DECRET 57/2006, de 28 d'abril, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Tinença de Benifassà.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 5252 de 05.05.2006 | |
| Número identificador: | 2006/X5175 | |
| Referència Base de Dades: | 2384/2006 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 06.05.2006 Notes: S'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Tinença de Benifassà Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: programa d'actuació, reserva natural, protecció del paisatge , Tinença de Benifassà Descriptors toponímics: La Pobla de Benifassà, Vallibona, Rossell, Castell de Cabres
DECRET 57/2006, de 28 d'abril, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Tinença de Benifassà. [2006/X5175]
La Tinença de Benifassà s'estén entre els cursos alts de les capçaleres dels rius Sénia i Tastavins, que solquen els últims contraforts del sistema Ibèric. La Tinença, que inclou les poblacions de Castell de Cabres, Coratxà, el Boixar, Fredes, el Bellestar, la Pobla de Benifassà i Bel, deu el seu nom al monestir cistercenc de Santa Maria de Benifassà, de l'abat del qual depenia antigament este domini. Els nuclis de població de Coratxà, el Boixar i Fredes, i l'entitat local menor del Bellestar pertanyen actualment al municipi de la Pobla de Benifassà. El nucli de població de Bel, pertany al municipi de Rossell. Esta antiga comarca està adscrita actualment a la comarca del Baix Maestrat. Això no obstant, la proximitat geogràfica i les semblances geomorfològiques i naturals permeten incloure el municipi de Vallibona .a la comarca dels Ports. en l'àmbit de l'espai natural objecte d'este Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (en endavant, PORN). L'àmbit de treball d'este PORN és un espai de 25.814 ha de superfície que s'estén més enllà dels límits estrictes de la històrica comarca de la Tinença de Benifassà.
Paisatgísticament i geomorfològicament, la Tinença forma part del gran massís dels Ports de Beseit que comparteixen les comunitats autònomes d'Aragó, Catalunya i Comunitat Valenciana. En este massís muntanyós conflueixen geogràficament dos sistemes muntanyosos, la cadena Costanera Catalana (bàsicament paral·lela a la costa) i el sistema Ibèric (d'orientació NO-SE). El resultat d'esta concurrència ha donat lloc a un conjunt de serres abruptes, que s'alcen entre els 400 m de les cotes més baixes i els cims que sobrepassen sovint els 1300 m d'altitud. El sector oriental, amb plecs i encavalcaments complexos i solcat per estrets barrancs, presenta característiques geomorfològiques pròpies de les serres litorals catalanes. El sector occidental interior, amb la influència dels moviments ibèrics, exhibeix les típiques estructures tabulars de les moles del Maestrat. Al modelatge d'estes muntanyes ha contribuït el substrat geològic, format bàsicament per calcàries i dolomies del mesozoic. Estos materials es disposen en capes, en les quals les calcàries han patit els processos erosius i les dolomies s'han mantingut més inalterades.
El clima de la Tinença és de tipus mediterrani, matisat per les altituds elevades i el règim de vents. L'orientació de les serres, principalment NE-SO, genera un règim continentalitzat i sec cap a l'interior i més suau i plujós en les vessants litorals. Este ordre de temperatures i pluviometries contrastades té un clar reflex en la vegetació. En els vessants litorals, dominen les pinedes i coscollars en les altituds baixes, i els carrascars en cotes superiors. En els vessants interiors dominen les pinedes de pi negre amb sotabosc de boix (els més extensos de la Comunitat Valenciana) i els carrascars de muntanya, que s'enriqueixen amb espècies pròpies de comunitats vegetals submediterrànies en els nivells superiors als 1000 m d'altitud. En els racons més humits apareixen les pinedes de pi blanc i retalls de formacions forestals relictuals de caràcter eurosiberià. Destaca l'existència d'elements florístics de gran interés per a la conservació pel fet d'englobar espècies rares, endèmiques o amenaçades. Prova d'això són les microreserves de flora declarades fins a la data.
Es tracta d'un extens territori muntanyós en el qual apareixen representats una gran varietat d'hàbitats associats a la mitjana muntanya mediterrània. En conjunt, alberga una elevada diversitat, tant pel que fa a la flora com a la fauna. El grup de vertebrats més divers és el de les aus, el que aporta a la Tinença un major valor dins de la Comunitat Valenciana, i hi destaca en primer lloc el gran grup de les rapaces, amb quasi totes les espècies de rapaces valencianes nidificant a la zona. És així mateix notable la representació de carnívors (amb totes les espècies presents a la Comunitat excepte la llúdria, Lutra lutra, extingida a mitjan segle XX) i, sobretot, una excel·lent comunitat d'ungulats cinegètics. Una part significativa de l'àrea està inclosa en la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Beseit, declarada el 1966 per a la protecció de la cabra salvatge, i que s'estén entre les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó i Comunitat Valenciana.
Els hàbitats forestals són els millor representats en la zona, tant pel que fa als carrascars com als boscos de roure valencià. També cal destacar les formacions de Juniperus i els boixars. En tot cas, la llista d'hàbitats representats és extensa, i molts d'estos apareixen amb una importància global molt alta.
El PORN afecta els termes municipals de Castell de Cabres (19 habitants .dades del cens de 2001), la Pobla de Benifassà (227 habitants .dades del cens de 2001), Rossell (1.245 habitants .dades del cens de 2001) i Vallibona (90 habitants .dades del cens de 2001), encara que únicament estan inclosos en el seu àmbit els nuclis de població de Bel, Fredes, el Boixar, Coratxà i el Bellestar, i els municipis de la Pobla de Benifassà i Vallibona.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, preveu la figura de Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) com a instrument específic per a l'ordenació d'estos recursos en el territori de la Comunitat Valenciana, i estableix en els articles 32 a 36 les característiques, l'abast, el contingut i la tramitació d'estos plans, els quals són aprovats per decret del Consell.
Des del punt de vista ambiental i paisatgístic, com també atenent les potencialitats d'ús social del medi en relació amb l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat de la naturalesa, la comarca històrica de la Tinença de Benifassà més el terme de Vallibona reuneixen mèrits objectius indiscutibles per a la futura habilitació en esta d'una de les figures jurídiques de protecció dels espais naturals previstes en l'esmentada Llei 11/1994.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 28 d'abril de 2006,
DECRETE
Article únic
1. S'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Tinença de Benifassà, en compliment del que disposen els articles 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com a annex I d'este decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II d'este decret es recull la zonificació gràfica.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa este decret.
Segona
Este decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.
ValÈncia, 28 d'abril de 2006
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ANNEX I
TEXT NORMATIU DEL PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS NATURALS DE LA TINENÇA DE BENIFASSÀ.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
Este Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Tinença de Benifassà (en endavant, PORN) es redacta a l'empara del capítol II del títol III de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Objectius generals
1. Este pla és l'instrument bàsic per a l'ordenació, la conservació, la regeneració si és el cas, la millora i l'ús sostenible dels recursos naturals i culturals de la Tinença de Benifassà.
2. En relació amb això, el PORN és el marc per a l'execució d'una estratègia de desenrotllament sostenible econòmic i social per a la Tinença de Benifassà, basada en la conservació i l'ús racional d'estos recursos naturals i tenint en compte que l'actual paisatge forestal de la zona és, en bona part, el resultat de la intensa gestió forestal efectuada en esta durant segles.
3. Per al disseny i l'execució d'esta estratègia, la conselleria competent en medi ambient fomentarà la col·laboració i el suport mutu entre esta, els organismes de l'administració local de la zona i els distints agents socials i econòmics implicats en el pla. Tot això, conforme amb les competències i atribucions d'estes entitats locals i atenent als legítims drets i interessos dels titulars privats dels terrenys, els recursos naturals i les activitats econòmiques.
Article 3. Àmbit territorial
L'àmbit territorial del PORN de la Tinença de Benifassà comprén la totalitat del terme municipal de la Pobla de Benifassà, el qual inclou el terme de l'entitat local menor del Bellestar, com també part dels termes municipals de Vallibona, Rossell i Castell de Cabres. La delimitació d'este àmbit figura en l'annex gràfic d'esta normativa.
Article 4. Contingut del PORN
El contingut documental d'este pla s'ajusta a allò que estableix, amb caràcter general per als PORN, l'article 34.1 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 5. Efectes generals del PORN
Els efectes del PORN són els següents, de conformitat amb l'efecte establit amb caràcter general per a estos instruments d'ordenació per l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana:
a) Les determinacions d'este pla són, des del moment de l'entrada en vigor d'este, obligatòries i executives per a l'administració i els particulars, tenint caràcter vinculant per a les actuacions, plans o programes sectorials que puguen afectar la protecció del medi ambient i a la conservació o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals. Estes determinacions tenen caràcter indicatiu per a altres matèries diferents de les indicades.
b) Les normes d'este pla són d'aplicació directa en tot l'àmbit territorial d'este.
c) En el seu àmbit territorial el PORN preval sobre qualsevol altre instrument d'ordenació del territori, el medi físic, els recursos naturals, les infraestructures i l'activitat socioeconòmica amb incidència sobre el medi ambient. Els instruments d'ordenació sobre estes matèries que s'aproven amb posterioritat a este PORN hauran d'adequar-se, per tant, a les determinacions d'este últim en el que calga. Esta adequació no s'exigirà per als instruments d'ordenació que, havent sigut tramitats en el seu dia d'acord amb les seues normatives sectorials amb els respectius requisits en matèria ambiental, estiguen vigents en el moment d'entrada en vigor del PORN.
d) Les determinacions dels instruments d'ordenació i gestió d'Espais Naturals Protegits que puguen declarar-se dins de l'àmbit territorial del PORN s'atindran al marc normatiu i a les directrius establides per este últim.
Article 6. Règim d'infraccions i sancions
El règim d'infraccions i sancions en l'àmbit territorial d'este pla és l'establit, amb caràcter general, pels articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 7. Autoritzacions i informes preceptius
1. Esta normativa determina expressament, en els corresponents apartats, les actuacions, plans i projectes l'execució de les quals requereix autorització o informe preceptiu de la conselleria competent en medi ambient.
2. Per tant, este informe no serà preceptiu per a l'execució de les actuacions, plans o projectes l'informe del qual no estiga expressament requerit en esta normativa.
3. Els esmentats informe o autorització, que tindran caràcter vinculant, s'emetran sense perjudici dels informes, autoritzacions o llicències, tant sectorials com municipals, que corresponguen per a determinades activitats.
4. Les sol·licituds d'autorització o informe preceptiu de la conselleria competent en medi ambient, hauran de presentar-se acompanyades de la documentació següent:
. Identificació del sol·licitant.
. Descripció succinta de l'actuació, incloent característiques tècniques i període d'execució d'esta.
. Plànol o croquis de localització de l'activitat.
. Projecte, avantprojecte o memòria tècnica quan corresponga.
Article 8. Vigència i revisió del PORN
1. La vigència d'este pla és de vuit anys des del moment de l'entrada en vigor. Transcorregut este període haurà de revisar-se.
2. Una vegada conclosa la vigència del PORN les seues determinacions continuaran en vigor, en forma cautelar, fins al moment de l'aprovació definitiva de la revisió del pla.
3. La revisió o modificació de les determinacions d'este pla podran realitzar-se en qualsevol moment, seguint els tràmits establits per l'article 36 de la citada la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 9. Contingut i interpretació de la normativa
1. La normativa d'este pla està dividida en tres títols. El títol I el conformen estes disposicions generals sobre les quals es fonamenta l'ordenació de la Tinença de Benifassà. El títol II està dedicat a l'establiment de normes generals per a tot el seu àmbit. El títol III fa referència a l'establiment de normes específiques per a l'ordenació dels usos en determinades zones, atenent als criteris de valoració dels recursos ambientals que figuren en la memòria informativa del pla.
2. El pla de zonificació de l'àmbit territorial del PORN també té caràcter normatiu i, conjuntament amb les disposicions del text, forma part indivisible de la normativa del pla.
3. La interpretació del PORN s'atindrà al resultat de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció d'esta normativa.
4. En cas de discrepància entre la normativa i els documents cartogràfics del pla, prevaldrà la primera amb caràcter general.
