ORDRE de 6 de febrer de 2002, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per la qual s'aproven les disposicions reguladores de les àrees tècniques de l'acreditació de laboratoris d'assajos per al control de qualitat de l'edificació.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 4192 de 18.02.2002 | |
| Número identificador: | 2002/X1377 | |
| Referència Base de Dades: | 0695/2002 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 19.02.2002 Data de fi de vigència: 12.04.2015 Notes: Disposicions reguladores de les àrees tècniques de l'acreditació de laboratoris d'assajos per al control de qualitat de l'edificació. Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Obres Públiques, Urbanisme i Transports Grup temàtic: Legislació, Reglamentació Matèries: Arquitectura i habitatge Descriptors: Temàtics: control de qualitat, indústria de la construcció, assaig, homologació, centre d'investigació, material de construcció, norma de qualitat
ORDRE de 6 de febrer de 2002, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per la qual s'aproven les disposicions reguladores de les àrees tècniques de l'acreditació de laboratoris d'assajos per al control de qualitat de l'edificació. [2002/X1377]
El Decret 186/2001, de 27 de novembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el sistema d'acreditació d'entitats de control i laboratoris de control de qualitat de l'edificació a la Comunitat Valenciana, en la disposició final primera, faculta el conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per a dictar disposicions per a desplegar el citat decret, de regulació de les àrees tècniques d'acreditació dels laboratoris d'assajos, entre d'altres.
De conformitat amb el que s'ha exposat anteriorment,
ORDENE
Article únic
S'aproven les disposicions reguladores de les àrees tècniques d'acreditació de laboratoris d'assajos per al control de qualitat de l'edificació, que figuren com a annex a la present ordre, i que s'ordenen de la manera següent:
Capítol 1. Disposicions reguladores comunes a les àrees tècniques d'acreditació de laboratoris d'assajos.
Capítol 2. Disposicions reguladores específiques de les àrees tècniques d'acreditació de laboratoris d'assajos.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
A l'entrada en vigor de la present ordre, els laboratoris d'assajos per al control de qualitat de l'edificació, acreditats a la Comunitat Valenciana de conformitat amb el Decret 173/1989, de 24 de novembre, en una àrea tècnica o en més d'una, disposaran d'un any de termini, com a màxim, per a obtenir l'acreditació de conformitat amb el Decret 186/2001, de 27 de novembre i la present ordre de desplegament d'aquest. Si al terme d'aquest termini no hagueren obtingut l'acreditació en les àrees sol·licitades, deixaran de ser vàlides les acreditacions que, fins a aquesta data, tingueren reconegudes.
Els laboratoris que estiguen acreditats en algun àrea tècnica el període de validesa dels quals finalitze dins de l'any de termini anteriorment establit, s'entendrà que tenen prorrogada la dita acreditació fins a la data en què es complisca un any de l'entrada en vigor del Decret 186/2001, de 27 de novembre, i la present ordre de desplegament.
Els laboratoris que hagueren sol·licitat l'acreditació a l'empara del Decret 173/1989, de 24 de novembre, anteriorment a l'entrada en vigor del Decret 186/2001, de 27 de novembre, disposaran de sis mesos des de la sol·licitud, com a màxim, per a obtenir l'acreditació, de conformitat amb el primer dels decrets citats. Si a l'acabament d'aquest termini hagueren obtingut l'acreditació, disposaran d'un any de termini, com a màxim, per a acreditar-se novament de conformitat amb el Decret 186/2001, de 27 de novembre, i la present ordre de desplegament.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el director general d'Arquitectura i Habitatge per a dictar instruccions per a l'actualització de les relacions de normes d'assaig que comprén cada una de les àrees tècniques d'acreditació i que figuren en el capítol 2 de l'annex a la present ordre.
Segona
La present ordre entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València 6 de febrer de 2002
El conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
JOSÉ RAMÓN GARCÍA ANTÓN
ANNEX
Capítol 1. Disposicions reguladores comuns a les àrees tècniques d'acreditació de laboratoris d'assajos per al control de qualitat de l'edificació
1.1 Objecte
Les presents disposicions tenen per objecte establir els requisits comuns que seran exigibles per a l'acreditació de laboratoris d'assajos per al control de qualitat de l'edificació, en qualsevol àrea tècnica.
1.2 Àrees tècniques d'acreditació
L'organisme acreditador en exercici de les seues funcions establirà:
a) Les diferents àrees tècniques d'acreditació de laboratoris d'assajos per al control de qualitat de l'edificació.
b) La relació d'assajos que componguen l'àmbit de cada àrea tècnica. En cas d'absència de normativa d'assaig o prova, establirà els documents que han de servir de referència al procediment operatiu corresponent.
c) L'actualització i si és procedent la modificació de les relacions d'assajos de cada àrea, en funció de la reglamentació vigent i en cas d'absència de reglamentació, que es basa en la normativa tècnica vigent i en l'experiència acumulada.
Les anteriors actuacions donaran lloc a disposicions, que, quan s'aproven, seran publicades en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i es dóna amb això coneixement general tant de noves àrees tècniques com de les successives actualitzacions de les relacions de normes d'assaig o modificació, de les àrees existents.
En les relacions d'assajos i les normes d'aplicació de determinades àrees tècniques que figuren en el capítol 2 del present annex, s'indiquen dos grups d'assajos que estableixen distints nivells d'exigència en aquestes.
Assajos bàsics. Els laboratoris acreditats en qualsevol de les àrees tècniques haurà de demostrar necessàriament la seua capacitat per a realitzar aquests assajos, de conformitat amb les disposicions reguladores específiques de les àrees d'acreditació.
Assajos complementaris. El laboratori acreditat en els assajos bàsics de determinades àrees tècniques podrà sol·licitar el reconeixement de la seua capacitat per a realitzar, a més, el conjunt d'aquests assajos complementaris.
1.3 Requisits de l'acreditació
Els laboratoris acreditats disposaran d'un sistema de gestió de la qualitat que cobrisca els requisits generals indicats en la norma europea UNE EN ISO 17025.
Les polítiques i els objectius del sistema de gestió de qualitat es definiran en un manual de la qualitat. El manual de qualitat inclourà tant els procediments específics com els procediments tècnics. Així mateix, ha d'indicar l'estructura de la documentació utilitzada en el sistema de gestió de la qualitat.
En el manual de la qualitat es definiran les funcions i les responsabilitats de la direcció tècnica, del responsable de la qualitat, dels tècnics responsables d'àrea i del personal operari qualificat per a la realització d'assajos.
Sense perjuí de les condicions establides en l'article 10 de l'annex al Reial Decret 1.230/89, de 13 d'octubre, el llibre d'acreditació serà actualitzat per l'organisme acreditador, en funció de l'experiència arreplegada de la seua implantació en els laboratoris d'assaig acreditats i dels canvis de la normativa en què està basat.
A continuació s'indica el nivell d'exigència d'alguns dels requisits, per a l'acreditació dels laboratoris d'assajos en qualsevol àrea tècnica.
