Ficha disposicion

Ficha disposicion





LLEI 2/95, de 6 de febrer, d'Organització del Servei d'Emergències de la Generalitat Valenciana.



Texto
Texto Texto2
Publicat en:  DOGV núm. 2449 de 14.02.1995
Referència Base de Dades:  0332/1995
 



LLEI 2/95, de 6 de febrer, d'Organització del Servei d'Emergències de la Generalitat Valenciana.

Sia notori i manifest a tots els ciutadans, que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableix la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promugue la llei següent:

PREàMBUL

I

La necessitat d'una resposta eficaç dels serveis de salvament davant de qualsevol circumstància que puga posar en perill la vida de les persones, requereix una organització adequada en tot el territori valencià.

A pesar que la Comunitat Valenciana té competències sobre prevenció i extinció d'incendis forestals i en protecció civil, la Generalitat no té una norma jurídica pròpia que articule l'organització dels serveis d'emergència, que avui constitueixen una demanda indefugible de la societat.

Així mateix, els serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament no s'han desenvolupat de manera que s'aconseguesca una cobertura adequada del territori. Moltes comarques interiors valencianes no tenen uns serveis concordes amb les possibilitats actuals; l'exemple dels incendis forestals il·lustra com a les zones on estan ubicats no sempre tenen possibilitats per atacar amb la rapidesa que cal els incendis.

La creació de consorcis comarcals i provincials d'extinció d'incendis, en els quals la Generalitat ha estat col·laborant i exercint a més la funció de direcció i coordinació en la lluita contra els incendis forestals, ha afavorit la coordinació dels serveis, però també n'ha posat en relleu les insuficiències. La creació de consorcis no ha seguit pautes homogènies, encara sort que hi ha una varietat poc justificable de règims jurídics i de retribucions, malgrat la identitat de comeses. D'altra banda, la Generalitat disposa d'una participació minoritària en els consorcis, cosa que lleva efectivitat a la coordinació de les tasques assumides pels serveis comarcals d'extinció d'incendis, a pesar de la important quantia dels recursos arreplegats per la Comunitat.

La protecció civil, que és un servei públic de llarga tradició en altres països, té una curta vida entre nosaltres. No obstant això, l'experiència de la gestió administrativa ha demostrat la urgència de concebre una organització específica per a la protecció la missió de la qual siga precisament prestar suport tècnic i els mitjans operatius per a posar remei a situacions d'emergència, tant derivades de catàstrofes naturals com del risc inherent a les múltiples activitats quotidianes.

La demanda social d'una acció molt més àgil i efectiva en la lluita contra els incendis forestals només pot ser atesa amb una organització que unesca sota un mateix comandament operatiu els recursos disponibles. Però l'extinció d'incendis, malgrat ser una tasca prioritària, no esgota les comeses de la protecció civil. Són els bombers probablement el braç executiu més important de la protecció ciutadana fins al punt de poder afirmar-se que una gran part de la seua activitat està dedicada al salvament de persones i béns o a l'adopció de mesures materials de protecció ben allunyades de l'origen històric d'aquest cos. Aquest és un fet fàcilment comprovable en l'experiència dels països desenvolupats i que té la seua explicació tant en la reducció del nombre d'incendis industrials i urbans importants pel constant perfeccionament de les mesures de seguretat, com per la convicció ciutadana que la resposta de la protecció civil davant d'accidents ordinaris o davant de situacions d'emergència constitueix un servei públic essencial, més enllà de qualsevol consideració jurídica.

Un grau de protecció civil comparable amb els països desenvolupats en aquesta matèria requereix, doncs, la potenciació de tots els serveis operatius relacionats amb les emergències, amb atenció especial als cossos de bombers, amb eix medul·lar de l'acció de la Generalitat. En la circumstància particular valenciana, els riscos que afecten el nostre territori no poden ser degudament abordats sense l'existència d'un servei d'emergències a tota la comunitat, que done la resposta tècnica adequada. La llei, doncs, prossegueix el camí iniciat amb la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, que ja havia disposat la unificació de la direcció tècnica dels treballs d'extinció d'incendis i una altra sèrie de mesures que es mantenen vigents en no ser modificades per la nova norma.

Per a això, cal optimitzar la destinació dels recursos que la Generalitat destina a aquest fi públic i la seua adequada distribució territorial, que és l'objectiu declarat d'una llei que es basa en cinc grans principis:

1. Una concepció integral del Servei d'Emergència que unesca la prevenció urbana i la industrial, però també la rural i forestal.

2. La col·laboració instrumental de totes les administracions públiques que tenen serveis de protecció civil.

3. La unificació del comandament, en les situacions que ho requeresquen, en la Generalitat, perquè és la principal responsable dels plans de protecció civil.

4. La constitució d'una organització pròpia de la Generalitat, el Servei d'Emergències, que reforce, millore i complemente les actuacions en la matèria, amb atenció especial a la lluita contra incendis forestals i contra aquells rics de més incidència a la Comunitat Valenciana.

5. L'oferiment a municipis i diputacions provincials perquè voluntàriament incorporen els seus mitjans al Servei d'Emergències de la Generalitat.

II

Menció particular mereix l'opció de desconcentrar en la Direcció General la gestió administrativa de tots els afers que es determinen en el Reglament Orgànic de la Conselleria d'Administració Pública, ateses les peculiaritats pròpies de la política d'emergències i del personal adscrit al Servei de Bombers, amb la finalitat d'agilitar al màxim la gestió del Servei d'Emergències.

L'instrument fonamental d'aquest servei és el Servei de Bombers de la Generalitat, vertebrat jeràrquicament, i l'especialitat del qual exigeix normes peculiars distintes de les generals de la funció pública. Els bombers ordenats en quatre escales tenen naturalesa funcionarial i la condició d'agent de l'autoritat en l'exercici de les seues funcions com correspon al caràcter públic de les seues comeses.

La creació d'una organització pròpia de la Generalitat permetrà un desplegament molt més eficaç dels recursos de protecció civil i, en particular, en la lluita contra incendis. En mantenir-se, amb total respecte a l'autonomia local, les competències de municipis i províncies, la Generalitat podrà implantar parcs i unitats de bombers a les zones amb un dèficit de protecció i, sobretot, mobilitzar els mitjans en funció de les necessitats de cada moment.

