ORDE 27/2010, de 15 d'abril, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regulen els procediments d'accés a la universitat dels majors de 25, 40 i 45 anys establits en el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a l'accés als ensenyaments universitaris oficials de grau i els procediments d'admissió a les universitats públiques espanyoles, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 6253 de 26.04.2010 | |
| Número identificador: | 2010/4428 | |
| Referència Base de Dades: | 004530/2010 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 27.04.2010 Aquesta disposició afecta: Deroga: Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Educació Grup temàtic: Legislació Matèries: Universitats Educació Descriptors: Temàtics: universitat, alumne, accés a l'educació
ORDE 27/2010, de 15 d'abril, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regulen els procediments d'accés a la universitat dels majors de 25, 40 i 45 anys establits en el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a l'accés als ensenyaments universitaris oficials de grau i els procediments d'admissió a les universitats públiques espanyoles, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana. [2010/4428]
D'acord amb el que disposa el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen els procediments d'accés a la universitat dels majors de 25, 40 i 45 anys, en el qual s'atribuïxen competències a les comunitats autònomes per a determinar l'establiment de les línies generals de la metodologia, el desenrotllament i els continguts dels exercicis que la integren, així com per a l'establiment dels criteris i les fórmules de valoració de les proves, és necessari procedir a la dita regulació en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
Per això, oït el Consell Valencià d'Universitats, amb un informe previ de les universitats de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, vista la proposta del director general d'Universitat i Estudis Superiors de data 6 d'abril de 2010, i de conformitat amb esta, en exercici de les atribucions conferides per l'article 28 e) de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, i pel Decret 19/2009, de 3 de novembre, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les conselleries en què s'organitza l'administració de la Generalitat,
ORDENE
Capítol I
Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació
L'objecte d'esta orde és l'establiment de les línies generals de la metodologia, desenrotllament i continguts dels exercicis que integren els procediments d'accés a la universitat per als majors de 25 i 45 anys, així com l'establiment dels criteris i les fórmules de valoració d'estos, i d'altra banda, la regulació dels requisits de participació en el procediment d'accés a la universitat per als majors de 40 anys, tot això en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Organització de les proves d'accés
1. L'organització de les proves d'accés correspondrà a les universitats públiques que oferixen titulacions universitàries vinculades a les distintes branques de coneixement. Les proves d'accés hauran de realitzar-se en tot cas en una universitat pública, sense perjuí que els alumnes que les superen puguen matricular-se en universitats privades amb seu a la Comunitat Valenciana.
2. D'acord amb l'article 36 del Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions d'accés a estudis universitaris, seran les universitats públiques valencianes les que establiran les condicions d'accés a les seues titulacions universitàries per mitjà d'una acreditació d'experiència laboral o professional dels majors de 40 anys.
Article 3. Convocatòries
1. Les universitats realitzaran anualment una convocatòria de prova d'accés a la universitat per a alumnes majors de 25 i 45 anys. Cada universitat farà públiques les dates i el lloc de realització.
2. Una vegada superada la prova d'accés, els candidats podran presentar-se novament en successives convocatòries amb la finalitat de millorar la qualificació, i es prendrà en consideració l'obtinguda en la nova convocatòria sempre que siga superior a l'anterior. En cas que, en la nova convocatòria, el candidat que es presente a les proves per a majors de 45 anys decidisca realitzar la prova d'accés en una altra universitat, només es prendrà en consideració, a l'efecte d'ingrés, la qualificació obtinguda en esta última.
3. Els candidats que es presenten a les proves per a majors de 45 anys no podran realitzar la prova d'accés, per a un mateix curs acadèmic, en més d'una universitat. En cas contrari, quedaran automàticament anul·lades totes les proves realitzades.
Capítol II
Accés per a majors de 25 anys
Article 4. Requisits dels participants en la prova d'accés per a majors de 25 anys
Podran participar en la prova d'accés per a majors de 25 anys les persones que no complisquen les condicions necessàries per a l'accés a la universitat i hagen complit els 25 anys d'edat abans del dia 1 d'octubre de l'any natural en què es realitzen les proves.
Article 5. Estructura general de la prova d'accés per a majors de 25 anys
1. La prova d'accés s'estructura en dos fases, una fase general i una fase específica, de conformitat amb el que disposa l'article 29 del Reial Decret 1892/2008, pel qual es regula la prova d'accés a la universitat per a majors de 25 anys.
2. La fase general tindrà com a objectiu apreciar la maduresa i idoneïtat dels candidats per a cursar amb èxit estudis universitaris, així com la capacitat de raonament i d'expressió escrita, i constarà de quatre exercicis:
a) Comentari de text o desenrotllament d'un tema general d'actualitat.
b) Llengua: castellà.
c) Llengua: valencià.
d) Llengua estrangera: a triar entre anglés, francés, alemany, italià o portugués.
3. La fase específica té com a finalitat valorar les habilitats, capacitats i aptituds dels candidats per a continuar i superar els estudis de la branca de coneixement triada per estos. Constarà de dos exercicis i s'estructura en cinc branques de coneixement:
Branca A (Arts i Humanitats), branca B (Ciències), branca C (Ciències de la Salut), branca D (Ciències Socials i Jurídiques) i branca E (Enginyeria i Arquitectura)
En cada una de les cinc branques de coneixement, els candidats s'examinaran de dos matèries. La relació de les matèries, per branques de coneixement, és la següent:
A. Arts i Humanitats. Els estudiants s'examinaran de dos assignatures a triar entre Filosofia, Història, Dibuix Artístic o Tècniques d'Expressió Plàstiques.
B. Ciències. Els estudiants s'examinaran obligatòriament de Matemàtiques i de Química.
C. Ciències de la Salut. Els estudiants s'examinaran obligatòriament de Biologia i triaran una assignatura entre Física o Química.
D. Ciències Socials i Jurídiques. Els estudiants s'examinaran de dos assignatures a triar entre Geografia, Història o Matemàtiques.
E. Enginyeria i Arquitectura. Els estudiants s'examinaran obligatòriament de Matemàtiques i de Dibuix Tècnic.
4. Els estudiants podran presentar-se per dos o tres branques de coneixement d'acord amb les possibilitats següents:
4.1 Per a poder accedir a les branques A (Arts i Humanitats) i D (Ciències Socials i Jurídiques), l'estudiant realitzarà tres exàmens en la fase específica:
Assignatura obligatòria: Història.
Una assignatura a triar entre Filosofia, Dibuix Artístic o Tècniques d'Expressió Plàstiques.
Una assignatura a triar entre Geografia o Matemàtiques.
4.2 Per a poder accedir a les branques B (Ciències) i C (Ciències de la Salut), l'estudiant s'haurà d'examinar de tres assignatures:
Assignatures obligatòries: Matemàtiques, Química i Biologia.
4.3 Per a poder accedir a les branques B (Ciències) i E (Enginyeria i Arquitectura), l'estudiant s'haurà d'examinar de:
Assignatura obligatòria: Matemàtiques.
Triarà una de les dues opcions següents:
a) Examinar-se de Física.
b) Examinar-se de Química i Dibuix Tècnic.
4.4 Per a poder accedir a les branques B (Ciències), C (Ciències de la Salut) i E (Enginyeria i Arquitectura), l'estudiant s'haurà d'examinar de tres assignatures:
Assignatures obligatòries: Matemàtiques, Biologia i Física.
Article 6. Instància de participació en la prova d'accés per a majors de 25 anys
1. La inscripció per a la realització de la prova d'accés es realitzarà d'acord amb el model de sol·licitud que apareix com a annex II en la present orde.
2. En el moment d'efectuar la inscripció per a la realització de la prova d'accés, els candidats hauran de manifestar la llengua estrangera triada per al corresponent exercici de la fase general, així com la branca de coneixement o branques de coneixement triades per a la prova específica i les seues assignatures.
3. Els candidats no podran estar exempts de la realització de cap dels exercicis, ni de la fase general ni de la fase específica. No obstant això, aquells candidats que acrediten tindre reconeguda una minusvalidesa en grau igual o superior al 33% vinculada a problemes d'audició quedaran exempts de la realització dels exercicis de valencià i llengua estrangera.
4. De conformitat amb la branca o branques de coneixement triades pels candidats per a la realització de la fase específica, els correspondran preferentment, a l'efecte d'ingrés en la universitat, aquells estudis universitaris que trien vinculats a la branca o branques de coneixement corresponents. Esta vinculació de titulacions amb branques de coneixement serà determinada per cada universitat pública valenciana abans del començament del curs de realització de la prova d'accés.
Article 7. Temaris de la prova d'accés per a majors de 25 anys
Els exercicis que componen la prova d'accés per a majors de 25 anys es basaran en els temaris que s'adjunten com a annex I d'esta orde.
Article 8. Duració dels exercicis de la prova d'accés per a majors de 25 anys
La duració màxima de cada un dels exercicis serà de 60 minuts, excepte la de l'exercici de comentari de text d'un tema d'actualitat i dels exercicis de Dibuix Artístic i Tècniques d'Expressió Plàstiques, de la branca de coneixement d'Arts i Humanitats, la duració dels quals serà de 75 minuts.
Article 9. Qualificació de la prova d'accés per a majors de 25 anys
1. Cada exercici, tant de la fase general com de l'específica, es puntuarà amb una qualificació de zero a deu, completada amb dos xifres decimals, arredonida a la centèsima més pròxima, i en cas d'equidistància, a la superior.
