DECRET 219/2018, de 30 de novembre, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'Horta de València.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 8448 de 20.12.2018 | |
| Número identificador: | 2018/11893 | |
| Referència Base de Dades: | 011497/2018 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 21.12.2018 -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori Grup temàtic: Legislació Matèries: Urbanisme i ordenació del territori Descriptors: Temàtics: hort, urbanisme, pla d'urbanisme, reglamentació urbanística, gestió de l'espai , monografies Descriptors toponímics: València (ciutat)
DECRET 219/2018, de 30 de novembre, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'Horta de València. [2018/11893]
PREÀMBUL
De conformitat amb el que estableix la Constitució i l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Generalitat té competències exclusives en matèria d'ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge. Aquestes competències estan desenvolupades en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, la qual en l'article 16 regula els plans d'acció territorial definits com a instruments d'ordenació del territori que desenvolupen, en àmbits territorials concrets o en àmbits sectorials específics, els principis i criteris de l'Estratègia territorial de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, aquest pla d'acció territorial regula tots els aspectes relacionats amb l'ordenació del territori, l'urbanisme i el paisatge de l'Horta de València, i posa l'accent principalment en la definició de la seua infraestructura verda, la regulació del sistema d'assentaments, la definició dels usos i de les activitats que s'hi puguen implantar, així com la integració paisatgística de les infraestructures bàsiques o de mobilitat que es puguen situar en el seu àmbit.
Per tot això, no es pot qualificar estrictament aquest pla d'acció territorial com de naturalesa integrada, ja que no aborda la planificació de les infraestructures en el seu àmbit i la deriva a un futur pla d'acció territorial integrat del conjunt de l'àrea metropolitana de València, la delimitació de la qual per criteris funcionals va més enllà de la mateixa Horta de València, encara que aquesta incloga la immensa majoria de la població del conjunt urbà més habitat de la Comunitat Valenciana. Aquest pla d'acció territorial també preveu com a principis inspiradors el Conveni europeu del paisatge, al qual el Consell es va adherir el 17 de setembre de 2004, ratificat pel Govern d'Espanya el 26 de novembre de 2007, i els objectius i principis de l'Estratègia territorial europea i dels documents que la desenvolupen. També des de l'àmbit europeu destaca com a referència de primer ordre el Dictamen del Comité Econòmic i Social Europeu sobre l'agricultura periurbana i la posterior Carta de l'agricultura periurbana. Així mateix, a escala mundial, en el marc de les Nacions Unides, l'Assemblea va aprovar al setembre de 2015 l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible amb 17 objectius d'abast mundial i d'aplicació universal, entre els quals s'inclou l'adopció de mesures urgents per a cuidar el medi ambient, combatre el canvi climàtic i els efectes d'aquest, i protegir els oceans i ecosistemes terrestres. L'Agenda 2030, que va entrar en vigor el gener de 2016, representa una visió ambiciosa del desenvolupament sostenible, amb 169 metes de caràcter integrat i indivisible, que abasta i integra les dimensions econòmica, social i ambiental.
D'altra banda, la formulació d'aquest pla d'acció territorial està continguda en les determinacions de la Llei 5/2018, de 6 de març, de la Generalitat, de l'Horta de València, com un dels seus grans objectius juntament amb la proposta de creació del Consell de l'Horta de València i l'elaboració de plans de desenvolupament i gestió agrària per a dinamitzar aquest espai productiu. En aquesta llei ja es defineixen objectius, principis i criteris que tenen es concreten i es desenvolupen en aquest pla d'acció territorial.
Hi ha un acord unànime sobre el fet que l'Horta de València constitueix un dels paisatges agraris més rellevants i singulars del món mediterrani. És un espai de valors productius, ambientals, culturals, històrics i paisatgístics acreditats, mereixedor d'un règim de protecció i dinamització que en garantisca la pervivència per a les generacions futures. L'Horta de València té un valor simbòlic elevat per a tota la ciutadania de la Comunitat Valenciana i una dimensió internacional evident, ja que només resten cinc espais semblants a la Unió Europea, com ho testifica l'Informe Dobris de l'Agència Europea del Medi Ambient sobre els espais agraris europeus.
A més, aquest espai tan emblemàtic genera una producció agrària de proximitat que permet disposar a la població de l'àrea metropolitana de València de productes hortofructícoles d'alta qualitat amb costos reduïts de transport i, per tant, amb menys emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Aquesta producció agrària es veu afavorida per un sòl de capacitat agrològica molt alta, el qual és un recurs natural escàs a la Comunitat Valenciana, on només el tres per cent de la superfície té aquest potencial edafològic, crucial en la definició de les estratègies de seguretat alimentària de llarg termini, i suport del sector agroalimentari, en el qual el nostre territori disposa de grans avantatges competitius i ha sigut un dels sectors econòmics amb més resiliència davant de la crisi econòmica.
No obstant això, aquest paisatge valuós està seriosament amenaçat de desaparició per la pressió de l'activitat urbanística, les infraestructures de mobilitat i la mateixa crisi de preus de la producció agrària i el seu consegüent abandó. En els últims anys, la superfície de l'Horta s'ha vist reduïda sensiblement i, de manera simultània, els seus elements culturals i patrimonials. Com a exemple d'aquest abandó, en l'actualitat la majoria de les séquies que formen part de l'àmbit del Tribunal de les Aigües de la Vega de València, que va ser declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO el 13 de setembre de 2009, han vist reduït el seu perímetre de reg de tal manera que, en alguns casos, és merament testimonial. En determinats trams, la zona que es pot considerar com a irrigable ha desaparegut per complet o bé únicament en subsisteixen àrees inconnexes d'horta residual, les quals estan condemnades a desaparéixer definitivament davant d'una nova pulsió expansiva del cicle urbanístic.
Per això, aquest pla d'acció territorial està aplicant i executant la Llei de l'Horta de València, la qual recull l'esperit del Dictamen del Consell Valencià de Cultura sobre la conservació de l'Horta de València de 8 de maig de 2000 i de la iniciativa legislativa popular a través de la Proposició de llei reguladora del procés d'ordenació i protecció de l'Horta de València com a espai natural protegit en 2001, que va suscitar un gran consens en tots els agents socials de la Comunitat Valenciana. I aquesta realitat no és una altra que la preservació de l'Horta com un sistema productiu, ambiental i cultural integrat, l'element bàsic del qual són les persones que es dediquen a l'agricultura. No es pot protegir l'Horta des d'una visió «museística» i petrificada d'aquest espai, sinó que el que es pretén amb aquest pla d'acció territorial és configurar un espai viu, productiu, rendible i sostenible des de la triple dimensió econòmica, ambiental i social.
Aquest pla d'acció territorial es desenvolupa en huit títols, 82 articles i quatre disposicions transitòries, i aborda tots els aspectes relacionats amb la planificació i la gestió d'aquest espai. En el primer títol, dedicat a les disposicions generals, s'amplia l'àmbit definit per la Llei de l'Horta de València a l'efecte de garantir la connectivitat ecològica i funcional de l'Horta amb la infraestructura verda de l'interior, de manera que la comarca tradicional de l'Horta queda com a referent territorial. També aquest títol fixa i prioritza els objectius de preservació, recuperació i dinamització de l'Horta de València i desenvolupa els preceptes normatius que es requereixen per a una simple actualització del pla, o per a la modificació o revisió d'aquest; en aquest cas, es requerirà el mateix procediment previst per a aprovar-lo.
El títol segon s'ocupa de la caracterització de l'Horta de València des del punt de vista del territori i del paisatge, i defineix 24 unitats territorials i de paisatge que constituiran els àmbits de referència per a la definició dels objectius de qualitat territorial i paisatgística en el conjunt de l'Horta. A més, en aquest títol es defineix un catàleg de protecció d'escala supramunicipal, el qual es tramitarà i aprovarà de manera separada per la mateixa complexitat d'aquest, i formarà part de la documentació del Pla d'acció territorial. Aquest catàleg, que podrà ser completat pels plans generals estructurals municipals, esdevindrà un instrument fonamental per a la rehabilitació del patrimoni cultural existent a l'Horta i per a la integració paisatgística dels de nova planta, especialment en els denominats enclavaments de l'Horta de València.
El títol tercer es refereix a la infraestructura verda de l'Horta, la qual està configurada per una sèrie d'elements com són els espais agraris d'horta, els elements de connexió, els espais de valor natural i determinats espais urbans de connexió amb l'Horta, dins de la que es considera infraestructura verda urbana. És important remarcar que l'Horta no és un ens homogeni, sinó que en funció de criteris com ara el seu grau de transformació, parcel·lació, disposició de l'hàbitat, patrimoni cultural, qualitat territorial i de paisatge, o el resultat de la participació pública, entre altres, el Pla d'acció territorial diferencia tres categories: l'horta de protecció especial de grau 1, que és la que circumda la ciutat de València i els municipis més propers; l'horta d'especial protecció de grau 2, molt representada a la comarca de l'Horta Oest, i l'horta de protecció agrícola de grau 3, localitzada al sud del barranc de Torrent-Catarroja, l'Horta Sud i el tram mitjà i final de la Reial Séquia de Moncada. Totes es classifiquen com a sòl no urbanitzable protegit, però la regulació d'usos i activitats és diferent en funció dels objectius de conservació de cada una de les categories de l'Horta.
D'altra banda, els connectors ecològics i funcionals serveixen per a garantir la permeabilitat ecològica i visual, així com per a facilitar els moviments de persones i espècies, alhora que es té una regulació preferencial com a espais oberts i s'evita la implantació d'usos i activitats que menyscaben aquesta funcionalitat. Hi ha diferents tipus de connectors definits en el Pla d'acció territorial com ara els vectors de connexió, els corredors ecològics i funcionals, les finestres al mar i els espais urbans, fonamentalment oberts, que permeten la connexió i continuïtat urbanorural d'aquesta infraestructura. Els plans generals estructurals dels municipis de l'Horta integraran la infraestructura verda supramunicipal proposada per aquest pla d'acció territorial i la completaran amb els elements propis de l'escala local per a assolir un sistema interconnectat i permeable. El Pla d'acció territorial regula, a més, en aquest títol diferents determinacions que afecten aquesta infraestructura com la gestió dels residus i abocaments, els recursos hídrics, que atorguen preferència al reg per gravetat tradicional, la utilització del sòl, la recuperació dels hàbitats naturals i les masses vegetals, l'adaptació al canvi climàtic, la prevenció de la contaminació lumínica i el tractament dels riscos d'inundació des de l'òptica del Pla d'acció territorial sobre prevenció dels riscos d'inundació a la Comunitat Valenciana.
En el títol quart de la normativa d'aquest pla d'acció territorial es regula el règim d'usos i activitats al sòl no urbanitzable de l'Horta, que estableix l'agrari com a ús global, per la qual cosa en l'àmbit de l'Horta protegida només es podran dur a terme instal·lacions, construccions i obres que siguen necessàries i compatibles amb el millor aprofitament, conservació, cura i restauració dels valors de l'Horta. Es regulen les instal·lacions i obres vinculades al sector agrari amb un tractament diferenciat segons la seua superfície i categoria d'horta. En qualsevol cas, la major part de la parcel·la queda lliure d'edificació i dedicada al cultiu d'horta. També es proposen els requisits per a la rehabilitació dels habitatges i edificacions existents que se sotmetran a les tipologies tradicionals segons el Catàleg de Proteccions, de manera que es permeten unes ampliacions modestes per a adaptar els edificis a una funcionalitat més d'acord amb la realitat actual. En aquest cas, es preveu la implantació en aquestes edificacions d'usos complementaris a l'agricultura que contribuïsquen a la dinamització, al coneixement i a l'ús públic sostenible del paisatge de l'Horta com ara espais gastronòmics, habitatges d'ús turístic i allotjament turístic rural, artesania, mercats ambulants i punts de venda, entre altres. En aquest títol es regulen també les limitacions de capacitat d'aquests usos i la seua contribució al manteniment d'una activitat agrària rendible a l'Horta de València.
Les dotacions públiques en nova edificació tindran caràcter excepcional en l'àmbit del Pla d'acció territorial. A les zones de valor natural, els usos i activitats seran els previstos en la legislació sectorial ambiental, de manera que podrà ser la legislació territorial i urbanística la que els regule en alguns espais de valor natural que no tinguen figures específiques de protecció.
Aquest títol també determina aspectes importants com el manteniment amb caràcter general de la parcel·lació tradicional i els sistemes de reg en l'àmbit de l'Horta, amb l'excepció justificada en el cas de l'horta de protecció agrícola de grau 3, en la qual predomina el cultiu arbori, encara que la incentivació del cultiu hortícola a tota l'Horta, per l'impacte positiu que té en el paisatge, és una meta d'aquest pla d'acció territorial, tot això, sense menyscapte de la mateixa viabilitat econòmica dels cultius. Finalment, aquest títol es refereix als procediments d'autorització d'usos i activitats en què seran preceptius els informes del Consell de l'Horta de València previst en la Llei de l'Horta, i el dels departaments de la Generalitat amb competències en agricultura, desenvolupament rural, ordenació del territori i paisatge.
El títol cinqué d'aquesta normativa estableix determinacions per al sistema d'assentaments urbans a l'Horta. El Pla d'acció territorial no proposa cap creixement urbanístic excepte en les denominades zones rurals comunes que es defineixen com aquelles susceptibles de transformació urbanística en funció de les previsions dels plans generals estructurals i els objectius i determinacions del Pla d'acció territorial; determinacions que passen pel foment de la rehabilitació i la renovació urbana, el model compacte de ciutat mediterrània, evitar els continus urbanitzats, garantir una transició adequada d'usos a les vores de contacte entre l'horta i la ciutat, o la programació adequada de les actuacions. En general, no es permeten nous usos industrials globals a l'Horta de València, excepte en els àmbits definits en aquest pla d'acció territorial. Per la seua banda, els nuclis pedanis de l'Horta queden assimilats pel que fa a creixements urbanístics al que es disposa en la legislació urbanística de nuclis urbans tradicionals de municipis de creixement escàs.
El Pla d'acció territorial delimita, a més, els sectors de recuperació de l'Horta de València i proposa una sèrie d'enclavaments de recuperació de l'Horta de València que seran declarats mitjançant un procediment administratiu senzill per l'òrgan competent en matèria d'ordenació del territori i paisatge, en què els ajuntaments seran els competents per a la tramitació dels instruments d'execució. Les dues figures estan previstes en la Llei de l'Horta de València i permetran recuperar espais degradats d'horta i edificacions sota els patrons del Catàleg de Proteccions.
Les directrius d'integració paisatgística del sistema d'infraestructures de l'Horta són l'objecte del títol sisé. El Pla d'acció territorial defineix els diferents tipus d'infraestructures i els objectius generals d'aplicació a totes aquestes, i destaca la mitigació dels processos de fragmentació de l'Horta, el manteniment de la connectivitat, la no afecció als elements estructurants del paisatge de l'Horta, la protecció de vistes cap a l'Horta i la senyalització dels espais d'interés. També s'impedeix l'ocultació dels espais de l'Horta de més valor per qualsevol tipus de pantalla.
Per a les infraestructures de mobilitat s'exigeixen unes condicions específiques com l'adaptació dels traçats a les unitats territorials i de paisatge, l'asimetria de les seues seccions de manera que la vora en contacte amb l'horta dispose de passejos, miradors o punts de trobada des d'on es puga connectar amb la xarxa de camins tradicionals. També s'exigeix la incorporació de vies per als vianants i ciclistes a les noves infraestructures i la minimització de l'elevació de les plataformes que impedisquen la percepció de l'horta.