1.3.1 Conducció d'assajos. Quan un laboratori acreditat (laboratori principal) subcontracte assajos continguts en una àrea tècnica en la qual estiga acreditat, almenys en els assajos bàsics, per causes conjunturals com càrrega excessiva de treball, necessitat d'altres experts o incapacitat temporal, el treball s'ha d'assignar a un altre laboratori acreditat en els dits assajos (laboratori secundari) per a la realització d'aquests.
El laboratori ha d'informar per escrit el client de la situació i, quan escaiga, obtenir l'aprovació del client, preferiblement per escrit.
El laboratori principal remetrà les actes de resultats del laboratori subcontractat al seu client.
1.3.2 Assegurança de responsabilitat civil. El laboratori acreditat haurà de subscriure i tenir actualitzada una pòlissa d'assegurances de cinquanta milions de pessetes per sinistre, com a mínim, destinada a cobrir la responsabilitat civil de la seua actuació com a laboratori d'assajos.
Aquesta pòlissa s'exigirà per cada seu del laboratori i independentment del nombre d'àrees tècniques que estiguera acreditat, i en la pòlissa haurà de figurar la ubicació de la seu.
En cas d'utilitzar el laboratori equips amb material radioactiu haurà de justificar el compliment de la legislació vigent d'aplicació i, si és procedent, l'assegurança corresponent.
1.3.3 Personal exigit. El personal haurà de tenir la titulació, la formació i els coneixements necessaris per a exercir les funcions que se li assignen en el laboratori. El laboratori d'assajos acreditat en una àrea tècnica o en més d'una (capítol 2 del present annex) tindrà el personal a jornada completa en la quantia mínima següent, en funció de les àrees en què estiguera acreditat:
a) En una àrea tècnica o en més d'una pertanyents al mateix grup: dos tècnics titulats, un dels quals assumirà la funció de director del laboratori; dos operaris qualificats i el personal auxiliar necessari per a la realització de tasques previstes en aquesta àrea o àrees. Per a l'assegurament de la qualitat en el laboratori no caldrà, en aquest cas, una altra persona distinta a les anteriors, i podrà assumir aquesta funció el director del laboratori.
b) En dues àrees tècniques o en més de dues pertanyents a dos grups d'àrees o a més de dos: un tècnic titulat que exercirà la funció de director del laboratori i un tècnic titulat per cada grup d'àrees distint en què tinguera acreditació d'alguna àrea tècnica. Dos operaris qualificats per àrea tècnica acreditada i el personal auxiliar necessari per a les tasques previstes en les distintes àrees tècniques.
En aquest cas, per a l'assegurament de la qualitat en el laboratori, seran designats per la direcció del laboratori, un responsable o diversos no comptats entre els mínims anteriors, que tindran accés directe al més alt nivell de la direcció.
Els mínims de personal necessari indicats anteriorment seran admissibles quan els coneixements, la formació i la càrrega de treball del laboratori permeten, segons el juí de l'organisme acreditador, l'exercici de les funcions que tinga encomanades el personal de cada lloc de treball del laboratori.
El personal tècnic, segons el lloc de treball, posseirà la titulació universitària amb la formació específica necessària per a l'àrea tècnica acreditada a la qual estiguera assignat.
El sistema de qualitat del laboratori preveurà, almenys:
La qualificació del personal per a cada lloc de treball.
La designació de les persones que hagen de fer les suplències en els casos d'absència del personal qualificat i tècnic del laboratori.
El registre de la formació i l'experiència que adquirisca el personal del laboratori.
Els programes i els plans de formació del nou personal i de l'existent.
1.3.4 Instal·lacions i condicions ambientals. Les instal·lacions del laboratori on es realitzen els assajos, incloses, encara que sense limitar-se a fonts d'energia, il·luminació i condicions ambientals, han de permetre i facilitar la correcta realització dels assajos.
El laboratori ha d'assegurar que les condicions ambientals no invaliden els resultats ni influeixen negativament en els resultats dels assajos.
Els locals on es realitzen assajos que exigisquen determinades condicions ambientals han d'estar equipats amb els dispositius de control necessaris i el seu registre.
La maquinària estable, amb ubicació determinada per la seua utilització, haurà de disposar de l'espai suficient que permeta un ús simultani amb la resta d'equips.
El laboratori haurà de disposar d'espais o locals amb una separació efectiva entre àrees adjacents si les activitats que es realitzen són incompatibles. Així mateix, haurà de disposar d'espais diferenciats, ubicats i condicionats a l'efecte, per a l'arreplega i la recepció dels distints tipus de mostres i per a l'emmagatzemament d'aquestes fins al seu assaig, i la guarda d'aquestes fins a la seua eliminació.
El sistema de qualitat del laboratori preveurà els procediments de control de condicions ambientals, manteniment i neteja dels locals.
1.3.5 Mètodes d'assaig i calibratge. El laboratori acreditat utilitzarà els mètodes d'assaig i de calibratge, si és procedent, normalitzats, que figuren en les relacions d'aplicació a les distintes àrees tècniques, indicades en el capítol 2 del present annex, i, si és procedent, aquells altres que siguen establits per l'organisme acreditador. En cas necessari, la norma es complementarà amb informació addicional per a assegurar la seua correcta aplicació, relativa al mostratge, la manipulació, el transport, la preparació de materials per a assaig, fins i tot el mateix assaig.
El laboratori ha de disposar d'instruccions sobre l'ús i el funcionament de tots els equips rellevants.
1.3.6 Control de dades. El laboratori ha de sotmetre els càlculs i les transferència de dades a controls sistemàtics apropiats.
Quan s'utilitzen ordinadors o equips automatitzats per a l'adquisició, el processament, el registre, la publicació, l'emmagatzemament o la recuperació de dades sobre assajos o calibratges, el laboratori ha d'assegurar-se que:
a) El suport lògic (programari) desenvolupat per l'usuari està documentat amb suficient detall i degudament validat com adequat per al seu ús.
b) S'estableixen i s'apliquen procediments per a protecció de dades.
c) Es realitza el degut manteniment dels ordinadors i dels equips automatitzats per a assegurar el funcionament correcte.
1.3.7 Equips. El laboratori ha d'estar equipat amb tots els mitjans de mostratge i equips de mesura i assaig necessaris per a la realització correcta dels assajos i els calibratges, si és procedent, i el processament i l'anàlisi de dades sobre assajos que comprenen les àrees tècniques que estiga acreditat, d'acord amb els criteris que s'adopten a aquests efectes per l'organisme acreditador.
El laboratori ha de mantenir una fitxa de cada equip que puga influir en els assajos i el calibratges i, si és procedent, del seu suport lògic (programari) que continga, almenys, les dades següents:
a) Identificació de l'equip i el seu suport lògic (programari).
b) Nom del fabricant, la marca, el model i el nombre de sèrie o una altra identificació única.
c) Data de recepció i de posada en servei.
d) Característiques, segons exigències de les normes en què pot ser d'aplicació.
e) Pla de manteniment, verificació i, si és procedent, calibratge.
Si es realitzen calibratges interns en el laboratori, els patrons utilitzats disposaran, al seu torn, d'una fitxa amb informació semblant a la indicada per als equips.
