Decret 193/1988, de 12 de desembre del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aproven les "Normes per a l'accessibilitat i l'eliminació de barreres arquitectòniques".
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 997 de 02.02.1989 | Referència Base de Dades: | 0234/1989 |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 02.04.1989 Data de fi de vigència: 10.06.2004 Notes: Aquest Decret té com a objectiu eliminar les barreres arquitectòniques que dificulten la mobilitat de les persones amb disminucions físiques, i també per als col.lectius d'ancians i ciutadans que per una particular situació tenen dificultats afegides de mobilitat. Regula les normes urbanístiques i arquitectòniques bàsiques i conté les condicions a què hauran d'adaptar-se els projectes, el catàleg d'edificis a què seran d'aplicació aquestes i el procediment d'autorització, fiscalització i, si s'escau, sanció. - Vegeu la Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'Integració Social dels Minusvàlids (BOE núm. 103, de 30/04/82). Vegeu Llei 4/1993, de 20 de desembre, de l'Esport de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2173, de 28/12/93). Vegeu Llei 7/1994, de 5 de desembre, de la Infància (DOGV núm. 2408, de 16/12/94). Vegeu la Llei 1/1998, de 5 de maig, d'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, Urbanístiques i de la Comunicació (DOGV 3237, de 07/05/98). Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: Desenvolupada o complementada per: - Decret 85/1989, de 12 de juny, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aproven les Normes d'Habitabilitat i Disseny d'Habitatges a l'àmbit de la Comunitat Valenciana. (DOGV núm. 1092 de 23.06.1989) Ref. Base de dades 1402/1989
- Decret 153/1993, de 17 d'agost, del Govern Valencià, regulador dels establiments hotelers de la Comunitat Valenciana. (DOGV núm. 2100 de 10.09.1993) Ref. Base de dades 2143/1993
- DECRET 255/1994, de 7 de desembre, del Govern Valenciá, pel qual es regulen les normes higiènico-sanitàries i de seguretat de les piscines d'ús col.lectiu i dels parcs acuàtics (DOGV núm. 2414 de 27.12.1994) Ref. Base de dades 2823/1994
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Obres Públiques, Urbanisme i Transports;Conselleria Treball i Seguretat Social;Conselleria Indústria, Comerç i Turisme;Conselleria Administració Pública;Conselleria Cultura, Educació i Ciència;Conselleria Sanitat i Consum Grup temàtic: Legislació Matèries: Arquitectura i habitatge Descriptors: Temàtics: reglamentació de la construcció, discapacitat , Barreres arquitectòniques
Decret 193/1988, de 12 de desembre del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aproven les "Normes per a l'accessibilitat i l'eliminació de barreres arquitectòniques".
La necessitat de millorar les condicions de mobilitat dels minusvàlids en l'entorn social incumbeix a tota la societat.
Una ciutat construïda sense barreres serà mes habitable, no sols per a les persones amb disminucions físiques, sinó també per als col·lectius d'ancians i per als ciutadans que per una particular situació tenen dificultats afegides de mobilitat.
Conseqüentment millora la qualitat de vida de tots els ciutadans.
La Constitució espanyola obliga els poders públics a promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups on s'integra siguen reals i efectives; remoure els obstacles que impidesquen o dificulten la seua plenitud i facilitar la participació de tots el ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social (article 9).
Igualment obliga a realitzar una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics (article 49).
La Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'Integració Social dels Disminuïts Físics, obliga a efectuar la construcció, ampliació i reforma dels edificis de propietat pública o privada, destinats a un ús que implique la concurrència de públic, i també la planificació i urbanització de les vies públiques, pares i jardins d'iguals característiques, de tal manera que resulten accessibles i utilitzables per als disminuïts físics (article 54.1). Obliga igualment a les Administracions Públiques competents a aprovar «les normes urbanístiques i arquitectòniques bàsiques que contindran les condicions a què s'hauran d'ajustar els projectes, el catàleg d'edificis a què s'aplicaran aquestes i el procediment d'autorització, fiscalització i, si fa el cas, sanció» (article 54.3).
La Generalitat Valenciana ha establert la integració de les persones amb disminucions físiques com un principi bàsic d'actuació. En aquest sentit realitza programes concrets d'integració educativa en el sistema ordinari i d'integració sòcio-laboral en els sistemes de producció i en la funció pública.