Se n'ocupa així mateix la Llei de Regulació dels Gombers Voluntaris, institució de primera importància, instrument de la col·laboració ciutadana en les tasques del servei públic. Els bombers voluntaris han sorgit quasi espontàniament com un fenomen ben notable de solidaritat i participació. En alguns consorcis provincials la figura ha cobrat un relleu especial i ha estat objecte de reglamentació particular. És, doncs, necessari que la llei preveja aquesta participació activa dels ciutadans, delimite en els trets essencials la figura i en preveja la formació i les compensacions adequades, el desenvolupament detallat dels quals es remet al reglament.

Naturalment, la llei, en la disposició transitòria pertinent regula el règim dels qui actualment són bombers voluntaris dels consorcis, als quals, per haver provat a bastament la seua competència i la seua formació, se'ls eximeix d'obtenir l'acreditació que, després de l'entrada en vigor de la llei, requeriran els qui desitgen obtenir la condició de bomber voluntari.

III

La llei descansa en la convicció que els serveis de protecció haurien d'unificar-se per tal de buscar la millor distribució territorial i el màxim rendiment d'uns mitjans molt costosos econòmicament. D'ací que s'oferesca voluntàriament als municipis i a les diputacions provincials la possibilitat de traspassar els recursos dedicats a aquest fi i la Generalitat assumeix la prestació del servei. Aquesta possibilitat no se sotmet a termini. Però, per tal de no demorar els plans operatius del Servei d'Emergències, es preveu la prioritat de cobertura d'aquelles zones que no estiguen ateses per consorcis i diputacions provincials. Quant a les capitals de província que disposen de serveis d'emergència amb recursos suficients, es tendirà que aquests municipis s'hi integren en el futur. Per això, el reglament que desenvolupe el Servei d'Emergències recollirà la possibilitat d'establir acords específics de col·laboració amb els municipis esmentats.

Per a permetre la integració voluntària, la llei preveu un procediment especial basat en l'acord entre els municipis que gestionen directament recursos i la Generalitat respecte als recursos directament gestionats per les diputacions o per organismes que en depenen, i entre la Generalitat i els consorcis i les diputacions respecte als gestionats pels consorcis, ja que en aquests casos s'ha de comptar amb la voluntat tant de l'ens associat com de qui els mantenen. Per a això, es preveu la constitució de comissions integrades per representants de les administracions implicades, els acords de les quals s'hauran de sotmetre a la ulterior aprovació del Consell. Naturalment, aquests convenis estan oberts també als municipis consorciats, cosa que permetrà als municipis mantenir sense recursos addicionals la protecció del servei.

IV

Els títols jurídics que justifiquen la competència de la Comunitat Valenciana per a promulgar aquesta norma són ben notoris. Primer, la protecció civil, matèria que d'acord amb les sentències 123/1984 i 133/1990 del Tribunal Constitucional correspon concurrentment a l'estat i a les comunitats autònomes que, com la nostra, tenen reconegudes competències com la de l'article 36 de l'Estatut d'Autonomia. Segon, la Llei estatal de Protecció Civil delimita el marc de les competències autonòmiques i deixa un ample marge per a la protecció civil. Tercer, altres títols de competències de la Generalitat, per exemple en matèria forestal o salvament marítim (articles 31.10 i 32.9, respectivament) que estan íntimament units a la protecció civil i a la prevenció i extinció d'incendis. Finalment, la mateixa legislació bàsica de règim local reconeix que els municipis exerciran competències sobre incendis i protecció civil en els termes que establesca la legislació de l'estat i de les comunitats autònomes, que és allò que precisament du a cap aquesta llei.

TíTOL I

Disposicions generals

Article primer. Objecte

Aquesta llei regula l'exercici per part de la Generalitat de les seues competències sobre protecció civil, prevenció i extinció d'incendis, ordena les accions i els serveis al respecte, fixa les estructures i el règim estatutari dels bombers de la Generalitat i n'estableix els mecanismes de finançament.

Article segon. Competències de la Generalitat

Correspon a la Generalitat:

a) La direcció i la coordinació dels serveis d'urgència i d'emergència de la Comunitat Valenciana, d'acord amb la legislació general de protecció civil, i també la gestió d'aquells que pertanyen a l'administració autonòmica.

b) L'elaboració dels plans territorials i especials de protecció civil, amb la col·laboració de les administracions encarregades de la gestió del territori o sector afectat.

c) L'ordenació i la coordinació dels serveis de salvament, prevenció i extinció d'incendis, tant públics com privats, que actuen en l'àmbit de la Comunitat Valenciana i també la gestió d'aquells que pertanyen a l'administració autonòmica.

d) L'adopció de mesures de prevenció tendents a disminuir o evitar el risc de sinistres i, en particular, l'extinció d'incendis, sense perjudici de les competències dels municipis d'acord amb la legislació de règim local i amb la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana.

e) Establiment dels mitjans de foment adreçats a promoure aquelles actuacions dels particulars que coadjuven la prevenció de sinistres, l'atenuació dels seus efectes, i en general, la presa de consciència pels ciutadans de la importància de la protecció civil.

Article tercer. Competències de les entitats locals

Les entitats locals exerceixen les seues competències en matèria de protecció civil i prevenció i extinció d'incendis, d'acord amb el que preveuen la legislació estatal, la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana i aquesta llei.

Article quart. Competències específiques dels municipis

1. Els municipis, en matèria de protecció civil, desenvolupen les següents competències:

a) Aproven els plans locals l'eficàcia dels quals queda sotmesa a l'homologació de la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana.

b) Adopten totes aquelles mesures que puguen contribuir als fins de protecció civil, d'acord amb els objectius establerts en els plans corresponents, en especial, la seua difusió i foment entre els habitants.

c) Exerceixen les funcions i despleguen les comeses que els reserven els plans operatius de protecció civil.

