Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Medi ambient
  Descriptors:
  	Temàtics: reserva natural, municipi , paratge natural
  	Descriptors toponímics: Llombai

DECRET 111/2010, de 30 de juliol, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat la Colaita, al terme municipal de Llombai. [2010/8973]

PREÀMBUL

L'enclavament de la Colaita alberga valors ecològics, paisatgístics i socioculturals que van justificar en el seu moment l'inici dels tràmits per a la declaració com a paratge natural municipal.

Aquests valors ja van motivar en el seu dia que la Colaita es trobe inclòs en el Lloc d'Importància Comunitària de la Serra de Martés i l'Ave, i de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus Serra de Martés-Mola de Cortes, espais protegits per les directives europees d'hàbitats i aus, respectivament, que integren la xarxa ecològica europea Natura 2000.

Geogràficament el paratge se situa en els primers contraforts de les serres del Cavalló i l'Ave, a la zona de transició entre la plana litoral valenciana i els primers massissos muntanyosos de directriu Ibèrica, travessats pel riu Xúquer, que transcorre encaixat en profunds canons des de les planes manxegues fins que s'obri pas cap a la costa.

El clima mediterrani, amb estius calorosos i precipitacions escasses i irregulars, el substrat calcari i els reiterats incendis tenen com a conseqüència que la formació vegetal predominant siga una màquia o garriga densa de coscolls (Quercus coccifera), margallons (Chamaerops humilis) i argelagues (Ulex parviflorus) amb peus dispersos de pi blanc (Pinus halepensis) i carrasca (Quercus ilex rotundifolia), als vessants més càlids i exposats, i una màquia formada per llentiscles (Pistacia lentiscus) i bruc (Erica multiflora) als vessants més frescos i humits. Les espècies arbòries més rellevants són el fleix de flor (Fraxinus ornus) i l'alborç (Arbutus unedo), encara que, sens dubte, la presència dels últims exemplars de roure valencià o roure de fulla petita (Quercus faginea) existents en el municipi li confereixen a aquest una major singularitat.

El gran valor botànic d'aquest espai ve referendat per la presència de dos hàbitats d'interés com són els matolls termomediterranis i preestèpics i les zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea amb presència d'endemismes iberollevantins com ara Aster willkommii, Verbascum fontqueri, Paronychia aretioides, Gensita valentina i Odontites viscosa sub. australis.

L'abundant fauna cinegètica que alberga l'ecosistema de matoll mediterrani, converteix aquest paratge en una de les principals àrees de caça per a nombroses espècies amenaçades entre les quals destaquen les àguiles de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) i reial (Aquila chrysaetos), el duc real (Bubo bubo), el teixó (Meles meles) o la fagina (Martes foina). Recentment s'ha detectat la presència d'exemplars de cabra salvatge (Capra pyrenaica), possiblement exemplars en dispersió procedents de la Reserva de la Mola de Cortes. Els matolls de bruc i coscoll representen l'hàbitat idoni per a la nidificació de nombroses espècies d'ocells com el rossinyol (Luscinia megarhynchos) o les busqueretes cuallarga (Sylvia undata) i de garriga (Sylvia cantillans), mentre que a les zones més obertes estan presents el cotoliu (Lullula arborea), la cogullada fosca (Galerida theklae) o el mimètic enganyapastors (Caprimulgus europaeus). Resulta d'especial rellevància la presència d'espècies de quiròpters en perill d'extinció com la rata penada mitjana de ferradura (Rhinolophus mehelyi) i la rata penada de peus grans (Myotis capaccinii) procedents de la colònia de cria de la pròxima cova de les Meravelles. Així mateix, rèptils com el fardatxo (Lacerta lepida) i les serps verda (Malpolon monspessulanus) i blanca (Elaphe scalaris) o l'invertebrat banyarriquer (Cerambyx cerdo) completen el variat repertori faunístic d'aquest enclavament.

Pel que fa als valors paisatgístics, l'abrupta orografia, amb relleus escarpats, en alternança amb extensos barrancs, i cims d'altures superiors als 500 m que s'erigeixen sobre el límit de la plana litoral permeten contemplar excepcionals panoràmiques i confereixen a aquest enclavament una gran singularitat.

Finalment, des del punt de vista dels usos i les activitats exercides per la població de l'entorn, el paratge té una gran potencialitat per a l'exercici d'activitats com el senderisme o la bicicleta de muntanya, a més d'albergar nombroses activitats d'investigació, educació ambiental i formació professional en matèria forestal.

Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament de Llombai, la Generalitat, per raó del que estableix l'article 49.1.10 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que estableix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.23.1 de la Constitució espanyola, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció dels valors naturals d'aquest espai.

Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada paratge natural municipal, que es regula posteriorment amb el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, figura que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.

Per això, en vista als valors naturals i de l'interés que presenta, atés l'interés de l'Ajuntament de Llombai, i havent-se complit en el procediment de declaració els tràmits necessaris per a la declaració del paratge natural municipal, previstos específicament en la Llei 11/1994 i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 30 de juliol de 2010,

DECRETE

Article 1. Objecte

1. Es declara paratge natural municipal l'espai denominat la Colaita, al terme municipal de Llombai, i s'hi estableix un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

2. En raó de l'interés botànic, ecològic, geomorfològic, paisatgístic i sociocultural del paratge natural municipal, i d'acord amb el que disposen la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'hi admet cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que motiven la declaració.

