DECRET 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat.



Publicat en:  DOGV núm. 8323 de 22.06.2018
Número identificador:  2018/6099
Referència Base de Dades:  006177/2018
 
  • Anàlisi documental

    Origen de disposició: Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública
    Grup temàtic: Legislació
    Matèries: Agricultura i alimentació Salut pública
    Descriptors:
      Temàtics: nutrició, legislació alimentària, cura d'infermeria, política sanitària, política sanitària, salut pública , monografies



DECRET 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat. [2018/6099]

Índex



Preàmbul

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Article 2. Àmbit d'aplicació

Article 3. Definicions

Capítol II. Venda i servei d'aliments i begudes

Article 4. Màquines expenedores d'aliments i begudes

Capítol III. Compra pública d'aliments

Article 5. Altres modalitats de venda d'aliments i begudes

Article 6. Requisits

Article 7. Concursos públics

Capítol IV. Foment de la dieta mediterrània en els àmbits de la restauració col·lectiva pública

Article 8. Menús saludables

Article 9. Vigilància

Disposició addicional única. Incidència pressupostària

Disposició transitòria primera. Aplicació

Disposició transitòria segona. Revisió

Disposició derogatòria única. Derogació normativa

Disposició final única. Entrada en vigor





PREÀMBUL



Garantir i promoure una alimentació saludable i millorar la qualitat de les actuacions dirigides a la protecció de la salut de les persones consumidores, enfront dels perills associats al consum d'aliments, és un dels objectius del IV Pla de Salut de la Comunitat Valenciana. Entre les accions per a aconseguir aquest objectiu s'assenyalen les relatives a la regulació de les màquines expenedores d'aliments i begudes (MEAB), seguint criteris d'índole nutricional, incrementar el consum de fruites i verdures en la població, fomentar l'alimentació saludable i el consum d'aliments de proximitat en els menjadors dels àmbits educatius, sanitaris i de serveis socials, i reduir el consum de greixos trans i saturats, de sal i de sucre en la població.



La Llei 8/2018, de 20 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana, assenyala que el pla de seguretat alimentària incorporarà els factors nutricionals que poden influir en la seguretat alimentària.

La Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició, contempla la nutrició, íntimament relacionada amb la salut associada a una correcta alimentació, per ser un dels problemes de salut més apressants en els països desenvolupats. En l'article 41 estableix, com a mesures dirigides a les administracions públiques, que quan liciten les concessions dels seus serveis de restauració, hauran d'introduir en el plec de prescripcions tècniques, requisits perquè l'alimentació servida siga variada, equilibrada i adaptada a les necessitats nutricionals de les persones destinatàries del servei. Aquests requisits hauran de ser objecte d'especial consideració dins dels criteris d'adjudicació del contracte.



Les persones amb intolerància al gluten han de ser ben informades per a poder triar entre una sèrie de productes amb diversos nivells reduïts de gluten, tal com es regula en el Reglament d'Execució (UE) núm. 828/2014, de la Comissió, de 30 de juliol de 2014, relatiu als requisits per a la transmissió d'informació als consumidors sobre l'absència o la presència reduïda de gluten en els aliments. La previsió general que estableix l'article 40.5 de la Llei 17/2011 no admet dubtes sobre que els menús sense gluten han d'estar garantits en les escoles infantils i centres escolars. En qualsevol altre àmbit, ha de ser concretat en la normativa autonòmica.

Segons el dictamen del Comitè Europeu de les Regions -Un pla d'acció de la UE per a l'economia circular (2017/C 088/16), la contractació pública ecològica pot representar un factor important per a una economia circular i enfocar-se a l'oferta econòmicament més avantatjosa, la qual cosa significa apostar per solucions que tinguen un menor cost total del cicle de vida, presenten un gran rendiment tecnològic i, en conjunt, siguen més sostenibles. La Unió Europea, en relació amb la contractació pública d'aliments i de serveis de restauració estableix objectius, prioritats i mecanismes de verificació que poden ser previstos en els criteris de selecció.

El I Pla Valencià de Producció Ecològica, l'objecte del qual és donar suport a l'ús d'aliments orgànics en diferents canals locals dins d'un marc d'economia circular, estableix línies d'intervenció on es preveuen mesures per a augmentar l'ús d'aliments ecològics en els menjadors col·lectius públics i privats (escoles, hospitals, residències, centres públics, grans empreses,…) i fomentar les compres verdes públiques.