Es decisiu per a una política d'integració que les persones amb disminucions físiques puguen accedir a un desenrotllament normal de les seues activitats motrius en el nucli on habiten, amb aquest fi és necessari remoure els obstacles i evitar les barreres arquitectòniques.
Amb tot açò, i sense perjudici de les competències de l'Administració Central en l'establiment dels requisits mínims, el Consell de la Generalitat, de conformitat amb l'article -31 i concordants de l'Estatut d'autonomia, acorda adoptar les mesures que superen en tots els possibles les limitacions que per a les persones amb disminucions físiques deriven de l'existència de barreres arquitectòniques.
En atenció d'aquestos motius, a proposta del Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, de Treball i Seguretat Social, d'Indústria, Comerç i Turisme, d'Administració Pública, de Cultura, Educació i Ciència i de Sanitat y Consum, amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat Valenciana en la sessió celebrada el dia 12 de desembre de 1988,
DECRETE:
Article primer. Objecte i àmbit.
Aquest Decret estableix les normes per a facilitar l'accessibilitat a persones amb la mobilitat disminuïda i les normes per a suprimir les barreres arquitectòniques en els següents àmbits:
- Vies, espais, jardins i elements d'ús públic.
- Edificis de titularitat pública o privada destinats a una activitat de pública concurrència.
- Mitjans de transport i instal·lacions complementàries d'aquestos.
Article segon. Tipus de condicions d'accessibilitat.
Per al compliment de l'objecte s'estableixen condicions per al projecte, per a la construcció i per a l'ús dels diferents àmbits definits en l'article anterior. En conseqüència, s'estableixen tres tipus de condicions segons l'àmbit al qual afecten:
- Les condicions d'accessibilitat urbanística en què es regula el plantejament i la urbanització de les vies, espais, jardins i elements d'ús públic. Així mateix es regulen les condicions per a l'adequació a realitzar en les actuacions existents.
- Les condicions d'accessibilitat arquitectònica en què es regulen el projecte, la construcció i l'ús dels edificis de pública concurrència. Així mateix es regulen les condicions per a l'adequació a realitzar en edificis objecte d'ampliació o reforma i en els edificis existents.
- Les condicions d'accessibilitat en els transports en què es regulen els dispositius a adoptar en els mitjans de transport i instal·lacions complementàries.
Article tercer. Condicions d'accessibilitat urbanística.
Els Plans Generals preveuran mesures de cobertura de les necessitats que deriven de disminucions físiques, en tots els sòls urbans, establint:
1. Elements o àrees d'enllaç de voreres amb passos de vianants.
2. Accessos a equipaments, serveis i locals de pública concurrència sense barreres arquitectòniques.
3. Eliminant paviments en locals o vies publiques que obstaculitzen el pas.
4. Prohibint marquesines o elements arquitectòniques o ornamentals en la via pública a baixa altura.
5. Reservant places d'aparcament en la manera prevista en l'annex I.
6. Introduint senyals acústiques en els semàfors.
7. Reservant habitatges en planta baixa, que siguen accessibles a peu pla en les promocions públiques i, si fa el cas, en les privades.
S'hauran, per tant, d'eliminar dels espais i itineraris de vianants les possibles barreres arquitectòniques que puguen tenir origen en:
a) Els elements d'urbanització.
b) El mobiliari urbà.
Els paràmetres que regulen el disseny i la ubicació d'aquestos elements es recull en l'annex I.
Article quart. Condicions d'accessibilitat arquitectònica.
En els edificis de nova construcció, rehabilitats, reformats o ampliats per a ús de pública concurrència hi haurà un itinerari practicable per a persones amb mobilitat reduída que comunique:
- L'interior amb l'exterior de l'edifici i en tot cas amb la via pública.
- En l'interior de l'edifici, tant verticalment com horitzontalment, les àrees i les dependències d'ús públic, un lavabo adaptat i els garatges o els aparcaments.
Els paràmetres que regulen aquestes condicions s'especifiquen en l'annex II.
En els edificis existents de titularitat pública les Administracions competents en faran l'adequació al que disposa aquest Decret. Els edificis objecte d'aquesta adaptació seran els que es refereixen de manera genérica en l'annex III i amb els nivells de prioritat que estableix.
