DECRET 72/2017, de 2 de juny del Consell, pel qual es declara bé d'interès cultural, amb categoria de bé moble de caràcter individual, la Gloriosa Ensenya de l'Oriol de la ciutat d'Orihuela.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 8060 de 12.06.2017 | |
| Número identificador: | 2017/5204 | |
| Referència Base de Dades: | 005099/2017 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Cultura Descriptors: Temàtics: monografies Descriptors toponímics: Orihuela
DECRET 72/2017, de 2 de juny del Consell, pel qual es declara bé d'interès cultural, amb categoria de bé moble de caràcter individual, la Gloriosa Ensenya de l'Oriol de la ciutat d'Orihuela. [2017/5204]
L'article 49.1.5é de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sense perjuí del que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola. L'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, disposa que la declaració d'un bé d'interès cultural es farà mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, reserva a l'Administració general de l'Estat.
Mitjançant la Resolució de 5 de juliol de 2016, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, es va acordar incoar un expedient per a declarar bé d'interès cultural, amb la categoria de bé moble de caràcter individual, la Gloriosa Ensenya de l'Oriol de la ciutat d'Orihuela (Alacant).
Consten en l'expedient els informes favorables a la declaració de bé d'interès cultural del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de la Universitat d'Alacant, de conformitat amb el que estableix l'article 27.5 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.
Alhora s'han demanat a les conselleries afectades els informes exigits per l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, i s'ha donat també audiència a les persones interessades en el procediment.
S'han complit tots els tràmits legalment preceptius d'acord amb les disposicions vigents.
Per tot això, d'acord amb l'article 28.c de la llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta del conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió del 2 de juny de 2017,
DECRETE
Article primer. Objecte
Aquest decret té per objecte declarar bé d'interès cultural, amb la categoria de bé moble de caràcter individual, la Gloriosa Ensenya de l'Oriol, de la ciutat d'Orihuela (Alacant).
Article segon. Descripció del bé i determinació dels seus valors
La descripció del bé i l'assenyalament dels seus valors es fan constar en l'annex d'aquest decret.
Article tercer. Règim del bé moble declarat bé d'interès cultural
La protecció de la Gloriosa Ensenya de l'Oriol, de la ciutat d'Orihuela (Alacant), es regirà pel que disposa la secció tercera, Règim dels béns mobles d'interès cultural, del capítol III, del títol II, de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Publicació i inscripció
Aquesta declaració es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado, i s'inscriurà en el Registre General de Béns d'Interès Cultural, dependent de l'Administració general de l'Estat, i en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
Segona. Incidència pressupostària
La implementació i desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i, en tot cas, s'haurà d'atendre amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Efectes d'aquesta declaració
Aquest decret produirà efectes l'endemà de publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 2 de juny de 2017
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ
ANNEX
Dades del bé objecte de la declaració
Denominació/títol: la Gloriosa Ensenya de l'Oriol
Cronologia: brodats de 1594, Oriol de 1732 i tela de mitjan segle XX.
Secció: tèxtil i orfebreria.
Mides: alçària total: 287 cm.
Drap de l'estendard: longitud total 231 cm (sense flocs) i amplària total 130 cm. Als 152 cm s'estreteix formant una llengüeta amb una longitud de 79 x 42 cm d'ample (sense flocs). Al voltant de la tela hi ha una passamaneria amb flocs daurats de 5 cm d'ample.
L'Oriol: 40 x 27 x 18 cm. Plata: 4 mm de gruix.
Matèria: drap de domàs carmesí, amb brodats amb fils de seda, or i plata. Plata sobredaurada. Pal de fusta pintat de daurat.
Tècnica: martellejat, sobredaurat, brodat, cosit. Les reblades més antigues són de coure. Laminat de plata.
Pes de l'Oriol: 5,8 kg.
Estat de conservació: bo.
Ús: és la principal senya d'identitat de la ciutat d'Orihuela. S'exposa públicament una vegada a l'any, el 17 de juliol, conegut popularment com a Dia del Pardal, en què ix en la processó commemorativa de la Reconquista.
Ubicació: vitrina de la sala de l'Oriol de la casa consistorial. Orihuela (Alacant).