Article 2. Àmbit territorial

1. El Paratge Natural Municipal la Colaita, amb una superfície de 951,076 hectàrees, es localitza al terme municipal de Llombai, a la província de València. La delimitació descriptiva i gràfica d'aquest apareix en els annexos I i II d'aquest decret, respectivament.

2. En cas d'eventual discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, ha de prevaldre la primera d'aquestes.

Article 3. Administració, gestió i assessorament

1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Llombai.

2. La direcció general amb competència en espais naturals protegits ha de designar un tècnic dels serveis territorials de València de la conselleria que tinga les competències en matèria ambiental, el qual ha de prestar assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.

Article 4. Règim de protecció

Amb caràcter general, en l'àmbit del paratge natural municipal poden continuar efectuant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració que no impliquen deteriorament o regressió dels hàbitats naturals i dels sòls, d'acord amb les regulacions específiques i el que estableixen aquest decret i el corresponent Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal la Colaita, el document normatiu del qual s'adjunta en l'annex III d'aquest decret.

En l'àmbit del paratge natural municipal, les competències de les administracions públiques s'han d'exercir de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals del paratge natural municipal, i avaluar amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades a les proximitats de l'àmbit protegit.

Article 5. Pla especial de protecció

1. Per raó del que disposa l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, s'aprova el Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal la Colaita, al terme municipal de Llombai.

2. En l'annex III d'aquest decret s'inclou la part dispositiva del Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal la Colaita.

Article 6. Consell de participació del paratge natural municipal

1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal la Colaita com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i els interessos socials i econòmics afectats.

2. El Consell de Participació està compost per:

a) Tres representants escollits mitjançant un acord del Ple, per l'Ajuntament de Llombai, un dels quals ha d'actuar com a secretari del Consell de Participació.

b) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

c) Un representant dels Serveis Territorials de València de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge amb competències en espais naturals protegits.

d) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal distints de l'Ajuntament i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb caràcter rotatori bianual, escollit per aquests de comú acord entre ells. En cas que renuncien a participar en aquest òrgan, aquest lloc s'ha de sumar a la representació del grup e).

e) Un representant d'entitats amb interessos socials, institucionals o econòmics, afectades o que col·laboren en la conservació dels valors naturals mitjançant l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit, amb caràcter rotatori bianual, escollits per les entitats, associacions o col·lectius, de comú acord entre ells.

L'Ajuntament pot proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per decret del Consell.

3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal la Colaita s'ha de constituir en el termini de sis mesos des de la declaració d'aquest. L'Ajuntament de Llombai ha de notificar a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits la constitució de l'òrgan de participació.

4. Són funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

5. El president del Consell de Participació ha de ser nomenat per l'Ajuntament de Llombai, mitjançant un acord del Ple, entre els membres del Consell.

6. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, aquest pot aprovar unes normes internes de funcionament, sense perjudici del que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Article 7. Mitjans econòmics

1. El finançament del paratge natural municipal va a càrrec de l'Ajuntament de Llombai.

2. L'Ajuntament de Llombai ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.

3. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot participar en el finançament del paratge natural municipal d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.

Article 8. Règim d'infraccions i sancions

1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal se sancionarà de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.

2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Execució i desenvolupament

S'autoritza el conseller competent en la matèria de protecció del medi ambient perquè, en l'àmbit de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i el desenvolupament d'aquest decret.

Segona. Entrada en vigor i revisió

1. Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

2. Qualsevol modificació del que estableix aquest decret ha de ser aprovada, al seu torn, per un decret del Consell, amb audiència prèvia de l'Ajuntament de Llombai, que, en el seu moment, va ser qui va presentar la iniciativa per a la declaració de la Colaita com a paratge natural municipal, i en aquest cas s'haurà de seguir el mateix procediment de tramitació.

València, 30 de juliol de 2010

El president de la Generalitat,

FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,

JUAN GABRIEL COTINO FERRER

ANNEX I

DELIMITACIÓ DEL PARATGE NATURAL

MUNICIPAL LA COLAITA.

1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal la Colaita es correspon amb el límit de la forest d'utilitat pública Cimarrones (codi identificatiu V3016V37), excepte les partides en què es troba la urbanització el Romerar i la Caseta de Manxano, incloent també les parcel·les cadastrals enclavades de propietat privada que s'indiquen a continuació:

a) Parcel·les 87, 88 i 91 del polígon 10.

b) Parcel·les 332, 334, 335 i 336 del polígon 11.

2. Delimitació geogràfica: el Paratge Natural Municipal la Colaita queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual, amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu en format digital que es troba a disposició de qui desitge consultar-lo en les dependències de la direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits.

3. La superfície total del Paratge Natural Municipal la Colaita és de 951,076 hectàrees.

ANNEX III

PART DISPOSITIVA DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL LA COLAITA, AL TERME MUNICIPAL DE LLOMBAI.

TÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Naturalesa del pla

Aquest pla especial (en endavant, PE) es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.

Article 2. Finalitat

L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del paratge la Colaita pel que fa a la conservació i la millora de la fauna i la flora, com també de les singularitats culturals, paisatgístiques i geològiques que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que ha de regular el règim de l'espai natural, els usos i les activitats i l'ús públic d'aquest.

Article 3. Àmbit

1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal la Colaita queda definit per la forest d'utilitat pública Cimarrones (codi identificatiu V3016V37), a excepció de dues xicotetes zones que s'ha cregut convenient excloure, la primera prop de la urbanització el Romerar i la segona pròxima a la caseta de Manxano.

