DECRET 27/2004, de 20 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, l'església arxiprestal de Sant Jaume, de Vila-real.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 4699 de 25.02.2004 | |
| Número identificador: | 2004/1912 | |
| Referència Base de Dades: | 0829/2004 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Cultura, Educació i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Cultura Descriptors: Temàtics: bé cultural, monument, protecció del patrimoni Descriptors toponímics: Vila-real
DECRET 27/2004, de 20 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, l'església arxiprestal de Sant Jaume, de Vila-real. [2004/1912]
L'article 31.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural (BIC) es farà per mitjà de decret del Consell de la Generalitat, a proposta de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'administració General de l'Estat.
Per mitjà de Resolució de 26 d'agost de 1996, de la Direcció General de Patrimoni Artístic, de la llavors denominada Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, es va acordar tindre per incoat expedient per a la declaració de Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, a favor de l'església arxiprestal de Sant Jaume, de Vila-real.
En la tramitació de l'expedient, i de conformitat amb el que establix l'article 27.5 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, es van sol·licitar informes al Consell Valencià de Cultura i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, havent-se demanat el paréixer favorable exprés d'esta última institució.
De conformitat amb el que disposa la legislació vigent, s'han omplit els tràmits establits en l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, concedint tràmit d'audiència a l'Ajuntament de Vila-real i als propietaris de l'immoble, així com obrint, per mitjà de Resolució de 18 de novembre del 2003, de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià, de bell nou, tràmit d'informació pública.
En virtut del que exposa i d'acord amb el que establix la normativa referenciada, a proposta del conseller de Cultura, Educació i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 20 de febrer de 2004,
DECRETE
Article 1
Es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, l'església arxi-prestal de Sant Jaume, de Vila-real.
Article 2
L'entorn de protecció afectat per la declaració de Bé d'Interés Cultural (BIC), així com el seu règim de protecció, queda definit en els annexos I i II del present decret. La documentació complementària consta en l'expedient de la seua raó.
Disposició addicional
La present declaració s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
Disposició final
El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Valencia, 20 de febrer de 2004
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Cultura, Educació i Esport,
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS
ANNEX I
Dades sobre el bé objecte de la declaració
A. Descripció historicoartística
El projecte original i la direcció de la primera fase (1753) va ser de Joan J. Nadal (Belchite, 1690? - Vila-real?, 1763). La va continuar Cristóbal Ayora, que en 1775, amb informes de José Bueso i Tomás Gregori, la va revestir. En 1775 Antoni Gilabert i Lorenzo Lahoz van fer una vista de la cúpula. En 1777 Josep Vergara va supervisar els dissenys i els va aprovar. En 1779 és acabada l'obra. En 1784 la Reial Acadèmia de Sant Carles encarrega a Bartomeu Ribelles un pla de decoració de l'església. En 1785 Vicent Gascó va continuar l'obra de Ribelles i va traçar i va dirigir la capella de la Comunió.
El seu espai és conjunció de dos plantes: una centralitzada i una de saló. La central, amb tres exedres poligonals, forma l'absis i els braços de creuer i s'obri a l'espai columnari de tres naus de 22 m d'alçària, separades per huit pilars de secció quadrada i cimaci sobre capitell corinti, del qual arranquen quatre arcs faixons. La central és de volta de lluneta i les laterals d'aresta. En creuer s'eleva la cúpula sobre el tambor amb huit finestrals d'arc rebaixat. La coberta de teula blava envernissada, conforma perfil ogival.
