Ficha disposicion

Ficha disposicion





LLEI 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat.



Texto
Texto Texto2
Publicat en:  DOGV núm. 8202 de 30.12.2017
Número identificador:  2017/12191
Referència Base de Dades:  011729/2017
 



LLEI 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat. [2017/12191]

Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:





ÍNDEX



TÍTOL I. MESURES FISCALS



CAPÍTOL I. TRIBUTS CEDITS

Secció primera. Modificació de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits.



CAPÍTOL II. TRIBUTS PROPIS

Secció primera. Modificació de la Llei 10/1997, de 16 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de taxes per inspeccions i controls sanitaris d'animals i els seus productes.

Secció segona. Modificació de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat.

Secció tercera. Impost sobre l'eliminació de residus en abocadors.





TÍTOL II. MESURES ADMINISTRATIVES



CAPÍTOL I. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

Secció primera. Règim local.

Secció segona. Prevenció i extinció d'incendis.

Secció tercera. Servei mèdic en festejos taurins tradicionals



CAPÍTOL II. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA D'IGUALTAT I POLÍTIQUES INCLUSIVES

Secció primera. Mediació familiar.

Secció segona. Diversitat Funcional.

Secció tercera. Punts de trobada familiar.

Secció quarta. Serveis socials



CAPÍTOL III. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA D'HISENDA I MODEL ECONÒMIC

Secció primera. Patrimoni de la Generalitat.

Secció segona. Gestió pressupostària i funció interventora.

Secció tercera. Política financera.

Secció quarta. Pla especial de suport a la inversió productiva a municipis de la Comunitat Valenciana



CAPÍTOL IV. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA DE JUSTÍCIA, ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, REFORMES DEMOCRÀTIQUES I LLIBERTATS PÚBLIQUES

Secció primera. Col·legis oficials.

Secció segona. Funció pública.



CAPÍTOL V. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT

Secció única. Esport.



CAPÍTOL VI. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA DE SANITAT UNIVERSAL I SALUT PÚBLICA

Secció única. Ordenació farmacèutica.



CAPÍTOL VII. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA D'ECONOMIA SOSTENIBLE, SECTORS PRODUCTIUS, COMERÇ I TREBALL

Secció primera. Comerç.

Secció segona. Emprenedoria.



CAPÍTOL VIII. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA D'AGRICULTURA, MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I DESENVOLUPAMENT RURAL

Secció primera. Matèria forestal.

Secció segona. Residus.

Secció tercera. Ramaderia.

Secció quarta. Patrimoni arbori.

Secció cinquena. Pesca marítima i aqüicultura.

Secció sisena. Procediments.



CAPÍTOL IX. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA D'HABITATGE, OBRES PÚBLIQUES I VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI

Secció primera. Mobilitat.

Secció segona. Contaminació acústica.

Secció tercera. Ordenació del territori.

Secció quarta. Habitatge.



CAPÍTOL X. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA DE TRANSPARÈNCIA, RESPONSABILITAT SOCIAL, PARTICIPACIÓ I COOPERACIÓ

Secció única. Incompatibilitats



TÍTOL III. MESURES D'ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA I DE REESTRUCTURACIÓ D'ENS DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL DE LA GENERALITAT



CAPÍTOL I. MESURES ORGANITZATIVES EN L'ÀMBIT D'ENS DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL ADSCRITS A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

Secció primera. Modificació del règim jurídic de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.

Secció segona. Modificació del règim jurídic de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències.



CAPÍTOL II. MESURES ORGANITZATIVES EN LA VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA D'IGUALTAT I POLÍTIQUES INCLUSIVES



Secció única. Modificació de la denominació de les oficines d'atenció a persones migrades (OAPMI), que passen a denominar-se oficines d'atenció a persones migrades (PANGEA).



CAPÍTOL III. MESURES ORGANITZATIVES EN ENS DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL ADSCRITS A LA CONSELLERIA D'HISENDA I MODEL ECONÒMIC

Secció única. Modificació del règim jurídic de l'Institut Valencià de Finances (IVF).



CAPÍTOL IV. MESURES ORGANITZATIVES EN ENS DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL ADSCRITS A LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT

Secció primera. Pròrroga del mandat d'extinció de Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA (CIEGSA).

Secció segona. Creació de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació.



CAPÍTOL V. MESURES ORGANITZATIVES EN ENS DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL ADSCRITS A LA CONSELLERIA D'HABITATGE, OBRES PÚBLIQUES I VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI



Secció primera. Modificació del règim jurídic i de la denominació de l'Entitat d'Infraestructures de la Generalitat (EIGE), que passa a denominar-se Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl.

Secció segona. Modificació del règim jurídic de l'Institut Cartogràfic Valencià.



DISPOSICIONS ADDICIONALS

Disposició addicional primera. Delegació de competències en les entitats locals, en matèria d'obres, gestió i manteniment d'instal·lacions i infraestructures de titularitat de la Generalitat.

Disposició addicional segona. Pagament en espècie per a l'extinció dels deutes líquids, vençuts i exigibles, no tributaries, de les entitats del seu sector públic amb la Generalitat.

Disposició addicional tercera. Règim d'integració del personal laboral que exerceix funcions que deixen de ser competència de l'IVF i passen a ser-ho de la Conselleria amb competències en matèria d'hisenda i model econòmic.

Disposició addicional quarta. Subrogació de la Generalitat en les relacions jurídiques de l'Institut Valencià de Finances (IVF) en matèria de política financera i tresor i en matèria de certificació i signatura electrònica a què es refereix l'article 48.

Disposició addicional cinquena. Adaptació de referències dels òrgans competents en la legislació aplicable en matèria de supervisió prudencial de les entitats financeres que estiguen sota la tutela administrativa de la Generalitat, així com en la legislació aplicable en matèria d'endeutament de la Generalitat, coordinació de l'endeutament del sector públic de la Generalitat i mercat de valors.

Disposició addicional sisena. Suspensió de l'exigència de màster universitari per a l'accés als cossos del subgrup A1.

Disposició addicional setena. Règim retributiu i de jornada de treball dels nomenaments eventuals per a l'atenció continuada del personal estatutari temporal.

Disposició addicional vuitena. Efectes en matèria de personal de l'extinció del contracte de gestió de servei públic per concessió del departament de salut de la Ribera.

Disposició addicional novena. Efectes en matèria de personal de l'extinció de contracte de gestió integral de centres de titularitat pública en l'àmbit de la diversitat funcional.

Disposició addicional desena. Retribució de les guàrdies en personal sanitari exempt de realitzar-les per embaràs.

Disposició addicional onzena. Expropiacions necessàries per a la correcta gestió de l'hospital comarcal del Departament de Salut de la Ribera.



Disposició addicional dotzena. Termini per a la resolució dels procediments sancionadors en matèria d'indústria.

Disposició addicional tretzena. Urgent ocupació de terrenys per actuacions derivades del II Pla director de sanejament i depuració i altres obres de la Comunitat Valenciana.

Disposició addicional catorzena. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques.

Disposició addicional quinzena. Efectes en matèria de personal de l'extinció de l'encàrrec de gestió en matèria d'extinció d'incendis i altres emergències, per al servei de bombers forestals, definit en la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de protecció civil i gestió d'emergències.



Disposició addicional setzena. Consell Valencià de la Joventut.

Disposició addicional dissetena.

Disposició addicional divuitena. De la creació de les places d'orientadors laborals per a l'ocupació.



DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició transitòria primera. Règim transitori de la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris.

Disposició transitòria segona. Vigència de les zones de gran afluència turística declarades a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Disposició transitòria tercera. Expedients de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, en tramitació.

Disposició transitòria quarta. Règim transitori de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació.

Disposició transitòria cinquena. Expedients sobre planificació en matèria de mobilitat iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Disposició transitòria sisena.

Disposició transitòria setena. Reglament de funcionament de l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl.



DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Disposició derogatòria única. Normativa que es deroga.



DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera. Habilitació al Consell per a l'aprovació del text refós de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana.

Disposició final segona. Habilitacions per al desenvolupament del que disposen els articles 48 i 49 en relació amb l'Institut Valencià de Finances (IVF).

Disposició final tercera. Habilitació per a desplegament reglamentari.

Disposició final quarta. Entrada en vigor.



PREÀMBUL



I



La Generalitat, en virtut del que disposa l'article 52.1 de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, d'acord amb les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general, i en els termes que disposen els articles 38, 131 i els números 11 i 13 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola, té la competència exclusiva per a la planificació de l'activitat econòmica de la Comunitat Valenciana.



En exercici d'aquesta competència exclusiva, la Llei de pressupostos de la Generalitat per a l'any 2018 estableix determinats objectius de política econòmica del Consell de la Generalitat, la consecució dels quals exigeix l'aprovació de diverses normes. La present llei recull, a aquest efecte, una sèrie de mesures referents a aspectes tributaris, de gestió administrativa i de caràcter organitzatiu.





II



Quant a l'estructura de la present Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat, per primera vegada s'ha dividit en tres títols, amb els seus corresponents capítols, seccions i articles, amb la finalitat d'aconseguir una visió més clara de les tres parts heterogènies que integren el seu contingut.

Així en el títol I, es contenen les mesures referents a aspectes tributaris i fiscals.

En el títol II, es contenen les mesures d'acció administrativa que com a complement a la planificació econòmica que es conté en la Llei de pressupostos per a 2018, exigeixen abordar modificacions legislatives d'aquelles lleis que regulen les matèries que són competència de la Presidència, la Vicepresidència i de cadascuna de les conselleries en les quals s'organitza l'administració de la Generalitat.

En el títol III, es contenen mesures de caràcter organitzatiu que afecten, essencialment, alguns dels ens del sector públic instrumental de la Generalitat i que exigeixen la modificació d'algunes disposicions legals que regulen el seu règim jurídic.

Finalment, atesa la seua extensió i heterogeneïtat i també com a novetat, s'incorpora a la llei un índex amb la seua estructura, amb la finalitat de simplificar la seua anàlisi.





III



El títol I es compon de dos capítols, el primer dedicat a les mesures tributàries que s'adopten en relació amb els tributs cedits, i el segon en relació amb dos tributs propis.

Han de destacar-se, com a mesures tributàries essencials que conté la llei, en el capítol I, del títol I, les modificacions de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, del tram autonòmic de l'impost sobre la renda de les persones físiques i restants tributs cedits, que en síntesi són les següents:



En primer lloc, en l'àmbit de l'impost sobre la renda de les persones físiques. Es considera convenient proposar la modificació d'un dels requisits que s'exigeixen en unes deduccions autonòmiques vigents, la d'arrendament d'habitatge habitual, i la de l'arrendament d'un habitatge com a conseqüència de la realització d'una activitat, per compte propi o alié, en municipi diferent d'aquell en el qual el contribuent residia amb anterioritat, per a perfilar el seu contingut a la finalitat que es persegueix i és que el beneficiari d'aquest, l'arrendatari, siga el que tinga l'obligació de presentar el model d'autoliquidació corresponent de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. L'exigibilitat del depòsit de la fiança a la qual es refereix l'article 36.1 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, a favor de la Generalitat, correspon a l'arrendador.



En segon lloc, en l'àmbit de la tributació que recau sobre el joc:



a) Si aclareix el règim de les exempcions en el cas de les rifes i tómboles i, al seu torn, s'introdueix una nova exempció que afecta aquelles que es realitzen en ocasió d'esdeveniments d'arrelament popular o que corresponguen amb usos socials de caràcter tradicional, tals com les rifes de cistelles de nadal organitzades per comerços o establiments d'hostaleria.

b) En el cas de les apostes, es generalitza la definició de la base imposable en atenció als ingressos nets procedents del joc.

c) En els supòsits de jocs realitzats mitjançant màquines recreatives i d'atzar, s'estableix que la meritació de l'impost és per trimestres naturals.

d) S'han adequat els tipus de gravamen a la realitat socioeconòmica actual en el cas de les rifes, tómboles, combinacions aleatòries, apostes, casinos de joc i en el cas d'explotació de màquines recreatives i d'atzar.



e) S'amplia el termini de declaració dels tributs, que serà, amb caràcter general, el d'un mes des de la meritació.

En tercer i últim lloc, s'amplia fins al 31 de desembre de 2018 la vigència del tipus de devolució del gasoil professional per als transportistes (48 euros per 1.000 litres), aplicable en relació amb el tipus autonòmic de l'impost sobre hidrocarburs establit per al gasoil d'ús general, ja que persisteixen, actualment, les circumstàncies socioeconòmiques que van justificar el seu establiment.





IV



Com a complement per a la planificació de l'activitat econòmica de la Comunitat en uns casos i en uns altres, per la necessitat d'adaptar algunes normes a la realitat social i econòmica o a la normativa bàsica estatal vigent, resulta necessari aprovar les modificacions legals en algunes matèries competència de les conselleries en què s'organitza l'administració de la Generalitat, que es contenen en el títol II.

Així, en l'àmbit de les competències de la Presidència de la Generalitat, destaca la modificació de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, quant al règim electoral de les entitats locals menors, per a donar resposta a algunes disfuncions i problemes de governabilitat, a la regulació de la composició de la junta veïnal i el seu procés electoral, en una aposta innovadora per la democràcia directa.



Pel que es refereix a les modificacions en matèria d'igualtat i polítiques inclusives, és rellevant la modificació en matèria de mediació familiar, per a simplificar el procediment per a l'exercici del dret a la cerca i coneixement de la filiació i identificació de la seua família biològica de les persones adoptades, suprimint la intervenció de les persones mediadores en aquest procediment que es contenien en la norma autonòmica i atribuint aquesta competència a l'entitat pública, tal com ho estableix l'article 180 del Codi civil.

En matèria de funció pública, com a novetat important, s'aprova introduir un nou permís retribuït per a les funcionàries de la Generalitat, a partir del primer dia de la setmana 37 d'embaràs fins a la data del part, i que el cas de gestació múltiple podrà iniciar-se el primer dia de la setmana 35 d'embaràs fins a la data del part, amb la finalitat d'adaptar la Llei reguladora de la funció pública valenciana al que es disposa en la disposició addicional setze del text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre.

En matèria de sanitat, una altra de les modificacions en matèria d'ordenació farmacèutica, que incorpora la llei, a més d'adaptar i desenvolupar la normativa autonòmica a la normativa estatal vigent, té com a finalitat la cura efectiva de les persones residents dels centres sociosanitaris de la Comunitat Valenciana, a través d'una correcta selecció, adquisició, dispensació, administració i seguiment de la seua farmacopea, un ús racional del medicament, així com generar més de 65 nous llocs de treball de farmacèutics especialistes en farmàcia hospitalària.



D'altra banda, i com a qüestió rellevant en matèria de concessions sanitàries, es regulen en la disposició addicional huitena, els efectes en matèria de personal de l'extinció del contracte de gestió de servei públic per concessió del departament de salut de la Ribera, tenint en compte que al març de 2018 es produirà l'extinció del contracte de gestió de servei públic per concessió del departament de salut de la Ribera formalitzat entre la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i «RIBERA SALUT II, Unió Temporal d'Empreses, Llei 18/82», d'acord amb el que estableix la clàusula 5 del contracte.

En conseqüència, en data 1 d'abril de 2018, el servei revertirà a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, amb els efectes previstos en l'article 283 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, la qual cosa fa necessari adoptar les mesures legals necessàries en relació amb el personal que presta els seus serveis en l'esmentat departament de salut.

Un altre dels objectius importants que, en matèria de comerç, persegueix la llei és resoldre el debat que s'ha plantejat en els últims temps en la societat valenciana sobre els horaris comercials, i es modifica a aquest efecte la Llei 3/2001, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, atesa la transcendència econòmica d'aquesta regulació i els diversos sectors econòmics i socials implicats en aquesta.

Finalment, en aquest títol, en matèria mediambiental, amb l'objectiu de millorar la qualitat acústica a l'entorn de les carreteres i altres infraestructures de transport i la seua correcta integració en els entorns urbans, metropolitans o rurals i assegurar la qualitat de vida dels ciutadans i preservar els valors naturals, patrimonials i mediambientals, es modifica la Llei 7/2002, de protecció contra la contaminació acústica.







V



En el títol III, la llei conté mesures d'organització administrativa que afecten, en la seua major part, ens del sector públic instrumental de la Generalitat adscrits a les diferents conselleries.

De totes elles, destaquem com a rellevant, la modificació del règim jurídic de l'Institut Valencià de Finances (IVF), en la mesura que suposa avançar en el compliment d'un dels compromisos inclosos en l'Acord del Botànic, com és la recuperació del sistema financer valencià, amb l'objectiu de donar suport als sectors productius de la Comunitat Valenciana, desenvolupant la seua activitat com a intermediari financer preferentment respecte del sector privat, sense que en cap cas puga considerar-se entitat financera de les que vénen regulades en la Llei 10/2014, de 26 de juny, d'ordenació, supervisió i solvència d'entitats de crèdit.



A aquest efecte, passen a ser exercides per la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic les funcions que fins al moment desenvolupava l'IVF, en matèria de política financera i de control i coordinació del crèdit públic, avals, o altres garanties a favor dels ens del sector públic instrumental de la Generalitat o qualsevol altra entitat de caràcter públic, el control, inspecció i disciplina de les entitats financeres, així com les funcions com a autoritat de certificació de la Comunitat Valenciana i com a prestador de serveis de certificació i el control de la seguretat en les comunicacions electròniques, informàtiques i telemàtiques de la Generalitat.

Finalment, les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals complementen la llei recollint diverses previsions que, per raons de tècnica legislativa, no es consideren susceptibles d'incloure en els títols anteriorment al·ludits.





TÍTOL I

Mesures fiscals



CAPÍTOL I

Tributs cedits



Secció primera

Modificació de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de l'impost sobre la renda de les persones físiques i la resta de tributs cedits



Article 1

Es modifica l'apartat 2.n de la lletra n de l'apartat U de l'article quart de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, pel qual es regula el tram autonòmic de l'impost sobre la renda de les persones físiques i la resta de tributs cedits, que passa a tenir la redacció següent:

«2.n Que el contribuent, com a arrendatari, haja presentat la corresponent autoliquidació de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats derivada del contracte d'arrendament d'aquest habitatge habitual.»



Article 2

Es modifica l'apartat 2.n de la lletra ñ de l'apartat U de l'article quart de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l'impost sobre la renda de les persones físiques i la resta de tributs cedits, que passa a tenir la redacció següent:

«2.n Que el contribuent, com a arrendatari, haja presentat la corresponent autoliquidació de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats derivada del contracte d'arrendament d'aquest habitatge.»



Article 3

Es modifica la lletra n, apartat 1, de l'article 4. Deduccions autonòmiques, i l'apartat Quatre de l'article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat.

«n) Per arrendament de l'habitatge habitual, sobre les quantitats satisfetes en el període impositiu:

– El 15 %, amb el límit de 550 euros.

– El 20 %, amb el límit de 700 euros, si l'arrendatari té una edat igual o inferior a 35 anys. La mateixa deducció amb el mateix percentatge resultarà aplicable, amb idèntic límit, en el cas que l'arrendatari siga discapacitat físic o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65 %, o psíquic, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33 %.

– El 25 %, amb el límit de 850 euros, si l'arrendatari té una edat igual o inferior de 35 anys i, a més, és discapacitat físic o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65 %, o psíquic, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33 %.»

[...]

Quatre. A l'efecte del que hi ha disposat en els subapartats 1 i 2 del paràgraf primer de la lletra a, en el paràgraf primer de la lletra b, en el paràgraf primer de la lletra c, en el paràgraf primer de la lletra d, quan el contribuent pertanga a una família nombrosa o monoparental de categoria general; en el punt 2 del paràgraf segon de la lletra e, en el punt 3 del paràgraf segon de la lletra f, en el paràgraf primer de la lletra g, en el paràgraf primer de la lletra h, en el número 3 del paràgraf segon de la lletra y, en el paràgraf primer de la lletra w de l'apartat U de l'article quart d'aquesta llei, la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l'estalvi no podrà ser superior a 25.000 euros, en tributació individual, o a 40.000 euros, en tributació conjunta.

A l'efecte del que hi ha disposat en el punt 5 del paràgraf segon de la lletra n, i en el punt 4 del paràgraf segon de la lletra ñ de l'apartat U de l'article quart d'aquesta llei, la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l'estalvi no podrà ser superior a 30.000 euros, en tributació individual, o a 50.000 euros, en tributació conjunta. Els mateixos límits de base liquidable seran aplicables a l'efecte del que hi ha disposat en el paràgraf primer de la lletra d de l'apartat U de l'article quart d'aquesta llei, quan el contribuent pertanga a una família nombrosa o monoparental de categoria especial.

A l'efecte del que hi ha disposat en el punt 1.r del paràgraf tercer de la lletra y de l'apartat U de l'article quart d'aquesta llei, la suma de les bases liquidables de la unitat familiar no podrà ser superior a 25.000 euros.»



Article 4

Es modifica l'article 14 bis de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l'impost sobre la renda de les persones físiques i de la resta de tributs cedits, on s'afegeix un apartat Tres amb la redacció següent:



Tres

1. La transmissió de la totalitat o part d'un o més habitatges i els seus annexos una persona física o jurídica a l'activitat de la qual se li apliquen les normes d'adaptació del Pla general de comptabilitat del sector immobiliari gaudirà d'una bonificació de la quota de l'impost en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses, sempre que complisca els requisits següents:

a) Que l'adquisició es realitze com a pagament total o parcial per al lliurament d'un habitatge al transmetent.

b) Que l'habitatge lliurat al transmetent vaja a constituir el seu habitatge habitual.

c) Que el lliurament de l'habitatge al transmetent estiga subjecte i no exempt de l'impost sobre el valor afegit.

d) Que l'activitat principal de l'adquirent siga la construcció d'edificis, la promoció immobiliària o la compravenda o l'arrendament de béns immobles pel seu compte.

e) Que els béns adquirits s'incorporen a l'actiu circulant de l'adquirent amb la finalitat de vendre'ls o llogar-los.

f) Que en el termini de tres anys, els béns adquirits es transmeten a una persona física per al seu ús com a habitatge o es destinen a l'arrendament d'habitatge, d'acord amb el que disposa la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans.

Tant la transmissió com la formalització de l'arrendament hauran de formalitzar-se en document públic.

g) Que l'empresa adquirent estiga al corrent amb les obligacions tributàries amb la Generalitat.

2. La bonificació sobre la quota de l'impost tindrà les modalitats següents:



Concepte Percentatge

de bonificació

Si a l'habitatge adquirit es realitzen obres tendents a conservar o millorar el rendiment energètic, la salubritat o l'accessibilitat en l'habitatge, així com a suprimir barreres arquitectòniques. 50 %

Si l'habitatge adquirit es destina a l'arrendament de habitatge, de conformitat amb el que disposa la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, sempre que reunisca condicions d'habitabilitat. 50 %

Si l'habitatge adquirit es destina a l'arrendament de habitatge, de conformitat amb el que disposa la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, després de la realització d'obres tendents a conservar o millorar el rendiment energètic, la salubritat o l'accessibilitat en l'habitatge, així com a suprimir barreres arquitectòniques. 70 %







3. L'aplicació d'aquesta bonificació és provisional, per la qual cosa només cal fer constar en l'escriptura pública que l'adquisició de l'habitatge i, si escau, annexos s'efectua a fi de vendre'ls o arrendar-los a un particular per al seu ús com a habitatge. Per a l'elevació a definitiva, el subjecte passiu ha d'acreditar la transmissió o l'arrendament posterior de la totalitat dels béns adquirits.

4. Davant de l'incompliment de qualsevol dels requisits, condicionants o terminis per a l'aplicació de la bonificació prevista en aquest article, el subjecte passiu haurà de presentar, dins del termini reglamentari de presentació, comptat des del dia després de l'incompliment, una autoliquidació complementària sense bonificació i amb deducció de la quota ingressada, amb aplicació dels corresponents interessos de demora.

5. A l'efecte de l'aplicació de la bonificació, és necessari tenir en compte les regles especials següents:

a) Quan es transmeten habitatges que formen part d'una edificació sencera en règim de propietat vertical, la bonificació només serà aplicable amb relació a la superfície que s'assigne com a habitatge en la divisió en propietat horitzontal posterior, quedant exclosa la superfície dedicada a locals comercials.

b) La bonificació serà aplicable a l'habitatge i el terreny en què es troba enclavada sempre que formen una mateixa finca registral i la venda posterior del termini dels tres anys comprenga la totalitat d'aquesta.

c) En el cas d'adquisició de parts indivises, el dia inicial del termini de tres anys a què es refereix la lletra f de l'apartat 1 serà la data d'adquisició de la primera part indivisa.

d) Queden expressament excloses de l'aplicació d'aquesta bonificació:

– Les adjudicacions d'immobles en subhasta pública.

– Les transmissions de valors que incórreguen en els supòsits a què es refereix l'article 17.2 del text refós de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre.

6. Mitjançant una ordre de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda, s'establiran els supòsits, les condicions i els mitjans de justificació de les obres tendents a conservar o millorar el rendiment energètic de l'habitatge que donen lloc a l'aplicació de la bonificació regulada en aquest article.



Article 5

Es modifica l'article 15 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l'impost sobre la renda de les persones físiques i la resta de tributs cedits, que passa a tenir la redacció següent:

«U. El tribut que grava els jocs de sort, envit o atzar s'exigeix, en cas d'explotació de màquines i aparells automàtics, d'acord amb les regles següents:

1. El període impositiu és el trimestre natural.

2. La meritació es produeix:

a) Amb caràcter general, el primer dia del període impositiu.

b) En el cas d'explotació de màquines de nova autorització, la meritació coincideix amb l'autorització d'explotació.

c) En el cas d'alçament de la suspensió de l'autorització d'explotació de la màquina, la meritació coincideix amb aquest alçament.



3. El contribuent està obligat a practicar operacions d'autoliquidació tributària i a realitzar l'ingrés del deute tributari durant el mes següent al venciment del trimestre natural en què s'haja produït la meritació assenyalada en la lletra a de l'apartat 2 anterior. Si l'últim dia del termini és inhàbil, el termini finalitzarà el dia hàbil immediat següent. En els supòsits de les lletres b i c de l'apartat 2 anterior, l'ingrés del deute tributari es realitzarà en el moment de la meritació.



4. La quota íntegra s'obté aplicant la quantitat fixa assenyalada en el quadre següent, en funció de la classificació de les màquines o aparells automàtics aptes per a la realització dels jocs:



Classificació de la màquina o aparell automàtic apte per a la realització dels jocs Quantia trimestral (euros)

1 Tipus B (recreatives amb premi)

1.1 D'un sol jugador 900,00 €

1.2



D'un sol jugador, que tinguen limitada l'aposta màxima a 10 cèntims d'euro i que no permeten la realització de partides simultànies 275,00 €

1.3



En les que puguen intervenir dos o més jugadors, sempre que el joc de cadascun d'aquests siga independent del que fan els altres 1.500,00 € + (10 %

quota del punt 1.1 x

nombre de jugadors)

2 Tipus C (atzar)

2.1 D'un sol jugador 1.295,00 €

2.2



En les que puguen intervenir dos o més jugadors, sempre que el joc de cadascun d'aquests siga independent del que fan els altres 2.158,00 € + (10 %

quota d'un jugador x

nombre de jugadors





Dos. Els tipus de gravamen en el cas del tribut que grava els jocs de sort, envit o atzar, en la modalitat de gravamen sobre establiments diferents de casinos de joc, són els següents:

1. Amb caràcter general: El 25 % de les quantitats jugades.

2. En les modalitats del joc del bingo diferents del bingo electrònic, d'acord amb la tarifa següent:



Tram d'import acumulat del valor facial dels cartons adquirits durant l'any natural (euros) Tipus de gravamen (percentatge)

1 Inferior o igual a 400.000 € 1,00 %

2 Entre 400.000,01 € i 3.000.000 € 12,50 %

3 Entre 3.000.000,01 € i 8.000.000 € 15,00 %

4 Més de 8.000.000 € 17,50 %







En aquests casos, el tribut es reporta en el moment de l'adquisició dels cartons, i s'ha d'ingressar en aquest moment. El contribuent està obligat a practicar operacions d'autoliquidació tributària i a realitzar l'ingrés del deute tributari.

3. En el bingo electrònic: el 25 % de la diferència entre les quantitats jugades i els imports destinats a premis. El contribuent està obligat a practicar operacions d'autoliquidació tributària i a fer l'ingrés del deute tributari durant el mes següent al venciment del mes natural en què es produeix la meritació. L'autoliquidació ha de comprendre de manera agregada tots els jocs meritats en el mes natural. Si l'últim dia del termini és inhàbil, el termini finalitzarà el dia hàbil immediat següent.



Tres. Els tipus de gravamen del tribut que grava els jocs de sort, envit o atzar que s'exigeixen en la modalitat de gravamen sobre casinos de joc són els següents:

1. Amb caràcter general, la tarifa següent:



Tram de la base imposable comprés entre (euros) Tipus de gravamen (percentatge)

0 € i 2.000.000,00 € 20 %

2.000.000,01 € i 4.000.000,00 € 30 %

4.000.000,01 € i 6.000.000,00 € 40 %

Més de 6.000.000,00 € 50 %







La tarifa anterior s'aplica tant als jocs organitzats o efectuats en els casinos de joc (sala principal) com en les sales apèndix d'aquests, si bé s'aplica separadament a la base imposable de cadascuna de les sales.



2. En establiments situats fora dels casinos de joc o de sales apèndixs, a través de terminals en línia, la quota íntegra s'obté aplicant sobre la base imposable el tipus de gravamen del 25 %.

3. En el cas de partides de pòquer organitzades en els casinos de joc o les sales apèndix, s'aplica una bonificació del 60 % de la part proporcional de la quota íntegra que corresponga a aquestes partides, sempre que es complisquen els requisits següents:

1.r Que la partida tinga la consideració de competició, torneig o similar.

2.n Que els participants en el joc paguen una entrada o buy-in.

4. Pel que fa als ingressos trimestrals, el contribuent està obligat a practicar operacions d'autoliquidació tributària i a fer l'ingrés del deute tributari durant el mes següent al venciment de cada trimestre natural. Si l'últim dia del termini és inhàbil, el termini finalitzarà el dia hàbil immediat següent.

Quatre. El tribut que grava les rifes, tómboles, o combinacions aleatòries s'exigeix d'acord amb les regles següents:

1. N'estan exemptes:

a) Les organitzades per l'Organització Nacional de Cecs Espanyols.



b) Les organitzades per la Creu Roja Espanyola.

c) Per a un mateix organitzador, sempre que l'activitat habitual o principal d'aquest no siga l'organització o realització de jocs, en qualsevol de les modalitats, i en relació amb un mateix any natural: les dues primeres rifes o tómboles, sempre que el valor total dels premis oferits en cadascun dels dos jocs no excedisca de 600 euros.

d) Les rifes o tómboles organitzades per entitats amb finalitats benèfiques, religioses, culturals, turístiques, esportives o ambientals legalment autoritzades i inscrites en el registre corresponent, sempre que es justifique la destinació dels fons a les finalitats indicades.

e) Les rifes o tómboles declarades d'utilitat pública o benèfiques.

2. El tipus de gravamen és:

a) El 20 %, amb caràcter general.

b) El 10 %, en les combinacions aleatòries amb finalitats publicitàries o promocionals, definides com aquells sorteigs que, amb finalitat exclusivament publicitària o de promoció d'un producte o servei, i tenint com a única contraprestació el consum del producte o servei, sense cap sobrepreu ni tarifació addicional, ofereixen premis en metàl·lic, espècie o serveis, i exigeixen, si escau, la condició de client de l'entitat objecte de la publicitat o promoció.

c) En les tómboles de durada inferior a quinze dies organitzades en ocasió de mercats, fires o festes i els premis oferits de les quals diàriament no excedisquen d'un valor total de 5.000 euros, el contribuent pot optar entre satisfer els tributs conformement al tipus previst en la regla 1 d'aquest apartat, o bé a raó de 100 euros per cada dia de durada, en capitals de província o poblacions de més de cent mil habitants; de 70 euros per cada dia, en poblacions d'entre vint mil i cent mil habitants, i de 30 euros per cada dia de durada, en poblacions inferiors a vint mil habitants.

3. El contribuent està obligat a practicar operacions d'autoliquidació tributària i a fer l'ingrés del deute tributari durant el mes següent al venciment del mes natural en què es produeix la meritació. L'autoliquidació ha de comprendre de manera agregada tots els jocs meritats en el mes natural. Si l'últim dia del termini és inhàbil, el termini finalitzarà el dia hàbil immediat següent.

