DECRET 225/2015, de 4 de desembre, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial la festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 7675 de 10.12.2015 | |
| Número identificador: | 2015/9930 | |
| Referència Base de Dades: | 009541/2015 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 11.12.2015 -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Cultura Descriptors: Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni, cultura popular Descriptors toponímics: Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira, Torrent
DECRET 225/2015, de 4 de desembre, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial la festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent. [2015/9930]
PREÀMBUL
L'article 49.1.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural s'ha de fer mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'Administració General de l'Estat.
Així mateix, la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, en l'article 45 disposa que han de ser declarats béns d'interés cultural les activitats, coneixements, els usos i les tècniques que constitueixen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i les maneres de vida tradicionals dels valencians. Igualment, poden ser declarats béns d'interés cultural els béns immaterials que són expressions de les tradicions del poble valencià en les manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci; en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.
Mitjançant una resolució de 23 de març de 2015, de la Conselleria de Educació, Cultura i Esport, es va acordar incoar un expedient per a la declaració com a bé d'interés cultural immaterial a favor de la festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent.
En la tramitació de l'expedient s'ha concedit tràmit d'audiència als ajuntaments de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent, i a les seues juntes locals falleres.
En compliment del que disposa l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, en l'expedient consten els informes favorables de la Universitat de València, la Universitat Catòlica de València, el Consell Valencià de Cultura i la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.
Per tot això, complits els tràmits que preveu l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, i els articles 26 i següents de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, a proposta del conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 4 de desembre de 2015,
DECRETE
Article 1. Objecte
Es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial la festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent.
Article 2. Descripció del bé i valors
La descripció del bé i els seus valors es fa constar en l'annex del present decret.
Article 3. Mesures de protecció
La Generalitat vetlarà pel normal desenvolupament i la pervivència d'aquesta manifestació cultural i tutelarà la conservació dels seus valors tradicionals. Qualsevol canvi que excedisca el normal desenvolupament dels elements que formen aquesta manifestació cultural haurà de comunicar-se a la direcció general compe-tent en matèria de patrimoni cultural, perquè, si és el cas, emeta l'autorització administrativa i la consegüent modificació de la present declaració.
La gestió de la festa serà exercida per les juntes locals falleres, encarregades d'organitzar els actes centrals. Les quals, en conjunció amb els altres actors, seran les que decidiran sobre els aspectes materials i immaterials, així com el desplegament dels actes de la festivitat anual.
De la mateixa manera, les administracions públiques fomentaran la difusió d'aquest bé, en garantiran l'estudi i la documentació amb criteris científics, i incorporaran els testimonis disponibles a suports materials que en garantisquen la pervivència.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Publicació i inscripció
El present decret es publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado, i la declaració s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i es comunicarà, així mateix, al Registre General de Béns d'Interés Cultural, del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.
Segona. Absència d'incidència en la despesa pública de la present disposició
L'aplicació i el desplegament del present decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i de cada un dels capítols de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i, en tot cas, haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials d'aquesta conselleria.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 4 de desembre de 2015
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ
ANNEX
1. Exposició de motius
La festa naix a València en el segle XVIII, però des de mitjans fins a finals del segle XIX s'expandeix a les poblacions de Xàtiva, Sueca, Gandia, Alzira i Torrent, i transcendeix, així, l'àmbit originari per a convertir-se en una expressió simbòlica de la identitat regional valenciana.
Les Falles, com qualsevol festa d'índole tradicional, són el resultat dels processos socials i històrics, i estan inserides en la cultura popular amb característiques i valors propis. Tenen un alt grau de popularitat, de coneixement i participació de la forma cultural i la seua identificació amb el poble. Contenen característiques úniques, peculiars, que les doten d'una gran especificitat i particularitat; la construcció del mateix monument les distingeix d'altres festivitats relacionades amb el foc. A més, són reconegudes pels valors estètics, tècnics, creatius i literaris. L'art efímer és especialment visible en el treball dels artistes fallers i en la pervivència dels seus tallers al llarg del temps, molts dels quals han passat de generació en generació.
Els monuments fallers són l'eix central i originari de la festa; la falla, entesa com l'objecte físic monumental, és una obra que té una gran influència d'aspectes molt diversos i que ha anat configurant-se al llarg del temps dins d'una espècie de muntatge escènic, fins i tot teatral, que ha culminat en una estructura generalment de forma piramidal i vertical, en què qual predomina el bigarrament i la superposició d'elements amb un cert risc compositiu.
