Ficha disposicion

Ficha disposicion





DECRET 81/2006, de 9 de juny, del Consell, de desenvolupament de les mesures i ajudes financeres a la rehabilitació d'edificis i habitatges en la Comunitat Valenciana en el marc del Pla Estatal 2005-2008 i del Programa Restauro de la Generalitat.



Texto
Texto Texto2
Publicat en:  DOGV núm. 5279 de 13.06.2006
Número identificador:  2006/6984
Referència Base de Dades:  3305/2006
 



DECRET 81/2006, de 9 de juny, del Consell, de desenvolupament de les mesures i ajudes financeres a la rehabilitació d'edificis i habitatges en la Comunitat Valenciana en el marc del Pla Estatal 2005-2008 i del Programa Restauro de la Generalitat. [2006/6984]

I

El Consell impulsa una política d'habitatge que conjuga de manera eficaç, el desenvolupament de la nova construcció amb la rehabilitació amb l'objectiu de facilitar la permanència en el seu entorn urbà o rural als habitants de les ciutats i pobles de la nostra comunitat.

Per a aconseguir dit objectiu el Pla d'accés a l'habitatge de la Comunitat Valenciana, impulsa el programa Restauro desenvolupant els següents eixos estratègics:

1. Fomentar la rehabilitació del parc d'habitatges i edificis i impulsar la renovació urbana.

2. Promoure la innovació residencial, la millora de la qualitat tècnica i les mesures tendents a la sostenibilitat, i l'eficiència energètica dels habitatges.

3. Desenvolupament de les inspeccions tècniques dels edificis per a afavorir la seua conservació.

4. Impuls de les supressió de barreres arquitectòniques per a facilitar l'habitabilitat a les persones majors i a les persones amb mobilitat reduïda.

Aquests eixos complementen el que establix l'article 26 de la Llei orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de reforma de la Llei orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i possibilitar el compliment de les competències en matèria d'habitatge que disposa la Comunitat Valenciana en l'article 49.1-9é 49.1-3 a d'aquest Estatut, i l'aplicació efectiva del Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, que aprova el Pla estatal 2005-2008 per a afavorir l'accés als ciutadans a l'habitatge.

Sobre la base d'això s'establix un marc normatiu autònom que, regula tant la política de rehabilitació d'habitatges en la Comunitat Valenciana com el compliment del Pla d'habitatge estatal.

Per a això el present decret regula els criteris per a accedir a les ajudes públiques en matèria de rehabilitació d'habitatges i renovació urbana, en les actuacions protegides reconegudes per la Generalitat a càrrec dels seus pressupostos, així com el desenvolupament, la gestió i el reconeixement de les ajudes finançades en rehabilitacions establides pel Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, per al període 2005-2008 per a afavorir l'accés als ciutadans a l'habitatge.

Conseqüència de l'estudi de necessitats i demanda d'habitatge realitzat per la Conselleria de Territori i Habitatge l'any 2004, es constata la conveniència de donar respostes a una demanda de rehabilitació, apreciant la necessitat adoptar mesures extensives per a condicionar el parc immobiliari residencial i la conveniència de fer-les més intensives en aquelles zones en què els edificis i els habitatges presenten major grau de deteriorament i en situacions on es constata que els sectors de la població amb menors recursos requerixen de l'atenció i el suport a través d'ajudes a la rehabilitació.

En tot aquest context l'entrada en vigor de la nova Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de l'habitatge de la Comunitat Valenciana, determina dins dels seus principals objectius, . fins i tot estant pendent el seu imminent desplegament reglamentari, en aquest cas el referit al del títol III, en concepte extens sobre la rehabilitació, l'atenció a l'ús, la conservació, l'adaptació i el manteniment dels habitatges, aconsellant adoptar les mesures de foment a la rehabilitació en el sentit avançat per aquesta amb diverses disposicions entre les quals cabrien destacar uns eixos fonamentals:

. L'atenció al foment de les obres d'adequació i rehabilitació perquè els edificis d'habitatges siguen aptes per a garantir les condicions de seguretat, funcionalitat i d'adequades instal·lacions, de conformitat amb els requisits bàsics de l'edificació, i l'adaptació preceptiva al que ha establit el Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el codi tècnic de l'edificació.

. Les necessàries condicions que els edificis i els habitatges han de reunir per a garantir l'accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda, en línia igualment amb el que ha determinat la Llei 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat, d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de la comunicació.

. La necessitat d'establir mecanismes d'inspecció tècnica i periòdica dels edificis d'habitatge, i el desplegament d'aquestes mesures de forma coordinada amb ajuntaments per a abordar el coneixement de l'estat de conservació de les edificacions i poder planificar i objectivar les accions que s'han de recolzar des de les mesures de foment a la rehabilitació, en coherència amb la legislació urbanística i per tant amb la recent Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana, en aquells relacionats amb el deure de conservació i rehabilitació i la preceptiva inspecció periòdica dels edificis catalogats o de més de cinquanta anys.

