Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria Cultura i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Cultura
  Descriptors:
  	Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni, màquina tèxtil
  	Descriptors toponímics: Benilloba

RESOLUCIÓ de 17 de setembre de 2010, de la Conselleria de Cultura i Esport, per la qual s'inscriuen en la secció tercera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural, amb la categoria de béns mobles de rellevància patrimonial, determinades màquines tèxtils de Benilloba. [2010/10853]

La Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, establix en l'article 51 que els béns mobles que posseïsquen valors històrics, artístics, arquitectònics, arqueològics, paleontològics, etnològics, documentals, bibliogràfics, científics, tècnics o de qualsevol altra naturalesa cultural en un grau rellevant, però sense la singularitat pròpia dels béns declarats d'interés cultural, seran inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb la qualificació de béns mobles de rellevància patrimonial, a l'efecte de procedir a una adequada protecció, conservació, estudi i difusió pública.

De conformitat amb el procediment establit en l'article 52 de la norma esmentada, i a instàncies del seu propietari, José Juliá Serra, per mitjà de resolucions de la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural amb dates 17 de setembre de 1996, 3 de juny de 2009 i 15 de febrer de 2010, es van incoar expedients per a la inclusió en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià de les distintes peces de maquinària tèxtil que es descriuen en l'annex de la present orde i que són objecte d'inscripció en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

En la tramitació del procediment es va concedir tràmit d'audiència al propietari i a l'Ajuntament de Benilloba.

En virtut d'allò exposat i fent ús de les facultats que em conferix l'article 28 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, resolc:

Primer. Inscripció

S'inscriuen en la secció tercera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb la categoria de béns de rellevància patrimonial les distintes peces de maquinària tèxtil que es descriuen en l'annex de la present resolució.

Segon. Règim de protecció

De conformitat amb el que disposa l'article 53 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, estos elements no poden ser sotmesos a cap tractament ni a cap canvi en l'ús que se'n feia, ni poden ser disgregats, sense l'autorització prèvia de conselleria competent en matèria de cultura.

DISPOSICIÓ FINAL

Única

La present resolució entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 21 de juliol de 2010.- La consellera de Cultura i Esport: Trinidad Miró Mira.

Annex

Dades sobre els béns objecte de l'expedient

1. Teler manual de baix lliç, amb caixa de volant i calques (teler manual de llançadora de volant)

1.1. Descripció

Matèria: Fustes, ferro, sogues i cuiro.

Mides: Alçària: 2,18 metres; amplària: 3,10 metres; profunditat: 2,00 metres.

Tècnica: Teler manual amb caixa de volant i calques.

1.2. Dades historicoartístiques

Cronologia: Este tipus de telers es van generalitzar a Anglaterra a partir de la segona mitat del segle XVIII, i posteriorment van passar a Alcoi per a teixir draps.

Àrea de treball: Comprén tota l'Europa industrial durant els segles XVIII i XIX.

Funcionalitat: Està conservat tal com era en 1964, quan deixà de funcionar.

Lloc de la troballa: Benilloba (Alacant).

Context de la troballa: Formava part d'un taller artesanal tèxtil de la circumscripció industrial d'Alcoi.

1.3. Estat de conservació

Condició: En perfectes condicions d'ús.

Parts que hi falten: Complet.

Restauracions: La fusta s'ha tractat amb líquids insecticides de gran penetrabilitat.

2. Teler manual amb caixa de volant, màquina de lligar i arnés

2.1. Descripció

Matèria: Fustes, ferro, sogues i cuiro.

Mides: Alçària: 3,03 metres; amplària: 3,00 metres; profunditat: 1,75 metres.

Tècnica: Teler manual amb caixa de volant i calques. Subjecta mitjançant un arnés la màquina de lligar, que, per mitjà de cartonatges o llistons perforats de fusta i clavilles, tria els lliços que formen la calada per a elaborar teixits llisos de dos teles o per a combinar colors i textures de formes geomètriques.

2.2. Dades historicoartístiques

Cronologia: No se'n pot fer una datació exacta, encara que per les notícies que es tenen es pot dir que les peces més antigues conservades deuen tindre al voltant de cent cinquanta anys.

Àrea de treball: Comprén tota l'Europa industrial durant els segles XVIII i XIX.

Lloc de la troballa: Benilloba (Alacant).

Context de la troballa: Formava part d'un taller artesanal tèxtil de la circumscripció industrial d'Alcoi.