En els edificis de titularitat privada la Generalitat Valenciana estableix mesures de foment de l'adaptació que es contenen en 'article seté d'aquest Decret. Les prioritats d'adaptació seran les establertes en l'annex III d'aquest Decret.
Article cinqué. Condicions d'accessibilitat al transport.
L'accessibilitat de les persones amb mobilitat disminuïda al conjunt del sistema de transport ha de quedar garantida. A tal fi, s'adoptaran les mesures puntuals en els transports urbans de superfície que garantitzen globalment dit accés, d'acord amb la demanda existent i els recursos disponibles.
En els grans centres de transport públic (estacions centrals de ferrocarril i autobusos, ports i aeroports) s'aplicaran les especificacions de l'article quart, en el nivell de prioritat 1; en la resta d'estacions, baixadors i parades els itineraris practicables s'implantaran progressivament.
Article sisé. Procediment d'autorització, fiscalització i sanció del compliment del Decret.
Les Administracions Publiques, Organismes i Corporacions competents per a l'aprovació d'instruments de planejament i de la seua execució, de projectes d'urbanització i d'obra, de vehicles o instal·lacions, comprovaran l'adequació a aquest Decret, i condicionaran la concessió al compliment d'aquesta normativa.
En els documents presentats a l'Administració per a l'aprovació es recollirà expressament el compliment de les determinacions de l'esmentat Decret. Els Col·legis Professionals que intervinguen preceptivament en el visat queden responsabilitzats de la seua verificació.
Article seté. Finançació i ajuda per al compliment en béns de titularitat privada.
Per a l'atorgament d'ajudes econòmiques o subvencions de la Generalitat Valenciana, els projectes o propostes hauran d'ajustar-se al contingut d'aquest Decret. Així mateix s'hauran d'adequar els projectes de reforma, ampliació o rehabilitació que incloguen habitatges per a disminuïts físics.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
Els edificis, instal·lacions, usos o activitats d'ús públic que siguen de titularitat privada, s'hauran d'adaptar a les determinacions d'aquest Decret i les seues normes de desplegament en el termini de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquest.
Segona
Aquest Decret no s'aplicarà a les obres d'urbanització i edificació que es troben en execució, aprovades o que sol·liciten la corresponent llicència abans dels dos mesos següents des de la entrada en vigor d'aquest Decret, i açò sense perjudici del que disposa la disposició transitòria primera.
Tercera
Fins que no es publiquen les «Normes d'habitabilitat i disseny d'habitatges en l'àmbit de la Comunitat Valenciana», en les quals es regule l'accessibilitat en edificis d'habitatge, regiran per a aquestos edificis els paràmetres especificats en l'annex II del Decret amb excepció dels apartats de vestíbuls, lavabos i aparcament.
DISPOSICIO ADDICIONAL
En el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, les Administracions Públiques hauran d'elaborar un pla d'actuació per a l'adaptació dels espais públics, edificis, serveis i instal·lacions dependents d'aquestes al que preveu aquest Decret o a la normativa que el desplegue.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que disposa aquest Decret.
Segona
Les Conselleries que tinguen competències que puguen veure's afectades per aquest Decret queden autoritzades a dictar les Ordres oportunes que en permeten un millor compliment.
Tercera
Aquest Decret entrarà en vigor als dos mesos de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 12 de desembre de 1988.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO
El Conseller d'Obres Publiques, Urbanisme i Transports,
RAFAEL BLASCO I CASTANY
El Conseller de Treball i Seguretat Social,
MIQUEL DOMENECH PASTOR
El Conseller d'Indústria, Comerç i Turisme,
ANDRES GARCIA RECHE
El Conseller d'Administració Pública
JOAQUIM AZAGRA I ROS
El Conseller de Cultura, Educació i Ciència,
CIPRIA CISCAR I CASABAN
El Conseller de Sanitat i Consum,
JOAQUIN COLOMER SALA
ANNEX I
PARAMETRES PER A COMPLIR LES CONDICIONS D'ACCESSIBILITAT URBANISTICA
U. Les barreres urbanístiques poden tenir origen en:
a) Elements d'urbanització.
b) El mobiliari urbà.
