Decret 151/1993, de 17 d'agost, del Govern Valencià, pel qual s'estableix el currículum dels graus elemental i mitjà de música i regula l'accés a aquests graus.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 2094 de 02.09.1993 | Referència Base de Dades: | 2064/1993 |
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Educació i Ciència Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: música, educació artística, planificació educativa, accés a l'educació, programa d'ensenyament, legislació escolar , Conselleria Educació i Ciència
Decret 151/1993, de 17 d'agost, del Govern Valencià, pel qual s'estableix el currículum dels graus elemental i mitjà de música i regula l'accés a aquests graus.
La Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, comporta canvis rellevants en els ensenyaments de règim general dissenyats el 1970; tanmateix, és en l'ensenyament de la música on introdueix transformacions més profundes, ja que la seua regulació és de l'any 1966 i, per tant, no es va beneficiar de les importants reformes realitzades per la Llei General d'Educació.
4 Però no sols raons de tipus pedagògic justifiquen la reforma, ja que les activitats. artístiques aporten la, satisfacció que produeix el gaudi passiu dels productes acabats i, a més, desenvolupen la capacitat de col·laboració i de solidaritat entre els individus, integrats en un grup on cada un és part d'un tot harmònic. Així doncs, aquesta activitat ajuda a adquirir hàbits de convivència i de respecte mutu i prepara els qui la practiquen per a la participació responsable en les diferents tasques i instàncies socials. Si la maduresa de les societats es deriva, en gran manera, de la seua capacitat per a integrar, a partir de l'educació, les dimensions individual i comunitaria, l'estudi i la pràctica de la música es converteix en l'àmbit idoni on es realitza aquesta integració com a conseqüència de la seua mateixa naturalesa.
Per això, la Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu implica un repte especial pel que fa a l'ensenyament de la música.
D'una banda, el dissenya basant-se en els mateixos principis educatius que els ensenyaments de règim general, portant a cap un canvi radical en la concepció del procés d'ensenyament i aprenentatge, en els criteris metodològics que han de regir la pràctica docent i, molt especialment, en el caràcter que atorga a l'avaluació dels aprenentatges dels alumnes i a l'elaboració de les programacions didàctiques dels professors, la coordinació dels quals han d'assegurar els projectes curriculars de grau.
D'altra banda, l'estructura en graus compatibles i paral·lels a les noves etapes educatives del sistema general: grau elemental en connexió directa amb el segon i el tercer cicle de l'Educació Primària; primer i, segon cicle del grau mitjà paral·lel a l'Educació Secundària obligatòria, culminant finalment en un tercer cicle que faculta, els alumnes que ho desitgen, per a obtenir el títol de Batxillerat en Música, instant, a més, les administracions educatives perquè prenguen mesures com ara, entre d'altres, les revalidacions i la creació de centres integrats d'ensenyaments de música i de règim general.
Per la seua part, quan el Govern Valencià assumeix la responsabilitat d'establir-ne el currículum en el territori de la seua competència, ho fa conscient de l'especial transcendència cultural i social que la música té en aquesta comunitat Autònoma, ja que des de sempre la música, com la llengua, ha dotat d'expressió els pobles i ha posat de manifest la seua identitat. Si el llenguatge de la música és universal, els seus artífexs, compositors i intèrprets, així com determinats plantejaments inspirats directament en elements autòctons, permeten parlar de músics propis, reflex de la identitat del poble a què pertanyen. Des dels temps islàmics fins als nostres dies, compositors, teòrics, intèrprets i directors valencians estan presents en la Història de la música, consagrats universalment per les seues importants aportacions. Des del segle passat, societats musicals i corporacions locals realitzen una àmplia i important tasca d'ensenyament i difusió de la música per totes les nostres terres. L'interés per aquesta manifestació artística el seu arrelament en les nostres tradicions és de tanta envergadura que ens ha permés conservar, des de l'època medieval, el Misteri d'Elx, únic en el seu gènere.
En conseqüència, aquest decret pretén establir un currículum dels graus elemental i mitjà de música a la Comunitat Valenciana que servesca d'instrument per a fomentar i enriquir la seua pròdiga infrastructura musical popular i culta en el camp de la creació, la investigació i la docència, i també vol oferir un ensenyament de qualitat que prepare els nostres futurs músics en l'àmbit de l'Europa sense fronteres.
El currículum que s'hi estableix, entès com el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació que regulen la pràctica docent, integra els ensenyaments mínims que figuren en el Reial Decret 756/1992, de 26 de juny, i dissenya la formació musical com un procés que s'inicia en el grau elemental i continua, amb caràcter propedéutic en el gran mitjà per a culminar en el gran superior. En cap d'aquests graus s'ha de limitar l'estudi de la música a aspectes de pràctica instrumental, sinó que s'ha de considerar com un fenomen històrico-cultural, estètic i psicològic que li proporciona un caràcter humanístic.
En el gran elemental, el xiquet de 8 a 12 anys, amplia les seues possibilitats per a organitzar la realitat de l'entorn que l'envolta; per això, és oportú l'estudi del llenguatge musical. L'aprofundiment en el fet musical persegueix l'equilibri entre el coneixement teòric, el desenvolupament de les destreses instrumentals i l'aprehensió dels principis estètics que determinen el fenomen artístico-musical. El currículum del gran elemental apuntarà així a la pràctica musical individual i de conjunt i a servir de preparació per a estudis posteriors.
El gran mitjà abraça el període normalment comprés entre 12 i 18 anys. Durant aquesta etapa els interessos i les motivacions dels alumnes es diferencien de la mateixa manera que les seues capacitats i els seus ritmes d'aprenentatge .La formació musical és unitària i, per tant, el gran mitjà ha de donar resposta educativa a la consolidació i ampliació dels coneixements teòrics i a les habilitats interpretatives de l'alumne, l'especialització i la formació definitiva del qual, com a músic, tindrà lloc en el Gran Superior en el marc de l'especialitat escollida.
Amb aquesta finalitat, el gran mitjà amplia els seus continguts curriculars i incorpora assignatures optatives per tal de facilitar l'accés als diferents itineraris educatius dels estudis posteriors. Es pot destacar l'estudi del piano complementari per a tots els instrumentistes, llevat dels de piano, orgue i clavecí, amb. caràcter obligatori durant el segon cicle i optatiu en el tercer cicle, per tal de proporcionar la visió polifònica de la música que propicie la comprensió global de qualsevol obra apropiada per al gran mitjà i la consolidació i interiorització dels processos harmònics que la configuren.
La formació dels instrumentistes de tecla es completa en el segon cicle amb l'estudi d'un instrument complementari, triat per ells, que amplia i reforça la seua formació artística i instrumental i, en el tercer cicle, amb les diverses pràctiques instrumentals que s'integren en l'acompanyament: improvisació, i transposició i sota xifrat.
Per a la resta d'instrumentistes els continguts equivalents a l'acompanyament es troben distribuïts al llarg del currículum de les assignatures instrumentals dels grau elemental i mitjà, a través de la lectura a vista, la improvisació i el transport, atenent així l'especificat de cada família instrumental.
- L'harmonia, obligatòria per a tots els alumnes, se situa en el segon cicle com a lògica continuació del llenguatge musical. Igualment, l'anàlisi se situa en el tercer cicle com a aprofundiment del llenguatge musical en els aspectes estructurals, formals i de codi, mentre que fonaments de composició serà optativa en el tercer cicle per tal de completar la formació global del músic de cara a futures especialitats i en. relació amb la tècnica de creació musical.
Per tal de contribuir a una millor formació humanística, en el tercer cicle s'inclou la Història de la música, punt de partida per a la comprensió de les diferents maneres de concebre, delimitar i plasmar la creació musical.
En els annexos d'aquest decret es recullen els objectius educatius generals corresponents als graus elemental i mitjà, i els específics de cada assignatura, els continguts d'aquestes, els criteris d'avaluació i els principis metodologies.
Els enunciats dels continguts tal com apareixen en aquest decret, no s'han d'interpretar com a unitats temàtiques i la seua enumeració tampoc no implica seqüenciació d'aquests.' En el cas dels instruments, s'expressen els continguts comuns a tots seguits dels específics de cadascú . Els equips docents hauran d'elaborar, per a cada grau, projectes educatius de caràcter general, en els quals el currículum establert s'adeque a les circumstàncies del centre i de l'alumnat. Aquesta concreció ha d'afectar, principalment, la distribució i la seqüenciació dels continguts per cursos i cicles i ha d'abastar les activitats de caràcter didàctic, els criteris d'avaluació, i la metodologia en conjunt. En el marc d'aquests projectes cada professor ha de realitzar la pròpia programació didàctica.
En relació amb els continguts de llenguatge musical i de l'instrument principal cal destacar una característica comuna: la necessitat de conjugar, des del principi del procés d'ensenyament i aprenentatge, el coneixement, la comprensió, l'expressió i la seua realització.
En l'ensenyament dels instruments, l'organització en classes individuals i col·lectives ofereix la possibilitat d'actuar mitjançant classe col·lectiva amb el mateix instrument o en classe de conjunt instrumental.
Aquest complex procés d'educació artística no ha de perdre de vista que el músic s'expressa a través de coneixements i destreses en què es conjuga el llenguatge musical amb l'instrument o amb el cant i això comporta un aprofundiment constant en continguts pertinents. També, el grau de dificultat en la realització, que equival a la interpretació, ha d'estar determinat pels objectius i els continguts proposats per a cada tram i no per la naturalesa de les obres, que s'hauran de seleccionar d'acord amb aquests.
Els criteris d'avaluació estableixen el tipus i el grau d'aprenentatge que s'espera que obtindran els alumnes en un moment determinat, respecte a les capacitats indicades en els objectius generals i en els específics de cada assignatura. El nivell de consecució dels objectius no ha de ser mesurat de forma mecànica, sinó que serà avaluat tenint en compte tant la situació de l'alumne en el procés d'aprenentatge, considerat individualment i en el conjunt on s'integra, com les característiques i les capacitats personals que el van configurant com artista. Els criteris d'avaluació es formulen mitjançant un enunciat que índica la meta que s'ha d'aconseguir, seguit d'una explicació que aclareix el significat profund de l'enunciat. Els criteris d'avaluació i les seues explicacions es constitueixen així en fonts d'informació per al professor l'obre la interacció en el procés d'ensenyament í aprenentatge.
En l'horitzó formatiu dels graus elemental i mitjà cal considerar d'Autonomia dels alumnes en matèria de coneixements, comprensió, expressió i realització en el marc musical que correspon a cada nivell. Això és fonamental per a la seua formació personal i, des del punt de vista curricular, els permetrà accedir en cada cas al grau immediatament superior. Hauran de contribuir a tot això el desenvolupament del currículum i l'orientació tutorial.
Així mateix, aquest decret regula l'accés als graus elemental i mitjà. Pel que fa a la valoració d'aptituds musicals per a l'accés al grau elemental es descarten els procediments encaminats únicament a Acreditació de coneixements i destreses prèvies. Al contrari, aquesta valoració ha de permetre el reconeixement de les aptituds musicals dels aspirants i Acreditació de l'edat idònia. La prova d'accés al grau mitjà haurà d'avaluar el nivell de coneixements, comprensió i destreses de L'aspirant, enteses aquestes com la capacitat per a l'expressió i la realització, aconseguida per l'alumne al llarg del grau elemental o mitjançant estudis sense caràcter oficial, d'acord sempre amb els objectius i els continguts d'aquest grau.
Per tot això, a proposta del Conseller d'Educació i Ciència, i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 17 d'agost de 1993,
DECRETE
Article primer
1. Aquest decret estableix el currículum dels ensenyaments dels graus elemental i mitjà de música, d'acord amb el que disposa l'article 4.3 de la Llei Orgànica. 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, i integra el que disposa el Reial Decret 756/1992, de 26 de juny, que estableix els aspectes bàsics del currículum dels esmentats graus.
2. També regula aquest decret els criteris d'ingrés al grau elemental i les proves d'accés al grau mitjà i a cadascun dels seus cursos.
Article segon
Aquest decret s'aplicarà en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
Article tercer
L'ensenyament de la música en els graus elemental i mitjà l'organitzarà en quatre cursos de grau elemental i tres cicles de los cursos cadascun de grau mitjà, d'acorda respectivament, amb els apartats a) i b) de l'article 39.l, de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu.
Article quart
A l'efecte del que disposa aquest decret s'entén per currículum dels ensenyaments de música de grau elemental i mitjà, l'conjunt d'objectius, continguts, principis metodològics i criteris d'avaluació que han de regular la pràctica docent en quests graus.
Article cinquè
El gran elemental dels ensenyaments de música contribuirà desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1 - Apreciar la importància de la música com a llenguatge artístic i mitjà d'expressió cultural dels pobles i de les persones.
2. Adquirir i desenvolupar la sensibilitat musical a través de la interpretació i del gaudiment de la música de les diferents èpoques, gèneres i estils, per a enriquir les possibilitats de comunicació i de realització personal.
3. Interpretar en públic, amb la necessària seguretat en ell mateix, per a comprendre la funció comunicativa de la interpretació musical.
4. Interpretar música en grup, i habituar-se a escoltar altres veus o instruments i adaptar-se equilibradament al conjunt.
5. Ser conscient de la importància del treball individual i adquirir les tècniques d'estudi que permetran l'autonomia en el treball i la valoració d'aquest.
6. Valorar el silenci com a element indispensable per al desenvolupament de la concentració, l'audició interna i el pensament musical, i la seua funció expressiva en el discurs musical.
Article sisè
Les especialitats instrumentals corresponents al grau elemental són les següents:
- Acordió
- Arpa
- Clarinet
- Clavecí
- Contrabaix
- Fagot
- Flauta travessera
- Flauta de bec
- Guitarra
- Instruments de pua
- Oboè,
- Percussió
- Piano
- Saxofon
- Trombó
- Trompa
- Trompeta
- Tuba
- Viola
- Viola de gamba
- Violí
- Violoncel
Article setè
Les assignatures corresponents al grau elemental són les següents:
1. Cursos primer i segon:
- Instrument, d'acord amb el que s'estableix a l'article sisè.
- Llenguatge musical.
2. Cursos tercer i quart:
- Instrument, d'acord amb el que s'estableix a l'article sisè
- Llenguatge musical.
- Cor.
Article vuite
El grau mitjà dels ensenyaments de música contribuirà a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
a) Adquirir criteris estètics, tècnics i històrics mitjançant l'audició, l'anàlisi i la crítica d'obres musicals significatives de diferents èpoques, escoles i gèneres, que permeten fonamentar i desenvolupar els propis criteris interpretatius.
b) Participar en activitats musicals destinades a divulgar L'experiència musical i ajudar, a comprendre-la i a gaudir-ne.
c) Valorar el domini de l'esquema corporal i de les capacitats psicomotores per a adquirir capacitat tècnica i de concentració en la interpretació i en l'audició.
d) Aplicar els coneixements harmònics, formals i històrics per a aconseguir una interpretació artística de qualitat.
e) Saber integrar-se adequadament en un grup per a realitzar actuacions de conjunt instrumental i vocal o per a actuar com a responsable d'aquest.
f) Afermar-se en l'auto-control, el domini de la memòria i la capacitat comunicativa, mitjançant l'actuació en públic.
g) Conéixer, valorar i interpretar obres musicals contemporànies escrites en llenguatges musicals no tradicionals.
h) Formar-se una imatge ajustada d'ell mateix, de les seues característiques i possibilitats i desenvolupar hàbits correctes d'estudi valorant el rendiment en relació amb el temps utilitzat.
Article novè
Les especialitats corresponents al grau mitjà són les que figuren en l'article sisè d'aquest decret, a més de cant, orgue i instruments de corda polsada del Renaixement i del Barroc.
Article deu
El currículum de cadascuna de les especialitats dels ensenyaments de música del grau mitjà integrarà les assignatures que s'indiquen a continuació:
1. Especialitats d'arpa, clarinet, contrabaix, fagot, flauta travessera, oboè, percussió, saxofon, trombó, trompa, trompeta, tuba, viola, violí i violoncel.
a) Primer cicle:
- Instrument
- Llenguatge musical
- Orquestra
b) Segon cicle:
- Instrument
- Orquestra
- Música de cambra
- Harmonia
- Plano complementari
c) Tercer cicle:
- Instrument
- Orquestra
- Música de cambra
- Anàlisi
- Història de la música
- Cor
- Una assignatura optativa, en cada curs, d'acord amb el que s'estableix a l'article onze d'aquest decret
2. Especialitats d'acordió, guitarra, i instruments de corda polsada del Renaixement i del Barroc, flauta de bec, instruments de pua i viola de gamba.
a) Primer cicle:
- Instrument
- Llenguatge musical
b) Segon cicle:
- Instrument
- Música de cambra
- Harmonia
- Piano complementari
c) Tercer cicle:
- Instrument .
- Música de cambra
- Anàlisi
- Història de la música
- Cor
- Una assignatura optativa, en cada curs, d'acord amb
el que s'estableix a l'article onze d'aquest decret.
2. Especialitats d'acordió, guitarra, instruments de corda polsada de Renaixement i del Barroc, flauta de bec, instruments de pua i viola de gamba.
a)Primer cicle:
- Instrument
- Llenguatge musical
b) Segon cicle:
- Instrument
- Música de cambra
- Harmonia
- Piano complementari
c) Tercer cicle:
- Instrument
- Música de cambra
- Anàlisi
- Història de la música
- Cor
- Una assignatura optativa, en cada curs, d'acord amb el que s'estableix a l'article onze d'aquest decret
3. Especialitats de claveci, orgue i piano.
a) Primer cicle:
- Instrument
- Llenguatge musical
b) Segon cicle:
- Instrument
- Música de cambra
- Harmonia
- Instrument complementari
c) Tercer cicle:
- Instrument
- Música de cambra
- Acompanyament
- Anàlisi
- Història de la música
- Cor
- Una assignatura optativa, en cada curs, d'acord amb el que s'estableix a l'article onze d'aquest decret
4. Especialitat de cant:
a) Primer cicle:
- Instrument
- Llenguatge musical
- Llengua italiana
b) Segon cicle:
- Instrument
- Música de cambra
- Harmonia
- Piano complementari
- Llengua alemanya
c)Tercer cicle:
- Instrument
- Música de cambra
- Anàlisi
- Història de la música
- Cor
- Llengua francesa
- Una assignatura optativa, en cada curs, d'acord amb el que s'estableix a l'article onze d'aquest decret
Article onze
1. En el tercer cicle del grau mitjà, els centres oferiran obligatòriament, a més de les assignatures pròpies de cada especialitat, les següents assignatures optatives: piano complementari, cor, orquestra i fonaments de composició.
2. Els centres podran proposar l'ampliació d'assignatures optatives de tercer cicle i correspondrà a la Conselleria d'Educació i Ciència l'aprovació d'aquestes propostes en el marc de les condicions que reglamentàriament establirà.
Article dotze
Els objectius, continguts, criteris d'avaluació i principis metodològics del currículum corresponents als graus elemental i mitjà seran els inclosos, respectivament, en els annexos I i II d'aquest decret.
Article tretze
1. La Conselleria d'Educació i Ciència establirà l'horari lectiu corresponent a les diferents assignatures del currículum dels graus elemental i mitjà, respectant en tot cas el temps lectiu que figura en l'annex III d'aquest decret.
2. En tots els cursos de totes les especialitats del grau elemental, excepte percussió, l'ensenyament instrumental inclourà una classe individual i una col·lectiva amb una durada d'una hora setmanal cadascuna. Les classes de percussió seran sempre col·lectives, amb una relació professor alumne no superior a 1/5 i una durada de 2 hores.
3.- En tots els cursos del grau mitjà, les classes de cant i de les especialitats instrumentals seran individuals i tindran una durada d'una hora setmanal. Així mateix, en cada curs del primer cicle del grau mitjà de les especialitats d'acordió, claveci, flauta de bec, guitarra, instruments de corda polsada del Renaixement i del Barroc, instrument de pua, orgue, piano i viola de gamba, s'inclourà una classe col·lectiva d'una hora setmanal.
Article catorze
1. Els equips educatius dels centres docents concretaran i completaran el currículum dels ensenyaments dels graus elemental i mitjà de música mitjançant l'elaboració de projectes curriculars per a cadascun dels graus que impartesquen.
2. Els projectes curriculars hauran d'adequar els objectius generals de cada grau a les característiques de l'alumnat, distribuir per cursos o cicles els objectius específics i els continguts, adoptar criteris metodologies generals i en relació amb el procés d'avaluació i, en el grau mitjà, adoptar criteris en mataria d'optativitat.
3. Els projectes currículars garantiran l'acció coherent i coordinada dels equips docents.
4. El projecte curricular de cada grau Formarà part de la programació de l'activitat docent del centre i s'incorporarà a la programació general corresponent.
5. Els professors desenvoluparan programacions de les activitats docents en coherència amb el currículum establert en aquest decret i amb els projectes curriculars elaborats per a cada grau.
6. La Conselleria d'Educació i Ciència fomentarà i orientarà l'elaboració de projectes í materials de desenvolupament curricular que faciliten el treball del professorat en aquest sentit.
Article quinze
1. L'acció de tutoria i orientació, que forma part de la funció docent, es desenvoluparà al llarg de cadascun dels graus.
2. El professor tutor d'un grup d'alumnes tindrà la responsabilitat de coordinar tant l'avaluació, com la funció d'orientació de l'alumnat.
Article setze
1. Els professors avaluaran l'aprenentatge dels alumnes, els processos d'ensenyament i la pròpia pràctica docent.
2. L'avaluació dels graus elemental i mitjà es portarà a terme tenint en compte els objectius educatius i els criteris d'avaluació establerts en el currículum que s'aprova en aquest decret i en coherència amb el projecte curricular del grau elemental o del grau mitjà, elaborats pel centre docent.
3. L'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat serà contínua i integradora, encara que diferenciada, segons les diferents assignatures del currículum.
4. L'avaluació serà realitzada pel conjunt de professors de l'alumne coordinats pel professor tutor. Els esmentats professors actuaran de manera integrada al llarg del procés d'avaluació i en l'adopció de les decisions que resulten d'aquest procés, tot i tenint en compte els següents criteris.
a) La qualificació negativa en dues o més assignatures impedirà la Promoció d'un alumne al curs següent.
b) La qualificació negativa d'una assignatura permetrà la promoció al curs següent.
5.1: avaluació i la, qualificació final de l'alumnat es farà en el mes de juny. No obstant això, l'alumnat de cada curs del tercer cicle del grau mitjà podrà recuperar l'assignatura pendent mitjançant la realització de proves específiques en el mes de setembre.
6. La Conselleria d'Educació i Ciència establirà els criteris per a la recuperació i la promoció d'alumnes amb assignatures pendents.
Article disset
1. El límit de permanència en el grau elemental serà de cine anys, sense que en cap cas els alumnes puguen estar més de dos anys en el mateix curs.
2. En el grau mitjà el límit de permanència en cada curs serà de dos anys sense que, en cap cas, els alumnes puguen estar més de tres anys en cada cicle ni més de vuit anys en el total del grau.,
3. La Conselleria d'Educació i Ciència podrà autoritzar, amb caràcter excepcional, que determinats alumnes puguen ampliar en un any la permanència en cadascun dels graus en casos de malaltia greu, o en altres casos de la mateixa consideració, que impedesquen el normal desenvolupament dels estudis.
Article divuit
Es competència del consell escolar de cada centre públic, o dels òrgans competents en el cas de centres privats, autoritzar, amb caràcter excepcional, la matriculació en més d'un curs als alumnes que, amb l'orientació prèvia del professorat, ho sol·liciten, sempre que l'informe del, conjunt de professors que imparteixen classes a l'esmentat alumne assegure la seua adequada capacitat d'aprenentatge.
Article dinou
1. Els alumnes que al final del grau elemental hagen aconseguit els objectius d'aquest rebran el corresponent certificat acreditatiu.
2. Els alumnes que al final del grau mitjà hagen aconseguit els d'bjectius d'aquest tindran dret al títol professional en què constarà l'especialitat cursada.
