Ficha disposicion

Ficha disposicion





DECRET 96/1995, de 16 de maig, del Govern valencià, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera.



Texto
Texto Texto2
Publicat en:  DOGV núm. 2516 de 26.05.1995
Referència Base de Dades:  1249/1995
 

Permalink ELI:

https://dogv.gva.es/va/eli/es-vc/d/1995/05/16/96/



DECRET 96/1995, de 16 de maig, del Govern valencià, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera.

La Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, ha configurat, com a instrument fonamental per a un adequat planejament dels recursos naturals, els denominats plans d'ordenació dels recursos naturals (PORN), i en l'article 4 i següents n'estableix els objectius, el contingut, els efectes i el procediment d'elaboració.

Si bé l'apartat 1 de l'article 15 d'aquesta norma preveu que la declaració dels parcs i reserves es realitzarà després de l'ordenació prèvia dels recursos naturals de la zona, l'apartat 2 d'aquest precepte permet, de manera excepcional, la declaració d'aquestes figures de protecció sense l'aprovació prèvia del pla d'ordenació dels recursos naturals quan hi haja raons que ho justifiquen, les quals s'hauran de fer constar en la norma que ho declare, i s'haurà de preveure la tramitació del corresponent pla d'ordenació en el termini d'un any a partir de la declaració d'aquestes figures de protecció.

Pel fet de donar-se aquestes raons justificatives, mitjançant el Decret 71/1993, de 31 de maig, del Govern valencià, de Règim Jurídic del Parc Natural de l'Albufera, es va declarar aquest espai protegit, i en la disposició addicional primera es va establir la necessitat de tramitar el corresponent pla d'ordenació.

En compliment del que estableixen ambdues normes, s'ha procedit a l'elaboració del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera amb els objectius, el contingut i els efectes a què es refereix la Llei 4/1989 esmentada, i a tramitar-lo, en compliment del que disposa l'article 6.1 d'aquesta norma, per la qual cosa escau aprovar-lo.

Per aquesta raó, a proposta del conseller de Medi Ambient i amb la deliberació prèvia del Govern valencià, en la reunió del dia 16 de maig de 1995,

DECRETE

Article únic

1.En compliment del que disposa l'article 15.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, i de la disposició addicional primera del Decret 71/1993, de 31 de maig, del Govern valencià, de Règim Jurídic del Parc Natural de l'Albufera, s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera.

2.Com a annex a aquest decret, es recull un resum del diagnòstic ambiental de la conca, com també la part normativa i programàtica del pla.

DISPOSICIó ADDICIONAL

Es faculta la Conselleria de Medi Ambient, en l'àmbit de les seues atribucions, per dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa aquest decret.

DISPOSICIó FINAL

Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 16 de maig de 1995

El president de la Generalitat Valenciana,

JOAN LERMA I BLASCO

El conseller de Medi Ambient,

EMÉRIT BONO I MARTíNEZ

ANNEX

Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Zona

de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera

1.Diagnòstic ambiental de la conca hidrogràfica i caracterització de les unitats ambientals del parc

1.1.Zones de prioritat 1 per a la conservació: ullals, platges i dunes mòbils, devesa ben conservada, llac, bassa de Sant Llorenç, platges i dunes mòbils alterades, devesa alterada, mallades, marjal

1.2 Zones de prioritat 2 per a la conservació: la Muntanyeta dels Sants, el Cabeçol, platges i dunes mòbils molt alterades, cultius d'horta i cítrics, nuclis urbans.

2. Disposicions preliminars

3. Finalitat i objectius

4.Normes generals

4.1àmbit

4.2Efectes

4.3Vigència i revisió

5.Directrius i normes d'aplicació directa

5.1 ús i gestió de l'aigua.

5.2 Conservació d'aigües subterrànies.

5.3 Conservació de llits i riberes.

5.4 Qualitat i depuració d'aigües residuals.

5.5 Conservació del sòl i la coberta vegetal.

5.6 Conservació de la fauna i la flora.

5.7 Conservació de la façana litoral.

5.8 Conservació de camins ramaders.

6. Directrius en relació amb el planejament territorial i urbanístic

7. Directrius en relació amb les polítiques, els plans i les actuacions sectorials

7.1Activitats agrícoles, ramaderes i forestals.

7.2Activitats industrials.

7.3Activitats extractives.

7.4Residus.

7.5Infrastructures.

8. Règim d'avaluació ambiental

Annex I

Annex II

Annex III

Annex IV

9. Règim de protecció i divisió per zones

9.1.Figures de protecció proposades.

9.2.Justificació de la protecció de l'espai.

9.3.Justificació de la figura de protecció.

10.Directrius i criteris per a la redacció del Pla Rector d'ús i Gestió i la Divisió per Zones del Parc Natural de l'Albufera

10.1Directrius i criteris.

10.2Divisió per zones.

1.Diagnòstic ambiental de la conca hidrogràfica

i caracterització de les unitats ambientals del parc

1.La contínua pèrdua de superfície de bocs i matoll que impliquen els incendis forestals, de gravíssima actualitat durant els últims anys, com també diverses activitats humanes en zones de clara vocació forestal (urbanitzacions, cultius, pedreres, etc.) representa un problema a mitjà i llarg termini. Realitzades fa anys les obres d'hidrotècnia, la repoblació forestal és ara urgent i inajornable. La pèrdua de sòl i l'arrossegament de sediments a altres punts de la conca és actualment un problema de màxima importància. Aquesta repoblació ha d'efectuar-se en aquelles àrees de marcat caràcter forestal que encara conserven fragments de vegetació arbòria o matolls, o que, per l'excessiu pendent que tenen o per les condicions edafogeològiques, han de ser recuperades a la primigènia funció protectora del sòl.

2.L'activitat agrícola haurà de fer front a les millores necessàries que porten a formes d'explotació «sostenibles» dels recursos naturals: tècniques agrícoles de defensa contra l'erosió a zones de pendent, abandó de terres i la posterior repoblació en àrees de forta vocació forestal, modernització dels sistemes de reg que porten al màxim estalvi d'aquest recurs escàs, foment de pràctiques de fertilització racional dels cultius, en dosis i tipus de fertilitzants, com també la lluita integrada i biològica contra paràsits.

3.La causa principal de la degradació de les aigües superficials del Parc Natural de l'Albufera ha estat l'extraordinari desenvolupament urbà i industrial que s'ha produït en el seu entorn a partir dels anys seixanta. El Pla Especial de Protecció del Parc Natural, el 1990, va plantejar la realització de les obres d'infrastructura necessàries per al sanejament del parc i el seu entorn. Els criteris i les propostes van ser recollits i desplegats pel Pla Director de Sanejament de l'Albufera, entre les obres importants del qual destaca el col.lector oest. Queden algunes obres per fer o acabar, però ja es pot parlar de recuperació de les aigües de l'Albufera. A pesar d'aquesta recuperació, en el futur caldrà planificar i gestionar l'ús de l'aigua i la depuració de vessaments d'acord amb els criteris més avançats i moderns en matèria de conservació i sanejament d'aigües.

4.Les expectatives d'implantació industrial i la construcció d'urbanitzacions en tota la conca com a conseqüència de l'efecte positiu que genera per a aquests sectors l'autovia de Madrid-València i l'autopista de la Mediterrània han de quedar emmarcades dins d'un model de gestió adequat del recurs d'aigua. Les previsions futures han de configurar un model territorial on la situació d'urbanitzacions i polígons industrials prevegen el correcte ús de l'aigua i, sobretot, que la depuració i el tractament d'aquesta (tant d'origen urbà com industrial) queden definides per endavant.

5.La posició central de l'àrea d'influència industrial i del vector Xúquer respecte dels fluxos d'activitat i dinamisme econòmic de la província de València, en la relació funcional que té com a eix central del corredor del Mediterrani, implica que el seu territori es veja afectat pel traçat de carreteres de rang nacional. L'estructura d'aquesta xarxa principal presenta una disposició nord-sud, que comunica la capital valenciana amb la resta de la província i amb les eixides a l'exterior de la comunitat autònoma al sector sud. L'organització en l'espai d'infrastructures de transport en sectors adjacents al límit occidental de la marjal i el llac de l'Albufera, incideix de forma significativa en la valoració paisatgística d'aquest singular enclavament ecològic. Els plans, les obres i les activitats futurs hauran de buscar la minimització d'aquests impactes i també incloure l'estudi d'alternatives que puguen allunyar del parc tot tipus d'infrastructures lineals.

1.1 Zones de prioritat 1 per a la conservació

Ullals

Els ullals són surgències d'aigua localitzades quasi sempre de forma aïllada i a l'interior de la marjal, que constitueixen autèntics reservoris genètics, amb espècies endèmiques amb un gran nivell d'especiació i valor biogeogràfic. La vegetació allotja, en general, comunitats de praderies subaquàtiques que abans colonitzaven l'Albufera. A pesar de l'escassa superfície respecte de la dels altres ecosistemes del parc, l'interés geològic dels ullals és enorme. Les espècies de flora i fauna que abans poblaven el llac i les séquies, avui estan relegades a aquests mitjans cada vegada més deteriorats. Invertebrats endèmics exclusius del parc, una vegetació aquàtica que situa l'Albufera entre les millors llacunes d'aigua dolça de la península, hàbitat de diversos peixos en perill d'extinció i el fet de ser les úniques aigües netes que desguassen a la llacuna, són suficients arguments per valorar aquests mitjans com de màxim interés.

Platges i dunes mòbils

Aquest ambient inclou la franja costanera mès pròxima a la mar i, per tant, és la zona en què aquesta exerceix la influència d'una manera més directa. Els ecosistemes dunars tenen un elevat valor ecològic per l'especialització de les formes de vida que allotgen, adaptades a les dures condicions que imposen el vent, la salinitat, l'efecte abrasiu de l'agranada de l'arena i la falta de nutrients. Poques són les zones del parc que es van salvar del procés urbanitzador que va alterar profundament el sistema ecològic de la restinga. Entre aquestes, es poden esmentar el tram situat immediatament al nord de la gola de Pujol i la platja i les dunes de la Punta, on es localitza l'única colònia important de mongeta (Sterna albifrons) sobre la platja a la Comunitat Valenciana i un important nucli reproductors de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).

Devesa ben conservada

Darrere de les línies dunars pioneres i les mòbils, les condicions canvien d'una forma important. Les comunitats anteriors serveixen de barrera davant del vent marí i el substrat deixa de ser tan mòbil i adquireix alguna estabilitat. Això crea unes condicions més acollidores per a la vegetació, i en aquesta zona es poden desenvolupar camèfits, els quals realitzen una aportació de matèria orgànica que contribueix a augmentar l'estabilitat del terreny. Aquesta situació representa el pas previ cap a l'estabilització definitiva de la duna i a l'establiment de la vegetació preforestal o forestal. La major diversitat botànica d'aquest ambient afavoreix l'existència de distints graus de cobertura vegetal que permetrà l'assentament d'una fauna molt variada, de característiques termòfiles i d'àmplia distribució, semblant a la pròpia d'un matoll o d'una màquia. Els matollars densos de coscoll, margalló, aladern de fulla estreta, llentiscle, aladern, etc. estan entre les formacions més interessants i peculiars de la devesa de l'Albufera. En algunes zones de la devesa, avui tancades a l'accés al públic, es donen peculiaritats florístiques o de la fauna que són indicadores d'un passat amb biocenosis més diverses. Entre aquestes zones mereixen ser citats els escassos peus de Juniperus macrocarpa i el pinar situat entre l'estany de Pujol i el llac on, a més del martinet (Nyxticorax nycticorax) s'assenta una colònia de diversos centenars d'agrons blaus (Ardea cinerea).

Llac

El llac de l'Albufera es va formar com a conseqüència del tancament d'un golf primitiu mitjançant la formació d'una barra arenosa o restinga. És, juntament amb la marjal i la devesa, un dels grans ambients del parc natural. Convé diferenciar-hi, d'una banda, les aigües lliures i, de l'altra, les vores i mates, la conjunció de les quals possibilita el desenvolupament d'una major varietat de comunitats vegetals i animals. En general, les espècies ictiòfagues (agrons, corbes, xatracs, etc.) i generalistes (coll-verd) s'han vist afavorides per l'increment de la protecció de les àrees de cria i per la permanència del seu recurs alimentari, mentre que les espècies bussejadores (cabrellots, cabussons, etc.) i dependents de la vegetació aquàtica (fotges i fumarells) estan en clara regressió.

Bassa de Sant Llorenç

Es tracta d'una petita llacuna circumdada per relleus calcaris (el Cabeçol i la serra de les Raboses). Constitueix, probablement, una petita albufera tancada per la mateixa restinga que l'Albufera, que és alimentada amb les aigües subterrànies dels relleus calcaris que l'envolten. La bassa de Sant Llorenç és un dels enclavaments de major valor paisatgístic dins del parc.

Platges i dunes mòbils alterades

Aquest ambient està summament deteriorat i relegat a petites alineacions dunars entre diversos tipus d'urbanitzacions, passejos marítims, aparcaments i infrastructures diverses, com a conseqüència de l'intens procés urbanitzador que va sofrir durant els anys 70. A pesar de les nombroses edificacions a peu de platja, les formacions poden conservar la fesomia més o menys originària i encara perduren algunes zones aïllades amb abundant vegetació psammòfila i on es desenvolupa una diversa vida animal. A pesar que aquests sistemes dunars han sofert fortes agressions en la majoria de l'espai amb la construcció d'un dic, hotels, torres, passejos marítims, etc., en nombrosos trams és possible restaurar-los si cessen les causes de la seua degradació i es limita l'accés de visitants. Diverses experiències pioneres en restauració i revegetació de dunes auguren un futur més encoratjador a aquests ecosistemes.