La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes de sector públic, estableix criteris de valoració de les ofertes entre els quals inclou els de sostenibilitat i protecció ambiental, per la qual cosa, en l'adjudicació de contractes l'execució dels quals puga tindre un impacte significatiu en el medi ambient, es valoraran condicions ambientals mesurables, com ara els procediments i mètodes de producció ecològics. També la Directiva 2014/23/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, relativa a l'adjudicació de contractes de concessió del Parlament Europeu i del Consell estableix que, entre els criteris d'adjudicació de les concessions es podrien incloure criteris mediambientals, socials o relacionats amb la innovació. Així mateix, la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu, de 26 de febrer de 2014, aclareix de quina manera poden contribuir els poders adjudicadors a la protecció del medi ambient i al foment del desenvolupament sostenible, alhora que es garanteix que els poders adjudicadors puguen obtindre per als seus contractes la millor relació qualitat/preu.

La formalització de contractes alimentaris, arreplegada en la Llei 12/2013, de 2 d'agost, de mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentària, contempla l'aplicació de bones pràctiques per a afavorir la generalització de la cultura de la sostenibilitat en la cadena alimentària com a factor de compromís social empresarial, d'increment de la competitivitat i de contribució a la millora de la qualitat de la producció agroalimentària. Aquesta llei és desenvolupada parcialment pel Reial decret 64/2015, que estableix un codi de bones pràctiques en la contractació alimentària amb la mediació entre els qui venen, com a organització productora, i els qui compren el producte agrari no transformat, en la seua primera venda.

En la Comunitat Valenciana, el Decret 201/2017, de 15 de desembre, del Consell, pel qual es regula la venda de proximitat de productes primaris i agroalimentaris, estableix les condicions i requisits d'higiene per al subministrament de xicotetes quantitats de productes primaris al consumidor final o en canals curts de comercialització, per part del productor primari, i les mesures de flexibilitat per als xicotets elaboradors de productes agroalimentaris transformats. Es pretén amb això incentivar la creació de microempreses associades a l'àmbit rural, oferir a les persones consumidores productes de proximitat i garantir la sostenibilitat de les empreses i productes locals.

El patró dietètic d'una població és més rellevant que els aliments específics en l'etiologia de les malalties relacionades amb la dieta (malalties cardiovasculars i determinats tipus de càncer, entre altres). Els patrons saludables es caracteritzen per elevats consums de fruites, vegetals i llegums, consum de cereals integrals, consum moderat de peix, preferència pels lactis amb baix contingut de greix, carn magra i pollastre, consums baixos de carns roges, consum baix de begudes ensucrades o aliments amb alt contingut en sal.



Entre aquests patrons de dieta saludable es troba la dieta mediterrània, que constitueix un conjunt d'hàbits tradicionalment seguits per diferents països que voregen el Mediterrani, i que es caracteritza per un elevat consum de fruites verdures i llegums, cereals poc refinats, moderat consum de peix, moderat o baix consum de carn i lactis, i el consum d'oli d'oliva com a principal aportació de greix.

La compra pública, a part de complir la funció d'aprovisionar les administracions públiques perquè siguen operatives i funcionals per a prestar els serveis públics, pot constituir un instrument bàsic per a avançar en els objectius estratègics d'aqueixes mateixes administracions, ja siguen socials, mediambientals o econòmics, i recolzar i complementar altres actuacions previstes en altres àmbits i plans estratègics. Açò implica anar més enllà de la compra i contractació de productes, serveis i obres amb un preu baix d'adquisició, i amb terminis i modes d'entrega ràpids, pràctics i operatius, i prendre en consideració les conseqüències econòmiques, socials i ambientals de cada una de les operacions que es duen a terme.

Aquestes raons, de conformitat amb els principis de necessitat i eficàcia, fonamenten aquesta disposició, amb l'objectiu de garantir la salut i seguretat de les persones consumidores en matèria alimentària, i mantindre un elevat nivell de protecció de la salut enfront de perills associats al consum de determinats aliments, adequant l'oferta alimentària als criteris nutricionals de l'estratègia NAOS (Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l'Obesitat), i de l'estratègia valenciana per a promoure l'alimentació saludable i l'activitat física, així com a les guies i recomanacions específiques de les autoritats sanitàries.



S'ha tingut en compte el principi de proporcionalitat, ja que s'arreplega les disposicions necessàries i imprescindibles per a la millora de l'alimentació, la incorporació de criteris d'índole nutricional saludable i la protecció de la salut de les persones consumidores.

