Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Cultura Patrimoni cultural
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Cocentaina

DECRET 193/2018, de 26 d'octubre, del Consell, pel qual es declara bé d'interés cultural immaterial la Fira de Tots Sants de Cocentaina. [2018/10017]

L'article 49.1.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Alhora, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià disposa que la declaració d'un bé d'interès cultural s'ha de fer mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol reserva a l'Administració General de l'Estat.

Alhora, la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, en l'article 45 disposa que han de ser declarats béns d'interès cultural les activitats, coneixements, els usos i les tècniques que constitueixen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i el gènere de vida tradicionals del poble valencià. Igualment, poden ser declarats béns d'interès cultural els béns immaterials que són expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.

Mitjançant Resolució de 2 de juliol de 2018, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració com a bé d'interès cultural immaterial a favor de la Fira de Tots Sants de Cocentaina.

En la tramitació de l'expedient s'ha concedit tràmit d'audiència a l'Ajuntament de Cocentaina.

En compliment del que disposa l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, en l'expedient consten els informes favorables de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de la Universitat Miguel Hernández d'Elx i de la Universitat d'Alacant.



Per tot això, complits els tràmits previstos en l'article 43 de la Llei 5/1983, de la Generalitat, del Consell, i en els articles 26 i següents de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, a proposta del conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del 26 d'octubre de 2018





DECRETE



Primer. Objecte

Es declara bé d'interés cultural immaterial la Fira de Tots Sants de Cocentaina.



Segon. Descripció del bé i valors

La descripció del bé i els seus valors es fan constar en l'annex d'aquest decret.



Tercer. Mesures de protecció i salvaguarda

La protecció de la Fira de Tots Sants de Cocentaina com a patrimoni cultural immaterial es concretarà en les mesures següents:

a) Realitzar tasques d'identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics.

b) Incorporar testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació.

c) Vetlar pel normal desenvolupament i la pervivència d'aquesta manifestació cultural, així com tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures.

S'hauran de potenciar les condicions perquè la festa es mantinga viva, d'acord amb el que establisca la col·lectivitat que la protagonitza i li dona sentit. La tasca de protecció i de salvaguarda es dirigirà fonamentalment cap a la divulgació i revaloració de tots els elements, les funcions i els significants que formen part d'ella, i dels seus valors patrimonials, perquè la comunitat s'identifique amb la festa i els seus valors, i, per tant, garantisca la seua continuïtat.

Qualsevol canvi que excedisca el normal desenvolupament dels elements que formen aquesta manifestació cultural haurà de comunicar-se a la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural, perquè, si és el cas, emeta l'autorització administrativa i la consegüent modificació d'aquesta declaració.

Les accions de salvaguarda que es projecten hauran de tindre en compte, de manera molt especial els riscos de desvirtuació que podrien derivar-se del turisme massiu, així com la necessitat de valorar i protegir adequadament els oficis tradicionals associats a aquesta manifestació.



La gestió del bé la tindrà l'Ajuntament de Cocentaina, que serà el que decidisca sobre aspectes materials i immaterials, així com sobre el desenvolupament de l'esmentada manifestació cultural.





DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Publicació i inscripció

Aquest decret es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado, i la declaració s'inscriurà en la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià comunicant-se, així mateix, al Registre General de Béns d'Interès Cultural del Ministeri de Cultura i Esport.



Segona. Incidència pressupostària

L'aplicació i desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i en tot cas haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.



Tercera. Recursos

Contra aquest acte, que esgota la via administrativa, els interessats podran interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, a comptar des de l'endemà de la seua publicació, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que establixen els articles 10.1.a i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, o potestativament, recurs de reposició davant d'aquest mateix òrgan, en el termini d'un mes, computat en els termes ja referits, de conformitat amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, sense perjuí que els interessats puguen interposar qualsevol altre que estimen procedent.







DISPOSICIÓ FINAL



Única. Entrada en vigor

Aquest decret tindrà eficàcia l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



València, 26 d'octubre de 2018



El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER



El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport,

VICENT MARZÀ IBÁÑEZ







ANNEX



1. Identificació

1.a. Identificació geogràfica: localitat de Cocentaina (Alacant)

1.b. Àmbit: formes de sociabilitat col·lectiva i organitzacions

1.c. Tipologia: fires i mercats

1.d. Denominació principal i altres: Fira de Tots Sants de Cocentaina



1.e. Comunitats o persones relacionades amb l'element: en la recreació i transmissió anual de la Fira de Tots Sants participen l'Ajuntament de Cocentaina, encarregat de l'organització; nombroses agrupacions, associacions i entitats culturals i esportives de la població; els expositors, i el públic participant, integrat pel veïnat de Cocentaina i visitants procedents del Comtat, d'altres comarques pròximes, i d'altres províncies, amb presència de turistes nacionals i estrangers.