El monument és el nucli central, l'eix sobre el qual es forja el ritual en què és el primer protagonista, però no l'únic. La unió col·lectiva que discorre en forma de diverses manifestacions al seu voltant està molt pautada per tota una sèrie de mecanismes que s'han anat establint al llarg del temps. Aquesta tradició es conserva i es respecta ritualment, es projecta cap al futur com un conjunt que reflecteix la identitat en què la simbiosi ritual es barreja amb la indumentària, la pirotècnia, la música, la literatura
Un tot que s'articula a través de cada individu que, en sentir-se part d'això, és el vehicle transmissor en una cadena que cada vegada es fa més gran per la popularitat i la difusió de la festa juntament amb el suport col·lectiu.
És la festa que més projecció té, i engloba aquestes ciutats i els seus voltants en comissions que articulen els actes en cada barri i amb una junta local que s'encarrega d'organitzar els actes que aglutinen totes les comissions. La complexitat del fenomen faller ha crescut amb el temps i, per a això, les falles han sabut adaptar-se, organitzant-se cada vegada més eficaçment per a consolidar una festa única en el món. En la festa es donen una sèrie de processos rituals que es conformen com un tot comú que han passat de generació en generació i s'han anat perfilant, adaptant i consolidant fins a establir una tradició. Tot això culmina el dia 19 de març en la cremà. Després de seqüenciar un ritual que comença el dia de la plantà, on tota una sèrie d'elements fixen aquells elements que connecten i contribueixen a corporitzar la festa.
Per això, en conclusió, a més de per raons històriques poblacions que planten falles més que centenàries, artístiques, literàries, musicals, associatives i populars, les falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent es declaren Bé d'Interés Cultural (BIC) Immaterial al ser les representants que s'emmarquen dins de l'anomenada primera època d'imitació de la festa fallera, una etapa compresa entre 1850 i 1900, i són els primers exemples de la difusió de la festa de la capital i les primeres poblacions que van plantar monuments: Xàtiva en 1865, Gandia i Sueca en 1876, Alzira en 1889 i Torrent en 1900.
2. Dades sobre el bé objecte de la declaració
2.1. Denominació:
La festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent.
2.2. Localitats:
Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent.
2.3. Data de realització:
Setmana fallera, del 14 al 19 de març.
2.4. Actors:
Les comissions falleres que es reuneixen als casals o altres llocs durant tot l'any per a debatre sobre diversos aspectes de la festivitat i dur a terme celebracions de naturalesa cultural (teatre, poesia, dansa, entre d'altres) i lúdica (activitats esportives, etc.).
2.5. Descripció del bé:
2.5.1. Falles de Xàtiva.
La tradició de plantar falles ve que es tinga referència escrita des de 1865, l'any en què la plaça de la Trinitat va plantar el primer monument faller de la ciutat, la «Peixca de l'aladroch», que feia al·lusió a la pesca de l'anxova per a, d'una manera satírica, criticar un altre tipus de pesca comuna entre els sexes.
L'any 1866, amb la falla i llibre titulat La creu del matrimoni, es produeix la censura eclesiàstica i la prohibició de ser plantada als carrers de Xàtiva. L'any següent va tornar a plantar-se falla, a la mateixa plaça, amb el lema Eclipsis del matrimoni. Aquestes tres falles, a falta de més estudis i documents, es consideren les úniques realitzades en el segle XIX a la ciutat de Xàtiva.
En el segle XX, tret d'una falla que en 1922 va ser cremada a Bellveret, al costat de l'ermita de Sant Josep, a la costera del castell, confeccionada aprofitant la deteriorada Tortuga del Corpus, el moment de major esplendor d'aquesta festa a Xàtiva es produeix entre 1932 i 1936, en què any rere any va creixent el nombre de falles plantades i, per tant, el de comissions constituïdes, que arribaren a tots els barris existents en la ciutat.
Amb l'arribada de la Guerra Civil es talla una línia ascendent de la festa fallera. Així, quan en 1941 es reinicia el costum de plantar-les, només se'n crema una. Després, a poc a poc, un prolífic nombre de comissions tornarà a reprendre el vol a mitjan anys quaranta.