En l'absis hi ha quatre portes que conduïxen al transagrari, a la capella de la comunió i a la sagristia. La sagristia és rectangular, coberta per una cúpula oval, recolzada en mènsules de rocall. Damunt de la sagristia es troba l'aula capitular. La capella de la comunió és centralitzada, quadrada, i el seu absis forma un segment circular i es cobrix de volta estufada radial. Els pilars són d'orde corinti, fust afonat adossat en cantoneres i estil academicista. Dalt té doble fris i barana perimetral. L'altar és de marbre jaspiat. El retaule amb columnes corínties té frontó partit corb amb dos àngels adoradors. Entre estos, el baix relleu de l'Última Cena. La tela Bocaport del Calvari és de 1857. En les naus laterals, a través d'un arc mig punt, s'obrin huit capelles, de secció rectangular, que són obra, en la seua majoria, de 1849-1856, segons traces de J. Conca. En la nau lateral dreta estan les dedicades a sant Llorenç i la Mare de Déu dels Dolors, sant Pere i sant Miquel, la Divina Aurora, la Mare de Déu del Roser i el Crist jacent. En la nau esquerra: sant Antoni i sant Isidre, el Cor de Jesús i la Mare de Déu del Carme, la Puríssima i sant Pascual, sant Josep i la Sagrada Família. Tots els seus altars tenen escultures i talles de Josep Ortells, J.F. Fuster, Ponsoda, Amorós i Llorens Poy.
Els seus murs són de maçoneria i la fatxada principal que imita carreus, té rematada mixtilínia. La coberta és a dos aigües en la nau central i d'una vessant en les laterals, suportada per dos fileres de quatre pilastres cada una, amb capitell compost, damunt del qual té un entarimat que actua de cimaci. El pedestal, de 4 m. d'alt, és de marbre color beix. Té a més setze pilars adossats a la paret decorats amb superposició dels angles. L'altar major d'estil neoclàssic és obra de 1829-1832 atribuïda a Joan marzo. Damunt de l'àtic hi ha dos àngels que subjecten un medalló de corder sobre ara i inscripció Haec Esta Lama Domus Dei. Adossats a dos columnes davant de l'altar, dos púlpits sobre balustrades de marbre. Al peu de la nau s'eleva el cor sobre arquitectura coríntia amb baldaquí d'entrada, de fusta amb plafons decorats amb figuració rococó. A l'exterior s'obrin quatre portalades. La principal, mixtilínia, amb va adovellat i motlurat. La porta i el reixat són obra de 1802. Dos pilars de fàbrica, amb un va mixtilini, caracteritzen l'accés de l'epístola. La de l'evangeli, amb dos columnes faixades i va adovellat. Està inacabat el seu segon cos, que haguera portat un edicle. La portada de la capella de la Comunió és de pedra plana té pilars toscans damunt amb fornícula i frontó triangular. La porta està coberta i decorada amb fulles de metall.
La torre del campanar és obra de 1682-1703, segons traçat d'Agustín Maiquez, i se situa a l'esquerra de la fatxada principal. S'unix a l'Arxiprestal a mitjan segle XIX de forma forçada, trencant l'esveltesa original de la torre de 42 m d'alçada i 9 m de costat en la seua base. És de pedra tallada de Borriol i Benadressa amb un primer cos quadrangular fins a la primera cornisa, i en angles de les cantoneres quatre piràmides; segon cos octogonal i cornisa fins a la seua coronació. En el seu interior hi ha quatre habitacions, una per al rellotge. La fatxada principal es completa amb una placeta en U, tancada amb una reixa de 1924.
B. Parts integrants, pertinences i accessoris
1. Parts integrants:
1.a) Pintures Murals de la capella de la Comunió, atribuïbles al taller de Josep Vergara, i realitzades entre 1788 i 1794:
Quatre frescos academicistes representant els evangelistes amb els seus símbols antropomòrfics: Sant Marc amb el lleó (0009), Sant Mateu amb l'àngel (12.06.135-002-0010), Sant Lluc amb el bou (0011) i Sant Joan amb l'àguila (12.06.135-002-0012).
Fresc academicista representant el Sacrifici d'Isaac (12.06.135-002-0013).
Fresc academicista representant el Triomf de l'Eucaristia (12.06.135-002-0014).
1.b) Pintures murals de les petxines del Creuer, atribuïbles al taller de Josep Vergara, i realitzades entre 1788 i 1794:
Fresc academicista representant el martiri de Sant Jaume (12.06.135-002-000165.01).
