Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Cultura
  Descriptors:
  	Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni , monografies
  	Descriptors toponímics: Sagunt

DECRET 105/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es declara bé d'interés cultural la Vil·la Romana de Ponera a Sagunt. [2018/7669]

Preàmbul



L'article 49.1.5é de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de «patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic arqueològic i científic, sense perjudici del que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola». L'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, disposa que la declaració d'un bé d'interés cultural es farà mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjudici de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, reserva a l'Administració General de l'Estat.

Mitjançant la Resolució de data 25 de setembre de 2017 (DOGV 11.10.2017), de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració de bé d'interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica, a favor de la Vil·la Romana de Ponera, en el terme municipal de Sagunt (València), i es va delimitar aquesta, es van determinar els seus valors i es van descriure els immobles que en constitueixen referents caracteritzadors; igualment es va articular la corresponent normativa protectora i l'expedient incoat es va sotmetre al tràmit d'informació pública.

S'han complit tots els tràmits legalment preceptius d'acord amb les disposicions vigents.

Consta en l'expedient l'informe favorable a la declaració de bé d'interés cultural del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de la Universitat de València - Estudi General, que han donat la seua conformitat a la proposta declarativa que se'ls ha elevat, de conformitat amb el que estableix l'article 27.5 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.



Així mateix s'han obtingut de les conselleries afectades els informes exigits per l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, les quals no han formulat cap al·legació.



En virtut del que s'ha exposat, i d'acord amb el que estableixen l'article 26.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, i l'article 33 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, conforme el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, a proposta de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió del 27 de juliol de 2018,





DECRETE



Article 1. Objecte

Aquest decret té per objecte declarar bé d'interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica, la Vil·la Romana de Ponera, en el terme municipal de Sagunt (València), de conformitat amb el que s'estableix en la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, determinar els valors excepcionals que justifiquen la seua declaració com a bé d'interés cultural, segons la descripció que contenen els annexos I, II i III d'aquest decret, delimitar la vil·la i el seu entorn i establir-ne el corresponent règim de protecció.



Article 2. Règim de la zona arqueològica

El jaciment arqueològic de la Vil·la Romana de Ponera, en el terme municipal de Sagunt (València), és un bé d'interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica, i es regirà segons el que es disposa per als béns immobles d'interés cultural de naturalesa arqueològica la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, en les seccions primera i segona, del capítol III, del títol II. Qualsevol actuació que incidisca sobre aquest estarà subjecta a la prèvia i preceptiva autorització de la direcció general competent en matèria de cultura i patrimoni, amb caràcter previ a la seua realització i a l'atorgament de llicència municipal si escau, quan aquesta siga preceptiva, sense perjudici, a més, de l'íntegra aplicació a l'àmbit delimitat del règim que per a la protecció del patrimoni arqueològic estableix el títol III de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.



Article 3. Règim d'intervenció en l'entorn

Tota actuació, siga d'índole arqueològica, paleontològica o de qualsevol altre tipus, que incidisca en l'entorn haurà de ser autoritzada expressament per la conselleria competent en matèria de cultura. Serà il·lícita tota actuació arqueològica o paleontològica que es realitze sense la corresponent autorització, o sense subjecció als termes d'aquesta, així com les obres de remoció de terra, de demolició o qualssevol altres realitzades que no disposen de la prèvia i preceptiva autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, sense perjudici, a més, de les autoritzacions sectorials que si escau siguen pertinents.



Article 4. Usos permesos

Els usos permesos seran tots aquells històricament associats al lloc: agropecuaris i forestals, a més dels que siguen compatibles amb la investigació, la posada en valor, el gaudi del bé i contribuïsquen a la consecució d'aquestes finalitats. L'autorització particularitzada d'ús serà regida pel que es disposa en l'article 18 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.



Article 5. Preservació del paisatge històric, arqueològic i dels béns que el conformen

A fi de preservar el paisatge històric de la zona arqueològica i la integritat dels jaciments arqueològics:

1. No s'autoritzarà cap edificació nova, siga quin siga el seu ús, excepte aquelles edificacions vinculades a la protecció o divulgació del jaciment.

2. Seran autoritzables en l'àmbit protegit aquelles xicotetes edificacions de caràcter auxiliar de les labors agrícoles de dimensions dos metres per dos metres o d'usos compatibles amb la posada en valor de la zona arqueològica.