1.3.8 Calibratge. Els equips de mesura i d'assaig utilitzats en el laboratori hauran de ser verificats, i, si és procedent, calibrats, abans de la seua posada en servei i posteriorment quan ho assenyale el programa de manteniment, de verificació i de calibratge del laboratori.
L'organisme acreditador establirà la relació d'equips i maquines d'assaig que hauran de ser calibrats pels laboratoris acreditats.
El calibratge pot ser intern, quan el laboratori dispose de patrons de referència adequats i amb la traçabilitat necessària, o extern, si s'efectua per entitats de calibratge acceptades per l'organisme acreditador.
1.3.9 Gestió de mostres. El sistema de qualitat dels laboratoris acreditats preveurà els registres de:
Mostratge de materials. Data de mostratge.
Trasllat al laboratori.
Recepció de les mostres i identificació.
Conservació de les mostres i emmagatzematge.
Fraccionament de les mostres per al seu assaig i contraassaig, si és procedent. Dates d'utilització de submostres.
Guarda del romanent de les mostres assajades, o no assajades, fins a la seua eliminació. Data de baixa.
Remissió de mostres a laboratori subcontractat, si és procedent. Data de remissió. Assajos conduïts.
1.3.10 Gestió d'assajos. Sense perjuí de les condicions establides en l'article 9 de l'annex al Reial Decret 1.230/89, de 13 d'octubre, el sistema de qualitat del laboratori preveurà els registres de:
L'adjudicació del mostratge i dels assajos al personal qualificat del laboratori.
L'execució del mostratge, d'assajos i d'elaboració dels documents de treball corresponents. Dates d'execució. Dates de terminació.
Revisió tècnica de resultats d'assajos i aprovació d'aquests.
Emissió d'actes de resultats d'assajos. Data d'emissió pel laboratori.
Arxiu de tots els registres que permeten la reconstrucció dels assajos.
1.3.11 Assegurament de la qualitat dels resultats d'assajos. El laboratori haurà de disposar de procediments de control de qualitat per a comprovar la validesa dels assajos i el calibratges interns realitzats, si és procedent.
Independentment, i amb la periodicitat que determine l'organisme acreditador, es realitzaran els assajos de contrast interlaboratoris que aquest considere oportú.
Atesa la peculiaritat d'algunes àrees, els assajos de contrast interlaboratoris podran ser substituïts per la inspecció de la realització d'assajos que tinguen en curs el laboratori.
Capítol 2. Disposicions reguladores específiques de les àrees tècniques d'acreditació de laboratoris d'assajos per al control de qualitat de l'edificació
De conformitat amb l'article únic de la present ordre i a fi d'establir la continuïtat necessària amb les àrees tècniques fins ara vigents, les àrees tècniques d'acreditació s'ordenen en grups per l'objecte que li és comú.
Així mateix, de conformitat amb l'epígraf 1.2. del capítol 1 del present annex, en les relacions d'assajos i normes d'aplicació a cada àrea tècnica s'identifiquen, quan procedeix, els assajos bàsics i els assajos complementaris.
1. Grup d'àrees del formigó estructural (EH)
1.1 Objecte i àrees que comprén. Constitueixen l'objecte d'aquest grup d'àrees l'assaig o prova dels materials components del formigó, del mateix formigó i de les barres d'acer de les seues armadures, per a la determinació de les característiques necessàries per al control de qualitat dels dits materials.
Les dues àrees en què es distribueixen els assajos i les proves d'aquest grup són de major a menor contingut:
Àrea de control del formigó, els seus components i de les armadures d'acer.
Àrea de control del formigó i components.
Els assajos i les proves de la segona àrea estan inclosos, íntegrament, en l'àrea que li precedeix.
1.2 Àrea de control del formigó, els seus components i de les armadures d'acer (EHA)
1.2.1 Definició: aquesta àrea comprén els assajos i les proves per a determinar característiques del formigó en massa o armat i les dels seus materials constituents: ciment, àrids, aigua, acer per a armadures, addicions i additius.
1.2.2 Assajos bàsics i normes d'aplicació
Ciments
Presa de mostres de ciment: UNE 80-401-91
Determinació de la pèrdua per calcinació (pèrdua al foc PF): UNE EN 196-2:1996:
Determinació del residu insoluble (RI): UNE EN 196-2:1996
Determinació del triòxid de sofre (S03): UNE EN 196-2:1996
Determinació de clorurs: UNE 80-217-91
Determinació del temps de forjat i de l'estabilitat de volum: UNE EN 196-3:1996
Determinació de les resistències mecàniques: UNE EN 196-1:1996
Àrids
Presa de mostres: UNE EN 932-1:97
Determinació de l'equivalent d'arena en àrids fins (EAV) determinat "a vista": UNE 83-131-90
Assaig de blau de metilé: UNE EN 933-9:1999 i UNE 83130-90
Determinació de l'absorció d'aigua per l'arena: UNE 83-133-90
Determinació de l'absorció d'aigua per la grava: UNE 83-134-90
Determinació de fins: UNE EN 933-1:1998
Determinació de l'anàlisi granulomètrica dels àrids: UNE EN 933-1:1998; UNE EN 933-2:1996; UNE EN 933-2:1999 1M
Aigües
Presa de mostres per a l'anàlisi química de les aigües destinades al pastat de morters i formigons: UNE 7-236-71
Acers
Barres corrugades d'acer soldable per a armadures de formigó armat:
Característiques geomètriques del corrugat, massa real i àrea de la secció recta transversal mitjana equivalent.: UNE 36068:94 i UNE 36068/1M:96:
Característiques mecàniques: resistència a la tracció: UNE 36-068-94 i UNE 36-68/1M:96
límit elàstic, allargament de ruptura i doblegat-desdoblegat: UNE 7474:92(1) i UNE 7474:92(1) Err
Barres corrugades d'acer soldable amb característiques especials de ductilitat per a armadures de formigó armat:
Característiques geomètriques del corrugat, massa real i àrea de la secció recta trasversal mitjana equivalent: UNE 36065:2000 EX
Característiques mecàniques: resistència a la tracció: UNE 36065:2000 EX
Límit elàstic, allargament de ruptura allargament total sota càrrega màxima i doblegat-desdoblegat: UNE 7474:92(1) i UNE 7474:92(1) Err
Malles electrosoldades d'acer per a armadures de formigó armat:
