DECRET 70/1999, de 4 de maig , del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 3490 de 07.05.1999 | |
| Número identificador: | 1999/X4268 | |
| Referència Base de Dades: | 1385/1999 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 08.05.1999 Data de fi de vigència: 25.12.2004 Notes: Pla d'Ordenament dels Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva. - Veure Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre (BOE 74, de 28.03.1989). Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: programa d'actuació, reserva natural, zona humida , Marjal de Pego-Oliva, parc natural valencià Descriptors toponímics: Pego, Oliva
DECRET 70/1999, de 4 de maig , del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. [1999/X4268]
La Llei 11/94, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, ha configurat, com a instrument fonamental per a un adequat planejament dels recursos naturals, els denominats plans d'ordenació dels recursos naturals (PORN), i estableix en els articles 32 i següents el seu concepte, àmbit, contingut, efectes i tramitació.
En compliment d'allò que s'ha establit en l'esmentada normativa, s'ha procedit a l'elaboració del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva.
Iniciat el procediment d'elaboració i d'aprovació del PORN per Ordre de 6 de maig de 1996, de la Conselleria de Medi Ambient, s'ha finalitzat la tramitació del mateix segons allò que s'ha establit en l'article 36 de l'esmentada llei.
La valoració global del conjunt d'al·legacions presentades condueixen entre altres a dues conclusions; per un costat la petició d'ampliar la superfície pública de l'espai natural, i per un altre augmentar la superfície dels cultius. Pel tant s'ha optat per mantenir l'oferta de compra de terrenys en la zona humida., i modificar la zonificació prevista ampliant la superfície de cultius d'arrossar compatibles amb la conservació de la zona humida.
Tal com estableix l'article 36.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PORN s'ha sotmés a consulta del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient.
Per aquesta raó, a proposta del conseller de Medi Ambient i després de la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 4 de maig de 1999,
DECRETE
Article únic
En compliment del que disposen l'article 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i d'acord amb la disposició addicional tercera, s'aprova definitivament el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, el text del qual s'inclou com a annex a aquest decret.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Es faculta el conseller de Medi Ambient, en l'àmbit de les seues atribucions, perquè dicte les disposicions i adopte les mesures necessàries per al compliment del que disposat aquest decret.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 4 de maig de 1999
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO
El conseller De medi Ambient,
JOSÉ MANUEL CASTELLÁ ALMIÑANA
Annex
1. Naturalesa del Pla
Aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Marjal de Pego-Oliva es redacta a l'empara de l'article 4 de la Llei 4/1989, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, i del que disposen els articles 30 i 31 i la disposició addicional tercera de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Finalitat
1. Aquest pla té per finalitat l'ordenació dels recursos naturals de la Marjal de Pego-Oliva.
2. Els objectius genèrics d'aquest pla són els assenyalats en l'article 32.2 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. El contingut que haurà d'adaptar-se aquest pla és el previst en l'article 34 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. Àmbit
L'àmbit d'aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva s'estén a la totalitat dels terrenys compresos al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, tal com apareix delimitat, en l'annex I de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals de la Comunitat Valenciana.
4. Efectes
1. D'acord amb el que disposa l'article 5.2 de la Llei 4/1989, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvestres, el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals serà obligatori i executiu en les matèries regulades per aquesta llei, i les seues disposicions constitueixen un límit per a qualssevol altres instruments d'ordenació territorial o física, les determinacions de les quals no podran alterar o modificar aquestes disposicions.
2. D'acord amb el que disposa l'article 35 de la Llei 11/1994, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits, El Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals serà obligatori i executiu en allò que afecte la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals, i prevaldrà sobre qualssevol altres instruments d'ordenació territorial o física.
3. El planejament urbanístic i territorial que s'aprove amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquest pla d'ordenació dels recursos naturals s'haurà d'adaptar a les determinacions protectores que s'hi contenen.
4. Així mateix, tindrà caràcter indicatiu respecte de qualssevol altres actuacions, plans o programes sectorials i les seues determinacions s'aplicaran de manera subsidiària, sense perjudici de la prevalència d'aquest pla en les matèries regulades per la Llei 4/1989.
5. El pla inclou directrius i criteris per a l'elaboració i l'execució dels plans rectors d'ús i gestió i la resta d'instruments que regulen l'ús públic de l'espai, la utilització dels recursos, la investigació, etc. i assenyala, si escau, les activitats que s'han de regular necessàriament i els objectius concrets que han de recollir-se en aquests instruments.
6. El pla d'ordenació dels recursos naturals ve a concretar les activitats, les obres, i les instal·lacions que s'han de sotmetre al règim d'avaluació d'impacte ambiental, i s'hi poden incloure activitats per a les quals la legislació corresponent no preveu aquest requisit; aquesta exigència s'haurà d'incloure sempre que es preveja l'emissió d'un informe per part de l'òrgan ambiental.
7. Per a la realització d'obres, usos o activitats de qualsevol tipus que, d'acord amb les normes d'aquest pla, requerisquen l'informe de la Conselleria de Medi Ambient o de qualsevol altre organisme, s'entendrà que aquest informe ha de ser favorable per a la realització, i aquest requisit serà imprescindible per a l'obtenció de la corresponent llicència o autorització.
5. Tramitació, vigència i revisió
El pla, una vegada tramitat d'acord amb el que disposen l'article 36 i la disposició addicional tercera de la Llei 11/1994, s'aprova mitjançant un decret del Govern Valencià.
2. Les determinacions del pla d'ordenació dels recursos naturals entraran en vigor l'endemà de la publicació de l'aprovació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i seguiran vigents fins tant no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient.
3. No es considerarà revisió del PORN l'alteració dels límits de les zones de protecció assenyalades en aquest que puga produir el plantejament urbanístic que s'aprove amb posterioritat, sempre que aquesta alteració comporte un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
4. La revisió o modificació de les determinacions del PORN podran fer-se en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per aprovar-lo.
6. Interpretació
1.En la interpretació d'aquest pla d'ordenació dels recursos naturals s'haurà d'atenir al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en el qual es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En el cas de conflicte amb les normes de protecció i els documents gràfics del pla prevaldran les primeres, llevat quan la interpretació derivada dels plans estiga recolzada també per la memòria de tal manera que s'faça palesa l'existència d'alguna errada material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest pla d'ordenació dels recursos naturals prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del PORN.
4. En qualsevol actuació no prevista en aquest PORN serà preceptiu l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient, sense perjudici de les competències sectorials que puguen haver-hi.
7. Objectius, usos i activitats
L'assignació d'usos constitueix una fase clau en tota l'ordenació territorial. D'una manera genèrica es pot dir que el seu objectiu fonamental és aprofitar al màxim la capacitat del territori minimitzant al mateix temps els impactes produïts sobre el medi. Aquest objectiu restringeix en gran mesura les possibilitats d'assignació, però, en las majoria dels casos no evita l'absència d'una solució única. Davant la falta d'aquest òptim absolut, s'ha de recórrer a analitzar els avantatges i els inconvenients de diferents alternatives de planificació que, des de distints punts de vista, tracten de cobrir els objectius generals de l'estudi.
L'ordenació del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva s'adapta bastant bé a la problemàtica plantejada. D'acord amb la finalitat assenyalada per a un parc natural, l'ordenació ha de tractar d'optimar simultàniament dos objectius que, en ocasions, poden resultar contraposats: la conservació dels recursos naturals i la potenciació social i econòmica basada en la utilització d'aquests.