3. D'acord amb l'article 41.2 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, els alumnes que hagen superat el tercer cicle de grau mitjà de música i les matèries comunes del Batxillerat obtindran el títol de Batxiller en Música.
4. Els ensenyaments que figuren en l'apartat anterior podran cursar-se simultàniament. També es podran realitzar els estudis de las matèries comunes del Batxillerat amb posterioritat a la superació del tercer cicle del grau mitjà de música.
5. La Conselleria d'Educació i Ciència facilitarà a l'alumnat la possibilitat de cursar simultàniament els ensenyaments de música i els de règim general mitjançant la coordinació en l'organització i l'ordenació acadèmica d'ambdós tipus d'estudi. Amb aquesta finalitat aplicarà les revalidacions que s'establiran en relació amb les àrees i les matèries dels ensenyaments de règim general i els ensenyaments de música regulats pel Reial Decret 756/1992, de 26 de juny. Així mateix, establirà les revalidacions oportunes que afecten a les mataries optatives de l'Educació Secundària Obligatòria o del Batxillerat i regularà les adaptacions curriculars encaminades a facilitar la simultaneïtat dels estudis.
Article vint
El consell escolar de cada centre públic, o l'òrgan competent en el cas de centres privats, establirà, tot i respectant les instruccions que dicte amb aquest fi la Conselleria d'Educació i Ciència, el procediment- d'ingrés en el grau elemental de música, d'acord amb el projecte curricular i amb les possibilitats organitzatives del centre docent. Aquest procediment atendrà prioritàriament l'apreciació de les aptituds musicals dels interessats i l'edat idònia per a realitzar els estudís d'aquest grau, que estarà compresa entre els 8 i els 12. anys.
Article vint-i-u
1. Per a iniciar els estudis de primer curs de grau mitjà caldrà superar una prova específica, d'acord amb l'article 40.2 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu.
2. Les proves específiques d'accés al primer curs del gran mitjà de totes les especialitats instrumentals, llevat la de cant, tindran aquesta estructura:
a) Lectura a primera vista d'un fragment adequat a l'instrument. El text contindrà les dificultats Tècniques pròpies dels continguts terminals del grau elemental.
b) Prova de capacitat auditiva i de coneixements teórico-pràctics del llenguatge musical, la qual contindrà les dificultats Tècniques pròpies dels continguts terminals del grau elemental.
e) Interpretació de memòria d'una obra lliurement elegida per l'aspirant, la qual presente el nivell tècnico-instrumental propi dels continguts terminals del gran elemental. Els centres docents proposaran, un mes abans d'iniciar les proves, llistes orientatives d'obres adequades per a cada instrument.
Cadascun d'aquests tres exercicis tindrà caràcter eliminatori, es qualificarà de 0 a 10 punts, i serà necessària una qualificació mínima de 5 punts en cadascun d'ells per a superar-lo. La qualificació final serà la mitjana aritmètica de les tres puntuacions.
i. Per a l'especialitat de cant, la prova tindrà aquesta estructura:
a) Interpretació de dues obres, elegides lliurement per L'aspirant: una cançó senzilla en valencià o castellà, o en la llengua pròpia si es tracta d'aspirants estrangers, i una obra senzilla anterior al període clàssic, en idioma italià. Els centres docents proposaran, un mes abans d'Iniciar les proves, una llista orientativa d'obres adequades a aquesta finalitat.
b) Prova de capacitat auditiva i de coneixements teórico-pràcties del llenguatge musical, la qual tindrà un nivell adequat als continguts terminals del grau elemental.
e) Interpretació de memòria d'una obra lliurement elegida per l'aspirant, la qual presentarà un nivell tècnico-instrumental adequat als continguts terminals del grau elemental. Els centres docents proposaran, un mes abans d'iniciar les proves, llistes orientatives d'obres adequades per a cada instrument.
Cadascun d'aquests tres exercicis tindrà caràcter eliminatori, es qualificarà de 0 a 10 punts, i serà necessària una qualificació mínima de 5 punts en cadascun d'ells per a superar-lo. La qualificació final serà la mitjana aritmètica de les tres puntuacions.
4. L'adjudicació dels llocs vacants de cada especialitat es realitzarà d'acord amb les puntuacions finals obtingudes.
5. Per a l'elaboració, la realització i l'avaluació d'aquestes proves es constituirà en els centres docents un tribunal de cada especialitat, designat pel director i compost per tres professors: un professor de llenguatge musical i dos professors de la família instrumental corresponent a la prova, sense que puguen formar-ne part els professors que durant aqueix curs hagen fet classe als candidats a la prova.
6. La prova d'accés es realitzarà en una convocatòria anual, efectuada pel centre docent en el mes de juny. Els sol·licitants podran concórrer a un nombre màxim de dues convocatòries.
Article vint-i-dos
1. D'acord amb l'esmentat article 40.2 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, també es podrà accedir a un altre curs del grau mitjà sense superar els anteriors sempre que, mitjançant una prova realitzada davant un tribunal designat pel director del centre, l'aspirant demostre posseir els coneixements necessaris per a seguir amb aprofitament els ensenyaments corresponents.
2. Aquesta prova constarà dels mateixos exercicis que els proposats per a les d'accés al primer curs de les especialitats instrumentals i cant, d'acord amb l'article vint-i-u, punts 2 i 3 del present decret.
3. El contingut i l'avaluació d'aquesta prova estarà d'acord amb la distribució per cursos dels objectius, dels continguts i dels criteris d'avaluació del projecte curricular de cada centre i estarà inclosa en l'esmentat projecte. Una volta aprovat el projecte curricular, els centres docents publicaran llistes orientatives d'obres adequades per a l'accés als diferents cursos.
4. La qualificació definitiva de la prova serà la mitjana aritmética de les qualificacions corresponents als tres exercicis. Cadascun d'ells tindrà caràcter eliminatori, serà qualificat de 0 a 10 punts i caldrà un mínim de 5 punts per tal de superar-lo.
5. El tribunal determinarà, si s'escau, el curs al qual podrà accedir l'aspirant, d'acord amb el rendiment global que haja demostrat.
6. La prova d'accés a cada curs del grau mitjà es realitzarà en una convocatòria anual, efectuada pel centre docent, que es celebrarà pel mes de setembre. Els centres docents obriran amb la suficient antelació, un termini perquè els interessats sol·liciten el curs i l'especialitat a la qual volen accedir.
7. Els aspirants disposaran d'un màxim de dues convocatòries.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
1. Queda suprimida, per als ensenyaments, a què es refereix el present decret, la modalitat de matrícula lliure amb exàmens anuals de final de curs.
2. No obstant això, la Conselleria d'Educació i Ciència organitzarà periòdicament proves per a obtenir directament el títol de gran mitjà a què fa referència l'article 19.2 d'aquest decret.
Segona
La Conselleria d'Educació i Ciència adoptarà les mesures oportunes per a l'adaptació del currículum a les necessitats dels alumnes amb minusvàlues físiques o sensorials. En tot cas, aquestes adaptacions hauran de respectar allò que és essencial en els objectius fixats en aquest decret.
DISPOSICIO TRANSITORIA
A partir de l'entrada en vigor d'aquest decret, l'ordenació acadèmica continguda en el Decret 2618/1966, de 10 de setembre, i en les disposicions que el modifiquen, continuaran vigents fins que es vagen complint els terminis d'implantació i extinció general d'aquests ensenyaments previstos en el Reial Decret 986/1991, de 14 de juny, el qual aprova el calendari d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu i en les modificacions contingudes en el Reial Decret 535/1993, de 12 d'abril. Així mateix, continuarà en vigor en els casos considerats en l'esmentat Reial Decret per als alumnes que cursen estudis d'un grau a l'empara del sistema educatiu anterior i, afectats per la implantació del nou, opten per finalitzar aquest gran d'acord amb el pla de estudis regulat pel Decret 2618/1966, de 10 de setembre.
DISPOSICIO DEROGATORIA
Quan entre en vigor aquest decret quedaran derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'hi oposen.
DISPOSICIO FINAL
S'autoritza la Conselleria d'Educació i Ciència a dictar les disposicions necessàries per a la interpretació, l'aplicació i el desenvolupament d'aquest decret, el qual entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
València, 17 d'agost de 1993.
El President de la Generalitat Valenciana,
JOAN LERMA I BLASCO
El Conseller d'Educació i Ciència,
JOAN ROMERO GONZALEZ
ANNEX I
Assignatures del gran elemental
COR
Introducció
En el desenvolupament del grau elemental, el primer cicle està marcat per l'estudi del llenguatge musical i de l'instrument principal. Ambdós es plasmen en activitats individuals i de grup. La presència del cor, en el segon cicle, aporta a la pràctica musical l'activitat col·lectiva, que implica relació social, col·laboració dels alumnes i atenció especial del professor amb orientació molt marcada, més que en la pràctica musical, individual, cap a la interpretació.
Atés el caràcter grupal del cant coral, la seua pràctica s'erigeix com a emblemàtica de la participació social en la música, però no és l'única.
L'experiència coral aportarà per a l'alumne de música el cultiu de la memòria musical i la interiorització del so, sobretot en les interpretacions polifòniques, alhora que mitjançant aquestes, proporcionarà exemples vius del fenomen harmònic. Les dimensions pedagògiques del cor més que indiscutibles són insubstituïbles, per això adquireixen tanta importància en aquest període d'Iniciació musical.
D'altra banda, la formació vocal que es deriva del cor, va acompanyada sempre del contrast de la veu pròpia amb la dels altres i és una ocasió per a l'observació dels timbres i per a la seua realització. La direcció del cor és una exercitació permanent en les realitzacions dinàmiques i agògiques que ací adquireixen tota la seua plenitud. .
L'estudi del llenguatge musical disminueix en aridesa en contacte amb la pràctica instrumental i la pràctica coral. Si la pràctica instrumental aporta motivació a causa de ser progressió fàcilment comprovable, la pràctica coral corona la motivació per la perfecció de la interpretació a què es pot arribar. L'estudi de la música adquireix ací caràcter de realització acabada.
Així, al llarg del grau elemental, les tres activitats es completen.
Alguns problemes sorgits en l'aprenentatge del llenguatge musical trobaran explicacions més comprensibles amb l'ajuda de la pràctica coral, exemplificació freqüent de la teoria musical. D'altra banda, en aquest nivell el cor, més que l'instrument, permetrà l'aproximació a la cultura mitjançant repertoris en què tinguen acollida obres de diferents èpoques i estils junt a les del folklore tant universal com próxim.
Objectius específics
L'ensenyament del cor en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Aconseguir actituds positives des del primer contacte amb el, cant coral de forma lúdica i de gaudiment immediat a través de la imitació i sense exigències Tècniques prèvies.
2. Descobrir la veu com a vehicle d'expressió musical i adquirir hàbits positius d'higiene vocal per a desenvolupar-la i millorar-la.
3. Adquirir hàbits necessaris per a aconseguir la tècnicavocal de qualitat, imprescindible per a cantar amb naturalitat i expressivament
4. Aprendre a formar part del conjunt coral escoltant diferents veus, d'acord amb el nivell corresponent, prenent consciència de la importància de l'aportació individual al resultat sonor del grup i assumint responsabilitats en el desenvolupament d'aquestes tasques.
5. Experimentar la funció comunicativa del cant a través d'audicions públiques.
6. Apreciar interpretar la cançó popular dels diferents pobles, començant per la pròpia.
7. Adquirir un repertori coral (senzill) de diferents èpoques i estils i interpretar-lo amb acurada sensibilitat musical. Capacitat d'expressar-lo amb naturalitat en l'articulació i dinàmica, correcta afinació, homogeneïtat en el fraseig, igualtat en els atacs i en els talls.
8. Relacionar els coneixements del llenguatge musical a través del cant coral per a enriquir el bagatge musical.
Continguts
El propi cas com a instrument: posició, relaxació, respiració, ressonància. Tècnica vocal: realització de vocalitzacions apropiades a 1, 2 i 3 veus. Cànons i cançons populars pròpies i de diferents passos. Cançons fins a tres veus blanques: polifonia popular, religiosa, profana. Treball sobre les cançons: amb la mètrica de les paraules; el fraseig, la respiració, la col·locació de la veu, l'afinació, l'empastament, la dinàmica, l'articulació, els gestos, l'expressivitat; el text: comprensió, dicció, memorització. Desenvolupament de la sensibilitat auditiva. Pràctica de lectura a vista. Desenvolupament permanent i progressin de la memòria musical. Adquisició d'hàbits correctes i eficaços d'estudi. Iniciació a la comprensió de les estructures musicals en els diferents nivells. Selecció progressiva pel que fa al grau de dificultat dels exercicis, estudis i obres del repertori coral que es consideren útils per al desenvolupament conjunt de la capacitat musical i tècnica de l'alumne. Desenvolupament d'automatismes. Pràctica de la relaxació.
Criteris d'avaluació
1. Interpretar qualsevol de les obres programades durant el curs en conjunt de tres membres per corda com a màxim.
Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat de cada alumne davant del grup i per veus, ja que en formar part d'una corda amb dues persones més, es pot descobrir fàcilment cada aportació individual, per ser, en aqueix moment quasi solistes.
2. Entonar intervals i acords a partir del La del diapasó ampliant progressivament la dificultat.
Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat perquè cada membre del cor pense en un temps mínim el so que li correspon i el reproduesca de forma afinada. També es constata el grau d'interiorització de les diferents relacions intervàliques.
3. Improvisar i preparar en grups obres homofóniques molt senzilles i de clars contorns tonals sense l'ajuda directa del professor.
Aquest criteri pretén valorar la capacitat de desxifrar obres senzilles desconegudes en aplicar els coneixements adquirits de llenguatge musical sobre las cançons i la cooperació en el treball en grups perque el resultat final siga expressiu.
4. Realitzar audicions públiques amb el repertori preparat durant el curs amb el professor.
Aquest criteri tracta de valorar actituds de disciplina, puntualitat, col·laboració, ordre i responsabilitat davant del grup alhora que permet comprovar la funció comunicativa del cant a través de la reacció del públic.
- LLENGUATGE MUSICAL
Introducció
El llenguatge musical ha de ser l'eix vertebrador de tot l'ensenyament de la música, ha d'informar tota pràctica musical i ha d'afavorir l'aprofundiment en el fet musical des del punt de vista tècnic. El llenguatge musical no s'ha de confondre amb la interpretació que a vegades es fa de la música com a llenguatge i allò que comunica la realització musical. Es evident que sols metafòricament es pot identificar la música com una llengua de relació, ja que no té caràcter semàntic com les llengües.
Amb l'expressió llenguatge musical es pot designar el conjunt de termes i conceptes que defineixen el conjunt de recursos integrats en la música com a ciència i art que permeten la realització del fet musical. L'expressió llenguatge musical engloba els tradicionals conceptes de solfeig i teoria de la música.
L'objecte fonamental de l'estudi de llenguatge musical en el grau elemental implica l'adquisició del concixement -significatiu del codi que permet parlar sobre música usant els termes adequats perquè aquesta comunicació puga ser compartida; implica també la possessió dels conceptes necessaris per a la descodificació de la seua representació gràfica i la codificació per a la representació significativa de les produccions alienes o pròpies; i implica la capacitat per a la realització musical en els aspectes de lectura, escriptura i composició.
Amb tot això, a més, es posen les bases per a la valoració cultural i crítica de la música.
D'altra banda el coneixement del llenguatge musical propicia en l'alumne el desenvolupament de les capacitats vocals, rítmiques, psicomotores, auditives i expressives com a conseqüència de l'exercici motivat pel mateix aprenentatge. En cap cas no s'ha d'entendre la lletera i l'escriptura de la música com a forma de descodificació i codificació mecàniques, sinó com a realització d'una sèrie d'operacions xifrades en el pensament i la memòria musicals que condueixen a la interpretació. Així aconsegueix la música la seua expressió i la seua comunicació, que existeixen, encara que no tinguen valoració semàntica com qualsevol llenguatge de relació.
El coneixement del llenguatge musical haurà de proporcionar a l'alumne el domini de la lectura i l'escriptura musicals per a la qual cosa haurà de comptar amb les capacitats pertinents. L'ús de la veu i la formació de l'dida, l'adquisició del ritme i el desenvolupament psicomotor són les vies per a l'adquisició de les esmentades capacitats.
La programació dels continguts haurà de considerar, sobretot en els dos primers anys del grau elemental, els coneixements i experiències que l'alumne té com a conseqüència d'activitats anteriors i estarà presidida per l'intent d'adaptació a les característiques pròpies de l'etapa de maduració psicològica dels alumnes, per a evitar així disfuncions de ritme i d'intensitat en el procés de ensenyament i aprenentatge. D'aquesta manera es tendirà a la formulació metodològica adequada.
Objectius específics
L'ensenyament del llenguatge musical en el grau elemental tindrà a com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1 .Compartir vivències musicals amb els companys del grup, per a enriquir la seua relació afectiva amb la música a través del cant, del moviment, de l'audició i de la pràctica instrumental.
2. Establir la relació necessària entre els coneixements destreses i actituds- adquirits en etapes anteriors i l'estudi del llenguatge musical que ara s'escomet.
3. Desenvolupar la correcta emissió de la veu mitjançant la reproducció, creació i discriminació d'intervals i melodies, fins a transformar-los en recursos expressius propis.
4. Adquirir la coordinació motora necessària per a una_ interpretació rítmica adequada, utilitzant els recursos corresponents.
5. Desenvolupar l'orella interna per al reconeixement de timbres, altures, durades i intensitats, i també estructures formals, indicacions dinàmiques, expressives i agógiques, mitjançant la relació entre el so i la seua representació gràfica.
6. Interpretar de memòria melodies i cançons que conduesquen a una comprensió millor dels diferents paràmetres musicals.
7. Desenvolupar el pensament musical conscient mitjançant experiències harmòniques, formals i tímbriques servint-se de la pràctica auditiva, vocal i instrumental.
8. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i els continguts del nivell.
9. Descobrir la necessitat del codi musical per a la creació musical, la representació significativa i la interpretació, i aprofundir-ne el coneixement.
Continguts
- Ritme
Percepció, identificació i interiorització del pols. Percepció, identificació i interiortizació de l'accent. Reconeixement d'unitats mètriques (compassos) binàries, ternàries i quaternàries, tant de subdivisió binària com temària. Fórmules rítmiques bàsiques. Simultaneïtat de ritmes homogenis. Tempo i agógica. Pràctica, identificació i coneixement de grups de valoració especial continguts en un pols. Pràctica, identificació i coneixement de signes que modifiquen la durada (punt, lligadura). Pràctica, identificació i coneixement de figures rítmiques característiques (síncope, anacrusi, contratemps). Pràctica identificació de canvis de compàs amb equivalències pols=pols o figura=figura.
- entonació, audició i expressió
Educació de la veu. Respiració, emissió, articulació. Altura del so: to, intensitat, timbre, durada, afinació determinada i indeterminada. Sensibilització i pràctica melòdica tant auditiva com vocal. Reproducció memoritzada vocal i escrita de fragments melòdics i cançons. Lectura de notes amb emissió vocal del so que els correspon. Claus de Sòl en 2ª i Fa en 4ª. Reconeixement auditiu i reproducció vocal d'intervals melòdics simples majors, menors i justs, dins i fora del concepte tonal. Reconeixement auditiu d'intervals harmònics, majors, menors i justos. interpretació vocal a l'uníson i a dues veus d'obres adequades al nivell amb text o sense, amb acompanyament o sense- Lectura de notes disposades horitzontalment i verticalment en clau de Sòl en 2ª i Fa en 4ª. Iniciació a l'estudi de les claus de Do en 3ª i Do en 4ª. Percepció i identificació de graus i funcions tonals, escales, alteracions. sensibilització, identificació i reconeixement d'elements bàsics, harmònics i formals, amb dificultat adequada al nivell (tonalitat bimodel, modulacions, cadències, frases, ordenacions formals: repeticions, imitacions, variacions, contrast). Reproducció d'audicions rítmiques, melòdiques i ritmico-melòdiques a una veu. Identificació d'errors o diferències entre un fragment escrit i el que s'ha escoltat. Identificació, coneixement i interpretació dels termes i signes que afecten l'expressió. Utilització improvisada dels elements del llenguatge musical, amb proposta prèvia o sense. Desenvolupament de la sensibilitat auditiva. Pràctica de lectura a vista. Desenvolupament permanent i progressiu de la memòria musical. Pràctica de l'improvisació. Adquisició d'hàbits correctes i eficaços d'estudi. Iniciació a la comprensió de les estructures musicals en els diferents nivells. Selecció progressiva pel que fa al grau de dificultat dels exercicis, estudis i obres del repertori vocal que es consideren útils per al desenvolupament conjunt de la capacitat musical i tècnica de l'alumne. Desenvolupament d'automatismes. Pràctica de la relaxació.
Criteris d'avaluació
1. Imitar estructures melòdiques i rítmiques breus amb la veu i/o amb la percussió.
Aquest criteri d'avaluació pretén comprovar el grau de memòria i la capacitat de reproduir amb fidelitat el missatge rebut tant en els aspectes sonors com en la realització motora.
2. Reconèixer auditivament el pols d'una obra o fragment; mantenir, aquest pols durant períodes de silenci, i també reconèixer l'accent periòdic.
Es pretén constatar la percepció i la interiorització del pols, i també la identificació de l'accent periòdic.
3. Interpretar estructures rítmiques d'una obra o fragment, bé siga vocalment, instrumentalment o de forma percudida.,
Amb aquest criteri es tracta de constatar la capacitat d'encadenar diverses fórmules rítmiques dins d'un tempo establert.
4. Aplicar un text a un ritme senzill o viceversa.
Té per objectiu comprovar la capacitat de l'alumne per a associar ritmes amb paraules o frases de la mateixa accentuació.
5. Entonar una melodia o cançó tonal amb acompanyament o sense.
Comprovació de la capacitat de l'alumne per a aplicar adequadament l'entonació, l'afinació i l'expressivitat a un fragment tonal. Si hi ha acompanyament instrumental, aquest no reproduirà la línia melòdica.
6. Identificar intervals melòdics i harmònics majors, menors o justs, pràctica d'entonació dels intervals melòdics i dels harmònics partint d'un so determinat.
Amb aquest criteri es pretén detectar el domini de l'interval.
7. identificar auditivament el mode major o menor d'una obra o fragment.
Es pretén constatar amb aquest criteri la capacitat de l'alumne per a discriminar els dos modes.
8. Reproduir models melodies senzills, escales o acords a partir de diferents altures.
Es tracta de comprovar la destresa de l'alumne per a reproduir un mateix fet melòdic des de qualsevol so.
9. Reproduir per escrit fragments musicals escoltats, referint-se a aspectes ritmis i/o melódico-tonals.
Mitjançant aquest criteri s'avalua la capacitat de l'alumne per a interioritzar i reproduir imatges sonores percebudes.
10. Identificar després d'una audició els trets característics (rítmics, melòdics, models, cadencials, formals, tímbrics, etc ... ) de les obres escoltades o interpretades.
Es tracta de comprovar la capacitat de l'alumne per a reconèixer algun d'aquests aspectes.
11. Improvisar estructures melòdiques i/o rítmiques sobre un fragment escoltat.
Es pretén comprovar la capacitat creativa de l'alumne.
12. Improvisar individualment o col·lectivament petites formes musicals, partint de premisses relatives a diferents aspectes del Llenguatge musical.
Mitjançant aquest criteri es tracta de comprovar el desenvolupament creatiu seleccionant diferents elements dins d'una forma musical i discernint idees principals i secundàries.
13. Identificar auditivament i interpretar canvis senzills de compàs.
S'intenta verificar la capacitat de percepció auditiva i de realització pràctica de canvis de compàs d'una unitat igual o diferent. En aqueix cas solament:
1) negra=negra, 2) negra=negra amb punt, 3) negra=blanca, 4) corxera=corxera, i viceversa en els casos 2) i 3).
14. Entonar una melodia o cançó tonal amb acompanyament o sense.
Té per objecte comprovar la capacitat de l'alumne per a aplicar les seues tècniques d'entonació i justesa d'afinació a un fragment tonal aplicant indicacions expressives presents en la partitura. Si hi ha acompanyament instrumental, aquest no reproduirà la melodia.