Devesa alterada

A l'igual que en el cas anterior, el procés urbanitzador de passades dècades va comportar l'obertura de nombrosos vials, la urbanització d'algunes zones de l'interior de la devesa, la creació de nombroses superfícies per a aparcaments, etc. Avui, i a pesar de les restriccions al trànsit de nombroses zones de bosc i màquia, el tancament d'àrees importants pels valors florístics i de la fauna que presenten i la vigilància del parc, àmplies zones de la devesa ofereixen una fesomia marcada per l'intens ús recreatiu, per incendis recents o per antigues obres d'infrastructura. L'antiga màquia litoral mediterrània que cobria la restinga dunar de l'Albufera avui apareix fragmentada i amb distints nivells de deteriorament. Tradicional zona d'esplai per als valencians, la devesa acull els caps de setmana, i en especial els mesos d'estiu, milers de visitants de la urbs i els nuclis perifèrics. El valor d'aquesta zona continua sent considerable ja que acull una bona representació d'aquestes formacions sobre dunes fixes i representa una referència paisatgística i cultural per als valencians. La limitació del seu ús en zones millor conservades, amb fins de regeneració i conservació, i el seu ús recreatiu localitzat, han de ser abordats en un pla d'ús públic.

Mallades

Entre els dos conjunts dunars, i puntualment dins d'aquests, hi ha àrees deprimides caracteritzades per sòls poc permeables i per la presència del nivell freàtic pròxim a la superfície. Els diferents graus d'humitat determinen la vegetació existent i, en conseqüència, les sues zoocenosis. Les mallades i els saladars han sofert processos de degradació com ara aterraments, dessecacions i drenatges que els han afectat de forma important en tractar-se d'ecosistemes especialitzats i sensibles. Encara queden algunes mallades en bon estat i amb una fauna i flora característica, incloent-hi espècies com ara el fartet (Aphanius iberus) o el samaruc (Valencia hispanica), que han desaparegut de molts dels ambients del parc. A la mallada del Racó de l'Olla, i després de les obres de regeneració realitzades el 1989, s'hi han assentat nombroses espècies d'aus, entre aquestes diverses colònies de larolimícoles. La zona és idònia per al desenvolupament de programes de recuperació d'ictiofauna amenaçada.

Marjal

Antiga zona pantanosa terraplenada parcialment o dessecada artificialment per a la implantació d'arrossars. Les aproximadament 14.000 ha que té, representen la major part de la superfície del parc, ocupen les zones planes inundables i constitueixen un paisatge agrari amb un gran significat històric en el context valencià. Encara que es tracta d'un medi antropitzat i sotmés a un règim de producció intensiu, amb incorporació contínua de nutrients (adob) i productes tòxics per a la flora i la fauna (plaguicides), l'arrossar constitueix un hàbitat imprescindible per al funcionament del sistema ecològic de l'Albufera i una activitat econòmica tradicional de la població de l'entorn. L'arrossar confereix una clara estacionalitat a tot el sistema, amb les alternances d'inundació/dessecació dels camps i el creixement del gra, que fan variar considerablement tant la quantitat com la qualitat de la superfície inundada disponible. Això influeix de manera decisiva en les característiques de les biocenosis típiques de l'àrea, que no es conservarien com avui les coneixem sense el manteniment del cultiu de l'arròs.

1.2 Zones de prioritat 2 per a la conservació

La Muntanyeta dels Sants

Es tracta d'un petit aflorament de dolomies cretàciques que formaria una espècie d'illot en l'antic golf marí. El valor ambiental principal resideix en el seu paper de fita receptora i emissora de vistes. La Muntanyeta dels Sants presenta un illot de singular bellesa enmig de la planura homogènia de la marjal, i destaca en l'horitzó des de qualsevol racó del parc. A la Muntanyeta s'alça l'ermita dels Sants de la Pedra, construïda el segle XVII.

El Cabeçol

Petit relleu de 60m que s'eleva al nord de la bassa de Sant Llorenç i que forma part de la serra de les Raboses. El Cabeçol constitueix un relleu monoclinal de calcàries cretàciques. A més de contribuir a diversificar els ambients del parc, en el context d'una zona humida, l'interés principal d'aquesta zona és el paisatgístic. Des del cim del Cabeçol es pot divisar una extraordinària panoràmica rica en contrastos.

Platges i dunes mòbils molt alterades

El valor ambiental d'aquestes zones és molt escàs i les possibilitats de regeneració molt costoses i improbables. La seua vocació actual és turística i recreativa. La platja de Pinedo ha estat erosionada després de les obres d'ampliació del port de València i l'ocupació il·legal de les dunes per quiosquets i cultius d'horta. Obres com el passeig marítim del Saler estan pendents de demolició, i hi ha projectats diversos passejos marítims en tot el cordó litoral.

Cultius d'horta i cítrics

Llevat d'algunes zones localitzades en l'interior de l'arrossar, la major part d'aquest tipus d'horta inclosa dins del parc natural està al marge. Es tracta, en el cas dels tarongerars, de transformacions relativament antigues, ja consolidades i de difícil recuperació. Les hortes no arbrades, pel contrari, són zones de recent transformació i se situen entre l'arrossar i el tarongerar. Aquest ambient antròpic es caracteritza per la influència decisiva i constant de l'home en el medi mantenint una aportació contínua de substàncies al cultiu (adobs, herbicides, plaguicides).

Nuclis urbans, urbanitzacions, indústries, etc.

El valor ambiental d'aquestes zones és escàs, encara que hi ha espècies de fauna lligades a aquests mitjans (òliba, diversos quiròpters, etc.) d'algun interés. Són les construccions tradicionals presents a la marjal o la devesa (assecadors, motors, cases forestals) i els nuclis tradicionals com ara el Palmar els que allotgen principalment aquest tipus de fauna, coincidint amb uns valors culturals i paisatgístics generalment més alts que els d'altres nuclis de recent construcció.

2. Disposicions preliminars

La Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana va declarar parc el sistema conformat pel llac de l'Albufera de València, el seu entorn humit i la barra o cordó litoral adjacent als dos mitjançant el Decret 71/1993, de 31 de maig, de Regim Jurídic del Parc de l'Albufera, i d'acord amb la Llei 4/1989, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres.

Aquest règim jurídic especial, tal com recull l'esmentat decret, té per finalitat atendre la conservació dels ecosistemes naturals i dels seus valors ecològics, estètics, educatius i científics, a més de promoure-hi l'ensenyament i el gaudi del parc en raó del seu interés patrimonial i cultural, com també el manteniment de les activitats econòmiques tradicionals, fent-les compatibles amb el grau de protecció recollit en el decret.

La declaració de parc per a l'Albufera i el seu entorn, anterior a la redacció i del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, està justificada d'acord amb l'article 24, de la Llei 4/1989, per la intensa degradació ambiental de l'espai i per l'existència dels següents factors pertorbadors que podrien alterar irreversiblement els seus valors naturals:

- Aterrament i desaparició de la marjal.

- Pressió urbanística.

- Pertorbació del règim hídric amb perjudici irreversible per al llac i els ullals.

- Pressió industrial en el sector nord, generada per l'ampliació del port de València.

- Pressió cinegètica desmesurada.

- Disfuncions a zones perifèriques.

La necessitat, doncs, d'elaborar el pla d'ordenació dels recursos naturals (en endavant, PORN) és determinada per l'article 15.2 de la Llei 4/1989, i d'acord amb el Decret 71/1993, de 31 de maig, de Règim Jurídic del Parc de l'Albufera. Aquest pla desenvoluparà els continguts que s'especifiquen en la legislació esmentada.

3.Finalitat i objectius

Com estableix l'esmentada Llei 4/1989, el PORN és l'instrument de planificació que permet l'adequació de la gestió dels recursos naturals i de les espècies que s'han de protegir als principis inspiradors de la llei.

Són objectius del PORN:

a) Definir i assenyalar l'estat de conservació dels recursos i els ecosistemes en l'àmbit territorial.

b) Determinar les limitacions que han d'establir-se a la vista de l'estat de conservació.

c) Assenyalar els règims de protecció que escaiga.

d) Promoure l'aplicació de mesures de conservació, restauració i millora dels recursos naturals que ho necessiten.

e) Formular els criteris orientadors de les polítiques sectorials i ordenadors de les activitats econòmiques i socials, públiques i privades, perquè siguen compatibles amb les exigències assenyalades.

A més, són objectius específics d'aquest PORN, els següents:

1.Conservar els ecosistemes naturals i els valors del Parc Natural de l'Albufera.

2.Assegurar l'aportació d'aigua adequada, en qualitat i quantitat, a la conservació dels ecosistemes identificats com d'alt valor.

3.Donar suport al compliment d'aquelles normatives sectorials, principalment en depuració d'aigües i usos industrials i agraris, que fomenten la implantació d'un desenvolupament sostenible en l'àmbit.

4.Fomentar la cooperació i la coordinació entre distintes administracions, i el control de l'òrgan ambiental per a les obres i les activitats, de forma que s'assegure la compatibilitat del desenvolupament socioeconòmic i la conservació dels recursos naturals en general i, de forma específica, del Parc de l'Albufera.

4.Normes generals

4.1 àmbit

L'àmbit subjecte a ordenació comprén la conca hidrogràfica del llac de l'Albufera i les zones regades o afectades pels escorriments de la Séquia Reial del Xúquer. Així mateix, aquests territoris abasten en superfície la major part de l'aqüífer de la plana, les surgències i els drenatges del qual afloren a la perifèria del llac. En definitiva, es busca ordenar tot el sistema hidrològic en el qual s'inclou l'Albufera.

A causa de la seua situació geogràfica, l'Albufera actua com un pantà natural de regulació d'una conca hidrogràfica que s'estén entre les conques del Túria i del Xúquer i que té l'origen en els últims estreps del massís ibèric.

La conca hidrogràfica de l'Albufera té una extensió aproximada de 91.700 ha i el seu eix el constitueix el barranc de Xiva, amb un curs de 44 km de longitud. Juntament amb altres barrancs de menor importància, l'Albufera rep els escorriments i els sobrants dels horts i arrossars d'una àmplia zona perifèrica.

La conca presenta tres zones marcadament diferenciades:

- Zona baixa que circumda l'Albufera, amb cultius predominantment d'arròs, que ocupa tota la zona de cota inferior a 20m.

- Zona mitjana, també agrícola, amb cultius de secà (vinyes, ametlers i garroferes) i regadiu, que està compresa entre les cotes de 20 i 400m.

- Zona alta, predominantment forestal, coberta en la major part per matolls amb alguns enclavaments de pinar, que ocupa la superfície per damunt de la cota 400m.

L'àmbit d'aquest PORN inclou també el denominat vector Xúquer, ja que les aigües sobreres dels regs de la Séquia Reial del Xúquer constitueixen més del 50% de les aportacions d'aigua al llac, per la qual cosa la seua consideració en aquest pla d'ordenació queda del tot justificada per al manteniment de les condicions ecològiques de l'Albufera.

L'àmbit d'aquest PORN de l'Albufera comprén totalment o parcialment 57 municipis, que són:

Alaquàs, Albal, Albalat de la Ribera, Alberic, Alcácer, Alcàntera de Xúquer, l'Alcúdia, Aldaia, Alfafar, Alfarp, Algemesí, Alginet, Almussafes, Alzira, Antella, Beneixida, Benetússer, Benifaió, Benimodo, Benimuslem, Beniparrell, BuÑol, Carcaixent, Cárcer, Carlet, Catarroja, Cheste, Chiva, Cullera, Fortaleny, Gavarda, Godelleta, Guadassuar, la Pobla Llarga, Llombai, Loriguilla, Lugar Nuevo de la Corona, Masalavés, Massanassa, Monserrat, Paiporta, Picanya, Picassent, Polinyà de Xúquer, Quart de Poblet, Riba-roja de Túria, Riola, Sedaví, Silla, Sollana, Sueca, Torrent, Tous, Turís, València, Vilamarxant i Castelló de la Ribera.

La delimitació geogràfica detallada de l'àmbit d'actuació del PORN de l'Albufera, es troba en la cartografia a escala 1:100.000 que representa el volum VI de la memòria de l'esmentat pla d'ordenació dels recursos naturals.

4.2.Efectes

El PORN serà obligatori i executiu en tot el que afecte la conservació, la protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals.

El PORN prevaldrà sobre qualsevol altre instrument d'ordenació territorial o física. Els instruments d'ordenació territorial o física existents que resulten contradictoris amb aquest, hauran de ser adaptats. Entre tant aquesta adaptació té lloc, les determinacions del PORN s'aplicaran amb prevalença sobre els instruments d'ordenació territorial o física existents.

Amb caràcter general:

a. Les determinacions del pla seran obligatòries i executives per a l'administració i els particulars des del moment en què entren en vigor per la publicació de la seua aprovació definitiva, d'acord amb el que disposa la Llei 4/1989, i podran vincular tota classe d'usos i activitats.

b. Les normes del PORN constituiran un límit que no podrà ser alterat ni modificat pels instruments d'ordenació territorial, física o sectorial futurs.

c. La derogació de les determinacions d'aquest PORN es farà sempre, de forma expressa, per normes posteriors d'igual rang.

En relació amb els seus instruments de desenvolupament:

Les disposicions i previsions del PORN seran vinculants per a l'elaboració del pla rector d'ús i gestió i la resta d'instruments que puguen elaborar-se en desenvolupament i execució d'aquests.

En relació amb el planejament territorial i urbanístic:

a. Les determinacions del PORN seran directament aplicables des del moment de la seua entrada en vigor, i prevaldran sobre les contingudes en el planejament territorial o urbanístic existent, sense perjudici que es porte a terme l'adaptació d'aquest últim.

b. Els instruments d'ordenació territorial o física existents en el moment de l'aprovació del PORN hauran d'adaptar-se a les previsions d'aquest. En cap cas s'estableix mitjançant aquest PORN la classificació o qualificació urbanística dels terrenys.

En relació amb els instruments i les normes sectorials:

a. En la mesura que afecten matèries tals com els recursos naturals, ecosistemes, flora i fauna silvestres i paisatge, els instruments i les normes sectorials existents en el moment de l'entrada en vigor del PORN, hauran d'adaptar-se a aquest, i prevaldran entre tant, les seues determinacions.

b. En totes les altres matèries, les normes del PORN tindran caràcter indicatiu i s'aplicaran subsidiàriament.