Conseqüentment, l'objecte d'aquest decret és, fonamentalment, el fet d'establir les línies d'actuació que dins del Pla d'accés a l'habitatge 2004-2007 s'estan duent a terme en l'àmbit de la rehabilitació a través del programa Restauro de la Generalitat, en ordre principalment a les mesures de foment, proporcionant l'adequada continuïtat de les ajudes i compatibilitzant tot això amb el recentment aprovat Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, que establix les condicions per al desenvolupament i aplicació del Pla convingut entre l'Estat i la Comunitat Valenciana per a l'aplicació i posada en marxa del Pla d'habitatge 2005-2008, i per tant la necessària implementació d'aquest i l'adaptació en el Pla d'accés a l'habitatge, relegant alguns aspectes a l'entrada en vigor del desplegament reglamentari del títol III de la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de la Generalitat, de l'habitatge de la Comunitat Valenciana.

II

El present decret s'estructura en 6 capítols, que s'adeqüen als eixos estratègics enumerats, quinze disposicions addicionals, quatre transitòries, una derogatòria i una final.

El capítol I que recull en primer lloc, les disposicions generals, regula les diferents actuacions protegides en rehabilitació, els conceptes bàsics relatius a ingressos a efectes de les ajudes i de forma especial la definició d'aquells promotors amb escassos recursos econòmics quan participen o siga necessari que actuen els seus edificis a través de la rehabilitació.

La definició de criteris i l'adequació de la rehabilitació amb els requisits bàsics de l'edificació per a ajustar-se a les determinacions de la Llei 3/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació i foment de la qualitat en l'edificació de la Comunitat Valenciana, així com les categories de les actuacions de la rehabilitació segons el seu nivell de complexitat.

La rehabilitació urbana en els termes establits per la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de l'habitatge de la Comunitat Valenciana, té el seu reflex en la definició de les àrees de rehabilitació i la seua regulació en diferents modalitats que constituïxen un altre dels continguts fonamentals del decret per a possibilitar l'articulació efectiva de la política de rehabilitació.

Les àrees de rehabilitació es relacionen així amb el Pla de revitalització de les comarques d'interior de la Comunitat Valenciana i del Pla de millora dels municipis de la Comunitat Valenciana, que permetran articular igualment tot un sistema d'intensificació de les mesures de foment a la rehabilitació.

S'aborda igualment la remodelació urbana com aquella en què és necessari la intervenció en un context urbà determinat, fortament degradat, que implica la demolició dels edificis existents i determina els mecanismes per a garantir l'accés a l'habitatge de la població existent. S'articulen les mesures per a la remodelació urbana amb el finançament adequat i necessari al promotor o ens gestor de les actuacions per mitjà de les ajudes per a la urbanització i l'accés als préstecs per a la promoció, possibilitant amb els mecanismes de l'habitatge protegit de nova construcció l'obtenció de les ajudes, reforçades considerablement per als que han d'accedir a aquests nous habitatges i amb situacions socioeconòmiques concretes.

El capítol II aborda succintament la necessitat de l'informe relatiu a l'estat de conservació de l'edifici, que ajusta els continguts de la inspecció tècnica dels edificis, com el referent per a conéixer i portar a terme una política coherent d'intervenció sobre el parc residencial, però que en qualsevol cas queda condicionada la seua plena efectivitat al corresponent desplegament reglamentari de la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de l'habitatge de la Comunitat Valenciana.

En el capítol III es definixen les obres de rehabilitació, es fixa l'abast d'aquestes, i amb detall les actuacions i obres de rehabilitació protegibles segons la tipologia d'actuacions de rehabilitació definides.

S'establixen els criteris de coherència tècnica i constructiva de les actuacions de rehabilitació en relació amb l'estat de conservació de l'edifici i en conseqüència les condicions que han de reunir aquestes per a obtindre la qualificació protegida.

La definició del pressupost protegible constituïx el pas previ per a establir els criteris per a la definició del pressupost protegit en la rehabilitació d'edificis d'habitatges i d'habitatges, com també de l'equipament comunitari primari i edificis d'equipaments, base aquesta per a poder determinar la quantia que servirà de referent per al càlcul de les ajudes.

Els promotors de la rehabilitació es definixen com tots aquells que davall determinades condicions poden accedir a les ajudes d'aquest decret, establint-ne la definició, incloent els promotors públics i de forma específica les comunitats de propietaris i la nova figura de l'operador de rehabilitació que desenvoluparà més àmpliament el Reglament de la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de l'habitatge de la Comunitat Valenciana.

Igualment es contempla la definició dels beneficiaris de les ajudes i els requisits per a accedir a aquests, les limitacions derivades per la percepció de les ajudes i relatives a l'ús dels habitatges i la seua cessió i les garanties per a l'adequat control de la finalitat de les ajudes.

Com s'ha dit anteriorment, l'atenció necessària per a possibilitar la rehabilitació d'edificis per usuaris d'escassos recursos, mereix un apartat específic on s'establixen els objectius i els criteris generals, bé siga a títol individual o comunitats de propietaris amb precarietat socioeconòmica, les condicions d'aquests col·lectius per a accedir a les ajudes i de forma més important la possibilitat de regular la intervenció de la iniciativa pública de forma subsidiària i d'assimilar aquestes actuacions a àrees de rehabilitació.

En el capítol IV, s'arrepleguen d'una forma exhaustiva les diferents modalitats de préstecs i ajudes a la rehabilitació a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat i als pressupostos de la Generalitat.

Les diferents modalitats financeres regulades pel Ministeri d'Habitatge per a la rehabilitació en les seues diferents formes, com també en les àrees de rehabilitació integral i en els centres històrics permeten diferents formes per a compatibilitzar les ajudes establides per la Generalitat.