Article 10. Gestió del PORN
1. La gestió d'este pla correspon a la conselleria competent en medi ambient, la qual té la responsabilitat d'observar i fer complir les disposicions del mateix.
2. Atenent als objectius del PORN que s'enumeren en l'article 2 d'estes normes, l'esmentada conselleria competent establirà els mecanismes oportuns per a assegurar la participació efectiva, en l'execució i la gestió del pla, dels organismes de l'administració local de la zona i dels titulars de terrenys, recursos naturals o activitats econòmiques, com també d'altres entitats, col·lectius i agents implicats en el PORN per la seua activitat en els àmbits social, econòmic o cultural.
3. Esta participació pot formalitzar-se mitjançant els oportuns convenis de col·laboració, o bé per qualsevol altra via prevista en les normatives aplicables. Sense perjudici que, de conformitat amb el que estableix l'article 48.8 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la gestió total o parcial de l'espai natural protegit que en el seu dia es declare en una part de l'àmbit territorial d'este pla, puga delegar-se d'acord amb el que preveu la legislació de règim local, encomanar-se a entitats de dret públic, o bé concertar-se amb institucions o entitats vinculades a la gestió dels recursos naturals.
Article 11. Àmbits de protecció existents
La gestió dels següents àmbits de protecció s'efectuarà conforme a les seues normatives i reglamentacions específiques:
a) Reserva Nacional de Caça dels Ports de Beseit, en el seu àmbit territorial d'afecció a este pla.
b) Microreserves vegetals declarades o que puguen declarar-se de conformitat amb el Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell, pel qual es crea la figura de protecció d'espècies silvestres denominada microreserva vegetal, i disposicions que el desenrotllen. Refugi de caça denominat Estació Biològica del Mas del Peraire, declarat a l'empara de la legislació sobre caça per la Resolució de 14 d'agost de 1998, de la Direcció General per al Desenrotllament Sostenible de la Conselleria de Medi Ambient, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de 6 d'octubre de 1998.
c) Forests d'utilitat pública declarades o que puguen declarar-se de conformitat amb el que estableix la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 12. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Amb independència del règim d'informes preceptius a què es refereix l'article 7 d'estees normes, els projectes i activitats que s'executen en l'àmbit territorial del PORN estan sotmesos al règim d'avaluació d'impactes ambientals establit amb caràcter general per la legislació vigent sobre esta matèria, de rang estatal i autonòmic.
Article 13. Distintiu Tinença de Benifassà
1. Es crearà el distintiu Tinença de Benifassà per a aquelles activitats productives de caràcter rural i tradicional, per als servicis turístics i d'allotjament rural, i per als servicis d'educació ambiental i cultural i d'activitats lúdiques que es desenrotllen en l'àmbit del PORN de la Tinença de Benifassà.
2. La conselleria competent en medi ambient podrà autoritzar l'ús i desenrotllar este distintiu en la forma d'un logotip identificatiu o altres estratègies complementàries, als quals podran accedir i utilitzar per a la seua promoció els productes i les activitats esmentades en l'apartat anterior.
3. Esta administració així mateix, en col·laboració amb els ajuntaments i amb la iniciativa privada, promourà els productes i les activitats que s'acullen a l'esmentat distintiu per tots els mitjans possibles. Amb este fi, hauran de definir-se criteris específics de qualitat i sostenibilitat que hauran de complir estos productes i activitats.
Article 14. Àrea d'influència socioeconòmica
1. De conformitat amb l'article 21 de l'esmentada Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara l'àrea d'influència socioeconòmica de la Tinença de Benifassà, l'àmbit territorial del qual comprén el conjunt de termes municipals afectats per este PORN.
2. En desenrotllament de les determinacions del PORN, l'àrea d'influència socioeconòmica constituirà el marc jurídic i administratiu per al disseny, la programació i l'execució de les actuacions tendents al foment i el desenrotllament sostenible de l'activitat econòmica i social en l'àmbit territorial de la Tinença de Benifassà.
TÍTOL II
Normes generals d'ordenació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Normes sobre gestió de recursos
Secció 1a
Protecció dels recursos hídrics i
del domini públic hidràulic
Article 15. Objectius sectorials en l'àmbit de la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
En l'àmbit de la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic, els objectius són els següents:
1. Conservar els recursos hídrics de l'àmbit del PORN com a integrants del patrimoni ambiental d'este i com bé d'interés prioritari per a les estratègies de desenrotllament sostenible.
2. Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat de les aigües superficials, evitant qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.
3. Evitar la contaminació de les aigües subterrànies.
4. Regular els aprofitaments i les captacions d'aigües, tant superficials com subterrànies, amb criteris d'ús sostenible i racional del recurs hídric.
Article 16. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit d'este PORN es regirà, amb caràcter general, per la legislació sectorial en la matèria, i de manera especial pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Aigües, i disposicions que la desenrotllen.
2. Tindran la consideració de directrius sobre els recursos hidrològics en l'àmbit territorial del PORN, les aplicables a este contingudes en els plans hidrològics de les conques del Xúquer i de l'Ebre, amb l'objectiu genèric d'incrementar la disponibilitat d'estos, protegir la seua qualitat, economitzar-ne l'ús i racionalitzar els seus usos, atenent criteris de conservació a llarg termini dels aqüífers i d'ús sostenible d'estos en forma compatible amb la gestió dels restants recursos naturals.
3. Mentre l'organisme de conca realitze les corresponents delimitacions en el domini públic de llits, les zones de servitud i policia de llits s'estimaran conforme al que disposen els articles 4 i 6 de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües, i en els articles 4 a 6 del Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de domini públic hidràulic.
Article 17. Protecció del domini públic hidràulic
1. En tot l'àmbit del PORN no són admissibles les obres, construccions o actuacions que puguen dificultar o alterar el curs de les aigües en els llits dels rius, rierols, barrancs i rambles, com també en els terrenys inundables durant les crescudes ordinàries, siga quin siga el règim de propietat i la classificació urbanística dels terrenys, excepte aquelles obres de restauració hidrologicoforestal degudament autoritzades o promogudes per la conselleria competent.
2. L'execució de qualsevol obra o treball en la zona de policia de llits que no haja sigut promoguda per l'organisme de conca o per la conselleria competent en medi ambient, està subjecta a informe favorable vinculant d'esta última, sense perjudici de les autoritzacions o concessions sectorials que haurà d'emetre este organisme de conca per raó de la normativa estatal sobre aigües.
3. En la zona de domini públic hidràulic s'haurà de conservar la vegetació de ribera originària, i no es permetran les actuacions que provoquen el seu deteriorament o regressió. Les excepcionals labors de neteja o desbrossament selectiu motivades pel risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda que no hagen sigut promogudes amb esta finalitat per l'organisme de conca o per la conselleria competent en medi ambient, requeriran informe favorable de la conselleria competent en medi ambient.
4. No es podrà ocupar el domini públic hidràulic ni la seua zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, excepte les promogudes o degudament autoritzades per l'organisme de conca. Tampoc es permeten en este àmbit les activitats extractives, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament, neteja o protecció dels llits.
5. De conformitat amb la legislació sectorial sobre aigües, la utilització o l'aprofitament pels particulars del domini públic hidràulic o dels béns situats en este requerirà la concessió prèvia o autorització de l'organisme de conca.
Article 18. Fonts i surgències d'aigua
1. Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i surgències d'aigua, com també les obres de qualsevol tipus que es puguen realitzar en el seu entorn, hauran de garantir el manteniment de la qualitat de les aigües i d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de les persones i de la fauna salvatge.
2. La conselleria competent en medi ambient haurà d'autoritzar obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar l'ús públic.
Article 19. Abocaments
1. De conformitat amb la legislació vigent sobre residus, queda prohibit l'abocament o el depòsit incontrolat de residus sòlids de qualsevol naturalesa.
2. Els abocaments líquids en el domini públic hidràulic i en el subsòl, vénen regulats de manera general pel capítol II del títol V del Reial decret legislatiu 1/2001, com també pel Reial decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del domini públic hidràulic, que desenrotlla els títols preliminar, I, IV, V, VI i VIII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües.
3. La conselleria competent en medi ambient, en col·laboració amb els organismes competents en les administracions autonòmica i local, promourà les actuacions i obres necessàries per a aconseguir l'adequat sanejament i depuració de tots els abocaments a llits públics, d'acord amb les previsions d'actuació en la matèria establides en el programa d'actuacions d'este pla.
4. La conselleria competent, així mateix, haurà fomentarà les actuacions necessàries per a adequar els abocaments líquids al subsòl, procedents d'habitatges o altres activitats, als requisits i criteris de qualitat establits en la normativa sobre aigües que se cita en l'anterior apartat 2.
Secció 2a
Protecció dels sòls i dels recursos geològics
Article 20. Objectius sectorials en l'àmbit de la protecció dels sòls i dels recursos geològics
En l'àmbit de la protecció dels sòls i dels recursos geològics, els objectius són el següents:
1. Conservar i mantenir els sòls.
2. Preservar la diversitat geològica, evitant la pèrdua dels recursos geològics, en especial en els llocs d'interés geològic.
Article 21. Moviments de terra
1. En tot l'àmbit del PORN es prohibeixen els moviments de terres que no estiguen vinculats als usos del sòl permesos, incloent entre estos usos permesos les activitats relacionades amb la construcció o instal·lació d'edificacions, infraestructures o equipaments autoritzats amb qualsevol finalitat, com també les activitats de conservació o restauració del medi, de prevenció i defensa contra incendis i aquelles relacionades amb el desenrotllament ordinari de les activitats agrícoles, ramaderes, cinegètiques i forestals.
2. L'anterior s'estableix sense perjudici del requisit d'avaluació d'impacte ambiental a què estan sotmeses les activitats que, per comportar moviments de terra, estan previstes en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, i en l'article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 22. Pràctiques de conservació de sòls
1. En els terrenys que puguen resultar afectats per processos o riscos erosius, la conselleria competent en medi ambient, en col·laboració amb els titulars dels terrenys, promourà actuacions que tendisquen a la seua conservació i millora, com ara recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, com també manteniment de cultius llenyosos.
2. D'acord amb l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'esmentada conselleria competent vetlarà, actuant, si cal, amb caràcter subsidiari, per l'estabilització i conservació dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de conservar-se o s'abandonen com a sòls agrícoles, sense perjudici de la modificació de l'article 2 de la Llei 3/1993, fixada per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat.
3. Sempre que la realització d'una obra genere desnivells per desmunt o terraplenament, o bé comporte la construcció de murs o altres obres d'estabilització del terreny, serà obligatòria l'aplicació de tècniques d'integració paisatgística. Per als acabats exteriors de l'obra de fàbrica hauran d'emprar-se materials naturals propis de la zona. Així mateix, quan siga possible, la fixació dels talussos generats es realitzarà mitjançant repoblació vegetal amb espècies autòctones adequades a la zona d'actuació.
Article 23. Llocs d'interés geològic
1. Es defineixen com a llocs d'interés geològic a l'efecte de les normes d'este PORN, aquells llocs que reuneixen característiques singulars pel seu interés estratigràfic, paleontològic, científic, didàctic o paisatgístic.
2. El pla rector d'ús i gestió (PRUG) de l'espai natural protegit que es declare en una part de l'àmbit territorial d'este pla establirà un inventari de llocs d'interés geològic d'especial rellevància en este espai protegit. Això no obstant, la protecció oferida per este pla s'estén a totes aquelles àrees de l'àmbit territorial del PORN en les quals puguen determinar-se valors geològics significativament superiors a la mitjana del seu entorn.
3. Els llocs d'interés geològic seran preservats d'activitats que puguen donar lloc a la seua destrucció, deteriorament o ocultació visual.
Secció 3a
Protecció de la flora i la fauna silvestres
Article 24. Objectius sectorials en l'àmbit de la protecció de la flora i la fauna silvestres
En l'àmbit de la protecció de la flora i la fauna silvestres, els objectius són el següents:
1. Preservar la diversitat biològica del patrimoni natural, garantint la conservació de la flora i de la fauna silvestre, en especial les autòctones.