Fresc academicista representant la captura i juí de Sant Jaume (12.06.135-002-000165.02).
Fresc academicista representant un miracle de Sant Jaume (12.06.135-002-000165.03).
Fresc academicista representant un miracle de Sant Jaume (12.06.135-002-000165.04).
1.c) Pintura de cavallet en la capella de la Comunió:
Llenç bocaporta del retaule amb Crist entre la Dolorosa, sant Joan evangelista i la Magdalena (12.06.135-002-0001). Anònim. Primer terç del segle XIX.
1.d) Pintura de cavallet en les testeres de les naus laterals. De Vicent Castell Maiques:
Llenç representant l'elevació del Santíssim (12.06.135-002-0038).
Llenç representant Àngels ofrenant roses al Santíssim (12.06.135-002-0039).
1.e) Pintura de mural en les testeres de les naus laterals. De Vicent Castell Maiques:
Pintura mural representant el Bateig de Jesucrist (12.06.135-002-0063).
Pintura mural representant la Presentació del Xiquet Jesús en el Temple (12.06.135-002-0064).
Pintura mural representant la Resurrecció de Jesucrist (12.06.135-002-0065).
Pintura mural representant Jesús demana aigua a la samaritana (12.06.135-002-0066).
1.f) En la capella baptismal:
Pila baptismal, marbre, c. 1840 (12.06.135-002-00061).
1.g) En la portada dels peus:
Reixat barroc, de fusta, c. 1790.
1.h) En la sagristia:
Cadiratge de cor, del segle XVIII (hi queden 6 seients) (12.06.135-002-0120).
Aiguamans, del segle XVII. (12.06.135-002-0113).
1.i) En la nau:
Òrgan barroc, c. 1724, de Nicolau Salanova.
Òrgan 1931, de A. Amenzua.
Púlpit 1790 (12.06.135-002-0263).
1.j) En l'exterior:
Reixat modernista c. 1910, taller d'Abad, Terol (12.06.135-002-0156).
Simbolet o campana de senyals amb la seua instal·lació tradicional Ubicada sobre la coberta Segle XIX.
Campana Àngel Custodi Autor anònim 1808 Diàmetre 55 cm. Pes aproximat 96 quilos Epigrafia L'Àngel Custodi Febrer 1808 .
Rellotge mecànic monumental Autor desconegut Data de fabricació 1902.
2. Pertinences i accessoris:
2.a) Escultures:
En la capella de la Comunió, el Retaule del Santíssim ara de la Mare de Déu de Gràcia disseny de Vicent Gascó en jaspi i marbres de colors. Presenta dos àngels corporis orant sobre els frontons partits i un Sant Sopar en baix relleu en l'àtic. (12.06.135-002-0008.00), del segon terç del segle XIX. Així mateix els emblemes escultòrics de: Corder Pasqual, Pelicà Eucarístic i Xanglot de Raïm.
En la capella de la Immaculada, en la fornícula de l'àtic hi ha una imatge de Santa Bàrbara (12.06.135-002-0080.02), del primer terç del segle XVIII.
En el cor, anagrama de Jesús entre àngels, talla i pa d'or, c. 1795.
En el retaule de Sant Llorenç, àngel amb atributs del martiri, c. 1870. (12.06.135-002-0055.02).
En el retaule de Sant Josep, l'emblema escultòric representant al sant objecte d'advocació.
El retaule Major de Sant Jaume, atribuït a Joan marzo, 1829-1832, marbres de colors i jaspis.
En el retaule de la Mare de Déu del Roser, l'emblema escultòric que representa l'Esperit Sant.
En la sala primera del Museu, Crist de la Confraria de la Puríssima Sang, c. 1640 (12.06.135-002-0183).
Sagrari c. 1798 de marbre, bronze i pa d'or de 14'00 x 6'00 x 1'60.