Característiques geomètriques de les malles: UNE 36092:1996 i UNE 36092:97 Err
Característiques mecàniques: resistència al desapegament de les barres dels nucs de la malla: UNE 36092:96 i UNE 36092:97 Err
Formigons
Presa de mostres de formigó fresc: UNE 83-300-84
Fabricació i conservació de provetes: UNE 83-301-91
Recapçament de provetes amb morter de sofre: UNE 83-303-84
Resistència a compressió: UNE 83-304-84
Resistència a tracció indirecta (assaig brasiler): UNE 83-306-85
Mesura de la consistència del formigó fresc pel mètode del con d'Abrams: UNE 83-313-90
Determinació d'índex de rebot: UNE 83-307-86
Extracció i conservació de provetes testimoni: UNE 83-302-84
Determinació de la velocitat de propagació dels impulsos ultrasònics: UNE 83-308-86 i UNE 83-308-93 Err
Determinació de la profunditat de penetració d'aigua sota pressió: UNE 83-309-90 EX
Addicions
Presa de mostres: UNE 83-421-87 EX
Additius
Presa de mostres: UNE 83-254-87 EX
1.2.3 Assajos complementaris i normes d'aplicació
Ciments
Assaig de putzolanicitat: UNE EN 196-5:1996
Càlcul de la composició potencial de clínquer pòrtland: UNE 80-304-86
Determinació del temps de forjat anormal (mètode de la pasta de ciment).: UNE 80-114-96
Àrids
Determinació de terrossos d'argila: UNE 7-133-58
Determinació de partícules blanes en àrids grossos: UNE 7-134-58
Determinació de partícules de baix pes específic en àrids: UNE 7-244-71
Determinació quantitativa dels compostos de sofre: UNE EN 1744-1:1999
Determinació de matèria orgànica en arenes: UNE EN 1744-1:1999
Determinació de la reactivitat dels àrids amb els àlcalis del ciment: UNE 146-508-99 EX:
Determinació de compostos de sulfats: UNE EN 1744-1:1999
Mesura del coeficient de friabilitat de les arenes: UNE 83-115-89 EX
Determinació del coeficient de Los Ángeles. Resistència al desgast de la grava: UNE EN 1097-2:1999
Determinació de l'estabilitat d'àrids enfront de dissolucions de sulfat sòdic o de sulfat magnèsic: UNE EN 1367-2:1999
Determinació del coeficient de forma de l'àrid gros: UNE 7-238-71
Determinació del contingut, de la grandària màxima característica i del mòdul granulomètric de l'àrid gros en formigó fresc: UNE 7-295-76
Determinació de clorurs, mètode volumètric (Volhard): UNE EN 1744-1:1999
Determinació dels sulfats solubles en àrids: UNE EN 1744-1:1999
Determinació de la forma de les partícules. Índex de lloses: UNE EN 933-3:1997
Aigües
Determinació de l'acidesa, expressada pel seu pH: UNE 7-234-71
Determinació del contingut total de substàncies solubles: UNE 7-130-58
Determinació de sulfats.: UNE 7-131-58
Determinació de clorurs: UNE 7-178-60
Determinació qualitativa d'hidrats de carboni: UNE 7-132-58
Determinació quantitativa de substàncies orgàniques solubles en èter: UNE 7-235-71
Acers
Barres corrugades d'acer soldable amb característiques especials de ductilitat per a armadures de formigó armat:
Determinació de la resistència a la fatiga: UNE 36065:2000 EX
Determinació de la resistència a la càrrega cíclica: UNE 36065:2000 EX
Armadures bàsiques d'acer electrosoldades en gelosia per a armadures de formigó armat:
Aptitud de l'armadura bàsica enfront de la seua manipulació: UNE 36739:95 EX
Assaig de càrrega concentrada.:
Assaig de desapegament del nus.:
Assaig d'obertura-tancament
Fils d'aram d'acer per a armadures de formigó pretensat:
Característiques mecàniques i geomètriques: UNE 36094:97, UNE 36094:97 Err ; UNE 7474-1:92, UNE 7474-1:92 Err ; UNE 36461:80 i UNE 36422:85
Cordons d'acer per a armadures de formigó pretensat:
Característiques mecàniques i geomètriques: UNE 36094:97, UNE 36094:97 Err ; : UNE 7326:98, UNE 36422:85 ; UNE 36466:91
Formigons
Resistència a flexotracció: UNE 83-305-86
Realització d'assajos estàtics de posada en càrrega sobre estructures de pis: Article 99.2 EHE, proves de càrrega
Determinació del contingut d'aire del formigó fresc: UNE 83-315-96
Mètodes de pressió.
Determinació de la densitat del formigó fresc: UNE 83-317-91
Addicions
Control de qualitat de recepció: UNE EN 450:1995
Determinació de sulfats pel mètode gravimètric: UNE EN 196-2:1996
Determinació de la pèrdua per calcinació: UNE EN 196-2:1996
Determinació de la finor: UNE EN 451-2:1995
Determinació de l'índex d'activitat resistent amb ciment pòrtland: UNE EN 196-1:1996
Determinació de l'estabilitat de volum pel mètode de Le Chatelier: UNE EN 196-3:1996
Cendres volants. Determinació de l'anhídrid sulfúric (SO3): UNE EN 196-2:1996
Cendres volants. Determinació de clorurs (CL): UNE 80-217-91
Cendres volants. Determinació de l'òxid de calç lliure: UNE EN 451-1:1995
Cendres volants. Definicions, especificacions i control de qualitat: UNE EN 450:1995
Fum de sílice. Determinació del contingut d'òxid de sílice: UNE EN 196-2:1996
Fum de sílice. Determinació de clorurs (CL): UNE 80-217-91
Fum de sílice. Determinació de la pèrdua per calcinació: UNE EN 196-2:1996
Fum de sílice. Determinació de l'índex d'activitat: UNE EN 196-1:1996
Additius
Determinació del residu sec dels additius líquids: UNE EN 480-8:1997
Determinació de la pèrdua de massa dels additius sòlids: UNE 83-206-85
Determinació de la pèrdua per calcinació: UNE 83-207-85
Determinació del residu insoluble en aigua destil·lada: UNE 83-208-85
Determinació del contingut d'aigua no combinada: UNE 83-209-86
Determinació de clorurs: UNE 83-210-88 EX
Determinació del contingut de compostos de sofre: UNE 83-211-87 EX
Determinació del pes específic dels additius líquids: UNE 83-225-86
Determinació de la densitat aparent dels additius sòlids: UNE 83-226-86
Determinació del pH: UNE 83-227-86
Determinació de la consistència per mitjà de la taula de colps: UNE 83-258-88 EX:
Definicions i requisits: UNE EN 934-2:1998
Etiquetatge: UNE 83-275-89 Ex
1.3 Àrea de control del formigó i components (EHC)
1.3.1 Definició: aquesta àrea comprén els assajos i les proves per a determinar característiques del formigó en massa i els seus materials constituents fonamentals: ciment, àrids i aigua.