15. Llegir internament, en un temps determinat i sense verificar l'entonació, un text musical i reproduir-lo de memòria.
Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat de l'alumne per a imaginar, reproduir i memoritzar imatges sonores de caràcter melòdico-rítmic a partir de l'observació de la partitura.
INSTRUMENTS
Introducció
. La pràctica de l'instrument en el grau elemental és paral·lela a l'adquisició del llenguatge musical i coadjuvant en aquesta adquisició. Més que conduir a la prem atura consciència d'intèrpret, s'ha de plantejar com un període d'experiència i descobriment en què l'alumne, en contacte amb els instruments, i després de triar-ne un, anirà madurant les seues preferències. Més tarde en acabar el grau mitjà, decidirà la seua dedicació a la branca de la interpretació preferida o s'inclinarà per qualsevol de les especialitats musicals el què el domini de l'instrument ocupe un lloc menys determinant.
De tota manera, la tècnica instrumental o vocal que en aquests primers passos es pose en contacte amb el xiquet ha d'estar revestida de la gradació adequada al llarg del desenvolupament curricular, de forma que se n'assegure la continuitat i l'ampliació sense rectificacions ni esmenes.
La problemàtica de la interpretació ha d'aparèixer clara, amb els seus atractius i les seus dificultats per a ajudar-lo a concretar la decisió personal, únic procediment vàlid per a suscitar motivacions profundes i raonades que eviten frustracions previsibles. Aixi sembla fonamental si s'adverteix, d'acord amb la pedagogia actual, que a una edat tan primerenca, la vocació musical del xiquet, en nombrosos casos, no està clarament definida, i no se li pot forçar a prendre decisions irreversibles.
Sens dubte la pràctica instrumental ajudarà el xiquet a comprendre i a concretar alguns conceptes apareguts en el llenguatge musical, l'abstracció del qual se li tornarà mes assequible gràcies a la seua possible realització a través de l'instrument. No obstant això, aquesta tasca conscientment iniciada en el grau elemental, haurà de continuar la seua marxa ascendent en el grau mitjà.
L'alumne del grau elemental experimenta al llarg d'aquest període -8 a 12. anys- importants canvis en el seu desenvolupament físic, intel·lectual i emocional, la qual cosa implica lógicament plantejaments pedagògics flexibles; l'activitat del professor s'ha d'adaptar a aquesta realitat canviant i ha d'ajudar l'alumne a descobrir els seus millors dots. Només així el podrà enfrontar amb la pràctica instrumental adequada amb previsió de futur. La motivació fonamentada en raons ambientals, provocada per les realitats musicals de l'entorn no es correspon sempre amb les possibilitats reals de l'alumne, per la qual cosa aclarir les seues raons ajudarà poderosament a l'encert en l'elecció.
Aquesta elecció d'instrument en el grau elemental, per tant, serà adequada si garanteix el progrés de l'alumne en el coneixement del llenguatge musical i de la música en general més que si és definitiva, ja que el que es decideix en el grau elemental, no és el futur del alumne com a intèrpret, sinó com a possible músic. Només així es pot assegurar el respecte màxim a la personalitat de l'alumne, i L'aprofitament de les millors vocacions per a allò que realment se senten cridats.
La capacitat de la memòria musical sens dubte queda potenciada a través de la pràctica instrumental. En primer lloc per l'associació entre l'aspecte motor i el sonor que propicia l'instrument, en segon lloc pel major caràcter lúdic que confereix la pràctica de l'instrument al llenguatge musical i, en un tercer lloc gens despreciable, per l'opció que se li concedeix al jove intèrpret de comprovar la realització a través de l'instrument de la idea formada en la seua ment, gràcies a. la lectura de la melodia, del text musical corresponent.
Consideracions sobre els continguts En els continguts de cada especialitat instrumental s'integren els comuns a tots els instruments, que es podrien qualificar com a continguts transversals, i els propis de cada instrument particular, segons les seues característiques Tècniques.
Per a evitar reiteracions innecessàries, els continguts comuns s'ofereixen més avall abans de l'enumeració dels instruments. No obstant això, el professor entendrà que aquests continguts comuns hauran d'agregar-se als propis, que apareixen com a tals en cada ocasió.
Aquesta forma de destacar i de reconèixer els continguts generals s'avala per dos principis de caràcter metodològic.
- Articular la formació musical de l'alumne, independentment de l'instrument triat
- Recalcar la interrelació que hi ha entre els diferents instruments i els corresponents grups
Continguts comuns
Desenvolupament de la sensibilitat auditiva. Pràctica de lectura a vista. Desenvolupament permanent i progressiu de la memòria musical. Adquisició d'hàbits correctes i eficaços d'estudi. Iniciació a la comprensió de les estructures musicals en els diferents nivells. Selecció progressiva pel que fa al grau de dificultat dels exercicis, estudis i obres del repertori propi de cada instrument que es consideren útils per al desenvolupament conjunt de la capacitat musical i tècnica de l'alumne. Pràctica de la improvisació. Pràctica instrumental en grup. Desenvolupament d'automatismes. Pràctica de la relaxació. Iniciació a la grafia contemporània.
ACORDO
Objectius específics
L'ensenyament d'acordió en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura
musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.
2. Descobrir la necessitat de la posició corporal que permeta el control dels elements anatòmico-funcionais que intervenen en la relació del conjunt cas instrument per a la seua correcta col·locació.
3. Adquirir domini en la pràctica de l'instrument mitjançant la coordinació dels diferents elements articulatoris, el digital i el de la manxa.
4. Descobrir les caracteristiques i les possibilitats sonores de l'instrument a través del seu ús en el marc d'exigències del nivell.
5. Formar repertori d'obres de diferents estils i èpoques, amb dificultats d'acord amb el nivell, que servesquen per a la seua interpretació com a solista i en grup.
Continguts propis
Desenvolupament paral·lel de les dues mans dins de la modalitat d'instrument triada (MI-MIII, free bass, o MI-MIII/II, convertor). Estudi dels diferents sistemes d'escriptura i grafies pròpies de l'instrument. Coordinació, independència, simultaneïtat i sincronització dels diferents elements articulatoris: dits, mans, avantbraç/manxa, etc. Independència de mans i dits: dues veus o línies en la mateixa mà, diferència entre melodia i acompanyament, poliritmia. Control del so: atac, manteniment i cessament del so; regularitat i gradació rítmica i dinàmica; simultaneïtat i independència de les parts en la interpretació de diferents textures, etc. Estudi de la manxa: possibilitats i efectes, ús de respiració i atac, regularitat, dinàmica, accents d'avantbraç, braç, etc. Estudi de la registració : canvis de registres durant la interpretació, coneixement aplicat de la funció dels registres per a comprendre la relació entre el que hi ha escrit i el que s'ha escoltat, registració d'obres, etc. Interpretació de textures melòdiques, a l'uníson (MI/III), polifòniques (MI/III), homofàniques (MI-MIII/II), etc. Aplicació pràctica dels conceptes de «posició fixa» i «desplaçament de la posició» sobre els diferents manuals, digitació de petits fragments d'acord amb les seues característiques musicals: tèmpo, moviments melòdics, articulació, etc. Aprenentatge de les diferents formes d'atac i articulació digital (legato, staccato, etc.), articulació de manxa (trémolo de manxa, ricochet de manxa, etc.) i de les combinacions d'ambdues. Utilització de la dinàmica i efectes diversos.
ARPA
Objectius específics
L'ensenyament de l'arpa en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes las capacitats següents:
1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.
2. Descobrir la necessitat de la posició adequada del cas d'acord amb la configuració de l'instrument.
3. Adquirir domini de l'instrument d'acord amb les seues caracteristiques i possibilitats sonores mitjançant el seu ús en el marc d'exigències del nivell.
4. Intentar el perfeccionament continu de la qualitat sonora en el marc d'exigències del nivell, mitjançant el coneixement de les característiques i possibilitats de l'instrument tant en la interpretació individual com de conjunt.
5. Interprelar obres d'acord amb els objectius i els continguts propis de cada nivell, de forma que l'alumne forme el seu repertori.
Continguts propis
Iniciació al coneixement de les digitacions d'acord amb les conveniències tècniques i expressives. Estudi de la taula d'afinació i exercicis pràctics amb aparells auxiliars i sense. Pràctica dels pedals i de la seua aplicació als processos modulats: Pràctica d'intervals harmònics, acords, escales i arpegis. Desenvolupament de la velocitat. Iniciació a les tècniques d'efecte i expressió: legatos, sforzandos, articulacions, picats, picat lligats, solt (les tres últimes, amb tota la varietat de tècniques d'apagats). Tècniques de flexibilitat i balanceig de canells i braços, respiració i relaxació
CLAVECI
Objectius específics
L'ensenyament del clavecí en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els 'alumnes les capacitats següents:
1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.
2. Descobrir la necessitat de la posició adequada del cas que afavoresca l'activitat del conjunt braç-avantbraç-mà respecte a l'instrument.
3. Intentar el perfeccionament gradual de la, qualitat sonora mitjançant el coneixement i l'Us correcte del mecanisme intem de l'instrument.
4. Utilitzar les possibilitats expressives i dinàmiques de diferents combinacions de teclats i registres.
5. Interpretar obres d'acord amb els objectius i els continguts propis de cada nivell, de forma que l'alumne forme el seu repertori.
6. Introduir-lo en la valoració de la música al llarg de la Història mitjançant la interpretació d'obres representatives de les diferents èpoques.
7. Interpretar amb independència les distintes línies melòdiques en obres contrapuntístiques.
Continguts propis
Pràctica de les diferents articulacions i atac. Estudi de les diferents digitacions i la seua estreta connexió amb l'articulació i el fraseig. Pràctica d'exercicis d'independència i enfortiment dels dits. Treball en dos teclats. Coneixement dels diferents baixòs ostinatos sobre els qual s'han construït determinades obres.
FLAUTA DE BEC
Objectius específics
L'ensenyament de la flauta de bec en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i els continguts del nivell.
2. Descobrir la necessitat de la posició corporal que permeta respirar amb naturalitat i que afavoresca la correcta col·locació de l'instrument i la coordinació entre les dues mans.
3. Buscar la correcta emissió, l'afinació, l'articulació i la flexibilitat del so mitjançant el control de la respiració diafragmàtica.
4. Descobrir les característiques i les possibilitats sonores de l'instrument i saber utilitzar-les, dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com de conjunt.
5. Utilitzar els reflexos necessaris per a corregir de forma automàtica l'afinació de les notes i la qualitat del so.
6. Valorar el fonament de l'expressivitat musical de l'instrument mitjançant la comprensió de les diferents articulacions.
7. Interpretar obres d'acord amb els continguts i els objectius propis de cada nivell de forma que l'alumne forme el seu repertori.
Continguts propis
Coneixement de la digitació pròpia de les diferents flautes i pràctica d'aquestes. Pràctica de les diferents articulacions i atacs. Interpretació del repertori propi del conjunt de flautes de dificultat adequada a aquest nivell.
GUITARRA
Objectius específics
L'ensenyament de la guitarra en el gran elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i els continguts del nivell.
2. Descobrir la necessitat de la posició corporal adequada que possibilite i afavoresca l'acció del conjunt braç-avantbraç-canell-màdits de la mà esquerra sobre el diapasó i els dits de la mà dreta sobre les cordes.
3. Intentar el perfeccionament continu de la qualitat sonora en el marc d'exigències del nivell, mitjançant el coneixement de les característiques i les possibilitats de l'instrument tant en la interpretació individual com de conjunt.
4. Introduir-lo en la valoració de la música al llarg de la Història mitjançant la interpretació d'obres representatives de les diferents èpoques.
5. Interpretar obres d'acord amb els continguts i els objectius propis de cada nivell, de forma que l'alumne forme el seu repertori.
Continguts propis
Percepció i desenvolupament de les funcions motores que intervenen en l'execució guitarrística i de la seua adequada coordinació. Desenvolupament de l'habilitat de cada mà i la sincronització d'ambdues. Afinació de les cordes. Desenvolupament de la distància entre els dits de la mà esquerra. Principis generals de la digitació guitarrística i el seu desenvolupament per a expressar amb la major claredat les idees i els continguts musicals. Treball de la dinàmica i l'agógica. Utilització de les possibilitats tímbriques de l'instrument. Coneixements bàsics dels diferents recursos de la guitarra. Aprenentatge de les diferents formes d'atac en la mà dreta per a aconseguir progressivament la qualitat sonora adequada i realitzar diferents plans simultanis. Desenvoluparnent de la conducció clara de les veus en obres contrapuntístiques. Harmònics naturals.
INSTRUMENTS DE CORDA
Violi, viola, violoncel, contrabaix
Objectius específics
L'ensenyament dels instruments de corda en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i els continguts del nivell.
2. Descobrir la necessitat de la posició adequada que permeta la correcta col·locacio de l'instrument i que afavoresca el maneig de l'arc, l'activitat de la ma esquerra i la coordinació entre les dues.
3. Intentar el perfeccionament continu de la qualitat sonora en el marc d'exigències del nivell, mitjançant el coneixement de les característiques i les possibilitats de l'instrument, tant en la interpretació individual com de conjunt.
4. Desenvolupar la precisió i els reflexos necessaris per a corregir de forma automàtica l'afinació de les notes i, la qualitat del so.
5. Interpretar obres d'acord amb é4 objectius i els continguts propis de cada nivell, de forma que l'alumne forme el seu repertori.
6. Introduir-lo en la valoració de la música al llarg de la histèria, mitjançant la interpretació d'obres representatives de les diferents èpoques.
Continguts propis
Producció del so: cordes a l'aire, usant tot l'arc i diferents longituds d'aquest. Posició de l'instrument i de l'arc: control muscular. Coneixement dels colps d'arc bàsics i del vibrato com a elements d'expressió musical. Estudi de les posicions. Desenvolupament del moviment horitzontal del braç dret (cantabile) i del moviment perpendicular dels dits de la mà esquerra i de la coordinació entre els dos.
INSTRUMENTS DE PUA
Objectius específics
L'ensenyament dels instruments de pua en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i els continguts del nivell.
2. Descobrir la necessitat de la posició corporal adequada que facilite i afavoresca l'acció del conjunt braç-avantbraç-canell-mà-dits de la mà esquerra sobre el diapasó i els dits de la mà dreta sobre la pua i les cordes.
3. Intentar el perfeccionament continu de la qualitat sonora en el marc d'exigències del nivell, mitjançant el coneixement de les característiques i les possibilitats de l'instrument, tant en la interpretació individual com de conjunt.
4. Utilitzar, sempre dins de les exigències del nivell i de les característiques de les obres, les diferents articulacions de la pua, possibles en aquests instruments.
5. Interpretar obres d'acord amb els continguts i els objectius propis de cada nivell, de forma que l'alumne forme el seu repertori.
Continguts propis
Coneixement del diapasó i del funcionament de la mà esquerra. Coordinació. entre les dues mans;- El diapasó en la bandúrria i en la mandolina: les sues característiques. Pràctica de l'afinació amb aparells auxiliars i sense . Pràctica de les diferents articulacions de la pua (directa, indirecta, alçada, batuda ... ) tenint en compte les diferents qualitats dels sons que cal emetre.
INSTRUMENTS DE VENT-FUSTA
Flauta travessera, oboé, clarinet, fagot i saxofon
Objectius específics
L'ensenyament dels instruments de vent-fusta en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i els continguts del nivell.
2. Descobrir la necessitat de la posició corporal que permeta respirar amb naturalitat i que afavoresca la correcta col·locació de l'instrument i la coordinació entre les mans.
3. Fer possible la correcta emissió, afinació, articulació i flexibilitat del so mitjançant el control de la respiració diafragmàtica i dels músculs que formen l'embocadura.
4. Desenvolupar la precisió i els reflexos necessaris per a corregir, de forma automàtica, l'afinació de les notes i la qualitat del so.
5. Descobrir les característiques i les possibilitats sonores de l'instrument per a utilitzar-les, dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com de conjunt.
6. Exercitar-se en el perfeccionament de la qualitat sonora i de la correcta afinació, mitjançant el control de la columna de l'aire i de d'educació de l'dida.
7. Adquirir emissió estable del so en l'extensió aconsellable per a cada instrument mitjançant l'ús del vibrato i els diferents matisos per tal d'enriquir la interpretació.
8. Interpretar obres d'acord amb els continguts i els objectius propis de cada nivell de forma que l'alumne forme el seu repertori.
9. Conéixer el muntatge i la fabricació de les llengüetes i poder rebaixar-les per al seu correcte funcionament (instruments de llengüeta doble).
Continguts propis
Exercicis de respiració amb instrument i sense (notes tingudes controlant l'afinació, la qualitat del so i la dosificació de l'aire). Pràctica d'escales i intervals (terceres, quartes) controlant l'emissió de l'aire en diferents articulacions. Emissió del so en relació amb les diferents dinàmiques i altures. Desenvolupament de la flexibilitat en els salts, articulacions, trinats, etc. Pràctica de conjunt amb altres instruments per a desenvolupar l'afinació, l'ajustament i la precisió rítmica.
INSTRUMENTS DE VËNT-METALL
Trompa, trompeta, trombó, tuba
Objectius específics
L'ensenyament dels instruments de Vent-metall en el grau elemenlal tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i els continguts del nivell.
2. Descobrir la necessitat de la posició corporal que permeta respirar amb naturalitat i que afavoresca la correcta col·locació de l'instrument i la coordinació entre les mans.
3. Fer possible que l'alumne adquiresca els principis bàsics de l'emissió, afinació i articulació, mitjançant el control, la respiració i la formació de l'embocadura.
4. desenvolupar els reflexos i mecanismes necessaris per a arribar a adquirir, de forma automàtica, la qualitat del so i l'afinació de les notes.
5. Descobrir les característiques i possibilitats sonores de l'instrument per a utilitzar-les, dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com de conjunt.
6. Interpretar obres d'acord amb els continguts i els objectius propis de cada nivell, de forma que l'alumne forme el seu repertori.
7. Demostrar una sensibilitat auditiva que permeta el control permanent de l'afinació i el perfeccionament continu de la qualitat sonora.
Continguts propis
Enfortiment dels músculs facials. Estudi de l'emissió de so. Principis bàsics de la digitació Pràctica de les diferents articulacions. Treball de la dinàmica. Desenvolupament de la flexibilitat dels llavis, amb la pràctica d'intervals lligats i amb posicions fixes. Estudi de l'embocadura. Utilització d'instruments afins, que per la seua grandària faciliten el posterior aprenentatge de la tuba o el trombó (bombardi o trombó de pistons) o de la trompeta (cornetí o corneta de pistons).
PERCUSSIO
Objectius específics
L'ensenyament de la percussió en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i els continguts del nivell.
2. Descobrir les característiques de tots els instruments que constitueixen la família de la percussió i les seues possibilitats sonores per a utilitzar-les dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com en la col·lectiva.
3. Desenvolupar la sensibilitat auditiva i els reflexos necessaris per a corregir de forma automàtica l'afinació de les notes i la qualitat del so.
4. Desenvolupar la precisió i els reflexos necessaris per a ajustar les sues actuacions amb les dels altres instruments del conjunt.
5. Interpretar obres d'acord amb els continguts i els objectius propis de cada nivell, de forma que l'alumne forme el seu repertori.
Continguts propis
Desenvolupament de l'habilitat de cada mà i del joc coordinat de les dues. Desenvolupament de la versatilitat necessària per a tocar simultàniament o successivament diferents instruments. Coneixements bàsics de la forma de producció del so en cada instrument (diferents tipus de baquetes, dits, mans, etc). Principis generals sobre els canvis de mans. Aprenentatge de les diferents formes d'atac. Estudi dels instruments de «petita percussió», amb especial insisténcia en els que es poden tocar directament amb la mà (bongos, pandero, tombadores, etc). Aprenentatge elemental de caixa, xilófon i timbals com a instruments bàsics per al desenvolupament rítmic, melódie i auditiu (afinació); estudis de dificultat progressiva en aquests instruments. Estudi d'obres de nivell elemental per a conjunt de percussió que tinguen una gamma àmplia i variada d'instruments amb intercanvi sistemàtic dels diferents instruments que integren el conjunt. Desenvolupament de la pràctica de conjunt com a mitjà indispensable per a adquirir la percepció simultània de la diversitat tímbrica característica de la percussió.
PIANO
Objectius específics
L'ensenyament del piano en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
i. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i els continguts del nivell.
2. Descobrir la necessitat de la posició adequada del cas respecte a l'instrument, de forma que possibilite i afavoresca l'acció del conjunt braç-avantbraç-mà sobre el teclat.
3. Descobrir les característiques i les possibilitats sonores de l'instrument per a utilitzar-les dins de les exigències del curs.
4. Introduir-lo en la valoració de la música al Llarg de la història mitjançant la interpretació d'obres representatives de les diferents èpoques.
5. Interpretar obres d'acord amb els objectius i els continguts propis de cada nivell, de forma que l'alumne forme el seu repertori.
6. Mostrar un grau de desenvolupament tècnic que permeta abordar -sempre dins de les exigències del nivell- els diferents estils d'escriptura que són possibles en un instrument de la capacitat polifúnica del piano.
Continguts propis
Desenvolupament de la percepció interna de la pròpia relaxació i també dels indispensables esforços musculars que requereix l'execució instrumental, tractant sempre de trobar un equilibri satisfactori entre els dos factors. Assentar les bases d'una utilització conscient del pes del braç. Desenvolupament de l'habilitat de cada mà i del joc coordinat de les dues. Planificació del treball de la tècnica tenint en compte els següents principis generals: a) pràctica de la tècnica digital dirigida a incrementar la independència, la velocitat, la resistència i la capacitat de diversificació dinàmica partint dels moviments de les articulacions dels dits; b) estudi dels moviments possibles a partir de les diferents articulacions del braç (canell, colze, muscle), com ara caigudes, llançaments, desplaçaments laterals, moviments circulars i de rotació i tota la combinatòria que permet; c) percepció clara que la interacció permanent d'aqueixos diferents tipus d'accions constitueix la base de tota tècnica pianística eficaç. Estudi dels principis generals de la digitació pianística i el seu desenvolupament d'acord amb la complexitat progressiva de les dificultats que s'han de resoldre. Aprenentatge dels diversos modes d'atac i d'articulació en relació amb la dinàmica, la conducció de la frase i la densitat de la textura musical. Desenvolupament de la capacitat d'obtenir simultàniament sons de distinta intensitat entre les dues mans o entre els dits d'una mateixa mà, tractant d'aconseguir una diferenciació dinàmica que resulta indispensable en un instrument polifònic com el piano, ja es tracte de la relació melodia-acompanyament o de plantejaments contrapuntístics de més o menys complexitat.
VIOLA DE GAMBA
Objectius específics
L'ensenyament de la viola de gamba en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en ells alumnes les capacitats següents:
1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i els continguts del nivell.
2. Descobrir la necessitat de la posició adequada que permeta la correcta col·locació de l'instrument i que afavoresca el maneig de l'arc i l'activitat de la mà esquerra i la coordinació entre les dues.
3. Intentar el perfeccionament continu de la qualitat sonora en el marc d'exigències del nivell, mitjançant el coneixement de les característiques i les possibilitats de l'instrument, tant de la interpretació individual com de conjunt.
4. Desenvolupar la precisió i els reflexos necessaris per a corregir de forma automàtica l'afinació de les notes i la qualitat del so.
5. Interpretar obres d'acord amb els objectius i els continguts propis de cada nivell, de forma que l'alumne forme el seu repertori.
6. Introduir-lo en la valoració de la música al llarg de la història, mitjançant la interpretació d'obres representatives de les diferents èpoques.
Continguts propis
Principis bàsics de les posicions dels dits, de les posicions en el mànec i del maneig de l'arc. Desenvolupament de la consciència corporal necessària per a comprendre la incidència dels moviments en el maneig de l'instrument. Principis bàsics de les posicions dels dits, de les posicions en el pal i del maneig de l'arc. Sensibilització del braç dret per a obtenir l'atac just, seguretat rítmica i flexibilitat en els canvis d'arc. Sensibilització del braç esquerre per a desenvolupar l'agilitat i l'afinació i facilitar l'ornamentació.