Atés que no hi ha una solució única capaç d'optimar aquests dos objectius a la vegada, s'ha optat per estudiar tres alternatives que, a més de considerar els objectius de la declaració del parc, incorporen distints criteris de decisió per a resoldre l'assignació d'usos:
En la primera alternativa plantejada (denominada alternativa 1) l'assignació es fa preferentment atenent la capacitat del territori per al desenvolupament de les activitats productives actualment existents; aquesta alternativa dóna per tant una determinada prioritat a l'objectiu de potenciació social i econòmica però limita els possibles usos productius als actuals.
La segona alternativa (denominada alternativa 2) és molt semblant a la primera, però amplia les possibilitats d'usos agrícoles i ramaders en preveure diverses opcions de millora i gestió dins d'aquests.
En la tercera alternativa (denominada de mínim impacte), l'assignació es realitza principalment en funció del valor per a la conservació dels recursos del medi i dels impactes que sobre aquest produirien les distintes activitats; és, per tant, l'alternativa més conservacionista.
Les possibles divergències entre les assignacions d'usos resultants d'aplicar cada una d'aquestes tres alternatives es veu molt limitada en la pràctica per l'exigència que, com s'ha comentat, tenen totes aquestes, pel fet d'haver de complir els objectius bàsics de la declaració de parc natural.
Per a complir aquests objectius s'ha considerat necessari adoptar entre altres els següents criteris d'assignació d'usos en qualsevol de les alternatives plantejades:
Conservar totes les zones que requerisquen, segons la valoració realitzada, un alt nivell de protecció.
No assignar un ús si aquest produeix un impacte alt en la zona.
No assignar un ús si la zona té baixa capacitat perquè aquest es porte terme.
Manteniment d'activitats del sector primari sempre i quan no afecten de manera negativa els propòsits de conservació i protecció de la naturalesa.
Limitació a les concessions de noves explotacions agrícoles o ramaderes.
Exclusió total per a qualsevol tipus d'obres la finalitat de les quals siga la d'urbanitzar dins dels límits del parc natural.
A continuació es defineixen les activitats considerades en les distintes alternatives i es detallen els criteris emprats per a realitzar l'assignació d'usos en cadascuna d'aquestes.
Finalment, es comenten breument els resultats obtinguts.
L'elecció de possibles activitats que s'hi poden desenvolupar ve determinada per la capacitat del medi per a sustentar-les i per les circumstàncies d'índole tècnica, socioeconòmica i fins i tot política.
El coneixement de la zona, reflectit en els inventaris i en la cartografia de cada element, i de la seua història, ha portat a triar una sèrie d'activitats potencials que s'estimen concordes amb les característiques del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva: conservació, restauració-protecció, agrícola, ramadera i recreativa.
· Conservació
Es justifica aquesta activitat per la necessitat de preservar aquelles àrees de valor ecològic més alt, en qualsevol àmbit geogràfic que es considere.
També s'inclouen aquelles zones que en l'actualitat no posseeixen uns valors naturalístics destacables, però que sota determinats tractaments podrien adquirir-los en un termini de temps raonable.
Es consideren, per tant, dues activitats dins del grup conservació: conservació pròpiament dita i recuperació.
a) Conservació: activitat amb què es pretén el manteniment dels ecosistemes actuals, en la seua integritat biòtica i abiòtica, a fi de salvaguardar-ne els aspectes naturalístics.
b) Recuperació: es tracta de rehabilitar per a la conservació en sentit estricte, o simplement de millorar, zones amb determinat valor potencial que en l'actualitat no presenten gran capacitat per a l'ús. Aquesta insuficiència pot originar-se en circumstàncies molt variades: ús actual no adequat, presència de pedreres abandonades, espècies vegetals invasores, degradació per motius diversos, etc.
Les actuacions pròpies d'aquesta activitat seran les necessàries per a combatre aquestes causes: canvis d'ús, recuperació de pedreres, tractaments culturals, etc.
· Restauració/protecció
· Restauració agrícola-ramadera
Es tracta de millorar o mantenir la capacitat d'acolliment de l'ús realitzat en un lloc concret, ja siga agrícola, ramader o qualsevol altre, com també l'adopció de les necessàries en cada cas per a defensar el medi natural dels impactes a què es troba sotmés, i evitar els riscos potencials que l'amenacen, com ara estassades de pastius, canvis en els sistemes de gestió d'usos del sòl i fins i tot d'aquests usos, tasques de conservació del sòl, etc.
· Agricultura i protecció
L'activitat agrícola al parc ha d'anar dirigida a la correcció i prevenció de l'erosió o de qualsevol altre risc potencial. En general, les accions implicades en aquest tipus d'actuacions són la preparació del terreny, la plantació, etc.
· Agricultura
El principal objectiu de les explotacions agrícoles ha de ser l'obtenció de la màxima rendibilitat econòmica sense infringir els principis de les bones pràctiques agrícoles i de respecte al medi ambient.
· Pastius
Activitat referida a l'aprofitament de la ramaderia en forma extensiva amb la creació d'una infraestructura mínima de servei i manteniment.
· Esbarjo
Activitats d'esplai que no requereixen una estructura estable important. S'inclouen accions de preparació de terreny, infraestructura informativa, etc. als llocs d'esbarjo concentrat i construcció de rutes de distintes dificultats, dotades d'elements interpretatius de la naturalesa en l'esbarjo extensiu.
Alternativa 1
Assignar a «conservació» les zones pertanyents als nivells de protecció «molt alt» i «alt».
Assignar a «restauració-protecció» les zones en què cap activitat tinga capacitat major a «baixa» o si per a qualsevol activitat l'impacte és major o igual a «alt».
Assignar a l'activitat «esbarjo» les zones que representen capacitat per a l'esbarjo major o igual a la classe «alta» i l'impacte de la qual siga menor o igual a la classe «baixa».
Mantenir les explotacions agrícoles actuals amb impacte menor o igual a la classe «mitjà» i sempre que la seua capacitat no siga «baixa» o «molt baixa». Així mateix, es crearan nous cultius a les zones en què l'impacte que es produïsca amb això siga menor o igual a la classe «mitjà» i es complisquen les esmentades condicions de capacitat.
Assignar a cada zona, l'ús per al qual es pretén major capacitat, sempre i quan aquesta no siga «baixa» o «molt baixa» i l'impacte no siga «alt» ni «molt alt». A igual capacitat es prendrà l'activitat d'impacte mínim (sense considerar l'activitat «conservació»). Si persisteix la igualtat es preferirà l'activitat ramadera sobre l'agrícola.
S'assignaran a «recuperació» les zones amb nivell de protecció mitjana, com també els llocs que per a aquest ús tinguen major capacitat que per a agricultura o ramaderia.
Alternativa 2
Assignar a l'ús «conservació» les zones pertanyents als nivells de protecció «molt alt».
Assignar a l'ús «restauració-protecció» les zones en què cap activitat presente capacitat superior a la classe «baixa».
Assignar a l'activitat «recreació» les zones que presenten capacitat per a aquest ús major o igual a la classe «alta» i l'impacte de la qual siga menor o igual a la classe «baixa», sempre i quan no pertanga a un nivell de protecció «alt», cas en el qual s'assignarà la zona a «conservació».
Mantenir els cultius actuals l'impacte dels quals siga de classe «mitjà» i «baix», sempre que la seua capacitat no siga «baixa» o «molt baixa».
Assignar a l'ús «agrícola-protecció» les zones amb capacitat per a la repoblació igual o major a la classe «mitjana».
Assignar a l'ús «ramaderia» les zones amb capacitat per a aquesta activitat igual o major a la classe «alta» sempre i quan el seu impacte no siga «alt» o «molt alt».
Assignar a l'activitat «restauració-ramadera» les zones que representen capacitat per a ramaderia igual a la classe «mitjana» i produïsquen un impacte igual o menor que la classe «mitjà».