2. En matèria de prevenció i extinció d'incendis desenvolupen les següents competències:

a) Organitzen i presten el servei de prevenció i extinció d'incendis, quan així ho exigesca la legislació de règim local. Els municipis podran sol·licitar la dispensa d'aquesta obligació sotmesa al procediment i condicions regulat en l'article 26.

b) Adopten les ordenances urbanístiques i municipals que garanteixen un adequat nivell de protecció davant el risc de sinistres en l'edificació.

c) Exerceixen la potestat d'inspecció, prevenció i sanció en els termes previstos en la legislació d'activitats classificades.

3. En matèria de prevenció i extinció d'incendis forestals:

a) Adopten les mesures preventives establertes en la legislació forestal.

b) Col·laboren i participen activament en la vigilància i l'extinció d'incendis amb els serveis operatius.

Article cinqué. Coordinació amb la Comunitat Valenciana

1. Les competències municipals pel que fa a la protecció civil, i a la prevenció i extinció de qualsevol classe d'incendis s'exercirà sempre tenint en compte els fins i objectius establerts en els plans i programes de la Comunitat Valenciana.

2. Les competències municipals sobre protecció civil s'adaptaran als plans de protecció civil de la Comunitat Valenciana.

3. En les situacions d'emergència i, concretament, en els incendis forestals que calga, les administracions locals estan obligades a posar a la disposició del comandament únic de la Generalitat els recursos disponibles als parcs i centres de bombers per a poder atendre amb eficàcia el sinistre.

Article sisé. Exercici de les competències de les diputacions provincials i altres entitats locals

1. Les diputacions i els consorcis provincials o comarcals per a la prevenció i extinció d'incendis podran acordar amb la Generalitat la integració dels seus serveis i recursos, d'acord amb el procediment establert en la disposició transitòria primera d'aquesta llei.

2. En tot cas, els esmentats ens públics estan obligats a posar a la disposició del comandament unificat de la Generalitat els seus recursos materials i personals disponibles en els supòsits previstos en l'article 5.3 d'aquesta llei.

Article seté. Principis d'actuació i col·laboració ciutadana

1. Els serveis d'urgència, emergència, prevenció i extinció d'incendis que actuen a la Comunitat Valenciana estan obligats a complir en l'exercici de les seues funcions els principis següents:

a) Ple respecte als drets fonamentals dels ciutadans i a les llibertats públiques, d'acord amb el que estableixen la Constitució espanyola, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i la resta de l'ordenament jurídic.

b) Diligència, celeritat i decisió per aconseguir la màxima rapidesa en l'actuació i amb la necessària proporcionalitat en la utilització dels mitjans que tenen a l'abast.

c) Cooperació, coordinació, col·laboració, solidaritat, lleialtat institucional, assistència recíproca i auxili mutu, de manera que els sinistres es puguen resoldre amb la major eficàcia possible.

2. Els ciutadans tenen l'obligació de col·laborar personalment i material davant qualsevol tipus d'emergència, a requeriment de les autoritats competents. Aquesta obligació es concreta a:

a) Complir les mesures de prevenció i de protecció per a les persones i els béns establertes en les lleis.

b) Realitzar els simulacres escaients i intervenir operativament en les situacions d'emergència quan se'ls requeresca.

c) En els casos de risc greu, de catàstrofes o de calamitat pública, els ciutadans estan obligats a complir les prestacions de caràcter personal que l'autoritat competent determine, les quals no donaran dret a indemnització.

d) Si les característiques d'una emergència ho exigien, les autoritats competents podran requisar qualsevol tipus de béns i també intervenir i ocupar transitòriament els que calga. Les persones afectades per aquestes actuacions tindran dret a ser indemnitzades, d'acord amb el que estableix la legislació vigent.

Article vuité. Comandament únic

La Generalitat, mitjançant el conseller d'Administració Pública, exerceix el comandament unificat dels serveis d'emergència, prevenció i extinció d'incendis que hi ha a la Comunitat Valenciana, en les situacions de risc o necessitat en què calga l'auxili dels serveis municipals, provincials, voluntaris i d'empresa, i, si escau, de l'administració de l'estat, d'acord amb la legislació de protecció civil. En particular, en l'extinció dels incendis forestals que ho requeresquen, el comandament unificat determinarà els recursos materials i el personal que han d'assignar-se en cada sinistre, independentment de la titularitat administrativa dels parcs i dels centres.

La Generalitat coordinarà les seues actuacions en la matèria amb l'Administració de l'Estat, de la manera més eficaç per a la prestació del servei públic.

TíTOL II

Del Servei d'Emergències de la Generalitat

CAPíTOL I

Organització, funcionament i règim jurídic

Article nové. Règim jurídic

1. Depenent de la Conselleria d'Administració Pública, es crea el Servei d'Emergències de la Generalitat, amb la categoria orgànica de Direcció General, en els termes que establesca el Reglament orgànic de la Conselleria d'Administració Pública.

2. La gestió del Servei d'Emergències es realitzarà de forma desconcentrada dels serveis administratius de la Conselleria d'Administració Pública, per a tots aquells afers que determine el reglament orgànic.

3. Mitjançant una ordre del conseller d'Administració Pública, es fixarà la data de constitució efectiva del Servei.



Article deu. Funcions

El servei té encomanades la planificació i l'execució de les operacions de prevenció davant les situacions de risc de rescat i de salvament de les persones, de la protecció, assistència sanitària a les persones afectades i de la protecció de béns en situacions d'emergència, de prevenció i d'extinció d'incendis i la selecció i la formació del personal idoni per exercir aquestes funcions i, en particular, les següents:

1. Gestió de les competències en matèria de protecció civil, que comprèn:

a) L'elaboració de propostes de plans territorials i especials de protecció civil en l'àmbit comunitari, la seua implantació i actualització.

b) El foment dels plans d'àmbit local.

c) La confecció dels mapes de riscos i recursos de la Comunitat Valenciana en col·laboració amb els organismes i serveis encarregats de la gestió.

d) La direcció i coordinació dels recursos d'emergència situats a la Comunitat Valenciana en aquelles situacions que la llei estableix.

e) La implantació, la coordinació i la gestió dels centres de Coordinació d'Emergències, on s'integraran els centres de comandament, control i comunicacions dels operatius de la Generalitat, relacionats amb les emergències i la protecció civil.

f) La implantació i la gestió de les xarxes d'informàtica i de comunicacions d'emergències de la Comunitat Valenciana.

g) La coordinació de les actuacions en aquesta matèria de la Generalitat amb altres administracions.

h) L'informe previ dels plans i projectes en la implantació d'activitats o instruments d'ordenació territorial, obres públiques, i infraestructures, que puguen comportar o influir en la gènesi o el desenvolupament de riscos catastròfics.

i) La promoció i el suport de la vinculació voluntària i desinteressada dels ciutadans a les activitats de protecció civil i el foment de la presa de consciència ciutadana en la matèria.

j) L'establiment d'acords de col·laboració amb entitats públiques i privades, per a la millora de les actuacions en situacions d'emergència.

