Llei de la Generalitat Valenciana 3/1989, de 2 de maig, d'Activitats Qualificades.



Publicat en:  DOGV núm. 1057 de 04.05.1989
Referència Base de Dades:  0940/1989
 



Llei de la Generalitat Valenciana 3/1989, de 2 de maig de 1989, d'Activitats Qualificades.

Sia notori i manifest a tots els ciutadans, que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'autonomia, en nom del Rei, promulgue la Llei següent:

PREAMBUL:

El Reglament de 30 de novembre de 1961 omplí, al seu moment, un buit legislatiu que era necessari abordar, sense que des d'aleshores s'hi hagen experimentat variacions substancials. No obstant això, les transformacions ràpides i profundes que han sofert les Administracions públiques que han estat invocades per intervenir en matèria d'Activitats Qualificades, aconsellen una revisió urgent de la normativa vigent, constituïda bàsicament pel Reglament d'Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses que s'aprovà per Decret 2414/1961, de 30 de novembre.

Per una altra part, l'adhesió d'Espanya a les Comunitats Europees comporta novetats qualificades en el camp jurídic, perquè el Dret comunitari constitueix un autèntic ordenament jurídic de compliment obligatori per als Estats membres.

Hi hauria prou amb les raons apuntades per a justificar la necessitat que en l'àmbit de la Comunitat Valenciana es procedirà a una actualització de la normativa vigent, i es regularen per a l'exercici oportú d'aquesta les, potestats, les funcions i les facultats dels òrgans de l'Administració Valenciana destinats a intervenir en aquesta matèria. La competència de la Generalitat Valenciana per al desenvolupament legislatiu i l'execució de la legislació estatal, així com per establir normes addicionals de protecció (article 149.1.23 de la Constitució i article 32.6 de l' Estatut d'autonomia), faculta per a dictar una norma amb rang de llei que regule l'actuació dels poders públics de la Generalitat en el context de la competència genèrica sobre medi ambient, fent realitat d'aquesta manera el mandat que conté l'article 45 de l'Estatut d'autonomia, mitjançant la delegació de l'exercici d'alguna de les competències que se li atribueixen a la Generalitat en aquesta matèria, raó per la qual resulta imprescindible una norma amb rang de Llei per ser les Corts Valencianes l'òrgan competent per a efectuar tal delegació.

El Projecte de Llei s'estructura en quatre Capítols a més de les disposicions addicionals i la disposició final.

En el Capítol primer el text fixa l'àmbit territorial i material al qual s'estén la Llei.

La reserva estatal de la legislació bàsica sobre medi ambient aconsella incardinar la Llei valenciana respecte de l'estatal sobre la base de dos criteris fonamentals: la configuració de la legislació sobre activitats qualificades com a legislació de desenvolupament de l'estatal i el caràcter de requisits mínims que tenen els exigits per l'Estat respecte dels que puga establir la Generalitat Valenciana.

En el Capítol segon, la Llei, per regular el procediment a seguir en la concessió de llicències, introdueix com a fonamental, el requisit d'obtenció de l'acta de comprovació favorable com a previ a la iniciació de l'activitat. Per tot açò caldrà la presentació d'un certificat de final d'instal·lació en el qual s'especifique la conformitat d'aquesta a la llicència que l'empare.

El Capítol tercer preveu la possibilitat de delegació de les competències autonòmiques en les Entitats Locals, cosa que constitueix una novetat respecte de la legislació vigent, al mateix temps que fa efectives les previsions de l'article 45.2 de l'Estatut d'autonomia.

La necessitat que la delegació responga en cada cas a les demandes de les Entitats Locals que ho sol·liciten i l'exigència que en cada supòsit es justifique la disponibilitat per part de l'Entitat Local dels mitjans personals i materials necessaris per a l'exercici escaient de la competència delegable, han aconsellat que la delegació no s'hi realitze directament ex lege sinó mitjançant Acord del Consell. Amb això es compleix el mandat estatutari que siguen les Corts Valencianes les que autoritzen la delegació intersubjectiva de competències.

Com és habitual en aquesta classe de delegacions, l'Administració que delega es reserva la facultat d'establir les directrius per a l'exercici de les competències delegades. Finalment, i atés que la delegació no implica la transferència de la titularitat de la competència, s'hi preveu la possibilitat, en casos extraordinaris, de la seua avocació o revocació.

