Ficha disposicion

Ficha disposicion





DECRET 80/2005, de 22 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural el Conjunt Històric de Vilafamés.



Texto
Texto Texto2
Publicat en:  DOGV núm. 4993 de 26.04.2005
Número identificador:  2005/X4455
Referència Base de Dades:  2186/2005
 
  • Anàlisi documental

    Texto
    Texto Texto2
    Origen de disposició: Conselleria Cultura, Educació i Esport
    Grup temàtic: Legislació
    Matèries: Cultura
    Descriptors:
      Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni, patrimoni arquitectònic
      Descriptors toponímics: Vilafamés



DECRET 80/2005, de 22 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural el Conjunt Històric de Vilafamés. [2005/X4455]

L'article 31.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural es farà per mitjà de decret del Consell de la Generalitat, a proposta de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'administració Generalitat VALENCIANA de l'Estat.

Mitjançant una Resolució de 6 de febrer de 1981, de la Direcció General de Belles Arts, Arxius i Biblioteques, del Ministeri de Cultura, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració de Bé d'Interés Cultural del Conjunt Històric de Vilafamés.

L'expedient en qüestió va ser remés per a la seua tramitació a la Generalitat segons el que disposa el Reial Decret 3.066/1983, de 13 d'octubre, sobre traspàs de funcions i servicis de l'Estat a la Generalitat en matèria de cultura i en concret, a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'acord amb allò que preceptua el Decret 171/1983, de 29 de desembre, del president de la Generalitat.

Mitjançant una Resolució de 9 de juliol de 2004, de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, es va acordar continuar l'expedient incoat d'acord amb les disposicions vigents i obrir un període d'informació pública. La dita resolució, amb els seus annexos, a més, va ser exposada al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Vilafamés, al qual es va concedir tràmit d'audiència, sense que aportara al·legacions a l'expedient.

En compliment del que disposa l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, consten en l'expedient els informes favorables del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.

En virtut d'això, a proposta del conseller de Cultura, Educació i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 22 d'abril de 2005,

DECRETE

Article 1

Declarar Bé d'Interés Cultural el Conjunt Històric de Vilafamés.

Article 2

L'àrea afectada per la declaració com a Bé d'Interés Cultural del Conjunt Històric de Vilafamés està definida en els annexos que s'adjunten i que formen part del present decret. La documentació complementària consta en l'expedient corresponent.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

Inscriure el Conjunt Històric de Vilafamés, de conformitat amb el que disposa l'article 29.1 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

Segona

En virtut del que establix l'article 28.2.e) de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, els Béns de Rellevància Local mencionats en l'annex III del present decret hauran de ser inscrits en la secció segona de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

DISPOSICIÓ FINAL

El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 22 d'abril de 2005

El president de la Generalitat,

FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Cultura, Educació i Esport,

ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN

ANNEX I

DADES SOBRE EL BÉ OBJECTE DE LA DECLARACIÓ

1. Denominació:

Conjunt Històric de Vilafamés.

2. Localització:

a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana.

b) Província: Castelló.

c) Municipi: Vilafamés.

3. Delimitació:

– Justificació de la delimitació:

La delimitació s'establix segons els criteris següents:

– Patrimonials i urbanístics, amb la inclusió dels immobles i espais urbans i rústics necessaris per a garantir la correcta tutela del conjunt. Es fa coincidir, al seu torn, amb la delimitació establida en el Pla General vigent.

– Topogràfics i paisatgístics, amb la inclusió del turó en què es troba situat el nucli de la vila.

– Definició literal de la delimitació

Origen: encreuament dels eixos de la carretera de Sant Joan de Moró amb el camí de la Costa, punt A.

Sentit: horari.

Línia delimitadora: la delimitació del Conjunt Històric de Vilafamés està donada per una línia que l'envolta que, partint de l'encreuament de la carretera de Sant Joan de Moró a Vilafamés amb el camí de la Costa, seguix per aquella al nord-est, fins a girar al sud i continuar pel seu eix fins a la plaça de la Font. Continua pel carrer de la Font i pel carrer Font d'en Jana. Envolta les illes de cases cadastrals 13.451, 12.445, 12.443 i 11.445. Incorpora el carrer Serra Escaló fins a girar i prosseguir per la part posterior de la parcel·la cadastral núm. 10 de l'illa de cases núm. 12.441 fins a la de la parcel·la núm. 01 de la mateixa illa. Prosseguix incloent-hi l'illa cadastral núm. 11.448 fins a la parcel·la núm. 17, inclusivament. Creua el carrer Carreró, i incorpora l'illa 11.449. Prosseguix incorporant el camí de l'Alcora i el de la Costa fins al punt d'origen A.