2.3. Estat de conservació

Condició: En perfectes condicions d'ús.

Parts que hi falten: Complet.

Restauracions: La fusta s'ha tractat amb líquids insecticides de gran penetrabilitat. L'estructura vertical i immòbil (pilastres) es van reposar procedents d'un teler construït en 1940.

3. Premsa tèxtil

3.1. Descripció

Matèria: Fustes i ferro.

Mides: Alçària: 2,35 metres; amplària: 1,14 metres; profunditat: 0,68 metres.

Tècnica: Premsa tèxtil amb caragols de fusta.

3.2. Dades historicoartístiques

Cronologia: Segons testimonis orals, principis del segle XVIII.

Àrea de treball: Comprén tota l'Europa industrial durant els segles XVIII i XIX.

Funcionalitat: Embalar els teixits que s'han de transportar.

Lloc de la troballa: Benilloba (Alacant).

Context de la troballa: Formava part d'un taller artesanal tèxtil de la circumscripció industrial d'Alcoi.

3.3. Estat de conservació

Condició: En perfectes condicions d'ús.

Parts que hi falten: Complet.

Restauracions: La fusta s'ha tractat amb líquids insecticides de gran penetrabilitat; s'han conservat totes les peces originals.

4. Torn per a fusos

4.1. Descripció

Matèria: Fustes i ferro.

Mides: Alçària: 1,04 metres; amplària: 1,04 metres; profunditat: 0,22 metres.

Tècnica: Torn per a canilles o fusos, disposa d'una corriola que gira per mitjà d'un manubri. Simultàniament el moviment es transmet a una altra corriola tornejada i xicoteta que prolonga l'eix per a permetre que s'inserisca el fus per a canilles.

4.2. Dades historicoartístiques

Cronologia: Indeterminada.

Àrea de treball: Comprén tota l'Europa industrial durant els segles XVIII i XIX.

Funcionalitat: Amb fusos de fusta s'elaboren canilles, tant per a l'ordit com per a la trama de qualsevol classe de teixit.

Lloc de la troballa: Benilloba (Alacant).

Context de la troballa: Formava part d'un taller artesanal tèxtil de la circumscripció industrial d'Alcoi.

4.3. Estat de conservació

Condició: En perfectes condicions d'ús.

Parts que hi falten: Complet.

Restauracions: La fusta s'ha tractat amb líquids insecticides de gran penetrabilitat.

5. Ordidor manual horitzontal, cilíndric o de bóta

5.1. Descripció

Matèria: Fusta, acer i cuiro.

Mides:

- Plegador: Alçària: 1,17 metres; amplària: 3,00 metres; profunditat: 0,60 metres.

- Cilindre: Alçària: 1,17 metres; amplària: 2,65 metres; profunditat: 1,46 metres.

- Portafusos: Alçària: 1,95 metres; amplària: 2,91 metres; profunditat: 1,24 metres.

Tècnica: Permet ordir qualsevol tipus de teixit.

5.2. Dades historicoartístiques

Cronologia: L'ordidor i el cilindre daten de l'any 1955; es desconeix la datació dels portafusos.

Àrea de treball: Present en totes les circumscripcions industrials tèxtils fins als nostres dies.

Funcionalitat: Elaboració de l'ordit.

Lloc de la troballa: Benilloba (Alacant).

Context de la troballa: Formava part d'un taller artesanal tèxtil de la circumscripció industrial d'Alcoi.

5.3. Estat de conservació

Condició: En perfectes condicions d'ús.

Parts que hi falten: Complet.

Restauracions: La fusta s'ha tractat amb líquids insecticides de gran penetrabilitat.

6. Ordidor manual pla de clavilles o estaques

6.1. Descripció

Matèria: Fusta i ferro.

Mides:

- Pilastres: Alçària: 1,82 metres; secció: 11 cm x 7 cm; secció del peu de la pilastra dreta: 17,5 cm x 60 cm x 6,5 cm; secció del peu de la pilastra esquerra: 11 cm x 58 cm x 7,5 cm.

- Travessers: Longitud: 4,59 metres; secció del superior: 6 cm x 8 cm; secció de l'inferior: 6,5 cm x 8,5 cm.

- Estaques: Longitud: 27 cm.

- Guia portafils i mànec: Longitud: 61 cm i 12 cm, respectivament.