1.f. Descripció curta: el privilegi de celebració d'una fira a Cocentaina va ser concedit el 12 de maig de 1346 pel rei Pere IV el Cerimoniós, a petició del seu oncle, Alfons Roger de Llúria, senyor feudal de la vila. La concessió permetia la convocatòria d'una fira anual a partir de la festivitat de Sant Miquel, amb una duració de quinze dies. En l'actualitat, la Fira té una duració de tres a cinc dies, al voltant de l'1 de novembre, festivitat de Tots Sants. La Fira s'ha convertit en un dels esdeveniments anuals més importants per a Cocentaina i per a la Comunitat Valenciana. El seu extraordinari poder de convocatòria, tant d'expositors com de visitants, el considerable volum econòmic que genera, la contribució al manteniment de valuosos elements del patrimoni gastronòmic, artesanal i esportiu valencià, i, sobretot, el sentiment d'identitat i continuïtat que infon a la població de Cocentaina posen de manifest de manera incontestable la seua singular rellevància patrimonial.



A hores d'ara, l'organització i la celebració anual de la Fira encara respon al mateix objectiu d'intercanvi econòmic, propiciatori de l'intercanvi social i cultural, que motivà la seua creació en l'Edat Mitjana. La Fira de Tots Sants és una expressió del patrimoni cultural immaterial de base econòmica, viva i evolutiva, oberta i participativa, amb notabilíssimes repercussions positives en els àmbits social i cultural. La Fira s'erigeix així en vector de compravenda de productes, formació i reforçament de relacions personals i comunitàries, d'intercanvi d'idees, de diversió i de foment de la creativitat, condicions bàsiques de la seua pervivència, en continua adaptació a les exigències de la modernitat.



La Fira de Tots Sants de Cocentaina ofereix al visitant un ampli ventall d'ofertes per a cobrir tot tipus de necessitats, tant econòmiques com lúdiques o culturals, en les quals es combina la tradició amb les avantguardes. Dins d'un període curt de tres o cinc dies, quasi tota la trama urbana de la població es transforma en un espai comercial i d'esbargiment amb una àmplia gamma de propostes, com són les següents:



– Activitats comercials: punts de venda i exposició de vehicles de totes les marques conegudes, bestiar, maquinària i eines agrícoles, energies renovables, mobiliari, joieria, roba i alimentació.

– Activitats de restauració: àmplia i variada oferta gastronòmica als restaurants i bars locals, i als establiments ambulants que participen en la Fira, amb esdeveniments singulars com l'Esmorzar de Fira, on per un mòdic preu els visitants poden gaudir de productes locals com la pericana, els vins del Comtat o els licors d'herbes aromàtiques de la Serra de Mariola.

– Activitats lúdiques: una gran varietat d'atraccions ambulants per a totes les edats, amb especial atenció al col·lectiu infantil, i altres activitats.

– Activitats culturals: exposicions monogràfiques a l'edifici més emblemàtic de Cocentaina, el Palau Comtal, i altres llocs municipals o privats; concerts de música, on destaca el Certamen Coral de la Fira de Tots Sants que se celebra des de fa quasi quaranta anys.



– Activitats de difusió i revitalització del patrimoni immaterial: exhibicions d'antics oficis i esports tradicionals, com l'exhibició de tir i arrossegament, la mostra de bestiar al pla de la Font, jocs infantils antics, o la pilota valenciana.

– Ambientacions historicistes: celebració d'un mercat medieval (actualment estructurat en mercat àrab, jueria, mercat medieval i porrat valencià).

La gran afluència de públic de tot tipus que atrau la celebració anual de la Fira de Cocentaina, amb la seua oferta comercial, cultural i lúdica, obliga a l'organització a facilitar a les persones participants en l'esdeveniment les infraestructures i els serveis necessaris.