Cinc. En el tribut que grava les apostes, el tipus de gravamen és del 20 %, i la base imposable és l'import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc, com també qualsevol altre ingrés que es puga obtenir directament derivat de l'organització o realització d'aquest, deduïts els premis satisfets als participants. El contribuent està obligat a practicar operacions d'autoliquidació tributària i a fer l'ingrés del deute tributari durant el mes següent al venciment del mes natural en què es produeix la meritació. L'autoliquidació ha de comprendre de manera agregada tots els jocs meritats en el mes natural. Si l'últim dia del termini és inhàbil, el termini finalitzarà el dia hàbil immediat següent.

Sis. En el joc per mitjans electrònics, telemàtics o de comunicació a distància l'àmbit del qual siga el de la Comunitat Valenciana, la quota íntegra s'obté aplicant sobre la base imposable el tipus de gravamen del 25 %.»



Article 6

Es modifica la disposició addicional catorze de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l'impost sobre la renda de les persones físiques i la resta de tributs cedits, que passa a tenir la redacció següent:



«Disposició addicional catorze

Tipus autonòmic de devolució del gasoil d'ús professional de l'impost sobre hidrocarburs



El tipus autonòmic de devolució del gasoil d'ús professional de l'impost sobre hidrocarburs al qual es refereix l'apartat 6 de l'article 52 bis de la Llei 38/1992, de 28 de desembre, d'impostos especials és, fins al 31 de desembre de 2018, de 48 euros per 1.000 litres.»





CAPÍTOL II

Tributs propis



Secció primera

Modificació de la Llei 10/1997, de 16 de desembre,

de la Generalitat Valenciana, de taxes per inspeccions i controls sanitaris d'animals i els productes d'aquests



Article 7

Es modifiquen els subapartats a i e de l'apartat U de l'article 9 bis de la Llei 10/1997, de 16 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de taxes per inspeccions i controls sanitaris d'animals i els seus productes, amb la redacció final següent:



«Article 9 bis

Deduccions en la quota

Resultaran aplicables a la quota les deduccions següents:

Un. En relació amb les quotes corresponents a operacions de sacrifici, i amb el màxim de la suma de tres deduccions en cada liquidació del període impositiu, les que corresponguen entre les següents:



a) Deducció per suport instrumental al control oficial, que serà procedent quan el subjecte passiu pose a disposició dels serveis d'inspecció roba de treball, el material i els equipaments apropiats per a dur a terme les activitats de control específiques en les mateixes instal·lacions, incloent-hi, a aquest efecte, equips de protecció individual adequats, espais de treball suficients i degudament equipats i condicions, així com les eines i estris necessaris per realitzar les funcions d'inspecció oficial: 20 % de la quota.

b) Deducció per activitat planificada i estable, que serà procedent quan els subjectes passius disposen d'un sistema de planificació i programació de la producció, el porten a la pràctica de manera efectiva i permeten als serveis d'inspecció conèixer el servei que cal prestar amb una anticipació mínima de setanta-dues hores, a fi de preveure els recursos necessaris i optimitzar l'organització d'aquest servei: 25 % de la quota.

c) Deducció per horari regular diürn, que serà procedent quan en el període impositiu, el subjecte passiu duga a terme l'activitat entre les 08.00 hores i les 22.00 hores, de dilluns a divendres laborables: 25 % de la quota.

d) Deducció per personal de suport al control oficial, que serà procedent quan el subjecte passiu, d'acord amb la seua activitat i la normativa vigent, pose a disposició dels tècnics facultatius sanitaris, encarregats del control oficial, personal propi que col·labore de forma efectiva i prou rellevant en aquest control: 10 % de la quota. En el cas de la producció de carns d'aus de corral i lagomorfs, la deducció a aplicar per aquest concepte serà el 35 % de la quota per a aquells establiments que disposen de personal de suport al control oficial que participe en funcions específiques en relació amb el control d'aquesta producció, d'acord amb els requisits que estableix el Reglament 854/2004, de 29 d'abril.



e) Deducció per equipament de material i servei informàtic, material d'oficina i comunicacions, que serà procedent quan el subjecte passiu pose a disposició dels serveis d'inspecció els equipaments i serveis informàtics, material d'oficina i comunicacions necessaris per a poder dur a terme les actuacions de registre dels controls oficials, incloent-hi a aquest efecte, equipament de material informàtic i servei, material d'oficina suficient i servei de comunicació: 20 % de la quota.



f) Deducció pel control i inspecció ante mortem en explotació, que serà procedent quan les operacions d'inspecció ante mortem s'hagen practicat en el bestiar en l'explotació d'origen i no calga repetir-les en l'escorxador, en virtut del que preveu l'annex I, secció I, capítol II, punt B.5, del Reglament 854/2004, del 29 d'abril: 10 % de la quota



Dos. Així mateix, podrà aplicar-se una deducció de 20 % a la quota resultant de les operacions de sacrifici d'animals porcins i solípedes/èquids, per la implantació i acreditació, de manera individual o mitjançant l'associació amb un laboratori oficial, públic o privat, d'un sistema de qualitat per al control de la presència de triquina. Aquesta deducció és compatible amb les que resulten de l'aplicació del que disposa l'apartat U d'aquest article.

Tres. En relació amb les quotes corresponents als controls en sales d'especejament i en establiments de transformació de la caça, i amb el màxim de la suma de dues deduccions en cada liquidació del període impositiu, les que corresponguen d'entre les següents:

a) Deducció per sistemes d'autocontrol avaluats, que serà procedent quan l'establiment dispose d'un sistema d'autocontrol basat en l'anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC), siga avaluat oficialment per l'autoritat competent i aquesta avaluació done un resultat favorable: 20 % de la quota.

b) Deducció per activitat planificada i estable, que serà procedent quan els subjectes passius que duguen a terme l'activitat d'especejament o manipulació de la caça disposen en la seua producció d'un sistema de planificació i programació i el porten a la pràctica de manera efectiva, que permeta als serveis d'inspecció conèixer el servei que cal prestar amb una anticipació mínima de setanta-dues hores, a fi de preveure els recursos i optimitzar l'organització: 20 % de la quota.



c) Deducció per horari regular diürn, que serà procedent quan en el període impositiu el subjecte passiu duga a terme l'activitat entre les 08.00 hores i les 22.00 hores, de dilluns a divendres laborables: 25 % de la quota.

Quatre. Les deduccions a què fan referència les lletres c i f de l'apartat U i la lletra c de l'apartat Tres només es poden aplicar a la part de la producció que complisca els requisits per a l'aplicació de la deducció.



Cinc. L'aplicació de les deduccions exigirà el seu reconeixement previ, a sol·licitud del subjecte passiu, mitjançant resolució del conseller competent en matèria de sanitat. En cas de manca de resolució en el termini de tres mesos comptador des de l'endemà de la presentació de la sol·licitud, aquesta s'entendrà estimada. En qualsevol cas, l'aplicació de les deduccions sol·licitades es podrà efectuar a partir del període impositiu següent al del seu reconeixement exprés o presumpte, el qual tindrà un període de vigència d'un any.»





Secció segona

Modificació de la Llei 2/2014, de 13 de juny,

de ports de la Generalitat



Article 8

Es modifica l'apartat 3 de l'article 82 de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:



«Article 82. Bonificacions

[...]

3. Les autoritzacions per a l'exercici d'activitats que siguen d'interès educatiu, investigador, cultural, social o esportiu sol·licitades per administracions públiques, la durada de les quals es preveja inferior a set dies estan exemptes del pagament de la taxa corresponent.»





Secció tercera

Impost sobre l'eliminació de residus en abocadors



Article 9. Impost sobre eliminació de residus en abocadors i incineració, coincineració i valorització energètica

Es crea l'impost sobre eliminació de residus en abocadors i incineració, coincineració i valorització energètica, que es regirà per les disposicions incloses en els apartats següents:

U. Naturalesa, objecte, àmbit d'aplicació i afectació de l'impost



1. L'impost sobre eliminació de residus en abocadors i incineració, coincineració i valorització energètica és un tribut propi de la Generalitat, el fi del qual és fomentar, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, el reciclatge i la valorització dels residus, així com la disminució de l'impacte sobre el medi ambient derivat de l'eliminació en abocador i incineració, coincineració sense valorització d'energia i valorització energètica.

2. Els ingressos procedents d'aquest impost es troben afectats a despeses de la Generalitat en l'àmbit de la planificació, el control, la gestió i l'eliminació dels residus, en la forma que establisca la llei de Pressupostos de la Generalitat.

3. Aquest impost és compatible amb qualsevol taxa o contribució especial aplicable a les operacions gravades.

4. A efectes de l'impost, el concepte de residu, en els distints tipus, així com el de valorització, eliminació i la resta de termes propis de la legislació mediambiental seran els establits en la normativa comunitària, estatal i autonòmica sobre residus.



Dos. Fet imposable

Constitueix el fet imposable de l'impost el dipòsit de residus en abocadors públics o privats de la Comunitat Valenciana, per a l'eliminació, així com la gestió a través d'instal·lacions i equipaments industrials instal·lats a la Comunitat Valenciana, de gestió de residus per a la incineració, la coincineració sense valorització d'energia o la valorització energètica, disposen o no d'autorització administrativa per a això.





Tres. Supòsits de no-subjecció

No estaran subjectes a l'impost:

1. El dipòsit de residus inerts adequats, efectuat de conformitat amb el Decret 200/2004, d'1 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es regula la utilització de residus inerts adequats en obres de restauració, condicionament i rebliment o amb fins de construcció.



2. El dipòsit de les matèries a què es refereix l'apartat 1 de l'article 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, com excloses del seu àmbit d'aplicació i aquelles a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l'article 2 de l'esmentada llei.

3. La incineració, coincineració sense valorització d'energia o valorització energètica de biomassa i de farines càrnies, inclosos aquells percentatges d'aquests residus que, tot i estar dins d'altres mixtos, l'empresa aconseguisca acreditar davant de l'administració.



Quatre. Exempcions

Estaran exempts de l'impost:

1. La realització del fet imposable referida als residus domèstics la gestió de la qual siga competència de l'Estat, de la comunitat autònoma o de les entitats locals. No s'entendran inclosos en aquest supòsit els residus semblants als domèstics generats en les indústries.

2. El dipòsit en abocadors de residus generats en el procés de valorització energètica de residus urbans (cendres i escòries) o de combustibles substitutius a partir de residus.

3. El dipòsit en abocadors de residus ordenat per autoritats públiques en situacions de força major o catàstrofe.



Cinc. Subjectes passius

1. Seran subjectes passius, a títol de contribuents, les persones, físiques o jurídiques i els ens sense personalitat jurídica a què es refereix l'apartat 4 de l'article 35 de la Llei general tributària que depositen els residus en abocador, planta incineradora o coincineradora sense valorització d'energia o de valorització energètica.

2. Tindran la consideració de substituts del contribuent les persones, físiques o jurídiques i els ens sense personalitat jurídica a què es refereix l'apartat 4 de l'article 35 de la Llei general tributària que siguen titulars de l'explotació dels abocadors, plantes incineradores o coincineradores sense valorització d'energia o de valorització energètica en els quals es depositen els residus.

També tindran la consideració de substituts del contribuents les persones, físiques o jurídiques i els ens sense personalitat jurídica a què es refereix l'apartat 4 de l'article 35 de la Llei general tributària que siguen perceptors dels imports econòmics corresponents a la gestió adequada del residu per part dels seus productors, d'acord amb una norma legal, segons el principi de responsabilitat ampliada del productor.



Els substituts del contribuent queden obligats a comprovar el pes o volum dels residus que s'entreguen en abocador, planta incineradora, coincineradora sense valorització d'energia o de valorització energètica, abans de gestionar-los-hi. A aquest efecte, hauran d'instal·lar i mantenir mecanismes de pesada o cubicatge.



Sis. Base imposable

La base imposable estarà constituïda, segons escaiga, de conformitat amb el que estableix l'apartat Vuit, pel pes, expressat en tones mètriques, o el volum, expressat en metres cúbics, dels residus.



Set. Determinació de la base imposable. La base imposable es determinarà:

a) Per estimació directa, amb caràcter general, per mitjà de sistemes de pesada o cubicatge que complisquen els requisits establits per la conselleria competent en matèria de medi ambient.

b) Per estimació indirecta, a més dels supòsits previstos en la Llei general tributària, quan es produïsca l'incompliment de l'obligació del substitut del contribuent de verificar el pes o volum dels residus depositats a la que es refereix l'apartat Cinc, punt 2.

En aquest cas, per a la determinació de la base imposable, l'administració podrà tenir en compte qualsevol dada, circumstància o antecedent que puga resultar indicatiu del pes, volum i caracterització dels residus dipositats, amb determinació de la densitat i composició.



Vuit. Quota íntegra i tipus de gravamen

1. La quota íntegra de l'impost serà el resultat de multiplicar la base imposable pels següents tipus impositius, segons escaiga:

a) En el cas de residus no perillosos, exclosos els residus procedents de la construcció i demolició, quan siguen susceptibles de valorització, 30 euros per tona mètrica. Es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona.

b) En el cas de residus no perillosos, exclosos els residus procedents de la construcció i demolició, quan no siguen susceptibles de valorització, 25 euros per tona mètrica. Es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona.

c) En el cas de residus procedents de construcció i demolició, 3 euros per metre cúbic. Es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de metre cúbic.

d) En el cas de residus perillosos, quan siguen susceptibles de valorització, 42 euros per tona mètrica. Es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona.

e) En el cas de residus perillosos, quan no siguen susceptibles de valorització, 35 euros per tona mètrica. Es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona.

2. A l'efecte del que disposa el número 1 d'aquest apartat, s'entendrà per residus susceptibles de valorització aquells que, en condicions adequades de segregació en origen, recollida i transport, haurien sigut valoritzables i aquells declarats com a valoritzables d'acord amb el que estableix la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. En tot cas, es consideraran residus susceptibles de valorització aquells per als quals hi haja una instal·lació de valorització autoritzada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana i inscrita en el Registre General de Gestors de Residus de la Comunitat Valenciana. La relació de residus susceptibles de valorització es publicarà mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria de medi ambient.



3. En les lleis anuals de pressupostos de la Generalitat es podrà modificar la quantia dels tipus regulats en aquest apartat.



Nou. Repercussió

1. El substitut del contribuent haurà de repercutir íntegrament l'import de l'impost sobre el contribuent i aquest quedarà obligat a suportar-ho, sempre que la repercussió s'ajuste al que disposa aquesta llei i la normativa de desenvolupament.

2. La repercussió de l'impost haurà d'efectuar-se en document específic, en la forma i els terminis que es fixen per ordre de la conselleria competent en matèria d'hisenda.

3. Les controvèrsies que puguen produir-se amb referència a la repercussió de l'impost, tant respecte a la procedència com a la quantia, es consideraran de naturalesa tributària a l'efecte de les corresponents reclamacions en la via economicoadministrativa.



Deu. Meritació

L'impost es meritarà en el moment en què es produïsca el dipòsit dels residus en l'abocador o en el moment de la incineració, coincineració sense valorització d'energia o valorització energètica dels residus.





Onze. Autoliquidació

Els subjectes passius, per cada abocador i trimestre natural, estaran obligats a autoliquidar l'impost i a ingressar l'import del deute tributari en els vint primers dies naturals del mes següent a cada trimestre, en el lloc i forma que s'establisquen per ordre de la conselleria competent en matèria d'hisenda.

Aquesta autoliquidació comprendrà tots els fets imposables realitzats durant el trimestre natural a què es referisca, incloses les operacions exemptes, i es presentarà inclús en el cas de no haver-se produït cap fet imposable durant el període.



Dotze. Liquidació

L'administració tributària podrà dictar la liquidació que procedisca de conformitat amb allò que disposa l'article 101 de la Llei general tributària.



Tretze. Gestió, recaptació i inspecció

1. La gestió, inspecció i recaptació d'aquest impost corresponen a l'Institut Valencià d'Administració Tributària.

2. A l'efecte d'aquest impost i amb independència de l'obligació d'autoliquidació, s'establirà un cens de titulars de l'explotació dels abocadors. La seua organització i funcionament, així com la regulació de l'obligació dels contribuents de l'impost de realitzar declaracions d'alta, modificació de dades i baixa en aquest cens, s'establiran mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria d'hisenda.





Catorze. Infraccions i sancions

Les infraccions tributàries relatives a aquest impost seran qualificades i sancionades de conformitat amb el que preveu la Llei general tributària.



Quinze. Desenvolupament reglamentari

1. S'autoritza al conseller competent en matèria d'hisenda perquè determine, mitjançant una ordre, els supòsits i condicions en què els obligats tributaris i les entitats a què es refereix l'article 92 de la Llei general tributària podran presentar per mitjans telemàtics autoliquidacions, comunicacions i qualsevol altre document amb transcendència tributària a l'efecte d'aquest impost, així com els supòsits i les condicions en què aquesta presentació haurà de realitzar-se per mitjà de mitjans telemàtics.

2. Sense perjudici del que disposa el número 1 d'aquest apartat, es faculta el Consell de la Generalitat per a dictar totes les disposicions que reglamentàries resulten necessàries per al desenvolupament i aplicació d'aquest impost.





Títol ii

Mesures administratives



CAPÍTOL I

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Presidència de Generalitat



Secció primera

Règim local



Article 10

Es modifiquen els articles 64, 65.2, 66, 144, 145, 146, 148, 149 i 151.2, subapartat d, i s'introdueixen els articles 66 bis i 66 ter en la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, amb la redacció i contingut següents:



«Article 64. Constitució de la comissió gestora

1. En les entitats locals menors en què no s'haja pogut dur a terme l'elecció de vocals en les juntes veïnals per falta de candidatures, s'ha de constituir una comissió gestora integrada per tres, cinc o set membres en funció del nombre d'habitants de l'entitat local menor, d'acord amb el que estableix aquesta llei.

2. La determinació del nombre de membres de la comissió gestora que correspon a cada partit, federació, coalició o agrupació d'electors l'ha de dur a terme la junta electoral de zona o, si aquesta ha cessat en les seues funcions, la Junta Electoral Central, de conformitat amb els resultats de les últimes eleccions per a l'ajuntament en la secció o seccions constitutives de l'entitat local menor.

3. L'elecció dels membres de la comissió gestora l'ha de fer el departament del Consell competent en matèria d'administració local, a proposta de l'ajuntament a què pertanga la respectiva entitat local menor, mitjançant un acord del ple adoptat per majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, en els termes establits reglamentàriament.

4. L'elecció del president o presidenta de la comissió gestora s'ha de dur a terme mitjançant votació dels membres d'aquesta. Si en la primera votació no s'obté majoria, el departament del Consell competent en matèria d'administració local designarà el candidat o candidata que haja sigut proposat pel partit, coalició o agrupació d'electors que haja obtingut el nombre més gran de vots en les últimes eleccions per a l'ajuntament, en la secció o seccions constitutives de l'entitat local menor.



5. En cas de defunció, renúncia, incapacitat o inhabilitació d'un membre de la comissió gestora s'ha de designar un nou membre pel procediment establit en els apartats dos i tres d'aquest article.



Article 65. Òrgans de govern

2. La junta veïnal, sense perjudici del supòsit específic previst en l'article 64, ha d'estar integrada per la presidència i pels vocals, el nombre dels quals resultarà d'aplicar l'escala següent:



D'1 a 250 habitants 3

De 251 a 1.000 habitants 5

De 1.001 en endavant 7







El nombre total de membres de la junta veïnal no pot ser superior a un terç del nombre de regidors de l'ajuntament a què pertanyen.





Article 66. Elecció dels membres dels òrgans de govern

1. L'elecció dels vocals de la junta veïnal s'ha de fer de conformitat amb els resultats de les eleccions que, en paral·lel amb les realitzades per a l'ajuntament, se celebren en la secció o seccions constitutives de l'entitat local menor.

Per a l'elecció dels membres de la junta veïnal poden presentar-se candidatures mitjançant llistes tancades en aquelles entitats locals menors amb una població superior a 250 habitants, o candidatures a través de llistes obertes de candidats en aquelles entitats locals menors amb una població igual o inferior a 250 habitants, d'acord amb el que estableix aquesta llei, i hi regeix supletòriament el que disposa la normativa de règim electoral general.

2. Les candidatures poden ser presentades per partits i federacions inscrits en el registre corresponent, coalicions electorals constituïdes d'acord amb la llei i les agrupacions d'electors que obtinguen un nombre de firmes no inferior al 5 %, de les persones inscrites en la secció o seccions del cens electoral corresponent a l'entitat local menor, sense que en cap cas el nombre de firmants puga ser inferior a cinc.



3. Cada partit, federació, coalició o agrupació d'electors pot presentar una llista amb un nombre màxim de candidats i candidates, composta per tres, cinc o set membres en funció del nombre d'habitants de l'entitat local menor, d'acord amb el que estableix l'article 65, apartat segon, d'aquesta llei, amb un màxim de tres suplents.



Les llistes es presentaran amb una composició paritària de dones i homes, en la composició de les quals s'alternaran consecutivament les persones candidates de sexe distint.

4. Els candidats i candidates proposats en les llistes no han d'estar incursos en les causes d'inelegibilitat o incompatibilitat establides per la normativa de règim electoral general per a ser regidor.

La candidatura a regidor o regidora del municipi pot simultaniejar-se amb la candidatura a membre de la junta veïnal d'una entitat local menor pertanyent a aquell, i, a més, són compatibles l'exercici dels càrrecs de la presidència, la vocalia i la regidoria.

5. En les entitats locals menors amb una població superior a 250 habitants la proclamació de membres electes de la junta veïnal s'ha de fer d'acord amb les regles següents:

a) No s'han de tenir en compte aquelles candidatures que no hagen obtingut almenys el 5 % dels vots vàlids emesos en la circumscripció.



b) S'ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures.

c) Es divideix el nombre de vots obtingut per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al de membres que componga la junta veïnal, i així s'ha de formar un quadre semblant al que apareix en l'exemple pràctic.

Els membres de la junta veïnal s'atribueixen a les candidatures que obtinguen els quocients majors en el quadre, en ordre decreixent.



d) Quan en la relació de quocients en coincidisquen dos corresponents a candidatures distintes, el membre de la junta veïnal s'ha d'atribuir a la que haja obtingut el nombre més gran total de vots. Si hi ha dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, el primer empat s'ha de resoldre per sorteig, i els successius, de forma alternativa.



e) Els membres de la junta veïnal corresponents a cada candidatura s'adjudiquen als candidats inclosos en aquesta per l'ordre de col·locació en què apareguen.

Exemple pràctic: 650 vots vàlids emesos en una entitat local menor que escull 5 membres en la junta veïnal. Votació repartida entre tres candidatures:

Per consegüent: la candidatura A obté tres candidats. La candidatura B, dos candidats, i la candidatura C, no obté cap candidat.



f) En cas de defunció, renúncia, incapacitat o inhabilitació d'un membre de la junta veïnal, la vacant ha de ser atribuïda al candidat o, si és el cas, al suplent de la mateixa llista a qui corresponga, per l'ordre de col·locació en què apareguen.

6. En les entitats locals menors amb una població igual o inferior a 250 habitants la proclamació de membres electes de la junta veïnal s'ha de fer d'acord amb les regles següents:

a) Cada partit, coalició, federació o agrupació pot presentar una llista com a màxim de tres candidats o candidates, i els respectius suplents.



b) Cada elector o electora pot donar el vot a un màxim de dos entre els candidats i candidates proclamats en l'entitat local menor corresponent.

c) S'ha d'efectuar el recompte de vots obtinguts per cada candidat, ordenant en una columna les quantitats representatives de major a menor.

d) Són proclamats electes aquells candidats o candidates que obtinguen el nombre més gran de vots fins a completar el nombre de membres de la junta veïnal. En cas d'empat, s'ha de resoldre per sorteig.

e) En cas de defunció, renúncia, incapacitat o inhabilitació d'un membre de la junta veïnal, la vacant ha de ser atribuïda a la persona suplent que figure en la mateixa llista i, si no n'hi ha, al següent candidat o candidata que més vots haja obtingut.

7. El mandat dels membres de la junta veïnal és el mateix que el dels regidors i regidores dels ajuntaments i coincident amb aquest.

Una vegada finalitzat el seu mandat, els membres de la junta cessant continuen les seues funcions únicament per a l'administració ordinària de l'entitat local menor fins a la constitució de la nova junta veïnal, sense que en cap cas puguen adoptar acords per als quals legalment es requerisca majoria qualificada.



Article 66 bis. Elecció de la presidència de l'entitat local menor



En la mateixa sessió de constitució de la junta veïnal s'ha d'efectuar l'elecció del president o presidenta de l'entitat local menor, d'acord amb el procediment següent:

1. En les entitats locals menors amb una població igual o inferior a 250 habitants:

a) Poden ser candidats tots els membres de la junta veïnal.

b) És proclamat president o presidenta electe el candidat o candidata que obtinga la majoria absoluta dels vots dels membres de la junta veïnal.

c) Si cap d'aquests obté majoria absoluta, és proclamat president o presidenta el membre de la junta veïnal que haja obtingut més vots populars en l'entitat local menor. En cas d'empat s'ha de resoldre per sorteig.

2. En les entitats locals menors amb una població superior a 250 habitants:

a) Poden ser candidats a la presidència tots els membres de la junta veïnal que encapçalen la llista corresponent.

b) Si algun dels candidats o candidates obté majoria absoluta de vots dels membres de la junta veïnal, és proclamat electe.

c) Si cap d'ells obté majoria absoluta, s'ha de proclamar president o presidenta el membre de la junta veïnal que encapçale la llista que haja obtingut el nombre més gran de vots populars en l'entitat local menor. En cas d'empat, s'ha de resoldre per sorteig.

3. En cas de renúncia al càrrec, defunció o incapacitat del president o presidenta, la vacant s'ha de resoldre d'acord amb el procediment previst en aquesta llei per a l'elecció de la presidència.

En casos d'absència o malaltia que impedisquen a la persona titular de la presidència de l'entitat local menor efectuar temporalment les seues funcions, aquesta ha de designar d'entre els vocals de la junta veïnal a qui ha de substituir-lo.



Article 66 ter. Sessió de constitució de la junta veïnal

1. Les juntes veïnals es constitueixen en sessió pública el trenta dia posterior a la realització de les eleccions, llevat que s'haja presentat recurs contenciós electoral contra la proclamació dels membres de la junta veïnal; en aquest supòsit s'ha de constituir el seixanta dia posterior a l'elecció.

2. Amb aquest fi s'ha de constituir una mesa d'edat integrada per les persones triades de major i menor edat, presents en l'acte, i ha d'actuar com a secretari o secretària qui ho siga de l'entitat local menor.

3. La mesa ha de comprovar les credencials presentades, o acreditacions de la personalitat de les persones electes, basant-se en els certificats que l'ajuntament del municipi a què pertanga l'entitat local menor haja remés a la junta electoral de zona.

4. Fetes les comprovacions, la mesa ha de declarar constituïda la junta veïnal si hi concorren almenys tres dels membres.



Article 144. Principis generals

1. En la distribució de responsabilitats administratives entre les entitats locals la Generalitat vetlarà pel respecte als principis de subsidiarietat, coordinació, cooperació i col·laboració.

2. Sense perjudici de l'atribució de competències a les entitats locals per la legislació corresponent, es podrà delegar l'execució de funcions i encarregar la gestió de les activitats i serveis a aquelles entitats locals de la Comunitat Valenciana que, pels seus mitjans, puguen assumir, quan amb això es garantisca la proximitat de la gestió a la ciutadania i s'assolisca una major participació d'aquesta, assegurant-se, en tot cas, la deguda coordinació i eficàcia en la prestació dels serveis.





Article 145. Descentralització de competències

1. Es procedirà a la descentralització a favor de les entitats locals de la Comunitat Valenciana de totes aquelles competències que siguen susceptibles d'això, atenent la seua capacitat de gestió.

2. La descentralització de competències a què es refereix aquest precepte s'ha de fer per llei de les Corts i haurà d'anar acompanyada dels suficients recursos econòmics perquè siga efectiva.



Article 146. Resolucions i convenis de delegació

1. Mitjançant llei de les Corts, amb subjecció als requisits i condicions establits en la legislació bàsica estatal, es podrà delegar l'execució de les funcions i competències en aquelles entitats locals de la Comunitat Valenciana que, pels seus mitjans, puguen assumir-les, assegurant la deguda coordinació i eficàcia en la prestació dels serveis.



2. En desplegament de la normativa establida en el paràgraf anterior, es podrà delegar en les entitats locals de la Comunitat Valenciana, mitjançant resolució de la persona titular del departament corresponent del Consell o, si és el cas, mitjançant conveni, autoritzat pel Consell, l'exercici de les seues competències.

3. La delegació, i, si és el cas, la seua revocació, s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

4. La delegació podrà referir-se a l'exercici d'una competència, a determinats aspectes funcionals d'aquesta, a l'exercici de potestats administratives concretes o a l'establiment i prestació d'un determinat servei.

[...]



Article 148. Mitjans de control sobre la delegació

Els mitjans de control sobre la delegació que podrà exercir la Generalitat, que segueix mantenint la titularitat de les competències, es concretaran en la resolució de delegació o, si és el cas, en el corresponent conveni que se subscriga, i podran ser:

1. Aprovar instruccions tècniques de caràcter general.

2. Elaborar programes d'acció i directrius sobre les funcions delegades.

3. Demanar informació sobre la gestió.

4. Enviar comissionats i formular els requeriments pertinents al president o presidenta de l'entitat local delegada per a l'esmena de les deficiències observades.

5. Requerir el compliment dels programes i directrius a què es refereix el número 2 anterior, quan haja quedat acreditat l'incompliment per l'entitat local delegada.



Article 149. Revocació de la delegació

1. Si l'entitat local incompleix les obligacions que es deriven de la llei de delegació, de la resolució de delegació o dels termes del corresponent conveni, o dels programes i directrius a què es refereix l'article 148.2, el Consell li advertirà d'això formalment i, si manté la seua actitud, transcorregut el termini d'un mes des de la recepció de l'escrit d'advertència, podrà revocar la delegació o, si és el cas, resoldre el conveni subscrit.

2. Per raons d'interès públic degudament justificades el Consell podrà revocar la delegació o revisar el seu contingut.

3. L'acord de revocació es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



Article 151. La Comissió Mixta de Cooperació entre la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies

[...]

2. Li correspondran les funcions següents:

[...]

d) Informar preceptivament sobre les normes reglamentàries, així com dels plans o programes de la Generalitat que afecten específicament competències pròpies de les entitats locals de la Comunitat Valenciana.»





Secció segona

Prevenció i extinció d'incendis



Article 11



S'introdueix una nova disposició addicional en la Llei 7/2011, d'1 d'abril, de la Generalitat, dels serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:



«Disposició addicional setena

Titulació escala de comandament



En les convocatòries que realitzen els serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament de la Comunitat Valenciana per a l'accés a categories en què es requereix el nivell de titulació de grup B, durant els pròxims cinc anys, i en tant l'administració educativa generalitza l'oferta dels títols de tècnic superior específics, s'admeten per a participar-hi les aportades pels aspirants que pertanyen a la categoria immediatament inferior i que corresponguen a nivells de titulació superiors a l'exigit, com ara: diplomatures, enginyeries tècniques, arquitectures tècniques, llicenciatures, arquitectures, enginyeries superiors o graus.»





Secció tercera

Servei mèdic en festejos taurins tradicionals



Article 12

S'afegeix una disposició addicional nova en la Llei 14/2010, de 3 de desembre, d'espectacles, activitats recreatives i establiments públics de la Comunitat Valenciana, amb el text següent:



Disposició addicional cinquena

Per a la celebració dels festejos taurins tradicionals (bous al carrer), l'organitzador haurà de disposar d'un servei mèdic atès per personal mèdic i personal d'infermeria. El personal dels serveis medicoquirúrgics, tant en instal·lacions permanents com temporals o mòbils, constarà almenys del cap del servei medicoquirúrgic, que serà llicenciat en medicina amb l'especialitat de cirurgia general o traumatologia, la funció del qual serà la de responsable de les actuacions medicoquirúrgiques que es deriven de l'espectacle; un ajudant que tindrà la titulació de llicenciat en medicina, la funció de la qual serà la d'ajudar en els actes mèdics que es produïsquen en l'espectacle; un diplomat (graduat) universitari d'infermeria o ajudant tècnic sanitari i personal auxiliar.



La persona que exercisca la direcció del servei mèdic haurà de tenir coneixements en suport vital avançat i formació en matèria d'assistència mèdica a ferits en festejos taurins. La certificació serà emesa pel seu col·legi professional o pels organismes oficials competents.