S'ha garantit el principi de seguretat jurídica, ja que aquesta norma és coherent amb el marc jurídic, tant amb la legislació estatal i autònoma vigent, com amb les directives del Parlament Europeu i els criteris d'organitzacions internacionals en matèria de salut.

S'ha observat el principi de transparència, definint clarament en aquest preàmbul els objectius i la seua justificació de la norma, i possibilitant l'accés als documents durant el procés de la seua elaboració, de conformitat amb la Llei 19/2013, de 9 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la Llei 2/2015, de 2 d'abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana.

Finalment, justificant-se així tots els principis establits en l'article 129.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, s'ha tingut en consideració, el principi d'eficiència, racionalitzant al màxim les càrregues administratives i la gestió dels recursos públics.

Aquesta disposició està inclosa en el Pla Normatiu de l'Administració de la Generalitat per a 2018.

Per tot això, a proposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, conforme el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió de 15 de juny de 2018,





DECRETE



CAPÍTOL I

Disposicions generals



Article 1. Objecte

1. Aquest decret té per objecte fomentar una alimentació saludable i sostenible, i impulsar la incorporació d'aliments de proximitat, de temporada i de producció ecològica, en l'àmbit de la restauració col·lectiva pública de l'Administració de la Generalitat.

2. Així mateix es regula la instal·lació i funcionament de les màquines de venda d'aliments i begudes en establiments i centres públics de la Generalitat.



Article 2. Àmbit d'aplicació

1. El que disposa aquest decret és d'aplicació als centres i establiments de caràcter educatiu, sanitari i de serveis socials de titularitat de l'Administració de la Generalitat.

2. També serà aplicable a altres centres i establiments de titularitat de la Generalitat que compten amb serveis de restauració col-lectiva o venda d'aliments i begudes.



Article 3. Definicions

Als efectes d'aquest decret seran aplicables les definicions previstes en la legislació europea, nacional i autonòmica en matèria de seguretat alimentària, alimentació saludable, producció ecològica i venda de proximitat.





CAPÍTOL II

Venda i servei d'aliments i begudes



Article 4. Màquines expenedores d'aliments i begudes

1. En els centres i establiments assenyalats en l'article 2 només es permetrà la ubicació, instal·lació i funcionament de màquines expenedores d'aliments i begudes que continguen únicament alguns dels següents tipus de productes envasats:

a) Aigua envasada.

b) Llet desnatada o semidesnatada.

c) Iogurts i altres llets fermentades, baixos en greix i sense sucre afegit.

d) Pans integrals

e) Fruita fresca.

f) Fruits secs no fregits i baixos en sal.

g) Refrescos sense sucre afegit.

h) Sucs de fruita.

i) Plats a base de vegetals frescos.

j) Sopes vegetals fredes

2. Es permetrà la incorporació d'altres productes envasats, sempre que complisquen els següents criteris nutricionals:

a) La porció envasada o comercialitzada no contindrà més de 200 kcal.

b) El 35 %, com a màxim, de les quilocalories procediran del greix, amb un màxim de 7,8 grams de greix per porció envasada.

c) El 10 %, com a màxim, de les quilocalories procediran de greixos saturats, amb un màxim de 2,2 grams de greix saturat per porció envasada. Aquest límit no s'aplicarà a la llet sencera, iogurts i altres llets fermentades ni als fruits secs sense greixos afegits.

d) No contindran àcids grassos trans, excepte els presents de forma natural en productes carnis i lactis.

e) El 30 %, com a màxim de les quilocalories procediran dels sucres totals. En la llet i productes lactis no es comptabilitzarà, a l'hora d'aplicar aquest límit, el sucre naturalment present en la llet (lactosa) que aproximadament correspon a 4,8 g/100ml.

f) Contindran un màxim de 0,5 grams de sal (0,2 grams de sodi).



3. Serà obligatori disposar, en el marc dels productes assenyalats en els apartats anteriors, de productes apropiats per a persones amb intolerància al gluten.

4. En les màquines expenedores de begudes calentes sempre existirà l'opció de regular el contingut de sucre.

5. Correspondrà a la direcció general amb competències en matèria de salut pública la verificació de la conformitat dels productes oferits en el marc del control oficial d'aliments.

6. Les màquines expenedores d'aliments i begudes instal·lades en els centres i establiments assenyalats en l'article 2 podran exhibir un distintiu de venda d'aliments saludables emès per la conselleria competent en matèria de salut pública.