2. Marc espacial

2.a. Localització: fins a la primera meitat del segle XIX, el desplegament de la Fira de Tots Sants se circumscrivia a la vila vella, el pla de la Font i la plaça del Mercat, que constitueixen els espais tradicionals de la Fira. La vila vella continua sent l'epicentre de la Fira, encara que la seua tradicional especialització comercial ha evolucionat cap a un altre tipus d'oferta, integrada per activitats culturals, lúdiques i gastronòmiques, com són el mercat medieval i les demostracions d'oficis tradicionals. Especial esment mereix el pla de la Font, punt tradicional de reunió del bestiar que entrava a Cocentaina, tant durant els dies de la Fira com en altre moment de l'any. L'escorxador hi era a prop, i és per això que el pla de la Font s'ha fet servir des de temps medievals com a lloc d'espera, repòs i transacció dels animals que anaven a ser sacrificats o venuts. A més a més, el pla de la Font reuneix, almenys des del segle XV, totes les condicions necessàries com a punt de trobada, com l'abundància d'aigua o l'existència d'hostals i bordells. En el segle XIX s'hi construïren un llavador públic i la monumental font que presideix la plaça, que té integrat un abeurador per als animals. Per tots aquests arguments, l'espai que ocupa la plaça i la font amb l'abeurador que la presideix té una especial significació patrimonial.



Actualment la Fira de Tots Sants es desenvolupa per quasi tot l'espai urbà. Des de la dècada dels anys setanta començà a estendre's per l'actual passeig del Comtat, el carrer de Sant Francesc, la plaça d'Anselm Martí, el carrer de Ben Khanis, la plaça de l'Alcalde Reig, l'avinguda del Rei en Jaume i el Raval. Al principi d'aquesta dècada es va adequar una àrea al barranc del Sord com a parc d'atraccions, fet que va permetre aprofitar la zona que antigament ocupaven aquelles per punts de venda de productes, preferentment alimentaris. A banda de les zones reservades als punts de venda o a la celebració d'espectacles, l'Ajuntament de Cocentaina habilita espais per a aparcament en la perifèria de la ciutat, i per a la correcta evacuació i seguretat de les persones visitants, en cas necessari.

2.b. Recorregut: com que la Fira de Tots Sants no és una activitat ritual de tipus processional, no es pot indicar un recorregut en particular com a característic de l'element del patrimoni cultural immaterial a protegir. El flux de visitants recorre els espais de la Fira, sense seguir un itinerari predefinit, a través dels carrers grans i xicotets que estructuren la ciutat i les places públiques. Els fluxos de vianants d'una major intensitat es concentren, però, en les vies i espais amb una capacitat més gran, com són el passeig del Comtat, el carrer Major, la plaça del Pla, la plaça del Mercat o el pla de la Font.



3. Marc temporal

a) Calendari: la celebració de la Fira de Tots Sants té una duració variable, entre tres i cinc dies, al voltant de l'1 de novembre, festivitat de Tots Sants.

b) Periodicitat: anual.



4. Descripció i caracterització

4.a. Orígens documentats o atribuïts: el seu origen es remunta a l'any 1346, quan el rei Pere IV el Cerimoniós atorgà el privilegi perquè se celebrara. Les actes de l'antic Consell Municipal i de l'actual ajuntament, juntament amb la premsa i altres fonts escrites, permeten comprovar la continuïtat històrica de la Fira dels temps medievals, ja que totes les generacions que han viscut a Cocentaina d'ençà del 1346 n'han conegut la celebració.

4.b. Evolució històrica / modificacions: el privilegi de celebració d'una fira a Cocentaina va ser concedit el 12 de maig de 1346 pel rei Pere IV el Cerimoniós a petició del seu oncle Alfons Roger de Llúria, senyor feudal de la vila. La concessió permetia la convocatòria d'una fira anual a partir de la festivitat de Sant Miquel amb una duració de quinze dies. En el document també s'establia la Pau de Fira i la franquícia del comerç, que dotava la Fira d'un règim jurídic especial, a l'empara de la tutela directa del rei. Així, tots aquells que hi acudien gaudien d'un salconduit que assegurava les seues mercaderies i persones, tant en els viatges d'anada i tornada com durant la seua permanència a Cocentaina.

