Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria Cultura i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Cultura
  Descriptors:
  	Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni, patrimoni arquitectònic
  	Descriptors toponímics: Orihuela

DECRET 42/2010, de 5 de març, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, el Reial Monestir de la Visitació de Santa Maria d'Orihuela. [2010/2637]

PREÀMBUL

L'article 49.15 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural es farà mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'administració general de l'Estat.

Mitjançant la Resolució de 18 de febrer 2008, de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, es va acordar incoar l'expedient d'acord amb les disposicions vigents i obrir un període d'informació pública. Esta resolució, amb els seus annexos, va ser comunicada als interessats en l'expedient, als quals se'ls va concedir el tràmit d'audiència.

En compliment del que disposa l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, en l'expedient consten els informes favorables de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valencia i del Consell Valencià de Cultura.

Així mateix, s'han demanat els informes exigits per l'article 43 de la Llei del Consell.

En virtut d'allò exposa i d'acord amb el que establix la normativa indicada, a proposta de la consellera de Cultura i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 5 de març de 2010.

DECRETE

Article 1. Declaració de Bé d'Interés Cultural

Es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, el Reial Monestir de la Visitació de Santa Maria d'Orihuela.

Article 2. Delimitació de l'entorn i règim de protecció

L'entorn de protecció afectat per la declaració de Bé d'Interés Cultural, així com el seu règim de protecció, queden definits en els annexos adjunts que formen part del present decret. La documentació complementària figura en l'expedient corresponent.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Inscripció en l'Inventari General

La present declaració, amb les seues pertinences i accessoris, s'ha d'inscriure en la secció corresponent de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

El present decret s'ha de publicar en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 5 de març de 2010

El president de la Generalitat,

FRANCISCO CAMPS ORTIZ

La consellera de Cultura i Esport,

TRINIDAD MARÍA MIRÓ MIRA

ANNEX I

DADES SOBRE EL BÉ OBJECTE DE LA DECLARACIÓ

1. Denominació

a) Principal: Reial Monestir de la Visitació de Santa Maria.

b) Secundàries: convent i església de les Saleses. Reial Monestir de les Religioses Saleses.

2. Descripció

(Basada principalment en els informes de Luis Pablo Martínez i de Santiago Varela)

a) Immoble objecte de la declaració

El Reial Monestir de la Visitació de Santa Maria es troba al centre del nucli històric de la ciutat d'Orihuela, declarada Conjunt Històric pel Decret 845 de 1969, sobre el marge esquerre del riu Segura. És un edifici de gran volum, l'impacte del qual en la silueta de la població és destacat i característic. Posseïx un gran interés, tant històric, pel fet de ser l'última gran fundació de la monarquia espanyola en la diòcesi d'Orihuela, baluard al principi del segle xix del carlisme, com arquitectònic, ja que es tracta d'un edifici religiós d'estil neoclàssic de gran qualitat i únic en el seu estil en tota la comarca. A més, posseïx una col·lecció pictòrica de gran qualitat, firmada pel pintor de cambra Vicent López, encarregada expressament per a la decoració interior de l'església, i compta també amb la col·laboració d'altres importants artistes del moment.

Cronologia

El Reial Monestir de les Religioses Saleses va ser fundat sota la protecció dels infants d'Espanya Carles Maria Isidre de Borbó i la seua esposa Maria Francesca d'Assís de Bragança i Borbó, que va dirigir les obres, sent el seu impulsor, i participant-hi també molt activament, el bisbe d'Orihuela Félix Herrero Valverde. La construcció va començar al principi del segle xix i va concloure el 1832.

El patronatge dels dits infants en esta ciutat va ser degut al fet que Orihuela fou una acèrrima realista, partidària de la successió al tron de Carles i seu de nombrosos moviments en pro del carlisme. El suport del bisbe oriolà Félix Herrero a esta facció, i la seua participació activa en les guerres carlines, van comportar que fóra desterrat a Roma i van crear un conflicte diplomàtic amb els Estats Pontificis, que es va solucionar permetent tornar al bisbe a la ciutat i amb la firma d'un concordat entre ambdós països.

La nova església es va construir sota la direcció tècnica de l'arquitecte fra Antoni de Benimassot, llec caputxí, dit en el segle Francesc Canet, autor també de la resta de les reformes de l'edifici. Este arquitecte va tindre la col·laboració d'un arquitecte fins ara desconegut, que va ser enviat pels infants fundadors des de Madrid, tal com consta en la correspondència d'estos amb les monges fundadores.

Este edifici va ser alçat al lloc que havien ocupat els jesuïtes i on s'impartien classes de la Universitat d'Orihuela, fundada el 1569, com ara la Càtedra de Gramàtica i la de Retòrica, a més d'altres ensenyances com Filosofia i Teologia. Després de l'expulsió d'aquells pel rei Carles III, es va decidir donar a l'edifici el mateix ús a fi que es convertira en una escola per a xiquetes de la ciutat d'Orihuela i la seua diòcesi.

Tal com indica Madoz, l'església existent, que s'havia alçat entre 1768 i 1772, va ser demolida i remodelades les seues naus.

El 19 d'octubre de 1825 Ferran VII va donar permís per a la nova fundació, i va acceptar ser l'únic patró del monestir. L'església va ser consagrada el 2 de maig de 1832. El 1837 el govern va suprimir el convent i la comunitat es traslladà a Madrid. El monestir va ser donat en arrendament a una persona particular que el va conservar adequadament.

D'altra banda, Elías Tormo en la seua Guía Levante, de l'any 1923, es referix a les Saleses indicant l'existència de diverses peces mobles, quadros i escultures.

Descripció de l'immoble

L'edifici es troba en una parcel·la d'uns 5.800 m² de superfície, dels quals el conjunt edificat ocupa uns 2.300 m², i la resta l'ocupa un jardí amb un gran aljub per al reg i el claustre quadrat. El conjunt s'articula al voltant d'este jardí amb tres naus de tres plantes cada una i l'església al costat nord.

Cada costat del pati té cinc obertures. A la planta baixa està resolt per mitjà de pòrtics de pilars de secció rectangular amb una pilastra adossada de fust llis i capitell d'orde dòric, i entre estos, arcs de mig punt. Este nivell està construït amb carreus.

Per damunt queden els pisos superiors, i només un té orientació septentrional, al costat de l'església; estan construïts amb maçoneria arrebossada amb morter de calç. En estes façanes que donen al pati predomina clarament el massís sobre el buit i s'obrin obertures aplomades amb la clau dels arcs de la planta baixa.