2. Cada un dels exercicis de la fase general rebrà una qualificació independent. La qualificació de la fase general serà el resultat de ponderar la qualificació d'estos exercicis de la manera següent: 40% per a la prova de comentari de text d'un tema d'actualitat i 20% per a la qualificació dels tres exercicis restants.
3. Cada un dels dos exercicis de la fase específica rebrà una qualificació independent. La qualificació de la fase específica serà la mitjana aritmètica dels dos exercicis que la integren.
4. Els estudiants que es presenten per dos o tres branques de coneixement tindran dos o tres qualificacions, una per a cada branca. Cada qualificació de la fase específica dels estudiants que es presenten per dos o tres branques serà la mitjana aritmètica de les dos millors qualificacions d'assignatures associades a la corresponent branca de coneixement, d'acord amb el que consta en l'apartat 3 de l'article quint.
5. La qualificació final de la prova d'accés serà la mitjana aritmètica de les qualificacions d'ambdós parts, la general i l'específica, i es determinarà amb una puntuació de zero a deu i expressada amb tres xifres decimals, arredonida a la mil·lèsima més pròxima, i en cas d'equidistància, a la superior.
6. Es considerarà que el candidat ha superat la prova d'accés quan obtinga un mínim de cinc punts en la qualificació final, i no es podrà, en cap cas, fer la mitjana quan no s'obtinga una qualificació igual o superior a quatre punts tant en la fase general com en la fase específica.
Article 10. Reclamacions a la prova d'accés per a majors de 25 anys
Els candidats podran presentar una reclamació contra el resultat de la prova, per mitjà d'un escrit raonat dirigit al rector de la universitat corresponent, en el termini de cinc dies hàbils comptats a partir de l'endemà de la publicació de les qualificacions. La resolució de la reclamació posarà fi a la via administrativa.
Capítol III
Accés per a majors de 40 anys
Article 11. Requisits dels participants per a l'accés de majors de 40 anys
Podran accedir per esta via els candidats amb experiència laboral o professional en relació a una ensenyança universitària i que no tinguen cap titulació acadèmica que els habilite per a accedir a la universitat i hagen complit els 40 anys d'edat abans del dia 1 d'octubre de l'any de començament del curs acadèmic.
Article 12. Procediment d'accés
Les universitats establiran els criteris d'acreditació i l'àmbit de l'experiència laboral i professional en relació a cada una de les ensenyances, i entre altres criteris s'inclourà, en tot cas, una entrevista personal.
Article 13. Instància de participació
L'accés es realitzarà a una única ensenyança universitària concreta oferida per una universitat, i es dirigirà la sol·licitud al seu rector.
Capítol IV
Accés per a majors de 45 anys
Article 14. Requisits dels participants en la prova d'accés per a majors de 45 anys
Podran participar en la prova d'accés per a majors de 45 anys les persones que no tinguen cap titulació acadèmica que els habilite per a accedir a la universitat, no puguen acreditar experiència laboral o professional habilitant i hagen complit els 45 anys d'edat abans del dia 1 d'octubre de l'any natural en què es realitzen les proves.
Article 15. Estructura general de la prova d'accés per a majors de 45 anys
1. La prova d'accés, de conformitat amb el que disposa l'article 38 del Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regula la prova d'accés a la universitat per a majors de 45 anys, tindrà com a objectiu apreciar la maduresa i idoneïtat dels candidats per a continuar amb èxit estudis universitaris, així com la capacitat de raonament i d'expressió escrita, i constarà de tres exercicis:
a) Comentari de text o desenrotllament d'un tema general d'actualitat.
b) Llengua: castellà.
c) Llengua: valencià.
2. Els candidats hauran de realitzar una entrevista personal. Del resultat de l'entrevista s'haurà d'obtindre una resolució d'apte com a condició necessària per a la posterior resolució favorable d'admissió de l'interessat.
Article 16. Instància de participació en la prova d'accés per a majors de 45 anys
1. La inscripció per a la realització de la prova d'accés es realitzarà d'acord amb el model de sol·licitud que apareix com a annex III en la present orde.
2. En el moment d'efectuar la inscripció per a la realització de la prova d'accés, els candidats manifestaran la titulació universitària elegida.
Cap candidat podrà presentar-se a més d'una universitat en un mateix curs.
3. Els candidats no podran estar exempts de la realització de cap dels exercicis. No obstant això, aquells candidats que acrediten tindre reconeguda una minusvalidesa en grau igual o superior al 33% vinculada a problemes d'audició quedaran exempts de la realització de l'exercici de valencià.
4. De conformitat amb la instància presentada pels candidats en el moment d'inscriure's en esta prova d'accés per a majors de 45 anys, en cas de superar-la, els correspondrà, a l'efecte d'ingrés en la universitat, únicament la titulació universitària elegida.
Article 17. Temaris de la prova d'accés per a majors de 45 anys
Els exercicis que componen la prova d'accés per a majors de 45 anys es basaran en els temaris de les assignatures Comentari de text d'un tema d'actualitat, Castellà i Valencià que s'adjunten en l'annex I d'esta orde.
Article 18. Duració dels exercicis de la prova d'accés per a majors de 45 anys
La duració màxima de cada un dels exercicis serà de 60 minuts, excepte la de l'exercici de comentari de text d'un tema d'actualitat, la duració del qual serà de 75 minuts.
Article 19. Qualificació de la prova d'accés per a majors de 45 anys
1. Cada exercici es puntuarà amb una qualificació de zero a deu, completada amb dos xifres decimals, arredonida a la centèsima més pròxima, i en cas d'equidistància, a la superior. Cada un dels exercicis de la prova rebrà una qualificació independent. La qualificació final serà el resultat de ponderar la qualificació d'estos exercicis de la manera següent: 50% per a l'exercici de comentari de text d'un tema d'actualitat i 25% per a la qualificació dels dos exercicis restants.
2. La qualificació final de la prova d'accés es determinarà amb una puntuació de zero a deu i expressada amb tres xifres decimals, arredonida a la mil·lèsima més pròxima, i en cas d'equidistància, a la superior.
3. Es considerarà que el candidat ha superat la prova d'accés quan obtinga un mínim de cinc punts en la qualificació final, i no es podrà, en cap cas, fer la mitjana quan s'obtinga una qualificació inferior a quatre punts en algun dels tres exercicis.
Article 20. Reclamacions a la prova d'accés per a majors de 45 anys
Els candidats podran presentar reclamació contra el resultat de la prova per mitjà d'un escrit raonat dirigit al rector de la universitat corresponent, en el termini de cinc dies hàbils comptats a partir de l'endemà de la publicació de les qualificacions. La resolució de la reclamació posarà fi a la via administrativa.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA
Els estudiants que tinguen aprovada la prova d'accés a la universitat per a majors de 25 anys amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present orde podran fer efectiva la matrícula en la universitat i els estudis de què es tracte, de conformitat amb la normativa anterior corresponent.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA
A l'entrada en vigor de la present orde, queda derogada l'Orde de 20 de gener de 2006, de la Conselleria d'Empresa, Universitat i Ciència, per la qual es regula la prova d'accés a la universitat dels majors de 25 anys en l'àmbit de la Comunitat Valenciana (DOGV d'1 de febrer de 2006). Així mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix o inferior rang que s'oposen al que disposa esta orde.
DISPOSICIÓ FINAL ÚNICA
La present orde entrarà en vigor l'endemà de ser publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 15 d'abril de 2010
El conseller d'Educació
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN
Annex I
Temaris de les assignatures de les Proves d'Accés
a la Universitat per als Majors de 25 i 45 anys.
1. Alemany
1. Objectius
La valoració del coneixement de la llengua alemanya es basarà fonamentalment en textos, per tal com són fets reals del sistema lingüístic alemany sorgits en un context determinat. Són considerats el mitjà més idoni per a perfeccionar l'ús de la llengua i, per això, és obvi que les qüestions es desenvoluparan en alemany. Els textos hauran de comprendre els camps més diversos, descripció pròpia i de la família, lloc de residència, treball, gustos, hobbys, aficions, dades personals, distribució d'activitats i temps lliure al llarg del dia, camp semàntic del menjar i de la beguda, roba, descripció de l'habitatge i de la ciutat, el cos i les malalties, etc.
D'altra banda, al marge que es pressuposa en l'alumne una competència en totes les habilitats lingüístiques, a causa del tipus d'examen (escrit) i la seua durada, s'avaluen dos habilitats bàsiques: la comprensió lectora i l'expressió escrita a un nivell bàsic. El text alemany versarà sobre una temàtica actual. Es proposen, entre altres, els temes següents: referents a l'alumne i el seu entorn: descripció pròpia i de la família, lloc de residència, treball, gustos, hobbys, aficions, dades personals, distribució d'activitats i temps lliure al llarg del dia, camp semàntic del menjar i de la beguda, roba, descripció de l'habitatge i de la ciutat, el cos i les malalties, etc. La seua extensió serà d'unes 200 paraules, i pot estar acompanyat d'imatges i fotografies que proporcionen informació addicional i faciliten la comprensió del text. Convé preparar-se, per tant, per a la lectura d'este tipus de textos i l'aprofitament de la informació addicional.