Tècnica: Procés pel qual es disposen els fils que formen l'ordit d'un teixit. Este tipus d'ordidor és el primer que es va usar per a peces grans.

6.2. Dades historicoartístiques

Cronologia: Segle XVIII-XIX.

Àrea de treball: Comprenia tota l'Europa industrial fins al final del segle XVIII, quan va ser substituït per l'ordidor de cilindre.

Funcionalitat: Elaboració de l'ordit.

Lloc de la troballa: Benilloba (Alacant).

Context de la troballa: Formava part d'un taller artesanal tèxtil de la circumscripció industrial d'Alcoi.

6.3. Estat de conservació

Condició: En perfectes condicions d'ús.

Parts que hi falten: Complet.

Restauracions: S'hi han reposat dos estaques que hi faltaven. La fusta s'ha tractat amb líquids insecticides de gran penetrabilitat i les parts metàl·liques s'han netejat i tractat amb oli antiòxid.

7. Torn número I: Torn manual per a bobinar, de corriola motriu plana i debanadora

7.1. Descripció

Matèria torn: Fusta, ferro, cuiro i soga.

Mides:

- Banc: 132 cm x 19,9 cm x 3,3 cm; potes: 20 cm.

- Corriola motriu: diàmetre interior: 66 cm; diàmetre exterior: 67 cm; amplària del cércol: 10 cm x 0,5 cm de gruix; nombre de radis: 8. L'eix sobre el qual gira fa 24 cm de longitud i aproximadament 1,2 cm de diàmetre. La unió de l'eix amb el manubri està formada per una peça prismàtica de 12 cm de longitud i de 0,7 cm de costat que es trenca en dos angles rectes i presenta la forma simbòlica d'una "Z", en què l'altre extrem forma el manubri, de 12 cm de llarg i 1,2 cm de diàmetre; esta peça és de ferro de forja, com s'ha indicat anteriorment. Pilars: 47 cm x 6,3 cm x 3,6 cm.

- Corriola tornejada portacanilles: De 7 cm de longitud i de 4 cm de diàmetre, presenta tres estries tornejades concèntriques de diàmetres variables de 2,42 cm, 1,8 cm i 1,63 cm aproximadament. El seu eix de ferro de forja fa 28 cm de llarg 1 cm de diàmetre. Pilars: 17 cm x 4,5 cm x 3,5 cm.

- Eixos de les corrioles: Distància entre ambdós: 1 metre.

- Carcassa de la debanadora: Alçària: 53 cm; diàmetre superior: 36 cm i l'inferior: 47 cm, fet que permet penjar les madeixes sobre la carcassa troncocònica de canya. Gira sobre l'eix de ferro de forja, de 94 cm d'alçària i de 0,9 cm de diàmetre, que se sosté sobre un peu en forma de creu grega, també original, de fusta de pi.

Tècnica: Bobinar és un procés bàsic perquè l'ordit o la trama es disposen en les canilles per a ordir o teixir. En ambdós casos les distintes fibres filades -seda, lli, llana, cotó (Joaquín Ribera, 1887: VIII-XXXIX), sintètiques, mixtes, etc.-, disposades en madeixes, cons o cabdells, es passen a les canilles.

7.2. Dades historicoartístiques

Cronologia: El nivell tècnic per a estes màquines s'aconseguix en el segle XI (Iradiel, 2007). Amb estos torns es bobinaven els ordits i les trames amb què es teixien les lones per a les veles que aparellaven les naus castellanes i portugueses que al final del segle XV van afavorir l'Era dels Descobriments.

El torn de corrioles per a filar, el torn per a debanar i el teler per a teixits amples, són les tres màquines manuals que sempre han estat juntes des del segle XI, que és quan apareixen a l'Europa occidental, al costat de l'ordidor pla mediterrani, vertical, d'estaques o clavilles, amb el qual ja ordien els grecs, els romans, els ibers, etc. per als seus telers verticals per a teixits estrets.

Es constata que este torn ha estat a Benilloba (Blanes, 1773; Juliá, 2004), inscrita en la circumscripció industrial d'Alcoi, pionera en la industrialització a Espanya, des del segon terç del segle XVIII (Garcia /Aracil/Cerdà, 1980; Forner, 1989; Bañó, 1997; SIGMA, 1974). Estos torns per a bobinar són comuns en tots els establiments fabrils tèxtils: primerament els de cércol ample en la corriola motriu; després els de corriola acanalada, quan els fusters disposen de torns per a acanalar.