La resta del territori compleix les següents condicions:
Nivell de protecció: mitjà
Capacitat ramaderia: molt baixa o baixa
Capacitat agrícola: molt baixa o baixa
L'ús a què es destina és «restauració-protecció».
Alternativa »mínim impacte«
Assignar a l'ús «conservació» les zones pertanyents al nivell de protecció «alt» i «molt alt».
Assignar a l'ús «recuperació» les zones pertanyents al nivell de protecció «mitjà».
Assignar a l'ús «restauració-protecció» les zones en què cap activitat presente capacitat superior a la classe «baixa» o que malgrat tenir capacitat alta l'impacte produït siga «molt alt».
Assignar a l'activitat «esbarjo» les zones amb capacitat per a l'esbarjo major o igual a la classe «alta» sempre i quan l'impacte produït siga «mínim».
Mantenir l'ús «agrícola» en aquelles zones en què l'impacte produït siga de la classe «mínim» i tinga una capacitat igual o superior a la classe «mitjana».
També s'assignen a l'activitat «agrícola» aquelles zones en què aquesta activitat produïsca un impacte menor o igual a la classe «mitjana» i tinguen una capacitat igual o superior a la classe «mitjana».
En cada zona de les restants s'assignarà l'ús que presente mínim impacte entre ramaderia i agricultura, sempre i quan aquest no siga «alt» o «molt alt», la capacitat per a la ramaderia siga «alta» o «molt alta» i la capacitat per a l'agricultura no siga «baixa» o «molt baixa».
Si hi ha actuacions amb impacte mínim, s'assignarà l'ús de major capacitat i si persisteix la igualtat es donarà prioritat als pastius sobre les tasques agrícoles.
Si l'ús que comporta l'impacte mínim és la ramaderia i la capacitat d'aquesta activitat és de classe «mitjana» s'assignarà a l'ús «restauració agrícola-ramadera».
· Esbarjo
Les alternatives 1 i 2 constitueixen variants adaptades a les condicions particulars dels llocs aptes per a l'esbarjo dins de l'àrea.
Segons aquestes alternatives és possible crear zones d'esbarjo i gaudi públic. Es localitzaran en les àrees més externes del parc, on les activitats d'oci no afecten massa els ecosistemes de la marjal.
Zona 1: Muntanyeta Verda
Aquest tossal, que posseeix una cota màxima de 50 metres, domina la marjal pel costat nord-oest i constitueix una zona propícia per a esdevenir centre de acolliment principal per a la recepció dels visitants que hagen de recórrer el parc natural.
En aquesta àrea se situarà un centre de la naturalesa la principal missió del qual serà la d'informar sobre les característiques del parc, a més a més de realitzar una tasca d'educació ambiental (cursets, xarrades, etc.). També serà el punt de partida per als possibles recorreguts que s'hagen de realitzar dins del parc perquè de la Muntanyeta Verda han de començar les pistes i els camins que el recórreguen.
A causa de la posició elevada respecte a la planura de la marjal, aquest enclavament de la Muntanyeta Verda podrà convertir-se en un magnífic observatori de tota la part oest i nord del parc per a la qual cosa caldrà condicionar una zona amb aquest fi.
No cal oblidar que, en cas d'una afluència de visitants excessivament elevada, hauran de restringir-se les visites, a fi de no excedir en cap moment la capacitat de acolliment del lloc.
Zona 2:
Ha de crear-se una segona zona de recepció de visitants a l'entrada al parc (per la banda nord-est) de la carretera comarcal que enllaça la localitat de Pego amb la línia de costa. Aquesta segona àrea de recepció es justifica per la gran afluència de visitants esperada per aquesta banda del parc, considerant el gran nombre d'urbanitzacions i càmpings situats per aquesta zona, i que aportaran un gran nombre de visitants a la zona humida.
Pel fet de tractar-se d'una zona secundària, no necessita disposar de tots els serveis indicats anteriorment per a la zona 1. Tanmateix, haurà d'estar equipada amb una caseta informativa sobre les característiques del parc, informació sobre els recorreguts que es poden fer dins dels seus límits i sobre els ecosistemes, la fauna, la flora i altres recursos naturals que s'hi troben.
També haurà de disposar d'un aparcament concorde a la previsió de visitants esperada per a aquesta zona.
Zona 3
Dins del parc, i distribuïdes per tot aquest, es crearan zones informatives les quals disposaran d'indicadors i plafons informatius sobre la situació dins del parc, sendes i camins pròxims, àrees restringides al públic i àrees de lliure accés, zones d'interés ecològic, flora i fauna de cada zona concreta.
· Ramaderia
Es pretén que l'explotació ramadera a la marjal siga d'una càrrega adequada a l'ecosistema de la zona seguint unes pautes de gestió que integren aquesta activitat en l'entorn.
El manteniment de la ramaderia actual és possible. El mode d'explotació ramadera tradicional ha sigut l'extensiu en el qual el bestiar, boví en la majoria (700 caps aproximadament), es deixava pasturar lliurement dins d'unes parcel·les determinades.
Pel que fa al bestiar oví-cabrum, hi ha alguns ramats (aproximadament 15) que pasturen assíduament a les praderies de la zona est del parc. Són les terres no aptes per a cultiu les que són usades per a ramaderia i que es condicionen als nivells d'inundació estacional que sofreix la marjal.
Aquest manteniment de la ramaderia tradicional passa per establir unes limitacions productives per la qual cosa es fan necessàries una sèrie de millores i un compliment adequat de la càrrega de bestiar admissible.
La localització principal d'aquesta activitat es donaria als pastos de la zona est i centre del parc, però sempre limitant-se a respectar les zones protegides pel seu interés natural científic o didàctic. Aquest bestiar ha de respectar aquestes zones perquè la seua intrusió en aquestes causa alteracions en el medi natural pel consum de la coberta vegetal (pasturatge) nitrificació del sòl i per pertorbar el mode de vida de la fauna associada a aquest hàbitat de la marjal, sobretot si es tracta de l'època de cria. Cal indicar que el bestiar boví està present a la zona des d'abril a octubre (i és traslladat a unes altres zones durant els mesos d'hivern), i la seua influència es limita a aqueix període.
En l'alternativa de mínim impacte es potencia l'ampliació de zones ramaderes a les superfícies que avui ocupen els cultius (hortofructícoles i arròs) però simultanejant ambdues activitats: la d'explotació ramadera extensiva i la de cultius agrícoles adaptats al medi (cultius ecològics, producció tradicional d'arròs). Tot açò requereix ajudes econòmiques que permeten compatibilitzar ambdues activitats amb les previsions de protecció-conservació dissenyades per al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva.
· Agricultura
En l'àrea d'estudi hi ha dos grans tipus de cultius que a més a més es localitzen per separat:
Els cítrics (tarongers), en totes les zones limítrofes del parc
Els cultius hortofructícoles i d'arròs, distribuïts per l'interior del parc.
S'ha de realitzar un control de cadascun dels cultius i, a més a més, ha de donar-se una compatibilització d'aquests amb les perspectives de protecció-conservació del medi.
En el cas de l'agricultura dedicada a cultius hortofructícoles i arrossars es mantindran les explotacions que complisquen els requisits d'adequació a les necessitats de conservació del parc. Aquesta condició la compleixen els arrossars situats a la zona central perquè el cultiu de l'arròs s'hi fa de manera tradicional i és, precisament aquesta, la manera de cultivar sent respectuosos amb l'entorn. Hauran de desaparèixer, per tant, aquelles explotacions que causen dany a l'ecosistema de la marjal, com també les tasques agrícoles que provoquen un impacte negatiu a aquest (ús indiscriminat de compostos químics, herbicides, plaguicides...) Es prohibeixen aterraments dins del perímetre del parc natural (excepte casos excepcionals per a adequacions d'ús públic que hauran d'estar expressament autoritzats). Aquest tipus d'accions es troben englobades en l'article 52, punt 16 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, que classifica com infracció «aquelles activitats que comporten una recessió o degradació de zones humides, i en particular els aterraments, drenatges, explotació no autoritzada d'aqüífers o modificacions no autoritzades del règim d'aigües».
