DECRET 117 /2010, de 27 d'agost, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial, la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 6345 de 01.09.2010 | |
| Número identificador: | 2010/9495 | |
| Referència Base de Dades: | 009557/2010 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Cultura Descriptors: Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni, cultura popular Descriptors toponímics: Algemesí
DECRET 117 /2010, de 27 d'agost, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial, la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí. [2010/9495]
Preàmbul
L'article 49.1.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural s'ha de fer mitjaçant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol reserva a l'administració general de l'Estat.
Així mateix, la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, en l'article 45 disposa que han de ser declarats Béns d'Interés Cultural les activitats, coneixements, els usos i les tècniques que constituïxen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i el gènere de vida tradicionals del poble valencià. Igualment, poden ser declarats béns d'interés cultural els béns immateriales que són expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.
Mitjançant una resolució de 15 de juny de 2010 de la Direcció General Patrimoni Cultural Valencià, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració com a Bé d'Interés Cultural Immaterial a favor de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.
En la tramitació de l'expedient s'ha concedit tràmit d'audiència a l'Arquebisbat de València, a la Parròquia de Sant Jaume d'Algemesí i a l'Ajuntament d'Algemesí.
En compliment del que disposa l'artícle 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, en l'expedient consten els informes favorables del Consell Valencià de Cultura, i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
En virtut d'allò exposat i d'acord amb el que establix la normativa esmentada, a proposta de la consellera de Cultura i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió del dia, 27 d'agost de 2010,
DECRETE
Article 1. Objecte
Es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.
Article 2. Descripció del bé, valors i mesures de protecció
La descripció del bé, els seus valors i les mesures de protecció del mateix es fan constar en l'annex del present decret.
Disposició addicional
Única. Publicació i inscripció
El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i la declaració s'inscriurà en la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià comunicant-se, així mateix, al Registre General de Béns d'Interés Cultural del Ministeri de Cultura.
Disposició final
Única. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 27 d'agost de 2010
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
La consellera de Cultura i Esport,
TRINIDAD MARÍA MIRÓ MIRA
Annex
I. Dades sobre el bé objecte de la declaració
1.1. Introducció
La festa major d'Algemesí és la que se celebra en honor a la Mare de Déu de la Salut.
S'ha dit, i amb raó, que la vida i la història d'Algemesí han transcorregut a l'ombra d'una morera, on -segons la tradició- es va trobar la imatge de la Mare de Déu de la Salut cap a 1247. Amb tota seguretat, els repobladors portaren la devoció a Santa Maria i l'establiren a l'alqueria d'Algemesí. Cal destacar que, des dels seus orígens, la imatge no tenia una advocació concreta, i que va ser en 1568 quan va ser invocada amb el nom de Mare de Déu de la Salut.
Les primeres notícies que es coneixen de la celebració de la festa són unes partides de descàrrec sobre els costos de la festa de la Mare de Déu de l'any 1610, celebrada per iniciativa dels veïns del carrer de Berca, on ja estava la capella de la Troballa, encara que, sens dubte, el culte a la imatge i les seues festes se celebraven des d'època medieval. La primera institució per al culte a la imatge va ser un benefici eclesiàstic sota l'advocació de la Mare de Déu de la Salut de l'any 1632. Cap a l'any 1680 la celebració ja havia perdut el caràcter de festa de carrer per a convertir-se en festa de tot el poble. L'any 1712 va quedar instituït inicialment el Cant de Vespres i la Processó de la Vespra, segons el testimoni del testament de Josep Cabanes, devot de la Mare de Déu. De 1724 daten les primeres notícies sobre la solemnització dels actes festius, dels quals encara hui es mantenen alguns aspectes. El Cant de Vespres s'ha desplaçat lleugerament; el sermó encara es fa, igual que les danses, l'itinerari de la Volta General i els focs artificials i castells.
L'any 1747 es va celebrar el V Centenari de la Troballa, en què ja tots els actes van ser programats, i es pensa que un dels fets clau devia ser la Processó de Volta General, influïda pels Sexennals de la Mare de Déu de la Vallivana de Morella, i en segon lloc pel Corpus de València. És possible que després del V Centenari la festa quedara instituïda i completada quasi definitivament, encara que el pas del temps li ha anat incorporant nous elements que han passat a formar part de la tradició.