El Capítol quart, dedicat a la inspecció i les infraccions, s'inspira en el principi de concurrència de l'Administració de la Generalitat i de l'Administració Local pel que fa a l'activitat inspectora. Aquesta concurrència es produeix també en la competència per a instruir els expedients sancionadors, si bé l'actuació dels òrgans autonòmics és supletòria de la que en primer grau correspon als Alcaldes. I és així perquè, com que es tracta d'una activitat sotmesa a llicència municipal, sembla lògic que siguen els Municipis els primers a defensar l'observança de la legalitat, encara que persistesquen les competències autonòmiques com a forma de reforçar les garanties establertes en la Llei, atés que la matèria regulada afecta l'interés general comunitari.

Pel que fa a les faltes i sancions aplicables, la Llei opta, en compliment del principi de legalitat i tipicitat propi del Dret sancionador, a una tipificació de les faltes greus, tipificació tancada per tal de garantir amb plenitud els principis constitucionals. Les faltes lleus, no obstant això, es defineixen per exclusió, ja que la complexitat que ofereixen els possibles supòsits d'infracció impedeix una tipificació estricta.

La Llei distingeix tres tipus de sancions: multa, retirada temporal de la llicéncia i retirada definitiva.

Aquests tres tipus responen a la naturalesa diferent de les distintes infraccions. Així la de retirada temporal o definitiva de la llicència pot ser un instrument molt útil per evitar aquelles activitats l'exercici de les quals cause un perill efectiu o potencial a la salubritat pública o pot produir una degradació medio ambiental. Per la seua part, la multa té una finalitat clarament dissuasiva de l'exercici d'activitats que no s'ajusten a les prescripcions tècniques establertes en la normativa en vigor. La finalitat dissuasiva que justifica l'institut administratiu de la multa té un corol·lari lògic en l'article quinze, apartat dos, de la Llei, quan permet incrementar la multa si el benefici obtingut per la infracció fóra superior a l'import d'aquella.

La Llei gradua les multes segons la naturalesa de la infracció, és a dir, que la falta siga greu o lleu, i dins dels marges establerts introdueix una sèrie de criteris interpretatius, que no sols han de servir de pauta hermenèutica als òrgans administratius competents per imposar les sancions pecuniàries, sinó que poden ser un element important en l'eventual fiscalització jurisdiccional dels actes administratius sancionadors, per permetre una menor discrecionalitat administrativa en la graduació de la sanció aplicable. Així mateix, la quantia de la multa determina la competència dels diversos òrgans administratius, de manera que es reserva als òrgans superiors de l'Administració de la Generalitat la imposició de multes en quantia més elevada.

En les disposicions addicionals primera i segona la Llei més que regular es remet a les normes generals estatals en matèria de responsabilitat i recursos, si bé s'ha considerat oportú no ometre tals normes a fi de fer palesa la posició de la Llei davant de dos instituts bàsics com la responsabilitat i els recursos. En el primer cas per a recollir el principi general que qui és causant de la il·legalitat no pot beneficiar-se'n, consagrat primer per la jurisprudència i després per l'article 232 de la Llei del Sòl, i en el segon per no deixar dubtes en matèria de recursos, que com és lògic respecten plenament els principis de la legislació bàsica estatal.

CAPITOL I

Disposicions generals

Article primer

Les activitats qualificades com a Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses per la legislació estatal, s'ajustaran, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a les normes previstes en aquesta Llei, independentment que estiguen incloses o no en el Nomenclàtor que, en desenvolupament d'aquesta, aprovarà el Consell de la Generalitat Valenciana i que no tindrà caràcter limitatiu.

Les condicions tècniques establertes en l'esmentat Nomenclàtor s'exigiran sense perjudici de les previsions que conté la legislació estatal o que s'establesquen en un futur respecte de les Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses.

CAPITOL II

Article segon

Per poder desplegar qualssevol de les activitats subjectes a la present Llei caldrà obtenir de l'Ajuntament del Municipi de què es tracte la llicència corresponent, d'acord amb el següent procediment, tot açò sense perjudici de la intervenció que les Lleis i Reglaments concedeixen en aquesta matèria a uns altres Organismes, l'autorització dels quals serà requisit previ per la concessió de l'esmentada llicència municipal:

1. Sol·licitada la llicència municipal per a exercir una activitat sotmesa a aquesta llei, l'Alcalde la denegarà quan no s'ajuste a les normes establertes en els Plans d'Ordenació Urbana o altres normes de competència municipal, fent constar en la denegació de la llicència els motius concrets en els quals es basa.

Només en el cas que la sol·licitud de llicència respectara les esmentades normes i plans, se seguirà el procediment previst en el paràgraf següent.