El títol seté regula l'ús públic i la interpretació del paisatge de l'horta, amb l'objectiu de revitalitzar l'horta i de promoure'n l'ús i gaudi públic, sempre que siguen compatibles amb el respecte i manteniment d'una activitat agrària efectiva. Aquestes activitats que es duran a terme a l'Horta requereixen una gestió activa i, en alguns casos, l'establiment de reserves de sòl en el planejament municipal. En aquest sentit, el Pla d'acció territorial identifica com a elements idonis una xarxa d'horts d'oci, les portes d'entrada a l'Horta, els itineraris verds, els punts de trobada i miradors, els museus vius, les alqueries escola, els habitatges d'ús turístic i els allotjaments turístics rurals i establiments de restauració. També es regulen en aquest títol les condicions de senyalització, la publicitat i la disposició de l'arbratge i les masses forestals en l'àmbit de l'Horta.
El títol huité regula les servituds i afeccions de la legislació estatal en matèria de costa i servituds aeronàutiques.
La disposició transitòria primera afecta els espais inclosos en l'àmbit de l'Horta que disposen d'un programa d'actuació aprovat. Igual que en altres plans d'acció territorial, l'execució s'haurà de dur a terme en els terminis que s'hi establisquen i com a màxim en un termini de cinc anys des de l'aprovació del pla per a iniciar les obres d'urbanització i de cinc més per a executar-les, ja que transcorreguts els terminis assenyalats sense el compliment d'aquestes obligacions, el sòl quedarà subjecte al règim ordinari del pla. També és de rellevància la transitòria segona, que assenyala la no afecció del pla als expedients de declaració d'interés comunitari d'usos terciaris o de serveis que n'hagen iniciat la informació pública amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 5/2018, de l'Horta de València. La tercera es refereix al tractament de les activitats existents. La quarta versa sobre l'emissió dels informes de paisatge fins a l'aprovació del Catàleg de Proteccions de l'Horta de València.
En definitiva, es tracta d'un pla d'acció territorial necessari i demandat pel conjunt dels agents econòmics, socials i ambientals de l'Horta de València. Aquesta demanda s'ha posat de manifest de manera majoritària, i s'ha consensuat, en el procés ambiciós i exhaustiu de participació pública que s'ha dut a terme fins a aquests moments. Més del 90 % dels enquestats, que cobreixen tot l'espectre social de la població de l'àrea metropolitana de València, s'ha pronunciat en favor d'una protecció activa de l'Horta i volen un espai viu i productiu que siga compatible amb la conservació i rehabilitació de tots els seus valors ambientals i culturals.
Finalment, cal assenyalar que, durant el procediment d'elaboració i tramitació d'aquest pla, s'han recollit els informes pertinents de les diferents conselleries i administracions públiques, de l'Advocacia General de la Generalitat i els dictàmens del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l'Administració de la Generalitat per al 2018.
I per tot això, a proposta de la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, oït el dictamen del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, el Consell, amb la prèvia deliberació, en la reunió del 30 de novembre de 2018,
DECRET
Article únic. Aprovació del Pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'Horta de València
1. S'aprova el Pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'Horta de València, la normativa del qual s'inclou en l'annex d'aquest decret.
2. La documentació íntegra del Pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'Horta de València es podrà consultar a la seu central de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, així com a través d'internet en la pàgina web de la conselleria esmentada: http://www.habitatge.gva.es/va/horta.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Incidència pressupostària
L'aplicació i el desenvolupament d'aquest decret no tindrà cap incidència en la dotació dels capítols de despesa de la Generalitat i, en tot cas, les obligacions derivades d'aquest hauran de ser ateses amb els seus mitjans personals i materials.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desenvolupament
Es faculta la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d'habitatge, obres públiques i vertebració del territori per a dictar totes les disposicions que requerisca l'aplicació i el desenvolupament d'aquest decret.
Segona. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 30 de novembre de 2018
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
La consellera d'Habitatge, Obres Públiques
i Vertebració del Territori,
MARÍA JOSÉ SALVADOR RUBERT
ANNEX
Normativa del Pla d'acció territorial d'ordenació
i dinamització de l'Horta de València
Títol I. Disposicions preliminars
Article 1. Naturalesa i finalitat
Article 2. Àmbit
Article 3. Documentació
Article 4. Objectius
Article 5. Obligatorietat, vinculació i escala
Article 6. Interpretació
Article 7. Vigència i publicitat
Article 8. Modificació i actualització del Pla d'acció territorial
Article 9. Revisió del Pla d'acció territorial
Article 10. Relació entre el Pla d'acció territorial i el planejament municipal
Títol II. El paisatge de l'Horta de València. Unitats territorials i de paisatge i Catàleg de Proteccions
Capítol I. Unitats territorials i de paisatge de l'Horta de València
Article 11. Unitats territorials i de paisatge
Capítol II. Catàleg de Proteccions
Article 12. El Catàleg de Proteccions
Article 13. Nivells de protecció
Títol III. La infraestructura verda de l'Horta de València
Capítol I. Objectius i elements que la integren
Article 14. Objectius
Article 15. Espais que integren la infraestructura verda de l'Horta de València
Capítol II. Objectius de qualitat territorial i paisatgística
Article 16. Objectius de qualitat territorial i paisatgística
Article 17. Horta de protecció especial grau 1 (H1)
Article 18. Horta de protecció especial grau 2 (H2)
Article 19. Horta de protecció agrícola grau 3 (H3)
Article 20. Espais de valor natural
Article 21. Elements de connexió
Article 22. Vectors de connexió
Article 23. Finestres al mar
Article 24. Corredors ecològics i funcionals
Article 25. Espais públics urbans de connexió amb l'Horta de València
Capítol III. Delimitació i gestió de la infraestructura verda de l'Horta de València
Article 26. Delimitació de la infraestructura verda a diferents escales
Article 27. Criteris per a la delimitació a escala municipal
Article 28. Desenvolupament de la infraestructura verda en el planejament urbanístic
Article 29. Recuperació dels hàbitats
Article 30. Adaptació al canvi climàtic
Article 31. Prevenció de la contaminació lumínica
Article 32. Prevenció de la contaminació acústica
Article 33. Prevenció dels riscos d'inundació
Article 34. Gestió dels recursos hídrics
Article 35. Gestió dels residus i abocaments
Títol IV. Règim del sòl no urbanitzable. Regulació d'usos i activitats
Capítol I. Regulació d'usos i activitats permesos
Article 36. Gradació d'usos a l'Horta de València
Article 37. Usos i activitats permesos
Article 38. Instal·lacions, construccions i obres vinculades a l'explotació agropecuària
Article 39. Hivernacles i instal·lacions de cultiu davall de plàstic
Article 40. Horts d'oci o socials
Article 41. Rehabilitació i ampliació d'habitatges o construccions existents
Article 42. Allotjaments turístics i establiments de restauració
Article 43. Dotacions
Article 44. Activitats hípiques
Article 45. Activitats de cria d'animals
Article 46. Usos i activitats permesos als espais de valor natural
Article 47. Usos i activitats permesos als espais de connexió
Capítol II. Condicions generals i procediment per a la implantació d'usos i activitats permesos
Article 48. Condicions generals d'implantació de nous usos i activitats
Article 49. Condicions d'implantació d'activitats terciàries
Article 50. Condicions d'integració paisatgística de les edificacions
Article 51. Procediment d'autorització d'usos i activitats
Títol V. El sistema d'assentaments urbans de l'Horta de València
Article 52. Directrius de creixement urbanístic per als plans generals estructurals
Article 53. Directrius d'integració ambiental i paisatgística
Article 54. Actuacions urbanístiques a l'Horta de València
Article 55. Zones rurals comunes
Article 56. Enclavaments de recuperació de l'Horta de València. Tramitació i declaració
Article 57. Sectors de recuperació de l'Horta de València. Delimitació i tramitació
Títol VI. Directrius d'integració paisatgística de les infraestructures a l'Horta
Capítol I. Determinacions de caràcter general
Article 58. Definició del sistema d'infraestructures
Article 59. Objectius generals de la integració paisatgística del sistema d'infraestructures
Article 60. Directrius generals per a la integració paisatgística del sistema d'infraestructures
Capítol II. Directrius per a la integració paisatgística de les infraestructures viàries i ferroviàries
Article 61. Tipologia d'infraestructures viàries a l'efecte del Pla d'acció territorial
Article 62. Autopistes, autovies i vies d'alta capacitat
Article 63. Vies de distribució que discorren per espais agraris sensibles
Article 64. Xarxa de camins rurals, sendes i vies pecuàries
Article 65. Condicions exigibles a les noves infraestructures viàries
Capítol III. Criteris d'integració paisatgística per a altres infraestructures
Article 66. Infraestructures de transport d'energia i telecomunicacions
Article 67. Les infraestructures hidràuliques i els seus elements associats
Article 68. Les infraestructures de generació d'energia elèctrica
Títol VII. Ús públic de l'Horta de València
Article 69. Els elements dinamitzadors de l'activitat terciària a l'Horta de València
Article 70. Portes d'entrada
Article 71. Itineraris verds
Article 72. Punts de trobada i miradors
Article 73. Museus vius
Article 74. Alqueries escola
Article 75. Centres de formació professional vinculats a l'Horta
Article 76. Xarxa de mercats agraris
Article 77. Xarxa gastronòmica
Article 78. Senyalització
Article 79. Disposició de l'arbratge
Article 80. Publicitat
Títol VIII. Afeccions i servituds de les legislacions de costes i aeronàutica
Article 81. Afeccions i servituds de la legislació de costes
Article 82. Afeccions i servituds de la legislació aeronàutica
Disposició transitòria primera. Àmbits amb programa d'actuació aprovat
Disposició transitòria segona. Declaracions d'interés comunitari en tramitació
Disposició transitòria tercera. Activitats existents
Disposició transitòria quarta. Informes de paisatge en l'àmbit de l'Horta de València
TÍTOL I
Disposicions preliminars
Article 1. Naturalesa i finalitat
1. El pla d'acció territorial de caràcter sectorial s'aprova en compliment del que s'estableix en la legislació d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, i assumeix els principis de l'Estratègia territorial europea, del Conveni europeu del paisatge, l'Estratègia territorial de la Comunitat Valenciana i la Llei de l'Horta de València.
2. La seua finalitat és establir una ordenació del territori a l'Horta de València que n'impulse l'activitat agropecuària, la protegisca i la recupere de manera activa com a espai de valors agraris, mediambientals, paisatgístics, etnogràfics, històrics i culturals acreditats, els quals són determinants de la qualitat de vida de la ciutadania de l'àrea metropolitana de València. A aquest fi, el Pla d'acció territorial regula de manera homogènia, coherent i ordenada els usos i activitats permesos en tot l'àmbit del Pla d'acció territorial que serveixen per a la consecució dels seus objectius.
Article 2. Àmbit
1. L'àmbit del Pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'Horta de València està integrat per dues zones diferenciades, recollides en els plànols d'informació: l'àmbit estricte i l'ampliat.
2. L'àmbit estricte, que coincideix amb el que determina la Llei 5/2018, de 6 de març, de la Generalitat, de l'Horta de València, és el sòl en situació bàsica rural dominat pel sistema de regadius històrics de les séquies del Tribunal de les Aigües de la Vega de València, la Reial Séquia de Moncada, el canal del Túria, francs, marjals i extremals i les hortes de valor patrimonial elevat situades entre les poblacions de Picanya, Paiporta, Torrent i Catarroja.
L'àmbit estricte afecta 40 municipis. Es tracta de: Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alboraia, Albuixech, Aldaia, Alfafar, Alfara del Patriarca, Almàssera, Benetússer, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Catarroja, Emperador, Foios, Godella, la Pobla de Farnals, Llocnou de la Corona, Manises, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Mislata, Moncada, Museros, Paiporta, Paterna, Picanya, Puçol, el Puig de Santa Maria, Quart de Poblet, Rafelbunyol, Rocafort, Sedaví, Tavernes Blanques, Torrent, València, Vinalesa i Xirivella. En aquest àmbit es plantegen àrees de protecció d'horta i dels espais de valor natural, així com les connexions ecològiques i funcionals necessàries per a conformar la infraestructura verda de l'àrea metropolitana de València.
3. L'àmbit ampliat correspon als municipis afectats pels grans corredors de connexió ecològica i territorial que posen en contacte l'Horta amb altres llocs de l'entorn que presenten valors mediambientals significatius. A més dels municipis inclosos en l'àmbit estricte s'hi inclouen els municipis següents: Alcàsser, Beniparrell, Picassent i Silla.
4. En l'àmbit estricte són aplicables totes les determinacions del Pla d'acció territorial, mentre que en l'àmbit ampliat només ho són les relatives als corredors de connexió.
Article 3. Documentació
El Pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'Horta de València està format pels documents següents:
a) Memòria i plans d'informació
b) Document d'objectius, estratègies i accions dinamitzadores
c) Normativa
d) Plans d'ordenació
e) El Catàleg de Proteccions que es tramitarà i aprovarà de manera separada
f) Estudi de paisatge, Informe de sostenibilitat, Memòria ambiental, Síntesi de la participació pública
g) Memòria econòmica
Article 4. Objectius
1. L'objectiu principal del Pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'Horta de València és la protecció, recuperació i dinamització dels terrenys d'horta, l'activitat agropecuària d'aquests i els elements que fan d'aquest conjunt un paisatge productiu i cultural singular i difícilment repetible. El Pla d'acció territorial estableix una ordenació que compatibilitza la protecció de les àrees de valor agrari, natural, cultural, paisatgístic i productiu amb un desenvolupament urbà i socioeconòmic sostenible.
2. L'objectiu principal es desglossa en els objectius específics següents:
a) Preservar els terrenys agraris de l'Horta de València i recuperar-ne els espais degradats.
b) Garantir la continuïtat dels corredors ecològics i funcionals de l'Horta de València i el manteniment dels seus processos.
c) Orientar el creixement sostenible de les àrees urbanes existents en el Pla d'acció territorial de manera compatible amb la protecció de l'Horta de València, mentre es prioritza la recuperació, regeneració i reutilització dels teixits urbans existents, i s'afavoreix la implantació d'usos i activitats en els nuclis tradicionals de l'Horta.
d) Preservar i posar en valor el patrimoni cultural i el paisatge de l'Horta de València.
e) Dinamitzar l'activitat agropecuària de l'Horta de València i la millora de les condicions de les persones que es dediquen a l'agricultura.
f) Impulsar l'Horta de València introduint noves activitats econòmiques compatibles i complementàries amb l'activitat agrària.
g) Establir un règim d'usos i activitats que permeta compatibilitzar l'activitat productiva amb la conservació activa dels seus valors.
h) Fomentar l'adopció de mesures que afavorisquen la presència equilibrada de dones i homes en les activitats econòmiques, tant agràries com aquelles complementàries que s'introduïsquen, de manera que es visibilitze el treball femení i es promocione la incorporació de les dones a la titularitat de les explotacions.
i) Promoure l'accés i gaudi públic del paisatge de l'Horta de València de manera respectuosa amb l'activitat agrària.
Article 5. Obligatorietat, vinculació i escala
1. Els particulars i l'Administració estan obligats al compliment de les disposicions contingudes en el Pla d'acció territorial. Tots els instruments de planejament territorial i urbanístic que s'aproven en complement o desenvolupament d'aquest incorporaran les determinacions del Pla d'acció territorial en l'àmbit que els afecte, i hauran de complir, en tot cas, el que es disposa en la legislació ambiental vigent.
2. Tenen caràcter vinculant els documents següents: la Normativa i els plans d'ordenació i el Catàleg de Proteccions quan es procedisca a aprovar-lo com a document separat.