2. Conservar els hàbitats naturals i mantenir els processos ecològics del territori.
3. Recuperar les espècies amenaçades de flora i fauna, amb els seus hàbitats, fins a aconseguir nivells sostenibles de població, adequats a la capacitat del medi físic i de l'ambient humà del territori.
4. Tenint en compte l'efecte positiu global que els mètodes tradicionals d'aprofitament de la flora i la fauna han tingut històricament sobre les característiques ecològiques de la zona, mantenir i potenciar estos usos, adaptats a l'actual realitat social, econòmica, territorial, científica i tècnica, mitjançant l'aplicació, l'assaig i el desenrotllament dels mètodes i les tecnologies més avançades.
5. Conservar els valors geològics i paleontològics.
Article 25. Formacions vegetals i hàbitats naturals
1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'este PORN, totes aquelles que existeixen en l'àmbit afectat, incloses les arvenses i ruderals associades a les activitats agrícola i ramadera.
2. Amb caràcter general, la gestió de les formacions vegetals silvestres s'efectuarà atenent els criteris de conservació dels recursos genètics i d'ús sostenible dels recursos naturals que es defineixen en este pla. En conseqüència, és objectiu prioritari del PORN el desenrotllament de mètodes i tecnologies per a la conservació, la millora i la posada en valor dels recursos vinculats a estes formacions vegetals, amb criteris de sostenibilitat i de protecció dels valors ambientals de la Tinença de Benifassà.
3. Es consideren hàbitats naturals d'interés en l'àmbit territorial d'este PORN, els hàbitats que a continuació s'allisten, identificats pels codis establits en l'annex I de la Directiva 92/43CEE, del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres, transposició a l'ordenament jurídic espanyol pel Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre:
9340: Boscos de Quercus ilex.
9240: Rouredes de Quercus faginea.
5210: Formacions de ginebres.
5110: Formacions estables de Buxus sempervirens en pendents rocosos.
9530: Pinedes mediterrànies de pi negre (Pinus nigra).
4090: Bruguerars oromediterranis endèmics.
9560: Boscos mediterranis endèmics de Juniperus spp.
92A0: Boscos galeria de Salix alba i Populus alba.
5330: Matolls termomediterranis.
8210: Vessants i penya-segats calcaris amb vegetació rupícola.
8310: Coves.
3250: Rius mediterranis de cabal permanent amb Glaucium flavum.
6420: Prats mediterranis d'herbes altes i joncs (Molinio-Holoschoenion).
8130: Despreniments rocosos mediterranis occidentals.
6220: Zones subestèpiques de gramínies i anuals de Thero-brachypodietea.
6110: Prats calcaris càrstics o basòfils de l'Alysso-Sedion albi.
3140: Aigües oligomesotròfiques calcàries amb vegetació bentònica amb Chara spp.
6430: Megaforbies èutrofs.
7220: Brolladors petrificants amb formació de travertí (Cratoneurion)
6170: Prats alpins calcaris.
Així mateix, es consideren hàbitats d'interés natural del PORN, les formacions espontànies de pi blanc (Pinus sylvestris) incloses en distints hàbitats de muntanya.
4. La memòria informativa d'este PORN indica diverses localitzacions d'hàbitats relacionats en l'apartat anterior, en llista oberta sense caràcter d'inventari exhaustiu.
Article 26. Tallada i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres
1. Les formacions i els individus de les espècies vegetals protegides per les normatives i directrius sectorials d'àmbit autonòmic, estatal o europeu, no podran ser sotmesos a pertorbacions que provoquen la seua desaparició o alteració significativa.
2. És objectiu prioritari d'este pla el foment d'actuacions encaminades a la conservació, regeneració, millora o explotació sostenible, això últim quan les citades normatives i directrius així ho permeten, de les formacions i individus vegetals indicats en l'apartat anterior.
3. Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i fongs comestibles, com també la sega sense desarrelament de plantes silvestres de consum tradicional, sempre que hi haja consentiment exprés o tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o per altres causes negatives per a la flora o la fauna. La regulació específica de la recol·lecció de bolets i altres fongs figura en l'article 61 d'estes normes.
Article 27. Gestió general de la vegetació
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran com a finalitat primordial potenciar les comunitats vegetals naturals que caracteritzen l'àmbit territorial del PORN, en les diferents fases d'evolució, afavorint el desenrotllament vegetatiu de les existents i l'increment de la superfície ocupada per estes. Les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que pertanyen a les formacions naturals seran utilitzades per a accelerar el dinamisme de la vegetació, la protecció del sòl i l'aprovisionament de recursos genètics de la vegetació.
2. Tenint en compte que la vegetació actual en l'àmbit d'este pla és, en gran manera, resultat de la gestió històrica dels usos tradicionals forestals i ramaders, estos usos, adaptats a la realitat actual conforme a allò que s'ha especificat en l'article 24.4 d'estes normes, es consideren elements essencials de la gestió integrada d'esta vegetació.
3. Fora de les zones edificades no es permet la introducció de plantes exòtiques, entenent com a tals els individus de tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre o cultivada de l'àmbit territorial del PORN. Quan estes espècies estiguen destinades a jardins públics o àrees cultivades, s'haurà de garantir el seu control per a evitar la proliferació indiscriminada.
4. La introducció i reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment en la zona i la manera de realitzar-la, requerirà un pla de reintroducció, a més d'una autorització de la conselleria competent en protecció d'espècies.
Article 28. Protecció d'arbres monumentals i singulars
1. Amb caràcter general, es consideren arbres monumentals o singulars aquells exemplars que per la seua edat, grandària, morfologia o càrrega simbòlica o cultural, es consideren mereixedors d'una protecció especial. La conselleria competent en medi ambient realitzarà un inventari d'estos arbres singulars, el qual tindrà caràcter obert.
2. Es prohibeix la tala o destrucció d'estos exemplars, com també la realització d'obres o actuacions que puguen danyar-los irreversiblement o entorpir el seu adequat desenrotllament.
Article 29. Espècies animals
1. Es consideren espècies animals d'especial interés en l'àmbit del PORN les següents:
a) Invertebrats: Graellsia isabellae, Austropotamobius pallipes.
b) Vertebrats: Mauremis leprosa, Chondrostoma miegii, Rutilus arcasii, Barbastella barbastellus, Neophron percnopterus, Gyps fulvus, Circaetus gallicus, Aquila chrysaetos, Hieraaetus pennatus, Hieraaetus fasciatus, Falco peregrinus, Bubo bubo, Caprimulgus europaeus, Alcedo atthis, Calandrella brachydactyla, Galerida theklae, Lullula arborea, Anthus campestris, Oenanthe leucura, Sylvia undata i Pyrrhocorax pyrrhocorax.
2. Hauran de respectar-se, en tot cas, les disposicions establides pel Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades, i s'estableixen categories i normes per a la seua protecció, i pel Reial decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg nacional d'espècies amenaçades, i pel Reial decret 1095/1989, de 8 de setembre, pel qual s'estableixen les espècies que poden ser objecte de caça i pesca, i les normes per a la seua protecció, com també les normatives específiques existents sobre protecció de determinades espècies de fauna.
3. En relació amb les espècies autòctones catalogades i protegides, l'aprovació dels plans de recuperació, de conservació i d'acció previstos pel Catàleg valencià d'espècies amenaçades que afecten l'àmbit d'este PORN, requerirà l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'Espais Naturals Protegits.
4. La llista d'espècies indicada en l'anterior apartat 1 té caràcter obert i, en conseqüència, quedarà automàticament ampliada amb aquelles espècies faunístiques que puguen en el futur ser considerades objecte de protecció per les distintes normatives i directrius aplicables amb caràcter general en els àmbits autonòmic, estatal o comunitari europeu.
Article 30. Protecció de la fauna salvatge
1. No estan permeses, amb caràcter general, i significativament per a les espècies que estes normes defineixen com d'especial interés, les activitats que puguen comportar la destrucció o el deteriorament irreversible de la fauna salvatge, com ara la destrucció de nius i caus, comerç d'ous i exemplars, eliminació excessiva de la capa orgànica del sòl i altres.
2. Es fomentarà l'establiment de les mesures oportunes per a la conservació i la millora de les poblacions de les espècies animals d'interés de l'àmbit del PORN, amb prioritat per aquelles mesures que puguen afavorir un nombre més gran d'espècies al mateix temps.
3. S'incentivarà una gestió forestal, ramadera i agrícola que preveja pràctiques respectuoses amb la fauna.
Article 31. Repoblació o alliberament d'animals
1. En l'àmbit territorial d'este pla, no es podran alliberar animals exòtics, entenent-se com a tals els individus d'espècies, subespècies o varietats que no pertanguen o hagen pertangut històricament a la fauna de l'àmbit territorial del PORN. S'exceptuen d'esta limitació les espècies utilitzades per al control biològic de plagues, en programes autoritzats o promoguts per la conselleria competent en la matèria.
2. Així mateix, no podran alliberar-se animals que puguen comportar un perill per a les persones, els béns o els sistemes ecològics.
Article 32. Manteniment dels processos ecològics del territori
1. La conselleria competent en medi ambient incentivarà, com a criteri general en la gestió de les activitats agrícola, ramadera, forestal, cinegètica i urbanística, l'adopció de mesures tendents al manteniment d'un mosaic heterogeni de boscos, matolls, cultius, prats i erms, evitant al mateix temps l'excessiva fragmentació d'estos diferents usos en unitats de xicotetes dimensions.
2. No s'admetrà la reducció d'extensió de les masses forestals actualment existents, ni la destrucció permanent dels marges herbacis i arbustius dels cultius que utilitza la fauna per al trànsit com a hàbitat i per a l'alimentació, sense perjudici dels aprofitaments forestals existents i de les actuacions permeses per este pla sobre construcció o adequació de vies, infraestructures i edificacions, lligades als usos forestals i agropecuaris o al servici de les poblacions.
Secció 4a
Protecció del paisatge i del patrimoni etnogràfic
del medi rural
Article 33. Objectius sectorials en l'àmbit de la protecció del paisatge i del patrimoni etnogràfic del medi rural
En l'àmbit de la protecció del paisatge i del patrimoni etnogràfic del medi rural, els objectius són els següents:
1. Ordenar, protegir, conservar, millorar i posar en valor el paisatge rural de la Tinença de Benifassà com un dels elements més valuosos del patrimoni col·lectiu en termes ecològics, culturals, socials i econòmics, en el marc de l'estratègia de desenrotllament sostenible que, desenrotllada mitjançant actuacions d'iniciativa pública, privada o mixta, estableix este PORN.
2. Fomentar les actuacions positives tendents a conservar, recrear, crear ex novo, si és el cas, i posar en valor els elements naturals i antròpics del paisatge natural i rural tradicional.
Article 34. Foment de la qualitat paisatgística
1. A l'efecte d'esta normativa, constituiran el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, seran objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi, biòtics i abiòtics, com aquells elements i conjunts d'origen antròpic que, en interacció històrica amb estos elements naturals en un sistema agrari, selvícola, ramader, forestal i urbà han configurat el paisatge de la Tinença de Benifassà tal com es coneix en l'actualitat.
2. S'entén per elements naturals o seminaturals del paisatge tant les formacions vegetals naturals amb la seua fauna associada com els trets geomorfològics i les estructures geològiques naturals.
3. S'entén per elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics de l'acerb cultural local lligats a l'ús històric dels recursos naturals, incloent les formes específiques d'ús d'estos que van configurar determinat model local d'organització dels paisatges humanitzats. En este concepte s'inclouen així mateix els elements del patrimoni arqueològic i historicoartístic, tant de titularitat pública com a privada, a què es refereix la secció 5a d'estes normes.
4. La interacció històrica entre home i naturalesa que ha configurat el paisatge rural actual és dinàmica per naturalesa i, per tant, el paisatge rural com a objecte de protecció és un concepte que varia segons la sensibilitat perceptiva de cada època històrica concreta. En conseqüència, l'ordenació del paisatge establida en este pla no preveu el bé paisatgístic en forma arqueològica o estàtica, sinó que defineix criteris dinàmics per a la seua conservació activa, la seua millora i la seua adequació a la realitat històrica i socioeconòmica actual. Tot això amb el condicionant de conservar i promoure una alta qualitat en el paisatge, tant en el seu conjunt com en els seus distints elements.