2. Temari
I. Classes de paraules
1. Determinants: article determinat, indeterminat i indeterminat negatiu. Ús.
2. Substantius: gènere, nombre.
3. Pronoms personals, possessius i interrogatius: ús.
4. L'adjectiu en ús atributiu. Gradació (comparatiu i superlatiu).
5. Preposicions: significat i ús.
6. Adverbis: ús i comparació.
7. Afirmació i negació: ja, nein, nicht/kein-, doch.
8. Conjuncions de coordinació i de subordinació: significat i ús.
9. El verb:
9.1 Conjugació regular, irregular i mixta
9.2 Indicatiu i imperatiu
9.3 Verbs modals: significats i ús. Sols els verbs KÖNNEN, WOLLEN, MÜSSEN
9.4 Recció verbal: objectes en acusatiu, datiu.
II. Sintaxi
1. Oració principal: oracions enunciatives, interrogatives, exclamatives i exhortatives.
2. Oració subordinada: dass, adverbials (modals, causals, temporals, finals, etc.), interrogatives indirectes.
III. Lèxic
1. Formació de paraules: composició i derivació.
2. Camps semàntics: relacions familiars, els mobles i les parts de la casa, el menjar i la beguda, l'expressió dels verbs i les activitats a l'aire lliure, el cos humà i les malalties, les parts de la ciutat, la descripció física de les persones.
3. Avaluació
L'objectiu de la prova és avaluar la comprensió lectora i la capacitat d'expressió escrita bàsica. Per a això s'ha de partir d'un text d'unes 200 paraules d'extensió. La resposta a les qüestions haurà de fer-se en alemany sense poder utilitzar diccionaris ni gramàtiques.
Els exercicis seran del tipus següent:
1. Richtig oder falsch? (Wenn falsch, was ist richtig?)
L'examinand ha de contestar si els enunciats coincidixen amb el text i, en cas contrari, donar la resposta correcta. Este exercici es valorarà amb 2 punts.
2. Welches Wort hat die Bedeutung?
Ha de localitzar-se en el text una paraula o una expressió equivalent a la proposada.
L'exercici es valorarà amb 3 punts.
3. Wie geht es nach 1, 2, 3, 4 weiter? (a, b oder c)
L'examinand ha de seleccionar l'opció que continue l'oració segons el text proposat.
L'exercici es valorarà amb 2 punts.
2. Biologia
1. Objectius
Objectius de caràcter general (finalistes).
Tots els éssers vius mostren una sèrie de característiques comunes que es manifesten en distints nivells d'observació. La idea central del programa tracta d'evidenciar esta unitat del món vivent. Els organismes mostren un patró comú pel que fa a la seua composició química, les biomolècules, d'estructura basada en la cèl·lula, de funcionament basat en la uniformitat dels processos químics implicats en les transformacions d'energia i en la naturalesa universal del material genètic.
Objectius de caràcter específic (instrumental)
1. Comprendre els principals conceptes de la Biologia i la seua articulació en lleis, teories i models, valorant el paper que exercixen en el seu desenvolupament.
2. Resoldre problemes que es plantegen en la vida quotidiana, per mitjà de la selecció i de l'aplicació dels coneixements biològics rellevants.
3. Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, planificar dissenys experimentals, etc.), i els procediments de la Biologia, per a realitzar xicotetes investigacions i, en general, explorar situacions i fenòmens desconeguts.
4. Comprendre la naturalesa de la Biologia i les seues limitacions, així com les seues complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, valorant la necessitat de treballar per a aconseguir una millora de les condicions de vida actuals.
5. Valorar la informació que procedix de diferents fonts per a formar-se una opinió pròpia, que els permeta expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la Biologia.
6. Comprendre que el desenvolupament de la Biologia suposa un procés canviant i dinàmic, mostrant una actitud flexible i oberta davant d'opinions diverses.
7. Interpretar globalment la cèl·lula com la unitat estructural i funcional dels éssers vius, així com la complexitat de les funcions cel·lulars.
8. Comprendre les lleis i mecanismes inherents a l'herència.
2. Temari
1. Components químics de la cèl·lula.
2. La cèl·lula.
3. Membranes i transport.
4. Introducció al metabolisme.
5. La respiració.
6. La fotosíntesi.
7. El nucli i la divisió.
8. Genètica molecular.
3. Avaluació
L'alumne haurà d'elegir 5 preguntes de les 8 proposades. Cada pregunta es puntua amb un màxim de 2 punts.
En els criteris específics de correcció es valorarà:
1) El coneixement i la comprensió dels continguts de la biologia.
2) La comprensió dels principals conceptes de la biologia i la seua articulació en lleis, teories i models, valorant el paper que exercixen en el seu desenvolupament.
3) La informació procedent de diferents fonts per a formar-se una opinió pròpia, que permeta l'alumne expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la biologia.
4) La comprensió de la naturalesa de la biologia i les seues limitacions, així com les seues complexes interaccions amb la tecnologia i la societat.
5) El coneixement dels processos d'investigació científica en la biologia.
3. Castellà
1. Objectius
Els continguts seleccionats en el temari de Castellà (Llengua Espanyola) tenen com a objecte:
. Que els estudiants coneguen i apliquen la normativa ortogràfica de la llengua espanyola.
. Que coneguen i apliquen les normes gramaticals per a la construcció d'enunciats correctes.
. Que coneguen les categories o les classes de paraules i les classes de construccions gramaticals bàsiques, de manera que puguen identificar-les en expressions concretes.
. Que coneguen els principals procediments de formació de paraules en espanyol, així com alguns dels elements que hi intervenen sovint.
. Que coneguen els tipus bàsics de relacions de significat entre les paraules, de manera que puguen identificar eixes relacions en casos concrets.
2. Temari
I. Ortografia
1. Normes generals sobre ortografia en espanyol. Paraules diferenciades per l'ortografia (hecho/echo). Unitats que s'escriuen com una sola paraula o com una combinació de paraules (sino/si no, aparte, etc.).
2. Accentuació i puntuació.
2.1 Normes generals sobre l'accentuació.
2.2 Monosíl·labs. Paraules compostes. Titla diacrítica.
2.3 La puntuació.
II. Gramàtica i lèxic
1. Constituents oracionals
1.1 El sintagma nominal i els seus elements:
1.1.1 Substantiu. Gènere i nombre. Aspectes normatius.
1.1.2 Determinants. Concordança i aspectes normatius.
1.1.3 Adjectius. Classes. Graus. Concordança amb el substantiu.
1.1.4 Els pronoms personals.
1.2 El sintagma verbal.
1.2.1 El verb: verbs copulatius i predicatius. Perífrasi verbal. Verbs irregulars i defectius. Aspectes normatius.
1.2.2 Els complements del verb: atribut, complement directe, complement indirecte, complement de règim, predicatiu, complements circumstancials. Tipus de complements circumstancials. La concordança d'atributs i predicatius. Els pronoms àtons com a substituts dels complements: aspectes normatius; laísmo, loísmo, leísmo.
2. L'oració I
2.1 Concordança del subjecte amb el predicat. Aspectes normatius.
2.2 Classes d'oracions segons la modalitat o actitud del parlant i segons l'estructura. Aspectes normatius.
3. Formació de paraules: paraules compostes; paraules derivades: prefixos i sufixos; els préstecs lèxics.
4. Relacions semàntiques: polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia, hiperonímia. Figures retòriques: metàfora, sinècdoque, hipèrbole, etc.
3. Avaluació
Els coneixements dels estudiants s'avaluaran per mitjà d'un examen que constarà de 10 preguntes relacionades amb un text.
D'acord amb els objectius plantejats per a esta matèria, les preguntes tindran com a objecte que els estudiants diferencien, a partir d'un text especialment preparat per a l'examen, expressions correctes i incorrectes; que identifiquen incorreccions ortogràfiques i gramaticals; que reconeguen classes de paraules i classes de construccions gramaticals; que identifiquen procediments de formació de paraules; que reconeguen en paraules concretes el significat de prefixos i sufixos d'ús freqüent; que identifiquen relacions semàntiques i figures retòriques.
4. Comentari de text d'un tema d'actualitat
1. Objectius
Objectius de caràcter general (finalistes)
Els objectius que es pretenen aconseguir han de conduir fonamentalment a l'adquisició i al desenvolupament de les capacitats de comprensió de textos amb un nivell mitjà alt de continguts i d'idees, com a ferramenta imprescindible per a accedir als estudis universitaris, però amb criteris de maduresa que conjuguen la capacitat d'anàlisi, de síntesi i de valoració.
Objectius de caràcter específic (instrumental)
1. Adquirir, conéixer i desenvolupar un vocabulari adequat als futurs estudis universitaris.
2. Comprendre les principals idees i conceptes proposats en el text.
3. Relacionar estes idees i conceptes separant les principals de les secundàries proposades en el text.
4. Identificar la naturalesa i l'estructuració del text.
5. Relacionar el text amb el context de la situació actual.
6. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi, síntesi i valoració del text proposat, amb criteris personals que posen de manifest la maduresa de l'examinand.
2. Estructura i forma de la prova
Caràcter de la prova.
Sobre un text determinat, l'examinand haurà de realitzar les activitats següents:
1. Escriure un breu resum del contingut del text.
2. Explicar el significat de frases o termes que apareguen en el text i ressenyar el seu contrari.
3. Realitzar un comentari crític, general i interdisciplinari sobre el text proposat.
4. Escriure el títol o identificar el tema de què tracta el text.
El comentari crític tindrà dos parts:
En la primera s'analitzarà el text en si mateix i s'assenyalaran les idees principals, secundàries, reiteracions, contradiccions, manipulacions, etc.