La Junta Local Fallera és l'entitat que aglutina i coordina l'activitat comuna de les dènou comissions existents a Xàtiva, els antecedents de la qual trobem en el Comité Central Faller que es constituí per primera vegada a la ciutat l'any 1933. Després d'uns quants vaivens, i sota la tutela de l'ajuntament i amb el seu patrocini econòmic, la junta s'ha acabat de consolidar. Actualment l'alcalde en té el títol de president nat, i el president executiu és triat pels presidents de les comissions, entre persones del món faller.
Les falles que es planten en la via pública són 19 grans, que, sumades a les infantils, fan un total de 38, corresponents a les 19 comissions falleres locals; a les quals, alguns anys, s'hi ha de sumar la falla municipal de l'ajuntament, gestionada per la Junta Local Fallera de Xàtiva.
El programa oficial que es dissenya per a tot l'any, principalment per als dies de la setmana fallera, és d'allò més variat: campionats esportius, de jocs de saló, Mig Any Faller, concursos de teatre, ral·lis humorístics, condimentació de paelles, actes de les presentacions de les distintes falleres majors, cavalcades, desfilades, actuacions musicals, ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu; la Setmana Cultural Fallera, amb exposicions, conferències, projeccions, concerts, etc., i finalitza amb la cremà de les falles, un acte que deixa pas a un nou cicle, i així un any rere altre.
2.5.2. Falles de Gandia.
L'inici de la festa fallera apareix documentat cap a finals del segle XIX, segons una crònica del diari Las Provincias de 1876, de sàtira moral, plantada a la plaça Major de la ciutat. És molt probable que anteriorment ja s'hagueren plantat més monuments sense que els rotatius se n'hagueren fet ressò.
En 1885 es té constància d'un altre monument realitzat per a la inauguració del pont sobre el riu Serpis, que unia el ferrocarril entre Carcaixent-Gandia-Dénia, un monument que exalçava el progrés de manera patriòtica i va ser patrocinat pel gerent de la línia ferroviària.
Un impuls molt important el van donar els artistes vinguts de la capital del Túria, Josep Martínez i Francesc Sambonet. Coneguts com «Els doradors», en arribar a Gandia van obrir una botiga de fusteria religiosa i van promoure el costum de plantar falla el dia de Sant Josep.
En 1904, Martínez i Sambonet van plantar una falla que criticava les autoritats pel mal funcionament de l'enllumenat públic i de l'aigua potable; els càrrecs rellevants de la ciutat s'ho van prendre com un desprestigi i la festa va ser reprimida. En aquesta primera època la falla depenia de la iniciativa particular, així que el desànim es va estendre entre els veïns davant de la possibilitat de conflicte amb les autoritats.
En els primers moments de la festa fallera, s'emmarcava en les celebracions de barri. Per iniciativa veïnal (particular o conjunta) o d'algun patrocinador, la vespra de Sant Josep s'alçava el monument i es cremava la mateixa nit. No hi havia l'estructura organitzativa que existeix en l'actualitat.
No serà fins a 1927 quan el moviment intermitent d'imitació de la festa passarà a ser continu i de plena implantació en la ciutat, amb el naixement de la primera comissió fallera. A partir d'eixe moment es construeixen monuments tots els anys, unes vegades amb més repercussió local, d'altres vegades amb menys. En 1929 es van formar cinc comissions, mentre que en 1933 només es va plantar una falla.
Per a reprendre novament l'impuls faller, entre 1934 i 1935 es va constituir el Comité Faller. L'influx de València, que organitzava la festa amb un comité propi, va fer que Gandia vera la necessitat d'organitzar la festa entorn d'un organisme articulador.
D'aquesta manera, en 1935 es tria per primera vegada el ninot indultat, i en 1936 la fallera major de la ciutat, es creen noves comissions i l'ambient d'optimisme generalitzat fa que la festa siga molt participativa amb diferents actes populars. La integració de la festa en l'entramat social de la ciutat de Gandia s'havia aconseguit amb escreix, ja que en eixos moments era la festa que més atenció rebia per part de la ciutadania. Després del conflicte civil, en la postguerra, en 1940, es va improvisar una falla, prova que la festa havia arrelat en la ciutat.