Criteris d'avaluació: grau elemental, instrument
1. Interpretar amb fluïdesa fragments d'obres musicals a primera
vista.
Aquest criteri servirà al professor per a comprovar la capacitat de lectura i el domini de l'instrument, d'acord amb els continguts propis del nivell.
2. Interpretar fragments musicals usant la mesura, l'afinació, l'articulació i el fraseig adequats.
Aquest criteri d'avaluació pretén comprovar la correcta assimilació i aplicació dels esmentats principis de llenguatge musical d'acord amb el nivell corresponent.
3. Interpretar obres d'estils diferents.
Amb aquest criteri d'avaluació es pretén detectar la maduresa interpretativa de l'alumne davant de la varietat d'obres i d'estils.
4. Interpretar en públic, com a solista i de memòria, fragments i obres representatives del seu nivell d'instrument.
Aquest criteri d'avaluació tracta de comprovar la capacitat de memòria i d'execució de les obres, d'acord amb els objectius i els continguts propis de cada curs i la motivació de l'alumne en l'estudi de la música.
5. Interpretar fragments, estudis i obres d'acord amb la visió dels continguts exposats pel professor.
Aquest criteri d'avaluació pretén verificar la capacitat de l'alumne per a assimilar les pautes de treball que se li marquen.
6. Crear improvisacions en l'àmbit rítmic i tonal que se li indique.
Aquest criteri d'avaluació intenta avaluar l'habilitat de l'estudiant per a improvisar, amb l'instrument, sobre els paràmetres rítmics i melòdics donats, amb autonomia i creativitat.
7. Actuar com a membre d'un grup i ajustar la seua actuació a la dels altres instruments.
Aquest criteri d'avaluació pretén valorar el sentit de col·laboració i interdependència entre els membres del grup.
8. Demostrar capacitat per a tocar o cantar la pròpia veu al mateix temps que s'acobla a les dels altres.
Aquest criteri comprova la capacitat de l'alumne per a adaptar l'afinació, precisió rítmica i dinàmica a la dels altres músics en el seu treball comú.
9. Descobrir els trets característics de les obres escoltades en les audicions.
Aquest criteri pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a percebre els aspectes essencials d'una obra i relacionar-los amb els I coneixements adquirits encara que no els interprete per ser nous per a ell o perquè presenten dificultats superiors a la seua capacitat.
10. Demostrar seguretat i precisió en l'ús de la terminologia adequada per a comunicar als altres opinions personals sobre les obres estudiades en aquest nivell.
Aquest criteri avalua l'assimilació dels termes i conceptes del llenguatge musical utilitzats en, la comunicació sobre la música, tant en els aspectes docents, com en els crítics i col·loquials. Això acreditarà el coneixement del codi del llenguatge musical.
11. Mostrar en els estudis i obres la capacitat d'aprenentatge progressiu individual.
Aquest criteri d'avaluació pretén verificar que els alumnes són capaços d'aplicar en el seu estudi les indicacions del professor i, amb aquestes, desenvolupar una autonomia progressiva de treball que li permeta valorar correctament el seu rendiment.
PRINCIPIS METODOLOGICS DE GRAU ELEMENTAL
En la nova ordenació, l'estudi de l'instrument i el de llenguatge musical comencen i continuen simultàniament, per tal que la constitució corporal i la psicomotricitat del xiquet i de la xiqueta s'adapten a les peculiaritats i al maneig dels diferents instruments
Per aquesta circumstància i per la llarga durada de la formació musical, l'alumne ha d'alterar aquests estudis amb els de caràcter general, és a dir, part de l'Educació Primària i de la Secundària Obligatòria en els tres cicles. Convé per tant que els processos dels dos tipus d'ensenyament segueixen els mateixos principis d'activitat constructiva com a factor decisiu en la realització de l'aprenentatge, conseqüència lògica del protagonisme que l'alumne adquireix en aquest sistema en modificar i reelaborar els seus esquemes de coneixement.
S'apunten ací alguns principis metodologies de caràcter general que el professorat procurarà adequar al procés d'ensenyament aprenentatge del llenguatge musical i de l'instrument:
a) Adequar els continguts i la seua seqüenciació al moment i a la situació del desenvolupament evolutiu del xiquet i de la xiqueta, de forma que l'aprenentatge siga constructiu, progressiu i motivador.
b) Motivar l'alumne per a l'estudi de la música mitjançant la seua activitat i Participació en el procés, donant-li el protagonisme que li corresponga en la seua pròpia formació musical.
c) Respectar les peculiaritats dels alumnes, individualment i col·lectivament i facilitar, així, la convivència en el si del grup í la col·laboració, de forma que s'eviten les discriminacions de tot tipus.
d) Utilitzar procediments i recursos variats que estimulen la capacitat crítica i creativa de l'alumne mitjançant l'acceptació del diàleg i les argumentacions raonades.
e) Procurar que l'assimilació dels continguts conceptuals per part de l'alumne es complete amb l'adquisició de continguts procedimentals i actitudinals que propicien la seua autonomia en el treball tant per al moment present com per al futur.
f) Facilitar als alumnes el coneixement i l'ús del codi convencional d'expressió alhora que la correcció i l'exactitud en l'ús del llenguatge, per tal que l'aprenentatge i la comunicació siguen efectius.
g) Exercitar la creativitat de l'alumne de forma que adquiresca estratègies pròpies d'estudi i de realitzacions musicals perquè puga superar lls dificultats que se li presenten en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Encara que la interpretació instrumental no siga opció definitiva en el grau elemental, adquireix tota la seua importància per a l'aprofundiment en el coneixement del llenguatge musical. En la interpretació, malgrat ser un fet profundament subjectiu, convergeixen el missatge del creador de l'obra, la personal manera de transmetre-la de l'intèrpret, d'acord amb la seua sensibilitat í l'orientació de l'educador, que s'ha d'esforçar més a ajudar a resoldre dificultats i propórcionar opcions a l'intèrpret, que a imposar-li criteris.
Els criteris d'avaluació han d'apuntar al tipus i al grau d'aprenentatge aconseguits pels alumnes en un moment determinat, en relació amb les capacitats previstes en els objectius generals i en. els específics de cada especialitat.
El nivell de consecució dels objectius no pot ser valorat mecànicament, sinó amb flexibilitat, d'acord amb les característiques del cicle educatiu en què es troba l'alumne. L'avaluació, contínua i personalitzada, compleix així la seua funció informativa i formativa en oferir al professor indicadors del desenvolupament sobre els successius nivells d'aprenentatge dels alumnes i li aporta dades per a aclarir les noves estratègies didàctiques. Això permet aplicar els mecanismes correctors a les insuficiències advertides en el procés. En aquest sentit, els tradicionals exens són també indicadors de l'evolució del procés educatiu, però no l'únic constituent de l'avaluació del progrés dels alumnes.
En conseqüència, els criteris d'avaluació abans esmentats hauran d'apuntar a:
a) La comprovació del grau de domini del llenguatge musical a través de la pràctica instrumental i del cant.
b) L'observació i la verificació del desenvolupament i control de les destreses necessàries per a l'execució musical.
e) La valoració tècnica i estètica de la interpretació individual i col·lectiva.
d) L'estimació que manifesta de l'art en general i de la música en particular, per l'interés posat en l'execució.
e) El sentit de convivència i col·laboració entre condeixebles, demostrat a l'hora d'estudiar i d'interpretar col·lectivament.
Tot això situarà la tasca d'ensenyament i aprenentatge en el marc de la formació humanística que necessita l'estudiant de música.
ANNEX II
Assignatures del grau mitjà
ACOMPANYAMENT
Introducció
La pràctica musical que es realitza sota el nom d'acompanyament es caracteritza per la necessitat d'interrelacionar capacitats, coneixements i destreses diverses que, Per elles mateixes, constitueixen àmbits de sabers propis.
El sentit i el valor educatius d'aquesta disciplina deriva de la conveniència de globalitzar els diversos components que la integren (lectura a vista, transposició, realització de xifratges, etc), per ser comuns tots ells a la funció d'«acompanyar», sense oblidar per aixà L'experiència que aporta cada un d'aquests components per si, mateix. Els dos aspectes, el funcional i el formatiu, són indissociables i complementaris.
Els continguts bàsics d'aquesta disciplina s'articulen al voltant de tres eixos principals: desenvolupar la destresa i la musicalitat en la tècnica de l'execució; desenvolupar, així mateix, els mecanismes reflexos que la determinen; i potenciar la comprensió dels coneixements harmònics prèviament adquirits, junt amb la capacitat creativa, per a aplicar-los en situacions dispars.
En els blocs de continguts s'inclouen els camps de coneixement següents:
- Pràctica de la improvisació com a procediment imprescindible
per a desenvolupar automatismes que permeten a l'instrumentista la realització instantània del text musical, assimilant al mateix temps i de forma immediata les seues característiques quant a l'època i l'estil a què pertany . Per tant, no es tracta solament d'incrementar la capacitat d'automatisme i velocitat en la lectura del text, sinó de comprendre el sentit dels seus elements essencials i interpretar-los en l'instrument a mesura que es llegeix l'obra. Per aixà, la improvisació està estretament relacionada amb l'anàlisi, que, al seu torn, depèn de tota una sèrie de coneixements teòrico pràctics prèviament adquirits.
- Destresa en la transposició, com un mecanisme que permet adequar la tonalitat a la tessitura del solista -fonamentalment en la música vocal, facilita la lectura de partitures d'orquestra i, a més del seu valor funcional, posseeix un alt valor formatiu, que procedeix, d'una banda, del domini dels procediments tradicionals (canvi de claus i armadura, càlcul del nombre de diferencies), i de l'altra, de l'enfocament sintètic que aporta la lectura harmònica, i gràcies a tot això, l'estructura interna d'un fragment musical pot ser interpretada en qualsevol tonalitat.
- Realització de diferents xifratges, com a pràctica d'acompanyament a una melodia. Aquesta pràctica permet relacionar- de forma .immediata els coneixements harmònics amb la seua aplicació instrumental i, per exigir un cert gran de creativitat, comporta un primer contacte amb la improvisació pròpiament dita, l'estudi a fons de la qual podrà abordar-se dins del grau superior.
En la pràctica del baix xifrat es coneixerà i s'exercitarà la realització del baix continu característic del període barroc .Atés el seu indiscutible valor formatiu per a qualsevol acompanyant, la seua pràctica és obligatòria per a tots els instrumentistes de tecla. La realització del baix xifrat tradicionalment confiada -al clavecí, orgue, etc., encara que no al piano, determina que aquesta matèria, en aplicar-se específicament a aquest instrument s'ha d'enfocar cap als seus usos habituals. L'hàbit de l'acompanyament pianístic, basat en la realització d'un xifratge, està plenament vigent en la música de jazz i en la denominada música «lleugera», exercici usual en els nostres temps, com ho, va ser el baix continu en l'època barroca.
Els continguts d'acompanyament en el grau mitjà han estat establerts no sols pel seu valor de preparació per a coneixements que puguen adquirir-se en trams posteriors, dins d'una elecció pròpia d'especialització professional, sinó també pel valor intrínsec que representen en la formació dels instrumentistes de tecla. Per aquesta última raó estan dins del marc de coneixements considerats indispensables per a satisfer les necessitats habituals dels instruments esmentats.
Objectius específics
L'ensenyament de l'acompanyament en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Reconéixer l'estructura harmònica i el fraseig d'una obra o fragment segons es toca a primera vista o després d'una lectura ràpida sense instrument, per a possibilitar, si s'escau, la simplificació en els passatges de gran dificultat, si n'hi -ha, sense pèrdua del seu valor intrínsec.
2. Conéixer la disposició formal d'obres de factura clara, analitzant les seues seccions, punts de tensió, etc., per a determinar els seus aspectes essencials i possibilitar-ne la lectura a primera vista.
3. Improvisar l'acompanyament a una melodia a partir, o no, d'un baix xifrat o guió.
Continguts
Improvisació. La lectura a vista i la seua aplicació pràctica. Introducció a la lectura harmònica. Anàlisi harmónico-rítmico-melódica aplicada a la improvisació. Improvisació de partitures de diferents estils i èpoques. Improvisació amb caràcter d'acompanyant o no.
Transposició. El transport en la música actual. El transport com a desenvolupament formatiu de capacitats i reflexos. Transport harmònic i la seua aplicació a instruments polifònics. Tècnica i mecànica tradicional del transport. Claus, armadures, diferències ... i la seua utilitat pràctica.
Sota xifrat. Realització en el teclat de xifratges tradicionals. Realització pràctica d'estructures harmòniques que formen frases simètriques amb desenvolupament d'una o més fórmules rítmiques d'acompanyament que usen harmonia compacta o dissolta. Aplicar d'immediat xifratges escrits o mentals a melodies folklòriques i possibilitar acompanyaments-pianístics. Introducció al xifratge americà característic en la música de jazz. Utilització i significat dels xifratges bàsics més habituals en la música «lleugera». Realització al piano de l'acompanyament de melodies de jazz i de música «lleugera» que duen adherides el xifratge usual, i així mateix de les improvisacions que solen seguir a l'exposició d'aquestes. .
Criteris d'avaluació
1. improvisació d'una partitura o de fragments pertanyents a partitures de distintes èpoques i estils acompanyant un solista, o participarti dins d'un grup d'instruments, com passa en la música de cambra.
Es tracta de valorar el grau de desenvolupament dels reflexos i les altres qualitats que són estimulades a través de la lectura improvisada col·laborant amb un solista o formant part d'un grup d'instrumentistes.
2. Transposició, improvisada, a qualsevol distància intervàlica, de l'acompanyament d'una obra, preferentment vocal.
Mitjançant aquest criteri d'avaluació es tracta de valorar el domini de les set claus i de totes les armadures i en harmonies possibles.
3. Realització del baix continu d'una obra pertanyent a l'època barroca o d'un dels seus moviments.
Amb aquest criteri es pretén avaluar l'habilitat de l'alumne per a realitzar en el teclat una part acompanyant a una línia melòdica o una espècie de subratllat que posa en evidència les harmonies que es produeixen en l'entreteixit polifònic de l'orquestra, sempre sobre un baix donat pel compositor i que s'inclou obligatòriament en la realització.
4. Realització pràctica de dues estructures harmòniques, una imposada i l'altra de lliure invenció, que formen una frase simètrica, desenvolupant una o més fórmules rítmiques d'acompanyament que utilitzen harmonia compacta o dissolta.,
A través d'aquest criteri d'avaluació es pretén valorar el gran de recursos preliminars adquirits per l'alumne per a poder abordar amb èxit l'acompanyament d'una melodia pròpiament dita.
5. Realització de l'acompanyament d'una melodia de jazz o de música «Lleugera» i d'una improvisació o variació sobre aquesta, en què sols apareix la melodia i el xifratge americà, i s'executen dues versions: en la primera s'inclourà el baix improvisat en l'acompayament; i en la segona versió la part del baix serà executada per un contrabaix (en pizzicatto) preferentment.
Amb aquest criteri es tracta de valorar el grau d'adaptació de l'alumne a la pràctica habitual en aquest acompanyament.
6. Acompanyament d'una melodia folklòrica desproveïda de guió harmònic.
Amb aquest criteri es pretén que l'alumne realitze l'acompanyament sobre el propi pensament harmònic, valorant el seu grau d'imaginació en aquest aspecte bàsic.
7. Realitzar en els exercicis dels apartats 5 i 6 introduccions, la construcció de les quals es base en elements extrets preferentment de la línia melòdica que s'acompanyarà.
Es tracta d'avaluar en l'alumne la capacitat per a desenvolupar elements temàtics.
ANALISI
Introducció
El nivell tècnic i interpretatiu de l'alumne en aquest tercer cicle li permet treballar un repertori d'obres amb dimensions formals, complexitat harmònica, polifònica, d'elaboració temàtica, varietat estilística i estètica, que fan necessari aprofundir el coneixement dels principals elements i procediments del llenguatge musical i la seua relació amb les diferents Tècniques compositives, per tal d'avançar cada vegada més en una comprensió d'aquestes obres que en possibilite la interpretació adequada. Aquest avanç es pot realitzar a través de l'anàlisi, sense que siga imprescindible desenvolupar la destresa en les diferents tècniques d'escriptura. Si l'alumne vol enfocar la seua formació cap alguna branca teòrica en el Gran Superior, aquesta assignatura li aportarà el coneixement dels elements bàsics per a poder afrontar sistemes analítics complexos, o les bases teòriques fonamentals en el cas dels futurs compositors.,
L'assignatura d'anàlisi està pensada com a continuació lògica de l'assignatura d'harmonia del segon cicle. Gràcies a aquesta l'alumne ja ha rebut informació bàsica sobre els elements morfològics i sintàctics del sistema tonal. En la que ens ocupa ara, s'estudiaran elements sintàctics més complexos, els principals elements i procediments competitius, sense limitar-se a l'àmbit tonal, a més d'aportar una altra sèrie de factors de tipus històric, indissociables del fet musical com a fenomen cultural.
Objectius específics
L'ensenyament de l'anàlisi en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Conéixer els principals elements i procediments compositius de les diferents èpoques i autors, des del cant gregorià fins a l'actualitat, aprofundint el període tonal bimodel.
2. Avançar en la comprensió de les obres mitjançant subanàlisis.
3. Comprendre la interrelació dels procediments compositius de les diferents èpoques, amb les estructures formals que se'n deriven.
4. Aprofundir l'anàlisi de les obres mitjançant l'audició.
5. Reproduir els elements i procediments bàsics d'obres de distintes èpoques mitjançant l'ús d'instruments polifònics.
Continguts
Estudi a través de l'anàlisi dels diversos components del llenguatge musical (forma, melodia, ritme, transformació temàtica, enllaços harmònics, modulació, contrapunt, processos de tensió i relaxació, cadències, etc.), a partir d'obres de diferents èpoques i autors, des del cant gregorià fins a l'actualitat (amb referències a la música no occidental). Pràctica auditiva i instrumental dels elements i procediments apresos que porten a la seua interiorització.
Criteris d'avaluació
1. Identificar mitjançant l'anàlisi d'obres els elements morfològics i sintàctics- de menor a major complexitat.
Amb aquest criteri es pretén valorar el coneixement de l'alumne dels diversos components del llenguatge musical.
2. Identificar auditivament els elements i procediments que configuren la forma, de menor a major complexitat.
mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el progrés en la capacitat auditiva de l'alumne i en la interiorització dels elements i procediments apresos.
Introducció,
HARMONIA
El Llenguatge Musical occidental inclou multiplicitat d'elements conceptualment distints i, pet tant, divisibles analíticament, encara que es perceben de forma unitària en el context musical. L'harmonia s'ocupa dels acords, que, d'una banda, projecten la simultaneïtat de sons (funció morfològica), i de l'altra, estableixen relació amb els elements musicals que els precedeixen i els segueixen (funció sintàctica).
El sistema tonal, qualificat com una de les més grans i prolífiques invencions del gènere humà, pot arribar a ser, per les conseqüències derivades de la simplificació, que comporta, un fort condicionament per a l'audició de la música no composta d'acord amb els seus postulats i la seua mecànica. El coneixement de les seues peculiaritats és, en mans de qui coneix a fons totes las qüestions relatives a la seua formació i dissolució, una poderosa eina per a desenvolupar l'escolta intel·ligent i conscient que permeta valorar, en la justa mesura, tant la música composta segons els sens principis, com la que no s'hi ajusta. Correspon a l'ensenyament de l'harmonia subministrar el coneixement profund d'aquest sistema, i la mecànica del funcionament dels elements que el componen.
Per ser l'harmonia la continuació del llenguatge musical, és lògic que els seus aspectes teòrics més bàsics estiguen ja inclosos en els estudis d'aquesta matèria. D'altra banda, la pràctica de l'entonació i el repertori de l'instrument estudiat, com també les activitats musicals pròpies del seu entorn social, sens dubte el deuen haver posat, en contacte amb pràctiques i repertoris basats en el predomini quasi absolut de música composta d'acord amb el sistema tonal, prioritari en la seua educació i en la seua formació durant aquesta etapa dels estudis musicals.
L'assignatura d'harmonia en el gran mitjà s'ha de plantejar com a formació bàsica de l'alumne i és la lògica continuació de l'assignatura de llenguatge musical, al mateix temps que la base fonamental per a poder afrontar l'assignatura d'anàlisi del tercer i últim cicle.
Els continguts de l'assignatura responen a la totalitat de l'estudi de l'harmonia tonal, encara que sense ordenació concreta, ja que les programacions s'hauran d'ajustar al projecte curricular de cada centre. Els conceptes corresponents a cada un dels elements estudiats s'hauran d'assimilar fonamentalment mitjançant l'anàlisi, que serà matèria importantíssima durant aquest període d'estudis.
Aquesta assignatura, per tot això anterior, s'haurà d'enfocar com a eina bàsica per a la realització d'anàlisis tradicionals d'obres tonals, en què prevaldrà fonamentalment l'estudi harmònic i formal. D'aquesta manera, junt amb l'assignatura d'anàlisi, quan l'alumne acabarà els estudis de gran mitjà, posseirà una sòlida base analítica, punt de partida per a posteriors especialitzacions en el grau superior, tant en qüestions interpretatives, per a altres sistemes analítics més complexos, com en la formació bàsica del futur compositor.
Objectius específics
L'ensenyament de l'harmonia en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Conèixer els elements bàsics de l'harmonia tonal i les seues característiques, funcions i transformacions en els diferents contextos histèrics.
2. Utilitzar en treballs escrits els elements i els procediments bàsics de l'harmonia tonal.
3. Escoltar internament l'harmonia, tant en l'anàlisi com en la realització d'exercicis escrits.
4. Identificar a través de l'audició els acords i els procediments més comuns de l'harmonia tonal.
5. Identificar a través de l'anàlisi d'obres els acords, els procediments més comuns de l'harmonia tonal i les transformacions temàtiques.
6. Comprendre la interrelació dels processos harmònics amb la forma musical.
7. Ser cridis davant l'escassa qualitat harmònica que es puga presentar tant en músiques pròpies o d'altri com en harmonitzacions generades per mitjans electrònics de manera automàtica.
Continguts
L'acord. Consonància i dissonància. Estat fonamental i inversions dels acords de tres i quatre sons sobre tots els graus de l'escala. Els acords de cinc i més sons i les seues possibilitats. Enllaços d'acords. Tonalitat i funcions tonals. Elements i procediments d'origen model presents en el sistema tonal. El ritme harmònic. Cadències i processos cadencials. La modulació, des del seu concepte més restringit al més ampli. Progressions unitonals i modulants. Seriés de sextes i sèptimes. Adorns melòdics i harmònics. Els acords de sobretónica. La nota pedal. La cromatització de la tonalitat. L'harmonia alterada. Utilització dels elements i procediments anteriors en la realització de treballs escrits. Pràctica auditiva i instrumental que conduesca a la interiorització dels elements i procediments apresos. Anàlisi d'obres per a relacionar els esmentats elements i procediments, així com les transformacions temàtiques dels materials utilitzats amb el seu context estilístic i la forma musical.
Criteris d'avaluació
1. Realitzar exercicis a partir d'un baix xifrat determinat amb els elements de l'harmonia tonal.
Amb aquest criteri d'avaluació es tracta de comprovar el domini dels alumnes pel que fa a la mecànica d'encadenament d'acords i la seua aplicació a una realització acurada i interessant des del punt de vista musical.
2. Realitzar exercicis d'harmonització a partir de tiples determinants amb els elements de l'harmonia tonal.
Amb aquest criteri s'avaluarà la capacitat per a usar amb sentit sintàctic els diferents acords i procediments harmonies mitjançant una realització acurada i interessant, amb especial atenció a la veu del baix.
3. Realitzar exercicis d'harmonització a partir de baixos sense xifrar determinats amb els elements de l'harmonia tonal.
Aquest criteri permet avaluar la capacitat de l'alumne per a usar amb sentit sintàctic els diferents acords i procediments harmònica, així com la seua habilitat per a la consecució d'una realització correcta i interessant des del punt de vista musical, amb especial atenció a la ven de soprano.