Per esta mateixa època, va començar a intervindre-hi econòmicament qui exercia la potestat civil pública per mitjà de donacions al culte. La influència morellana del rector Querol va tindre també una perspectiva jurídica, ja que es va iniciar un nou procediment d'organització de la festa: la divisió per barris i la responsabilitat dels majorals d'organitzar els actes de culte i d'obtindre els mitjans econòmics.
La devoció a la Mare de Déu de la Salut va tindre durant els segles xvii i xviii un increment considerable, i l'Ajuntament va instituir en 1816 el patronatge de la Mare de Déu de la Salut per a tota la ciutat. L'Ajuntament, conscient del fet que la relació de patrocini no era de la institució, sinó de tots els veïns, es va limitar a nomenar vint festers, que, al seu torn, nomenaven un depositari que retia comptes a l'Ajuntament. Més tard, es va produir un nou canvi en l'organització de la festa: podien ser majorals tots els veïns de la ciutat.
Actualment la gestió de la festa es fa a l'empara de la Fundació per a la Festa a la Mare de Déu de la Salut i al Crist de l'Agonia, de la qual són patrons tres festers de cada barri, l'alcalde i el rector de la parròquia de Sant Jaume Apòstol, i en el Consell Assessor de la qual participen els que intervenen en els actes que formen part de la festa.
Esta festa és el principal monument de la religiositat popular d'Algemesí, que la sent com a patrimoni del conjunt de la població. S'ha fonamentat durant el pas dels segles en quatre pilars forts i estables: el capeller de la Mare de Déu de la parròquia de Sant Jaume, la devoció popular a la Mare de Déu, la força invisible de la tradició i els festers dels quatre barris.
En l'actualitat la nota més característica de la Festa a la Mare de Déu de la Salut és la participació popular. En este sentit, tots els veïns d'Algemesí tenen un mateix sentir, i conceptuen la festa com un patrimoni comú i propi del conjunt de la població, siga des de l'àmbit de les creences i conviccions religioses, siga per respecte i fidelitat a la tradició secular, o pel sentiment valoratiu d'allò que la conceptua com un tresor cultural.
La Festa a la Mare de Déu de la Salut ha sigut en nombroses ocasions objecte d'atenció i estudi per part d'etnògrafs, sociòlegs i historiadors, motiu d'inspiració per a artistes plàstics, músics i poetes. Tots ells han coincidit a remarcar el gran contingut cultural que la festa posseïx. Conjunts plàstics, com La Muixeranga; balls com Els Bastonets o Els Tornejants, o la música amb què s'acompanyen, són el producte d'haver sabut mantindre i conservar un aspecte fonamental de la cultura d'Algemesí i dels valencians en particular. Així, la Festa a la Mare de Déu de la Salut ha esdevingut amb el pas dels anys un símbol irrenunciable que identifica el poble -que l'ha creat- i la seua tradició.
Esta festa amb les seues processons configura un sistema d'actuacions tradicionals i ritus d'una gran coherència i complexitat, que la convertixen en paradigma i model de referència d'altres festes tradicionals valencianes.
Es caracteritza per haver-se desenvolupat de forma continuada des dels inicis fins als nostres dies, conservant danses i músiques tradicionals, sense cap ruptura. Així, ha sigut la base per a la recuperació de danses d'altres poblacions -d'on havien desaparegut -, que, gràcies a la pervivència de les d'Algemesí, s'han pogut tornar a instaurar.
Igualment, és molt destacable l'aspecte musical, ja que s'hi han conservat nombroses melodies tradicionals. Com que per a la pervivència de les danses era necessària la música del tabal i la dolçaina, es va afavorir la recuperació d'esta música i dels instruments tradicionals amb la creació en 1974 de l'Escola Valenciana de Tabal i Dolçaina, en un moment en què estaven desapareixent els dolçainers.
Finalment, no podem oblidar que l'origen dels castells són les danses conegudes com "els balls de valencians" o "les Moixigangues o Muixerangues", d'inspiració religiosa i que s'han practicat des del segle xvi en alguns punts de la Comunitat Valenciana, com Algemesí, i que dins d'esta festa han perviscut fins als nostres dies.
1.2. Denominació:
La Festa a la Mare de Déu de la Salut.