CAPÍTOL II

Modificacions legislatives en matèries competència de la

Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives



Secció primera

Mediació familiar



Article 13

Es modifiquen els articles 3, 9, 13 i 32 de la Llei 7/2001, de 26 de novembre, reguladora de la mediació familiar en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:



«Article 3. De l'objecte de la mediació familiar

La mediació familiar ha d'introduir nous recursos en el sistema públic de serveis socials i ha de tenir com a objecte:

a) La solució d'aquells conflictes previstos en l'article 13 d'aquesta llei, que sorgisquen entre persones unides amb relació afectiva, per vincle matrimonial o no, o per vincle familiar, fins al quart grau de consanguinitat o afinitat.

b) Demanar, en tant l'ordenament jurídic ho permeta, la informació referent a la filiació i identificació de la família biològica i dels fills adoptats majors d'edat, per a possibilitar-ne la trobada, I protegir sempre la confidencialitat de les dades identificatives d'ambdues persones.





Article 9. Dels deures de les persones mediadores

La persona mediadora, al llarg de la seua actuació, ha de:

a) Facilitar la comunicació entre les parts i promoure la comprensió entre aquestes.

b) Conscienciar les parts, si escau, de la necessitat de vetllar per l'interès superior dels fills menors i de les persones amb capacitat d'obrar judicialment modificada.

c) Tenir en compte l'interès de la família, en especial, el dels membres més vulnerables.

d) Propiciar que les parts prenguen les seues pròpies decisions disposant de la informació i l'assessorament suficients perquè desenvolupen els acords d'una manera lliure, voluntària i exempta de coaccions.

e) Mantenir la reserva respecte als fets coneguts en el curs de la mediació, llevat que l'alçament d'aquesta siga compatible amb la legislació vigent respecte al secret professional o hi haja acceptació expressa de les parts. Aquesta reserva inclourà també el supòsit que la persona mediadora fóra citada com a testimoni, si les parts han renunciat prèviament al dret de proposar el que s'ha tractat en la mediació en una prova testifical. En tot cas, no estarà subjecta a aquest deure la informació obtinguda que no siga personalitzada i s'utilitze per a finalitats de formació o investigació, comporte una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d'una persona, o done coneixement d'un possible fet delictiu.

f) Mantenir la imparcialitat en la seua actuació.

g) Ser neutral, ajudant a aconseguir acords sense imposar ni prendre part per una solució o mesura concreta.

h) Mantenir la lleialtat en l'exercici de la seua funció i en relació amb les parts.

i) Fer un seguiment després del procés de mediació a fi d'avaluar el compliment dels acords resultants de la mediació i valorar futurs processos de mediació entre les parts.



Article 13. De la sol·licitud de mediació familiar

1. La mediació familiar s'iniciarà a sol·licitud de qualsevol o de totes les parts en conflicte.

2. Podran sol·licitar la mediació familiar que regula aquesta llei les persones unides per relació afectiva, per vincle matrimonial o no, o per vincle familiar fins al quart grau de consanguinitat o afinitat:

a) En les crisis sorgides en la convivència entre persones unides mitjançant vincle matrimonial.

b) En l'establiment de les mesures i efectes de les sentències de nul·litat del matrimoni.

c) En l'elaboració dels acords necessaris que puguen reflectir-se en el conveni regulador de la separació o el divorci.

d) En el compliment i l'execució de les sentències recaigudes en els procediments de separació, divorci o nul·litat de matrimoni.

e) En la modificació de les mesures establides per resolució judicial ferma en separació, divorci o nul·litat, per raó del canvi de circumstàncies, o decisió voluntària de les persones interessades.

f) En els conflictes sorgits en el si de l'empresa familiar.

g) En qualsevol altre conflicte sorgit en la família.

3. Queda sempre fora de perill el dret constitucional a la tutela judicial efectiva, en el cas que les situacions objecte de mediació comporten un procés judicial, pot convenir-se la mediació abans de la iniciació d'aquest; en el curs d'aquest, sempre que queden en suspens les actuacions per comú acord d'ambdues parts, o una vegada conclòs.



4. Dins de les atribucions que la legislació estatal processal establisca, el jutge pot remetre a mediació familiar les parts en conflicte.





Article 32. De la competència en matèria de mediació familiar

En l'exercici de les competències que té assumides com a pròpies, corresponen a la Generalitat Valenciana, en matèria de mediació familiar, les funcions següents:

a) Registrar i autoritzar les entitats de mediació familiar, de conformitat amb l'article 12 d'aquesta llei.

b) Inspeccionar les actuacions que efectuen les persones mediadores o les entitats de mediació familiar a fi de vetlar per la idoneïtat d'aquestes, com també pel correcte desenvolupament del procediment de mediació i la resta d'aspectes regulats en aquesta llei.

c) Dur a terme un seguiment del procediment de mediació a fi de corregir-ne les possibles irregularitats.

d) Exercir la potestat sancionadora en els supòsits que, d'acord amb l'article 23, siguen constitutius d'infracció administrativa.

e) Donar suport a les actuacions de les entitats de mediació familiar i fomentar, mitjançant programes d'ajuda.

f) Col·laborar amb entitats locals, o signar un conveni amb aquestes, per a la difusió i la realització de les tasques de mediació.

g) Establir les retribucions de les persones mediadores en els supòsits de gratuïtat.

h) Designar la persona o entitat mediadora en els casos de sol·licitud de part o de l'autoritat judicial.

i) Qualsevol altra que li siga atribuïda per l'ordenament jurídic.»







Secció segona

Diversitat funcional



Article 14

Es modifiquen els articles 4, 25.3, 43, la disposició addicional i la disposició derogatòria de la Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'Estatut de les persones amb discapacitat, que queden redactats de la manera següent:



«Article 4. Principis generals

L'administració de la Generalitat, o les entitats autònomes i les empreses de la Generalitat previstes en la legislació pública valenciana, han d'adoptar mesures tendents a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, i eliminar els obstacles que impedisquen la seua integració social, i en les seues actuacions s'han de regir pels principis següents:

1. Principi de no-discriminació, sense que puga prevaldre cap discriminació, tant directa com indirecta, per motiu de discapacitat, ni discriminació en la forma de negar-se a facilitar els ajustaments raonables, perquè el dret a la igualtat de tracte siga real i efectiu.

2. Principi d'autonomia, promovent el major grau d'autosuficiència i lliure elecció de les persones amb discapacitat, sense perjudici de prestar-los l'assistència adequada en els casos en què resulte necessària pel seu grau i tipus de discapacitat. S'ha de promoure, mitjançant els programes i les actuacions corresponents, l'accés de les persones amb discapacitat a una vida independent caracteritzada per l'autosuficiència econòmica i l'assumpció de protagonisme en les decisions que afecten el seu desenvolupament diari.

3. Principi de participació, com a dret de les persones amb discapacitat i de les organitzacions i associacions que les representen a intervenir en el procés de presa de decisions que afecten les seues condicions de vida.

4. Principi d'integració: la promoció educativa, cultural, laboral i social de les persones amb discapacitat s'ha de dur a terme procurant la seua inserció en la societat mitjançant l'ús dels recursos generals de què es dispose. Només quan per les característiques de la seua discapacitat requerisquen una atenció específica, aquesta pot prestar-se a través de serveis i centres especials.

5. Principi d'igualtat d'oportunitats: s'ha de garantir l'accés de les persones amb discapacitat als béns i recursos generals de la societat, si cal mitjançant recursos complementaris i, en tot cas, eliminant tota forma de discriminació i limitació que siga aliena a la condició pròpia d'aquestes persones. En l'aplicació d'aquest principi, les administracions públiques han de tenir en compte les necessitats particulars de les persones o col·lectius de persones amb discapacitat, sobretot pel que fa al disseny i la provisió de serveis i recursos específics per a cadascuna d'aquestes, procurant garantir la cobertura territorial.



6. Principi de responsabilitat pública: l'administració de la Generalitat, o les entitats autònomes i les empreses de la Generalitat previstes en la legislació pública valenciana, han de procurar, dins de la seua disponibilitat pressupostària, els mitjans, i han de destinar els recursos financers, tècnics, humans i organitzatius necessaris per a assolir la plena realització dels principis que s'enumeren en aquest article. Igualment, les corporacions locals, les entitats i els organismes públics, els agents socials i les associacions i persones privades, en els seus àmbits de competències corresponents, han de participar i col·laborar amb aquest mateix fi.

7. Així mateix, hi són aplicables els principis de la legislació bàsica estatal i els drets i els principis de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i la resta de normativa legal que regeix en aquesta matèria.



Article 25. Mesures de foment per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat

[…]

3. En les ofertes d'ocupació pública de la Generalitat, la reserva de places per a ser cobertes per persones amb discapacitat o diversitat funcional s'ha de fer d'acord amb el que disposen la legislació bàsica estatal i la llei autonòmica reguladora de la funció pública valenciana.

[…]



Article 43. Tutela de persones amb capacitat modificada judicialment

L'administració de la Generalitat recolzarà i dinamitzarà, en coordinació amb l'autoritat judicial, l'atenció a les persones amb diversitat funcional i persones amb capacitat modificada judicialment, promovent entitats socials sense ànim de lucre que puguen exercir la tutela o curatela d'aquelles, d'acord amb el que preveu el Codi Civil, així com els adequats serveis de suport.





Disposició addicional única. Terminologia



Les referències que en aquesta llei i els textos normatius i les disposicions generals de la Generalitat s'efectuen a «persones amb discapacitat», s'han d'entendre realitzades de forma indistinta a «persones amb discapacitat o diversitat funcional».





Disposició derogatòria única. Normativa que es deroga



1. Queda derogat l'article 21 de Llei 5/1997, de 25 de juny, per la qual es regula el sistema de serveis socials en l'àmbit de la Generalitat Valenciana.

2. Queden derogats els articles 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56 i 57 de la secció 8.a (Dels concerts) del capítol V (Integració social) del títol II d'aquesta llei.»





Secció tercera

Punts de trobada familiar



Article 15

Es modifiquen els articles 2, 6 i 18 de la Llei 13/2008, de 8 d'octubre, reguladora dels punts de trobada familiar a la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:



«Article 2. Definició del punt de trobada familiar

Es denomina punt de trobada familiar el servei especialitzat en el qual es presta atenció professional per a facilitar que els xiquets, les xiquetes i els adolescents puguen mantenir relacions amb els seus familiars durant els processos i les situacions de separació, divorci, protecció d'infància i adolescència o altres supòsits d'interrupció de la convivència familiar, fins que desapareguen les circumstàncies que motiven la necessitat d'utilitzar aquest recurs.

La xarxa de punts de trobada familiar és un recurs social gratuït, universal i específic en infància i adolescència. La tipologia d'aquesta és judicial o de protecció, i s'hi accedeix per resolució judicial o administrativa.

L'objectiu de la seua intervenció, garantint en tot moment l'interés superior de la persona menor d'edat, és facilitar-li el dret a relacionar-se amb ambdós progenitors o altres parents o propparents, salvaguardant la seua seguretat física i emocional en aquestes trobades, mitjançant una intervenció temporal de caràcter psicològic, social, educatiu i jurídic per part de professionals especialitzats i degudament formats, a fi de normalitzar la relació i dotar-los de l'autonomia suficient per a relacionar-se fora d'aquest servei.

Mitjançant un reglament s'han d'establir els requisits específics, les normes i les condicions mínimes dels punts de trobada.

[...]



Article 6. Equip tècnic del punt de trobada familiar

El punt de trobada familiar disposarà d'un equip tècnic multidisciplinari que farà una intervenció psicològica, social i jurídica, integrat per professionals qualificats amb formació específica i degudament acreditada també en mediació i intervenció familiar, protecció a la infància, discapacitat, igualtat i violència de gènere.

La coordinació del punt de trobada i del seu equip tècnic multidisciplinari la realitzarà un lletrat o lletrada que actuarà com a interlocutor en les seues relacions amb fiscalia, equips psicosocials, òrgans judicials, administratius i serveis especialitzats en matèria de família i menors mitjançant els protocols de col·laboració corresponents. Així mateix l'equip tècnic del punt de trobada haurà de coordinar-se amb tots aquells recursos de l'àmbit social, policial, sanitari, educatiu o de qualsevol altra índole que siguen necessaris per a la consecució dels objectius de la intervenció basant-se en el règim de visites establit.



L'equip multidisciplinari estarà format preferentment per persones lletrades, psicòlogues, treballadores socials, educadores socials, administratives, entre altres figures professionals.

[...]



Article 18. Tipus d'atenció

El servei prestat en la xarxa de punts de trobada familiar es desenvoluparà en les modalitats d'intervenció següents:

1. Visites en supervisió d'entregues i recollides: visites que s'hagen de desenvolupar fora de les dependències del punt de trobada familiar però siga necessari que l'entrega i la recollida de la persona menor d'edat es realitze en el mateix punt.

2. Visites tutelades: on es posarà a disposició de les persones usuàries els recursos humans i materials necessaris que garantisquen el funcionament correcte de les visites quan aquestes requerisquen l'atenció directa o presència continuada de l'equip tècnic.

3. Visita tutelada externalitzada: excepcionalment, com a fase prèvia a la finalització de la intervenció i amb l'autorització prèvia judicial o administrativa, podran desenvolupar-se les visites fora de les dependències del punt de trobada familiar davant de la presència de personal tècnic.

L'equip tècnic dels punts de trobada familiar facilitarà l'orientació de caràcter psicològic, social i jurídic necessària per a dotar les persones usuàries de tècniques destinades a millorar les relacions paternofilials i maternofilials, les relacions entre les persones usuàries i les habilitats en relació amb el règim de visites, així com a eliminar obstacles i actituds negatives cap a l'èxit dels objectius previstos. A aquest efecte, els punts de trobada realitzaran les intervencions tècniques corresponents per a la realització efectiva o el desenvolupament i manteniment correctes del règim de visites.»





Secció quarta

Serveis socials



Article 16

Es modifica el punt 3 de l'article 66 de la Llei 5/1977, de 25 de juny, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el sistema de serveis socials en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

3. Els imports derivats de l'acció concertada s'abonaran, prèvia prestació de la documentació preceptiva corresponent i amb càrrec al capítol destinat a transferències corrents de l'administració.







CAPÍTOL III

Modificacions legislatives en matèries competència de la

Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic



Secció primera

Patrimoni de la Generalitat



Article 17

Es modifica l'article 91 de la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de patrimoni de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:



«Article 91. Cessions gratuïtes d'ús de béns immobles

1. L'ús dels béns immobles patrimonials de la Generalitat l'afectació o l'explotació dels quals no es considere previsible pot ser cedit gratuïtament pel govern valencià a favor d'altres administracions públiques, entitats de dret públic o entitats sense ànim de lucre, per un termini màxim de trenta anys, per a fins d'utilitat pública o interés social, que redunden directament en benefici dels habitants de la Comunitat Valenciana.

2. A aquestes cessions d'ús són aplicables les prescripcions contingudes en els apartats 3, 4 i 5 de l'article anterior. La cessió d'ús s'ha d'efectuar en la situació física i jurídica en què es troben els immobles, sempre que s'informe el cessionari d'aquestes circumstàncies i aquest les accepte amb les condicions que s'establisquen, sense que hi siga d'aplicació el que disposa el punt 2 de l'article 90.



3. No obstant això, les cessions d'immobles per un termini inferior a un any s'entenen atorgades pel titular del departament competent en matèria de patrimoni, a títol de precari i en la situació física i jurídica en què es troben, sempre que s'informe el cessionari d'aquestes circumstàncies i aquest les accepte, sense que hi siga d'aplicació el que disposa el punt 2 de l'article 90.

4. Els drets i les obligacions dels cessionaris d'ús es regeixen, llevat que s'hi establisca una altra cosa, per les disposicions del Codi Civil relatives a l'ús i, supletòriament, a l'usdefruit. El cessionari assumeix les despeses derivades de la utilització i el manteniment de l'immoble, com també el pagament de l'impost de béns immobles.»





Secció segona

Gestió pressupostària i funció interventora



Article 18

S'afig un apartat nou 6 a l'article 26, es modifica l'article 40, apartats 1, 3, 4, 5, 7 i 8, es modifica l'article 63, apartat 1, es modifica l'article 96, apartats 2 i 3, i s'afig un apartat nou 4, es modifica l'article 112, es modifica l'article 120, apartat 4 i s'afig un apartat nou 5, es modifica l'apartat primer, lletra a, de l'article 156, es modifica l'article 165, s'afig un apartat nou al punt 3 de l'article 171, s'afig un apartat nou al punt 5 de l'article 171, i s'afig un capítol nou V al títol X, amb un article nou 178 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queden redactats de la manera següent:





«Article 26. Dels informes

[...]

6. En els procediments de creació o modificació de llocs de treball que afecten el seu grup o subgrup d'adscripció o a les seues retribucions complementàries, i que no suposen increment de despesa en el capítol I en quedar compensat amb les amortitzacions que es proposen, no serà necessari sol·licitar l'informe a què es refereix el número 1 d'aquest article. Tanmateix es comunicarà a la conselleria amb competències en matèria d'hisenda a fi que formulen les al·legacions que consideren oportunes en el termini de 20 dies.

Si de les al·legacions es dedueix l'existència d'increment de despesa, s'haurà de sol·licitar l'informe preceptiu i vinculant del número 1 d'aquest article. En cas de no deduir l'increment o en absència d'al·legacions en el termini concedit, es prosseguirà amb la tramitació del procediment de creació o modificació.



Article 40. Compromisos de caràcter plurianual

1. Poden adquirir-se compromisos de despeses que hagen d'estendre's a exercicis posteriors a aquell en què s'autoritzen, sempre que l'execució s'inicie en el mateix exercici i no se superen els límits i les anualitats fixats en aquest article i que se n'acredite la coherència amb els escenaris pressupostaris i programes plurianuals.

[...]

3. El nombre d'exercicis a què poden aplicar-se les despeses no pot ser superior a quatre. La despesa que s'impute a cadascun dels exercicis posteriors no pot excedir la quantitat que resulte d'aplicar al crèdit inicial a què corresponga l'operació els percentatges següents: en l'exercici immediat següent, el 70 % en el segon exercici, el 60 %, i en els exercicis tercer i quart, el 50 %.

En els contractes d'obra de caràcter plurianual, a excepció dels realitzats sota la modalitat de pagament total del preu, s'ha d'efectuar una retenció addicional de crèdit del 10 % de l'import d'adjudicació en el moment en què aquest es realitze. Aquesta retenció s'ha d'aplicar a l'exercici en què finalitze el termini fixat en el contracte per a la terminació de l'obra o al següent, segons el moment en què es preveja fer el pagament del certificat final. Aquestes retencions han de computar dins dels percentatges establits en aquest article.

Aquestes limitacions no són aplicables als compromisos derivats de la càrrega financera del deute i dels arrendaments d'immobles, inclosos els contractes mixtos d'arrendament i adquisició.

4. El Consell, en casos especialment justificats, pot acordar la modificació dels percentatges anteriors, incrementar el nombre d'anualitats de l'apartat anterior o autoritzar l'adquisició de compromisos de despeses que hagen d'atendre's en exercicis posteriors en el cas que no hi haja crèdit inicial. Amb aquest fi la conselleria competent en matèria d'hisenda, a iniciativa de la conselleria corresponent, ha d'elevar al Consell l'oportuna proposta, amb un informe previ del centre directiu competent en matèria de pressupostos.

Els acords de modificació dels percentatges i els d'increment del nombre d'anualitats s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en un mes des de l'aprovació.

5. Quan la despesa estiga totalment o parcialment finançada amb fons de l'Estat o amb fons procedents de la Unió Europea, les anualitats a què pot estendre's, com també els percentatges, vénen determinats per les normes fixades per l'administració finançadora, sense que els siguen d'aplicació, en aquests supòsits, les limitacions a què es refereix l'apartat tercer d'aquest article. Amb aquest fi, els compromisos de despeses a què es refereix aquest paràgraf no computen en el crèdit vinculant a l'efecte de l'aplicació dels límits a què fa referència l'apartat tercer esmentat.

[...]

7. No podran adquirir-se compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs quan es tracte de subvencions a les quals resulte d'aplicació el que preveu l'article 168.1A d'aquesta llei.

No serà aplicable al que es disposa en aquest paràgraf, als convenis en matèria d'habitatge que es deriven dels plans estatals d'habitatges i que tindran la vigència d'aquests, incloses les addiccions i les pròrrogues.

8. Quan per causes justificades es posen de manifest desajustos entre les anualitats previstes en el contracte, o en el conveni de col·laboració, o en la resolució de concessió, i la realitat econòmica que l'execució d'aquest exigeix, es poden reajustar les anualitats, sempre que els romanents crediticis ho permeten. Els reajustaments els ha d'acordar el Consell, a proposta del titular de l'òrgan que tinga atribuïdes les competències en matèria d'hisenda.

En tot cas, i pel que fa al pagament del preu dels contractes segons la normativa vigent en matèria de contractació pública, les anualitats originals tenen cobertura mitjançant crèdits ampliables d'acord amb el que estableix l'article 48.1 d'aquesta llei.



Article 63. Bestretes de caixa fixa

1. Les bestretes de caixa fixa són provisions de fons de caràcter extrapressupostari i permanent que es realitzen a les habilitacions per a l'atenció immediata de despeses periòdiques o repetitives i posterior aplicació al pressupost.



Article 96. Plans anuals i elevació al Consell d'informes generals



[...]

2. La Intervenció General de la Generalitat ha de presentar anualment al Consell, a través de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda, un informe general amb els resultats més significatius de l'execució dels plans anuals.

El contingut de l'informe pot incorporar també informació sobre els principals resultats obtinguts en altres actuacions de control, distintes del control financer i l'auditoria pública, dutes a terme per la Intervenció General de la Generalitat.

3. L'informe general ha d'incloure informació sobre la situació de la correcció de les deficiències posades de manifest en els informes de control financer i auditoria pública, mitjançant l'elaboració dels plans d'acció a què fan referència els articles 112 i 120 d'aquesta llei.

Els informes generals de control, una vegada presentats al Consell, s'han de publicar en la pàgina web de la Intervenció General de la Generalitat.

4. La Intervenció General de la Generalitat pot elevar a la consideració del Consell, mitjançant la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda, els informes de control financer i auditoria que, per raó dels resultats, estime convenient anticipar-ne el coneixement.



Article 112. Plans d'acció i seguiment de mesures correctores

1. Cada conselleria ha d'elaborar un pla d'acció que determine les mesures concretes que s'han d'adoptar per a esmenar les deficiències, els errors i els incompliments rellevants que es posen de manifest en els informes de control financer permanent elaborats per la Intervenció General, relatius tant a la gestió del departament mateix com a la dels organismes i entitats públiques adscrites o dependents.

2. El pla d'acció s'ha d'elaborar en el termini de 3 mesos des que el titular del departament reba l'informe anual de control financer permanent de l'apartat 2 de l'article anterior i ha de contenir les mesures adoptades pel departament, en l'àmbit de les seues competències, per a corregir les deficiències, els errors i els incompliments que s'hagen posat de manifest en els informes tramesos per la Intervenció General i, si escau, el calendari d'actuacions pendents de realitzar per a completar les mesures adoptades. El departament ha de fer el seguiment de la posada en marxa d'aquestes actuacions pendents i informar la Intervenció General de la Generalitat de l'estat de l'efectiva implantació d'aquestes.

3. El pla d'acció s'ha de trametre a la Intervenció General, la qual n'ha de valorar l'adequació per a resoldre les deficiències assenyalades i, si escau, els resultats obtinguts, i n'ha d'informar el Consell en l'informe general següent que s'emeta en execució del que indica l'article 96.2 d'aquesta llei.



Article 120. Informes d'auditories

[...]

4. El que estableix l'article 112 sobre l'elaboració de plans d'acció derivats de les actuacions de control financer permanent és també aplicable als informes d'auditoria pública.

5. Anualment la Intervenció General de la Generalitat ha de remetre al Consell, d'acord amb el procediment reglamentàriament establit, un informe resum de les auditories realitzades, en el qual s'han de reflectir les excepcions contingudes en els informes, i s'hi ha de donar informació sobre les mesures adoptades pels òrgans gestors per a resoldre les excepcions posades de manifest en exercicis anteriors.



Article 156. Societats mercantils de la Generalitat

1. Les societats mercantils de la Generalitat són aquelles societats mercantils sobre les quals s'exerceix el control per part de la Generalitat per donar-se algun dels següents supòsits:

a) Bé perquè la participació directa o indirecta en el capital social de la Generalitat o dels ens del sector públic instrumental siga igual o superior al 50 %. Per a la determinació d'aquest percentatge, en el cas que en el capital social participen algunes d'elles, se sumaran les participacions corresponents a les entitats integrades en el sector públic instrumental de la Generalitat.

[...]



Article 165. Bases reguladores de la concessió de subvencions

1. Les bases reguladores de la concessió de subvencions seran aprovades mitjançant una ordre de la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria, i hauran de publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Només serà preceptiu l'informe previ de l'Advocacia General de la Generalitat i de la intervenció delegada corresponent. Tots els tràmits d'aquest procediment seran evacuats per via d'urgència, en atenció a la seua especial naturalesa.

2. Les bases reguladores contindran, com a mínim, els aspectes següents:

a) Definició del objecte de la subvenció.

b) Requisits que hauran de complir les persones beneficiàries per a l'obtenció de la subvenció i forma d'acreditar-los.

c) Òrgans competents per a la tramitació i resolució del procediment. En les subvencions subjectes a concurrència competitiva es concretarà la composició de l'òrgan col·legiat que formule la proposta de concessió oportuna.

d) Requisits que han de reunir les entitats col·laboradores.

e) Procediment de concessió de subvencions i termini màxim per a notificar la resolució corresponent. En aquells casos en què, d'acord amb la normativa estatal bàsica, no resulte necessària la publicitat de les subvencions concedides s'hauran de preveure els procediments que asseguren la difusió de les persones beneficiàries d'aquestes.



f) Criteris objectius d'atorgament de la subvenció i, si escau, ponderació d'aquests. En els supòsits excepcionals en què l'únic criteri siga el del moment de presentació de les sol·licituds corresponents s'haurà de fer constar expressament aquesta circumstància.



g) Quantia individualitzada de la subvenció o criteris per a la seua determinació.

h) Circumstàncies que podran donar lloc a la modificació de la resolució si es produeix una variació de les condicions tingudes en compte per a la concessió de la subvenció.

i) Termini i forma de justificació per part de la persona beneficiària o, si escau, de l'entitat col·laboradora, del compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de l'aplicació dels fons percebuts.



j) Mètode de comprovació de la realització de l'activitat a través del pla de control corresponent.

k) En el supòsit de preveure's la possibilitat d'efectuar abonaments a compte o pagaments anticipats de la subvenció concedida, la forma i la quantia de les garanties que, si escau, hauran d'aportar les persones beneficiàries.

l) Mesures de garantia que, si escau, es considere necessari constituir a favor de l'òrgan concedent, mitjans de constitució i procediments de cancel·lació.

m) Compatibilitat o incompatibilitat amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat procedents de qualsevol administració o entitat, pública o privada; nacionals, de la Unió Europea o d'organismes internacionals.

n) Si és el cas, possibilitat de subcontractar totalment o parcialment l'activitat subvencionada, com també el seu percentatge màxim i règim d'autorització.

o) Els condicionants requerits per la normativa de la Generalitat relatius a la notificació, autorització i comunicació d'ajudes públiques a la Comissió Europea.

p) Sempre que el objecte de la subvenció i la naturalesa del beneficiari així ho permeten, s'incorpora l'exigència d'un compromís de no incórrer en deslocalització empresarial. La inclusió del compromís a què es refereix aquesta lletra exigirà el desplegament normatiu previ, en el qual queden definits tant els supòsits de fet en què el beneficiari incorre en deslocalització com el procediment per a la seua declaració i els concrets efectes d'aquesta.

q) Qualsevol altra previsió exigida per la normativa o que es considere procedent incloure.

[...]



Article 171.3:

[...]

c) No obstant això, s'exceptuen del règim previst en els subapartats precedents les subvencions de naturalesa corrent o de capital concedides als centres tecnològics de la Comunitat Valenciana que tinguen la condició d'organisme d'investigació i difusió del coneixement, segons la definició de l'apartat 1.15.i.i del Marc sobre ajudes estatals d'investigació, desenvolupament i innovació (DOUE C 198/01, 27.06.2014), i es troben registrats com a centres tecnològics, a l'empara del que disposa el Reial decret 2.093/2008, de 19 de desembre, pel qual es regulen els centres tecnològics i els centres de suport a la innovació tecnològica d'àmbit estatal i es crea el registre d'aquests centres, en el marc de les actuacions vinculades directament a programes i convenis en matèria d'investigació, desenvolupament tecnològic i innovació empresarial, que podran fer-se efectives fins a un cent per cent de la subvenció corresponent a cada anualitat, una vegada concedides.



[...]



Article 171.5:

[...]

h) Els centres tecnològics de la Comunitat Valenciana que tenen la condició d'organisme d'investigació i difusió del coneixement, segons la definició de l'apartat 1.15.l·l del Marc sobre ajudes estatals d'investigació, desenvolupament i innovació (DOUE C 198/01, 27.06.2014), i es troben registrats com a centres tecnològics, a l'empara del que disposa el Reial decret 2.093/2008, de 19 de desembre, pel qual es regulen els centres tecnològics i els centres de suport a la innovació tecnològica d'àmbit estatal i es crea el registre d'aquests centres, en el marc de les actuacions vinculades directament a programes i convenis en matèria d'investigació, desenvolupament tecnològic i innovació empresarial. En aquests casos podrà exigir-se la presentació d'un informe d'auditoria elaborat per auditor o empresa auditora externa inscrita en el Registre Oficial d'Auditors de Comptes.

[...]





CAPÍTOL V

Informació i transparència en matèria de subvencions



Article 178. Coordinació amb la base de dades nacionals de subvencions

1. En l'àmbit del sector públic de la Generalitat, correspon als titulars dels òrgans, organismes i la resta d'entitats que concedisquen les subvencions i les ajudes previstes en la base de dades nacionals de subvencions, el compliment de les obligacions de tramesa d'informació que es deriven de l'aplicació de la normativa bàsica estatal en la matèria.



2. A la Intervenció General de la Generalitat competeix vetlar perquè les obligacions de tramesa de la informació que corresponen als òrgans gestors es complisquen adequadament, i amb aquest fi ha de dictar les instruccions necessàries. De la mateixa manera, pot ordenar la pràctica de controls sobre els processos i sistemes utilitzats i la informació transmesa, i pot realitzar-los amb els mitjans que considere adequats.»





Secció tercera

Política financera



Article 19

Es modifica l'article 4 del Decret llei 1/2017, de 9 de juny, del Consell, pel qual s'estableixen les normes per a l'efectiva adhesió de la Generalitat a l'Acord de novació del contracte marc de reestructuració de riscos i deute de la Societat de Garantia Recíproca, que queda redactat de la manera següent:



«Article 4. Dació en pagament per a l'amortització del crèdit a favor de la Generalitat que sorgeix com a conseqüència de la part de l'import del venciment anticipat dels avals que es destinen al pagament de part del finançament de tipus sènior a càrrec de la SGR de la Comunitat Valenciana.

1. El crèdit a favor de la Generalitat Valenciana generat per la part de l'import del venciment anticipat dels avals atorgats en el seu dia per aquesta per raó del contracte marc de refinançament de 26 de juliol de 2013, no destinat al que preveu l'apartat 1 de l'article 3 anterior, i que es deriva de l'amortització parcial del finançament sènior concedida per les entitats financeres, ha de ser satisfet per la SGR íntegrament mitjançant dació en pagament de l'entitat o les entitats del sector públic instrumental de la Generalitat, la titularitat de les quals siga 100 % de la Generalitat, que aquesta designe (després dels negocis jurídics previs necessaris entre l'entitat i la Generalitat) de manera que SGR cedisca i transmeta en recompensa d'aquest deute, a favor de l'entitat o entitats, el ple domini d'una cartera composta per una sèrie d'actius i drets de la seua titularitat.

2. Una vegada realitzats els negocis jurídics a què es refereix l'apartat anterior, s'autoritza l'entitat o entitats del sector públic instrumental de la Generalitat esmentades a acceptar la dació en recompensa de crèdits i actius immobiliaris per l'import resultant de l'apartat indicat, per a la qual cosa, en tot cas, amb caràcter previ, cal efectuar les actuacions següents:

i) La SCR ha de lliurar els crèdits i actius immobiliaris, i adjuntar-hi la valoració d'aquests, efectuada per una persona o entitat taxadora independent, ajustada a l'Ordre ECO/805/2003, de 27 de març, sobre normes de valoració de béns immobles i de determinats drets per a determinades finalitats financeres, corregida a la baixa atenent les possibles minusvàlues derivades de la situació del mercat immobiliari.



ii) L'entitat del sector públic instrumental de la Generalitat autoritzada ha de realitzar les actuacions que calguen en vista a la identificació dels béns i drets, la depuració de la situació jurídica d'aquests, i a comprovar-ne la valoració, i n'ha d'emetre informe al respecte.