2. La coordinació de les competències de la Comunitat Valenciana en les matèries de prevenció, i també la gestió de la vigilància i l'extinció d'incendis forestals:

a) L'organització i la gestió de la detecció d'incendis forestals, i també la coordinació de la vigilància preventiva i de la realització de les infraestructures necessàries per a aquesta.

b) L'adquisició o la contractació dels mitjans i els recursos terrestres, aeris o d'infraestructura necessaris per a l'extinció d'incendis forestals.

c) La coordinació de les actuacions, en les matèries esmentades, de la Generalitat amb altres administracions.

d) La promoció i el suport de la vinculació voluntària i desinteressada dels ciutadans.

3. La gestió de les competències de la Generalitat, en les matèries de prevenció, extinció d'incendis i salvaments, i en especial:

a) La regulació de l'activitat de la Generalitat, en matèria de prevenció i extinció d'incendis i salvaments, i també l'organització funcional, el finançament i el règim estatutari del personal dels seus serveis de bombers.

b) La coordinació de tots els serveis d'extinció d'incendis i salvaments entre si, per a garantir la prestació eficaç i integral d'aquest, en la totalitat del territori de la seua competència.

Article onze. òrgans

1. Com a òrgan col·legiat consultiu i de participació es crea el Consell Coordinador del Servei d'Emergències de la Generalitat, del qual formaran part representants de la Generalitat, de les diputacions provincials, dels municipis que contribuesquen al finançament de les activitats del servei i dels sindicats més representatius en l'àmbit que s'establesca en el Reglament Orgànic.

2. Correspon al Consell Coordinador l'aprovació dels plans plurianuals d'actuació del servei i proposar les directrius encaminades a millorar el funcionament d'aquest i la seua coordinació amb les entitats locals.

Article dotze. Desplegament en el territori

1. El servei es desplegarà territorialment de manera que progressivament es garantesca l'assistència en tot el territori de la Comunitat Valenciana.

2. El servei comptarà amb òrgans desconcentrats que agrupen territorialment els diversos centres i unitats operatives. L'àmbit territorial de cadascuna de les divisions territorials s'establirà en el Reglament d'organització del servei. En les divisions territorials s'integraran representants locals a fi de coordinar els recursos disponibles en cada moment i fomentar la participació de l'administració local en les tasques del servei.

3. El Servei d'Emergències de la Generalitat podrà actuar fora de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, en situacions excepcionals d'emergències, si la naturalesa del servei a prestar ho requereix, a petició de l'autoritat competent.

Article tretze. Finançament

El Servei d'Emergència es finançarà amb:

a) Les dotacions previstes en els pressupostos de la Generalitat.

b) Les aportacions de les diputacions provincials en els termes de la disposició transitòria primera d'aquesta llei.

c) Les aportacions convingudes amb els municipis per la prestació del servei.

d) Les taxes i les contribucions especials que s'estableixen per ampliació o millora del servei.

e) Rendiments dels preus públics.

f) Els altres recursos que puguen correspondre.

CAPíTOL II

Personal

Article catorze. Classes de funcionaris del Servei d'Emergències

1. El Servei d'Emergències està integrat per personal d'administració general, personal d'administració especial, entre ells el personal del Servei de Bombers, i personal laboral.

2. El personal d'administració general i especial està integrat per funcionaris de carrera, segons les normes generals que regeixen la funció pública.

3. Al personal del Servei de Bombers, a més de les normes generals de la funció pública, li serà d'aplicació les normes específiques establertes en aquesta llei.

CAPíTOL III

Del Servei de Bombers

Article quinze

1. El Servei de Bombers, sota l'autoritat del conseller d'Administració Pública, té com a missió ser l'instrument operatiu al servei de la protecció civil, i s'estructura jeràrquicament d'acord amb les escales següents:

a) Escala superior.

b) Escala executiva.

c) Escala bàsica.

d) Escala d'accés.

Reglamentàriament es determinaran les diferents categories a incloure en cada escala.

2. El personal del Servei de Bombers té la condició de funcionari públic i, en l'exercici de les seues funcions, la d'agent de l'autoritat.

Article setze. Escales

1. Correspon a l'escala superior, les funcions de proposta de plans i actuacions per al desenvolupament del servei i les de direcció i coordinació de les escales restants i les altres específiques de prevenció, extinció d'incendis i salvament, d'acord amb la preparació i la titulació requerides per a l'ingrés.

2. Correspon a l'escala executiva , les de coordinació i direcció de l'escala bàsica i d'accés i les altres de prevenció, extinció d'incendis i salvament, d'acord amb la titulació i la preparació requerides per a l'ingrés.

3. Correspon a l'escala bàsica totes les funcions operatives i l'execució de les tasques que se li encomanen de prevenció, extinció d'incendis i salvament, i les de direcció o comandament, segons la categoria corresponent.

4. Correspon a l'escala d'accés, l'execució de les tasques que se li encomanen de prevenció, extinció d'incendis i salvament.

Les comeses específiques de cadascuna de les categories en què quedaran subdividides les escales es determinaran per via reglamentària.

Article setze. Ingrés en l'escala

1. Les convocatòries d'accés al Servei de Bombers determinaran els requisits i les condicions específiques d'ingrés, d'acord amb els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

Les proves d'accés seran idònies per a valorar el grau de coneixement, i l'aptitud física dels aspirants i psicològica per a exercir les comeses assignades als llocs de treball.