1.3. Localitat:
Algemesí.
1.4. Data de celebració:
Els dies principals són el 7 i el 8 de setembre, precedits d'un novenari a la capella de la Troballa, el qual comença el 29 d'agost i acaba el 6 de setembre.
1.5. Actors principals:
- La parròquia de Sant Jaume Apòstol d'Algemesí, organitzadora litúrgica.
- L'organització dels diversos actes materials correspon a la Fundació per a la Festa a la Mare de Déu de la Salut i al Crist de l'Agonia, en l'estructura de la qual participen l'Ajuntament d'Algemesí, la parròquia de Sant Jaume Apòstol, els festers dels quatre barris i tots els que intervenen en els actes de la festa.
1.6. Descripció del Bé:
Els actes principals de la Festa de la Mare de Déu de la Salut es dividixen en:
a) Novenari de la Mare de Déu
b) Antevespra de la Mare de Déu
c) Vespra de la Mare de Déu
d) Dia de la Mare de Déu
a) Novenari de la Mare de Déu
Des del 29 d'agost fins al 6 de setembre. Tots els dies a les deu de la nit té lloc la novena a la capella de la Troballa.
b) Antevespra de la Mare de Déu
La vesprada del dia 6 a la plaça Major, un grup de dolçaines comença a fer l'itinerari de la Volta. D'esta manera s'anuncia al veïnat l'arribada de la festa major. Després de la novena, a la porta de la capella són escenificats per xiquets els misteris i martiris, que són:
Misteri d'Abraham i Isaac
Misteri d'Adam i Eva
Martiri de Santa Bàrbara
Martiri de Sant Bernat i les germanetes
Misteri de la Mare de Déu de la Salut
Al crit de «vítol a la Mare de Déu de la Salut» s'acaba el novenari. Quan finalitza el novenari s'inicia a la plaça Major el concert a la Mare de Déu.
A mitjanit s'inicia El Retorn, que dóna nom popular a esta nit de festa, la Nit del Retorn. S'anuncia per mitjà d'un volteig de les campanes de la parròquia de Sant Jaume, que s'inicia a l'una de la matinada voltejant una campana i repicant amb una altra durant un quart d'hora. A continuació, durant un altre quart d'hora es fa el toc d'entrada amb les campanes més grans (de la més menuda a la més gran) i després amb les dos xicotetes. Totes comencen amb colps lents i van repicant de pressa fins a provocar una agradable confusió sonora que acaba en sec a l'una i mitja. Aleshores s'inicia el repic que dura mitja hora més, fins a les dos. A continuació, van els vols primerament de les més grans, després de les campanes d'una en una, de major a menor i de menor a major, i els vols es continuen repetint fins a l'hora de l'alba.
Este volteig assenyala el trasllat a la vila d'Alzira de la imatge. Després d'un breu silenci, les campanes tornen a repicar una per una però en sentit invers i quan volteja la menor s'anuncia el retorn de la Mare de Déu a Algemesí. Llavors, totes les campanes de les parròquies i ermitoris del poble voltegen saludant el retorn de la Mare de Déu. Després del primer volteig de la tornada, un castell de focs posa fi a l'antevespra de la Mare de Déu. Com ja s'ha indicat, només el clamoreig de les campanes acompanya el poble fins a l'alba.
c) Vespra de la Mare de Déu
Al matí es fa La Plega, al migdia es fa l'ofrena simbòlica d'allò arreplegat a la Mare de Déu. El cant de la Salve davant del cambril de la capella de la parròquia de Sant Jaume clou l'acte.
Fora, a la plaça Major, es fa una mascletada i alhora el volteig general de tots els campanars de les parròquies; la cercavila de la banda de música pels carrers de la Volta General posa fi a les activitats del matí.
A mitjan vesprada té lloc el trasllat de la Mare de Déu des de la seua capella a l'altar major de Sant Jaume per al Cant de les Vespres. La imatge en processó claustral és portada pels sacerdots fills del poble, acompanyada dels festers i del públic que vol, mentre la gent entona el Virolai.
En ser col·locada en l'altar major, l'orgue i la capella de música inicien el cant de les Vespres Solemnes, que acaba amb l'ofrena de nards que adornen l'anda de la Mare de Déu en les processons.