1.3.2 Assajos bàsics i normes d'aplicació:
Ciments
Presa de mostres de ciment: UNE 80-401-91
Determinació de la pèrdua per calcinació (pèrdua al foc PF): UNE EN 196-2:1996:
Determinació del residu insoluble (RI): UNE EN 196-2:1996
Determinació del triòxid de sofre (S03): UNE EN 196-2:1996
Determinació de clorurs: UNE 80-217-91
Determinació del temps de forjat i de l'estabilitat de volum: UNE EN 196-3:1996
Determinació de les resistències mecàniques: UNE EN 196-1:1996
Àrids
Presa de mostres: UNE-EN 932-1/97
Determinació de l'equivalent d'arena en àrids fins (EAV) determinat "a vista": UNE 83-131-90
Assaig de blau de metilé: UNE EN 933-9:1999
Determinació de l'absorció d'aigua per l'arena: UNE 83-133-90
Determinació de l'absorció d'aigua per la grava: UNE 83-134-90
Determinació de fins: UNE EN 933-1:98
Determinació de l'anàlisi granulomètrica dels àrids: UNE EN 933-1:1998 ; UNE EN 933-2:1996 ; UNE EN 933-2:1999 1M
Aigües
Presa de mostres per a l'anàlisi química de les aigües destinades al pastat de morters i de formigons : UNE 7-236-71
Formigons
Presa de mostres de formigó fresc: UNE 83-300-84
Fabricació i conservació de provetes: UNE 83-301-91
Recapçat de provetes amb morter de sofre: UNE 83-303-84
Resistència a la compressió: UNE 83-304-84
Resistència a la tracció indirecta (assaig brasiler): UNE 83-306-85
Mesura de la consistència del formigó fresc pel mètode del con d'Abrams: UNE 83-313-90
Determinació d'índex de rebot: UNE 83-307-86
Extracció i conservació de provetes testimoni: UNE 83-302-84
Determinació de la velocitat de propagació dels impulsos ultrasònics: UNE 83-308-86 i UNE 83-308-93 Err
1.3.3 Assajos complementaris i normes d'aplicació
Ciments
Assaig de putzolanicitat: UNE EN 196-5:1996
Càlcul de la composició potencial de clínquer pòrtland: UNE 80-304-86
Determinació del temps de forjat anormal (mètode de la pasta de ciment).: UNE 80-114-96
Àrids
Determinació de terrossos d'argila: UNE 7-133-58
Determinació de partícules blanes en àrids grossos: UNE 7-134-58
Determinació de partícules de baix pes específic en àrids: UNE 7-244-71
Determinació quantitativa dels compostos de sofre: UNE EN 1744-1:1999
Determinació de matèria orgànica en arenes: UNE EN 1744-1:1999
Determinació de la reactivitat dels àrids amb els àlcalis del ciment: UNE 146-508-99 EX
Determinació de compostos de sulfats: UNE EN 1744-1:1999
Mesura del coeficient de friabilitat de les arenes: UNE 83-115-89 EX
Determinació del coeficient de Los Ángeles, resistència al desgast de la grava: UNE EN 1097-2:1999
Determinació de l'estabilitat d'àrids enfront de dissolucions de sulfat sòdic o de sulfat magnèsic: UNE EN 1367-2:1999
Determinació del coeficient de forma de l'àrid gros: UNE 7-238-71
Determinació del contingut, de la grandària màxima característica i del mòdul granulomètric de l'àrid gros en formigó fresc: UNE 7-295-76
Determinació de clorurs, mètode volumètric (Volhard): UNE EN 1744-1:1999
Determinació dels sulfats solubles en àrids: UNE EN 1744-1:1999
Determinació de la forma de les partícules. Índex de lloses: UNE EN 933-3:1997
Aigües
Determinació de l'acidesa, expressada pel seu pH: UNE 7-234-71
Determinació del contingut total de substàncies solubles: UNE 7-130-58
Determinació de sulfats: UNE 7-131-58
Determinació de clorurs: UNE 7-178-60
Determinació qualitativa d'hidrats de carboni: UNE 7-132-58
Determinació quantitativa de substàncies orgàniques solubles en èter: UNE 7-235-71
Formigons
Determinació de la profunditat de penetració d'aigua sota pressió: UNE 83-309-90 EX
Realització d'assajos estàtics de posada en càrrega sobre estructures de pis: Article 99.2 EHE "proves de càrrega"
Determinació del contingut d'aire del formigó fresc. Mètodes de pressió.: UNE 83-315-96
Determinació de la densitat del formigó fresc: UNE 83-317-91
2. Grup d'àrees de geotècnia (GT)
2.1 Objecte i àrees que comprén
Constitueixen l'objecte d'aquest grup els sondejos, la presa de mostres i les proves i els assajos in situ del terreny i el seu assaig en laboratori, per al reconeixement geotècnic d'aquest, amb aplicació al càlcul i l'execució d'estructures de fonamentació i de contenció d'edificis.
Aquest grup el constitueixen dues àrees complementàries:
- Àrea de sondejos, presa de mostres i assajos in situ per a reconeixements geotècnics.
- Àrea d'assajos de laboratori de geotècnia.
2.2 Àrea de sondejos, presa de mostres i assajos in situ per a reconeixements geotècnics (GTC)
2.2.1 Definició: aquesta àrea comprén el sondeig, la presa de mostres del terreny, les proves i els assajos in situ, de caràcter bàsic, per al reconeixement geotècnic d'un terreny.
2.2.2 Assajos bàsics i normes d'aplicació
Presa de mostres inalterades en sondatge o pous: UNE 7-371:1975
Presa de mostres inalterades en sondejos amb presa de mostres de paret prima tipus Shelby: ASTM-D1587-00, XP P94-202
Presa de mostres inalterades en sondejos amb presa de mostres de paret prima de pistó fix: XP P94-202
Presa de mostres amb presa de mostres de paret grossa amb estoig interior: XP P94-202
Presa de mostres a rotació amb tub de presa de mostres simple (bateria simple): ASTM-D2113-99, XP P94-202
Presa de mostres a rotació amb tub de presa de mostres doble (bateria doble): ASTM-D2113-99, XP P94-202
Presa de mostres a rotació amb tub de presa de mostres triple (bateria triple): XP P94-202
Presa de mostres a rotació amb tub de presa de mostres triple (bateria triple) amb extensió de paret prima: XP P94-202
Assaig de penetració i presa de mostres amb el penetròmetre depresa de mostres estàndard (SPT): UNE 103-800:1992
Prova contínua de penetració dinàmica superpesada: UNE 103-801:1994
Presa de mostres d'aigua per a anàlisi química: Annex 5 EHE
2.3 Àrea d'assajos de laboratori de geotècnia (GTL)
2.3.1 Definició: aquesta àrea comprén els assajos bàsics de laboratori necessaris per a la identificació del terreny, l'avaluació de les característiques de resistència i de formabilitat, i els d'agressivitat d'aquest, amb aplicació al càlcul de les fonamentacions i l'estructures de contenció d'edificis.