3. Tenen caràcter no vinculant: el document d'objectius, estratègies i accions dinamitzadores.
4. L'escala del Pla d'acció territorial és d'1:50.000. A les zones rurals comunes i els sectors de recuperació de l'Horta es podran fer ajustos cartogràfics d'escala més gran que no superen el 5 % de la superfície d'aquests àmbits.
Atesa l'escala del pla, la representació de les línies establertes en la legislació de costes i reflectides en els plans d'ordenació és aproximada, per la qual cosa, en tot cas, prevaldrà la que s'estableix en la cartografia oficial de l'òrgan competent en la legislació de l'administració competent per raó de la matèria.
Article 6. Interpretació
1. En cas de discrepàncies o contradiccions entre les determinacions contingudes en els diferents documents del Pla d'acció territorial, així com els dubtes d'interpretació, es resoldran tenint en compte el compliment dels objectius establerts en l'article 4, seguint l'ordre de prioritat, i serà, a més, aplicable el principi general de prevalença del text escrit sobre els documents gràfics.
2. Les referències a preceptes legals i reglamentaris vigents s'entendran fetes sense perjudici dels altres que es dicten amb posterioritat.
Article 7. Vigència i publicitat
1. La vigència del Pla d'acció territorial és indefinida mentre que no es revise.
2. La conselleria amb competències en ordenació del territori i paisatge impulsarà les accions necessàries per a la divulgació i el coneixement públic del Pla d'acció territorial. Sense perjudici de les publicacions que es duguen a terme de la totalitat o part del seu contingut, la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i paisatge hi facilitarà l'accés des de la seua pàgina web.
Article 8. Modificació i actualització del Pla d'acció territorial
1. La conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i paisatge, d'ofici o a instàncies dels municipis afectats, podrà modificar puntualment el Pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'Horta de València quan concórreguen circumstàncies territorials, agràries o mediambientals de caràcter puntual que així ho aconsellen. Només es podran aprovar modificacions que tinguen com a finalitat millorar la consecució dels objectius del Pla d'acció territorial.
2. Les modificacions del Pla d'acció territorial se sotmetran al procediment establert legalment per a l'aprovació dels plans d'acció territorial.
3. Es consideraran actualitzacions del Pla d'acció territorial:
a) La inclusió de nous recursos paisatgístics i connectors ecològics o territorials.
b) L'actualització dels documents de caràcter indicatiu.
c) L'adequació a una realitat física diferent de la manifestada en el mateix Pla d'acció territorial, conseqüència d'un error material o de fet.
d) Els ajustos derivats del canvi d'escala definits en l'article 5 d'aquesta normativa.
4. L'actualització del Pla d'acció territorial tindrà caràcter periòdic, es farà com a mínim cada 4 anys i requerirà la resolució de la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i paisatge, després de la consulta pública i de l'informe dels ajuntaments afectats i de l'òrgan ambiental.
Article 9. Revisió del Pla d'acció territorial
1. S'entén per revisió del Pla d'acció territorial l'adopció de nous criteris respecte de les seues determinacions més importants. Concretament, són causa de revisió del Pla d'acció territorial les següents:
a) L'adopció de noves polítiques territorials d'incidència sobre l'Horta que suposen la modificació substancial dels objectius inicials i impedisquen l'execució de les actuacions previstes.
b) Una evolució de la realitat socioeconòmica o territorial, del paisatge, del patrimoni cultural o dels recursos naturals, que entre en contradicció amb els objectius del Pla d'acció territorial.
c) El transcurs de vint anys des de l'aprovació d'aquest pla.
2. Als efectes assenyalats en l'apartat anterior, la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i paisatge constatarà la concurrència o no de les dues primeres circumstàncies als deu anys de l'aprovació del Pla d'acció territorial.
Article 10. Relació entre el Pla d'acció territorial i el planejament municipal
1. Les determinacions del Pla d'acció territorial prevalen sobre les determinacions del planejament municipal, excepte en aquells supòsits en què el planejament municipal siga més proteccionista en matèria ambiental.
2. Els plans generals estructurals dels municipis de l'Horta establiran el seu model territorial d'acord amb les previsions establertes en aquest pla i assumiran i incorporaran en la seua memòria justificativa els objectius i criteris que s'hi estableixen.
3. El planejament urbanístic incorporarà:
a) La classificació i zonificació del sòl no urbanitzable protegit establerta per aquest pla d'acció territorial.
b) Els enclavaments i sectors de recuperació de l'Horta.
c) La delimitació dels corredors de connexió que seran concretats en els instruments de planejament urbanístics.
d) La infraestructura verda definida en aquest pla a escala supramunicipal i la completaran tal com estableix l'article 26.2 aquesta normativa.
4. Els plans generals estructurals podran modificar la classificació o zonificació d'horta prevista en el Pla d'acció territorial sempre que implique un nivell de protecció més elevat. Els que siguen més restrictius des del punt de vista ambiental es podran adaptar a les determinacions d'aquest pla.
5. La vigència de les determinacions del planejament municipal, així com les reserves de sòl, estaran condicionades a la compatibilitat d'aquestes amb els objectius previstos en aquest pla. En cas de conflicte entre la reserva de sòl i els objectius del pla, la reserva quedarà sense efecte i s'hauran d'estudiar noves alternatives.
TÍTOL II
El paisatge de l'Horta de València. Unitats territorials
i de paisatge i catàleg de proteccions
CAPÍTOL I
Unitats territorials i de paisatge de l'Horta de València
Article 11. Unitats territorials i de paisatge
1. Les unitats territorials i de paisatge de l'Horta són àrees geogràfiques predominantment agràries amb una configuració estructural, funcional i visual diferenciada, única i singular, derivada de la superposició dels seus elements constitutius identificats en la Llei de l'Horta de València, que han adquirit els caràcters que les defineixen al llarg del temps.
2. El Pla d'acció territorial delimita les 24 unitats territorials i de paisatge següents, que es representen gràficament en els plànols d'informació.
UP 01: Horta final de la Reial Séquia de Moncada.
UP 02: Horta dels extremals del Puig i la Pobla de Farnals.
UP 03: Horta de la zona central de la Reial Séquia de Moncada.
UP 04: Horta d'Albuixech i Massalfassar.
UP 05: Horta dels alters de la Reial Séquia de Moncada.
UP 06: Horta de Meliana.
UP 07: Horta de Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell.
UP 08: Horta d'Almàssera.
UP 09: Horta d'Alboraia.
UP 10: Horta de Sant Miquel dels Reis o del Racó de Sant Llorenç.
UP 11: Horta de la séquia de Petra.
UP 12: Horta de Poble Nou.
UP 13: Horta de l'Arc de Moncada i Benifaraig.
UP 14: Horta de Campanar.
UP 15: Horta del riu Túria.
UP 16: Horta de Quart-Aldaia.
UP 17: Horta de Xirivella.
UP 18: Horta de Benàger.
UP 19: Horta de Faitanar.
UP 20: Horta de Favara.
UP 21: Horta de Rovella i francs, marjals i extremals.
UP 22: Horta de la séquia de l'Or, arrossars de l'Albufera.
UP 23: Horta de Castellar-Oliveral.
UP 24: Horta de Picanya i Paiporta.
3. Les unitats territorials i de paisatge constitueixen els àmbits de referència per a la definició dels objectius de qualitat territorial i paisatgística que apareixen regulats en aquesta normativa.
CAPÍTOL II
Catàleg de proteccions
Article 12. El Catàleg de Proteccions
El Catàleg de Proteccions d'aquest pla, de conformitat amb el que s'estableix en l'article 42.5 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, es tramitarà i aprovarà de manera separada.
Article 13. Nivells de protecció
1. El Catàleg de Proteccions de l'Horta de València agruparà els béns patrimonials en dos nivells bàsics de protecció: el nivell estructurant o primer grau i el nivell no estructurant o segon grau de protecció.
2. El nivell estructurant o primer grau estarà constituït per:
a) Els béns d'interés cultural (BIC)
b) Els béns de rellevància local (BRL)
c) Els béns que per la seua identitat cultural són reconeguts socialment, intel·lectual i històrica com a peces essencials del paisatge.
d) Els béns que pel seu caràcter significatiu en el paisatge requereixen un àmbit especial de protecció, que s'indica en cada cas.
3. El nivell no estructurant o segon grau estarà constituït per la resta de béns culturals inclosos en el catàleg.
4. Els immobles, elements o instal·lacions inclosos en el catàleg situats en el domini públic maritimoterrestre o en la servitud de protecció, se subjectaran al que s'estableix en la disposició transitòria quarta de la Llei de costes, amb independència del règim de protecció que s'establisca.
TÍTOL III
La infraestructura verda de l'Horta de València
CAPÍTOL I
Objectius i elements que la integren
Article 14. Objectius
En l'àmbit del Pla d'acció territorial, la delimitació de la infraestructura verda té com a objecte general garantir la qualitat de vida, la preservació i la recuperació de la diversitat biològica, cultural i paisatgística i el manteniment dels processos ecològics bàsics. Aquest objectiu general es concreta en els objectius específics següents:
a) Protegir els valors ambientals, culturals i paisatgístics, així com els seus processos i serveis.
b) Millorar la qualitat del paisatge i definir elements que en permeten l'ús públic sostenible, de manera que se'n garantisca la compatibilitat amb l'activitat agropecuària.
c) Protegir les àrees i els hàbitats naturals i seminaturals, els agrosistemes característics i el patró ecològic i visual del lloc.
d) Esmortir els efectes del canvi climàtic, de les inundacions i altres riscos naturals i induïts.
e) Preservar zones de transició física i visual entre els diferents usos i activitats.
f) Recuperar les àrees degradades i atorgar-los un protagonisme en la infraestructura verda.
g) Dissenyar un territori amb un alt grau de resiliència ambiental.
Article 15. Espais que integren la infraestructura verda de l'Horta de València
1. D'acord amb el que s'estableix en l'article 5 de la Llei 5/2014, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, els espais que integren la infraestructura verda de l'Horta de València es classifiquen en les categories següents:
a) Espais de valor natural, que inclouen els espais que integren la Xarxa Natura 2000, els espais naturals protegits declarats com a tals, les zones humides catalogades i les protegides per la legislació territorial o urbanística.
b) Horta de protecció especial, que es classifica en les categories següents:
1r) Horta de protecció especial de grau 1 (H1).
2n) Horta de protecció especial de grau 2 (H2).
3r) Horta de protecció agrícola de grau 3 (H3).
c) Àrees de connexió territorial i funcional, que es classifiquen en les categories següents:
1r) Vectors de connexió.
2n) Finestres al mar.
3r) Corredors ecològics i funcionals.
4t) Espais públics urbans que cal connectar amb l'Horta de València.
2. La delimitació dels elements que integren la infraestructura verda es representa gràficament en els plànols d'ordenació, a excepció dels espais públics urbans, que es definiran en el planejament municipal, previ informe de l'òrgan competent en matèria d'ordenació del territori i paisatge.
CAPÍTOL II
Objectius de qualitat territorial i paisatgística
Article 16. Objectius de qualitat territorial i paisatgística
Per a cadascuna de les categories d'horta que integren la infraestructura verda de l'Horta de València, es defineixen objectius de qualitat territorial i paisatgística, en funció dels seus valors intrínsecs i del resultat del procés de participació pública.
Article 17. Horta de protecció especial de grau 1 (H1)
1. Els espais d'horta de protecció especial de grau 1 (H1) són l'horta de major valor agropecuari i de fragilitat paisatgística que, per la seua estructura parcel·lària, els seus cultius propis i el sistema de reg mil·lenari, requereix un tractament diferenciat i un suport econòmic per a complementar les rendes agropecuàries.
2. La delimitació dels espais d'horta de protecció especial de grau 1 (H1) es troba en els plànols d'ordenació i es correspon, de manera aproximada, amb les següents unitats territorials i de paisatge:
UP 06: Horta de Meliana.
UP 08: Horta d'Almàssera.
UP 09: Horta d'Alboraia.
UP 10: Horta de Sant Miquel dels Reis o del Racó de Sant Llorenç.
UP 11: Horta de la séquia de Petra.
UP 12: Horta de Poble Nou.
UP 13: Horta de l'Arc de Moncada i Benifaraig.
UP 14: Horta de Campanar.
UP 21: Horta de Rovella i francs, marjals i extremals.
3. L'objectiu de qualitat territorial i paisatgística per a l'horta de protecció especial de grau 1 (H1) és preservar-ne el caràcter agropaisatgístic, de manera que es protegisquen els elements associats a l'activitat productiva, la millora de la producció agrària i el foment d'accions encaminades a la recuperació del patrimoni cultural existent.
4. Els espais d'horta de protecció especial de grau 1 (H1) es classifiquen com sòl no urbanitzable protegit, zona rural protegida agrícola (ZRP-AG).
Article 18. Horta de protecció especial de grau 2 (H2)
1. Els espais d'horta de protecció especial de grau 2 (H2) són una horta similar a l'anterior, però que ha patit una major transformació, tant pel que fa al sistema de reg com als cultius. Requereix accions de conservació i recuperació.
2. La delimitació dels espais d'horta de protecció especial de grau 2 (H2) es troba en els plànols d'ordenació, i es correspon de manera aproximada amb les següents unitats territorials i de paisatge:
UP 07: Horta de Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell.
UP 16: Horta de Quart-Aldaia.
UP 17: Horta de Xirivella.
UP 18: Horta de Benàger.
UP 19: Horta de Faitanar.
UP 20: Horta de Favara.
UP 23: Horta de Castellar-Oliveral.
3. L'objectiu de qualitat territorial i paisatgística per a l'horta de protecció especial de grau 2 (H2) és preservar-ne el caràcter agropaisatgístic, de manera que protegisquen els elements associats a l'activitat productiva i es fomenten accions encaminades a la millora de la producció agrària, així com al foment d'accions dirigides a la recuperació del patrimoni cultural existent, i s'incentive la transformació del cultiu arbori en hortícola.
4. Els espais d'horta de protecció especial de grau 2 (H2) es classifiquen com sòl no urbanitzable protegit, zona rural protegida agrícola (ZRP-AG).
Article 19. Horta de protecció agrícola grau 3 (H3)
1. Els espais d'horta de protecció agrícola de grau 3 (H3) són l'horta més degradada o amb major ocupació arbòria, especialment de cítrics.
2. L'objectiu de qualitat territorial i paisatgística per a l'horta de protecció agrícola de grau 3 (H3) és preservar i recuperar-ne el caràcter agropaisatgístic, de manera que es protegisquen els elements associats a l'activitat productiva i es fomenten accions encaminades a la millora de la producció agrària i a la recuperació del patrimoni cultural existent. Per les seues condicions específiques, és el territori amb major capacitat d'absorció d'impactes.
3. La delimitació dels espais d'horta de protecció agrícola de grau 3 (H3) es troba en els plànols d'ordenació i es correspon, de manera aproximada, amb les següents unitats territorials i de paisatge:
UP 01: Horta final de la Reial Séquia de Moncada.
UP 02: Horta dels extremals del Puig i la Pobla de Farnals.
UP 03: Horta de la zona central de la Reial Séquia de Moncada.
UP 04: Horta d'Albuixech i Massalfassar.
UP 05: Horta dels alters de la Reial Séquia de Moncada.
UP 24: Horta de Picanya i Paiporta.
4. Els espais d'horta de protecció agrícola de grau 3 (H3) es classifiquen com sòl no urbanitzable protegit, zona rural protegida agrícola (ZRP-AG).