2. Els enclavaments situats dins del límit del paratge, i que queden exclosos de l'àmbit del mateix, són els corresponents a les parcel·les cadastrals següents del terme municipal de Llombai:

a) Parcel·les: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 83, 93, 94 del polígon 10.

b) Parcel·les: 34, 94, 96, 97, 98, 115, 124, 156, 159, 272, 322, 323, 331, 333, 338, 344, 345 del polígon 11.

3. Les parcel·les cadastrals de què s'ha obtingut autorització dels propietaris són les següents:

a) Parcel·les 87, 88 i 91 del polígon 10.

b) Parcel·les 332, 334, 335 i 336 del polígon 11.

4. Els límits del paratge natural municipal són:

a) Al nord: amb el terme municipal de Real.

b) A l'est: amb el límit de la forest, afrontant amb les parcel·les de cultiu.

c) Al sud: amb el terme municipal de Catadau i el límit de la forest.

d) A l'oest: amb el terme municipal de Dos Aguas.

5. El paratge té una superfície de 951,076 hectàrees.

Article 4. Efecte

1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ha d'ajustar al que preveu la legislació urbanística.

2. Les determinacions d'aquest PE són d'aplicació directa i prevalen sobre el planejament urbanístic municipal.

3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE ha d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes aquest, i s'hi han d'assignar les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris ací establits, de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.

4. Les determinacions d'aquest pla s'han d'entendre sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials, i en particular de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desenvolupment i el compliment de la finalitat protectora d'aquest pla, com també les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible. En el cas que la normativa continguda en aquest pla resulte més detallada o protectora s'ha d'aplicar aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquesta. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys s'ha de fer d'acord amb les previsions d'aquest PE.

Article 5. Tramitació, vigència i revisió

1. El PE s'ha de tramitar segons la legislació vigent.

2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació.

3. La revisió o modificació de les determinacions del pla poden fer-se en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a l'aprovació.

4. No s'ha de considerar revisió del pla l'ampliació dels límits tendent a incloure en l'àmbit del paratge les parcel·les cadastrals enclavades en els seus límits indicades en l'annex I de la Memòria informativa del pla especial. Aquestes poden ser incorporades mitjançant una ordre del conseller competent en matèria de medi ambient, en el cas que passen a ser de titularitat pública o s'obtinga el consentiment exprés per part dels propietaris, tal com s'exigeix en l'article 3.f. del Decret 161/2004.

5. Quan es confeccionen i aproven les normes de gestió del Lloc d'Importància Comunitària Serra de Martés i l'Ave i de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus Serra de Martés-Mola de Cortes, aquesta normativa haurà de ser objecte d'adaptació, si és el cas, en aquells àmbits que aquelles establisquen.

Article 6. Contingut

El contingut de la documentació del pla especial es correspon amb el que disposa l'article 183 i següents, del Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, han d'incloure els apartats següents:

1. Memòria informativa i justificativa:

Ha d'incloure els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que en justifiquen l'elaboració.

2. Normativa:

La normativa d'aquest pla es divideix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que presenten.

3. Plànols:

El Pla especial inclou els plànols:

i) Plànols d'informació

ii) Plànols d'ordenació

4. Normes per a la gestió.

5. Mecanismes de finançament.

6. Règim sancionador.

Article 7. Interpretació

1. En la interpretació d'aquest PE ha d'atendre's al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.

2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla han de prevaldre les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plans estiga recolzada també per la memòria de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.

3. En l'aplicació d'aquest PE ha de prevaldre aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla

4. En qualsevol supòsit no previst en aquest pla, és preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Llombai i de l'òrgan competent en la matèria de la Xarxa Natura 2000, sense perjudici de les competències sectorials que puga haver-hi.

Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals

1. Els projectes, plans, actuacions, obres i activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge s'han de sotmetre al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació d'impacte ambiental vigent en aquell moment.

2. Quan els usos i activitats, plans o projectes, no estiguen inclosos en les normes d'ordenació o de gestió de l'espai natural protegit i afecten un espai inclòs en la Xarxa Natura 2000, s'han de sotmetre a una avaluació adequada dels seus efectes sobre el lloc de què es tracte. Aquesta avaluació, que s'ha de dur a terme seguint les directrius metodològiques derivades de la Directiva 92/43/CEE, s'ha d'efectuar mitjançant un informe d'avaluació emés per òrgan competent, en el qual s'ha d'establir la viabilitat de l'actuació i, si és el cas, els condicionants per a la seua execució.

Article 9. Autoritzacions i informes previs

1. Aquesta normativa, en les normes generals i normes particulars, especifica les actuacions, els plans i projectes l'execució de les quals requereix autorització especial de l'Ajuntament de Llombai i aquells que requereixen informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

2. Les autoritzacions anteriors s'han d'atorgar sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables, amb caràcter sectorial, a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.

3. Segons la legislació vigent en matèria d'aigües, per a la realització de qualsevol obra o treball en el domini públic hidràulic han d'obtenir-se les autoritzacions administratives necessàries per l'organisme de conca en l'àmbit de les seues competències, a excepció dels casos especials regulats legalment.

TÍTOL II

NORMES GENERALS DE REGULACIÓ

D'USOS I ACTIVITATS

CAPÍTOL I

NORMES SOBRE PROTECCIÓ

DE RECURSOS DE DOMINI PÚBLIC

SECCIÓ PRIMERA

PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS

Article 10. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic

1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit del PE s'ha de regir, amb caràcter general, per la normativa sectorial en matèria d'aigües, i, de manera especial, pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües, i disposicions que el desenvolupen, com també la Directiva 2000/60/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües.