2.3.2 Assajos bàsics i normes d'aplicació
Identificació i estat
Mètode d'assaig normalitzat de classificació de sòl: ASTM-D 2487/00
Preparació de mostra per als assajos de sòl: UNE 103-100-95
Humitat d'un sòl mitjançant assecat en estufa: UNE 103-300-93
Granulometria de sòls per tamisat: UNE 103-101-95
Límit líquid pel mètode de la cullera de Casagrande: UNE 103-103-94
Límit plàstic: UNE 103-104-93
Densitat d'un sòl. Mètode de la balança hidrostàtica.: UNE 103-301-94
Densitat relativa de les partícules d'un sòl.: UNE 103-302-94
Resistència i deformació
Assaig de ruptura a compressió simple en provetes de sòl: UNE 103-400-93
Assaig per a calcular la pressió d'unflament d'un sòl en l'edòmetre: UNE 103-602-96
Consolidació unidimensional d'una mostra de terreny: UNE 103-405-94
Assaig d'unflament lliure en edòmetre: UNE 103-601-96
Assaig Lambe (índex d'expansió i canvi potencial de volum): UNE 103-600-96
Assaig de tall directe de sòls: UNE 103-401-98
Agressivitat d'aigües i sòls
Contingut en matèria orgànica, mètode del permanganat potàssic: UNE 103-204-93
Mètodes d'assaig per a determinar l'agressivitat de les aigües al formigó: Annex 5, de la EHE
- Valor de pH
- Residu sec a 110ºC
- Contingut en sulfats
- Contingut de magnesi (valoració complexomètrica)
- Diòxid de carboni lliure CO2
- Contingut d'amoni NH4
Mètodes d'assaig per a determinar l'agressivitat dels sòls al formigó: Annex 5, de la EHE
- Preparació de la mostra
- Contingut de sulfats
- Acidesa Bauman-Gully
2.3.3 Assajos complementaris i normes d'aplicació
Resistència i deformació
Resistència a la compressió uniaxial: UNE 22950-1:1990
Resistència a la tracció. Determinació indirecta (assaig brasiler): UNE 22959-2:1990
Determinació del mòdul d'elasticitat (Young) i del coeficient de Poisson: UNE 22950-3:1990
Resistència a la càrrega puntual: UNE 22950-5:1996
3. Grup d'àrees de vials (VS)
3.1 Objecte i àrees que comprén
Aquesta àrea comprén els assajos necessaris per a l'avaluació de característiques dels materials que s'han d'utilitzar en paviments de vies urbanes i carreteres i per a la valoració dels resultats obtinguts després de la seua posada en obra.
3.2 Àrea de sòls, àrids mescles bituminoses i materials constituents en vials (VSG)
3.2.1 Definició: aquesta àrea comprén els assajos i les proves per a determinar característiques de lligants bituminosos, reblerts, capes granulars, sòls estabilitzats i graves tractades, regs i mescles bituminoses.
3.2.2 Assajos bàsics i normes d'aplicació
Lligants bituminosos
Presa de mostres dels materials bituminosos: NLT-121/99
Penetració dels materials bituminosos: NLT-124/99
Àrids, reblerts i capes granulars
Presa de mostres de roca, escòries, grava, arena filler i blocs de pedra: NLT-148/91:
Preparació de mostres per a assajos de sòls: UNE-EN 932.1
Humitat mitjançant assecat en estufa: UNE 103.300-93
Granulometria de sòls per tamisat: UNE-EN 933.1
Límit líquid d'un sòl pel mètode de la cullera: UNE 103.103-94
Límit plàstic: UNE 103.104-93
Pròctor normal: UNE 103.500-94
Pròctor modificat: UNE 103.501-94
Índex CBR en el laboratori: UNE 103.502-95
Equivalent d'arena: UNE-EN 933.8 i 9
Determinació amb aigua oxigenada del contingut de matèria orgànica dels sòls: UNE 7.368-77
Contingut en matèria orgànica en els sòls per oxidació amb permanganat potàssic (abans dicromat) : UNE 103.204-93
Contingut de sulfats solubles en els sòls: UNE 103.201-96
Resistència al desgast dels àrids per mitjà de la màquina de Los Ángeles: UNE-EN 1097.2
Anàlisi granulomètrica d'àrids grossos i fins: NLT-150/89:
Anàlisi granulomètrica de filler mineral: NLT-151/89
Densitat relativa i absorció d'àrids grossos: NLT-153/92
Densitat relativa del filler, ciments i materials semblants: NLT-155/95
Densitat relativa dels àrids en oli de parafina: NLT-167/96
Coeficient de neteja: NLT-172/86
Índex de lloses i d'agulles dels àrids per a carreteres: UNE-EN 933.3
Àrids. Determinació del nombre de cares de fractura en el matxucaqueig: UNE-EN 933.5
Materials compostos
Resistència a la compressió simple de mescles bituminoses: NLT-161/98
Resistència a la deformació plàstica de mescles Bituminoses. Aparell Marshall: NLT-159/86
Efecte de l'aigua sobre la cohesió de mescles bituminoses compactades: NLT-162/84
Contingut de lligant en mescles bituminoses: NLT-164/90
Anàlisi granulomètrica dels àrids extrets de mescles bituminoses: NLT-165/90
Densitat i buits en mescles bituminoses compactada: NLT-168/90
Assaig de placa de càrrega: NLT-357/98
Resistència a compressió simple de materials tractats amb conglomerants hidràulics: NLT-305/90
Assajos que s'han de realitzar in situ sobre capes bituminoses Mesura de la textura superficial d'un paviment pel mètode del cercle d'arena: NLT-335/87
Presa de mostres testimonis en paviments: NLT-314/92
Permeabilitat in situ de paviments drenants amb el permeàmetre LCS: NLT-327/88
3.2.3 Assajos complementaris i normes d'aplicació
Lligants bituminosos
Punt de reblaniment, anell i bola dels materials bituminosos: NLT-125/99
Viscositat Saybolt dels materials bituminosos: NLT-133/99
Destil·lació de betums fluïdificats: NLT-134/99
Punt d'inflamació i combustió dels materials bituminosos: NLT-136/99
Aigua en les emulsions bituminoses: NLT-137/99
Residu per destil·lació de les emulsions bituminoses: NLT-139/99
Residu per evaporació a 163º C de les emulsions bituminoses: NLT-147/91
Índex de penetració dels betums asfàltics: NLT-181/99
Càrrega de les partícules de les emulsions bituminoses: NLT-194/99
Àrids, reblerts i capes granulars
Material que passa pel tamís 0,080 UNE en els àrids: NLT-152/89
Densitat relativa i absorció d'àrids fins: NLT-154/92
Adhesivitat als àrids dels lligants bituminosos en presència d'aigua: NLT-166/92
Valoració d'argiles en els materials fins per mig de blau de metilé: NLT-171/90
Densitat aparent del filler en toluené: NLT-176/92
Coeficient d'emulsibilitat del fíller: NLT-180/93
Àrids. Adhesivitat mitjançant la placa Vialit: NLT-313/87
Adhesivitat als àrids fins dels lligants bituminosos: NLT-355/93
Determinació aproximada de la matèria orgànica en arenes per a formigons i morters: UNE EN 1.744-1:1999
Determinació de terrossos d'argila en àrids per a la fabricació de formigons i morters: X 7-133-58
Mètode per a la determinació de l'òxid càlcic i magnesi en calçs: UNE-EN 459-2/1995
Materials compostos
Determinació en humit de la finor de la mòlta de les calçs aèries: UNE-EN 459-2/1995
Enrotllament i resistència al desplaçament per l'aigua d'emulsions bituminoses: NLT-196/84
Compactació amb martell vibrant de materials granulars tractats: NLT-310/90
Consistència amb el con de lletades bituminoses: NLT-317/87
Caracterització de les mescles bituminoses obertes per mitjà de l'assaig càntabre de pèrdua per desgast : NLT-352/86
Abrasió per via humida de lletades bituminoses: NLT-320/87
4. Grup d'àrees de l'acer per a estructures d'edificació (EA)
4.1 Objecte i àrees que comprén
Constitueixen l'objecte d'aquest grup els assajos per al control de perfils d'acer i de la unió d'aquests per soldadura, en estructures d'edificació.
Aquest grup el componen dues àrees complementàries:
- Àrea de control de perfils d'acer per a estructures.