El pati està pavimentat amb pastilla quadrada del tipus denominat pinyolet, i al centre hi ha el pou. Des del claustre de la planta baixa s'accedix a diverses dependències, sales de visites, cuina i refectori i església. A l'ala sud de la planta baixa se situen les dependències de visites. El cantó nord-oest alberga la capella privada, així com el cor baix per a ús de les monges des de la clausura. La capella és de planta rectangular amb un costat de menor dimensió tangent al lateral del presbiteri, a fi de permetre l'assistència als servicis religiosos.

Esta capella està resolta per mitjà de murs de càrrega en què s'obrin obertures configurades per columnes lleugerament exemptes de les parets. Això dóna origen a un interessant ritme de massissos i buits, plans, llisos i cilíndrics. Allí es disposa el cor que ocupen els membres de la comunitat.

L'escala principal es troba al cantó nord-est, i és tangent i externa als deambulatoris. Té planta rectangular i està resolta en trams d'anada i tornada; va ser construïda en pedra grisa. Esta escala podria haver pertangut al primitiu edifici jesuïta. Una segona escala de caràcter secundari queda situada a l'ala de ponent.

Actualment s'hi ha instal·lat un ascensor al cantó sud-oest del pati. La reforma de l'ascensor és d'obra de paleta, sense buits, cosa que suposa un afegit poc acurat amb l'arquitectura del conjunt arquitectònic del claustre.

A les plantes superiors es troben les cel·les i estances de les monges, amb els corredors de circulació, que alternen ambdós en la seua vinculació al pati, buscant l'orientació solar més favorable.

El cos situat a mig dia va tindre inicialment dos plantes, que van ser ampliades amb una de superior, tal com evidencia la presència de la cornisa original, que es conserva entre les dos plantes altes.

Els accessos a l'edifici es troben a la façana de llevant. Un servix d'accés a les dependències de les monges i l'altre és el corresponent a la portada de l'església.

Hi destaquen els seus originals treballs de fusta i els detalls dels tancaments, tant de portes com de finestres, així com els taulellets del segle xviii, situats en nombroses habitacions i altarets distribuïts per les plantes.

L'església

Va ser projectada de conformitat amb els patrons del neoclassicisme, tal com van ser divulgats per les acadèmies de Belles Arts.

Es tracta d'un temple de planta de creu llatina, amb nau única, formada per quatre trams contigus, amb capelles laterals configurades per mitjà de lleus enfonsaments en els murs i el ressalt de les semicolumnes d'orde paladià, que a més sostenen una cornisa que recorre tot el temple, excepte en l'immafront, i separen la volta que cobrix la nau dels murs de l'edifici. Esta volta és de mig canó amb llunetes i arcs faixons.

Les capelles laterals tenen altars de marbre roig i sobre estos destaquen les teles de Vicent López emmarcades per pilastres acanalades, daurades i coronades per querubins, que sostenen sobre els seus caps la cornisa, en la qual hi ha una làurea amb decoració floral encintada, que varia en cada un dels altars i conté els símbols dels sants a què es dedica.

El creuer presenta un transsepte de gran profunditat, que configura la nau secundària transversal. L'encreuament de les dos naus es resol amb una volta bufada, que en l'exterior es cobrix amb una cúpula de mitja taronja, amb teula corba vidrada de color blau. Els altars del creuer són més grans que els de la nau i la seua decoració en estuc simula materials nobles. El paviment de l'església és de marbre blanc i gris blavós.

El presbiteri té planta quadrada i s'hi situa l'altar principal entre quatre columnes del mateix orde que la resta de la nau que sostenen el mateix entaulament. Estes tenen la mateixa disposició d'arc de triomf que en la façana i porten una pàtina que imita els tons verds i foscos del marbre, i els seus capitells corintis són daurats. En els carrers laterals destaquen les escultures de Santiago Baglieto, notable artista del segle xix que va treballar a Múrcia i Orihuela, Sant Miquel i Sant Rafael, sobre les quals es troben les de l'escultor José María Sánchez Lozano (1904-1995), Santa Clara i San Francesc de Sales. Originàriament hi havia quatre teles: al costat de l'evangeli, Sant Antoni de Pàdua i El Sagrat Cor de Jesús adorat pels àngels, i al costat de l'epístola, Sant Francesc de Sales entregant les Constitucions a santa Joana Chantal i La Visitació, titular de l'orde. A la seua esquerra queda el buit que servix de connexió amb el cor de clausura, i a la dreta la porta que comunica amb la sagristia. Hi ha un altre cor que se situa per damunt del primer tram, als peus de la nau principal.

La façana de l'església és de composició plana. Per mitjà de l'ús de quatre pilastres de fust llis de marbre roig recolzades en un sòcol continu de marbre fosc, el front queda dividit en tres trams. El tram central és més ample, conté el buit d'accés rectangular, coronat per un arc de mig punt de marbre negre, amb una cornisa dalt sostinguda per dos mènsules a manera de guardapols i per damunt una gran finestra enreixada. Els trams laterals tenen dos fornícules superposades que es troben ocupades per escultures. A l'esquerra hi ha les imatges de sant Francesc de Sales i sant Carles Borromeu i a la dreta les de santa Joana de Chantal i sant Francesc d'Assís. Un frontó triangular, el timpà del qual té un gran escut nobiliari amb les armes dels fundadors, d'Espanya i Portugal, corona l'entaulament a manera d'acabament de la façana. Per damunt del frontó hi ha dos cossets de campana, retirats del pla general de la façana, amb forma de templet de quatre costats i coberts per una teulada de quatre aiguavessos de teules vidrades blaves.

Les escultures són obra també de Santiago Baglieto. Estes, amb les de l'altar major, són les úniques d'este autor que es conserven a Orihuela, ja que la resta van ser destruïdes en la guerra civil de 1936.

Una solució semblant a la seua façana és la que va presentar l'arquitecte Vicent Ferrer a l'Acadèmia de Sant Carles l'any 1807, que devia conéixer fra Antoni de Benimassot, la qual sembla inspirada en portades d'esglésies com la del Redentore de Venècia, d'Andrea Palladio, i Sant Andreu de Màntua, d'Alberti.

La decoració interior la fa ver el més prestigiós pintor acadèmic de l'època, el valencià Vicent López Portaña, "el més famós i destacat pintor acadèmic", segons Vicente Aguilera Cerni, i "el més representatiu pintor de l'època", d'acord amb Carmen Gracia, gràcies al fet que en este moment era pintor de cambra i s'ocupava d'encàrrecs reials, col·laborant amb el seu fill Lluís. Les teles encarregades responien al programa iconogràfic imposat per la infanta Maria Francesca, que exaltava l'ideari de l'orde franciscà i els sants patrons dels fundadors, sant Carles Borromeu i santa Isabel de Portugal. José Luis Díez atribuïx sis teles a Vicent López, quatre al seu fill Lluís, i una altra a un dels seus fills, sense concretar.