Àrea de treball: Els torns per al "debanament senzill" són propis de les circumscripcions tèxtils més avançades per a bobinar l'ordit i la trama en les canilles. L'àrea de treball d'estes màquines se circumscriu, des del segle XI, a les regions on l'activitat tèxtil per als teixits amples es va convertir en la indústria bàsica, fonament de tota industrialització posterior (J. Clayburn, 1965), segons s'ha exposat anteriorment. Estos torns van estar funcionant des de 1754 fins als primers anys de la segona mitat del segle passat (Juliá, 1994; 2004/2005).

Funcionalitat: Als elements originals que s'han conservat després de la restauració, s'han integrat els elements o peces que hi faltaven, respectant la naturalesa d'estes màquines: aspectes formals, constructius, funcionals, econòmics.

Lloc de la troballa: Benilloba (Alacant).

Context de la troballa: Formava part d'un taller artesanal tèxtil de la circumscripció industrial d'Alcoi.

7.3. Estat de conservació

Condició: en perfecte estat per al seu ús.

Parts que hi falten: Complet.

Restauració: Se li ha incorporat un banc sustentador, un radi que faltava en la corriola motriu i una de les quatre potes del torn.

8. Torn número II: Torn manual per a bobinar, de corriola motriu plana i debanadora

8.1. Descripció

Matèria: Fusta i ferro de fosa.

Mesures:

- Banc: 105 cm x 24 cm x 11 cm; potes: 19 cm.

- Corriola motriu: Longitud dels radis: 35 cm. Pilars: 62,8 cm x 7 cm x 3 cm.

- Corriola portacanilles: 7 cm de longitud i 3,6 cm de diàmetre exterior, tornejada amb tres estries del mateix diàmetre, 2,52 cm aproximadament, i amb l'eix de ferro de forja de 21,5 cm de longitud i 0,8 cm de diàmetre. Pilars: 30 cm x 4,5 cm x 3,5 cm.

- Eix: 28 cm de longitud i 1,15 cm de diàmetre, es trenca en angle recte formant una làmina semicircular d'11 cm d'arc i de 0,4 cm de secció, que al seu torn es trenca també en angle recte per a acabar amb el manubri, d'11 cm de longitud i d'1,15 cm de diàmetre, aproximadament.

- Debanadora: Peu: 1,5 cm d'alçària i 25 cm de diàmetre; eix original de ferro de forja: 71 cm d'alçària i 1,2 cm de diàmetre; carcassa: 53 cm d'alçària, 43 cm de diàmetre superior i 54 cm de diàmetre inferior.

Tècnica: Bobinar és un procés bàsic perquè l'ordit o la trama es disposen en les canilles per a ordir o teixir. En ambdós casos les distintes fibres filades -seda, lli, llana, cotó (Joaquín Ribera, 1887: VIII-XXXIX), sintètiques, mixtes, etc.-, disposades en madeixes, cons o cabdells, es passen a les canilles.

Estos torns per a bobinar són comuns en tots els establiments fabrils tèxtils: primerament els de cércol ample en la corriola motriu; després els de corriola acanalada, quan els fusters disposen de torns per a acanalar.

Segons els testimonis orals, tant els torns de corriola ampla com els de corriola acanalada fa més de cent anys que es troben a Benilloba.

8.2. Dades historicoartístiques

Cronologia: El nivell tècnic per a estes màquines s'aconseguix en el segle XI (Iradiel, 2007).

Àrea de treball: Els torns per al "debanament senzill" són propis de les circumscripcions tèxtils més avançades per a bobinar l'ordit i la trama en les canilles. L'àrea de treball d'estes màquines se circumscriu, des del segle XI, a les regions on l'activitat tèxtil per als teixits amples es va convertir en la indústria bàsica, fonament de tota industrialització posterior (J. Clayburn, 1965).

A Benilloba, estos torns per a bobinar van estar funcionant des de 1754 fins als primers anys de la segona mitat del segle passat (Juliá, 1994; 2004/2005). Segons els testimonis orals i l'anàlisi constructiva i funcional i del context tecnològic, va ser fet, de la mateixa manera que els altres de corriola ampla, per fusters que tenien els seus tallers a Alcoi i a Benilloba, durant els segles XVIII i XIX (Garcia Payà, 1989).

Funcionalitat: Després de ser restaurats, mantenen la funcionalitat.