La Fira de Tots Sants de Cocentaina està contextualitzada en un temps i en un marc espacial concrets, que han evolucionat al llarg de la història al compàs del canvi social, econòmic i cultural general. La Fira, de caràcter essencialment econòmic i lúdic, se celebra quasi de manera ininterrompuda des de l'any 1346. Al principi al voltant de la festivitat de Sant Miquel, entre finals de setembre i principis d'octubre; posteriorment, per motius d'oportunitat comercial, es va anar traslladant la convocatòria cap a finals d'octubre i principis de novembre. Per reial provisió atorgada l'any 1795 es va instituir el 28 d'octubre com a data a partir de la qual s'havia de celebrar la Fira, amb una duració màxima de 15 dies.

El marc espacial sempre ha tingut com a centre neuràlgic la plaça de la Vila i els carrers adjacents. No obstant això, el constant augment de la demanda per part dels venedors o firaires i del nombre d'assistents motivà la seua expansió fins a l'altra plaça principal, la plaça del Palau o de les Monges, actual plaça del pla. D'altra banda, la fira de bestiar segurament s'ubicaria originalment al voltant del recinte emmurallat, en espais com la plaça del Mercat o el pla de la Font (antiga plaça de Covarrubias), fins que passà a ubicar-se definitivament a l'últim indret. A partir de la dècada dels anys seixanta, la mecanització de l'agricultura, amb la incorporació de nova maquinària en substitució del bestiar, va provocar la demanda d'altres espais per a establir la nova oferta agroindustrial, tot provocant la primera gran expansió de la Fira en època contemporània. Aquesta ampliació, impulsada pels canvis en les formes de producció agrícola, ha anat acompanyada de la progressiva incorporació d'una oferta comercial més gran i diversificada, pròpia de la societat de consum contemporània, com la d'automòbils o la de les noves tecnologies; de manera que, al llarg de les últimes dècades, l'espai ocupat per la Fira no ha cessat de créixer, i la zonificació de l'oferta i de la distribució dels llocs de venda i dels serveis ha sigut objecte d'una constant reorganització. Actualment l'espai que ocupa la Fira quadruplica l'original, de manera que la Fira ja no sols ocupa els escenaris urbans de la Cocentaina preindustrial, sinó que s'ha expandit per les noves àrees de l'àmbit urbà contemporani.



Cal tindre en compte, així mateix, que les activitats relacionades amb la celebració de la Fira no se circumscrivien als espais públics, ja que quasi totes les cases de la vila vella obrien les portes per a vendre productes variats o oferir hostatge a les persones forasteres. Les persones propietàries brindaven la possibilitat de dormir, menjar i albergar els animals de qui venia d'altres poblacions. Aquesta transformació generalitzada dels espais residencials privats en establiments temporals de compravenda i allotjament gairebé ha desaparegut en el context de la modernitat, encara que els habitatges privats continuen íntimament vinculats a la celebració de la Fira, com a espai d'acollida dels amics i familiars que visiten Cocentaina durant els dies de fira.



4.c. Personatges: indumentàries, pràctiques i funcions: En l'organització, desenvolupament, gaudi i supervisió de la bona marxa de la Fira de Tots Sants participen diversos col·lectius, com ara:

– Venedors de la Fira, els firaires, anomenats popularment firers, estructurat per col·lectius.

– Agents de desenvolupament local.

– Personal de neteja.

– Personal tècnic i treballador de diferents serveis municipals.

– Policia municipal.

– Policia nacional.

– Guàrdia Civil.

– Protecció Civil.

– Creu Roja.

– Públic assistent. Algunes persones visitants, en especial de la comarca, tenen el costum d'adquirir i vestir brusa negra amb gaiato.

4.d. Elements/processos (activitats i oficis): en el desenvolupament de la Fira de Cocentaina convergeixen les activitats i els oficis relacionats amb l'organització, muntatge, supervisió i desmuntatge de la Fira de Tots Sants, de tipus administratiu, amb les activitats i els oficis relacionats amb l'oferta dels productes i els serveis a l'abast dels visitants, siguen tradicionals o siguen característics de l'economia actual.

4.e. Desenvolupament i seqüència temporal: la Fira de Tots Sants segueix la següent seqüència aproximada de fets:

– Recepció per l'Ajuntament de Cocentaina, fins al mes de setembre, de sol·licituds de participació en la Fira formulades pels expositors.



– Contractació de serveis per l'Ajuntament.

– Reunions de responsables i tècnics de cadascuna de les regidories interessades.

– Reunió del Consell de Fira.

– Presentació del cartell i de les activitats culturals de la Fira, el primer divendres d'octubre.

– Roda de premsa per a la difusió dels continguts i les activitats de la Fira.

– Tallament del trànsit per la policia local.

