DECRET 47/2023, de 31 de març, del Consell, de regulació dels consells de salut bàsics i altres espais de participació en la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 9570 de 06.04.2023 | |
| Número identificador: | 2023/3591 | |
| Referència Base de Dades: | 003609/2023 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 07.04.2023 Aquesta disposició afecta: Modifica: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública Grup temàtic: Legislació Matèries: Salut pública Sanitat Descriptors: Temàtics: salut pública, política sanitària, administració regional , monografies
DECRET 47/2023, de 31 de març, del Consell, de regulació dels consells de salut bàsics i altres espais de participació en la Comunitat Valenciana.
[2023/3591]
ÍNDEX
Preàmbul
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Capítol II. Consells de salut bàsics
Article 2. Els consells de salut bàsics
Article 3. Constitució i composició dels consells de salut bàsics
Article 4. Pèrdua de la condició de membre
Article 5. Funcions dels consells de salut bàsics
Capítol III. Meses intersectorials i de participació per a l'acció comunitària en salut
Article 6. Meses intersectorials i de participació per a l'acció comunitària en salut
Article 7. Composició de la mesa intersectorial i de participació per a l'acció comunitària en salut
Article 8. Pèrdua de la condició de membre
Article 9. Funcions de la mesa intersectorial i de participació per a l'acció comunitària en salut
Disposició addicional primera. No increment de la despesa
Disposició addicional segona. Participació de la infància i adolescència
Disposició addicional tercera. Protecció de dades
Disposició transitòria única. Constitució dels consells de salut bàsics
Disposició derogatòria única. Derogació normativa
Disposició final primera. Facultats de la persona titular de la conselleria competent en matèria de sanitat i salut pública.
Disposició final segona. Modificació de l'article 24.4 de l'annex del decret 39/2005, de 25 de febrer, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament pel qual es regulen les pràctiques de policia sanitària mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
Disposició final tercera. Entrada en vigor
PREÀMBUL
I
La complexitat dels factors polítics, econòmics, socials, culturals i ambientals que influeixen sobre la salut de les persones i de les poblacions, i el fet que la majoria d'aquests determinants es troben fora de l'abast exclusiu del sector de salut, requereix que, en la seua comesa de promoure i protegir la salut, l'administració sanitària actue en col·laboració amb altres sectors. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) es refereix a la intersectorialitat en salut com a la intervenció coordinada d'institucions representatives de més d'un sector social en accions destinades, totalment o parcialment, a tractar els problemes vinculats amb la salut, el benestar i la qualitat de vida. Així, la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, General de Salut Pública (d'ara en avant Llei 33/2011), estableix com a estratègia de salut pública propiciar que la salut i l'equitat en salut es consideren en totes les polítiques públiques i facilitar l'acció intersectorial en aquesta matèria. En el mateix sentit, la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, en l'article modificat 11, inclou entre les actuacions de prestació de salut pública «la promoció de la salut a través de programes intersectorials i transversals».
En la Comunitat Valenciana la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana (d'ara en avant Llei 10/2014), estableix com a activitat bàsica del Sistema Valencià de Salut «el foment de la defensa de la salut en les polítiques intersectorials» (article 8), encàrrec al Pla de Salut la funció de «propiciar que la salut i l'equitat en salut formen part de totes les polítiques públiques, afavorint l'acció intersectorial en aquesta matèria» (article 12) i estableix que les polítiques en promoció de la salut «tindran caràcter intersectorial, de manera que l'acció conjunta en diversos àmbits permeta obtindre resultats més eficaços i sostenibles respecte de l'actuació estrictament sanitària» (article 30). Sobre la base d'aquest marc general, el procediment per al desenvolupament de l'Avaluació de l'Impacte en Salut en la Comunitat Valenciana, establit a través del Decret 86/2016, de 8 de juliol, del Consell, s'alinea amb els mateixos principis i amb l'objectiu general de millorar l'acció intersectorial en salut, marcant el camí cap a la salut i l'equitat en totes les polítiques.