La Junta Local Fallera, l'organisme encarregat de regular i gestionar la festa independentment de qualsevol organisme públic, va ser creada en l'exercici 1946-1947. Des de dins de les comissions va sorgir aquest organisme cohesionador que posa de manifest la seua capacitat com a element associatiu i executiu. L'ajuntament va manifestar el seu suport total cap a la creació de l'entitat fallera i li va concedir una àmplia autonomia i autoritat. A més, es va crear la revista Foc i Flama, que ha perdurat fins als nostres dies i en què apareixen totes les comissions i els esbossos de falles amb la seua explicació; d'aquesta manera s'han pogut recopilar les crítiques i la sàtira dels monuments fallers fins a hui en dia.
A partir d'eixe moment, les falles de Gandia comencen a tindre una identitat pròpia i les comissions s'incrementen: de les 8 que es van erigir en 1947 s'arriba a les 23 actuals.
Aquesta institució està centrada a dotar la festa de mecanismes legals i institucionals, l'organització de tots els actes, i el seu funcionament correcte els recull el reglament de 2006. D'aquesta manera, l'articulació de la festa es basa en unes normes consensuades per les 23 comissions actuals, i la Junta Local Fallera, triada democràticament per totes les falles, s'encarrega de fer que es complisca.
La casa dels fallers a la ciutat de Gandia és el Museu Faller de Gandia, un edifici construït en 2008 i que és la seu del govern de les falles a la ciutat; un element que les diferencia en tot l'àmbit faller, ja que és l'únic centre d'interpretació de les falles reconegut per la Generalitat i, a més, pertany a la Xarxa de Museus de la Diputació. Recentment, ha passat a formar part de l'ICOM (Consell Internacional de Museus), amb seu a París, França.
2.5.3. Falles de Sueca.
La primera falla es va plantar a Sueca l'any 1876, tot i que hi ha dades que la festa es remunta encara més arrere, si es dóna credibilitat a la celebració del centenari d'una falla en 1954, amb la qual cosa se'n podria datar l'origen l'any 1854. Encara que no existeix testimoni documental que ho avale, es diu que el suecà Josep Bernat i Baldoví, poeta i escriptor de llibrets de falla, va transformar amb un enginy singular la forma tradicional de fer falles, i en va sorgir la falla moderna, que va prendre el nom de falla rodada o falla argumental, que es va plantar a Sueca en eixe any a la confluència dels carrers de la Figuera i de sant Miquel amb el de la Mare de Déu. L'entarimat muntat responia a l'argument I si t'adobes? L'any següent, 1855, la falla d'argument és portada a València amb el disseny de Bernat i Baldoví, que va escriure el llibret de versos inefables explicatius del cadafal de la sàtira El conill, Visanteta i el senyor Facundo-Història de la falla de sen Chusep de la Plaseta de l'Almodí.
Destaca, quant al valor cultural, el concurs de sainets que organitza la Junta Local Fallera, amb una gran participació de les comissions falleres. Igualment i en col·laboració amb l'ajuntament, s'edita la col·lecció «Els nostres sainets», iniciativa que fa que el món de les falles a Sueca reafirme el seu compromís amb la publicació de l'esmentada col·lecció i la convocatòria d'un concurs de redacció de sainets.
2.5.4. Falles d'Alzira.
La vespra del 19 de març de 1889, un grup de veïns de la plaça de Casasús, més coneguda com la placeta de les Gallines, va plantar i va cremar una falla. Coneixem aquest fet perquè el periòdic Las Provincias va escriure aquesta notícia el 21 de març del dit any: «En la plaça de Casasús d'Alzira, el veïnat va alçar una bonica falla, la vespra de Sant Josep, que durant el dia va ser molt visitada i cremada a la nit, davant d'una grandíssima concurrència». Possiblement aquella no fóra la primera falla d'Alzira, potser que en anys anteriors grups de veïns plantaren i cremaren alguna falla imitant la festa de la ciutat de València, però el fet és que de cap d'aquelles no ens n'ha quedat constància escrita. Així doncs, hem de considerar que aquella falla plantada i cremada a la plaça de Casasús en 1889 va ser la primera falla coneguda d'Alzira. Després d'aquesta falla, ja no en tenim notícies de cap altra fins a finals del segle XIX, amb el tema de la pèrdua dels últims territoris colonials i els soldats que se n'anaren allà a la guerra i no tornaren a casa, una falla que es plantà l'any 1898, més o menys.