3. Els immobles lliurats per la SGR d'acord amb el que preveu aquest article tenen la consideració de patrimoni propi de l'entitat del sector públic instrumental de la Generalitat autoritzada, i es regeixen pel que disposen els seus estatuts o normes de funcionament.»





Secció quarta

Pla especial de suport a la inversió productiva a

municipis de la Comunitat Valenciana



Article 20



Es modifica el paràgraf primer de l'article 9 del Decret llei 3/2016, de 27 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de liquidació del Pla especial de suport a la inversió productiva a municipis de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:



Article 9. Subjecte responsable

Els projectes nous que s'aproven d'acord amb el que disposa aquest decret llei els executaran, en tot cas, els ajuntaments. Per a aquesta execució, els ajuntaments podran realitzar encàrrecs a qualsevol dels ens, els organismes i les entitats del seu sector públic que tinguen la consideració de mitjà propi personificat per reunir els requisits que estableix l'article 32 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.





CAPÍTOL IV

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria de Justícia, Administració Pública,

Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques



Secció primera

Col·legis oficials



Article 21

Es modifica l'article 3 de la Llei 7/2005, de 18 de novembre, de la Generalitat, per la qual es crea el Col·legi Oficial d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:



«Article 3. Àmbit personal

1. El Col·legi Oficial d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de la Comunitat Valenciana agrupa els professionals que tenen la titulació d'enginyeria tècnica en informàtica, de conformitat amb els reials decrets 1460/1990, i 1461/1990, els dos de 26 d'octubre, o qualsevol altre títol, amb similar formació acadèmica en la matèria, degudament homologat per l'autoritat competent, de conformitat amb el disposat en la legislació estatal que incorpore al dret espanyol la normativa europea relativa al reconeixement de qualificacions professionals.



2. Per a l'exercici de la professió d'enginyeria tècnica en Informàtica a la Comunitat Valenciana serà necessària la incorporació al col·legi en els termes establits en l'article 3.2 de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, en la redacció donada pel Reial Decret llei 6/2000, de 23 de juny, i, si escau, la comunicació prevista pel dit precepte legal.»





Article 22

Es modifica l'article 8 de la Llei 6/1997, de la Generalitat, de consells i col·legis professionals de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:



«Article 8. Fusió, absorció, segregació i dissolució

1. La unió o la fusió de dos o més col·legis professionals de la mateixa professió, així com l'absorció per un col·legi d'altres de preexistents, sempre que cap d'aquests depasse l'àmbit de la Comunitat Valenciana, serà acordada pels col·legis afectats, de conformitat amb el que disposen els seus estatuts respectius, i haurà d'obtenir l'aprovació, mitjançant decret del Consell, previ informe del consell valencià de col·legis professionals respectiu.

2. La unió o la fusió de dos o més col·legis de diferent professió es realitzarà mitjançant una llei de la Generalitat, previ informe dels consells valencians de col·legis professionals de les professions respectives.

3. La segregació d'un col·legi professional, a més de requerir el corresponent acord del col·legi afectat, de conformitat amb els seus respectius estatuts, haurà de ser aprovada per un decret del Consell, previ informe del consell valencià de col·legis professionals de la professió respectiva.

4. La dissolució d'un col·legi professional, excepte en els casos en què ho impose directament la llei, es durà a terme per un acord d'aquest en la forma establida en els seus estatuts, i haurà de ser aprovada per una llei de la Generalitat, previ informe del consell valencià de col·legis professionals competent.»





Secció segona

Funció pública



Article 23

Es modifiquen els articles 19.1, 35.3, 40.2, 42, 69.1, 102.2, 103.5, 107.1 i 108 de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d'ordenació i gestió de la funció pública valenciana, que queden redactats de la manera següent:



«Article 19

1. És personal eventual el que, en virtut de nomenament i amb caràcter no permanent, només realitza funcions expressament qualificades com a de confiança o assessorament especial, i serà retribuït amb càrrec als crèdits pressupostaris consignats per a aquest fi.

[...]



Article 35. La classificació de llocs de treball

[...]

3. La classificació dels llocs de treball ha de contenir, com a mínim, els elements següents:

a) Número

b) Denominació

c) Naturalesa jurídica

d) Classificació professional en un grup, subgrup o agrupació professional per als llocs funcionarials i, en el respectiu grup professional, per als llocs laborals

e) Retribucions complementàries assignades a aquest

f) Forma de provisió

g) Adscripció orgànica

h) Localitat

i) Requisits per a la provisió, entre els quals ha de constar necessàriament el cos, l'agrupació professional i, si escau, l'escala corresponent per als llocs funcionarials que tinguen caràcter permanent en els termes que preveu la normativa de desplegament d'aquesta llei i la categoria professional per als llocs laborals

j) Funcions

k) Mèrits, si escau

l) Qualsevol altra circumstància rellevant per a la provisió del lloc en els termes previstos reglamentàriament.



Article 40. Supòsits especials de classificació de llocs de treball



[...]

2. Els llocs de treball de naturalesa funcionarial que tinguen el rang de caporalia, excepte les subdireccions generals i les caporalies de servei, podran classificar-se, per a la seua provisió per un cos o escala corresponent a un subgrup, o grup professional en el cas que aquest no tinga subgrup, i un altre de l'immediat superior o inferior, sempre que els dos pertanguen al mateix itinerari professional.

Excepcionalment, i en els termes que s'establisquen reglamentàriament, aquests llocs de treball, en atenció a l'especificitat de les seues funcions i a fi de garantir l'adequada atenció del servei públic, podran ser classificats per a la seua provisió per més d'un cos o escala d'un subgrup o grup professional en cas que aquest no tinga subgrup, i el seu immediatament superior o inferior.

No obstant això, el que disposen els paràgrafs anteriors i en coherència amb la regulació de la promoció interna prevista en aquesta llei i en la normativa estatal de caràcter bàsic, podran classificar-se per a la seua provisió pels subgrups A2 i C1 els llocs de treball en els quals concórreguen les característiques del present apartat.

[...]



Article 42. Contingut

1. La relació de llocs de treball és pública i ha d'incloure tots els llocs de treball de naturalesa funcionarial, laboral i eventual existents.



2. Les relacions de llocs de treball han d'incloure:

a) Número

b) Denominació

c) Naturalesa jurídica

d) Classificació professional en un grup, subgrup o agrupació professional per als llocs funcionarials i, en el respectiu grup professional, per als llocs laborals.

e) Retribucions complementàries assignades a aquest

f) Forma de provisió

g) Adscripció orgànica

h) Localitat

i) Requisits per a la provisió, entre els quals ha de constar necessàriament el cos, l'agrupació professional i, si escau, l'escala corresponent per als llocs funcionarials que tinguen caràcter permanent, en els termes que preveu la normativa de desplegament d'aquesta llei i la categoria professional per als llocs laborals.

j) Si és el cas, mèrits

k) Qualsevol altra circumstància rellevant per a la provisió del lloc en els termes previstos reglamentàriament.

[...]



Article 69. Permisos

1. El personal funcionari pot gaudir, després de la comunicació prèvia, en els termes i les condicions establits reglamentàriament, de permisos, almenys com a conseqüència de les causes següents:

a) Matrimoni o unió de fet

b) Tècniques prenatals i de fecundació

c) Lactància

d) Interrupció de l'embaràs

e) Mèdiques i assistencials

f) Defunció o malaltia greu del cònjuge, parella de fet, un familiar o qualsevol persona que, legalment, es trobe sota la seua guarda o custòdia

g) Concurrència a proves definitives d'aptitud o exàmens finals

h) Trasllat de domicili habitual

i) Compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic i personal



j) Per funcions sindicals o de representació del personal

k) Assumptes propis

l) Permís retribuït, a partir del dia primer de la setmana 37 d'embaràs, fins a la data de part per a les funcionàries en estat de gestació.



En el supòsit de gestació múltiple aquest permís pot iniciar-se el primer dia de la setmana 35 d'embaràs, fins a la data de part.

[...]



Article 102. Lliure designació

[...]

Punt 2

d) El personal conductor al servei directe dels membres del Consell.



[...]



Article 103. Remoció i cessament en els llocs de treball

[...]

5. El personal funcionari de carrera de l'administració de la Generalitat cessat en un lloc de lliure designació o remogut d'un lloc de treball obtingut pel sistema de concurs ha de ser adscrit provisionalment a un altre lloc de treball per al qual reunisca els requisits, situat en la mateixa localitat, o en una altra distinta si així ho sol·licita la persona interessada.

El lloc al qual siga adscrit ha d'estar classificat amb un component competencial no inferior en més de dos nivells al que la persona cessada o remoguda tinga reconegut, sempre que hi haja llocs amb aquesta classificació la forma de provisió dels quals siga la de concurs. En cas d'inexistència de llocs vacants amb aquestes condicions o de proposta d'adscripció provisional a un lloc de treball amb una altra forma de provisió, l'adscripció pot fer-se en un lloc classificat amb el nivell competencial més alt en què hi haja vacants la forma de provisió del qual siga la de concurs.

No obstant això, el personal funcionari de carrera de l'administració de la Generalitat té dret a percebre la quantia assignada al nivell competencial que tinga reconegut.



Article 107. Nomenament provisional per millora d'ocupació

1. El personal funcionari de carrera que reunisca els requisits de titulació, pot exercir, en els casos previstos en l'article 16, apartat 2, d'aquesta llei, un lloc de treball no ocupat adscrit a un cos, agrupació professional funcionarial o escala diferent del de pertinença mitjançant nomenament provisional per millora d'ocupació.

[...]



Article 108. Canvi de lloc per motius de salut

1. El personal funcionari de carrera que ho sol·licite pot ser adscrit a llocs de treball, tant en la mateixa unitat administrativa o localitat com en una distinta quan, per motius de salut, no li siga possible realitzar adequadament les tasques assignades al seu lloc de treball. Aquest sistema de provisió de llocs tindrà preferència sobre els nomenaments de personal funcionari interí o millora d'ocupació.

2. Aquesta sol·licitud ha de ser valorada per l'òrgan competent en matèria de prevenció de riscos laborals, el qual ha d'emetre informe sobre si és procedent l'adaptació o, si no ho és, el canvi de lloc de treball, davant de la situació posada de manifest.

3. Reglamentàriament s'han de determinar el procediment i els requisits per a la concessió d'aquest canvi.

4. El trasllat està condicionat a l'existència de llocs dotats i vacants del cos, agrupació professional o escala a què pertany el personal funcionari, com també que aquest lloc tinga unes retribucions complementàries iguals o inferiors a les del lloc de procedència. En el cas que no siga possible aquesta adscripció, pot realitzar-se en un altre cos, agrupació funcionarial professional o escala d'igual o inferior classificació professional. En ambdós supòsits, cal que el personal funcionari complisca els requisits del lloc al qual se li adscriu.



El canvi no pot implicar cap minva retributiva per al personal funcionari, el qual ha de percebre les retribucions bàsiques del cos, agrupació professional o escala a què pertany, el nivell competencial reconegut i el component de complement d'exercici del lloc de treball del lloc de procedència, llevat que done la seua conformitat a ser adscrit a un lloc que tinga assignada una jornada de treball inferior.

En els supòsits en què el personal tinga necessitats formatives per a l'exercici de les noves funcions, l'organisme competent en la formació del personal empleat públic ha d'organitzar cursos de capacitació en les noves tasques que ha d'exercir.

5. Les previsions contingudes en els apartats precedents són aplicables a les víctimes acreditades d'assetjament laboral.

6. Les previsions d'aquest article són igualment d'aplicació al personal temporal.

7. El personal funcionari de carrera que, com a conseqüència del que preveu el punt 4 d'aquest article, resulte adscrit a un lloc d'un cos, agrupació professional o escala diferent del de pertinença, pot participar en els processos específics que es convoquen per a accedir al cos, agrupació professional funcionarial o escala a què pertany el lloc al qual ha sigut adscrit.»



Article 24

Es modifica l'annex I de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d'ordenació i gestió de la funció pública valenciana, pel que fa als cossos següents:











«ANNEX I

Cossos i escales que es creen mitjançant la llei



– A1-25-02. Medicina del treball

Funcions: dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les activitats de medicina del treball.

Requisits: llicenciatura en medicina, especialitat medicina del treball o títol universitari oficial de grau, més màster universitari que, d'acord amb els plans d'estudis vigents, habiliten per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades a l'escala del cos.



– Cos: superior tècnic de l'administració del medi ambient de l'administració de la Generalitat

A1-27

Requisits:

Llicenciatura en Medicina

Llicenciatura en Farmàcia

Llicenciatura en Biologia

Llicenciatura en Veterinària

Llicenciatura en Químiques

Llicenciatura en Ciències Ambientals

Llicenciatura en Física

Llicenciatura en Ciències del Mar

Llicenciatura en Geologia

Llicenciatura en Geografia

Llicenciatura en Sociologia

Enginyeria de Forests

Enginyeria Industrial

Enginyeria de Camins, Canals i Ports

Enginyeria Geològica

Enginyeria Agrònoma

Enginyeria Química.

Títol universitari oficial de grau més títol oficial de màster universitari que, d'acord amb els plans d'estudi vigents, habiliten per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades al cos.



Grup/subgrup professional: A1.

Escales:

– A1-27-01. Administració del medi ambient

Funcions: dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les activitats de l'administració del medi ambient.

– A1-27-02. Educació ambiental

Funcions: dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les activitats d'educació ambiental.

– A1-27-03. Avaluació del medi ambient

Funcions: dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les activitats d'avaluació de l'impacte ambiental.

– A1-27-04. Inspecció del medi ambient

Funcions: dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les activitats d'inspecció del medi ambient.



– Cos superior de gestió d'administració general de l'administració de la Generalitat A2-01

Funcions: donar suport i col·laborar en les funcions administratives de programació, estudi, propostes, coordinació, gestió, control, inspecció i assessorament, comuns a l'activitat administrativa.

Requisits: títol universitari d'enginyeria tècnica. Diplomatura universitària, títol d'arquitectura tècnica o equivalent o bé títol universitari d'oficial de grau.

Escala A2-01-01 Orientador laboral d'ocupació

Funcions: activitats d'organització, tramitació i impuls de les actuacions en matèria d'orientació laboral per a l'ocupació.

Requisits: títol universitari d'enginyeria tècnica. Diplomatura universitària, títol d'arquitectura tècnica o equivalent o bé títol universitari d'oficial de grau.



– Cos: superior de gestió en geodèsia i cartografia de l'administració de la Generalitat

A2-12

Requisits: enginyeria tècnica topogràfica, o bé, títol universitari oficial de grau que, d'acord amb els plans d'estudi vigents, habilite per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades al cos.

Grup/subgrup professional: A2.

Funcions: activitats de proposta, gestió, execució, control, tramitació i impuls, estudi i informe i, en general, les de col·laboració tècnica amb el cos superior i les pròpies de la professió relacionades amb les activitats tècniques de geodèsia i cartografia.



– Cos: especialistes en l'administració del medi ambient de l'administració de la Generalitat

Cos d'agents mediambientals

C1-13

Funcions: activitats de col·laboració, preparació, gestió de la informació, inspecció d'activitats, actualització i tramitació de documentació, elaboració i administració de dades, inventari i manteniment d'equips i aplicacions i, en general, les corresponents a la professió relacionades amb les activitats mediambientals.

Requisits: títol de batxiller o superior (sense que aquesta titulació superior constituïsca requisit ni, en els processos selectius, supose cap mèrit), tècnic en treballs forestals i conservació del medi natural (cicle formatiu de grau mitjà de formació professional de la família agrària) o mòdul professional equivalent o de la família agrària o de la família de seguretat i medi ambient que habilite per a l'exercici de les funcions. Permís de conduir tipus B.»





CAPÍTOL V

Modificacions legislatives en matèries competència de la

Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport



Secció única

Esport



Article 25

Es modifica l'article 56, l'article 63, apartat 2, l'article 66.1, subapartats a i b, l'article 108, al qual es modifica la lletra a del punt 5 i s'afigen dos nous apartats 18 i 19, es modifica l'apartat 3 de l'article 109, s'elimina l'apartat 9 i s'afigen els apartats 12, 13, 14, 15 i 16, l'article 112, apartat 3, al qual s'afig un nou subapartat h, i l'article 127, al qual s'afig un apartat nou 3, de la Llei 2/2011, de 22 de març, de l'esport i l'activitat física de la Comunitat Valenciana, amb la redacció i contingut següents:





«Article 56. Tipologia

Són entitats esportives, a l'efecte de la present llei, els clubs esportius, les federacions esportives, els grups de recreació esportiva, les agrupacions de recreació esportiva, les seccions esportives d'altres entitats, les seccions de recreació esportiva d'altres entitats, les societats anònimes esportives i les associacions de federacions esportives de la Comunitat Valenciana.



Article 63. Constitució de noves federacions

2. La constitució d'una federació esportiva requerirà la prèvia autorització de l'administració competent en matèria d'esport, que la concedirà o denegarà, motivadament, sobre la base dels criteris següents:



a) Reconeixement previ de la modalitat esportiva a la Comunitat Valenciana.

b) Interès general de l'activitat en l'àmbit autonòmic.

c) Suficient implantació a la Comunitat Valenciana.

d) Viabilitat econòmica de la nova federació.

e) Existència de la modalitat esportiva oficialment reconeguda en l'àmbit estatal.

f) Informe de la federació de la qual vaja a segregar-se o, si escau, de les quals vagen a fusionar-se.

g) Qualssevol altres que s'establisquen reglamentàriament.



Article 66. Funcions

1. Corresponen, amb caràcter exclusiu, a les federacions esportives de la Comunitat Valenciana les funcions següents:

a) Qualificar, organitzar i autoritzar les competicions oficials d'àmbit autonòmic o inferior de la seua modalitat o especialitat esportiva, excepte les que realitzen els ens públics amb competències per a això.

b) Expedir les llicències corresponents a les seues modalitats i especialitats esportives.



Article 108. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

1. La realització d'activitats i la prestació de serveis relacionats amb l'esport en condicions que puguen afectar greument la salut i la seguretat de les persones.

2. L'incompliment de les mesures de seguretat i higiene en matèria esportiva que supose un risc greu per a les persones o els seus béns.



3. L'incompliment dels deures relacionats amb l'obligació de dissoldre una federació esportiva una vegada que s'haja revocat el seu reconeixement oficial.

4. La introducció en instal·lacions on se celebren competicions o actes esportius de tota classe d'armes i objectes susceptibles de ser utilitzats com a tals. S'exclouen d'aquesta prohibició els utensilis, les armes o assimilats necessaris per a la pràctica esportiva de modalitats o especialitats que així ho requereixen i que estiguen autoritzats.

5. La realització durant la celebració de competicions esportives d'actes de contingut polític aliè a les finalitats esportives, sempre que concórrega alguna de les següents circumstàncies:

a) Que provoquen discriminació, odi, violència contra grups o associacions per motius racistes o altres referents a la llibertat de consciència, ideologia o creences, situació familiar, pertinença.

b) Que inciten, animen, provoquen o siguen en sí mateixos constitutius d'ofenses a Espanya, a les seues comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes.

6. La introducció, venda, tinença o consum durant la celebració de competicions esportives i, dins de les instal·lacions, de tota classe de begudes alcohòliques i de substàncies estupefaents, psicotròpiques, estimulants o productes anàlegs.

7. La publicitat, directa o indirecta, de begudes alcohòliques de graduació superior a 20 graus i tabac, dins de les instal·lacions en les quals se celebren competicions esportives.

8. L'incompliment de les normes que regulen la celebració dels espectacles esportius que impedisca el seu normal desenvolupament i produïsca importants perjudicis als participants o al públic assistent.

9. Negar l'accés a la instal·lació esportiva als agents de l'autoritat o als funcionaris inspectors que es troben en l'exercici del seu càrrec, així com la negativa a col·laborar amb aquests en l'exercici de les seues funcions.

10. Obtenir les corresponents llicències d'obertura o autoritzacions mitjançant l'aportació de documents o dades no conformes amb la realitat.

11. La superació de l'aforament màxim autoritzat quan supose un greu risc per a la seguretat de les persones o béns.

12. La irrupció no autoritzada en els terrenys de joc.

13. La impartició d'ensenyaments esportius o l'expedició de títols de tècnic esportiu per centres no autoritzats.

14. La participació violenta en baralles o desordres públics en recintes esportius o la seua proximitat quan el seu origen tinga relació en l'esdeveniment esportiu, i aquests ocasionen greus danys o riscos a les persones o béns.

15. L'intrusisme i la intromissió en l'expedició de titulacions esportives.

16. La reincidència en la comissió de faltes greus.

17. El trencament de sancions imposades per infraccions greus o molt greus.

18. Llançament d'objectes al terreny de joc quan puguen suposar greu risc o dany a les persones assistents.

19. Llançament d'objectes al terreny de joc quan això supose un risc per a la seguretat de les persones assistents o els ocasione danys.





Article 109. Infraccions greus

Són infraccions greus:

1. L'encobriment de l'ànim de lucre d'activitats empresarials i professionals a través d'entitats esportives sense ànim de lucre.

2. La realització dolosa de danys en instal·lacions esportives i mobiliari o equipaments esportius.

3. La no-subscripció de les assegurances obligatòries previstes en aquesta llei.

4. La realització d'activitats d'ensenyament, gestió, entrenament i qualsevol de les activitats relacionades amb l'activitat física i l'esport, sense la titulació establida en cada cas per la normativa vigent.



5. L'organització o la participació en activitats esportives en edat escolar no autoritzades per l'òrgan competent.

6. La utilització de denominacions o realització d'activitats pròpies de les federacions esportives.

7. La introducció i l'exhibició en espectacles esportius de pancartes, símbols, emblemes o llegendes que impliquen una incitació a la violència, al terrorisme o constituïsquen un acte de manifest menyspree a les persones participants en l'esdeveniment esportiu. Els organitzadors estaran obligats a la seua immediata retirada.

8. La introducció de bengales o focs artificials en els recintes esportius.

9. L'incompliment de mesures cautelars.

10. La reincidència en les infraccions lleus.

11. El trencament de sancions imposades per infraccions lleus.



12. L'incompliment dels requeriments o citacions realitzats per l'administració esportiva en l'ús de les seues competències en matèria de tutela de les entitats esportives, al marge de qualsevol procediment reglat existent.

13. Els comportaments que impliquen discriminació impedint la pràctica o participació en les activitats esportives o impedisquen l'accés a les instal·lacions esportives públiques.

14. L'ús indegut de la denominació de competició oficial.

15. La participació en baralles o desordres públics en recintes esportius o prop d'aquests quan el seu origen tinga relació amb l'esdeveniment esportiu.

16. Llançament d'objectes al terreny de joc.



Article 112. Classes de sancions

[…]

3. Correspon a les infraccions greus, alternativament o acumulativament:

a) Multa de 601 a 6.000 euros, i acumulativament fins a 30.000 euros.

b) Clausura de la instal·lació esportiva per un període màxim de sis mesos.

c) Suspensió de l'autorització administrativa per un període màxim de sis mesos.

d) Suspensió o prohibició de l'activitat per un període màxim de sis mesos.

e) Inhabilitació per a l'organització o promoció d'activitats esportives per un període màxim de sis mesos.

f) Prohibició d'accés a qualsevol instal·lació esportiva per un període màxim d'un any.

g) Cancel·lació de la inscripció en el Registre d'Entitats Esportives de la Comunitat Valenciana.

h) Inhabilitació per a ocupar càrrecs en l'organització esportiva. La sanció es podrà imposar amb caràcter temporal per un període de dos a cinc anys. Excepcionalment, amb caràcter definitiu, en els supòsits de reincidència en la comissió d'infraccions d'extraordinària gravetat.





Article 127. Sancions

[…]

3. A més de les sancions previstes en els apartats anteriors, també seran sancions les que establisquen les diferents entitats esportives en els seus respectius estatuts o reglaments per a les infraccions a les regles de joc o de competició o a les de la conducta o convivència esportiva en funció de l'especificitat de la seua modalitat o especialitat esportiva, amb subjecció als preceptes d'aquest títol.



Article 26

Es modifica l'article 4 de la Llei 2/2009, de 14 d'abril, de la Generalitat, de coordinació del sistema valencià d'investigació científica i desenvolupament tecnològic i s'afegeixen dos nous apartats amb la redacció següent:

j) L'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV).

k) Fundació de la Comunitat Valenciana per al Foment d'Estudis Superiors (FFES).





CAPÍTOL VI

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública



Secció única

Ordenació farmacèutica



Article 27

Es modifiquen els articles 48, 49 i 64, i s'addicionen els articles 48 bis i 49 bis de la Llei 6/1998, de 22 de juny, d'ordenació farmacèutica de la Comunitat Valenciana, amb la redacció i el contingut següents:





«Article 48. Principis generals de la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris

1. Els principis generals que regeixen la prestació farmacèutica a les persones usuàries dels centres sociosanitaris de la Comunitat Valenciana són l'equitat farmacoterapèutica, entenent com a tal que totes les persones reben una atenció farmacèutica integral, contínua, òptima, de qualitat, segura i eficient en tots els àmbits assistencials i en totes les etapes del procés farmacoterapèutic i que puguen accedir al tractament més eficient per a un mateix problema clínic, la qualitat en tot el procés farmacoterapèutic i la integració de la prestació farmacèutica de l'àmbit sociosanitari en l'àmbit assistencial.



2. Aquests principis generals són aplicables a la prestació farmacèutica que reben les persones amb dret a aquesta prestació, independentment que siguen usuàries d'un centre de titularitat pública o d'un centre de titularitat privada. A l'efecte d'aquesta llei, s'entén com a centres sociosanitaris aquells centres d'assistència social que presten assistència sanitària específica a sectors de la població com ara persones ancianes i qualssevol altres les condicions de salut de les quals requerisquen, a més de les atencions socials que se'ls presten en el centre, determinada assistència sanitària.



Article 48 bis. Estructures per a la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris

1. De conformitat amb la legislació sobre prestació farmacèutica, les estructures per a l'exercici de la prestació farmacèutica en aquest àmbit són:

a) Les unitats de farmacotècnia sociosanitària dels serveis de farmàcia hospitalària.

b) Les unitats funcionals d'atenció farmacèutica sociosanitària dels serveis de farmàcia hospitalària dels departaments de salut.

c) Les oficines de farmàcia que participen en la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris.

d) Els depòsits de medicaments dels centres sociosanitaris.

2. Tots els centres sociosanitaris que tinguen 100 llits o més en règim d'assistits han de disposar d'un servei de farmàcia propi, llevat que s'establisquen amb la conselleria competent en matèria de sanitat acords que els eximisquen d'aquesta exigència i disposen d'un depòsit de medicaments en els termes que indica aquesta llei.

3. Tots els centres sociosanitaris no inclosos en l'apartat anterior, independentment de la titularitat que tinguen, han de disposar de depòsits de medicaments vinculats a un servei de farmàcia hospitalari, segons el que estableix l'article 6 del Reial Decret llei 16/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les prestacions d'aquest.

4. Reglamentàriament s'han de determinar les condicions per a la coordinació entre les estructures per a la prestació farmacèutica en els centres sanitaris, com també els requisits de funcionament i instal·lacions d'aquestes.

5. Reglamentàriament s'han de determinar les condicions i els termes de col·laboració de les estructures del sistema sanitari públic valencià amb les oficines de farmàcia que participen en la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris.



Article 49. Prestació farmacèutica sociosanitària en els centres sociosanitaris

La prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris es durà a terme d'acord amb el que estableix la legislació vigent en la matèria, amb les següents disposicions:

1. La conselleria competent en matèria de sanitat ha de promoure la publicació de la Guia farmacoterapèutica sociosanitària com a sistema de suport a la prescripció per als professionals, d'acord amb el que estableixen els articles 77 i 88 del Reial decret legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris.

2. Els medicaments s'han de dispensar, amb caràcter general, en dosis unitàries individualitzades per pacient.

3. Els serveis de farmàcia, mitjançant la unitat de farmacotècnia sociosanitària, han d'efectuar la reposició del depòsit de medicaments i el subministrament directe de les dosis unitàries individualitzades a les persones usuàries dels centres sociosanitaris, després de la validació prèvia de les prescripcions per part dels farmacèutics i farmacèutiques de les unitats funcionals d'atenció farmacèutica sociosanitària.

4. Els serveis de farmàcia hospitalària, mitjançant les unitats funcionals d'atenció farmacèutica sociosanitària han de dispensar als depòsits a què estiguen vinculats, els medicaments prescrits mitjançant una ordre mèdica en aquells casos en què no siga possible el subministrament directe per la unitat de farmacotècnia sociosanitària.

5. Les oficines de farmàcia han de dispensar els medicaments prescrits mitjançant una recepta mèdica oficial.



Article 49 bis. Funcions de les estructures per a la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris

Les estructures per a la prestació farmacèutica, realitzaran les funcions establertes per la legislació vigent en la matèria assumint com a pròpies les següents:

1. Les unitats de farmacotècnia sociosanitària dels serveis de farmàcia hospitalària, sota la responsabilitat d'un farmacèutic o farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària, han d'assumir com a pròpies les funcions següents:

a) Garantir i assumir la responsabilitat tècnica de l'adquisició, del subministrament, de la qualitat, correcta conservació, cobertura de les necessitats, custòdia, reenvasament/fraccionament dels medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris necessaris per a atendre els tractaments de les persones usuàries dels centres sociosanitaris.



b) Elaborar les dosis unitàries individualitzades per a les persones residents en els centres sociosanitaris.

c) Participar, a través de la Comissió de Farmàcia i Terapèutica Sociosanitària, en el disseny de la Guia farmacoterapèutica sociosanitària.

d) Definir el procés de reposició i subministrar els medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris necessaris per a la reposició dels depòsits de medicaments dels centres sociosanitaris.

e) Realitzar totes les funcions que puguen redundar en un millor ús i control dels medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris.



2. Les unitats funcionals d'atenció farmacèutica sociosanitària dels serveis de farmàcia hospitalària del departament de salut, sota la responsabilitat d'un farmacèutic o farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària, ha d'assumir com pròpies les funcions següents:

a) Dispensar els medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris necessaris per a atendre els tractaments de les persones usuàries dels centres sociosanitaris en aquells casos en què no siga possible el subministrament per la unitat de farmacotècnia sociosanitària del servei de farmàcia hospitalària.

b) Participar, mitjançant la Comissió de Farmàcia i Terapèutica Sociosanitària, en el disseny de la Guia farmacoterapèutica sociosanitària.

c) Prestar atenció farmacèutica i realitzar el seguiment farmacoterapèutic, i validar les prescripcions mèdiques, a les persones usuàries dels centres sociosanitaris amb dret a la prestació farmacèutica del Sistema Sanitari Públic Valencià, i efectuar les intervencions dirigides a l'ús racional, segur i eficient dels medicaments.

d) Aconseguir una atenció integral, dirigida a millorar la qualitat de vida del pacient i a garantir la continuïtat assistencial, a través de la integració i la col·laboració en l'equip multidisciplinari dels centres sociosanitaris i els equips dels diferents àmbits assistencials.

e) Establir les necessitats dels depòsits de medicaments que tenen vinculats en els centres sociosanitaris del seu departament de salut, en col·laboració amb les unitats de farmacotècnia sociosanitària per a l'àmbit sociosanitari i amb els professionals sanitaris dels centres sociosanitaris, i participar en la definició del procés de reposició dels depòsits de medicaments dels centres sociosanitaris.



f) Garantir i assumir la responsabilitat tècnica de la qualitat i la correcta conservació, i supervisar el funcionament adequat dels depòsits de medicaments en els centres sociosanitaris que té vinculats.

g) Establir un servei d'informació de medicaments i productes sanitaris per a tot el personal i per als pacients residents dels centres sociosanitaris i col·laborar amb els sistemes de farmacovigilància.



h) Dur a terme activitats de promoció, prevenció de la salut i educació sanitària sobre qüestions de la seua competència dirigides al personal i als pacients i les pacients dels centres sociosanitaris.

i) Col·laborar i implementar les intervencions i programes que implemente l'administració sanitària per a garantir l'ús racional i segur dels medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris.



j) Realitzar totes les funcions que puguen redundar en un millor ús i control dels medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris.



3. Les oficines de farmàcia que participen en la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris han de realitzar les funcions següents:

a) Dispensar els medicaments prescrits mitjançant recepta mèdica oficial en compliment del que estableix la normativa estatal i autonòmica.

b) Col·laborar amb les estructures del sistema sanitari públic valencià en les condicions i els termes de col·laboració que s'establisquen reglamentàriament.