2. En l'aplicació d'aquest PE s'ha de tenir en compte el principi rector del Reial decret legislatiu 1/2001, de manera que aquest siga compatible amb la gestió pública de l'aigua, l'ordenació del territori, la conservació i la protecció del medi ambient i la restauració de la natura, a l'efecte que aquest regula, i fonamentalment quant al domini públic hidràulic.

3. En relació amb el domini públic hidràulic, i en el marc de les competències que li són atribuïdes per la Constitució, l'Estat ha d'exercir les funcions que li són atribuïdes per la legislació sectorial vigent.

Article 11. Qualitat de l'aigua

1. Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric.

2. A fi de protegir la qualitat de les aigües, s'ha de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració.

Article 12. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua

1. Es consideren compatibles amb la protecció del paratge les actuacions de manteniment i gestió de recursos hídrics que ha d'efectuar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en l'àmbit de les seues competències.

2. A la zona de domini públic hidràulic, com també als marges inclosos a les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, s'ha de conservar la vegetació de ribera, i no s'hi pot permete la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. S'hi poden permetre tasques de neteja i desbrossaments selectius quan hi haja risc per a la seguretat de les persones o els béns, en cas d'avinguda o quan hi haja risc d'incendis.

3. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.

4. Tota actuació que afecte domini públic hidràulic i zones de policia i servitud ha de disposar, prèviament a l'execució d'aquesta, de l'informe favorable de l'organisme de conca corresponent.

Article 13. Protecció d'aigües subterrànies

1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir per la seua toxicitat o per la composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.

2. La instal·lació del sistema de depuració d'oxidació total per al sanejament d'edificacions o de zones d'ús públic només pot ser autoritzada quan es donen suficients garanties que no comporten cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.

Article 14. Abocaments

1. En aplicació de l'article 100 de la Llei d'Aigües, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte en un llit públic, canal de reg, o aqüífer subterrani, d'aigües residuals la composició química o contaminació bacteriològica de les quals puguen impurificar les aigües amb danys per a la salut pública o per als aprofitaments inferiors, tant comuns com especials.

2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlid, runes o substàncies, qualsevol que en siga la natura, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn; excepte en els casos de neteja d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del domini públic hidràulic.

3. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'exigirà la justificació del tractament que haja de donar-se a aquests per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què hagen de ser destinades; en tot cas, les aigües resultants no poden superar els límits establits en la legislació sectorial.

4. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada en tot cas a l'obtenció i validesa posterior de l'autorització d'abocament.

Article 15. Captacions d'aigua

Queden prohibides les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infraestructures d'ús públic, sempre que es justifique aquesta com l'única via d'abastiment possible. En tot cas, han d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.

SECCIÓ SEGONA

PROTECCIÓ DE SÒLS

Article 16. Moviment de terres i extracció de recursos minerals

1. Els moviments de terra en l'àmbit del PE estan subjectes a l'obtenció prèvia de la llicència urbanística, únicament s'hi poden autoritzar els moviments de terra que estiguen vinculats a les actuacions que es consideren compatibles en el pla especial.

2. Es prohibeix l'extracció de recursos minerals en tot l'àmbit del paratge, ja que es considera una activitat incompatible amb la conservació dels valors naturals que atresora aquest espai protegit.

Article 17. Conservació de la coberta vegetal

1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del pla, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.

2. Aquelles actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural o de les espècies de flora silvestre existents requereixen la redacció d'una memòria o projecte que ha de ser aprovat per l'Ajuntament, amb autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

3. Aquelles actuacions silvícoles que puguen plantejar-se dins dels 100 metres del perímetre de protecció de la microreserva de flora de Lloma de Coca hauran d'estar sensiblement atenuades.

4. Els treballs de restauració de la coberta vegetal hauran d'anar adreçats dirigits a la conservació i recuperació de les formacions vegetals autòctones.

Article 18. Pràctiques de conservació de sòls

1. Es prohibeix la destrucció de bancals i marges d'aquests; com també les transformacions agrícoles i les feines que posen en perill l'estabilitat d'aquests o en comporten l'eliminació.

2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració ha de vetlar per l'estabilització i regeneració dels terrenys situats als vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.

3. Es prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu.

4. S'hi prohibeixen els aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.

5. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, és obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, s'hi poden permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.

SECCIÓ TERCERA

PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE

Article 19. Formacions vegetals

Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla, totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.

Article 20. Tala i recol·lecció

1. Sense perjudici del que disposa l'article 17 d'aquestes normes, es prohibeix la recol·lecció total o parcial de taxons vegetals per a fins comercials.

2. Queden sotmeses al procediment d'estimació d'impacte ambiental les actuacions necessàries per a la defensa contra incendis forestals que plantegen derrocar, talar o mutilar peus dels taxons de més interés per a la conservació.

3. La tala i la recol·lecció total o parcial de les espècies vegetals hi està sotmesa a les disposicions de l'Ordre de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, de 20 de desembre de 1985, so-bre protecció d'espècies endèmiques amenaçades, com també a la legislació sectorial aplicable.

4. Sense perjudici del que disposa el punt 3 d'aquest article, s'hi permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, espàrrecs, mores, etc., sempre que hi haja consentiment del propietari, i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibida l'arrancada de la planta, que s'ha de recol·lectar mitjançant tallada, i no s'hi permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.