– Muntatge d'infraestructures expositives i instal·lació de l'ornamentació.

– Inauguració oficial de la Fira, amb lectura pública del privilegi fundacional.

– Celebració de la Fira, amb neteja diària dels seus espais.

– Desmuntatge de les instal·lacions i neteja final dels espais de la Fira.

– Obertura al trànsit.

– Elaboració d'informes d'avaluació de la Fira, el contingut dels quals es difon a través dels mitjans de comunicació.

4.f. Organització/dedicació/finançament: l'organització i finançament de la Fira de Tots Sants sempre ha estat a càrrec del municipi de Cocentaina. En temps medievals i moderns, el consell municipal imposava i gestionava el cobrament d'impostos especials que s'aplicaven a garantir la celebració de la Fira. Actualment, l'Ajuntament de Cocentaina continua fent-se càrrec del finançament, que en part deriva del pagament de les corresponents llicències per part dels expositors. Algunes de les activitats lúdiques i culturals que se celebren amb motiu de la Fira reben subvencions per part d'altres administracions públiques.



4.g. Relació dels béns mobles i immobles o entorns d'interés vinculats

Béns mobles

– El pergamí fundacional de la Fira. El text del privilegi de concessió de la Fira de Cocentaina, atorgada el dia 12 de maig de 1346 pel rei Pere II de València als seus habitants, a petició del noble Alfons Roger de Llúria, que tenia la població en feu pel rei, és un dels documents més importants per a la història de la localitat. No debades, la Fira s'ha celebrat de manera ininterrompuda des de la seua creació en temps medievals, i constitueix una fita indefugible del calendari per al municipi, les comarques i els territoris pròxims. El document que es conserva a la casa consistorial és una còpia fidel del pergamí original expedit per la Cancelleria Reial aragonesa, feta per un notari local de Cocentaina poc després d'haver-se atorgat el privilegi.



– Expositors, ornamentació dels carrers, senyalització. L'ornamentació dels carrers, la senyalització i alguns dels espais expositius van a càrrec de l'Ajuntament. La majoria del mobiliari expositor, però, és aportat pels firaires. Aquest tipus de mobiliari i d'ornamentació es renova amb el pas dels anys per tal de garantir la seua plena funcionalitat i bona aparença.

Béns immobles: edificacions singulars

– Palau Comtal. Immoble declarat bé d'interés cultural amb la categoria de monument l'any 2007, i reconegut l'any 2011 com a seu del Museu Municipal de Cocentaina. Des de la seua adquisició per l'Ajuntament de Cocentaina, entre 1966 i 1992, sempre s'ha utilitzat com a centre divulgador de cultura i del patrimoni durant totes les edicions de la Fira de Tots Sants. A les seues dependències s'han fet exposicions de temàtica molt variada (etnològica, històrica, arqueològica, artística, social i reivindicativa). El pati d'armes s'utilitza com a espai lúdic per a la celebració d'espectacles i d'altres activitats de divulgació cultural. Des de fa uns anys es fa als balcons principals de la Sala d'Ambaixadors del Palau l'acte de lectura pública del privilegi de la Fira que abans es feia des dels balcons de la casa de la Vila, seu de l'Ajuntament. El lector del privilegi, personalitat invitada a l'efecte, és acompanyat en l'acte per les autoritats autonòmiques i municipals que assisteixen als actes inaugurals.

– Casa de la Vila (Ajuntament). Originalment, la Fira ocupava la seua llotja, espai que encara conserva, juntament amb la plaça i els carrers que l'envolten. Actualment, a la casa consistorial es fa la recepció de les autoritats que assisteixen a l'acte inaugural. Des d'aquest punt, la comitiva es dirigeix cap al Palau Comtal, per a l'acte de la lectura pública del privilegi de la Fira.

Béns immobles: entorns d'interés

A causa de l'envergadura que ha anat adquirint la Fira, l'espai que actualment ocupa quadruplica el del seu origen. És per això que, des de finals dels anys seixanta del segle XX s'ha produït la seua expansió per noves àrees de l'àmbit urbà contemporani. Convé, però, identificar de manera expressa com a espais de singular interés històricament vinculats a la Fira de Tots Sants de Cocentaina els següents:



– La vila vella.

– El pla de la Font.

– La plaça del Mercat.

El Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Cocentaina en vigor dispensa a aquests àmbits una especial protecció com a Àrea de repartiment 2a – nucli medieval (NM). Molts dels edificis que la integren compten amb protecció singular, i es troben inclosos en el catàleg i en la llista d'invariants del PGOU. Una zona bastant extensa del nucli antic de Cocentaina és beneficiària, així mateix, del règim de tutela patrimonial de l'entorn de protecció del recinte emmurallat de Cocentaina, declarat bé d'interés cultural amb la categoria de monument, i beneficiari de les determinacions de l'Ordre de 23 d'octubre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es delimita l'entorn de protecció del recinte emmurallat de Cocentaina (Alacant) i se n'estableix la normativa de protecció.





5. Interpretació i simbolismes: la Fira de Tots Sants simbolitza alhora el passat agrícola i el present industrial de la vila de Cocentaina, com mostra el logotip de la Fira, que representa un cap de cavall sobre una roda dentada.



6. Percepció i implicació de la població i grau d'obertura al públic



La Fira de Tots Sants constitueix un símbol primordial de la identitat local. Els contestans i les contestanes tenen una percepció molt positiva de la Fira, tant per la intensa i atractiva activitat que comporta, com per la projecció exterior positiva que propicia de la imatge de la població. L'accés a la Fira, d'altra banda, és universal i gratuït per a la població local i les persones visitants, que només han de fer front al pagament de les mercaderies que compren i dels serveis de què gaudeixen. De fet, els dies de Fira l'entrada al Palau Comtal i a la resta de monuments i museus municipals és gratuïta, com disposa l'ordenança reguladora de la taxa per entrada i visites a monuments històrics i museus municipals aprovada pel plenari municipal l'any 2003.





7. Salvaguarda

7.a. Protecció administrativa: des de l'Administració pública local es realitzen totes les diligències i gestions necessàries, disposicions econòmiques, tot tipus d'ordenances de regulació adequades a la normativa actual, per a garantir la continuïtat d'aquest esdeveniment en constant evolució i canvi com tot patrimoni immaterial, accions que ha realitzat des de la seua creació en el segle XIV.

7.b. Agents i metodologia de transmissió: la transmissió de la Fira reposa en la continuïtat de les pràctiques, els usos i els costums que desenvolupen al llarg dels segles tres tipus d'agents, fonamentalment:



– Els responsables polítics i el personal tècnic municipal, que organitzen i supervisen la celebració anual de la Fira.

– Els firaires, que amb el manteniment de la seua forma de vida, la pràctica de la venda ambulant i, en alguns casos, la pràctica de demostracions d'oficis i d'esports antics, fan possible la celebració anual de la Fira.

– El públic assistent, integrat per la població local i visitant, que fan rendible econòmicament la Fira, i transmeten als seus fills el gust per gaudir de la Fira.

7.c. Altres accions de salvaguarda: l'Ajuntament de Cocentaina fa un gran esforç de difusió a través de mitjans de comunicació i la participació en esdeveniments promocionals de l'activitat turística per fomentar el coneixement de la Fira i atraure més visitants, fet que contribueix decisivament a fer rendible econòmicament la Fira, i a garantir, en conseqüència, la seua continuïtat.

7.d. Identificació de riscos i diagnòstic: la Fira de Tots Sants no es troba exposada a cap risc que puga comportar-ne la desaparició. Així mateix, la Fira no es veu amenaçada, a hores d'ara, pel seu propi èxit. El seu constant creixement i l'intens programa desenvolupat al llarg de fins a cinc dies no constitueix, de moment, una font de conflicte i rebuig per col·lectius clau per a la seua salvaguarda i transmissió, com són els veïns i les veïnes de Cocentaina. Aquest fet s'explica per la bona praxi de la corporació municipal i de la resta d'agents implicats pel que fa a la identificació de problemàtiques reals i potencials, i el disseny i l'aplicació de mesures per a resoldre-les, com mostra el cas de l'habilitació i gestió ad hoc de grans espais d'aparcament de vehicles de motor en la perifèria de la vila.



Cal assenyalar, però, l'amenaça d'un cert risc de desvirtuació de la Fira, de la mà de l'arrelament i l'extensió d'expressions estandarditzades de la reinterpretació mercantilitzada del passat, davant de la continuïtat d'una oferta basada en les produccions, les artesanies, els oficis i les tradicions autòctones.