4. Descripció:

(Basada principalment en l'obra de F. Olucha en el Catàleg de Monuments i Conjunts de la Comunitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència).

La vila de Vilafamés, segons ens descriu Cavanilles, es troba situada “sobre un pic sòlid de pedra esmoladora que la naturalesa va deixar inaccessible per la part septentrional”. Efectivament, la població es troba fonamentada sobre una llosa de gres roig en la part alta d'una mola de 350 m. d'altitud, amb un fort pendent que descendix cap al nord, la silueta de la mola està delimitada en la part alta pel castell, l'església, els llenços de muralla i, com a límit inferior, per la carretera de Vilafamés a Sant Joan de Moró, en la falda de la muntanya. Vilafamés es troba rodejada per la via romana que passa per la falda de la muntanya on es troba assentada la part antiga de la ciutat.

Es tracta d'un dels conjunts historicoartístics de major importància de la Comunitat Valenciana, per la seua gran bellesa i alt grau de conservació, així com per l'enclavament paisatgístic on es troba ubicada i on s'integra amb la seua particular silueta. Posseïx una trama medieval adaptada a la seua particular topografia, on coexistix una interessant arquitectura popular junt amb edificis significatius de l'arquitectura civil i religiosa, gòtica i barroca.

– Evolució històrica

Per l'abundància de jaciments prehistòrics localitzats en coves i refugis, pareix que el primer poblament es remunta cronològicament a l'eneolític. De la colonització romana es conserven poques restes, en comparació amb els pobles pròxims del pla de l'Arc. Així i tot, la seua situació entre dos rutes de pas principals, les vies Augusta i Heraclea, l'absència de qualsevol bastió de la zona i la localització d'aparells romans al castell fan suposar l'ús d'este com a “castrum” de vigilància.

Va ser habitada posteriorment per musulmans, com ens indica la seua toponímia Vila Hame, Beni-Hamez, i en el segle xi, apart de la mateixa localitat, hi havia un poblat medieval al cim de la muntanya del Mollet.

A partir del segle xiii, amb la reconquista de Jaume I, apareixen les primeres notícies escrites sobre Vilafamés. El 30 d'agost de 1241 Guillem Ramon de Viella, comissionat amb autorització del rei, dóna a poblar el castell a fur de Saragossa, donació que confirma el mateix monarca el 21 de febrer de 1242, sent la carta de poblament més antiga de la contornada.

A final del segle xiii, el castell es va cedir a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital, fins a l'annexió a l'Orde de Montesa en 1317. No és fins al 16 d'abril de 1635 quan el Consell de la vila va aconseguir comprar la jurisdicció alfonsina, d'esta manera va quedar Vilafamés incorporada plenament al patrimoni reial, i Montesa es va reservar la percepció de determinades primícies i el dret d'habitació sobre el castell.

En el segle xix, Vilafamés és escenari de les guerres carlines, en les quals va destacar com a plaça forta i va quedar quasi semiderruïda.

– Anàlisi i desenvolupament urbà

Se suposa que el primitiu recinte de Vilafamés corresponia a la part alta de la població, on es localitzen el castell, l'antiga casa de la vila, l'església de la Sang i els carrers adjacents, i es va ampliar en les darreries de la dominació musulmana en un recinte quadrat entre el castell, el carrer de l'Hospital i la Torreta fins a unir-se a la muralla pel costat est.

A partir de 1635 Vilafamés viu la seua màxima esplendor, s'eixampla el perímetre habitable que baixa fins a la zona més plana i arriba fins a l'actual església parroquial, el Portalet i el carrer General Aranda, i és ara quan es construïxen els edificis més significatius, alhora que apareixen ravals al costat dels camins i augmenta la població.

La seua estructura urbana respon a una tipologia d'edificació espontània, de carrers tortuosos i irregulars, que busquen la seua adaptació a la topografia i a l'assolellament amb perspectives semiobertes definides per illes de cases de gran desenvolupament (traçat medieval).