5. L'extracció de fusta o llenya s'hi pot fer, de manera extraordinària, únicament si respon a algun dels criteris següents:

a) Com a resultat de mesures fitosanitàries.

b) Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.

c) Amb motiu d'estudis científics.

d) Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.

En cap cas els visitants poden recollir-ne lliurement.

Article 21. Regeneració i plantacions

1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tenen per objectiu la formació i potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els distints estadis de desenvolupament.

2. La gestió dels recursos forestals ha de dirigir les seues actuacions a la conservació, la millora i la protecció dels terrenys forestals, segons les determinacions de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana i al seu reglament executiu aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.

3. Queda prohibida la introducció i repoblació amb espècies exòtiques, entenent aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.

4. Queda prohibida en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.

5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal, i és necessària la presentació d'un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretén dur a terme i al qual han d'ajustar-se els treballs que s'hi facen.

SECCIÓ QUARTA

PROTECCIÓ DE LA FAUNA

Article 22. Destrucció de la fauna silvestre

1. S'ha de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.

2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:

a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les normatives sectorials.

b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient, de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.

3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics han de garantir el manteniment de les condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades. En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense que calga per a aquesta, puga afectar de forma apreciable al paratge natural municipal, ja siga individualment o en combinació amb altres projectes, s'ha de sotmetre a una adequada avaluació de les repercussions que pot tenir.

4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors, com també en les èpoques de major sensibilitat.

En particular, s'hi prohibeix:

a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les seues restes que estiguen protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.

b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.

c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.

d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.

Article 23. Repoblació o solta d'animals

1. Es prohibeix la repoblació i la solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per al control biològic de plagues que efectue l'administració o autoritze aquesta.

2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes al paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, ha de ser autoritzada o promoguda per la conselleria competent en matèria de medi ambient.

Article 24. Tanques i tancaments

Queda prohibit, en l'àmbit del pla especial, l'alçament de tanques i tancaments en el medi natural, com també els tancaments cinegètics.

SECCIÓ CINQUENA

XARXA NATURA 2000

Article 25. Conservació d'espais protegits de la Xarxa Natura 2000

1. L'àmbit del paratge natural municipal es troba inclòs dins del Lloc d'Importància Comunitària Serres de Martés i l'Ave i de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) Serra de Martés - Mola de Cortes, per la qual cosa se'n preveu la incorporació a la Xarxa Natura 2000.

2. En tant es confeccionen i s'aproven les normes de gestió d'aquesta ZEPA, i basant-se en el que estableixen els articles 6.3 i 6.4 de la Directiva 92/43/CEE, aquest paratge natural municipal queda subjecte al règim de conservació especificat en aquesta normativa. Aquest règim preveu els mecanismes adequats per a garantir la conservació dels hàbitats i espècies inclosos en el seu àmbit, tal com s'estableix en la Directiva 92/43/CEE esmentada, incloent l'avaluació de l'efecte dels plans i projectes que afecten aquest.

SECCIÓ SISENA

PROTECCIÓ DEL PAISATGE

Article 26. Impacte paisatgístic

1. Els valors paisatgístics del paratge s'han de considerar un criteri determinant per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic han de realitzar-se de manera que se'n minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge. Amb aquest fi s'ha evitar especialment ubicar-los a llocs de gran incidència visual.

2. En tot cas, les instal·lacions han d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessàries per a la seua integració en el paisatge.

3. L'Ajuntament ha de tenir en compte, en autoritzar o informar els projectes referents al paratge l'efecte de la seua realització sobre els valors paisatgístics d'aquest.

4. Les pistes i camins forestals i rurals, àrees tallafocs i infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades s'han de realitzar atenent a la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.

5. S'ha de protegir el paisatge entorn d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural, per a la qual cosa s'han d'establir perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua prominència en l'entorn.

Article 27. Publicitat estàtica

1. Es prohibeixen, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions.

2. En el paratge s'hi poden admetre, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les seues dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.

SECCIÓ SETENA

PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL

Article 28. Patrimoni cultural

1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, els coneixements, les tècniques, les pràctiques i els usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'aquest patrimoni, com a béns immaterials, les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.

2. La protecció del patrimoni cultural en l'àmbit del PE, en totes les seues manifestacions, s'ha de regir d'acord amb el que disposa la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià, i a la modificació d'aquesta efectuada per la Llei 5/2007, de 9 de febrer.

3. Els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics, poden acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals, i després de l'obtenció de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de cultura.

4. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos en zones arqueològiques o paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica apareixen restes d'aquesta naturalesa o indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estan obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei 4/1998, el règim del qual s'haurà d'aplicar íntegrament. Si es tracta de béns mobles, la Conselleria de Cultura i Esport, en el termini de deu dies des que tinga coneixement de la troballa, pot acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i la vigilància dels serveis competents, i establir el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, haurà de prorrogar la suspensió de les obres i determinar les actuacions arqueològiques o paleontològiques que hagen de realitzar-s'hi. En qualsevol cas, ha de donar compte de la seua resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no pot durar més del temps imprescindible per a la realització de les actuacions indicades. Hi seran aplicables les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió puga ocasionar.

SECCIÓ VUITENA

PROTECCIÓ DE CAMINS RAMADERS

Article 29. Conservació i defensa dels camins ramaders

1. Qualsevol actuació que es duga a terme i que puga afectar camins ramaders ha de complir el que estableix la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders.