Per tant, s'ha d'assegurar una rendibilitat de les terres que no xoque amb la conservació de les àrees protegides de la marjal.
· Caça
Durant molt de temps, la caça ha sigut una pràctica normal a tota la marjal. S'hi localitzen dos vedats privats que engloben tota la superfície del parc, els pertanyents a les societats de caçadors d'Oliva i Pego, respectivament. Aquests vedats hauran de modificar les seues activitats d'acord amb els objectius d'aquest pla.
Atés que la caça constitueix un impacte negatiu sobre la fauna (tant pels individus abatuts, com pel moviment de caçadors, gossos i vehicles dins dels límits del parc) se n'haurà d'anar abandonant la pràctica a la zona d'estricta protecció de la marjal i anirà desplaçant-se a les zones limítrofes del parc en un termini de temps mitjà. Amb aquesta mesura s'aconseguirà l'establiment i la recuperació de les actuals i noves espècies que posteriorment podran ser aprofitades en activitats cinegètiques però sempre en les àrees delimitades amb aquest fi.
Aquest «nucli» de terres lliures de caçadors constituirà, com ja s'ha apuntat, una zona de recuperació i assentament de noves espècies que augmentaran el valor naturalístic de la marjal.
Els organismes i les institucions implicats són els encarregats d'impulsar aquest desplaçament de les activitats cinegètiques arribant a acords amb els vedats afectats per la mesura.
Mentre aquest desplaçament no siga efectiu, haurà de realitzar-se un control exhaustiu de la caça a la marjal, limitant el nombre d'espècies abatudes per vedat i caçador, com també l'afluència de caçadors a la zona i augmentant el nombre de guardes que porten a terme un control d'aquestes activitats.
Un altre punt relacionat amb la caça és el problema de contaminació sobre la fauna (aus principalment) i fins i tot sobre la població causada per plumbisme. La disminució progressiva de la caça a la zona central del parc permetrà minimitzar aquest problema.
· Pesca
Actualment molt limitada per l'escassa renovació d'aigües de la marjal i per l'aportació de contaminants als llits, tant orgànics com inorgànics.
Perquè es porte a terme aquesta activitat podran realitzar-se tasques de neteja i conservació per evitar-ne el curullament. A més a més, s'ha d'evitar el vessament de tallades i altres restes de vegetació als canals i séquies, la qual cosa causa un embossament que dificulta aquesta circulació natural.
D'altra banda, la qualitat de les aigües vindrà millorada per l'eliminació de vessaments contaminants gràcies a la posada en funcionament de depuradores com la de la localitat de Pego; a més a més, les indústries pròximes i altres activitats com l'assecador de polpa de taronja han de controlar i depurar els vessaments que hi realitzen. L'administració haurà de realitzar els controls oportuns que confirmen que els vessaments compleixen les normes referides a vessaments en llits.
Pel que fa al control de la pesca, ja hi ha indicacions per part dels mateixos pescadors de la zona per a un aprofitament racional dels recursos piscícoles en els rius Bullent i Molinell elaborades pel Club Local de Pescadors d'Oliva (Pla d'aprofitament piscícola dels rius Bullent i Molinell, 1995). Aquestes indicacions seran tingudes en compte, a més a més de les aportades per especialistes en aquesta matèria, a l'hora de prendre decisions per a aconseguir una regulació de la pesca a la marjal.
No es permetrà la introducció d'espècies piscícoles exòtiques als canals i cursos d'aigua de la marjal, la qual cosa provocaria un efecte perjudicial sobre la fauna piscícola autòctona, sobre tot en espècies amb un alt valor ecològic com la València hispànica.
· Conservació-recuperació-restauració
Les zones que s'assignen a conservació són pràcticament les mateixes en les tres alternatives; aquesta coincidència no és fortuïta ja que, com s'ha assenyalat, la protecció dels valors naturals excel·lents és un dels objectius fonamentals del parc i així s'ha reflectit en els criteris d'assignació d'usos de les tres alternatives.
Les zones que es proposa destinar a conservació es corresponen bàsicament amb les catalogades amb els nivells de protecció «alt« i «molt alt» i agrupen per tant les àrees fàcilment vulnerables d'especial interés per les característiques de la seua vegetació, fauna o paisatge. Es corresponen amb els cursos d'aigua més i millor conservats com els trams alts dels rius, séquies amb vegetació ripària en bon estat de conservació i naturalitat i, en general, la resta de zones humides (açò és aquelles àrees del parc que mantinguen una làmina d'aigua durant la major part de l'any).
Pel que fa a les zones en què es proposa portar a terme accions encaminades a protegir i restaurar els recursos naturals, les alternatives 1 i 2 també mostren una coincidència quasi total. Aquestes zones s'identifiquen principalment amb àrees que presenten una escassa capacitat per al desenvolupament d'usos productius (com zones de pendent acusada), i amb zones degradades, alterades per l'home, o en les quals la realització d'activitats productives ocasionaria un gran impacte (com és el cas d'algunes superfícies ocupades per pastos i que es pretenguen cultivar).
L'alternativa d'impacte mínim, encara que coincident amb les anteriors, resulta un poc més restrictiva per als usos productius ja que proposa la recuperació de les zones de valor de conservació mitjà. En les dues alternatives restants moltes d'aquestes zones s'assignaven a usos productius, preferentment ramaders, com a exemple estarien els pastos de la zona central del parc.
8. Ordenació, criteris i directrius
Segons assenyala la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el pla d'ordenació té per objecte assegurar la conservació dels recursos i ecosistemes naturals, promoure els usos educacionals i recreatius i potenciar el desenvolupament sostenible de les comunitats de l'àrea, dins del respecte als valors que es tracten de protegir.
Les propostes contingudes en el pla per a la consecució dels fins esmentats són fruit de l'anàlisi i la valoració tant del medi natural i humà del territori com dels usos potencials d'aquest, concordes amb les característiques de la zona i els objectius generals del parc. Aquestes propostes s'han estructurat en dues parts d'acord amb el seu caràcter i àmbit d'aplicació.
La primera part del pla agrupa les consideracions de caràcter general d'aplicació en tot el parc. Arreplega els objectius del parc, usos permesos i limitacions d'ús en aquest àmbit i assenyala les activitats a les quals cal exigir un estudi d'impacte ambiental dins d'aquest. També assenyala directrius i recomanacions generals relatives als distints sectors d'actuació i els plans necessaris per al desenvolupament d'aquestes directrius.
En la segona part del pla s'estableix una zonificació del territori en àrees relativament extenses a fi d'harmonitzar els objectius del parc (coneixement i gaudi dels valors naturals, protecció d'aquests i l'aprofitament de les produccions compatibles amb les finalitats que en van motivar la declaració) i garantir-ne la viabilitat de la gestió.
Les esmentades zones corresponen a àrees relativament homogènies pel que fa al seu valor naturalístic, grau de transformació i vocació preferent, posades de manifest en l'anàlisi de l'inventari i comparació d'alternatives d'assignació d'usos al sòl. L'establiment d'un objectiu preferent en cada zona concorde amb les seues característiques permet tant de resoldre els conflictes d'assignació d'usos entre les distintes alternatives, com regular aquests i establir directrius per a la gestió sense que es produïsquen excessos restrictius a les zones amb vocació productiva, ni excessiva permissivitat en les àrees naturals de valor excel·lent. En definitiva, la zonificació proposada del parc constitueix un instrument fonamental per a l'ordenació i la gestió del mateix.
