Ficha disposicion

Ficha disposicion





DECRET LLEI 2/2011, de 4 de novembre, del Consell, de Mesures Urgents d'Impuls a la Implantació d'Actuacions Territorials Estratègiques.



Texto
Texto Texto2
Publicat en:  DOGV núm. 6645 de 07.11.2011
Número identificador:  2011/11260
Referència Base de Dades:  011269/2011
 



DECRET LLEI 2/2011, de 4 de novembre, del Consell, de Mesures Urgents d'Impuls a la Implantació d'Actuacions Territorials Estratègiques. [2011/11260]

Preàmbul



Aquest decret llei té com a finalitat aprovar, amb caràcter urgent, una sèrie de mesures d'impuls als processos de planificació i gestió urbanística i territorial amb els quals contribuir a la dinamització de l'activitat econòmica i la creació d'ocupació, facilitant els instruments adequats per a desenvolupar procediments àgils i simplificats i eliminant càrregues burocràtiques per a les iniciatives empresarials. La urgència de l'aprovació d'aquestes modificacions deriva de l'actual situació de crisi econòmica, que exigeix l'adopció d'una sèrie de mesures legals d'immediata aplicació, que no poden endarrerir-se a la tramitació del procediment legislatiu ordinari.

Amb aquest fi, el títol I d'aquest decret llei estableix un règim legislatiu nou per a facilitar la implantació de les denominades actuacions territorials estratègiques, enteses com aquelles intervencions singulars de caràcter supramunicipal que contribueixen a la dinamització de l'activitat econòmica i a la creació d'ocupació en el marc de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada pel Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell, la qual té, entre altres funcions, les d'identificar i impulsar aquelles accions i projectes singulars que contribuïsquen a qualificar i diversificar el territori en les distintes escales. La materialització d'aquesta funció permet l'obtenció d'una visió global i integrada del territori en el seu conjunt, sent una de les seues conseqüències la proposició d'estratègies i accions de gran valor afegit, i major demanda social, l'execució immediata de les quals es fa prioritària en uns moments de greu crisi econòmica com els actuals.



No obstant això, la legislació valenciana vigent no té instruments i procediments d'abast territorial i urbanístic que permeten la tramitació i la implantació d'aquests processos en condicions adequades, tant de termini com de contingut, atesa la seua singularitat i rellevància territorial, mentre que aquest tipus de procediments sí que s'ha consolidat en la majoria de comunitats autònomes en els últims anys, complint una important funció al servei de la col·lectivitat. Així mateix, és imprescindible oferir als agents inversors, públics o privats, una interlocució fluida i eficaç per al procés de planejament i gestió, condició imprescindible per a garantir la viabilitat d'inversions que requereixen una alta previsibilitat i control dels terminis de les autoritzacions i aprovacions necessàries.

D'aquesta manera, la figura de les actuacions territorials estratègiques s'erigeix com a eina de caràcter excepcional i singular per a canalitzar la implantació i execució de les accions estratègiques més rellevants i dinamitzadores, i cal justificar en cada cas la conveniència i l'oportunitat de tramitar-les mitjançant aquest especial procediment. El contingut normatiu d'aquest títol regula el concepte, la funció i els requisits que conformen aquesta figura, el règim jurídic, el procediment, l'efecte i la regulació de les caducitats.

El títol II d'aquest decret llei modifica alguns preceptes legislatius en matèria d'habitatge i urbanisme necessaris per a flexibilitzar determinats procediments administratius, i mobilitzar recursos econòmics en el sector de l'habitatge i la construcció. En el capítol I es modifica la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de la Generalitat, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu d'ajudar a normalitzar el mercat de l'habitatge i millorar la qualitat de determinades àrees urbanes, flexibilitzant, amb aquest fi, el règim dels recursos provinents del patrimoni públic de sòl, la qual cosa es realitza de forma coordinada amb la Llei Urbanística Valenciana.

En el capítol II d'aquest títol es modifica puntualment la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, per a impulsar i afavorir els processos de programació de sòl mitjançant la modificació del nivell d'exigència financera actualment previst en la llei esmentada, a fi d'assegurar el compliment dels compromisos de l'agent urbanitzador. També es regulen la suspensió temporal dels programes d'actuació integrada, i la possibilitat d'implantar ús terciari a les àrees prioritàries, imprescindible per a impulsar aquest tipus d'actuacions.