8.3. Estat de conservació

Condició: En perfectes condicions d'ús.

Parts que hi falten: Complet.

Restauracions: Substitució del banc sustentador i d'un radi. La fusta s'ha tractat amb líquids insecticides de gran penetrabilitat i les parts metàl·liques s'han netejat i tractat amb oli antiòxid.

9. Torn número III: Torn manual per a bobinar, de corriola motriu acanalada i suport per a un con de fil

9.1. Descripció

Matèria: Fusta, ferro, acer, cuiro i corda sintètica.

Mides:

- Corriola motriu: Diàmetre interior de la circumferència: 58 cm, de l'exterior: 66 cm; amplària: 4 cm; gruix: entre 3,6 cm i 4 cm, de la gorja: 1,5 cm, i dels quatre radis: 29 cm x 7,6 cm x 4 cm.

- Banc: 114 cm x 22 cm x 6 cm; potes: 27 cm.

- Pilars: De la corriola motriu: 50 cm x 7,5 cm x 3,5 cm.

- Corriola portacanilles: Longitud: 5,56 cm; circumferència exterior: 3,7 cm. Presenta tres estries amb la mateixa circumferència de 2,63 cm. Pilars: 24 cm x 4 cm x 3,5 cm.

- Distància entre els eixos de les dos corrioles: 79 cm.

Tècnica: Bobinar és un procés bàsic perquè l'ordit o la trama es disposen en les canilles per a ordir o teixir. En ambdós casos les distintes fibres filades -seda, lli, llana, cotó (Joaquín Ribera, 1887: VIII-XXXIX), sintètiques, mixtes, etc.-, disposades en madeixes, cons o cabdells, es passen a les canilles.

Estos torns per a bobinar són comuns en tots els establiments fabrils tèxtils: primerament els de cércol ample en la corriola motriu; després els de corriola acanalada, quan els fusters disposen de torns per a acanalar.

Segons els testimonis orals, tant els torns de corriola ampla com els de corriola acanalada fa més de cent anys que es troben a Benilloba.

9.2. Dades historicoartístiques

Cronologia: El nivell tècnic per a estes màquines s'aconseguix en el segle XI (Iradiel, 2007). Amb estos torns es bobinaven els ordits i les trames amb què es teixien les lones per a les veles que aparellaven les naus castellanes i portugueses que al final del segle XV van afavorir l'Era dels Descobriments.

El torn de corrioles per a filar, el torn per a debanar i el teler per a teixits amples, són les tres màquines manuals que sempre han estat juntes des del segle XI, que és quan apareixen a l'Europa occidental, al costat de l'ordidor pla mediterrani, vertical, d'estaques o clavilles, amb el qual ja ordien els grecs, els romans, els ibers, etc. per als seus telers verticals per a teixits estrets.

Es constata que este torn ha estat a Benilloba (Blanes, 1773; Juliá, 2004), inscrita en la circumscripció industrial d'Alcoi, pionera en la industrialització a Espanya, des del segon terç del segle XVIII (Garcia /Aracil/Cerdà, 1980; Forner, 1989; Bañó, 1997; SIGMA, 1974). Estos torns per a bobinar són comuns en tots els establiments fabrils tèxtils: primerament els de cércol ample en la corriola motriu; després els de corriola acanalada, quan els fusters disposen de torns per a acanalar.

Àrea de treball: Els torns per al "debanament senzill" són propis de les circumscripcions tèxtils més avançades per a bobinar l'ordit i la trama en les canilles. L'àrea de treball d'estes màquines se circumscriu, des del segle XI, a les regions on l'activitat tèxtil per als teixits amples es va convertir en la indústria bàsica, fonament de tota industrialització posterior (J. Clayburn, 1965), segons s'ha exposat anteriorment. Estos torns van estar funcionant des de 1754 fins als primers anys de la segona mitat del segle passat (Juliá, 1994; 2004/2005).

Funcionalitat: Als elements originals que s'han conservat després de la restauració, s'han integrat els elements o peces que hi faltaven, respectant la naturalesa d'estes màquines: aspectes formals, constructius, funcionals, econòmics.

Context de la troballa: Formava part d'un taller artesanal tèxtil de la circumscripció industrial d'Alcoi.

9.3. Estat de conservació

Condició: En perfecte estat d'ús.

Parts que hi falten: Complet.

10. Torn número IV: Torn manual per a bobinar, de corriola motriu acanalada i debanadora

10.1. Descripció

Matèria: Fusta, ferro, cuiro i soga.