3. Es podran situar capçals de reg per degoteig sempre que no sobrepassen les següents dimensions exteriors: dos metres quadrats en planta per un metre i mig en altura. El seu acabat exterior haurà d'adequar-se a l'ambient rústic on se situa, i requerirà autorització de la conselleria competent en matèria d'agricultura a més de la conselleria competent en patrimoni cultural.

4. Els edificis existents no podran augmentar el seu volum edificat. El seu acabat exterior haurà d'atindre's a l'ambient rústic en el qual estan situats. Tot això sense perjudici de l'aplicació de l'article 21 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià a aquests immobles.

5. Queden expressament prohibits, com a regla general, l'abocament de residus i els moviments de terres i excavacions amb incidència paisatgística, excepte aquells moviments que siguen necessaris per a l'estudi i conservació del jaciment. Així mateix es prohibeixen les senyalitzacions de tipus publicitari.

6. Totes les intervencions sobre els immobles existents en l'entorn han de contemplar les cauteles arqueològiques previstes en l'article 62 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià. En qualsevol cas, les actuacions arqueològiques hauran de ser autoritzades per la conselleria competent en matèria de cultura, d'acord amb l'article 60 de la mateixa llei.



Article 6. Patrimoni arqueològic

Per a la realització d'intervencions arqueològiques en el jaciment declarat bé d'interés cultural es presentarà un pla director que contindrà: descripció detallada dels objectius del pla, fases d'execució i durada de cadascuna d'aquestes, així com una proposta d'àrea de reserva arqueològica del jaciment, segons el que es disposa en l'article 66 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, llevat que justifique l'excepcional interés de l'actuació que es propose o s'acredite la seua necessària i urgent realització per a preservar els seus valors.





DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Inscripció en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià

Aquesta declaració de bé d'interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica de la Vil·la Romana de Ponera, en el terme municipal de Sagunt (València) s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i en el Registre General de Béns d'Interés Cultural, dependent de l'Administració General de l'Estat.



Segona. Incidència pressupostària

La implementació i el desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i en tot cas haurà de ser atesa amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.





DISPOSICIONS FINALS



Primera. Entrada en vigor

Aquest decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l'endemà de ser publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



Segona. Pla especial de protecció de l'entorn

D'acord amb el que es disposa en l'article 34.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, el pla especial de protecció de l'entorn del bé haurà d'aprovar-se en el termini d'un any des de la publicació d'aquesta declaració.



València, 27 de juliol de 2018



El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER



El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport,

VICENT MARZÀ IBÁÑEZ





ANNEX I



Delimitació literal de la zona arqueològica del jaciment Vil·la Romana de Ponera, a Sagunt (València), descripció de les seues parts integrants o consubstancials i valors patrimonials que justifiquen la declaració



1. Denominació principal: Vil·la Romana de Ponera.

2. Localització

Província: València

Comarca: Camp de Morvedre

Municipi: Sagunt

3. Delimitació literal del jaciment

El jaciment arqueològic es troba inclòs en la carta arqueològica de la Comunitat Valenciana. Inventariat i inclòs en els estudis previs realitzats l'any 2005 per a l'actualització del catàleg de béns i espais protegits del terme municipal de Sagunt (València), com a àrea de vigilància arqueològica.

3.1. Coordenades

Sentit horari. Fus: 30 ETRS 89

UTMe: 731738

UTMn: 4396178

Altura: 72 m s. n. m.

El jaciment s'estén entre els següents punts:



Coordenades

Punt X Y

1 731713 4396186

2 731729 4396152

3 731792 4396182

4 731780 4396212

3.2. Referències cadastrals:

Polígon 48. Terme municipal de Sagunt (València):

– Parcel·la 376 Referència cadastral: 46222A048003760000JS

– Parcel·la 10 Referència cadastral: 46222A048000100000JT

– Parcel·la 11 Referència cadastral: 46222A048001100000JF

– Séquia (part) Referència cadastral: 9037



4. Justificació de la delimitació del jaciment arqueològic declarat zona arqueològica

Entre les parcel·les 376 i 11 (polígon 48) se situa la pars urbana d'una vil·la d'important entitat. En la parcel·la 10 (polígon 48) les estructures arqueològiques es troben més arrasades i desmuntades per les labors agrícoles, i romanen conservades les restes que ocupaven la línia divisòria entre parcel·les, com a límit i contenció de terres, així com alguna estructura de mamposteria aïllada en pitjor estat de conservació.