En aquest sentit, l'article 11 ter de la Llei 10/2014, recull la garantia d'equitat i no discriminació aplicable a les prestacions sanitàries i de salut pública. No obstant això, continua sent necessària la regulació d'estructures i funcions que faciliten i promoguen accions intersectorials per a la promoció, prevenció i protecció de la salut, fonamentalment en el nivell més local i pròxim a la comunitat. Així mateix, la dita Llei 10/2014, estableix en l'article 20 que la composició i el funcionament del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana i dels consells de salut de departament s'adequaran a la normativa estatal i es desenvoluparan per decret del Consell. Els consells de salut bàsics estaran formats per representants de l'administració sanitària, dels professionals i dels treballadors sanitaris, com també de la població usuària.
II
D'altra banda, la Constitució Espanyola recull en l'article 9.2 que correspon als poders públics promoure les condicions per a facilitar la participació de tota la ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i social. També la Llei general de sanitat 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, esmenta el fet de garantir «una efectiva participació» en àmbits territorials per davall de l'autonòmic i del departament de salut (on aqueix dret a la participació es canalitza a través els Consells de Salut, respectivament, de la Comunitat Valenciana i dels departaments de salut). La Llei 33/2011, estableix la participació en salut com un dret de la ciutadania. De fet, el debat sobre la participació de la ciutadania en la definició i avaluació de les polítiques públiques, incloent-hi les polítiques de salut, és cada vegada més comuna i d'interés tant per a la pròpia administració com per a les persones i teixit associatiu social. Així, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) s'interessa per la participació ciutadana i senta en la seua publicació de 2001 Citizens as Partners («Participació ciutadana: manual de l'OCDE sobre informació, consulta i participació en l'elaboració de polítiques públiques») molts dels principis compartits en subsegüents iniciatives.
Del mateix any és també la Recomanació Núm. (2001)19 del Comité de Ministres del Consell d'Europa referida a la participació de la ciutadania en la vida pública local, que aprofundeix en una recomanació anterior que pretenia, entre altres qüestions, «incrementar l'influx de la ciutadania en la planificació municipal, en les decisions estratègiques per a l'entitat local i en les seues condicions de vida».
En el nostre context, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana recull en l'article 9 el dret dels valencians i valencianes a participar de manera individual, o col·lectiva, en la vida política, econòmica, cultural i social de la Comunitat i, també estableix que la Generalitat considera que la participació dels ciutadans i ciutadanes en els assumptes públics constitueix un dels pilars bàsics sobre els quals es desenvolupen i prenen forma la democràcia avançada i l'autogovern. Així mateix, cal assenyalar que, la Llei 2/2015, de 2 abril, de la Generalitat, de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana, recull en l'article 43 que la Generalitat fomentarà la participació ciutadana, de manera individual o col·lectiva, en la vida política, econòmica, cultural i social de la Comunitat Valenciana.
En l'àmbit de la salut, la participació s'ha definit com la implicació de les persones, els grups i les comunitats per a augmentar el control de la seua pròpia salut i fer millor ús dels recursos disponibles. D'aquesta manera es contemplava ja la participació ciutadana en salut, entesa com un dret i un deure de les persones, en la Declaració d'Alma Ata de l'Organització Mundial de la Salut de 1979. També en la Carta d'Ottawa per a la Promoció de la Salut (OMS, 1986) s'assenyala la participació comunitària com un dels eixos fonamentals per a la promoció de la salut en la població. De nou en el marc de la Llei 10/2014, s'estableix com a principi rector del Sistema Valencià de Salut «la participació de la comunitat en el disseny, seguiment i avaluació de les seues polítiques sanitàries», assumint el Sistema Valencià de Salut com una de les seues activitats bàsiques el foment de la participació social i l'enfortiment del grau de control de les persones sobre la seua pròpia salut (article 8). El capítol IV d'aquesta mateixa llei es dedica per complet en l'article únic (article 20) a la participació ciutadana en el Sistema Valencià de Salut, al·ludint de manera específica als consells de salut, el comité de pacients i persones usuàries i el voluntariat, fent també referència a la constitució reglamentària de tots aquells òrgans que siguen necessaris per a garantir la participació en el nostre sistema de salut.
