Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Cultura
  Descriptors:
  	Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni
  	Descriptors toponímics: Guadassuar

DECRET 121/2018, de 3 d'agost, del Consell, pel qual es declaren bé d'interés cultural les Danses de Guadassuar.

[2018/8128]

L'article 49.1.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià disposa que la declaració d'un bé d'interés cultural s'ha de fer mitjaçant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjudici de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, reserva a l'Administració General de l'Estat.

Així mateix, la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, en l'article 45 disposa que han de ser declarats béns d'interés cultural les activitats, coneixements, els usos i les tècniques que constituïxen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i el gènere de vida tradicionals del poble valencià. Igualment, poden ser declarats béns d'interés cultural els béns immaterials que són expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.

Mitjançant Resolució de 2 de maig de 2018, de la Conselleria de Educació, Investigació, Cultura i Esport, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració com a bé d'interés cultural immaterial a favor de les Danses de Guadassuar.

En la tramitació de l'expedient s'ha concedit tràmit d'audiència a l'Ajuntament de Guadassuar i a l'Associació Amics de les Danses de Guadassuar.

En compliment del que disposa l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, en l'expedient consten els informes favorables del Consell Valencià de Cultura, de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de la Universitat Catòlica de València i de la Universitat de València.

Per tot açò, complits els tràmits previstos a l'article 43 de la Llei 5/1983, del Consell, i als articles 26 i següents de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, a proposta del conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la seua reunió del dia 3 d'agost de 2018,





DECRETE



Primer. Objecte

Es declaren bé d'interés cultural immaterial les Danses de Guadassuar.



Segon. Descripció del bé i valors

La descripció del bé i els seus valors es fan constar en l'annex d'aquest decret.



Tercer. Mesures de protecció i salvaguarda

La protecció de les Danses de Guadassuar com a patrimoni cultural immaterial es concretarà en les mesures següents:

a) Realitzar labors d'identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics.

b) Incorporar testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació.

c) Vetlar pel normal desenvolupament i la pervivència d'aquesta manifestació cultural, així com tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures.



S'hauran de potenciar les condicions perquè la festa es mantinga viva, d'acord amb el que establisca la col·lectivitat que la protagonitza i li dóna sentit. La tasca de protecció i de salvaguarda es dirigirà fonamentalment cap a la divulgació i revaloració de tots els elements, les funcions i els significants que formen part d'ella, i dels seus valors patrimonials, perquè la comunitat s'identifique amb la festa i els seus valors, i, per tant, garantisca la seua continuïtat.

Qualsevol canvi que excedisca el normal desenvolupament dels elements que formen aquesta manifestació cultural haurà de comunicar-se a la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural, perquè, si és el cas, emeta l'autorització administrativa i la consegüent modificació de la present declaració.

Les accions de salvaguarda que es projecten hauran de tindre en compte, de manera molt especial els riscos de desvirtuació que podrien derivar-se del turisme massiu, així com la necessitat de valorar i protegir adequadament els oficis tradicionals associats a aquesta manifestació.



La gestió del bé l'ostentarà l'Associació Amics de les Danses de Guadassuar i l'Ajuntament de Guadassuar, els quals decidiran sobre aspectes materials i immaterials, així com el desenvolupament dels actes de la festivitat anual.





DISPOSICIONS ADICIONALS



Primera. Publicació i inscripció

Aquest decret es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado, i la declaració s'inscriurà en la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià; es comunicarà, així mateix, al Registre General de Béns d'Interés Cultural del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.



Segona. Incidència pressupostària

La implementació i el desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i en tot cas haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.



Tercera. Recursos

Contra aquest acte, que esgota la via administrativa, les persones interessades podran interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, a comptar des de l'endemà de la seua publicació, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que establixen els articles 10.1.a i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa dministrativa, o potestativament, recurs de reposició davant d'aquest mateix òrgan, en el termini d'un mes, computat en els termes esmentats, de conformitat amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, sense perjudici que els interessats puguen interposar qualsevol altre que estimen procedent.







DISPOSICIÓ FINAL



Única. Entrada en vigor

Aquest decret tindrà eficàcia l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



València, 3 d'agost de 2018



El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER



El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport,

VICENT MARZÀ IBÁÑEZ







ANNEX



1. Exposició de motius: les Danses de Guadassuar són una manifestació festiva que s'emmarca dins de les danses de carrer característiques de moltes comarques valencianes. Una sèrie de trets particulars i rellevants fan que siguen diferents a altres danses semblants.