En relació amb la utilitat pública i l'interés regional:

a. Les activitats encaminades a aconseguir les previsions i els objectius d'aquest PORN podran declarar-se d'utilitat pública o interés social a tots els efectes i, en particular, als expropiatoris dels béns i drets que puguen resultar afectats.

b. La declaració d'un espai com a protegit porta aparellada la d'utilitat pública, a l'efecte d'expropiació de béns i drets afectats.

c. En relació amb el tempteig i retracte, s'actuarà d'acord amb el que disposa la Llei d'Espais Naturals Protegits de la Generalitat Valenciana.

4.3 Vigència i revisió

El PORN entrarà en vigor l'endemà de la publicació del decret d'aprovació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

El PORN tindrà una vigència indefinida, i podrà ser revisat en qualsevol moment, per a la qual cosa se seguiran els mateixos tràmits que per a l'aprovació.

Seran circumstàncies que en justifiquen la revisió, entre altres:

a) Quan es produïsquen episodis ambientals catastròfics, d'origen natural o antròpic, que afecten la integritat del medi o de les comunitats biòtiques representatives d'aquest espai, i desborden les mesures de protecció previstes en aquest PORN.

b) Quan l'evolució socioeconòmica o circumstàncies de qualsevol altra índole facen o puguen fer sorgir, noves activitats en la zona que no es prevegen en el PORN en vigor i que comporten una amenaça de l'equilibri ecològic en aquest espai.

5.Directrius i normes d'aplicació directa

- La utilització del sòl amb fins agrícoles, forestals i ramaders haurà d'orientar-se al manteniment del potencial biològic i la capacitat productiva d'aquest, respecte dels ecosistemes de l'entorn.

- L'acció de les administracions públiques en matèria forestal s'orientarà a aconseguir la protecció, la restauració, la millora i l'ordenat aprofitament de les forests, qualsevol que en siga la titularitat, i la seua gestió tècnica haurà de ser concorde amb les seues característiques legals, ecològiques, forestals i socioeconòmiques, i en tot cas l'interés públic prevaldrà sobre el privat.

- La planificació hidrològica haurà de preveure en la conca hidrogràfica les necessitats i els requisits per a la conservació i la restauració dels espais naturals existents, i en particular de les zones humides.

- En l'àmbit de la zona A definida en aquest PORN, coincident amb els límits que determina el Decret 71/93 per al Parc Natural de l'Albufera, i d'acord amb el que s'hi disposa, la Junta Rectora haurà d'emetre un informe preceptivament dels distints plans, normes i projectes que puguen afectar aquest territori. Així mateix, el Consell Directiu emetrà un informe sobre aquelles activitats o construccions que afecten l'àmbit territorial del parc i, en general, els objectius de protecció i conservació dels valors naturals que defineix l'esmentat Decret 71/93.

5.1 ús i gestió de l'aigua

- És prioritària la fixació d'uns objectius de qualitat de les aigües i d'un cabal mínim ambiental per al Parc Natural de l'Albufera, i per fer-ho caldrà establir la deguda coordinació entre òrgans de conca, serveis de la Generalitat Valenciana amb competències en aigües i l'òrgan ambiental que assegure la protecció del sistema.

- Amb aquest fi es realitzaran les estudis necessaris per a l'obtenció de la informació bàsica que permeta establir els criteris de gestió. Específicament, es realitzarà un seguiment d'aportacions d'aigua, amb dades de qualitat i quantitat, a fi d'establir definitivament quin és l'esquema de funcionament hídric al parc, i un estudi del procés de terraplenament del llac.

- La realització de qualsevol obra, activitat o ús en el domini públic hidràulic se sotmetran als tràmits i requisits exigits per la Llei d'Aigües (Llei 29/1985, de 2 d'agost) i els reglaments que la desenvolupen (Reial Decret 849/1986, Reial Decret 927/1988 i el Reial Decret 1315/1992).

- Amb independència dels criteris i de l'ordre de preferència d'usos que quede definit en la planificació hidrològica, les orientacions i actuacions s'orientaran cap a:

a)L'establiment d'una demanda de caràcter ambiental per al Parc Natural de l'Albufera i la protecció del sistema hídric per al manteniment de la diversitat biològica.

b)La conservació dels recursos hídrics subterranis, basada en una explotació racional d'aquests.

c)L'explotació conjunta i coordinada de tots els recursos disponibles, incloent-hi aigües residuals depurades.

d)Una política d'estalvi d'aigua i de la millora de la qualitat dels recursos.

- A fi de racionalitzar el consum d'aigua, es demanarà als organismes competents en el servei de distribució d'aigua potable la reducció dràstica de les fuites a la xarxa mitjançant la renovació de canonades i la de l'aigua no facturada amb la instal.lació de comptadors.

- Es realitzaran els estudis necessaris tendents a la millora en el coneixement dels retorns, amb especial atenció als aspectes del volum, la qualitat, la localització i la forma de presentació, com també la possibilitat de la seua reutilització com a recurs.

- Pel seu interés ecològic, a l'Albufera i el seu entorn s'establirà una normativa o una ordenació dels usos i aprofitaments de l'aigua de manera que puga coexistir la vida silvestre amb el desenvolupament de les activitats tradicionals i, en especial, el del sector arrosser.

Les actuacions encaminades a protegir el sistema ecològic del Parc Natural de l'Albufera hauran de preveure, almenys, els aspectes següents.

- Fixació d'uns nivells de qualitat d'aigua que entra en el parc.

- Establiment de limitacions i normes d'actuació, que necessàriament contindran les següents:

a)No es permetran els abocaments urbans i industrials no depurats en aquestes masses d'aigua, estenent aquesta prohibició al perímetre de protecció, si n'hi ha. En qualsevol cas, la qualitat de l'efluent ja depurat serà compatible amb les objectius de qualitat establerts per a aquestes masses d'aigua.

b)No es permetran abocadors de residus sòlids o semisòlids en l'àrea.

- S'establiran normes d'explotació de les masses d'aigua i la seua zona d'alimentació, a fi de garantir el desenvolupament natural dels ecosistemes lligats a aquestes

- S'establiran els mecanismes de vigilància i el control necessari per portar a bon terme les actuacions encaminades a la conservació de les zones humides.

- Es millorarà el coneixement sobre el terraplenament del llac de l'Albufera i dels processos que influeixen en la seua dinàmica, siga pel seguiment batimètric dels nivells o mitjançant l'establiment d'una xarxa de mesures de les aportacions i eixides de sediments de la conca. Si els estudis tècnics ho aconsellen, mitjançant un dragat o la tècnica que es considere necessària, s'hauran d'eliminar aquells sediments que per contribució a la contaminació, localització en zones sensibles o toxicitat impedisquen la consecució de les condicions ecològiques fixades per al llac i la marjal.

5.2 Conservació d'aigües subterrànies

- Per mantenir la interfase «aigua dolça-aigua salada», evitar els problemes d'intrusió marina i preservar la qualitat de l'aqüífer costaner, s'ha de respectar en la corresponent unitat hidrogeològica (aqüífer de la Plana) un determinat nivell de drenatge cap a la mar.

El volum mínim d'aquesta descàrrega haurà de fixar-se en la planificació hidrològica i comptabilitzar-se en els balanços dels sistemes d'explotació corresponents.

- En el cas d'extraccions que produïsquen un deteriorament greu en la qualitat de l'aigua, de manera que es pose en perill la subsistència dels aprofitaments, hauran d'adoptar-se les mesures adequades de protecció i, entre aquestes, la definició del perímetre de protecció i la substitució de captacions.

- Es preservarà la qualitat i la quantitat de l'aigua dels afloraments naturals, especialment els ullals, pel fet de constituir els màxims reservoris genètics del sistema de l'Albufera i comportar, actualment, una aportació important d'aigua no contaminada al llac.

- Els ullals seran zones prioritàries per a realitzar la fitació i delimitació del domini públic hidràulic en l'àmbit d'aquest PORN.

5.3 Conservació de llits i riberes

- Les actuacions als llits de la conca hidrogràfica de l'Albufera hauran d'orientar-se a la consecució estricta dels objectius d'aquest PORN, i en tot cas, hauran de sotmetre's a l'autorització vinculant de l'òrgan ambiental.

- S'evitaran les operacions de cobriment, rebliment, grans canalitzacions i aterraments de llits, o cap alteració que puga afectar el seu comportament hidrogràfic.

- Com a recomanació general per a la regulació hidrològica i la prevenció d'avingudes hauria de regenerar-se la vegetació de ribera en tots els llits de l'àmbit.

- El planejament municipal, d'acord amb el que estableix la Llei d'Aigües i Reglaments que la desenvolupen, podrà ampliar per al sòl urbanitzable i no urbanitzable la zona de protecció d'aigües superficials, en la qual els usos del sòl estan condicionats, fins a 100m als dos costats dels marges, d'acord amb les característiques específiques dels llits i les masses d'aigua del terme municipal i tenint en compte criteris de risc natural, com també les característiques físiques del seu territori.

- Els criteris que s'han de tenir en compte a l'hora d'establir els plans de neteja de llits s'obtindran en concordança amb l'objectiu fonamental, que és el correcte funcionament hidràulic del llit, i en tot cas s'hauran de preservar els entorns ecològics i l'eliminació de danys a les persones i els béns pel seu mal funcionament.

- S'efectuarà la fitació i la delimitació dels llits públics, que s'haurà de realitzar en el menor termini possible que siga compatible amb les disponibilitats pressupostàries. Es definiran les zones de servitud i de policia en tot l'àmbit de la conca hidrogràfica de l'Albufera. Es prestarà especial atenció als llits amb un règim intermitent de cabals, on serà primordial la fitació.

5.4 Qualitat i depuració d'aigües residuals

- Es realitzaran prioritàriament els estudis necessaris per establir la qualitat i el volum mínims de les aigües afluents i efluents de l'àmbit del Parc Natural de l'Albufera que permeten la conservació, i restauració quan així es determine, dels ecosistemes que formen part d'aquest. Amb aquest fi, cal establir unes vies de comunicació i coordinació entre els òrgans de conca, els serveis de la Generalitat Valenciana amb competències en aigües i l'òrgan ambiental.

- Llevat del cas d'habitatges aïllats en el camp, que per la seua llunyania, per l'excessiu cost o per una impossibilitat física no siga possible, tot vessament urbà s'haurà de recollir en col.lectors de clavegueram, a poder ser de caràcter separatiu, el final del qual siga una instal.lació de tractament d'aquest vessament. Això serà especialment aplicable a les urbanitzacions, reconegudes o no com a tals.

- La construcció de fosses sèptiques per al sanejament d'habitatges sols podrà autoritzar-se quan es donen les suficients garanties que no impliquen cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies. Quan hi haja dubtes raonables sobre la innocuïtat de les fosses o quan així ho aconselle la magnitud o la concentració del projecte, s'exigirà una avaluació d'impacte ambiental orientada pel necessari estudi hidrogeològic.

- D'acord amb la Directiva 91/271/CEE, de 21 de maig, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, els abocaments procedents d'instal.lacions de tractaments d'aigües residuals urbanes realitzats a «zones sensibles» definides (com és el cas de l'Albufera de València) propenses a l'eutrofització, hauran de complir abans de finals de l'any 1998 els requisits següents en les condicions que aquesta directiva recull:

Paràmetres Concentració % Mínim

Reducció

Fòsfor total 2 mg/l P (10.000-100.000 e-h) 80

1 mg/l P (més de 100.000 e-h)

Nitrogen total 15 mg/l N (10.000-100.000 e-h) 70-80

10 mg/l P (més de 100.000 e-h)

(e-h = equivalent-habitant)

Això no obstant, aquestes concentracions podrien haver de reduir-se encara més per adaptar-se a les quantitats màximes de fòsfor fixades en el Pla Director de Sanejament Integral del Llac de l'Albufera. Aquest estableix que anualment la quantitat de fòsfor aportada al llac, fonamentalment per aigües residuals urbanes i industrials, no ha de depassar les 297 tm per a l'objectiu de no augmentar l'eutrofització existent, i de 99 tm per aconseguir una gradual recuperació cap a estats de menor eutròfia.

- Segons la directiva indicada en el punt anterior, abans del 31 de desembre de 1998 hauran d'instal.lar-se per a les aglomeracions de més de 10.000 e-h els sistemes de col.lectors per a les aigües residuals urbanes o altres sistemes adequats que aconseguisquen un nivell igual de protecció ambiental.

- Els objectius de qualitat sobre els elements de domini públic hidràulic es plantejaran fonamentalment sobre la base de la millora dels actuals nivells de qualitat i a l'ampliació dels usos possibles.

- Es fomentarà la introducció de tractaments terciaris en la depuració d'aigües residuals com a mesura de millora de qualitat de les aigües en general, i especialment, per a disminuir el procés d'eutrofització i contribuir a la recuperació de la qualitat de les aigües en el Parc Natural de l'Albufera.

- Es procurarà dotar tots els nuclis rurals, i en la mesura de les possibilitats les explotacions i instal.lacions aïllades, de mitjans per poder tractar i eliminar els seus residus líquids, intentant que hi haja una confluència d'iniciatives (administració autonòmica, ajuntaments, etc.) per a una millor solució d'aquest problema.

- Es farà un especial esforç a:

a)Dotar els nuclis urbans de sistemes de depuració d'aigües residuals més idonis d'acord amb el volum de població, com també instal.lacions hoteleres, càmpings i restaurants que estiguen fora dels nuclis urbans. Haurà de tenir-se en compte a l'hora de planificar aquests sistemes de depuració, l'increment turístic que pateixen les poblacions durant els mesos d'estiu i altres dates punta de l'any.

b)Eliminar abocaments directes i indirectes en llits públics, canals de reg o aqüífers subterranis, d'aigües residuals que per la seua composició química o per la contaminació bacteriològica, puguen contaminar les aigües amb danys per a la salut pública, els aprofitaments o la conservació dels ecosistemes.

c)Sol·licitar per a tota concessió de llicència relativa a activitats que puguen generar abocaments, llevat de les que connecten directament a la xarxa general, justificació del tractament suficient per evitar la contaminació d'aigües superficials o subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de respectar la capacitat autodepuradora del receptor, de manera que la qualitat de les aigües resultants estiga dins de les normes de qualitat exigible per als usos a què es destinen. En el supòsit de llits públics, aquesta qualitat s'haurà d'adaptar als límits establerts per la classificació legal d'aquests.