5. L'ordenació i millora del paisatge estaran relacionades amb la preservació de la qualitat del medi ambient humà i amb la conservació i millora de la realitat cultural i de les expectatives legítimes de desenrotllament local social i econòmic, sota múltiples aspectes de tipus ecològic, higienicosanitari, psicologicoperceptiu, estètic, cultural, patrimonial, econòmic i social.
6. En l'àmbit territorial d'este pla, la conselleria competent en medi ambient tindrà un especial actuació tendent a assegurar el compliment de les disposicions sobre protecció i ordenació del paisatge contingudes en el títol II de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
Article 35. Integració paisatgística de les actuacions
1. La implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un impacte paisatgístic negatiu haurà de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge. Amb este fi s'evitarà especialment la ubicació d'estos en llocs de gran incidència visual. En tot cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural hauran d'incorporar mesures adequades d'integració paisatgística.
2. Amb caràcter general, no es permet la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent els recolzats directament sobre elements naturals del territori o sobre les edificacions, amb finalitat aliena a les activitats econòmiques o socials implantades en el lloc on s'ubiquen estos elements informatius. S'exclouen d'esta limitació els indicadors de caràcter institucional i els existents dins dels límits del sòl urbà i urbanitzable.
3. Les pistes i els camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i instal·lació d'infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, es realitzaran atenent a la seua màxima integració en el paisatge i el seu mínim impacte ambiental.
4. Es protegirà amb especial atenció el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com a penyals, formacions vegetals notables, arbres singulars i altres components del paisatge que li aporten qualitat escènica.
Article 36. Característiques estètiques de les edificacions en sòl no urbanitzable
Sense perjudici del que disposa la normativa vigent sobre ordenació del territori i edificació en el sòl no urbanitzable, l'edificació en esta categoria de sòl s'executarà dins del respecte a les característiques estètiques i de materials tradicionals pròpies de la zona, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura del mateix mitjançant l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua alçada, volum, caràcter o aspecte exterior, siguen discordants amb la resta.
Secció 5a
Protecció del patrimoni cultural
Article 37. Objectius sectorials en l'àmbit de la protecció del patrimoni cultural
En l'àmbit de la protecció del patrimoni cultural, el objectius són els següents:
Fomentar l'ús públic dels béns del patrimoni historicoartístic i arqueològic, tant per la iniciativa pública com per la privada, en forma compatible amb la seua preservació i sempre que este ús no implique la pèrdua dels seus valors científics i culturals.
Article 38. Patrimoni cultural
1. La protecció del patrimoni històric i cultural, inclòs el patrimoni arqueològic i paleontològic, en l'àmbit d'este PORN es regirà per les disposicions de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, modificada per la Llei 7/2004, de 19 d'octubre, de la Generalitat.
2. La conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, amb la col·laboració de conselleria competent en medi ambient, redactarà i aprovarà un catàleg del patrimoni cultural de la Tinença de Benifassà. Fins a la seua aprovació, tindran consideració de elements culturals especialment protegits, els inclosos en els inventaris de patrimoni cultural valencià que elabore la conselleria competent en esta matèria, com també els jaciments de restes paleontològiques existents en l'àmbit del PORN.
3. Els elements culturals especialment protegits podran acollir usos turisticorecreatius, sempre que estos no impliquen la pèrdua dels seus valors culturals i científics.
4. Tota modificació o actuació sobre un bé considerat un element cultural especialment protegit o sobre la seua àrea d'afecció, requerirà l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, el qual serà vinculant a tots els efectes.
Secció 6a
Protecció dels camins ramaders
Article 39. Objectius sectorials en l'àmbit de la protecció dels camins ramaders
En l'àmbit de la protecció dels camins ramaders, els objectius són els següents:
1. Vetlar pel manteniment i recuperació dels camins ramaders com a espais d'ús públic.
2. Potenciar les seues funcions en la conservació i ús sostenible del medi natural.
Article 40. Criteris generals
1. Els camins ramaders existents en l'àmbit del PORN es consideren un patrimoni públic de primera importància per als objectius de conservació natural i de desenrotllament sostenible expressats en el pla, tant pel seu caràcter de corredors ecològics per a la flora i la fauna com pel seu potencial socioeconòmic en relació amb l'ús públic ordenat del medi.
2. Els camins ramaders existents en l'àmbit del PORN estaran subjectes al que disposa la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, i disposicions que la desenrotllen, i a les directrius establides en este PORN.
3. D'acord amb el que disposa l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, aquells camins ramaders existents en l'àmbit del PORN que es cataloguen com d'interés natural, no podran declarar-se innecessàries, ni alienar-se o dedicar-se a altres usos.
4. Tenint en compte el seu interés per motius d'ús ramader, de conservació del paisatge i de la naturalesa, educatius, recreatius i la seua utilitat per a connectar la Tinença de Benifassà amb altres espais naturals protegits, es declaren d'interés natural en l'àmbit del PORN, i també s'hauran d'incloure en el Catàleg de Camins Ramaders d'Interés Natural de la Comunitat Valenciana, previst en l'esmentat article 17 de la Llei 11/1994, els assagadors i senderes inclosos en l'àmbit del PORN.
5. La conselleria competent en medi ambient promourà les mesures i actuacions necessàries per a la recuperació de les condicions adequades d'ús d'aquells camins ramaders deteriorats, ocupat s o inservibles per a l'ús públic.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d'usos,
activitats i infraestructures
Secció 1a
Agricultura i ramaderia
Article 41. Objectius sectorials en l'àmbit de l'agricultura i la ramaderia
En l'àmbit de l'agricultura i la ramaderia, els objectius són els següents:
1. Assegurar l'aprofitament sostingut dels recursos agraris.
2. Assegurar el manteniment de les activitats agrícoles i ramaderes per la seua rendibilitat econòmica i pel seu valor en termes ecològics, socials i culturals. Es relacionen amb este últim criteri, entre altres, les funcions indirectes de l'activitat agrària com a factor de biodiversitat ecològica i paisatgística necessari per al manteniment del mosaic territorial característic de l'ambient mediterrani, incloent en això la prevenció d'incendis forestals i la multiplicitat d'hàbitats de flora i fauna. També està relacionada amb este criteri la preservació de determinats valors etnogràfics del medi rural, tant pel seu interés cultural intrínsec com pel seu potencial en l'ús públic del medi, com també la contribució a l'increment de la qualitat de vida que comporta per a les poblacions locals l'activitat agrària practicada a xicoteta escala.
3. Compatibilitzar l'aprofitament dels recursos ramaders amb el manteniment dels recursos naturals.
Article 42. Definició
Es consideren activitats agrícoles o ramaderes, respectivament, les relacionades amb el cultiu de la terra i amb la cria, reproducció i aprofitament d'espècies animals domèstiques o cinegètiques.
Article 43. Règim general de l'activitat agrícola
1. Les activitats agrícoles existents es consideren protegides pel PORN, en tant que formen part del model territorial de la zona i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, açò últim des del punt de vista de conservació de la diversitat ecològica i paisatgística i de prevenció d'incendis forestals.
2. De conformitat amb la legislació sectorial en matèria forestal, els terrenys forestals no podran ser transformats per a dedicar-los a l'activitat agrícola.
3. A l'efecte d'este pla s'entenen com a terrenys forestals els així definits per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de i Financera i d'Organització de la Generalitat. De conformitat amb esta definició, s'exceptuen de la prohibició general establida per l'apartat 2 d'este article i, per tant, són susceptibles en principi de reversió a cultiu, els antics terrenys agrícoles abandonats o semiabandonats que, després del cessament recent o antic del cultiu, mostren actualment un procés més o menys avançat de recobriment espontani per espècies vegetals procedents de l'entorn forestal, tant llenyoses com herbàcies. La posada en cultiu d'estos terrenys abandonats estarà subjecta als requisits establits per les legislacions sectorials aplicables en matèria forestal, agrícola i d'ordenació del territori.
4. L'ús de productes fitosanitaris s'ajustarà a les normes sectorials aplicables en matèria agrícola i de qualitat de les aigües.
Article 44. Conservació dels terrenys cultivats
En relació amb els terrenys agrícoles situats en àmbit forestal i, en particular, per a aquells que el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals considere que actuen com a àrea tallafocs, la conselleria competent habilitarà els mecanismes oportuns per a afavorir el seu manteniment, pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció enfront de l'erosió i els incendis forestals.
Article 45. Edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrícola
La construcció, reconstrucció o reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrícola es realitzarà conforme als requisits establits per la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o les normatives sectorials aplicables.
Article 46. Règim general de la ramaderia extensiva
1. L'activitat ramadera extensiva es considera protegida pel PORN, en tant que forma part del model territorial de la zona i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, açò últim des del punt de vista de la gestió integrada de la vegetació forestal. En atenció a estes circumstàncies, la conselleria competent en medi ambient fomentarà l'aplicació d'incentius econòmics a esta activitat, per part de la conselleria competent en matèria ramadera.
2. Amb caràcter general, l'activitat ramadera està regulada per la seua normativa sectorial específica, per les determinacions sobre esta contingudes en la legislació forestal i per les regulacions específiques que establisca la conselleria competent en matèria de ramaderia.
3. L'aprofitament ramader només podrà autoritzar-se en aquelles superfícies on la regeneració i el desenrotllament normal de la coberta vegetal, tant espontània com resultant de repoblació, estiga assegurada.
4. D'acord amb l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, en els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi queda restringit el pasturatge durant un període de cinc anys. En este cas, la conselleria competent en medi ambient promourà l'aplicació de mesures pal·liatives dels perjudicis econòmics ocasionats als ramaders.
5. La conselleria competent en medi ambient, en terrenys públics de la Generalitat, podrà limitar temporalment l'activitat ramadera en determinades àrees o per a determinades espècies, quan les condicions biològiques, sanitàries i ambientals així ho aconsellen. En el cas que estes mesures ocasionen perjudicis econòmics als ramaders, l'esmentada conselleria habilitarà mesures pal·liatives per a compensar estos perjudicis.
6. Amb caràcter general, tindran la consideració de directrius sobre el recurs ramader, les establides en el Pla General d'Ordenació Forestal per al maneig de la ramaderia.
7. La conselleria competent en medi ambient, de comú acord amb els titulars de les explotacions ramaderes i dels terrenys de pastos, podrà, en cas necessari per a una correcta gestió de l'activitat ramadera i de les formacions vegetals, establir consensuadament les mesures i vies d'ordenació i gestió oportuns perquè l'activitat ramadera no origine un menyscabament dels recursos naturals en l'àmbit del PORN. Sense perjudici d'allò que estableix el Pla forestal per a esta activitat el criteri general és el següent:
a) Aconseguir un aprofitament ramader sostenible.
b) Potenciar el valor ecològic dels pastos
c) Millorar les infraestructures per a aconseguir una adequada gestió silvopastoral
d) L'aprofitament de la superfície dedicada al pasturatge, tindrà en compte les premisses següents:
d.1) La classe de bestiar no ha de comportar un perill per a la persistència i normal desenrotllament de la vegetació pròpia de la zona.
d.2) El nombre de caps de bestiar ha de ser tal que puguen alimentar-se durant el temps de permanència, i este no ha de prolongar-se més enllà del que és necessari perquè el ramat consumisca la producció estacional de pastos.
d.3) En calcular la càrrega ramadera s'haurà de tenir en compte la presència d'espècies silvestres cinegètiques i no cinegètiques.
d.4) La càrrega ramadera pasturant atendrà, com a factor primordial limitant, la conservació i el manteniment dels sòls enfront de l'erosió, com també a l'equilibri amb la fauna salvatge i amb el medi vegetal.
Article 47. Edificacions i instal·lacions relacionades amb la ramaderia extensiva
La construcció, reconstrucció o reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat ramadera extensiva es realitzarà conforme als requisits establits per la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o les normatives sectorials aplicables.