Per primera vegada s'establix per part de la Generalitat un sistema universal d'ajudes a la rehabilitació que possibilite ajudes de caràcter objectiu dirigides a totes les comunitats de propietaris, que s'intensifiquen de forma subjectiva o personalitzada per a rendes inferiors a 4,5 i 2,5 vegades l'indicador públic de rendes d'efectes múltiples. S'establixen dos línies d'ajudes importants en tot el que es referix a millorar l'accessibilitat, la mobilitat i l'adaptació dels edificis i habitatges a persones amb algun tipus de discapacitat física o sensorial, i igualment s'incidix a caminar cap a la millora de l'eficiència energètica i la sostenibilitat en la rehabilitació dels edificis d'habitatges amb suports econòmics específics.

S'inclouen així mateix les ajudes als promotors de rehabilitació amb escassos recursos econòmics, i s'establixen els criteris per al seu reconeixement basats en les condicions individuals en aquelles situacions puntuals on s'ha de garantir la participació d'algun veí en la rehabilitació de l'edifici, i aquelles altres on les circumstàncies socioeconòmiques desfavorables de la majoria dels residents i la situació dels edificis requerixen de mecanismes específics de gestió i eficàcia de les ajudes.

Es recullen igualment les mesures per a subvencionar en la seua totalitat l'informe de conservació de l'edifici que constituirà el punt de referència per a garantir el coneixement del parc residencial i orientar cap a les actuacions de rehabilitació.

Un altre dels apartats dins del capítol de les ajudes de la Generalitat és el corresponent a les destinades dins d'àrees de rehabilitació a edificis d'equipament social, cultural o educatiu, sobre l'equipament comunitari primari i les ajudes per a actuacions arqueològiques.

Finalment, en l'apartat dedicat a establir les ajudes en les àrees de remodelació s'inclou un sistema d'ajudes al promotor i als residents, i tal com s'indicava més amunt fent compatibles el finançament per a la urbanització, els préstecs i ajudes per als adquirents establits en el Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, amb altres ajudes complementàries de la Generalitat la finalitat de les quals és la de possibilitar l'accés efectiu als nous habitatges.

En el capítol V, s'inclou l'atenció al parc públic d'habitatge, un altre aspecte que no es pot obviar en el marc de les mesures de foment, que tracta de canalitzar de forma integral els suports necessaris per a promoure la millora i la conservació del parc públic d'habitatges de manera que possibilite el seu ús i el posterior aprofitament, fixant en qualsevol cas la planificació de la rehabilitació d'aquest a través de programes concrets que permeten compatibilitzar les actuacions que s'hi realitzen i d'acord amb les mesures estatals i les pròpies determinades en aquest decret.

Finalment, en el capítol VI s'inclou de forma breu i clara el procediment de tramitació de les ajudes, els terminis per a sol·licitar-les i la qualificació de les actuacions.

Les disposicions addicionals del present decret recullen aspectes diversos però de necessària regulació que, sense ser exactament matèria de finançament, estan directament o indirectament relacionats amb aquest, afecten les actuacions protegides i exigixen uns criteris clars d'interpretació.

Per tot això, acomplits els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge i conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió de 9 de juny de 2006,

DECRETE

CAPÍTOL I

Disposicions generals.

Definicions. Àmbits de rehabilitació

Secció 1ª

Disposicions generals

Article 1. Objecte

És objecte del present decret la regulació dels criteris i els requisits per a poder accedir a les ajudes públiques, en les actuacions protegides de rehabilitació, a càrrec dels pressupostos de la Generalitat, com també el desenvolupament, la gestió i el reconeixement de les ajudes financeres establides pel Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, per al període 2005-2008, per a afavorir l'accés dels ciutadans a l'habitatge.

Article 2. Actuacions protegides

1. Es consideren actuacions protegibles en matèria de rehabilitació a l'efecte de les ajudes previstes en aquest decret i les incloses amb la mateixa finalitat pel Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, aquelles que siguen qualificades o reconegudes com a tals per la Generalitat, i complisquen els requisits establits en aquest decret i si és el cas pel Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, per al període 2005-2008, per a afavorir l'accés dels ciutadans a l'habitatge.

2. En desplegament del que ha establit l'article 36 i 37 de la Llei 8/2004 de 20 d'octubre, d'habitatge de la Comunitat Valenciana, s'establixen com a actuacions protegides les següents:

a) La promoció, la millora i la rehabilitació del parc d'habitatge existent, que constituïxen les actuacions de rehabilitació tendents a la millora i la conservació d'habitatges i edificis, i que tenen en compte el pes de la rehabilitació dins de les necessitats i la demanda d'habitatge detectades.

b) La regulació i el foment dels plans d'inspecció periòdica dels edificis d'habitatges per mitjà d'acords amb les entitats locals, per a conéixer l'estat de conservació de l'edificació i establir mesures i ajudes a la rehabilitació.

c) Promoure la millora i la rehabilitació en àrees urbanes degradades, on es requerix adoptar mesures més intensives en aquelles zones en què els edificis i els habitatges presenten major grau de deteriorament o degradació, i que generalment també presenten la necessitat de millorar el seu entorn amb mesures de foment a la rehabilitació urbana. Aquestes àrees són principalment centres històrics, àrees perifèriques, però també es donen en municipis rurals, i s'establixen instruments diferenciats que permeten incentivar amb majors ajudes la rehabilitació en aquestes zones.

d) Promoure la millora i la conservació del parc públic d'habitatges per a permetre l'ús i la posterior assignació, si és el cas, atés que presenta unes condicions específiques, tant respecte a la seua gestió com respecte al seu manteniment i reparació, establir les adequats vies de finançament per a possibilitar les obres de rehabilitació del parc públic per part de l'ens gestor d'aquest, per mitjà de l'adequada planificació que possibilite l'accés a les ajudes regulades en el present decret i les determinades pel Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, per al període 2005-2008, per a afavorir l'accés dels ciutadans a l'habitatge.