Les dos places representatives del poder religiós i civil no tenen cap eix d'unió o articulació. Però sí que existix entre el castell i la plaça civil, que configurava la senda més important, on es localitzaven al llarg d'esta els edificis més representatius, com ara la Batlia (actual Museu d'Art Contemporani), l'antic museu del vi i altres.

En l'actualitat, amb uns 1.500 habitants, presenta dos sectors molt definits en el seu traçat urbà; la part alta, al voltant del castell i l'església parroquial, on es troben els monuments de major interés, deshabitada fins no fa molt, amb carrers en pendent i sòlids edificis, i la part baixa, on es concentren totes les activitats i els servicis del poble.

– Edificació. Tipologia

L'altura de l'edificació és de dos o tres pisos, els quals formen grans illes irregulars, amb edificis amb poca fatxada en paret mitgera i patis i corrals interiors.

Està conformat per distints barris amb les seues respectives fites, però conserva una unitat paisatgística:

? Barri antic: construcció de tàpia i pedra, amb algunes edificacions amb fatxada sencera de carreuat i altres amb carreus en planta baixa, en els cantons i en les llindes i arcs, que conforma cases de gran solidesa. Les seues fites les formen les places de la Sang, de l'Ajuntament i la de l'Església.

? Barri de la Font: construcció de principis de segle i moderna en bon estat, es troba situat en el tàlveg als peus del barri antic.

ANNEX II

BÉNS D'INTERÉS CULTURAL COMPRESOS

EN ELCONJUNT HISTÒRIC.

DELIMITACIÓ DELS SEUS ENTORNS DE PROTECCIÓ

1. Castell i llenços de muralla; l'església de la Sang, que es recolza en bona part sobre els llenços de la muralla, forma part integrant de la fortificació.

2. Edificis fortificats, que han pogut formar part dels successius recintes murallats: la Torreta i la casa Babiloni-Bardoll.

3. L'abric del Castell (pintures rupestres).

4. L'escut heràldic situat en la façana de la casa abadia.

L'entorn de protecció dels monuments del conjunt històric comprén el cim del turó, on es troba el castell i les seues muralles, i el jaciment arqueològic de l'abric del Castell.

– Definició literal de la delimitació

Origen: intersecció de l'eix del carrer Nou amb l'eix del carrer Passeig, punt A.

Sentit: horari.

Línia delimitadora: des de l'origen, la línia incorpora les illes 12491, la 12488 fins als límits de les parcel·les números 22 i 24, creua el carrer de la Font. Inclou l'illa 11454 fins a incorporar la Roca Grossa, gira a l'oest i continua per les parts posteriors de les parcel·les des de la 19 a la 32 i de la 36 d'esta direcció al carrer de Sant Ramon i incorporar l'illa 11444. Continua pel carrer del Portalet, incorporant-lo. Continua per les parts posteriors de les parcel·les de l'illa 10445 per a continuar pel camí de l'Alcora incloent-lo fins a l'illa 11482, incloent-la. Gira fins a la carretera CV-160 i seguix per ella fins a tornar a girar cap al carrer Nou i després fins al punt d'origen.

ANNEX III

BÉNS DE RELLEVÀNCIA LOCAL

Relació de les edificacions més destacades del Conjunt Històric de Vilafamés, considerades com a Béns de Rellevància Local, que han de ser inscrites en la secció segona de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià:

– Palau del Batle.

– Església de l'Assumpció.

– Ermita de Sant Ramon.

– La Roca Grossa.

– Les Cases Almenar Andreu, Grijalbo i Martí, condicionades a l'estudi arqueològic, que determinarà si són Béns d'Interés Cultural de caràcter defensiu.

ANNEX IV

NORMATIVA DE PROTECCIÓ DEL CONJUNT HISTÒRIC

I DELS SEUS MONUMENTS I ENTORNS DE PROTECCIÓ

– Conjunt històric:

Article 1

Segons el que disposa l'article 35 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció necessitarà, amb caràcter previ a la concessió de llicència o aprovació municipal, l'autorització de la conselleria competent en matèria de Cultura. La dita autorització s'ajustarà als criteris establits en l'article 39 de l'esmentada llei i les determinacions del Pla General d'Ordenació Urbana de Vilafamés, aprovat definitivament el 16 de maig de 2003, per a este àmbit.