D'altra banda, en la cartera de serveis comuns d'atenció primària del Sistema Nacional de Salut (Reial decret 1030/2006, annex II.3) es descriuen les activitats en matèria d'atenció comunitària, entesa aquesta com el conjunt d'actuacions amb participació de la comunitat, orientades a la detecció i priorització de les seues necessitats i problemes de salut, identificant els recursos comunitaris disponibles, prioritzant les intervencions i elaborant programes orientats a millorar la salut de la comunitat, en coordinació amb altres dispositius socials i educatius. Es tracta per tant de desenvolupar l'acció comunitària en salut a partir d'activitats grupals planificades, decidides i realitzades de manera participativa en l'àmbit comunitari, dirigides a millorar la salut i el benestar. Per «comunitat» podem entendre tot grup de persones que tenen interessos o característiques en comú. Les denominades comunitats locals es caracteritzen per habitar en un mateix territori, com pot ser un barri, un municipi o una zona bàsica de salut, sent els entorns més pròxims a la ciutadania els que amb major facilitat permeten fer efectiva l'acció en salut amb principis participatius i des de la intersectorialitat. L'acció local en salut seria l'aplicació dels principis de l'acció comunitària en salut en l'àmbit local. En aquest context té especial interés el concepte de «governança local en salut», entés com el procés de presa de decisions en matèria de salut en l'àmbit més pròxim a la ciutadania, implicant actors intersectorials en estructures de participació local en salut que poden organitzar-se a nivell de barri, districte, zona de salut o municipi. La Declaració de Xangai sobre la Promoció de la Salut en l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, destaca la rellevància de l'acció local a les ciutats i comunitats, com a entorns essencials per a la salut, i estableix com a prioritat millorar la salut en entorns urbans i promoure les ciutats i comunitats saludables. La referida Llei 10/2014 impulsa la creació de consells de salut bàsics per davall del nivell del departament de salut en l'article 20. Assenyala aquest precepte que en cada zona de salut hi haurà un consell de salut bàsic. També aquesta mateixa Llei 10/2014, en l'article 6, en referir-se a les competències de les entitats locals en matèria sanitària i de salut refereix «la creació de meses intersectorials» per a potenciar «ciutats saludables».
El Decret 173/2021, de 22 d'octubre, del Consell, de regulació de la cartera de serveis de Salut Pública del Sistema Valencià de Salut, estableix en l'article sobre competències, l'ús dels òrgans establits per a fomentar la participació del teixit social des de les estructures de salut pública, assistència sanitària i entitats locals per a l'execució de les actuacions de salut pública.
Els antecedents referits prèviament suggereixen, d'una banda, la conveniència i necessitat de fixar estructures de referència i coordinació, a escala central i territorial, que promoguen la intersectorialitat i la participació de la ciutadania per a impulsar l'acció local en salut. També es revela la necessitat d'evitar la duplicació i/o dispersió dels esforços amb aquest objectiu, i especialment en un moment en el qual proliferen les estructures participatives a tots els nivells i amb diferents fins, especialment en l'àmbit municipal.
Amb aquests objectius presents, en l'actual normativa es regulen, els consells de salut bàsics en les zones bàsiques de salut, i la participació en representació d'aquests consells en altres estructures participatives locals, municipals o de barri com a estructures per a l'acció local en salut comunitària, amb caràcter participatiu, intersectorial incloent la perspectiva d'equitat fent que la participació reculla l'espectre de diferents tipus de grups poblacionals.
III
D'altra banda, el Reglament pel qual es regulen les pràctiques de policia sanitària mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana aprovat per Decret 39/2005, de 25 de febrer, del Consell, estableix en l'article 24.4 del seu annex la preceptiva autorització sanitària de la Direcció Territorial de Sanitat per al trasllat de cadàvers fora del territori de la Comunitat Valenciana. Aquesta previsió ocasiona greus problemes els dies no laborables atés que, en subjectar aquesta activitat funerària al procediment d'autorització sense existir personal de guàrdia en l'Administració que puga realitzar el tràmit previ al trasllat del cadàver, es retarda l'enterrament, cosa que augmenta el dolor de la família que acaba de patir la pèrdua del familiar. Per tot això, es justifica la necessitat de modificació de l'esmentat article en aquest text normatiu encara que no siga l'objecte d'aquesta disposició.