1.1. Mai han deixat de celebrar-se, han conservat el fil, la continuïtat, adaptant-se en el temps a necessitats, modes, costums, etc. No són objecte de museu, són un fet viu, una celebració vigent que ha perdurat any rere any.

1.2. Són de participació oberta a tot el que ho desitja. No correspon a un grup de persones més o menys especialitzades que es preparen, que assagen per ballar-les en un determinat moment. Qualsevol habitant de Guadassuar pot decidir, fins al moment de l'inici, participar-hi, incorporant-se a les files sense més en el moment de començar.

1.3. La vestimenta usada no és més que una adaptació als temps. No es balla amb vestits folklòrics, sinó amb el primer que es troba. No es concep com unes carnestoltes en què les persones es disfressen, sinó com una vestimenta que es posen per a ballar.

1.4. Conserva una música pròpia interpretada per instruments de banda a l'uníson amb el sol acompanyament del ritme de la caixa.

1.5. Consta d'un ritual fix i invariable format pel Passacarrer, l'Eixida, el Cap de Dansa, la Dansà i el Danseret. El ritual marca totes les fases de la festa i és respectat.

1.6. No s'han fossilitzat. La seua vigència comporta la participació multitudinària i involucra la major part del poble de Guadassuar al llarg de sis dies en què se celebren, bé ballant un o diversos dies, com a músic, com a fester o festera, com a veí del carrer on se celebren, o simplement participant com a públic. En ser una festa intergeneracional i sentida com a pròpia conté un alt caràcter sociabilitzador.



1.7. Es balla el pas pla, acompanyat pel toc de les castanyoles seguint el ritme que marca la caixa i les diverses melodies de les sis estrofes o cobles de la dansa.

1.8. Per la reintroducció i recuperació en molts pobles, alguns d'ells veïns, de dansaes fa que les Danses de Guadassuar passen a formar part del conjunt, quan en realitat són diferents i són, sobretot, referència.





2. Dades sobre el bé objecte de la declaració

2.1. Denominació: les Danses de Guadassuar.

2.2. Localitat: Guadassuar (València).

2.3. Data de realització: última setmana completa del mes d'agost, de dilluns a dissabte a la nit, cada dia en un carrer diferent de la població.

2.4. Protagonistes: el poble de Guadassuar, com a balladors i balladores, músics, festers o veïnat.

2.5. Antecedents històrics: la festa de les Danses és una festa popular tradicional valenciana, que formava part del ritual festiu valencià i que ha anat desapareixent de la majoria dels nostres pobles a conseqüència de l'extinció de la societat agrària tradicional i la seua transformació en una societat urbana, fabril i de serveis. Actualment s'està produint una recuperació de les tradicionals danses valencianes en moltes comarques a partir de models conservats, com és el de Guadassuar. Aquesta festa sempre ha estat popular i no ha estat mai sufragada pel poder local, fet que explica la seua absència en les fonts escrites.



Aquesta dansà sempre ha estat associada a la festa de la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc formant part de la huitava per a tancar el cicle festiu de l'estiu, segons assenyala l'acta de la reunió de l'Ajuntament de 12 d'agost de 1742. Les danses formaven part d'aquestes festes, a les quals pel dia es corrien vaques i bous i a la nit ballaven, durant les nits caloroses d'agost. Organitzada per la mateixa gent de Guadassuar, ja foren majorals o majordoms, clavaris o veïns d'un carrer, era una festa que s'autofinançava ja que els mateixos participants pagaven els músics.

A Guadassuar es repeteix el relat oral que l'origen de les Danses es vincula amb la conquesta de la població per part de les tropes del rei Jaume I. Es diu que les donzelles musulmanes van rebre els soldats i el rei amb danses i altres festes. Aquesta llegenda amb aparença històrica, de caràcter popular i amb molta imaginació, és una explicació de la comunitat d'aquestes tradicions que les considera antigues i històriques de forma narrativa, amb un fort sentit d'orgull identitari.

Segons el cronista de Guadassuar, se sap que únicament s'han produït dues interrupcions en tota la seva història: la de l'any 1865, pel còlera, i els tres anys de la Guerra Civil espanyola de 1936-39. Fonts orals expliquen que l'any 1939, una vegada acabada la guerra, eren tantes les ganes que tenien de ballar les Danses que cada dia van ballar dues dansaes per recuperar els anys passats, és a dir, en lloc de fer una dansà de cap a cap del carrer, fent un descans i retornant a l'inici, van ballar d'una punta del carrer a l'altra i van tornar a l'origen i després, van repetir de nou, anar i tornar al punt d'origen.