Les falles d'Alzira tenen un gran arrelament i reuneixen història, tradició, cultura, festa... fent que generacions i generacions d'alzirencs, de naixement i d'adopció, hagen pogut integrar-se en els costums i les vivències que, compartides, s'han convertit en un dels principals elements vertebradors de la societat alzirenca.
La totalitat de comissions falleres han anat optant per constituir-se en associacions culturals, un caràcter que els dóna la seua intensa activitat al llarg de tot l'exercici faller: edicions de llibres, cartells, postals, llibrets de falla, posada en escena de peces teatrals en valencià, cursos de dolçaina i tabal, danses tradicionals, cant en valencià, etc. Sense oblidar el vessant artístic i artesanal dels creadors dels ninots i monuments, els artistes fallers que han mantingut mètodes artesanals i que han aportat, també, al col·lectiu les seues innovacions, a més de la creativitat artística, les obres més destacades de la qual es mostren en l'anual Exposició del Ninot. Els ninots indultats de la cremà de cada any passen a formar par del Museu Faller d'Alzira.
La gestió d'aquest museu, així com de totes les activitats que comparteixen les diferents comissions, està a càrrec de la Junta Local Fallera, constituïda en 1944: mascletades, teatre en valencià, exposicions del Ninot i indumentària, la crida des del balcó de l'ajuntament, l'ofrena de flors a la Mare de Déu del Lluch i sant Josep, etc.
2.5.5. Falles de Torrent.
Sabem de la primera falla per una troballa casual en la premsa del canvi de segle, exactament en la publicació El Torrentí, en el número 12 de data 25 de març de 1900, en la segona columna del tercer full, es llig, en la secció «Coses de casa»:
«El nostre alcalde és tan aficionat a les festes de Sant Josep, que en el present any ha tingut per convenient autoritzar la instal·lació que tot el poble ha vist a la placeta d'enfront de la casa de Calabuig. Suposem que la dita autorització haurà sigut demanada i concedida amb les degudes formalitats legals, ja que a pesar que, segons es diu públicament, era per a ridiculitzar determinades persones, dos d'elles intimes de l'alcalde, no l'ha prohibit. Què haurà mogut la dita autoritat per a no fer desaparéixer aquesta falla? Serà la llei, serà el gust de ridiculitzar la tercera persona? Si és això, tant pot l'odi que no respecta l'amistat dels seus? Ens alegra veure'ns reproduïts i assistim a la cremà, i per cert que vam ser l'últim que va caure.»
Aquestes breus línies són utilitzades per a atacar l'alcaldia de l'època amb sarcasme irònic, i en eixe context apareix l'esmentada publicació de la planta de la falla, situada a l'antic carrer del Pi, posteriorment denominada de Cambrils, i actualment de la Mare de Déu de l'Oliva.
Aquesta falla s'emmarca dins de l'anomenada primera època d'imitació de la festa fallera. A mesura que es difon la festa de la capital, les poblacions amb forts nuclis urbans la imiten, de forma espontània i amb una organització d'iniciativa veïnal o fins i tot simplement familiar, com és el cas de la falla de Cambrils de 1923, i molt probablement també aquella de 1900.
L'any 1942 es funda la primera comissió a Torrent, la falla de la plaça del Caudillo, que va ser l'única falla que es va plantar eixe any. Quant a les falles infantils, no serà fins a 1948 quan una comissió en plante la primera, encara que anteriorment s'havien realitzat algunes falles infantils d'iniciativa veïnal o particular, com una que va plantar un jove veí de Torrent a la porta de sa casa en 1934. Ja en 1955 planten falla cinc comissions, i després dels greus incidents de l'any 1957, en què es van desmuntar les falles ja plantades com a reacció davant d'una ordenança municipal, les falles de Torrent han anat expandint-se fins a les 58 comissions falleres actuals.
3. Definició de l'àmbit espacial i temporal
Pel que fa a l'àmbit espacial, cal assenyalar que les Falles són una festa de veïnat que es caracteritza i es delimita fonamentalment per tindre com a centre neuràlgic el carrer o la plaça on es planta el monument, des del qual s'estén pels voltants i els carrers adjacents.
L'àmbit temporal es concreta del 14 al 19 de març, precedit dels actes preliminars que anuncien la dita festa.