Així mateix, es modifica la regulació de l'expropiació a instància del propietari per transcurs de termini, pensant en el nou escenari econòmic. Atés que hi ha una important paralització en el desenvolupament urbanístic, es considera oportú ampliar els terminis actualment previstos, tornant als més amplis fixats en el seu moment en el Text Refós de la Llei del Sòl estatal de 1976, i determinar els supòsits en què no cap l'exercici del dret a sol·licitar l'inici de l'expropiació.



Addicionalment, el règim del patrimoni públic de sòl s'adequa a la recessió actual del mercat immobiliari, que posa en dubte un dels fins primordials dels patrimonis públics de sòl, açò és, evitar l'especulació intervenint en el mercat per a moderar el preu del sòl i de l'habitatge. Hui són molts els municipis que perceben el seu patrimoni de sòl com un actiu de difícil gestió, que té la dificultat afegida de la restricció dels seus fins. En aquest escenari convé aclarir i flexibilitzar els fins i la destinació dels béns i els recursos integrants del patrimoni de sòl.



Finalment, i per a facilitar la gestió urbanística, el decret llei permet subdividir les unitats d'execució, fins i tot dels plans parcials reclassificatoris ja aprovats definitivament. Amb aquest fi es modifica l'article 73 de la Llei Urbanística Valenciana i s'hi introdueix una disposició transitòria. L'actual recessió econòmica comporta la necessitat de permetre fraccionar les actuacions urbanístiques, per a garantir-ne així la viabilitat.

En suma, concorren en aquest cas circumstàncies d'extraordinària i urgent necessitat que constitueixen el pressupost habilitant exigit per l'article 44.4 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en relació amb l'article 86 de la Constitució Espanyola, perquè el Consell puga fer ús de la facultat legislativa excepcional de dictar un decret llei.

Ens trobem davant d'una situació concreta en què els objectius governamentals exigeixen una acció normativa immediata, en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d'urgència, per a la tramitació parlamentària de les lleis. Hi ha una connexió de sentit o relació entre la situació definida que constitueix el pressupost habilitant (màxima urgència a aplicar les modificacions que s'inclouen en el text) i les mesures que en el decret llei s'adopten (la regulació que s'hi conté), de manera que aquestes últimes guarden una relació directa o de congruència amb la situació que es tracta d'afrontar. S'ha fet palesa, en suma, la necessitat d'aprovar de manera immediata i urgent totes aquestes modificacions, l'adopció de les quals no pot esperar a la tramitació del procediment legislatiu sense que aquesta demora comporte un greu perjudici per als interessos generals.



En la redacció del text legal s'ha procurat actuar d'acord amb els principis de bona regulació aplicables a les iniciatives normatives a què es refereix l'article 4 de la Llei 2/2011, de 4 de març, d'Economia Sostenible. La iniciativa es justifica en raons d'interés general, i s'ha partit d'una clara identificació dels fins i objectius perseguits; les mesures adoptades es consideren que són l'instrument més adequat per a garantir els objectius que es persegueixen, buscant les mesures menys restrictives i menys distorsionadores; s'ha procurat que, malgrat que es tracta d'una norma modificativa, aquesta ajude a generar un marc normatiu estable, augmentant el grau de certesa; i els canvis proposats es formulen de forma clara i senzilla, per a facilitar-ne el coneixement i la comprensió.

Segons l'article 49.1.9a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Generalitat té competència exclusiva en les matèries d'ordenació del territori, urbanisme i habitatge.

Per aquesta raó, a proposta de la consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 4 de novembre de 2011,





DECRETE



TÍTOL I

Les actuacions territorials estratègiques



Article 1. Actuacions territorials estratègiques. Definició i requisits



1. Són actuacions territorials estratègiques les que tenen com a objecte l'ordenació, la gestió i el desenvolupament d'intervencions territorials singulars que presenten rellevància supramunicipal i que així siguen declarades pel Consell en desplegament de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.

2. Les actuacions territorials estratègiques poden ser d'iniciativa pública, privada o mixta, i localitzar-se a terrenys de qualsevol categoria urbanística situats a un o més termes municipals.