2. Constituirà requisit necessari per a l'adquisició de la condició de funcionari de carrera, la superació dels cursos de formació que s'establesquen reglamentàriament com a preceptius i amb caràcter selectiu, per a l'accés a les distintes escales i categories.

No obstant això, els aspirants que acrediten haver superat cursos iguals o similars als que s'establesquen, en quedaran exempts.

3. Per a l'ingrés en l'escala superior, es requereix la titulació exigida al grup A. Per a l'accés a l'escala executiva es requereix la titulació exigida al grup B. Per a l'accés a l'escala bàsica, la titulació exigida del grup C, i per a l'accés a l'escala d'accés es requereix la titulació corresponent al grup D.

4. L'ingrés en l'escala superior es realitzarà pel procediment de concurs-oposició lliure, i es reservarà un mínim del 40 per 100 dels llocs oferts en la convocatòria per al torn de promoció interna dels membres del servei que tinguen la titulació adequada, tinguen un mínim de tres anys d'antiguitat en la categoria superior de l'escala executiva o de cinc anys en una altra categoria de la mateixa escala i superen, si escau, el curs selectiu corresponent.

5. L'ingrés en l'escala executiva es realitzarà pel procediment de promoció interna mitjançant concurs-oposició, entre els funcionaris amb un mínim de tres anys de serveis en la categoria superior de l'escala bàsica o de cinc anys en una altra categoria de la mateixa escala, que tinguen la titulació adequada i superen, si escau, el curs selectiu corresponent. Les places vacants no cobertes pel procediment de promoció interna s'oferiran a concurs-oposició lliure.

6. L'accés a l'escala bàsica es farà per la seua categoria inferior pel procediment de promoció interna des de l'escala d'accés, entre els funcionaris amb un mínim de tres anys en la categoria, que tinguen la titulació adequada i que superen el curs selectiu que s'establesca. No obstant això, també podran accedir els funcionaris que manquen de la titulació mínima exigible però que tinguen una antiguitat en l'escala d'accés de deu anys o de cinc anys i haver superat el curs d'habilitació corresponent.

7. L'ingrés en l'escala d'accés es farà mitjançant oposició o concurs-oposició lliure.

8. L'accés d'una categoria inferior a una altra superior, dins de la mateixa escala, es realitzarà mitjançant concurs entre els funcionaris que tinguen un mínim de tres anys en la categoria immediatament inferior o cinc anys en una altra de la mateixa escala i que superen el curs selectiu que s'establesca.

Article divuit. Drets

1. Els membres del Servei de Bombers tindran els drets que els corresponen com a funcionaris de la Generalitat tenint en compte les especials exigències de les seues funcions.

2. El règim de llicències i permisos i el gaudiment del període de vacances s'adaptarà a les especials característiques del servei, d'acord amb el que disposa el Reglament.

3. La Generalitat concertarà una assegurança per cobrir els riscs derivats de l'especial condició i l'activitat del Servei de Bombers.

4. Reglamentàriament es garantirà la participació dels representants dels treballadors en la determinació de les condicions laborals del personal.

5. Hom garantirà la participació sindical en la determinació dels criteris i les quanties de les compensacions.

Article dinou. Funcions i obligacions

1. Els membres del Servei de Bombers, a més de les indicades en l'article 15, exerciran les funcions següents:

a) Extingir els incendis i, en general, el salvament de persones, semovents i béns en cas de sinistre o situació d'emergència.

b) Exercir funcions de prevenció per evitar o disminuir els risc d'incendis i d'accidents, mitjançant la inspecció del compliment de la normativa vigent en aquesta matèria.

c) Adoptar mesures de seguretat extraordinària i provisionals, a l'espera de la decisió de l'autoritat competent, en situacions d'emergència i mentre les circumstàncies del cas ho facen necessari.

d) Investigar i informar sobre els sinistres en què intervinguen per raó de la seua competència.

e) Obtenir informació necessària de les persones i entitats relacionades amb les situacions i llocs on es produesca l'incendi, catàstrofe o calamitat pública, per resoldre correctament aquestes situacions.

f) Intervenir en operacions de protecció civil d'acord amb el que disposa la legislació vigent i més concretament, en els plans territorials i especials d'aplicació.

g) Intervenir en qualsevol classe de salvament a requeriment de l'autoritat competent.

h) En els casos d'intervenció, recuperar les víctimes i coordinar el seu trasllat urgent.

i) Estudiar i investigar les tècniques, instal·lacions i sistemes de protecció contra incendis.

j) Aquelles altres funcions que li atribuesca la legislació vigent i qualsevol altra dirigida a la protecció de persones i béns, sempre que siguen necessàries i proporcionades als fets.

2. A més de les que els són exigibles per la seua condició de funcionaris, tenen les obligacions següents:

a) Executar, en situacions de risc o d'emergència, aquelles tasques que els encomanen els seus superiors, fora de l'horari ordinari.

b) Continuar en servei una vegada acabat l'horari de treball, mentre no hagen estat rellevats o quan la gravetat del sinistre ho exigesca.

c) Mantenir l'aptitud física per a exercir correctament les funcions i sotmetre's periòdicament a les revisions físiques per a garantir aquesta aptitud; per a tal fi, l'administració garantirà els mitjans materials i tècnics necessaris durant la jornada laboral.

d) Usar l'uniforme reglamentari i, també, mantenir en bon estat de conservació tant el vestuari com els equips i instal·lacions afectes al servei.

Article vint. Segona activitat en el Servei de Bombers

Els funcionaris del Servei de Bombers podran passar a la situació de segona activitat quan complesquen 55 anys d'edat o es preveja una disminució significativa de la seua capacitat física per a atendre adequadament el servei, sempre que no implique invalidesa parcial o total d'acord amb la legislació laboral.

En la situació de segona activitat, els funcionaris exerciran comeses en tasques preventives, formatives i auxiliars, que siguen adequades a la seua capacitat i en la qual puguen desenvolupar els coneixements i l'experiència viscuda en l'exercici de la seua professió.