Article 48. Ramaderia intensiva
1. La implantació de noves granges dedicades a la cria d'espècies animals podrà realitzar-se en les àrees que els respectius planejaments urbanístiques municipals puguen dedicar a esta finalitat, atenent als requisits establits per la normativa aplicable en matèria de règim urbanístic, sòl no urbanitzable, activitats qualificades, residus sòlids, abocaments al medi hídric i al subsòl i si és el cas, depenent de les característiques de les instal·lacions, en matèria d'avaluació d'impacte ambiental.
2. No podran instal·lar-se noves granges en les categories d'ordenació establides per les normes particulars d'este pla següents: zona de protecció i àrea de protecció ecològica (APE)
3. Les granges existents en el moment de l'entrada en vigor este pla podran continuar mantenint la seua activitat, sense perjudici de les determinacions sobre estes que establisquen els respectius planejaments urbanístics municipals.
Article 49. Apicultura
En l'àmbit del PORN la pràctica de l'apicultura es realitzarà d'acord amb les normatives sectorials aplicables.
Secció 2a
Activitat forestal
Article 50. Objectius sectorials en l'àmbit de l'activitat forestal
1. Els objectius del PORN sobre els recursos forestals són els establits, amb caràcter general per al territori de la Comunitat Valenciana, per l'article 5 de les ordenances del sòl forestal contingudes en el Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant el Decret 106/2004, de 25 de juny, del Consell. Estos objectius són els següents:
1.1. La protecció, millora i conservació dels espais forestals, boscos i de la vegetació natural:
a) Potenciar els espais forestals, els boscos, afavorir la seua recuperació i mantenir les espècies autòctones.
b) Valorar els distints tipus de matolls arbustius com a etapes de desenrotllament de l'ecosistema que poden acabar originant boscos, i gestionar-los per a la consecució d'este objectiu on siga possible
c) Mantenir, protegir i ampliar la coberta vegetal del nombre més gran possible d'estrats per a contrarestar el procés d'erosió, regular els fluxos hidrològics i pal·liar la modificació de les condicions climàtiques.
d) Assegurar l'adequada preservació de les espècies i individus singulars, com també de les formacions vegetals d'alt valor ecològic, en particular les corresponents a la vegetació autòctona valenciana.
1.2. La planificació de les forests:
a) Delimitar les àrees de major interés forestal per a la seua conservació i millora, com també per al seu aprofitament sostenible
b) Crear en les zones forestals de menor risc de degradació espais d'esplai i gaudi del bosc, on canalitzar la demanda d'usos recreatius dels ciutadans.
c) Planificar i coordinar l'acció de les administracions públiques en relació amb les mesures necessàries per a la prevenció i defensa contra els incendis forestals
1.3. Gestió sostenible dels aprofitaments forestals:
a) Compatibilitzar els aprofitaments forestals i actuacions silvícoles amb la realització d'altres aprofitaments o activitats com els cinegètics, de pasturatge i recol·lecció de productes de la forest, adaptant-se les mesures de salvaguarda necessàries.
b) Afavorir, amb les cauteles necessàries, l'ús excursionista, recreatiu i pedagògic d'estos terrenys i promoure la conscienciació social sobre els valors culturals, ecològics, ambientals i econòmics, que comporta el patrimoni forestal valencià.
c) Promoure la investigació i experimentació ambientals i la realització de cursos i ensenyaments de formació professional i d'especialitats vinculades amb l'àmbit forestal
d) Promoure la millora dels processos d'obtenció, transformació i comercialització dels productes i servicis que produeixen els espais forestals.
1.4. Coordinació i participació
a) Articular l'ordenació administrativa i gestió de la forest amb l'ordenació del territori, el planejament dels espais naturals protegits, el règim urbanístic, la planificació sectorial i la conservació del patrimoni històric, arqueològic, etnològic i paleontològic.
b) Fomentar la participació de tots els ciutadans, especialment dels que habiten en el medi rural, en el manteniment, la millora i l'ampliació dels recursos forestals, interessant-los en els seus rendiments econòmics mitjançant la promoció d'ocupació i l'obtenció de beneficis, a través d'òrgans de participació o altres sistemes de coordinació i col·laboració que es desenrotllen amb este fi.
2. En el marc d'estos objectius, un objectiu específic del PORN és l'establiment i desenrotllament d'un programa continuat de col·laboració i suport mutu entre la conselleria competent en medi ambient i els titulars privats de terrenys forestals.
Article 51. Definició de terreny forestal
A l'efecte d'este pla, es consideren terrenys forestals els així definits pel títol I del vigent Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, en desenrotllament de la legislació vigent en matèria forestal.
Article 52. Règim general de l'activitat forestal
1. En l'àmbit territorial del PORN l'activitat forestal s'atindrà, en la seua planificació, execució i desenrotllament, als principis fonamentals establits al respecte pel vigent Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana en l'article 3 de les ordenances del sòl forestal. Estos principis són els següents:
a) La sostenibilitat, és a dir, l'administració i ús dels boscos i les forests de forma i intensitat tals que incrementen la seua biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i el seu potencial per a atendre, ara i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants a escala local, nacional i global, i que no causen dany a altres ecosistemes.
b) La multifuncionalitat, és a dir, reconeixement del paper de les forests i boscos en la protecció del medi ambient, el manteniment dels processos vitals per al suport de la vida en la terra i en el desenrotllament econòmic i social de les nacions.
c) La integració, és a dir, unir l'àmbit forestal i la conservació de la naturalesa en totes les seues vessants, contemplant conjuntament l'administració i gestió dels espais naturals en tots els seus aspectes.
d) La participació, és a dir, el pla es concep en la seua elaboració i aplicació com una eina de participació pública en la gestió dels espais forestals.
e) Continuïtat, és a dir, la perduració en el temps dels objectius i les actuacions desenrotllades amb independència de la conjuntura o cicles polítics.
2. Les activitats forestals es consideren protegides pel PORN, en tant que formen part del model territorial de la comarca i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, açò últim des del punt de vista de la conservació de la diversitat ecològica i paisatgística i de la prevenció i lluita contra els incendis forestals.
3. En l'àmbit del PORN, el règim de gestió dels terrenys forestals, de titularitat tant pública com privada, és l'establit amb caràcter general per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, desenrotllada per l'esmentat Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana.
4. La conselleria competent en medi ambient, en l'àmbit de les seues competències, promourà el compliment de les directrius establides a partir de la reforma de la política agrària comunitària en matèria forestal en tots els terrenys forestals inclosos en el PORN, siguen públics o privats.
5. L'acció de la conselleria competent en matèria forestal, s'orientarà a aconseguir la conservació, millora, restauració i ordenat aprofitament de les forests, siga quina siga la seua titularitat, i la seua gestió tècnica haurà de ser d'acord amb les seues característiques legals, ecològiques, forestals i socioeconòmiques.
6. Les forests, com a ecosistemes forestals, hauran de ser gestionades de forma integrada i es preveu conjuntament la vegetació, la fauna i el medi físic que els constitueixen, a fi d'aconseguir un aprofitament racional dels recursos naturals que no comprometa la seua continuïtat i garantisca la preservació de la diversitat genètica i els processos ecològics essencials.
7. En el maneig de la vegetació es donarà preferència a la protecció, conservació, regeneració, recuperació i millora de les masses d'espècies autòctones, de les que exercisquen un important paper protector i de les formacions i enclavaments d'espècies endèmiques i en perill d'extinció.
Article 53. Ordenació dels recursos forestals
1. La conselleria competent en medi ambient redactarà i tramitarà, mitjançant un mecanisme de participació i consens amb els titulars dels terrenys forestals, el Pla forestal de la Tinença de Benifassà. Este últim concretarà, per a l'àmbit territorial d'este PORN, les determinacions del Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, delimitant àrees d'actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies susceptibles d'una gestió comuna o coordinada. Per a cada una d'estes àrees s'establiran determinacions necessàries per a optimitzar la seua conservació i ús sostenible, incloent criteris específics per a la prevenció i lluita contra els incendis.
2. L'esmentada conselleria incentivarà la redacció i desenrotllament de plans tècnics de gestió i millora forestal en finques de titularitat privada, promoguts pels propietaris i aprovats per la mateixa conselleria. Estos plans tècnics s'atindran a les directrius del Pla Forestal de la Tinença de Benifassà i, com a mínim, hauran de preveure l'inventari de recursos forestals, memòria descriptiva de les actuacions i programació d'estes, plànols de la finca o unitat d'execució, pressupost detallat d'actuacions previstes i altres disposicions necessàries.
Article 54. Suport a la propietat forestal
1. La conselleria competent en medi ambient promourà la col·laboració continuada amb els titulars privats de terrenys forestals, als quals prestarà el seu suport tècnic, logístic, administratiu i econòmic, establint el programa d'actuacions d'este PORN previsions específiques amb esta finalitat.
2. En el marc del Pla forestal de la Tinença de Benifassà a què es refereix l'article 53.1 d'estes normes, l'esmentada col·laboració tindrà com a objectiu genèric afavorir i millorar, en l'àmbit territorial del PORN, l'exercici de l'activitat forestal basada en l'aprofitament racional i sostenible dels recursos naturals objecte d'esta, procurant a més la seua realització de manera coordinada amb la gestió de l'espai natural protegit que es constituïsca en una part de l'àmbit territorial d'este pla. Per a això s'establirà l'oportú mecanisme de col·laboració, de comú acord entre la conselleria competent en medi ambient i els titulars dels terrenys forestals.
3. Com a finalitats específiques de esta col·laboració s'estableixen les següents, en relació oberta:
a) Millora i racionalització de l'activitat forestal.
b) Coordinació d'esta activitat amb la gestió de l'espai protegit.
c) Millora i adequació d'accessos als terrenys forestals.
d) Prevenció d'incendis mitjançant la gestió coordinada de les restes derivades de treballs forestals.
e) Elaboració i execució dels plans tècnics de gestió i millora forestal a què es refereix l'article 53.2 d'estes normes.
f) Tractaments en masses arbòries amb finalitat fitosanitària, de prevenció d'incendis o de lluita contra l'erosió.
g) Assessorament tècnic als titulars dels terrenys forestals sobre matèries del seu interés.
h) Activitats de formació o divulgació en matèria forestal i de conservació del medi natural.
i) Suport econòmic a activitats de gestió dels recursos forestals privats, en el marc del programa d'actuacions d'este pla.
j) Suport material a estes activitats, amb els mitjans materials i humans propis de la conselleria competent en medi ambient.
k) Suport administratiu als esmentats titulars de terrenys, en tot el que es refereix a autoritzacions, informes, tramitacions administratives i participació en els òrgans o entitats col·legiades que es constituïsquen en relació amb els objectius del PORN.
l) Qualsevol altra finalitat que puga establir-se de comú acord entre ambdues parts.
Article 55. Productes fitosanitaris forestals
En relació amb la utilització de productes fitosanitaris, caldrà ajustar-se a allò que s'ha disposat per la normativa vigent en la matèria. Serà necessària l'autorització de la conselleria competent en medi ambient per a la utilització de mitjans aeris en l'aplicació d'estos productes.
Article 56. Canvi de l'ús forestal
El canvi d'ús forestal del sòl, entenent-se per terreny forestal aquell així definit en el vigent Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, requerirà autorització de la conselleria competent en medi ambient, de conformitat amb el que estableix la legislació forestal.
Article 57. Risc d'erosió i desertificació
En els terrenys forestals sotmesos a processos de desertificació i erosió greus, la conselleria competent en matèria de medi ambient podrà promoure, en col·laboració amb els titulars de terrenys forestals, l'aplicació de mesures de regeneració i restauració com ara:
a) La restauració de la coberta vegetal, mitjançant la plantació d'espècies arbòries i arbustives adequades.
b) La regulació del pasturatge i la caça quan afecte la implantació i regeneració de la vegetació.
c) La restauració de les formacions forestals despoblades d'arbres existents en zones amb risc d'erosió alt, conduint-les cap a formacions arborades.
d) La millora de la funció protectora de les formacions forestals arborades existents en zones amb erosió alta, afavorint la seua integració ecològica a fi d'aconseguir una major cobertura del sòl i una millora apreciable en les condicions edàfiques.
e) La realització d'obres per a la consolidació hidrològica de llits i vessants, com també la contenció de sediments.