3. La declaració d'actuació territorial estratègica requereix complir tots aquests requisits:

a) Congruència amb l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana: contribuir a la consecució dels objectius i principis rectors de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.

b) Interés general: produir un impacte supramunicipal favorable i permanent des del punt de vista econòmic, social i ambiental, especialment en la creació d'ocupació.

c) Integració territorial: ser compatibles amb la infraestructura verda, integrar-se en la morfologia del territori i el paisatge i connectar adequadament amb les xarxes de mobilitat sostenible, ponderant les de transport públic i els sistemes no motoritzats.

d) Localització selectiva: ubicar-se aprofitant singularitats del territori que impliquen avantatges comparatius de localització, siga per accessibilitat, entorn ambiental o paisatgístic o per la presència i posició d'equipaments o infraestructures de qualitat.

e) Efectivitat: executar-se de forma immediata, sense perjudici de les fases espacials o temporals que es prevegen en el seu desenvolupament.

f) Rellevància: acollir usos i activitats que contribuïsquen a l'excel·lència i qualificació del territori amb projecció a escala internacional, nacional o, almenys, regional. Els projectes empresarials que implanten aquests usos i activitats s'han d'adequar a les categories següents:



1a. Actuacions que contribuïsquen a millorar la competitivitat, la reconversió de sectors econòmics, el desenvolupament i la innovació tecnològica, la cooperació empresarial, l'atracció de talents i la internacionalització d'empreses.

2a. Implantació d'equipaments terciaris, culturals, turístics, sanitaris o assistencials que siguen referència destacada d'una oferta a escala supraregional.

3a. Actuacions significatives de millora del medi rural, basades en l'aprofitament dels recursos endògens o en l'atracció d'activitats innovadores compatibles amb aquest medi.



Article 2. Procediment per al desenvolupament d'una actuació territorial estratègica

1. L'actuació territorial estratègica s'inicia amb una declaració del Consell, seguida de l'elaboració i aprovació d'una proposta del pla o projecte, que finalment és objecte d'execució i gestió.

2. La declaració del Consell serà el document prescriptiu de referència per a la redacció del pla o projecte i el corresponent informe ambiental.

3. L'aprovació del pla i la resta d'instruments urbanístics correspon a la conselleria competent en matèria de territori. El seguiment i el control de la seua execució correspon a l'òrgan de l'administració que, en cada cas, designe el Consell.

L'aprovació del pla o projecte pot ser simultània a la dels instruments per al desplegament i l'execució d'aquest quan així ho permeten les circumstàncies del cas.



Article 3. Iniciativa i declaració d'una actuació territorial estratègica



1. La conselleria amb competència material rellevant per als objectius de l'actuació territorial estratègica, a instància del promotor, formularà una consulta sobre la viabilitat de la seua iniciativa davant de la conselleria competent en territori i medi ambient, amb una proposta esquemàtica.

2. La conselleria competent en territori resoldrà, amb audiència prèvia als municipis afectats, sobre la viabilitat de la iniciativa i prepararà un informe sobre:

a) Adequació de la proposta als requisits legals per a la seua declaració com a actuació territorial estratègica.

b) Determinació d'aspectes ambientals, territorials i funcionals que s'han de considerar en l'actuació.

c) Abast de l'informe ambiental i del procés de participació pública i consultes.

d) Identificació dels instruments i estàndards urbanístics necessaris i la seqüència de la tramitació d'aquests.

3. L'informe ha de ser elevat al Consell. Aquest declararà l'actuació territorial estratègica amb els continguts establits en el número anterior, i designarà els òrgans responsables d'elaborar i tramitar els instruments urbanístics que la formalitzen i els que hagen de vetlar pel seguiment i el control de la seua execució.

4. L'acord del Consell pot exigir les garanties financeres que es consideren oportunes en els termes que preveu la legislació urbanística vigent.



Article 4. Elaboració i aprovació del pla o projecte

1. El pla o projecte ha de ser elaborat, amb el pertinent informe ambiental, amb l'abast i les condicions prescrites en l'acord de declaració. L'òrgan responsable l'ha de sotmetre a consultes i participació pública, segons el que preveu aquest acord, per un termini mínim de 45 dies i donant adequada participació als ajuntaments i les institucions afectades. Després, juntament amb la conselleria competent en territori i medi ambient, elaborarà la memòria ambiental, les determinacions de la qual s'incorporaran al pla o projecte perquè s'aproven.

2. La resolució aprovatòria d'un pla o projecte fundat en una declaració d'actuació territorial estratègica comporta els efectes següents:



a) Modificació del planejament vigent, sense que calguen altres tràmits posteriors, ni altres condicions de planejament o gestió urbanística que les definides en la mateixa resolució aprovatòria.

b) Designació del promotor i fixació de les seues obligacions, que han d'incloure executar i sufragar les obres, projectes i actuacions que s'especifiquen, i poden incloure la connexió de l'actuació i el suplement de les infraestructures necessàries per a la integració equilibrada en el territori.

c) Declaració d'utilitat pública o interés social i de la necessitat d'urgent ocupació, a l'efecte expropiatori, dels béns i drets necessaris per a l'actuació, llevat que es preveja la reparcel·lació. La resolució fixarà justificadament les condicions de gestió ponderant els interessos col·lectius i particulars que resulten afectats.

d) El Consell pot eximir, excepcionalment, l'actuació territorial estratègica de les llicències i autoritzacions la regulació de les qual siga competència de la Generalitat; per a la resta de llicències regirà el que determinen les legislacions estatal i europea.