El pas a la situació de segona activitat per disminució significativa de la seua capacitat requerirà la instrucció d'expedient, amb audiència de l'interessat. Reglamentàriament es determinarà la composició de l'òrgan tècnic format majoritàriament per experts mèdics que jutjaran la capacitat per a atendre el servei i també el quadre mèdic d'exclusions que regirà en aquests supòsits.

Article vint-i-u. Règim disciplinari

1. Els funcionaris del Servei de Bombers de la Generalitat podran ser sancionats, prèvia instrucció de l'escaient expedient disciplinari, quan siguen responsables de la comissió de fets tipificats com a infraccions administratives.

2. Són faltes molt greus:

a) L'abús de les seues atribucions i la pràctica de mals tractes als ciutadans, bé siga de paraula o obra.

b) La insubordinació en forma d'amenaça individual o col·lectiva respecte a les autoritats o els caps de qui depenguen i també la desobediència a les seues legítimes ordres o instruccions.

c) L'embriaguesa o la consumició de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques que repercutesquen en el rendiment del servei.

d) La negativa a sotmetre's a les comprovacions mèdiques i les proves d'aptitud psicofísiques.

e) No acudir a les crides de sinistre si s'està de servei.

f) La falsificació, la subtracció o la destrucció de documents, material o efectes del servei o que estiguen sota la seua custòdia.

g) Sol·licitar o rebre gratificacions de terceres persones per la prestació a aquestes dels serveis propis de l'organisme.

h) Qualsevol altra conducta no enumerada en els apartats anteriors i tipificada com a falta molt greu en la legislació general de funcionaris.

i) L'abús d'autoritat amb els subordinats.

j) La negligència en les responsabilitats de gestió i de funcionament.

3. Són faltes greus:

a) Ocultar als superiors el coneixement de fets que puguen perjudicar greument la bona marxa del servei.

b) El consum de begudes alcohòliques quan estiguen de servei.

c) No comparèixer per prestar auxili quan s'està lliure de servei i se l'hi ha requerit fefaentment.

d) Qualsevol altra conducta no enumerada en els punts anteriors i tipificada com a falta greu en la legislació de funcionaris.

4. Són faltes lleus:

a) El retard o la negligència en el compliment de les funcions o la manca d'interés en la instrucció o la preparació personal per a realitzar-les, sempre que no constituesca falta greu o molt greu.

b) El mal ús o la poca cura en la conservació del material i també l'incompliment de les instruccions donades en aquest punt.

c) L'incompliment de les obligacions establertes en el Reglament del Servei que no constituesquen falta greu o molt greu.

d) Qualsevol altra conducta no enumerada en els apartats anteriors i tipificada com a falta lleu en la legislació general de funcionaris.

5. El Reglament del Servei podrà detallar les infraccions previstes en aquesta llei per tal de contribuir a la més correcta identificació de les conductes tipificades, en garantia de la seguretat jurídica dels destinataris de la norma.

Article vint-i-dos. Procediment disciplinari

1. El procediment aplicable per a la imposició de les sancions previstes en l'article anterior, serà el de règim disciplinari dels funcionaris de la Generalitat.

2. La incoació dels expedients disciplinaris i la imposició de sancions per faltes lleus i greus correspon al titular de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments.

3. La imposició de sancions per faltes molt greus correspon al titular de la Conselleria d'Administració Pública.

Article vint-i-tres. Bombers voluntaris i d'empresa

1. Bombers voluntaris:

La Generalitat reconeix i fomenta la participació activa dels ciutadans en les tasques del Servei d'Emergències, especialment mitjançant la preparació i la incorporació d'aquelles persones que desinteressadament vulguen col·laborar en l'estructura operativa com a bombers voluntaris.

Conforme al seu caràcter altruista i desinteressat, els bombers voluntaris no tenen la consideració de funcionari públic ni de personal laboral.

El bomber voluntari no té dret a percebre retribucions. Reglamentàriament s'establiran les compensacions a què són creditors per les despeses i perjudicis econòmics que els ocasione l'exercici de la seua funció i les activitats formatives necessàries. Per a això el bomber voluntari serà beneficiari d'una assegurança que cobrirà la responsabilitat civil derivada del compliment de les seues funcions, i també d'una assegurança d'accidents en acte de servei que contemplarà els casos de mort, invalidesa i incapacitat transitòria.

Per a adquirir la consideració de bombers voluntaris s'haurà de disposar de la credencial corresponent expedida per l'Institut Valencià de la Seguretat Pública.

Reglamentàriament s'establirà l'estatut del personal voluntari, el qual definirà l'objecte, l'àmbit territorial, l'estructura, el funcionament, l'organització, el règim d'ingressos i baixes, els premis i distincions, les indemnitzacions per raó de servei i totes les qüestions que resulten necessàries per al millor desenvolupament del servei.

2. Bombers d'empresa:

Tindrà la consideració de bombers d'empresa el personal de vigilància, seguretat, prevenció, extinció contra incendis i autoprotecció de les empreses públiques o privades que exercesquen aquestes funcions en l'empresa on es troben en relació de dependència i disposen de la credencial corresponent expedida per l'Institut Valencià de Seguretat Pública.

Article vint-i-quatre. Brigades forestals

El servei contractarà en règim laboral els components de les brigades forestals, per a la lluita en la prevenció i extinció d'incendis forestals, i utilitzarà qualsevol de les modalitats legalment previstes.

CAPíTOL IV

De l'Institut Valencià de Seguretat Pública

Article vint-i-cinc. Funcions de l'Institut

1. L'Institut Valencià de Seguretat Pública, que té per llei al seu càrrec les funcions d'investigació, formació i perfeccionament professional dels policies locals i bombers, i també l'organització dels cursos de formació per al personal de protecció civil, tant tècnic com voluntari, és l'òrgan competent per a l'execució de les tasques de formació i d'impartir els cursos d'homologació per a ascens de categories, col·laborarà en la selecció del personal i en qualssevol altres activitats tendents a l'adequada preparació del personal dels serveis d'emergència, tot això en col·laboració amb el Servei d'Emergències de la Generalitat Valenciana.

2. L'Institut Valencià de Seguretat Pública i el Servei d'Emergències de la Generalitat, elaboraran conjuntament i d'acord amb la legislació vigent per a l'expedició i l'homologació de títols, el Pla de la carrera professional dels bombers de la Comunitat Valenciana, que facilitarà l'accés a les diferents categories que s'establesquen en aquesta llei.