En la segona s'analitzarà el text en relació amb el punt de vista personal de l'examinand, en el qual es justificarà la seua vigència, el seu interés actual, la seua intenció, a qui va dirigit, els temes que criden l'atenció, etc., per a acabar amb un judici de valor sobre el text i la justificació d'este judici.
Normes per a la realització dels exercicis.
a) En la preparació i realització del comentari de text l'examinand ha d'optar entre una de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana,
b) La integració del comentari de text i de l'una o de l'altra llengua dins del mateix exercici ha de permetre la valoració de la maduresa i formació general de l'examinat, de manera que el treball sobre textos ha de ser l'eix rector de l'activitat didàctica a l'aula. En este sentit, és necessari vincular el tractament teòric a una estratègia docent de pràctica idiomàtica.
c) Esta coordinació proposa que l'aspirant treballe sobre la llengua (independentment de quina siga), com a instrument de desenvolupament òptim de la seua competència comunicativa i vehicle de comunicació, per al desenvolupament de:
1. Comprensió de conceptes.
2. Ús de la llengua.
3. Capacitat per a traduir, relacionar, analitzar i sintetitzar.
d) El professor ha de treballar sobre un corpus de textos seleccionats per professors preparadors.
S'incidirà preferentment en els mitjans de comunicació periodístics, que contemplen temes tòpics d'actualitat, que ha de conéixer qualsevol persona ben informada.
e) Cada text ha de tindre una extensió al voltant de 40 línies.
L'examinand ha de realitzar les seues pràctiques sobre el corpus del text. Els textos de les proves d'accés no seran seleccionats necessàriament de l'esmentat corpus, encara que seran equivalents, a fi de salvaguardar la capacitat crítica de l'alumne.
f) Dins dels criteris generals d'avaluació de la prova es qualificarà cada una de les matèries sobre 10 punts. En cada pregunta apareixerà la puntuació concreta que li corresponga, per la qual cosa l'alumne podrà fer-se una millor composició a l'hora de desenvolupar el seu propi exercici.
3. Avaluació
Cada una de les activitats rebrà la puntuació següent:
1. Escriure un breu resum del contingut del text: 2 punts.
2. Explicar el significat de frases o termes que apareguen en el text i ressenyar el seu contrari: 3 punts.
3. Realitzar un comentari crític, general i interdisciplinari sobre el text proposat: 4 punts.
4. Escriure el títol o identificar el tema de què tracta el text:1 punt.
5. La puntuació màxima serà de 10 punts.
5. Dibuix artístic
1. Objectius
1. Conéixer i distingir els elements conceptuals bàsics de les formes fent la separació o l'abstracció de les seues entitats per a verificar-les segons els criteris de funció i de comparació.
2. Utilitzar les dades visuals amb sentit integrador, comprendre-les com a parts relacionades del conjunt i evidenciar en les imatges la seua escala de valors.
3. Representar amb intenció descriptiva objectiva, de manera no mecànica, i sota un concepte analític les formes naturals o artificials de l'entorn.
4. Comprendre la realitat formal dels objectes com a conseqüència i el reflex de la seua coherència estructural, latent o explícita.
5. Apreciar la riquesa de possibilitats expressives que contenen potencialment els diversos procediments i tècniques de representació, així com els materials i valors críticament, la seua utilització adequada a la finalitat pretesa, reflexionant sobre els aspectes qualitatius particulars que originen les imatges, la coherència entre forma, expressió i contingut.
2. Temari
1. La forma
1.1 Introducció a la terminologia, materials i procediments propis del contingut.
1.2 Elements bàsics en la configuració de la forma. La línia com a element configurador de formes planes d'estructura geomètrica senzilla, o de formes volumètriques d'estructura senzilla. Parts vistes i parts ocultes: Proporció entre les parts d'una mateixa forma tridimensional. Representació analítica i representació sintètica.
2. Les formes associades
2.1 La composició. Proporció entre distintes formes en el pla.
3. El clarobscur
3.1 Introducció a la terminologia, materials i procediments bàsics propis del contingut.
3.2 La taca com a element configurador de la forma.
3.3 Importància del clarobscur per a l'expressió del volum.
3.4 Valoració tonal. Possibilitats expressives, descriptives, estructurals i constructives del clarobscur.
3. Avaluació
La puntuació de cada exercici estarà fixada, en els seus valors percentuals, en el seu plantejament per al coneixement de l'alumne. Amb un repartiment que, contenint tots els criteris de correcció, reforce aquells que són més rellevants en cada una de les opcions. Els criteris de correcció estaran agrupats en els tres ítems que s'expressen a continuació. Els ítems que resumixen els criteris de correcció més amunt indicats, i que apareixeran en el plantejament de l'exercici d'examen, són:
1. Encaix, composició i proporcions%
2. Organització de l'espai, volum; textures i clarobscur%
3. Expressivitat i tècnica%
(1+2+3)= 100% =10
6. Dibuix tècnic
1. Objectius
. Coneixement de les construccions geomètriques més elementals utilitzades en dibuix tècnic.
. Habilitat suficient en el maneig dels instruments de dibuix per al traçat de les construccions geomètriques més elementals (llapis, regles, escaire, cartabó, compassos, plantilles, papers).
. Coneixement d'escales, retolació i formats normalitzats.
. Coneixement bàsic dels sistemes i tècniques de representació.
Més concretament, l'alumne ha de tindre prou capacitat de visió espacial; entenent per tal la preparació necessària per a associar les figures planes que s'obtenen per projecció, amb els cossos tridimensionals que representen.
. Coneixements bàsics de normalització.
2. Temari
Tema 1. Geometria plana
1.1 Fonaments de Geometria. Perpendicularitat i paral·lelisme. Operacions amb angles. Llocs geomètrics. Arc capaç.
1.2 Construcció de formes poligonals. Triangles. Quadrilàters. Elements notables en triangles i quadrilàters. Altres formes poligonals regulars.
1.3 Proporcionalitat. Semblança i homotècia. Teorema de Tales. Escales. Construcció d'escales gràfiques.
1.4 Circumferència. Angles vinculats. Tangències i enllaços entre circumferència i rectes. Construcció d'ovals i ovoides.
1.5 Transformacions geomètriques. Translació. Gir. Simetries.
1.6 Corbes còniques. Estudi gràfic i traçat de còniques. Traçat de tangents a l'el·lipse.
Tema 2. Sistemes de representació.
2.1 Sistema dièdric: Representació dels elements fonamentals. Pertinences i interseccions. Paral·lelisme i perpendicularitat.
2.2 Representació de poliedres. Piràmides i prismes. Superfícies de revolució. Cons i cilindres. Seccions planes.
2.3 Sistemes axonomètrics: Axonometria ortogonal i obliqua. Coeficients de reducció. Representació dels elements fonamentals. Perspectiva axonomètrica de sòlids.
Tema 3. Normalització i croquis
3.1 Presentació dels dibuixos. Formats. Tipus de línies. Retolació. El croquis a mà alçada.
3.2 Principis de representació. Representació normalitzada de vistes. Representació normalitzada de talls. Acotació normalitzada.
3. Avaluació
Estructura de la prova
Es proposaran tres exercicis:
. Un del tema 1.
. Un del tema 2.
. Un del tema 3.
En cada un dels exercicis figurarà la puntuació màxima.
Hauran de resoldre's els tres exercicis: el del tema 1, el del tema 2 i el del tema 3.
Criteris de correcció.
Als coneixements i procediments descrits en l'apartat Objectius, s'ha d'afegir la necessitat que l'estudiant adopte les actituds necessàries per a treballar amb exactitud, orde i netedat.
Es valoraran el rigor gràfic del procés; la claredat, precisió i pulcritud del dibuix; el procés de resolució i construcció gràfica i el seu resultat final, utilitzant distints grossors en el traçat.
Per a unificar els criteris de qualificació, en l'avaluació de la prova, la proposta anirà acompanyada dels corresponents criteris específics de correcció.
7. Filosofia
1. Objectius
El programa de Filosofia està concebut perquè la seua preparació supose una familiarització amb la lectura de textos filosòfics així com amb el llenguatge conceptual que utilitzem, fins i tot sense adonar-nos-en, en les societats de tradició hel·lenística. Un llenguatge amb què valorem, seleccionem, classifiquem o ordenem els problemes de la vida, del pensament o del cosmos. Conceptes com els de «subjecte», «ètica», «moral», «responsabilitat ciutadana i política», «pràctica», «observació», «pactes constitucionals», «drets humans», «Déu»... són impensables sense la filosofia.
Els objectius fonamentals d'este programa seran en conseqüència: Comprendre problemes filosòfics que han sorgit al llarg de la Història, emprant amb propietat els conceptes i termes apareguts en la seua anàlisi i discussió. Integrar els diversos àmbits de l'experiència humana, relacionant conceptes i problemes de distints camps de la cultura i de diferents forma de saber. Analitzar textos filosòfics, identificant els problemes que plantegen, així com valorant críticament els supòsits, els arguments i les solucions proposades. Argumentar i expressar, adoptant un punt de vista filosòfic, el pensament propi de forma oral o escrita amb claredat i coherència, contrastant-lo amb altres posicions i argumentacions a través del diàleg. I, finalment, utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual (busca d'informació, contrastació, anàlisi, síntesi i avaluació crítica d'esta), valorant el rigor en el plantejament i en la solució dels problemes teòrics i pràctics.