Descripció
Estendard de la ciutat. Pal coronat per l'oriol de plata sobredaurada, del qual penja l'estendard confeccionat amb domàs carmesí decorat en les dues cares, brodat amb fils d'or i plata. L'Oriol se subjecta per mitjà d'un fixador i dos caragols.
Drap de l'estendard: brodat sobre domàs carmesí en ambdós costats, amb un estretament en forma de llengüeta, i decorat en tot el contorn amb passamaneria amb flocs daurats.
1. En l'anvers: decorat amb emblemes brodats; cosits sobre el teixit hi ha els elements següents:
Armes reials de Felip V, envoltades pel collar de l'orde del Toisó d'Or.
Armes de la ciutat d'Orihuela.
Adorns brodats: dèsset pinyes o «alcachorfes» i huit estreles o flors.
Cartel·la orlada en pergamí, en què apareix esborrada la inscripció que va poder tindre quan es va fer la bandera.
2. En el revers: decorat amb emblemes brodats, cosits sobre el teixit hi ha els elements següents:
Les santes Justa i Rufina, patrones de la ciutat d'Orihuela.
Escut amb les armes de la casa reial d'Aragó, timbrat amb la corona reial i orlat en pergamí.
Armes de la ciutat d'Orihuela.
Adorns brodats: onze pinyes o «alcachorfes» i huit estreles o flors iguals que les de l'anvers.
Cartel·la orlada en pergamí, amb la inscripció «Restaurado en 1957».
3. L'Oriol: representació d'un oriol realitzat en plata sobredaurada. Au coronada i amb les ales esteses, amb la pota esquerra sobre un tronc, mentre que amb la dreta empunya una espasa. Recolzada sobre un xicotet pedestal de plata sobredaurada, en la part anterior del pedestal figura la llegenda: «Se izo el año 1.732 Sien/do Comisario Dn Joseph/Rocafull», i en la part posterior, en la marca de l'argenter, figura la llegenda «Visente Rubira/fecit». La corona està ficada a pressió amb un rebló intern.
Significació històrica de l'Oriol
La ciutat d'Orihuela deu la seua importància al fet fronterer. Va ser incorporada el 1296 a la Corona d'Aragó per Jaume II, amb tot el regne de Múrcia. Després de la partició d'aquest regne per la sentència arbitral de Torrellas de 1304, Orihuela es va mantindre per a Aragó i fou incorporada formalment al regne de València el 1308. La importància històrica de la ciutat d'Orihuela es manifesta i es potencia com a plaça forta i lloc fronterer enfront del regne de Granada i del regne de Múrcia. Per això, Orihuela va utilitzar de manera exhaustiva durant tota l'època foral l'escut reial de la Corona d'Aragó en tots els llocs representatius de la població, com les portes de la ciutat, les esglésies, l'ajuntament i la seua bandera.
Es té constància de l'existència d'una senyera pròpia de la vila ja el 1357, quan l'infant Ferran demanà al justícia criminal que el pendó acompanyara les seues tropes a la presa de Jumilla. El 1400 s'instituí la festivitat del Corpus Christi i s'ordenà que «sia sacada la senyera de la dita vila».
De nou, el 1594 la ciutat acordà la realització de la bandera i el 12 de juny resolgué el següent: «determinà lo Consell que·s fes un pendó en la ciutat per a traure lo dia de Senta Justa i Rofina. Y que en la una part estiguen les armes de la ciutat, y en l'altra part les figures de Senta Justa i Rofina, y que sia de setí. Féu-se dit pendó. Costà pus de sis-centes lliures, y un Oriol de argent, que costà mil reals».
El 1602, quan s'entrega la bandera al justícia criminal, es descriu d'aquesta manera: «lo pendó de domàs broslat de pinyes e flors de or, ab sa llança daurada, cinch cordons de seda vermella ab ses borles y en lo pendó les himages de les benaventurades sanctes Justa e Rofina, e les bolses guarnides de fil de or per a portar lo pendó, e lo Auriol de argent daurat, e lo drap et alias que li fonch acomanat».
Sens dubte aquesta és la primera descripció de l'actual estendard, pendó, bandera o ensenya de la ciutat. Les seues armes són semblants a un escut coetani datat el 1598, tallat en pedra negra de Callosa (pedra jabalina), procedent amb tota probabilitat de la torre de la Sala, seu del Consell municipal; en la bandera estan representades en l'anvers les barres d'Aragó coronades i flanquejades per dos oriols nimbats, inclosos en els típics pergamins renaixentistes que l'emmarquen. En el revers, les imatges de les santes Justa i Rufina, patrones de la ciutat, flanquejades també per dos oriols. I en ambdós costats les pinyes i flors brodades amb or que encara conserva.