En la segona part del pla d'ordenació es defineixen els límits i les característiques de cada zona, es regulen els usos que s'hi han de desenvolupar i s'assenyalen les directrius que han de guiar-ne la gestió. S'adjunta, a més a més, un pla que arreplega l'al·ludida zonificació del parc i una assignació orientativa d'usos dins d'aquest.
1.1.Objectius generals
Assegurar la protecció del medi ambient, tant pel que fa al manteniment i la recuperació dels processos ecològics fonamentals, com a la preservació de la varietat, singularitat i bellesa dels ecosistemes naturals i del paisatge.
Fomentar les activitats productives tradicionals sempre que siguen compatibles amb les finalitats que van motivar la declaració del parc natural.
Promoure i facilitar la investigació científica en tots els seus aspectes, a fi de conèixer i difondre el medi natural característic de la zona i dels processos que el determinen.
Canalitzar i ordenar l'afluència externa de visitants a la zona compatibles amb les finalitats que van motivar la declaració del parc natural.
Conservar el patrimoni arquitectònic rural i les peculiaritats dels seus nuclis.
1.2. Usos permesos
Els relatius a la conservació del medi ambient.
Els orientats a la millora del valor de conservació de zones degradades. També actuacions tendents a l'augment dels nivells de protecció dels recursos naturals i culturals.
El gaudi i la promoció del parc, salvaguardant la integritat ambiental d'aquest i en la forma i amb els límits que s'especifiquen. Així mateix, es permetran els usos relacionats amb la investigació i la interpretació de la naturalesa.
L'explotació de les àrees de pastos i cultius que s'explotaven en el moment d'entrada en vigor de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, millora de les formes d'organització de la producció, sempre sotmeses als corresponents plans o projectes tècnics aprovats per l'administració.
La millora de les edificacions existents mitjançant l'establiment d'accions singulars de rehabilitació arquitectònica, actuant selectivament sobre determinats nuclis o determinats enclavaments. Per a les noves construccions, s'exigiran solucions integrades en el paisatge i les formes d'assentament pròpies de la comarca.
Les necessàries per a portar terme els plans sectorials, sempre sota supervisió de l'òrgan de gestió del parc.
Es podrà regular l'autorització de les activitats recreatives següents:
* Pesca en canals, llacs i rius
* Caça d'acord amb la normativa reguladora d'ús i gestió del parc
* Navegació, en llacs i canals
* Circuit de bicicleta de muntanya
* Circuit de passeig
* Àrea recreativa després de la delimitació prèvia d'aquestes mitjançant la normativa reguladora d'ús i gestió. No s'autoritzarà l'ús del foc
* Bany en zones autoritzades
* Safari fotogràfic pels itineraris recomanats
* Usos agrícoles. Usos agrícoles compatibles amb la conservació del medi natural a les zones que el pla de zonificació assenyala i amb l'ús indicat per a cada una d'aquestes zones
1.3.1. Usos prohibits
Obertura de pedreres i qualsevol tipus d'activitats extractives
L'encesa de foc, excepte per a aquells usos tradicionals en l'interior de les edificacions existents
Qualsevol activitat o prova esportiva amb mitjans motoritzats
La col·locació de ceps, llaços, trampes, lliga i escampament de verí
Abandó de deixalles, enderrocs o fems en llocs que no estiguen expressament concebuts per a aquest fi
L'acampada lliure
La introducció d'espècies animals o vegetals exòtiques o atípiques a la zona, excepte autorització expressa de l'administració gestora del parc o en el cas d'espècies ramaderes usuals a la zona.
1.3.2. Limitacions d'ús
L'estesa de línies elèctriques d'alta i baixa tensió, telegràfiques, etc., s'haurà d'efectuar sota terra, sota supervisió de l'òrgan de gestió del parc i en qualsevol cas sotmeses a les limitacions que s'especifiquen en cada zona.
La publicitat quedarà limitada als anuncis que afecten al propi parc, exceptuant aquella que expresse situació o emplaçament de propietats privades i les dominacions d'aquestes.
La caça i la pesca es regularan en el pla gestor dels recursos.
El trànsit per la carretera de Pego al mar (VV1066) es realitzarà amb característiques especials en quant a límit velocitat i la senyalització de la qual haurà de ser acordada amb l'administració.
1.4. Directrius i recomanacions sectorials
· Esbarjo
Senyalització d'itineraris en connexió amb les àrees d'estada. Definició conjunta de logotips, cartells, etc.
Creació d'un sistema d'informació que permeta la redistribució de la pressió recreativa en les distintes àrees d'estada, quan se sobrepassen els límits de capacitat per a cada zona.
Establir unes normes de l'usuari que es disposen al costat de la senyalització identificadora del parc informant sobre les restriccions d'ús i normes de comportament.
Crear un centre d'informació i interpretació de la naturalesa que canalitze l'afluència d'escolars i informe sobre les característiques del parc.
Preparació de documentació informativa per a la difusió del coneixement del parc.
Preparar un sistema d'ús rotatiu d'àrees d'estada, durant el qual s'hauran de realitzar treballs de restauració de danys, millora i conservació.
Establir punts de dipòsit de fems en les àrees d'estada, assegurant-ne la recollida i prohibir dipositar fems en qualsevol altre lloc.
Conscienciar els visitants sobre la necessitat de respectar la naturalesa, per a la qual cosa se sol·licita evitar danys als arbres i les plantes com ara arrancar plantes, tallar llenya o marcar de la vegetació.
Evitar les interferències dels distints tipus d'usuaris; sobretot dels visitants cap a aquells que realitzen activitats tradicionals com la ramaderia.
Limitació de les activitats recreatives a les zones i durant les èpoques sensibles per a la fauna del parc.
Potenciar el coneixement dels llocs i les tradicions d'interés del parc, tant els naturals com els humans.
· Caça i pesca
Tenint en compte l'actual estat de les poblacions cinegètiques del parc i aspirant a una major compatibilització de la caça amb la resta de les activitats desenvolupades al parc, es recomana:
Autoritzar la caça, limitant cada vegada més el nombre de peces abatudes per vedat i caçador mentre organismes i institucions implicats aconseguisquen acords per a desplaçar les activitats cinegètiques cap a zones limítrofes del parc en un termini mitjà de temps.
Autoritzar únicament la caça des de llocs fixos, i prohibir les escopetes volants i transitar fora dels llocs amb armes desenfundades.
Elaborar una normativa que reglamente l'ús d'aquests llocs, amb el fi d'evitar desviacions i aprofitaments abusius.
Extremar la vigilància per part de la guarderia durant les tirades, per a assegurar el compliment de normes i restriccions.
· Ramaderia
Delimitació dels períodes d'estada del bestiar a les disponibilitats del parc.
Limitar el nombre de caps de bestiar al parc a aquells declarades pels ramaders, i no permetre l'estada incontrolada d'animals de propietaris desconeguts.
Aprofitar les ajudes per a la ramaderia que amb caràcter social es concedeixen a aquestes àrees, i promoure un desenvolupament integrat de la ramaderia.
Promoure el control sanitari i les tècniques de selecció i maneig del bestiar tendents a millorar la producció bruta final.
· Restauració vegetal
Promoure la millora i la conservació de les masses autòctones (assegurar-ne la bona constitució, prosperitat i persistència)
Promoure l'evolució progressiva cap a la vegetació climàtica en les àrees en què resulte aconsellable per la seua localització i la falta d'adequació per a altres usos i, en general, la restauració de les zones degradades.