Article 2

L'article anterior regirà transitòriament fins a l'aprovació del preceptiu Pla Especial de Protecció, o fins que siga convalidat, si és procedent, el planejament vigent, a l'efecte de l'article 34.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.

Article 3

El règim d'intervencions patrimonialment admissibles en els béns seleccionats en el present decret per al seu reconeixement com a Béns de Rellevància Local garantirà la protecció integral dels seus valors, d'acord amb el que disposa l'article 50 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, per als béns així reconeguts. Això sense perjuí de l'obligació municipal d'adaptar el contingut del seu Catàleg de Béns i Espais Protegits a l'efecte d'incloure-hi estos immobles amb la mencionada qualificació, fet que implicarà la plena aplicació d'allò que s'ha preceptuat en l'esmentat article.

Article 4

Totes les intervencions requeriran, per a la seua autorització patrimonial, la definició precisa del seu abast, amb la documentació tècnica que, per la seua especificitat els corresponga, i amb la ubicació parcel·lària i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua transcendència patrimonial.

Este últim aspecte serà avaluat pel tècnic municipal, de l'informe sospesat del qual l'Ajuntament podrà derivar la innecessarietat d'autorització prèvia en actuacions que se situen fora del present marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com seria el cas de les obres i instal·lacions dirigides a la correcta conservació, bon ús i habitabilitat interior dels immobles que no tinguen reconeixement individualitzat de Bé d'Interés Cultural o Bé de Rellevància Local, i que, per plantejament, tècnica i abast, no suposen posar en perill els valors de l'edifici, en si mateix i/o en la seua contribució als valors generals de l'àmbit protegit.

En estos casos, l'Ajuntament comunicarà a la conselleria competent en matèria de cultura, en el termini de 10 dies, la concessió de la llicència municipal, i adjuntarà, com a mínim, l'informe tècnic que es menciona en el paràgraf anterior, un pla d'ubicació i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua falta de transcendència patrimonial.

Article 5

Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la correcta percepció i la dignitat en el reconeixement de l'escena o paisatge urbà dels monuments, el seu entorn i el conjunt en general, com seria el cas de l'afecció dels espais lliures per actuacions de reurbanització, enjardinament o arbratge, provisió de mobiliari urbà, assignació d'ús i ocupacions de la via pública, etc., o com podria ser-ho també l'afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament de color, implantació de rètols, marquesines, tendals, instal·lacions vistes, antenes, etc., o qualssevol altres de semblant estil i conseqüències, hauran de sotmetre's a l'autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, que resoldrà d'acord amb les determinacions de la llei i els criteris de percepció i dignitat abans al·ludits.

Queda proscrita la introducció d'anuncis o publicitat exterior que, en qualsevol de les seues accepcions, irrompa en la dita escena urbana, excepte la d'activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i per temps limitat, sol·licite i obtinga autorització expressa.

– Monuments:

Article 6

S'atindrà al que disposa la secció segona, Règim dels Béns Immobles d'Interés Cultural, del capítol III, títol II de la Llei 4/1998 d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, aplicable a la categoria de Monument.

Article 7

Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial del Bé, i contribuïsquen a la consecució dels dits fins. L'autorització particularitzada d'ús es regirà segons allò que disposa l'article 18 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.

– Entorns de monuments:

Article 8

De conformitat amb el que disposa l'article 35 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, en els entorns dels monuments –encara que estiguen dotats d'una planificació patrimonialment validada–, qualsevol actuació requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura, excepte en els supòsits previstos en l'article 4 de la present normativa, que també s'aplicarà en estos àmbits.

Article 9

Fins que no es proveïsquen estos entorns del planejament específic a què fa referència l'article 34 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, regirà, amb caràcter transitori, la normativa determinada en el present decret per al Conjunt Històric o la que, en substitució d'esta, dispose el planejament patrimonial aprovat per a este. La conselleria competent en matèria de cultura podrà, a la vista del nivell de detall d'este últim document, eximir l'Ajuntament de l'obligatorietat de redactar documents planificadors específics per a estos àmbits.

Disposicions generals

Article 10

Totes les actuacions i obres que suposen l'alteració del subsòl del conjunt estaran subjectes al que disposa el títol III de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, i requeriran la intervenció arqueològica prèvia.

Article 11

La contravenció del que preveu la present normativa determinarà la responsabilitat dels seus causants en els termes establits en la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, i la resta de lleis que s'hi apliquen.

Mapa web