Els tècnics municipals, a la vista de la sol·licitud de llicència i la documentació que s'adjunte, procediran a emetre informe provisional, en un termini no superior als quinze dies, sobre les característiques de l'activitat, el seu grau de perillositat o de molèstia i altres circumstàncies que consideren pertinents.

2. Una vegada emès l'informe provisionals pels tècnics municipals, l'expedient se sotmetrà a un període d'informació pública, per un termini no inferior a deu dies ni superior a vint, perquè les persones físiques o jurídiques, les associacions, les entitats veïnals i els qui ho consideren oportú formulen les observacions que creguen convenients. Als veïns immediats al lloc on s'haja d'ubicar l'activitat se'ls notificarà directament.

3. Finalitzat el període d'informació pública les al·legacions que es presenten s'uniran a l'expedient que es remetrà, per duplicat, exemplar a la Secretaria de la Comissió Provincial de Qualificació d'Activitats, adjuntant-hi informe raonat

Dins dels deu dies següents a la data de recepció de l'expedient, emetran informe els Serveis Tècnics que els corresponga segons la naturalesa de l'activitat, després dels quals la Comissió Provincial procedirà a la qualificació de l'activitat i, si s'escau, examinarà la garantia i l'eficàcia dels sistemes correctors proposats i el seu grau de seguretat.

5. La Comissió Provincial podrà acceptar-los o rebutjar-los. En aquest últim cas donarà audiència a l'interessat per un termini de deu dies i adoptarà l'acord definitiu que procedesca dins els deu dies següents, i tornarà l'expedient a l'Ajuntament, perquè en el termini de deu dies atorgue o denegue la llicència sol·licitada segons l'acord de l'esmentada comissió.

Article tercer

Els informes que emeta la Comissió seran vinculants per a l'autoritat municipal en cas que impliquen la denegació de llicències o determinen la imposició de mesures correctores.

Aquests informes sols podran estendre's als aspectes i repercussions ambientals de l'activitat i assoliran els aspectes següents:

1. Classificació de l'activitat en funció de les seues característiques potencials d'acord amb les normes que establesca la legislació bàsica estatal i les que puga establir la Generalitat en el desenvolupament d'aquestes.

2. Acceptació o denegació de les mesures correctores i de seguretat proposades que anul·len o reduesquen els efectes perniciosos o de risc, per a la qual es tindrà en compte la ubicació de l'activitat, l'impacte ambiental en l'entorn, usos de l'edificació que confronta i els efectes additius que puguen produir.

Article quart

Les condicions i limitacions que calga imposar en cada cas per raons de seguretat i les mesures correctores de la contaminació ambiental en indústries potencialment contaminadores, seran les establertes per l'òrgan competent d'acord amb el que disposa aquesta Llei, i també els Reglaments i Normes Tècniques aplicables.

Article cinqué

A efectes del silenci positiu, s'aplicarà el Reial Decret- Llei 1/1986, de 14 de març.

Article sisé

U Quan s'haja atorgat la llicència, l'activitat no podrà començar a exercir-se abans que s'haja expedit l'acta de comprovació favorable per part de l'Ajuntament, que haurà de tramitar-la en un termini de quinze dies, a partir de la sol·licitud de comprovació que faça l'interessat.

Dos. Per a la seua obtenció, l'interessat haurà de sol·licitar de l'Ajuntament respectiu que efectue l'oportuna visita de comprovació. L'esmentada sol·licitud anirà acompanyada d'una certificació del tècnic director de les instal·lacions, en la qual s'especificarà la conformitat d'aquestes a la Llicència que les empara, així com l'eficàcia de les mesures correctores.

Tres. Si l'Ajuntament no lliurarà l'acta de comprovació en el termini que s'hi assenyala, l'activitat podrà començar a exercir-se bastant la simple notificació de l'interessat en l'Ajuntament que inicia l'activitat.

Quart. Cas que canvie la titularitat de llicència de l'activitat qualificada i sempre que se n'acomplesquen els requisits exigits per a la concessió i que no implique canvi de domicili, l'Ajuntament la concedirà, prèvia sol·licitud i comprovació pels serveis tècnics municipals.

CAPITOL III

Delegacions en les Entitats Locals

Article seté

Als efectes de l'article 45 de l'Estatut d'autonomia, es podrà delegar l'exercici de les competències de la Generalitat Valenciana en aquesta matèria, en els Ajuntaments o en qualssevol de les Entitats Locals que els agrupen, sempre que hi concórreguen els següents requisits:

1. Que la delegació siga sol·licitada pel Ple de l'Ajuntament o l'òrgan corresponent de l'Entitat Local, i siga remesa al Consell de la Generalitat Valenciana mitjançant la Conselleria competent per raó de la matèria.