Velar pel bon estat fitosanitari del parc. Controlar les plagues i malalties vegetals mitjançant tractaments adequats i que no produïsquen efectes perjudicials sobre les persones o el medi ambient.
Adoptar les mesures necessàries de prevenció, detecció i combat dels incendis.
Prestar especial atenció a la conservació de la vegetació ripària. Assegurar que la repoblació d'aquestes zones es porte a terme amb espècies pròpies d'aquest medi.
Potenciar la creació de vivers de planta autòctona
En el control de plagues i malalties vegetals, utilitzar preferentment mètodes biològics; en els casos en què no siga així, caldrà l'informe i l'autorització de l'administració gestora del parc sobre la classe de productes i la forma de tractaments empleats.
Controlar l'acumulació de combustibles lleugers i fàcilment inflamables (com ara restes de tallades o altres labors)
Persuadir, mitjançant educació i informació a la població dels danys produïts pels incendis.
Evitar les formes massa geomètriques als límits de les zones que s'han de tallar o repoblar fugint de les línies rectes en la mesura que siga possible. Cal tendir a afavorir la discontinuïtat de les línies, recolzant-se en la trama del paisatge i tenint en compte la configuració del terreny.
Es desaconsellen els límits perpendiculars o paral·lels a les corbes de nivell, sobretot si s'estenen en una gran longitud. És preferible que els límits tallen les corbes de nivell amb angles compresos entre 15º i 60º i varien, quan siga possible, per a les diferents porcions d'aquests.
Conservar la vegetació natural existent en l'entorn dels cursos d'aigua.
· Protecció del medi natural
Prohibir donar mort, danyar, molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, incloent-ne la captura en viu i la recol·lecció d'ous o cries, com també alterar i destruir la vegetació.
Constitueixen excepció aquells casos en què de la seua aplicació deriven efectes perjudicials per a les espècies mateixes, la salut i seguretat de les persones, o quan els fins mateixos del parc es veren afectat; sempre i quan hi haja autorització administrativa prèvia de l'òrgan competent.
Prohibir la destrucció deliberada de l'hàbitat d'espècies sensibles i d'interés especial, en particular del lloc de reproducció, hivernada, repòs, camp o alimentació i les zones d'especial protecció per a la flora i fauna silvestres.
Prohibir l'execució, sense l'autorització preceptiva, d'obres, treballs, sembres o plantacions a les zones subjectes a algun tipus de delimitació en el seu ús o destinació.
Prohibir l'alteració de les condicions de l'espai natural mitjançant rompuda, tallada, arrancada o altres accions, com també la utilització de productes químics, substàncies biològiques o vessaments que alteren les condicions de habitabilitat dels mateixos.
Procurar evitar la desaparició de les espècies autòctones presents al parc.
Evitar la introducció i la propagació de espècies autòctones, excepte quan se tracte d'espècies ramaderes o vegetals autoritzades.
Controlar les poblacions de les espècies a fi de corregir els possibles desequilibris.
Realitzar catàlegs de la flora i fauna del parc i classificar les espècies existents la protecció de les quals exigisca mesures específiques de acord amb les categories establides en la Llei 4/1989, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres; seguir les indicacions fixades en la llei esmentada per a les espècies incloses en les distintes categories de protecció.
Controlar i tractar de evitar els fenòmens erosius; exigir en les explotacions ramaderes i forestals les pràctiques de conservació de sòls que en cada cas es consideren oportunes i impedir la realització de qualsevol tipus de obra que implique la modificació de l'estat actual del sòl sense la supervisió dels òrgans de gestió del parc.
Velar pel manteniment de la quantitat i qualitat de les aigües del parc i evitar el vessament d'agents contaminants.
Limitar la publicitat exterior als cartells necessaris per a l'ús públic i serveis del parc, intentar que tant aquests com la resta de les instal·lacions i construccions que se porten a terme dins del parc s' integren tan com siga possible en l'entorn.
Respectar les recomanacions paisatgístiques especialment en les àrees pròximes a zones transitades (carreteres, nuclis habitats, zones recreatives...) o de singular valor natural o cultural.
Restaurar les zones especialment degradades o alterades per les actuacions humanes.
1.5. Activitats que exigeixen estudi d'impacte ambiental
Se sotmetran al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, tots els projectes públics o privats consistents en la realització d'obres, instal·lacions o qualsevol altra activitat inclosa en la Llei de la Generalitat Valenciana 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, i en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el seu reglament de desenvolupament, com també en l'annex del Reial Decret 1.131/1998, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució del Reial Decret Legislatiu 1.302/1986, d'avaluació d'impacte ambiental.
A més a més de les esmentades, s'exigiran avaluació d'impacte ambiental per a les activitats següents:
Realització d'obres, canalitzacions o qualsevol altra activitat als llits, riberes o marges, siga quina siga la finalitat (incloent piscicultura), posant especial incidència en les conseqüències negatives sobre la qualitat i el cabal de les aigües i sobre les zones de protecció.
Obres i instal·lacions que puguen perjudicar notòriament els valors que es protegeixen per la declaració de parc natural. Aquestes obres i instal·lacions es concretaran en el pla rector d'us i gestió.
1.6. Plans sectorials
Per a la consecució dels objectius del parc i el desenvolupament de les directrius sectorials assenyalades es considera necessari abordar amb caràcter prioritari la realització dels següents plans:
Pla d'ús i gestió agrària
Tindrà per objectius l'establiment de les zones i les normes d'ús aplicables en aquestes. Es refereix tant a limitacions pel que fa a les tècniques i els mètodes de gestió com als espais dedicats de forma preferent a l'ús agrari. Per al cultiu d'arròs s'atorgaran fons de la política agrària comunitària sempre que es complisquen els requisits necessaris.
Pla d'ús i gestió ramadera
Establirà els períodes i les àrees en què es considere permissible l'ús ramader. Les necessitats concretes de millores puntuals (adobs, esmenes, abeuradors) i la manera de fer-les; concorde amb els fins del parc. Establirà també un programa de prioritats en la creació de nous pastius, delimitant àrees preferents i programes de sanitat, selecció i maneig del bestiar a l'objecte de millorar la producció bruta final.
Disminució d'un 10% en l'ús de fertilitzants i fitosanitaris i substitució dels primers per adobs complexos d'alliberament lent.
Substitució de tractaments químics per tractaments biològics, mitjançant utilització de feromones.
Disminució en un 10% dels fertilitzants nitrogenats emprats, eliminació de l'aplicació de purins. La fertilització de partides màxima és de 110 kg de Nitrogen/Ha.
Per a ambdós casos les pràctiques recomanades hauran d'abastar el conjunt de l'explotació i haurà de considerar-se un pla de fertilització i calendaris de tractaments a la zona afectada, sempre sota l'esmentada direcció tècnica (Atria o ADV).
S'hauran d'establir un règim d'ajudes per a fomentar els mètodes de producció agrària compatibles amb les exigències de la protecció del medi ambient i la conservació de l'espai natural a la zona humida.
Pla d'ús i gestió recreativa
Haurà de prestar atenció als següents punts a manera de programes:
1. Localització i disseny del centre d'interpretació i acolliment
2. Senyalització de sendes i zones d'estada
3. Localització de normes sobre els usos recreatius.
Es dissenyaran rutes de visita, les quals hauran de ser guiades per personal del parc dins de les àrees catalogades com a protegides. Es restringirà al màxim l'accés lliure a aquestes àrees protegides. El vertader perill existeix en aquelles persones alienes a l'entorn, desconeixedores del camp i la naturalesa, que puguen accedir lliurement a aquest paratge.