En l'Ave Maria es fa el tradicional repic de la Xirivia. Descrit anteriorment, este repic és tradicional de la Seu de València.
Processó de les Promeses:
La primera de les tres processons, coneguda com "de les Promeses", que es fa entre el 7 i el 8 de setembre, ix a les deu de la nit de la parròquia de Sant Jaume i acaba en la capella de la Troballa, i, com el seu nom indica, al final desfilen els devots en acció de gràcies (promeses).
Encara que la processó s'inicia des de la porta del temple, els primers balls es dansen a la porta de l'Ajuntament i a continuació davant de la creu major, que espera sota l'arc de la porta de la parròquia. Quan ja han passat tots els balls per davant de la creu, els dolçainers, al so de l'Eixida de la creu, la incorporen a la processó al mateix temps que l'estendard ix als escalons. Els Tornejants, últims balladors de la desfilada, quan acaben de ballar a l'Ajuntament ho fan davant de l'estendard, un a un començant pel patge. Tan bon punt acaben, apareix l'anda de la Mare de Déu sota el pòrtic, i de seguida, amb les notes de l'himne de la ciutat, la corporació municipal precedida pels macers amb gramalles i amb les maces de plata de la vila, de 1608, es dirigixen a la parròquia per a acompanyar la Mare de Déu en la processó.
Quan la Mare de Déu arriba a la capella de la Troballa, mentre hi entra tots els balls dansen, voltegen les campanes i es dispara una traca. Al so del Virolai s'entronitza la imatge al retaule de l'altar i de seguida comença la missa concelebrada, que continua amb la nit de vetla a la Mare de Déu i s'allarga fins a l'alba. Mentrestant, al teatre del Patronat es fa la representació de les Lloances a la Mare de Déu.
d) Dia de la Mare de Déu
A l'alba es fan tres voltejos generals de totes les campanes de la parròquia de Sant Jaume, que anuncien la solemnitat del dia. A continuació ix de la plaça Major un grup de dolçaines i tabals que recorre els carrers de la Volta General. A la capella de la Troballa i davant de la imatge de la Mare de Déu se celebren dos misses resades: l'una pels festers difunts i l'altra per tots els difunts que han participat en els balls.
Processoneta del Matí:
El principal acte del matí és la Processoneta del Matí, que va de la capella de la Troballa a la parròquia de Sant Jaume. L'anda és portada per militars de la població i dels volants.
Una vegada arriba la imatge a la porta de la parròquia de Sant Jaume, és alçada pels portadors de cara al poble, al so de l'himne d'Algemesí, i tots els balls dansen al mateix temps: La Muixeranga alça L'Altar a una part de la porta, Els Tornejants agiten davant de l'anda les seues varetes, les campanes sobreposen en ple volteig el seu so, tot acompanyat de la traca i la solta de coloms; el poble aplaudix i victoreja la patrona.
Situada la Mare de Déu a l'altar major, s'inicia la missa major. Acabada la missa major, es reunixen a la plaça Major autoritats i festers per a traslladar-se, amb l'acompanyament de la banda de música, al lloc on es fa la mascletada.
Processó de Volta General:
A la vesprada té lloc la processó general. Els tres vols espaiats del campanar de Sant Jaume anuncien que la Processó de Volta General està a punt de començar.
Quan La Muixeranga ha fet evolucionar Les Floretes amb les torxes enceses davant de l'Ajuntament i se sent el so de la melodia per a construir L'Alta a la porta de l'església, la processó ja pot eixir.
Ja de tornada, a primera hora del matí arriba la Mare de Déu a la plaça Major, on és rebuda per la gent; en disparar un castell de focs, de nou es fa un comiat apoteòsic. Entre les danses dels balls, el volteig de campanes, els visques i els aplaudiments, les alçades de l'anda de la Mare de Déu girada cap al poble, entra a l'església de Sant Jaume fins a l'any següent, en què El Retorn iniciarà la festa major.
Descripció de les processons
L'estructura o disposició de les tres processons és la mateixa, amb la diferència que en la Volta General, i després de la part central, s'afigen els personatges extrets de les celebracions del Corpus (personatges bíblics), que no ixen en les processons precedents.