2.b) Pintura sobre tauler, en la sagristia:
2.b).1. Retaule del Salvador, de Pablo de San Leocadio:
Taula de l'Anunciació (12.06.135-002-0112.04).
Cinc taules de la predel·la:
Sant Enterrament (12.06.135-002-0112.017).
Crucifixió, Flagel·lació del Senyor (12.06.135-002-0112.015).
Oració en l'Hort (12.06.135-002-0112.013).
La Pietat (12.06.135-002-0112.016).
Taula central: El Salvador (12.06.135-002-0112.01).
Carrer lateral esquerre: Santa Úrsula (12.06.135-002-0112.03).
Carrer lateral dret: Santa Eulàlia (12.06.135-002-0112.02).
Huit taules dels guardapols:
Sant Francesc d'Assís (12.06.135-002-0112.06).
Sant Gil Abat (12.06.135-002-0112.011).
Sant Joan Baptista (12.06.135-002-0112.05).
Sant Sebastià (12.06.135-002-0112.12).
Santa Àgueda i Santa Llúcia (12.06.135-002-0112.07).
Santa Margarida (12.06.135-002-0112.08).
Santa Bàrbara (12.06.135-002-0112.09).
2.b).2. Retaule de Jaume de Pablo, de San Leocadio.
Sis taules de l'antic retaule.
La Batalla de Clavijo (12.06.135-002-0112.131).
Jaume davant d'Herodes Agripa (12.06.135-002-0112.128).
El fèretre de l'apòstol davant de la reina Lupa (12.06.135-002-0112.0127).
Degollació de Jaume (12.06.135-002-0112.0130).
El miracle del jove Jacob (12.06.135-002-0112.0129).
La predicació de Jaume (12.06.135-002-0112.0132).
Sant Vicent Ferrer, atribuït a Joan de Joans (12.06.135-002-0112.0126).
2.c) Orfebreria:
Custòdia processional gòtica, de Francesc Certina, 1480. Plata daurada a foc, repussat, cisellat, amb elements de fosa. 97 x 40 cm. l'araceli va ser substituït en el segle XVII (12.06.135-002-0212).
Crismeres gòtiques, finals segle XV, punxó de Valencia, plata del seu color, batut amb elements de fosa. Conjunt de tres peces muntades sobre un peu hexagonal, van marcades segons el contingut: Òleum Cristianorum O i Crisma +, i Òleum Infirmorum O. 15'5 x 7'5 cm. i 17 x 7 cm. (12.06.135-002-0244-0245).
Calze renaixentista de finals del segle XV, punxó de Valencia, plata del seu color, peu circular amb sis lòbuls repussats, tres d'estos decorats al cisell amb emblemes de la Passió. Nuc prismàtic hexagonal, sense inscripció. 22 x 14'5 cm. (12.06.135-002-0194).
Copó arqueta amb àngels orants, primer terç del segle XVI, atribuït a Francesc Certina; punxó de Valencia, de plata daurada a foc, repussada, cisellada i fosa, 51 x 28 cm. (12.06.135-002-0213).
Reliquiari de la Vera Creu i altres relíquies, primer terç del segle XVI punxó de Valencia, de plata daurada a foc, repussada, cisellada i fosa. 80 x 28 cm. (12.06.135-002-0220).
Calze renaixentista, segon terç del segle XVI, sense punxó però tipològicament de tallers valencians; plata del seu color, peu circular amb sis lòbuls repussats, decorats al cisell amb emblemes de la Passió. Nuc globular amb decoració vegetal, sense inscripció. 22 x 15'5 cm. (12.06.135-002-0203).
Creu processional, últim terç del XVII, sense punxó, tallers valencians. Plata repussada, cisellada i fosa, del seu color excepte el Crist i la Mare de Déu que estan daurats a foc. Decoració vegetal repussada amb cabuixons sense esmalt, mota de dos cossos, el superior hexagonal amb costelles en C i l'inferior bulbós, ambdós decorats al cisell amb pitxers de flors, fulles i fruites. 91 x 56 cm. (12.06.135-002-0240).