El conjunt de l'església i la façana té una gran homogeneïtat i harmonia en la composició i s'emmarca dins de l'arquitectura d'estil academicista que deriva de les propostes neoclàssiques.

b) Parts integrants

Església, amb naus, cúpula, cors i sagristia.

• Naus i claustre.

• Jardí, amb templet i gruta i horta amb aljub.

• Cementeri.

• Tanca.

• Aiguamans de marbre negre jaspiat. Ubicat a la sagristia de l'església. Principis del segle xix. Número d'identificació: 03.34.099-022-0002.

• Reixa de ferro forjat. Ubicada a la finestra de la sagristia de l'església. Segona mitat del xix. Número d'identificació: 03.34.099-022-0003.

• Làpida sepulcral de marbre del bisbe Félix Herrero Valverde. Ubicada al presbiteri de l'església, costat de l'evangeli. Número d'identificació: 03.34.099-022-0011.

• Reixa del locutori de la clausura. Segle xix. Número d'identificació: 03.34.099-022-0012.

• Altar de Sant Joaquim, Santa Anna i la Mare de Déu Xiqueta. Obra d'estuc daurat i policromat. Actualment conté la imatge de la Mare de Déu de l'Esperança en una fornícula excavada en la dècada de 1940. Costat de l'evangeli del creuer. Ca. 1829. Número d'identificació: 03.34.099-022-0013.

• Sòcol de taulellets de la sagristia de l'església. Segle xix. Número d'identificació: 03.34.099-022-0014.

• Pica d'aigua beneïda sobre columna de marbre negre jaspiat. Nau de l'església. Ca. 1829. Número d'identificació: 03.34.099-022-0015.

• Conjunt de sis altars. Obra d'estuc daurat i policromat. Contenen les pintures referenciades com 0005, 0006, 0007, 0008, 009 i 0144. Ca. 1829. Número d'identificació: 03.34.099-022-0016.

• Altar dels Sagrats Cors. Obra d'estuc daurat i policromat. Actualment conté un grup escultòric del Sagrat Cor de Jesús adorat per santa Margarida Maria d'Alacoque. Ca. 1829. Costat de l'epístola del creuer. Número d'identificació: 03.34.099-022-0017.

• Paviment marbre blanc i blau (en escaquer) i roig. Nau, creuer, presbiteri i sagristia de l'església. Ca. 1828. Número d'identificació: 03.34.099-022-0019.

• Reixa de ferro forjat del confessionari. Ubicada al creuer de l'església conventual, costat de l'evangeli. Ca. 1829. Número d'identificació: 03.34.099-022-0020.

• Dos grues de metall sobredaurat. Ubicades sobre la cornisa del presbiteri. Primer terç del segle xx. Número d'identificació: 03.34.099-022-0021.

• Cancell de ferro forjat. Ubicat al presbiteri. Segles xix-xx. Número d'identificació: 03.34.099-022-0022.

• Altar major de l'església. Estuc daurat i policromat. Ca. 1830. Número d'identificació: 03.34.099-022-0023.

• Escultura de ple volum de fusta tallada i estucada que representa sant Miquel Arcàngel. Ubicada a l'altar major de l'església, intercolumni del costat de l'evangeli. Atribuïda a Santiago Baglietto Gierra. Ca. 1830. Número d'identificació: 03.34.099-022-0024.

• Escultura de ple volum de fusta tallada i estucada que representa sant Rafael Arcàngel, atribuïda a Santiago Baglietto Gierra. Ubicada a l'altar major de l'església conventual, intercolumni del costat de l'epístola. Ca. 1830. Número d'identificació: 03.34.099-022-0025.

• Reixa de ferro forjat de la finestra del vestíbul d'accés al monestir. Segle xix. Número d'identificació: 03.34.099-022-0026.

• Façana arquitectònica de l'església. Amb escultura en relleu (1828-1831). Número identificació: 03.34.099-022-0028.00.

• Escultura de pedra de ple volum que representa santa Joana de Chantal. Atribuïda a Santiago Baglietto Gierra. Ca. 1831. Número identificació: 03.34.099-022-0028.01.

• Escultura de pedra de ple volum que representa sant Francesc de Sales. Atribuïda a Santiago Baglietto Gierra. Ca. 1831. Número identificació: 03.34.099-022-0028.02.

• Escultura de pedra de ple volum que representa sant Francesc d'Assís. Atribuïda a Santiago Baglietto Gierra. Ca. 1831. Número identificació: 03.34.099-022-0028.03.

• Escultura de pedra de ple volum que representa sant Carles Borromeu. Atribuïda a Santiago Baglietto Gierra. Ca. 1831. Número identificació: 03.34.099-022-0028.04.

• Escut heràldic de pedra dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Ca. 1831. Número identificació: 03.34.099-022-0028.05.

• Escultura de pedra de ple volum que representa Jesucrist. Ca. 1831. Atribuïda a Santiago Baglietto Gierra. Número identificació: 03.34.099-022-0028.06.

• Reixa de ferro forjat de finestra de la sagristia, en planta baixa. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0029.

• Paviment hidràulic de la sagristia de la primera planta. Segles xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0040.

• Barana de ferro forjat d'escala d'accés al pis superior. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0041.

• Porta de fusta de dos fulles amb ferratges de forja. Accés a la terrassa des del primer pis. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0042.

• Reixa de ferro forjat, en primera planta, que dóna a l'església, costat de l'epístola. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0046.

• Paviment de taulellets valenciana de la capella de Sant Josep, en primera planta. Ca. 1827. Número identificació: 03.34.099-022-0122.

• Sanefa de paviment de taulellets valencians de la capella de Sant Josep, en primera planta. Ca. 1827. Número identificació: 03.34.099-022-0123.

• Pica d'aigua beneïda de marbre negre jaspiat de la sagristia de la planta baixa. Ca. 1829. Número identificació: 03.34.099-022-0128.

• Finestres de fusta de dos fulles amb finestres, porticó i ferratges de ferro forjat. En corredor de la primera planta. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0165.

• Pica d'aigua beneïda de marbre negre jaspiat de l'antesala del cor, costat esquerre. Ca. 1829. Número identificació: 03.34.099-022-0184.

• Paviment de marbre blanc i blau, en escaquer. Ubicat al cor baix. Ca. 1828. Número identificació: 03.34.099-022-0195.

• Sanefa de taulellets amb figuració de palmetes i línies en blau sobre blanc, en fornícula de la sala del cor. Ca. 1830. Número identificació: 03.34.099-022-0197.