Article 3. Ingressos familiars

1. Es denomina així la quantia d'ingressos dels promotors de rehabilitació, sol·licitants de les ajudes regulades en aquest decret, que es pren com a referència per a poder accedir a les ajudes personals a la rehabilitació d'habitatges i edificis.

2. Els ingressos familiars a què es referix el present decret, es determinaran d'acord amb el que preveu l'apartat següent i es referiran a la unitat familiar tal com resulta definida per les normes reguladores de l'Impost sobre la renda de les persones físiques.

A l'efecte, les referències a la unitat familiar es fan extensives a les persones que no estiguen integrades en una unitat familiar, així com a les parelles de fet reconegudes legalment segons la normativa establida respecte d'això.

3. El càlcul dels ingressos familiars es computarà de la manera següent:

a) Es partirà de la quantia de la part general i especial de la renda, regulades en els articles 39, 40 i 51, respectivament, del Text refós de l'Impost sobre la renda de les persones físiques, aprovat pel Reial Decret legislatiu 3/2004, de 5 de març, corresponent a la declaració (o declaracions) presentada per cada un dels membres de la unitat familiar relativa al període impositiu immediatament anterior (amb termini de presentació vençut) a la sol·licitud d'ajudes financeres a l'habitatge.

A l'efecte, cal ajustar-se a l'import declarat o, si és el cas, comprovat per l'administració tributària. Si l'interessat no ha presentat declaració, perquè no hi està obligat, l'acreditació dels seus ingressos familiars s'efectuarà per mitjà de declaració responsable, relativa als articles abans mencionats del Text refós de la Llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques, sense perjudici de la possible comprovació administrativa.

b) La quantia resultant conforme al que es preveu anteriorment es convertirà en el nombre de vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples.

c) El nombre de vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples, a què es referix el paràgraf anterior, es ponderarà de la forma següent:

NOMBRE DE MEMBRES

N=1 N=2 N=3 N=4 N > 5

ZONES 1 0,93 0,88 0,83 0,78

ATPMS (A) 0,80 0,80 0,74 0,70 0,66 0,62

ATPMS (B) 0,85 0,85 0,79 0,75 0,71 0,66

ATPMS (C) 0,90 0,90 0,84 0,79 0,75 0,70

Zona A 0,94 0,94 0,87 0,83 0,78 0,73

Zona B 0,97 0,97 0,90 0,85 0,80 0,75

Zona C 1,00 1,00 0,93 0,88 0,83 0,78

ATPMS Àmbit territorial de preu màxim superior

4. La sol·licitud de les ajudes a la rehabilitació d'edificis i habitatges, implicarà l'autorització perquè l'administració pública competent puga sol·licitar la informació de caràcter tributari, econòmic o patrimonial que siga legalment pertinent, en el marc de la col·laboració que s'establisca amb l'agència estatal d'administració tributària, els centres de gestió cadastral i cooperació tributària, el col·legi de notaris i registradors o amb altres administracions públiques. En la mesura que, a través d'aquest marc de col·laboració, l'òrgan competent de l'administració autonòmica puga disposar de les dites informacions, no s'exigirà als interessats l'aportació individual de certificats expedits pels organismes al·ludits, ni la presentació, en original, la còpia o el certificat, de les seues declaracions tributàries.

Article 4. Usuaris amb escassos recursos econòmics

1. La regulació de les ajudes a les actuacions de rehabilitació en edificis i habitatges habitats per usuaris amb escassos recursos econòmics, té com a objecte atendre situacions que possibiliten desbloquejar la participació d'usuaris de baixos nivells de renda en comunitats de propietaris i d'altra banda possibilitar la rehabilitació d'edificis en el cas d'atendre situacions afectades per deteriorament estructural o derivades de la utilització de ciment aluminós o greus inadequacions funcionals de l'edifici i altres obres que es requerisquen per a garantir els requisits relatius a l'habitabilitat, en sectors majoritàriament amb baixos ingressos.

2. A l'efecte del que establix el present decret en relació amb els ingressos dels promotors amb escassos recursos per a accedir a les ajudes establides, es tindran en compte les següents situacions diferenciades:

a) Són promotors a títol individual amb escassos recursos econòmics aquells promotors de rehabilitació que per qualsevol títol participen de la rehabilitació dels elements comuns de l'edifici o de l'habitatge del qual són usuaris. Els seus ingressos familiars són inferiors a l'import corresponent a una vegada l'indicador públic de renda d'efectes múltiples, o si el superaren, a 0,25 vegades aquest indicador per cada membre de la unitat familiar i no disposen de cap altra propietat susceptible de ser usada com a habitatge.

b) Són promotors agrupats o comunitats de propietaris amb escassos recursos econòmics, aquells que duguen a terme la rehabilitació d'un o més edificis d'habitatges, que es troben en alguna de les situacions següents:

. Afectats per patologies estructurals de certa gravetat.