4. Compondre exercicis breus a partir d'un esquema harmònic determinat o propi amb els elements de l'harmonia tonal.
Aquest criteri d'avaluació permetrà valorar la capacitat de l'alumne per a crear íntegrament petites peces musicals a partir de les indicacions harmòniques esquemàtiques o dels procediments que se li proposen i la seua habilitat per a aconseguir una realització lògica acurada i interessant, amb especial atenció a les veus extremes.
5. Identificar auditivament els principals elements morfològica i sintàctics de l'harmonia tonal.
Mitjançant aquest criteri podrà avaluar-se el progrés de l'habilitat auditiva de l'alumne a través de la identificació dels diversos tipus d'acords estudiats, en estat fonamental i en les seues inversions, i també el reconeixement del seu paper funcional en els elements for-_ mals bàsics (cadències, progressions, etc.).
6. Identificar mitjançant l'anàlisi d'obres els procediments morfològica i sintàctics de l'harmonia tonal.
Amb aquest criteri es podrà valorar l'habilitat de l'alumne en el reconeixement dels acords i dels elements formals bàsics en una partitura.
7. Identificar, mitjançant l'anàlisi, diversos errors en exercicis preparats amb aquesta finalitat i proposar-hi solucions.
Aquest criteri permetrà valorar l'habilitat de l'alumne per a detectar, per mitjà de l'anàlisi, els possibles defectes que puguen aparèixer en un fragment de música, i també la seua capacitat per a proposar-hi solucions adequades.
8. Identificar auditivament estructures formals concretes.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la capacitat dels alumnes per a identificar la forma en què està construïda una obra, i per a comprendre l'estreta relació entre l'esmentada forma i els procediments harmònics utilitzats.
9. Identificar mitjançant l'anàlisi d'obres els procediments de transformació temàtica.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a reconéixer les transformacions temàtiques dels materials que intervenen en una obra i la seua relació amb el context harmònic i estilístic.
10. Identificar auditivament diversos errors en exercicis preparats amb aquesta finalitat i proposar solucions.
Amb aquest criteri es pretén avaluar l'habilitat de l'alumne per a detectar mitjançant l'anàlisi, els possibles defectes que puguen aparèixer en un fragment de música, així com la seua capacitat per a proposar alternatives adequades.
COR
Introducció
La idea de cor, per la seua dedicació a la polifonia, es pot relacionar amb el concepte d'orquestra; el cor, naturalment, amb exclusiva participació humana en la seua realització, sense el concurs dels instruments.
La presència del cor en el currículum del grau mitjà insisteix en el caràcter col·lectiu de la interpretació. Es relativitza així l'aportació individual de l'intèrpret en la consecució dels resultats finals, fruit de la col·laboració.
Cantar constitueix la forma més simple d'aproximació a la música i la seua realització, ja que l'intèrpret prescindeix de la col·laboració de l'instrument. El cas del cantant produeix la música sense necessitat d'un altre suport o mediació. i l'activitat coral, a l'igual que l'orquestral, evita l'aïllament de l'intèrpret. L'afinació depén de cada un i de l'escolta de les veus dels altres.
En els aspectes humans el cor fomenta relacions, exercita el sentit de col·laboració i de responsabilitat compartida i potencia la disciplina i la memòria.
Al Llarg de la història, el cor ha estat escola de formació musical i planter de compositors, musicòlegs i pedagogs.
Culturalment l'activitat coral permet l'aproximació a la gran tradició polifònica i al patrimoni folklore. i estableix contactes entre el repertori culte i el popular, el religiós i el profà amb la particularitat que el cor propicia la pràctica musical de l'aficionat amb resultats artísticament superiors, quant a qualitat, als que obtenen generalment els grups instrumentals també d'aficionats.
Objectius específics
L'ensenyament del cor en el gran mitjà tindrà com a objectiu contribuir desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Enriquir les possibilitats tímbriques de la veu i proporcionar-li capacitat de resistència mitjançant el control del mecanisme respiratori i de l'emissió vocal.
2. Millorar l'afinació, l'audició harmònica i la interpretació musical per mitjà de l'«orella interna».
3. Contribuir a la unitat sonora mitjançant l'escolta del conjunt i la integració en aquest.
4. Contribuir a la formació integral de la persona mitjançant la incorporació a la pràctica coral de la música de la tradició occidental i també la d'altres cultures.
5. Adquirir la capacitat de distingir els processos harmònics i formals en què s'estructura l'obra vocal, coral o simfónico-coral, mitjançant l'audició i l'anàlisi.
6. Aconseguir progressivament rapidesa de reflexos en la lectura a primera vista, per al muntatge fluït de les obres.
7. Participar en la planificació i la realització en equip d'activitats corals, valorant-les aportacions pròpies i dels altres d'acord amb els objectius establerts, mostrant una actitud flexible i de col·laboració i assumint responsabilitats en el desenvolupament de les tasques.
8. Ampliar el repertori coral adquirit en el grau elemental amb obres de diferents èpoques, estils i cultures fomentant així el desenvolupament integral de la persona.
9. Conéixer i interpretar obres corals no convencionals com a presa de contacte amb la música del nostre temps.
10. Impulsar la inquietud per-la investigació, mitjançant la realització de treballs i la recerca de dades sobre les obres del programa, per a situar-les històricament i artísticament, de forma individual o per equips.
11. Adquirir la capacitat auditiva per a distingir i identificar la sonoritat coral de les diferents èpoques musicals mitjançant audicions.
Continguts
Respiració, entonació, articulació i ressonància com a elements bàsics de l'emissió vocal. Vocalitzacions, entonació d'acords i cadències per al desenvolupament de l'dida harmònica i l'afinació. Desenvolupament permanent i progressiu de la memòria musical, com a element rector de la interpretació. Desenvolupament de l'audició interna com a element de control de l'afinació de la qualitat vocal i del color sonor del conjunt, partint de les cançons escollides. Entonació d'intervals consonants i dissonants en diferents graus de complexitat per a consolidar l'afinació. Pràctica de lectura a vista. Anàlisi i interpretació de repertori d'estil polifònic i contrapuntístic a quatre i més veus mixtes amb acompanyament instrumental o sense. Adquisició progressiva de la seguretat personal en l'exercici del cant coral. Valoració del silenci com a març de la interpretació. Interpretació de textos «originals» de cançons que afavoresquen el desenvolupament de l'articulació, la velocitat i la precisió rítmica. Anàlisi i interpretació d'obres de repertori coral de diferents èpoques i estils, i també d'altres generes i altres àmbits culturals. Comprensió de l'esdevenir històric per a la realització i la comprensió total de les obres. Desenvolupament de la sensibilitat auditiva. Adquisició d'hàbits correctes i eficaços d'estudi. Comprensió de les estructures musicals en els diferents nivells. Selecció progressiva pel que fa al grau de dificultat dels exercicis i les obres del repertori per a cor que es consideren útils per al desenvolupament conjunt de la capacitat musical i tècnica de l'alumne. Pràctica de la relaxació. Iniciació a la interpretació de música contemporània i al coneixement de grafies i efectes.
Criteris d'avaluació
1. Reproduir en quartet (o en el corresponent repartiment) qualsevol de les obres programades durant el curs.
Mitjançant aquest criteri es tracta de valorar la seguretat per a interpretar la pròpia part, junt amb la integració equilibrada en el conjunt i també la capacitat d'articular i afinar amb correcció.
2. Reproduir qualsevol de les obres programades durant el curs en conjunt de tres o mes membres per corda.
Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat per a adequar tots els elements de la interpretació a l'eficàcia del conjunt i l'actitud de col·laboració entre els diferents participants.
3. Improvisar obres homofòniques de poca o mitjana dificultat i de clars contorns tonals.
Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de relacionar l'afinació amb el sentit tonal i la destresa de lectura a vista.
4. Improvisar una obra polifònica de caràcter contrapuntístic de petita o mitjana dificultat.
Es tracta de avaluar la capacitat d'integració en la lògica del discurs musical a través dels jocs imitatius.
5. Preparar una obra en grup, sense la direcció del professor.
Aquest criteri tracta de valorar la capacitat per a aplicar els coneixements dels diferents elements que intervenen en la interpretació de manera adequada amb l'estil elegit.
6. Entonar acords a quatre veus en estat fonamental a partir del La del diapasó, ampliant progressivament la dificultat variant el so de referència.
Amb aquest criteri es tracta d'avaluar la capacitat perquè cada membre del cor pense en un temps mínim el so que li correspon i el reproduesca de forma afinada.
7. Realitzar anàlisis de les obres treballades durant el cus o similars, determinant l'època a què pertanyen, l'estil, el fraseig, el tractament del text, l'agògica i la dinàmica, en grups o individualment.
Aquest criteri tracta de valorar la capacitat d'analitzar els diferents aspectes de les obres, raonant sempre les respostes i contrastant anib les dels companys i el professor.
8. Distingir mitjançant tests d'audicions les sonoritats de la música coral en les diferents èpoques, raonant les respostes i relacionant els condixernents adquirits al Llarg del curs.
Aquest criteri tracta de valorar la sensibilitat d'audició i la capacitat de situar-se en les diferents èpoques de forma intuïtiva i en poc temps, estimulant l'escolta de la música (discos, concerts) i les interrogacions sobre ella.
9. Realitzar activitats de recerca de dades sobre aspectes relacionats amb les obres, autors i èpoques.
Aquest criteri pretén valorar la curiositat de l'alumne, el grau de participació i l'interès en lectures i treballs paral·lels al cant que enriquiran la seua experiència.
10. Realitzar audicions públiques amb el repertori preparat durant el curs amb el professor o sense, en grups de cambra.
Aquest criteri tracta de valorar actituds de disciplina, puntualitat, col·laboració, ordre i responsabilitat davant el grup, alhora que permet comprovar la funció comunicativa del cant a través de la reacció del públic.
FONAMENTS DE COMPOSICIO
Introducció
Els coneixements adquirits prèviament per l'alumne lí permetran desenvolupar durant aquest tercer cicle determinades destreses d'escriptura i també aprofundir el coneixement dels Principals elements i procediments del llenguatge musical i la seua relació amb les diferents Tècniques compositives, per tal d'iniciar-se en l'estudi de la composició i d'avançar cada vegada més en la comprensió de les obres musicals que possibilite la seua interpretació adequada.
L'assignatura de fonaments de composició ha estat dissenyada, primordialment, per a aquells alumnes que volen orientar-se cap a la composició, la musicologia, la direcció, o la pedagogia, per als quals és imprescindible la formació d'escriptura prèvia als estudis de grau superior, sense que això excloça que puga ser cursada per alumnes que vulguen orientar-se cap a la interpretació. El caràcter de l'optativitat en el tercer cicle no determina l'especialitat que l'alumne haurà de cursar posteriorment sinó que amplia la seua informació musical i el posa en situació de poder elegir millor la seua especialització en el grau superior. El conjunt d'assignatures que es cursen en el tercer cicle possibilita la formació musical necessita per a l'elecció de qualsevol especialitat en el grau superior: pedagogia, musicologia, composició, interpretació.
En fonaments de composició es fonen els ensenyaments d'harmonia, contrapunt i alguns principis de composició i orquestració tradicionalment separats. Aquestes matèries no s'han de continuar considerant com a independents, sinó més aviat com a dues dimensions no distintes, sinó complementàries en la música: a partir d'aquest nivell d'aprenentatge sembla aconsellable que l'estudi de les bases Tècniques de la composició incloga, com a objectiu referit, la pràctica de l'escriptura, el domini de la realització de les idees musicals, tant pel que fa a la lògica sintàctica que implica la consideració vertical o harmònica, com pel que fa a una consideració més lineal o horitzontal. Per descomptat, els dos ensenyaments no han estat mai incompatibles, però la seua separació com a matèries independents portava més sovint que caldria a una defectuosa comprensió dels seus objectius, a més del desenvolupament separat i freqüentment divergent dels seus continguts. Aquesta ordenació pretén esmenar aquestes deficiències, proposant una interdependència més gran dels dos durant el tercer cicle del grau mitjà. Per tant, les diferents Tècniques contrapuntístiques s'han d'aprendre simultàniament amb els continguts de l'harmonia, i també en l'estudi dels elements i procediments en diferents estils, treballant-ne almenys del barroc, clàssic i romàntic. També s'hi inclou l'estudi de les característiques i les possibilitats dels diferents instruments per a la seua utilització en els treballs d'aquesta assignatura, a més de constituir la base dels estudis d'orquestració del grau superior.
La pràctica escrita dels elements estudiats en aquesta assignatura no ha de ser exhaustiva, ja que no cal que porte a un absolut domini de cada un dels estils, objectiu que pot ser deixat per a una especialització posterior. Ací el que escau és promoure coneixements bàsics.
Objectius específics
L'ensenyament dels fonaments de composició en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Conèixer els principals elements i procediments compositius de les diferents èpoques i autors des del cant gregorià fins avui.
2. Utilitzar els principals elements i procediments compositius de les èpoques barroca, clàssica i romàntica.
3. Realitzar petites obres Lliures a fi de desenvolupar l'espontaneïtat creativa.
4. Tocar en un instrument polifònic de forma esquemàtica els procediments compositius bàsics estudiats.
5. Tocar en un instrument polifònic els treballs realitzats.
Continguts
Pràctica escrita dels elements i procediments compositius que intervenen en el sistema tonal, tant de caràcter harmònic com contrapuntistic. Coneixement bàsic de les característiques i possibilitats dels diferents instruments. Realització de treballs i composició de petites obres vocals o instrumentals (o fragments) en els estils barroc, clàssic o romàntic. Realització de petites obres Lliures.
Criteris d'avaluació
1. Realitzar exercicis a partir de baixos xifrats, baixos sense xifrar i tiples determinats.
Amb aquest criteri s'avalua el domini de l'alumne pel que fa a la mecànica dels elements estudiats i la capacitat per a usar amb sentit sintàctic els diferents procediments harmònics.
2. Compondre exercicis breus a partir d'un esquema harmònic o procediment, donat o propi, pensant en. un mitjà instrumental o vocal concret.
Aquest criteri d'avaluació permetrà valorar la capacitat de l'alumne per a crear íntegrament petites peces musicals, i la seua habilitat per a aconseguir resultats coherents fent ús de l'elaboració temàtica.
3. Harmonitzar corals.
Amb aquest criteris valorarà la capacitat de l'alumne tant per a realitzar una harmonització equilibrada com per a elaborar línies melòdiques interessants.
4. Escriure línies melòdiques en contrapunt a dues, tres i quatre veus a una veu donada.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a crear línies melòdiques, interessants i equilibrades i també la destresa en la superposició d'aquestes.
5. Donat un fragment, de caràcter predominantment harmònic, completar-lo en el mateix estil, seguint un esquema formal predeterminat o lliure.
Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne en la utilització dels recursos harmònics i formals.
6. Donat un fragment, de caràcter predominantment contrapuntístic, completar-lo en el mateix estil, seguint un esquema formal predeterminat o lliure.
Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne en la utilització dels recursos contrapuntistics i formals.
7. Realitzar exercicis de contrapunt invertible a diferents intervals.
mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a crear línies melòdiques interessants la superposició de les quals resulte equilibrada des dels punts de vista harmònic i contrapuntístic, en qualsevol de les disposicions possibles.
8. Realitzar cànons per moviment directe, contrari, retrograda augmentació i disminució a dues o més veus.
Aquest criteri pretén avaluar l'assimilació per part de l'alumne de les Tècniques d'imitació i el seu funcionament dins d'un context canònic.
9. Compondre petites obres vocals o instrumentals (o fragments) en els estils barroc, clàssic o romàntic.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a utilitzar en un context estilístic determinat els elements i els procediments apresos, i per a crear obres o fragments en què puga apreciar-se el seu sentit de les proporcions formals.
10. Compondre petites obres lliures.
Amb aquest criteri es pretén valorar la capacitat creativa de l'alumne. Igualment podrà avaluar-se la capacitat per a traure Conseqüències dels materials elegits i per a resoldre els problemes que puga presentar el seu tractament.
Nota: Tots els exercicis s'escriuran pensant en la possible interpretació, per tant, s'ajustaran a una plantilla coral o instrumental determinada.
HISTORIA DE LA MUSICA
Introducció
L'estudi de la Història de la música informa no solament de l'evolució de la música i la seua relació amb les altres arts sinó que aporta dades sobre aspectes tècnics, didàctics i humans imprescindibles per a entendre la música com la realitat cultural que és en la societat de cada moment.
La història de la música, en primer lloc, ha de proporcionar a
l'alumne l'esquema històric fonamental que li permeta catalogar les experiències musicals amb que entra en contacte i relacionar-les amb l'evolució de la música. El fet que la història de la música se situe en el tercer cicle, quan l'alumne des dels 8 anys i més intensament a partir dels 12, està en contacte amb obres o fragments coneguts i significatius, s'ha d'entendre com el desig d'estimular la seua capacitat de classificació històrica, i per a això aquesta assignatura proporciona, mitjançant l'anàlisi de les obres més representatives, les línies generals d'èpoques, escoles i estils.
l'Alumne ha d'entendre, gràcies a les aportacions de la Història de
la música, que la música és una cosa més que l'anecdòtica successió d'obres, amb determinades característiques Tècniques i artístiques. La música és una realització artística que evoluciona en el temps i en l'espai i en cada una de les etapes o llocs que se la considere inclou les característiques que li corresponen per l'estadi d'evolució i al mateix temps conté els germens per a l'evolució futura, en el marc del desenvolupament històric de les arts en general En aquest sentit, la Història de la música implica una reflexió sobre la musica que condiciona i estimula la mateixa creació musical.
Els coneixements històrics rebuts en l'ensenyament obligatori
hauran de recordar a l'alumne que la música no és un fet aïllat en el si de la societat i li demostraran com està estretament lligada al desenvolupament d'altres manifestacions artístiques i al març polític i religiós i a l'evolució en les formes de viure.
El coneixement de les èpoques, escolés i estils, alimentarà el seu
esperit crític, que l'introduirà en fructífers exercicis de retroàlimentació amb audicions en què la seua aportació activa ha de ser determinant tant per a l'anàlisi de les obres com per a l'enriquiment de l'esquema històric. El contacte amb documents i estudis diversos sobre les obres l'ajudaran a millorar el seu aprenentatge com a intèrpret i, alhora, li proporcionaran la vertadera dimensió de les obres des dels punts de vista cronològic, artístic i cultural.
La Història de la música estendrà la seua acció il·lustrativa a aspectes tan decisius per al seu futur com l'evolució de la notació musical, les transformacions organológiques operades en els instruments, l'aparició i desaparició d'instruments, les variacions experimentades en els diferents conceptes de la teoria musical, la relació entre la música popular i la culta i les innovacions necessàries en la creació de les diverses formes musicals.
Ha de quedar clar, per tant, que la Història de la música no constitueix un conjunt de reflexions sobre la música, sinó que s'ha d'implicar en el coneixement profund i la interpretació de la música, al progrés i perfeccionament de la qual contribueix poderosament.
Objectius específics
L'ensenyament de la Història de la música en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Adquirir coneixement de la música en les diferents èpoques i a través dels diversos autors de cada moment.
2. Buscar, a través de l'audició, el reconeixement dels diferents corrents estètics í artístics i situar les obres musicals cronològicament.
3. Valorar la interdisciplinarietat com a actitud necessària (anàlisi, harmonia, música de cambra, cor,...) en l'estudi històric de la música.
4. Relacionar la música amb els conceptes estètics de cada època i amb les altres manifestacions artístiques del moment.
5. Valorar la importància de la música en el desenvolupament cultural de la persona i de la societat.
Continguts
L'home i el so. La música com a fet cultural. La música en la cultura occidental: períodes, gèneres, estils i compositors. Situació de l'obra musical en el seu context social, econòmic, ideològic i artístic. Les fonts d'informació històrica i la seua utilització. Introducció a la música de les cultures no occidentals. Valoració històrica del folklore.
Criteris d'avaluació
1. Identificar, a través de l'audició, obres de diferents èpoques i descriure'n els trets més característics.
Aquest criteri avalua la capacitat de l'alumne per a captar el caràcter, el gènere, l'estructura formal i els trets estilístics més importants de les obres escoltades.
2. Identificar èpoques i estils, a través de l'audició d'obres amb partitures a la vista.
Mitjançant aquest criteri s'avaluen els coneixements de l'alumne pel que fa a la distinció dels diferents estils i les seues peculiaritats.
3. Realitzar un comentari crítie a partir de l'audició d'una obra determinada.
Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat de l'alumne per a valorar un fet musical concret des d'una perspectiva personal.
4. Per mitjà de l'audició i l'anàlisi, situar cronològicament i comparar obres musicals de similars característiques representatives entre elles.
Mitjançant aquest criteri d'avaluació es pretén comprovar si l'alumne identifica i situa cronològicament els diferents períodes de la història de la música i també si en distingeix les principals característiques.
5. Interrelacionar la Història de la música amb la d'altres aspectes de la cultura i el pensament.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar l'evolució del pensament crític de l'alumne, pel que fa a la seua capacitat de valoració de les diferents etapes de la Història de la música, globalment, o de determinats autors o obres, particularment, dins del context social i cultural en què es van produir.
6. Buscar les circumstàncies de tot tipus (polítiques, culturals, econòmiques, ideològiques) que puguen incidir en el desenvolupament evolutiu de les diferents èpoques, estils o autors més representatius de la Història de la música.
Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a analitzar la complexitat de circumstàncies i interessos (polítics, culturals, econòmics, ideològics) que, per la seua importància, determinen el posterior desenvolupament d'una època, un estil o un autor determinats.
7. Realitzar comentaris sobre textos relatius a la música o de contingut musical, tant des del punt de vista històric com estètic.
Aquest criteri avalua la capacitat de l'alumne per a captar i descriure els plantejaments plasmats per l'autor i relacionar-los amb els corrents estilístics d'una època concreta.
8. Realitzar un treball senzill sobre algun aspecte determinat de la música actual o passada.
Aquest criteri valorarà en quina mesura els alumnes són capaços de plantejar-se i realitzar en termes acceptables un petit treball, individual o en equip, que els faça interessar-se per descobrir i conéixer més coses de l'assignatura, en què l'important és l'autenticitat i el rigor de l'estudi realitzat i no la rellevància del tema.
LLENGUATGE MUSICAL
Introducció
Els estudis de llenguatge musical en el grau mitjà han de comportar un nivell que facilite a l'alumne la pràctica instrumental, tant individual com de conjunt, que exigeix un repertori musical ric, ampli i complex i capacitar l'alumne per a comprendre i analitzar tot allò que signifiquen les obres escollides per a aquest cicle. L'estudi del llenguatge musical s'ha d'exercitar en la resolució de les dificultats que tenen aquestes obres i aquesta preparació ha d'afavorir-ne l'exercici, tant vocal com' instrumental, de manera que s'aconseguesca el nivell que demanen els objectius i els continguts de cada curs.
Els coneixements de llenguatge musical adquirits en aquest període han de col·locar l'alumne en disposició d'abordar sense dificultats els estudis d'harmonia (2n cicle), anàlisi, Història de la música, fonaments de composició (3r cicle) i s'han d'interpretar com a coneixements que culminen els estudis bàsics de teoria musical que situen l'alumne al final del grau mitjà (Batxillerat musical) en disposició d'orientar la seua elecció, en el gran superior, entre les diverses especialitats que se li oferiran: pedagogia musical, musicologia, composició, interpretació.
L'estudi del llenguatge musical no quedarà complet sense la iniciació en el llenguatge de les obres musicals contemporànies i el desenvolupament de l'orella interna a través de l'exercici de la memòria musical.
El coneixement del llenguatge musical implica, en el marc del desenvolupament creatiu i analític de l'alumne, millorar la capacitat d'expressió i creació, activitats en què s'exercitarà l'alumne mitjançant experimentacions rítmiques, melòdiques, tímbriques i harmòniques concretades en breus composicions, variacions i improvisacions; cosa que elevarà, alhora, la seua capacitat crítica davant el fet musical.