2. Temari
I. Filosofia grega
Introducció: història i filosofia
Tema 1. Antropologia platònica i «vida filosòfica»
Text bàsic de lectura: Fedó de Plató.
II. Filosofia medieval
Tema 2. La complexa relació entre raó i fe
Text bàsic de lectura: Summa contra gentils de Tomàs d'Aquino.
III. Filosofia moderna
Tema 3. El subjecte de l'època moderna i l'autonomia de la raó
Text bàsic de lectura: El discurs del mètode de René Descartes.
IV. Filosofia contemporània
Tema 4. Redefinició del concepte de filosofia des del raciovitalisme
Text bàsic de lectura: ¿Qué es filosofía? de José Ortega y Gasset.
Tema 5. Redefinició del concepte de filosofia des de l'anàlisi del llenguatge
Text bàsic de lectura: Assajos filosòfics de Bertrand Russell.
3. Avaluació
La prova d'examen es realitzarà partint de les lectures del programa.
La seua realització constarà de dos parts: La primera serà un comentari sobre un fragment d'un dels textos, amb un valor màxim de 7 punts, i la segona, un qüestionari de preguntes relatives a l'ús d'altres tants termes filosòfics que, o bé poden figurar en el text a comentar, o bé en l'obra de la qual s'extrau el text, amb un valor màxim de 3 punts.
8. Física
1. Objectius
Proporcionar a l'estudiant una visió àmplia i moderna del cos de la Física. L'estudi dels continguts proposats ha d'estar dirigit, fonamentalment, cap a la comprensió dels conceptes físics i a la seua aplicació en casos senzills. Es tracta de suavitzar l'impacte de la complexitat matemàtica apel·lant a arguments físics intuïtius i, per tant, fent completament assequible l'assignatura a estudiants amb una formació escassa en matemàtiques. Sempre que siga possible amb exemples reals on resulta factible utilitzar la intuïció física. Estos exemples reals perseguixen com a objectiu eliminar la idea preconcebuda que la Física és una disciplina merament acadèmica allunyada de la tecnologia i la realitat quotidiana.
2. Temari
Tema 1. Magnituds físiques
Magnituds físiques. Sistema internacional d'unitats. La mesura en Física: ordes de magnitud i estimació d'errors. Magnituds escalars i vectorials. Operacions amb vectors.
Tema 2. Cinemàtica
Sistemes de referència. Vector de posició, velocitat i acceleració. Moviments: uniforme, uniformement accelerat i circular.
Tema 3. Dinàmica
Forces en la Naturalesa: interaccions fonamentals. Lleis de Newton. Quantitat de moviment. Forces elàstiques i de fregament.
Tema 4. Energia
Treball i energia. Energia cinètica. Energia potencial. Conservació de l'energia mecànica. Potència.
Tema 5. Gravitació
Concepte de camp gravitatori. Llei de gravitació universal. Potencial gravitatori. Energia potencial gravitatòria. Aplicacions a l'estudi del moviment de planetes i satèl·lits.
Tema 6. Vibracions i ones
Moviment oscil·latori: l'oscil·lador harmònic. Fenòmens ondulatoris: velocitat de propagació. Ones longitudinals i transversals. Ones harmòniques unidimensionals: equació d'ones.
Tema 7. Electrostàtica
Càrrega elèctrica. Llei de Coulomb. Camp i potencial electrostàtic en el buit. Camp i potencial creats per una o diverses càrregues puntuals.
Tema 8. Corrent elèctric
Intensitat de corrent. Llei d'Ohm: resistència elèctrica. Llei de Joule. Força electromotriu: generadors elèctrics.
3. Avaluació
L'examen constarà de 5 qüestions. Cada qüestió es qualificarà sobre 2 punts. Es valorarà prioritàriament l'aplicació raonada dels principis i les lleis de la Física, el plantejament, el desenvolupament i la discussió dels resultats obtinguts. Els errors numèrics tindran una importància secundària.
L'estudi dels continguts proposats ha d'estar dirigit, fonamentalment, cap a la comprensió dels conceptes físics i la seua aplicació en casos senzills.
9. Francés
1. Objectius
Es tracta de demostrar la capacitat de comprensió lectora de textos de caràcter general d'una longitud que no excedirà les 250 paraules. La dita capacitat implica saber reconstruir el sentit general d'un text tenint en compte el context i la intenció de l'autor a partir de les empremtes lingüístiques del text.
2. Caràcter de la prova
Els continguts es formulen en termes de destreses de comprensió escrita, donades les característiques de la prova:
. Saber extraure les idees essencials d'un text per a adonar-se del seu significat i el seu sentit globals.
. Ser capaç d'identificar l'opinió de l'autor i la seua intenció.
. Ser capaç de deduir el sentit de paraules d'un text a partir del context.
. Identificar el sentit de paraules i expressions del text trobant les equivalències entre distintes formulacions.
. Utilitzar els fenòmens globals d'organització textual per a construir el significat i el sentit del text: títol, relació entre el principi i el final del text, disposició en paràgrafs i enllaços entre els paràgrafs.
3. Avaluació
La prova de Llengua Estrangera Francés versarà només sobre aspectes relatius a la capacitat de comprensió escrita. La dita capacitat s'avaluarà a partir de distintes preguntes sobre un text de 200-250 paraules. Els textos correspondran a l'àmbit de la comunicació general i quotidiana, textos de divulgació científica en revistes i periòdics d'àmplia difusió, articles d'opinió en la premsa recent, notícies, etc. Es tractarà de textos que no comporten especial dificultat retòrica ni lèxic especialitzat. La prova constarà dels apartats següents:
. 2 preguntes de comprensió global
. 1 pregunta en termes de selecció verdader o fals.
. 1 pregunta de selecció del tipus d'opció múltiple.
. 1 pregunta de lèxic consistent a trobar en el text sinònims o hiperònims de certes paraules o expressions.
. 1 pregunta de lèxic consistent a identificar les paraules o expressions equivalents d'entre diverses propostes, d'acord amb el sentit del text.
Sobre un barem de 10 punts, cada un dels apartats tindrà un valor de 2 punts.
Les preguntes de comprensió global seran contestades en francés, encara que en la correcció no es penalitzaran les faltes d'expressió.
Es valorarà la competència de comprensió tenint especialment en compte la capacitat de captar i de reconstruir la coherència global del text, així com d'establir les relacions de coreferència lèxica. Es prendrà també en consideració la capacitat de comprendre els aspectes implícits indispensables per a interpretar el sentit del text.
10. Geografia
1. Objectius
. Identificar i comprendre els elements bàsics de l'organització territorial d'Espanya, utilitzant conceptes, procediments, destreses específicament geogràfiques, per a explicar l'espai com una realitat dinàmica, diversa i complexa, en la qual intervenen múltiples factors.
. Conéixer el marc físic general d'Espanya.
. Comprendre la composició social d'Espanya a partir de l'estudi de la seua dinàmica demogràfica i analitzar l'estructura territorial dels diferents sectors econòmics i les seues conseqüències sobre la societat i el medi ambient.
. Entendre els desequilibris regionals i el paper d'Espanya en la Unió Europea.
. Relacionar tots estos components amb les variables espai i temps.
2. Temari
1. Identificació i contextualització del territori espanyol
L'espai geogràfic espanyol. L'organització politicoadministrativa d'Espanya. Espanya en el context europeu i mundial.
2. El relleu espanyol
Les roques. Grans unitats morfoestructurals del relleu espanyol.
3. La varietat climàtica
Factors i elements del clima. Tipus de clima a Espanya.
4. L'aigua
Les conques hidrogràfiques. Característiques de la xarxa fluvial. Utilització i gestió dels recursos hídrics.
5. Els paisatges vegetals.
Factors condicionants de la vegetació: clima i sòl (litologia). Els paisatges vegetals oceànics. Els paisatges vegetals mediterranis. Els paisatges vegetals de les illes Canàries i zones d'alta muntanya.
6. La població espanyola
Evolució recent de la població espanyola. Moviment natural i moviments migratoris. Estructura de la població. La distribució de la població i desequilibris espacials.
7. El poblament
Tipus de poblament: concentrat i dispers. El procés d'urbanització i la seua incidència en l'estructura urbana. Les aglomeracions urbanes. El sistema de ciutats espanyol.
8. Les activitats del sector primari
L'activitat agrària. Factors físics i humans que la condicionen. La producció agrícola, ramadera i forestal. Problemes de l'activitat agrària. El paper de la Unió Europea en l'ordenació de l'espai rural. L'activitat pesquera.
9. L'activitat industrial
Les matèries primeres i les fonts d'energia. Etapes recents de la industrialització espanyola. Distribució regional dels principals sectors industrials. Problemes de la indústria i polítiques industrials.
10. Les activitats terciàries
Activitats i importància del sector terciari. El transport i la vertebració territorial. El turisme. La repercussió socioeconòmica i ambiental. L'activitat comercial.
11. La interacció entre el medi físic i la societat: el repte del desenvolupament sostenible a Espanya.
Els problemes mediambientals (contaminació, erosió, sobreexplotació de recursos, acumulació de residus...). Riscos naturals. Polítiques mediambientals.
12. Els desequilibris territorials a Espanya i al conjunt de la Unió Europea.
Els desequilibris entre les distintes regions espanyoles. Polítiques de reequilibri regional. Els desequilibris territorials a Europa. El repte d'una Europa unida.
