DECRET 71/2017, de 2 de juny, del Consell, pel qual es declara bé d'interés cultural, amb categoria de bé moble, de caràcter individual, la Creu dels Llauradors, coneguda popularment com la Diablessa, d'Orihuela.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 8060 de 12.06.2017 | |
| Número identificador: | 2017/5203 | |
| Referència Base de Dades: | 005098/2017 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Cultura Descriptors: Temàtics: monografies Descriptors toponímics: Orihuela
DECRET 71/2017, de 2 de juny, del Consell, pel qual es declara bé d'interés cultural, amb categoria de bé moble, de caràcter individual, la Creu dels Llauradors, coneguda popularment com la Diablessa, d'Orihuela. [2017/5203]
L'article 49.1.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix la competència exclusiva de la Generalitat Valenciana en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arqueològic i científic, sense perjudici del que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola. L'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià, disposa que la declaració d'un bé d'interés cultural es farà mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, reserva a l'Administració General de l'Estat.
Mitjançant la Resolució de 5 de juliol de 2016, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració com a bé d'interés cultural, amb categoria de bé moble de caràcter individual, de la Creu dels Llauradors, coneguda popularment com la Diablessa, d'Orihuela (Alacant.)
S'han complit tots els tràmits legalment preceptius d'acord amb les disposicions vigents.
Consta en l'expedient l'informe favorable a la declaració de bé d'interés cultural del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i de la Universitat d'Alacant, de conformitat amb el que estableix l'article 27.5 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.
Alhora s'han demanat a les conselleries afectades els informes exigits per l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, les quals no han formulat al·legacions. També s'ha donat audiència a les persones interessades en el procediment.
Per tot això, d'acord amb l'article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta del conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la seua reunió del 2 de juny de 2017.
DECRETE
Article primer. Objecte
Aquest decret té per objecte declarar bé d'interés cultural, amb la categoria de bé moble, de caràcter individual, la Creu dels Llauradors, coneguda popularment com la Diablessa, ubicada al Museu Arqueològic Comarcal d'Orihuela (Alacant), descriure l'obra i determinar els valors excepcionals que incorpora i que justifiquen la seua declaració com a bé d'interés cultural, en l'annex adjunt al present decret, i establir-ne en conseqüència el corresponent règim de protecció.
Article segon. Règim del bé moble declarat bé d'interés cultural
La protecció del pas processional de la Creu dels Llauradors, coneguda popularment com la Diablessa, de la ciutat d'Orihuela (Alacant), queda subjecta al que disposa la secció tercera, Règim dels béns mobles d'interés cultural, del capítol III, del títol II, de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Publicació i inscripció
Aquest decret es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado, i la declaració s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i es comunicarà, així mateix, al Registre General de Béns d'Interés Cultural del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.
Segona. Incidència pressupostària
La implementació i desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i en tot cas s'haurà d'atendre amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Efectes d'aquesta declaració
Aquest decret produirà efectes l'endemà de publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 2 de juny de 2017
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller d'Educació, Investigació,
Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ
ANNEX
1. Dades del bé objecte de la declaració
Denominació/títol: la Creu dels Llauradors
Altres denominacions: l'Exaltació de la Creu, el Triomf de la Creu, la Diablessa.
Autor: Nicolau de Bussy i Mignan (atribuït)
Cronologia: 1694-1695
Secció: escultura
Mesures: 326 x 150 x 150 cm, aprox.
Matèria: pigments sobre fusta
Tècnica: talla en fusta policromada
Escola: espanyola
Estil: barroc
Estat de conservació: bo
Ús: pas processional de la Setmana Santa, processó del Dissabte Sant
Ubicació: Museu Arqueològic Comarcal d'Orihuela (Alacant)
2. Descripció
Grup escultòric format per una peanya sobre la qual es disposen de baix a dalt: el globus terraqüi (el món), al qual s'entrellacen amb les cames, per sengles flancs, un esquelet (la mort) i un ésser androgin amb faccions grotesques, gestos esglaiadors i lascius (la diablessa). Sobre el globus terraqüi es disposa un gran núvol amb sis angelets i quatre cabets de querubins. Els àngels sostenen els Arma Christi, instruments de la Passió de Crist: l'escala, la canya amb la fel i l'esponja, la corona d'espines, les tenalles, el martell i la creu. Rematant el conjunt s'alça la fusta santa amb la inscripció INRI, sobre la qual descansa un sudari de llenç.