. Les derivades d'aluminosi juntament amb altres que requerisquen de l'adequació funcional de l'edifici o puntual dels habitatges.

. I en situacions on concórreguen especials circumstàncies amb caràcter majoritari de precarietat socioeconòmica dels seus usuaris, on siga complexa l'organització d'aquests en l'impuls i la gestió de les actuacions, en aquest cas és necessària la intervenció subsidiària per part de l'administració en les formes establides per aquest decret. L'acreditació de la situació socioeconòmica del col·lectiu ha d'acreditar-se de forma conjunta per l'administració municipal corresponent o en les que es requerisquen d'acord amb el dret per a això.

Article 5. Beneficiaris de les ajudes a la rehabilitació

1. Podran ser beneficiaris de les ajudes establides en aquest decret els promotors de les actuacions de rehabilitació d'edificis, majoritàriament destinats a residència habitual i permanent, que reunisquen els requisits establits amb caràcter objectiu per a les actuacions i amb caràcter subjectiu per a les ajudes destinades a les persones que complisquen els requisits previstos relatius a nivells d'ingressos familiars i a altres circumstàncies personals, exigibles en general i per a cada tipus d'actuació protegida.

2. En qualsevol cas es consideren beneficiaris amb dret a protecció preferent en rehabilitació, els supòsits següents:

a) les persones o unitats familiars que ocupen l'habitatge amb caràcter habitual i permanent.

b) Les persones majors de 65 anys i les seues famílies.

c) Els jóvens de fins a 35 anys.

d) Les víctimes de la violència de gènere.

e) Les víctimes del terrorisme.

f) Les famílies nombroses.

g) Les famílies monoparentals.

h) les persones amb discapacitat i les seues famílies.

i) altres col·lectius en situació o risc d'exclusió social.

3. En els supòsits en què s'autoritze o sol·licite una actuació protegida en una localitat o emplaçament en què la destinació habitual dels habitatges allí situats siga el de segona residència, es tindran en compte, a més de les que amb caràcter general establix aquest decret, determinades condicions personals dels promotors de la rehabilitació que justifiquen la concurrència d'interés social en els termes establits en l'article 6.3 del Decret 41/2006, de 24 de març, pel qual es regulen les actuacions protegides per a facilitar l'accés a l'habitatge en la Comunitat Valenciana en el marc del Pla estatal 2005-2008 i del Pla d'accés a l'habitatge de la Comunitat Valenciana 2004-2007.

Quan, a causa de l'emplaçament de l'edifici o habitatge que s'ha de rehabilitar, a la seua tipologia, al seu règim d'ús o qualsevol altra circumstància, a través de la documentació aportada pels sol·licitants, existisquen dubtes sobre l'acreditació de l'interés social, es podrà dur a terme, d'acord amb el que disposa l'article 80.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l'obertura d'un període probatori per a la justificació d'aquest, i conforme als criteris que s'establisquen per la direcció general competent en habitatge.

Secció 2ª

Actuacions de rehabilitació i rehabilitació d'edificis

i habitatges

Article 6. Criteris i adequació de la rehabilitació amb els requisits bàsics de l'edificació

Les obres de rehabilitació han de guardar coherència entre l'estat de l'edifici i els requisits bàsics de l'edificació determinats per la Llei 38/1998, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació i la Llei 3/2004, de 30 de juny, d'ordenació i foment de la qualitat de l'edificació i allò que ha previst així mateix el Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el codi tècnic de l'edificació i que es referixen a:

1. Els relatius a la funcionalitat

a) Utilització o adequació a l'ús, per a facilitar les funcions previstes en l'edifici i l'habitatge.

b) Accessibilitat, que permeta a les persones amb mobilitat i comunicació reduïdes l'accés i la circulació per l'edifici i l'habitatge.

c) Dotació d'instal·lacions que permeten els subministraments necessaris per a les funcions previstes i l'accés als serveis de telecomunicació, audiovisuals i d'informació.

2. Els relatius a la seguretat

a) Seguretat estructural, de tal forma que no es produïsquen en l'edifici danys que afecten la fonamentació, els suports, les bigues, els forjats, els murs de càrrega o altres elements estructurals.

b) Seguretat en cas d'incendi, perquè els ocupants puguen desallotjar l'edifici en condicions segures, es puga limitar l'extensió de l'incendi.

c) Seguretat d'utilització, de tal forma que l'ús normal de l'edifici no supose risc d'accident per a les persones.

3. Els relatius a l'habitabilitat

a) Higiene, salut i protecció del medi ambient, en condicions acceptables de salubritat i estanquitat en l'ambient interior de l'edifici i els habitatges garantint una adequada gestió de qualsevol classe de residus.

b) Protecció contra el soroll, que permeta realitzar satisfactòriament les activitats.

c) Estalvi d'energia i aïllament tèrmic, per a aconseguir un ús racional de l'energia necessària per a l'adequada utilització de l'edifici.

4. Tot el procés de la rehabilitació ha de tendir a una reducció dels impactes ambientals produïts per l'edifici, atesos els següents principis relatius a la protecció mediambiental i al desenvolupament sostenible:

a) L'optimització en els recursos disponibles: reutilització, reciclatge i ús eficient d'aquests, com també l'ús de recursos renovables.

b) La conservació del medi ambient, per mitjà d'un adequat ús del terreny, la gestió dels residus generats i la prevenció d'emissions i contaminació.

c) L'obtenció i el manteniment d'ambients saludables en l'interior dels edificis i habitatges, per mitjà de la prevenció de les emissions nocives i la contaminació de l'aire, així com una adequada ventilació.