TíTOL III

Prestació de serveis pels municipis

Article vint-i-sis. Dispensa del servei

Els municipis de més de 20.000 habitants que, d'acord amb la legislació de règim local, estan obligats, per sí o associats, a la prestació del servei de prevenció i extinció d'incendis podran sol·licitar de la Generalitat la dispensa de l'obligació de prestar aquest servei, quan els resulte d'impossible o molt difícil compliment aquesta obligació, i sempre que garantesquen la seua aportació econòmica per a cofinançar-lo. La Generalitat prestarà el servei mitjançant el Servei d'Emergències de la Generalitat.

Amb aquesta finalitat, el Servei d'Emergències de la Generalitat i els ajuntaments interessats subscriuran l'oportú conveni de col·laboració, en el qual s'especificaran les obligacions que assumeix la Generalitat, mitjançant el Servei d'Emergències, la quantia de l'aportació financera municipal per la prestació del servei i el mètode d'actualització del valor de l'aportació per a compensar la depreciació econòmica.

Si escau, el conveni podrà establir la cessió dels béns municipals necessaris per a la prestació del servei públic i indicarà les condicions i les obligacions que assumeix el Servei d'Emergències pel que fa al manteniment, renovació, aplicació i adequació d'aquests.

DISPOSICIó ADDICIONAL PRIMERA

A tots els efectes de les referències en aquesta llei a la prevenció d'incendis forestals han d'entendre's com complementàries al que disposa la Llei 3/93, Forestal de la Comunitat Valenciana, i es realitzaran les mesures preventives de forma coordinada amb l'administració forestal.

DISPOSICIó ADDICIONAL SEGONA

Una vegada completat el desplegament territorial del servei al qual fa referència l'article 12, els municipis amb Servei de Bombers propi que ho sol·liciten i acorden, amb el quòrum previst en l'article 47.3.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i s'accepte pel Govern valencià, podran transferir a la Generalitat els seus mitjans personals i materials d'extinció d'incendis, en els termes i d'acord amb el procediment establert en la disposició transitòria primera.

DISPOSICIó TRANSITòRIA PRIMERA

1. Els consorcis provincials i comarcals i les diputacions d'Alacant, Castelló i València podran optar entre mantenir els seus actuals serveis de prevenció, extinció i salvament o integrar-los en el Servei d'Emergències de la Generalitat.

2. La integració es regirà per les normes d'aquesta llei i es farà efectiva mitjançant decret del Consell, una vegada que s'arribe a acord, en qualsevol de les següents modalitats:

a) Acords bilaterals entre cada diputació provincial i el Servei d'Emergències per a la transferència dels recursos humans i mitjans materials destinats a la protecció civil, prevenció i extinció d'incendis, i la Generalitat assumeix, a través del Servei d'Emergències, la prestació de l'esmentat servei.

b) Acords entre cada diputació provincial, els consorcis de prevenció, extinció i salvament en què cadascuna d'aquestes participen i la Generalitat, mitjançant el Servei d'Emergències.

3. Els acords d'integració es negociaran, en el marc de les disposicions d'aquesta llei, per una comissió composta per quatre representants de cadascuna de les parts afectades. Aconseguit l'acord sobre els termes de la integració i complerts els requisits formals previstos en aquesta llei per a la integració dels consorcis, es trametrà al conseller d'Administració Pública que ho remetrà als municipis afectats i als sindicats més representatius, perquè formulen al·legacions en el termini màxim d'un mes.

4. Oïts els municipis i els sindicats més representatius, la comissió ratificarà els termes de l'acord o el modificarà si estima alguna de les al·legacions municipals, i trametrà la proposta d'acord al conseller perquè el Consell l'aprove, i es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana mitjançant decret.

5. En el supòsit de l'apartat b del número 2 d'aquesta disposició transitòria, l'acord d'integració dels serveis del consorci en el Servei d'Emergències de la Generalitat n'implicarà la dissolució, que serà efectiva en la data que establesca l'acord.

6. Perquè els consorcis puguen subscriure conjuntament amb la corresponent diputació l'acord d'integració, caldrà que aquest acord siga aprovat per la majoria de l'assemblea general del consorci requerida estatutàriament per a la seua dissolució.

7. El decret que aprove els acords d'integració haurà d'establir:

a) La delimitació dels serveis que assumeix el Servei d'Emergències de la Generalitat.

b) Relació del personal que se li transfereix; s'especificarà per a cada cas el caràcter de cada membre del personal transferit, concretament la seua condició de funcionari o personal laboral.

c) Relació dels béns traspassats.

d) Quantia de l'aportació a què s'obliguen anualment les diputacions provincials i els municipis per contribuir equitativament al finançament i, si escau, a la fórmula d'actualització. La Generalitat Valenciana assumirà les aportacions que corresponguen als municipis menors de 20.000 habitants.

e) Criteris d'homologació del personal.

8. Els béns cedits per les diputacions als consorcis, s'entendran cedits en les mateixes condicions a la Generalitat, llevat que en el decret d'integració s'establira una altra cosa.

9. Dissolts els consorcis, els béns cedits pels municipis a aquests s'entendrà que reverteixen als municipis, tret del que es disposa en el paràgraf següent.

En el tràmit d'audiència a les entitats locals interessades, previst en el número 3 d'aquesta disposició transitòria, el ple de l'ajuntament s'haurà de pronunciar sobre la continuïtat dels béns cedits. Transcorregut el termini d'un mes, s'entendrà que el silenci de l'administració és desestimatori de la cessió i els béns revertiran plenament al domini municipal.

10. El personal laboral dels consorcis s'integrarà en el Servei d'Emergències des de la data en què siga efectiva la dissolució d'aquests, i seran considerats, a tots els efectes, com a personal laboral de la Generalitat, el qual se subrogarà en els drets i les obligacions laborals dels consorcis. El personal laboral fix incorporat d'aquesta manera podrà optar entre mantenir la mateixa situació jurídica que tinguera en els consorcis o integrar-se en les categories corresponents del Servei d'Emergències d'acord amb el que es disposa en el paràgraf segon del número següent.