2. En aplicació de l'article 5 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, la classificació, la delimitació, la fitació o qualsevol altre acte relacionat amb aquestes, correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient, la qual ha de vetlar pel manteniment d'aquest paratge com a espai d'ús públic.

3. S'ha de fomentar la designació d'interés natural del camí ramader present en l'àmbit d'aquest pla, d'acord amb el que estableix l'article 17 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

SECCIÓ NOVENA

PROTECCIÓ DE COVES I ELEMENTS

D'INTERÉS GEOLÒGIC

Article 30. Protecció de coves i elements d'interés geològic

1. Es consideren d'especial protecció tots aquells elements de singular interés geològic i geomorfològic, com també les coves i avencs presents dins de l'àmbit del paratge.

2. En general, aquest pla està subjecte al que dispose la legislació sectorial que siga d'aplicació a cadascun dels elements considerats dins d'aquest article.

3. Per a les coves i avencs presents en l'àmbit del paratge cal ajustar-se al que disposa el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana. En especial, s'han de respectar els perímetres de protecció esmentats l'article 9 del decret indicat.

CAPÍTOL II

NORMES SOBRE REGULACIÓ

D'ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES

SECCIÓ PRIMERA

ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES

Article 31. Activitats extractives i mineres

Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.

SECCIÓ SEGONA

ACTIVITATS AGRÀRIES

Article 32. Concepte

A l'efecte d'aquest pla, es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, amb l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no impliquen ni tinguen com a conseqüència la transformació del seu estat o característiques essencials.

Article 33. Tipus de cultius i incompatibilitats

1. Es consideren compatibles les activitats agràries registrades quan siguen compatibles amb el planejament en vigor en aquell moment i disposen de les autoritzacions que corresponguen.

2. Es prohibeix l'ampliació de la superfície de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu, únicament pot efectuar-se sobre aquestes àrees.

3. A l'efecte previst en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrícola els terrenys el cultiu dels quals haja sigut abandonat per un termini superior a 10 anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.

4. Es prohibeix, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles amb la modalitat d'hivernacle o túnel.

5. Atés que el municipi de Llombai es considera zona vulnerable a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries, és obligat el compliment de l'Ordre de 12 de desembre de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'estableix el programa d'actuació sobre zones vulnerables de la Comunitat Valenciana.

Article 34. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries

Es prohibeix, amb caràcter general, tot tipus d'edificació de nova planta, com també construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).

Article 35. Productes fitosanitaris

1. En les pràctiques agrícoles permeses al paratge, acords amb els objectius de protecció, conservació i millora proposats per a aquest, no pot emprar-se cap producte fitosanitari convencional, i s'hi han d'emprar tractaments més respectuosos com els que proposa l'agricultura integrada

2. S'ha de vetlar perquè a les parcel·les agrícoles limítrofes al paratge, l'ús de productes fitosanitaris s'ajuste a les normes i plans sectorials que els s'apliquen, d'acord amb els períodes, limitacions i condicions establits pels organismes competents.

SECCIÓ TERCERA

ACTIVITATS RAMADERES

Article 36. Concepte i règim general d'ordenació

1. Es consideren ramaderes les activitats relacionades amb l'explotació, la cria, la reproducció i l'aprofitament de les espècies animals. Amb caràcter general, l'exercici d'aquesta activitat s'ha de sotmetre a les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació.

2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:

a) Delimitació d'àrees fitades.

b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.

c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.

d) En tot cas les activitats ramaderes han de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del paratge.

3. Segons s'estableix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no poden ser destinats al pasturatge, almenys durant els cinc anys posteriors a aquest.

Article 37. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes

Queden prohibides les construccions ramaderes de nova planta en l'àmbit del paratge. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara mallades, corrals i dormidors.

SECCIÓ QUARTA

GESTIÓ FORESTAL

Article 38. Terreny forestal

1. A l'efecte d'aquest pla, es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article segon de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana.

2. Es promourà la declaració d'utilitat pública pel Consell, a l'efecte previst en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit del pla que no tinguen encara aquesta consideració.

3. S'ha de promoure la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'Ajuntament o propietaris particulars de terrenys forestals per a la realització de labors de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.

Article 39. Repoblació forestal

Sense perjudici del que disposa l'article 21 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació.

Article 40. Aprofitaments forestals

1. Es consideren, a l'efecte d'aquest pla, com a aprofitaments forestals les fustes, els productes d'aclarida, les llenyes, les corfes, els pastos, els fruits, les llavors, les plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, al mel, els bolets i la resta de productes que es generen als terrenys forestals. Aquests aprofitaments requereixen d'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici del que disposa l'article 20 d'aquestes normes.

2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.

3. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.

4. L'aprofitament de pastos i recursos cinegètics pot limitar-se quan se'n puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.

5. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals s'ha de realitzar exclusivament a través de vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.

Article 41. Silvicultura

1. S'han d'aplicar tècniques silvícoles com a mínim agressives possible per a millorar la biodiversitat i multifuncionalitat de l'ecosistema forestal, evitant les acumulacions. Amb caràcter general s'han d'evitar les acumulacions innecessàries de combustible a la forest.

2. En la planificació de les intervencions s'ha de tendir a la formació de masses que protegisquen el sòl adequadament i al mateix temps tinguen una estructura amb discontinuïtat horitzontal i vertical de combustible per a reduir el risc d'incendis.

3. Les intervencions han de ser disperses, mai contínues, i de xicoteta extensió.

Article 42. Incendis forestals

1. En general, i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que determinat la legislació sectorial específica en matèria d'incendis forestals.