- Àrea de control de la soldadura de perfils estructurals d'acer.
4.2 Àrea de control de perfils d'acer per a estructures (EAP)
4.2.1 Definició: aquesta àrea comprén els assajos de laboratori necessaris per a determinar les característiques necessàries per al control de perfils laminats, perfils buits i xapes d'acer, utilitzats en estructures d'edificació.
4.2.2 Assajos bàsics i normes d'aplicació
Perfils laminats, perfils buits i xapes
Acers no aliats laminats en calent per a construccions metàl·liques: UNE 36-080-90 8R
Assajos de tracció determinant resistència límit elàstic i allargament a la ruptura: UNE 7-474-92(1) i UNE 7-474-92(1) Err
Assaig de flexió per xoc Charpy: UNE 7-475-92(1)
Assaig de doblegat simple: UNE 7-472-89
Assaig de aixafament: UNE 7-208-88 1R
Assaig de duresa: UNE 7-422-85 i UNE 7-423-88(5)
4.2.3 Assajos complementaris i normes d'aplicació
Perfils laminats, perfils buits i xapes
Productes d'acer, perfils buits per a estructures d'edificació: UNE 36-537-77
Tracció transversal d'unions soldades: UNE 14-606-75
Doblegat transversal d'unions soldades: UNE 14-607-75 i UNE 14-608-75
Tracció longitudinal de provetes de soldadura: UNE 14-609-75
Determinació quantitativa del manganés: UNE 7-027-51
Determinació quantitativa del silici: UNE 7-028-75 1R
Determinació quantitativa del carboni: UNE 7-014-50
Determinació quantitativa del sofre: UNE 7-019-50
Determinació quantitativa del fòsfor: UNE 7-029-51
Mesures geomètriques i toleràncies dimensionals: UNE 36-529-75
UNE 36-531-72 1R i UNE 36-532-72 2R
UNE 36-533-73 1R i UNE 36-541-76 2R
UNE 36-541-79 Err i UNE 36-542-76 2R
UNE 36-543-80 i UNE 36-553-73 1R
UNE 36-559-92 2R i UNE 36-560-92
4.3 Àrea de control de la soldadura de perfils estructurals d'acer (EAS)
4.3.1 Definició: aquesta àrea comprén els assajos per al control de soldadures, tant visualment com mitjançant radiografies per isòtops radioactius, rajos X i ultrasons, d'elements estructurals d'acer.
4.3.2 Assajos bàsics i normes d'aplicació
Assajos no destructius
Reconeixement per ultrasons: UNE-EN 10160:2000
Reconeixement per líquids penetrants: UNE EN 571-1:1997
Recomanacions per a inspecció visual: UNE-EN 13018:2001
Unions soldades en estructures metàl·liques, inspecció durant la seua execució i muntatge: UNE 14-044-88 1R
Qualificació de defectes en les soldadures per fusió de metalls: UNE EN 26-520-92
Examen mitjançant partícules magnètiques d'unions soldades: UNE-EN 1290:1998
Pràctica recomanable per a l'examen d'unions soldades mitjançant la utilització de líquids penetrants: UNE 14-612-80
Examen per ultrasons d'unions soldades: UNE-EN 1714:1998
4.3.3 Assajos complementaris i normes d'aplicació
Assajos no destructius
Examen radiogràfic d'unions soldades: UNE-EN 1435:1998
Qualificació de soldadures per rajos X: UNE-EN 12517:1998
5. Grup d'àrees de materials d'obra (AM)
5.1 Objecte i àrees que comprén
Constitueixen l'objecte d'aquest grup els assajos per al control de materials ceràmics i de formigó utilitzats en edificació, en fabriques, cobertes i paviments, així com els morters d'obra.
Aquest grup està constituït per les àrees següents:
- Àrea de control dels materials de fabriques de peces ceràmiques.
- Àrea de control dels materials de fàbriques de peces de formigó.
- Àrea de control dels materials de cobertes de peces ceràmiques.
- Àrea de control dels materials de cobertes de peces de formigó.
- Àrea de control dels materials de paviments de peces ceràmiques.
- Àrea de control dels materials de paviments de peces de formigó.
- Àrea de control de morters per a obra.
5.2 Àrea de control dels materials de fàbriques de peces ceràmiques (AFC)
5.2.1 Definició: aquesta àrea comprén els assajos necessaris per a determinar les característiques de rajoles i de blocs d'argila cuita per a fàbriques.
5.2.2 Assajos bàsics i normes d'aplicació
Rajoles i blocs ceràmics
Rajoles. Definicions, classificacions i especificacions: UNE 67019:1966 EX
Rajoles. Mesurament de dimensions i comprovació de la forma: UNE 67030:1985i UNEIX 67030:1986 Err
Rajoles. Assaig de geladicitat: UNE 67028:1997 EX
Rajoles. Assaig d'eflorescència: UNE 67029:1995 EX
Rajoles. Assaig de succió: UNE-EN 772-11:2001
Rajoles. Determinació de l'absorció d'aigua: UNE 67027:1984
Productes ceràmics. Determinació de la resistència a compressió: UNE-EN 772-1:2001
Productes ceràmics d'argila cuita. Determinació d'inclusions calcàries: UNE 67039:1993
Blocs ceràmics d'argila cuita. Designació i especificacions: UNE 67045:1988
Blocs. Assaig d'eflorescència: UNE 67047:1988
Blocs. Assaig de geladicitat: UNE 67048:1988
5.3 Àrea de control dels materials de fàbriques de peces de formigó (AFH)
5.3.1 Definició: aquesta àrea comprén els assajos necessaris per a determinar les característiques de rajoles i de blocs de formigó per a fàbriques.
5.3.2 Assajos bàsics i normes d'aplicació
Blocs de formigó
Definicions, classificació i característiques generals.: UNE 41166-1:2000
Classificació i especificacions segons la seua utilització.: UNE 41166-2:2000
Mètode assaig per al mesurament de la dimensió i comprovació de la forma.: UNE 41167:1989 EX
Mètode assaig per a determinar secció bruta, secció neta i índex de massís.: UNE 41168:1989 EX
Mètode d'assaig per a determinar la densitat real del formigó.: UNE 41169:1989 EX
Mètode d'assaig per a determinar l'absorció de l'aigua.: UNE 41170:1989 EX
Mètode d'assaig per a determinar la succió.: UNE-EN 772-11:2001
Mètode d'assaig per a determinar la resistència a compressió.: UNE-EN 772-1:2001
5.4 Àrea de control dels materials de cobertes de peces ceràmiques (ACC)
5.4.1 Definició: aquesta àrea comprén els assajos necessaris per a determinar les característiques de les teules d'argila cuita, dels taulers ceràmics per a cobertes.
5.4.2 Assajos bàsics i normes d'aplicació
Teules i taulers d'argila cuita:
Teules d'argila cuita per a col·locació discontínua. Definicions i
especificacions de producte: UNE EN 1304/A1:2000
Assaig de resistència a flexió: UNE EN 538:1995
Determinació de les característiques físiques: Part 1: Assaig de permeabilitat: UNE EN 539-1:1995
Determinació de les característiques físiques. Part 2: Assaig de resistència a la gelada: UNE EN 539-2:1999
Taulers ceràmics d'argila cuita per a cobertes. Designació i especificacions: UNE 67041:1988
5.5 Àrea de control dels materials de cobertes de peces de formigó (ACH)
5.5.1 Definició: aquesta àrea comprén els assajos necessaris per a determinar les característiques de les teules i els accessoris de formigó.