Dos. Són elements d'urbanització tots aquells que componen les obres d'urbanització, entenent per aquestes les referents a paviments, sanejament, instal·lacions, il·luminació pública, i totes aquelles, que en general, materialitzen les indicacions de planejament urbanístic.
Tres. Mobiliari urbà és el conjunt d'objectes existents en les vies i espais lliures públics, que se superposen o adossen als elements d'urbanització o edificació, de manera que una modificació o trasllat no genere alteracions substancials, com poden ser semàfors, cartells d'assenyalament, cabines telefòniques, fonts, papereres, marquesines, quioscos i d'altres de naturalesa anàloga.
DISPOSICIONS DE DISSENY DELS ELEMENTS D'URBANITZACIO
Itinerari per a vianants
El traçat i disseny dels itineraris públics que es destinen al pas de vianants, o al pas mixt de vianants i vehicles, es realitzarà de manera que els desnivells no arriben a graus d'inclinació que dificulten la utilització a persones amb mobilitat reduïda, i que tinguen amplària suficient per a permetre el pas de dues persones, una d'elles circulant en cadira de rodes. En tot cas, tindrà l'amplària suficient per a permetre el pas d'una persona que circule en cadira de rodes.
Paviment
U. Els paviments dels itineraris especificats en l'article anterior seran durs, antilliscants i sense rugositats diferents de les que té el gravat de les peces.
Dos. Les reixes i registres situats en aquestos itineraris es situaran en el mateix pla que el paviment circumdant. Les reixes tindran unes obertures amb unes dimensions màximes i una disposició de l'enreixat que impossibilite l'entrebanc de les persones que utilitzen bastons o cadires de rodes.
Tres. Els arbres situats en aquestos itineraris, tindran els coberts de reixes o d'altres elements i es situaran al mateix pla que el paviment circulant.
Guals
U. S'hi consideraran dos tipus de guals:
a) Els destinats a entrada i eixida de vehicles sobre itineraris de vianants.
b) Els destinats específicament a la supressió de barreres urbanístiques en els itineraris de vianants.
Dos. Els primers es dissenyaran de manera que cis itineraris de vianants que travessen no queden afectats per pendents longitudinals o transversals superiors a les que toleren les persones amb mobilitat reduïda.
Tres. Els segons, a mes de complir l'apartat anterior, es dissenyaran de manera que els dos nivells a comunicar, s'enllacen per un pla inclinat de pendent longitudinal i transversal adequat a persones amb mobilitat reduïda. L'amplària haurà de permetre la parada simultània de dues persones en cadira de rodes.
Passos de vianants
U. En els passos de vianants se salvarà el desnivell entre la vorera i la calçada amb un gual de les característiques assenyalades en l'article anterior.
Dos. Si en el recorregut del pas de vianants és imprescindible travessar una illeta situada entre les calçades de trànsit rodat, aquesta illeta es retallarà i es rebaixarà al mateix nivell de les calçades en una amplària igual a la del pas de vianants.
Tres. Si el pas, per la seua longitud, es realitza en dos temps, amb parada intermèdia, la illeta tindrà una dimensió mínima que permeta a un transeünt en cadira de rodes romandre resguardat de la circulació rodada.
Escales
U. Les escales tindran unes dimensions confortables de petjada i contrapetja per a poder facilitar-ne la utilització a persones amb mobilitat reduïda.
Dos. La seua amplària permetrà el pas de dues persones.
Tres. Comptaran amb passamans als dos costats.
Quatre. La petjada es construirà amb material antilliscant, sense alteracions sobre la seua frontal.
Cinc -. Les escales de recorregut baix, hauran d'introduir replans intermedis.
Sis. Queden prohibits dintre dels itineraris de vianants, aquells desnivells que se salven amb un únic escaló. Aquest escaló haurà de ser substituït per una rampa.
Rampes
U. Les rampes, com elements que dintre d'un itinerari de vianants permiteixen salvar desnivells bruscs o pendents superiors a les del mateix itinerari, s'ajustaran als criteris que es detallen a continuació.
Dos. La pendent, tant longitudinal com transversal, no arribarà a graus d'inclinació que dificulten la utilització per persones amb mobilitat reduïda. La pendent longitudinal quedarà limitada en funció de la longitud total del tram.