• Sanefa de taulellets amb figuració de cinta blava que gira entorn d'una vara de la qual naixen fulles de llorer, i tot sobre fons blanc. Ubicada entre el sòcol i la reixa del cor baix de la clausura. Ca. 1844. Número identificació: 03.34.099-022-0199.

• Semicolumnes ornamentals d'estuc daurat i policromat. Ubicades al cor baix. Ca. 1828. Número identificació: 03.34.099-022-0206.

• Porta de fusta de dos fulles amb ferratges de forja. Accés a l'antesala del cor. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0207.

• Cadirat compost per trenta-dos setials més un setial principal. Fusta tallada. Ubicat al cor baix. Ca. 1829. Número identificació: 03.34.099-022-0208.

• Sòcol de taulellets. Ubicat a l'antesala del cor, en planta baixa. Ca. 1828 Número identificació: 03.34.099-022-0214.

• Portada arquitectònica. Accés principal al convent. Ca. 1831. Número identificació: 03.34.099-022-0215.

• Ornamentació arquitectònica que emmarca una porta al corredor del claustre. Número identificació: 03.34.099-022-0216.

• Sòcol de taulellets. Ubicat al confessionari de la clausura. Ca. 1828. Número identificació: 03.34.099-022-0217.

• Porta de fusta davall l'escala antiga del convent. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0219.

• Pica d'aigua beneïda de marbre gris. Ubicada al confessionari de la clausura. Ca. 1828. Número identificació: 03.34.099-022-0220.

• Reixa de ferro forjat, sobre la porta que dóna al claustre, en planta baixa. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0221.

• Escala principal de granit d'accés a la planta superior des del claustre. Ca. 1827. Número identificació: 03.34.099-022-0223.

• Barana de ferro forjat de l'escala antiga del convent. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0224.

• Campana amb el jou. Segles xviii-xix. Número identificació: 03.34.099-022-0226.

• Reixa de ferro forjat del segon locutori de la clausura. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0227.

• Pica d'aigua beneïda de marbre blanc. Ubicada a la capella de les malaltes. Ca. 1827. Número identificació: 03.34.099-022-0230.

• Templet arquitectònic ubicat a l'hort del convent. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0232.

• Barana de la terrassa de la infermeria, al primer pis de la clausura. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0239.

• Reixa de ferro forjat de la finestra que dóna a la terrassa de la infermeria, al primer pis de la clausura. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0240.

• Reixa de ferro forjat de finestra del tercer pis de la clausura. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0242.

• Reixa de ferro forjat de la porta d'eixida de la sagristia de la clausura a l'hort. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0243.

• Reixa de ferro forjat de la porta d'accés de la clausura a l'hort. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0244.

• Porta de fusta amb ferratges de ferro forjat. Accés a l'hort des de la cuina. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0245.

• Pica de granit del safareig entre la cuina i l'eixida a l'hort. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0246.

• Pica d'aigua beneïda de marbre blanc. Ubicada a la cuina. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0248.

• Porta de fusta de dos fulles amb ferratges de ferro forjat. Accés a la cuina. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0250.

• Taulellets de l'antiga cuina del pensionat. Ca. 1827. Número identificació: 03.34.099-022-0268.

• Quatre taulellets amb figuració. Antiga cuina del pensionat. Ca. 1827. Número identificació: 03.34.099-022-0269.

• Quatre taulellets amb figuració. Antiga cuina del pensionat. Ca. 1827. Número identificació: 03.34.099-022-0270.

• Quatre taulellets amb figuració geomètrica. Antiga cuina del pensionat. Ca. 1827. Número identificació: 03.34.099-022-0271.

• Porta de fusta de dos fulles. Accés al saló del pensionat. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0274.

• Porta de fusta de dos fulles. Accés a habitació del pensionat. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0275.

• Paviment hidràulic. Ubicat a la capella de les educandes. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0276.

• Barana de l'escala que puja al pensionat. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0279.

• Pica d'aigua beneïda de marbre negre. Capella del Sagrat Cor. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0280.

• Ornamentació arquitectònica (portada) d'estuc. Ubicada a la capella de Santa Margarida, a la primera planta de la clausura. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0281.

• Altar amb ornamentació arquitectònica d'estuc daurat i policromat. Ubicat a la capella de Santa Margarida, a la primera planta de la clausura. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0282.

• Campana xicoteta. Campanar sud. 1746.

• Campana Maria Petra. Campanar nord. 1856.

c) Béns mobles vinculats a la història del monestir

Relació de pertinences o accessoris que s'inscriuen en la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià:

• Espill. Amb marc daurat de fusta. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0001.

• Oli sobre tela que representa el bisbe Félix Herrero Valverde. Ubicat a la sagristia de l'església conventual. Obra de Joan Riudavets. 1860. Número identificació: 03.34.099-022-0004.

• Oli sobre tela que representa sant Ferran. Ubicat al primer altar del costat de l'epístola. Atribuït a Vicent López Portaña. 1828-1831. Número identificació: 03.34.099-022-0005.

• Oli sobre tela que representa santa Isabel de Portugal. Ubicat al primer altar del costat de l'evangeli. Atribuït a Lluís López (taller de Vicent López Portaña). 1828-1831. Número identificació: 03.34.099-022-0006.

• Oli sobre tela que representa sant Francesc d'Assís confortat per un àngel músic. Ubicat al segon altar del costat de l'epístola. Atribuït a Vicent López Portaña. 1828-1831. Número identificació: 03.34.099-022-0007.

• Oli sobre tela que representa sant Carles Borromeu abraçant el crucifix. Ubicat al segon altar del costat de l'evangeli. Atribuït a Lluís López (taller de Vicent López Portaña). 1828-1831. Número identificació: 03.34.099-022-0008.

• Oli sobre tela que representa la predicació de sant Joan Baptista. Ubicat al tercer altar del costat de l'epístola. Taller de Vicent López Portaña. 1828-1831. Número identificació: 03.34.099-022-0009.

• Oli sobre tela que representa sant Joan de Sahagun vestit de col·legial amb àngels. Situat al presbiteri, costat de l'evangeli. Obra de Sebastiano Conca. 1755. Número identificació: 03.34.099-022-0010.

• Oli sobre tela que representa els Sagrats Cors de Jesús i Maria adorats per àngels. Ubicat al locutori de la clausura. Atribuït a Lluís López (taller de Vicent López Portaña). 1828-1831. Número identificació: 03.34.099-022-0027.

• Creu d'altar de metall sobredaurat amb inicials gravades dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0030.

• Calze de plata amb nuc en forma de campana invertida. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0031.

• Dos calzes de plata amb nuc en forma de campana invertida. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Marques i punxó de Morago (Madrid). Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0032.