IV
Per a l'elaboració d'aquest decret s'han seguit els principis, línies estratègiques i objectius fixats en el vigent Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, en particular en el referit a intersectorialitat, participació i acció local en salut. Així mateix, s'ha actuat conformement amb els principis establits en l'article 129.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, i en particular conformement amb els principis de necessitat i eficàcia (com demostren l'evidència científica i les referències d'organismes nacionals i internacionals de referència), de proporcionalitat (regulant l'imprescindible), de seguretat jurídica (per la seua coherència amb l'ordenament jurídic autonòmic, nacional i de la Unió Europea relacionat), de transparència (havent sigut compartida amb agents d'interés mitjançant procediments formals i informals, i, en tot cas, segons el que es disposa per Llei 1/2022, de 13 abril, de la Generalitat, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana, i del principi d'eficiència (considerant en tot moment el millor aprofitament dels recursos disponibles i evitar càrregues administratives innecessàries amb l'aplicació de la norma).
En el procés d'elaboració d'aquest decret s'han emés els preceptius informes i s'han realitzat els tràmits d'audiència pertinents per a acomplir l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell.
Per tot això, a proposta de la persona titular de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, de conformitat amb el que es disposa en els articles 18.f i 43 de la Llei 5/1983, conformement amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 31 de març de 2023,
DECRET
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte
L'objecte del present decret és la regulació dels consells de salut bàsics i altres espais de participació en la Comunitat Valenciana, amb la finalitat d'impulsar l'acció comunitària i local en salut, promovent la intersectorialitat, l'equitat i la participació en les polítiques de salut locals mitjançant la definició d'estructures i funcions de referència i suport en els diferents àmbits territorials.
CAPÍTOL II
Consells de salut bàsics
Article 2. Els consells de salut bàsics
1. Els consells de salut bàsics es defineixen com a estructures intersectorials, amb independència funcional, adscrites a la Conselleria competent en matèria de Sanitat a través dels respectius Departaments de Salut, de caràcter col·legiat i permanent, l'objectiu del qual és promoure la salut comunitària i les polítiques de salut mitjançant la promoció de la salut, l'acció comunitària i la participació de la població que pertany a la zona de salut.
2. Cada zona bàsica de salut comptarà amb un consell de salut bàsic, els components de la qual seran nomenats i cessats per la persona que ocupe la direcció d'atenció primària del departament o en defecte d'això la que ocupa la presidència del consell de salut del departament per un període màxim de quatre anys, podent ser designats novament per a altres períodes. La designació d'aquests components serà realitzada de conformitat amb el que s'estableix en l'article següent d'aquest decret.
3. Cada consell de salut bàsic elaborarà i aprovarà les seues normes internes de funcionament seguint les orientacions generals que establirà l'òrgan directiu competent en matèria de salut pública. El seu suport administratiu correspondrà a la direcció d'atenció primària del departament de salut.
4. Es podrà optar per consells de salut bàsics integrats, sumant dues o més consells de zona bàsica de salut, quan les peculiaritats de la seua organització o la composició del teixit social de les zones bàsiques de salut així ho aconsellen, atenent criteris d'eficiència i economia administrativa. La constitució si s'escau de consells de salut bàsics integrats es produirà a proposta de la persona que exercisca la direcció d'atenció primària del departament abans de la seua constitució, sentides les persones que exercisquen la coordinació de les Zones Bàsiques de Salut afectades, o a proposta dels consells de salut bàsics ja constituïts aprovada per majoria simple dels consells afectats. El consell de salut bàsic integrat es considerarà amb caràcter general consell de salut bàsic de totes i cadascuna de les zones bàsiques de salut afectades. La composició dels consells de salut bàsics integrats serà la descrita en l'article 3 d'aquesta norma i els seus membres nomenats i cessats d'acord amb el punt 2 del present article.