2. En particular, s'han d'establir les mesures necessàries per al manteniment de les infraestructures de prevenció i extinció d'incendis, manteniment de les pistes i dels depòsits, etc.

3. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, estableix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no es poden destinar al pasturatge en els cinc anys següents.

4. Tant en els plans locals de prevenció d'incendis forestals que són preceptius per l'article 38 del Decret 98/1995, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, com en els plans d'actuació municipal enfront del risc d'incendis, regulat en el Decret 163/1998, del Consell, que afecten el paratge, han de considerar aquest com una àrea d'especial protecció i prioritat de defensa a què es fa referència en l'article 140 del Decret 98/1995, anteriorment indicat.

SECCIÓ CINQUENA

ACTIVITAT CINEGÈTICA

Article 43. Normes generals

1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del pla especial, i queda subjecta als períodes i condicions establits en la legislació sectorial específica i articles següents.

2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per aquesta activitat.

Article 44. Ordenació cinegètica

1. En general, i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga d'aplicació.

2. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques en la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot determinar en l'àmbit del pla, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.

3. L'ús cinegètic del paratge ha de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.

SECCIÓ SISENA

ACTIVITAT INDUSTRIAL

Article 45. Activitat industrial

Pel fet de considerar-se incompatible amb els objectes de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus, incloent-hi les instal·lacions de magatzematge o primera transformació de productes primaris.

SECCIÓ SETENA

ÚS PÚBLIC DEL PARATGE

SUBSECCIÓ PRIMERA

PLA D'ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL

Article 46. Pla d'ús públic del paratge natural municipal

1. S'ha de fomentar l'elaboració del pla d'ús públic del paratge, el qual ha de contenir les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.

2. L'ús públic del paratge ha de ser concorde amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, en especial, en relació amb les activitats recreatives i esportives que puguen dur-se a terme en l'àmbit del pla especial.

3. L'elaboració del pla d'ús públic ha de comportar la realització dels corresponents estudis en què s'avalue la incidència que el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats pot tenir sobre els valors naturals que han motivat la declaració del paratge natural municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre aquests.

4. El pla d'ús públic ha de contenir necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya com ara senderisme, cicloturisme, etc., en l'àmbit del paratge. A aquest efecte, s'han d'establir els llocs i períodes en què es poden efectuar aquestes activitats sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'ha d'ajustar en tot cas al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.

5. El pla d'ús públic ha d'establir una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats de gaudi concentrat i les activitats esportives establides en els articles 50 i 53, respectivament.

6. El pla d'ús públic ha de determinar i senyalitzar, si és el cas, les vies d'accés al paratge, les zones aptes per a l'aparcament i els camins no transitables per vehicles. De la mateixa manera, ha de vetlar perquè es creen i mantinguen les condicions d'accessibilitat necessàries per a assegurar-ne el gaudi ple per part de tota la ciutadania, inclosos aquells que pateixen algun tipus de discapacitat. Ha d'incloure també un pla de recollida de residus i de neteja de les zones d'esplai.

7. El pla d'ús públic del paratge s'ha de complementar amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest.

8. El pla d'ús públic l'ha aprovar l'Ajuntament, amb l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Prèviament a l'aprovació, s'han de demanar els informes necessaris a fi de garantir la seguretat i la integritat de les persones davant del risc d'incendi, i adoptar les mesures que els òrgans competents establisquen.

SUBSECCIÓ SEGONA

ALLOTJAMENT TURÍSTIC I ALTRES ACTIVITATS

HOSTALERES I RECREATIVES

VINCULADES A CONSTRUCCIONS

Article 47. Campaments de turisme o càmpings

Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural.

Article 48. Activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions

1. Es prohibeix la construcció d'edificacions turístiques i recreatives en l'àmbit del pla especial.

2. Es prohibeix la construcció d'edificacions esportives en l'àmbit del pla especial.

Article 49. Instal·lacions i adequacions

Sense perjudici del que disposa l'article 27 de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, les activitats i instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esplai queden subjectes, amb caràcter general i d'acord amb les prohibicions i cauteles assenyalades en les normes particulars d'aquest pla, a les determinacions següents:

Les instal·lacions o edificacions de caràcter recreatiu han de situar-se preferentment sobre construccions preexistents, evitant en la mesura que siga possible les edificacions de nova planta. La reconversió ha de resoldre adequadament la depuració dels abocaments i la gestió dels residus sòlids.

SUBSECCIÓ TERCERA

ACTIVITATS RECREATIVES

NO VINCULADES A CONSTRUCCIONS

Article 50. Gaudi concentrat

El gaudi concentrat es defineix com aquell que s'efectua en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com ara taules, bancs i papereres.

Aquest s'ha de produir exclusivament a les zones habilitades a l'efecte, sempre que no produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.

Article 51. Circulació motoritzada en el paratge

1. Amb caràcter general, es prohibeix la circulació motoritzada fora de les carreteres i els camins agrícoles i forestals del paratge, excepte en els casos següents:

a) Vehicles autoritzats per l'Ajuntament.

b) Vehicles amb fins d'aprofitament agrari i forestal.

c) Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.

d) Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.

e) Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

2. L'Ajuntament pot limitar l'accés al públic a determinades àrees per raó de la seua fragilitat, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals que es motiven justificadament.

Article 52. Acampada lliure

Es prohibeix l'acampada lliure en tot l'àmbit del paratge.