3. Avaluació
L'avaluació es realitzarà per mitjà d'un examen en què s'ha de contestar correctament, a partir del material subministrat (textos, mapes o gràfics), quatre preguntes o qüestions relacionades amb este material i relatives als continguts del temari oficial. Cada pregunta tindrà un valor de 2,5 punts.
11. Història
1. Objectius
L'objectiu del temari és proporcionar un coneixement general dels grans processos de canvi social i econòmic, les grans transformacions polítiques, l'evolució dels moviments socials i del pensament polític durant el període contemporani, transformacions totes estes que ajuden a explicar la configuració del món actual. En este sentit, l'anàlisi de processos amplis té prioritat sobre el desenvolupament de continguts detallats. D'altra banda, la perspectiva d'anàlisi centra la seua atenció en la història europea i en la projecció internacional d'eixos processos.
2. Temari
1. El segle de les revolucions burgeses (1770-1870).
La revolució francesa. L'imperi napoleònic. L'Europa de la Restauració. Les revolucions liberals i l'auge dels nacionalismes.
2. La revolució industrial.
Revolució agrària i canvi demogràfic. La industrialització. La societat de classes i l'auge dels moviments obrers. La segona revolució industrial i l'expansió del capitalisme.
3. Colonialisme i imperialisme.
L'Anglaterra victoriana i l'imperi colonial anglés. La colonització d'Àsia. El repartiment d'Àfrica.
4. L'Europa de la Gran Guerra.
La I Guerra Mundial. La revolució russa. La gran depressió dels anys 30. Feixismes i nacionalsocialisme.
5. La II Guerra Mundial i la Guerra Freda.
El desenvolupament del conflicte mundial i les seues conseqüències. La Guerra Freda i la política de blocs.
6. Els processos de descolonització. La descolonització del món islàmic i el conflicte araboisraelià. Vietnam i el sud-est asiàtic. Els països no alineats.
7. Un nou orde mundial
La fi del socialisme real a Europa i el nou orde mundial. La Unió Europea. La globalització i les seues conseqüències.
3. Avaluació
Estructura de l'examen
Exposició d'un tema a elegir entre dos proposats, seguint els epígrafs que componen cada un dels temes. Extensió aproximada d'uns tres o quatre folis.
Criteris d'avaluació
. Coneixement i comprensió dels principals processos històrics, amb referència als principals fets i dates.
. Capacitat d'articulació dels arguments i utilització d'un vocabulari històric adequat.
. Capacitat d'anàlisi crítica.
. Claredat expositiva i ortografia correcta.
. Valoració dels continguts previstos en el programa oficial de la prova.
. Utilització adequada dels conceptes i de les categories històriques.
. Capacitat d'argumentació i de redacció.
. Precisió en les contestacions.
12. Anglés
1. Objectius
L'objectiu general de la prova d'anglés és garantir que l'alumne posseïx un domini elemental de la llengua anglesa.
2. Temari
1. El nom i el sintagma nominal: Els noms comptables i incomptables. Els noms col·lectius. La formació del nom. La formació del plural. El gènere.
2. El cas possessiu: el genitiu saxó. El genitiu preposicional.
3. L'adjectiu: adjectius atributius i predicatius. L'orde dels adjectius. Els graus de l'adjectiu. Els modificadors de l'adjectiu: l'adverbi. Els numerals.
4. Els determinants: l'article determinat. Ús i omissió de l'article determinat. L'article indefinit. Ús i omissió de l'article indefinit. Determinants identificadors, quantificadors i mixtos. Els quantificadors de xicoteta i gran quantitat.
5. El pronom i l'oració de relatiu: els pronoms personals subjecte i objecte. Els demostratius. Els possessius. Els pronoms recíprocs. Els pronoms i determinants interrogatius. Els pronoms relatius i els seus antecedents. Les oracions de relatiu. Els pronoms indefinits.
6. El verb i l'oració simple: el verb i les seues classes. La formació del verb. El sintagma verbal. L'estructura de l'oració simple. Els complements del verb. Els modes. L'imperatiu. L'infinitiu. El gerundi i el participi de present. El participi de passat.
7. Els verbs especials: auxiliars i modals. Estructura del nucli verbal complex. El verb to be. El verb to have. El verb to do. Els modals can i could. Els modals may i might. El modal must. El modal ought to. Els verbs shall, should, will i would.
8. Els temps verbals: formes i usos. The present progressive. The simple present. The present perfect. The simple past. The past progressive. The present perfect. The present perfect progressive. The past perfect. The past perfect progressive. The conditional tenses.
9. L'adverbi i les frases adverbials: la formació de l'adverbi. L'orde dels adverbis. Els adverbis de mode, lloc i temps. Els adverbis d'intensitat i de grau. Els adverbis de quantitat i d'orde. Els adverbis d'afirmació, negació, dubte i possibilitat. Els adverbis relatius i interrogatius.
10. La preposició, la conjunció i la interjecció: ús de les preposicions. La conjunció i les locucions conjuntives. Les interjeccions i les oracions exclamatives.
3. Avaluació
L'avaluació dels coneixements d'anglés es realitzarà per mitjà d'una prova escrita en la qual els alumnes hauran de demostrar que posseïxen un domini elemental de la llengua anglesa.
En esta prova els alumnes hauran de llegir un text en anglés i, a continuació, respondre una sèrie de preguntes basades en el contingut del text. A fi d'orientar l'estudiant sobre la selecció de temes d'estudi per a la preparació de la prova, suggerim els següents blocs temàtics:
(a) Solidaritat i respecte a l'altre, (b) Tecnologia i societat, (c) L'ecologia i el medi ambient, (d) La salut, (e) La joventut i les drogues.
Característiques i continguts de l'examen.
Sobre la base d'un text en anglés que tracta d'un tema d'actualitat, amb vocabulari no especialitzat, es demanarà als alumnes que responguen una sèrie de preguntes sobre este text. Tant els enunciats de les preguntes com les respostes es redactaran en anglés. L'alumne no podrà utilitzar diccionari ni cap altre material didàctic.
Pregunta 1:
La primera pregunta pretén que els alumnes expressen, amb les seues pròpies paraules, el significat d'una oració del text, és a dir, es tracta de parafrasejar el seu contingut. Amb este fi, s'aconsella als alumnes que es limiten a localitzar, analitzar i interpretar l'enunciat en el text original.
El nombre de paraules que els alumnes han d'emprar per a respondre no s'indica d'una manera explícita, perquè en la nostra experiència, si així es fera, estos tendirien a prestar més atenció a l'extensió de la seua resposta que a la coherència del missatge que han de transmetre. En tot cas, la mateixa extensió de l'enunciat original pot servir de guia. Dit d'una altra manera, si l'enunciat del text original constara, per exemple, de deu paraules, seria aconsellable que els alumnes no empraren més de quinze paraules (aproximadament) per a respondre.
Pregunta 2:
En la segona pregunta els alumnes han de decidir si són verdaderes o falses les afirmacions que es detallen, sempre segons el text. De cap manera es demana als alumnes que oferisquen una opinió personal ni s'acceptaran les respostes que, sent certes segons l'experiència o els coneixements extratextuals dels alumnes, estiguen renyides amb allò que s'ha expressat en el text o no es puguen inferir de cap manera a partir d'este. Açò vol dir que si una determinada afirmació no figura en el text, ni de manera explícita ni implícita, aleshores la dita afirmació és falsa. Per exemple, posem per cas que el text tracta de la necessitat de seguir una dieta per a estar en forma, i la pregunta diu que no hi ha res millor que fer exercici físic per a tindre una bona figura. Si esta informació no apareix en el text ni es pot inferir de cap manera a partir de la seua lectura, aleshores la resposta és falsa, mal que pese als monitors de gimnàstica.
A més, cal recordar que per a evitar que l'estudiant recórrega a l'atzar quan li falle la comprensió, es restarà la puntuació de les respostes incorrectes de la de les encertades. Naturalment açò significa que és preferible, davant del dubte, deixar la resposta en blanc.
Pregunta 3:
La tercera pregunta és un exercici de vocabulari en què els alumnes han de trobar en el text paraules o expressions equivalents a les expressades en la qüestió.
Pregunta 4:
En esta pregunta els alumnes hauran de completar quatre enunciats triant una de les tres opcions (a, b, c) que figuren en cada un d'estos. L'opció correcta serà aquella que s'ajuste a allò que s'ha expressat en el text.
Pregunta 5:
En la cinquena pregunta els alumnes hauran de respondre dos qüestions sobre el tema del text. En este cas, no obstant això, les qüestions no tenen com a objectiu avaluar la comprensió per part de l'alumne, sinó que li brinden l'oportunitat d'expressar la seua opinió o de plasmar la seua experiència personal sobre alguns dels aspectes tractats en el text. Per això, convé recordar que tant en esta pregunta com en la primera, els alumnes han d'evitar la mera reproducció literal del text.
Criteris d'avaluació.
Els criteris d'avaluació específics que regixen en cada pregunta són els següents:
Pregunta 1: val 2 punts, distribuïts a parts iguals entre la correcta comprensió del fragment esmentat (1 punt) i la correcció lèxica i gramatical de la resposta (1 punt). Si l'alumne no demostra haver comprés el fragment, no es podrà valorar la correcció lèxica i gramatical de la resposta.
Pregunta 2: val 2 punts, a raó de 0,5 punts per resposta correcta.
Pregunta 3: val 2 punts, a raó de 0,5 punts per resposta correcta.
Pregunta 4: val 2 punts, a raó de 0,5 punts per resposta correcta.