Article 5. Execució de l'actuació territorial estratègica

1. Amb caràcter previ a l'eficàcia de la resolució aprovatòria, s'exigirà al promotor subscriure i garantir els seus compromisos en forma legal.

2. La renúncia a la condició de promotor o la seua transmissió ha de ser autoritzada per l'òrgan de l'administració competent per al seguiment de l'actuació, com també qualssevol altres canvis en les condicions de gestió inicialment previstes.

3. L'incompliment pel promotor de les condicions i els terminis d'execució estipulats determinarà la substitució o la caducitat de l'actuació territorial estratègica i la confiscació de les garanties prestades, amb audiència prèvia de l'interessat. La declaració de caducitat comportarà la reversió, retroacció i reposició de béns, actuacions i obres, com també, si és el cas, la derogació de previsions del planejament, en els termes que resolga la conselleria competent en territori.











TÍTOL II

Modificació de determinats preceptes legislatius

de les lleis de l'habitatge i urbanística

de la Comunitat Valenciana



CAPÍTOL I

Modificació de la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de la Generalitat,

de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana



Article 6. Modificació de la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de la Generalitat, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana

S'afig un nou apartat 4 a l'article 42 de la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de la Generalitat, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana, el qual queda redactat de la manera següent:

«4. La Generalitat, les entitats locals i altres entitats públiques poden convenir programes d'intervenció en àrees urbanes amb la finalitat de coadjuvar a la regeneració i rehabilitació, i adequar l'oferta d'habitatge per a facilitar-ne l'accés als ciutadans.

Els ingressos provinents dels patrimonis públics de sòl de les administracions públiques poden dedicar-se, a més de les finalitats previstes en la legislació urbanística, i amb independència dels requisits exigits per aquella, a inversions en urbanització, espais públics i a rehabilitació urbana, en els àmbits referits en el paràgraf anterior, d'acord, en aquest últim cas, amb la normativa autonòmica aplicable.



Igualment, poden aplicar-se a l'adquisició de sòl per al desenvolupament d'equipaments, infraestructures i altres finalitats en desplegament del planejament urbanístic i territorial».





CAPÍTOL II

Modificacions de la Llei 16/2005, de 30 de desembre,

de la Generalitat, Urbanística Valenciana



Article 7. Modificacions de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana

La Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, queda modificada com segueix:

U. La lletra d) de l'apartat 3 de l'article 73 queda redactada de la manera següent:

«d) S'han de tramitar i aprovar juntament amb el corresponent programa d'actuació integrada. La falta d'execució comportarà, si és el cas, la desclassificació del sòl afectat».



Dos. L'article 140 queda redactat de la manera següent:

«Article 140. Garanties

1. En atenció a les circumstàncies concurrents, l'ajuntament pot exigir als licitadors la constitució d'una garantia provisional que responga del manteniment de les ofertes fins a l'adjudicació, i ha de justificar suficientment en l'expedient les raons de l'exigència. Aquesta garantia no pot ser superior al 2 per 100 de l'estimació aproximada de les càrregues del programa efectuada per l'ajuntament.



2. Tot programa d'actuació integrada ha d'assegurar el compliment de les seues previsions, ja siga mitjançant crèdit compromés a càrrec del pressupost d'una administració o bé, en els supòsits de gestió indirecta, amb garantia financera o real prestada i mantinguda per l'urbanitzador, per un valor mínim del 5 per 100 del valor de les càrregues d'urbanització. Els ajuntaments poden elevar aquesta garantia fins a un màxim del 10 per 100 en aquells supòsits en què raons d'interés públic degudament justificades en l'expedient ho aconsellen.



3. La garantia establida en l'apartat anterior tindrà el caràcter de definitiva, i es regirà, pel que fa a la forma de constitució i l'efecte, de conformitat amb el que preveu la legislació reguladora de la contractació pública.