• Calze de plata sobredaurada amb nuc en forma de campana invertida, amb la seua caixa original. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Marques i punxó de Morago (Madrid). Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0033.

• Copó de plata amb nuc de borla coronat amb un cor al qual li falta una creu al damunt, que es conserva. Marques i punxó d'A. Navarro (València). Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0034.

• Custòdia de plata amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0035.

• Calze de plata sobredaurada. Atribuït al taller de Pablo Serrano (Madrid). 1726. Número identificació: 03.34.099-022-0038.

• Oli sobre tela que representa el rostre de la Mare de Déu. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0039.

• Alba. Primera mitat del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0048.

• Fragment de capa pluvial. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0055.

• Fragment de capa pluvial. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0056.

• Casulla del bisbe Pedro María Cubero (1859-1881). Número identificació: 03.34.099-022-0057.

• Bossa de corporals del bisbe Pedro María Cubero (1859-1881). Número identificació: 03.34.099-022-0058.

• Cobrecalze del bisbe Pedro María Cubero (1859-1881). Número identificació: 03.34.099-022-0059.

• Estola del bisbe Pedro María Cubero (1859-1881). Número identificació: 03.34.099-022-0060.

• Maniple del bisbe Pedro María Cubero (1859-1881). Número identificació: 03.34.099-022-0061.

• Casulla. Últim terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0062.

• Estola. Últim terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0063.

• Cobrecalze. Últim terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0064.

• Bossa de corporals. Últim terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0065.

• Maniple. Últim terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0066.

• Capa pluvial. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0070.

• Casulla. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0071.

• Humeral. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0072.

• Estola. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0073.

• Tres maniples. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0074.

• Dos collets. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0075.

• Cobrecalze. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0076.

• Dalmàtica. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0077.

• Arca del monument, de fusta amb aplicacions de plata sobredaurada. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0078.

• Portapau de plata (es conserva en la seua caixa original amb les peces 0080, 0081 i 0082). Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Taller de Tomás Garasa (Madrid). Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0079.

• Palmatòria de plata (es conserva en la seua caixa original amb les peces 0079, 0081 i 0082). Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Taller de Tomás Garasa (Madrid). Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0080.

• Portapau de plata (es conserva en la seua caixa original amb les peces 0079, 0080 i 0082). Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Taller de Tomás Garasa (Madrid). Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-00781.

• Guia (es conserva en la seua caixa original amb les peces 0079, 0080 i 0081). Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Taller de Tomás Garasa (Madrid). Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0082.

• Reliquiari de plata sobredaurada. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0083.

• Sis reliquiaris de plata daurada, amb els noms en llatí dels mesos de gener, febrer, abril, juliol, agost i octubre, amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0084.

• Reliquiari de plata sobredaurada de sant Ignasi de Loiola i sant Francesc. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0085.

• Reliquiari de plata sobredaurada de sant Francesc de Sales i santa Joana Francesca. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0086.

• Reliquiari de plata sobredaurada de sant Toribi. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0087.

• Reliquiari de plata sobredaurada de sant Joan Baptista. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0088.

• Safata de plata de l'últim terç del segle xviii. Número identificació: 03.34.099-022-0090.

• Gerra de plata. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Marques i punxó de Tomás Garasa (Madrid). Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0091.

• Safata de plata. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Marques i punxó de Tomás Garasa (Madrid). Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0092.

• Salpasser de plata. Marques i punxó de Tomás Garasa (Madrid). Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0093.

• Hisop de plata. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Taller de Tomás Garasa (Madrid). 1827. Número identificació: 03.34.099-022-0094.

• Safata de plata. Últim terç del segle xviii. Número identificació: 03.34.099-022-0097.

• Dos sacres de plata (es conserven amb la sacra 0099 en la seua caixa original). Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0098.

• Sacra de plata (es conserva amb la sacra 0098 en la seua caixa original). Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0099.

• Joc de sacres de metall platejat amb ànima de fusta (tres sacres amb una coronació que representa el corder místic amb els set segells de l'Apocalipsi envoltats de potències, amb la seua caixa original). Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0100.

• Casulla. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0101.

• Cobrecalze. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0102.

• Estola. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0103.

• Bossa de corporals. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0104.

• Oli sobre tela que representa Nostre Senyor Jesús Natzaré. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0105.

• Oli sobre tela que representa la Dolorosa. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0106.

• Arqueta amb figuració sobre incrustacions de nacre. Ubicada a la sala del capítol, en primera planta. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0107.

• Dotze candelers idèntics amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0113.

• Tres creus d'altar de diferents dimensions de bronze sobredaurat. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0114.

• Nou candelers d'altar de bronze sobredaurat d'idèntiques dimensions, amb el nuc en forma de bola. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0115.

• Candeler de bronze daurat. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0116.

• Sis vares de pal·li de plata. Atribuïdes al taller de Tomás Garasa (Madrid). Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0117.

• Cirial de plata. Marques i punxó de Tomás Garasa (Madrid). Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0118.

• Creu processional de plata daurada. Marques i punxó de Tomás Garasa (Madrid). Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0119.

• Oli sobre tela que representa sant Joaquim, santa Anna i la Mare de Déu xiqueta. Taller de Vicent López Portaña. 1828-1831. Número identificació: 03.34.099-022-0124.

• Mantellina de la infanta Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0133.

• Sotacopa de plata. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Marques i punxó d'E. Aranguren (Madrid). Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0136.

• Canadella de plata sobredaurada. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Marques i punxó d'E. Aranguren (Madrid). 1826. Número identificació: 03.34.099-022-0137.

• Canadella de plata sobredaurada. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Marques i punxó d'E. Aranguren (Madrid). 1826. Número identificació: 03.34.099-022-0138.

• Sotacopa de plata. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Marques i punxó d'A. Ruiz (Madrid). 1822. Número identificació: 03.34.099-022-0139.

• Sotacopa de plata sobredaurada. Segles xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0140.

• Plat de plata. Punxó de Meneses. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0141.

• Oli sobre tela que representa la Sagrada Família. Ubicat al tercer altar del costat de l'evangeli. Josep Castelaro Perea (taller de Vicent López). 1830. Número identificació: 03.34.099-022-0144.

• Safata de plata. Amb marques i punxó de F. Nieto (Madrid). 1819. Número identificació: 03.34.099-022-0147.

• Campaneta de plata. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0148.

• Campaneta de plata. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0150.

• Campaneta de plata. Punxó MR. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0151.

• Campaneta de plata. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0152.

• Campaneta de plata sobredaurada. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Marques i punxó de B. Angul (Madrid). 1826. Número identificació: 03.34.099-022-0153.

• Custòdia. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0068.