Article 7. Rehabilitació d'edificis i d'habitatges

Es podran considerar protegibles les actuacions de rehabilitació d'edificis i d'habitatges que tinguen com a objecte tendir a la consecució del compliment dels requisits bàsics assenyalats conforme als àmbits, tipus d'actuacions i obres previstes en els articles 8 i 29 d'aquest decret i en les condicions assenyalades.

Les actuacions de rehabilitació susceptibles de ser protegides a l'efecte d'aquest decret, en tot o en part, sobre els béns d'interés cultural (BIC) declarats monuments conforme a la definició de l'article 26.1.A).a) de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, o s'haja incoat expedient per a la seua declaració com a tals, podran dur-se a terme dins d'àrees de rehabilitació i en les condicions assenyalades.

La qualificació de qualsevol actuació protegida de rehabilitació es realitzarà d'acord amb els criteris, condicions i limitacions regulades en el present decret, i determinarà la possibilitat d'acollir-se a les ajudes que s'hi inclouen i a les previstes, si és el cas, pel Reial Decret 801/2005, de 13 de juliol pel qual s'aprova el Pla estatal per a afavorir l'accés dels ciutadans a l'habitatge.

Article 8. Categories de la rehabilitació

D'acord amb l'àmbit on es realitzen les actuacions de rehabilitació sobre els edificis, s'establixen tres categories:

a) Rehabilitació d'elements privatius o puntuals, quan es realitza sobre un habitatge i afecta només els seus ocupants i no a la resta de l'edifici, duta a terme generalment per l'usuari d'aquest.

b) Rehabilitació dels elements comuns o parcials, s'entén com a tal quan només una o diverses parts o aspectes de l'edifici es renoven o substituïxen, amb efectes sobre tots els ocupants de l'edifici i és porta a terme generalment per la comunitat de propietaris.

c) Rehabilitació integral, quan es renova totalment l'edifici, fins i tot canviant les seues funcions i reorganitzant els seus espais, duta a terme generalment per un promotor, comprensiva de les actuacions previstes en les dos categories anteriors. Dins d'aquest apartat es diferencia el cas particular de la rehabilitació integral d'habitatge unifamiliar per promotor usuari en àmbit rural.

Secció 3ª

Rehabilitació urbana i àrees de rehabilitació

Article 9. La rehabilitació urbana

La rehabilitació urbana està referida, conforme a la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de l'habitatge de la Comunitat Valenciana, a la recuperació de la ciutat existent, especialment en les àrees més degradades socialment i urbanísticament i en les zones de la ciutat d'un especial caràcter patrimonial, estenent-se la consideració de rehabilitació urbana a les actuacions relatives a l'adequació de l'equipament comunitari primari, entés aquest com el constituït per espais lliures, vials i infraestructures al servei de l'àrea, així com l'adequació d'edificis públics o privats destinats a l'equipament social, cultural o educatiu i excepcionalment a activitats terciàries, determinant-se les mesures de foment i les quanties de les ajudes en cada cas i les seues condicions.

Article 10. Definició d'àrees de rehabilitació

Per a fer efectiva la intensificació de les mesures de foment, en determinades àrees o zones urbanes i donar coherència al concepte de rehabilitació urbana establit en l'apartat anterior, es definixen com a àrees de rehabilitació aquelles zones urbanes en què, preferentment, el planejament urbanístic haja considerat més vulnerables o siguen d'especial protecció o intervenció urbana a causa de les seues condicions socials, patrimonials, històriques, urbanístiques, de situació i estat dels edificis d'habitatges, respecte a les seues condicions ambientals, d'accessibilitat, perifèriques, de transició entre allò rural i allò urbà, incloent en aquestes zones les situacions amb dèficits de les condicions dels edificis destinats a equipaments públics o de les condicions de l'entorn urbà, i siguen necessaris per a obtindre una qualitat òptima dels serveis urbans.

Article 11. Regulació de les àrees de rehabilitació

La necessària regulació de les àrees de rehabilitació està motivada per constituir un element vertebrador a l'hora d'abordar actuacions intensives i qualitatives de rehabilitació i han de tindre en compte els criteris següents:

a) Les àrees de rehabilitació servixen les polítiques públiques en matèria d'habitatge, rehabilitació i complementàriament, d'adequació de l'equipament primari .espais lliures, vials i infraestructures al servei de l'àrea-, social, cultural, educatiu, comercial i artesanal i que s'hi desenvolupen preferentment aquelles actuacions de foment tendents a la rehabilitació d'edificis i habitatges.

b) Excepcionalment es podran incloure en les mesures de foment establides en aquest decret, la rehabilitació, en tot o en part, dels béns d'interés cultural (BIC) declarats monuments conforme a la definició de l'article 26.1.A).a) de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià, o s'haja incoat l'expedient per a la seua declaració com a tals, mitjançant la resolució conjunta de les direccions generals d'Habitatge i Projectes Urbans i de Patrimoni Cultural Valencià, de les conselleries de Territori i Habitatge, i de Cultura, Educació i Esport i sempre que l'edifici en qüestió estiga dins una Àrea de Rehabilitació.