Article 20. Espais de valor natural
1. S'inclouen en aquesta categoria els espais naturals de major valor ecològic, protegits per la legislació ambiental, territorial o urbanística. Aquests espais són:
a) El Parc Natural de l'Albufera.
b) El Parc Natural del Túria.
c) Les zones humides i marjals incloses en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana.
d) Altres zones humides i espais d'interés.
2. L'objectiu de qualitat territorial i paisatgística per als espais de valor natural és garantir la conservació dels seus valors ecològics, de manera que es promoguen accions necessàries per a regenerar els elements degradats i per a fomentar l'ús públic ordenat del medi natural i del paisatge. Tot això, de forma compatible amb la protecció i el desenvolupament de les activitats productives vinculades a aquests espais.
3. La delimitació dels Espais de Valor Natural es troba representada gràficament en els plànols d'ordenació. En el cas de les zones humides no catalogades dels municipis del Puig de Santa Maria i Puçol, la seua delimitació podrà ser concretada pels plans generals estructurals, previ informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits, i s'han de mantindre els seus valors ambientals i la connectivitat ecològica i funcional entre aquestes zones i amb la marjal dels Moros. Part dels Espais de Valor Natural es troben inclosos en les següents unitats territorials i de paisatge:
UP 15: Horta del riu Túria.
UP 22: Horta de la séquia de l'Or i arrossars de l'Albufera.
Article 21. Elements de connexió
1. El Pla d'acció territorial inclou quatre tipus d'elements de connexió: Vectors de connexió, finestres al mar, corredors ecològics i funcionals, i espais públics urbans de connexió amb l'horta. La localització d'aquests elements es plasma en els plànols d'ordenació, a excepció dels espais públics urbans.
2. La seua definició, els objectius de qualitat territorial i paisatgística, i el tractament en el planejament urbanístic s'estableix en els articles següents.
Article 22. Vectors de connexió
1. Els Vectors de connexió són espais, normalment lineals, que relacionen entre si les diferents unitats territorials i de paisatge de l'horta. Garanteixen la continuïtat física, ambiental i visual dels ecosistemes, eviten la conurbació dels espais edificats i faciliten l'accés públic als paisatges de valor.
2. L'objectiu de qualitat territorial i paisatgística per als vectors de connexió és mantindre'ls lliures d'edificació i fomentar actuacions dirigides a conservar o millorar-ne el valor ambiental i paisatgístic com a àrees de connexió entre els diferents elements de la infraestructura verda.
3. S'inclouen en aquesta categoria les franges de terreny articulades entorn dels llits de rius, rambles, barrancs o séquies i les seues zones d'afecció. També s'hi poden integrar camins, sendes, vies pecuàries o espais no urbanitzats, que permeten tant el pas de les diferents espècies com el trànsit ciclista i per als vianants entre les unitats territorials i de paisatge.
4. Amb caràcter general, els vectors de connexió són sòl no urbanitzable. Poden tindre una altra classificació sempre que es garantisca la seua continuïtat territorial i visual. En aquest cas, els ajuntaments garantiran el compliment d'aquesta funcionalitat en el planejament municipal.
Article 23. Finestres al mar
1. Les finestres al mar són espais no urbanitzats que permeten mantindre la connexió visual entre els ecosistemes marítims i els terrestres en l'àmbit de l'Horta de València.
2. S'inclouen en aquesta categoria, de nord a sud, la marjal dels Moros, la marjal de Rafalell i Vistabella, el front litoral de Meliana i Foios, la desembocadura del barranc del Carraixet i l'horta contigua i les platges de Pinedo i del Saler. Els plans d'acció territorial del litoral i el planejament urbanístic hi podran afegir altres espais amb la mateixa funcionalitat.
3. L'objectiu de qualitat territorial i paisatgística per a les finestres al mar és preservar aquests espais de l'edificació a causa de la seua escassetat i valor com a àrea de connexió entre els paisatges i els ecosistemes. El planejament urbanístic els integrarà en la infraestructura verda municipal, d'acord amb les determinacions d'aquest pla d'acció territorial i les que es formulen sobre l'espai litoral.
4. Les finestres al mar són sòl no urbanitzable o la classificació que determinen els plans d'acció territorial del litoral o el planejament urbanístic. Poden tindre una altra classificació sempre que siguen zones verdes públiques lliures d'edificació, i se'n garantisca la funcionalitat com a element de connexió i el manteniment de l'activitat agrària.
Article 24. Corredors ecològics i funcionals
1. Els corredors ecològics i funcionals són els grans elements de connexió de l'àrea metropolitana de València que connecten els ecosistemes litorals amb els de l'interior. A través d'aquests corredors i de l'Horta de València, el Parc Natural de l'Albufera i les marjals costaneres queden connectats amb els parcs naturals del Riu Túria i la Serra Calderona. El règim d'aquests corredors s'adaptarà al que s'estableix en la directriu 44 de l'Estratègia territorial de la Comunitat Valenciana.
2. S'inclouen en aquesta categoria les franges de terreny articulades pel riu Túria, el barranc de Torrent-Catarroja, el barranc del Carraixet, el barranc de Picassent i el barranc de la Calderona. Pel caràcter estructurador de l'Horta de València, també es considera com a tal la Real Séquia de Moncada.
3. L'objectiu de qualitat territorial i paisatgística per als corredors ecològics i funcionals és preservar aquests espais lliures d'edificació perquè complisquen la seua doble funció, ecològica i funcional, de manera que asseguren la continuïtat dels ecosistemes i el trànsit de les espècies.
4. En els trams classificats com a sòl no urbanitzable pels quals transcorre la Real Séquia de Moncada, s'estableixen franges de protecció de 50 metres d'amplària en els dos marges, mesurats des del seu eix, en els quals no es permetran noves edificacions. La implantació de qualsevol ús o activitat no agrària requerirà informe de la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i paisatge.
5. Amb caràcter general, els corredors ecològics i funcionals són sòl no urbanitzable. Poden tindre una altra classificació sempre que es mantinguen lliures d'edificació i se'n garantisca la funcionalitat com a element de connexió.
Article 25. Espais públics urbans de connexió amb l'Horta de València
1. Els públics urbans de connexió amb l'Horta de València són aquells elements que formen part de la infraestructura verda urbana que han de ser connectats amb altres elements periurbans d'aquesta infraestructura, amb la finalitat d'aconseguir una xarxa integrada i unitària d'espais públics de valor lliure d'edificació.
2. S'inclouen en aquesta categoria els jardins, les places, els parcs urbans i els carrers i passejos que els connecten entre si i amb les principals fites culturals i visuals, i els uneixen amb els elements de connexió i camins històrics que articula l'Horta de València.
3. L'objectiu de qualitat territorial i paisatgística per als espais públics urbans de connexió amb l'Horta de València és millorar la imatge urbana i permetre la connexió de vianants i ciclistes, de manera que se'ls dote d'un disseny unitari i es busque la seua connexió amb els paisatges de l'entorn que formen part de la infraestructura verda de l'Horta de València.
4. Els espais públics urbans de connexió amb l'Horta tindran la classificació de sòl que els atorgue el corresponent instrument de planejament d'acord amb la seua naturalesa i les seues característiques.
CAPÍTOL III
Delimitació i gestió de la infraestructura
verda de l'Horta de València
Article 26. Delimitació de la infraestructura verda a diverses escales
1. El Pla d'acció territorial delimita la infraestructura verda de l'Horta de València a escala supramunicipal (1:50.000), amb les determinacions pròpies d'aquesta escala.
2. Els plans urbanístics municipals i les seues revisions integraran la infraestructura verda delimitada en el planejament territorial, i la completaran amb els elements propis de l'escala municipal. A aquest efecte connectaran els elements de la infraestructura verda urbana amb la rural.
Article 27. Criteris per a la delimitació a escala municipal
La infraestructura verda d'escala municipal inclourà com a mínim els grans parcs urbans, els béns de rellevància local, els recursos visuals municipals i els seus elements de connexió. Igualment, s'hi incorporaran aquells elements més valorats per la ciutadania en els processos de participació dels instruments de planificació, d'acord amb la legislació en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana.
Article 28. Desenvolupament de la infraestructura verda en el planejament urbanístic
Els instruments de planejament urbanístic faran les seues propostes d'ordenació de conformitat amb els objectius de qualitat territorial i paisatgística i les determinacions de la infraestructura verda de l'Horta de València, mitjançant la zonificació del sòl no urbanitzable, i l'ordenació dels elements que la integren.
Article 29. Recuperació dels hàbitats
1. Els hàbitats naturals, amb la seua flora, fauna i vegetació associades, que alberguen valors ambientals significatius, es consideren protegits en tot l'àmbit del Pla d'acció territorial. Amb aquesta finalitat es promouran les accions i mesures necessàries per a la seua conservació, regeneració i adequada gestió, de forma compatible amb el manteniment i desenvolupament de les activitats socioeconòmiques vinculades a aquests hàbitats.
2. Es fomentarà i incentivarà el manteniment i restauració de les masses vegetals naturals presents a l'Horta, i especialment les següents: les vinculades a les construccions tradicionals; les que constituïen els jardins de les alqueries; algunes alineacions de camins; l'arbratge vinculat a les línies d'aigua que emergeixen sobre el pla de l'Horta; els elements aïllats que han sobreviscut en configuracions pretèrites de l'Horta, tals com moreres, oliveres, figueres o altres exemplars de valor particular, com ara xiprers, pins singulars i llimeres, entre d'altres.
3. Es fomentaran mesures per a la recuperació de la vegetació existent en els cursos d'aigua, tant si són naturals com artificials, sense perjudici del manteniment i la neteja correctes a fi de conservar la seua capacitat hidràulica i d'evitar inundacions, així com la propagació de malalties i plagues. Es consideren d'interés les masses boscoses que defineixen parcialment el límit de l'Horta i formen part del perfil últim del paisatge.
Article 30. Adaptació al canvi climàtic
1. L'ordenació i gestió de la infraestructura verda de l'Horta de València és una contribució substancial de l'adaptació del territori als condicionants i efectes del canvi climàtic.
2. El Consell de l'Horta de València fomentarà l'ús de les millors pràctiques i tècniques disponibles amb la finalitat de millorar el balanç global de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.
3. Els nous desenvolupaments urbanístics que excepcionalment es proposen fomentaran l'emissió zero de gasos d'efecte d'hivernacle.
Article 31. Prevenció de la contaminació lumínica
1. Els plans generals estructurals adoptaran mesures per a reduir la contaminació lumínica en els seus municipis i per a permetre una visió nocturna del cel sense contaminació, des de qualsevol lloc de l'Horta de València.
2. Els elements de nova il·luminació o les modificacions seran de baixa emissió lumínica i estaran dissenyats amb criteris d'eficiència energètica, amb limitació del con de llum a l'àmbit estricte que calga il·luminar. S'evitarà la il·luminació indiscriminada dels camins, que es reduirà a la necessària en les proximitats dels edificis existents, als accessos a les estacions de transport públic i a les vies de transport no motoritzat.
Article 32. Prevenció de la contaminació acústica
Per a evitar la contaminació acústica a l'Horta s'adoptaran mesures com la limitació de la velocitat en les infraestructures, l'ús de masses vegetals o la utilització de paviments fonoabsorbents.
Article 33. Prevenció dels riscos d'inundació
1. Aquest pla d'acció territorial assumeix les determinacions contingudes en el Pla d'acció territorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA) i de les seues modificacions o revisions, així com les previstes pels organismes de conca.
2. Les zones subjectes a un risc d'inundació significatiu s'integraran en la infraestructura verda del territori amb les limitacions d'usos que prescriu el PATRICOVA.
Article 34. Gestió dels recursos hídrics
1. La conservació de l'Horta de València necessita, amb caràcter preferent, el manteniment del sistema de regadiu per inundació a les hortes de grau 1 i de grau 2 (H1 i H2), pels seus valors territorials, paisatgístics, agraris i ambientals. Les pràctiques agràries tradicionals tenen una alta eficiència des del punt de vista del cicle hidrològic, però les interferències generades pel desenvolupament urbà fan necessari millorar la qualitat del recurs i l'eficiència en la seua distribució.
2. Les transformacions a sistemes de reg localitzat tindran un caràcter menys restrictiu en l'horta de grau 3 (H3). En els termes establerts en la legislació ambiental, les transformacions a reg localitzat hauran de ser informades per l'òrgan de la Generalitat competent en matèria d'espais naturals per a analitzar els seus efectes sobre les zones humides litorals.
3. A aquest efecte, els instruments de desenvolupament del Pla d'acció territorial inclouran actuacions que permeten gestionar l'aigua de l'Horta de manera més eficient, garantir la disponibilitat del recurs i millorar la qualitat de les aigües de reg. En aquest sentit, es duran a terme programes específics per a:
a) Eliminar trajectes sense servei, especialment els urbans.
b) Millorar la xarxa de séquies existents per a aconseguir la reducció de pèrdues en el transport i la distribució de l'aigua, així com programes de control de contaminació per abocaments urbans i industrials.
c) Gestionar de forma conjunta els recursos superficials i subterranis.
d) Estudiar i adoptar mesures en relació amb els efectes produïts pels retorns de reg que desemboquen en el mar.
e) Estudiar la reutilització d'aigües depurades.
f) Implantar depòsits de regulació diària.
Article 35. Gestió dels residus i abocaments
1. En l'àmbit de l'Horta de València no s'autoritzaran abocadors, ni instal·lacions de gestió i tractament de residus, amb l'excepció de punts de recollida de residus per a la població resident o els permesos en la Llei de l'Horta de València.
2. No es permetran actuacions que deterioren la capacitat productiva del sòl o depositen materials inadequats sobre la coberta vegetal d'aquest, ni la incorporació al sòl de materials plàstics procedents de residus d'hivernacle o envasos i de tota mena de materials no biodegradables.
3. Els retorns de reg a les desembocadures al mar i els abocaments directes a la platja es regiran per la normativa vigent en matèria de costes.
TÍTOL IV
Règim del sòl no urbanitzable.
Regulació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Regulació d'usos i activitats permesos
Article 36. Gradació d'usos a l'Horta de València
De conformitat amb la categorització de l'Horta de València que s'estableix en l'article 15 d'aquesta normativa, i amb la finalitat d'aconseguir els objectius del Pla d'acció territorial, cada categoria d'horta se sotmet a un règim d'usos i activitats diferenciats, que haurà de garantir el manteniment de l'activitat agropecuària i les seues característiques paisatgístiques i territorials.
Article 37. Usos i activitats permesos
1. Als espais d'horta inclosos en l'àmbit del Pla d'acció territorial, l'ús global és l'agropecuari. Es podran fer instal·lacions, construccions i obres que siguen necessàries i compatibles amb el millor aprofitament, conservació, cura i restauració dels valors de l'Horta.
Es promourà la concentració d'explotacions com a forma de millorar la rendibilitat de l'activitat agropecuària, però en els sòls d'horta de grau 1 i de grau 2 (H1 i H2) no es permetrà la reestructuració de parcel·les que alteren les xarxes de les séquies i els camins històrics principals. Totes les modificacions parcel·làries en aquests àmbits hauran de ser informades pel Consell de l'Horta de València.
A l'horta de protecció agrícola de grau 3 (H3), i previ informe del Consell de l'Horta de València, es podran fer reestructuracions parcel·làries i la modificació del sistema de reg tradicional. En tot cas, s'evitarà la generació de parcel·les residuals de dimensions insuficients per a l'activitat agrària, i es preservaran les directrius i els patrons principals del paisatge agrari.