3. Simbolisme
És un grup escultòric de gran complexitat iconològica. La creu, símbol de Crist i de la resurrecció, triomfa sobre el món, el pecat, la mort i la carn, els enemics de l'ànima del cristià. El món apareix representat per un globus terraqüi, que simbolitza la seducció dels béns terrenals i que actua com a eix compositiu del grup escultòric. La diablessa (carn i pecat) s'exhibeix reclinada i recolzant-se sobre un llibre, és un ésser humanitzat de sexe ambigu, rostre grotesc, amb ales de rata penada, cua i banyes, que mostra amb una mà una poma, el fruit de l'arbre del bé i del mal, pel qual es va introduir el pecat en l'ésser humà; el llibre obert fa al·lusió al passatge del Gènesi que arreplega aquest relat. Finalment, la mort, representada per un esquelet, també en posició reclinada, aquesta vegada pel costat esquerre, reposa part del seu cos sobre un rellotge, símbol inexorable del pas del temps (tempus fugit), de la vanitat de les coses terrenals i de la fugacitat de la vida. Els Arma Christi, portats pels àngels junt amb la fusta i un sudari de llenç (per a baixar el cos), ens recordarien la passió, mort i resurrecció de Jesús.
4. Context històric i valors patrimonials
Al segle XVII, els gremis d'Orihuela s'incorporen gradualment a la processó del Divendres Sant, la més antiga de la Setmana Santa d'Orihuela. En aquest context, el Gremi de Llauradors encarrega a Nicolau de Bussy aquest conjunt escultòric el 1694 per a poder participar en la processó. El pas eixirà per primera vegada en la Setmana Santa del 1695. Des del 1955 (i fins a l'actualitat), l'eixida del pas en Divendres Sant passarà al Dissabte Sant.
La datació de la diablessa la fa el pas més antic de la Setmana Santa d'Orihuela. L'estil utilitzat per l'artista es troba dins dels cànons barrocs europeus amb reminiscències centreeuropees. El que fa que aquest pas siga únic és la qualitat artística de les talles; l'original iconografia que la caracteritza, molt allunyada dels cànons escultòrics religiosos d'època barroca en aquell moment a Espanya; el simbolisme dels seus personatges i dels atributs que porten, i la manera en què desfila en la processó. En aquest sentit, podem dir que es tracta d'un disseny escultòric transgressor i molt singular, amb precedents en obres com el pas sevillà de «la Canina» i en la Columna de la Pesta de Viena (1687).
El grup escultòric forma part del seguici de la processó del Sant Enterrament, organitzada des dels seus orígens per la corporació municipal junt amb altres passos religiosos (que varien en nombre i ordre segons les èpoques), i un personatge denominat Cavaller Cobert, persona de mèrit triada per les autoritats oriolanes per a portar el penó negre amb els símbols de la passió i l'escut d'Orihuela. La comitiva, encapçalada pel cavaller cobert, ix de l'església de les Santes Justa i Rufina presidida per la corporació municipal, i d'ací fins a la catedral, que travessa i on s'incorpora el bisbe. En aquesta no entra el pas de la Diablessa, que prossegueix en solitari rodejant la catedral i es reincorpora a la processó a l'eixida. Són reminiscències d'una antiga tradició que veta l'accés del pas de la Diablessa a la catedral, pel seu contingut profà i la particular representació del seu personatge.
La processó del Sant Enterrament d'Orihuela està completament documentada i protocol·litzada des de principis del segle XVII. La Creu dels Llauradors és el pas més antic conservat, i és inusual dins de les processons de la Setmana Santa espanyola, i en particular de l'oriolana, ja que és l'únic pas en què ix la imatge del diable, en la processó que conserva encara el caràcter estamental de l'antic règim.
5. Règim de protecció
El bé objecte de la declaració queda subjecte al que disposa la secció tercera, Règim dels béns mobles d'interès cultural, del capítol III, títol II, de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.