Objectius específics
L'ensenyament del llenguatge musical en el gran mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Enriquir la seua relació afectiva amb la música a través del cant i de la participació instrumental en grup.
2. Integrar la pròpia execució musical, tant vocal com instrumental, en un conjunt coordinat de veus o instruments, atenent el resultat sonor d'aquest.
3. Interpretar correctament els signes gràfics del llenguatge musical contemporani i relacionar-los amb el llenguatge musical tradicional.
4. Utilitzar la dissociació motora i auditiva necessàries. per a executar o escoltar amb independència desenvolupaments rítmics i meló dics simultanis.
5. Reconèixer i representar gràficament obres, fragments musicals a una o dues veus realitzades amb diferents instruments.
6. Reconéixer a través de l'audició i de la lectura estructures harmòniques bàsiques.
7. Utilitzar els coneixements sobre el llenguatge musical per a consolidar i desenvolupar hàbits d'estudi que propicien una interpretació conscient.
8. Relacionar el llenguatge musical amb les obres musicals en el seu entorn històric i social.
9. Comprendre i valorar l'obra musical en conjunt i en els seus elements constitutius, mitjançant la representació mental o l'audició interior d'una partitura.
10. Representar gràficament els sons musicals percebuts a través de l'audició, en els seus diferents valors de duració, entonació, intensitat i timbre i també la seua textura harmònica, instrumental i formal.
Continguts
- Rítmics
Pràctica, identificació i coneixement de compassos originats per dos o més polsos desiguals. Concixement i pràctica de metres irregulars amb estructures fixes o variables. Polirrítmies i polimetries. Reconeixement i pràctica de grups de valoració especial amb duracions i posicions mètriques vàries. Pràctica de ritmes simultanis que comporten divisions diferents de la unitat. Pràctica d'estructures rítmiques atípiques en compassos convencionals. Ritmes aksak, coixos o de valor afegit. Compassos característics, compassos amb valor afegit i amb valor disminuït. Pràctica de música sense compassar. Reconeixement i pràctica de ritmes que caracteritzen la música de jazz, pop, etc. Pràctica de canvis de compàs amb unitats iguals o diferents i aplicació de les equivalències indicades. Desenvolupament d'hàbits interpretatius a partir del coneixement i l'anàlisi dels elements ritmics.
Melòdico-harmónics
Pràctica auditiva i vocal d'estructures tonals enriquides en el llenguatge per flexions o modulacions senzilles, amb reconeixement analític del procés. Pràctica auditiva i vocal d'obres modals en les seues diverses manifestacions històriques i folklòriques. Pràctica d'intervàlica pura (no tonal) i aplicació a obres posttonals o atonals. Reconeixement auditiu i anàlisi d'estructures tonals i formals no complexes. Improvisació sobre esquemes harmònics i formals establerts o lliures. Aplicació vocal o escrita de baixos harmònics a obres proposades de dificultat adaptada al nivell. Desenvolupament d'hàbits interpretatius a partir del concixement i l'anàlisi dels elements melòdico-harmònics.
Lectoscriptura (Aprofundiment en la descodificació-codificació de la grafia musical, iniciada ja en el grau elemental)
Practica de lectura horitzontal de notes amb els rítmics escrits i indicacions metronòmiques diverses. Lectura d'agrupacions verticals de notes. Coneixement i pràctica de les normes d'escriptura melòdica i harmònica. Pràctica de lectura de notes sense clau, atenint-se al dibuix intervàlic. Pràctica d'identificació i escriptura de notes en el seu registre correcte. Coneixement de l'àmbit sonor de les claus. Iniciació a les grafies contemporànies.
- Audició
Pràctica d'identificació d'elements rítmics, melòdics, modulatoris, cadencials, formals, timbris i estilístics en les obre,, escoltades. identificació d'errors o diferencies entre un fragment escrit i el que ha escoltat. Memorització, prèvia a l'escriptura, de frases o fragments progressivament més amplis. Escriptura de termes coneguts i memorització en diferents altures i tonalitats. Realització escrita de dictats a una i dues veus. Identificació d'acords. Audició d'obres o fragments en els quals es reconeguen elements estudiats.
- Expressió i ornamentació
Coneixement i aplicació de signes i termes relatius a dinàmica i agògica. Coneixement i aplicació dels signes que modifiquen l'atac dels sons. Coneixement dels signes característics en l'escriptura de la música instrumental. Coneixements i aplicació d'ornaments, adequant-se a l'època de l'obra interpretada.
Criteris d'avaluació
1. Mantenir el pols durant períodes de silenci prolongats.
Aquest criteri té per objectiu avaluar una correcta interiorització del pols que permeta una execució correcta, bé individual o en conjunt.
2. Identificar i executar estructures rítmiques d'una obra o fragment, amb canvi de compàs i sense, en un tempo establert.
Amb aquest criteri es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumne per a encadenar diverses formules rítmiques, l'aplicació) correcta, si s'escau, de qualsevol equivalència si es produeix canvi de compàs, i la interioritzacio aproximada de diverses velocitats metronòmiques.
3. Entonar improvisant una melodia o cançó tonal, amb acompanyament o sense, aplicant-li totes les indicacions de caràcter expressiu.
Aquest criteri d'avaluació té per objectiu comprovar la capacitat de l'alumne per a aplicar les seues Tècniques d'entonació i la justesa d'afinació a un fragment melòdic tonal amb alteracions accidental,,, que poden o no provocar una modulació, sent conscient de les característiques tonals o modals del fragment. Si és acompanyament no ha de reproduir la melodia.
4. Llegir internament, en un temps breu i sense verificar la seua entonació, un fragment musical i reproduir-lo de memòria.
Es tracta de comprovar la capacitat de l'alumne per a imaginar, reproduir i memoritzar imatges sonores de caràcter melòdic a partir de l'observació de la partitura.
5. Identificar o entonar tot tipus d'intervals melòdics.
Aquest criteri d'avaluació permet detectar el domini dels intervals per part de l'alumne, com a element d'aplicació a estructures tonals o no tonals.
6. Entonar una obra atonal, amb acompanyament o sense, aplicant les indicacions de caràcter expressiu.
Es tracta d'avaluar l'aplicació artística a una obra atonal dels coneixements melòdics i rítmics adquirits. L'acompanyament, si s'escau, no reproduirà la melodia.
7. Identificar intervals harmònics i escriure'ls en el registre correcte.
Es busca conèixer la capacitat de l'alumne per a la percepció simultània de dos sons en diferents relacions intervàliques i la identificació de les regions sonores en què es produeixen.
8. Reproduir models melòdics, escalistics o acordats, en diferents altures.
Es tracta de comprovar la destresa de l'alumne per a reproduir un fet melòdic a partir de diferents sons, sent conscient de les alteracions necessàries per a la seua exacta reproducció.
9. Improvisació vocal o instrumental de melodies dins d'una tonalitat determinada.
Aquest criteri pretén comprovar l'enteniment per part de l'alumne dels conceptes tonals bàsics en fer ús Lliure dels elements d'una tonalitat amb lògica tonal i estructural.
10. Identificar i reproduir per escrit fragments musicals escoltats.
Amb aquest criteri s'avalua la destresa de l'alumne per a la utilització correcta de la grafia musical i la seua capacitat de relacionar el fet musical amb la seua representació gràfica.
11. Reconèixer i escriure fragments musicals a dues veus.
Es pretén comprovar la percepció i identificació per part de l'alumne d'aspectes musicals polifònics.
12. Reconèixer auditivament aspectes cadencials i formals d'un fragment musical.
Per mitjà d'aquest criteri es tracta de comprovar la capacitat de l'alumne per a percebre aspectes sintàctics i estructurals de l'obra escoltada i denominar-los correctament.
13. Reconèixer auditivament diferents timbres instrumentals.
Es pretén constatar la familiarització de l'alumne amb els timbres provinents d'altres instruments diferents del que constitueix la seua especialitat.
14. Reconèixer i escriure fragments musicals realitzats per dos instruments diferents exclòs el piano.
Amb aquest criteri es pretén comprovar que la capacitat auditiva de l'alumne no experimenta distorsió quan rep el missatge a través d'un vehicle sonor diferent del piano.
15 Reconèixer auditivament formes d'atac, articulacions, matisos i ornaments d'una obra o fragment.
Es tracta, en aquest cas, de comprovar la capacitat d'observació de l'alumne d'aspectes directament relacionats amb la interpretació i l'expressió musicals.
16. Improvisar vocalment o instrumentalment sobre un esquema harmònic donat
Aquest criteri d'avaluació va ordenat a comprovar, dins del nivell adequat, la comprensió per part de l'alumne de la relació entre harmonia i veus melòdiques.
17. Entonar fragments memoritzats d'obres de repertori seleccionats entre els proposats per l'alumne.
Aquest criteri tracta d'avaluar el coneixement de les obres de repertori i la capacitat de memorització.
18. Aplicar Lliurement ritmes percudits a un fragment musical escoltat.
Es busca ací avaluar la capacitat d'iniciativa i a més el reconeixement ràpid d'aspectes ritmis i expressius de l'obra en qüestió.
19. Aplicar baixos harmònics senzills, vocalment o gràficament, a una melodia prèviament escoltada,
Aquest criteri pretén buscar l'associació melodia-harmonia imaginant aquesta des de la melodia escoltada.
20. Situar amb la màxima aproximació possible l'època, l'estil i, si s'escau, l'autor d'una obra escoltada.
Es tracta d'una proposta per a fomentar la curiositat i l'atenció ac l'alumne en escoltar música, sent conscient dels caràcters generals que identifiquen estils i autors.
21. Analitzar en una obra del seu repertori instrumental, la situació històrica, l'autor i les característiques musicals d'aquesta: harmòniques, formals, tímbriques, etc.
Intenta aquest criteri potenciar els hàbits de l'estudi intel·ligent i rigorós, fent-se conscient de les circumstàncies Tècniques i socials que envolten l'obra artística.
LLENGÜES ESTRANGERES APLICADES AL CANT
Introducció
El cant és l'activitat artística que coordina la paraula amb la música. La paraula, per mitjà del cant, està present en l'origen mateix de la música com ho testifiquen els documents musicals més antics i ho acredita la bibliografia sobre cerimònies religioses i la lírica popular des de l'antiguitat clàssica.
Aquest patrimoni vocal de tan remots orígens condiciona el naixement de la música instrumental, que s'inicia per la necessitat d'acompanyar el cant monódic, individual o col·lectiu i, posteriorment, per la duplicació de les veus en el cant polifònic. Quan s'independitza d'aquesta funció, comença la seua autonomia la musica instrumental.
Atés que musica i paraula estan unides en el cant, el seu estudi no pot prescindir del coneixement de les llengües d'ús freqüent en la música vocal.
Les llengües més usuals en el repertori vocal, líric o dramàtic, són l'Itàlia, l'alemany, el francés i l'anglès. Conéixer-les adequadament és imprescindible, per tant, per als cantants.
En el procés d'emissió i recepció de missatges, és important que l'emissor tinga un domini de la llengua usada que no dificulte la comprensió per part del receptor, si és que la coneix. La comprensió del sentit del text lingüístic en qüestió per part del cantant pot ser conseqüència de l'estudi concret en cada cas; però la qualitat fonètica és indispensable perquè la transmissió i la comprensió siguen efectives. Cal destacar a més l'específica sonoritat d'alguns fonemes en cada llengua que influeixen decisivament en l'expressió.
El plantejament de l'assignatura llengües estrangeres aplicades al cant no pot oblidar els diversos coneixements addicionals propis de la cultura i la literatura d'aquestes llengües que facilitaran i enriquiran la interpretació.
L'aprenentatge de llengües aplicades al cant ha de reforçar el dels estudis vocals; davant la complexitat d'aquesta assignatura cal tenir en compte que el repertori establirà les prioritats: per a l'òpera, l'italià, l'alemany, i el francés; per a l'oratori, l'alemany i l'anglès; per al lied l'alemany; per a la cançó, el francés; i per a la música sacra, el llatí. També es convenient que l'estudiant espanyol de cant tinga coneixements fonètics que li permetesquen una correcta dicció en la interpretació d'obres en les diferents llengües d'Espanya.
Objectius específics
L'ensenyament de les llengües Estrangeres aplicades al cant en el grau mitjà, tindrà com a objectiu desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Adquirir coneixements i pràctica de la fonètica de les llengües nacionals o estrangeres freqüents en els repertoris de cant.
2. Adquirir comprensió de senzills missatges orals o escrits en qualsevol de les llengües usuals en el repertori.
3. Llegir amb sentit i expressió textos de nivell adequat a a capacitat de l'alumne en llengües estrangeres.
4. Utilitzar la lectura de textos per tal de familiaritzarse amb els diferents registres lingüístics del llenguatge utilitzat i del llenguatge artístic.
5. Valorar la importància del text en les realitzacions músicovocals.
6. Apreciar la riquesa que signifiquen les diverses cultures i llengües i acceptar-les com a formes diferents de codificar L'experiència i de fer possibles les relacions interpersonals.
Continguts
Comprensió global de missatges orals. Reproducció i producció de missatges orals. Entrenament de les destreses fonètiques (articulació, emissió correcta, reconeixement i diferenciació auditiva dels fonemes, pronunciació correcta, aplicació a la fonètica cantada, concixement de les regles del sistema fonético-fonológic). Utilització del repertori individualitzat per a l'adquisició i la realització automatitzada del sistema fonético-fonológic. Comprensió global dels textos poético-literaris i coneixement del seu context històric, cultural i artístic. Anàlisi fonètica per a diferenciar signes de forma Autònoma.
Criteris d'avaluació
1 . Llegir de manera autònoma textos literaris musicals en les diferents llengües estrangeres estudiades.
Aquest criteri pretén valorar la capacitat de relacionar els coneixements de les diferents llengües amb el contingut i el tractament musical.
2. Reproduir de memòria breus textos pertanyents a obres musicals.
Aquest criteri avalua la capacitat de comprensió i interrelació del text amb l'obra musical.
3. Emetre correctament breus missatges orals en cada una de les llengües estudiades.
Aquest criteri serveix per a avaluar la capacitat de comprensió de l'alumne en cada una de les llengües estudiades.
4. Transcriure i comentar fonèticament textos de partitures estudiades.
Amb aquest criteri es pretén comprovar la capacitat de l'alumnat . per a aplicar de forma autònoma els coneixements fonètics en la interpretació musical.
5. Cantar de memòria pronunciant correctament el text de les partitures del repertori de l'alumne.
Aquest criteri avalua el domini de l'alumne en relació amb les destreses fonètiques adquirides.
MUSICA DE CAMBRA
Introducció
La pràctica de la música de cambra en el grau mitjà és un vehicle fonamental per a integrar una sèrie d'aspectes tècnics i musicals l'aprenentatge dels quals implica el desenvolupament de les capacitats de síntesi i anàlisi sobre la interpretació.
La música de cambra perfecciona l'orella musical a través de l'afinació individual i de conjunt i també estimula cada un dels instrumentistes a l'escolta dels altres, cosa que fa desenvolupar la sonoritat de conjunt. De la mateixa manera, la interpretació cambrística, afavoreix la sensibilitat en matèria de dinàmica, fraseig, ritme i vibrato.
També la pràctica de la música de cambra potencia hàbits de disciplina com són homogeneïtzació de l'articulació i la planificació del tempo i dels ritmes, a la vegada que permet el contrast de l'instrument propi amb altres diferents. I contribueix eficaçment a la maduració del músic en el terreny de la seua formació intel·lectual i expressiva, per la coordinació dels seus coneixements sobre els instruments i de les capacitats estilístiques pròpies.
La necessitat de coordinació dels diferents punts ' de vista dels intèrprets de la mateixa obra va més enllà de la conciliació que ha de ser el resultat final que faça possible l'execució. Es l'acceptació, moltes ve ades, d'idees, coneixements i sensibilitats que se sumen en la ment Se cada un dels intèrprets individualment considerats i això sempre contribuirà al seu enriquiment personal i a l'acumulació de criteris vàlids per a altres ocasions, bé siga en les interpretacions individuals, bé en les de conjunt.
Amb la música de cambra allò que cada intèrpret puga perdre en espontaneïtat individual es guanya en activitat, fruit de les aportacions conjuntes i per la retroalimentació que s'hi suscita.
Objectius específics
L'ensenyament de la música de cambra en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Valorar la música de cambra com un dels aspectes fonamentals de la formació musical i instrumental.
2. Adquirir, mitjançant l'audició polifònica, l'hàbit d'escoltar simultàniament les diferents parts, alhora que s'executa la pròpia.
3. Buscar l'ajust de so entre els instruments del conjunt, segons les necessitats estilístiques de l'obra i les possibilitats instrumentals.
4. Adquirir coneixement i pràctica dels gestos bàsics que permeten interpretar coordinadament, sense director.
5. Unificar criteris de tempo i caràcter.
6. Enriquir els punts de vista personals sobre les obres, mitjançant la decantació i l'acceptació dels criteris dels restants membres del conjunt.
Continguts
La unitat sonora: respiració, atac, vibrato, colps d'arc, afinació, articulació, ritme i fraseig. agògica i dinàmica. Estudi i pràctica dels gestos anacrònics necessaris per a tocar sense director. Equilibri sonor i de plans. Anàlisi i interpretació d'obres bàsiques del repertori que incloguen diferents estils. Conjunt d'instruments monodics. Quartet de corda: igualtat de so en els diferents atacs de l'arc, vibrato, afinació, etc., distribució de l'arc per al fraseig. Quintet de vent: igualtat en els atacs, articulació, fraseig etc. Respiració, afinació i vibrato. Conjunt de metalls. Pràctica cambrística en formacions diverses. Cambra amb piano: equilibri de cordes, vent i piano. Articulació, afinació, fraseig, etc. Estudi d'obres de cambra amb clavecí o instrument polifònic obligat. Aplicació dels coneixements de baix continu a l'acompanyament d'un o més solistes. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera critica les característiques de les diferents versions.
Criteris d'avaluació
1. Interpretar obres de diferents èpoques i estils dins de l'Agrupació corresponent.
Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat d'unificació del criteri interpretatiu entre tots els components del grup i l'equilibri sonor entre les parts.
2. Realitzar cada un independentment els gestos corresponents a la codirecció del grup mentre executa la seua part.
Mitjançant aquest criteri es pretén verificar que l'alumne té un coneixement global de la partitura i sap utilitzar els gestos necessaris de la concertació. Així mateix, es poden valorar els seus criteris sobre la unificació del so, timbre, vibrato, afinació i fraseig.
3. Llegir a primera vista una obra de petita dificultat en l'Agrupació corresponent.
Aquest criteri pretén constatar la capacitat de l'alumne per a desenvolupar-se autònomament en la lectura d'un text, el seu gran de fluïdesa i de comprensió de l'obra i la seua capacitat per a l'acoblament amb el grup.
4. Interpretar les obres corresponents al repertori programat separadament i abans de la interpretació conjunta.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el sentit de la responsabilitat com a membre del grup i l'estudi realitzat a cosa, la valoració del seu paper dins del grup i el respecte per la interpretació musical.
5. Interpretació pública d'obres d'estils i èpoques diverses.
Aquest criteri constata la unificació del fraseig, la precisió rítmica, l'equilibri sonor, la preparació de canvis dinàmics i d'accentuació i també l'adequació interpretativa al caràcter i l'estil de la música interpretada.
6. Interpretació pública d'una obra contemporània amb formació instrumental heterogènia.
mitjançant aquest criteri es pretén comprovar el grau de comprensió de llenguatge contemporani, el concixement d'efectes i grafia i també l'equilibri sonor dins d'un conjunt d'instruments de morfologies diverses i poc habituals.
ORQUESTRA
Introducció
En el grau mitjà caldrà considerar l'orquestra com una meta i la pràctica de conjunt instrumental com el procediment per a arribar-hi.
La consecució de l'orquestra, ideal per al desenvolupament normal de l'assignatura, requerirà dues condicions indispensables: en primer lloc, l'homogeneïtat del nivell de l'alumne; altrament, el treball de conjunt es torna inviable. En segon lloc, el nombre equilibrat entre els diversos instruments -vent, corda, percussió- a, fi que el conjunt no perda qualitat.
Es previsible, per tant, que el funcionament efectiu de l'orquestra s'aconseguirà sobretot en el tercer cicle quan s'hauran complert les dues premisses apuntades abans. A la Comunitat Valenciana, on abunda la pràctica instrumental fins i tot de conjunt, sobretot entre els alumnes procedents de bandes, els dos requisits adquireixen caràcter especial: d'una banda, se sent la necessitat d'homogeneitzar el nivell d'execució entre tots els alumnes del grup; i de l'altra, s'imposa la urgència d'equilibrar numèricament les especialitats instrumentals, superant el tradicional predomini del vent sobre la corda. En aquest tercer cicle i a les portes del grau superior, l'alumne disposat a la pràctica professional de la música haurà de preveure la seua futura especial ització.
Del caràcter marcadament individual que adopta la pràctica instrumental en el període anterior es passa, en el grau mitjà, a aquesta opció col·lectiva, cosa que ha de ser ocasió, no solament per a la pràctica instrumental conjunta, sinó també per a millorar la relació social entre condeixebles i per a potenciar intercanvis d'idees entre els diversos instrumentistes.
L'orquestra, en l'execució, planteja un diàleg entre els instrumentistes i els grups d'instruments que en cada moment exerceixen la funció que els correspon segons les obres i la seua interpretació. Diàleg que s'ha d'establir no sols entre els grups instrumentals sinó també entre els solistes.
La formació instrumental no pot desatendre la promoció del solista, pero tampoc no ha d'oblidar que la major part d'instrumentistes s'integren en agrupacions orquestrals o de cambra.
L'orquestra, per tant, a l'igual de la música de cambra, ampliarà els horitzons del seu repertori i això induirà el professor a la selecció adequada d'obres d'acord amb el nivell interpretatiu del conjunt dels alumnes i dels objectius proposats.
La necessitat de seguir les indicacions del director durant execució, induirà a memoritzar les obres i a incorporar a la interpretació els matisos adoptats pel conjunt.
El desenvolupament de l'orquestra com a assignatura del grau mitjà, amb una duració de sis anys, permet que la seua programació i periodització reben un tractament relaxat í, en conseqüència, que la conscienciació i el perfeccionament de l'alumne adquiresca els nivells adequats que reclamen els seus objectius i continguts d'acord amb els tres nuclis que s'hi perfilen: la tècnica orquestral, la pràctica orquestral i l'estètica de la interpretació.
Objectius específics
L'ensenyament de l'orquestra en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Adquirir el domini del propi instrument a través de les exigències de cada obra.
2. Desenvolupar progressivament la lectura a primera vista de manera que permeta el muntatge fluid de les obres.
3. Aprendre a reaccionar amb precisió davant les indicacions del 'director.
4. Respectar les normes i actituds que exigeix tota actuació en grup: afinació prèvia, atenció contínua, valoració del treball col·lectiu. I responsabilitzar-se en tot moment del seu compliment.
5. Valorar la pràctica orquestral com la síntesi i culminació dels processos individuals d'aprenentatge instrumental i corn a preparació per a futures activitats professionals.
6. Aprofundir el coneixement dels diferents estils i dels recursos interpretatius requerits per a cada un.
7. Elaborar criteris personals raonats sobre qüestions estètiques, formals í de valoració de les obres a través de la formació emanada del director i de l'aportació pròpia.
8. Interpretar obres representatives del repertori orquestral d'acord amb el nivell instrumental propi del curs en que es troben els alumne.
Continguts
Afinació prèvia a partir del La de l'oboè. Desenvolupament de l'orella per al control permanent de l'afinació en el conjunt. Control de l'afinació melòdica i harmònica. Equilibri del conjunt (plans sonors). L'anacrusi com a moviment bàsic en la pràctica orquestral Reacció i comprensió davant els colps a l'aire i altres gestos del director. Desenvolupament de la igualtat en colps d'arc (corda) i atacs (vent i percussió). Estudis per a orquestra. Passatges de determinades obres pel seu interés rítmic, harmònic, expressiu, estilístic, etc. Exercicis amb dificultat progressiva, d'improvisació col·lectiva. Valoració de silenci com a març de la interpretació. Importància del paper de cada un dels membres de l'orquestra. Treball per seccions. Treball col·lectiu. Audicions públiques d'obres treballades a classe. Coneixement i valoració de les normes de comportament en l'orquestra: estudi previ de la particel·la, silenci i concentració per a executar en to normes les indicacions del director, responsabilitat d'anotar indicacions, etc. Anàlisi i estudi raonat i comparatiu de les diferents formes musicals en relació amb l'orquestra. Evolució històrica dels conjunts instrumentals. Treball gradual del repertori simfònic bàsic. Audicions crítiques, dirigides, d'enregistraments de grans mestres.