4. Els depòsits de medicaments dels centres sociosanitaris són les unitats assistencials en què es conserven i dispensen medicaments a les persones usuàries dels dits centres i en els quals, sota la responsabilitat d'un farmacèutic o farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària de la unitat funcional d'atenció farmacèutica sociosanitària, han de realitzar les funcions següents:

a) Conservar i dispensar els medicaments i productes sanitaris als pacients i les pacients residents en aquests centres.

b) Establir un sistema que garantisca l'accés del personal sanitari als medicaments durant les 24 hores del dia.

c) Col·laborar amb els sistemes de farmacovigilància.

d) Facilitar als farmacèutics i les farmacèutiques responsables de les unitats funcionals d'atenció farmacèutica sociosanitària, el compliment d'aquelles funcions que necessàriament hagen de dur a terme en les instal·lacions del depòsit de medicaments.

e) Col·laborar amb els farmacèutics i les farmacèutiques responsables de les unitats funcionals d'atenció farmacèutica sociosanitària en l'establiment de les necessitats de medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris del depòsit.

f) Realitzar totes les funcions que puguen redundar en un millor ús i control dels medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris.





Article 64. Classificació

[...]

B) Infraccions greus

Es tipifiquen com a infraccions greus les següents:

[...]

3. La falta de serveis de farmàcia o de depòsits de medicaments en els centres hospitalaris, centres d'assistència social en règim d'assistits i centres sociosanitaris i penitenciaris que estiguen obligats a tenir-ne.



[...]

13 bis. La dispensació o el subministrament de medicaments en centres sanitaris i penitenciaris per oficines de farmàcia no vinculades a aquests.»





CAPÍTOL VII

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria d'Economia Sostenible,

Sectors Productius, Comerç i Treball



Secció primera

Comerç



Article 28

Es modifiquen els articles 17.4, 18, 21, 22 i 23, i la disposició transitòria quarta de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:



«Article 17. Horari general

[...]

4. No es poden habilitar els diumenges i festius següents: 1 de gener, 6 de gener, 1 de maig, 9 d'Octubre i 25 de desembre, o bé el 26 de desembre, quan aquest siga declarat festiu per trasllat de la festa de Nadal.



Article 18. Calendari de diumenges i altres dies festius

1. El calendari de diumenges o festius que s'habiliten per a un període de dotze mesos, que coincidirà amb l'any natural, es determinarà mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de comerç, amb audiència prèvia de l'Observatori del comerç valencià, convocat a aquest efecte amb antelació a l'inici de l'any de què es tracte.

2. Per a determinar les dates habilitades caldrà ajustar-se als criteris següents:

a) L'obertura almenys un dia festiu quan es produïsca la coincidència de dos o més dies festius continuats.

b) L'obertura els diumenges i els festius corresponents als períodes de rebaixes.

c) L'obertura els diumenges i els festius de més afluència turística a la Comunitat Valenciana. Amb caràcter general, tindran aquesta consideració els diumenges i els festius compresos entre el Diumenge de Rams i el Dilluns de Sant Vicent.

d) L'obertura els diumenges o els festius de la campanya de Reis, que comprendran del 26 al 31 de desembre i des del 2 de gener fins al primer diumenge posterior al 6 de gener; i de Nadal, que comprendrà de l'1 al 24 de desembre. S'exceptuen en els dos períodes els dies que no podran ser habilitats d'acord amb l'article 17.4.



Article 21. Zones de gran afluència turística

1. Els establiments ubicats a les zones de gran afluència turística tindran plena llibertat per a determinar els dies i les hores en què romandran oberts al públic a la Comunitat Valenciana.

2. La declaració de zona de gran afluència turística, que podrà estendre's a tot el terme municipal o una part del nucli urbà, fixarà per a cada cas les condicions d'aplicació, incloent-hi els períodes a què s'estén. En tot cas, la declaració exclourà els diumenges i els festius que no poden ser habilitats d'acord amb l'article 17.4.



3. La declaració de zona de gran afluència turística es durà a terme per la direcció general competent en matèria de comerç a sol·licitud de l'ajuntament interessat, amb audiència prèvia del Consell Local de Comerç o, si no n'hi ha, de l'òrgan semblant i de les entitats més representatives del sector d'àmbit autonòmic.

4. Es consideraran zones de gran afluència turística aquelles àrees coincidents amb la totalitat o part del municipi en què concórrega alguna de les circumstàncies previstes en la legislació bàsica estatal que les regule. Reglamentàriament es determinaran les magnituds a tenir en compte per a acreditar l'existència de les circumstàncies mencionades.

5. Reglamentàriament es determinarà el procediment per a la sol·licitud de la declaració de les zones de gran afluència turística, com també per a prorrogar-la, modificar-la o revocar-la. Igualment, reglamentàriament es determinarà la documentació que ha de constar en l'expedient.

6. La declaració de zona de gran afluència turística, a efectes d'aquesta llei, tindrà una vigència de quatre anys, prorrogables automàticament per idèntics períodes, sempre que quede acreditada per a cada cas la persistència de les causes que motivaren l'autorització inicial.

No obstant això, la direcció general competent en matèria de comerç podrà procedir a la modificació o revocació anticipada en cas que l'ajuntament afectat efectue una nova proposta de modificació o supressió de la zona, o bé canvien o desapareguen les circumstàncies que van donar lloc a la declaració.



Article 22. Autorització d'horaris excepcionals

1. Els horaris excepcionals són aquells que es concedeixen, a petició de l'ajuntament interessat, per raó de circumstàncies especials no periòdiques que incrementen les oportunitats de negoci del comerç local per increments puntuals i excepcionals de la demanda a causa de la major afluència de visitants en dates concretes.

2. Qualsevol excepció s'atorgarà per als dies concrets, sense que se'n puga estendre la vigència més enllà de l'any natural per al qual es concedeix.

3. Podran sol·licitar la concessió d'un horari excepcional al règim general els ajuntaments per als establiments ubicats a la zona on es produïsca l'excepcionalitat del terme municipal.

4. Els horaris excepcionals no superaran un màxim de dos diumenges o festius a l'any a cada municipi, sense que això compute en el límit de deu diumenges i festius a què es refereix l'article 17.

5. Reglamentàriament es determinarà el procediment per a la sol·licitud d'horari comercial excepcional, com també la documentació que haurà de constar en l'expedient.



Article 23. Competència municipal per a la determinació dels diumenges i els festius en què els comerços poden romandre oberts al públic

1. Es faculta els ajuntaments perquè, atès l'atractiu comercial per a les persones consumidores, puguen realitzar els canvis següents:



a) Habilitar els festius locals del seu àmbit com a oberturables.

b) Substituir fins a dos diumenges o festius dels habilitats per resolució de la conselleria competent en matèria de comerç per dos dies festius en el seu àmbit local.

c) Sol·licitar la deshabilitació, per al seu àmbit, d'un màxim de dos diumenges o festius de caràcter estatal o autonòmic que hagen sigut habilitats per resolució de la conselleria competent en matèria de comerç. La sol·licitud s'haurà de motivar en el fet que el dia que se sol·licita coincideix amb festivitats tradicionals locals o situacions excepcionals d'anàloga transcendència.

Per a la resolució favorable a aquesta sol·licitud, la direcció general competent en matèria de comerç comprovarà que al municipi sol·licitant es mantenen el nombre mínim de diumenges o festius en què legalment s'ha de permetre l'obertura al públic.

d) Quan hi haja una acumulació de diumenges o festius per ser consecutius i un d'aquests siga un festiu local no habilitat, l'ajuntament habilitarà el diumenge o festiu no local, sempre que hi haja petició de part interessada.

2. La decisió que s'adopte serà de compliment obligatori per a tots els establiments que no puguen acollir-se al règim de llibertat horària.



3. Reglamentàriament es determinarà el procediment per a sol·licitar habilitar o deshabilitar els diumenges o festius a què es refereixen els apartats anteriors.



Disposició transitòria quarta. Zones de gran afluència turística



Les zones de gran afluència turística que ja estiguen declarades en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei mantindran la vigència en els termes de l'article 21.6.»





Secció segona

Emprenedoria



Article 29

Es modifiquen els articles 12 i 13 de la Llei 2/2012, de mesures urgents de suport a la iniciativa empresarial i als emprenedors, microempreses i petites i mitjanes empreses de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:



«Article 12. Consell Valencià de l'Emprenedoria

1. Es crea el Consell Valencià de l'Emprenedoria, com a màxim òrgan de coordinació i consulta en matèria d'impuls de les polítiques de suport a les persones emprenedores. Mitjançant un reglament se n'han de determinar les funcions, l'estructura administrativa, l'adscripció i el funcionament.

2. El Consell Valencià de l'Emprenedoria tindrà una composició paritària d'homes i dones. Queden excloses d'aquest còmput aquelles persones que en formen part d'acord amb el càrrec específic que exercisquen. Estarà integrat per representants de les administracions públiques i de les institucions acadèmiques, socials i econòmiques relacionades amb la cultura, el foment de l'emprenedoria i l'economia social en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.



Article 13. Plataforma de l'Emprenedoria

En els termes que preveu la Llei 3/2010, de 5 de maig, de la Generalitat Valenciana, es crea la Plataforma de l'Emprenedoria, que té com a objectiu agrupar en xarxa tota la informació que puga ser d'utilitat a les persones emprenedores, les microempreses i les pimes, i en concret els recursos financers a què poden accedir.

La plataforma permetrà l'accés ràpid i fàcil a totes les dades d'interès que des dels diferents àmbits de l'administració pública i el sector privat es dirigisquen a aquests col·lectius.»





CAPÍTOL VIII

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient,

Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural



Secció primera

Matèria forestal



Article 30

S'afegeixen a l'article 18 els apartats 3, 4, 5, 6 i 7, es modifica l'article 70 i s'afegeixen els articles 72, 73, 74 75 i 76 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana, amb la redacció i el contingut següents:



«Article 18

[…]

Apartat 3. Podran crear-se amb el mateix caràcter i amb la composició, l'organització i el funcionament que es determinen altres òrgans consultius d'àmbit territorial inferior, a fi de fomentar la coordinació i la participació de la ciutadania, els ens locals i la societat civil de les demarcacions forestals.

Apartat 4. Atès l'apartat anterior, es crearan els denominats consells forestals de demarcació en les 12 demarcacions forestals previstes en la Llei forestal i en el Patfor: Sant Mateu, Sogorb, la Vall d'Alba, Llíria, Xelva, Énguera, Requena, Polinyà de Xúquer, Alcoi, Crevillent, Xàtiva i Altea.

Aquests consells forestals de demarcació es constituiran abans del 31 de desembre de 2018.

Apartat 5. Els consells forestals de les demarcacions forestals són òrgans consultius d'àmbit territorial de demarcació forestal.

Apartat 6. Reglamentàriament se'n determinarà la composició, les competències i les normes de funcionament.

Apartat 7. Els consells forestals de demarcació es coordinaran amb la resta d'òrgans consultius de participació i coordinació que hi ha en la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.



Article 70

Quant a la regulació del règim sancionador en matèria forestal, és aplicable el que estableixen els articles següents i, en allò que aquests no regulen cal ajustar-se al que indica la normativa bàsica estatal.





Article 72. Tipificació de les infraccions

1. A l'efecte d'aquesta llei, i sense perjudici del que hi ha disposat al respecte en la legislació bàsica estatal, es consideren infraccions administratives en matèria d'incendis forestals les accions o les activitats següents:

a) La inobservança de les disposicions dictades per a la prevenció d'incendis forestals, i en especial fer foc als llocs, les zones o els dies o els períodes prohibits d'acord amb aquesta llei.

b) La realització d'activitats o usos prohibits d'acord amb l'article 57 d'aquesta llei.

c) La realització d'usos o activitats sotmesos a autorització prèvia sense haver-ne obtinguda, o bé amb incompliment de les condicions que s'hi estableixen o les establides en la normativa que siga aplicable.



d) L'incompliment de les actuacions i els treballs preventius d'incendis previstos en els articles 49, 50 i 55 d'aquesta llei.

e) L'incompliment de les mesures cautelars que s'establisquen per a afavorir la regeneració de terrenys forestals incendiats.

f) La inobservança de les obligacions reglamentàriament establides amb vista a la instal·lació o el funcionament d'abocadors de residus i al manteniment i la conservació de vies de comunicació i conduccions elèctriques, o de qualsevol altre tipus susceptibles de provocar risc d'incendis forestals.

g) Les zones d'interfície urbanoforestal, l'incompliment de les obligacions i normes establides en matèria de prevenció d'incendis forestals que indiquen els plans generals d'ordenació urbana o les normes urbanístiques de rang inferior, els plans locals de prevenció d'incendis forestals i les ordenances municipals.

h) L'incompliment del deure de col·laboració previst en l'article 56.1 d'aquesta llei.

i) L'incompliment de les normes i les mesures de prevenció i lluita contra incendis forestals establides reglamentàriament o en els plans corresponents.

j) L'incompliment per part dels propietaris afectats, com també d'aquells que es determine en cada cas, de les mesures que s'han d'adoptar per a esmenar les deficiències assenyalades en una declaració de zona d'actuació urgent (ZAU), com també en els terminis o condicions d'aplicació d'aquestes.

k) La provocació d'un incendi forestal quan hi concórrega imprudència no susceptible de persecució penal.

l) La inobservança de les instruccions donades pels agents de l'autoritat en ocasió d'un incendi forestal.



Article 73. Classificació de les infraccions

Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

1. Infraccions molt greus

Constitueixen una infracció molt greu:

a) Les conductes tipificades en l'article 72 d'aquesta llei, quan originen incendis forestals que afecten una superfície el termini de reparació o restauració de la qual siga igual o superior a deu anys.

b) Les conductes tipificades en l'article 72, quan de la comissió d'aquestes resulte l'efectiva producció d'un incendi forestal, quan afecte terrenys inclosos en sòl forestal estratègic, d'acord amb la definició de l'instrument de planificació forestal autonòmic vigent i la superfície de l'incendi siga igual o superior a 10 hectàrees.

c) Les conductes tipificades en l'article 72, quan de la comissió d'aquestes resulte l'efectiva producció d'un incendi forestal, quan afecte sòl forestal ordinari, d'acord amb la definició de l'instrument de planificació forestal autonòmic vigent i la superfície de l'incendi siga igual o superior a 25 hectàrees.

2. Infraccions greus

Constitueixen una infracció greu:

a) Les conductes tipificades en l'article 72 d'aquesta llei quan originen incendis forestals que afecten una superfície el termini de reparació o restauració de la qual siga inferior a deu anys i superior a sis mesos.

b) Les conductes tipificades en l'article 72, quan de la comissió d'aquestes resulte l'efectiva producció d'un incendi forestal, quan afecte terrenys inclosos en sòl forestal estratègic, d'acord amb la definició de l'instrument de planificació forestal autonòmic vigent i la superfície de l'incendi siga inferior a 10 hectàrees i superior a 1 hectàrea.

c) Les conductes tipificades en l'article 72, quan de la comissió d'aquestes resulte l'efectiva producció d'un incendi forestal, quan afecte sòl forestal ordinari, d'acord amb la definició de l'instrument de planificació forestal autonòmic vigent i la superfície de l'incendi siga inferior a 25 hectàrees i superior a 5 hectàrees.

d) Es qualifica de greu la infracció de les normes de prevenció establides per als abocadors de residus, vies de comunicació, conduccions elèctriques o de qualsevol altre tipus susceptibles de provocar incendis forestals, sempre que no haja de qualificar-se com a molt greu d'acord amb l'article anterior.

e) La infracció tipificada en l'article 72, punt l.

3. Infraccions lleus

Constitueixen una infracció lleu les conductes tipificades en l'article 72 d'aquesta llei, quan els fets constitutius de la infracció no hagen causat danys o quan originen incendis forestals que afecten una superfície el termini de reparació o restauració de la qual no excedisca de sis mesos i no hagen de qualificar-se com a greus o molt greus.



Article 74. Caducitat del procediment sancionador

El termini màxim per a la resolució del procediment sancionador és d'un any, comptador des de la data de l'acord d'iniciació. La notificació de la resolució s'ha d'ajustar al que hi ha disposat en l'article 40 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

L'incompliment del termini indicat en l'apartat anterior produeix la caducitat del procediment.



Article 75. Reparació del dany i indemnitzacions

1. Sense perjudici de les sancions penals o administratives que en cada cas pertoquen, les infraccions previstes en aquesta llei comporten, en tot cas i sempre que siga possible, la reparació del dany causat i la reposició de les coses al seu estat original, en la forma i les condicions fixades per l'òrgan competent en matèria sancionadora o restauradora. Aquesta obligació és imprescriptible en el cas de danys al domini públic forestal.

2. La reparació ha de tenir com a objectiu la restauració de la forest o l'ecosistema forestal a la situació prèvia als fets constitutius de les infraccions previstes en aquesta llei. A l'efecte d'aquesta llei s'entén per restauració retornar la forest a l'estat anterior al dany, i per reparació, les mesures que s'adopten per a aconseguir-ne la restauració. El causant del dany està obligat a indemnitzar la part dels danys que no puguen ser reparats, i els perjudicis causats.

3. Pot requerir-se, així mateix, indemnització en els casos en què el benefici econòmic de l'infractor siga superior a la màxima sanció prevista. Aquesta indemnització ha de ser com a màxim el doble de la quantia d'aquest benefici i en el cas de forests declarades d'utilitat pública s'ha d'ingressar en el fons de millores.

4. Els danys ocasionats a la forest i el termini per a la reparació o restauració s'han de determinar segons criteri tècnic degudament motivat en la resolució sancionadora o restauradora.



Article 76. Execució forçosa

1. En cas d'incompliment, les resolucions administratives que imposen el deure de realitzar les mesures de prevenció, d'evitació, de reparació, de restauració o d'indemnització, i una vegada transcorregut el termini assenyalat en el requeriment corresponent, han de ser objecte d'execució forçosa, després de l'advertència prèvia. Aquesta execució pot ser instada per les persones interessades.

2. L'administració instructora, sempre respectant el principi de proporcionalitat, pot acordar els mitjans d'execució forçosa següents: el constrenyiment sobre el patrimoni, la imposició de multes coercitives o l'execució subsidiària.

3. La imposició de multes coercitives exigeix que en el requeriment s'indique el termini de què es disposa per al compliment de l'obligació i la quantia de la multa que ha de ser imposada. En tot cas, el termini ha de ser suficient per a complir l'obligació. En el cas que, una vegada imposada la multa coercitiva, es mantinga l'incompliment que l'ha motivada, pot reiterar-se per lapses de temps que siguen suficients per a complir el que ordena. Les multes coercitives són independents i compatibles amb les que es puguen imposar en concepte de sanció.



4. La quantia mínima de les multes coercitives ha de ser equivalent a la multa mínima prevista segons la classificació de la infracció i, en tot cas, no pot superar el terç de la multa prevista segons la classificació d'aquesta.

5. L'execució per l'administració de les resolucions administratives que imposen el deure de realitzar o adoptar les mesures de prevenció, de reparació, de restauració o d'indemnització són a costa de l'infractor. Els fons necessaris per a portar a efecte l'execució subsidiària es poden exigir per via de constrenyiment de forma cautelar abans de l'execució.

6. La prescripció d'infraccions i sancions no afecta l'obligació de restaurar o reparar les coses al ser i estat originals, ni la d'indemnitzar pels danys o perjudicis causats.





Secció segona

Residus



Article 31

Es modifica l'article 80 de la Llei 10/2000, de 12 desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:



«Article 80. Procediment i competència sancionadora

1. El procediment per a la imposició de les sancions per infraccions tipificades en aquesta llei és l'establit en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú, i en la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del règim jurídic del sector públic, sense perjudici de les especialitats previstes en aquest títol.

2. El termini per a resoldre el procediment i notificar la resolució en els procediments sancionadors tramitats d'acord amb aquesta llei és d'un any.

3. Dins de l'administració de la Generalitat la competència per a la imposició de les sancions establides en aquesta llei correspon:



a) A la persona titular de la direcció general competent en matèria de residus per infraccions lleus.

b) A la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient per infraccions greus i molt greus, fins a la quantia de 600.000 euros.

c) Al Consell per infraccions molt greus de quantia superior als 600.000 euros.

4. Els municipis són competents per a la imposició de sancions per infraccions lleus i greus, en el seu àmbit competencial.

5. Els ajuntaments poden proposar als òrgans competents de l'administració autonòmica la imposició de sancions quan estimen que correspon una sanció superior al límit de la seua competència.

6. A fi d'evitar la doble imposició de sancions pels mateixos fets, l'autoritat municipal ha de retre compte a la conselleria competent en medi ambient, i aquesta ha de retre compte als municipis afectats, de la incoació i la resolució d'expedients sancionadors.



Article 32

S'introdueixen dues noves disposicions addicionals, la cinquena i la sisena, en la Llei 10/2000, de 12 desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:









«Disposició addicional cinquena

Material bioestabilitzat



La utilització com a esmena orgànica del material bioestabilitzat obtingut en les plantes de tractament mecànic de residus mesclats d'origen domèstic pot ser considerada una operació de valorització, i no una operació d'eliminació de residus en abocador, quan es complisquen els requisits següents:

a) Que aquest material complisca els requisits aplicables als productes fertilitzants elaborats amb residus establits en la normativa bàsica en matèria de productes fertilitzants. Respecte del paràmetre materials pesants, el material bioestabilitzat ha de complir els valors màxims corresponents a les classes A o B.

b) Que l'operació la realitze un gestor de residus sotmès a autorització administrativa de valorització de residus. No s'exigeix autorització de gestor de residus per a l'ús d'aquella esmena orgànica obtinguda a partir del tractament biològic aerobi i termòfil de residus biodegradables recollits separadament que no tinga la qualificació jurídica de residu i complisca els requisits tècnics i legals exigibles per a la inscripció en el registre de productes fertilitzants.

c) Que el tractament dels sòls produïsca un benefici a l'agricultura o una millora ecològica d'aquests.





Disposició addicional sisena

Segellament i manteniment postclausura

d'antics espais degradats



En compliment del que preveu la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, respecte de les obligacions de les comunitats autònomes en matèria de previsió d'anàlisi dels llocs històricament contaminats per eliminació de residus i les mesures per a la rehabilitació d'aquests, es faculten la conselleria competent en matèria de residus, com també les entitats locals de la Comunitat Valenciana, per a la subscripció dels convenis de col·laboració necessaris amb les entitats locals de la Comunitat Valenciana i altres administracions públiques competents i els ens dependents d'aquestes, per a l'execució dels treballs de segellament i manteniment postclausura d'aquests llocs per un període de 10 anys, amb una possible pròrroga de 10 anys addicionals, fins a un màxim total de 20 anys, que permeten efectuar els treballs necessaris al respecte.



L'execució del conveni ha de realitzar-se d'acord amb la normativa reguladora de la contractació del sector públic. L'activitat fruit del conveni, en tot cas, s'ha de realitzar sense perjudici del compliment de la normativa bàsica estatal aplicable en relació amb els convenis administratius subscrits per les administracions públiques.





Secció tercera

Ramaderia



Article 33

Es modifiquen els articles 29, 82 i 143.3; s'afegeix un nou apartat 27 a l'article 149, i es modifiquen els articles 155, 157, 158, 159 i 160 i l'apartat 4 de la disposició transitòria tercera de la Llei 6/2003, de la Generalitat, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:



«Article 29. Concepte

1. Les explotacions ramaderes inscrites en el registre d'explotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana i les instal·lacions que alberguen animals objecte de control sanitari oficial han de disposar d'un llibre d'explotació ramadera, que ha d'incorporar, permanentment actualitzada, la informació bàsica sobre l'explotació relativa a la titularitat, l'emplaçament, l'orientació productiva, la infraestructura, els censos i les actuacions i incidències sanitàries, com també els altres extrems que puguen establir-se reglamentàriament.

2. En el cas d'explotacions ramaderes integrades per diverses unitats productives, el llibre d'explotació ramadera s'ha de compondre d'un exemplar per cadascuna d'aquestes.

3. En les explotacions sense fins lucratius, no comercials o de capacitat reduïda en les quals segons la normativa sectorial s'exigisca un llibre d'explotació, es pot establir reglamentàriament una versió reduïda del llibre d'explotació.



Article 82. Concepte

1. El programa sanitari d'una explotació ramadera és el conjunt de mesures que tenen per objecte millorar-ne el nivell sanitari:

a) mesures de bioseguretat;

b) estratègies de desinsectació, desinfectació i desratització;

c) accions de millora de les condicions higièniques, i

d) plans de prevenció i lluita davant de les malalties dels animals.



2. Així mateix, en el marc de l'aplicació del programa sanitari, el titular i el veterinari de l'explotació han de deixar constància documental de les accions executades, dels diagnòstics realitzats i dels tractaments prescrits, si és el cas, en el llibre d'explotació ramadera.



3. El programa sanitari de l'explotació ha d'estar a disposició de l'autoritat competent i també ha de ser actualitzat segons es determine mitjançant la normativa d'ordenació sectorial per a cadascuna de les espècies. En el cas que no hi haja normativa específica, el programa ha de ser actualitzat cada quatre anys.



Article 143. Facultats inspectores

[…]

3. L'inspector o inspectora del servei veterinari oficial pot adoptar en el mateix moment de la inspecció les mesures cautelars, preventives o provisionals de la seua competència previstes en aquesta llei, sense perjudici del que hi ha disposat en la normativa estatal bàsica i la comunitària que puguen ser-hi aplicables.

En els casos de risc greu per a l'animal, per a la salut pública o sanitat animal, poden adoptar-se les mesures provisionals següents per a posar fi a la situació de risc abans de la iniciació del procediment sancionador:

a) La immobilització, el confinament, l'aïllament, la confiscació o el sacrifici d'animals.

b) La no-expedició per part de l'autoritat competent de documents legalment requerits per al trasllat d'animals.

c) La suspensió o paralització de les activitats, instal·lacions o mitjans de transport i el tancament de locals, establiments o explotacions ramaderes.

Les administracions públiques poden adoptar les mesures provisionals oportunes fins a la resolució del corresponent expedient sancionador. Amb anterioritat a la resolució que adopte les mesures provisionals oportunes s'ha de donar audiència a la persona interessada amb el fi que formule les al·legacions que estime convenients.



Article 149. Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

[…]

27. Les infraccions previstes en els articles 150, apartats 4, 5 i 10, quan l'activitat ramadera no tinga fins lucratius.



Article 155. Subvencions públiques

En el cas d'infraccions qualificades com molt greus o greus pot imposar-se també la sanció d'inhabilitació per a obtenir subvencions o ajudes públiques relatives a l'activitat ramadera durant un termini màxim de cinc anys per a les infraccions molt greus i de tres anys per a les infraccions greus.



Article 157. Graduació de les sancions

1. Les sancions previstes per a cada infracció s'han d'imposar atesos els criteris següents de graduació:

a) El grau de culpabilitat o l'existència d'intencionalitat.

b) La continuïtat o persistència en la conducta infractora.

c) La naturalesa dels perjudicis causats.

d) La reincidència, per comissió en el terme d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa quan així haja sigut declarat per resolució ferma en via administrativa.

e) El reconeixement de la infracció i l'esmena de la falta o dels efectes d'aquesta abans que es resolga el corresponent procediment sancionador.

f) El benefici obtingut o pretès.

g) El nombre d'animals afectats.

h) El dany causat o el perill en què s'haja posat la salut de les persones o la sanitat dels animals.

i) L'alarma social justificada que s'haja produït.

j) La realització d'actes d'intrusisme professional.

No obstant el que hi ha disposat en el paràgraf anterior, si, pel que fa a les circumstàncies concurrents, s'aprecia una qualificada disminució de la culpabilitat de l'imputat, l'òrgan sancionador pot establir la quantia de la sanció aplicant l'escala relativa a la classe d'infraccions de menor gravetat que aquella en què s'integra la considerada en el cas que es tracte.

2. Quan un sol fet siga constitutiu de dues o més infraccions, ha de sancionar només per la més greu.



Article 158. Prescripció d'infraccions

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les greus, a cap de dos anys, i les lleus, al cap d'un any.

2. El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar-se des del dia en què la infracció s'ha comés. En el cas d'infraccions continuades o permanents, el termini començar a córrer des que ha finalitzat la conducta infractora.

3. La prescripció s'interromprà amb la iniciació, amb coneixement de l'interessat, d'un procediment administratiu de naturalesa sancionadora, reiniciant-se el termini de prescripció si l'expedient sancionador està paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable al presumpte responsable.



Article 159. Prescripció de les sancions

1. Les sancions imposades a l'empara d'aquesta llei per infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; per les greus, al cap de dos anys, i per les lleus, al cap d'un any, sense perjudici del dret de la hisenda pública valenciana al cobrament de les multes, que prescriu en la forma i els terminis previstos en les disposicions generals en matèria de recaptació administrativa.

2. El termini de prescripció de les sancions comença a comptar-se des de l'endemà del dia en què siga executable la resolució per la qual s'imposa la sanció o haja transcorregut el termini per a recórrer-la.

Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment d'execució, i torna a transcórrer el termini si aquell està paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable a l'infractor.



En el cas de desestimació presumpta del recurs d'alçada interposat contra la resolució per la qual s'imposa la sanció, el termini de prescripció de la sanció comença a comptar des de l'endemà del dia en què finalitze el termini legalment previst per a la resolució del recurs.





Article 160. Procediment sancionador

1. El procediment per a la imposició de les sancions s'ha de tramitar de conformitat amb el que hi ha disposat en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, en el capítol II, i el reglament de procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora que es dicte en desplegament de la llei.

2. El termini màxim per a resoldre el procediment sancionador i notificar la resolució corresponent és d'un any comptador des de la data de l'acord d'iniciació.

3. La falta de resolució en aquest termini comporta la caducitat de l'expedient, i aquest pot reobrir-se sempre que la infracció no haja prescrit, i s'han de conservar tots els actes, documents i tràmits el contingut dels quals s'haguera mantingut igual si no haguera caducat el procediment anterior.

4. La competència per a incoar el procediment sancionador correspon al cap o cap dels serveis territorials de la conselleria competent en producció i sanitat animal, segons l'àmbit territorial provincial de comissió de la infracció.





Disposició transitòria tercera

Condicions de les instal·lacions existents

[…]



4. Les instal·lacions ramaderes que a l'entrada en vigor d'aquesta llei, estigueren inscrites en La llista d'explotacions ramaderes regulada pel Decret 76/1995, de 2 de maig, del Govern Valencià, i que no tinguen el corresponent instrument d'intervenció administrativa ambiental i no puguen obtenir-lo per raons urbanístiques relatives al seu emplaçament, poden continuar exercint provisionalment l'activitat ramadera durant un període màxim de 25 anys, sempre que les instal·lacions complisquen les condicions higièniques, sanitàries, de benestar animal i ambientals legalment exigides, i s'hi han d'adoptar les mesures correctores que, si és el cas, dirigides al compliment d'aquestes condicions, puguen ser requerides als titulars per part de les administracions ambiental i pecuària, com també de l'ajuntament competent.



A tots els efectes, fins i tot la contractació dels subministraments, l'exercici provisional de l'activitat ramadera, legalment, a l'empara d'aquesta disposició, s'ha d'acreditar mitjançant el certificat de la inscripció de la unitat productiva en el registre d'explotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana, en el qual no hi haja constància d'haver-se dictat una resolució administrativa de clausura i cessament de l'activitat per l'incompliment dels referits requeriments d'adopció de mesures correctores.





Secció quarta

Patrimoni arbori



Article 34

S'afegeix un nou apartat 5 a l'article 1 i es modifica l'apartat 1 de l'article 5 de la Llei 4/2006, de patrimoni arbori de la Comunitat Valenciana, amb la redacció i el contingut següents:



«Article 1. Objecte

[…]

5. Els exemplars de les espècies que siguen invasores d'acord amb les normatives específiques autonòmica i estatal, quan siguen focus de dispersió al medi natural, no tenen cap protecció prevista en aquesta llei.





Article 5. Protecció expressa per la Generalitat

Han de ser protegits aquells exemplars que siguen declarats monumentals o singulars per part per la Generalitat.

1. Mitjançant una ordre de la conselleria competent en medi ambient, i a proposta de la direcció general corresponent, es poden declarar arbres monumentals aquells exemplars i conjunts arboris que per les seues característiques excepcionals d'edat, port o un altre tipus d'esdeveniments històrics, culturals, científics, de recreació o ambientals són mereixedors de mesures de protecció i conservació específica; en particular, s'han d'incloure en aquesta categoria els exemplars que tinguen un coeficient de monumentalitat determinat la definició del qual s'ha d'establir mitjançant el decret de desplegament d'aquesta llei. Aquesta declaració comporta que s'inscriguen en el Catàleg d'arbres monumentals.