2. Que el Municipi o Municipis inclosos en l'àmbit de l'Entitat Local tinguen en vigor l'Ordenança d'Usos i Activitats, Pla d'Ordenació Urbana o normes subsidiàries de planejament.

3. Que l'Entitat Local acredite disposar del mitjans tècnics i personals necessaris per a l'exercici de la competència delegada.

Article vuité

U. L'autorització de la delegació, en cada cas, correspondrà al Consell de la Generalitat Valenciana mitjançant Decret, a proposta del Conseller competent segons la matèria. Els acords de delegació seran publicats en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Dos. L'acord de delegació contindrà com a mínim els aspectes següents:

1. Fixació de les competències l'exercici de les quals es delega.

2. Delimitació de les activitats a què afecta la delegació.

3. Condicions per a la instrucció dels expedients.

4. Mesures de control que es reserva la Generalitat.

Article nové

En qualsevol cas, l'Administració de la Generalitat podrà, per dirigir i controlar l'exercici de les competències delegades, emanar instruccions tècniques de caràcter general i recaptar en qualsevol moment informació sobre la gestió municipal, així com formular els requeriments pertinents per a esmenar les deficiències observades.

En cas d'incompliment de les directrius, denegació de les informacions sol·licitades o inobservança dels requeriments formulats, el Consell de la Generalitat Valenciana, a proposta del Conseller competent per raó de la matèria, podrà revocar la delegació acordada.

Article deu

L'Administració de la Generalitat es podrà reservar determinades facultats decisòries, avaluades les circumstàncies de cada cas, per a aquelles activitats que, per les seues peculiars característiques o per la seua ubicació, pogueren causar un impacte ambiental que supere l'àmbit territorial de l'Entitat Local o efecte els interessos generals de la Comunitat Valenciana.

CAPITOL IV

Inspecció, infraccions i sancions

Article onze

La facultat inspectora de les activitats subjectes en aquesta Llei correspon als Ajuntaments i a la Conselleria competent per raó de la matèria.

Tant els Alcaldes com el Conseller competent per raó de la matèria podran ordenar la pràctica de visites d'inspecció a les activitats que es despleguen en la Comunitat Valenciana amb l'objectiu de comprovar la seua adequació a les prescripcions que es contenen en la present llei.

Article dotze

La inobservança o vulneració de les prescripcions que es contenen la legislació bàsica estatal, en aquesta Llei i normes que la desenvolupen, o en les ordenances i altres normes municipals, constitueixen infracció administrativa i seran sancionades conforme a allò que es disposa en les disposicions següents.

Article tretze

Les infraccions es classifiquen en faltes greus i lleus.

Són faltes greus:

1. Desplegar l'activitat sense subjecció a les normes proposades en el projecte presentat per a obtenir la llicència o sense observar els condicionaments que s'imposaren a l'hora d'atorgar-la, sempre que en un o altre cas s'alteren les circumstàncies que precisament permeteren atorgar la llicència.

2. La posada en funcionament d'aparells o instal·lacions el percentatge dels quals, clausura o limitació de temps haguera estat ordenat per l'autoritat competent.

3. El funcionament d'una indústria o activitat sense obtenir prèviament la corresponent llicència o autorització, cas que siga necessària.

4. No corregir les deficiències observades i que hagen originat una sanció prèvia de les considerades lleus.

5. L'omissió de dades, ocultació d'informes o obstrucció de l'activitat inspectora de l'Administració que tinga per objecte induir a confusió o reduir la transcendència dels riscs per a les persones o l'impacte medio ambiental que poguera produir el seu desplegament o funcionament normal.

Són faltes lleus:

Les accions o omissions realitzades amb inobservança o vulneració de les prescripcions legals o reglamentàries en aquesta matèria i no tipificades com a infraccions greus en la present llei.

Article catorze

Les faltes lleus se sancionaran amb multa que no podrà excedir de 250.000 pessetes.

A les faltes greus se'ls aplicarà una de les següents sancions:

1. Multa de fins a 10.000.000 de pessetes.

2. Retirada temporal de la llicència per a aquells supòsits en què la deficiència o falta d'una de les mesures correctores imposades en la corresponent llicència supose una molèstia, insalubritat, nocivitat o perillositat imminent, que per la seua extrema gravetat o transcendència supose un impediment per a l'exercici de l'activitat.

3. Retirada definitiva de la llicència i consegüent cessament de l'activitat després d'imposades tres multes consecutives per reiteració en les faltes esmentades.