Criteris d'avaluació.
1. Interpretar per seccions qualsevol de les obres programades durant el curs.
Mitjançant aquest criteri es tracta de valorar la capacitat per a adequar el propi so al de la família orquestral corresponent i la precisió d'atacs i entrades d'acord amb el cop a l'aire del director.
2. Reproduir qualsevol de les obres programades durant el curs, reduint la corda al nombre mínim possible d'alumnes per cada secció d'aquesta.
Aquest criteri pretén avaluar la capacitat d'escolta de les altres parts, unificant-se amb les afins i el grau d'afinació harmònica i del conjunt, unificant unísons.
3. Improvisar obres de dificultat progressiva.
Aquest criteri pretén comprovar la integració rítmica en el conjunt seguint el tempo marcat pel director, la precisió per a reaccionar a les seues indicacions, el domini del seu instrument i el gran d'afinació en la lectura a vista.
4. Controlar l'estudi a cosa de les obres corresponents al repertori programat.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el sentit de la responsabilitat com a membre del grup, la valoració que té del seu paper dins d'aquest i el respecte per la interpretació musical.
5. Participar en concerts en públic amb obres preparades durant el curs, dins i fora del centre.
Aquest criteri permet comprovar actituds disciplinades en l'instrumentista d'orquestra, la seua capacitat per a assumir el paper assignat, la seua contribució dins de l'equilibri de plans del conjunt i la seua adequació a les formes i estil que marca el director.
6. Participar en audicions crítiques d'obres de grans mestres.
Aquest criteri apunta a la necessitat de desenvolupar anàlisis raonades sobre l'evolució històrica dels conjunts instrumentals i contrastar les seues formes amb la pròpia manera d'entendre i realitzar l'orquestra.
PIANO COMPLEMENTARI
Introducció
La música de la cultura occidental en els últims segles està basada en la simultaneïtat sonora, contrapuntística i/o harmònica. Per a qualsevol músic la pràctica d'un instrument polifònic és una eina de treball d'indubtable eficàcia, ja que:
a) Li oferirà la possibilitat de penetrar en el teixit d'una partitura polifúnica més o menys complexa, aprehenent-la globalment en les seues dimensions vertical i horitzontal i convertint-la d'immediat en realitat sonora.
1 b) El desenvolupament de l'audició interna es veurà afavorit i reforçat mitjançant la comprovació immediata en l'instrument polifònic de com sona en la realitat l'imaginat en la ment a partir de l'escriptura.
c) Potenciarà el desenvolupament del sentit harmònic i contrapuntístic de l'estudiant.
d) A més, per als intèrprets d'instruments monòdics o de capacitat polifònica limitada (corda), amb un ampli repertori d'obres amb acompanyament d'un instrument polifònic, aquesta pràctica és un mitjà auxiliar molt valuós per al millor coneixement del repertori específic del seu propi instrument.
Els instruments de gran capacitat polifònica són, per la seua constitució, els de teclat. Entre ells, el piano apareix com l'instrument idoni per a realitzar aquesta funció complementària per les raons següents:
- La ja ressenyada capacitat polifònica.
- Amplitud de registre.
- Riquesa dinàmica.
- Senzillesa del mecanisme davant d'altres instruments de teclat (més d'un teclat, registres).
- Relativa fàcil disponibilitat davant la d'aquests últims.
Fins ara, el piano ha estat present com a matèria obligatòria en certes carreres musicals, per a les quals s'exigia, almenys, el grau elemental d'aquest instrument. En aquests casos, el nivell d'exigència quant a capacitat tècnico-interpretativa ha estat sempre el mateix per a pianistes com per a no pianistes i no es diferenciava gens la metodologia a seguir en l'un i l'altre cos. D'altra banda, aquesta obligatorietat del piano no preveia la possible necessitat que en podrien tenir altres instrumentistes, sinó que es referia solament a compositors, directors, musicòlegs, cantants, etc. Amb la incorporació al currículum d'aquesta assignatura nova es pretén oferir un ensenyament orientat a complementar la formació dels instrumentistes no polifònics i a posar en mans dels estudiants que vagen a optar per altres especialitats en el grau superior un útil que els permeta l'accés pràctic a qualsevol música. Amb aquest objectiu, l'ensenyament no s'orientarà tant cap al desenvolupament d'una gran capacitat tècnica, com a potenciar altres aspectes, ja indicats abans, com són percepció global de la polifonia, audició interna, habilitat en la lectura a primera vista (inclosa una simplificació dels escrits en la partitura), etc. Per descomptat, convé tenir molt en compte que la capacitat de realització al teclat estarà sempre condicionada pel grau de domini aconseguit en la tècnica de l'instrument, perà és evident que, en aquest sentit, els nivells que cal fixar han d'estar per davall dels que s'exigeixen normalment al pianista si no es vol interferir gravosament en els que per a cada estudiant supose la finalitat principal del seu treball. D'aquesta manera podrà complir el piano una desitjable i convenient funció complementària en l'Educació de tot professional de la música.
Objectius específics
L'ensenyament del piano complementari en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Conéixer les distintes possibilitats de l'instrument.
2. Adquirir un grau de destresa en l'execució que permeta desenvolupar-se amb la màxima facilitat possible al teclat, afrontant dificultats d'un cert nivell.
3. Aconseguir progressivament rapidesa de reflexos en la lectura a primera vista.
4. Comprendre els elements essencials, harmònics i contrapuntístics d'una partitura polifònica.
5. Conéixer les característiques de l'escriptura pianística aplicada a l'acompanyament d'un instrument solista.
6. Interpretar la part pianística d'obres de repertori del seu instrument principal.
Continguts
Desenvolupament de la percepció interna de la pròpia relaxació. Establir les bases d'una utilització conscient del pes del braç. Planificació del treball de la tècnica tenint en compte la unitat profunda dels factors que la determinen: a) desenvolupament de la tècnica digital i b) desenvolupament de la tècnica braquial. Principis de digitació pianística. Pràctica de les diverses formes de pulsació o atac possibles, d'acord sempre amb la dinàmica, el fraseig i el sentit musical general del fragment de que es tracte. Desenvolupament d'una tècnica polifònica bàsica. Coneixement dels pedals i les seues funcions. Pràctica intensiva de la lectura a primera vista. Lectura harmònica (lectura d'acords, series d'acords enllaçats, acords desplegats en tota la seua varietat de presentacions possibles, com ara fórmules del tipus baix d'Alberti, arpegis, etc.) i lectura contrapuntística, estrictament lineal, a dues i fins altres veus. Improvisació de cadències i també d'esquemes harmònics senzills. Estudis i obres del repertori pianístic de dificultat progressiva. Estudi de la part pianística d'obres de repertori del seu instrument principal.
Criteris d'avaluació
1. Llegir fragments o obres a primera vista.
Aquest criteri d'avaluació pretén constatar la capacitat de l'alumne per a desenvolupar-se amb un cert grau d'Autonomia en la improvisació de fragments o obres.
2. Mostrar en els estudis i obres la capacitat d'aprenentatge progressiu individual.
Aquest criteri d'avaluació pretén verificar que els alumnes són capaços d'aplicar en l'estudi les indicacions dels professors i amb aquestes desenvolupar l'autonomia de treball que els permeta una certa valoració del seu rendiment.
3. Interpretar la part pianística del repertori específic del seu instrument principal adequada al nivell.
Aquest criteri d'avaluació pretén comprovar la capacitat de l'alumne per a utilitzar el tempo, l'articulació i la dinàmica com a elements bàsics de la interpretació i la seua capacitat d'adaptació al solista.
4. Actuar com a membre d'un grup i manifestar la capacitat de tocar al mateix temps que escolta i s'adapta musicalment i sonorament als restants instruments o veus.
Aquest criteri d'avaluació presta atenció a la capacitat de l'alumne d'adaptar-se musicalment i sonorament als companys per a realitzar un treball comú.
5. Analitzar l'estructura harmònica interna d'un fragment de partitura per a teclat amb dificultats adequades per al nivell.
Mitjançant aquest criteri es podrà valorar la capacitat de l'alumne per a trobar l'estructura harmònica subjacent en un fragment de música i determinar els diferents tractaments a què aquesta ha estat sotmesa per a la realització de l'obra.
6. Reduir a estructures harmòniques elementals un fragment senzill de música escrit per a instrument polifònic.
Mitjançant aquest criteri es podran valorar els coneixements analítics de l'alumne pel que fa a la identificació de les estructures harmòniques bàsiques, mitjançant un exercici de lectura basat principalment en l'eliminació de tot allò que no siga essencial des del punt de vista d'aquestes estructures.
7. Lectura simplificada d'obres o fragments amb disposicions harmòniques típicament pianístiques (arpegis, etc.).
Mitjançant aquest criteri es podrà valorar la capacitat de síntesi de l'alumne i la seua rapidesa en la realització de passatges harmonies simples, però d'execució relativament complicada.
8. Improvisació d'una partitura participant dins d'un grup d'instruments o acompanyant un solista.
Es tracta de valorar el grau de desenvolupament dels reflexos i altres qualitats que són estimulades ,en l'alumne a través de la lectura improvisada, formant part d'un grup d'instrumentistes o en l'acompanyament a un solista vocal i instrumental.
INSTRUMENT COMPLEMENTARI
Introducció
L'estudi del piano complementari es preveu per a tots els instrumentistes l'especialitat els quals no siga el piano, l'orgue o el clavecí. Aquesta previsió es basa en la gran capacitat polifúnica dels instruments de tecla. Però l'intent de complementarietat no es compleix precisament amb els instrumentistes de piano, orgue i clavecí. Per aixà, per a aquests, es proposa l'estudi d'un instrument complementari, que triaran.
L'interès de l'estudi d'un altre instrument es basa en l'oportunitat que tenen els instrumentistes de tecla esmentats de completar la seua formació musical com a instrumentistes, ja que això implica el coneixement d'altres formes de digitació, respiració, fraseig i expressivitat. Junt amb el cultiu intensiu de la polifonia augmenta el de la melodia. Tot això reforça les seues perspectives com a instrumentistes, en particular per a les actuacions de música de cambra, orquestra..., perquè augmenta les oportunitats en conèixer un altre instrument.
Finalment amb l'instrument complementari s'amplia el camp d'elecció en el grau superior en especialitats, com composició, pedagogia musical, etc. No s'ha de perdre de vista aquest últim punt, ja que tradueix el vertader caràcter propedèutic del grau mitjà.
Objectius específics
L'ensenyament de l'instrument complementari en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents.
1. Conèixer les diferents possibilitats de l'instrument elegit.
2. Adquirir un grau de destresa en l'execució que permeta desenvolupar-se amb la màxima soltesa possible en l'instrument elegit, afrontant dificultats d'un cert nivell.
3. Aconseguir progressivament rapidesa de reflexos en la lectura a primera vista, amb l'instrument.
4. Interpretar la part corresponent a l'instrument elegit, d'obres de repertori del seu instrument principal.
Continguts
Estudi de les possibilitats tècniques de l'instrument, d'acord amb els continguts específics de cada un d'ells. Selecció progressiva quant al grau de dificultat dels exercicis, estudis i obres de repertori propi de cada instrument que es consideren útils per al desenvolupament conjunt de la capacitat musical i tècnica de l'alumne.
Criteris d'avaluació
1. Llegir fragments o obres a primera vista.
Aquest criteri d'avaluació pretén contatar la capacitat de l'alumne per a desenvolupar-se amb un cert grau d'autonomia en la improvisació de fragments o obres.
2. Mostrar en els estudis i obres la capacitat d'aprenentatge progressiu individual.
Aquest criteri d'avaluació pretén verificar què els alumnes són capaços d'aplicar en l'estudi les indicacions dels professors i amb aquestes desenvolupar l'autonomia de treball que els permeta una certa valoració del seu rendiment.
3. Interpretar la part corresponent a l'instrument elegit, en obres del repertori específic del seu instrument principal, adequades al nivell i la seua capacitat d'adaptació com a solista.
Aquest criteri d'avaluació pretén comprovar la capacitat de l'alumne per a utilitzar el tempo, l'articulació i la dinàmica com a elements bàsics de la interpretació.i la seua capacitat d'adaptació com a solista.
4. Actuar com a membre d'un grup i manifestar la capacitat de tocar al mateix temps que escolta i s'adapta musicalment i sonorament als restants instruments o veus.
Aquest criteri d'avaluació presta atenció a la capacitat de l'alumne d'adaptar-se musicalment i sonorament als companys per a realitzar un treball comú.
INSTRUMENTS
Introducció
L'intèrpret de música, a l'igual que l'actor en l'art dramàtic, exerceix funcions de mediador entre el creador i el públic destinatari. Si admetem que l'intèrpret, taxi instrumentista com cantant, és mediador, també cal admetre que fe mediació existeix per part del director i, per tant, aquesta funció de l'instrumentista i del cantant es veu condicionada per les aportacions del director.
La interpretació és sempre un procés de recreació que es pot contemplar des de perspectives diferents que sovint se superposen. Per això, la tasca del futur. intèrpret implica en primer lloc, aprendre a desxifrar correctament la partitura; en segon lloc, executar-la amb precisió i exactitud i, en tercer lloc, dotar l'execució de la dimensió artística necessària per a transmetre l'obra, de manera que aconseguesca una realització estètica capaç de produir l'emoció implícita en la partitura. Aquesta circumstància destaca el caràcter humanístic que ha de tenir la formació de l'instrumentista i del cantor.
Per a la consecució d'aquests objectius, l'intèrpret ha de desenvolupar les capacitats especifiques que li permeten realitzar les virtualitats estètiques de l'obra, mitjançant el domini de les possibilitats expressives de l'instrument. El desenvolupament d'aquestes destreses es diu tècnica.
El repertori de qualsevol instrument planteja una sèrie d'exigències des del punt de vista interpretatiu. La superació d'aquestes dificultats s'aconsegueix, en primer Lloc, mitjançant l'aplicació dels recursos tècnics a l'obra, a què s'ha de sumar la visió estètica d'aquesta, si no es vol reduir la interpretació a mera habilitat psicomotora. Solament així l'executant arriba a ser intèrpret.
En tot aquest treball la memòria exerceix un paper importantissim, que ajuda tant l'executant com l'intèrpret, encara que, en la pràctica, l'instrumentista té, com passa en les orquestres, l'ajuda de la partitura o de la particel·la corresponent. La memòria permet una sèrie d'associacions reflexes i d'automatismes indispensables per a la interpretació brillant de l'obra.
La sensibilitat musical de l'alumne constitueix un procés de formació que pot tenir a vegades bases naturals, però que, en tot cas, s'ha de cultivar ininterrompudament durant el període formatiu, siga quina siga la trajectòria musical que es disposa seguir.
L'instrumentista, d'altra banda, ha de valorar adequadament les seues possibles actuacions individuals i col·lectives. Si la interpretació com a solista fa recaure totalment la responsabilitat en l'intèrpret, no és menor la responsabilitat que adquireix l'instrumentista en la interpretació col·lectiva en què a la seua sensibilitat musical ha d'afegir el sentit de col·laboració i de ritme de l'ajust.
La concepció interdisciplinària de la formació de l'instrumentista està clara, i tots admeten que la seua preparació tècnica es completa amb la preparació cultural i humanística.
Consideracions sobre els continguts
En els continguts de cada especialitat instrumental s'integren els comuns a tots els instruments, que es podrien qualificar com a continguts transversals i els propis de cada instrument particular, segons les seues característiques Tècniques.
Per a evitar reiteracions innecessàries, els continguts comuns s'ofereixen més avall, abans de l'enumeració dels instruments. No obstant això, el professor entendrà que aquests continguts comuns hauran d'agregar-se als propis, que apareixen com tals en cada ocasió.
Aquesta forma de destacar i de reconéixer els continguts generals s'avala per dos principis de caràcter metodològic:
- Articular la formació musical de l'alumne, siga quin siga l'instrument escollit.
- Recalcar la interrelació existent entre els diversos instruments i els grups corresponents.
Continguts comuns
Desenvolupament de la sensibilitat auditiva. Pràctica de lectura a vista. Desenvolupament permanent i progressiu de la memòria musical. Adquisició d'hàbits correctes í eficaços d'estudi. Coneixement de les estructures musicals en els diversos nivells. Pràctica instrumental de grup. Pràctica de la improvisació. Introducció a la interpretació d'obres contemporànies. Pràctica, desenvolupament i percepció interna de la relaxació. Selecció progressiva quant al grau de dificultat dels exercicis, estudis i obres de repertori propi de cada instrument que es consideren útils per al desenvolupament conjunt de la capacitat musical i tècnica de l'alumne. Desenvolupament d'automatismes. Coneixement i pràctica del transport. Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera crítica les característiques de les seues diferents versions.
ACORDIO
Objectius específics
L'ensenyament de l'acordió en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Adquirir control sobre la manxa de manera que es garantesca la consecució dels diferents efectes propis de l'instrument requerits en cada obra i la qualitat sonora adequada.
2. Interpretar obres representatives de diferents estils i tècniques fins a constituir el repertori variat i que corresponga al nivell.
3. Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: Digitació, registració, manxa.
4. Adquirir concixement de les diverses convencions interpretatives vigents en diferents períodes de la història de la música instrumental, especialment les referides a l'escriptura rítmica o a l'ornamentació.
Continguts propis
Desenvolupament del perfeccionament interpretatiu d'acord amb el repertori i la modalitat instrumental elegida. Desenvolupament de la velocitat i flexibilitat dels dits. Perfeccionament de la tècnica de la manxa com a mitjà per a aconseguir qualitat de so i coneixement dels efectes acústics propis de l'instrument (Bellowshatre, ricochet, distorsions). Estudi del repertori adequat per a aquest grau que incloga representació de les diferents escoles acordionístiques existents. Elecció de la digitació, articulació, freseig i indicacions dinàmiques en obres on no figuren aquestes indicacions. Presa de consciència de les pròpies qualitats musicals i del seu desenvolupament segons les exigències interpretatives Aprofundiment en el treball d'articulació í accentuació. Aprofundiment en l'estudi de la dinàmica i de la registració.
ARPA
Objectius. específics
L'ensenyament de l'arpa en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Adquirir un bon control de l'ús dels pedals i de l'afinació.
2. Interpretar obres representatives de les diverses èpoques i estils fins a constituir un repertori d'acord amb aquest nivell.
3. Aplicar amb autonomia progressivament més gran els concixement musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació.
4. Adquirir coneixement de les diverses convencions interpretatives vigents en diferents períodes de la Història de la música instrumental, especialment les referides a l'escriptura rítmica i a l'ornamentació.
Continguts propis
Pràctica, en totes les octaves de l'arpa, d'intervals, harmònics, acords, escales i arpegis amb canvis de tonalitats majors i menors. Mans paral·leles, inverses, canvis de sentit, mans encreuades, alternades, combinacions de fórmules en cada mà per a desenvolupar la independència entre les dues. Estudi de cadències i importància dels graus de l'escala com a recursos per a les Tècniques a piacere. Aplicació dels efectes i matisos a les diferents èpoques i estils. Estudi de les notes d'adorn en les diferents èpoques i estils. Estudi de repertori simfònic.
CANT
Objectius específics
L'ensenyament del cant en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Aconseguir un control suficient de la respiració que possibilite la correcta emissió, afinació i articulació de la veu.
2. Descobrir les característiques i possibilitats de la pròpia ven: timbre, extensió, intensitat, flexibilitat, qualitats expressives,... i utilitzar-les correctament en la interpretació.
3. Usar la fonètica adequada en relació amb l'idioma cantat i la dicció que faça intel·ligible el text.
4. Interpretar obres representatives de les diverses èpoques i estils, per a formar un repertori adequat a les possibilitats de cada nivell.
Continguts propis
Estudi de la respiració. Vocalitzacions: a) Exercitació auditiva del timbre de la pròpia veu i recerca de diferents colors vocals. b) Desenvolupament de la percepció total de les sensacions fonatòries. c) Ampliació progressiva de la tessitura. d) Treball de la intensitat i gradació del so vocal. e) Recerca del vibrato. f) Treball de notes tingudes, matisació i agilitat. Interpretació d'obres d'acord amb cada veu de menys a més dificultat a mesural que es vaja aconseguint el domini tècnico-vocal. Estudi d'un repertori que haurà d'incloure obres de tots els estils.
CLAVECI
Objectius específics
L'ensenyament del clavecí en el grau mitjà tindrà com a objectiu
contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Adquirir coneixement de la Història del clavecí i dels instruments afins de teclat que hi van conviure, de les seues formes musicals i del seu repertori específic.
2- Intentar la interpretació adequada del repertori de clavecí, d'acord amb els objectius del nivell, enriquint la interpretació amb les aportacions de la investigació.
3. Aplicar la registració adequada a les obres estudiades, atenent consideracions expressives i estilístiques.
4. Ornamentar les obres interpretades d'acord amb les característiques de l'estil corresponent, quan pertoque.
5. Aplicar amb autonomia progressivament més gran els coneixements musicals per solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig, canvis de teclat, registració.
6. Practicar. la música de conjunt mitjançant la integració en formacions de cambra de diversa configuració.
7. Interpretar obres representatives de les diverses èpoques i
estils, amb exigències pròpies d'aquest nivell, per a constituir un, repertori solista i de conjunt.
Continguts propis
Treball de les diferents digitacions segons èpoques i estils. Registració i canvis de teclat. Estudi del baix xifrat i la seua realització. Improvisació i acompanyament a partir d'un baix xifrat. Estudi de la semitonia subintel·lecta. Sistema hexacordal. Coneixement dels recursos i figures retòriques de l'època i aplicació a la composició i interpretació de determinades formes musicals. Estudi de les danses i evolució de la suite. Interpretació del repertori bàsic de clavecí que incloga reduccions orquestrals realitzades per compositors de l'època i el tractament donat a l'instrument. Coneixement del funcionament del clavecí de pedals: registració i tècniques especials. Estudi i pràctica de les diverses afinacions. Tècniques bàsiques de manteniment de l'instrument. Coneixement dels diferents tipus de clavecí, construcció i influència del repertori de les diferents èpoques i estils en cada pafs. Exercicis encaminats a aconseguir un bon control de l'instrument i a afavorir l'automatització de les diferents dificultats tècniques. Estudi de les danses- i evolució de la suite.
FLAUTA DE BEC
Objectius específics
L'ensenyament de la flauta de bec en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats
següents:
1. Intentar la interpretació adequada del repertori de flauta de bec adequat als continguts i als objectius del nivell, enriquint la interpretació amb les aportacions de la investigació.
2. Ornamentar les obres interpretades d'acord amb les característiques de l'estil corresponent, quan s'escaiga.
3. Aplicar amb autonomia progressivament més gran els coneixements musicals per a 'solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig.
4. Practicar la música de conjunt mitjançant la integració en formacions de cambra de configuració diversa.
5. Interpretar obres representatives de les diferents èpoques i estils, amb exigències pròpies d'aquest nivell, per a constituir repertori solista i de conjunt.
Continguts propis
Estudi del repertori per a flauta solista, amb acompanyament i sense i per a conjunt de flautes. Desenvolupament de la improvisació com a premissa per a la interpretació de glosses i cadències solistes. Pràctica de l'ornamentació en els segles XVI, XVII i XVIII. Estudi dels tractats antics sobre la tècnica de la flauta de bec i sobre la interpretació de la música. Perfeccionament de tota la gamma d'articulacions i formes d'atac. Aprofundiment en la dinàmica, precisió en la realització de les diferents indicacions que s'hi refereixen i equilibri dels nivells i qualitats de so resultants.