- Els abocaments industrials a la xarxa general de clavegueram sense tractament previ seran autoritzats quan hi haja una estació depuradora comuna o no concórrega cap dels supòsits següents:

a) Que aquests vessaments impliquen algun tipus de risc per a la xarxa general per la seua naturalesa (corrosió, explosió, caràcter inflamable, etc.), concentració (materials sòlids o viscosos) o règim d'abocament (oscil·lacions de cabal).

b) Que els abocaments incidisquen significativament, per ells mateixos o en combinació amb altres, en l'eficàcia o el funcionament de la depuradora.

c) Que continguen elements tòxics en quantitat tal que comporten una amenaça per a la qualitat de les aigües receptores de l'abocament comú final i, en particular, per a la seua possible reutilització en l'agricultura o la regeneració vegetal.

- La utilització de recursos hidràulics específics per a la dilució d'abocaments quedarà expressament prohibida en tot l'àmbit territorial del pla.

- Aquells efluents prohibits o concebuts en cicle tancat, com també les indústries que incloguen processos químics, biològics o radioactius, que siguen capaços de provocar vessaments corrents o accidentals de substàncies tòxics de mesurament no habitual, hauran de tenir obstacles físics que n'impedisquen l'abocament accidental o intencionat al sistema fluvial o aqüífer.

- Estaran autoritzats els dispositius de by-pass a les estacions depuradores, les quals hauran de disposar d'un dispositiu que permeta l'emmagatzematge d'aigua sense tractar, originat per parades sobtades o programades d'aquestes.

- En relació amb la depuració d'aigües residuals, abans de vessar-les als llits públics, caldrà adoptar les orientacions següents:

a)Unificació d'abocaments, sempre que siga possible tècnicament i que l'acumulació d'aquests no produïsca efectes perjudicials.

b)Tractaments específics, adaptant-se al màxim a les característiques concretes de l'efluent que s'ha de tractar.

c)Aplicació de tractaments blans a les aigües residuals de petites poblacions.

- Ateses les característiques de la conca hidrogràfica de l'Albufera, ha de preveure-s'hi amb especial atenció el caràcter estacional de molts nuclis costaners, en els quals han de procurar-se tractaments que garantisquen el rendiment de la depuració per a diferents règims de cabals.

- Els abocaments que continguen substàncies de les que figuren en les llistes I i II de l'annex al títol III del Reglament del Domini Públic Hidràulic, hauran de fer-se de manera separada amb estrictes condicions d'estanqueïtat en el sistema de recollida de lixiviats.

- Quan l'abocament es faça sobre el terreny amb la finalitat d'eliminar l'efluent, entre la documentació necessària per a l'obtenció de la corresponent autorització administrativa caldrà presentar l'informe hidrogeològic per determinar la possible contaminació de les aigües subterrànies, com també un altre de les característiques fisicoquímiques del vessament i de les condicions en què es farà.

- En el cas d'un vessament a un llit públic, caldrà preveure, així mateix, l'impacte produït en aquest llit en el cas de fallada del tractament de depuració, i es consignaran els mecanismes d'emergència necessaris per minimitzar-lo.

- Es donarà suport institucionalment a la constitució de mancomunitats o consorcis per a la implantació i l'explotació en forma associada de les infrastructures i els serveis de proveïment d'aigües i sanejament.

- Per als nuclis rurals o les instal·lacions ramaderes aïllats que no es puguen integrar en xarxes supramunicipals o quan aquesta integració resulte antieconòmica, es potenciara la instal·lació de tractaments blans, amb menys costos d'explotació i manteniments tècnicament més senzills.

5.5Conservació del sòl i la coberta vegetal

- Serà d'aplicació a totes les forests o terrenys forestals la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana (Llei 3/1993) i d'acord amb aquesta es mantindran, protegiran i ampliaran les cobertes vegetals del major nombre possible d'estrats. D'acord amb l'esmentada llei, caldrà sol·licitar l'estimació d'impacte ambiental per a les rompudes de terrenys forestals, qualsevol que en siga l'extensió.

- Es fomentarà la declaració dels terrenys forestals de la conca de l'Albufera com a protectors, segons la Llei Forestal.

- Amb independència del compliment de la legislació vigent en matèria d'espècies vegetals protegides, es procurarà la conservació de les masses arbòries, i especialment les d'espècies autòctones, qualssevol que en siguen les dimensions, fins i tot exemplars aïllats, i no s'hi permetrà la rompuda o cap altre tipus d'alteració o canvi d'ús.

- A les forests o terrenys forestals, es conservarà i restaurarà la vegetació natural on aquesta es trobe degradada, atesa la seua importància en el manteniment dels ecosistemes i en la regulació dels processos físics i biològics, sobre la base dels criteris següents:

a) Potenciar la regeneració natural de la coberta vegetal sempre que siga possible. Si no fora així, les intervencions es faran amb una selecció de les espècies, tenint en compte la vegetació potencial i utilitzant espècies autòctones de la zona. Això no obstant, podran utilitzar-se espècies colonitzadores en terrenys molt degradats com a fase de preparació dels terrenys a les espècies autòctones, amb una autorització vinculant de l'òrgan ambiental. Per a aquestes labors no podran efectuar-se abancalaments, i els vials que hi calga s'hauran d'eliminar una vegada haja acabat l'actuació. S'afavorirà la diversitat pel que fa als grups d'edat dels planters.

b) Vedar les zones repoblades al pasturatge pel període de temps necessari.

c) Promoure la delimitació de les forests d'utilitat pública de la zona. Paral·lelament, revisar les ocupacions existents en aquestes forests per detectar les il·legals i reintegrar-les al patrimoni públic.

- D'acord amb l'esmentada Llei Forestal, l'administració declararà com a zones d'actuació prioritària totes aquelles que afecten terrenys forestals localitzats en l'àmbit d'aquest PORN en els quals concórreguen alguna de les circumstàncies recollides en aquesta llei.

- Es prestarà especial atenció a la prevenció i l'extinció d'incendis, i es milloraran els equipaments existents amb aquest fi, com també la regeneració de zones afectades.

- Com una de les accions fonamental encaminades a la lluita contra l'erosió, es posaran en marxa accions previstes en el Projecte de Correcció Hidrològicoforestal de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera, redactat i aprovat el 1982, i entre aquestes.

a)En aquelles àrees que per les seues característiques litològiques i de relleu presenten un alt grau de susceptibilitat a l'aparició de fenòmens erosius greus, es procurarà mantenir de la coberta arbòria, quan n'hi haja, o introduir-la o estendre-la, en el cas de sòls nus, com a element fonamental de protecció davant de fenòmens erosius.

b)Foment de tècniques especials de cultiu a zones de gran pendent, on els problemes de pèrdua de sòl tinguen especial rellevància.

- Igualment, s'estimularan les mesures agrosilvícoles en aquells terrenys marginals aptes per a la reforestació o la conservació de masses forestals ja existents. Es potenciarà la regeneració arbustiva amb espècies pròpies de la zona.

- Es promourà la recuperació de la vegetació dels llits i rambles mitjançant repoblacions amb vegetació de ribera i palustre.

5.6 Conservació de la fauna i la flora

- S'adoptaran les mesures necessàries per a la protecció de les espècies especificades en les distintes normatives d'aplicació, a saber:

* Directiva 79/409/CEE relativa a la conservació de les aus silvestres.

* Reial Decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades.

* Annexos II i IV de la Directiva d'Hàbitats 92/43/CEE

* Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Generalitat Valenciana, sobre Protecció d'Espècies Endèmiques o Amenaçades

* Decret 97/1986, de 21 de juliol, de la Generalitat Valenciana, sobre protecció de diverses espècies de fauna silvestre.

- Les espècies vegetals protegides tindran la consideració de prioritàries per a ser utilitzades en programes de reforestació i regeneració d'hàbitats. La utilització d'altres espècies arbòries, arbustives, subarbustives o graminoides haurà de tenir l'informe favorable de l'òrgan ambiental competent i dels òrgans de gestió dels espais protegits quan els treballs de repoblació es realitzen en el seu àmbit.

- S'evitarà, amb caràcter general, la caça, la captura, la destrucció o l'alteració negativa dels hàbitats, llocs de reproducció, nius, ous, larves o cries, incloent-hi les molèsties a les seues poblacions, de qualsevol de les espècies de fauna protegida. Amb aquest fi, es respectaran de forma rigorosa les prohibicions i les limitacions permanents d'accés a determinades àrees, i aquelles que eventualment s'establisquen amb caràcter temporal o provisional.

- S'exceptuen d'aquesta prohibició:

a)Aquelles accions derivades de l'aprofitament cinegètic en aquelles zones on estiga expressament permès, d'acord amb la regulació de l'activitat cinegètica que siga d'aplicació.

b)Aquelles accions derivades del tractament fitosanitari dels cultius en aquelles zones en què l'agricultura siga un ús compatible, d'acord amb la regulació específica de l'activitat agrícola.

- Se sotmetrà a informe previ de l'òrgan ambiental, la recol·lecció o la captura d'espècimens per a fins científics o fotogràfics. Es donarà prioritat a aquells projectes d'investigació que utilitzen tècniques incruentes i, amb aquest fi, l'òrgan ambiental haurà de promoure la creació d'una comissió científica consultiva, que avaluarà la possible incidència negativa d'aquests projectes i assessorarà aquest organisme en la presa de decisions.

- Es permetran actuacions localitzades i degudament justificades de control de poblacions d'espècies animals exòtiques o que constituïsquen plagues.

A les àrees d'interés ecològic i espais naturals protegits, aquestes actuacions aniran a càrrec exclusivament de l'òrgan ambiental, i es realitzaran amb les tècniques de menor impacte sobre els sistemes ecològics afectats, prioritzant, però, els mètodes biològics i integrats.

- La caça i la captura d'espècies cinegètiques s'atendrà de forma genèrica el que estableixen la Llei de Caça; el Reial Decret 1095/1989, pel qual es declaren les espècies de caça i pesca i s'estableixen normes per a la seua protecció; l'Ordre General de Vedes, i les determinacions d'aquest pla.

- La relació d'espècies cinegètiques podrà ser modificada a iniciativa de l'òrgan ambiental competent si es produïen situacions d'ordre biològic a les poblacions que així ho aconsellen.

- L'òrgan ambiental podrà autoritzar el reforçament de poblacions cinegètiques sota control veterinari.

- L'òrgan ambiental podrà limitar o prohibir, de manera excepcional, l'activitat cinegètica en determinades àrees o per a determinades espècies dels espais naturals protegits, si així ho requereix la conservació dels recursos.

- La persecució, mort o captura d'espècies distintes a les anteriors i a les protegides, requerirà l'autorització prèvia de l'òrgan ambiental, la qual es concedirà després que s'haja demostrat que impliquen perjudicis importants per als cultius o la caça i mitjançant l'aplicació de mètodes selectius homologats.

- S'evitarà la introducció o la solta de qualsevol espècie, subespècie o varietat animal exòtica amb fins cinegètics en tot l'àmbit del PORN.

5.7 Conservació de la façana litoral

- Amb independència de les limitacions d'ús que poden establir les legislacions específiques, en els sòls no urbanitzables dels espais d'interés ecològic s'evitarà qualsevol actuació que implique una modificació substancial de les seues característiques i, especialment, tota construcció no relacionada amb l'ús públic, infrastructura portuària, l'obertura de noves vies de comunicació i la instal·lació de qualsevol suport o símbol que dificulte la visió o observació del paisatge.

- S'evitarà també la construcció de qualsevol obra o instal·lació que genere una modificació de la dinàmica litoral actual i, en conseqüència, altere la morfologia actual de les platges i els penya-segats.

- L'accés públic a la façana litoral podrà ser controlat, en l'àmbit de la vigent Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, per l'òrgan ambiental competent en els sectors i les èpoques que considere oportuns per a l'adequada preservació dels recursos, i sense perjudici de les competències que legalment corresponguen als municipis.

- S'evitarà la destrucció de les comunitats vegetals costaners psammòfiles, típiques de les platges i dunes, i halòfiles de les depressions interdunars, com també de la fauna associada a aquestes.

- L'òrgan ambiental demanarà als organismes competents la protecció de les praderies de fanerògames marines. Amb aquest fi, es promouran estudis de detall sobre l'estat de conservació dels fons submergits immediats a l'àmbit del PORN, com també de la idoneïtat d'instal·lar esculls artificials, la utilització de fons marins per a la regeneració de platges, etc. i el seguiment dels seus efectes.

5.8 Conservació de camins ramaders

- Les ocupacions dels camins ramaders classificats en l'àmbit del PORN requeriran l'autorització de l'òrgan ambiental.

- Els camins ramaders considerats d'interés natural no podran declarar-se innecessàries ni alienar-se o dedicar-se a altres usos.

- L'òrgan ambiental desenvoluparà totes les actuacions que siguen oportunes per a la recuperació d'invasions i ocupacions il·legals i, si escau, les sancionarà.

- Es fomentarà l'ús públic extensiu d'aquestes vies amb activitats d'oci com ara el senderisme, les rutes cicloturístiques, etc, i la seua conservació com a corredors ecològics entre les distintes zones, sense perjudici de l'ús ramader d'aquestes.

6. Directrius en relació amb el planejament

territorial i urbanístic

- Les determinacions del PORN seran directament aplicables des del moment de la seua entrada en vigor, i prevaldran sobre les contingudes en el planejament territorial o urbanístic existent, sense perjudici que s'efectue l'adaptació d'aquest últim.

- Els instruments d'ordenació territorial o física existents en el moment de l'aprovació del PORN hauran d'adaptar-se de les previsions d'aquest. En cap cas s'estableix que mitjançant aquest PORN la classificació o qualificació urbanística dels terrenys.

- Els espais protegits declarats hauran de disposar d'un planejament territorial i urbanístic que siga adequat i reforce els objectius de conservació d'aquests espais.

Amb aquest fi s'establirà la necessària coordinació entre els administracions locals, la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i la Conselleria de Medi Ambient.