Pregunta 5: val 2 punts, a raó d'1 punt per resposta correcta. Per a la puntuació de cada resposta, es tindrà en compte la correcció gramatical i lèxica (0,5 punts) i la pertinència i originalitat de les idees aportades (0,5 punts).
13. Italià
1. Objectius
Es tracta de verificar la possessió d'uns coneixements mínims de llengua italiana i d'una capacitat suficient d'anàlisi lingüística d'un text en llengua estrangera, tot això referit essencialment a la comprensió lectora.
2. Caràcter de la prova
Més que un temari teòric, s'hi entén en termes de capacitats relacionades amb la comprensió lectora, com són les següents:
. Ser capaç d'indicar les idees principals d'un text.
. Ser capaç d'indicar el sentit global del text.
. Ser capaç d'identificar l'opinió de l'autor i altres possibles presents en el text.
. Ser capaç d'argumentar la pròpia opinió sobre el tema o el fet exposats en el text.
. Ser capaç d'interpretar el text en relació amb un context més ampli en el qual ha sigut produït.
. Ser capaç de determinar el significat de paraules i expressions a partir del context i dels coneixements previs de la llengua estrangera.
. Ser capaç d'establir connexions entre diferents paraules i expressions del text que posseïsquen trets semàntics comuns.
. Saber interpretar correctament els diferents elements discursius (connectors, elements pragmàtics, etc.), la qual cosa permetrà entendre l'estructuració del text tant des del punt de vista lògic com des del punt de vista díctic (relació amb els subjectes, l'espai i el temps).
3. Avaluació
L'examen partirà d'un text en llengua italiana actual, d'una extensió entorn de les 250-300 paraules, extret preferentment de la premsa italiana i que versarà sobre temes o notícies d'actualitat de caràcter no especialitzat i amb un grau de complicació lingüística i estilística mínim.
Les qüestions seran dels tipus següents:
. 2-3 preguntes de comprensió global.
. 1 pregunta amb diverses afirmacions que hauran de ser identificades com a verdader/fals.
. 1 pregunta d'elecció múltiple.
. 1 pregunta consistent a buscar en el text sinònims o hiperònims de les paraules o expressions proposades.
. 1 pregunta consistent a elegir, entre les diverses proposades, la paraula o expressió que equivalga més exactament a una paraula o expressió del text.
Cada un dels apartats tindrà un valor de dos punts, amb un total de deu, que serà la nota màxima possible.
Es tindran en compte les capacitats a què s'ha al·ludit en el punt anterior. No es tindran en compte els possibles errors de llengua comesos al respondre les preguntes del primer apartat.
En la resta dels apartats, les respostes equivocades no restaran puntuació, sinó que seran simplement comptades com a zero.
14. Matemàtiques
1. Objectius
1. Saber fer les operacions elementals amb polinomis, matrius, potències i logaritmes.
2. Poder resoldre equacions polinòmiques, sistemes lineals i triangles rectangles.
3. Adquirir la capacitat de calcular límits de quocients de polinomis, derivades de funcions compostes de funcions elementals, primitives de funcions polinòmiques, àrees per mitjà d'integrals definides i distàncies en el pla, així com la determinació de posicions relatives en el pla i la representació de funcions elementals.
4. Entendre els conceptes de continuïtat i derivabilitat, així com les nocions bàsiques d'estadística i probabilitat.
5. Ser capaç de plantejar i de resoldre problemes senzills amb sistemes d'equacions, triangles rectangles o màxims i mínims.
2. Temari
1. Polinomis i sistemes d'equacions.
Operacions elementals amb polinomis (suma, resta, multiplicació i divisió). Regla de Ruffini. Resolució d'equacions polinòmiques de grau menor o igual a tres. Resolució de sistemes d'equacions lineals 2x2 i 3x3. Plantejament de problemes senzills resolubles amb sistemes d'equacions lineals.
2. Matrius i determinants.
Concepte de matriu. Suma i producte de matrius. Càlcul de determinants de matrius 2x2 i 3x3.
3. Logaritmes.
Logaritmes decimals i neperians. Logaritme d'un producte, d'un quocient i d'una potència (inclòs el cas d'una arrel).
4. Geometria analítica en el pla.
Equacions de la recta en el pla. Posicions relatives (incidència i paral·lelisme). Distància entre dos punts i distància d'un punt a una recta.
5. Trigonometria.
Raons trigonomètriques d'un angle agut. Resolució de triangles rectangles.
6. Funcions.
El concepte de funció. Domini i rang. Representació de les funcions elementals (polinòmiques de grau menor o igual a tres, trigonomètriques: sinus, cosinus i tangent, exponencial i logarítmica).
7. Límits.
La noció de límit. Infinitèsims i infinits. Càlcul de límits de quocients de polinomis (quan x tendix cap a a i quan x tendix a infinit).
8. Continuïtat i derivació.
El concepte de funció contínua. Derivada i la seua interpretació geomètrica. Càlcul de la derivada d'una suma, resta, producte i quocient de funcions. Derivada de la composició de dos funcions: Regla de la cadena. Càlcul de derivades de funcions elementals (polinòmiques, racionals, trigonomètriques, exponencials i logarítmiques).
9. Aplicacions de les derivades.
Obtenció del creixement i decreixement d'una funció i de la seua representació gràfica. Extrems relatius. Problemes elementals de màxims i mínims.
10. Càlcul integral.
La noció de primitiva. Primitives de funcions polinòmiques. Obtenció d'àrees per mitjà d'integrals definides.
11. Nocions elementals d'estadística i probabilitat.
Mitjana, rang i desviació típica d'una mostra: Significat i càlcul. Nocions elementals de combinatòria. Aplicació al càlcul de probabilitats.
3. Avaluació
En la prova es proposaran cinc problemes i es demanarà que en resolguen només quatre.
Els cinc problemes correspondran als temes del programa precedent, i cada un d'estos podran fer referència a un o diversos temes. Els problemes estaran relacionats amb els objectius assenyalats amb anterioritat.
Cada un dels problemes que l'alumne ha de desenvolupar s'avaluaran de 0 a 2,5 punts, en funció del plantejament, interpretació, resolució, discussió, exposició i presentació.
Es permetrà la utilització de qualsevol tipus de calculadora, prohibint l'emmagatzematge en memòria d'informació sobre els temes.
15. Portugués
1. Objectius
Adquisició de coneixements gramaticals teoricopràctics que milloren la comprensió i la competència lingüística de l'alumne.
2. Temari
1. O artigo.
2. O substantivo.
3. O adjectivo.
4. O advérbio.
5. A conjunção e a preposição.
6. Os pronomes.
6.1. Possessivos.
6.2. Demonstrativos.
6.3. Pessoais.
6.4. Relativos.
6.5. Interrogativos
6.6. Indefinidos.
7. Os numerais.
8. O verbo.
3. Avaluació
L'examen ha de realitzar-se en portugués i sense l'ajuda de diccionaris o de gramàtiques. Es valoraran els coneixements gramaticals, sintàctics, lèxics i semàntics.
16. Química
1. Objectius
Objectius de caràcter general (finalistes).
La química és una ciència d'importància capital present en tots els àmbits de la nostra societat, amb múltiples aplicacions en altres àrees científiques, com la medicina, la tecnologia de materials, la indústria farmacèutica, la indústria alimentària, la construcció i el medi ambient entre altres.
La utilització del mètode científic ha de ser un referent obligat en cada un dels temes que es desenvolupen.
Les implicacions de la Química amb la tecnologia i la societat han d'estar presents en desenvolupar cada una de les unitats didàctiques que formen el currículum d'esta matèria.
Objectius de caràcter específic (instrumental)
1. Aplicar amb criteri i rigor les etapes característiques del mètode científic.
2. Desenvolupar amb suficiència les estratègies i les particularitats de la Química per a realitzar xicotetes investigacions.
3. Comprendre i aplicar correctament els principals conceptes de la Química, així com les seues lleis, teories i models.
4. Resoldre els problemes que es plantegen en la vida quotidiana amb l'aplicació dels coneixements que la Química ens proporciona.
5. Comprendre la naturalesa de la Química, entenent perfectament que esta matèria té les seues limitacions i, per tant, no és una ciència exacta com la física i les matemàtiques.
6. Relacionar els continguts de la Química amb altres àrees científiques com són: la Biologia, la Geologia, les Ciències de la Terra i mediambientals.
7. Comprendre les interaccions de la química amb la tecnologia i la societat, conscienciant l'alumne sobre les limitacions i el bon ús que ha de fer-se d'esta àrea de coneixement sobre la conservació de la naturalesa i el medi ambient.
8. Avaluar la informació provinent d'altres àrees de saber per a formar-se una opinió pròpia, que permeta a l'alumne expressar-se amb criteri en aquells aspectes relacionats amb la Química.
9. Comprendre que la Química constituïx, en si mateixa, una matèria que patix continus avanços i modificacions; és, per tant, el seu aprenentatge un procés dinàmic que requerix una actitud oberta i flexible enfront de diverses opinions.
10. Valorar les aportacions de la Química a la tecnologia i la societat.
2. Temari
Tema 1. Conceptes elementals
- La composició de la matèria: elements, compostos i mescles.
- Lleis ponderals de la combinatòria química
- Fórmula química, composició centesimal, massa atòmica, massa molecular i concepte de mol.
- Reaccions químiques. Ajust de reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics.
- Formulació i nomenclatura de compostos inorgànics.