c) En el present decret es regulen les mesures de foment a la rehabilitació i habitatge i en especial tenint en consideració els diferents tipus d'àrees de rehabilitació que s'establixen i l'assimilació a aquestes de determinades situacions en edificis d'habitatges amb problemàtiques respecte al seu estat i condicions socioeconòmiques dels seus residents.

d) Constituïx igualment un element prioritari en les àrees de rehabilitació l'adopció de totes les mesures de caràcter urbanístic que es consideren necessàries per a fer efectives les accions a portar a terme, i en concret el grau de compromís per a adoptar per l'Ajuntament sol·licitant o que s'acorde la declaració d'àrea, allò que s'ha previst per la Llei 16/2005, urbanística valenciana respecte al deure edificar i rehabilitar, articles 204 i 205, respecte al deure de conservació d'immobles, articles 206 a 215, i respecte al règim d'edificació o rehabilitació forçosa, articles 216 a 218, de l'esmentada llei com també la instrumentació del suport a la informació i la gestió en la tramitació de les ajudes.

e) D'altra banda, i en el sentit establit per la Llei 4/2004, d'ordenació del territori i protecció del paisatge, cal ajustar especialment el deure dels municipis de destinar una part de les plusvàlues de les distintes actuacions urbanístiques, per a la millora dels entorns urbans

f) La definició de diferents tipus d'àrees de rehabilitació als efectes de poder assimilar les diferents situacions previstes en cada una d'aquestes amb les mesures de foment que es regulen en el capítol 4 d'aquest decret, adaptades en conseqüència a cada situació contemplada.

Article 12. Actuacions protegibles en les àrees de rehabilitació

Dins de les diferents modalitats d'àrees de rehabilitació i atés el concepte extens que implica abordar la recuperació de la ciutat existent, es consideren com a protegibles en el marc de les mesures de foment que s'establixen, les actuacions següents:

1) La rehabilitació dels edificis residencials i habitatges en les condicions i tipus d'obres recollides en aquest decret.

2) La rehabilitació d'edificis públics o privats, destinats a equipament social, cultural o educatiu.

3) Els projectes urbans d'adequació de l'equipament comunitari primari, entés aquest com el constituït per espais lliures, vials i infraestructures al servei de l'àrea,

4) Les actuacions que tinguen com a objecte la remoció del subsòl, quan aquella constituïsca una exigència prèvia a l'obtenció de llicència per a la construcció d'edificis de nova planta d'habitatges de protecció pública, determinada per raons o fins arqueològics o paleontològics.

Article 13. Àrea de rehabilitació integrada concertada

1. S'entendran com a àrees de rehabilitació integrada concertada, les que siguen declarades pel decret del Consell, a proposta del conseller competent en matèria d'habitatge, amb participació de l'ajuntament respectiu i basant-se en els criteris següents:

a) Que els teixits urbans i aquelles zones d'aquests o barris es troben en procés de degradació, física, social o ambiental

b) Que siguen zones predominantment de primera residència,

c) Que tinguen un valor històric significatiu.

d) Que per part del municipi es dispose d'un planejament adequat per a la realització de les actuacions de renovació urbana, ordenances específiques de suport i ajudes complementàries a les dites actuacions.

e) Que existisquen o puguen existir, acords o convenis amb altres administracions públiques per a dur a terme les actuacions incloses en l'àrea.

2. Serà requisit per a la declaració, la subscripció prèvia d'un conveni amb l'ajuntament corresponent on s'establisca el programa d'inversions d'ambdós administracions, les mesures de foment específiques per part de l'administració local i l'obligació d'establir un mecanisme o òrgan d'informació i suport a la gestió específica per a les actuacions de rehabilitació pública i privada, i aquelles altres que requerisquen una gestió diferenciada, atenint-se al que establix l'article 11 d'aquest decret respecte a la regulació d'aquesta, tot això en les condicions que es determinen en el conveni assenyalat.

3. En la declaració efectuada pel decret del Consell, es delimitarà l'àrea urbana afectada, el contingut del conveni municipal prèviament subscrit amb el detall de les actuacions que s'han de realitzar per les administracions intervinents, i les mesures de foment a la iniciativa privada que, si és el cas, s'incloguen en el mateix decret.

Article 14. Àrees de rehabilitació de centre històric o zona urbanoperifèrica

1. S'entendran com a àrees de rehabilitació de centre històric o zona urbanoperifèrica, aquelles que pel seu caràcter patrimonial, o per la seua situació perifèrica respecte del nucli urbà, o per especial degradació social o urbanística, es plantege un programa d'actuació municipal en què s'incloguen incentius a la iniciativa privada per a la conservació, la rehabilitació i la millora del patrimoni residencial i disposen del planejament adequat, siguen així declarades per resolució del conseller competent en matèria d'habitatge, a petició motivada de l'Ajuntament, amb un informe previ de la direcció general competent en matèria d'habitatge, per a aquells municipis amb una població superior a 50.000 habitants.

Per a la resta de municipis, la declaració correspon al director general competent en matèria d'habitatge, a petició motivada de l'ajuntament, amb un informe previ tècnic corresponent.

2. Són criteris preferents per a la declaració d'àrees de rehabilitació en centres històrics:

a) Que la zona posseïsca interés històric, urbanístic, arquitectònic i ambiental, o que estiga incoada com a bé d'interés cultural amb la classificació de conjunt historicoartístic conforme a la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.

b) Que l'ajuntament dispose del Pla especial de protecció, Pla de reforma interior o planejament adequat.

c) Que concórreguen altres circumstàncies de caràcter social que aconsellen una actuació renovadora.