2. Amb caràcter general, es permeten nous usos miners sempre que estiguen previstos en un instrument d'ordenació i gestió ambiental. En cas contrari, queden prohibits, igual que els moviments de terra que alteren el perfil del terreny, excepte els necessaris per a l'activitat agrària o la millora ambiental.
3. Amb caràcter excepcional, l'ús residencial és compatible als enclavaments i sectors de recuperació de l'Horta, així com als habitatges o edificacions preexistents, amb tipologia d'habitatge, que estiguen legalment implantats i que siguen susceptibles de ser legalitzades segons el que s'estableix en aquest pla i en la legislació urbanística vigent.
4. Els usos terciaris admesos a l'Horta de València, amb les particularitats que s'especifiquen en aquest pla, són: restauració, allotjament turístic, hípica, cria d'animals per a ús particular o comercial, horts d'oci o socials, usos de gaudi de l'Horta relacionats amb sistemes de mobilitat no motoritzada i investigació agrària o ambiental.
Les persones que es dediquen a l'agricultura, que estiguen inscrites en l'Inventari d'Explotacions Agràries Professionals de l'Horta que es regula en la Llei de l'Horta de València, podran procedir a la venda directa limitada a la comercialització al detall sempre que, almenys, un 50 % dels productes procedisquen de l'àmbit de l'Horta de València.
Els accessos i aparcaments vinculats als usos i activitats permesos, no seran pavimentats i la seua superfície serà, com a màxim, el 40 % de la superfície total ocupada per la instal·lació, i, en cap cas, superior a 200 m². No es concediran llicències d'obra o activitat per a ús exclusiu d'aparcament en els termes d'aquest pla. Es promouran aparcaments estratègics en polígons d'activitat econòmica i zones urbanitzades perquè servisquen de punt d'accés a les activitats per mitjà de transport no motoritzat.
5. Es permeten els usos dotacionals en les condicions indicades en l'article 43 d'aquesta normativa.
6. Amb caràcter general, les activitats previstes en aquest pla que es facen sobre edificació existent, podran ampliar la superfície construïda fins a un màxim del 20 % en edificacions catalogades, i fins a un màxim del 10 %, en la resta.
7. Si l'edificació o instal·lació es localitzara dins de la zona afectada per la normativa de costes, hi serà aplicable el que s'estableix en aquesta normativa, sense perjudici del règim transitori que hi siga aplicable.
Article 38. Instal·lacions, construccions i obres vinculades a l'explotació agropecuària
1. Es permeten les instal·lacions, construccions i obres vinculades a l'explotació agropecuària.
2. Les instal·lacions, construccions i obres han de tindre una superfície inferior a 25 m², i compliran els requisits següents:
a) Informe de la conselleria competent en agricultura i desenvolupament rural i del Consell de l'Horta de València.
b) Justificació que la persona sol·licitant és una empresa o persona que es dedica a l'agricultura de manera professional i es troba inscrita en l'Inventari d'Explotacions Agràries Professionals de l'Horta de València, que es regula en la Llei de l'Horta de València.
c) Vinculació d'una superfície igual o superior a 5 fanecades en l'horta de grau 1 (H1) i de grau 2 (H2), i a 10 fanecades en l'horta de grau 3 (H3), que podrà estar formada per diverses parcel·les cadastrals o registrals discontínues. En el cas d'hortes de grau 1 i 2 les parcel·les vinculades hauran de situar-se en aquests àmbits; en l'horta de grau 3 hauran de situar-se en l'àmbit estricte del pla. Aquesta vinculació es farà constar al Registre de la Propietat.
d) Es localitzaran a les vores de la parcel·la o al costat de camins amb una separació màxima de 5 metres i, almenys, a 40 metres de qualsevol altra construcció.
e) Els murs seran de càrrega enlluïts, tàpies, murs de formigó o de rajola massissa de cara vista. Les cobertes seran inclinades, de teula plana o corba o de cobertes vegetals.
3. Les instal·lacions, construccions i obres vinculades al sector agropecuari, amb una superfície superior a 25 m² se situaran, en edificacions existents a l'entrada en vigor d'aquest pla, en l'horta de grau 1 (H1) i grau 2 (H2). En l'horta de grau 3 (H3), i amb caràcter restringit, aquestes edificacions seran possibles en construccions de nova planta. En aquest cas, la nova edificació complirà els requisits següents:
a) Informes de la conselleria competent en agricultura i desenvolupament rural i informe del Consell de l'Horta de València.
b) Justificació que el sol·licitant és una empresa o persona que es dedica a l'agricultura de manera professional i es troba inscrita en l'Inventari d'Explotacions Agràries Professionals de l'Horta de València, que es regula en la Llei de l'Horta de València.
c) Vinculació d'almenys 20 fanecades, que podran estar formades per diferents parcel·les cadastrals o registrals discontínues, dins de l'àmbit estricte del pla. Aquesta vinculació es farà constar al Registre de la Propietat.
d) Almenys el 85 % de la parcel·la on se situa quedarà lliure d'edificació, construcció o ocupació i haurà de mantindre l' ús agrari.
e) Es localitzaran a les vores de la parcel·la i al costat de camins, amb una separació màxima de 5 a 10 metres i almenys, a 40 metres de qualsevol altra construcció.
f) S'ajustaran a la tipologia tradicional de la zona.
g) El sostre màxim de l'edificació o construcció serà del 10 % de la superfície de la parcel·la, i en cap cas podrà excedir de 300 m² en una sola planta. Amb caràcter excepcional, es podrà construir una superfície major sempre que es justifique mitjançant estudi agronòmic, i serà necessari l'informe de la conselleria competent en matèria de paisatge.
4. Les parcel·les es mantindran sense tanques. Amb caràcter excepcional, es permet el tancat de parcel·les que se situen enfront de vies, camins i elements d'ús públic establerts en els plans d'ordenació d'aquest pla. En aquest cas serà necessària una reculada mínima de 0,5 metres des de la fita del camí i una altura inferior a 150 cm, i es farà amb tancaments lleugers que garantisquen la permeabilitat visual i el pas de la fauna silvestre. En qualsevol cas, els murs de maçoneria o tàpies d'horts existents amb caràcter tradicional o històric s'hauran de preservar com a trets identitaris del paisatge tradicional de la zona.
Article 39. Hivernacles i instal·lacions de cultiu sota plàstic
1. Es permeten instal·lacions de cultiu sota plàstic de caràcter estacional i amovible, no superiors a un metre d'altura.
2. Es permeten els hivernacles, amb caràcter temporal, però serà necessària en l'horta de grau 1 (H1) una superfície mínima de parcel·la de 3 fanecades i una ocupació màxima del 20 %; en horta de grau 2 (H2), una superfície mínima de parcel·la de 4 fanecades i una ocupació màxima del 30 %, i en horta de grau 3, (H3) la superfície mínima de parcel·la serà de 5 fanecades i l'ocupació màxima del 50 %. A més, independentment del tipus d'horta, s'hauran de complir els requisits següents:
a) Justificació que la persona sol·licitant és una empresa o persona que es dedica a l'agricultura de manera professional i es troba inscrita en l'Inventari d'Explotacions Agràries Professionals de l'Horta de València, que es regula en la Llei de l'Horta de València.
b) No s'admeten hivernacles a menys de 100 metres d'espais de valor natural ni a menys de 50 metres d'un element patrimonial catalogat.
c) L'altura màxima d'aquestes instal·lacions serà de 5 metres, i seran directament accessibles des de la xarxa de camins de l'Horta.
d) La canalització de les aigües.
e) La llicència que autoritze aquestes instal·lacions quedarà condicionada a l'obligació de desmuntar la instal·lació i restaurar la realitat física alterada en el temps màxim d'un any, comptador des del dia del cessament de l'activitat que ha requerit la instal·lació.
f) Es prohibeix l'ús d'hivernacles per a usos diferents als de cultius de planta viva.
Article 40. Horts d'oci o socials
1. Es permeten horts d'oci o socials com espais agraris de dimensions reduïdes que compleixen funciones productives d'autoconsum, ambientals, socials, de salut o culturals. En cap cas es considerarà una activitat agrària professional.
2. Se situaran de manera preferent en zones pròximes als nuclis urbans o dins del mateix casc urbà.
3. Els horts d'oci o socials en horta de grau 1 i 2 (H1 i H2) seran d'iniciativa pública, municipals o coordinats pel Consell de l'Horta de València. Per a aquesta fi, el Consell de l'Horta de València aprovarà bases reguladores de les condicions d'ús d'aquestes instal·lacions, que inclouran criteris que promocionen la paritat de dones i homes. En l'horta de grau 3 (H3) podran ser de caràcter privat.
4. La superfície vinculada d'accessos i aparcament per a horts d'oci o socials haurà de complir el que es disposa en l'article 37.4, a excepció de l'ocupació màxima, que serà del 50 %.
5. En cap cas interferiran l'activitat agrària habitual i la disposició de les unitats de cultiu respondrà a composicions ordenades i respectuoses amb els patrons del territori.
Article 41. Rehabilitació i ampliació d'habitatges o construccions existents
1. Es permet la rehabilitació i ampliació d'habitatges i edificacions amb tipologia d'habitatge legalment implantades a l'entrada en vigor del Pla o que siga possible la seua legalització en els termes que s'estableixen en aquest. La rehabilitació o ampliació haurà de destinar-se a ús residencial o a la implantació d'usos terciaris que contribuïsquen a la dinamització de l'Horta de València. Serà necessari el compliment dels requisits següents:
a) Manteniment o adequació a la tipologia tradicional, segons les disposicions que s'establisquen en el Catàleg del Pla d'Acció Territorial.
b) Rehabilitació de l'entorn, de manera que es mantinga i es potencie l'ús agrari.
c) Quan siga necessari un increment del volum edificat, no podrà superar el 2 % de la petjada de l'edificació existent a l'entrada en vigor del Pla d'acció territorial si es tracta d'edificis catalogats, i al 10 % si es tracta d'edificis no catalogats. Els increments esmentats no superaran els 200 metres quadrats. S'entén per petjada de l'edificació la superfície de terreny ocupada per la construcció.
d) Elaboració d'un estudio d'integració paisatgística que serà informat per la conselleria competent en territori i paisatge amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència municipal. En cas de rehabilitació d'habitatge en l'horta de grau 3 (H3), no serà necessari l'informe de la conselleria competent en territori i paisatge, a excepció de les rehabilitacions d'habitatges catalogats.
e) Hauran de comptar amb tractament d'aigües residuals.
2. En cap cas es permetrà el canvi a ús residencial d'edificacions que no tinguen tipologia d'habitatge, dedicades a altres usos i activitats, excepte en els enclavaments de recuperació de l'Horta.
Article 42. Allotjaments turístics i establiments de restauració
1. Es permet la implantació d'habitatges d'ús turístic, allotjaments turístics rurals i establiments de restauració.
2. En les hortes de grau 1 i 2 (H1 i H2) se situaran en edificis preexistents d'arquitectura tradicional, i en l'horta de grau 3 (H3), i amb caràcter restringit, podran situar-se en tot tipus de construccions, fins i tot en les de nova planta. En tot cas, les actuacions respectaran la trama viària, la xarxa de reg i les condicions de la parcel·lació tradicional, i la parcel·la lliure d'edificació haurà de destinar-se a ús agrari i mantindre's en bon estat de cultiu.
3. Quan s'implanten sobre edificacions existents i siga necessari un increment del volum edificat, no podran superar el 20 % de la petjada de l'edificació existent a l'entrada en vigor del Pla d'acció territorial si es tracta d'edificis catalogats, i al 10 % si es tracta d'edificis no catalogats. Els increments esmentats no superaran els 200 metres quadrats.
4. Els paràmetres urbanístics de les noves edificacions seran els que s'estableixen en la legislació urbanística vigent en matèria de sòl no urbanitzable.
5. La capacitat màxima de les activitats d'allotjament turístic permeses es limitarà: en horta de grau 1 (H1) a 12 places, i l'aforament màxim dels restaurants, a 40 persones; en horta de grau 2 (H2) a 16 places, i l'aforament màxim dels restaurants a 60 persones, i en horta grau 3 (H3) a 20 places, i l'aforament màxim dels restaurants a 80 persones.
6. Les limitacions de capacitat establides en l'apartat anterior no seran aplicable als allotjaments turístics permesos i als establiments de restauració que s'instal·len en alqueries, masos o altres construccions rurals que gaudisquen d'una protecció especial, que estiguen en sòl en situació de sòl urbanitzat, que es localitzen dins de la trama urbana o contigües a aquesta i hi siga possible l'accés no motoritzat. En aquest cas, quedaran sotmeses al que es disposa en la legislació vigent en matèria de turisme i activitats.
Article 43. Dotacions
1. Es permet en tot l'àmbit del Pla la implantació de cementeris públics i infraestructures en les condicions establertes en el títol VI d'aquesta normativa
2. En horta de grau 3 (H3) es permeten les dotacions esportives, recreatives, educatives, culturals i científiques, sanitàries i assistencials, administratives i institucionals. En horta de grau 1 i 2 (H1 i H2) aquestes dotacions únicament es permeten en edificacions existents a l'entrada en vigor d'aquest pla, que podrà ampliar-se justificadament, com a màxim, en un 20 % de la seua superfície construïda si es tracta d'edificacions catalogades, i del 10 % per a la resta
Amb caràcter excepcional es permeten aparcaments dissuasius vinculats a estacions de transport públic d'alta capacitat i d'altes prestacions, que necessàriament hauran de comptar amb aparcaments per a bicicletes i executar-se sense pavimentació o, justificadament, utilitzant paviments permeables. En horta de grau 1 i 2 (H1 i H2) la seua superfície màxima serà de 2.000 m².
3. Les zones verdes que s'implanten en l'àmbit de l'horta protegida hauran de compatibilitzar l'ús públic amb el manteniment de l'activitat agrària.
4. La implantació de dotacions exigirà la prèvia definició dels paràmetres següents:
a) En cas d'implantar-se en edificacions existents, seran s'hi aplicaran les determinacions establertes en l'article 41 d'aquesta normativa.
b) En cas d'implantar-se en noves edificacions, hi seran aplicable les determinacions establertes en la legislació urbanística vigent en matèria de sòl no urbanitzable, amb les particularitats següents:
1r) Altura màxima: 2 plantes (PB+1) i un màxim de 8 metres d'altura de cornisa.
2n) Realització les obres de connexió a les xarxes d'infraestructures o serveis necessaris.
Article 44. Activitats hípiques
En horta de grau 1 (H1) es prohibeix la implantació de noves instal·lacions hípiques; en horta de grau 2 i 3 (H2 i H3) es permeten aquestes instal·lacions sempre que estiguen relacionades amb l'ús públic sostenible de l'Horta, el recreatiu i el tradicional esportiu i productiu i complisquen els requisits següents:
a) En el cas d'horta de grau 2 (H2), la superfície de les instal·lacions no superarà els 300 m² i la parcel·la on s'implante serà superior a 6 fanecades.
b) En horta de grau 3 (H3), la superfície de les instal·lacions podrà ser major fins a un límit de 500 m² i la parcel·la on s'implante serà superior a 12 fanecades si la superfície de les instal·lacions supera els 300 m².
c) Es farà constar la vinculació de les superfícies indicades en els apartats anteriors al Registre de la Propietat.
d) L'altura màxima d'aquestes instal·lacions serà de 5 metres.
e) No s'admetran instal·lacions hípiques a menys de 100 metres de les àrees de valor natural ni a menys de 50 metres d'elements patrimonials catalogats. Sense perjudici d'això, haurà de respectar-se la normativa vigent en matèria de distàncies a altres usos i activitats.
f) L'ordenació de l'activitat respectarà el patró territorial dels elements estructuradors de l'Horta.
g) Hauran d'establir-se les mesures necessàries per a garantir la seua compatibilitat amb els usos existents en la zona.