Article 58. Incendis forestals
Es considera d'importància capital la prevenció i lluita contra els incendis forestals. En relació amb això la conselleria competent en la matèria elaborarà i aprovarà, mitjançant un mecanisme de participació i consens amb els titulars dels terrenys forestals, el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals de la Tinença de Benifassà. Este pla haurà de preveure, entre altres, els següents aspectes preferents:
. L'ordenació d'usos per a la prevenció de causes.
. La conciliació d'interessos i la conscienciació de la població.
. La creació i millora d'infraestructures per a la prevenció i extinció d'incendis i, en especial, la creació d'una xarxa d'àrees de discontinuïtat mitjançant tècniques de silvicultura preventiva i recuperació d'usos tradicionals.
Article 59. Edificacions i instal·lacions d'ús forestal
La construcció, reconstrucció o reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat forestal es realitzarà conforme als requisits establits per la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o altres normatives sectorials aplicables.
Article 60. Trànsit de persones i ús públic en terrenys forestals
1. En els terrenys forestals privats, el trànsit de persones alienes a estos amb qualsevol finalitat, com també les activitats d'ús públic del medi, només podran realitzar-se amb el consentiment previ exprés o tàcit dels titulars de les finques, excepte aquelles servituds de pas legalment establides.
2. La conselleria competent en medi ambient promourà l'habilitació i adequada dotació de determinats espais de les forests públiques per al desenrotllament d'activitats recreatives, educatives i culturals, compatibles amb la conservació d'estes.
Article 61. Recollida de bolets i altres fongs
1. La recollida de fongs en els terrenys forestals està regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs en el territori de la Comunitat Valenciana, com també per l'Ordre d'11 de setembre de 1998, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de la trufa al territori de la Comunitat Valenciana.
2. La conselleria competent en medi ambient, en col·laboració amb els titulars de les explotacions forestals amb presència de bolets utilitzables, promourà la regulació específica d'este aprofitament mitjançant els mecanismes previstos en la legislació aplicable.
3. Esta conselleria, així mateix, vetlarà perquè l'exercici d'esta activitat per persones alienes als titulars dels terrenys forestals afectats, es realitze sense perjudici per als sòls, la vegetació, o els béns construïts existents en estos terrenys.
Secció 3a
Caça i pesca
Article 62. Objectius sectorials en l'àmbit de la caça i la pesca
En l'àmbit de la caça i la pesca, els objectius són els següents:
1. Assegurar l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics i piscícoles.
2. Assegurar el manteniment de l'equilibri biològic de les diferents espècies animals.
3. Contribuir a la pervivència de les activitats cinegètiques i piscícoles pel seu potencial econòmic, com també pels beneficis socials que presta als titulars dels terrenys inclosos en els vedats i a altres sectors de la població local.
Article 63. Regulació general de les activitats cinegètica i piscícola
1. L'ordenació, la gestió i la pràctica de les activitats cinegètica i piscícola en l'àmbit del PORN, estan regulades per les respectives normatives sectorials, com també per les disposicions que, en desenrotllament d'estes, emeta la conselleria competent en estes matèries.
2. Els vedats de caça es regularan i gestionaran conforme als corresponents plans tècnics. Estos plans, atenent als criteris establits per la legislació vigent sobre caça, hauran de garantir l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics, a partir de taxes d'aprofitament adequades a les existències censals de les poblacions cinegètiques.
3. Poden ser objecte de caça i pesca les espècies cinegètiques i piscícoles establides amb caràcter general a la Comunitat Valenciana, segons la legislació sectorial aplicable.
4. Amb caràcter general, l'activitat cinegètica es desenrotllarà sota criteris d'aprofitament sostenible del recurs natural i en forma compatible amb la conservació de la fauna i flora protegides, com també amb el normal desenrotllament de les restants activitats socioeconòmiques de la zona, principalment les agrícoles, ramaderes i forestals.
5. En l'àmbit de la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Beseit, creada per la Llei 37/1966, de 31 de maig, sobre creació de reserves nacionals de caça, la pràctica cinegètica es desenrotllarà d'acord amb la seua normativa específica.
6. De conformitat amb l'article 5 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, en els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi queda restringida la caça durant un període mínim d'una temporada. El període màxim de restricció serà determinat, per a cada zona incendiada en particular, per la conselleria competent en medi ambient, després de la consulta prèvia a les associacions de caçadors afectades. També de conformitat amb l'esmentat article 5 del Decret 6/2004, amb caràcter extraordinari i degudament motivat per a evitar perjudicis als hàbitats, la fauna i la flora, esta conselleria podrà autoritzar la caça dins de l'esmentat període de restricció quan la regeneració natural de la vegetació en l'àmbit incendiat així ho permeta.
7. La introducció, el trasllat i la solta d'exemplars d'espècies cinegètiques vives requerirà l'autorització de la conselleria competent en caça.
8. La conselleria competent en caça, atesa l'elevada importància com a recurs cinegètic i econòmic de les poblacions de cabra salvatge, elaborarà un protocol de vigilància sanitària que permeta tant evitar l'entrada de sarna sarcòptica o altres malalties, com prendre amb promptitud les mesures necessàries en cas de detecció d'animals malalts. Tot brot d'epizoòtia detectada en la cabanya cinegètica ha de ser d'obligada declaració als organismes competents en matèria de sanitat animal.
9. La conselleria competent en caça, en col·laboració amb les associacions locals de caçadors, incentivarà l'execució d'actuacions destinades a la millora de l'activitat cinegètica, com ara instal·lació i la millora d'abeuradors i altres instal·lacions cinegètiques, vacunacions, sembres de suport a la fauna, reparació de camins i altres.
10. El programa d'ús públic per a l'àmbit del PORN a què es refereix l'article 69 d'estes normes, haurà de contenir disposicions i mesures específiques per a assegurar que les activitats recreatives o didàctiques en relació amb l'ús públic del medi natural, no influïsquen negativament sobre la vida de la fauna ni sobre l'exercici ordinari de l'activitat cinegètica.
Secció 4a
Activitats extractives mineres
Article 64. Objectius sectorials en l'àmbit d'activitats extractives mineres
En l'àmbit d'activitats extractives mineres, els objectius són els següents:
Regular l'aprofitament dels recursos miners per a contribuir a la seua adequada explotació, evitant i minimitzant els impactes que puguen produir sobre el medi ambient i sobre el paisatge.
Article 65. Activitats extractives i mineres
Queda prohibit l'atorgament de noves autoritzacions d'explotacions extractives mineres en l'àmbit del PORN.
Secció 5a
Activitats industrials i comercials
Article 66. Objectius sectorials en l'àmbit d'activitats industrials i comercials
En l'àmbit d'activitats industrials i comercials, els objectius són els següents:
1. Fomentar l'establiment o reconversió d'activitats industrials vinculades a l'aprofitament, transformació, posada en valor o comercialització de productes locals del sector primari tant agrícola com ramader o forestal, com també les activitats del sector servicis vinculades a l'ús públic del medi.
2. Regular l'activitat industrial per a evitar o minimitzar els impactes negatius que es puguen produir sobre el medi ambient.
Article 67. Criteris generals sobre les activitats industrials i comercials
1. Les iniciatives de foment de l'activitat industrial i comercial hauran d'atendre especialment a la creació de condicions, facilitats i recursos gestors per a la posada en valor dels recursos humans locals, amb criteris de desenrotllament i foment de l'activitat econòmica, social i cultural de la zona en funció de l'ús sostenible i la conservació dels recursos naturals de la Tinença de Benifassà i el seu àmbit d'influència socioeconòmica.
2. La implantació de noves activitats industrials i comercials es realitzarà en els àmbits territorials i amb els requisits que prevegen els respectius planejaments urbanístics municipals, els quals atendran a les determinacions de les normatives sectorials en matèria d'activitat urbanística, ordenació del territori, sòl no urbanitzable, activitats qualificades, protecció de l'ambient atmosfèric, abocaments al medi hídric o al subsòl i, si és el cas, avaluació d'impacte ambiental.
3. No podran instal·lar-se noves activitats industrials i comercials en les següents categories d'ordenació establides per les normes particulars d'este pla: zona de protecció i àrea de protecció ecològica (APE).
Secció 6a
Ús públic del medi. Activitats turístiques,
educatives i recreatives
Article 68. Objectius sectorials en l'àmbit de l'ús públic
En l'àmbit de l'ús públic, els objectius són els següents:
1. Fomentar i regular les activitats relacionades amb el gaudi ordenat i l'ensenyament dels valors naturals i culturals de la zona, tant existents com potencials a desenrotllar, com a part fonamental de l'estratègia de desenrotllament sostenible definida en el PORN.
2. Millorar les potencialitats locals en termes de recursos humans, econòmics, financers, socials i culturals.
3. Aconseguir, mantenir i difundir una oferta d'ús públic d'alta qualitat, tant en el nivell dels equipaments com en termes de qualitat del medi ambient humà i natural.
Article 69. Ordenació de l'ús públic
La conselleria competent en medi ambient elaborarà un programa d'ús públic per a l'àmbit del PORN. Este programa s'executarà mitjançant actuacions a càrrec de la iniciativa pública, privada o mixta i haurà de preveure, almenys, els aspectes següents:
. Anàlisi i tipificació de la demanda.
. Inventari de recursos turístics, culturals i recreatius.
. Inventari d'infraestructures i equipaments existents per a ús públic.
. Tipificació i caracterització de les activitats i instal·lacions proposades.
. Localització de les instal·lacions i equipaments.
. Proposada d'elements senyalitzadors homogenis.
. Directrius per a l'elaboració dels projectes.
. Programació de les actuacions previstes.
. Cost econòmic d'aplicació.
. Formules de finançament i gestió, amb participació de les administracions autonòmica i local i del sector privat.
. Regulació de l'ús públic atenent a la capacitat de càrrega determinada per a cada zona.
. Directrius i normes de prevenció d'incendis forestals.
Article 70. Normes específiques d'ús públic
1. La localització i equipament d'àrees destinades a la realització d'activitats recreatives en sòl no urbanitzable haurà de comptar amb informe favorable de la conselleria competent en medi ambient, sense perjudici de les preceptives autoritzacions i llicències sectorials i municipals.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, circular amb vehicles amb motor o sense fora de les carreteres i camins, inclosos els agrícoles i forestals.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització de competicions esportives de vehicles amb motor o sense, excepte les que es desenrotllen en carreteres asfaltades pertanyents a les xarxes autonòmica o local, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en medi ambient.
4. En la zona de protecció (ZP) del PORN no es permet la realització de competicions esportives de vehicles, amb motor o sense, en qualsevol tipus de camí, asfaltat o no. En esta zona, a més, no es permeten les excursions organitzades de vehicles amb motor quan el nombre de vehicles participants siga superior a deu.
Article 71. Condicions d'ubicació de les instal·lacions turístiques, educatives i recreatives
1. L'adaptació o transformació d'edificacions existents en sòl no urbanitzable per a l'ús turístic, educatiu, esportiu o recreatiu, es considerarà preferible davant de l'alternativa d'edificació de nova planta amb esta finalitat.
2. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, les activitats i instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esplai, incloent les edificacions destinades a allotjament i restauració, queden subjectes, amb caràcter general, a les determinacions següents:
a) La construcció d'instal·lacions o edificacions dedicades a estes activitats requerirà informe favorable de la conselleria competent en medi ambient, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional, sense perjudici de les pertinents autoritzacions i llicències sectorials i municipals.
b) Les zones d'acampada i àrees recreatives hauran d'atenir-se al que disposa el capítol III del Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives en les forests de la Comunitat Valenciana i en l'Ordre de 23 de febrer de 1995, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es desenrotlla el Decret 233/1994 i es creen les zones d'acampada autoritzada de caràcter educatiu o social.
c) En terrenys forestals es prohibeix la instal·lació de nous paellers o qualsevol altre tipus d'estructura preparada per a encendre foc, i poden suprimir-se els existents en el moment de l'aprovació d'este PORN si es consideren d'alt risc d'incendi a criteri de l'administració forestal.
