: http://www.alaquas.org/monografies/cantdelacarxofa/default.asp, es compta amb el material adequat perquè el Cant de la Carxofa puga ser conegut, reconegut i apreciat per tots els escolars d'Alaquàs. A més, s'informa els xiquets de tots els col·legis d'Alaquàs i, per descomptat, els seus respectius pares, que poden participar en les festes formant part del cor de la Carxofa. El cor de veus blanques que cantarà el vers a la Mare de Déu i al Crist en les festes.



Tots els xiquets interessats a participar cantant s'inscriuen en l'Escola de Música de la Unió Musical d'Alaquàs, Centre Autoritzat Vicent Sanchis. Al final de juny, quan acaba el termini d'inscripció se solen inscriure entre 20 i 30 xiquets i xiquetes. Durant el mes de juny i juliol tenen lloc la majoria de sessions d'aprenentatge en l'escola de música. Atés que molts d'ells es coneixen perquè són companys del col·legi, hi ha des del principi molt bon ambient. Les edats oscil·len entre els set i els dotze anys. El bon ambient es deu també que és una activitat voluntària a què assisteixen perquè des de la seua família se'ls motiva perquè puguen cantar de solistes davant de tot el poble el vers a la Mare de Déu o al Crist, ja que és un orgull. Tots els xiquets estan en període de vacances d'estiu i junt amb les seues activitats d'esplai acudeixen puntualment a aquesta activitat que, a més, és molt interessant per a la seua formació.

Aprenentatge i preparació de la veu: en les primeres classes s'utilitza el material didàctic per mitjà del qual es pot conéixer de forma divertida a través d'un còmic quin és l'origen de la festa, les notes musicals i la lletra del poema. Aquest material està elaborat en forma d'una unitat didàctica per a poder repartir-lo per tots els col·legis d'Alaquàs. És una interessant manera d'integrar a tots els xiquets en la festa, fins i tot els xiquets que no són nascuts al poble, ja que se'ls presenta en la seua aula de música com una activitat més.

En el quadern didàctic es poden conéixer els aspectes històrics fonamentals de la festa bàsicament explicats. S'inclou la lletra i la música de l'infant solista perquè puguen aprendre-la a classe. S'adjunta la partitura facilitada per a flauta amb què poden practicar l'instrument que solen usar a classe. També la part de la tornada del motet que cantarà el cor i el poble. És interessant que el coneguen des de menuts i així el recorden com a part de la seua formació cultural. Molts dels xiquets del poble el coneixeran pels seus pares, però així s'integra part de la població immigrant. A més, tenen un curiós i divertit còmic per a completar de forma lúdica els continguts fonamentals que tots han de conèixer, és a dir, les lletres dels dos motets.



És una unitat didàctica divertida i completa que dona peu a crear moltes altres activitats paral·leles amb l'objectiu de difondre i donar a conéixer la festa a tots els xiquets del poble i conservar així també el patrimoni immaterial. Tornant a les sessions de treball amb els candidats a aprendre la Carxofa, després de recordar els continguts d'aqueixa unitat didàctica que normalment tots coneixen, a partir de la segona sessió es divideixen les veus entre els que aprendran el vers dedicat a la Mare de Déu i els que aprendran el vers dedicat al Crist.

Vist que un dels objectius més importants és que els solistes canten el vers de memòria, des de la segona sessió es treballa la memorització. Igualment important és la vocalització i bona dicció de les paraules que es reciten, així com l'afinació i mesura de la música que també han d'aprendre. Amb l'ajuda d'un piano, els xiquets aprenen el vers en unes huit sessions d'una hora, i a l'agost se'n van de vacances fins a l'última setmana, quan es torna a recordar en algunes classes més tot el que han aprés.

El treball individualitzat és molt important però moltes vegades es combina amb l'assistència de tots, ja que han d'acostumar-se a cantar sols davant de gent que els està escoltant i els mateixos companys fan la funció del públic en les classes. Durant les sessions canten de manera individual moltes vegades, superant així la por escènica, i entre tots se suggereixen les correccions a cada un d'ells que, al seu torn, els serveixen a tots per a aprendre dels errors dels altres.

La gran majoria tenen un especial interés pel cant, una sensibilitat especial per la música o almenys una gran il·lusió per participar activament en la festa. Això ajuda a aconseguir unes sessions fluides i productives en què l'aprenentatge és molt ràpid. Molts toquen algun instrument en l'escola, canten en el cor i coneixen molt bé el que han d'aconseguir en escassos dos mesos de treball. Són veus blanques que no tenen una bona tècnica vocal, però durant les classes es corregeixen en la mesura possible els errors i es potencien les aptituds innates de cada un d'ells.