Article quinze

U. Per determinar la quantia o naturalesa de la sanció que s'haja d'imposar, s'atendrà a les següents circumstàncies:

1. Naturalesa de la infracció.

2. Gravetat del dany produït en els aspectes ambientals.

3. La conducta dolosa o culposa de l'infractor.

4. La reincidència o reiteració en la comissió de les infraccions.

Dos. Quan el benefici que resultara d'una infracció de les previstes en aquesta Llei fóra superior a la sanció que corresponga, aquesta es podrà incrementar en la quantia equivalent al benefici obtingut.

Tres. Si la comissió de la falta haguera ocasionat danys o perjudicis a les persones, als béns o a l'entorn ambiental, aquests seran avaluats i l'infractor, a més de la sanció que corresponga en funció de la gravetat de la falta comesa, serà obligat a rescabalar la quantia econòmica d'aquests als particulars afectats o a l'Administració, o si s'escau, a proveir els mitjans per a reparar convenientment els danys ocasionats i restablir l'equilibri ambiental.

Quatre. Iniciat l'expedient sancionador, si de les actuacions practicades es deduïa l'existència d'actuacions que pogueren ser considerades delictives, es procedirà d'immediat a retre'n compte a l'Autoritat Judicial i al Ministeri Fiscal als efectes pertinents. Si resultara la incoació de causa criminal l'expedient administratiu quedarà suspès en la tramitació fins que no s'hi produesca resolució judicial ferma, sense perjudici, si s'escau, de la imposició de les sancions administratives si això resultara pertinent.

Article setze

U. La competència per a la imposició de les multes establertes en l'article catorze correspon:

1. Als Alcaldes quan la quantia no excedesca de 500.000 pessetes. Aquesta competència s'ampliarà fins a 1.000.000 de pessetes quan es tracte de Municipis que tinguen delegades competències, segons preveu el Capítol tercer d'aquesta Llei.

2. Al Conseller competent per raó de la matèria, quan la quantia no excedesca de 5.000.000 de pessetes.

3. Al Consell de la Generalitat Valenciana, a proposta del Conseller que s'assenyala en el paràgraf anterior, fins a 10.000.000 de pessetes.

Dos. Els Alcaldes podran proposar als òrgans competents de la Generalitat Valenciana la imposició de sancions quan estimen que correspon una multa en quantia superior al límit de la seua competència.

Tres. La retirada temporal o definitiva de la llicència, quan corresponga, la podrà acordar tant l'Alcalde com el Conseller competent per raó de la matèria.

Quatre. A fi d'evitar la doble imposició de sancions pels mateixos fets, l'autoritat municipal retrà compte al Conseller de la incoació i la resolució d'expedients sancionadors.

Article disset

La facultat d'acordar la iniciació d'expedients sancionadors correspon als Alcaldes i, subsidiàriament, al Conseller competent per raó de la matèria.

Si per la seua facultat inspectora, l'Administració de la Generalitat comprovara que funcionen activitats que no s'ajusten a les prescripcions d'aquesta Llei, ho posarà en coneixement de l'Alcalde respectiu perquè adopte les mesures oportunes, i si aquest no ho fera en el termini màxim de quinze dies, procedirà d'acord amb el que preveu aquest Capítol, i retrà compte en tot cas a l'autoritat municipal de quantes resolucions adopte.

Article divuit

No s'hi podrà imposar cap sanció sinó en virtut d'expedient instruït a l'efecte, d'acord amb el procediment regulat en el Capítol II del Títol VI de la Llei de Procediment Administratiu, amb l'excepció de les activitats que estigueren en funcionament sense estar en possessió de la llicència municipal corresponent, i en aquest cas, amb audiència prèvia del titular de l'activitat en un termini de quinze dies, es decretarà el tancament sense més tràmit.

DISPOSICIO ADDICIONAL

Contra les resolucions dels Alcaldes que concedesquen o que deneguen una llicència, o que posaren terme al procediment sancionador, sols procedirà el recurs de reposició previ a la irterposició del recurs contenciós administratiu.

DISPOSICIONS TRANSITORIES

Primera

Mentre no siga aprovat pel Consell el nomenclator qualificador de les activitats objecte d'aquesta Llei, serà d'aplicació el corresponent al Decret 2.414/61, de 30 de novembre.

Segona

Els expedients que es troben en tramitació quan vigirà aquesta Llei es regiran per la legislació bàsica estatal.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

La present Llei vigirà l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Segona

El Consell, en el termini d'un any promulgarà mitjançant Decret el Reglament que desplegue aquesta Llei.

Per tant ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats, i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.

València, 2 de maig de 1989.

El President de la Generalitat,

JOAN LERMA I BLASCO