7. e. Objectius, estratègies i accions proposades per la salvaguarda: el treball de la corporació municipal i dels membres del Consell de Fira té com a objectiu garantir la continuïtat de la Fira, com a expressió singular de la tradició agrícola i mercantil, del present industriós i de la personalitat cultural d'una població tan activa com és Cocentaina. Les estratègies implementades, apuntades en els punts anteriors, han provat la seua eficàcia pel que fa a la garantia de la continuïtat de la celebració de la Fira amb l'exclusió del conflicte, en un context de continu creixement de la Fira i del flux de visitants. Convé, amb tot, promoure iniciatives orientades a la potenciació de la revitalització dels elements del patrimoni cultural immaterial autòcton, des de l'òptica local, comarcal i valenciana, com a tret diferencial que aporta singularitat al valor patrimonial d'ordre cultural de la Fira de Tots Sants.





8. Valoració i justificació de la declaració: la Fira de Tots Sants és un dels esdeveniments més identitaris des del punt de vista cultural, social i econòmic del poble de Cocentaina, d'acord amb el text de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de París organitzat per la UNESCO el 17 d'octubre de 2003, article 2, definicions, punt 1. Igualment, la protecció i el reconeixement del patrimoni immaterial es preveu en la Llei 4/1998, de patrimoni cultural valencià i les seues modificacions posteriors, per això l'article 1.3 diu que «També formen part del dit patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià».

La Fira de Cocentaina posseeix valors de gran rellevància patrimonial, tant des de l'àmbit històric com l'etnològic. Així, el valor històric d'aquesta commemoració és de gran singularitat, la seua celebració s'ha portat a terme de forma continuada des de l'Edat Mitjana, i perviu a hores d'ara amb una gran projecció cultural, social i econòmica. Mentre que el valor etnològic mostra un esdeveniment que s'ha convertit en el principal símbol d'identitat de la població que el genera, la qual ha mantingut la seua raó de ser dels seus inicis i l'ha fet créixer, des de les dimensions mercantil, cultural, social, lúdica i festiva. La Fira és la finestra que dona a conèixer Cocentaina a l'exterior, a més de fomentar i potenciar els elements del patrimoni cultural amb el manteniment i, al mateix temps, renovació de tradicions i costums.



En el document publicat l'octubre de 2011, resultat de la comissió de treball organitzada pel Pla Nacional de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que depén de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, es defineix el patrimoni cultural immaterial amb una sèrie de característiques que s'identifiquen de forma evident en el nostre cas. La Fira és una manifestació cultural perquè és compartida pels membres d'una col·lectivitat, a banda de constituir una argamassa que unifica col·lectius al llarg de la història, s'adapta al medi, a la producció econòmica i a l'intercanvi de béns. Al mateix temps, és un patrimoni viu i dinàmic que ha recorregut un llarg camí per a continuar celebrant-se com una manifestació social i econòmica, amb pràctiques en constant canvi, protagonitzada per diferents individus i grups. La Fira, contextualitzada en un temps i en un marc espacial propis, ha sigut capaç d'autoregular-se i generar mecanismes d'adaptació a entorns socials, econòmics, tecnològics i culturals, sempre canviants i imprevisibles.



En la documentació presentada pel municipi en la memòria de l'annex documental es poden entreveure tots els valors que defineixen el patrimoni immaterial, perquè es tracta d'unes accions portades a terme pel consens d'un col·lectiu humà, transmeses i recreades amb la intenció d'experimentar-les en temps present i que tinga continuïtat per al futur. Molts testimonis dels seus participants expressen diverses referències sensorials, auditives, visuals, odoríferes i gustatives, com també la necessitat de continuar la seua convocatòria amb una constant renovació.

A més, la Fira és un patrimoni compartit per una amplíssima col·lectivitat. Per al seu funcionament participen des de l'Administració pública local, encarregada de l'organització, diversos grups i entitats culturals i esportives, expositors, visitants. La seua implicació queda perfectament de manifest en les enquestes efectuades al públic assistent, en les publicacions relacionades amb la Fira, i en les manifestacions i els actes que s'hi organitzen.

Els documents i els estudis històrics, les publicacions referents als balanços, les previsions i les problemàtiques detectades mostren com aquest patrimoni ha sigut transmés i recreat al llarg de 672 anys. Aspectes com la seguretat, la manca d'espai a causa de la demanda per la gran afluència d'expositors o firaires i visitants, o els problemes climàtics que han produït pèrdues són constants que s'han repetit al llarg de quasi set segles, i que han tingut solució de moltes formes segons les normatives i els contextos socioculturals del moment.