Tema 2. Estructura atòmica
- Partícules subatòmiques: electró, protó i neutró. Isòtops.
- Model atòmic de Böhr.
- Introducció al model quàntic. Nombres quàntics, nivells d'energia, orbitals atòmics i configuracions electròniques d'àtoms i ions. Principi d'exclusió de Pauli i regla de Hund.
- Taula periòdica dels elements. Variació periòdica de les propietats atòmiques: radi atòmic, energia d'ionització i afinitat electrònica. Electronegativitat.
Tema 3. Enllaç químic
- Tipus d'enllaç.
- Enllaç iònic. Propietats dels compostos iònics. Estructures iòniques. Introducció al Cicle de Born-Haber. Energia reticular.
- Enllaç covalent. Distribucions electròniques de Lewis. Geometria de les molècules utilitzant el model de repulsió dels parells electrònics de la capa de valència. Concepte de polaritat d'enllaç. Moment dipolar.
- Enllaç metàl·lic. Propietats de les substàncies metàl·liques.
Tema 4. Estats d'agregació de la matèria
- Estat gasós. Lleis d'Avogadro, Boyle i Dalton. Equació del gas ideal. Forces intermoleculars.
- Estat líquid. Dissolucions. Molaritat. Forces intermoleculars. Relació entre tipus d'enllaç i propietats
Tema 5. Termodinàmica química
- Conceptes d'entalpia i energia d'enllaç. Primer principi de la termodinàmica.
- Reaccions exotèrmiques i endotèrmiques. Càlcul d'entalpies de reacció utilitzant la llei de Hess.
Tema 6. Equilibri químic
- Aspecte dinàmic de les reaccions químiques: concepte dinàmic de l'equilibri.
- Expressió de les constants d'equilibri. Relació entre les constants Kp i Kc. Equilibris homogenis i heterogenis.
- Factors que afecten l'equilibri: principi de Le Chatelier.
Tema 7. Reaccions de transferència de protons
- Definició d'Arrhenius i de Brønsted-Lowry; limitacions i aplicacions.
- Força relativa d'àcids i bases. Constants de dissociació àcida i bàsica. Introducció al concepte d'àcids i bases forts i dèbils.
- Concepte de pH. Càlcul del pH de dissolucions aquoses d'àcids i bases forts i dèbils de concentració coneguda.
- Hidròlisi de sals. Estudi qualitatiu del pH resultant de dissolucions de sals d'àcid fort i base forta, d'àcid fort i base dèbil i d'àcid dèbil i base forta.
- Neutralitzacions d'àcids o bases monopròtics forts.
Tema 8. Reaccions de transferència d'electrons
- Conceptes d'oxidació i reducció: parells redox. Oxidants i reductors.
- Estat (nombre) d'oxidació: exercicis d'estequiometria i ajust d'equacions redox.
- Escala de potencials redox. Espontaneïtat de les reaccions redox.
- Estudi elemental de les piles elèctriques i l'electròlisi. Corrosió de metalls.
Tema 9. Introducció a la Química Orgànica
- Característiques dels enllaços del carboni: enllaços senzills, dobles i triples. Tipus de cadenes carbonades.
- Grups funcionals. Formulació i nomenclatura de compostos orgànics senzills.
- Substàncies orgàniques naturals: hidrats de carboni, lípids i aminoàcids. Proteïnes.
- El petroli: font d'hidrocarburs.
3. Avaluació
L'examen consistirà en dos problemes dels quals l'alumne n'haurà d'elegir un, i de tres qüestions teoricopràctiques, de les quals l'alumne en respondrà dos.
17. Tècniques d'expressió plàstiques
1. Objectius
. Conéixer els materials i les tècniques d'expressió graficoplàstiques, analitzant els seus fonaments i el comportament dels materials en els seus respectius suports.
. Conéixer i diferenciar els recursos expressius i comunicatius que proporcionen les diverses tècniques.
. Identificar unes tècniques determinades, relacionant-les amb uns estils situats en un moment o en una cultura determinada.
. Manejar els materials oportuns en el procés d'elaboració d'una obra, experimentant distintes possibilitats i combinacions.
. Desenvolupar la capacitat creativa i d'expressió formal i pràctica, seleccionant els procediments més adequats a la seua representació.
. Analitzar una obra d'art, observant característiques i diferències inferides de les tècniques i formes d'expressió emprats.
. Interessar-se pels nous mitjans d'expressió i els valors plàstics en les tecnologies, gaudir de la seua utilització i valorar les seues possibilitats amb vista al futur.
. Valorar el procés creatiu com un mitjà d'expressió personal social, actuant d'acord amb les possibilitats d'interrelació que aporta el treball en equip.
. Sensibilitzar-se davant del fet estètic en la cultura, apreciant i respectant el valor de les tècniques tradicionals i el sentit de noves tècniques en les diferents tendències i manifestacions artístiques.
2. Temari
Entenem que per a millor comprensió d'esta matèria, és necessari el coneixement de la importància que té la llum per al millor maneig de les formes i dels colors en l'expressió artística. A partir d'esta premissa, dividim el temari en tres grans blocs per a millor estudi de la matèria.
Primer bloc
A) La llum com a element imprescindible per al coneixement de la forma.
Clarobscur, Estereografia (volum)
B) Elements del clarobscur:
. Font lumínica
. Espai
. Formes
. Tècniques i procediments
C) La forma
. Variables Geomètriques
. Morfològiques
. Espacials
Segon bloc
A) El color en el dibuix de formes
. Física del color: lleis cromàtiques, escales cromàtiques, etc.
. Dinàmica del color: harmonies i contrastos.
B) Tècniques seques
. Carbons
. Grafits
. Llapis de colors
. Pastels
. Suports idonis
C) Tècniques humides
. Aquarel·la
. Aiguada
. Tremp
. Tintes
. Aerografia (només teoria)
. Pigments, aglutinants i dissolvents
. Suports adequats i idonis
D) Tècniques grasses i magres
. Acrílics
. Ceres
. Pigments, aglutinants i dissolvents
. Suports adequats i idonis
E) tècniques mixtes
Tercer bloc
A) Gravat i estampació
. Monotípia
. Litografia
. Serigrafia
. Xilografia
. Calcografia
. Estampacions
Este bloc es considerarà només des del punt de vista de la teoria, per al coneixement d'estes tècniques.
3. Avaluació
Característiques de l'examen.
Primera part: Prova teòrica.
Consistirà en una anàlisi teòrica d'una obra d'art a elegir entre tres. Seran molt significatives dins de les tècniques d'expressió del dibuix o de la pintura, s'hi indicarà a peu d'imatges el títol i l'autor de l'obra. S'haurà d'analitzar la composició de l'obra seleccionada, fent insistència fonamentalment en els materials, les tècniques i els suports necessaris per a la seua realització. En tots els casos s'oferirà a l'estudiant una bona qualitat de reproducció i una bona grandària de la imatge que permeta una anàlisi fonamentada.
Temps orientatiu per al desenvolupament de la primera part: 15 minuts.
Segona part: Prova pràctica.
Es realitzarà una composició amb el procediment i la tècnica que s'indique, triant el suport en funció d'esta. La qual serà composició/recreació d'una de les tres obres d'art donades.
Grandària del suport: Es podrà elegir entre A 4 o A 3.
Temps orientatiu per a la segona part: 60 minuts.
Barem.
La prova teòrica es valorarà amb un màxim de 2 punts.
La prova pràctica es valorarà amb un màxim de 8 punts.
Criteris de correcció.
Per a la prova teòrica: el nivell d'anàlisi de la prova proposada.
Per a la prova pràctica:
. L'elecció del suport en funció de la prova proposada.
. El correcte ús dels materials i de les tècniques.
. La valoració tonal o cromàtica.
. L'adequació de la interpretació/recreació realitzada amb el plantejament de la proposta donada.
18. Valencià
1. Objectius
- Mostrar una competència bàsica i elemental en la normativa ortogràfica, gramatical i lèxica del valencià.
- Mostrar una competència bàsica en la lectura, la comprensió i la producció escrita en el valencià.
2. Temari
1. Normes ortogràfiques principals. Representació ortogràfica de les vocals i de les consonants. Els dígrafs. La divisió en síl·labes.
2. Accentuació gràfica. Dièresi. Apòstrofs i guionets.
3. La morfologia nominal: flexió de gènere i de nombre.
4. Determinants, adjectius i pronoms.
5. La morfologia verbal: les conjugacions regulars i irregulars.
6. Els complements del verb. Les preposicions. Els adverbis.
7. Oració simple i oració composta. Tipus de coordinació i de subordinació. Les conjuncions oracionals i els connectors textuals.
8. Mecanismes de formació de mots: composició i derivació. Unitats fraseològiques: locucions, frases fetes i proverbis.
9. El significat lèxic: sinonímia, antonímia, polisèmia, metàfora i metonímia.
10. Graus de correcció i d'adequació en el lèxic: cultismes, neologismes, col·loquialismes i barbarismes.
3. Avaluació
L'exercici proposarà qüestions d'ortografia, de gramàtica i de lèxic, a partir d'este temari. Consistirà en una prova de cinc a deu preguntes amb especificació prèvia de la puntuació assignada a cadascuna.
Els conceptes teòrics que apareixen en el temari no seran objecte de pregunta com a tals conceptes teòrics, sinó només en la seua aplicació normativa.
Les preguntes podran plantejar-se a partir d'un text proposat.
<div id="AquiVaUnaImagen"></div>