Pla de restauració del medi natural
Tant del medi afectat per les activitats humanes com ara pedreres antigues o en actiu, abocadors, etc., com de vegetació i fauna natural. El seu objectiu serà la millora de naturalitat del parc i la difusió i extensió de les espècies autòctones.
Pla d'ajudes i compensacions
L'objectiu de les quals serà proveir els mitjans econòmics necessaris per a assegurar el manteniment de les rendes quan de forma justificada les transformacions d'ús comporten minves per als propietaris privats del parc.
Pla de seguiment i control de l'estat de conservació del parc
Contindrà programes de seguiment ambiental de l'estat dels recursos (control de la qualitat de l'aigua, erosió, dinàmica de les poblacions, estat sanitari, etc.) i dels efectes de les activitats desenvolupades al parc sobre aquests. Encara que de menor transcendència que els anteriors, també resulta aconsellable la redacció dels plans que a continuació s'indiquen:
Pla d'investigació
Tindrà per objecte promoure el coneixement dels valors, testimonials i pedagògics del parc i definir per a les distintes zones d'aquest els temes i les àrees més significatives per a realitzar activitats educatives a distints nivells.
Pla d'identificació i informació
Tindrà per objectiu la definició dels trets identificatius del parc com ara logotips, cartells, fullets, etc.
Pla de seguretat
Tindrà per objecte establir els mecanismes i mitjans que han de ser utilitzats en casos de risc o accidents per a les persones o el medi (caigudes, incendis).
Pla d'actuació perifèrica
El seu objectiu serà l'estudi de possibles ampliacions de la superfície del parc com també l'establiment de possibles àrees perifèriques de protecció.
Pla de regulació de recursos hídrics
S'hi preveuran totes les possibles afeccions hídriques tant del Parc Natural de Pego-Oliva com de tota la conca hidrogràfica que hi intervé.(Serra de Mustalla, Segària, etc.).
S'hi ha de preveure que les noves extraccions com també els possibles augments de cabal repercutisquen i carreguen l'aqüífer del qual procedeixen, tancant així el cicle de l'aigua.
S'han de potenciar en els termes d'Oliva, Pego i els que abasta l'aqüífer, mesures econòmiques extraordinàries per a la instal·lació de regs localitzats; com també l'aprofitament d'aigües residuals per al reg.
9. Zonificació
1) Zona A (zona d'especial protecció)
Constitueix una zona d'elevat interés per a la conservació per les característiques de la vegetació, la fauna i el paisatge com també la presència de l'ecosistema humit.
L'àrea ocupa la part central del parc i abasta una extensió de 528 ha.
Objectius
Conservació de l'àmbit i manteniment de l'equilibri natural de la zona i els seus processos naturals, garantint la total integritat dels seus recursos naturals i culturals.
Potenciació del valor naturalístic de la zona mitjançant la millora i la restauració de les àrees degradades o transformades en excés.
Interpretació i investigació de la naturalesa.
Usos permesos
Activitats educatives i pedagògiques relacionades amb el coneixement i la interpretació de la naturalesa.
Investigacions científiques sobre les formacions vegetals, comunitats animals presents o qualsevol altre procés o recurs natural.
Activitats recreatives relacionades amb l'observació i el gaudi de la naturalesa sempre que s'atinguen a les limitacions generals d'ús, intensitat i infraestructures que s'assenyalen en cada cas.
Es permet un aprofitament ramader sempre condicionat pels límits de càrrega que s'establiran en un estudi de capacitat de acolliment per al bestiar a la zona i en qualsevol cas sota l'aprovació de l'òrgan de gestió del parc.
Limitacions d'ús
No s'autoritzen altres usos distints dels ressenyats en l'epígraf anterior (usos permesos)
Qualsevol activitat d'investigació només podrà realitzar-se després de la presentació prèvia del consegüent pla, que haurà de ser aprovat pels òrgans de gestió del parc.
Es prohibeix la circulació i l'estacionament de vehicles excepte autorització temporal i expressa de l'òrgan de gestió del parc; no estan subjectes a aquesta prohibició els vehicles de servei de parc ni aquells que accedisquen a predis de propietat privada mitjançant les corresponents servituds de pas.
S'evitaran totes aquelles accions que puguen molestar la fauna; es prohibeix expressament la utilització de megàfons, altaveus i de qualsevol instrument a alt volum.
No es permetran construccions, obres de fàbrica, tancats o qualsevol actuació que pertorbe el mitjà natural, llevat de les necessàries per a la conservació, que haurà de ser aprovada per l'òrgan de gestió del parc.
No s'autoritza la instal·lació d'esteses elèctriques aèries.
Es prohibeix la publicitat exterior, excepte els indicadors informatius d'ús públic, que no hauran de produir impactes visuals negatius (s'empraran dissenys i materials que no produïsquen forts contrastos visuals amb l'entorn).
Es prohibeix la recol·lecció de plantes i ous, la captura d'animals i l'extracció de minerals i roques excepte autorització expressa de l'òrgan de gestió del parc, que establirà les condicions i controlarà l'activitat en cas de produir-se.
Directrius generals per a la gestió
Mantenir (i, si escau, millorar) les zones d'alt valor natural (les assignades a l'ús «conservació»).
Promoure la recuperació de les zones degradades com també la progressió evolutiva o reconducció a la successió natural.
Protegir les zones que presenten baixa capacitat per als usos previstos, dels riscos, naturals o no, als quals puguen estar sotmeses, i «recuperació» de la vegetació autòctona als llocs que així ho permeten.
Promoure la «restauració» de la vegetació i la fauna autòctona i eliminar progressivament les espècies foranes.
Es crea una zona perimetral formada per una franja de 20 m d'amplària que vorejarà tota la zona A. Aquesta franja estarà igualment protegida però s'hi permetrà el pas per a accedir a les zones amb què confronta. Aquesta franja actuarà com a amortidora de la zona de protecció especial.
2) Zona B (zona de recepció i trànsit)
Zona d'alt interés paisatgístic. Comprén un àrea de xicotetes elevacions (Muntanyeta Verda, Tossalet de Bullentor, etc.) i ocupa una extensió de 125 ha.
Objectius
Acollir els visitants i proporcionar informació sobre les característiques naturals i culturals del parc.
Establir itineraris d'ús preferent per al coneixement i el gaudi ordenat del parc natural.
Usos permesos
Activitats necessàries per al manteniment de la zona (neteja, sanejament, labors silvícoles per a la conservació de la vegetació, etc.).
Activitats didàctiques relacionades amb el coneixement del parc.
Activitats recreatives a l'aire (passeig).
Aquestes activitats es desenvoluparan aprofitant les infraestructures ja existents.
Limitacions d'ús
No es permeten edificacions de nova construcció ni infraestructures de nova planta com ara aparcaments.
No es permeten altres usos distints dels assenyalats en l'epígraf anterior (usos permesos).
No es permet l'estacionament de vehicles fora de les zones expressament indicades per a fer-ho.
No es permet la utilització de megàfons o qualsevol instrument a alt volum.
Se prohibeixen, en general, totes les activitats que impliquen la degradació o alteració ambiental o paisatgística dels espais naturals o que vagen en contra dels usos preferents.
Directrius generals per a la gestió
Promoure l'elaboració i la difusió d'informació referent al parc (possibles recorreguts, etc.).
Conscienciar el visitant de la necessitat de respectar la naturalesa (informació sobre localització de contenidors, repartiment de bosses de fem, etc.).
Potenciar el valor didàctic de les àrees naturals compreses a la zona (col·locació de cartells on es descriguen les espècies vegetals i animals, les vistes escèniques dels miradors, etc.).
3) Zona C (arrossar)
Es tracta de sòls en què, pel propi flux hídric de la marjal resulten més aptes per al cultiu d'arròs. L'àrea ocupa unes 330 ha.