11. El personal dels consorcis que siga funcionari de carrera, provinent d'alguna de les administracions consorciades, podrà optar voluntàriament entre reintegrar-se a la seua administració respectiva o ingressar directament com a funcionari del Servei d'Emergències en el grup corresponent i en el lloc equiparable d'administració general o especial, d'acord amb la titulació i les funcions que exercesca, i quedarà en la situació de serveis en altres administracions públiques en l'administració d'origen.

El personal laboral fix podrà integrar-se com a funcionari, sempre que el seu lloc de treball no siga de naturalesa laboral, si supera les proves selectives o cursos d'accés que s'establesquen amb caràcter extraordinari. Si no supera les proves mantindrà la mateixa situació jurídica anterior a la integració i quedarà com a personal a extingir.

Transitòriament, mentre es desenvolupa el procés previst en el paràgraf anterior, el personal laboral fix dels consorcis quedarà integrat en els llocs de treball del Servei de Bombers d'acord amb la responsabilitat i les funcions que realitzava.

12. El personal laboral fix dels consorcis que quede adscrit a les escales del Servei de Bombers previstes en l'article 15 d'aquesta llei, una vegada acabats els processos de funcionarització, als quals es fa referència en el punt anterior, quedaran integrats en l'escala i la categoria que els corresponga, d'acord amb les responsabilitats i les funcions que realitzaven.

No obstant això, si la titulació que se li va exigir per a l'accés va ser inferior al grup que haguera de quedar adscrit el funcionari, les retribucions bàsiques seran les corresponents a les del seu grup d'accés i percebrà la diferència de retribucions d'un i d'altre grup de titulació mitjançant un complement personal de garantia.

Realitzada l'homologació i l'adequació de les retribucions, es garantirà al personal laboral que procedeix dels consorcis, l'import del concepte retributiu d'antiguitat que percebien mitjançant un complement personal de garantia no absorbible. A partir de la integració, els nous triennis que meriten seran els corresponents als del personal de la Generalitat.

13. No obstant el que disposen els números anteriors i per tal d'agilitar el procés d'integració, els consorcis provincials i l'Organisme Autònom per a la Prevenció i l'Extinció d'Incendis del Consorci Provincial d'Alacant podrà acordar amb la Generalitat la integració provisional dels seus serveis en el Servei d'Emergències de la Generalitat, sense disminució del manteniment de la personalitat jurídica i la plena capacitat d'aquells ens. Els serveis dels consorcis depenen, a efectes funcionals, del Servei d'Emergències de la Generalitat. L'acord requerirà l'aprovació per majoria absoluta de les assemblees generals dels consorcis i, en el cas de l'organisme autònom, per la majoria del ple de la corporació provincial.

Una vegada presos els pertinents acords i comunicats a la Generalitat, el Consell, mitjançant decret, n'aprovarà la integració provisional. Durant el període transitori la Generalitat podrà seguir coadjuvant amb els ens consorciats al finançament dels consorcis per tal de mantenir la prestació del servei. Els actes i els acords adoptats pels òrgans dels consorcis i de l'organisme autònom continuaran regint-se d'acord amb el que disposen els seus estatuts. Així mateix, el personal dels esmentats ens seguirà depenent a efectes administratius i laborals de les esmentades entitats.

DISPOSICIó TRANSITòRIA SEGONA

Serà considerat mèrit per a ser seleccionat com a personal laboral de les brigades forestals, el fet d'haver prestat serveis, amb anterioritat a l'1 de setembre de 1994, en les brigades forestals d'extinció d'incendis al servei de la Generalitat i la Diputació Provincial de València, en qualsevol que haja sigut l'empresa o organisme contractant.

DISPOSICIó TRANSITòRIA TERCERA

La Conselleria d'Administració Pública convocarà en el termini màxim de sis mesos i amb caràcter excepcional, un concurs-oposició lliure per a cobrir els llocs de treball de les brigades forestals, de vigilància de pics i emissoristes que es determinen pel govern valencià en l'oferta d'ocupació pública per a 1995, en què es valorarà fins a un màxim del 45 per 100 de la puntuació màxima exigida per a aprovar la fase d'oposició, el temps efectiu de serveis prestats pels treballadors en aquestes funcions, amb anterioritat a l'1 de setembre de 1994, per a la Generalitat Valenciana i la Diputació Provincial de València, qualsevol que hagués estat la modalitat de contractació, empresa o organisme contractant.

Les bases de la convocatòria es negociaran a través dels representants sindicals i es publicarà una vegada s'haja obtingut l'acord sindical corresponent.

Prèviament, amb aquest fi, la Conselleria d'Administració Pública desenvoluparà cursos de formació relacionats amb el contingut d'aquest concurs-oposició.

DISPOSICIó TRANSITòRIA QUARTA

1. El desplegament territorial del Servei d'Emergències mitjançant parcs de bombers, centres i unitats atendrà prioritàriament la implantació en aquelles zones que estiguen mancades d'una cobertura adequada.

2. Mentre es faça el desplegament del servei en divisions territorials, previst en l'article 12, aquest disposarà almenys de tres brigades o zones.

DISPOSICIó TRANSITòRIA CINQUENA

Els grups de bombers voluntaris que estiguen integrats, en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei, en els Consorcis de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments de la Comunitat Valenciana, s'incorporaran al Servei d'Emergències sense necessitat de requerir l'acreditació prevista en el paràgraf quart de l'article 23 d'aquesta llei.

DISPOSICIó FINAL PRIMERA

1. El Consell, en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, aprovarà el Reglament del Servei d'Emergències de la Generalitat.

2. S'autoritza el Consell per a dictar les normes necessàries per al desplegament i aplicació d'aquesta llei.

3. La llei vigirà l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

DISPOSICIó FINAL SEGONA

La Conselleria d'Administració Pública fomentarà accions positives que afavoresquen l'accés de les dones al conjunt dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments de la Comunitat Valenciana, com també a la seua formació i promoció.

Per tant, ordene els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.

València, 6 de febrer de 1995

El president de la Generalitat Valenciana

JOAN LERMA I BLASCO

Mapa web