Tres. Atés que la inclinació de les rampes és més elevada que la dels itineraris de vianants, es situaran passamans i proteccions a als dos costats, que servesquen de suport i eviten la relliscada lateral de la cadira de rodes.
Quatre. La seua amplària permetrà el pas simultani de dues persones, una d'elles en cadira de rodes. En cas que existesquen recorreguts alternatius es podrà reduir l'amplària al pas d'una cadira de rodes.
Cinc. Qualsevol tram d'escales dintre d'un itinerari de vianants es complementarà amb una rampa.
Parcs, jardins i espais lliure públics.
U. Els itineraris de vianants en parcs, jardins i espais lliures públics en general s'ajustaran als criteris assenyalats en apartats precedents per a itineraris de vianants.
Dos. Els serveis públics que es disposen en aquestos, espais hauran de ser accessibles a persones amb mobilitat reduïda.
Aparcaments
U. En totes les zones d'estacionament de vehicles en vies o espais lliures, públics, es reservaran permanentment, i tant prop com siga possible dels accessos per a vianants, places ben assenyalades per a vehicles que transporten persones amb mobilitat reduïda.
Dos. Els accessos de vianants a aquestes places, compliran les condicions establertes en apartats anteriors per a itineraris de vianants.
Tres. Les dimensions de les places permetran que les utilitzen correctament persones amb mobilitat reduïda, incloses les que es desplacen en cadira de rodes.
NORMATIVA SOBRE DISSENY DL MOBILIARI URBA
Senyals verticals
U, Les senyals de trànsit, semàfors, cartells il·luminats i, en general, qualsevol element d'assenyalament que es col·loquen en un itinerari o pas de vianants es disposaran de manera que no constituesquen un obstacle per als invidents i persones que es desplacen en cadira de rodes.
Dos. No es col·locaran obstacles verticals en cap punt de la superfície de pas de vianants, excepció feta dels elements que es col·loquen per a impedir el pas de vehicles. Aquestos, elements hauran d'ubicar-se i assenyalar-se de manera que no constituesquen un obstacle a persones disminuïdes.
Tres. En passos de vianants amb semàfor manual s'haurà de situar el polsador a una altura suficient per a manejar-lo des d'una cadira de rodes.
Quatre. En passos de vianants situats en vies publiques d'especial perill per situació o volum de tràfic, els semàfors estaran equipats amb senyals sonores que homologarà el departament corresponent i que podran servir de guia als vianants.
Elements diversos de Mobiliari Urbà
Els elements de mobiliari urbà d'ús públic, com cabines, bancs, papereres, fonts, etc.... es dissenyaran i ubicaran de manera que puguen ser utilitzats per persones amb mobilitat reduïda i no constituesquen un obstacle per a invidents, i en general tot tipus de transeünts.
Protecció i assenyalament de les obres en la via pública
Les obres que es realitzen en la via pública hauran d'estar assenyalades i protegides, mitjançant barreres estables i continues, il·luminades amb llums roges, que hauran d'estar enceses tota la nit, i es col·locaran de tal manera que els invidents, puguen detectar a temps l'existència de l'obstacle.
Queda prohibida la substitució d'aquestes barreres per cordes, cables o similars.
ANNEX II
PARAMETRES PER A COMPLIR LES CONDICIONS D'ACCESSIBILITAT ARQUITECTONICA
Accés des de l'espai exterior.
Pera accedir sense rampa des de l'espai exterior a l'itinerari practicable, el desnivell màxim admissible serà de 0'12 m salvat per un plànol inclinat que no supere una pendent del 60%.
Buits de pas
L'amplària mínima serà de 0'80 m. Als dos costats de les portes hi haurà un espai lliure horitzontal de 1'20 m de profunditat no ocupat pel recorregut de les fulles de la porta.
Vestíbul o portal
L'amplària mínima serà de 1'50 m.
Passadissos
L'amplària mínima serà de 0'90 m. En els canvis de direcció disposaran de l'espai mínim necessari per a efectuar els girs amb cadira de rodes.
Desnivells
En l'itinerari practicable no hi haurà escala ni escalons aïllats. La pendent màxima per a salvar un desnivell mitjançant rampa es del 80%. S'admet fins un 10% en trams de longitud inferior a 10 m i s'hi podrà augmentar aquesta pendent fins a un límit del 12% en trams de longitud inferior a 3 m. Les rampes tindran paviments antilliscants i estaran dotades d'elements de protecció i ajuda.