Objectius
Aprofitament agrícola, sense perjudici dels processos o valors naturals d'aquests llocs.
Evitar els riscos que amenacen els recursos naturals de la zona.
Usos permesos
Tots els que amb caràcter particular s'establisquen per al cultiu dels arrossars.
Limitacions d'ús
Totes les activitats que comporten degradació o alteració ambiental o paisatgística dels recursos naturals de la zona.
Tots els que es deriven del projecte d'ordenació o pla tècnic, que ordene l'aprofitament arrosser de la zona.
Directrius i recomanacions
Promoure el desenvolupament de l'arròs bomba típic de la zona i amb denominació d'origen.
Utilització d'herbicides i pesticides.
No permetre la utilització d'herbicides i pesticides que puguen afectar el medi natural.
4) Zona D (zona hortofructícola)
Aquesta zona correspon una àrea de 300 ha les quals en l'actualitat estan en gran part dedicades a cultius hortofructícoles.
Objectius
Establir una àrea que, atesa la fort pressió antròpica adjacent, servisca d'equilibri entre aquesta i la zona de marjal d'alta protecció (zona A).
Manteniment dels cultius tradicionals a la zona sense perjudici dels processos o valors naturals que concorren en aquesta zona.
Recuperació i restauració de les zones que necessiten aquestes actuacions.
Usos permesos
Tots els que amb caràcter particular s'establisquen per als cultius hortofructícoles.
Limitacions d'ús
Totes aquelles que comporten perjudici per al manteniment dels valors naturals de la zona, en la data d'entrada en vigor de la Llei 11//1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana
Directrius i recomanacions
No permetre l'ús d'herbicides i pesticides que puguen afectar el medi natural.
Les edificacions que es troben fora d'ordenació dels plans generals dels respectius ajuntaments mantindran aquesta figura i es prendran mesures per impedir la consolidació urbanística.
10. Àrea d'esmortiment d'impactes
D'acord amb l'article 29 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, s'estableix una àrea d'esmortiment d'impactes amb la qual es pretén protegir els recursos hídrics del parc natural. El règim de protecció aplicable en aquestes àrees estarà constituït per l'exigència d'avaluació d'impacte ambiental i informe vinculant de l'òrgan de gestió del parc.
Aspectes que requereixen informe vinculant i avaluació d'impacte ambiental:
Transformacions agrícoles de secà a regadiu.
Extraccions d'aigua, noves perforacions i modificacions en els cabals d'extracció en les ja existents.
Criteris de delimitació.
Els criteris que s'han seguit per a delimitar l'àrea d'esmortiment són aquells que afecten els aqüífers i les conques que influeixen en el sistema hídric de la marjal.
Límits
Des de la desembocadura del riu Vedat curs amunt es pren la direcció del barranc de Benirrama. Se segueix aquest barranc travessat per la carretera comarcal CV-715 Oliva-Pego fins a l'inici. Prenent en aquest punt la direcció sud-est fins a la intersecció amb la corba de nivell 100 metres. Se segueix per aquesta corba en direcció oest fins a la intersecció amb la línia del terme municipal d'Adsúbia amb Oliva. Seguint la línia del terme en direcció nord travessem la carretera local d'Oliva a Forna i arribem a la intersecció amb la línia del terme de la Font d'En Carrós i Oliva. Des d'aquest punt i en direcció oest se segueix per la línia del terme de la Font d'En Carrós, Potries, Ador, Castellonet i Lloc Nou de Sant Jeroni amb la de Villalonga.
En la intersecció dels termes municipals de Lloc Nou de Sant Jeroni, Villalonga i Terrateig es pren direcció sud-oest, seguim per la línia del terme municipal entre Terrateig i Villalonga fins a la intersecció amb la línia límit provincial de València i Alacant la qual seguim en direcció sud-oest fins a la intersecció amb la carretera local de Beniarrá a Castelló de Rugat. En aquest punt i en direcció sud, seguim la carretera passant per Beniarrés, vora del pantà de Beniarrés, costat esquerre de Planes, intersecció amb la carretera comarcal CV-700 de Muro d'Alcoi a Pego, fins a la línia de terme entre Almudaina i Planes, la qual prenem en direcció sud-est fins a l'encreuament amb la línia de terme entre Planes i Balones. En aquest punt amb direcció sud-oest seguim la línia del terme entre Almudaina i Balones arribant a la línia d'unió de termes municipals entre Almudaina i Millena. Des d'ací i en direcció sud seguim per la línia del terme entre Millena i Balones, arribant a la intersecció amb la carretera local de Gorga a Balones. Ací es pren la carretera fins a arribar a Gorga. A Gorga prenem la carretera local que uneix Gorga amb Castell de Castells en direcció est fins a l'esmentada població. Una vegada ací i prenent la direcció nord-est seguim per la carretera local de Castell de Castells a Benichembla travessant la línia de terme entre Castell de Castells i Vall de Laguar arribant a la intersecció de la línia de terme entre Vall de Laguar i Benichembla. Des d'aquest punt i seguint la línia de terme esmentada i en direcció est arribem a la població de Murla d'on en direcció nord prenem la corba de nivell 300 fins a la intersecció amb la línia de terme de Vall de Laguar i Orba. En aquest punt seguim la carretera en direcció Orba fins a la seua unió amb la carretera local que uneix aquesta carretera amb la comarcal CV-175 la qual es pren. Seguim per la mencionada carretera fins a la població de Sagra. Des d'ací i agafant la carretera local de Sagra a Benimeli arribem a aquesta població. D'ací en direcció nord-oest seguim la línia de terme entre les poblacions de Sanet y Negrals, Beniarbeig, Benimeli, Ondara i el Verger. Arribats a aquesta última població es pren la carretera N-332 en direcció nord fins a la línia de terme entre el Verger i Setla la qual prendrem en direcció nord fins a la intersecció amb la línia de costa.
La superfície que abasten aquests límits és de 45.650 hectàrees
· Programa economicofinancer
D'acord amb les conclusions i la proposta del Pla Ordenació dels Recursos Naturals de la Marjal de Pego-Oliva es realitza el següent estudi de costos per actuacions a l'efecte de complir els seus objectius.
L'estudi economicofinancer, com el pla, té una vigència de 4 anys.
Les actuacions es quantifiquen com segueix:
Variables de les actuacions:
a) Adquisicions de sòl per a complir els acords d'adquisició a càrrec del programa LIFE.
b) Projectes d'execució d'obra civil en desenvolupament dels plans establits.
c) Despeses fixes de recursos humans i assistència tècnica anuals
Concreció de la despesa:
a) Adquisicions de sòl: 1.000 milions de pessetes (6.010.121 euros)
b) Obres i instal·lacions
b.1.
Redacció del pla rector d'ús i gestió del parc natural: 3,5 milions de pessetes (21.035,42 euros)
Obres d'accessos a l'escola i reparació de camins i sendes: 10 milions de pessetes (60.101,21 euros)
b.2. Encàrrec de projectes prèvia elaboració de convenis amb els organismes interessats en l'assumpte
Projecte de rehabilitació de la marjal: 5 milions de pessetes (30.050,61 euros)
Estudi d'alternatives de regulació hídrica de la conca que vessa a la marjal: 30 milions de pesetas (180.303,63 euros)
Projecte i obres de rehabilitació del Centre de Conservació i Informació del Parc: 20 milions de pessetes (120.202,42 euros).
Disseny i execució de mesures correctores de l'impacte de la carretera de Pego al mar sobre la fauna del Parc Natural: 3 milions de pessetes (18.030,36 euros)
c. Recursos Humans i Despeses fixes