Creu processional, de 1700, sense punxó, de tallers valencians. Plata repussada, cisellada i fosa, del seu color excepte el Crist que va daurat a foc. Decoració vegetal repussada, mota de dos cossos, el superior hexagonal amb costelles en C i l'inferior bulbós, amb cabuixons repussats amb la data AÑ 1700 / + se / yso / ENE / LMES / D MAIG /, ambdós cossos decorats amb pitxers de flors, fulles i fruites. 102 x 65 cm. (12.06.135-002-0215).
Reliquiari de Sant Jaume, segon terç del segle XVIII, planxa de plata del seu color repussada i cisellada sobre suport de fusta, 45 x 22 cm. (12.06.135-002-0222).
Encenser de plata, cisellat i burinat, c. 1670, 68 x 14 cm. (12.06.135-002-0257).
Campaneta de senyals, 16 x 6'5 cm. (12.06.135-002-0250).
Portapau de sant Pascual, de 1600, de nacre sobre fusta, 19 x 12 x 2 cm. (12.06.135-002-0251).
Creu de sant Pascual, de 1600, de nacre sobre fusta, 34 x 16 x 2 cm. (12.06.135-002-0252).
Portaformes del segle XV, de forja gravada, de ferro, 80 x 20 cm. (12.06.135-002-0258).
2.d) Indumentària litúrgica:
Casulla de seda i or, situada en l'antic transagrari, c.1580.
Dos maniples, maniple, cobrecoll, casulla, estola, capa pluvial i dos dalmàtica, de seda i or, exposades en el Museu Arxiprestal, segle XIX (12.06.135-002-230.00).
Els números indicats corresponen als de l'Inventari de la Generalitat.
C) Àrea de protecció
a) Justificació de la delimitació proposada:
El criteri general seguit per a la delimitació de l'entorn de protecció de l'església arxiprestal de Sant Jaume en Vila-real consistix a incloure dins de la seua àrea els següents elements urbans:
Parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el BIC, podent afectar tant visualment com físicament qualsevol intervenció que es realitze sobre estes.
Parcel·les recaients al mateix espai públic que el BIC i que constituïxen el seu entorn visual i ambiental immediat i en el qual qualsevol intervenció que es realitze pot suposar una alteració de les condicions de percepció d'este o del caràcter de l'espai urbà.
Espais públics en contacte directe amb el BIC i les parcel·les enumerades anterior-ment i que constituïxen part del seu ambient urbà immediat.
Edificacions o qualsevol element del paisatge urbà que, encara que no té una situació d'immediatesa amb el BIC, afecten de forma fonamental la seua percepció.
b) Descripció literal de la delimitació:
Origen: punt A, en l'extrem oriental de la fatxada de la casa Abadia.
Sentit: horari.
Línia delimitadora: des de l'origen, la línia delimitadora es dirigix per l'eix del carrer d'Insa, uns 30 m. i gira en sentit oest, introduint-se en l'illa entre els carrers d'Insa, de Sant Roc i del Comte Albay, seguint per les parts posteriors de les edificacions que enfronten el carrer de Sant Roc. Ix al carrer del Comte Albay, el creua i arreplega l'edificació que conforma el cantó d'este carrer amb el de Sant Antoni. Creua el carrer de Sant Antoni i penetra en l'illa per les parts posteriors de les propietats amb façana al carrer del Comte Albay fins a eixir al carrer de l'Eccehomo. Travessa el carrer de l'Eccehomo, realitzant un xicotet esquivament pel seu eix per a introduir-se en la següent illa, al nord-oest de l'anterior, i seguir per les parts posteriors de les edificacions amb façanes al carrer de la Comunió fins al núm. 18, incloses, i eixir per la mitgera oest d'esta edificació al carrer de la Comunió. Creua en direcció nord-est el carrer de la Comunió. Creua en direcció nord-est el carrer de la Comunió i discorre per les parts mitgeres o posteriors dels edificis amb fatxada al carrer de l'Església i la plaça de Colom. Des d'ací realitza diversos esquivaments per a arreplegar les edificacions de l'actual mercat i els Jutjats i les dependències de la casa Abadia per a eixir per la mitgera est d'esta última al carrer de Sant Roc en el punt d'origen A.