De la dècada de 1930 són les primeres fotografies que es conserven de les Danses. En aquestes s'observa la diversitat del vestuari i que la música era d'un grup d'instruments de vent.

A finals de la dècada dels seixanta, fruit dels canvis socials, la festa experimenta un retrocés, recuperant-se de seguida i arribant al 1985 a la declaració de la Setmana de Danses com a festa d'interés turístic nacional. Tot això ha permès que s'haja conservat fins a l'actualitat en un estat de salut més que envejable.

2.6. Descripció del bé: les Danses de Guadassuar consten d'un ritual fix.

2.6.1. El Passacarrer: a les nou en punt de la nit, amb l'avís del coet, els festers i els músics ixen des de la plaça Major i es dirigeixen a l'inici del carrer on se celebrarà la Dansà, interpretant durant el trajecte la música del Passacarrer; després recorren el carrer de principi a fi. Solen fer una breu pausa en arribar al principi del carrer i una altra a la meitat, segons la longitud del carrer i la proximitat de la plaça. A continuació tots ells sopen junts, i veïns i part dels balladors sopen al mateix carrer de la dansà.

Posteriorment comença un nou passacarrer, però ara en sentit contrari, al qual assisteixen tots els participants actius de la festa: músics, festers, balladors i cap de dansa.

2.6.2. L'Eixida: a l'arribar a l'inici del carrer on tindran lloc tant l'Eixida com el Cap de Dansa, es toca a solo l'elegant i cerimoniosa melodia de l'eixida, la Xàquera de Guadassuar.

2.6.3. El Cap de Dansa: a continuació de l'Eixida tots els músics interpreten la breu melodia del Cap de Dansa, i la persona que ocupa el càrrec fa un parlament als balladors i balladores. Una vegada conclòs el parlament, els músics repeteixen la melodia. El passacarrer no pot continuar en cap cas a partir d'aquest moment.

2.6.4. La Dansà: la part central de la festa és la Dansà pròpiament dita. La Dansà es divideix en dues parts, cadascuna de les quals es desplaça en un sentit, amb una pausa d'uns minuts entre les dues parts. Aquesta fórmula permet al públic de banda i banda del carrer vore tant a dones com a homes. El moviment de la dansà és molt senzill i natural (el pas pla) i es repeteix constantment. Prenent el patró rítmic de la caixa i de les castanyoles, format per sis pulsacions musicals (3 + 3), podríem dir que en el segon pols (la part forta del compàs) el ballador alça el braç exterior, i en la tercera alça suaument la cama interior; en la cinquena i la sisena es fa el mateix, mentre que la primera i la quarta (les anacruses) serveixen per donar mitja volta. Aquesta mitja volta, sempre cap a dins, permet al ballador avançar un pas quan la donen en el sentit que transcorre la dansà, mentre que gira sobre si mateix i es queda en el mateix punt quan dóna la volta d'esquena. És a dir, que cada tres pulsacions es repeteix el mateix però cada vegada en un sentit. La fila de balladors i la de balladores no ha de mirar sempre cap al mateix lloc, sinó que mentre una mira cap a un extrem del carrer, l'altra ho fa al contrari.

Amb les castanyoles, el so de les quals no es deté en cap moment, els balladors i les balladores segueixen i reprodueixen el ritme de les caixes però simplificat, sense els redobles.

Els balladors es col·loquen en dues files paral·leles: elles sempre a la dreta i els homes a l'esquerra. Enmig van els músics i festers amb el seu garrot que avancen juntament amb els balladors durant tota la Dansà. Els xiquets es col·loquen davant: els festers els guien i els fan avançar, ja que molts encara no coordinen bé els moviments. La fila creix gradualment per ordre no massa estricte d'edat i estatura aproximada, fins als més adults, i tanquen la Dansà, les festeres.

2.6.5. El Danseret: denominat també ball trencat, és un pasdoble del qual no coneixem més dades, s'interpreta sorprenentment sense cap acompanyament, és a dir, de manera monòdica com la resta de la música, i amb la caixa com a únic instrument de percussió. Les parelles solen ballar-lo com a tal, agafades per parelles. El final de la melodia accelera de la mateixa manera que el Fandanguet que va substituir i del qual es conserva la música.

