Decret 149/1989, de 16 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual es declara paratge natural de la Comunitat Valenciana el Desert de les Palmes.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 1173 de 31.10.1989 | Referència Base de Dades: | 2561/1989 |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 31.10.1989 Notes: Declaració de paratge natural del Desert de les Palmes, Ambit Territorial. Administració i Gestió. Règim de protecció. Pla rector d'ús i gestió. Mitjans econòmics. Règim de sancions. Agència Medi Ambient. Aquesta disposició està afectada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Administració Pública Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural , Desert de les Palmes, paratge natural, parc natural valencià Descriptors toponímics: Benicàssim, Cabanes, La Pobla Tornesa, Borriol, Castelló de la Plana
Decret 149/1989, de 16 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual es declara paratge natural de la Comunitat Valenciana el Desert de les Palmes.
La Serra del Desert de les Palmes s'estén paral·lela ala costa, al nord de la ciutat de Castelló de la Plana, i es prolonga entre els termes municipals de Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana, i constitueix la baixada a la mar del Sistema Ibèric, des del sector oriental del massís del Maestrat. La seua base està formada per materials del paleozoic, amb afloraments en diversos punts. Dominen les roques de tipus arenós rogenc o gres triàsic del Buntsandstein, la qual cosa determina la seua colonització per una vegetació poc habitual a la Comunitat Valenciana, d'alzina i pi pinastre, que és substituïda per la més habitual d'alzina i pi carrasquer sobre afloraments de roques calcàries.
El Paratge constitueix un dels paisatges més singulars de la Comunitat Valenciana; tant la seua accidentada fesomia amb altituds de més de 700 metres, que es resolen en tallats i barrancs i descendeixen fins el nivell de la mar, com la seua peculiar configuració geològica de marès rogenc, li confereixen una gran vistositat i qualitat estètica. Per altra part, des de nombrosos punts de la serra poden contemplar-se magnífiques vistes sobre la zona costera de Benicàssim i Cabanes, i també sobre la Plana interior.
La localització geogràfica de la zona, tan propera a importants poblacions com Castelló de la Plana i Benicàssim, ha fet del Desert tant el lloc ideal per a l'esbarjo dels seus pobladors com a centre de nombroses manifestacions socials: romeries, festes, etc., la qual cosa ha donat lloc a l'existència així mateix d'una gran abundància d'ermites, santuaris...
A tot això cal afegir el gran valor ecològic de l'espai, tant per la funció de «pulmó verd» de les ciutats properes i per les singularitzacions geològiques i botàniques que acull, com també per la. important funció protectora que ha d'exercir la coberta vegetal front als greus problemes d'erosió i arrossegament que les freqüents riuades ocasionen a la zona.
Tanmateix, i malgrat l'especial cura que li ha estat atorgada pels distints estaments administratius, el Desert no es troba salvat d'impactes, com ben bé ho demostra dràsticament l'incendi que en agost de 1985 va destruir la major part de la seua vegetació. Es urgent, doncs, prendre les mesures que eviten la repetició d'aquest o d'altres impactes a l'àrea, en l'actualitat, en recuperació, com també crear el marc jurídic que possibilite la posada en pràctica.
Per tot això, i atés el gran valor natural paisagístic i recreatiu que presenta el Desert de les Palmes, la Generalitat Valenciana, en exercici de les competències autonòmiques en la matèria, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció per als valors naturals d'aquest espai.
La Llei de la Generalitat Valenciana 5/1988, de 24 de juny, per la qual són regulats els Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana, ofereix amb aquesta figura de protecció una via jurídica idònia per a la consecució d'aquests objectius.
Per tant, a proposta del Conseller d'Administració Pública i prèvia deliberació del Consell de la Generalitat Valenciana, en sessió celebrada el dia 16 d'octubre de 1989,
DECRETE:
Article primer. Objecte.
U L'objecte d'aquest Decret és la declaració del Paratge Natural del Desert de les Palmes, i s'estableix per a aquest un règim especial de protecció, d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual són regulats els Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana.
Dos. Per raó de l'interés ecològic, paisatgístic i recreatiu del Paratge Natural, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels seus ecosistemes, de forma compatible amb el manteniment i desenvolupament ordenat de les actuals activitats tradicionals i de la utilització pública de l'espai.
Article segon. Ambit territorial.
U El Paratge Natural del Desert de les Palmes comprén part dels termes municipals de Benicàssim, Cabanes, La Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana, a la província de Castelló; i la seua delimitació descriptiva i gràfica figura als annexos I i II d'aquest Decret, respectivament. Per altra part, queda inclòs en el Paratge l'enclavament de la Magdalena, amb la delimitació que hi figura, i és considerat, a tots els efectes, com a part integrant de l'espai protegit.
Dos. Les modificacions que pogueren ser introduïdes en els límits geogràfics del Paratge Natural s'establiran, si s'escau, per Decret del Consell de la Generalitat Valenciana.
Article tercer. Administració i gestió.