Descripció gràfica: s'adjunta pla que figura com a annex II.
D. Normativa de protecció de l'Església Arxiprestal de Sant Jaume, de Vila-real, i el seu entorn
Monument
Article 1
Caldrà ajustar-se al que disposa la secció segona, Règim dels béns immobles d'interés cultural, del capítol III, títol II, de la Llei 4/1998 d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, aplicable a la categoria de Monument.
Article 2
Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial del bé i contribuïsquen a la consecució dels dits fins. L'autorització particularitzada d'ús es regirà segons allò que s'ha disposat per l'article 18 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià.
Entorn de protecció
Article 3
De conformitat amb el que disposa l'article 35 de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció que pretenga abordar-se en l'entorn de protecció del Monument requerirà de la prèvia autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Esta autorització s'emetrà conforme als criteris establits en la present normativa i, en el no inclòs en esta, per mitjà de l'aplicació directa dels criteris previstos en l'article 39 de la dita llei.
Totes les intervencions requeriran, per al seu tràmit d'autorització, la definició precisa del seu abast, amb la documentació tècnica que per la seua especificitat els corresponga, i amb la ubicació parcel·lària i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua transcendència patrimonial.
Article 4
Sense perjuí del que disposa l'article anterior, per mitjà de sospesat informe tècnic municipal, es podrà derivar la no necessitat de tràmit d'autorització previ en actuacions que se situen fora del present marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com seria el cas de les obres i instal·lacions dirigides a la mera conservació, reparació i decoració interior d'estos immobles.
En estos casos, l'Ajuntament comunicarà a l'administració de la Generalitat, en el termini de 10 dies, la concessió de llicència municipal, adjuntant com a mínim l'informe tècnic que es menciona en el paràgraf anterior, un pla d'ubicació i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua falta de transcendència patrimonial.
Article 5
La contravenció del que preveuen els articles anteriors determinarà la responsabilitat de l'Ajuntament en els termes establits en l'article 37 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià.
Criteris d'intervenció
Article 6
1. Es mantindran les pautes de la parcel·lació històrica de l'entorn.
2. Seran mantingudes les alineacions històriques de l'edificació conservades fins a l'actualitat.
3. El número màxim de plantes permeses és de tres altures i de quatre per als equipaments públics que es troben en este, d'acord amb la Revisió del Pla General del municipi aprovada per la Comissió Territorial d'Urbanisme en data 9 de novembre de 1999.
4. L'ús permés en esta zona serà el residencial. S'admetran els usos compatibles acceptats en la revisió del Pla General esmentada.
Queden prohibits els voladissos.
Article 7
Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la correcta percepció i la dignitat en l'apreci de l'escena o paisatge urbà del Monument i el seu entorn, com seria el cas de l'afecció dels espais lliures per actuacions de reurbanització, enjardinament o arbratge, provisió de mobiliari urbà, assignació d'ús i ocupacions de la via pública, etc., o com podria ser-ho també l'afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament de color, implantació de rètols, marquesines, tendals, instal·lacions vistes, antenes, etc., o qualssevol altres de caire semblant i conseqüències paregudes, hauran de sotmetre's a l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport que resoldrà d'acord amb les determinacions de la Llei i els criteris de percepció i dignitat abans al·ludits.
Queda proscrita la introducció d'anuncis o publicitat exterior que, en qualsevol de les seues accepcions, irrompa en la dita escena urbana, excepte la d'activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i per temps limitat sol·licite i obtinga autorització expressa.
Article 8
Esta normativa té caràcter transitori fins a l'aprovació del preceptiu Pla Especial de Protecció previst en l'article 34.2 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià per als entorns de protecció dels monuments.
Article 9