L'espai excavat de la Vil·la Romana de Ponera disposa d'elements constructius que conformen un conjunt edilici de grans dimensions, construït en una zona geogràfica òptima i amb diversos elements que coincideixen amb els requisits que els tractadistes i agrònoms llatins plantejaven com a indispensables per a l'edificació d'una vil·la, tant en l'aspecte residencial com en el funcional. Primerament era imprescindible la fertilitat del fundus, i per a la residència del propietari calia buscar un lloc que reunira certes característiques de salubritat, orientació, proximitat a l'aigua, etc.; tal com succeeix en la Vil·la Romana de Ponera. Concretament es podria vincular a les villae que tenen caràcter disseminat.

L'emplaçament del conjunt edilici pot correspondre a diferents factors entre els quals destaquen l'escassa distància del municipium de Saguntum (1,2 km) comunicat amb aquest per diversos camins (el camí Vell de Terol, que en època romana comunicava Saguntum amb l'interior d'Aragó i que es localitza a 1 km a l'E del jaciment). La seua ubicació, als peus de la muntanya de Ponera, protegia dels vents freds del N, i així es constata que les estances principals de la vil·la s'orienten a l'E, més elevades, captant els vents frescos de llevant. I es troba pròxima al riu Palància i delimitada al nord i al sud per sengles ramals de la séquia Major de Sagunt (que possiblement fossilitza l'antic aqüeducte romà) assegurant l'accés als recursos hídrics.



El material arqueològic recuperat en les excavacions es compon de gran quantitat de material constructiu, fragments de columnes, molins de mà, contrapesos de torcularium, estucs, tessel·les monocromes i de pasta vítria, pigments, ceràmica d'època ibèrica, fragments ceràmics de filiació romana, ceràmica d'època medieval islàmica, ceràmica d'època moderna contemporània, material metàl·lic, vidre, fragments de marbre de diverses tonalitats i morfologies, objectes d'os treballat, restes òssies faunístiques, malacofauna, etc.

La construcció edilícia perdura en un espai de temps prolongat, testificat per la presència de materials d'àmplia cronologia, així com per la reorganització espacial dins de la mateixa vil·la, amb una última fase d'ocupació que es pot situar entre els segles III-V d. de C.



Als voltants del jaciment i del seu entorn es troben restes ceràmiques de diferents èpoques, des de la ibèrica fins a la contemporània.



5. Descripció del jaciment declarat, de les parts integrants o consubstancials i determinació dels seus valors

5.1. Parts integrants

En conjunt en la Vil·la Romana de Ponera es documenten estructures que conformen la pars urbana d'una vil·la, composta per un gran atri, diverses estances i zones de proveïment i distribució d'aigua.



a) Gran atri

L'estructura interna (que sembla ser simètrica) de la pars urbana es distribueix a partir d'un pati central (atrium) de grans dimensions (10 x 7,50 m), entorn del qual s'obrin diverses estances (cubiculae), presenta un paviment d'opus signinum en tonalitat blanca amb tessel·les negres que formen agrupacions de dues en dues, alternant horitzontals i verticals. El sistema de coberta o impluvium està compost per dues línies enfrontades de 4 columnes exemptes als costats est i oest (atrium corinthum) que sostenia la coberta impluviada (impluviatum).



b) Estances

Al nord es troba una gran estança identificada com el tablinium o triclinium, són carreus de calcària blavosa de Sagunt i cudols, conformen un aparell de carreuó, coberta de panells pictòrics dels quals queden restes residuals. El paviment de l'estança (panell musivari) es troba realitzada en opus signimum de tonalitat vermellosa amb una composició de meandres d'esvàstiques en forma de doble T i un emblema central, tot realitzat en tessel·les blanques.

Les restants sis estances (cubiculae) localitzades entorn del pati central presenten una disposició simètrica entre si, amb diferents tipologies (rectangulars i/o quadrades), amb murs de tancament de pedra redona de gran format, escalabornada i cara vista, a manera d'aparell de carreus de quasi un metre d'alt, sobre els quals es disposarien sòcols de tapial. Tot el conjunt es trobaria revocat de morter; s'aprecien restes de pintures murals.

Dues de les estances presenten llindes d'accés en marbre amb portes de dues fulles i paviments d'opus de diversa tipologia, composicions i tonalitats.