Article 5. Altres modalitats de venda d'aliments i beguda

Els serveis de restauració col·lectiva i venda d'aliments i begudes ubicats en els centres educatius, sanitaris i de serveis socials, compliran els mateixos requisits per als aliments envasats que els exigits en l'article 4 d'aquest decret per a les màquines expenedores d'aliments i begudes.





CAPÍTOL III

Compra pública d'aliments



Article 6. Requisits

1. En la compra pública d'aliments i begudes, siga en l'àmbit educatiu, sanitari o de serveis socials, o en els centres o establiments que compten amb un menjador col·lectiu:

a) Es fomentarà la compra de fruites, verdures i hortalisses fresques, aliments de proximitat i de producció ecològica.

b) Es fomentarà la compra d'aliments saludables i sostenibles.

c) S'haurà de poder disposar d'aliments sense gluten que permeten elaborar menús adaptats a les necessitats de les persones amb malaltia celíaca.

2. Allò que s'ha assenyalat en el punt anterior serà aplicable no sols a la compra directa per l'Administració, sinó també a la realitzada a través de les persones o empreses adjudicatàries de serveis de restauració col·lectiva vinculats amb les administracions públiques.



Article 7. Concursos públics

1. En l'objecte del contracte del concurs públic s'assenyalarà que es tracta de la contractació d'un servei de restauració prestat d'acord amb criteris de seguretat alimentària, i alimentació saludable i sostenible.



2. En els plecs de condicions dels concursos públics per a l'adquisició d'aliments o per a l'adjudicació de la gestió de serveis de restauració col·lectiva, s'inclouran clàusules específiques que garantisquen allò que s'ha assenyalat en l'article 6.

3. Els plecs esmentats contindran especificacions tècniques i criteris d'adjudicació relacionats amb l'alimentació saludable i sostenible en els que es podran establir nivells de compliment obligatori i altres de complementaris més ambiciosos. En tot cas, el seu compliment haurà de ser verificat per l'autoritat contractant.

4. En els plecs s'establiran, com a criteris de compliment obligatori mínim, que l'empresa adjudicatària s'abastisca de:

a) Almenys d'un 40 % de fruites i hortalisses fresques de temporada a la Comunitat Valenciana.

b) Productes ecològics en un percentatge de com a mínim un 3 % del total de les compres.

c) Aliments que permeten elaborar menús adaptats a les necessitats de les persones amb malaltia celíaca.





CAPÍTOL IV

Foment de la dieta mediterrània en els àmbits

de la restauració col·lectiva pública



Article 8. Menús saludables

1. Els serveis de restauració col·lectiva dependents de l'Administració de la Generalitat garantiran una oferta de menús saludables.

2. Els menús saludables tindran com a base la «dieta mediterrània».

3. La conselleria amb competències en matèria de salut pública elaborarà una guia que puga servir de base per a l'elaboració de menús saludables en l'àmbit de la restauració col·lectiva, basats en la dieta mediterrània.



Article 9. Vigilància

La conselleria amb competències en matèria de salut pública vigilarà la qualitat nutricional dels menús de la restauració col·lectiva pública i fomentarà l'existència d'una oferta de menús saludables.





DISPOSICIÓ ADDICIONAL



Única. Incidència pressupostària

1. L'aplicació i desplegament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa de la Generalitat i, en tot cas, haurà de ser atesa amb els seus mitjans personals i materials.

2. En la fixació del preu diari del servei de menjador escolar per la conselleria competent en matèria d'educació, es tindran presents les exigències d'aquest decret en matèria d'aliments ecològics, de proximitat i temporada.





DISPOSICIONS TRANSITÒRIES



Primera. Aplicació

1. El contingut de les màquines de venda d'aliments i begudes regulades per aquest decret s'haurà d'adaptar al que s'hi estableix, en un termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta norma.

2. Les màquines expenedores d'aliments i begudes ja instal·lades a l'entrada en vigor del present decret, i que tinguen títols vigents d'ocupació temporal del domini públic que implique la possibilitat de venda d'altres aliments diferents dels assenyalats en l'article 4, podran seguir contenint-los fins al venciment del títol.



Segona. Revisió

Els percentatges establits en l'article 7 d'aquesta disposició seran revisats a l'alça periòdicament mitjançant resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de salut pública, que es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.





DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA



Única. Derogació normativa

Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que s'oposen al que disposa aquest decret.





DISPOSICIÓ FINAL



Única. Entrada en vigor

Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



València, 15 de juny de 2018



El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER



La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública,

ANA BARCELÓ CHICO