La disposició de la processó, que és competència de l'església, es regix per les normes canòniques. Dividida en quatre parts, l'estructura és la següent:
Primera part: preliminars
a) Misteris i martiris
- Misteri d'Abraham i Isaac: els personatges són l'àngel, Abraham i Isaac.
- Misteri de la Temptació o d'Adam i Eva: els personatges són l'àngel, Adam, Eva i el dimoni.
- Martiri de Santa Bàrbara: els personatges són Bàrbara, Diòscor, el governador Marcià i l'àngel.
- Martiri de Sant Bernat i les germanetes: els personatges són Bernat, Almansor, Zaida, Zoraida, el botxí, dos criats i l'àngel.
- Misteri de la Mare de Déu de la Salut: els personatges són mossén Curçà, mossén Dacir, mossén Frasquet i un escolà.
b) Les danses
- La Muixeranga: més que una dansa pròpiament dita, és un conjunt de quadros plàstics d'intencionalitat representativa. Les primeres cròniques daten del principi del segle XVIII. Hi intervenen dos grups: La Muixeranga i La Nova Muixeranga.
Membres: un grup d'hòmens de nombre irregular entre els quals hi ha un cap anomenat «mestre», que s'encarrega dels assajos i de la coordinació en el muntatge de torres i figures, a més d'admetre el personal que s'hi incorpora. La professió d'obrer és una constant en els mestres i balladors.
Vestit: consta d'una brusa recta, pantalons llargs, bonet orellut i espardenyes de sola prima. La tela és forta i basta, de ratlles verticals roges, blanques i blaves en el cas de La Muixeranga, i de ratlles verticals roges, blanques i verdes en el cas de La Nova Muixeranga.
Música: dolçaina i tabal, amb dos tonades bàsiques i una tercera per a L'Enterro.
Balls: les evolucions fetes són de tres tipus:
1. El Ball, El Passeig o Les Floretes. De quatre temps tant en els moviments com en la melodia. Els balladors es col·loquen en dos files i evolucionen portant ciris en les mans.
2. Torres humanes. Hi ha les següents: L'Alta, de cinc pisos, amb base de huit hòmens; La Torreta, de quatre i amb base de quadro; El Pinet, un pilar amb el xiquet damunt. D'altres modalitats menys freqüents són L'Oberta, La Volantinera i el Pinet Doble.
3. Figures plàstiques. Hi destaca La Maria, que vol reproduir l'anagrama de lletres i que sembla representar l'Assumpció de la Mare de Déu; El Guió, que imita l'estendard barroc; L'Altar, sol alçar-se a l'entrar la Mare de Déu a l'església; L'Aranya, L'Enterro, La Font, El Carro, La Grossa, El Banc, Caps en Caps, Cinc en un Peu, El Tigre, Les Figueretes i el Passeig de Gegants.
- Els Bastonets: és una dansa guerrera. Apareix documentada en 1839 amb la denominació de Dansa dels Huit.
Membres: un mestre, huit hòmens i un momo.
Vestit: cos i faldellí de vellut, amb plomes llargues de colors, calces blanques i espardenyes de llaurador.
Música: tabal i dolçaina.
Instruments rítmics: el bastonet, d'uns 60 cm de llarg, i la planxeta, escut o palustre.
Balls: El Paco, L'U, La Queta, Tres Colpets, La Figuera, La Caceria, El Bolero, La de Planxa, el Negrito, El 7 i el 19, La Corredora, El 2 i el 15, El Mambrú, La Gallega, L'Ampla i Defensa de Planxa.
- La Carxofa: el nom li ve perquè un xiquet porta un pal que té al final una espècie de carxofa daurada que s'obri al final de la processó i d'on ix un colom blanc. Del pal pengen cintes de colors que en l'evolució els xiquets trenen i destrenen. Esta dansa juntament amb Les Pastoretes eren conegudes en 1830 com les Danses de les Donzelles o també Danses de Xicones i Xicons.
Membres: una mestressa, dotze xiquetes, un xiquet i quatre momos.
Vestit: de pastoreta sense barret.
Música: tabal i dolçaina.
- Els Arquets: es tracta d'un ball en què per a dansar les xiquetes porten un arquet adornat amb paperets de colors. Té els mateixos components que La Carxofa.
Vestit: blanc, semblant als antics vestits de comunió.
Música: tabal i dolçaina.