En el sector sud-oest es disposen altres cinc estances la funcionalitat de les quals és desconeguda. S'han localitzat pintures murals en una d'aquestes.

Al sud-oest del pati (atrium) sembla localitzar-se l'accés a l'habitatge, compost per un possible corredor (fauces), flanquejat per una sèrie d'habitacions. En una de les quals es conserven restes de pintures murals en tonalitat blanca i paviment d'opus signinum roig amb tessel·les blanques.

c) Zones de proveïment i distribució d'aigua.

Fora de la zona habitacional en el sector sud-oest, es documenta el sistema de proveïment i distribució d'aigua, compost per diverses canalitzacions i desguassos de diferent morfologia, que semblen provindre d'una de les derivacions de la séquia Major de Sagunt, i que es prolongaria fins a arribar a una cisterna.

5.2. Determinació dels seus valors

En la vil·la de Ponera conflueixen diversos aspectes que li confereixen singularitat al conjunt, i és una de les villae més importants de la Comunitat Valenciana, i tal vegada del panorama peninsular, avalat per la seua entitat arquitectònica i per la presència de materials de rellevant interés. Entre els aspectes que confereixen a la Vil·la Romana de Ponera aquesta especial significació destaquen:

La seua primerenca data de construcció al voltant del canvi d'era (50 a. de C., 50 d. de C.) que no presenta cap paral·lel en la zona de Sagunt i escassos en la Comunitat Valenciana.

El programa decoratiu present en les restes documentades, així com el bon estat de conservació dels paviments. Les estances principals conserven in situ paviments musivaris amb dibuixos de tessel·les blanques combinades amb negres en alguns casos, sobre opus signinum de tonalitat vermellosa o tessel·les negres sobre opus signinum de tonalitat blanca, que formen diferents motius. Destaca en la zona central de l'atri, un element decoratiu a partir de la combinació d'opus tesellatum i opus sectile en el punt en el qual havia de situar-se l'impluvium, atribuït a una possible fase constructiva posterior en la qual l'impluvium es converteix en font ornamental. Encara que els paviments que cobrien els sòls de la vil·la tenen paral·lels peninsulars i extrapeninsulars, les composicions musivàries en els paviments presenten algunes combinacions diferents que poden relacionar-se amb la presència de gens itàlica i altres paviments poden relacionar-se amb còpies locals. Alguns d'aquests mosaics sorgeixen en ciutats de ràpida romanització, i el de la vil·la romana de Ponera podria ser un dels sòls més antics de la península. Així mateix en algunes estances es conserven, també in situ, restes de les pintures parietals que decorarien les estances. Els murs d'algunes estances es troben semiencastats en el nivell geològic, cosa que no és molt freqüent en la península.



És una vil·la de grans dimensions per a la qual, tant els materials arqueològics com la tipologia constructiva i decorativa, juntament amb la seua possible vinculació amb la xarxa cadastral romana, apunten una data de construcció al voltant del canvi d'era (2a meitat del segle I a. de C., 1a meitat del segle I d. de C.), convertint-se en un important testimoniatge de la primerenca romanització de la ciutat de Saguntum.

Es tractaria d'una vil·la d'atri corinti de grans dimensions amb un impluvium central al voltant del qual es distribuïen les diferents estances (16) amb una disposició simètrica. Encara que en evident relació amb les cases d'atri de tradició itàlica, no encaixa totalment amb cap tipologia tancada de vil·la. Possiblement es tracta d'una vil·la de pla disseminat amb característiques molt peculiars a causa del seu emplaçament, distribuïda en diferents nivells constructius en direcció al riu Palància, així com a l'est i a l'oest. La pars rustica, es trobaria a l'oest i la fructuària, destinada al magatzematge de la producció, estaria vinculada amb un sistema de canalitzacions i distribució d'aigua per a realitzar les labors agropecuàries.

5.3. Cronologia

Arran de les tècniques constructives, el programa decoratiu i alguns materials concrets podríem fixar la seua construcció durant l'etapa de transició entre la República i l'Alt Imperi (50 a. de C., 50 d. de C.). Encara que es constata de la presència de materials més antics en el jaciment (ceràmica ibèrica i campaniana) la cronologia de la qual es retrotrau fins als segles IV-II a. de C. Sembla que presenta una dilatada ocupació en el temps, ja que la fase d'amortització s'estableix entorn dels segles IV-V d. de C., es documenten també algunes restes de materials d'època medieval islàmica de manera residual.