7. Directrius en relació amb les polítiques,

els plans i les actuacions sectorials

7.1 Activitats agrícoles, ramaderes i forestals

- Es considera compatible amb els objectius de conservació dels recursos naturals, el manteniment de les activitats agràries tradicionals que hi ha en l'actualitat, tant en regadiu com en secà, dins de les zones en què aquest ús estiga permès.

- A l'empara de la Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l'agricultura, haurà d'establir-se i posar-se en marxa un programa d'acció per a l'Albufera en els termes que recull aquesta directiva. L'Albufera és reconeguda com a «zona sensible» i, per tant, aquest programa tindrà l'objectiu de reduir la contaminació causada pels nitrats d'origen agrari i actuar preventivament contra noves contaminacions.

En aquesta directiva s'estableixen els terminis per als distints compromisos. Per a 1997 hauran d'aplicar-se els programes d'acció per a les zones vulnerables designades que consistiran en les mesures obligatòries següents:

a) Les mesures que s'inclouen en l'annex III de la directiva.

b) Les mesures disposades per l'estat espanyol en els codis de pràctiques agràries correctes establertes per donar a totes les aigües un nivell general de protecció contra la contaminació.

c) Les mesures addicionals o accions reforçades que es consideren necessàries.

- L'administració fomentarà l'extensió entre els agricultors de pràctiques compatibles amb el medi ambient i posarà en marxa les ajudes i compensacions necessàries per a la seua implantació.

- L'administració controlarà els tipus i dosis d'adobat que utilitza l'agricultura intensiva a fi d'assegurar que no impliquen riscos per a les aigües ni per a la conservació dels ecosistemes d'alt valor.

- L'administració fomentarà, de forma especial, els tipus i les dosis de materials fitosanitaris adequats per tal d'assegurar que no comporten riscos per a la salut humana, les aigües i els éssers vius.

- La planificació hidrològica inclourà una relació de les zones concretes en què haja d'escometre's una modificació del sistema de reg. S'assenyalen com a punts d'atenció preferent:

a) A les zones on el cultiu predominant és el fruiter actualment regat per gravetat, haurà d'estudiar-se l'efectivitat del reg per degoteig.

b)Les noves transformacions en regadiu hauran de supeditar-se a les previsions del mercat dels seus productes i a la disponibilitat dels recursos hídrics.

- Es fomentarà la declaració dels terrenys forestals de la conca de l'Albufera com a protectors segons la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana.

- En l'interior dels espais naturals protegits, l'òrgan ambiental competent establirà un registre de finques amb indicació de l'ús al qual es dediquen, a fi de controlar les possibles transformacions agràries que puguen donar-se. En tot cas, aquest organisme haurà d'autoritzar qualsevol transformació significativa dels cultius.

- S'evitarà, amb caràcter general, la crema o l'abandó dels plàstics usats en les pràctiques agrícoles de caràcter industrial (hivernacles...) per a la qual cosa s'arbitraran els sistemes adequats de reciclatge a disposició de l'agricultor.

- Els establiments ramaders intensius es vincularan a la disposició de superfície de terra suficient per a absorbir les dejeccions sòlides i líquides que produïsquen, o bé al fet de disposar dels elements d'eliminació necessaris entre els quals es recomanen les instal·lacions de producció de biogàs. En tot cas, no s'autoritzarà el vessament d'aquestes substàncies a llits públics.

7.2 Activitats industrials

- La implantació d'indústries, llevat les que justifiquen la inexcusable instal·lació en sòl no urbanitzable, haurà de realitzar-se en els sòls qualificats com a industrials i amb classificació adequada pel planejament urbanístic, respectant totes les condicions allí previstes, i també les establertes en la legislació sectorial corresponent.

- Es potenciarà en l'àmbit del PORN, amb caràcter prioritari, la realització d'auditories ambientals a les empreses allí radicades.

- En el cas d'indústries localitzades a zones o polígons industrials, s'assegurarà, en tots els casos, la connexió dels seus abocaments a xarxes de clavegueram, municipals o no. En tots els casos en què per les característiques del vessament, l'efluent no siga assimilable pel tractament urbà previst, hauran d'adequar-se les característiques d'aquests efluents als objectius de qualitat establerts mitjançant les oportunes ordenances de vessament.

- Els establiments industrials que produïsquen aigües residuals capaces, per la seua toxicitat o per composició química o bacteriològica que presenten, de contaminar les aigües, tant subterrànies com superficials, no podran construir pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu que possibilite l'absorció d'aquestes aigües pel terreny.

- No s'hi admetran processos de refrigeració en circuit obert per riscos de contaminació tèrmica, incloent-hi en aquesta prescripció la refrigeració d'instal·lacions elèctriques.

- Els peticionaris de concessió d'aigües per a ús industrial, o d'autorització de vessaments líquids industrials, estan obligats a presentar una memòria sobre les característiques del procés industrial, indicant clarament aquelles fases que originen vessaments. Caldrà presentar a l'òrgan de conca un esquema de les línies de recollida d'aquests, amb el punt de vessament final o de connexió a la xarxa de col·lectors generals. Aquest òrgan haurà de sol·licitar l'informe favorable de l'òrgan ambiental.

- Els vessaments industrials que presenten en la composició valors d'olis i greixos superiors als inclosos en la taula I de l'annex al títol V del Reglament del Domini Públic Hidràulic, estaran obligats a disposar dels dispositius necessaris de separació d'aquests components, de manera que no entren als col·lectors ni isquen pels sobreeixidors de crescudes. Caldrà estudiar el possible impacte causat pel vessament d'aquests components en cas de fallada en el tractament de depuració, i consignar els mecanismes d'emergència de què se disposarà per a minimitzar-ne els efectes.

- Les instal·lacions industrials procuraran, dins de les seues línies de procés, la recollida independent dels distints tipus de residus, de manera que en permeten la màxima recuperació i reciclatge.

A mode d'orientació, es proposen els grups següents:

1.Aigües amb substàncies de la llista II del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

2.Aigües de procés sense substàncies de la llista II del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

3.Aigües residuals i de pluja procedents de les zones de treball. Lixiviats de zones d'amuntegament.

4.Aigües pluvials i les procedents del reg de zones verdes. Aigües de refrigeració.

7.3 Activitats extractives

1. La importància dels arrossegaments i les esllavissades depositats als llits, permet autoritzar extraccions d'àrids, sempre que es respecten els aspectes ambientals i es faça la corresponent declaració d'impacte ambiental. No s'hi permetran instal·lacions d'extracció que comprometen el desguàs del llit en avingudes.

- En particular, l'autorització per a l'extracció d'àrids a la zona de domini públic hidràulic, tal com estableix l'article 90 de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües i el 236 del reglament que la desenvolupa, està condicionada a la presentació d'un estudi de la incidència ambiental.

- El planejament municipal haurà de fixar les zones concretes per a la realització d'activitats extractives i haurà de fixar les garanties necessàries per assegurar la restitució, la regeneració o rehabilitació dels terrenys afectats.

- Quan es considere oportú, es restauraran les mines, les pedreres i altres àrees degradades que hagen deixat d'explotar-se.

- Tota activitat extractiva s'haurà d'adaptar al que disposen la Llei de Mines de 21 de juliol de 1973 i els reglaments que la desenvolupen, i a la legislació nacional i autonòmica en matèria d'avaluació d'impacte ambiental.

7.4 Residus

- No s'hi podran efectuar vessaments potencialment perillosos, inclosos els vessaments sanitaris, en cap punt de l'àmbit del PORN.

- Tot vessament sòlid o semisòlid, que realment o potencialment puga produir la contaminació o el rebliment artificial dels llits, les aigües continentals o els aqüífers, s'haurà de realitzar en abocadors controlats que disposen d'un sistema de recollida de lixiviats que garantisca el total control d'aquests i impedisca, a més, que es filtren pel terreny.

- Per la possible repercussió sobre l'aqüífer detrític de la plana de València, la construcció i la posada en marxa de futurs abocadors hauran d'adoptar les mesures adequades per garantir el correcte funcionament i la minimització dels impactes sobre el medi. En especial es tindrà cura de:

a) la impermeabilització dels terrenys;

b) el drenatge i l'emmagatzematge de lixiviats;

c) l'evacuació d'aigües pluvials;

d) totes aquelles mesures tendents a evitar l'afecció als recursos hídrics superficials i subterranis.

- La clausura d'abocadors haurà de considerar els efectes que els lixiviats i els processos de fermentació poden produir en les aigües subterrànies, i dissenyar les mesures correctores per minimitzar-ne la contaminació.

7.5 Infrastructures

- La localització i el disseny de tota la infrastructura, a més de complir la normativa sectorial, haurà de plantejar diverses alternatives sobre la base d'un estudi previ o paral·lel de la capacitat d'acollida del territori que tinga en compte almenys els aspectes següents:

a) L'increment de processos condicionants naturals com el risc a l'erosió, esllavissades, arrossegaments, etc.

b)L'alteració de llits per aterrament o per destrucció de la vegetació.

- Durant la realització de les obres hauran de prendre's les precaucions necessàries per evitar l'alteració de la coberta vegetal o la modificació dels llits a les zones adjacents i, en tot cas, el projecte inclourà les necessàries partides pressupostàries per a la correcció de l'impacte produït, com també per a la seua adequació ecològica i paisatgística.

- El problema de la regressió de la façana litoral com a conseqüència de l'ampliació del port de València haurà d'abordar-se de forma global i definitiva. La regeneració de les platges no es farà en cap cas amb arena procedent dels fons marítims propers.

8. Règim d'avaluació ambiental

Projectes, obres i activitats que han de sotmetre's a avaluació d'impacte ambiental segons la legislació de l'estat

1.S'hi consideren totes els obres, instal·lacions i activitats compreses en l'annex del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'Avaluació d'Impacte Ambiental, i les especificades en l'annex II del Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució del reial decret legislatiu.

Es recullen en l'annex I, al final d'aquest epígraf.

2.Els projectes d'autopistes i autovies que comporten un nou traçat, com també les noves carreteres (article 9 de la Llei 25/1988, de 29 de juliol, de Carreteres).

3.Les transformacions d'ús del sòl que impliquen l'eliminació de la coberta vegetal arbustiva o arbòria i impliquen un risc potencial per a les infrastructures d'interés general de la nació i, en tot cas, quan aquestes transformacions afecten superfícies superiors a 100 hectàrees (disposició addicional segona de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres).

4.En la tramitació de concessions i autoritzacions que afecten el domini públic hidràulic i puguen implicar riscos per al medi ambient, serà preceptiva la presentació d'una avaluació dels efectes (article 90 de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües i article 236 del Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, d'aprovació del Reglament del Domini Públic Hidràulic).

Els programes, plans, avantprojectes i projectes d'obres i accions que ha de realitzar la mateixa administració, han d'incloure també els corresponents estudis d'avaluació dels efectes ambientals quan raonablement puguen presumir-se riscos per al medi ambient com a conseqüència de la seua realització. Així mateix, hauran d'incorporar-se aquests estudis als expedients de totes les obres de regulació (article 239 del Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, d'aprovació del Reglament del Domini Públic Hidràulic).

En l'atorgament de concessions o autoritzacions per a l'aprofitament d'àrids, pastures i vegetació arbòria o arbustiva, establiment de ponts o passarel·les, embarcadors i instal·lacions per a banys públics, es considerarà la possible incidència ecològica desfavorable, i s'hi hauran d'exigir les adequades garanties per a la restitució del medi (article 69 de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües, i article 70 del Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, d'aprovació del Reglament del Domini Públic Hidràulic).

Projectes, obres i activitats que s'han de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental segons la legislació de la Comunitat Valenciana

Les obres, instal·lacions o activitats previstes en l'annex de la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d'Impacte Ambiental, i en l'annex I del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la llei esmentada.

Es recullen en l'annex II, al final d'aquest epígraf.

Projectes, obres i activitats que s'han de sotmetre a estimació d'impacte ambiental segons la legislació de la Comunitat Valenciana

1.Les obres, instal·lacions o activitats previstes en l'annex II del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.

Es recullen en l'annex III, al final d'aquest epígraf.

2.Les obres, els projectes i les activitats previstos en l'article 63 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana.

Es recullen en l'annex IV, al final d'aquest epígraf.

Projectes, obres i activitats que s'han de sotmetre a autorització vinculant de l'òrgan ambiental segons el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Zona de la Conca Hidrològica de l'Albufera

1.D'acord amb la Llei estatal 4/1989, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, el pla d'ordenació dels recursos naturals podrà delimitar els usos i les activitats efectuats dins del seu àmbit, d'acord amb la conservació dels valors naturals existents. En conseqüència, es recullen en aquest estudi les actuacions que se sotmeten a autorització o informe favorable, vinculants i preceptius, de l'òrgan ambiental.

2.L'atorgament d'autoritzacions per l'òrgan ambiental s'efectuarà mitjançant el procediment que establesca aquest òrgan, després de la presentació per part del sol·licitant de l'autorització d'un informe que continga com a mínim la següent informació sobre l'activitat:

- Actuació per a la qual se sol·licita autorització.

- Promotor o beneficiari.

- Localització del projecte.

- Previsió temporal de construcció o implantació.

- Efectes sobre el medi.

- Mesures correctores valorades econòmicament.

- Pla de vigilància i seguiment.

Si l'activitat està sotmesa al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, la declaració o estimació positiva d'impacte tindrà la consideració d'autorització de l'òrgan ambiental.

3.La no-obtenció d'autorització impedeix la realització de qualsevol activitat, projecte o actuació, però el fet de no obtenir-la no eximeix ni prejutja el compliment de la resta de normativa sectorial aplicable o la necessitat d'atorgar altres llicències o autoritzacions.

4.En general, seran sotmesos a autorització de l'òrgan ambiental competent tots aquells plans, obres, instal·lacions i activitats que comporten una variació significativa en el recurs de l'aigua, superficial o subterrània, a la conca hidrològica de l'Albufera, tant en aspectes quantitatius del recurs com en qualitat d'aquest.

5.En el procés d'atorgament d'autoritzacions i concessions referents al domini públic hidràulic en l'àmbit d'aquest pla per part dels organismes de conca o dels serveis de la Generalitat Valenciana amb competències en aquest camp, s'emetrà informe sobre la sol·licitud i es demanarà a l'òrgan ambiental un informe favorable vinculant.