• Canadella de plata. Lletra V emmarcada en peça circular a manera de pom de la tapa. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Marques i punxó de B. Angul (Madrid). 1826. Número identificació: 03.34.099-022-0154.

• Canadella de plata. Lletra A emmarcada en peça circular a manera de pom de la tapa. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Marques i punxó de B. Angul (Madrid). 1826. Número identificació: 03.34.099-022-0155.

• Sotacopa de plata. Segle xix-xx. Marques i punxó de Meneses. Número identificació: 03.34.099-022-0156.

• Canadella de plata. Marques i punxó de Miguel Rovira (Orihuela). 1775-1785. Número identificació: 03.34.099-022-0157.

• Canadella de plata. Marques i punxó de Miguel Rovira (Orihuela). 1775-1785. Número identificació: 03.34.099-022-0158.

• Sotacopa de plata. Marques i punxó de Miguel Rovira (Orihuela). 1775-1785. Número identificació: 03.34.099-022-0159.

• Encenser de plata. Amb escut gravat dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança. Marques i punxó de Tomás Garasa (Madrid). 1828. Número identificació: 03.34.099-022-0160.

• Naveta de plata. Marques i punxó de Tomás Garasa (Madrid). 1828. Número identificació: 03.34.099-022-0161.

• Escultura de ple volum de fusta tallada i policromada de sant Josep amb l'Infant. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0162.

• Escultura de ple volum de fusta policromada que representa l'Infant Jesús. Primer terç del segle xix. Va pertànyer a la infanta Maria Francesca d'Assís de Bragança. Número identificació: 03.34.099-022-0166.

• Escultura de ple volum de fusta policromada que representa l'Infant Jesús. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0167.

• Aurèola de plata. Final del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0169.

• Oli sobre tela que representa el bisbe Félix Herrero Valverde. Ubicat a la sala del capítol, en primera planta de la clausura. Obra de Santiago Arroyo. 1858. Número identificació: 03.34.099-022-0170.

• Casulla. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0171.

• Estola. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0172.

• Maniple. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0173.

• Bossa de corporals. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0174.

• Cobrecalze. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0175.

• Escultura exempta de fusta tallada i policromada que representa l'Infant Jesús. Últim terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0176.

• Reliquiari de fusta tallada i daurada de sant Francesc de Sales. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0183.

• Escultura de ple volum de fusta policromada que representa l'Infant Jesús. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0185.

• Arqueta amb figuració sobre incrustacions de nacre. Segle xix. Ubicada a la sala de l'arxiu, a la primera planta de la clausura. Número identificació: 03.34.099-022-0187.

• Llibre de la Fundació del Reial Monestir de la Visitació de Santa Maria. Manuscrit de 44 folis de vitel·la amb cobertes forrades de vellut amb guarniments de plata, que inclou els escuts dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança, obra esta última del taller de Tomás Garasa (Madrid). 1829. Número identificació: 03.34.099-022-0189.

• Arqueta amb figuració sobre incrustacions de nacre. Ubicada a la sala del cor, en planta baixa. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0201.

• Arqueta amb figuració sobre incrustacions de nacre. Ubicada a la sala del cor, en planta baixa. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0202.

• Oli sobre tela que representa el Sagrat Cor de Maria. Ubicat al cor davall de la clausura. Obra de Vicent López Portaña. 1827. Número identificació: 03.34.099-022-0203.

• Oli sobre tela que representa el Sagrat Cor de Jesús. Ubicat al cor davall de la clausura. Obra de Vicent López Portaña. 1827. Número identificació: 03.34.099-022-0204.

• Escultura de ple volum de fusta tallada i policromada que representa la Immaculada. Segles xviii-xix. Número identificació: 03.34.099-022-0205.

• Escultura de ple volum de fusta tallada i policromada que representa la Immaculada. Segles xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0213.

• Escultura de ple volum de marfil que representa Crist en la creu. Amb reliquiari en la base de la creu de fusta. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0263.

• Urna. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0277.

• Urna. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0278.

• Butaca del bisbe Félix Herrero Valverde. Segon terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0283.

• Oli sobre tela que representa la visitació de santa Anna a la Mare de Déu. Ubicat a la sala de la comunitat. Segles xvii-xviii. Número identificació: 03.34.099-022-0284.

• Oli sobre tela que representa els sants fundadors (Sant Francesc de Sales entregant les Constitucions a santa Joana de Chantal). Ubicat al segon locutori de la clausura. Obra de Lluís López (taller de Vicent López). 1827. Número identificació: 03.34.099-022-0285.

• Escut heràldic de pedra dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança, a la clau de la llinda de la portada d'accés al convent. Ca. 1831. Número identificació: 03.34.099-022-0286.

• Porta de fusta de dos fulles i un porticó, amb ferratges de ferro forjat. Accés principal al convent. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0287.

• Arxiu del Reial Monestir de la Visitació de Santa Maria, en què s'inclouen les cèdules reials de la fundació i un conjunt de 180 cartes dels infants Carles Maria Isidre de Borbó i Maria Francesca d'Assís de Bragança a la comunitat monàstica, datades entre el 27 d'abril de 1826 i el 27 de setembre de 1834.

• Biblioteca del Reial Monestir de la Visitació de Santa Maria.

Relació de pertinences o accessoris que s'inscriuen en la Secció Tercera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià:

• Butaca. Primer terç del segle xx. Número d'identificació: 03.34.099-022-0018.

• Fragment de custòdia de metall platejat. Segona mitat del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0036.

• Copó de plata. Taller de J. R. Ferrer. 1926. Número identificació: 03.34.099-022-0037.

• Còmoda. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0043.

• Còmoda. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0044.

• Sagrari. Taller de Vicent Reig. 1923-1926. Número identificació: 03.34.099-022-0045.

• Cortina de sagrari. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0047.

• Capa pluvial. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0049.

• Maniple. Primer terç el segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0050.

• Cobrecalze. Primer terç el segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0051.

• Bossa de corporals. Primer terç el segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0052.

• Estola. Primer terç el segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0053.

• Casulla. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0054.

• Drap de faristol. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0067.

• Armari de fusta policromada. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0069.

• Bagul de fusta amb ferratges de ferro forjat. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0089.

• Palmatòria de plata. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0095.

• Palmatòria de plata. Segle xix. Marques i punxó de Galena (Barcelona). Número identificació: 03.34.099-022-0096.

• Llum modernista. Ca. 1920. Número identificació: 03.34.099-022-0108.

• Casulla. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0109.

• Estola. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0110.

• Cobrecalze. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0111.

• Bossa de corporals. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0112.

• Estendard del Sagrat Cor. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0120.