Article 53. Activitats esportives organitzades

1. Amb caràcter general, a aquest respecte, cal ajustar-se al que disposa el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana i del Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural.

2. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a aquest fi en l'àmbit del paratge requereix l'autorització prèvia de l'Ajuntament.

3. S'hi permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora presents a la zona.

4. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quads i semblants.

5. Aquestes activitats s'han d'exercir sempre que no produïsquen minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.

SECCIÓ HUITENA

URBANISME I EDIFICACIÓ

Article 54. Urbanisme

En l'àmbit del PE, el sòl es classifica a l'efecte urbanístic com a sòl no urbanitzable protegit.

Article 55. Edificació

Sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta, amb les excepcions següents: les edificacions que puguen preveure's com a equipament públic i edificacions destinades a serveis públics relacionats amb la gestió del paratge o amb les activitats de gestió dels recursos ambientals, sempre que s'adapten als requisits establits en el planejament general o es tracte d'instal·lacions portàtils o desmuntables.

SECCIÓ NOVENA

INFRAESTRUCTURES

Article 56. Normes generals sobre les obres d'infraestructures

1. Per norma general no es permet la instal·lació de noves infraestructures en l'àmbit del paratge, sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable. En el cas que calga realitzar noves infraestructures que travessen el paratge natural municipal a causa de la seua particular fisonomia, com ara línies elèctriques, de telecomunicacions o infraestructures viàries, s'ha d'optar per aquelles solucions que des del punt de vista ambiental causen menys impacte sobre l'espai, i caldrà obtenir informe favorable previ de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial.

2. La realització d'obres per a la instal·lació, el manteniment o la remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus ha d'atenir-se, a més de les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als requisits genèrics següents:

a) Els traçats i emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o farciments d'aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics. De la mateixa manera, el condicionament i la millora dels camins del paratge requereix l'obtenció d'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient, a causa de la presència d'endemismes botànics als marges d'aquests.

b) Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i a la terminació de les obres s'han de restaurar el terreny i a la coberta vegetal. Així mateix, s'ha d'evitar la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.

c) Per a les línies elèctriques existents al paratge s'ha d'instar a la instal·lació dels dispositius adequats, si no disposen d'aquests, per a reduir els riscos d'electrocució i col·lisió per a l'avifauna recollits en el Reial decret 263/2008, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen mesures de caràcter tècnic en línies elèctriques d'alta tensió, a fi de protegir l'avifauna.

d) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística.

e) Queda estrictament prohibit el depòsit i l'abocament de residus, tant líquids com sòlids, durant la realització de qualsevol infraestructura, siga quin siga la naturalesa i l'origen d'aquests.

Article 57. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana

A aquest respecte cal ajustar-se al que estableix el pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que qualifica com a zona no apta l'àmbit del paratge.

Article 58. Estudi d'impacte ambiental

A més dels supòsits previstos en la legislació d'impacte ambiental i en l'article 162 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, queden sotmesos al procediment d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, modificat pel Decret 32/2006, de 15 de març, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, les carreteres, camins i pistes forestals o ampliacions d'aquests, quan no estiguen sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, incloent-hi, així mateix, les necessàries per a la defensa contra incendis forestals.

SECCIÓ DEU

ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ

Article 59. Promoció de les activitats d'investigació

1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'Ajuntament, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, ha de promoure la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.

2. Aquestes activitats podran realitzar-se, atenent a les característiques d'aquestes i als seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, s'han de signar amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.

3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en llista oberta que pot adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:

a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.

b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerats d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats. Especialment, s'ha de promoure l'establiment d'un programa de conservació i recuperació dels últims roures valencians (Quercus faginea) existents al municipi.

c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.

d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa, econòmica.

e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.

4. L'Ajuntament ha de facilitar el coneixement i ha de promoure la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.

Article 60. Autoritzacions

Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el règim específic següent per a la realització, per persones o entitats alienes a l'Ajuntament o a la conselleria competent en matèria de medi ambient d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:

a) Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, fauna o els hàbitats protegits, requereixen autorització prèvia de l'Ajuntament. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora ha d'adjuntar a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que s'ha de desenvolupar.

b) Les autoritzacions poden contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. En cap la revocació si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les tasques d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.

c) Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada ha de presentar informe a l'Ajuntament sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.

d) Les autoritzacions atorgades per a anellament científic d'aus no exclouen de la necessitat que l'anellador obtinga els permisos corresponents dels particulars, si és el cas.

e) Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, pel fet de no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, han de comunicar, això no obsstant, a l'Ajuntament l'existència del projecte, i facilitar-li l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.

TÍTOL III

NORMES PER A LA GESTIÓ

DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL

Article 61. Règim general

1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal la Colaita correspon a l'Ajuntament de Llombai.

2. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot prestar a l'Ajuntament l'assistència tècnica necessària i assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.

3. El règim de gestió del paratge ha d'atendre al marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també a les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.

4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.

5. L'Ajuntament pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmiques i local i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.

Article 62. Consell de participació

Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats s'ha creat el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal la Colaita, segons s'estableix en el decret de declaració del paratge, atenint d'aquesta manera al que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.

TÍTOL IV

MECANISME DE FINANÇAMENT

Article 63. Règim general

1. El finançament del paratge natural municipal corre per compte de l'Ajuntament de Llombai.

2. L'Ajuntament de Llombai ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.

3. La Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.

TÍTOL V

RÈGIM SANCIONADOR

Article 64. Règim sancionador

1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.

2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.

<div id="AquiVaUnaImagen"></div>