U En el nom de la Generalitat Valenciana, l'administració i gestió del Paratge Natural del Desert de les Palmes correspon a l'Agència del Medi Ambient, de la Conselleria d'Administració Pública de la Generalitat Valenciana.
Dos. El Pla Rector d'Us i Gestió del Paratge Natural podrà definir mecanismes de participació de les Corporacions Locals i altres Organismes i Entitats en la gestió de l'espai protegit. Aquesta participació recaurà fonamentalment en els Ajuntaments afectats com a principals col·laboradors en el manteniment de la qualitat natural del paisatge.
Article quart. Règim de protecció.
U. Amb caràcter general, podran continuar desenvolupant-se les activitats tradicionals, d'acord amb les seues regulacions específiques i allò establert per aquest Decret i la normativa que ho desenrotlle.
Dos. En l'àmbit del Paratge Natural regiran les disposicions següents de caràcter general:
a) Les competències de les Administracions Públiques s'exerciran de manera que queden preservats tots els valors naturals, ecològics i paisatgístics del Paratge Natural, i avaluarà amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts per actuacions exteriors a aquest. Serà considerat objectiu prioritari la defensa contra incendis de la zona, i es dotarà de tots aquells mitjans que foren necessaris, sempre segons la normativa que, a l'efecte, establesca el Pla Rector d'ús i Gestió.
b) Es permetrà el manteniment, en els àmbits i amb les característiques que determine el Pla Rector d'ús i Gestió, de les activitats relacionades amb l'explotació forestal i l'agricultura. Serà preceptiu l'informe favorable de l'Agència del Medi Ambient per a qualsevol tipus de projecte que establesca modificacions al desenvolupament tradicional d'aquestes activitats. Així mateix, l'activitat cinegètica i les relacionades amb la pastura seran regulades pel Pla Rector d'ús i Gestió amb l'objectiu que siguen compatibles amb els proposats de protecció.
c) L'òrgan gestor i administrador del Paratge establirà les normes a les quals hauran de subjectar-se els visitants per tal de no pertorbar ni menyscabar els valors naturals d'aquest.
d) No es permetrà la instal·lació de tanques publicitàries i similars de caràcter permanent, distintes de les relacionades amb les activitats econòmiques permeses o amb la gestió del Paratge i que limiten el camp visual, trenquen l'harmonia del paisatge o desfiguren les seues perspectives.
e) Queda prohibida, en l'entorn delimitat en aquesta disposició, la circulació motoritzada fora de pistes i camins, estiguen o no asfaltats.
f) La celebració de tot tipus de competicions esportives dins el Paratge Natural requerirà la prèvia autorització del seu òrgan gestor.
g) Mentre no siga aprovat el Pla Rector d'ús i Gestió, tota acció, ús, aprofitament, pla o projecte no contemplat en els apartats anteriors i que, siguen capaços d'afectar els valors naturals del Paratge, pretenga realitzar-se en l'àmbit d'aquest, haurà de ser informat per l'Agència del Medi Ambient amb anterioritat a la concessió o denegació de la corresponent llicència o autorització per l'òrgan administratiu corresponent.
El Pla Rector establirà les activitats autoritzades i definirà aquelles que hagen de ser objecte d'autorització especial.
Tres. Règim urbanístic.
a) Tot el sòl inclòs en el Paratge Natural qualificat en l'actualitat com a no urbanitzable es mantindrà amb aquesta qualificació, i serà objecte de protecció especial. El sòl qualificat com a urbà en l'actualitat seguirà mantenint aquesta qualificació.
b) Les futures revisions del planejament vigent en els termes municipals afectats es realitzaran d'acord amb els objectius de protecció d'aquest Decret. Tota proposta de modificació del planejament haurà de ser informada per l'Agència del Medi Ambient amb anterioritat a la seua aprovació definitiva.
Article cinquè. Pla Rector d'ús i Gestió.
U Es redactarà un Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural del Desert de les Palmes que, d'acord amb el que disposa la Llei 5/1988, de 24 de juny, contindrà almenys les determinacions següents que, en conjunt, suposaran el marc d'actuació en què es desenrotllaran els Pressupostos i actuacions anuals en el Paratge:
a) Objectius generals i específics de l'ordenació.
b) Informació i diagnòstic sobre el territori.
c) Zonificació d'usos i nivells de protecció.
d) Instruments necessaris per al desenvolupament del Pla.
e) Determinacions generals per a la gestió de l'espai protegit.
f) Normes d'aplicació directa.
g) Programa d'actuació, tot incloent-hi un estudi econòmico-financer.
h) Previsions per al seguiment del Pla.
Dos. El procediment per a l'aprovació del Pla Rector serà el següent:
a) Serà redactat a instància de l'Agència del Medi Ambient, a la qual correspon també l'aprovació inicial.
b) Posteriorment, serà sotmés a informació pública, pel període d'un mes, i quedarà exposat en la seu de l'Agència del Medi Ambient i dels Ajuntaments afectats territorialment.
c) L'aprovació provisional del Pla Rector correspondrà a l'Agència del Medi Ambient, prèvi informe de les Entitats i Organismes administratius competents i audiència de les Corporacions afectades.
d) L'aprovació definitiva correspon al Consell de la Generalitat Valenciana.