Per a Orihuela, la Reial Ensenya de l'Oriol és el símbol de la ciutat i el que uneix tots els oriolans i oriolanes, com la Reial Senyera de València, de manera que sempre s'ha imitat el cerimonial utilitzat pel cap i casal. L'Oriol ix el 17 de juliol en commemoració de la conquista cristiana, com la Senyera ho fa el 9 d'octubre. Ambdós estendards estan coronats pel símbol de la ciutat: l'Oriol i el Ratpenat, respectivament. No s'inclina davant de res ni de ningú, de manera que des de 1609 es compra cinta per a baixar i pujar el pendó a l'Ajuntament, igual que es fa amb la Reial Senyera a València. També ambdós duen cordons de seda amb borles per a ser portats pels representants municipals, encara que en una època recent s'ha multiplicat el nombre de cintes, fet que ha desvirtuat la imatge primigènia de l'Oriol.
Valor patrimonial de l'Oriol
S'estima que la Gloriosa Ensenya de l'Oriol posseeix els valors o interessos patrimonials que a continuació s'indiquen, en grau de singularitat i de rellevància justificatiu de la seua declaració com a bé moble d'interès cultural, a saber:
1. Valor històric: el respecte mostrat pels oriolans i oriolanes a l'Oriol constitueix memòria viva de la grandesa de l'Orihuela foral, cap, des de 1308, d'un districte del regne de València directament dependent del rei d'Aragó (la Procuració General d'Oriola, Governació General des de 1366; també coneguda com a ultra Sexonam, dellà Xixona o de Xixona enllà), distingida amb el títol de ciutat el 1437, seu catedralícia des de 1510, seu episcopal des de 1564 i seu universitària entre 1610 i 1835. La primera menció coneguda de l'Oriol data de 1357, quan, en els preparatius del setge de Jumilla, l'infant Ferran, senyor d'Orihuela, va ordenar al justícia criminal de la vila, García de Lerín, «que el pendón de la villa o señera que decían, había de ir con él en la entrada que con la ayuda de Dios pensaba hacer». La seua representativitat històrica explica que el 1993 la Reial Senyera de la Ciutat i Regne de València acompanyara l'Oriol en la presidència de la solemne commemoració del 750 aniversari de la conquista d'Orihuela per l'infant Alfons de Castella.
2. Valor artístic: l'Oriol constitueix un dels escassos testimonis de bandera, ensenya o estendard històric original d'època foral conservats a la Comunitat Valenciana. Encara que el drap de suport és del segle passat, la cronologia dels brodats sobreposats, de notable qualitat, oscil·la entre final del segle XVI (armes d'Orihuela; representació de les santes Justa i Rufina, amb faç, mans i peus pintats; armes d'Aragó; ornaments fitomòrfics i estrelats) i començaments del segle XVIII (escut de Felip V). Cal destacar, així mateix, el singular valor de la figura de l'oriol que corona el pal de l'ensenya, executat el 1732 per l'argenter oriolà Vicent Rovira.
3. Valor etnològic: l'Oriol és el principal símbol representatiu de la identitat cívica oriolana. Com a tal, exerceix un paper preeminent en la festivitat de les santes Justa i Rufina, celebrada anualment el 17 de juliol, commemorativa de la conquista cristiana. Instituïda el 1400 pel bisbe de Cartagena, a sol·licitud del municipi, la festa és coneguda també com el Dia de la Reconquista o Dia del Pardal, per la centralitat de l'Oriol en el ritual. El respecte professat pels oriolans i les oriolanes a la seua ensenya té un complit reflex en l'elaborat ritual que acompanya la seua participació en la processó del 17 de juliol, coneguda com a processó de la Gloriosa Ensenya de l'Oriol, un dels principis rectors de la qual és que l'ensenya s'ha de mantindre en tot moment dreta (com en el cas de la Reial Senyera), amb dues úniques excepcions: quan està en presència del rei d'Espanya o de la sagrada forma consagrada en l'eucaristia.