Mides:

- Banc: 114 cm x 22,4 cm x 3,6 cm; potes: aproximadament 29 cm d'alçària.

- Pilars de la portacorriola per a les canilles: 20 cm x 3,5 cm x 3,5 cm.

- Corriola motriu: 57 cm de diàmetre interior, 68 cm de diàmetre exterior, 6 cm de gruix, 3,1 cm d'amplària i 2 cm de canal. Els quatre radis tenen 34 cm x 7 cm x 3 cm. Pilars: 47,3 cm x 7,5 cm x 3,5 cm. Eix: 18 cm de longitud per 1,2 cm de diàmetre; 10 cm de longitud per 1,21 cm en la secció intermèdia; 14 cm de longitud per 1,27 cm de diàmetre en la part del manubri que forma els tres segments en forma simbòlica d'una "Z".

- Corriola tornejada portacanilles: Cilindre acanalat; longitud: 6,2 cm; diàmetre exterior: 3,83 cm; els tres canals: 1,66 cm, 1,7 cm, 2,6 cm. Eix: Longitud: 25 cm; diàmetre: 0,7 cm; làmines de faig (4) encolades en la part inferior del banc i fixades per mitjà d'espàrrecs cilíndrics de fusta: 15 cm x 3 cm x 1,3 cm.

- Distància entre els eixos d'ambdós corrioles: 78 cm.

- Debanadora: Peu: 15 cm x 14 cm x 10 cm. Eix: alçària: 78,5 cm; secció de la part cilíndrica: 0,83 cm. L'alçària de l'eix està calculada sobre una base prismàtica de 22,5 cm x 1,33 cm de costat. Carcassa: 52 cm d'alçària, 57 cm de diàmetre inferior i 35 cm de diàmetre superior.

Tècnica: Bobinar és un procés bàsic perquè l'ordit o la trama es disposen en les canilles per a ordir o teixir. En ambdós casos les distintes fibres filades -seda, lli, llana, cotó (Joaquín Ribera, 1887: VIII-XXXIX), sintètiques, mixtes, etc.-, disposades en madeixes, cons o cabdells, es passen a les canilles.

10.2. Dades historicoartístiques

Cronologia: El nivell tècnic per a estes màquines s'aconseguix en el segle XI (Iradiel, 2007). Amb estos torns es bobinaven els ordits i les trames amb què es teixien les lones per a les veles que aparellaven les naus castellanes i portugueses que al final del segle XV van afavorir l'Era dels Descobriments.

El torn de corrioles per a filar, el torn per a debanar i el teler per a teixits amples, són les tres màquines manuals que sempre han estat juntes des del segle XI, que és quan apareixen a l'Europa occidental, al costat de l'ordidor pla mediterrani, vertical, d'estaques o clavilles, amb el qual ja ordien els grecs, els romans, els ibers, etc. per als seus telers verticals per a teixits estrets.

Es constata que este torn ha estat a Benilloba (Blanes, 1773; Juliá, 2004), inscrita en la circumscripció industrial d'Alcoi, pionera en la industrialització a Espanya, des del segon terç del segle XVIII (Garcia /Aracil/Cerdà, 1980; Forner, 1989; Bañó, 1997; SIGMA, 1974). Estos torns per a bobinar són comuns en tots els establiments fabrils tèxtils: primerament els de cércol ample en la corriola motriu; després els de corriola acanalada, quan els fusters disposen de torns per a acanalar.

Àrea de treball: Els torns per al "debanament senzill" són propis de les circumscripcions tèxtils més avançades per a bobinar l'ordit i la trama en les canilles. L'àrea de treball d'estes màquines se circumscriu, des del segle XI, a les regions on l'activitat tèxtil per als teixits amples es va convertir en la indústria bàsica, fonament de tota industrialització posterior (J. Clayburn, 1965), segons s'ha exposat anteriorment. Estos torns van estar funcionant des de 1754 fins als primers anys de la segona mitat del segle passat (Juliá, 1994; 2004/2005).

Funcionalitat: Als elements originals que s'han conservat després de la restauració, s'han integrat els elements o peces que hi faltaven, respectant la naturalesa d'estes màquines: aspectes formals, constructius, funcionals, econòmics.

Lloc de la troballa: Benilloba (Alacant).