- Les Pastoretes
Membres: un mestre o mestra, el rei, la reina, parelles de xiquetes i momos.
Vestit: cosset, faldeta i barret de palla amb flors.
Música: tabal i dolçaina.
Instruments rítmics: pandereta i castanyoles.
- El Bolero o Llauradores: és el ball més modern de tots els que formen la processó: apareix per primera vegada en 1905.
Membres: un mestre i parelles d'hòmens i dones.
Vestit: de llauradora les dones i de torrentí els hòmens.
Música: instruments de vent de banda.
Instruments rítmics: castanyoles.
Balls: València, Reyes, Trensats, Típics, Madrid, Bots i El Centenari.
Segona part: part central
Creu major: Barroca, de plata repujada (A. Reinot. 1739), l'acompanyen dos candelers portats per acòlits.
Devots
Els Tornejants: és una dansa guerrera amb continguts cavallerescos i místics. Únic ball dins de la processó, darrere de la creu major i davant del Guió o estendard de la Mare de Déu, entre les dos files de públic assistent a la processó.
Membres: un mestre, un patge, sis balladors i momos.
Vestit: cos i faldellí de teixits de plata, casc de la mateixa tela amb cimera de flors, calçons de vellut, calces blanques, espardenyes i careta de fil d'aram.
Música: tocs de timbals.
Instruments de ball: varetes vibràtils. El patge marxa portant una espasa que recolza l'extrem damunt d'un escut en forma de cor amb la imatge de la Mare de Déu en el camp.
Balls: Floretes i Fuga. Les primeres les poden ballar un, dos o quatre balladors amb les modalitats de «dos carrerilles», «cadireta», «crusada», «quatre cantons» i «quatre cares». La Fuga és la dansa de més duració i consta de passeig, torneig i cabrioles. Sol ballar-se davant dels retaules que representen la Mare de Déu.
El Guió de la Mare de Déu: Barroc de plata repujada, és portat per festers i escortat per dos més amb ciris.
Tercera part: part al·legòrica
a) Infants de representació simbòlica
Morets: xiquets vestits de moro.
Els Sants: xiquets i xiquetes que representen algun sant o grup.
Xiquets i xiquetes de primera comunió
b) Personatges bíblics:
Antic Testament
Patriarques
L'Abuelo Colomet o Noé: porta com a distintiu un bastó i una rosa.
Abraham: porta com a distintiu un ganivet.
Isaac: porta com a distintiu un feix de llenya.
Jacob
Els Blancs: Els dotze fills de Jacob de la tribu de Judà. Es diuen així perquè van vestits a imitació de les estàtues que hi ha a l'església de Sant Joan del Mercat de València.
Cabdills d'Israel
Moisés: porta com a distintiu les Taules de la Llei.
Josué
La terra de promissió
La Parreta: Representada amb un raïm gran.
Els sacerdots
Aaron: primer sacerdot germà de Moisés.
Els levites: a esta tribu li corresponia el sacerdoci.
El canelobre dels set braços: que il·luminava l'Arca de l'Aliança.
Els turiferaris: porten els encensers de l'Arca.
L'Arca de l'Aliança: portada per levites.
Els profetes
Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel, que preparen el poble per a la vinguda de Jesucrist.
Samuel: que ungix David, savi, constructor del temple de Jerusalem.
Els reis
Saül: predecessor del rei David.
Jessé: pare de David, com a distintiu no porta corona.
David: fundador de la família de la qual naixerà el Messies.
Salomó: fill de David, savi, constructor del temple de Jerusalem.
Figures singulars
Maria: germana de Moisés.
Rebeca: dona d'Isaac, model de prudència.
Dèbora: profetessa i sàvia, vencedora de Sisserà.
Noemí: nora de Rut.
Rut: casada amb Booz, va ser mare d'Obed, que fou pare de Jessé.
Judit: vencedora d'Holofernes.
Ester: intercessora davant del rei Assuer.
Tobies: Cura els ulls a son pare amb la fel d'un peix. Exemple de confiança en Déu.
Job: mestre de la paciència.
La família de Jesucrist
Sant Zacaries, santa Isabel, sant Joan Baptista i sant Josep.
c) Nou Testament
Els dotze apòstols: càntics i acompanyament musical
Els quatre evangelistes
Els cirialots
d) Els sants patrons
Sant Vicent de la Roda: primer màrtir de València.