Article 45. Activitats de cria d'animals
Les instal·lacions per a la cria comercial d'animals només seran admissibles en l'horta de grau 3 (H3), i hauran de complir els requisits següents:
a) La superfície màxima d'ocupació en planta serà de 500 m².
b) La parcel·la mínima serà de 3 fanecades. Es farà constar la vinculació de la superfície al Registre de la Propietat.
c) L'edificació ocuparà com a màxim el 5 % de la parcel·la.
d) L'altura màxima de les instal·lacions serà de 5 metres.
e) Hauran d'establir-se les mesures necessàries per a garantir la seua compatibilitat amb els usos existents en la zona.
Article 46. Usos i activitats permesos als espais de valor natural
1. Els usos i activitats permesos en els espais de valor natural seran els que s'inclouen en les normes que els regulen o en els instruments d'ordenació i gestió que es preveuen en la legislació ambiental.
2. Quan no compten amb aquests instruments, seran compatibles els usos agraris adaptats a les característiques ecològiques d'aquests espais. La implantació de qualsevol altre ús haurà de ser informada per l'òrgan de la Generalitat amb competències en espais naturals.
Article 47. Usos i activitats permesos als espais de connexió
Els usos i activitats permesos als espais de connexió hauran de garantir la continuïtat dels ecosistemes, la connexió visual, i el desplaçament de persones i d'espècies de flora i fauna. Queden prohibides les construccions de nova planta o qualsevol altre element que impedisca o obstaculitze de manera significativa la connexió visual, ecològica o funcional.
CAPÍTOL II
Condicions generals i procediment per a la implantació
d'usos i activitats permesos
Article 48. Condicions generals d'implantació de nous usos i activitats
Les edificacions o construccions de nova planta que s'autoritzen en l'àmbit del Pla d'acció territorial per a implantar usos i activitats, comptaran amb sistemes de proveïment d'aigua potable, sanejament i depuració d'aigües residuals, i recollida i gestió de residus. No s'admetrà l'abocament a fosses sèptiques. L'abocament s'haurà de fer a la xarxa municipal o bé a un depuradora individualitzada homologada o a un depòsit impermeable de recollida de llots, per gestor autoritzat i tractament en instal·lacions destinades a aquest efecte.
Article 49. Condicions d'implantació d'activitats terciàries
La implantació d'usos i activitats terciàries en l'àmbit d'aquest pla comportarà una de les obligacions següents per al promotor, que serà definida pel Consell de l'Horta de València, i es podrà establir una combinació d'aquestes:
a) Vinculació a l'activitat d'una superfície d'horta en producció localitzada en el mateix grau d'horta que l'activitat terciària. En tot cas, la vinculació es farà constar al Registre de la Propietat i tindrà una superfície mínima d'una unitat de treball agrari (UTA), tot i que el Consell de l'Horta de València podrà exigir-ne una superior en funció de l'ocupada per l'activitat terciària.
b) Imposició d'un cànon d'ús i aprofitament en benefici del Consell de l'Horta de València.
c) Execució de projectes de dinamització o recuperació de l'activitat agrària en el mateix grau d'horta que l'activitat terciària.
d) Utilització o venda de productes de l'Horta de València en l'activitat terciària.
Article 50. Condicions d'integració paisatgística de les edificacions
Els ajuntaments han d'aprovar una ordenança en la qual s'establisquen mesures d'integració paisatgística de les edificacions a l'Horta de València. Amb caràcter previ a la seua aprovació, haurà de ser informada per la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i paisatge. Mentre s'aproven, s'estableixen els següents criteris d'integració:
a) Es prohibeix la construcció d'elements atípics, impropis o els falsos històrics, especialment les torres de nova construcció annexes a edificis existents.
b) S'utilitzaran materials tradicionals amb una carta de color pròpia del lloc, en la qual dominaran els colors blancs, terrosos, ocres o almangra.
c) Els acabats seran tradicionals: de fàbrica de rajola cara vista, fàbrica mixta de maçoneria i rajola, d'arrebossat amb morters de calç i pòrtland. Els morters i emblanquinats seran dels colors indicats en l'apartat anterior.
d) Les cobertes seran de teula corba o plana, i els ràfecs, de fusta o d'obra de rajola cara vista o revocada; s'admeten les balustrades sobre coberta en les solucions més eclèctiques.
e) Les volades seran obertes i lleugeres.
f) La ceràmica es limitarà a les pollegueres de portes, finestres o intradós de balcons, així com als panells típics de la cultura de l'Horta.
g) Es permeten rètols o anuncis pintats sobre façana de grandària adequada perquè es puguen llegir des de 20 metres de distància. També es permet la col·locació d'elements opacs perpendiculars al pla de la façana, no lluminosos ni retroil·luminats, de 70 cm de vol màxim i 0,40 m² de superfície.
h) S'analitzaran els elements arboris pròxims als edificis existents o de nova construcció, i es preservaran els que siguen tradicionals de l'àmbit.
i) Les tanques o tàpies seran com a màxim de 80 cm en murs cecs, mentre que els tancaments lleugers transparents podran arribar a una altura de 150 cm, acompanyats de vegetació.
j) En les zones d'influència de vents salins es permetran tancaments amb funció de paravent amb plantes vives típiques i tradicionals de la zona. L'alçària estarà limitada a la finalitat de protecció agrària, no impedirà la percepció del paisatge de l'entorn i en cap cas superarà els 150 cm.
k) Es prohibeix la construcció de jardins amb tanques i adossats a la construcció amb l'excepció d'aquells que estiguen catalogats o presenten un interés històric i cultural demostrable.
Article 51. Procediment d'autorització d'usos i activitats
1. Tots els usos i activitats en l'àmbit de l'Horta s'autoritzaran mitjançant l'atorgament de la corresponent llicència municipal que requerirà, a més dels informes establerts en la legislació sectorial, l'informe preceptiu del Consell de l'Horta de València, el de les conselleries competents en agricultura i desenvolupament rural i ordenació del territori i paisatge en els termes establerts en aquest pla, amb l'obligatorietat d'analitzar la compatibilitat amb els seus objectius. En aquells supòsits en què l'ús i activitat s'implante en la zona de domini públic maritimoterrestre i en les seues servituds legals, es procedirà segons la normativa sectorial vigent en matèria de costes.
2. El procediment per a la implantació de dotacions és el previst en la legislació urbanística per a plans especials.
3. El procediment per al desenvolupament de sectors i enclavaments de recuperació de l'Horta és el previst en la Llei de l'Horta de València i en aquest pla.
TÍTOL V
El sistema d'assentaments urbans de l'Horta de València
Article 52. Directrius de creixement urbanístic per als plans generals estructurals
Les directrius de creixement establertes pel Pla d'acció territorial són les següents:
a) Fomentar les actuacions de rehabilitació i reciclatge de teixits urbans preexistents enfront de nous desenvolupaments.
b) Prioritzar els models de creixement compacte davant dels de creixement dispers, per tal de reduir al màxim el perímetre de contacte de l'horta amb els nuclis urbans.
c) Evitar els desenvolupaments aïllats i desconnectats, així com els tentaculars, al llarg de vies de comunicació.
d) Dissenyar els eixamples de les poblacions de l'Horta a partir dels teixits urbans de l'estructura territorial existent, amb l'objectiu de protegir la identitat dels nuclis i separar-los mitjançant elements de la infraestructura verda per a evitar la formació de continus urbanitzats.
e) Assegurar la permeabilitat de les infraestructures lineals per a donar continuïtat a la infraestructura verda i facilitar l'accés públic a l'horta.
f) Garantir la transició i integració visual de l'horta amb la ciutat mitjançant l'adequat tractament de les zones de vora i l'ús de tipologies edificatòries i d'alçàries concordes amb les preexistents.
g) Programar de manera temporal i espacial el sòl adjacent a l'horta que siga necessari per a satisfer les demandes poblacionals i econòmiques reals, per tal de garantir que la implantació de dotacions i infraestructures es produïsca de manera racional i coherent.
h) Amb caràcter excepcional, admetre usos industrials dins de les zones rurals comunes i com a ampliació dels que ja estan implantats.
i) Fomentar la reconversió i el canvi d'ús de les àrees industrials adjacents a l'horta a usos residencials, terciaris i dotacionals.
j) Fomentar la preservació i la posada en valor dels elements que componen el model d'ús públic del Pla d'acció territorial a través dels plans generals estructurals.
k) Connectar les àrees verdes urbanes que hi ha amb la xarxa d'itineraris i amb la xarxa etnogràfica definida en aquest pla.
l) Preservar i posar en valor els recursos paisatgístics que es proposen en el Catàleg de Proteccions.
Article 53. Directrius d'integració ambiental i paisatgística
Les directrius d'integració ambiental i paisatgística establertes pel Pla d'acció territorial són les següents:
a) Restaurar les àrees de l'Horta degradades.
b) Dissenyar les vores urbanes amb l'horta ajustant-les a l'estructura parcel·lària i a les sendes principals.
c) Establir els límits entre el sòl en situació bàsica de rural i l'urbanitzat per a minimitzar efectes de vora no desitjats.
d) Impedir l'accés indiscriminat de vianants a les zones agràries i l'aparició de zones degradades no compatibles amb l'agricultura.
e) Regular la connectivitat física i potenciar l'accessibilitat visual al paisatge a través de la implantació de punts d'accés controlats a l'horta connectats als camins històrics i la ubicació de punts d'observació en la vora o el traçat de recorreguts perimetrals no motoritzats.
f) Es procurarà materialitzar les reserves de sòls dotacionals destinades a zones verdes en les zones més pròximes a l'horta.
g) L'edificabilitat, l'alçària i les tipologies edificatòries dels sòls que es desenvolupen en la vora urbana seran similars als del seu entorn, i se'n reduirà gradualment l'alçària i volumetria cap a l'horta. En tot cas, s'haurà d'evitar la formació de patrons continus i uniformes.
h) En els estudis de paisatge dels plans generals estructurals, es delimitaran les zones d'afecció paisatgística al fet que es visualitzen des dels principals punts d'observació. En aquestes zones es podran imposar condicionants al desenvolupament urbanístic que regulen la forma, orientació i alçària dels edificis o altres paràmetres necessaris per a conservar-los i posar-los en valor.
i) Fomentar la continuïtat territorial de la infraestructura verda en els espais lliures d'edificació entre els nuclis urbans, que hauran de mantindre's en producció. Quan no siga viable, es proposaran usos alternatius per a mantindre aquest caràcter.
j) Fomentar, facilitar i impulsar el desenvolupament de l'activitat agrària competitiva i compatible amb la protecció ambiental i paisatgística de l'Horta.
Article 54. Actuacions urbanístiques a l'Horta de València
1. El planejament municipal podrà establir nous creixements urbanístics en les zones rurals comunes i en les zones de concentració d'edificació dels sectors de recuperació d'horta en els termes establerts en la Llei de l'Horta de València i en aquest pla.
2. Els enclavaments de recuperació de l'Horta mantindran la seua classificació i zonificació com a sòl no urbanitzable protegit.
3. Els nuclis pedanis inclosos en l'àmbit de l'Horta es podran acollir al que disposa la legislació vigent en matèria d'urbanisme, territori i paisatge per als nuclis urbans tradicionals de municipis d'escàs creixement. La delimitació de les unitats d'actuació aïllada requeriran informe de la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i paisatge.
Article 55. Zones rurals comunes
Les zones rurals comunes són aquelles que conserven la classificació i zonificació establertes pel planejament estructural de cada municipi i estan representades gràficament en els plans d'ordenació. Qualsevol modificació de planejament que es duga a terme en les zones rurals comunes, haurà de sotmetre's a les determinacions establertes en la legislació vigent en matèria d'avaluació ambiental.
Article 56. Enclavaments de recuperació de l'Horta de València. Tramitació i declaració
1. La Llei de l'Horta de València defineix i estableix les característiques dels enclavaments de recuperació. Aquest pla estableix una relació i localització dels àmbits que poden ser declarats enclavaments de recuperació, sense perjudici que els ajuntaments puguen proposar nous àmbits en els termes establerts en la Llei de l'Horta de València. En qualsevol cas, els enclavaments hauran de tindre una superfície mínima per a recuperar com a horta productiva d'1 fanecada i acreditar que l'estat de degradació era previ a l'aprovació d'aquest pla.
2. Els ajuntaments podran sol·licitar, d'ofici o a instàncies de part, la declaració d'enclavament de recuperació per a terrenys que complisquen amb les condicions establides en la Llei de l'Horta de València. La sol·licitud haurà d'anar acompanyada d'una memòria descriptiva de les obres i actuacions que s'han de dur a terme a escala d'avantprojecte i d'una memòria econòmica per tal de justificar els condicionants que s'estableixen en la llei.
3. El departament competent en matèria d'ordenació de territori i paisatge analitzarà la sol·licitud i elaborarà un informe sobre la viabilitat de la proposta d'enclavament de recuperació tenint en compte els informes sectorials necessaris, del Consell de l'Horta de València i del tràmit d'audiència a les persones interessades. La declaració d'enclavament de recuperació de l'Horta de València s'efectuarà per resolució de la persona titular de la conselleria amb competències en ordenació del territori i paisatge.
4. Els ajuntaments tramitaran i aprovaran els instruments urbanístics necessaris per a l'execució de l'enclavament de recuperació.
5. Els enclavaments establerts en els plànols d'ordenació d'aquest pla acrediten la degradació preexistent de les parcel·les afectades a l'efecte de la possible declaració d'aquestes.
Article 57. Sectors de recuperació de l'Horta de València. Delimitació i tramitació
1. La Llei de l'Horta de València defineix i estableix les característiques dels sectors de recuperació. En els plànols d'ordenació d'aquest pla es localitzen els àmbits dels sectors i una relació en la qual es defineix la superfície del sector, l'edificabilitat bruta màxima, la superfície màxima en què es localitzarà la transformació urbanística i els usos compatibles, i s'estableix la següent relació de sectors i paràmetres associats:
2. La tramitació dels plans que delimiten i ordenen els sectors de recuperació s'efectuarà d'acord amb el que s'estableix en el títol III del llibre I de la Llei 5/2014, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge.
3. En els municipis on es localitze un sector de recuperació de l'Horta, la suma de la superfície urbanitzada del sector i de la zona rural comuna, si s'escau, no podrà superar la suma dels índexs d'ocupació màxima de sòls de l'Estratègia territorial de la Comunitat Valenciana.
4. En el supòsit del sector de recuperació de l'Horta del Puig de Santa Maria, s'admet com a alternativa l'opció marcada amb asterisc, condicionada a l'obtenció pública i gratuïta de l'aiguamoll contigu al sector i representat gràficament en els plànols d'ordenació. L'elecció d'aquesta opció requerirà informe de la conselleria competent en matèria de medi ambient sobre la idoneïtat o no d'obtindre aquests terrenys.
TÍTOL VI
Directrius d'integració paisatgística
de les infraestructures a l'Horta
CAPÍTOL I
Determinacions de caràcter general
Article 58. Definició del sistema d'infraestructures
A l'efecte del Pla d'acció territorial, s'entén per sistema d'infraestructures el format per:
a) Infraestructures viàries i ferroviàries.
b) Infraestructures de transport d'energia i xarxa de telecomunicacions.
c) Infraestructures hidràuliques i elements associats.
d) Infraestructures de producció d'energies renovables.