4. Durant qualsevol fase d'execució del programa podrà substituir-se una modalitat de garantia per una altra de les previstes en aquest article»



Tres. L'article 149 queda redactat de la manera següent:

«Article 149. Garanties

1. L'adjudicatari del programa d'actuació aïllada ha de garantir el cost de les indemnitzacions, preus justos i despeses de reallotjament necessaris per a realitzar l'actuació, i el cost de les obres d'urbanització complementàries. Les modalitats i la quanties de les garanties seran les previstes en l'article 140 d'aquesta llei, i s'hi admetrà, en tot cas, la garantia real.

2. S'exceptua de l'aplicació de les garanties anteriors en els casos de gestió directa l'administració pública quan actue per si mateixa o a través de les seues entitats, o de les seues empreses de capital íntegrament públic.

3. Cada garantia es cancel·larà quan es complisca el compromís assegurat».



Quatre. La lletra b) de l'apartat 2 de l'article 182 queda redactada de la manera següent:

«b) Consolidació de l'import íntegre del cost de les obres d'urbanització necessàries en qualsevol de les formes admeses per la legislació de contractació pública i també mitjançant garantia real. S'exceptua l'exigència d'una consolidació específica amb aquest propòsit quan l'import íntegre d'aquest cost ja estiga garantit davant de l'administració per raó de l'execució d'un programa per al desenvolupament d'una actuació integrada».



Cinc. S'afig el nou article 187 bis, amb el text següent:

«Article 187 bis. Expropiació de sòls dotacionals per incompliment de termini

1. Quan transcórreguen cinc anys des de l'entrada en vigor del pla sense que es porte a efecte l'expropiació de terrenys dotacionals que no hagen de ser objecte de cessió obligatòria, pel fet de no resultar possible la justa distribució de beneficis i càrregues en el corresponent àmbit d'actuació, els propietaris podran anunciar a l'ajuntament el seu propòsit d'iniciar l'expedient de preu just, que ha de dur-se a terme per ministeri de la llei si transcorren uns altres dos anys des d'aquest anunci.

2. A aquest efecte, els propietaris podran presentar els seus fulls d'apreuament i, transcorreguts tres mesos sense que l'ajuntament en notifique l'acceptació o remeta els seus fulls d'apreuament contradictoris, els propietaris podran dirigir-se al Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa. La valoració s'entendrà referida al moment de l'inici de l'expedient de preu just per ministeri de la llei.

3. El que estableixen els apartats anteriors no serà aplicable:

a) Als propietaris de terrenys classificats com a sòl no urbanitzable.

b) Als propietaris de terrenys classificats com a sòl urbanitzable, si en el moment de l'afectació els terrenys es dediquen a l'explotació agrícola, ramadera, forestal o cinegètica o, en general, a activitats pròpies de la seua naturalesa rústica i compatibles amb la classificació i l'afectació mencionades fins a l'execució de les determinacions del planejament urbanístic.

c) Als propietaris que hagen obtingut una autorització per a usos i obres provisionals.

4. Si abans de transcórrer els terminis establits en aquest precepte s'ha aprovat inicialment una modificació o una revisió del planejament urbanístic que comporta la inclusió del sòl dotacional en un sector o unitat d'execució a efecte de la seua gestió, aquests terminis quedaran interromputs. El còmput dels terminis es reprendrà si transcorre un any sense haver-se produït l'aprovació definitiva».



Sis. L'article 259 queda redactat de la manera següent:

«Article 259. Caràcter finalista dels patrimonis públics del sòl



1. Els béns i recursos que integren el patrimoni públic de sòl, com també els ingressos obtinguts mitjançant l'alienació, permuta o cessió de terrenys i la substitució de l'aprofitament corresponent a l'administració per l'equivalent econòmic, han de ser destinats a la construcció d'habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública o a altres actuacions d'interés social.

2. Les actuacions d'interés social han de tenir alguns dels fins següents:

a) Obtenció de sòls i execució dels elements pertanyents a l'ordenació estructural, sempre que no estiguen adscrits o inclosos en una àrea de repartiment.

b) Execució d'obres d'urbanització de marcat caràcter social i no incloses en unitats d'execució.

c) Obtenció de sòl i construcció d'equipaments de la xarxa secundària l'execució dels quals no estiga prevista a càrrec dels propietaris del sòl.

d) Actuacions d'iniciativa pública destinades a la renovació urbana, reforma interior o rehabilitació d'habitatges.

e) Conservació i millora del medi ambient, de l'entorn urbà i protecció del patrimoni arquitectònic i del paisatge.

f) Creació i promoció de sòl i execució d'actuacions d'interés estratègic per a l'exercici de noves activitats econòmiques o ampliació de les existents, siguen d'iniciativa pública o privada.

g) Inversions en urbanització, espais públics i rehabilitació, això en els àmbits de les àrees urbanes».