6.Altres plans, obres, instal·lacions i activitats que hauran de ser sotmesos explícitament a estimació d'impacte ambiental o a autorització vinculant de l'òrgan ambiental en l'àmbit d'aplicació d'aquest pla d'ordenació dels recursos naturals, quan cap altra legislació no obligue a fer-ho seran:

- Plans d'ordenació de forests.

- Tallafocs de més de 30 metres d'ample i 150 m de llarg.

- Camins de desemboscar per a l'extracció de fusta.

- Ocupació de camins ramaders.

- Plans i obres de regulació i canalització hidràulica, incloent-hi el formigonat de séquies i canals ja existents.

- Projectes d'enginyeria hidràulica agrícola que abasten més de 50 ha de regadiu.

- Campanyes de tractaments fitosanitaris a partir de 10 ha, quan s'utilitzen productes tòxics i molt tòxics segons la perillositat que comporten per a les persones (d'acord amb el Reial Decret 3349/1983) i productes del tipus C segons la toxicitat per a la fauna terrestre o aqüícola (classificació de l'Ordre Ministerial de 31.1.73).

- Instal·lacions d'aqüicultura i piscifactories.

- Polígons industrials.

- Dics, creació de platges artificials i restauració de platges i zona litoral.

- Projectes d'introducció o alliberament d'espècies animals no autòctones i de granges d'animals exòtics vius.

- Pistes i circuits de competicions de vehicles de motor.

- Instal·lacions recreatives i parcs aquàtics en sòl no urbanitzable i parcs metropolitans.

- Zones d'acampada (campaments de turisme, àrees d'acampada controlada, etc.) amb capacitat per a més de 100 vehicles o més de 300 persones, i àrees recreatives amb capacitat per a més de 200 persones.

- Instal·lacions industrials, transformacions d'ús del sòl, modificacions en el planejament urbanístic, extraccions i obres d'infrastructura en l'àmbit ordenat dels espais naturals protegits, embassaments i zones humides i, en el cas que estiga específicament previst, en les zones perifèriques de protecció.

- Pistes d'aterratge i envol d'ultralleugers.

- Pistes d'aterratge i envol d'aeronaus per a tractaments agrícoles aeris.

ANNEX I

Estan sotmeses a avaluació d'impacte ambiental totes les actuacions relatives a les obres, instal·lacions o activitats compreses en l'annex del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental. Aquestes són:

1.Refineries de petroli brut, instal·lacions de gasificació i de liqüefacció d'almenys 500 tones de carbó d'esquits bituminosos al dia.

2.Centrals tèrmiques i altres instal·lacions de combustió amb potència tèrmica d'almenys 300 MW, com també centrals nuclears i altres reactors nuclears.

3.Instal·lacions destinades exclusivament a l'emmagatzematge permanent, o a eliminar definitivament residus radioactius.

4.Plantes siderúrgiques integrals.

5.Instal·lacions destinades a l'extracció d'amiant, com també el tractament i la transformació de l'amiant i dels productes que contenen amiant.

6.Instal·lacions químiques integrades.

7.Construcció d'autopistes, autovies i línies de ferrocarril de llarg recorregut, que comporten un nou traçat, aeroports amb pistes d'envol i aterratge d'una longitud major o igual a 2.100 metres i aeroports d'ús particular.

8.Ports comercials: vies navegables i ports de navegació interior que permeten l'accés a vaixells superiors a 1.350 tones i ports esportius.

9.Instal·lacions d'eliminació de residus tòxics i perillosos per incineració, tractament químic o emmagatzematge en terra.

10. Grans preses.

11. Primeres repoblacions, quan comporten riscos de greus transformacions ecològiques negatives.

12.Extracció a cel obert d'hulla, lignit o altres minerals.

ANNEX II

Especificacions relatives a les obres, instal·lacions o activitats compreses en l'annex de la Llei de la Generalitat Valenciana 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental

1.Agricultura i zoologia

a) Plans i projectes de colonització rural.

a.1. Concentracions parcel·làries de terrenys de cultiu en secà, amb superfície superior a 100 hectàrees.

a.2. Reparcel·lacions i instal·lació de masovers.

a.3. Transformacions de secà a regadiu en superfícies superiors a 100 hectàrees.

b) Projectes de transformació a cultiu de terrenys seminaturals, naturals o incultes, quan la superfície que s'ha de transformar siga superior a 25 hectàrees o a 10 hectàrees en pendent igual o superior al 15 per 100.

c) Repoblacions forestals. S'entendrà per repoblacions totes les plantacions o sembres d'espècies forestals sobre sòls que durant els últims cinquanta anys no hagen estat sensiblement coberts per arbres de les mateixes espècies que les que es tracta d'introduir i totes aquelles que pretenguen executar-se sobre terrenys que en els últims anys hagen estat despoblats d'arbres.

d) Intervencions sobre sòls i vegetació que no estiguen directament associades amb la seua conservació i millora a mitjà i llarg termini o amb l'ordenat aprofitament que garantisca la persistència del recurs.

e) Plans de correcció hidrologicoforestal.

f) Nuclis zoològics: zoos i safaris.

g) Piscifactories i altres cultius aquàtics, sempre que tinguen més de 100 tones de càrrega.

h) Projectes d'instal·lacions ramaders en què concórreguen algunes de les circumstàncies següents:

- Instal·lacions de ramat boví amb capacitat superior a 175 places de boví major, d'aptitud càrnia o lletera.

- Instal·lacions amb capacitat superior a 300 places de boví d'engreixament.

- Instal·lacions de ramat caprí o oví amb capacitat superior a 1.000 places.

- Instal·lacions de ramat porcí amb capacitat superior a 350 places de reproductors en cicle tancat, o granges engreixadores de més de 800 places.

- Instal·lacions avícoles o cunícoles amb capacitat superior a 20.000 places.

j) Instal·lacions d'indústries agroalimentàries:

- Escorxadors amb capacitat superior a 1.000 tones/any.

- Instal·lacions de trossejament d'animals amb capacitat superior a 4.000 tones/any.

- Tractament de cossos, matèries i despulles d'animals en estat fresc per a l'extracció de cossos greixosos.

k) Projectes de transformació a camps de golf de terrenys seminaturals, naturals o incultes.

l) Transformacions d'ús del sòl que impliquen eliminació de la coberta vegetal arbustiva o arbòria i impliquen un risc potencial per a les infrastructures d'interés general de la nació i, en tot cas, quan aquestes transformacions afecten superfícies superiors a 100 hectàrees.

2. Energia

a)Extracció, preparació i aglomeració de combustibles sòlids (hulla, antracita i lignit) i coqueries.

b)Extracció de crus del petroli.

c)Refinació de petroli.

d)Extracció i depuració de gas natural.

e)Extracció de pissarres bituminoses.

f) Producció d'energia hidroelèctrica, termoelèctrica i nuclear, llevat de la produïda amb grups electrògens.

g)Transport i distribució d'energia elèctrica quan el transport no isca del territori de la Comunitat Valenciana i l'aprofitament de la seua distribució no afecte qualsevol altra comunitat autònoma, sempre que concórrega alguna de les circumstàncies següents:

- Quan la tensió nominal entre fases siga igual o superior a 132 kW.

- Quan es tracte de línies d'alta tensió que travessen en tot o en part parcs o paratges naturals, i altres espais naturals protegits mitjançant un decret de la Generalitat Valenciana.

3.Extracció i transformació de minerals no energètics i productes derivats. Indústries químiques.

a)Extracció i preparació de mineral de ferro i metàl·lics no ferrosos.

b) Producció i primera transformació de metalls.

- siderúrgia integral

- de l'alumini, coure, i altres metalls no ferrosos.

c)Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics

c.1. Materials de construcció (substàncies no argiloses, roques, pissarres, elaboració d'àrids per trituració, algeps i roques ornamentals).

c.2. Amiant, com també el tractament i transformació d'aquest i dels productes que en contenen, sempre que concórreguen algunes de les circumstàncies següents:

- Per als productes d'amiant-ciment, una producció anual de més de 20.000 tones de productes acabats.

- Per als guarniments de fricció, una producció anual de més de 50 tones de productes acabats.

- Per a altres utilitzacions d'amiant, una utilització de més de 200 tones any.

c.3. Sals potàssiques, fosfats i nitrats.

c.4. Sal comuna (sal marina i de font i sal gemma).

c.5. Pirites i sofre.

c.6. Torbes.

d) Indústries de productes minerals no metàl·lics.

- Fabricació de ciments.

e) Instal·lacions químiques integrades

4. Indústries transformadores dels metalls:

a) Foses

b) Construcció de vehicles automòbils.

c) Construcció de bucs.

5. Altres indústries manufactureres.

- Fabricació de pasta paperera.

6. Recuperació i eliminació de productes i emmagatzematge.

a) Instal·lacions de tractament o eliminació de rebuigs i residus sòlids urbans.

b)Plantes depuradores d'aigües, de nova construcció i modificacions, situades a terrenys seminaturals, naturals o incultes classificats com a sòl no urbanitzable, quan es projecten per a més de 10.000 habitants equivalents, com també el sistema de col·lectors corresponent, llevat dels casos que desenvolupen característiques i traçat recollits en instruments d'ordenació del territori amb la declaració d'impacte ambiental positiva. Emissaris submarins i l'ampliació d'aquests.

c)Desballestament i emmagatzematge de ferralla.

d)Instal·lacions d'eliminació o tractament de residus tòxics i perillosos per incineració, tractament físic o químic, o emmagatzematge en terra.

e) Plantes d'emmagatzematge o tractament de residus radioactius.

7.Transports per canonada (aqüeductes, oleoductes i gasoductes) de nova construcció, l'itinerari dels quals transcórrega íntegrament per territori de la Comunitat Valenciana, quan passen per terrenys seminaturals, naturals o incultes classificats com a sòl no urbanitzable, llevat dels casos que desenvolupen traçats recollits en instruments d'ordenació del territori amb la declaració d'impacte ambiental positiva.

8.Projectes d'infrastructura

a) Construcció d'autopistes, autovies, carreteres, vies públiques o privades de comunicació i línies de ferrocarril de nova planta l'itinerari de les quals discórrega íntegrament pel territori de la Comunitat Valenciana, llevat dels casos que desenvolupen traçats i característiques recollits en instruments d'ordenació del territori o en estudis informatius de carreteres amb declaració positiva d'impacte ambiental, i en els casos de construcció de línies de tramvia el traçat de les quals discórrega íntegrament per sòl urbà.

b) Construcció o ampliació d'aeroports i heliports que no siguen d'interés general, i aeroports d'ús particular.

c) Construcció o ampliació de ports de refugi, esportius i de pesca que no siguen d'interés general, sempre que l'ampliació excedisca de la delimitació actual i comporte un guany de terrenys a la mar superior al 5 per 100 de la superfície actual, llevat dels casos que desenvolupen actuacions previstes en plans d'ordenació amb la declaració d'impacte ambiental positiva.

Plans d'ordenació de les zones de servei dels ports, quan prevegen obres descrites en el paràgraf anterior.

Vies navegables l'itinerari de les quals discórrega íntegrament pel territori de la Comunitat Valenciana.

d)Realització d'obres de regeneració i defensa de la costa.

e) Preses i embassaments de reg, quan concórrega alguna de les circumstàncies següents:

- Que la capacitat d'embassament siga superior a cinquanta mil metres cúbics.

- Que l'alçada dels murs o dics siga superior a sis metres des de la rasant del terreny.

f) Obres de canalització o regularització de cursos d'aigua, quan discórreguen per terrenys seminaturals, naturals o incultes, classificats com a sòl no urbanitzable, llevat dels casos que desenvolupen traçats recollits en instruments d'ordenació del territori amb declaració positiva d'impacte ambiental o quan constituïsquen una conservació o millora de les actualment existents, sense modificar-ne el traçat.

g) Instruments d'ordenació del territori

Plans d'ordenació del territori, plans d'acció territorial, programes d'ordenació del territori i projectes d'execució del pla d'ordenació del territori de coordinació.

Plans generals municipals d'ordenació urbana i normes complementàries i subsidiàries del planejament, com també les modificacions i revisions d'aquestes que afecten sòls no urbanitzables o impliquen una alteració o implantació d'ús global industrial en sòl urbanitzable.

9. Qualsevol altre projecte o activitat que mitjançant un decret del Consell de la Generalitat Valenciana es considere que d'una manera directa o indirecta pot tenir efectes sobre la salut, el benestar humà o l'entorn.

ANNEX III

Obres, instal·lacions i activitats subjectes a estimació d'impacte ambiental segons l'annex II del Reial Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.

1. Agricultura i zoologia

a) Plans i projectes de colonització rural

a.1. Concentracions parcel·làries de terreny de cultiu en secà amb superfícies entre 25 i 100 hectàrees.

a.2. Transformacions de secà a regadiu amb superfície compresa entre 25 i 100 hectàrees.

b) Projectes de transformació a cultiu de terrenys seminaturals, naturals o incultes, quan es referisquen a superfícies compreses entre 5 i 25 hectàrees, i en qualsevol cas en pendents iguals o superiors al 15 per 100.

c) Projectes que desenvolupen sectorialment o puntualment plans globals que hagen estat objecte de declaració d'impacte ambiental positiva.

d)Piscifactories i altres cultius aquàtics que tinguen entre 25 i 100 tones de càrrega.

e) Projectes d'instal·lacions ramaderes en què concórreguen les circumstàncies següents:

- Instal·lacions de ramat boví amb capacitat compresa entre 75 i 175 places de boví major, d'aptitud càrnia o lletera.

- Instal·lacions de ramat boví d'engreix amb capacitat compresa entre 100 i 300 places de boví d'engreix.

- Instal·lacions de ramat oví o caprí amb capacitat compresa entre 500 i 1.000 places.

- Instal·lacions de ramat porcí amb capacitat compresa entre 200 i 350 places de reproductors en cicle tancat, o granges engreixadores amb capacitat compresa entre 400 i 800 places.