Article 59. Objectius generals de la integració paisatgística del sistema d'infraestructures
Els objectius generals d'implantació de noves infraestructures són els següents:
a) Integrar-les en la morfologia del territori i del paisatge. Per a això s'haurà de:
1r) Evitar la fragmentació del territori i la degradació de l'espai agrari.
2n) Mantindre la connectivitat funcional o visual del paisatge i evitar l'efecte barrera entre els diferents espais que integren la infraestructura verda.
3r) Evitar o minimitzar els efectes negatius de les infraestructures sobre elements definidors del paisatge com el patrimoni hidràulic, arquitectònic i etnològic, el parcel·lari, i els camins.
4t) Evitar actuacions que dificulten l'activitat agropecuària, en particular el cultiu de la terra, la gestió de la xarxa hidràulica i l'accessibilitat a les parcel·les de l'Horta.
b) Posar en valor els recursos paisatgístics. Per a això s'haurà de:
1r) Protegir les vistes cap a l'horta des dels principals eixos de comunicació.
2n) Afavorir la relació de les infraestructures de mobilitat amb l'ús públic de la infraestructura verda.
3r) Senyalitzar els espais d'interés de l'Horta.
Article 60. Directrius generals per a la integració paisatgística del sistema d'infraestructures
1. Les directrius generals per a la integració paisatgística del sistema d'infraestructures són les següents:
a) Preservar les unitats territorials i de paisatge de l'Horta evitant la fragmentació i la compartimentació de l'espai agrari.
b) Procurar l'agrupació de les infraestructures lineals en passadissos o corredors, per tal d'evitar la creació successiva de l'efecte barrera i la formació de bosses d'horta residuals.
c) Mantindre les relacions funcionals i visuals dels elements patrimonials i de paisatge. Per a això s'ha de:
1r) Evitar el confinament i la descontextualització d'elements patrimonials.
2n) Impedir el tall de séquies i camins, per tal de mantindre la continuïtat de la xarxa d'itineraris i camins.
3r) Minimitzar l'afecció al parcel·lari, mitjançant l'adaptació a les directrius principals del paisatge i a la inclinació natural del terreny.
4t) Impedir l'ocultació d'àrees de l'Horta, amb l'objectiu d'evitar la instal·lació de qualsevol tipus de pantalla que modifique les condicions de visualització del paisatge o incrementen la fragmentació de l'Horta.
5é) Millorar l'accessibilitat física i visual als recursos paisatgístics.
6é) Integrar els elements de la infraestructura en el paisatge de l'Horta, en particular aquells que tenen més rellevància visual com els talussos, els taulers de ponts, les lluminàries, els senyals i els sistemes de vegetació.
d) Dur a terme un tractament paisatgístic del disseny de la infraestructura.
e) Assegurar la permeabilitat de les infraestructures per a afavorir el trànsit de persones, vehicles i animals, i garantir la continuïtat dels ecosistemes.
2. Les modificacions d'infraestructures existents han de minimitzar l'ocupació de superfície d'horta i l'afecció al patrimoni hidràulic, arquitectònic i etnològic, als camins i al parcel·lari, i s'han d'adaptar els traçats i les ubicacions que hi haja.
CAPÍTOL II
Directrius per a la integració paisatgística
de les infraestructures viàries i ferroviàries
Article 61. Tipologia d'infraestructures viàries a l'efecte del Pla d'acció territorial
El Pla d'acció territorial estableix els següents tipus de carreteres en funció de la relació d'aquestes amb el paisatge de l'Horta:
a) Autopistes, autovies i vies d'alta capacitat.
b) Vies de distribució que discorren per espais agraris sensibles.
c) Xarxa de camins rurals, sendes i vies pecuàries.
Article 62. Autopistes, autovies i vies d'alta capacitat
1. Les autopistes, autovies i vies d'alta capacitat són les principals infraestructures viàries que discorren per l'àrea metropolitana de l'Horta de València.
2. Les condicions exigibles a aquest tipus d'infraestructures són les següents:
a) Actuar com a element de contenció dels creixements urbans quan configuren una vora de separació entre els espais urbans i rurals.
b) Millorar la integració de l'horta amb la ciutat mitjançant la connexió dels viaris de vora amb els principals elements de la xarxa viària de l'Horta, per tal de preservar les condicions funcionals i visuals transversals a la via.
c) Disposar d'un itinerari per al trànsit de vianants i ciclistes paral·lel a la via en el qual es puguen localitzar punts de trobada i miradors sobre l'Horta.
d) Posar en valor el paisatge a través de la senyalització específica, per tal de preservar les vistes més rellevants cap a l'horta.
Article 63. Vies de distribució que discorren per espais agraris sensibles
1. Les vies de distribució són les carreteres que comuniquen les poblacions de l'Horta entre si, amb l'interior i amb la costa. Algunes d'aquestes vies discorren sobre la traça de camins històrics.
2. Les condicions exigibles a aquest tipus d'infraestructures són les següents:
a) Disposar de sistemes de regulació de trànsit, per tal d'adequar els fluxos de circulació al caràcter rural de la via.
b) Reduir la implantació de dotacions, instal·lacions i serveis al costat de la via, evitant les que afavorisquen processos de conurbació i dificulten l'accessibilitat a les àrees d'horta.
c) Evitar la il·luminació contínua d'aquestes vies al seu pas per l'horta.
d) Potenciar la mobilitat sostenible fomentant el trànsit de vianants i ciclistes.
e) Posar en valor el paisatge a través de senyalització específica i així preservar les vistes més rellevants.
Article 64. Xarxa de camins rurals, sendes i vies pecuàries
1. La xarxa de camins rurals i sendes està integrada per aquells que es destinen a l'ús agrari i donen accés a parcel·les i habitatges rurals.
2. Les condicions exigibles a aquest tipus d'infraestructures són les següents:
a) Restringir l'accessibilitat per a preservar la funcionalitat d'aquestes.
b) Mantindre els vials existents i evitar la supressió o canvis de traçat que desvirtuen la funcionalitat agrària d'aquests.
c) Respectar l'estructura parcel·lària i valorar les preexistències, com portes de reg o fites, entre altres.
d) En les zones públiques, els camins es faran de terra millorada llevat que, amb una justificació prèvia, s'aconselle un solat continu de rodament per a trànsit semipesant. En les parcel·les privades, els camins han de ser, necessàriament, de sòls disgregats, d'alber, de graves, de terra millorada o d'altres semblants.
3. El tractament de les vies pecuàries ha d'ajustar-se al que s'estableix en la legislació vigent en aquesta matèria.
Article 65. Condicions exigibles a les noves infraestructures viàries
1. A més de les condicions exigibles en funció del tipus de via i de les generals assenyalades en l'article anterior, per a les noves infraestructures viàries s'exigiran les següents determinacions:
a) Adaptar el traçat a la delimitació de les unitats territorials i de paisatge de l'Horta per a evitar la fragmentació d'aquestes.
b) Les que discórreguen al costat de vores urbanes han de complir els següents criteris:
1r) Dissenyar una secció asimètrica que incorpore un passeig mirador o un punt de trobada en la vora en contacte amb l'horta que permeta la connexió amb la xarxa de camins tradicionals.
2n) Assegurar la permeabilitat entre els nuclis urbans i l'horta per a afavorir-ne el passeig de vianants i la connexió visual i funcional.
c) Tindran caràcter urbà quant a les restriccions de velocitat i condicionants tècnics associats, es prioritzaran els encreuaments a nivell i es minimitzarà l'ocupació de sòl agrari.
d) Incorporar vies per als vianants o ciclistes.
2. A més de les condicions generals exigibles per a les infraestructures viàries, les línies ferroviàries han de complir les següents determinacions:
a) Tractar paisatgísticament les interseccions amb altres infraestructures de comunicació.
b) Evitar elevacions de la plataforma d'aquestes que impedisquen la percepció de l'horta.
c) Dur a terme un tractament de talussos d'acord amb el paisatge i incorporar vies de bicicletes i vianants que discórreguen al costat del peu d'aquests.
CAPÍTOL III
Criteris d'integració paisatgística per a altres infraestructures
Article 66. Infraestructures de transport d'energia i telecomunicacions
1. En l'àmbit del Pla d'acció territorial, les noves línies elèctriques que discórreguen per l'Horta hauran de ser soterrades amb caràcter preferent. Els transformadors o altres elements de suport a les línies elèctriques s'integraran adequadament en el paisatge. Es desenvoluparan plans de soterrament de les infraestructures existents.
2. La ubicació i el disseny de les antenes, dels repetidors de les instal·lacions de telecomunicació i dels elements annexos s'integraran en el paisatge, per tal de fomentar l'ús compartit de les infraestructures per a reduir-ne l'impacte. Aquestes instal·lacions no se situaran a menys de 100 metres de les àrees de valor natural, ni a menys de 50 metres d'elements patrimonials catalogats.
Article 67. Les infraestructures hidràuliques i els seus elements associats
A més de les condicions generals establertes en l'article 61, les infraestructures hidràuliques han de complir les següents determinacions:
a) Les séquies podran ser objecte de millora o condicionament, amb el compliment dels següents requisits:
1r) Es respectarà l'estructura parcel·lària i es valoraran les preexistències com portes de reg o fites, entre altres.
2n) Amb caràcter general, els caixers de les séquies es construiran de manera tradicional i es reutilitzarà el material preexistent. Es justificaran com cal aquells punts en què siga necessària la utilització de noves tècniques o materials.
3r) Amb caràcter general, queda prohibit el revestiment, intubació o soterrament de les séquies. Es justificaran com cal aquells punts en què siga necessari dur a terme qualsevol d'aquestes tres accions.
b) Els llits de nova planta hauran de:
1r) Minimitzar la superfície d'horta ocupada i adaptar-ne la secció hidràulica.
2n) Fer un tractament paisatgístic de la infraestructura.
3r) Incorporar vies per als vianants o ciclistes que discórreguen al costat d'aquest.
c) Les actuacions en llits naturals hauran de:
1r) Preservar el caràcter natural com a corredor ecològic.
2n) Conservar i posar en valor el patrimoni cultural associat.
3r) Potenciar-ne la funció d'itinerari per al trànsit de vianants i de ciclistes.
d) S'admet la reforma i ampliació de les infraestructures de sanejament i depuració d'aigües existents a l'entrada en vigor d'aquest pla. L'ampliació s'efectuarà en aquells àmbits que afecten en menor mesura els valors de l'Horta i maximitzen el compliment dels objectius d'aquest pla. Les noves només es permeten a horta grau 3 (H3).
Article 68. Les infraestructures de generació d'energia elèctrica
1. En l'àmbit del Pla d'acció territorial, no es podran implantar instal·lacions destinades a la generació d'energia elèctrica excepte les que s'indiquen en aquest article.
2. Es podran instal·lar sistemes de generació per a autoconsum en edificacions. Les instal·lacions es dissenyaran de manera que queden integrades en la construcció, es limite la visibilitat d'aquestes i produïsquen una mínima afecció al paisatge.
TÍTOL VII
Ús públic de l'Horta de València
Article 69. Els elements dinamitzadors de l'activitat terciària a l'Horta de València
1. Es consideren elements que contribueixen al desenvolupament d'activitats terciàries a l'Horta els següents:
a) Portes d'entrada
b) Itineraris verds
c) Vies pecuàries
d) Punts de trobada i miradors
e) Museus vius
f) Alqueries escola
g) Centres de formació professional vinculats a l'horta
h) Xarxa de mercats agraris locals
i) Xarxa gastronòmica
2. Els plans generals estructurals completaran les previsions del Pla d'acció territorial, identificaran les àrees adequades per a la ubicació d'aquests elements i efectuaran les corresponents reserves de sòl.
Article 70. Portes d'entrada
1. Les portes d'entrada són àrees d'accés a l'horta localitzades en punts estratègics dins del sòl urbà consolidat. El disseny d'aquestes s'adaptarà a l'entorn i al paisatge i s'hi fomentarà l'ús de mitjans no motoritzats a l'horta.
2. Les portes d'entrada a l'horta es caracteritzen per l'accessibilitat, la intermodalitat, la disponibilitat d'equipaments i serveis i per ser punts d'informació de l'Horta.
3. El Pla d'acció territorial proposa diverses portes d'entrada a l'horta, la localització de les quals és orientativa. Aquestes es grafien en els plànols d'ordenació, sense perjudici que els ajuntaments puguen proposar-ne d'altres.
Article 71. Itineraris verds
1. El Pla d'acció territorial preveu la creació d'una xarxa d'itineraris verds que millore l'accessibilitat, el coneixement i el gaudi públic de l'Horta, cosa que articularà els nuclis urbans, les àrees recreatives i els espais d'interés.
2. La xarxa d'itineraris verds posa en valor els trets característics del paisatge. Està formada per:
a) Una xarxa principal de connectivitat metropolitana integrada per camins per a vehicles no motoritzats dissenyats segons criteris de mobilitat sostenible que connecten els nuclis de l'Horta i discorren per vies de comunicació i vores urbanes en la part més gran del seu recorregut, així com per vies pecuàries.
b) Xarxa etnogràfica integrada per camins que es recolzen sobre els traços històrics ja existents i que condueixen als espais d'interés cultural i paisatgístic de més interés.
3. La xarxa d'itineraris verds de l'Horta no interferirà en les tasques agràries, preservarà els espais productius i posarà en valor els principals recursos paisatgístics. Aquesta xarxa d'itineraris es troba representada gràficament amb caràcter orientatiu en els plànols d'ordenació.
Article 72. Punts de trobada i miradors
1. Els punts de trobada són llocs integrats en la xarxa d'itineraris verds, situats en espais amb un elevat potencial per a l'ús turístic i recreatiu. Hauran de tindre una incidència mínima sobre la superfície i l'activitat agràries.
2. Els punts de trobada, per la condició d'àrea recreativa d'aquests, disposaran d'arbratge d'ombra, de mobiliari urbà per al descans i de senyalització informativa dels elements d'interés més propers. Amb caràcter general, es localitzaran en sòl públic i no podran tindre una superfície superior a 40 m². El Pla d'acció territorial proposa, amb caràcter orientatiu, diferents punts de trobada en els plànols d'ordenació.
3. En els punts de dominància visual i amb vistes de valor perceptiu, s'hi habilitaran miradors per a la contemplació del paisatge, els quals estan assenyalats, amb caràcter orientatiu, en els plànols d'ordenació.
Article 73. Museus vius
El Pla d'acció territorial proposa crear una xarxa de cooperació entre els museus vinculats amb l'Horta, la regulació de la qual estarà establerta pel Consell de l'Horta de València. Com a mínim, formaran part d'aquesta xarxa:
a) El Museu Valencià d'Etnologia (València).
b) El Museu de l'Horta (Almàssera).
c) El Museu Comarcal de l'Horta Sud Josep Ferrís March (Torrent).
d) El Museu de l'Orxata i de la Xufa (Alboraia).
e) El Museu de l'Arròs (València).
f) El Museu d'Història de València (València).
g) El Museu i Col·legi de l'Art Major de la Seda (València).
h) L'Agromuseu de Vera (València).
Article 74. Alqueries escola
1. El Pla d'acció territorial proposa crear alqueries o barraques escola com un programa didàctic dirigit a escolars i al públic en general amb la finalitat de transmetre els valors de l'horta. La regulació d'aquestes serà establerta pel Consell de l'Horta de València.
2. Les activitats que es desenvoluparan a les alqueries escola seran tallers de jocs i activitats típiques de l'Horta, cursos de cuina tradicional i contemporània amb productes de la zona i tallers per a conéixer l'estil de vida, les eines i les maneres de cultivar la terra, entre altres.
3. Les alqueries escola s'instal·laran a les construccions existents, i s'hi aplicarà el que s'indica en el títol IV d'aquest pla.