• Estendard de l'Arxiconfraria de la Guàrdia d'Honor d'Orihuela. 1897. Número identificació: 03.34.099-022-0121.

• Caixa de vericle de plata i vericle de plata sobredaurada. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0125.

• Portaviàtic de plata. Taller de Meneses. Segles xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0126.

• Reliquiari de plata sobredaurada. Segles xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0127.

• Reliquiari de plata. Segles xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0129.

• Armari. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0130.

• Armari modernista. Ca. 1920. Número identificació: 03.34.099-022-0131.

• Copó de plata. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0132.

• Campaneta de bronze. Segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0135.

• Drap de faristol. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0142.

• Drap de faristol. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0143.

• Còmoda. Segles xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0145.

• Campaneta de bronze. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0146.

• Campaneta de bronze. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0149.

• Rellotge de pèndol. Taller de Manuel Gallud Torreviejo. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0163.

• Urna. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0164.

• Escultura de ple volum de fusta policromada que representa sant Francesc de Paula. Final del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0168.

• Quatre candelers de bronze sobredaurat. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0177.

• Dos candelers de bronze sobredaurat. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0178.

• Tres candelers de bronze sobredaurat. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0179.

• Candeler de bronze sobredaurat. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0180.

• Quatre candelers de bronze sobredaurat de diferents dimensions. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0181.

• Hostier. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0182.

• Cadira. Ca. 1920-1930. Número identificació: 03.34.099-022-0186.

• Reliquiari de plata. Segles xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0188.

• Reliquiari de plata. Segles xix-xx. Punxó de Serano. Número identificació: 03.34.099-022-0190.

• Reliquiari de plata. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0191.

• Reliquiari de plata. Punxó d'A. Moreno. Segles xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0192.

• Dos reliquiaris idèntics de plata, un dels quals trencat. Segles xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0193.

• Aparador. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0194.

• Aparador. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0196.

• Escultura de ple volum de fusta tallada i policromada que representa Crist en la creu. Segle xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0198.

• Escultura de ple volum de fusta tallada i policromada que representa Crist en la creu. Segle xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0200.

• Urna neogòtica que conté l'Infant Jesús de Praga. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0209.

• Escultura de ple volum de fusta tallada i policromada que representa l'Infant Jesús de Praga. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0210.

• Rellotge de paret. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0211.

• Creu d'altar de bronze. Segles xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0212.

• Escultura de ple volum de fusta tallada i policromada que representa el Bon Pastor. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0218.

• Taula. Segle xix. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0222.

• Cadira de frare. Últim terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0225.

• Gravat que representa sant Agustí. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0228.

• Cadira. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0229.

• Marc. Segles xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0231.

• Bagul de fusta amb ferratges de ferro forjat. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0233.

• Bagul de fusta amb ferratges de ferro forjat. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0234.

• Bagul de fusta amb ferratges de ferro forjat. Últim terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0235.

• Armari. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0236.

• Armari. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0237.

• Moble bagul. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0238.

• Piano. Fabricat per P. Auger (Barcelona, 1849). Número identificació: 03.34.099-022-0241.

• Espill. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0247.

• Tauleta de nit. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0249.

• Gravat que representa sant Francesc de Sales. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0251.

• Gravat que representa santa Joana Francesca de Chantal. Primer terç del segle xx. Número identificació: 03.34.099-022-0252.

• Taula. Segles xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0253.

• Gravat que representa Maria Santíssima de Monserrate (1830). Número identificació: 03.34.099-022-0254.

• Urna. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0255.

• Escultura de ple volum que representa Crist en la creu. Segles xix-xx. Número identificació: 03.34.099-022-0256.

• Clau de ferro forjat. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0257.

• Clau de ferro forjat. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0258.

• Clau de ferro forjat. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0259.

• Clau de ferro forjat. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0260.

• Escultura de ple volum de fusta tallada i policromada que representa Crist en la creu. Primer terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0261.

• Escultura de ple volum de fusta tallada i policromada representant la Dolorosa. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0262.

• Armari. Últim terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0264.

• Templet. Últim terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0265.

• Còmoda. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0266.

• Rellotge de paret. Últim terç del segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0267.

• Bagul amb ferratges de ferro forjat. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0272.

• Bagul amb ferratges de ferro forjat. Segle xix. Número identificació: 03.34.099-022-0273.

d) Delimitació de l'entorn afectat

El monestir es troba immers en l'àmbit del Conjunt Històric de la ciutat d'Orihuela, declarada Bé d'Interés Cultural pel Decret 845 de 1969, en què està vigent el Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Centre Històric d'Orihuela (BOP 23 de maig de 1995 d'Alacant). Així mateix, està ubicat al costat dels monuments de l'església de les Santes Justa i Rufina i les muralles de la ciutat, i, per tant, en els seus entorns de protecció.

Justificació de la delimitació

El criteri general seguit per a la delimitació de l'entorn de protecció consistix a incloure dins de la seua àrea els elements urbans següents:

- Parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el Bé d'Interés Cultural i en què qualsevol intervenció que es realitze pot afectar-lo tant visualment com físicament.

- Parcel·les que donen al mateix espai públic que el Bé d'Interés Cultural i constituïxen l'entorn visual i ambiental immediat i en què qualsevol intervenció que es realitze pot suposar una alteració de les condicions de percepció o del caràcter de l'espai urbà.

- Espais públics en contacte directe amb el Bé d'Interés Cultural i les parcel·les enumerades anteriorment i que constituïxen part del seu ambient urbà immediat.

- Edificacions o qualsevol element del paisatge urbà que tot i no tindre una situació d'immediatesa amb el Bé d'Interés Cultural afecten de forma fonamental la seua percepció.

Descripció de la línia delimitadora

Origen: Cantó nord-est de la parcel·la cadastral núm. 01 de l'illa 99742, punt A.

Sentit: Horari.

Línia delimitadora: La línia delimitadora seguix pel sud incorporant les parcel·les 01, 05 i 04 de l'illa 99742. Creua el carrer Togores i l'illa 99747 per les mitgeres oest de les parcel·les 04 i 07. Seguix a l'est per l'eix del carrer Río i recorre la mitgera oest de la parcel·la 10 de l'illa cadastral núm. 99735. Creua el riu Segura i incorpora la parcel·la cadastral núm. 35 de l'illa 99736, la núm. 01 de la 98737, les núm. 01, 02, 03, 15, i 16 de la 98738, l'illa 98723, les núm. 01 i 10 de la 97724. Continua per la mitgera est de la parcel·la 05 de l'illa 97738 i torna a creuar el riu. Recorre les façanes de les parcel·les de l'illa 97748 que donen al carrer Malecón fins a la 04 de l'illa 97749. Creua el carrer Malecón i incorpora les parcel·les de l'illa 97745 que donen al carrer Meca. Creua el carrer Meca i inclou l'illa 98744, excepte la parcel·la 10. Creua el carrer Arneva i es dirigix per la façana nord de l'església de les Santes Justa i Rufina al punt d'origen.

e) Normativa de protecció del monestir i el seu entorn

Article 1. Règim de protecció del Monument

De conformitat amb el que disposa l'article 35 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció que pretenga fer-se en el Monument requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura.