Article 3. Constitució i composició dels consells de salut bàsics
1. Els consells de salut bàsics respondran al principi de presència equilibrada de dones i homes i estaran formats per:
a) Presidència: que serà ocupada per la persona que exercisca la coordinació de la Zona Bàsica de Salut, que podrà ser substituïda per la persona que exercisca la coordinació d'infermeria.
b) Vicepresidència: que serà ocupada per una persona representant de les associacions o entitats membres del consell i designada per elles mateixes.
c) Secretaria: una persona elegida per la Presidència entre les persones integrants de l'Equip d'Atenció Primària de la Zona Bàsica de Salut.
d) Vocalies:
1r Dues persones professionals de l'Equip d'Atenció Primària del seu àmbit territorial designats per la Presidència, preferentment entre professionals que es presenten voluntàriament.
2n Una persona professional de l'Equip de Treball Social Sanitari de la zona bàsica, designada per la Presidència, preferentment entre professionals que es presenten voluntàriament.
3r Una persona representant de les oficines de farmàcia de la zona bàsica, designada per la Presidència de comú acord amb les persones titulars d'aquestes.
4t Una persona representant d'algun dels ajuntaments de la seua zona bàsica de salut o, quan siga procedent, de les juntes municipals de districte designada per la Presidència de comú acord amb les persones titulars de les regidories amb competències en matèria de salut.
5é Una persona professional del Centre de Salut Pública on aquest situada la zona bàsica de salut designada per la Direcció del Centre de Salut Pública corresponent.
6é Dues persones representants de les associacions de veïnes i veïns adscrites a la zona bàsica de salut, designades entre ells mateixos. En cas de no existir tals associacions, la proposta la podrà fer la Confederació d'Associacions Veïnals de la Comunitat Valenciana (CAVE-COVA) d'entre els veïns i veïnes de la demarcació territorial corresponent.
7é Quatre persones representants de les associacions o entitats legalment constituïdes, l'objecte social de les quals incloga la promoció de la salut i prevenció, i que presenten un projecte d'acció comunitària per a la zona bàsica de salut dirigit a la presidència del consell. L'àmbit d'influència de les associacions que participen ha d'incloure la zona bàsica de salut i les persones representants han de ser usuàries d'aqueixa zona bàsica de salut. La designació d'aqueixes persones es realitzarà entre aqueixes mateixes associacions.
8é Una persona representant sindical designada pels sindicats més representatius amb torn d'alternança cada 2 anys.
9é Una persona representant de l'associació de famílies dels centres educatius d'aqueixa demarcació territorial, triada entre elles mateixes.
10é Una persona menor d'edat representant del consell de la infància o consell escolar d'aqueixa demarcació territorial triada entre elles mateixes.
2. Es nomenarà respecte a cada titular, una persona suplent designada de la mateixa forma que la persona titular.
3. El nomenament de les persones del consell de salut bàsic tindrà vigència de 4 anys amb possibilitat de renovació.
4. Quan es considere d'interés, cada consell de salut bàsic podrà convidar a participar, amb veu, però sense vot, altres persones de reconeguda competència o associacions relacionades en els temes a tractar o les activitats dels quals siguen considerades d'interés..
5. Els consells de salut bàsics comunicaran a la direcció d'atenció primària i a la direcció de salut pública de cada departament, que al seu torn donaran trasllat al consell de salut del departament de salut corresponent, de la seua constitució una vegada duta a terme, així com de la seua composició i cada vegada que es produïsca una variació d'aquesta, així com informarà amb freqüència mínima anual de les seues actuacions i remetrà les oportunes actes de les seues reunions. La direcció del Centre de Salut Pública del departament de salut definirà i establirà mecanismes efectius de comunicació i participació entre ells seguint les orientacions generals que establirà l'òrgan directiu competent en matèria de salut pública.
6. Serà pública i es fomentarà la seua difusió en cada centre de salut, la composició del corresponent consell de salut bàsic, les seues convocatòries i de les seues actes a fi d'estimular la participació comunitària.
7. L'assistència a les sessions no serà objecte de compensació econòmica en favor dels seus membres.
8. La participació dels professionals del Sistema Valencià de Salut es considerarà com a temps treballat i serà tinguda en compte per a la promoció de grau de carrera professional en l'apartat de compromís amb l'organització d'acord amb la normativa específica.