- Instal·lacions avícoles o cunícoles amb capacitat compresa entre 10.000 i 20.000 places.

f) Instal·lacions d'indústries agroalimentàries:

- Instal·lacions de trossejament d'animals amb capacitat compresa entre 1.000 i 4.000 tones/any.

- Cerveseries o malteries.

- Sucreres.

- Fabricació de farina d'ossos i gluten de pells.

- Producció de farina de peix i extracció i tractament de l'oli de peix.

- Fabricació de pinsos compostos.

2. Energia

Transport i distribució d'energia elèctrica quan el transport no isca del territori de la Comunitat Valenciana i l'aprofitament de la seua distribució no afecte cap altra comunitat autònoma, sempre que es done alguna de les circumstàncies següents:

- Que la tensió nominal entre fases estiga compresa entre 66 i 132 kW.

- Que es tracte de línies d'alta tensió que travessen en tot o en part boscos o masses d'arbratge.

3.Projectes d'infrastructura

a)Projectes que desenvolupen sectorialment o puntualment plans globals que hagen estat objecte de declaració ambiental positiva.

b) Actuacions en matèries de vies de comunicació, exceptuades les de conservació i manteniment, per a les quals s'exigisca informació pública en la legislació sectorial.

c) Preses i embassaments de reg, sempre que concórrega alguna de les circumstàncies següents:

- Tinguen una capacitat compresa entre 20.000 i 50.000 metres cúbics.

- L'alçada de dics o murs estiga compresa entre 4 i 6 metres.

d)Depòsits d'aigua de nova construcció, sempre que es done alguna de les circumstàncies següents:

- En els superficials, que tinguen una capacitat superior a 9.000 metres cúbics i que estiguen situats a terrenys naturals, seminaturals o incultes, classificats com a sòl no urbanitzable.

- En els elevats, que tinguen una capacitat superior a 5.000 metres cúbics, amb una alçada superior a 9 metres, i que estiguen situats en terrenys naturals, seminaturals o incultes, classificats com a sòl no urbanitzable.

e) Plantes depuradores d'aigua de nova construcció, com també el sistema de col·lectors corresponents, quan es projecten per a uns paràmetres compresos entre 10.000 i 100.000 habitants equivalents.

f) La instal·lació, ampliació o reforma d'indústries o activitats generadores o importadores de residus tòxics o perillosos o manipuladores de productes dels quals es puguen derivar residus del caràcter indicat.

g) Instal·lacions de tractament i eliminació de residus inerts, com també l'ampliació d'aquestes.

h) Projectes d'urbanització de plans parcials d'ús industrial que desenvolupen plans generals d'ordenació urbana o normes subsidiàries i complementàries no sotmesos a avaluació o estimació d'impacte ambiental.

4. Instruments d'ordenació del territori

a) Instruments d'ordenació urbanística que desenvolupen un planejament de rang superior quan així ho exigisca aquest expressament.

b) Llevat que es tracte de sòl urbà, plans especials autònoms i les modificacions d'aquests.

c) Plans especials de conservació de belleses naturals, de protecció del paisatge, de conservació i millora del medi rural, i de protecció d'hortes, cultius i espais forestals.

ANNEX IV

Obres, instal·lacions i activitats que afecten terrenys forestals i que estiguen subjectes a estimació d'impacte ambiental segons la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana

1.Xarxes i infrastructures de comunicacions telefòniques i telegràfiques.

2.Xarxes de proveïment d'aigües i sanejament

3. Agrupació de finques forestals i parcel·làries.

4. Carreteres, camins i pistes forestals, i l'ampliació d'aquests, quan no estiguen sotmesos a declaració d'impacte ambiental, llevat de les necessàries per a la defensa contra incendis.

5. Introducció de noves espècies vegetals o animals.

6. Les rompudes de terrenys forestals, qualsevol que en siga l'extensió, quan no s'hagen de sotmetre a avaluació.

7. Xarxes i infrastructures de transport d'energia elèctrica, quan no estiguen sotmeses a declaració d'impacte.

8. Canalització de barrancs i llits fluvials i regeneració de riberes.

9. Règim de protecció i divisió per zones

9.1 Figures de protecció proposades

De l'estudi realitzat a la zona de la conca hidrogràfica de l'Albufera, tal com ja es va exposar en el diagnòstic ambiental de l'àmbit, es proposa una sola zona per a la seua declaració com a espai protegit. Es tracta de proposar la declaració com a Parc Natural de l'Albufera, al sistema format pel llac de l'Albufera de València, l'entorn humit d'aquest i la barra o el cordó litoral adjacents a aquests.

9.2 Justificació de la protecció de l'espai

La declaració del Parc Natural de l'Albufera (Decret 71/1993, del Govern valencià) recull que la instauració d'un règim jurídic especial per a aquest espai té per finalitat atendre la conservació dels ecosistemes naturals i els seus valors ecològics, estètics, educatius i científics, promovent l'ensenyament i el gaudi del parc per raó del seu interés patrimonial i cultural, com també el manteniment de les activitats econòmiques tradicionals, i es fan compatibles amb el grau de protecció recollit en aquest decret.

La justificació d'aquesta declaració prèvia a la redacció del pla d'ordenació dels recursos naturals, recollida en el mateix text legal, és l'existència de factors pertorbadors que podrien alterar irreversiblement els seus valors naturals.

Les activitat humanes repercuteixen en major o menor grau sobre el medi natural. Aquest, al seu torn, modifica i condiciona l'explotació que l'home fa dels recursos. Les activitats productives trenquen l'equilibri ecològic. Recuperar un nou equilibri dinàmic dependrà de la intensitat de la pertorbació produïda i de la capacitat d'acollida del medi i del temps transcorregut.

Les activitats humanes han conviscut a l'Albufera de València sense posar en perill la seua conservació fins que els impactes i el procés de degradació han estat massa intensos i ràpids.

La proximitat a una gran ciutat com és València, en una zona agrícola d'alta productivitat, amb un desenvolupament industrial, urbanístic i turístic desordenat que hi ha incidit directament de forma intensa durant les últimes dècades, ha portat al sistema ecològic de l'Albufera a una situació crítica.

L'actual sensibilització i conscienciació social i dels poders públics cap al medi ambient ha estat un factor important per evitar la pèrdua irreparable dels valors que han fet de l'Albufera un espai únic.

El reconeixement dels valors paisatgístics, culturals i ecològics del parc no ha estat únicament en l'àmbit local; la seua importància internacional com a àrea d'acollida d'aus migratòries del Mediterrani occidental és de tal rellevància que ha estat inclosa dins de diversos convenis internacionals (Ramsar, ZEPA, Directiva d'Hàbitats).

Aquest reconeixement comporta obligatòriament una sèrie de compromisos de conservació, però no el fet de preservar la naturalesa en contra dels habitants de la zona. Ben al contrari, una de les metes establertes en el V Programa Comunitari de Política i Actuació en Matèria de Medi Ambient és la protecció de la natura i la diversitat biològica mitjançant un desenvolupament sostenible, entès com aquell que satisfà les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per satisfer les pròpies necessitats.

Al mateix temps, el paper que s'apunta en breu termini per als espais protegits és el d'element dinamitzador de les economies locals pròximes a aquests.

La gestió de l'Albufera, com també la de la xarxa d'espais naturals de la Comunitat Valenciana ha d'encaminar-se a l'estratègia comunitària que pretén mantenir la diversitat biològica a Europa. Es crearà una xarxa articulada d'hàbitats basada en la idea de Natura 2000, tasca que consistirà a restaurar-los i conservar-los i crear corredors entre aquests. La creació i la conservació d'aquesta xarxa dependrà del fet que en el futur les polítiques agrària, de turisme i de transport es conformen i s'executen de forma planificada i racional

Des d'aquesta perspectiva, i tenint en compte que pels seus valors l'Albufera podrà formar part d'aquesta xarxa, ha de començar-se a elaborar i adequar uns instruments que permeten aconseguir els objectius fixats, tant localment com en l'àmbit europeu.

9.3 Justificació de la figura de protecció

Tenint en compte la representativitat dels seus ecosistemes i la singularitat de les característiques ecològiques, científiques, culturals i paisatgístiques de l'Albufera dins de l'àmbit de conca hidrogràfica i del sector denominat vector Xúquer, aquest pla d'ordenació dels recursos naturals confirma la declaració del sistema format pel llac de l'Albufera, el seu entorn humit i la barra litoral adjacent com a parc natural.

La figura de parc natural proposada es justifica segons la concepció que l'ús ha imposat a aquesta denominació, com aquells espais de notable valor natural i de singularitat biològica en els quals les activitats antròpiques es fan compatibles amb la dinàmica natural mitjançant un ús equilibrat i sostenible dels recursos.

Com estableix el Decret 71/1993, de 31 de maig, del Govern valencià, de règim jurídic del Parc de l'Albufera, "el sistema format pel llac de l'Albufera, el seu entorn humit i la barra litoral adjacent constitueix un dels espais naturals de major importància a la Comunitat Valenciana. La circumstància de proximitat a l'àrea metropolitana de València li confereix especials característiques ambientals, a la vegada que li afegeix una important funció social com a espai natural".

D'altra banda, l'anàlisi i la valoració realitzades a la conca hidrogràfica de l'Albufera i vector Xúquer, territori objecte d'ordenació en aquest PORN, confirma la importància de l'Albufera com a zona humida i determina l'existència de zones i elements naturals que ofereixen un interés singular.

El sistema lacustre de l'Albufera té un paper decisiu dins del context general de les zones humides europees com a àrea d'acollida d'aus aquàtiques, i la importància internacional que té s'ha reconegut amb la inclusió en el Conveni Ramsar i en la xarxa europea de zones d'especial protecció per a les aus, ZEPA.

Per tant, el ja declarat Parc de l'Albufera comporta una àrea que s'adapta a les categories de protecció definides en la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres.

Així mateix, la presència en la zona d'importants usos i aprofitaments de tipus tradicional que, en interacció amb les biocenosis naturals, han determinat les característiques ambientals actualment existents com a trets distintius de l'espai, determina la necessitat d'establir una regulació d'activitats que faça compatible l'ús ordenat de l'espai amb el manteniment dels valors ecològics. Així, l'arrossar constitueix un sistema fonamental per a la conservació de la riquesa biològica del parc ja que manté una vegetació i una fauna invertebrada associada que constitueixen la base tròfica de nombroses espècies de vertebrats, principalment aus. L'arrossar constitueix un ambient complementari al del llac com a àrea d'alimentació i és vital durant el període hivernal i els passos migratoris.

Entre les distintes modalitats que la legislació vigent preveu per a la protecció d'espais naturals, la figura elegida (parc natural) és la més adequada a les consideracions exposades pel fet de permetre fer compatible una adequada protecció del medi natural amb el manteniment ordenat dels usos i aprofitaments tradicionals i amb la visita i el gaudi de l'espai amb les limitacions necessàries.

Els parcs naturals són àrees naturals que, per raó de la representativitat dels seus ecosistemes o la singularitat de la flora, la fauna o les formacions geomorfològiques, o bé per la bellesa dels seus paisatges, posseeixen uns valors ecològics, educatius, científics, culturals o estètics, la conservació dels quals mereix una atenció preferent i es consideren adequats per a la seua integració en xarxes nacionals o internacionals d'espais protegits.

Les activitats dins d'aquests parcs naturals s'orienten a conservar els usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles, i a l'aprofitament de les produccions compatibles amb les finalitats que van motivar la declaració, com també la visita, el gaudi i les activitats pròpies de la gestió de l'espai protegit.

Segons el Decret 71/1993, ja esmentat, «l'oportunitat de la declaració del parc per a l'Albufera i el seu entorn es justifica també per l'existència dels següents factors pertorbadors els quals s'hauran de regular i resoldre amb la figura de protecció proposada:

- Aterrament i desaparició de la marjal.

- Pressió urbanística.

- Pertorbació del règim hídric amb perjudici irreversible per al llac i els ullals.

- Pressió industrial en el sector nord, generada per. l'ampliació del port de València.

- Pressió cinegètica desmesurada.

- Disfuncions a zones perifèriques.»

9.4 Delimitació de l'espai que s'ha de protegir

Es proposa la declaració com a Parc Natural de l'Albufera al sistema format pel llac de l'Albufera de València, l'entorn humit i la barra o cordó litoral adjacents a ambdós.

Els límits de l'espai garanteixen la inclusió dels distints ambients fonamentals per al manteniment d'ecosistemes valuosos i d'aquells que encara que siguen d'origen antròpic, com ara l'arrossar, són bàsics per a la conservació de la biodiversitat característica del parc.

D'acord amb els objectius de conservació d'aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Zona de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera, els límits del Parc Natural de l'Albufera són:

Límit nord

Segueix el nou llit del Túria des de la desembocadura fins al camí del Bracet. Segueix el camí del Bracet fins arribar a la senda de les Vaques, i continua per aquesta senda en direcció sud fins a l'encreuament amb la séquia de l'Or. Continua per la Séquia de l'Or fins a la Séquia de Ravisanxo. Segueix la Séquia de Ravisanxo fins a la intersecció amb la CN-332.

Límit oest

Segueix la carretera nacional 332 des de la intersecció amb la séquia de Ravisanxo (entre el PQ 254 i el PQ 255) fins al PQ 250. Continua pel camí Vell de Russafa i la via del ferrocarril Silla-Cullera (des del PQ 3 fins al PQ 9). Continua per la séquia o escorrentia de la Campana fins a la intersecció amb el camí de la Verola, seguint aquest fins al camí del Barranquet, que es travessa, i continuant pel ramal de la Rebassa fins al camí de l'Alteró, el qual s'abandona seguint el límit entre les parcel·les 151-150 i les 49-50 (del polígon 26 de Sollana) fins al camí de l'Haca o camí dels Campetes, continuant pel límit entre les parcel·les 116-106 i límit entre les parcel·les 105-23 i 129-128-137-139-107-24-25 (del polígon 26 de Sollana) fins al camí de Paretes.

Continua pel camí de Paretes, rec de Paretes, la séquia de l'Overa (o del Regai) la séquia dels Clots i el rec dels Hoyos fins a l'encreuament amb el camí de la Maquia, el qual s'abandona pel límit entre les parcel·les 817 i 919 (polígon 21, full 2 de Sollana) fins a la senda d'Olivarons.