GUITARRA
Objectius específics
L'ensenyament de la guitarra en el gran mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Interpretar obres representatives de les diferents èpoques i estils per a constituir el repertori d'acord amb les exigències d'aquest nivell.
2. Utilitzar amb autonomia progressivament més gran els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig, etc
3. Adquirir coneixement de les diferents convencions interpretatives vigents en distints períodes de la Història de la música instrumental, especialment les referides a l'escriptura rítmica o a l'ornamentació.
4. Practicar la música de conjunt, mitjançant la integració en formacions de cambra de diversa configuració.
Continguts propis
Aprofundir l'estudi de la digitació i les seues dificultats: digitació d'obres o passatges polifònics en relació amb la conducció de les diferents veus. Perfeccionament de tota la gamma d'articulacions i formes d'atac. La dinàmica i la seua precisió en la realització de les diferents indicacions que hi fan referència i l'equilibri dels nivells i les qualitats del so resultant. Aplicació de les regles d'ornamentar el repertori de la guitarra d'acord amb les exigències de les diferents èpoques i estils. Utilització dels efectes característics de l'instrument (timbres, percussió, etc.). Harmònics octavats.
INSTRUMENTS DE CORDA
Viola, violí, violoncel, contrabaix
Objectius específics
L'ensenyament dels instruments de corda en el gran mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Interpretar obres representatives de les diferents èpoques i estils per a constituir el repertori d'acord amb les exigències d'aquest nivell.,
2. Aplicar amb autonomia progressivament més gran els coneixements municipals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig, etc.
3. Adquirir coneixements de les diferents convencions interpretatives vigents en distints períodes de la música instrumental, especialment les referides a l'escriptura rítmica o a l'ornamentació.
4. Practicar la música de conjunt mitjançant la integració en formacions de cambra de diversa configuració.
5. Exercir funcions de solista amb orquestra en obres de mitjana dificultat, per a desenvolupar així el sentit de la interdependència de les respectives comeses.
Continguts propis
Continuació del treball sobre els canvis de posicions. Dobles cordes i acords de tres i quatre notes. Desenvolupament de la velocitat. Perfeccionament de totes les arcades. Harmònics naturals i artificials. Treball de la polifonia. La qualitat sonora: cantable i afinació. Aprofundiment en la dinàmica, precisió en la realització de les diferents indicacions que s'hi refereixen i equilibri dels nivells i qualitats del so resultant.
INSTRUMENTS DE CORDA
Potsada del Renaixement i Barroc
Objectius Especifics
L'ensenyament dels instruments de corda polsada del Renaixement i Barroc en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Intentar la interpretació adequada del repertori d'aquests instruments d'acord amb els objectius i els continguts del nivell, enriquint la interpretació amb les aportacions de la investigació.
2. Adquirir coneixement dels diferents tipus de tabulatura, incloent-hi els signes de digitació i ornamentació.
3. Descobrir les característiques, les possibilitats i els recursos expressius d'aquests instruments per a aconseguir el perfeccionament de la qualitat sonora.
4. Practicar música de conjunt d'acord amb les formacions pàries de cada època i instruments.
5. Adquirir coneixement de la histèria i repertoris d'aquesta família d'instruments i les seues formes musicals bàsiques.
6. Interpretar obres de diferents estils, segons cada instrument, de dificultats d'acord amb aquest nivell, per tal de constituir els repertoris corresponents.
Continguts propis
Desenvolupament de la coordinació dels dits i de les dues mans. Estudi d'un instrument del Renaixement i d'un altre del Barroc. Iniciació al baix continu. Iniciació al manteniment de l'instrument (posar trasts i encordar). Introducció als ornaments i a la disminució. Desenvolupament de la conducció clara de les veus.
INSTRUMENTS DE PUA
Objectius específics
L'ensenyament dels instruments de pua en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les Capacitats següents:
1. Adquirir coneixement de la història del repertori corresponent a les diferents èpoques dels instruments de pua, i de les exigències que planteja la seua interpretació estilísticament correcta.
2. Interpretar el repertori adequat a aquest nivell, segons les diverses èpoques i estils, tant amb la bandúrria com amb la mandolina italiana.
3. Actuar amb autonomia progressivament més gran per a solucionar per si mateix els diferents problemes d'execució que es puguen presentar, relatius a digitació, qualitat de so, articulació, ritme, fraseig, dinàmica.
4. Utilitzar la doble i múltiple corda i els efectes i les possibilitats sonores dels instruments d'acord amb les exigències del repertori.
Continguts propis
Aprofundir l'estudi de la digitació i les seues dificultats, el desenvolupament i el perfeccionament de les articulacions (manteniment de la qualitat de so en totes les articulacions i capacitat de «modelar» aqueix so). La dinàmica i la seua precisió en la realització de les diferents indicacions que s'hi refereixen i l'equilibri dels nivells i les qualitats del so resultant. Aplicació de les regles d'ornamentar el repertori de pua de diferents èpoques i estils. Interpretar amb doble corda i conèixer l'execució en cordes múltiples. Tècniques bàsiques de manteniment de l'instrument. Estudi dels efectes acústics en l'instrument: ressonància, harmònics, etc.
INSTRUMENTS DE VENT-FUSTA
Flauta travessera, oboè, clarinet, fagot i saxofon
Objectius específics
L'ensenyament dels instruments de vent-fusta en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Adquirir la sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora,
2. Interpretar obres representatives de les diverses èpoques i estils de dificultat adequada a aquest nivell per a constituir el repertori corresponent.
3. Practicar la fabricació i rebaixament de llengüetes dobles per als instruments que en tenen.
4. Adquirir autonomia progressivament més gran per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig.
5. Adquirir coneixement de les diverses convencions interpretatives vigents en diferents períodes de la Història de la música instrumental, especialment les referides a l'escriptura rítmica o a l'ornamentació.
6. Practicar la música de conjunt en formacions de cambra de configuració diversa.
7. Exercir funcions de solista amb orquestra en obres de mitjana dificultat per a desenvolupar així el sentit de la interdependència de les respectives comeses.
Continguts propis
Desenvolupament en profunditat de la velocitat i de tota la gamma d'articulacions possibles (velocitat en legato, en els diferents staccatos, en els salts, etc.). Aprofundir l'estudi del vibrato d'acord amb les exigències interpretatives dels diferents estils. Estudi del registre sobreagut en els instruments que l'utilitzen. Estudi del repertori solista amb orquestra de diferents èpoques corresponent a cada instrument. Estudi dels instruments afins. Fabricació de canyes segons els mètodes tradicionals (instruments de llengüeta doble).
INSTRUMENTS DE VENT-METALL
Trompa, trompeta, trombó i tuba
Objectius específics
L'ensenyament dels instruments de vent-metall en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Adquirir en conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i expressives de l'instrument.
2. Utilitzar amb autonomia progressivament més gran els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig.
3. Interpretar repertoris que incloguen obres representatives de les diferents èpoques i estils de dificultat adequada a aquest nivell.
4. Practicar la música de conjunt en formacions de cambra de diversa configuració.
5. Exercir funcions de solista amb orquestra o piano en obres de dificultat mitjana per a desenvolupar així el sentit de la interdependència de les respectives comeses.
6. Adquirir coneixements de les diverses convencions interpretatives vigents en diferents períodes de la histèria de la música instrumental, especialment les referides a l'escriptura rítmica o a l'ornamentació.
Continguts propis
Desenvolupament de la velocitat en tot l'instrument. Estudi del registre agut. Estudi dels ornaments: trino, grupetos, appoggiatures, mordents, etc. Aprofundiment en tot allà referent a l'articulació: estudi del doble i triple picat. Perfeccionament de la igualtat sonora i tímbrica en els diferents registres, Estudi dels instruments afins al corresponent a l'especialitat.
ORGUE
Objectius específics
L'ensenyament de l'orgue en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Adquirir coneixement dels fonaments sonors de l'orgue i la capacitat necessària per a utilitzar-ne les possibilitats.
2. Adquirir el nivell de coordinació motora necessari entre les mans i a els peus per a poder afrontar les exigències del repertori.
3. Controlar i administrar el cabal sonor de l'orgue i les diferents modalitats de tot d'acord amb l'acústica del local on s'ubique.
4. Adquirir coneixement i utilitzar en els diferents tipus d'orgue la registració d'acord amb l'època i l'estil de la música destinada a aquests.
5. Interpretar obres de diferents èpoques i estils amb dificultats d'acord amb aquest nivell per a constituir el repertori corresponent.
6. Relacionar els coneixements litúrgics amb la funció de certes formes musicals característiques del seu repertori: preludis, corals, versos.
7. Distingir els diferents estils d'interpretació segons èpoques i escoles.
8. Valorar la importància del treball d'investigació per a interpretar adequadament el repertori de l'instrument.
Continguts propis
Exercicis manuals sobre els quals es treballen les diferents modalitats de toc pròpies de l'orgue. Coneixement i pràctica del pedaler. Exercicis combinats de manual i pedal per a desenvolupar la independència de mans i peus (escales per moviment contrari entre manual i pedal, combinació simultània de ritmes binaris i temaris, exercicis en trio, etc'). Estudi dels tractats de registració existents segons escoles i èpoques. Coneixement de l'ornamentació segons països i estils. Treball de l'articulació, fraseig i digitacions. Estudi del baix xifrat. Estudi de les diferents escoles de construcció d'orgues a Europa. Formes litúrgiques relacionades amb la música d'orgue. Estudi de l'orgue barroc espanyol i de la música Ibérica destinada a aquest.
PERCUSSIO
Objectius específics
L'ensenyament de la percussió en el grau mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats
següents:
1. Adquirir domini tècnic de tots els instruments de l'especialitat i també la coordinació rítmica i motora que exigeix el conjunt d'aquests.
2. Tocar en grup sense director amb precisió rítmica i coneixement global de l'obra.
3. Utilitzar amb autonomia progressivament més gran els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: articulació, coordinació entre les dues mans, dinàmica, etc.
4. Interpretar obres de diferents èpoques i estils, amb dificultat adequada a aquest nivell, per a constituir el repertori adequat.
5. Actuar en públic amb formació de percussió combinada.
Continguts propis
Desenvolupament de tota de gamma de formes d'atac. Ritmes compostos i grups irregulars. Caixa (redobles, paradiddles, etc.). Timbals (afinació amb canvis, tècnica de glissando, etc.). Bateria (independència i domini de la coordinació, cadenzas i breaks, etc.). Làmines (desenvolupament de la velocitat, acords amb quatre baquetes, tècniques Stevens i Across). Desenvolupament de la capacitat d'obtenir simultàniament sons de diferent intensitat entre les dues mans tractant d'assolir una diferenciació dinàmica, bé es tracte de la relació melodia-acompanyament o de plantejaments contrapuntístics de més complexitat. Instruments accessoris i d'efecte (coneixement bàsic de ritmes populars en instruments llatinoamericans, tècnica de tots els instruments, obres per a percussió combinada).
PIANO
Objectius específics
L'ensenyaren del piano en el gran mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
1. Interpretar obres representatives de diferents èpoques i estils de dificultat adequada a aquest nivell per a constituir repertori.
2. Adquirir coneixement de les diferents convencions interpretatives vigents en diferents períodes de la música instrumental, especialment les referides a l'escriptura rítmica o a l'ornamentació.
3. Practicar la música de conjunt en formacions de cambra de diversa configuració.
4. Exercir funcions de solista amb orquestra en obres de dificultat mitjana, per a desenvolupar el sentit de la interdependència de les respectives comeses.
5. Aplicar amb autonomia progressivament més gran els coneixements musicals per a solucionar per si mateix els diferents problemes d'execució que es puguen presentar relatius a digitació, pedalament, fraseig, dinàmica.
Continguts propis
Estudi en profunditat de: la digitació i la seua problemàtica; el desenvolupament i perfeccionament de tota la gamma de formes d'atac; la utilització progressivament més gran del pes del braç com a principal font de força i de control de la sonoritat; la dinàmica, la precisió en la realització de les diverses indicacions que s'hi refereixen a l'equilibri dels nivells i qualitats de so resultants; la utilització dels pedals i la potenciació que han experimentat els seus recursos en l'evolució de l'escriptura pianística; el fraseig i la seua adequació als diferents estils; lligat a això, el desenvolupament de la cantabilitat en el piano.
VIOLA DE GAMBA
Objectius específics
L'ensenyament de la viola de gamba en el gran mitjà tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats
següents:
1. Interpretar un repertori que incloga obres representatives de diferents estils de dificultat adequada al nivell.
2. Adquirir domini de la tècnica i les possibilitats sonores i expressives de l'instrument en conjunt.
3. Valorar la dualitat tensió-distensió en l'obra musical i les seues Conseqüències en la respiració i en el gest.
4. Valorar la importància del treball d'investigació per a interpretar adequadament el repertori de l'instrument.
5. Practicar la música de conjunt, integrant-se en formacions de cambra de diversa configuració.
6. Interpretar com a solista obres representatives de les diferents èpoques i estils amb exigències adequades a aquest nivell.
7. Aplicar amb autonomia progressivament més gran els coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació.
Continguts propis
Nocions de temperaments històrics i de la seua aplicació als instruments de trasts. Pràctica d'acompanyament, música de cambra, conjunt de viola i conjunt mixt. Realització d'acords segons baixos xifrats. Pràctica d'improvisació històrica. Introducció als ornaments i a la disminució. Treball en tota l'extensió del pal i desenvolupament de tots els recursos que permeten el lloc polifònic propi de l'instrument.
Criteris d'avaluació: grau mitjà, instruments
1. Utilitzar l'esforç muscular i la respiració adequats a les exigències de l'execució instrumental.
Amb aquest criteri es pretén avaluar el domini de la coordinació motora i l'equilibri entre els indispensables esforços musculars que requereix l'execució instrumental i el grau de relaxació necessaris per a evitar crispacions que porten a una pèrdua de control en l'execució.
2. Demostrar el domini en l'execució d'estudis i obres sense deslligar els aspectes tècnics dels musicals.
Aquest criteri avalua la capacitat d'interrelacionar els coneixements tècnics i teòrics necessaris per a aconseguir una interpretació adequada.
3. Demostrar sensibilitat auditiva en l'afinació i en l'ús de les possibilitats sonores de l'instrument.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el coneixement de les característiques i del funcionament mecànic de l'instrument i la utilització de les seues possibilitats.
4. Interpretar obres de les diferents èpoques i estils com a solista i en grup.
Es tracta d'avaluar el coneixement que té l'alumne del repertori del seu instrument i de les seues obres més representatives i també el grau de sensibilitat i imaginació per a aplicar els criteris estètics corresponents.
5. Interpretar de memòria obres del repertori solista d'acord amb els criteris de l'estil corresponent.
Mitjançant aquest criteri es valora el domini i la comprensió que l'alumne té de les obres i la capacitat de concentració sobre el resultat sonor d'aquestes.
6. Demostrar l'autonomia necessària per a abordar la interpretació dins dels marges de flexibilitat que permeta el text musical.
Aquest criteri avalua el concepte personal estilístic i la llibertat d'interpretació dins del respecte al text.
7. Mostrar autonomia progressivament més gran en la resolució de problemes tècnics i interpretatius.
Amb aquest criteri es vol comprovar el desenvolupament que l'alumne ha aconseguit pel que fa als hàbits d'estudi i la capacitat d'autocrítica.
8. Presentar en públic programes adequats al seu nivell demostrant capacitat comunicativa i qualitat artística.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la capacitat d'auto-control i el grau de maduresa de la seua personalitat artística.
9. Descobrir i raonar els trets característics de les obres escoltades en audicions de concerts en directe o d'enregistraments.
Aquest criteri pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a analitzar obres i relacionar les seues característiques amb els coneixements instrumentals adquirits.
10. Demostrar seguretat i precisió en l'ús de la terminologia adequada per a formular opinions personals sobre les obres estudiades i les que tenen especial significació.
Aquest criteri pretén la consolidació en l'ús dels termes i conceptes del llenguatge musical adquirits anteriorment i la incorporació correcta dels termes i conceptes aportats en aquest nivell a través de l'estudi de les matèries pròpies del gran mitjà.
11. Lectura a primera vista de propostes de fragments i obres.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el grau de desenvolupament en els mecanismes de lectura i la seua coordinació instrumental.
12. Transposició improvisada de fragments o obres amb dificultats convenientment seqüenciades.
Amb aquest criteri s'avalua el grau de comprensió i realització a l'instrument de la pràctica del transport.
Principis metodològics del grau mitjà
El grau mitjà en l'ensenyament de la música, abraça un període ampli en què se suecceixen moltes transformacions en l'estudiant de música, tant físiques, com intel·lectuals i acadèmiques.
En aquesta etapa l'estudiant de música veurà ampliar-se el seu març d'estudi en els aspectes conceptual, procedimental i altitudinal. La presència de noves assignatures com harmonia, anàlisi i fonaments de composició completa el panorama iniciat pel coneixement del llenguatge musical. Així, l'estudi de la música es toma més específic durant el grau mitjà i comporta noves exigències metodològiques.
L'ensenyament de l'harmonia, l'anàlisi i els fonaments de composició adquireix, junt a la pràctica instrumental, un caràcter eminentment pràctic i d'aprofundiment, en front del marcadament teòric d'altres èpoques.
Per a aquests ensenyaments, el contacte directe amb la matèria sonora és indispensable. i aquest contacte s'aconseguirà mitjançant l'audició d'exemples, la lectura al teclat dels propis exercicis i la improvisació d'esquemes harmònics amb els diferents elements i procediments estudiats. Com a complement lègic, està la plasmació escrita d'aquests exercicis, pas previ a la interiorització dels esmentats elements i procediments.
La normativa de la composició, tan complexa, recull pràctiques de diferents èpoques i estils que s'hauran d'estudiar en aquesta etapa i constitueix informació bàsica sobre les diferents tècniques compositives que configuren aquests estudis. Per tant, s'haurà d'enfocar aquest estudi tant per a la consecució de la soltesa en la seua utilització, com per a fer-ne una correcta valoració. Així, l'alumne adquirirà la perspectiva necessària per a jutjar la música dels diferents períodes histèrics. A aixà ajudarà, sens dubte, l'orientació creativa que ha d'acompanyar aquesta mena d'estudis.
El caràcter propedèutic del grau mitjà es reforça amb la presència d'assignatures optatives i amb l'estudi del piano o l'instrument complementari-
A les assignatures optatives se'ls pot atribuir una doble funció, segons abunden en l'ampliació i el reforç de coneixements i destreses adquirits anteriorment o s'obriguen a noves perspectives. En el primer cos, s'orienta cap a l'augment del bagatge formatiu perquè la futura opció de l'alumne es veja consolidada; en el segon, com és evident, se suposa una ampliació d'horitzons que ofereix noves possibilitats. L'alumne d'instrument que no haja tingut per exemple, cor, podrà ara omplir aquest buit, si ho desitja. i l'assignatura de fonaments de composició, fins ara inexistent en el currículum, aportarà noves perspectives per a tots els qui hi opten.
En qualsevol cas l'alumne tria entre les optatives que ofereix el centre d'acord amb les seues preferències. El conjunt d'assignatures que configuren el tercer cicle està conformant en l'alumne l'elecció d'especialitat en el grau superior.
L'aprenentatge del piano i instrument complementari s'ha de considerar des de la seua funció com a complement. Per aixà, la complementarietat per a l'alumne del piano, clavecí i orgue, s'hauria d'oferir mitjançant l'estudi d'un altre instrument diferent; així, les perspectives de qui trie com a fonamental un instrument de tecla no es veuran retal·lades des del punt de vista instrumental i artístic. La interdisciplinarietat creixent en el grau mitjà, exigeix una relació intensa entre el professorat per a aconseguir que no s'establesquen discrepàncies ni contrasentits en els punts que han de ser considerats de forma coordinada. Aixà, lluny de resultar empobridor conferirà solidesa a aquest període d'estudis marcat pel seu caràcter propedèutic.
La proposta curricular confereix, per tant, gran importància al treball conjunt de l'equip docent, que haurà de ser considerat com a motiu de reflexió sobre la pràctica docent i ajudarà el professorat a adequar el currículum al context educatiu propi del centre.
L'avaluació contínua i personalitzada implica un procés de revisió constant sobre el desenvolupament que experimenta l'alumne i sobre la mateixa programació que el promou i el condiciona. El progrés ha de prendre com a referència les pròpies possibilitats de l'alumne. i el programa s'ha de moure en un març que permeta la realització dels alumnes, per a la qual cosa oscil·larà entre els extrems de mínims i màxims. La informació subministrada per l'avaluació contínua dels alumnes s'ha de contrastar amb els objectius proposats i els recursos utilitzats per a aconseguir-los. S'avalua així l'acció del professor com a organitzador del procés.
No s'ha d'oblidar que una gran part de l'aprenentatge musical només es pot avaluar a partir de la interpretació. Les destreses ocupen un lloc destacat en aquest procés, però per a no caure en els excessos de la tècnica i el virtuosisme, les destreses s'han d'enquadrar en el marc teòric i cultural, tant en la interpretació individual com en la col·lectiva.
L'avaluació dels estudis musicals conté grans dificultats, si s'entra en el terreny de les coses subjectives, risc que només es pot arranjar amb la conjunció de l'avaluació continua i personalitzada i amb l'actuació col·lectiva del professorat que participa en un procés d'ensenyament. L'avaluació continua, d'altra banda, en repartir l'observació i els esforços en el treball de cada dia, té més fiabilitat que la realitzada a partir d'interpretacions considerades com el tradicional examen final, els resultats del qual estan amenaçats pels esforços sovint excessius, per la tensió nerviosa que s'imposa a l'alumne i pel fet de reduir la resultant d'un procés a un únic moment final.
ANNEX III
Temps lectius de les assignatures dels graus elemental i mitjà
Grau elemental
1. Per a totes les especialitats, llevat de percussió.
Assignatures N. de cursos Total hores
Instrument
Classe individual 4 120
Classe col·lectiva 4 120
Llenguatge musical 4 240
Cor 2 90
2. Especialitat de percussió
Assignatures N. cursos Total hores
Classe col·lectiva de percussió 4 240
Llenguatge musical 4 240
Cor 4 90
El nombre mínim de setmanes lectives serà de 30 per curs acadèmic.
Grau mitjà
1. Arpa, clarinet, contrabaix' fagot, flauta travessera, oboe, percussió, saxòfon, trombó, trompa, trompeta, tuba, viola, violí i violoncel.
Assignatures N. cursos Total hores
Instrument principal 6 180
Llenguatge musical 2 180
Orquestra 6 360
Música de cambra 4 120
Harmonia 2 180
Piano complementari 2 30
Anàlisi 2 180
Història de la música 2 180
Optativa 2 180
2. Acordió, guitarra i instruments de corda polsada del Reinaixement i del Barroc, flauta de bec, instruments de pua i viola de gamba.
Assignatures N. cursos Total hores
Instrument principal
Classe individual 6 180
Classe col·lectiva 2 60
Llenguatge musical 2 180
Música de cambra 4 120
Harmonia 2 180
Piano complementari 2 130
Anàlisi 2 180
Història de la música 2 180
Cor 2 120
Optativa 2 180
3. Clavecí, orgue, piano.
Assignatures N. cursos Total hores
Instrument principal
Classe individual 6 180
Classe col·lectiva 2 60
Llenguatge musical 2 180
Música de cambra 4 120
Harmonia 2 180
Acompanyament 2 60
Instrument complementari 2 30
Anàlisi 2 180
Història de la música 2 180
Cor 2 120
Optativa 2 120
4. Cant
Assignatures N. cursos Total hores
Instrument principal
Classe individual 6 180
Classe col·lectiva 2 60
Llenguatge musical 2 180
Música de cambra 4 120
Harmonia 2 180
Piano complementari 2 30
Anàlisi 2 180
Història de la música 2 180
Cor 2 120
Llengua italiana 2 180
Llengua alemanya 2 180
Llengua francessa 2 180
Optativa . 2 180
El nombre mínim de setmanes lectives serà de 30 per curs acadèmic.