Primer procés de selecció: Al final d'agost es fa una primera selecció amb un jurat compost per professors de l'escola de música. La prova consisteix a cantar individualment amb un lleuger acompanyament de piano el poema cantat que han aprés.

És un procés de selecció públic dins del centre i solen acudir els familiars dels candidats. El tribunal tria els tres xiquets que millor canten cada un dels versos. En total, els sis xiquets finalistes seran tornats a jutjar per a triar-ne dos, però en l'última votació, el jurat serà tot el poble que acudirà a expressar la seua opinió el dia de la prova de l'àngel. Els xiquets triats continuen els assajos amb l'orquestra i el director. Els xiquets i xiquetes que no són triats com a solistes participen cantant en el cor.

La definitiva votació popular, prova de l'àngel. Un dels últims dies del mes d'agost se celebra la prova de l'Àngel al castell d'Alaquàs. En el Castell es reuneix tot aquell que té el gust d'assistir a escoltar els sis àngels cantar els versos per a jutjar, segons el seu criteri, qui ho fa millor. Arribat el moment en què només hi ha sis finalistes, els xiquets tenen un nivell molt semblant i són els nervis del moment els que condicionen que la interpretació siga més o menys brillant. No oblidem que són xiquets i xiquets del poble, i que tots els seus coneguts estan jutjant aqueix moment, els seus familiars, els seus amics, i per als xiquets són moments de tensió i molta responsabilitat. Cada vot s'arreplega i finalment es compta. El que més vots aconsegueix en cada un dels versos, es converteix per elecció popular en àngel de les festes majors.



Els dies anteriors a la festa es preparen els vestits que cada un dels àngels ha de portar en la processó i durant el Cant de la Carxofa. És una túnica blanca amb detalls daurats que es col·loca damunt d'alguna roba blanca. El color blanc s'associa a la puresa de Maria i els àngels també són éssers divins. És una tela de setí brillant.

Els últims dies es fan molts assajos i proves de megafonia en cada un dels llocs públics on han de cantar els xiquets. Són espais a l'aire lliure i per a aconseguir un bon so s'han de controlar molt bé els micròfons i els altaveus. Des de l'Ajuntament es proporcionen els mitjans tècnics i, a més, el personal que col·loca l'escenari, les tarimes per al cor i el solista, els faristols i cadires per als músics… Són molts detalls els que s'han de controlar perquè la festa es desenvolupe com sempre, amb normalitat.



7. Salvaguarda: identificació de riscos i diagnòstic

a) Oportunitats:

És una tradició històrica reconeguda, amb valors culturals i religiosos.

Sens dubte, és un fet que pot donar a conéixer turísticament Alaquàs.

Desenvolupa la cultura musical i vocal mitjançant l'aprenentatge a les escoles i a la Unió Musical d'Alaquàs.

Implicació dels mestres de música i de les escoles en el procés formatiu.

La prova de veu de l'àngel i les seleccions prèvies són elements que potencien el recolzament al Cant de la Carxofa.

b) Amenaces:

L'aportació econòmica es renova anualment pels clavaris del Crist i de la Mare de Déu de l'Olivar.

Existeix un protocol signat pels col·lectius organitzadors per a l'organització del Cant de la Carxofa, però no està emparat legislativament.

c) Punts forts:

El Cant de la Carxofa és molt estimat a Alaquàs, fet que es demostra any enrere any amb les xifres d'assistència, així com amb el nombre de famílies interessades en el fet que el seu xiquet o xiqueta siga angelet.

La millora en els últims vint-i-cinc anys: procés formatiu en la Unió Musical, nou artefacte, incorporació de l'orquestra, etc., s'ha consolidat.

Moltes institucions implicades: Ajuntament, Unió Musical d'Alaquàs, escoles, clavaries, Confraria de la Mare de Déu de l'Olivar, Associació Cultural La Carxofa, etc.

La prova de veu és l'acte més lluït.

Les seleccions prèvies cobren importància.

d) Punts febles:

Falta de recursos econòmics per a la rehabilitació i conservació de l'artefacte des del qual l'angelet interpreta el Cant de la Carxofa.



Els principals actes relacionats amb el Cant de la Carxofa es concentren en els primers dies de setembre.