Article sisé. Mitjans econòmics.
Per tal d'atendre les despeses generals de funcionament i personal, com també totes les inversions que siguen necessàries emprendre a l'àmbit del Paratge Natural del Desert de les Palmes, la Conselleria d'Administració Pública habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici dels mitjans econòmics que puguen aportar els Ajuntaments afectats i de les col·laboracions d'altres Entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del Paratge Natural.
Article seté. Règim de sancions.
U La inobservància o infracció de la normativa aplicable al Paratge Natural serà sancionada d'acord amb el que disposa el Codi Penal i la Llei de la Generalitat Valenciana 5/1988, de 24 de juny, per la qual són regulats els Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de la legislació específica que resulte aplicable per raó de la naturalesa de la infracció.
Dos. Els infractors estaran obligats en qualsevol cas a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
Fins que s'aprove el Pla Rector d'ús i Gestió, l'Agència del Medi Ambient tindrà especial actuació pel que fa al control i seguiment d'aquelles actuacions i projectes que afecten a l'objecte d'aquest Decret, com també de les repercussions del planejament vigent en l'àmbit territorial del Paratge Natural.
Segona
El planejament urbanístic que s'elabore fins l'aprovació del Pla Rector d'ús i Gestió i que efecte a terrenys inclosos a l'àmbit del Paratge Natural, incorporarà les disposicions de protecció establertes en aquest Decret i preveurà, al seu àmbit afectat, la futura redacció de l'esmentat Pla.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
S'autoritza el Conseller d'Administració Pública per tal que, en el marc de les seues competéncies, dicte les disposicions necessàries per tal d'executar i desenvolupar aquest Decret.
Segona
Aquest Decret vigirà el dia de la seua publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 16 d'octubre de 1989.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO
El Conseller d'Administració Pública,
EMERIT BONO I MARTINEZ
ANNEX I
DELIMITACIO DEL PARATGE NATURAL DEL DESERT DE LES PALMES
El límit s'inicia en la intersecció entre la carretera de Cabanes a Oropesa amb el camí particular que, partint d'aquesta, es dirigeix al Mas de Cullero.
Des d'aquest punt i dirigit en el sentit de les agulles del rellotge, el perímetre queda així definit:
- Camí particular al Mas de Cullero fins entroncar, en les rodalies del Mas, amb el barranc del Negre.
- Riu cap amunt pel barranc del Negre fins creuar el límit del terme municipal entre Cabanes i Benicàssim.
- Límit oriental del mont públic núm. 75 del catàleg, «Las Agujas de Santa Agueda», fins la intersecció amb la cota de 150 metres d'altitud.
- Línia de nivell de 150 metres, creuant la carretera del Desert a Benicàssim, fins que, en les rodalies del Mas d'Anton, s'uneix mitjançant línia recta de mínima distància amb el límit exterior nord de la zona urbana «Les Palmes», segons es troba delimitada en el Pla d'Ordenació Urbana de Benicàssim, d'octubre de 1984.
- Límit extern nord de les zones urbanes «Les Palmes» i «Montornés- La Parreta», fins que, en el punt més sud-occidental d'aquest és creuat per la línia de nivell dels 100 metres.
- Línia de nivell dels 100 metres, fins que aquesta tal·la el límit entre els termes municipals de Benicàssim i Castelló de la Plana.
- Límit de terme a què s'ha fet referència, en direcció nord, fins que aquest és creuat per la línia de nivell dels 400 metres.
- Cota de 400 metres d'altitud, primer en direcció oest i després nord, creuant els límits entre els termes municipals de Castelló i Borriol, Borriol i la Poble Tornesa, i la Pobla Tornesa i Cabanes, fins que és tallada pel camí de ferradura que es prolonga entre la Pobla Tornesa i l'ermita de Les Santes, envoltant-la per la zona externa.
Camí esmentat fins l'ermita de Les Santes.
- Pista asfaltada que, partint de l'ermita de Les Santes, entronca amb la carretera d'Oropesa a Cabanes.
- Carretera d'Oropesa a Cabanes, en direcció a Oropesa, fins entroncar amb el punt d'inicialització de la delimitació.
Pel que fa a l'enclavament de La Magdalena, la seua delimitació és la següent:
- Caminal de vianants que circumda en tot el seu perímetre el tossal sobre el qual té l'emplaçament el Santuari de la Nostra Senyora de La Magdalena, i coincideix aproximadament amb la línia de nivell dels 80 metres.
FULL TOPOGRAFIC DE VILLAFAMES (616) DELIMITACIO DEL PARATGE ANNEX II PARATGE NATURAL DEL DESERT DE LES PALMES ESCALA 1:50.000.
Veure imatge