Des d'aquesta sendera continua pel límit entre les parcel·les 301-302-303-304-338-339 i les parcel·les 818-246-247-954-305a-306a (del polígon 21, full 2 de Sollana) fins a l'escorredor dels Oliverans o rec d'Alfasar. Continua per aquest fins a la Casa del Coto i, des d'ací, pel límit entre les parcel·les 278-208 i les parcel·les 324-910-909-276 (del polígon 21, full 2 de Sollana) fins a la séquia de Sant Agustí, i per aquesta a la séquia de l'Overa (o del Regai). Prossegueix la séquia Mà Dreta de Pistilla fins a l'enforcall amb el camí d'Alzira.

Continua pel camí d'Alzira, el camí de MuÑoz (camí del Pla del Pi) el camí de la Casa Masí (o Casa Sirera), el camí de la Torreta Trullàs i el camí de les Mallades (o de la Casa Caro) fins a la intersecció amb el límit entre les parcel·les 42-43-369-99-25, les parcel·les 41-73-104-100-76 i la parcel·la 46 (polígon 17, full 1 de Sollana), fins al camí del Barranc. Continua pel camí del barranc fins la séquia Vella.

Límit sud

Segueix per la séquia Vella, la séquia Comuna, el camí de la Tancada i el camí de Moncofa, fins al límit entre les parcel·les 49a-343-199-43a-15-72-37 i les parcel·les 5a-198a-42a-240-239-74-63-323 (polígon 1, full 1 d'Albalat de la Ribera), arribant al camí de Planells (o Palmella). Continua pel caminàs de Morelló, el camí de la Fleixenera i el camí de la Mola, fins al límit entre les parcel·les 160-51a i les parcel·les 159-158-51a-52 (polígon 17, full 2 d'Albalat de la Ribera), fins arribar al camí de la Senillera i continua fins al pont de l'Anell.

Des del pont de l'Anell, continua pel camí de la Costera, la séquia de la Fondada, la séquia del Mallorquí i la séquia de la Costera, i continua pel límit entre les parcel·les 160-43a-105a-15b-148-149-103-150-102a (del polígon 21, Sueca) fins al camí de la Partida o séquia de la Martina, el qual s'abandona seguint el límit entre les parcel·les 13a i les parcel·les 191-14-192a (polígon 21, Sueca) fins arribar al camí del campanar (Canet de Tarongers).

Segueix el camí de Campanar, el camí del Pas de Rossell, el camí d'Escano (camí de la Séquia Nova), el camí de la Paridera, el guardarany de Barraca Cebolla, el guardarany del Rafoll (o de les Saucelles), la carretera VV-1045, el camí o séquia del Saladar, el camí dels Cendroses, el ramal dels Hosos i el camí (i séquia) dels Arbres, que s'abandona continuant el límit entre les parcel·les 2a-13a-12a-8-17a i la parcel·la 1a (del polígon 36, Sueca) fins al camí del Mareny o séquia del Rei. Continua pel guardarany de la Torreta i el Pla, la séquia Reial del Xúquer (séquia de Cullera), el camí de Ràfol, el camí Vell (camí Fondo de la Penya), el camí Magranerets, el camí del Pastisser (límit entre les parcel·les 136-169-225-181a i les parcel·les 135-167-166-202-201-165-153 del polígon 58, full 2 de Cullera). Continua per la cresta (divisòria d'aigües) de la muntanyeta de l'ermita dels Sants fins al camí que separa les parcel·les 146a-148 de les parcel·les 23-22-21a-21b-226, continuant per aquest fins arribar a la carretera Natzaret-Oliva, per la qual continua fins al camí Primer Collado fins a la séquia de Sant Llorenç, la qual se segueix fins a la desembocadura a la mar Mediterrània.

Límit est

Continua el marge dret de la desembocadura del nou llit del Túria fins a la desembocadura de la séquia de Sant Llorenç.

10.Directrius i criteris per a la redacció del Pla Rector

d'ús i Gestió i la Divisió per Zones del Parc Natural de l'Albufera

El Pla d'ús i Gestió, que haurà de ser redactat per al Conselleria de Medi Ambient, dotarà el Parc Natural de l'Albufera de la normativa, programes i actuacions tendents a conservar i protegir els recursos naturals d'aquests, entre les quals es trobaran les següents:

10.1Directrius i criteris

En relació amb la conservació de la natura

- Regenerar i conservar els ecosistemes d'alt valor: sistemes dunars, mallades, vegetació perillacunar, ullals, etc.

- Recuperar l'estructura natural de la devesa.

- Controlar l'accés a les distintes àrees del paratge, amb especial referència a les de cria d'aus nidificants.

- Controlar els accessos de vehicles i limitar-ne el pas a les zones sensibles.

- Evitar les tales de l'arbratge autòcton i la recol·lecció d'espècies característiques del parc.

- Eliminar progressivament les espècies exòtiques de caràcter invasor i la repoblació amb espècies autòctones.

- Recuperació paisatgística a fi d'eliminar els múltiples impactes visuals a la perifèria i dins del parc.

- Establir una distribució per zones que faça compatibles els usos tradicionals i la conservació dels ecosistemes.

En relació amb la qualificació del sòl

- Establir l'adequació dels criteris per a la determinació de les distintes classes de sòl, especialment pel que fa a sòl no urbanitzable i a la protecció de sòl d'alt valor ecològic, amb els fins conservacionistes de l'espai.

En relació amb el patrimoni cultural

- Establir l'inventari i les mesures de conservació de les mostres arquitectòniques tradicionals i altres manifestacions culturals.

En relació amb la gestió del sistema hídric

- Controlar la recollida i la depuració de tots els vessaments contaminants (urbans i industrials).

- Abordar els estudis hidrològics necessaris per al coneixement del funcionament integral del sistema hídric, establint el balanç hídric, la demanda ecològica mínima i els objectius de qualitat.

- Potenciar la vigilància i el control periòdic de la qualitat de les aigües.

- Regular el dragatge i la neteja dels marges de les sèquies i canals, com també el possible dragatge que puga escometre's en el llac.

- Concretar de manera expressa els punts específics de descàrrega de l'aqüífer que hauran de ser objecte de protecció especial, i prioritzar l'ordre d'actuació. Com a casos particulars, hauran de distingir-se els que puguen ser afectats per problemes d'intrusió marina, aquelles l'explotació dels quals puga provocar situacions de pèrdua de qualitat o diversitat biològica i els que els seues drenatges constituïsquen una part fonamental del sistema hídric de l'Albufera de València. Les actuacions que s'han de realitzar podran ser distint tipus; entre altres, l'establiment de normes que racionalitzen l'ús i l'explotació de l'aqüífer, l'establiment de perímetres de protecció d'ullals, la fixació de normes d'explotació, amb la possibilitat de tancar i substituir aquelles extraccions que posen o puguen posar en perill la qualitat de l'aqüífer i altres que es consideren d'interés.

En relació amb l'ús agrari

- Establir normes d'explotació i delimitació d'usos i actuacions a fi de garantir el manteniment dels índexs de qualitat de les aigües i la diversitat biològica.

- Prohibir les transformacions agràries que posen en perill la conservació de la marjal.

- Promoure el cultiu integrat o biològic de l'arròs.

- Evitar els usos no agraris en el medi rural.

En relació amb els aprofitaments cinegètic i pesquer

- Fer compatible l'aprofitament cinegètic i piscícola amb la pràctica de la conservació, mitjançant una regulació adequada de l'activitat. Més concretament, es donarà suport a la realització d'un pla d'ordenació pesquera i el pla tècnic d'aprofitament cinegètic.

En relació amb l'ordenació del litoral

- Evitar l'extracció d'àrids.

- Reequipar i adequar les zones turístiques amb major grau de consolidació urbanística.

- Adequar àrees definides i limitades per a l'ús intensiu de platges.

- Corregir els problemes erosius en el tram costaner comprés entre Pinedo i el Saler.

En relació amb la gestió del parc

- Dotar el parc d'un servei de guarderia per a les necessàries tasques de vigilància i control.

- Adequar la conservació dels recursos naturals amb el necessari ús recreatiu, científic i cultural de l'espai natural.

- Dotar el parc d'òrgans de gestió.

- Establir un pressupost anual aproximatiu per a la correcta gestió del parc.

10.2 Divisió per zones

La conservació dels diversos ambients del parc de l'Albufera, com també la recuperació dels seus recursos naturals més danyats, fa necessària una divisió per zones que possibilite l'aprofitament sostingut dels recursos, l'ús recreatiu i naturalístic dels diversos espais del parc i la regulació de les activitats que puguen tenir-hi lloc.

Segons els criteris exposats en la caracterització dels ambients del parc, i sobre la base de l'ordenació establerta en el pla especial, es proposa la divisió per zones següent:

Zones de reserva

Estan inclosos dins de la categoria de màxima protecció aquells espais d'alt valor ecològic del parc de l'Albufera que, per la gran fragilitat que tenen o per l'escassa capacitat d'esmorteir els impactes, siga necessària una reducció d'usos extrema. Aquests ecosistemes són zones de nidificació d'espècies sensibles a la presència humana, àrees importants per a espècies de flora i fauna en perill d'extinció, zones en procés de regeneració, o microhàbitats que constitueixen la reserva genètica del parc i corren greu perill de degradació. Aquests espais són el màxim exponent de la singularitat i excepcionalitat dels diferents subsistemes del parc, com també de la seua fragilitat.

S'inclouran en aquesta categoria les zones següents:

- Els ullals de Baldoví, Gros, de la Mula, de la Senillera, del Gat, del Forner i del Barret.

- La platja i les dunes de la Punta.

- Les Mates i el cinturó de vegetació palustre que voreja el llac, inclòs Zacarés.

- La reserva del Racó de l'Olla.

- La bassa de Sant Llorenç.

- Els tancats de Pujol, de la Creu i de la Rambla, a la devesa.

- Les microreserves de Thalictrum maritimum i Kosteletzkia penthacarpos.

Zones de protecció integral

Tenen aquesta consideració aquells espais del parc natural que pels seus rellevants valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics, constitueixen un bon exponent de la singularitat i excepcionalitat dels diferents subsistemes del parc. L'extraordinari valor d'aquests espais i la vital importància que tenen per al manteniment d'un gran nombre d'espècies animals i vegetals, exigeixen una regularització d'usos excepcionalment restrictiva que n'assegure la conservació.

S'inclouen en aquesta categoria l'espai constituït pel llac de l'Albufera i altres espais llacunars de menor dimensió, com ara l'estany de la Plana. També s'inclouen dins d'aquesta categoria l'espai format per la devesa, llevat de les àrees urbanitzades i qualificades com a zones de reserva i zones de protecció recreativa o naturalística, les formacions dunars poc alterades situades al terme municipal de Cullera i la duna fòssil o Penyeta del Moro. I, finalment, són objecte de protecció integral els ullals existents en l'àmbit del parc natural, llevat els ja esmentats com a zones de reserva.

Zones de protecció ecològica

Constitueixen aquesta categoria aquells espais de marcada uniformitat i homogeneïtat, amb alta singularitat paisatgística i una funció ambiental de destacada importància. Presenta, bàsicament, un aprofitament productiu tradicional, centrat en el cultiu de l'arròs.

Està constituïda bàsicament per la zona de marjal que s'estén al voltant del llac de l'Albufera, solcada per una densa xarxa de sèquies i canals i comunicada amb la mar a través de les goles del Pujol, el Perellonet i el Perelló, i pels relleus calcaris del Cabeçol. Finalment, completa aquesta categoria la franja de la zona maritimoterrestre que no està inclosa en els espais naturals subjectes al grau de protecció integral.

A fi de realitzar una divisió per zones més precisa i ajustada a les característiques, tant fisiogràfiques com socioeconòmiques del territori, els espais inclosos en aquesta categoria queden subdividits en dos nivells subjectes a distint grau de protecció, definits com:

Protecció ecològica I: cinturó de marjal més propera al llac, que inclou tota la zona de màxima inundació hivernal espontània.

Protecció ecològica II: la resta de la marjal.

Zones de protecció agrícola

Aquesta categoria està integrada pels terrenys ocupats principalment per cultius d'horta, que pateixen en l'actualitat greus conflictes d'usos (activitats constructives, residencials, industrials, abocaments incontrolats, etc.) Alguns dels espais inclosos en aquesta categoria presenten alts valors paisatgístics, especialment pel que fa a la tipologia d'horta tradicional.

Es correspon bàsicament amb els espais d'horta, poblada d'arbres o no, que s'estén principalment pel cordó litoral i el sector occidental de la marjal.

Zones de protecció naturalística i recreativa

S'hi inclouen aquells espais que per l'especial localització compleixen o poden complir un destacat paper com a àrees d'oci i esplai. Solen presentar un elevat índex d'ocupació i utilització pública tradicional, i alguns comporten els mateixos valors paisatgístics que els espais d'interés a què estan associats. També s'hi inclouen alguns espais degradats de difícil recuperació que, tanmateix, presenten una bona disponibilitat per a la localització d'activitats turisticorecreatives o de caràcter naturalístic.

La finalitat bàsica d'aquests espais és limitar la dispersió de l'ús públic i recreatiu actualment existent en el parc, concentrant-lo en unitats o àrees específiques.

Zones urbanes

Constituïdes pel sòl urbà consolidat dels nuclis urbans inclosos dins dels límits del parc natural. També forma part d'aquestes zones el sòl urbanitzable previst en el planejament municipal i en coherència amb el Pla Especial i la normativa del PRUG.

Perímetres de protecció

A fi d'establir limitacions a la construcció i a l'activitat cinegètica als voltants del llac de l'Albufera, s'estableixen els següents perímetres de protecció:

1.Perímetre de protecció de caça, franja de 100 metres al voltant de la línia que delimiten les parcel·les de cultiu més pròximes al llac.

2.Perímetre de protecció del llac, franja de 500 metres al voltant de la línia que delimiten les parcel·les de cultiu més pròximes al llac.

3.Perímetre de protecció dels ullals, franja de 25 metres al voltant de la surgència.

Mapa web