Secció 7a
Activitats d'investigació
Article 72. Objectius sectorials en l'àmbit de les activitats d'investigació
En l'àmbit de les activitats d'investigació, els objectius són els següents:
1. Determinar la composició, estructura, funcionament i dinàmica dels sistemes naturals més rellevants de la Tinença de Benifassà des de la investigació bàsica, a fi d'assegurar la correcta gestió per a la conservació i l'ús sostenible dels recursos naturals i la diversitat biològica.
2. Promoure la col·laboració amb els centres d'investigació i els propis investigadors que assegure una activitat investigadora adequada a les necessitats de la Tinença de Benifassà.
Article 73. Activitats d'investigació i seguiment ecològic
1. Qualsevol treball d'investigació dels recursos naturals o seguiment ecològic que es duga a terme, requerirà l'autorització de la conselleria competent en medi ambient.
2. La construcció d'instal·lacions destinades a les activitats científiques sobre sòl no urbanitzable requerirà informe favorable de l'esmentada conselleria, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional.
3. L'adaptació o transformació d'edificacions existents en sòl no urbanitzable a l'ús científic serà en tot cas prioritària sobre la nova construcció, per al mateix tipus d'usos.
4. Les construccions i instal·lacions vinculades a les activitats d'investigació guardaran una relació de dependència i proporció adequades a les activitats científiques que es realitzen on hagen d'instal·lar-se.
Secció 8a
Activitat urbanística i edificació
Article 74. Objectius sectorials en l'àmbit de les activitats urbanístiques i d'edificació
En l'àmbit de les activitats urbanístiques i d'edificació, els objectius són els següents:
1. Integrar les respectives planificacions urbanístiques municipals amb els objectius de conservació i desenrotllament sostenible d'este pla.
2. Aconseguir, en l'edificació i en l'estructura urbanística, un nivell de qualitat adequat als valors ambientals i paisatgístics de la zona, com també les necessitats de qualitat de vida dels habitants.
Article 75. Règim general de l'activitat urbanística
1. Els planejaments urbanístics que s'aproven amb posterioritat a l'entrada en vigor d'este pla, o bé es modifiquen afectant territorialment el mateix, hauran d'incorporar les determinacions del PORN que afecten l'activitat urbanística, l'edificació i la qualitat ambiental i paisatgística.
2. La possible classificació de nou sòl urbà o urbanitzable es realitzarà conforme als requisits i procediments establits per la normativa urbanística vigent. Esta possible classificació haurà de justificar-se atenent a les necessitats dels distints nuclis de població en matèria d'edificació residencial, infraestructures, equipaments, servicis i activitats econòmiques i socials.
3. Excepte excepcions per causa justificada, els possibles nous sòls urbans o urbanitzable hauran de localitzar-se en l'entorn dels nuclis de població o d'activitat terciària existents. En cap cas serà possible la reclassificació urbanística dels sòls no urbanitzable inclosos en les següents categories d'ordenació: zona de protecció (ZP) i àrea de protecció ecològica (APE)
Article 76. Règim general de l'edificació
1. Amb caràcter general, la construcció, rehabilitació i reforma d'edificacions en el medi rural, fora dels sòls urbans o urbanitzable, es realitzarà conforme als requisits i procediments establits en la normativa vigent sobre sòl no urbanitzable, com també atenent a les determinacions aplicables d'estes normes sobre:
a) La protecció dels hàbitats, les espècies de flora i fauna, el paisatge, els sòls, els valors geològics i el medi hídric superficial o subterrani.
b) L'exercici de les activitats agrícola, ramadera, forestal, cinegètica, d'investigació, d'ús públic i de dotació d'infraestructures.
2. Com a directriu general, en el sòl no urbanitzable es considera recomanable, per a un determinat ús, l'adaptació, reconstrucció o remodelació de les edificacions existents enfront de l'alternativa d'edificació de nova planta.
3. Les noves construccions i instal·lacions necessàries per a l'exercici de qualsevol tipus d'activitat residencial, social o econòmica en el sòl no urbanitzable, tant en edificació de nova planta com en el cas de remodelació d'edificis, hauran de guardar una relació de dependència i proporció adequades a l'activitat en el lloc concret on s'ubique esta.
4. Les noves edificacions, com també les remodelacions d'edificis que afecten l'exterior d'estos, hauran de complir els requisits mínims de qualitat en l'àmbit del sòl no urbanitzable següents:
a) Adequaran als tipus de materials constructius i als colors utilitzats de l'entorn paisatgístic on es troben.
b) Respectaran les característiques estètiques, de tendències de paisatge i de materials tradicionals, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura d'este mitjançant l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua alçada, volum, caràcter, o aspecte exterior, siguen discordants amb les construccions tradicionals de la zona.
c) Les façanes dels edificis públics o privats, com també les mitgeres i parets unides al descobert, hauran de conservar-se en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica.
d) Tots els paraments visibles des de l'exterior hauran de tractar-se amb els mateixos materials i qualitat que les façanes.
e) Els cossos construïts sobre la coberta de l'edifici quedaran integrats en la composició de l'edifici o ocults.
f) Haurà d'evitar-se, en la mesura que siga possible, la visibilitat des de l'exterior de les línies de conducció elèctrica i telefònica, com també de les antenes de televisió i ràdio.
5. Les determinacions de l'anterior apartat 4, d'aplicació en el sòl no urbanitzable, tenen el caràcter de recomanació i criteri orientatiu per a l'edificació en el sòl urbà i urbanitzable.
6. En tot l'àmbit del PORN queda prohibit el desmantellament, demolició o alteració substancial d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals o d'interés historicoartístic o arqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que comporten la seua millora, restauració i conservació.
Secció 9a
Infraestructures
Article 77. Objectius sectorials en l'àmbit de les infraestructures
En l'àmbit de les infraestructures, els objectius són els següents:
1. Aconseguir una dotació d'infraestructures, tant viàries com d'un altre tipus, adequades a les necessitats de la població local i dels visitants, atenent als barems quantitatius i de qualitat exigibles en la Unió Europea actualment.
2. Integrar estes dotacions amb els objectius d'este pla sobre desenrotllament sostenible en funció de la conservació de la qualitat del medi ambient i el paisatge.
Article 78. Règim d'avaluació ambiental de les actuacions sobre infraestructures
La normativa vigent sobre avaluació d'impacte ambiental, d'àmbit estatal i autonòmic, estableix els casos en què la construcció de noves infraestructures amb qualsevol finalitat, com també la remodelació de les existents, estan sotmeses al procediment d'avaluació o estimació d'impacte ambiental. Este règim general és el vigent en l'àmbit territorial del PORN.
Article 79. Criteris generals sobre infraestructures
1. La construcció o remodelació d'infraestructures que, pel seu abast o característiques, estiguen subjectes al procediment ordinari d'avaluació o estimació d'impacte ambiental, requeriran informe favorable de la conselleria competent en medi ambient.
2. A l'efecte d'instal·lació de noves infraestructures, la xarxa viària autonòmica o local té la consideració de .corredor de localització d'infraestructures. en una franja de 100 metres d'amplària a cada costat de la mitjana. La realització, si és el cas, de futures actuacions infraestructurals de caràcter lineal, com ara línies elèctriques i de comunicacions, conduccions d'aigua, gasoductes o altres conduccions, hauran de dirigir-se amb caràcter prioritari cap estos corredors. En tot cas, els corredors de localització d'infraestructures hauran d'evitar sempre que siga possible la fragmentació de les unitats de vegetació natural de caràcter forestal, arbustiu o herbaci existents.
3. La construcció o remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus hauran de realitzar-se amb les adequades mesures correctores d'integració paisatgística i de minimització dels impactes ambientals negatius, principalment quant a la correcta ubicació d'estes i a la restauració dels terrenys i les formacions vegetals afectades.
Article 80. Xarxa viària
1. Conforme al que estableix l'apartat 3 de l'article 35 d'estes normes, les obres de construcció, millora, ampliació i conservació d'infraestructures viàries preveuran mesures per a la seua integració paisatgística i la minimització de l'impacte ambiental, i així mateix hauran de preveure la regeneració de les àrees degradades i la restauració de la coberta vegetal mitjançant espècies autòctones adequades per a la fixació de talussos i control dels processos erosius.
2. No estan subjectes a autorització o informe vinculant de la conselleria competent en medi ambient la construcció o remodelació d'infraestructures viàries que no estiguen sotmeses al procediment ordinari d'avaluació o estimació d'impacte ambiental en matèria de conservació i millora del medi i gestió ordinària dels recursos forestals, agrícoles, ramaders o cinegètics. Estes actuacions, això no obstant, hauran de disposar de l'assessorament d'esta administració per a assegurar la seua integració amb els objectius del PORN. Este informe vinculant serà requerit, això no obstant, per a actuacions sobre infraestructures viàries no relacionades amb les finalitats indicades.
Article 81. Abastiment d'aigua
La construcció o remodelació d'infraestructures de captació, emmagatzemament o distribució d'aigua, tant potable de consum públic com per a altres usos, estan subjectes a les regulacions sectorials específiques, incloent l'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga, i a les determinacions d'estes normes sobre qualitat de l'edificació en el sòl no urbanitzable i sobre conservació del medi, el paisatge, els recursos geològics i el medi hídric superficial o subterrani.
Article 82. Sanejament i depuració d'aigües residuals
1. La conselleria competent en medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments i la resta d'organismes competents en les administracions autonòmica i local, fomentarà la construcció i l'adequada gestió de sistemes de sanejament i depuració d'aigües residuals per als nuclis de població i per a l'edificació aïllada en l'àmbit territorial del PORN.
2. Els requisits en sanejament i depuració d'aigües residuals, per als nuclis de població i per a l'edificació en el sòl no urbanitzable, són els exigits amb caràcter general per les normatives sectorials en matèria d'activitat urbanística, sòl no urbanitzable i abocaments al medi hídric i al subsòl.
Article 83. Residus sòlids
1. La conselleria competent en medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments i la resta d'òrgans implicats, promourà les mesures necessàries per a assegurar l'adequada gestió dels residus sòlids conforme al que estableix la normativa sobre residus i en la planificació sectorial en la matèria.
2. D'acord amb esta normativa sectorial, no es permet l'abocament, emmagatzemament, manipulació o transport incontrolats de residus sòlids de cap naturalesa. L'esmentada conselleria competent promourà les mesures oportunes per a la neteja i restauració dels terrenys afectats per abocaments sòlids.
Article 84. Infraestructures energètiques
1. Amb caràcter general, la instal·lació de qualsevol infraestructura energètica, requerirà informe favorable de la conselleria competent en medi ambient, i estarà subjecta al compliment de la normativa sectorial vigent i al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, quan corresponga.
2. En particular, requeriran este informe favorable la instal·lació de noves línies elèctriques i els treballs d'adequació diferents de la conservació o reparació ordinària d'estos.
3. En tots els casos, les línies que discórreguen per l'àmbit del PORN hauran de ser de provada seguretat.
4. S'entendrà per línies de provada seguretat, aquelles que compleixen els requisits següents:
a) Garantir la detecció de ruptura de conductor i faltes d'alta impedància.
b) Assegurar la localització de la falta en un rang de 500 m amb un temps màxim de 5 minuts des de l'instant de detecció de la falta.
c) Disposar d'un sistema que permeta comunicar amb el telèfon d'emergència (112) en un temps inferior a 5 minuts des de l'instant de la localització de la falta per a la posterior gestió.
d) No permetre reenganxaments automàtics quan la línia haja sigut desconnectada per una falta potencialment perillosa per al medi forestal.
e) El compliment d'estes característiques que asseguren una protecció especialment segura estarà garantit per un projecte tècnic aprovat per la conselleria competent en matèria d'energia que garantisca que el sistema de protecció compleix les característiques exposades.
5. La conselleria competent en medi ambient impulsarà, en col·laboració amb els organismes competents i amb les entitats i particulars, l'execució de programes d'electrificació destinats a la millora de l'hàbitat rural i dels equipaments i servicis destinats a l'ús públic.