Article 4. Pèrdua de la condició de membre
La condició de membre d'un consell de salut bàsic es perdrà per les següents causes:
a) Per terminació del mandat.
b) Per renúncia.
c) Per incapacitat judicialment declarada.
d) Per defunció.
e) Per incompatibilitat en els termes que establisca la llei.
f) A instàncies de l'entitat a la qual representa.
g) Quan l'entitat a la qual representa deixe de formar part del consell.
h) Quan la persona designada deixe de pertànyer a l'entitat a la qual representa en el consell.
Article 5. Funcions dels consells de salut bàsics
Els consells de salut bàsics tenen com a funcions pròpies:
a) Analitzar la situació de l'estat de salut i els seus determinants en la seua comunitat.
b) Identificar i prioritzar objectius de promoció de la salut per a la seua comunitat.
c) Identificar i potenciar recursos i actius per a la salut en la seua comunitat.
d) Identificar i promoure accions de salut comunitària que s'hagen implementat amb èxit en altres contextos o que es preveja que poden ser adequades per a la realitat concreta. A aquest efecte, s'establiran mecanismes de coordinació i intercanvi d'informació entre els consells de salut de les zones bàsiques de salut a través del Centre o centres de Salut Pública corresponents.
CAPÍTOL III
Meses intersectorials i de participació
per a l'acció comunitària en salut
Article 6. Meses intersectorials i de participació per a l'acció comunitària en salut
1. Les entitats locals adherides al Pla de Salut vigent a cada moment, constituiran la taula intersectorial i de participació, com a espai de participació per a promoure la salut local i comunitària. La separació del Pla de Salut per part d'una entitat local implicarà la dissolució de la taula intersectorial.
2. Cada mesa intersectorial i de participació per a l'acció comunitària en salut elaborarà i aprovarà les seues normes de funcionament seguint les orientacions generals que establirà l'òrgan directiu competent en matèria de salut pública, i es podrà constituir comissions o grups de treball per al desenvolupament de projectes específics.
Article 7. Composició de la mesa intersectorial i de participació per a l'acció comunitària en salut
1. Les meses intersectorials i de participació per a l'acció comunitària en salut respondran al principi de presència equilibrada de dones i homes i de representativitat de les entitats ciutadanes. Els seus membres seran nomenats i cessats per la persona que ocupe la presidència i estaran formades per:
a) Presidència: la persona que ocupa l'alcaldia que podrà ser suplida per la persona que ostente la regidoria en matèria de salut o la regidoria de participació ciutadana.
b) Vicepresidència: una persona d'entre les associacions de promoció de la salut participants, triada per elles mateixes.
c) Secretaria: la persona que té atribuïdes les competències de desenvolupament del Pla de Salut vigent a cada moment.
d) Vocalies:
1r Quatre representants d'aquelles regidories les actuacions de les quals tinguen impacte en salut entre els següents àmbits: urbanisme, participació ciutadana, serveis socials, educació, joves, majors, esports i temps lliure.
2n Una persona professional de l'equip d'atenció primària del seu àmbit territorial que participe també en el consell de salut bàsic, triada per aquest consell.
3r Una persona representant del consell escolar del seu àmbit territorial.
4t Fins a un màxim de huit persones vocals designades per la presidència de la mesa entre les associacions o entitats l'objecte social de les quals estiga relacionat amb els determinants socials de la salut i la promoció de la salut i presenten un projecte d'acció comunitària. Les associacions participants han de tindre implantació en l'àmbit territorial de la mesa i les persones representants han de residir en aquest àmbit.
5é Una persona representant de les associacions juvenils legalment constituïdes l'àmbit d'actuació de les quals incloga el municipi, triada entre elles mateixes.
6é Una persona representant del consell de la infància municipal.
7é Una persona professional del Centre de Salut Pública on estiga situat el municipi, designada per la Direcció del Centre de Salut Pública corresponent.
2. La suplència de les persones vocals es realitzarà de la mateixa forma que la designació d'aquestes.
3. El nomenament de les persones de la mesa intersectorial i participativa tindrà una vigència de 4 anys amb possibilitat de renovació.