Article 2. Usos permesos en el Monument

Els usos permesos són tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i el gaudi patrimonial del Bé i contribuïsquen a la consecució dels dits fins. L'autorització particularitzada d'ús s'ha de regir pel que disposa l'article 18 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.

Article 3. Règim de protecció de les pertinences i dels accessoris

El règim de protecció de les pertinences i dels accessoris relacionats en el present decret s'ha d'ajustar al que establix per a esta classe de béns la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.

Article 4. Règim general de les intervencions a l'entorn de protecció

Mentre no s'aprove el pla especial de protecció corresponent, qualsevol intervenció que pretenga fer-se a l'entorn de protecció del Monument requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura. Esta autorització s'emetrà conformement als criteris establits en la present normativa, i per al que no s'hi preveja, s'aplicaran directament els criteris de l'article 39 de la llei esmentada.

Totes les intervencions requeriran, per a l'autorització, la definició precisa de l'abast, amb la documentació tècnica que per la seua especificitat els corresponga, i amb la ubicació parcel·lària i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua transcendència patrimonial.

Article 5. Excepcions al règim general d'intervencions a l'entorn de protecció

Sense perjuí del que disposa l'article anterior, d'un sospesat informe tècnic municipal es podrà derivar la no-necessitat del tràmit d'autorització previ en actuacions que, per no tindre la consideració d'intervenció, se situen fora del present marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com és el cas de les actuacions dirigides a la mera conservació, reparació i decoració interior d'estos immobles.

En estos casos, l'ajuntament haurà de comunicar a la conselleria competent en matèria de cultura, en el termini de deu dies, la concessió de la llicència municipal, adjuntant-hi, com a mínim, l'informe tècnic que es menciona en el paràgraf anterior, un pla d'ubicació i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua falta de transcendència patrimonial.

Article 6. Criteris d'intervenció a l'entorn de protecció

1. S'han de mantindre les pautes de la parcel·lació històrica de l'entorn.

2. S'han de mantindre les alineacions històriques de l'edificació conservades fins a l'actualitat.

3. Els edificis tradicionals de l'entorn, pel seu alt valor ambiental i testimonial d'una arquitectura i tipologia que caracteritzen l'entorn, han de mantindre les façanes visibles des de la via pública, preservant-ne i restaurant-ne els caràcters originaris.

4. El nombre de plantes permeses és de dos altures (planta baixa més una), excepte els edificis que donen al carrer Arneva i la plaça del Carmen, que han de ser de tres altures (planta baixa més dos), i queden prohibits els semisoterranis. Els edificis que superen este nombre de plantes s'han de regir pel règim fora d'ordenació. A este efecte, en els casos que concloga la seua vida útil, es pretenguen fer obres de reforma de transcendència equiparable a la reedificació, una remodelació amb eliminació de les plantes superiors, o una substitució voluntària dels immobles, s'han d'aplicar les ordenances de protecció d'esta normativa. Tot això sense perjuí de la possible aplicació a estos immobles de l'article 21 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià.

5. L'alçària de cornisa màxima és de 10 m per a tres plantes i de 7 m per a dos plantes.

6. Les cobertes, d'acord amb la tipologia de la zona, han de ser en el cos principal de l'edifici, la profunditat edificable del qual oscil·larà entre 8 i 11 metres, inclinades, de teula àrab, amb un pendent comprés entre el 25% i el 40%, de dos aiguavessos i carener d'una alçària màxima de 2,25 m respecte de la línia de cornisa. Este requisit únicament pot ser dispensat, amb caràcter excepcional, en aquells casos en què s'acredite l'existència d'una singular justificació historicocontextual.

7. Les noves edificacions, excepte les situades a l'illa cadastral 98723, s'han d'adequar estèticament a la tipologia i als acabats tradicionals d'Orihuela, i la façana ha d'atendre les disposicions següents:

a) Ràfols amb longitud màxima de volada de 35 cm.

b) Impostes, motlures, marcs, cèrcols, acabaments ornamentals i tots altres elements compositius amb una longitud màxima de volada de 15 cm.

c) Buits de façana de proporció vertical, amb la possible excepció de plantes baixes o cambres, segons la tipologia compositiva del municipi.

d) Balcons de barana metàl·lica, amb amplària màxima de volada de 40 cm, 15 cm de cantell i longitud màxima de 1,80 m. Es prohibixen els miradors.

e) Els tancaments ha de ser de fusta.

f) Es prohibixen les persianes, excepte les persianetes exteriors enrotllables tradicionals.

8. L'ús permés en esta zona és el residencial. S'admeten els usos següents, sempre que se'n mostre la compatibilitat amb les arquitectures tradicionals de la zona:

a) Magatzems.

b) Locals industrials ubicats en planta baixa.

c) Locals d'oficina.

d) Ús comercial.

e) Religiós.

Article 7. Preservació de la silueta paisatgística i arquitectònica

Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la correcta percepció i la dignitat en la contemplació de l'escena o paisatge urbà del Monument i el seu entorn, com seria el cas de l'afecció dels espais lliures per actuacions de reurbanització, enjardinament o plantació d'arbres, provisió de mobiliari urbà, assignació d'ús i ocupacions de la via pública, etc., o com podria ser-ho també l'afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament de color, implantació de rètols, marquesines, tendals, instal·lacions vistes, antenes, etc., o qualsevol altre d'un tipus i unes conseqüències similars, hauran de sotmetre's a l'autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, que resoldrà d'acord amb les determinacions de la llei i els criteris de percepció i dignitat abans esmentats.

Queda proscrita la introducció d'anuncis o publicitat exterior als plans de façana dels edificis que, en qualsevol de les seues accepcions, irrompa en la dita escena urbana, excepte la d'activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i durant un temps limitat, sol·licite i obtinga autorització expressa.

Article 8. Cauteles de naturalesa arqueològica

En qualsevol intervenció que afecte el subsòl de l'immoble o el seu entorn de protecció, s'ha d'aplicar el règim tutelar establit en l'article 62 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, per a la salvaguarda del patrimoni arqueològic.

ANNEX II

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA<div id="AquiVaUnaImagen"></div>