6. Es promourà l'aplicació d'energies renovables per als usos requerits en l'àmbit territorial del PORN.
7. Es promourà que les noves línies elèctriques i telefònics en l'àmbit del PORN es construïsquen preferiblement subterranis i, en tot cas, vinguen recolzats en el traçat de vies de comunicació existents, evitant en la mesura que es puga l'afecció a terrenys de forestals o cultiu.
Article 85. Telecomunicacions
1. La conselleria competent en medi ambient impulsarà davant dels organismes competents la progressiva correcció dels dèficits en cobertura de telefonia mòbil i altres instal·lacions de telecomunicació.
2. La instal·lació d'antenes i els seus elements associats, tant de telefonia mòbil com per a altres finalitats, requerirà l'informe favorable de l'esmentada conselleria competent, sense perjudici dels preceptius informes i autoritzacions sectorials.
Article 86. Accés d'helicòpters
1. La conselleria competent en medi ambient impulsarà la dotació de mitjans per a l'accés d'helicòpters a l'àmbit territorial del PORN, en especial amb finalitats de prevenció i lluita contra incendis, atenció sanitària i protecció civil.
2. Les necessitats en helipistes per a estes finalitats seran establides pels organismes sectorials que corresponguen. La construcció d'estes en l'àmbit del sòl no urbanitzable requerirà informe favorable de l'esmentada conselleria competent.
Article 87. Preses i altres instal·lacions hidràuliques en llits
La construcció de preses i altres instal·lacions hidràuliques en llits de rius i barrancs, amb finalitat de correcció hidrologicoforestal o de gestió del recurs hídric, està sotmesa als requisits, procediments i autoritzacions sectorials establits per les normatives sectorials en matèria forestal i d'aigües, com també al procediment d'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga. Les actuacions promogudes o autoritzades per organismes aliens a la conselleria competent en medi ambient, requeriran informe favorable d'esta última.
TÍTOL III
Normes particulars
Regulació DE les zones d'ordenació deL PORN
CAPÍTOL I
Zonificació del PORN
Article 88. Zonificació
1. En l'àmbit territorial del PORN s'estableix una zonificació del sòl definida per les categories d'ordenació següents:
a) Zona de protecció (ZP).
b) Zona d'influència (ZI), amb les següents subzones:
b.1) Àrea de protecció ecològica (APE)
b.2) Àrea de protecció paisatgística (APP)
b.3) Àrees edificades (AE)
2. La delimitació gràfica de les esmentades categories d'ordenació figura en la cartografia de zonificació del PORN.
CAPÍTOL II
ZONA DE PROTECCIÓ (ZP)
Article 89. Caracterització de la zona de protecció (ZP)
1. Constitueixen la zona de protecció (ZP) d'este pla els terrenys que reuneixen, al mateix temps, les següents característiques:
a) Presència de molt rellevants, i fins i tot excepcionals, valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics, que constitueixen ecosistemes amb una funció ambiental de destacada importància. S'inclouen en esta categoria:
a.1) Determinats alzinars, rouredes, salzedes riberenques, pinedes negrals, penyals, pedregars calcaris i herbassars, entre altres hàbitats d'especial interés.
a.2) Zones de cria d'espècies de fauna sensibles a la presència humana.
a.3) Àrees d'especial importància per a espècies de flora i fauna rares, endèmiques o amenaçades, incloent les microreserves de flora declarades.
b) La titularitat de les finques és la següent:
b.1) Terrenys de titularitat pública de la Generalitat.
b.2) Domini públic hidràulic, de titularitat estatal.
b.3) Terrenys de propietat municipal o privada els titulars del qual han manifestat voluntàriament la seua conformitat amb la inclusió d'estos en esta categoria d'ordenació.
2. Esta zona, així mateix, mostra en alguns sectors importants valors culturals i històrics, entre els que destaquen els relacionats amb el Monestir de Santa Maria de Benifassà.
3. Pels rellevants valors ambientals i culturals dels terrenys inclosos en esta categoria d'ordenació, com també per les possibilitats gestores que ofereixen per a la consecució dels objectius del PORN, este pla proposa la tramitació i declaració d'un parc natural en este àmbit territorial, conforme al que estableix la Llei 11/1994, de 27 de setembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
4. La delimitació definitiva del Parc Natural serà establida pel corresponent decret de declaració d'este.
Article 90. Objectius de l'ordenació en la zona de protecció (ZP)
Els objectius de l'ordenació en la zona de protecció (ZP) són els següents:
1. Conservació i millora dels hàbitats, el paisatge i l'ambient geològic.
2. Conservació i millora de la diversitat biològica i de l'estructura, funció i dinamisme dels processos ecològics.
3. Conservació i foment de l'ús sostenible dels recursos forestals, ramaders i cinegètics, en les zones on es realitza este ús.
Article 91. Règim d'usos en la zona de protecció (ZP)
1. Criteris generals:
a) Es consideren permesos tots els usos del sòl i dels recursos naturals que es realitzen legalment a l'entrada en vigor d'este pla, o bé que puguen autoritzar-se en el futur per la conselleria competent en medi ambient. En particular, les activitats forestal, ramadera i cinegètica (caça major i menor), continuaran exercint-se conforme a les seues respectives regulacions sectorials i d'acord amb les normes generals del PORN que siguen aplicables.
b) La conselleria competent en medi ambient, de comú acord amb els titulars dels terrenys i els recursos, promourà línies d'actuació per a la millora de la gestió sostenible dels recursos naturals.
c) Esta zona és especialment adequada per a les actuacions lligades a la conservació, investigació i interpretació de la naturalesa.
d) Les activitats d'estudi, interpretació i ús públic es realitzaran en forma compatible amb la conservació del medi i amb les activitats lligades a l'ús dels recursos naturals.
e) Es promouran les intervencions que possibiliten una progressiva recuperació dels hàbitats degradats.
f) No es consideren compatibles les actuacions que puguen comportar una transformació o modificació substancials del medi, i comporten degradació irreversible dels ecosistemes.
2. Usos permesos:
Tots els usos en relació amb els criteris indicats en l'anterior apartat 1 i que no estiguen expressament prohibits o condicionats per les normes generals del PORN per a esta categoria d'ordenació.
3. Usos prohibits i condicionats:
a) Amb caràcter general, es prohibeixen tots els usos o activitats que impossibiliten o dificulten la consecució dels criteris de conservació indicats en l'anterior apartat 1, com també el normal exercici dels usos permesos.
b) En particular, queden prohibits o condicionats els usos i activitats específics que les normes generals d'este pla prohibeixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de la zona de protecció (ZP)
c) En els terrenys inclosos en el refugi de caça denominat Estació Biològica del Mas del Peraire, declarat per la Resolució de 14 d'agost de 1998, de la Direcció General per al Desenrotllament Sostenible de la Conselleria de Medi Ambient, queden específicament prohibides les activitats d'ús públic, com també l'accés de persones i vehicles no relacionats amb la propietat, amb les activitats científiques autoritzades o amb l'activitat gestora de la conselleria competent en medi ambient.
4. Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Tinença de Benifassà:
La conselleria competent en medi ambient elaborarà i tramitarà un pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, els objectius, del qual, abast, efectes, contingut i tramitació seran, dins del marc normatiu i d'ordenació d'este PORN, els establits, amb caràcter general per a este instrument d'ordenació i gestió, pels articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL III
ZONA D'INFLUÈNCIA (ZI)
Article 92. Caracterització de la zona d'influència (ZI)
1. Constitueixen la zona d'influència (ZI), amb les subzones enumerades en l'article 98.1.b) d'estes normes, els terrenys que reuneixen, al mateix temps, les característiques següents:
a) Presència de rellevants o, en alguns casos, molt rellevants valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics.
b) Titularitat privada dels terrenys com a cas general.
2. Esta zona, així mateix, inclou els nuclis de població i d'activitat terciària i d'ús públic i inclosos en el PORN, com també algunes àrees infraestructurals com l'embassament d'Ulldecona i bona part de la xarxa viària principal.
Article 93. Objectius en l'ordenació de la zona d'influència (ZI)
Els objectius en l'ordenació de la zona d'influència (ZI) són els següents:
1. Conservació i foment de l'ús sostenible dels recursos forestals, ramaders i cinegètics, de comú acord entre la conselleria competent en medi ambient, els organismes de l'administració local i els titulars dels terrenys i els recursos.
2. Conservació, regeneració i millora dels hàbitats, el paisatge i l'ambient geològic d'interés, com també dels processos ecològics essencials, en forma compatible amb els usos existents.
3. Foment de l'ús públic ordenat del medi i, en particular, del gaudi, l'ensenyament i l'estudi dels valors ambientals i culturals de la zona. En forma compatible amb la conservació dels valors ambientals, el normal exercici de les activitats de gestió dels recursos forestals, ramaders i cinegètics, i els legítims drets dels titulars dels terrenys i els recursos naturals.
4. Atendre les necessitats dels municipis en matèria urbanística, d'infraestructures i de servicis.
Article 94. Règim d'usos en l'ordenació de la zona d'influència (ZI)
1. Criteris generals:
a) El règim d'usos està condicionat a la consecució dels objectius enumerats en l'article 93 d'estes normes. En conseqüència, amb caràcter general, es consideren permesos els usos i les activitats que afavorisquen o no impedisquen la consecució d'estos objectius, mentre estan prohibits o condicionats aquells usos i activitats que impedisquen o dificulten este resultat.
b) La conselleria competent en medi ambient, de comú acord amb els titulars dels terrenys i els recursos, promourà línies d'actuació per a la millora de la gestió sostenible dels recursos naturals en esta categoria d'ordenació.
2. Criteris específics:
a) Àrea de protecció ecològica (APE):
a.1) Esta subzona inclou els valors ambientals, paisatgístics i geomorfològics, com també els usos forestals, ramaders i cinegètics, més rellevants de la zona d'influència (ZI)
a.2) En conseqüència, el règim d'usos està destinat a la conservació d'estos valors en forma compatible amb el manteniment i desenrotllament dels usos existents. En particular, queden prohibits o condicionats els usos i activitats específics que les normes generals d'este pla prohibeixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de l'àrea de protecció ecològica (APE). Estan permesos, sense més condicionants que els establits per les respectives normatives sectorials i planejaments urbanístics municipals, tots aquells usos i activitats que en les normes generals del PORN no figuren expressament com a prohibits o condicionats per a esta subzona d'ordenació, o bé per a la zona d'influència (ZI) en el seu conjunt.
b) Àrea de protecció paisatgística (APP):
b.1) Inclou els entorns paisatgístics immediats dels nuclis de població i la major part de les zones cultivades actualment o en el seu dia, la majoria d'estes en distint grau d'abandó, intercalades habitualment amb sectors forestals. La subzona, així mateix, mostra en molts sectors importants valors culturals derivats de les construccions i paisatges rurals tradicionals.
b.2) En conseqüència, el règim d'usos està destinat a la conservació dels valors naturals, paisatgístics i culturals de la zona, en forma compatible amb el manteniment i exercici de l'activitat existent de tipus agrícola, ramader, forestal, cinegètic i d'ús públic.
b.3) En particular, la subzona és especialment apta per a atendre a les necessitats dels municipis en matèria d'activitat urbanística, usos terciaris, infraestructures, servicis i equipaments.
b.4) Queden prohibits o condicionats els usos i activitats específics que les normes generals d'este pla prohibeixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de l'àrea de protecció paisatgística (APP). Estan permesos, sense més condicionants que els establits per les respectives normatives sectorials i planejaments urbanístics municipals, tots aquells usos i activitats que en les normes generals del PORN no figuren expressament com prohibits o condicionats per a esta subzona d'ordenació, o bé per a la zona d'influència (ZI) en el seu conjunt.
c) Àrees edificades (AE):
c.1) Inclou els distints nuclis de població i d'activitat terciària inclosos en l'àmbit territorial del PORN.
c.2) El règim d'usos en esta subzona és l'establit per les normatives sectorials aplicables i, en particular, per la legislació urbanística i els respectius planejaments urbanístics municipals, amb les condicions específiques que per a esta subzona, o bé per a la zona d'influència (ZI) en el seu conjunt, estableixen les normes generals del PORN.