Secció cinquena

Pesca marítima i aqüicultura



Article 35

Es modifica l'annex I de la Llei 5/2017, de 10 de febrer, de la Generalitat, de pesca marítima i aqüicultura de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:



«Annex I

Espècies subjectes a marcatge



Nom científic Nom comú

en valencià Nom comú

en castellà

Epinephelus marginatus anfós mero

Sciaena umbra corball de roca corvallo

Scorpaena scrofa cap-roig cabracho

Seriola dumerili cèrvia/letxa pez limón

Umbrina cirrosa corball verrugato

Zeus faber gall pez de San Pedro







Secció sisena

Procediments



Article 36. Terminis de resolució i silenci administratiu en procediments competència de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

S'estableix el termini màxim de resolució i notificació i el sentit del silenci administratiu del procediment següent:



Nom del procediment Termini Sentit del silenci Òrgan

Inscripció/actualització de dades en el registre d'explotacions prioritàries 6 mesos Desestimatori La conselleria competent en matèria d'agricultura







CAPÍTOL IX

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques

i Vertebració del Territori



Secció primera

Mobilitat



Article 37

Es modifica el paràgraf 12 de l'exposició de motius de la Llei 6/2011, d'1 d'abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:

«La promulgació de la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del sector ferroviari, cenyida exclusivament als ferrocarrils d'interès general de l'Estat, implica que les diverses comunitats autònomes hagen de desenvolupar marcs normatius propis que regulen les infraestructures ferroviàries. En el cas de la Comunitat Valenciana, després d'analitzar la possibilitat d'una llei específica per a aquesta infraestructura, en el títol III s'ha optat per una solució més avançada com és la d'una norma estesa a qualsevol tipus d'infraestructures de transport, incloent-hi igualment les plataformes reservades per al transport públic quan no formen part d'una carretera, les infraestructures logístiques i altres de similars. En tot cas, sembla summament convenient mantenir en matèria d'infraestructures el major nivell possible d'homogeneïtat legislativa, de manera que els processos de planificació i execució d'infraestructures tenen en aquesta llei una regulació semblant a la de la Llei 39/2003 abans assenyalada. El mateix passa amb les mesures tendents a assegurar la compatibilitat amb l'entorn (homòlogues a les de policia de ferrocarrils de la legislació estatal).»



Article 38

Es modifiquen els articles 9, 10, 11, 12 i 13 de la Llei 6/2011, d'1 d'abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:



«Article 9. Concepte i tipus

1. Els plans de mobilitat són els instruments que concreten, en un àmbit o implantació determinada, els objectius plantejats en aquesta llei i, en particular, el progrés gradual cap a patrons més equilibrats de mobilitat, amb participació creixent dels modes no motoritzats i del transport públic que haurà de ser accessible. Tals plans defineixen igualment les accions i les estratègies a emprendre amb vista a aconseguir aquests objectius i, per tant, serveixen de marc de referència a la planificació concreta en matèria de serveis públics de transport, d'infraestructures i de la resta d'accions amb relació al condicionament de l'espai urbà.

2. Els plans de mobilitat han de ser dels tipus següents:

a) Plans municipals de mobilitat.

b) Plans supramunicipals de mobilitat, d'àmbit comarcal, metropolità o altres.

c) Plans de mobilitat d'elements singulars per la seua capacitat de generació o atracció de desplaçaments.



Article 10. Plans municipals de mobilitat

1. Els plans municipals de mobilitat inclouran una anàlisi dels paràmetres essencials que definisquen la mobilitat en el moment en què es formulen amb respecte al principi d'accessibilitat universal, els objectius amb relació a l'evolució a mitjà i llarg termini i aquelles determinacions necessàries per a aconseguir aquests objectius. Abans que l'ajuntament aprove els plans, cal sol·licitar informe previ de l'òrgan competent en matèria de mobilitat de la Generalitat.



[….]



Article 11. Plans supramunicipals de mobilitat

1. Les determinacions dels plans supramunicipals de mobilitat s'han de formular de manera anàloga als plans de caràcter municipal, si bé centrant les determinacions d'aquests en relació amb els desplaçaments interurbans i aquells fluxos principals de la demanda susceptibles de ser atesos pels serveis interurbans de transport.

2. Amb caràcter general, els plans supramunicipals seran formulats i aprovats per l'òrgan competent en matèria de mobilitat de la Generalitat de manera concertada amb els municipis inclosos en el seu àmbit, i a la vista tant dels plans de mobilitat d'aquests municipis com de la planificació estatal i autonòmica en matèria de transport

3. També pot formular plans supramunicipals de mobilitat una agrupació de municipis que siga coherent des del punt de vista del transport. En tot cas, tant la determinació de l'àmbit com l'aprovació definitiva dels plans supramunicipals han d'anar a càrrec de la conselleria competent en matèria de mobilitat, la qual s'ha d'adaptar a aquests plans en la planificació d'infraestructures i serveis de transport, com també per a la programació de les seues actuacions.



Article 12. Plans de mobilitat de noves àrees generadores d'alta mobilitat

1. La implantació d'aquells usos, serveis o unitats residencials particularment rellevants en relació amb la seua capacitat de generació o atracció de demanda de desplaçaments ha de ser precedida de la formulació d'un pla de mobilitat, l'abast del qual depèn de l'instrument urbanístic necessari per a desenvolupar-lo i del fet que hi haja continuïtat o no amb nuclis urbans existents.

2. Han d'entendre's com a noves àrees no contigües aquelles en què la connexió viària principal amb el nucli urbà de referència tinga longituds, en sòls no urbanitzables, de més de mig quilòmetre.



3. És obligatòria la formulació d'un pla de mobilitat específic en els casos següents:

3.1. Actuacions en àrees no contigües amb els nuclis urbans existents en els seus municipis:

Categoria a) Serveis públics de caràcter supramunicipal, entesos com aquells l'àmbit dels quals s'estén fora del nucli on s'emplacen



Categoria b) Àrees de serveis

b.1) Terciàries

b.2) Esportives o d'espectacles amb gran afluència d'espectadors



b.3) Comercials

b.4) Esportives o àrees de gaudi de la natura

b.5) Hoteleres, hostaleres o d'oci

Cal redactar un pla de mobilitat específic de centre singular en els casos que, de forma unitària o conjunta amb qualsevol altre ús dels previstos en la categoria b, superen les superfícies següents:



Categories b1, b2 i b5: 10.000 m² de parcel·la

Categoria b3: 2.500 m² de superfície comercial

Categoria b4: 15.000 m² de parcel·la

Categoria c) Àrees residencials de més de 200 habitatges

Categoria d) Àrees o instal·lacions destinades a l'activitat productiva on es prevegen més de 250 llocs de treball.

3.2. Actuacions en els nuclis urbans existents o contigus amb algun altre del mateix municipi:

Categoria a) Serveis públics de caràcter supramunicipal, entesos com aquells l'àmbit dels quals s'estenga fora del nucli on s'emplacen i amb un nombre de treballadors superior a 800.

Categoria b) Àrees de serveis

b.1) Terciàries

b.2) Esportives o d'espectacles amb gran afluència d'espectadors



b.3) Comercials

b.4) Esportives

Cal redactar un pla de mobilitat específic de centre singular en els casos que, de forma unitària o conjunta amb qualsevol altre ús dels previstos en aquesta la categoria b, superen els valors següents:



Categoria b1: 1.000 treballadors

Categoria b2: 10.000 m² de superfície de parcel·la

Categoria b3: 5.000 m² de superfície comercial en els municipis de menys de 50.000 habitants i 10.000 m² en els de més de 50.000 habitants.

Categoria b4: 25.000 m² de parcel·la

Categoria c) Àrees o instal·lacions destinades a l'activitat productiva on es prevegen més de 1.000 llocs de treball.

4. Els plans de mobilitat referents a les implantacions indicades en el punt anterior avaluaran la demanda associada a la nova implantació, inclosa la perspectiva d'accessibilitat universal, i indicaran les solucions amb vista a atendre-les degudament sota els principis de l'existència, en tot cas, d'una connexió vianant-ciclista amb els nuclis urbans pròxims i una participació adequada del transport públic amb relació al conjunt de modes motoritzats.

5. A fi d'assegurar l'accessibilitat a les àrees de les categories a i b dels punts 3.1 i 3.2 d'aquest article, aquestes s'han d'emplaçar preferentment al costat de parades o estacions dels elements bàsics del sistema de transport públic de la Comunitat Valenciana o del municipi corresponent, entenent com a tals els que simultàniament complisquen els tres requisits següents:

a) Freqüència adequada de com a mínim un servei adaptat cada quinze minuts.

b) Capacitat suficient per a atendre almenys el 50 % de la demanda de transport associada al nou emplaçament.

c) Un sistema de connexions que garantisca un temps d'accés raonable des del conjunt de l'àmbit de servei de la implantació considerada.



6. El pla de mobilitat proposarà les solucions adequades per a la connexió al sistema de transport públic que haurà de ser accessible siga mitjançant la modificació o la prolongació de serveis ja existents o mitjançant una anàlisi tècnica d'accessibilitat a l'entorn, bé mitjançant la creació de serveis alimentadors, estacionaments dissuasius i altres mesures semblants. Les propostes del pla inclouran les necessitats infraestructurals inherents a tals actuacions i una avaluació tant dels costos com de les compensacions de prestació de servei públic inherents en el cas que calguen, que en ambdós casos correran per compte del promotor de la nova implantació.

7. El pla de mobilitat ha d'incloure, en els casos d'àmbits amb distàncies internes entre els seus elements de més de 1.000 metres o pendents superiors al 5 % en una part significativa de la xarxa viària, aquelles solucions específiques per als desplaçaments interns per a poder assegurar l'habitabilitat d'aquests àmbits a les persones que no disposen de vehicle privat.

8. Correspon a la conselleria competent en matèria de transport l'aprovació dels plans de mobilitat previstos en aquest article, aprovació que ha de ser prèvia a l'atorgament de la llicència o aprovació del projecte o instrument d'ordenació que possibilite el desenvolupament de la implantació. El procediment s'ha de resoldre en el termini màxim de dos mesos, amb un informe previ de l'ajuntament corresponent. En els casos en què concórrega alguna de les circumstàncies previstes en el punt 6, tal aprovació quedarà supeditada a la consolidació dels costos o compensacions que s'hi assenyalen davant de la conselleria competent en matèria de mobilitat o l'entitat de dret públic que assumisca les seues funcions. Per a això, es podran utilitzar els procediments de depòsit, garantia, aval, cessió d'immoble amb valor de renda equivalent o qualsevol altre que s'estime adequat. En cas d'incompliment per part del promotor del pla o de la resolució que l'aprove, la conselleria o l'entitat mencionada han d'aplicar aquestes quantitats al manteniment del servei públic o a l'execució de les obres previstes en el pla indicat.

9. Els plans generals i la resta d'instruments d'ordenació han de prioritzar la implantació en els sòls urbanitzables immediats a estacions o punts de parada del sistema bàsic de transport, d'aquells usos que impliquen majors nivells de demanda de transport i preferentment de serveis públics d'àmbit supralocal i, en segon lloc, de grans equipaments comercials i d'oci.



Article 13. Plans de mobilitat d'implantacions singulars preexistents

1. Mitjançant una resolució motivada, l'autoritat competent en matèria de transport podrà instar els titulars dels centres assenyalats en les categories a i b dels punts 3.1 i 3.2 de l'article anterior que s'hagen implantat abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei i que generen nivells especialment rellevants de mobilitat a formular un pla de mobilitat.»



[…]



Article 39

Es deixen sense contingut els articles 67, 68, 69 i 70 de la Llei 6/2011, d'1 d'abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana.



Article 40

Es modifica l'article 71 de la Llei 6/2011 d'1 d'abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:



«Article 71. Adequació de la xarxa viària per a l'ús pel transport públic

1. Les administracions competents en la gestió de les xarxes viàries utilitzades pels serveis de transport públic han de planificar, projectar, construir i mantenir aquestes xarxes de manera que els serveis esmentats puguen ser prestats en les millors condicions possibles de funcionalitat, comoditat i seguretat.

2. En les autovies i la resta de carreteres dotades amb control d'accessos, la ubicació d'aquests i la configuració dels enllaços han de facilitar el servei a les poblacions pròximes.

3. Els ferms emprats han d'assegurar el major nivell possible de comoditat i seguretat de les persones usuàries del transport públic.

4. L'ordenació semafòrica de les vies utilitzades pel transport públic s'ha de gestionar sota el principi de preferència absoluta per al transport públic, excepte en aquelles situacions excepcionals en què això no siga possible. Amb aquesta finalitat, a més de les tècniques usuals d'ordenació semafòrica, es pot recórrer a la implantació de carrils o fases específiques en els encreuaments, a cicles específics de preferència després de la detecció prèvia del vehicle de transport públic o a qualsevol altra tecnologia que resulte convenient.

5. Excepte en les situacions excepcionals que reglamentàriament es determinen, ha d'haver-hi un carril expressament reservat per al transport públic sempre que la freqüència dels serveis públics de transport que l'utilitzen siga superior a una expedició cada cinc minuts, carril que s'ha d'ubicar preferentment de manera independent de les zones usades per a la parada de vehicles privats.





Secció segona

Contaminació acústica



Article 41

Es modifica l'article 53 de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat, de protecció contra la contaminació acústica, que queda redactat de la manera següent:



«Article 53. Normativa aplicable

1. El soroll produït per les infraestructures de transport existents en l'àmbit de la Comunitat Valenciana s'ha d'avaluar seguint els procediments i criteris establits reglamentàriament.

2. En els projectes de noves infraestructures que s'hagen d'executar a la Comunitat Valenciana, s'han d'adoptar les mesures encaminades a complir els objectius de qualitat establits en la taula 1 de l'annex II, i amb aquest fi han d'usar la millor tecnologia disponible de protecció contra sorolls i vibracions.

3. En el supòsit en què la presència d'una infraestructura de transport ocasione una superació en més de 10 dB (A) dels límits fixats en la taula 1 de l'annex II avaluats pel procediment que reglamentàriament es determine, l'administració pública competent en l'ordenació del sector ha d'adoptar un pla de millora de qualitat acústica.

4. Els plans han de determinar les accions prioritàries que s'han de realitzar per a millorar els índexs de qualitat acústica en el cas que se sobrepassen els valors de superació assenyalats en l'apartat 3. Aquests plans han d'incloure en tot cas les mesures necessàries per a no sobrepassar aquests nivells de superació en aquells àmbits rellevants que expressament així es delimiten en els mapes estratègics de soroll per l'especial sensibilitat acústica que presenten.

5. A l'efecte d'aquesta llei es consideren infraestructures integrades en conurbacions aquells trams que discorren o són contigus amb el sòl classificat com a urbà, formen part de les xarxes metropolitanes o tenen com a funció distribuir el trànsit d'accés a aquestes o evitar el pas per un nucli urbà determinat mitjançant un traçat perimetral. En aquestes infraestructures, d'acord amb el que s'ha establit per als plans acústics de municipals en l'article 21 d'aquesta llei, ha de ser objecte específic del pla de millora de la qualitat acústica l'adopció de les mesures que permeten la progressiva reducció dels nivells de soroll, incloent-hi en el seu programa d'actuació aquelles que pertoquen al respecte entre les assenyalades en l'apartat 2 de l'article 23.

En les infraestructures integrades en conurbacions, en el nivell de priorització i la tipificació de les mesures assenyalades en el paràgraf anterior han de ser congruents amb el que estableixen els plans acústics municipals en els casos en què escaiga formular-los. En tot cas, ha de ser igualment congruent la programació de l'execució efectiva d'aquestes mesures. Les administracions competents en les infraestructures indicades i els ajuntaments implicats poden subscriure els acords i convenis que pertoquen per a la implantació, el manteniment i la gestió d'aquestes per a assegurar la màxima eficàcia possible.

A l'efecte d'aquesta llei no es consideren noves infraestructures les que s'executen o implanten en xarxes viàries urbanes ja existents, amb independència de la titularitat que tinguen. En aquests casos els objectius i criteris d'actuació, com també la tipificació de solucions que s'hi han d'utilitzar, han de ser els establits en aquest apartat.





Secció tercera

Ordenació del territori



Article 42

Es modifica el punt 7 de l'article 163 i s'afegeix una disposició transitòria onzena a la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, amb la redacció següent:





«Article 163

[…]

7. El termini per a resoldre el procediment de resolució de l'adjudicació dels programes d'actuació integrada serà de vuit mesos.

[…]



Disposició transitòria onzena

Aplicació del termini de caducitat dels documents

d'abast als plans en tramitació



Els òrgans promotors dels plans en què s'hagen emès documents de referència assimilats als documents d'abast en aplicació de la disposició transitòria primera, apartat segon d'aquesta llei, i els documents d'abast, tots dos emesos i no caducats a data 1 de gener de 2018 en relació amb un pla general o pla general estructural, poden sol·licitar, justificadament la pròrroga de la vigència d'aquests fins el 20 d'agost de 2019, sempre que abans del 20 d'agost de 2018 hagen emès l'anunci d'informació pública al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.»



Secció quarta

Habitatge



Article 43

Es modifiquen l'apartat 3.r, del punt 2 de l'article 2 i l'apartat b del punt 1 de l'article 15 de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l'habitatge de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:



«Article 2. El dret a gaudir d'un habitatge assequible, digne i adequat

[…]

3.r Que la unitat de convivència no tinga, en el primer exercici d'aplicació de la llei, recursos superiors en referència a l'IPREM segons el que estableix el quadre següent:

– 3 o més membres: 2 IPREM

– 2 membres: 1,5 IPREM

– 1 membre: 1 IPREM.

Per als exercicis següents, com a resultat de l'avaluació de l'aplicació de la llei, s'han d'ampliar els límits referenciats a l'IPREM en un + 0,5 per a cadascuna de les tipologies de família anteriors, sempre que l'ampliació d'aquest límit no comprometa l'accés al dret a l'habitatge a unitats de convivència amb ingressos situats en els trams d'ingressos d'aplicació en l'exercici anterior.

Dins de cada grup, la prioritat està determinada pel nombre més gran de les condicions particulars següents de la unitat de convivència:



Dins de cada grup cal tenir en compte:

– La discapacitat d'algun membre

– Fills dependents

– Tenir algun menor a càrrec seu

– Haver patit violència de gènere

– Tenir més de 60 anys

– Haver sigut desnonat per impagament de la quota, per impagament del lloguer o per ser avalador d'un préstec hipotecari i no poder fer-li front.



Article 15. Indicis de falta d'ús com a habitatge

[…]

b) Estiga desocupat de forma continuada durant un temps superior a dos anys, computats en cada cas des de l'últim dia d'efectiva habitació, des de l'atorgament de l'autorització d'ocupació corresponent o, per al cas dels habitatges que no han estat mai habitats, des que l'estat d'execució d'aquests permeta sol·licitar les autoritzacions legals per a l'ocupació efectiva; tot això llevat que hi haja un motiu que justifique la falta d'ocupació o la destinació a un ús diferent del residencial. A partir del segon any en vigor de la llei, aquest termini es redueix a un any.







CAPÍTOL X

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació



Secció única

Incompatibilitats



Article 44

Es modifica l'article 7 de la Llei 8/2016, de 28 d'octubre, de la Generalitat, d'incompatibilitats i conflictes d'interessos de persones amb càrrecs públics no electes, que queda redactat com segueix:



Article 7. Compatibilitat

1. L'exercici del càrrec serà compatible amb les activitats privades següents, sempre que aquestes no comprometen la imparcialitat o independència del càrrec ni vagen en detriment de l'estricte compliment dels deures públics:

a) La participació no lucrativa en seminaris, jornades o conferències organitzades per centres oficials destinats a la formació, sempre que no tinguen caràcter permanent i que la seua participació es dega a la condició de càrrec públic o a la seua especialitat professional.

b) La participació no lucrativa en mitjans de comunicació i difusió audiovisuals o escrits.

c) La producció i creació literària, artística, científica o tècnica i les publicacions derivades d'aquestes, sempre que no siguen conseqüència d'una relació laboral o de prestació de serveis o suposen minva en l'estricte compliment dels deures públics.

d) Les derivades de la simple administració del seu patrimoni personal o familiar, amb les limitacions establides en l'article 4.

e) L'exercici d'activitats i càrrecs en partits polítics, sempre que no perceben cap tipus de retribució per aquesta participació.

f) La participació en entitats sense ànim de lucre, sempre que no perceben una retribució ni exercisquen càrrecs directius en aquestes i es complisca el deure d'abstenció de l'article 6.

2. L'exercici de les funcions del càrrec de les persones afectades serà compatible amb les activitats públiques següents:

a) L'exercici dels càrrecs que els corresponguen amb caràcter legal o institucional o per als quals siguen designades per la seua condició.

b) La representació de l'administració de la Generalitat en els òrgans col·legiats i en els consells d'administració o òrgans de govern d'organismes o empreses amb capital públic o d'entitats o organismes de dret públic. Les persones incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei no podran pertànyer a més de dos consells d'administració o òrgans de govern d'empreses o entitats, llevat que una norma ho establisca per raó del càrrec o ho autoritze de manera excepcional el Consell.



c) La participació, en representació de l'administració de la Generalitat, com a membres d'institucions, organismes i empreses públiques de l'Estat.

d) La col·laboració amb fundacions públiques.

e) El compliment de missions temporals de representació en organitzacions o conferències nacionals i internacionals.

3. Els membres del Consell podran compatibilitzar el seu càrrec amb la condició de parlamentari, sense que es tinga dret a cap retribució per aquesta condició, d'acord amb l'article 3.

4. Les persones subjectes a aquesta llei tindran dret a la percepció de despeses de locomoció o dietes per les activitats compatibles, amb el límit de les quanties exceptuades de gravamen en la legislació estatal reguladora de l'IRPF.

5. S'exceptua del que hi ha disposat en aquest article al personal de lliure designació, a qui serà aplicable el règim de compatibilitats que establisca la normativa aplicable als empleats públics.





TÍTOL III

Mesures d'organització administrativa i de reestructuració

d'ens del sector públic instrumental de la Generalitat



CAPÍTOL I

Mesures organitzatives en l'àmbit d'ens del sector públic

instrumental adscrits a la Presidència de la Generalitat



Secció primera

Modificació del règim jurídic de la Corporació

Valenciana de Mitjans de Comunicació



Article 45

Es modifiquen els articles 13, 14, 15 i la disposició transitòria quarta, de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d'àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, que queden redactades com segueix:



Article 13. Naturalesa i composició

1. El Consell Rector és el màxim òrgan de govern i administració de la corporació.

2. El Consell Rector de la corporació estarà compost per deu persones, entre elles la persona que ocupe la Presidència del Consell Rector, amb una representació equilibrada entre homes i dones, que s'elegiran d'acord amb la manera com es detalla en l'article següent.

3. Les propostes per al nomenament de les persones que formen part del Consell Rector es realitzaran segons la distribució següent:



a) Cinc persones elegides per les Corts a proposta dels grups parlamentaris.

b) Una persona a proposta del Consell de la Ciutadania.

c) Dues persones proposades pel Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana.

d) Una persona a proposta de les organitzacions sindicals amb representació en els òrgans de representació del personal de la corporació i les societats que en depenguen.

e) Una persona més elegida per les Corts per a ocupar la Presidència a proposta del Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana.

4. Les persones proposades per a integrar el Consell Rector hauran de tenir la qualificació, l'experiència, els coneixements i els mèrits professionals rellevants per a desenvolupar aquesta labor. A aquest efectes, es presumeix que gaudeixen de la qualificació, els coneixements, l'experiència i els mèrits suficients els que acrediten haver exercit, durant un termini no inferior a deu anys, funcions en òrgans d'administració, alta direcció, control o assessorament en entitats públiques o privades relacionades amb l'àmbit de la comunicació, la gestió pública o el sector instrumental de la Generalitat; o tinguen rellevants mèrits en l'àmbit de la comunicació o la cultura, tant en la seua activitat professional com en la seua dimensió docent o investigadora.

Les propostes de candidatures hauran d'acompanyar-se de currículum en què s'acredite els mèrits requerits per a complir amb la qualificació, l'experiència i els coneixements indicats, com també declaració responsable expressa, subjecta a comprovació per part de la comissió mateixa a través dels serveis jurídics de les Corts, de no concórrer en incompatibilitat per al càrrec.



Article 14. Elecció, nomenament i mandat

1. Les persones proposades pel Consell de la Ciutadania, pel Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana i pel personal de la corporació en els termes de l'apartat 3.d de l'article 13, amb caràcter previ al seu nomenament per decret del president del Consell, hauran de comparéixer en audiència pública davant la comissió de les Corts competent en la forma que aquesta determine a fi que la comissió puga informar-se de la seua idoneïtat i no concurrència d'incompatibilitat per a l'exercici del càrrec.

2. Per a l'elecció de les persones que corresponga proposar a les Corts, els grups parlamentaris, amb la firma de dos grups parlamentaris com a mínim, presentaran les candidatures de les persones que consideren oportunes davant la comissió parlamentària competent, que determinarà les compareixences que considere oportunes, les valorarà i elegirà les cinc persones proposades que eleva al Ple de les Corts, tenint en compte el principi d'equilibri de gènere.

El Ple de les Corts elegirà en una primera votació, per majoria de dos terços, cadascuna de les cinc persones proposades.

Si alguna de les persones proposades no obté la majoria necessària en primera votació del Ple, es procedirà a una segona votació, en distinta sessió plenària que s'ha de realitzar dins el mes següent a la primera, en què només es requerirà una majoria de tres quints dels vots favorables per a cada persona proposada.

En el cas que alguna de les persones proposades no obtinga aquesta última majoria, s'iniciarà, de nou, per a aquests candidats el procediment de proposta de la comissió previst en els dos primers paràgrafs d'aquest apartat, al qual es podran presentar les mateixes persones o altres, i serà suficient des del principi en aquest segon procediment una majoria de tres quints.

3. El nomenament formal dels consellers i de les conselleres del Consell Rector i el del seu president o presidenta es realitzarà per decret del president del Consell, d'acord amb la proposta realitzada per les Corts, després de complir-se els tràmits previstos en els punts precedents. El seu nomenament serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

4. Quan es done la circumstància que alguna de les persones nomenades no s'incorpore a la seua condició de conseller o consellera o es produeix vacant sobrevinguda per qualsevol de les circumstàncies previstes en els subapartats a, c, d i e de l'apartat primer de l'article 18, es cobrirà la vacant corresponent d'acord amb el sistema d'elecció i nomenament previst en els apartats precedents, exclusivament per al període que reste de mandat. El nomenament de nous consellers o conselleres, en el supòsit previst en el subapartat b de l'apartat primer de l'article 18, implicarà la declaració de cessament dels consellers o conselleres ixents, la qual cosa es farà constar en la seua publicació.

5. No podran ser elegits com a membres del Consell Rector de la corporació, ni com a directors, directores, administradors o administradores de les seues societats, els cessats en els supòsits previstos en l'article 18 d'aquesta llei, a excepció dels previstos en les lletres a i b de l'apartat primer de l'article mencionat, els quals podran concórrer a l'elecció una única vegada.

6. El mandat dels consellers o conselleres serà per un període de sis anys comptats des del nomenament. Esgotat el mandat, els consellers o conselleres ixents continuaran en les seues funcions fins al nomenament dels nous consellers o conselleres.

7. El Consell Rector renovarà parcialment cada tres anys cinc i quatre consellers o conselleres, i aquesta última renovació se simultaniejarà amb la renovació de la Presidència.



Article 15. Estatut personal

1. La persona titular de la Presidència del Consell Rector tindrà dedicació exclusiva, la retribució i categoria seues seran les corresponents a les secretaries autonòmiques de la Generalitat i estarà subjecta al règim d'incompatibilitats establit en l'apartat 4 d'aquest article.



2. La persona titular de la Presidència del Consell Rector serà la comptedant a l'efecte de la normativa comptable.

3. La resta de membres del Consell Rector percebran les indemnitzacions que corresponguen d'acord amb el que preveja el reglament orgànic. Aquestes indemnitzacions, o qualsevol altre concepte que perceben en l'exercici de les seues funcions com a membres del Consell Rector, hauran de ser de caràcter públic.

4. La condició de membre del Consell Rector és incompatible amb qualsevol vinculació directa o indirecta, a través de persones vinculades o familiars de primer grau de consanguinitat i matrimoni o relació anàloga, a empreses audiovisuals, publicitàries, de gravació de programes filmats, gravats en magnetoscopi o radiofònic; a cases discogràfiques, de serveis de la societat de la informació o a qualsevol tipus d'entitats relacionades amb el subministrament o dotació de material o programes a la corporació i les seues respectives societats. Així mateix, aquesta condició serà incompatible amb la de ser membre de qualsevol òrgan d'administració o gestió empresarial d'altres mitjans privats o públics de comunicació social, com també del Consell de l'Audiovisual, del Consell de la Ciutadania i del Consell d'Informatius.



Si un membre del Consell Rector es troba en algun dels supòsits d'incompatibilitat especificats per aquest article, disposa de tres mesos per a adequar la seua situació al que estableix la llei, període durant el qual no podrà integrar-se en el Consell ni prendre part en les seues decisions i activitats.

Transcorregut aquest termini sense expressar formalment l'opció per incorporar-se o mantenir-se en el Consell acreditant de manera fefaent el cessament en les circumstàncies constitutives de la incompatibilitat, s'entendrà que renúncia a formar part del Consell Rector.

Igualment, la condició de membre del Consell Rector és incompatible de ser membre de les Corts o del Consell, com també amb l'exercici de qualsevol càrrec d'elecció o designació polítiques i amb l'exercici de funcions d'alta direcció en partits polítics.

5. En l'exercici de les seues funcions, els consellers i conselleres actuaran amb absoluta independència i transparència sense que puguen rebre instruccions, directrius o qualsevol classe d'indicació imperativa de cap administració o altres institucions o entitats, excepte el que hi ha disposat en la legislació per a situacions d'emergència i per a períodes electorals.

6. Els membres del Consell Rector exerciran el càrrec amb subjecció als deures de diligent administració, fidelitat, lleialtat, secret i responsabilitat establits en la legislació pública i mercantil. Així mateix, ajustaran la seua actuació als principis de legalitat, objectivitat i bon govern i la defensa dels valors constitucionals i estatutaris.













Disposició transitòria quarta

Proposta d'una persona al Consell Rector

pel personal de la corporació



Malgrat el que hi ha disposat en l'article 13.3.d d'aquesta llei, fins que no es conforme la plantilla de la corporació i les societats que en depenguen i no estiguen constituïts els òrgans de representació del personal de la corporació i les seues societats, seran els sindicats que tinguen una representació mínima del 10 per cent de delegats en el conjunt del sector públic de la Generalitat els que hauran de fer, en el termini de màxim de dos mesos des de l'entrada en vigor de la llei, la proposta de la persona que ha de formar part amb caràcter transitori del Consell Rector de la corporació.

Dins dels dos mesos següents a la constitució dels òrgans de representació del personal de la corporació i les societats que en depenguen, caldrà fer la proposta que correspon a aquells, segons l'apartat 3.d de l'article 13. La persona nomenada d'acord amb el procediment previst en l'article 14 de la llei substituirà, des del seu nomenament, a qui haguera sigut nomenat amb caràcter transitori d'acord amb l'apartat precedent.





Secció segona

Modificació del règim jurídic de l'Agència Valenciana

de Seguretat i Resposta a les Emergències



Article 46

Es modifica l'article 5 de la Llei 4/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la qual es crea l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, que queda redactat de la manera següent:



«Article 5. Òrgans

1. Són òrgans directius de l'AVSRE:

a) El Consell de Direcció de l'AVSRE.

b) La direcció de l'AVSRE.

2. Són òrgans de participació adscrits a l'AVSRE:

a) La Comissió de Protecció Civil i les Emergències de la Comunitat Valenciana

b) La Taula Social de la Protecció Civil i les Emergències de la Comunitat Valenciana

c) La Comissió de Coordinació dels Serveis de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de la Comunitat Valenciana

d) L'Observatori de la Seguretat de la Comunitat Valenciana, creat i regulat per la seua pròpia normativa específica, en matèria de coordinació de policia local

e) La Comissió de Coordinació de Policies Locals de la Comunitat Valenciana

f) Qualsevol altre que es cree amb aquesta naturalesa, tant mitjançant una norma legal com reglamentària.

3. Són òrgans adscrits a l'AVSRE:

a) L'Institut Valencià de Seguretat i Resposta a les Emergències (IVASPE)

b) El Gabinet Tècnic de Coordinació de Policies Locals de la Comunitat Valenciana

c) El Centre de Coordinació d'Emergències de la Comunitat Valenciana

d) El Servei de Bombers Forestals

e) L'Oficina Única Postemergència.