4. Quan es considere d'interés, cada mesa intersectorial i de participació per a l'acció comunitària en salut podrà convidar a participar, amb veu, però sense vot, altres persones de reconeguda competència o associacions o administracions locals relacionades en els temes a tractar o les activitats dels quals siguen considerades d'interés..
5. Aquestes meses intersectorials i de participació per a l'acció comunitària en salut procuraran que la seua composició reflectisca la diversitat social i econòmica de l'àmbit local al qual representa, especialment d'aquells col·lectius que puguen tindre necessitats peculiars respecte a la promoció de la salut.
Article 8. Pèrdua de la condició de membre
La condició de membre d'una mesa intersectorial i de participació per a l'acció comunitària en salut es perdrà per les següents causes:
a) Per terminació del mandat.
b) Per renúncia.
c) Per incapacitat judicialment declarada.
d) Per defunció.
e) Per incompatibilitat en els termes que establisca la llei.
f) A instàncies de l'entitat a la qual representa.
g) Quan l'entitat a la qual representa deixe de formar part de la mesa.
h) Quan el membre deixe de pertànyer a l'entitat a la qual representa en la mesa.
Article 9. Funcions de la mesa intersectorial i de participació per a l'acció comunitària en salut
Són funcions de la mesa intersectorial i de participació per a l'acció comunitària en salut:
a) Instar la col·laboració en les accions de promoció de la salut i de reducció de les desigualtats entre l'administració sanitària, altres administracions d'àmbit local, el teixit associatiu i l'entitat local.
b) Promoure l'acció comunitària per a la salut en l'entorn local a través de l'impuls de projectes participatius de promoció de la salut.
c) Contribuir a millorar la salut i la qualitat de vida mitjançant la creació d'aliances per a l'acció comunitària i la coordinació amb altres administracions i associacions locals.
d) Fomentar l'anàlisi de l'impacte en salut de les polítiques i accions que sorgisquen des de la mesa i des dels diferents àmbits municipals.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. No increment de la despesa
L'aplicació i desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cadascun dels capítols de despesa assignats a la Conselleria competent en matèria de sanitat.
Segona. Participació de la infància i adolescència
1. Per a facilitar la participació de la infància i adolescència en l'anàlisi de l'estat de salut i d'impacte que tenen en aquestes les polítiques públiques, així com en la definició dels objectius i les accions per a promoure la salut comunitària, els consells de salut bàsics comptaran amb els consells locals de la infància i adolescència i promouran espais de participació específics integrats per menors i adolescents.
2. La deliberació col·lectiva en aquests espais de participació comptarà amb informació en un format accessible i comprensible per als participants, tot adaptat a la seua edat.
Tercera. Protecció de dades
El tractament de dades personals que es realitze en compliment d'aquesta norma es regirà pel que es disposa en la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal, assegurant en tot cas, la confidencialitat, seguretat i integritat de les dades.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única. Constitució dels consells de salut básics
En el termini d'un any des de l'entrada en vigor del present decret, es constituiran els consells bàsics de salut i meses intersectorials i de participació en cada centre de salut i entitat local adherida al vigent Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queden derogades les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que es disposa en el present decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Facultats de la persona titular de la Conselleria competent en matèria de sanitat i salut pública
Es faculta la persona titular de la Conselleria competent en matèria de sanitat i salut pública per a dictar totes les disposicions resulten necessàries per al desenvolupament, execució i compliment del que es disposa en el present decret.
Segona. Modificació de l'article 24.4 de l'annex del decret 39/2005, de 25 de febrer, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament pel qual es regulen les pràctiques de policia sanitària mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana
Es modifica el punt 4 de l'article 24 de l'annex del Decret 39/2005, de 25 de febrer, del Consell, quedant redactat de la següent manera:
«4. És preceptiva la comunicació prèvia de trasllat a la Direcció Territorial de Sanitat de la província en la qual s'origine aquest. A la comunicació s'adjuntarà una còpia de la documentació pertinent. Quan es realitze alguna pràctica sanitària sobre el cadàver s'acompanyarà, a més, la certificació a què es refereix l'article 36 d'aquest Reglament».
Tercera. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 31 de març de 2023
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller de Sanitat Universal i Salut Pública,
MIGUEL MÍNGUEZ PÉREZ