Article 75. Centres de formació professional vinculats a l'Horta
El Consell de l'Horta de València impulsarà, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria d'educació, la formació permanent i reglada de professionals agraris parant esment en les noves tecnologies i a les pràctiques tradicionals del cultiu hortofructícola, així com a les vinculacions d'aquest amb l'Horta de València.
Article 76. Xarxa de mercats agraris
El Consell de l'Horta de València crearà una xarxa de mercats agraris en la qual es vendran productes típics de l'Horta i, especialment, els de temporada i els tradicionals.
Article 77. Xarxa gastronòmica
1. El Consell de l'Horta de València crearà aquesta xarxa amb la finalitat de promoure la gastronomia tradicional de l'Horta de València, mitjançant l'organització d'activitats encaminades a impulsar-ne el coneixement i difusió a escala nacional i internacional.
2. Els establiments de restauració que s'integren en la xarxa gastronòmica quedaran subjectes a les determinacions establertes en l'article 42 d'aquesta normativa.
3. Es fomentarà el consum de productes frescos de l'Horta en col·legis, hospitals, restaurants i altres centres públics o privats de pública concurrència, en els termes establerts per la normativa sobre responsabilitat social corporativa.
Article 78. Senyalització
1. El Consell de l'Horta de València durà a terme un pla de senyalització de les principals infraestructures i elements de l'Horta de València.
2. La senyalització tindrà un disseny uniforme i informarà sobre l'espai de l'Horta que es travessa o sobre els elements que s'hi troben. Amb aquesta finalitat, s'indicarà el nom de la via, la descripció dels elements de referència, les fites quilomètriques i les distàncies a altres llocs propers, entre altres.
Article 79. Disposició de l'arbratge
1. El planejament urbanístic incentivarà el manteniment de l'arbratge d'alineació que hi haja al costat dels camins de l'Horta i del que estiga vinculat a les construccions tradicionals.
2. Qualsevol agrupació d'arbratge o massa forestal significativa que existisca en l'àmbit del Pla d'acció territorial serà mantinguda com a part del sistema d'espais lliures i zones verdes.
Article 80. Publicitat
1. Es prohibeix la col·locació i el manteniment d'anuncis, cartells de propaganda i tanques publicitàries als espais d'horta d'especial protecció, als espais de valor natural, al costat dels corredors ecològics i funcionals, a les rondes perimetrals dels nuclis urbans que es troben a la vora de l'horta i a les entrades de les poblacions.
2. Mentre es du a terme el pla de senyalització previst en l'article 78, s'exceptua d'aquesta prohibició la senyalització dels elements que afavoreixen el gaudi públic i la interpretació del paisatge de l'Horta, incloent-hi els allotjaments turístics i els establiments de restauració permesos. Són elements que afavoreixen el gaudi i la interpretació del paisatge aquells que estableix el títol VII d'aquesta normativa.
3. Es prohibeixen els elements publicitaris de gran alçària, com els pals publicitaris, fins i tot fora dels espais assenyalats en l'apartat anterior. Es consideren elements publicitaris de gran alçària tots aquells que superen els 150 centímetres.
TÍTOL VIII
Afeccions i servituds de les legislacions
de costes i aeronàutica
Article 81. Afeccions i servituds de la legislació de costes
1. Les afeccions i servituds determinades per la legislació de costes es regularan segons el que es disposa en la normativa vigent en la matèria.
2. Qualsevol actuació en el domini públic maritimoterrestre i en la zona de servituds legals de la legislació de costes haurà de complir el que s'estableix en la Llei 22/1988, de 28 juliol, de costes i en el Reial decret 876/2014, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament general de costes, i en concret:
a) La utilització del domini públic maritimoterrestre es regularà segons el que especifica el títol III de la Llei de costes. En qualsevol cas, les actuacions que es pretenga dur a terme en aquests terrenys de domini públic hauran de disposar del corresponent títol habilitant.
b) Els usos en la zona de servitud de protecció s'ajustaran al que es disposa en els articles 24 i 25 de la Llei de costes. Els usos permesos en aquesta zona hauran de disposar de l'autorització de l'òrgan competent de la Comunitat Valenciana.
c) S'haurà de garantir el respecte de les servituds de trànsit i accés al mar establertes en els articles 27 i 28 de la Llei de costes, respectivament, i el compliment de les condicions assenyalades en l'article 30 per a la zona d'influència.
d) Les obres i instal·lacions que hi haja a l'entrada en vigor de la Llei de costes, situades en zona de domini públic o de servitud, es regularan seguint el que s'especifica en la disposició transitòria quarta de la Llei de costes.
e) Les instal·lacions de la xarxa de sanejament hauran de complir les condicions que s'indiquen en l'article 44.6 de la Llei de costes, així com aquells articles del seu reglament que hi concorden.
Aquestes limitacions hauran de tindre's en compte per a qualsevol tipus de sòl, independentment de la classificació i de la qualificació urbanística d'aquest, i així haurà de fer-se constar expressament en la documentació.
3. En el cas de desafecció de la zona de domini públic maritimoterrestre, el nou sòl desafectat se sotmetrà a les següents regles:
a) Si afronta amb sòls protegits pel planejament urbanístic o territorial o amb sòls de protecció ambiental, s'aplicarà el règim que escaiga a aquests sòls.
b) Si afronta amb sòls urbans o urbanitzables, es regularan pel planejament que escaiga a aquests sòls. Si els terrenys estigueren ocupats per edificacions públiques o privades, el planejament municipal determinarà lliurement el règim d'usos i llicències que en tot cas haurà de respectar les limitacions que s'estableixen en la legislació de costes. Si els terrenys no estigueren edificats, s'incorporaran al planejament com a zones verdes.
Article 82. Afeccions i servituds de la legislació aeronàutica
1. Les servituds determinades per la legislació aeronàutica es regularan segons el que es disposa en la normativa vigent:
a) En les zones afectades per les servituds aeronàutiques acústiques de l'aeroport de València, no són compatibles els nous usos residencials, ni dotacionals educatius o sanitaris, ni s'admeten les modificacions de l'ordenació, que suposen un increment del nombre de persones afectades per a aquests usos respecte al planejament vigent a l'entrada en vigor del Pla d'acció territorial.
b) En les zones afectades per les servituds aeronàutiques acústiques de l'aeroport de València, no s'admeten les ampliacions d'habitatges ni de cap altra edificació existent que suposen un augment del nombre de persones afectades per als usos residencial i dotacional educatiu i sanitari.
c) En cas de plantejar-se la legalització de les edificacions prèviament existents, no emparades per llicència, destinades a usos residencials o dotacionals educatius o sanitaris que es troben en terrenys afectats per les servituds aeronàutiques acústiques de l'aeroport de València i, com a condició per a la legalització d'aquestes, hauran d'estar convenientment insonoritzades perquè a l'interior d'aquestes es complisquen els objectius de qualitat acústica aplicables a l'espai interior habitable que es defineixen en la taula B de l'annex 2 del Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desplega la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques. Ni el gestor aeroportuari ni el Ministeri de Foment hauran de cobrir el cost de la insonorització.
d) Qualsevol actuació en la zona de servituds aeronàutiques i en les zones de seguretat de les instal·lacions radioelèctriques per a navegació aèria haurà de complir el que s'estableix en el Decret 584/1972, de 24 de febrer, de servituds aeronàutiques.
e) En els àmbits de sòl no urbanitzable, en els quals el terreny es troba proper a les superfícies limitadores de les servituds aeronàutiques, no es permeten noves construccions, instal·lacions, modificació del terreny o objectes fixos (pals, antenes, cartells, aerogeneradors, etc.) ni augmentar en alçària el que ja hi haja, si es pot produir vulneració de les servituds aeronàutiques, llevat que quede acreditat, segons el parer de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), que no es compromet la seguretat ni queda afectada de manera significativa la regularitat de les operacions de les aeronaus, d'acord amb les excepcions que es preveuen en el Decret 584/1972, en el text vigent d'aquest.
f) En cas que les limitacions i requisits imposats per les servituds aeronàutiques no permeten que es duguen a terme les construccions o instal·lacions previstes, no es generarà cap mena de dret a indemnització per part del Ministeri de Foment, ni del gestor aeroportuari ni del prestador dels serveis de navegació aèria, excepte quan afecte drets ja patrimonialitzats.
g) En les zones i espais afectats per servituds aeronàutiques, l'execució de qualsevol construcció, instal·lació (pals, antenes, aerogeneradors (incloent-hi les pales), mitjans necessaris per a la construcció (incloses les grues de construcció i similars) o plantació, requerirà un acord favorable previ de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), d'acord amb el que s'indica en els articles 30 i 31 del Decret 584/1972, en el text vigent d'aquest.
h) Les propostes de nous planejaments territorials i urbanístics, de revisió o modificació d'aquests, que s'aproven en complement o desplegament del Pla d'acció territorial en aquelles zones afectades per les servituds aeronàutiques de l'aeroport de València, hauran de ser informades per la Direcció General d'Aviació Civil, segons indica la disposició addicional segona del Reial decret 2591/1998, de 4 de desembre, en el text vigent d'aquest, per a la qual cosa se sol·licitarà informe abans de l'aprovació inicial del planejament. A falta de sol·licitud de l'informe preceptiu, així com en el supòsit de disconformitat, no es podrà aprovar definitivament el planejament en relació a tot el que afecte l'exercici de les competències estatals.
i) En les zones de seguretat de les instal·lacions radioelèctriques per a la navegació aèria, es prohibeix qualsevol construcció o modificació temporal o permanent de la constitució del terreny, de la superfície d'aquesta o dels elements que es troben sobre aquesta, sense previ consentiment de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), d'acord amb l'article 15, apartat b, del Decret 584/1972 de servituds aeronàutiques, en el text vigent d'aquest.
j) En cas de contradicció en la mateixa normativa urbanística del Pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'Horta de València, o entre la normativa urbanística i els plans recollits en el planejament, prevaldran les limitacions o condicions imposades per les servituds aeronàutiques sobre qualsevol altra disposició recollida en el planejament urbanístic.
k) Segons l'article 10 del Decret 584/1972 de servituds aeronàutiques, en el text vigent d'aquest, la superfície que s'inclou dins de la projecció ortogonal sobre el terreny de l'àrea de servituds aeronàutiques de l'aeroport de València queda subjecta a una servitud de limitació d'activitats, en virtut de les quals l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) podrà prohibir, limitar o condicionar activitats que se situen dins d'aquesta i puguen suposar un perill per a les operacions aèries o per al correcte funcionament de les instal·lacions radioelèctriques. Aquesta possibilitat s'estendrà als usos del sòl que faculten per a la implantació o exercici d'aquestes activitats, i abastarà, entre altres:
1r) Les activitats que suposen o porten aparellada la construcció d'obstacles que puguen produir turbulències.
2n) L'ús de llums, incloent-hi projectors o emissors làser que puguen crear perills o induir a confusió o error.
3r) Les activitats que impliquen l'ús de superfícies grans i molt reflectores que puguen donar lloc a enlluernament.
4t) Les actuacions que puguen estimular l'activitat de la fauna en l'entorn de la zona de moviments de l'aeròdrom.
5é) Les activitats que donen lloc a la implantació o funcionament de fonts de radiació no visible o la presència d'objectes fixos o mòbils que puguen interferir en el funcionament dels sistemes de comunicació, navegació i vigilància aeronàutiques o afectar-los negativament.
6é) Les activitats que faciliten o porten aparellada la implantació o funcionament d'instal·lacions que produïsquen fum, boires o qualsevol altre fenomen que supose un risc per a les aeronaus.
7é) L'ús de mitjans de propulsió o sustentació aeris per a la realització d'activitats esportives, o de qualsevol altra índole.
l) Qualsevol emissor radioelèctric o un altre tipus de dispositiu que poguera donar origen a radiacions electromagnètiques pertorbadores del normal funcionament de les instal·lacions radioelèctriques aeronàutiques, encara que no vulneren les superfícies limitadores d'obstacles, requerirà la corresponent autorització de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria, d'acord amb el que es preveu en l'article 16 del Decret 584/1972 de servituds aeronàutiques. Atés que les servituds aeronàutiques constitueixen limitacions legals al dret de propietat per raó de la funció social d'aquesta, si es resol que s'han d'evacuar, només es podrà generar algun dret a indemnització quan això afecte drets ja patrimonialitzats.
2. En els àmbits dels sistemes generals aeroportuaris que figuren com a zona de servei aeroportuari en el Pla director de l'aeroport de València, l'ús serà exclusivament l'ús públic aeroportuari.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Àmbits amb programa d'actuació aprovat
1. Els sòls amb programa d'actuació aprovat inclosos en l'àmbit d'aquest pla, i identificats en els plans d'ordenació amb el rètol «Disposició transitòria», hauran d'executar i finalitzar les obres d'urbanització en els terminis i condicions que s'estableixen en la legislació vigent, en el moment de l'aprovació del programa. En cap cas, l'inici de les obres d'urbanització podrà superar els cinc anys des de l'aprovació d'aquest pla. La finalització i recepció de les obres d'urbanització i dotacions públiques tindran un termini de cinc anys més.
2. Si transcorren els terminis indicats sense haver-se complit les obligacions indicades, el sòl quedarà subjecte al règim que s'estableix en aquest pla.
3. En els programes d'actuació indicats anteriorment, l'execució dels quals estiga paralitzada per causes imputables a l'Administració o als seus concessionaris, el termini començarà a computar quan siga possible l'execució d'aquests, amb els límits màxims establerts en la legislació urbanística vigent.
Segona. Declaracions d'interés comunitari en tramitació
Als expedients de declaració d'interés comunitari i les seues corresponents llicències relatives a activitats terciàries o de serveis que n'hagueren iniciat la informació pública amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei de l'Horta de València, i se situen en l'àmbit estricte d'aquest pla, no se'ls aplicaran les determinacions d'aquesta. Tampoc s'aplicaran a les llicències emparades en declaracions d'interés comunitari atorgades amb anterioritat a la data indicada. Aquestes declaracions d'interés comunitari caducaran en un termini de 6 mesos des de l'aprovació d'aquest pla llevat que s'haja sol·licitat la llicència que corresponga.
Tercera. Activitats existents
1. Les activitats agropecuàries i terciàries existents a l'entrada en vigor de la Llei 5/2018, de 6 de març, de l'Horta de València que se situen en l'àmbit estricte d'aquest pla i que s'hagen implantat al marge de la legalitat, podran ser regularitzades en els termes que s'estableixen en la legislació vigent en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, sempre que complisquen els següents requisits:
a) Que l'ús siga compatible amb les determinacions d'aquest pla.
b) Que es garantisca la integració d'aquestes en la morfologia del territori mitjançant l'elaboració d'un estudi d'integració paisatgística que serà informat per la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i paisatge i pel Consell de l'Horta de València.
c) Que es complisquen les determinacions de la legislació sectorial corresponent.
2. La conselleria competent en ordenació del territori, urbanisme i paisatge verificarà el compliment dels requisits indicats anteriorment amb una resolució a aquest efecte, i, en cas que siga favorable, l'enviarà al Consell de l'Horta de València amb la finalitat de fixar les compensacions que es preveuen en l'article 49 d'aquesta normativa.
Quarta. Informes de paisatge en l'àmbit de l'Horta de València
Fins a l'aprovació del Catàleg de Proteccions de l'Horta de València, els informes sobre intervencions en l'edificació o sobre els elements patrimonials de l'Horta de València tindran com a referència obligada la documentació informativa sobre patrimoni cultural de l'Horta de València.