CAPÍTOL II

Mesures organitzatives en la Vicepresidència

i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives



Secció única

Modificació de la denominació de les oficines d'atenció a persones

migrades (OAPMI), que passen a denominar-se oficines

d'atenció a persones migrades (PANGEA)



Article 47

Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 13/2016, de 29 de desembre, de 2016, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat per a l'exercici 2017, que queda redactada de la manera següent:



«Disposició addicional primera

De la modificació de la denominació de les oficines d'atenció a persones migrades (OAPMI), que passen a denominar-se oficines d'atenció a persones migrades (PANGEA)



Amb efecte d'1 de gener de 2018, les agències de mediació per a la integració i la convivència social (AMICS), creades per la Llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, d'integració de les persones immigrants de la Comunitat Valenciana, i desenvolupades pel Decret 93/2009, de 10 de juliol, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 15/2008, de 5 de desembre de la Generalitat, d'integració de les persones immigrants de la Comunitat Valenciana, modificada la seua denominació mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 13/2016, de 29 de desembre, de 2016, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat per a l'exercici 2017 per la d'oficines d'atenció a persones migrades (OAPMI), passen a denominar-se oficines d'atenció a persones migrades (PANGEA).»





CAPÍTOL III

Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental

adscrits a la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic



Secció única

Modificació del règim jurídic

de l'Institut Valencià de Finances (IVF)



Article 48. Integració en la Generalitat Valenciana de les funcions i competències en matèria de política financera i tresor, certificació i signatura electrònica desenvolupades per l'Institut Valencià de Finances (IVF)

1. Des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, les competències i les funcions que fins a aquesta data ha desenvolupat l'Institut Valencià de Finances (IVF) que a continuació es relacionen deixaran de ser competència seua:

a) En matèria de política financera i tresor:

i) Controlar, coordinar i canalitzar l'oferta de crèdit públic de la Generalitat.

ii. Concedir avals i altres caucions a favor del sector públic instrumental de la Generalitat, o de qualsevol altra entitat de caràcter públic.



iii. Prestar avals, caucions o altres garanties a projectes d'obres i serveis públics

iv. Efectuar la gestió, la coordinació i el seguiment de l'endeutament de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, incloses les diferents fórmules de finançament extrapressupostari que siguen susceptibles d'originar obligacions econòmiques, i la negociació amb entitats financeres de les condicions dels contractes relatius a operacions de finançament i de productes derivats. Potenciar els mercats primaris i facilitar la liquiditat, en els mercats secundaris, dels títols emesos.



v) Col·laborar i assistir en les operacions de crèdit de les entitats locals, prèvia petició d'aquestes entitats.

vi. Realitzar la inspecció, el control i la supervisió del compliment dels compromisos assumits per les entitats de qualsevol naturalesa que hagen resultat beneficiàries de qualsevol instrument financer establit per la Generalitat, alguna de les entitats dependents o l'Institut Valencià de Finances (IVF), quan hi concórreguen circumstàncies especials que així ho aconsellen, a instàncies del Consell.

vii. Exercir el control, la inspecció i la disciplina de les entitats financeres, la supervisió prudencial de les quals siga competència de la Generalitat, en els termes que dispose la legislació bàsica estatal.

viii. Exercir les competències assignades a la Generalitat en matèria de mercat de valors.

ix. Tramitar i gestionar els avals o altres garanties que preste la Generalitat.

x) Acordar convenis de finançament o de col·laboració financera, així com qualsevol altre instrument de naturalesa jurídica, econòmica o financera amb altres institucions financeres, públiques i privades, tant d'àmbit nacional com internacional, dins de l'àmbit de les seues competències.

xi. Prestar assessorament en matèria financera a institucions públiques o privades, així com emetre informes per al Consell o per a la Generalitat o el sector públic, a instàncies d'aquests o per iniciativa pròpia.

xii. Ostentar la representació de la Generalitat en les matèries d'índole financera que la llei o que el Consell li encomane.

xiii. Prestar els serveis de tresoreria de la Generalitat o del seu sector públic, que se li atribuïsquen.

b) En matèria de certificació i signatura electrònica:

i) Desenvolupar totes les activitats relacionades amb la identificació electrònica i la signatura electrònica i la seguretat en les comunicacions electròniques, informàtiques i telemàtiques.

ii. Exercir les competències i les funcions atribuïdes a l'Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana i prestar els serveis de certificació electrònica, com a prestador de serveis de certificació, d'acord amb la declaració de pràctiques de certificació a persones o a entitats públiques o privades, nacionals i estrangeres.

iii. Actuar com a tercer de confiança per a dotar de seguretat les transaccions telemàtiques (gestió documental, custòdia electrònica, registre de representació electrònica).

iv. Exercir les competències de segellament de temps i font d'hora fiable.

v) Prestar serveis d'assessorament i consultoria en matèria d'aplicacions i desenvolupaments amb signatura electrònica i seguretat de la informació i les comunicacions.

vi. Assessorar i col·laborar per a l'explotació, amb criteri de rendibilitat, tant social com econòmica, dels béns incorporals de naturalesa tecnològica adscrits a les conselleries i els ens del sector públic de la Generalitat. Aquest assessorament i col·laboració s'instrumentarà mitjançant acords amb aquestes conselleries i ens, on es fixaran els termes i les condicions.

c) En altres matèries:

vii. La coordinació institucional en matèries relacionades amb el finançament davant d'òrgans de l'administració europea, central i autonòmica en l'àmbit de les seues competències.

2. Les competències i les funcions recollides en l'apartat 1 anterior, les assumirà la conselleria amb competències en matèria d'hisenda, des de l'entrada en vigor d'aquesta regulació.

3. Els llocs de treball les funcions dels quals, segons la relació de llocs de treball de l'IVF, deixen de ser competència seua s'integraran en els òrgans superiors o directius de la conselleria amb competències en matèria d'hisenda que assumisca aquestes funcions. En tot cas, s'haurà de respectar l'antiguitat del personal i els drets i obligacions laborals reconeguts com a empleats públics.



4. Els actius que en l'actualitat ostenta l'Institut Valencià de Finances (IVF) vinculats amb operacions financeres amb la Generalitat, amb el seu sector públic instrumental, així com amb les institucions firals de la Comunitat Valenciana, podran transmetre's a la Generalitat. Per a això, es transmetrà a la Generalitat un volum equivalent de passius financers, amb l'aprovació prèvia pel Consell.

A aquest efecte, es realitzaran els actes i els tràmits que resulten necessaris perquè així conste en la comptabilitat d'ambdues entitats.

L'Institut Valencià de Finances (IVF) continuarà sent el titular d'aquells actius i passius que deriven d'operacions amb el sector privat i, en particular, d'aquells actius de caràcter mobiliari i immobiliari adquirits com a conseqüència de processos de recuperació de deutes contrets amb l'Institut Valencià de Finances (IVF) en l'exercici de la seua activitat creditícia que, com a tals, no es van incorporar al patrimoni de la Generalitat, d'acord amb el que disposa l'article 171 de la Llei 5/2013.



Article 49

Es modifica l'article 171 de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:



«Article 171. Règim jurídic de l'Institut Valencià de Finances (IVF)

El règim jurídic de l'Institut Valencià de Finances (IVF) serà el següent:

I. Naturalesa i principis generals

1. L'Institut Valencià de Finances (IVF), creat mitjançant la disposició addicional vuitena de la Llei 7/1990, de 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l'exercici 1991, és una entitat pública empresarial de les previstes en l'article 2.3.a.2 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.

2. L'Institut Valencià de Finances (IVF) és el principal instrument de la política financera de la Generalitat Valenciana, entesa aquesta com a suport als sectors productius de la Comunitat Valenciana. L'activitat principal és la prestació en règim de mercat dels serveis financers que s'integren en l'objecte. A aquest efecte gaudirà de plena independència funcional de la Generalitat.

L'Institut Valencià de Finances (IVF) no podrà captar directament fons del públic en forma de dipòsit, préstec o altres anàlogues que tinguen aparellades l'obligació de la seua restitució.

3. En la condició de principal instrument de la política financera de la Generalitat, l'Institut Valencià de Finances (IVF) tindrà la consideració d'entitat col·laboradora de la Generalitat i actuarà en el seu nom i per compte de l'òrgan que corresponga dins de la seua estructura organitzativa per a la gestió, el lliurament i la distribució dels fons que, conforme a la llei de pressupostos de la Generalitat de cada exercici, es prevegen amb la finalitat de dur a terme accions de promoció i suport de pimes, autònoms i emprenedors en sectors productius de la Comunitat Valenciana.

Quan actue exercint aquesta funció, les comeses específiques i el conjunt d'obligacions que assumirà l'Institut Valencià de Finances (IVF) es reflectiran en el conveni escaient que s'haurà de formalitzar a aquest efecte entre aquest i l'òrgan competent de la Generalitat Valenciana.

4. El finançament majoritari provindrà dels ingressos comercials que obtinga pel desenvolupament de l'activitat i s'entendran com a tals els ingressos, siga quina siga la naturalesa, obtinguts com a contrapartida de les prestacions de serveis que realitze o preste.

5. L'Institut Valencià de Finances (IVF), com a entitat pública empresarial de la Generalitat Valenciana, subjectarà l'actuació als principis de legalitat, servei a l'interès general, transparència, imparcialitat, economia, eficàcia, eficiència, austeritat, estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera i millora contínua del servei al ciutadà.



Igualment, l'Institut Valencià de Finances (IVF) haurà d'observar un comportament socialment responsable, capaç de conciliar les demandes socials amb un desenvolupament sostenible, basat en el respecte al medi ambient, l'atenció al ciutadà, la igualtat d'oportunitats, la cohesió i la integració social i la igualtat de gènere.

En aquest sentit, l'actuació de l'Institut Valencià de Finances (IVF) en matèria creditícia incentivarà l'adopció per part de les empreses de criteris de sostenibilitat, tant econòmica com social o mediambiental.



Així mateix, l'Institut Valencià de Finances (IVF) subjectarà l'actuació als valors, els principis generals i les normes de conducta establits en el Codi de bon govern de la Generalitat.

6. En l'exercici de les seues funcions, l'Institut Valencià de Finances (IVF), en la condició d'intermediari financer, es regirà per criteris de mercat i, per tant, haurà de gestionar-se amb principis d'autosuficiència financera i viabilitat econòmica sense perjudici que, en l'àmbit de les seues competències i d'acord amb els objectius de la política econòmica, la Generalitat, a través de les diferents conselleries, puga bonificar les quotes d'interès que es deriven dels préstecs atorgats per l'Institut Valencià de Finances (IVF).



II. Règim jurídic

1. L'Institut Valencià de Finances (IVF) té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seues finalitats, i queda adscrit a la conselleria competent en matèria de política financera.

2. L'Institut Valencià de Finances (IVF) es regeix pel que estableix aquesta llei, pel seu reglament d'organització i funcionament i per les normes de dret privat.

3. No obstant això, li serà aplicable:

(i) La Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, sector públic instrumental i subvencions de la Generalitat; i

(ii) Les lleis anuals de pressupostos de la Generalitat en què resulte aplicable.

4. La llei de pressupostos de la Generalitat per a cada exercici determinarà el límit màxim dels avals que prestarà i del volum d'endeutament viu de l'Institut Valencià de Finances (IVF).

5. En matèria de contractació, resultarà d'aplicació el que preveu la legislació de contractes del sector públic per a les entitats públiques empresarials.

6. L'Institut Valencià de Finances (IVF) disposa de patrimoni i tresoreria pròpia i actua per al compliment de les funcions amb plena autonomia orgànica, financera, patrimonial, funcional i de gestió respecte de la Generalitat Valenciana. L'Institut Valencià de Finances (IVF) pot, amb plena independència i sense altres autoritzacions que les dels seus òrgans de govern, adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tot tipus de béns, concertar crèdits, realitzar contractes i convenis, així com obligar-se, interposar recursos i executar les accions establides per la llei.

7. En les actuacions d'adquisició i d'alienació del patrimoni s'haurà de respectar els principis de publicitat, transparència, concurrència i objectivitat.

8. Els actius de caràcter mobiliari i immobiliari, adquirits com a conseqüència de processos de recuperació de deutes contrets amb l'Institut Valencià de Finances (IVF) en l'exercici de la seua activitat creditícia s'integraran en el patrimoni propi de l'Institut Valencià de Finances (IVF) i es regiran quant a utilització i alienació pel que es disposa en aquest article i en virtut del reglament específic que regule el procediment.



III. Finalitats i funcions

1. L'Institut Valencià de Finances (IVF) desenvoluparà l'activitat com a intermediari financer preferentment respecte del sector privat. En aquest sentit, dirigirà l'activitat principalment cap als sectors productius de la Comunitat Valenciana, pimes i emprenedors i podrà atorgar qualsevol tipus de finançament a favor d'autònoms, professionals i persones jurídiques privades, sempre que aquest finançament es destine a qualsevol finalitat lícita i a qualsevol àmbit sectorial, amb l'excepció del sector de la promoció immobiliària, que no pot ser finançat per l'Institut Valencià de Finances (IVF), llevat que es tracte d'habitatge protegit.



2. Serà condició perquè l'Institut Valencià de Finances (IVF) atorgue qualsevol tipus de finançament que aquesta estiga vinculada a l'exercici d'activitats productives i de serveis que es desenvoluparan en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, o respecte d'empreses que tinguen el domicili social efectiu o la part més significativa de l'activitat a la Comunitat Valenciana.

3. Dins del finançament al sector privat, l'Institut Valencià de Finances (IVF) podrà finançar determinades operacions corporatives tals com (i) l'adquisició de participacions socials per part de persones físiques dins d'una empresa familiar, (ii) les aportacions socials de socis de societats cooperatives, (iii) o unes altres de naturalesa anàloga, dins dels límits establerts en la normativa que els siga aplicable.



4. Excepcionalment l'Institut Valencià de Finances (IVF) també podrà actuar com a intermediari financer per al sector públic, amb idèntica subjecció als principis de mercat que regeixen per a tota la seua activitat. A aquest efecte anualment l'òrgan de govern competent de l'Institut Valencià de Finances (IVF) determinarà el percentatge màxim de recursos susceptible de ser destinat al finançament del sector públic.

5. En concret, per al compliment d'aquestes finalitats l'Institut Valencià de Finances (IVF) desenvoluparà les següents funcions:

a) Concedir crèdits, préstecs, avals i altres caucions a favor de les empreses i les entitats de naturalesa privada, col·laborar, prestar suports financers i participar en el capital i en els òrgans de govern, tant en nom propi com en representació de la Generalitat, de societats que faciliten el finançament o la promoció d'empreses no financeres, així com efectuar aportacions i gestionar fons de capital de risc constituïts amb la mateixa finalitat seguint les directrius generals de la política creditícia establides per la conselleria competent en matèria d'economia.



b) Qualssevol altres que li atribuïsquen les lleis o que li encomane el Consell de la Generalitat en l'àmbit de les seues competències.

c) Excepcionalment podrà:

i) Finançar projectes d'obres i serveis públics. En aquest sentit, en podran ser beneficiàries aquelles empreses, organismes i entitats de qualsevol tipus o naturalesa que, directament o indirectament, de manera majoritària, estiguen finançades o participades per l'administració pública, o que els seus actes estiguen subjectes directament o indirectament al poder de decisió d'aquesta.

ii. Concedir crèdits i préstecs, a favor del sector públic instrumental de la Generalitat o de qualsevol altra entitat de caràcter públic.

6. Totes les activitats que constitueixen l'objecte de l'Institut Valencià de Finances (IVF) les podrà desenvolupar aquest, totalment o parcialment, de forma indirecta, a través de participacions en altres entitats d'objecte idèntic o anàleg.

En tal sentit, podrà utilitzar tot tipus d'instruments de dret públic i privat i signar convenis de col·laboració, concerts i protocols d'actuació amb l'administració pública i amb qualsevol ens o institució pública o privada, així com constituir societats mercantils i fons i, en general, participar en qualsevol tipus d'entitat i autoritzar les entitats filials perquè realitzen aquestes operacions de qualsevol tipus. Així mateix, podrà adquirir participacions en altres societats mercantils i entitats financeres, siguen públiques o privades.



IV. Òrgans de govern

Els òrgans de govern de l'Institut Valencià de Finances (IVF) són el Consell General i la Direcció General.



V. Recursos econòmics

1. Els recursos econòmics de l'Institut Valencià de Finances (IVF) estan constituïts per:

a) La dotació inicial de l'Institut Valencià de Finances (IVF) més els increments que en el seu fons social es produïsquen.

b) Les consignacions previstes en els pressupostos de la Generalitat.



c) Les rendes i els productes que generen els béns i els drets que integren el patrimoni de l'Institut Valencià de Finances (IVF).

d) Els ingressos procedents dels serveis prestats per l'Institut Valencià de Finances (IVF).

e) Els actius de caràcter mobiliari i immobiliari, adquirits com a conseqüència de processos de recuperació de deutes contrets amb l'Institut Valencià de Finances (IVF) en l'exercici de la seua activitat creditícia.

f) Les comissions reportades per la prestació d'avals de l'Institut Valencià de Finances (IVF).

g) Les taxes i els preus públics que s'hi puguen establir.

h) Les subvencions o les aportacions voluntàries d'entitats i d'institucions, tant públiques com privades, o de particulars.

i) Les aportacions d'altres institucions financeres, públiques o privades, que s'establisquen d'acord amb les lleis o per mitjà de convenis de finançament o de col·laboració financera amb l'Institut Valencià de Finances (IVF).

j) Les emissions de valors de renda fixa o altres operacions d'endeutament i els recursos derivats de la gestió integral dels seus actius i passius. Així mateix, els provinents d'altres operacions financeres diferents de les assenyalades anteriorment que concorden amb la finalitat de l'Institut Valencià de Finances (IVF).

k) Els dipòsits que constituïsquen en l'Institut Valencià de Finances (IVF) altres institucions públiques o intermediaris financers.

l) Qualssevol altres recursos, diferents dels enunciats, que estiguen previstos en l'ordenament jurídic.



VI. Règim del personal

El personal de l'Institut Valencià de Finances (IVF) es regirà pel dret laboral i, a més, per les previsions del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i de la legislació de la funció pública valenciana així com pel règim aplicable al personal de les entitats públiques empresarials que els siguen aplicables.



VII. Deure de secret

Les persones integrants dels òrgans de govern i el personal de l'Institut Valencià de Finances (IVF) han de guardar secret, fins i tot després de cessar en les seues funcions, de totes les informacions de naturalesa reservada que tinguen coneixement en l'exercici dels càrrecs o les funcions. La infracció d'aquest deure determinarà les responsabilitats previstes en les lleis.



VIII. Incompatibilitats

1. Sense perjudici del que es disposa en la normativa en matèria d'incompatibilitats, no poden formar part del Consell General de l'Institut Valencià de Finances (IVF) les persones que ostenten el càrrec de conselleria, administració, direcció, gerència, assessoria o assimilats i el personal en actiu d'entitats financeres privades o, en general, de qualsevol persona jurídica que estiga relacionada amb les competències i les funcions de l'institut.

2. Així mateix, l'exercici del càrrec de la direcció general requereix dedicació exclusiva i és incompatible amb qualsevol activitat retribuïda, tant de caràcter públic com privat, excepte l'administració del seu patrimoni.



IX. Garantia

Els deutes i les obligacions que l'Institut Valencià de Finances (IVF) contraga davant de tercers per a la captació de fons, així com la resta de les obligacions patrimonials contretes en l'exercici de les seues funcions, gaudiran de la garantia personal de la Generalitat. Aquesta garantia té el caràcter d'explícita, irrevocable, incondicional, solidària i directa. Per tant, si l'institut incompleix les responsabilitats pecuniàries que per tots els conceptes porten causa d'aquestes obligacions, aquestes seran directament exigibles a la Generalitat».







CAPÍTOL IV

Mesures organitzatives en ens del sector públic

instrumental adscrits a la Conselleria d'Educació,

Investigació, Cultura i Esport



Secció primera

Pròrroga del mandat d'extinció de Construccions

i Infraestructures Educatives de la Generalitat

Valenciana, SA (CIEGSA)



Article 50

Es modifica l'article 29 de la Llei 1/2013, de 21 de maig, de la Generalitat, de mesures de reestructuració i racionalització del sector públic empresarial i fundacional de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:



«Article 29. Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA (CIEGSA)

En atenció a les obligacions contractuals existents l'extinció de la mercantil Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA, per qualsevol de les formes previstes en la legislació sobre societats mercantils i modificacions estructurals d'aquestes societats, haurà de dur-se a terme com a màxim fins al 31 de desembre de 2020. No obstant això, de manera transitòria la mercantil mencionada assumirà els encàrrecs de gestió que, per necessitats expressament justificades en el respectiu expedient, realitze la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport quant a la instal·lació i conservació de les aules prefabricades d'escolarització provisional i l'adequació i actualització normatives de projectes constructius ja contractats per CIEGSA a petició de l'administració.





Secció segona

Creació de l'Institut Valencià de Conservació,

Restauració i Investigació



Article 51. Creació de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació per escissió de CulturArts

1. Es crea, per escissió de CulturArts Generalitat, entitat creada en virtut de l'article 11 del Decret llei 7/2012, de 19 d'octubre, del Consell, de mesures de reestructuració i racionalització del sector públic empresarial i fundacional de la Generalitat, l'entitat de dret públic Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+I), de les que preveu l'article 2.3.a.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda adscrita a la conselleria competent en matèria de cultura, a través de l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia funcional i de gestió i plena capacitat d'actuar per organitzar i exercir les funcions que se li atribueixen.



2. Les funcions que assumeix l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+I) són les següents:

a) En l'àmbit de la investigació, l'institut s'inclou en la Xarxa del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport d'Instituts d'Espanya i en la Xarxa d'instituts iberoamericans, i els seus membres doctors podran presentar-se a projectes d'R+D, R+D+I i a projectes europeus com a centre d'investigació reconegut, així com a totes les oportunitats d'investigació que presenten els diferents ministeris espanyols, europeus o internacionals. Podran subscriure tots els documents necessaris per a això amb una delegació prèvia de l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural de la Generalitat.

b) La gestió dels projectes de recerca i cooperació subvencionats per entitats nacionals o supranacionals. A aquests efectes, l'institut pot actuar per delegació del representant legal de l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural de la Generalitat en la tramitació dels projectes.



c) La custòdia i dipòsit de béns mobles i del patrimoni integrants del patrimoni cultural amb fins conservatius, científics o divulgatius, d'acord amb les normes de dipòsit establides per l'òrgan competent.



d) L'estudi, la investigació i la difusió de les teories, els mètodes i les tècniques que s'apliquen a la conservació i la restauració de béns culturals, així com la unificació de criteris tècnics aplicables als béns culturals.

e) Com a part rellevant del patrimoni cultural valencià, els béns d'interès cultural i especialment els declarats patrimoni mundial, en les diverses categories de mobles, immobles o immaterials (art rupestre, Misteri d'Elx, Tribunal de les Aigües, la Llotja, etc.) seran objecte d'especial atenció per l'institut en matèria de conservació i investigació, d'acord amb les lleis de patrimoni cultural autonòmiques i estatals, i amb els tractats internacionals sancionats pel govern espanyol.



f) La realització de treballs in situ, a causa de l'especificitat, tendents a la recuperació, la conservació i la investigació del patrimoni arqueològic i paleontològic, derivada del caràcter dispers dels jaciments, de la naturalesa de les pintures murals, dins dels límits que estableix la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, de patrimoni cultural valencià, i les normes de l'òrgan competent en la matèria.



La nova entitat podrà actuar com a mitjà propi de la Generalitat en l'exercici de les funcions de la conselleria competent en matèria de cultura, a través de l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural. Tota menció a CulturArts Generalitat que figure en l'ordenament jurídic, els plans i els programes haurà d'entendre's realitzada a l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació en relació amb les funcions assumides per la nova entitat.

3. La nova entitat es regirà pel que preveu aquest article i les disposicions que el despleguen; en particular, pel seu reglament de funcionament que n'establirà les funcions, l'estructura organitzativa, els òrgans de govern, la composició i les atribucions, per la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, per les normes de dret privat que siguen aplicables i per la resta de l'ordenament jurídic.

4. L'entitat podrà comptar amb personal funcionari i laboral en els termes que preveu la legislació de funció pública. Els llocs de treball de CulturArts que tinguen atribuïdes les funcions referides seran adscrits a la nova entitat i al personal que els ocupe se'ls aplicarà l'article 44 de l'ET en matèria de successió d'empreses.

5. Els recursos econòmics de la nova entitat es determinaran en les lleis de pressupostos de la Generalitat Valenciana. Els béns i els drets integrants del patrimoni de CulturArts, així com els de la Generalitat que tinga adscrits i vinculats a l'exercici de les funcions de la nova entitat, s'incorporaran, en les mateixes condicions que tenien prèviament, a l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, mitjançant acord entre ambdues parts o mitjançant resolucions respectives que disposen l'alta i la baixa en la secció o en l'inventari de béns corresponent.





CAPÍTOL V

Mesures organitzatives en ens del sector públic

instrumental adscrits a la Conselleria d'Habitatge,

Obres Públiques i Vertebració del Territori



Secció primera

Modificació del règim jurídic i de la denominació de l'Entitat

d'Infraestructures de la Generalitat (EIGE), que passa a

denominar-se Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl



Article 52

Es modifica l'article 72 de la Llei 16/2003, de 17 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:



«Article 72. De l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl

U

1. L'Entitat d'Infraestructures de la Generalitat (EIGE) passa a denominar-se Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl, es constitueix en entitat pública empresarial i conserva la seua personalitat jurídica, el patrimoni propi, els recursos i la plena capacitat d'obrar per a la realització dels seus fins.

2. Els fins de l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl són: la promoció, la construcció i la gestió de sòl, les infraestructures, els equipaments i les edificacions d'habitatges, com també la gestió, l'explotació i el manteniment d'aquestes i d'aquelles altres ja existents respecte de les quals li siguen atribuïdes aquestes funcions, siguen de la seua titularitat o se li adscriguen.

3. En relació amb aquests fins l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl pot realitzar:

1) La construcció i la rehabilitació d'habitatges protegits, com també l'adquisició d'habitatges en projecte, en execució i acabats i l'adjudicació i la contractació de qualsevol classe d'obres, estudis i projectes necessaris per a la construcció i la rehabilitació d'habitatges a la Comunitat Valenciana d'acord amb els plans d'actuació, com també l'administració, la conservació i l'alienació dels habitatges adquirits, construïts o rehabilitats.

2) L'adquisició de sòl per qualssevol dels procediments legalment establits a fi de dur a terme actuacions o programes previstos en matèria d'habitatge per la Generalitat, com també la gestió d'aquest. Amb aquest efecte l'entitat pot tenir la condició de beneficiària de l'expropiació.

3) La participació en processos urbanístics per a urbanitzar sòl destinat a l'obtenció d'habitatges protegits i en les operacions de remodelació de barris, quan ho requerisquen els programes aprovats pel govern valencià, i sense perjudici de les competències atribuïdes a la conselleria amb competències en matèria d'habitatge.

4) La gestió, la conservació, el manteniment, l'explotació i la custòdia dels béns que li haja adscrit o l'administració dels quals li haja atribuït la normativa vigent.

5) La redacció, l'adjudicació i la contractació de qualsevol classe d'estudis, projectes i obres per a la construcció i la rehabilitació d'habitatges protegits en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, com també per a la conservació, el manteniment i l'explotació dels béns previstos en l'apartat 4 anterior.

6) La redacció i la gestió dels instruments de planejament necessaris per a l'execució de programes amb destinació a actuacions urbanitzadores que fomenten l'habitatge social.

7) La realització de treballs d'enquesta, valoració, codificació i classificació del patrimoni públic de sòl de la Generalitat per a la formació del seu inventari en els termes establits per la normativa aplicable.



8) La gestió, l'administració, l'explotació i l'arrendament no financer d'habitatges de titularitat de l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl o de tercers, com també la gestió i l'administració de promocions d'habitatges de protecció oficial en règim de lloguer d'altres promotors públics que en convinguen la gestió i l'administració amb l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl i l'oferta i la posada en el mercat d'habitatges privats que li siguen cedits per a destinar-los al lloguer social.



9) La gestió i l'administració del patrimoni de promoció pública de titularitat de la Generalitat Valenciana en els termes expressats en la legislació vigent o en els convenis que subscriga amb l'administració de la Generalitat.

La gestió i l'administració dels habitatges de promoció pública de titularitat de la Generalitat Valenciana a què es refereix el paràgraf anterior s'ha d'instrumentar mitjançant el contracte programa corresponent que s'ha de subscriure entre la Generalitat Valenciana, a través de la conselleria competent en matèria d'habitatge, i l'entitat mateixa, amb un informe previ favorable de la conselleria amb competència en les matèries d'hisenda i de sector públic.

El contracte programa ha de subjectar-se al que disposa l'article 55 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions i la legislació aplicable en matèria d'habitatge a la Comunitat Valenciana.

4. A l'efecte del que preveu la normativa de contractació pública, l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl té la consideració de mitjà propi i servei tècnic de l'administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental i li pot encomanar la realització de treballs i tasques en l'àmbit de les seues competències.

Dos. L'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl és una entitat pública empresarial de les previstes en l'article 155 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública del sector públic instrumental i de subvencions. Té autonomia administrativa, econòmica i financera i de patrimoni propi per al compliment dels seus fins.



L'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl està adscrita a la conselleria competent en matèria d'habitatge.

Tres. L'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl es regeix pel dret privat, excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans, en l'exercici de les potestats administratives que se li atribuïsquen, per a les quals queda subjecta al que disposa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú, i en els aspectes específicament regulats per a aquestes en la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, en el seu reglament d'organització i funcionament, i en la legislació pressupostària.



Quatre. L'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl es regeix pel que preveuen aquest article i les disposicions que el despleguen, en especial, el reglament de funcionament de l'entitat que ha d'establir-ne les funcions, l'estructura organitzativa i la composició i atribucions dels òrgans d'aquesta.

Aquest reglament de funcionament s'aprovarà per decret del Consell.



Cinc

1. Els recursos econòmics de l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl estaran integrats per:

a) Els que obtinga tant per la gestió del seu patrimoni propi com per la gestió de la totalitat del patrimoni de promoció pública d'habitatge i sòl pertanyent a la Generalitat Valenciana que se li adscriu i que està constituït pels habitatges, locals comercials, terrenys i la resta d'edificacions complementàries pertanyents a aquest, com també els provinents de la gestió i l'administració del patrimoni públic de sòl de la Generalitat Valenciana.

b) Els que deriven del contracte programa de conformitat amb el que disposa aquest article.

c) Els ingressos que obtinga per la realització d'activitats pròpies del seu objecte.

d) Les aportacions i subvencions que puguen efectuar a favor seu les distintes administracions públiques.

e) Els fons de la Unió Europea que li puguen ser assignats.

f) Els recursos obtinguts mitjançant operacions d'endeutament que puga concertar, el límit anual dels quals s'ha de fixar en les lleis de pressupostos de la Generalitat Valenciana.

g) Qualssevol altre ingrés que obtinga d'acord amb el que preveuen aquest article o les normes reglamentàries que la despleguen.

2. Els recursos de l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl poden ser alienats, gravats i cedits per acord de l'òrgan superior de govern de l'Entitat, de conformitat amb el que disposa l'article 95 de la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana.





Sis

1. L'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl té, per al compliment dels seus fins, un patrimoni propi, diferent del de la Generalitat Valenciana, integrat pel conjunt de béns, drets i obligacions de què siga titular.



2. Són de titularitat de l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl els béns i els drets que se li assignen per llei o per acord del Consell i els que adquirisca o construïsca amb els seus recursos.

3. S'adscriu expressament a l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl la totalitat del patrimoni de promoció pública d'habitatge i sòl pertanyent a la Generalitat Valenciana, constituït pels habitatges, locals comercials, terrenys i la resta d'edificacions complementàries pertanyents a aquest.





Set. L'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl pot disposar de personal funcionari i laboral en els termes que preveu la legislació de funció pública».



Secció segona

Modificació del règim jurídic

de l'Institut Cartogràfic Valencià



Article 53

Es modifiquen l'article 1, l'article 4, l'article 5, l'article 6, l'article 7 i l'article 12 de la Llei 9/1997, de 9 de desembre, de creació de l'Institut Cartogràfic Valencià, que queden redactats com segueix:





«Article 1

Es crea l'Institut Cartogràfic Valencià, com a organisme autònom de la Generalitat, dels previstos en la Llei d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, adscrit a la conselleria que tinga atribuïdes competències en matèria d'ordenació del territori, amb l'objectiu d'impulsar, coordinar i, si escau, fomentar les tasques de desenvolupament cartogràfic, fotogramètric, geodèsic, topogràfic i de qualsevol altra tecnologia geogràfica en l'àmbit de les competències de la Generalitat.



Article 4

1. L'Institut Cartogràfic Valencià es regirà pels següents òrgans:

a) El Consell Rector.

b) La Direcció de l'Institut.