Context de la troballa: Formava part d'un taller artesanal tèxtil de la circumscripció industrial d'Alcoi.

10.3. Estat de conservació

Condició: En perfecte estat d'ús.

Parts que hi falten: Complet.

11. Element V: Carro per a transportar plegadors

11.1. Descripció

Matèria: Fusta de pi per a les travesses i els reforços de la caixa del carro. L'eix és d'acer, igual que els dos caragols que el fixen, i de cirerer les dos rodes massisses.

Mides:

- Rodes: Diàmetre: 19,5 cm; gruix: 5,5 cm.

- Caixa: 92 cm x 26 cm.

- Travessers: 92 cm x 6 cm x 5,4 cm.

- Travessa: 26 cm x 9 cm x 2,5 cm; reforços 43 cm x 6,3 cm x 2,9 cm

- Eix: Longitud: 41 cm; diàmetre: 1,48 cm.

- Bastidor: 41 cm x 9,5 cm x 6 cm; reforç: 41 cm x 9,5 cm x 3 cm.

Tècnica: Eren utilitzats per a traslladar els plegadors plens d'ordit des del plegat de l'ordidor fins als telers.

11.2. Dades historicoartístiques

Cronologia: Màquines que estan lligades a pesats plegadors i a l'especialització de l'ordit, i que apareixen amb els ordidors de "tambor" o de "bóta" horitzontals, al principi del segle XIX, a les circumscripcions tèxtils d'Espanya.

Àrea de treball: Comprén l'Europa occidental, en totes les circumscripcions tèxtils que han tingut ordidors i telers per a teixits amples.

Funcionalitat: Mantenen tota la funcionalitat.

Lloc de la troballa: Procedix d'un antic taller de Benilloba donat a l'actual propietari l'any 1990.

Context de la troballa: Benilloba està inscrita en la circumscripció on s'elaboraven "teixits amples", que és on es poden trobar esta classe de carros.

11.3. Estat de conservació

Condició: En perfectes condicions d'ús.

Parts que hi falten: Complet.

Restauracions: Tots els elements són originals, només s'ha incorporat un reforç de fusta de pi al suport de l'eix.

12. Element VI: Banc per a costures

12.1. Descripció

Matèria: Fusta.

Mides:

- Banc: 137 cm x 9,2 cm x 4,2 cm, aproximadament.

- Potes: 30 cm x 4,8 cm x 2,5 cm.

- Pals: 60 cm x 4,4 cm de diàmetre. Distància interior entre ells, 117,5 cm, que era la llum màxima per a les costures dels teixits que es cosien, sense canviar-ne la unió, per a ampliar la costura, amb una nova unió si era necessari.

Tècnica: Utilitzats per a tancar els teixits amples per a formar saques, taleques, sacs, fundes per als coixins i matalafs. En especial, estos bancs per a costures són necessaris per a repassar les vores dels teixits que necessiten refermar la unió entre l'ordit i la trama: veles, telons, sendals, xàrcies, etc.

12.2. Dades historicoartístiques

Cronologia: Són màquines presents des que es va aprendre a cosir costures per mitjà de la utilització d'un bastidor. La tècnica manual d'estos bancs per a costures anirà desapareixent al llarg del segle XIX amb la generalització de la màquina de cosir.

Àrea de treball: Estos bancs per a les costures són propis de les circumscripcions tèxtils que mereixen una tal qualificació i que, per ser-ho, han sigut la base de la industrialització en la nostra societat (J. Clayburn La Force, 1965; R. Garcia Payà, 1989). A Benilloba, al costat dels seus telers manuals per a teixits amples, no podien faltar els bancs per a costures, abundants en una circumscripció tèxtil com la que, durant segles, va ser la ciutat d'Alcoi.

Funcionalitat: Completa.

Lloc de la troballa: Benilloba (Alacant).

Context de la troballa: Formava part d'un taller artesanal tèxtil de la circumscripció industrial d'Alcoi.

12.3. Estat de conservació

Condició: En perfecte estat d'ús.

Parts que hi falten: Complet.

Restauracions: S'han reposat els dos pals cilíndrics on s'enganxen els teixits per a cosir les costures. S'hi han incorporat dos peces de forma prismàtica com a base en què sostindre els dos pilars.

Localització comuna per a tots els béns.

Comunitat Valenciana

Plaça de l'Omet, 6, Benilloba (Alacant).

Titular i posseïdors: José Juliá Serra i María I. Catalá Monllor