Ascensor i mecanismes elevadors
Almenys un ascensor servirà a l'itinerari practicable amb les següents condicions:
- Les portes de recinte i cabina seran automàtiques, deixant un buit lliure de 0'80 m.
- El cambril de l'ascensor tindrà com a mínim unes dimensions lliures de 0'90 x 1'20, sent la menor dimensió la que s'enfronta al buit de l'accés a aquest. La superfície mínima serà de 1'20 m2.
En cas de disposar-se de mecanismes elevadors especials, aquestos hauran de tenir acreditada la seua idoneïtat per a l'ús de persones amb mobilitat reduïda.
Lavabos
Hi haurà almenys un lavabo dintre de l'itinerari practicable que complesca les següents condicions:
- Disposarà d'un espai lliure on es puga inscriure una circumferència de 1'20 m de diàmetre, que permeta girar per a accedir als aparells.
- Es podrà accedir frontalment a un lavabo i lateralment a un wàter, i es disposarà a aquest efecte d'un espai lliure d'un ample mínim de 0'65 m.
- En cas de disposar de cabina individual per a wàter, aquesta comptarà amb un ample lliure mínim de 1'40 m.
Aparcament
En cas que hi hagen aparcaments, tant exteriors com interiors, l'itinerari practicable s'estendrà fins a aquestos, complint les anteriors condicions. Les places d'aparcament compliran a més les següents condicions:
- Es reservarà permanentment una plaça per cada 50 places o fracció, estarà senyalitzada i el més pròxima als accessos de l'itinerari practicable.
- Les dimensions mínimes de les places reservades seran de 4'50 x 3'30.
ANNEX III
NIVELLS DE PRIORITAT EN L'ADEQUACIO D'EDIFICIS DE PUBLICA CONCURRENCIA
1. Us residencial públic.
Es consideraran incloses les residències d'ancians, residències d'estudiants i instal·lacions hoteleres.
Prioritat 1: número d'habitants superior a 300.
Prioritat 2: número d'habitants superior a 200 i fins a 300.
Prioritat 3: número d'habitants superior a 100 i fins a 200.
Prioritat 4: número d'habitants inferior a 100.
2. Us administratiu i d'oficina.
Edificis on es desenvolupen activitats d'ordre administratiu públiques o privades, incloent arxius, sales de reunió i activitats complementàries.
Prioritat 1: edificis d'ús general de les Administracions Públiques com Ajuntaments, Conselleries, Direccions Provincials, etc. També edificis de serveis tan públics com privades, empreses públiques o privades com als de Correus i Telègrafs, Companyia Telefónica, Companyies subministradores d'aigua, electricitat, gas, etc.
Prioritat 2: altres edificis administratius.
3. Us sanitari
Son els destinats a hospitals, clíniques, sanatoris, ambulatoris i anàlegs.
Prioritat 1: s'estableix aquesta prioritat com a general atès el caràcter d'aquestos edificis.
4. Us d'espectacles i locals de reunió.
Són aquells edificis, locals i recintes que regula el «Reglament General de Policia d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives», aprovat pel Reial Decret 2816/1982, de 7 D'agost.
Prioritat 1: Capacitat superior a 1500 persones.
Prioritat 2: Capacitat superior a 700 i fins a 1500 persones.
Prioritat 3: Capacitat superior a 300 i fins a 700 persones.
Prioritat 4: Capacitat inferior a 300 persones.
5. Us docent.
Són els destinats a l'ensenyament en qualsevol del seus graus i especialitats.
Prioritat 1: capacitat superior a 2000 alumnes.
Prioritat 2: capacitat superior a 1000 i fins a 2000 alumnes.
Prioritat 3: capacitat superior a 200 i fins a 1000 alumnes.
Prioritat 4: capacitat inferior a 200 alumnes.
6. Us comercial.
Edificis destinats a la venda al públic de béns o serveis.
Prioritat 1: Superfície superior a 10000 m2.
Prioritat 2: Superfície superior a 5000 m2 i fins a 10000 m2.
Prioritat 3: Superfície superior a 1000 m2 i fins a 5000 m2.
Prioritat 4: Superfície inferior a 1000 m2.