2. L'estructura administrativa de l'Institut, la seua organització i la distribució de funcions i competències per al compliment de les seues finalitats s'establirà en el Reglament orgànic i funcional. El Reglament orgànic i funcional establirà els serveis tècnics i administratius que siguen necessaris, així com la delimitació de competències i activitats que se li assignen, per al compliment de les funcions que s'encomanen a l'Institut.





Article 5

1. El Consell Rector estarà format per la presidència, la vicepresidència, les vocalies, la direcció de l'institut i la secretaria.

2. El president o presidenta del Consell Rector serà el conseller o consellera competent en matèria d'ordenació del territori.

3. La vicepresidència correspon a la direcció de l'Institut Cartogràfic Valencià.

4. Les vocalies seran les següents:

a) Una persona que represente cadascuna de les universitats valencianes.

b) Una persona que represente la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori.

c) Una persona que represente la conselleria competent en matèria d'obres públiques i transports.

d) Una persona que represente la conselleria competent en matèria de medi ambient.

e) Una persona que represente la conselleria competent en matèria d'economia.

f) Una persona que represente la conselleria competent en matèria d'hisenda.

g) Una persona que represente la conselleria competent en matèria d'administracions públiques.

h) Una persona que represente cadascuna de les diputacions provincials.

i) Una persona que represente l'Institut Geogràfic Nacional, nomenada per l'òrgan competent de l'administració general de l'Estat.



j) Tres persones que representen la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

k) Fins a cinc persones de lliure designació pel Consell entre persones d'acreditada competència en les matèries pròpies de l'Institut.



5. El Consell Rector s'ajustarà als principis de composició i presència equilibrada entre dones i homes, establits per la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.





Article 6

El Consell Rector disposarà de les més àmplies facultats en la direcció i gestió de l'Institut Cartogràfic Valencià, sense perjudici de les competències que corresponguen a la direcció de l'Institut. El seu règim de constitució, funcionament i adopció d'acords s'ajustarà al que estableix la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.



Article 7

Són funcions del Consell Rector:

1. La proposta del Pla cartogràfic o les seues pròrrogues, i el seguiment i control de la seua execució.

2. Aprovar el programa anual d'actuació de l'Institut Cartogràfic Valencià.

3. L'avaluació dels resultats del Pla cartogràfic i del programa d'actuació de l'exercici anterior.

4. L'aprovació de la proposta de pressupost anual de l'Institut.

5. L'aprovació dels comptes anuals de l'Institut.

6. Conèixer tots els assumptes de competència de l'Institut i informar-ne.

7. Emetre informe sobre denominacions, referències i codis, continguts en el Nomenclàtor Geogràfic Nacional, en l'àmbit valencià.



8. Designar la persona secretària, a proposta de la presidència del Consell Rector.



Article 12

1. La direcció de l'Institut Cartogràfic Valencià és nomenada pel consell, a proposta del conseller o consellera que tinga atribuïdes les competències en matèria d'ordenació del territori.

2. La direcció assumeix direcció, la gestió ordinària i l'execució de les competències que desenvolupa l'Institut, sota la superior autoritat de la presidència d'aquest, i exercirà les competències inherents a la direcció.

3. En particular, li correspon a la persona titular de la direcció de l'Institut les funcions següents:

a) La representació ordinària de l'Institut.

b) Les relacions ordinàries amb altres administracions públiques o entitats públiques o privades.

c) Dirigir l'actuació de l'Institut.

d) Desenvolupar els plans i programes d'actuació cartogràfics de l'Institut.

e) L'elaboració de les instruccions sobre organització i funcionament efectiu de l'Institut.

f) Proposar a la presidència la subscripció d'instruments de col·laboració amb altres entitats, i l'acceptació de les delegacions de competències o encàrrecs de gestió de funcions d'altres administracions públiques o de les seues entitats dependents a favor de l'Institut.

g) L'exercici de la direcció superior del personal de l'Institut i l'elaboració de les propostes en matèria de personal a l'òrgan competent de la Generalitat en matèria de funció pública.

h) L'elaboració de l'avantprojecte de pressupost de l'Institut, per a la seua elevació al Consell Rector.

i) L'elaboració de la memòria justificativa i econòmica del Pla cartogràfic i del programa anual d'actuació, i, a iniciativa pròpia, de les propostes de millora de la planificació i programació de les activitats de l'Institut per a la seua elevació al Consell Rector.

j) Aprovar les despeses i ordenar els pagaments de l'Institut, dins dels límits legals i pressupostaris.

k) Retre els comptes de l'organisme.

l) La facultat de subscriure contractes en nom de l'organisme.

ll) L'elaboració dels acords que deguen sotmetre's a l'aprovació del Consell Rector.

m) L'organització dels serveis dependents de l'Institut, dins del marc de la normativa sobre funció pública que resulte d'aplicació.



n) Gestionar els recursos econòmics de l'Institut.





DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Delegació de competències en les entitats locals, en matèria d'obres, gestió i manteniment d'instal·lacions i infraestructures de titularitat de la Generalitat

1. A l'empara del que estableixen els articles 64.2 i 66.2 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i atenent la seua capacitat de gestió, s'autoritza el Consell o a les persones titulars dels departaments competents del Consell, segons l'instrument de delegació utilitzat, per a delegar l'exercici de les funcions que corresponguen a l'administració de la Generalitat en matèria de construcció, ampliació, adequació, reforma, gestió i manteniment de centres, instal·lacions i infraestructures de titularitat de la Generalitat, en aquelles entitats locals en el territori de les quals estiguen situades o vagen a situar-se aquestes.



2. Aquesta delegació requerirà acceptació per part de l'entitat local interessada, i s'articularà, prèvia sol·licitud d'aquesta, mitjançant resolució de la persona titular del departament competent del Consell, o mitjançant la subscripció d'un conveni de col·laboració entre l'administració de la Generalitat i l'entitat local sol·licitant, en els quals es fixaran els termes en què s'haja d'efectuar l'exercici de la competència. En aquests instruments es concretaran els mitjans de control, dels previstos en la Llei de règim local de la Comunitat Valenciana, que exercirà la Generalitat sobre la delegació.

3. Aquesta delegació anirà acompanyada dels suficients recursos econòmics perquè siga efectiva i que garantisquen l'equilibri financer de l'entitat receptora.



Segona. Pagament en espècie per a l'extinció dels deutes líquids, vençudes i exigibles, no tributàries, de les entitats del seu sector públic amb la Generalitat

1. L'administració de la Generalitat i els organismes autònoms d'aquesta poden acceptar el pagament en espècie per a l'extinció dels deutes líquids, vençuts i exigibles que les entitats del sector públic instrumental de la Generalitat, exclosos els organismes autònoms i consorcis, hagen contret amb els primers, sempre que tinguen la consideració de drets de naturalesa pública de la hisenda pública de la Generalitat. S'exclouen els deutes tributaris, que es regiran per la seua normativa específica.

El pagament en espècie pot estar referit als béns mobles i immobles titularitat de les entitats deutores.

2. L'acceptació del pagament en espècie requereix un acord del Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria que tinga les competències en matèria de sector públic, a sol·licitud de l'entitat deutora, amb un informe previ favorable de la conselleria o departament d'adscripció o tutela.

A aquesta proposta s'ha d'adjuntar la documentació següent:

a) Justificació que es tracta d'un crèdit vençut, líquid i exigible, com també concepte, naturalesa i import del deute, efectuada per l'òrgan competent.

b) Informe del Servei de Gestió Immobiliària de valoració del bé o béns, com sobre la depuració física i jurídica d'aquest.

c) Informe de la direcció general amb competències en matèria de sector públic, sobre l'interès d'acceptar aquesta forma de pagament.

3. L'eficàcia de l'acord d'acceptació queda condicionada al lliurament o la posada a disposició de bé o béns oferits; si es produeix aquesta en la forma establida en l'acord d'acceptació, es produirà l'efecte extintiu del deute. Si no es produeix el lliurament o la posada a disposició dels béns en els referits termes, quedarà sense efecte l'acord d'acceptació.

L'acord d'acceptació del Consell s'ha de traslladar al centre directiu amb competències en matèria de patrimoni, a l'efecte de la incorporació del bé o béns a l'Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat.





Tercera. Règim d'integració del personal laboral que exerceix funcions que deixen de ser competència de l'IVF i passen a ser-ho de la conselleria amb competències en matèria d'hisenda i model econòmic



S'aplicarà l'article 44 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors (Estatut dels treballadors), a l'assumpció de les funcions que fins a l'entrada en vigor d'aquesta regulació exercia l'Institut Valencià de Finances (IVF) i que, en virtut del que disposa l'article 48 d'aquesta llei i a partir de la seua entrada en vigor, passarà a exercir-les la conselleria amb competències en matèria d'hisenda, d'acord amb l'estructura organitzativa que s'establisca en el seu reglament orgànic i funcional.



No obstant el que disposa el paràgraf anterior, l'aplicació de l'article 44 al personal de l'Institut Valencià de Finances (IVF), que actualment exerceix les competències i les funcions previstes en l'article 48.1.b (certificació i signatura electrònica) i que deixen de ser competència de l'Institut Valencià de Finances (IVF), no es produirà fins que la conselleria amb competències en matèria de tecnologies d'informació i de les comunicacions puga assumir l'exercici d'aquestes competències i funcions.



Quarta. Subrogació de la Generalitat en les relacions jurídiques de l'Institut Valencià de Finances (IVF) en matèria de política financera i tresor i en matèria de certificació i signatura electrònica a què es refereix l'article 48

Els òrgans de la Generalitat que assumisquen les competències previstes en l'article 48 d'aquesta llei que fins a aquest moment hagen sigut competència de l'IVF se subrogaran en el seu lloc en tots els expedients, els contractes, les relacions jurídiques, els mitjans materials i qualssevol altres recursos de naturalesa anàloga, sense que això implique la necessitat d'incoar de nou els procediments ni determine qualsevol altre canvi que afecte l'element subjectiu de la relació jurídica de què es tracte.



No obstant el que disposa el paràgraf anterior, la subrogació dels òrgans de la Generalitat en els expedients, els contractes, les relacions jurídiques, els mitjans materials i qualssevol altres recursos de naturalesa anàloga que estiguen vigents en el moment de l'entrada en vigor de l'article 48 d'aquesta llei i que siguen necessaris per a l'exercici de les competències i les funcions previstes en l'article 48.1.b (certificació i signatura electrònica), que deixen de ser competència de l'Institut Valencià de Finances (IVF), no es produirà fins que la conselleria amb competències en matèria de tecnologies d'informació i de les comunicacions puga assumir l'exercici d'aquestes competències i funcions.









Cinquena. Adaptació de referències dels òrgans competents en la legislació aplicable en matèria de supervisió prudencial de les entitats financeres que estan sota la tutela administrativa de la Generalitat, així com en la legislació aplicable en matèria d'endeutament de la Generalitat, coordinació de l'endeutament del sector públic de la Generalitat i mercat de valors

1. Totes les referències fetes a les competències i funcions de l'Institut Valencià de Finances en la legislació relativa a la supervisió prudencial de les entitats financeres que estan sota la tutela administrativa de la Generalitat, endeutament de la Generalitat, coordinació de l'endeutament del sector públic de la Generalitat i mercat de valors, així com en el seu desenvolupament reglamentari, s'entenen fetes a la conselleria competent en matèria d'hisenda.

2. Les competències i funcions que s'indiquen en l'apartat anterior d'aquesta disposició addicional seran exercides a través dels òrgans superiors o directius que es determinen en el reglament orgànic i funcional de la dita conselleria.



Sisena. Suspensió de l'exigència de màster universitari per a l'accés als cossos del subgrup A1

1. L'exigència d'estar en possessió del màster universitari previst en l'annex I de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d'ordenació i gestió de la funció pública valenciana per a l'accés als cossos i escales del subgrup A1, no és aplicable als processos selectius que es convoquen a partir de l'1 de gener de 2018.

2. S'exceptuen del que preveu l'apartat anterior els casos en què per a accedir a un cos o escala funcionarial s'exigisca un altre títol universitari, substitutiu del grau o complementari o addicional a aquest, i en aquest cas caldrà ajustar-se al que disposa la llei mitjançant la qual es cree el respectiu cos o escala.

3. Així mateix, queden exceptuats del que preveu l'apartat primer, els processos selectius que es convoquen per a l'accés als cossos o escales les funcions dels quals, de conformitat amb la normativa estatal aplicable, coincidisquen amb l'exercici d'una professió regulada, i en aquest cas caldrà ajustar-se al que aquesta normativa dispose.



Setena. Règim retributiu i de jornada de treball dels nomenaments eventuals per a l'atenció continuada del personal estatutari temporal



La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública obrirà un procés de negociació en la mesa sectorial per a establir un règim de treball i retributiu que millore la situació del personal amb nomenament d'atenció continuada i complisca amb el principi d'igualtat de salari a igualtat de tipus de treball.

La negociació en mesa sectorial haurà de dur-se a terme dins del primer trimestre de 2018 i el termini d'execució dels seus efectes haurà d'acordar-se per la mesa sectorial.



Vuitena. Efectes en matèria de personal de l'extinció del contracte de gestió de servei públic per concessió del departament de salut de la Ribera

1. En data 31 de març de 2018 es produirà l'extinció del contracte de gestió de servei públic per concessió del departament de salut de la Ribera formalitzat entre la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i Ribera Salut II, Unió Temporal d'Empreses, Llei 18/1982, d'acord amb el que estableix la clàusula 5 del contracte.

En conseqüència, en data 1 d'abril de 2018 el servei revertirà a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, amb els efectes previstos en l'article 283 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic.

De conformitat amb la disposició addicional 26 de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2017 i en virtut del que disposa l'article 44 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors, relatiu a la successió d'empreses, d'aplicació en aquest cas, en data 1 d'abril de 2018 la Generalitat, a través de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, se subrogarà en la condició d'ocupador que l'empresa concessionària, Ribera Salut, ostentava en els contractes de treball realitzats a l'empara de l'Estatut dels treballadors per a la incorporació del personal necessari per a la prestació del servei, ja siguen temporals o indefinits. El personal afectat seguirà en els seus llocs en condició de personal a extingir i exercirà les tasques i amb idèntica condició de personal laboral fins que cesse per les causes legals d'extinció dels contractes laborals previstes en l'Estatut dels treballadors. No hi serà obstacle la qualificació de les places que puga ocupar aquest personal com a pròpies de personal estatutari i les podrà exercir transitòriament en la condició a extingir.



En tot cas, l'adquisició per aquest personal de la condició plena de personal estatutari només podrà fer-se mitjançant la superació dels processos normativament establits a aquest efecte i amb respecte als principis constitucionals i legals aplicables.

2. Es reconeix el personal estatutari fix al servei de les institucions sanitàries dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, declarat en la situació administrativa de serveis sota un altre règim jurídic d'acord amb el que disposa l'article 65 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, en haver formalitzat un contracte de treball per temps indefinit amb l'empresa concessionària Ribera Salut, el dret d'opció entre mantenir la vinculació laboral derivada de l'empresa concessionària o, bé, sol·licitar la reincorporació al servei actiu com a estatutari fix en els termes i les condicions previstos en l'esmentat article 65.



3. El mateix dret d'opció es reconeix el personal estatutari fix al servei de les institucions sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública que va ser declarat en la situació d'excedència per incompatibilitat, prevista en l'article 10 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitat del personal al servei de les administracions públiques, d'acord amb el que disposa l'article 116 de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, en haver formalitzat un contracte de treball per temps indefinit amb l'empresa concessionària Ribera Salut, entre mantenir la vinculació laboral derivada de l'empresa concessionària o, bé, sol·licitar la reincorporació al servei actiu com a estatutari fix en els termes i les condicions previstos en l'esmentat article 116.



L'opció recollida en els punts 2 i 3 relativa al personal estatutari haurà d'exercitar-se en el termini màxim de tres mesos a partir de la data d'efectivitat de la reversió.

En el cas que optara per mantenir la vinculació laboral derivada de l'empresa concessionària, es declararà, prèvia sol·licitud, en la situació administrativa d'excedència per prestació de serveis en el sector públic respecte de condició de personal estatutari fix, de conformitat amb allò que disposa l'article 66 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre.



4. S'habilita la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per a desenvolupar reglamentàriament aquesta disposició addicional.



Novena. Efectes en matèria de personal de l'extinció de contracte de gestió integral de centres de titularitat pública en l'àmbit de la diversitat funcional

1. De conformitat amb la disposició addicional 26 de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2017 i per raó del que disposa l'article 44 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors, relatiu a la successió d'empreses, produïda l'extinció d'un contracte de gestió integral de centres de diversitat funcional de titularitat pública, la Generalitat, a través de l'Institut Valencià d'Atenció Social i Sanitària (IVASS), se subrogarà en la condició d'ocupador que les empreses contractades tinguen, per no resultar convenient per a l'interès públic en aquest sector de població especialment vulnerable, sobre el qual l'administració té una especial responsabilitat, una gestió indirecta del servei públic de naturalesa contractual.



2. El personal afectat continuarà en el seu lloc en condició de personal a extingir i només podrà adquirir la condició de fix mitjançant la superació dels processos normativament establits a aquests efectes i amb respecte als principis constitucionals i legals aplicables.





Desena. Retribució de les guàrdies en personal sanitari exempt de realitzar-les per embaràs

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública obrirà un procés de negociació en la mesa sectorial per a establir els supòsits i les condicions per a retribuir les guàrdies a les dones que en queden exemptes a causa d'una adaptació del lloc de treball per risc durant l'embaràs i la lactància.

La negociació en mesa sectorial haurà de dur-se a terme dins del primer trimestre de 2018 i el termini d'execució dels seus efectes l'haurà d'acordar la mesa sectorial.



Onzena. Expropiacions necessàries per a la correcta gestió de l'hospital comarcal del Departament de Salut de la Ribera

Es declara la utilitat pública i interès social, com també la urgent d'ocupació, a l'efecte d'expropiació forçosa, de totes aquelles parcel·les i, si és el cas, les construccions destinades als accessos i aparcaments de l'Hospital de la Ribera i que actualment s'utilitzen per al servei d'aquest, i això com a conseqüència de la reversió del contracte de gestió de servei públic, en la modalitat de concessió administrativa, de la prestació dels serveis d'atenció sanitària integral de l'àrea 10 de la Comunitat Valenciana (actualment Departament de Salut de la Ribera), per pas a gestió directa de l'administració.

Així mateix, aquesta declaració afecta totes aquelles parcel·les incloses dins de l'illa pertanyent a la xarxa primària o estructural, qualificada de DOTACIONAL DE SERVEIS PÚBLICS (DES 1-Hospital la Ribera), pel Pla general d'Alzira, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de València, de data 21/12/2001 (DOGV 14/08/2002). A excepció d'aquelles parcel·les on s'emplaça la construcció principal de l'Hospital, i que són propietat de la Generalitat.





Dotzena. Termini per a la notificació de les resolucions en procediments sancionadors en matèria d'indústria

S'estableix un termini màxim de sis mesos per a resoldre el procediment sancionador en matèria d'indústria i notificar la dita resolució, comptat des de la data de l'acord d'iniciació.



Tretzena. Urgent ocupació de terrenys per actuacions derivades del II Pla director de sanejament i depuració i altres obres de la Comunitat Valenciana

Es declara la necessitat d'urgent ocupació dels béns i drets afectats d'expropiació forçosa, ocupació temporal, o imposició de servituds, com a conseqüència de l'execució de les obres que a continuació s'expressen, derivades del II Pla director de sanejament i depuració i altres obres de la Comunitat Valenciana:

Benasau. EDAR de la pedania d'Ares (Alacant)

Crevillent. Col·lector general del barri de l'Estació (Alacant)

Moncofa. EBAR del nucli urbà i conducció a l'EBAR de Xilxes d'Alt (Castelló)

Navarrés. EDAR de Playamonte (València)

Pobla de Farnals. Renovació del col·lector general (València)

Requena. EDAR de les pedanies 1.a i 2.a fase (València)

Requena. EDAR de les pedanies 3.a i 4.a fase (València)

Sagunt. Nova EDAR (València)

Vila real. Reforma de l'EDAR Onda – Betxí – Vila-real – les Alqueries (Castelló)

Totes, tant si les realitza la Generalitat com entitats habilitades com a beneficiàries d'expropiacions i entitats locals.





Catorzena. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques

Es declara la necessitat d'urgent ocupació dels béns i drets afectats d'expropiació forçosa com a conseqüència de l'execució de les obres que a continuació s'expressen:

Anell verd metropolità de València.

Tram oest (subtrams 4 i 5) (València)

Nova via per a vianants i bicicletes de connexió entre València i l'Horta Sud (CV-400) (València)

Via per a vianants i bicicletes a la Pobla de Farnals (fase I) (València)

Passarel·la de vianants en el PK 19+700 en la carretera CV-35. Camí de Casablanca, a la Pobla de Vallbona (València)

Via per a vianants i bicicletes, antic trenet de Carcaixent a Tavernes. Tram 3 (València)

Via verda d'Ojos Negros. Tram d'Algímia d'Alfara – Albalat dels Tarongers (València)

Via per a vianants i bicicletes a l'assegador de Sant Joan i l'assegador d'El Prado a Requena (València)

Electrificació de la línia 9 FGV Tram Benidorm – Benidorm Intermodal (Alacant)

Millora de la seguretat viària de la carretera CV-865 Elx – Santa Pola. Tram Valverde – assegador de Cendres. Elx (Alacant)

Millora de la seguretat viària de la carretera CV-820. Tram: PK 1+810 / PK 2+950. El Moralet (Alacant)

Millora de la seguretat viària de la carretera CV-95. Rotonda d'accés a Jacarilla, PK 9+650. Oriola – Jacarilla (Alacant)

Restauració i millora de la carretera CV-755 en el PK 4+000, el Castell de Guadalest (Alacant)

Intersecció entre la carretera CV-11, en el PK 16+955 i el camí del Molí de Toni en Sant Jordi (Castelló)

Rotonda a la CV-50, PK 82 en l'accés a les urbanitzacions de forest Horquera i la Llomayna, a Vilamarxant (València)

Rotonda en la unió de la carretera reial de Madrid Sud amb l'Avinguda d'Espioca a Silla (València)

Millora de la seguretat viària a la carretera CV-567,

PK 2+200, a Vallés (València)

Millora de la seguretat viària a la carretera CV-660, Fontanars – Ontinyent (València)

Glorieta en la intersecció de la carretera de València (antiga N-340), amb el ramal d'eixida de l'A-7, en l'accés nord a Rotglà i Corberà (València)

Glorieta en la carretera CV-610, PK 9+100, en el TM de Benigànim (València)

Glorieta en la intersecció de les carreteres CV-515 i CV-516, en el TM d'Albalat de la Ribera (València)

Glorieta en la carretera CV-50, PK 3+100, a Tavernes de la Valldigna (València).

Ronda sud-oest de Vila-real

Bulevard de la Plana

Anell verd metropolità sud. FEDER

Anell verd metropolità nord. FEDER

Encreuament Via Xurra i L3 metropolitana amb barranc de Carraixet. FEDER



Quinzena. Efectes en matèria de personal de l'extinció de l'encàrrec de gestió en matèria d'extinció d'incendis i altres emergències, per al servei de bombers forestals, definit en la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de protecció civil i gestió d'emergències



La Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de protecció civil i gestió d'emergències, en els articles 32, 37 i 59, configura el servei de bombers forestals de la Generalitat Valenciana com a servei públic essencial de caràcter autonòmic, amb dependència de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències o la conselleria competent en matèria de protecció civil i gestió d'emergències.



Aquest servei, sota la denominació genèrica de servei de brigades d'emergència o semblant, s'ha prestat de manera directa per la Generalitat Valenciana mateixa i sota les modalitats de conveni, Icona-Tragsa-Generalitat Valenciana de 20 d'octubre de 1989 i Tragsa-Generalitat Valenciana de 30 de novembre de 1998 i 20 de novembre de 2006, per a passar a ser encomanat finalment a Tragsa en la condició de mitjà propi instrumental i servei tècnic de l'administració pública, situació en què es troba actualment.

L'encàrrec de gestió vigent de la Generalitat Valenciana a Tragsa de l'actual servei públic de bombers forestals s'extingirà el 30 de juny de 2018.

De conformitat amb la disposició addicional 26 de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2017 i en virtut del que disposa l'article 44 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de l'Estatut dels treballadors, relatiu a la successió d'empreses, l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències se subrogarà abans del 30 de novembre de 2018 en la condició d'ocupador que l'empresa TRAGSA ostenta en els contractes de treball realitzats a l'empara de l'Estatut dels treballadors per a la incorporació del personal necessari per a la prestació del servei de bombers forestals, ja siguen temporals o indefinits. El personal afectat seguirà en els seus llocs amb la condició de personal a extingir i exercirà les seues tasques amb idèntica condició de personal laboral, fins al cessament per les causes legals d'extinció dels contractes laborals previstes en l'Estatut dels treballadors.



En tot cas, l'adquisició per aquest personal de la condició plena de personal de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, en els termes de l'article 15 i concordants de la Llei 4/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, reguladora d'aquesta, només podrà dur-se a terme per mitjà de la superació dels processos normativament establits a aquest efecte i amb respecte als principis constitucionals i legals d'aplicació.



Setzena. Consell Valencià de la Joventut

Totes les referències que hi ha en el text de la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut, a Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana (CJCV) passen a substituir-se per la denominació Consell Valencià de la Joventut (CVJ).



Dissetena

Es modifica en el punt 3 de la disposició addicional novena de la Llei 7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat, amb la redacció següent:

3. Sense perjudici d'açò i amb la finalitat de garantir el bon funcionament dels serveis públics, amb caràcter excepcional i de forma motivada, podrà proposar-se la prolongació del servei actiu o la rehabilitació del personal funcionari que exercisca o haja exercit funcions d'investigació, defensa contra plagues i malalties i projectes d'inversió i gestió de fons europeus que, per les especials característiques i circumstàncies, així ho requerisquen. Aquesta proposta serà formulada pel departament on preste els serveis aquest personal, prèvia conformitat de l'interessat, i haurà de sotmetre's per a aprovar-se a la conselleria en matèria de funció pública.

La proposta per a la prolongació del servei actiu o rehabilitació del personal funcionari haurà de ser motivada. Es justificarà la necessitat que aquest personal continue exercint les seues funcions per raons científiques o tècniques, per formar part de projectes o dirigir procediments d'especial complexitat i rellevància tècnica, científica, econòmica o social que vagen a veure's interromputs o compromesos en el compliment dels fins que amb això persegueix l'administració en el cas que el personal afectat no exercisca les funcions corresponents.





Divuitena. De la creació de les places d'orientadors laborals per a l'ocupació

El Consell, durant el primer quadrimestre de 2018, adoptarà les mesures necessàries en l'àmbit de la funció pública, pressupostària i administrativa per a la creació de l'escala per a l'orientació per a l'ocupació.

La previsió mínima per a aquesta escala haurà de ser de 120 places nivell A2.

Amb caràcter excepcional, els actuals orientadors laborals adscrits al Servof (POLP 2008) seran incorporats a les places de nova creació amb caràcter de personal interí d'urgència o fórmula assimilable.







DISPOSICIONS TRANSITÒRIES



Primera. Règim transitori de la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris

Fins al moment en què entren en funcionament les estructures per a la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris establides en l'article 48 bis de la Llei 6/1998, de 22 de juny, d'ordenació farmacèutica, els medicaments necessaris per als pacients i les pacients d'aquests centres i els dels centres d'assistència social que presten assistència sanitària específica inclosos en el Programa d'atenció farmacèutica en centres sociosanitaris públics de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, s'han de proveir d'acord amb la normativa de prestació farmacèutica vigent a la Comunitat Valenciana, i aquest programa es mantindrà fins a la seua integració en la conselleria competent en la prestació farmacèutica.



Segona. Vigència de les zones de gran afluència turística declarades a l'entrada en vigor d'aquesta llei

El període de quatre anys previst en l'article 21.6 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, comença a comptar en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei per a les zones afectades per la disposició transitòria quarta de la Llei 3/2011 esmentada.



Tercera. Expedients de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, en tramitació

Els expedients en tràmit corresponents a sol·licituds que hagen sigut presentades amb antelació a l'entrada en vigor del reglament a què fan referència els articles 21, 22 i 23 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, s'han de resoldre d'acord amb la normativa anterior.



Quarta. Règim transitori de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació

L'entrada en funcionament de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+I) es produirà quan entre en vigor el seu reglament orgànic i funcional. Fins a aquest moment, seguirà exercint les funcions corresponents la Subdirecció General de Conservació i Restauració de CulturArts.



Cinquena. Expedients sobre planificació en matèria de mobilitat iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei

Els expedients sobre planificació en matèria de mobilitat iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei han de seguir la seua tramitació d'acord amb la normativa anterior.



Sisena

La meritació de l'impost sobre eliminació de residus en abocadors i incineració, coincineració i valorització energètica, referida a la realització del fet imposable incineració, coincineració o valorització energètica, es produirà a partir de l'1 de juliol de 2018.



Setena. Reglament de funcionament de l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl

El reglament de funcionament de l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl a què fa referència l'article 52 d'aquesta llei haurà d'aprovar-se dins dels sis mesos següents a l'entrada en vigor.







DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA



Única. Normativa que es deroga

Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen a aquesta llei i, en particular, les següents:

– La disposició addicional primera de la Llei 7/2001, de 26 de novembre, reguladora de la mediació familiar en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

– La disposició addicional segona de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat.

– Els articles 21 bis, 21 ter, 22 bis i 23 bis de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana.

– -Els articles 2 ter, apartat Cinc, 10 bis, 10 ter, 10 quarter, 11 i 16, apartat tercer, de la Llei 9/1997, de 9 de desembre, de creació de l'Institut Cartogràfic Valencià.

– Els articles 5.1, 8 i 9 del Decret 186/2000, de 22 de desembre, del govern valencià, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de l'Institut Cartogràfic Valencià

– L'Ordre de 15 de novembre de 2006, del conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques per la qual s'aprova la Carta de serveis de l'Institut Cartogràfic Valencià.

– L'Ordre de 13 de maig de 2002, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, per la qual es regulen els preus públics per la venda de documentació tècnica de cartografia.

– La Resolució de 10 de novembre de 2009, del director de l'Institut Cartogràfic Valencià, per la qual es regula el procediment de les queixes i dels suggeriments en l'àmbit de l'ICV.

– Article 155 de la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat.





DISPOSICIONS FINALS



Primera. Habilitació al Consell per a l'aprovació de text refós de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana

Es faculta el Consell perquè en el termini d'un any a comptar des de l'entrada en vigor d'aquesta llei redacte i aprove un decret legislatiu amb un text refós únic en què es regularitzen, aclarisquen i harmonitzen les normes amb rang legal vigents en l'àmbit autonòmic valencià en matèria de comerç.



Segona. Habilitacions per al desenvolupament del que es disposa en els articles 48 i 49 en relació amb l'Institut Valencià de Finances (IVF)

En el termini de tres mesos a comptar de la publicació d'aquesta llei, s'aprovaran les modificacions que resulten oportunes en els reglaments orgànics i funcionals i en les relacions de llocs de treball de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic i de l'Institut Valencià de Finances (IVF) per a adequar-les al que estableixen els articles 48 i 49 d'aquesta llei, s'assignaran les competències i funcions que deixen d'estar atribuïdes a l'Institut Valencià de Finances (IVF) als òrgans que, dins de l'estructura organitzativa de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, es considere més convenient i es procuraran les adscripcions dels llocs de treball que resulten necessàries.

Immediatament després de l'entrada en vigor de la nova regulació de l'Institut Valencià de Finances (IVF) prevista en els articles 48 i 49 d'aquesta llei, la conselleria amb competències en matèria de tecnologies d'informació i de les comunicacions delegarà, amb caràcter temporal, les competències i funcions previstes en l'article 48.1.b (certificació i firma electrònica) a favor de l'Institut Valencià de Finances (IVF), que les estava exercint fins llavors. Aquesta delegació estarà vigent fins que la conselleria amb competències en matèria de tecnologies d'informació i de les comunicacions puga assumir directament o indirectament l'exercici d'aquestes competències i funcions.



Tercera. Habilitació per a desplegament reglamentari

S'autoritza el Consell per a dictar totes les disposicions que calguen per al desplegament del que preveu aquesta llei.



Quarta. Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2018.



No obstant el que disposa el paràgraf anterior, l'entrada en vigor del que disposen els articles 48 i 49 sobre la nova regulació de l'Institut Valencià de Finances (IVF) es produirà quan entre en vigor el reglament orgànic i funcional de la conselleria amb competències en matèria d'hisenda i model econòmic, així com el reglament d'organització i funcionament de l'Institut Valencià de Finances (IVF), que s'aproven per adaptar-lo a aquesta nova regulació.



Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.



València, 28 de desembre de 2017



El president de la Generalitat

Ximo Puig i Ferrer

Mapa web