2.7. La música: intervenen tota classe d'instruments de vent de banda, a excepció de la tuba, a més de les caixes, que marquen el ritme. En l'Eixida, sona l'oboè o clarinet sol acompanyat per una caixa sense bordons; també al Cap de Dansa la caixa sona sense aquests.

Tots els instruments toquen a l'uníson les melodies, amb alguna segona veu paral·lela en certs moments del Passacarrer i l'última estrofa de la Dansà. L'únic acord complet, i amb calderó, es produeix al final de cadascuna de les dues parts de la dansà, les quals acaben sempre en la sisena estrofa; en les altres ocasions aquesta estrofa mai s'interpreta amb l'acord complet, només amb una tercera.

Durant la Dansà les caixes no paren el ritme, i els instruments van tocant estrofes o cobles en l'ordre corresponent, amb pauses entre aquestes, i les repeteixen mentre hi ha balladors, finalitzant les dues parts de la dansà amb la sisena estrofa com és preceptiu. Al Passacarrer la música va enllaçada, i l'única pausa es produeix quan deixen de caminar els participants, bé a l'inici del carrer o bé a meitat. En el cas de l'Eixida, la música es toca diverses vegades enllaçant la melodia, i l'oboè o clarinet cessa en comptades ocasions. El Danseret únicament es toca una vegada, mentre que la melodia del Cap de Dansa s'interpreta un vegada abans i una altra després del parlament.

2.8. Els participants: una de les peculiaritats més notables de les Danses de Guadassuar és el seu caràcter participatiu, espontani i popular, i obert a tothom: quasi tot el poble hi intervé un dia o un altre, bé siga ballant, confeccionant vestits o buscant i deixant complements, com a músic, com a fester... o simplement en qualitat de públic.



Per ser ballador n'hi ha prou amb reproduir els moviments corresponents i deixar-se portar per la música. De fet, els veïns poden reconèixer els que no són de Guadassuar per la seua forma de marcar els passos i moviments. Es pot participar en parella o en grup de parelles, i ballar un, diversos o tots els dies.

Hi ha balladors de totes les edats: des de xiquets que quasi acaben d'aprendre a caminar fins a gent d'avançada edat.

En moltes ocasions, alguns grups o balladors només ballen una de les dos parts de la Dansà: la primera (sobretot els més xicotets) o la segona (els que s'animen a ballar moments abans i improvisen el vestit), però el més freqüent és que els grups de joves queden d'una nit per a l'altra.

2.9. La indumentària: segons la tradició, cada dia de la setmana s'ha de portar un vestit diferent, ideat i confeccionat pels mateixos balladors i balladores, amb vestits molt simples i originals fets amb els materials més diversos (reciclats, paper...), a part de molts més que ballen les Danses com s'ha fet sempre, amb el primer que troben, perquè consideren més important la participació que el lluïment i conserven encara aquest esperit d'improvisació. Curiosament, a Guadassuar mai s'usa la paraula disfressa per referir-se a la vestimenta de la Dansà, sinó que s'anomena trage de danses.

Es pot portar qualsevol classe de vestits amb la condició que donen lluïment a la festa i no entorpisquen els moviments de la dansà. El més senzill, per al ballador, el mocador de seda al coll i per a les dones, el mantó i una flor al cap.

Des del pentinat al vestit, tot és original i personal, resultant després una plàstica combinació de dissenys variats. Cada nit de danses i durant la setmana que dura la festa s'ha de lluir una vestimenta diferent. L'estrenat el primer dia ja no serveix per al segon. El tràfec de les hores anteriors a la Dansà és enorme a cada casa, perquè en totes hi ha joves o xiquets que prendran part en el festeig.



Per tant, la vestimenta de la Dansà no és folklòrica o almenys no ha de ser-ho, com diu Vicent Torrent, que considera que aquesta opció és un costum que denota normalitat enfront de l'ús de la indumentària folklòrica que denota arcaisme, extemporaneïtat i tracta les danses com a coses pròpies de temps passats.



3. Definició de l'àmbit espacial i temporal: l'espai on es desenvolupa el ritual és el carrer i el temps l'última setmana sencera d'agost, sis dies per la nit. El carrer es transforma cada una d'aquestes nits amb l'únic ornament dels paperets de danses que formen un sostre sota el qual es porta a terme el ritual. Aquest espai sagrat no és envaït per ningú i és ocupat només pels actors de la festa.

Tal com s'indica en els documents de salvaguarda del patrimoni immaterial, les Danses de Guadassuar mai se celebren fora de l'espai ni del moment prescrit, ja que això suposa la pèrdua de tot el seu sentit.