5.5.2 Assajos bàsics i normes d'aplicació
Teules i accessoris de formigó
Especificacions de producte: UNE EN 490:1995
Mètodes d'assaig: UNE EN 491:1998 Err
5.6 Àrea de control dels materials de paviments de peces ceràmiques (APC)
5.6.1 Definició: aquesta àrea comprén els assajos necessaris per a determinar les característiques de les rajoles de taulellet, gres esmaltat, gres porcelànic, rajola catalana, gres rústic i fang cuit.
5.6.2 Assajos bàsics i normes d'aplicació
Rajoles ceràmiques
Determinació de les característiques dimensionals i l'aspecte superficial.: ISO 10545-2:1995
Determinació de la resistència a la flexió i de la força de ruptura.: ISO 10545-4:1994
Determinació de la resistència a l'abrasió. Rajoles esmaltades.: ISO 10545-7:1996
Determinació de la resistència a l'abrasió profunda. Rajoles no esmaltades.: ISO 10545-6:1995
Determinació de l'expansió per humitat amb utilització d'aigua bullint.: ISO 10545-10:1995
Determinació de la resistència al esquerdament. Rajoles esmaltades.: ISO 10545-11:1994
Determinació de la resistència química.: ISO 10545-13:1995
Determinació de la resistència a la gelada: ISO 10545-12:1995/Corr1:1997
Determinació de la resistència a les taques: ISO 10545-14:1995/Corr1:1997
5.7 Àrea de control dels materials de paviments de peces de formigó (APH)
5.7.1 Definició: aquesta àrea comprén els assajos necessaris per a determinar les característiques de les rajoles de terratzo, rajoles de formigó, lloselles de formigó, rajoles aglomerades de ciment i rastells prefabricats de formigó.
5.7.2 Assajos bàsics i normes d'aplicació
Rajoles de terratzo: UNE 127020:99 EX i UNEIX 021:99 EX
Comprovació dels requisits geomètrics
Comprovació de l'aspecte
Mesura de la resistència a flexió
Mesura de la resistència al desgast per abrasió
Mesura de l'absorció d'aigua
Rajoles de formigó: UNE 127022:99 EX
Comprovació dels requisits geomètrics
Comprovació de l'aspecte
Mesura de la resistència a la flexió
Mesura de la resistència al desgast per abrasió
Mesura de l'absorció d'aigua
Lloselles de formigó: UNE 127023:99 EX
Comprovació dels requisits geomètrics
Comprovació de l'aspecte
Mesura de la resistència a flexió
Mesura de la resistència al desgast per abrasió
Mesura de l'absorció d'aigua
Rajoles aglomerades de ciment: UNE 127024:99 EX
Comprovació dels requisits geomètrics
Comprovació de l'aspecte
Mesura de la resistència a flexió
Mesura de la resistència al desgast per abrasió
Mesura de l'absorció d'aigua
Rastells prefabricats de formigó
Característiques geomètriques, resistència a la flexió: UNE-EN 127025:1999 EX
Absorció d'aigua i resistència al desgast per abrasió
5.8 Àrea de control de morters per a obra (AMC)
5.8.1 Definició: aquesta àrea comprén els assajos per a determinar característiques principals de morters utilitzables en obra.
5.8.2 Assajos bàsics i normes d'aplicació
Morters d'obra
Definicions i especificacions.: UNE 83800:1994 EX
Mètodes d'assaig. Part 2: Presa de mostres de morters i preparació dels morters per a assaig.: UNE EN 1015-2: 1999
Mètodes d'assaig. Morters frescos. Determinació de la consistència. Taula de colps (mètodes de referència).: UNE 83811:1992 EX
Mètodes d'assaig.. Part 4: Determinació de la consistència del morter fresc (per penetració de pistó).: UNE EN 1015-4:1999
Mètodes d'assaig. Part 6: Determinació de la densitat aparent del morter fresc.: UNE EN 1015-6:1999
Mètodes d'assaig. Morters endurits. Determinació de la resistència a flexió i a compressió.: UNE-EN 1015-11:2000
6. Grup d'àrees de proves de servei d'edificació (PS)
6.1 Objecte i àrees que comprén
Constitueixen l'objecte d'aquest grup les proves de servei de parts de l'obra d'edificació i de les seues instal·lacions bàsiques, com a comprovació experimental de la seua idoneïtat en compliment de prestacions exigibles a aquestes per la normativa d'aplicació.
Aquest grup està constituït per les àrees següents:
Àrea de proves de servei de l'estanquitat de cobertes d'edificis.
Àrea de proves de servei de l'estanquitat de façanes d'edificis.
Àrea de proves de servei de la xarxa interior d'aigua d'edificis.
Àrea de proves de servei de la xarxa interior de sanejament d'edificis.
6.2 Àrea de proves de servei de l'estanquitat de cobertes d'edificis (PSC)
6.2.1 Definició: proves per a verificació que la coberta de l'edifici evacua correctament les aigües rebudes per l'acció combinada de vent i pluja, sense que produïsquen filtracions al seu interior. En cas de coberta plana, a més, que el sistema d'evacuació evita l'embassament de l'aigua.
6.2.2 Proves i normes d'aplicació
Procediment operatiu per a la proves de servei de cobertes planes inundables (experimental)
Procediment operatiu per a la prova de servei de cobertes planes no inundables i cobertes inclinades (experimental)
6.3 Àrea de proves de servei de l'estanquitat de façanes d'edificis (PSF)
6.3.1 Definició: proves per a la verificació que els tancaments exteriors de l'edifici suporten l'acció combinada de l'aigua de pluja i vent, segons el grau d'exposició, sense que es produïsquen filtracions al seu interior.
6.3.2 Proves i normes d'aplicació
Procediment operatiu per a la prova de servei de tancaments exteriors (experimental).
6.4 Àrea de proves de servei de la xarxa interior d'aigua d'edificis (PSA)
6.4.1 Definició: proves per a la verificació que els equips, les conduccions, els mecanismes i els accessoris de la xarxa interior d'aigua de l'edifici suporten les pressions d'aigua prescrites en la normativa d'aplicació, i que la despesa en els punts de consum és l'adequat per a la simultaneïtat d'usos previstos.
6.4.2 Proves i normes d'aplicació
Procediment operatiu per a la prova de servei de la xarxa interior d'aigua (experimental).
6.5 Àrea de proves de servei de la xarxa interior de sanejament d'edificis (PSS)
6.5.1 Definició: proves per a la verificació que la capacitat en servei de cada una de les parts de la instal·lació, així com en el funcionament combinat per la simultaneïtat previsible, és l'adequada en tots els seus trams i està d'acord amb el règim d'evacuació previst, i que no es produeixen pèrdues dels fluids conduïts ni filtracions de gasos (olors) cap als distints locals de l'edifici.
6.5.2 Proves i normes d'aplicació