Set. L'apartat 6 de l'article 262 queda redactat de la manera següent:

«6. Les disposicions establides en els apartats 2, 3, 4 i 5 anteriors per a les àrees residencials prioritàries seran igualment d'aplicació quan es tracte d'actuacions destinades a la promoció de sòl industrial o terciari, declarades d'interés general per acord del Consell i promogudes per les administracions públiques o els seus agents, amb la col·laboració, si és el cas, de la iniciativa privada seleccionada a través de l'aplicació de la Llei de Contractes del Sector Públic».





Disposició addicional



Única. Incidència pressupostària

El compliment i el posterior desenvolupament d'aquest decret llei no han de tenir cap incidència en la dotació de tots i cadascun dels capítols de despesa assignats a la conselleria, en la data de publicació d'aquest, y en tot cas han de ser atesos amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.





Disposicions transitòries



Primera. Suspensió temporal de l'execució dels programes

En els programes que es troben en execució a l'entrada en vigor d'aquest decret llei, quan causes justificades d'interés públic o la viabilitat econòmica de l'actuació així ho aconsellen, l'administració actuant, d'ofici o a instància dels propietaris o de l'urbanitzador, pot acordar la suspensió temporal, total o parcial, de l'execució del programa per un termini de dos anys, prorrogables per uns altres dos anys més com a màxim.

La sol·licitud de suspensió temporal ha de tenir informe favorable dels serveis tècnics i jurídics de l'administració actuant i, després d'això, ha de ser exposada al públic per un termini de quinze dies, mitjançant un anunci en el butlletí oficial de la província corresponent, i amb simultània audiència, pel mateix termini, a l'empresari constructor i als propietaris i titulars de drets i deures afectats per l'actuació.

L'acord de suspensió temporal ha de ponderar els eventuals perjudicis que puguen derivar-se per als propietaris o tercers afectats i ha de contenir obligatori pronunciament sobre les mesures que s'han d'adoptar per a salvaguardar els seus drets, especialment:

1. Justificació de la necessitat de la suspensió i la seua naturalesa, total o parcial, respecte de l'àmbit i el desenvolupament de l'actuació.

2. Termini previst per a la suspensió i possibles pròrrogues.

3. Mesures que s'han d'adoptar, si és el cas, en relació amb la conservació de les obres ja executades.

4. Estudi econòmic i mesures que s'han d'adoptar en relació amb els drets de propietaris i tercers afectats.

5. Efecte de la suspensió en relació amb les càrregues i els costos d'urbanització.

6. Efecte de la suspensió en relació amb les garanties prestades per l'urbanitzador i els propietaris; com també, si és el cas, la modificació o ajust de la reparcel·lació.

7. Efecte de la suspensió en relació amb l'empresari constructor.





Segona. Subdivisió en unitats d'execució de plans parcials aprovats amb anterioritat a aquest decret llei

Els plans parcials aprovats definitivament abans de l'entrada en vigor d'aquest decret llei que incorporen al procés d'urbanització terrenys que d'acord amb el pla general no tinguen la classificació formal del sòl urbanitzable, poden ser modificats amb l'objecte de subdividir les unitats d'execució inicialment previstes.

L'acord d'aprovació de la modificació del pla parcial ha de fixar les conseqüències de la subdivisió respecte del programa d'actuació integrada adjudicat. A aquest efecte, pot modificar-se el programa perquè aquest quede reduït a l'àmbit d'una de les unitats d'execució delimitades, de manera que la resta d'unitats quede en la situació de sòl urbanitzable amb ordenació aprovada pendent de programar, llevat que l'administració actuant, en l'exercici de les seues potestats de planejament, opte per una desclassificació.





Disposició derogatòria



Única. Derogació normativa

1. Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen al que estableix aquest decret llei.

2. En particular, queda derogat l'article 436 del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat pel Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.





Disposicions finals



Primera. Habilitació per al desplegament reglamentari

Es faculta el Consell per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al millor desplegament i l'aplicació d'aquest decret llei.



Segona. Entrada en vigor

Aquest decret llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.



València, 4 de novembre de 2011



El president de la Generalitat,

ALBERTO FABRA PART



La consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient,

ISABEL BONIG TRIGUEROS

Mapa web