Sant Vicent Ferrer: patró de l'Antic Regne.
Sant Onofre: patró de la ciutat d'Algemesí
Sant Jaume: titular de la parròquia més antiga, de la Confraria i l'Hospital.
Sant Sebastià: patró de l'Ajuntament i de la independència de l'antiga universitat i vila d'Algemesí.
Quarta part: part final
Festers dels quatre barris: Capella, Santa Bàrbara, València i Muntanya, per orde de torn d'organització; els últims són els del barri organitzador.
Sacerdots i religiosos
Volants: portadors de l'anda.
Anda de la Mare de Déu: daurada, restaurada d'acord amb el model neogòtic del segle xix.
Presidències:
- Eclesiàstica: un preste i dos diaques, acompanyats per dos festers del barri organitzador amb ciris i pel president del barri pel qual passa la processó en cada moment.
- Civil: l'Ajuntament de la Ciutat, precedit dels dos macers vestits amb gramalles i amb les maces de plata de la vila, i resguardat per membres de la Policia Municipal.
Banda de Música: tanca la processó.
II. Definició de l'àmbit espacial i temporal
2.1. L'àmbit espacial és el municipi d'Algemesí, sempre pels voltants de la parròquia de Sant Jaume i de la capella de la Troballa, amb un recorregut distint per a cada una de les tres processons. Els tres itineraris, el de la Processó de les Promeses, la Processoneta del Matí i la Processó de Volta General, queden definits amb la descripció següent de cada un dels recorreguts:
Recorregut de la Processó de les Promeses: Ix de la parròquia de Sant Jaume, passa per la plaça Major, el carrer del Molí de la Vila i el carrer de la Capella, i acaba a la capella de la Troballa.
Recorregut de la Processoneta del Matí: Ix de la capella de la Troballa, passa pel carrer de Berca, la placeta del Carbó i la plaça Major, i acaba a la parròquia de Sant Jaume.
Recorregut de la Processó de Volta General: Ix de la parròquia de Sant Jaume, passa per la plaça Major, el carrer de València, la plaça Mare de Déu dels Àngels, el carrer de València, el carrer dels Mont, el carrer d'Albalat, el carrer de Santa Bàrbara, el carrer dels Verdeguer, la placeta del Carbó, el carrer de Berca, el carrer de la Capella, el carrer del Molí de la Vila, el carrer Nou del Convent, el carrer Fusters, el carrer de la Muntanya i la plaça Major, i acaba a la parròquia de Sant Jaume.
2.2. L'àmbit temporal, ja definit en la descripció del Bé, queda establit de la manera següent:
- L'esmentada festivitat se celebra anualment.
- Del 29 d'agost al 6 de setembre: novenari.
- El 7 de setembre: Vespra de la Mare de Déu de la Salut. Repic de la Xirivia i Processó de les Promeses.
- El 8 de setembre: Festa de la Mare de Déu. Processoneta del Matí i Processó de Volta General.
III. Mesures de protecció
3.1. De conformitat amb els articles 28 i 45 de la Llei de la Generalitat 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, s'establix com a mesura de protecció que qualsevol canvi en la Festa a la Mare de Déu de la Salut que excedisca el desplegament normal dels actes de la festivitat anual ha de ser proposat per la parròquia de Sant Jaume Apòstol o pel Patronat de la Fundació per a la Festa de la Mare de Déu de la Salut i al Crist de l'Agonia a la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià perquè, si és el cas, emeta l'autorització administrativa i la consegüent modificació del present decret.
3.2. La gestió de la Festa a la Mare de Déu de la Salut, a part dels actes litúrgics que corresponen a l'Església, és competència del Patronat de la Fundació per a la Festa a la Mare de Déu de la Salut i al Crist de l'Agonia, que decidirà sobre els aspectes materials i immaterials i el desplegament dels actes de la festivitat anual.
3.3. L'ús o la difusió de la festa en el seu conjunt o dels elements materials o immaterials, propis o al·legòrics que la integren, queden reservats amb exclusivitat a l'Ajuntament d'Algemesí, a la parròquia de Sant Jaume i la Fundació per a la Festa a la Mare de Déu de la Salut i al Crist de l'Agonia.