ANNEX II



Delimitació literal de l'entorn de protecció de la zona arqueològica del jaciment Vil·la Romana de Ponera i dels béns patrimonials que se situen en aquest entorn que es relacionen i identifiquen a efectes tutelars



A) Justificació de la delimitació proposada

L'entorn de protecció del bé d'interés cultural queda definit tan literal com gràficament en els annexos que formen part d'aquest decret. La documentació complementària consta en l'expedient. Els criteris emprats per a establir l'entorn de protecció es basen en la legislació vigent en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, en relació a l'establiment d'entorns mínims de protecció per a immobles situats en àmbits no urbans d'un espai comprés en una distància de 200 metres, a comptar des del contorn extern del bé o dels seus hipotètics vestigis, d'acord amb els criteris següents:

– Topogràfics i paisatgístics, amb la inclusió de les terres, sèquies i camins circumdants necessaris per a l'explotació agropecuària i pertanyents a una àmplia zona del regadiu històric al voltant de la séquia Major de Morvedre i el seu sistema de distribució d'aigües.

– Arqueològics: l'àmbit comprén la mateixa zona excavada, el jaciment i les àrees confrontants susceptibles de noves troballes relacionades amb la vil·la romana, així com el jaciment del molí de les Pintes i una possible terrisseria ibèrica.

– Administratius: delimitació d'un polígon irregular que forma l'entorn del jaciment arqueològic de la Vil·la Romana de Ponera i que transcorre per alguns límits de parcel·les, camins, sèquies i accidents naturals que faciliten la seua definició:

Comprén, del polígon 1 del terme municipal de Sagunt (València) les parcel·les 42, 103, 119 i 326; del polígon 48 del mateix terme municipal les parcel·les 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10 (jaciment), 11 (jaciment), 12 (part), 13, 14, 15, 16, 17, 19, 113, 109, 114, 115, 117, 118, 119, 120, 121, 122, 124, 125, 126, 127, 128, 129, 130, 131, 132, 135, 227 (part), 230, 231, 232, 233, 234, 235, 236, 238, 239, 240, 245, 246, 325, 326, 375, 376 (jaciment) i 378. Inclou també alguns camins rurals i séquies de distribució de reg per a l'explotació agropecuària i els seus cultius: 9003, 9012, 9013, 9014, 9035 (en la divisòria cadastral entre els termes municipals de Sagunt i Petrés), 9036, 9037, 9095.



B) Delimitació literal de l'entorn de protecció

Origen punt A1: X-731531 Y-4396097 (Fus: 30 ETRS 89). Intersecció de les parcel·les 1, 2 i 325 (polígon 48) i la séquia Major de Sagunt, braçal séquia de Montíber (o de Ponera) del terme municipal de Sagunt (València).

Línia delimitadora. Sentit horari.

Punts:



Punt X Y

A 1 731531 4396097

2 731510 4396135

3 731477 4396312

4 731823 4396465

5 731947 4396223

6 731730 4395932

7 731647 4395897

8 731608 4395981

9 731531 4395971

10 731495 4396083



Polígons

Parcel·les. Referències cadastrals



Polígon 1

Parcel·les Referències cadastrals

42 46222A001000420000JO

103 46222A001001030000JM

119 46222A001001190000JW

326 46222A001003260000JM



Polígon 48

Parcel·les Referències cadastrals

2 46222A048000020000JY

3 46222A048000030000JG

4 46222A048000040000JQ

6 46222A048000060000JL

8 46222A048000080000JF

9 46222A048000090000JM

12 46222A048000120000JM

13 46222A048000130000JO

14 46222A048000140000JK

15 46222A048000150000JR

16 46222A048000160000JD

17 46222A048000170000JX

19 46222A048000190000JJ

109 46222A048001090000JI

113 46222A048001130000JD

114 46222A048001140000JX

115 46222A048001150000JI

117 46222A048001170000JE

118 46222A048001180000JS

119 46222A048001190000JZ

120 46222A048001200000JE

121 46222A048001210000JS

122 46222A048001220000JZ

124 46222A048001240000JH

125 46222A048001250000JW

126 46222A048001260000JA

127 46222A048001270000JB

128 46222A048001280000JY

129 46222A048001290000JG

130 46222A048001300000JB

131 46222A048001310000JY

132 46222A048001320000JG

135 46222A048001350000JL

227 46222A048002270000JQ

230 46222A048002300000JQ

231 46222A048002310000JP

232 46222A048002320000JL

233 46222A048002330000JT

234 46222A048002340000JF

235 46222A048002350000JM

236 46222A048002360000JO

238 46222A048002380000JR

239 46222A048002390000JD

240 46222A048002400000JK

245 46222A048002450000JJ

246 46222A048002460000JE

325 46222A048003250000JP

326 46222A048003260000JL

375 46222A048003750000JE

378 46222A048003780000JU



Es delimita un polígon irregular format per l'entorn del jaciment arqueològic de la Vil·la Romana de Ponera que s'inicia en el punt A (1) situat en la intersecció de les parcel·les 1, 2 i 325 (polígon 48) i la séquia de Montíber (ramal de la séquia Major de Sagunt). Des d'aquest punt la línia es dirigeix en direcció cap al nord-oest travessant la carretera CV-324 d'accés a Petrés pel punt 2. Segueix per línia de delimitació cadastral dels termes municipals de Sagunt i Petrés vorejant la parcel·la 326 (polígon 1) fins al punt 3, situat en la intersecció de la parcel·la 326 (polígon 48) amb la parcel·la 42 (polígon 1). Es dirigeix en direcció cap a l'est per la intersecció de la parcel·la 42 (polígon 1) i les parcel·les 326, 103, 119 (polígon 48) i part de la parcel·la 109 (polígon 1) fins al punt 4. En direcció cap al sud-est divideix la parcel·la 109 (polígon 1) i torna a travessar la carretera CV-324 d'accés a Petrés per la intersecció entre les parcel·les 12 (que la divideix) i la 17 amb la 18 (polígon 48). Continua per les fites de les parcel·les 17, 378, 16, 19 i 135 amb les 18 i 20 (polígon 48) pel camí rural d'accés a les propietats fins al punt 5, en la vora amb l'autopista del Mediterrani AP-7. A partir d'ací es dirigeix per la carretera que discorre paral·lela a la línia delimitadora d'aquesta amb l'autovia del Mediterrani en direcció cap al sud-oest fins a arribar a la intersecció d'aquesta carretera amb la parcel·la 236 (polígon 48) i la parcel·la 301 (polígon 48) punt 6, continuant en direcció cap a l'oest per les fites de les parcel·les 232, 230 i 227 fins al punt 7, seguint el camí dels Molins paral·lel a la séquia Major de Sagunt. Per les fites de les parcel·les 227 (que la divideix), 109 i 111 (polígon 48) es dirigeix en direcció cap al nord-oest fins al punt 8 en la intersecció de les parcel·les 113 i 227 (polígon 48). La línia prossegueix en direcció cap a l'oest vorejant la parcel·la 113 fins al punt 9 en la intersecció d'aquesta parcel·la amb la línia cadastral divisòria entre els dos termes municipals, per a posteriorment dirigir-se cap al nord-oest, seguint la línia de delimitació cadastral dels termes municipals fins al punt 10, confluència amb les parcel·les 2, 1 i la séquia de Montíber (Polígon 48) seguint en direcció cap al nord-est concloent en el punt A (1), origen del polígon.





C) Béns patrimonials situats a l'entorn de protecció. Patrimoni arqueològic

Dins de l'àrea de vigilància arqueològica del catàleg de béns i espais protegits del terme municipal de Sagunt (València), i concretament dins de l'entorn de protecció es localitzarien dos béns culturals de valor arqueològic:

C.1. El molí de les Pintes

Es tracta d'una estructura arquitectònica construcció hidràulica –molí– sense datar, que, al costat d'altres molins i sèquies de la zona conformen una àmplia xarxa hidràulica utilitzada durant un ampli període cronològic. Apareix ja esmentat en la cartografia del segle XIX. No s'ha practicat el seu estudi arqueològic en profunditat; sembla presentar materials medievals i altres reutilitzats d'època romana. Es localitza en la intersecció de les parcel·les 13, 14 i 15 del polígon 48.

Fus: 30 ETRS 89

UTMe: 731829

UTMn: 4396227

C.2. Terrisseria ibèrica del molí de les Pintes. Jaciment arqueològic que la bibliografia denomina forn ibèric de Ponera o terrisseria ibèrica del molí de les Pintes.

Es localitzaria a l'oest de la població de Sagunt, al sud de la muntanya Ponera. El llit del riu Palància discorreria al sud d'aquest. Altura aproximada: 65 m s. n. m.