3. Són criteris per a la declaració de les àrees de rehabilitació urbanoperifèriques:

a) Que la zona es trobe situada en la perifèria de les ciutats de la Comunitat Valenciana o en zones degradades amb marcat interés social.

b) Que es referisca a zones destinades a primera residència.

c) Que la majoria dels edificis del seu àmbit hagen sigut construïts entre els anys 1940 i 1980.

d) Que hi haja importants carències d'equipaments.

e) Que la població de la zona que s'ha de rehabilitar estiga constituïda principalment per famílies amb escassos recursos econòmics.

f) Que concórreguen altres circumstàncies de caràcter social que aconsellen una actuació renovadora.

4. En tot cas, per a la declaració d'aquestes àrees cal ajustar-se al que disposa l'article 11 d'aquest decret respecte a la seua regulació i especialment en relació amb els compromisos municipals quant als instruments d'intervenció urbanística establits per la Llei 16/2006, Urbanística Valenciana.

Article 15. Cascos antics de municipis o nuclis de població que no excedisquen de 2000 habitants

1. Els cascos antics dels municipis de menys de 2000 habitants, amb delimitació conforme al document urbanístic que corresponga, i amb la sol·lictud prèvia de l'ajuntament corresponent podran ser declarats àrees de rehabilitació als efectes del règim d'ajudes en aquest decret i si és el cas en el context de plans de revitalització de comarques d'interior o de millora dels municipis de la Comunitat Valenciana.

2. Els distints districtes administratius o barris en què un ajuntament dividisca el seu terme municipal sempre que no siguen continus dins del terme municipal o les situacions de discontinuïtat que estiguen reconegudes en la legislació local, sempre que la seua població no siga major de 2.000 habitants, podran ser declarades àrees de rehabilitació amb els efectes previstos en l'apartat anterior.

3. La conselleria competent en matèria d'habitatge podrà declarar com a àrea de rehabilitació diferents municipis o nuclis de població dispersos que responguen a criteris de proximitat geogràfica, característiques arquitectòniques i problemàtiques semblants, especialment en l'entorn rural, i per a una major eficàcia en informació, gestió i assessorament de les ajudes que s'han d'agrupar, es pot encomanar aquesta comesa a una sola finestreta única o entitat col·laboradora.

Així mateix, la conselleria podrà convindre amb les diputacions provincials, amb entitats locals de caràcter supramunicipal, o bé amb les entitats locals on se situe l'àrea de rehabilitació declarada o per mitjà de la pertinent contractació administrativa, els recursos necessaris per a la informació, gestió i assessorament a través de finestretes úniques de qualsevol àrea de rehabilitació regulada en el present article i en especial quan la declaració afecte dos o més municipis o nuclis de població, en les condicions de finançament que si és el cas es determinen.

Article 16. Àrees de rehabilitació en conjunts declarats com a béns d'interés cultural amb classificació de conjunts històrics

La declaració de conjunts històrics com a béns d'interés cultural, conforme a la normativa de patrimoni cultural, portarà implícita la declaració d'àrea de rehabilitació de forma automàtica, amb vigència il·limitada i el gaudi del màxim nivell d'ajudes a la rehabilitació que es regulen en aquest decret i que es corresponen si és el cas, amb les àrees de rehabilitació integrada concertada. Per a fer efectiva l'aplicació d'ajudes, l'ajuntament corresponent notificarà a aquests efectes a la direcció general competent en matèria d'habitatge dels edificis inclosos en aquest i la còpia del Pla especial.

Article 17. Àrees de rehabilitació en l'entorn de monuments

L'aprovació definitiva d'un pla especial, adaptat a la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià de protecció d'entorns de monuments declarats bé d'interés cultural portarà implícita la declaració de forma automàtica d'àrea de rehabilitació, amb el mateix règim d'ajudes que l'establit per a les àrees de rehabilitació. Per a fer efectiva l'aplicació d'ajudes, l'ajuntament corresponent notificarà a l'efecte a la direcció general competent en matèria d'habitatge dels edificis inclosos en aquest i la còpia del Pla especial.

Article 18. Àrees de rehabilitació en edificis o grups d'habitatges habitats per col·lectius d'escassos recursos econòmics i intervenció subsidiària per l'administració o ens gestor

1.Objecte

Es podran declarar com a àrees de rehabilitació, els edificis, grups o conjunts d'habitatges de disseny unitari, situats preferentment en la perifèria de les ciutats, destinats a residència habitual i permanent d'usuaris amb escassos recursos econòmics definits en l'article 4.2.b) d'aquest decret, sobre els quals siga necessari realitzar i programar intervencions amb l'objecte de promoure la rehabilitació integral per trobar-se en procés de degradació i afectats per qualsevol tipus de patologia per a garantir el compliment dels requisits bàsics de seguretat i funcionalitat i els derivats d'aquestes que afecten els d'habitabilitat, i on es faça convenient la intervenció subsidiària de l'administració per a poder realitzar les actuacions necessàries d'intervenció rehabilitadora.

Les actuacions s'atindran a garantir els requisits exigits en el present decret respecte a les condicions dels edificis i dels habitatges, de conformitat amb les previstes en l'article 29 d'aquest decret, per a garantir la coherència de la intervenció.

2. Acreditació dels ingressos

Ateses les circumstàncies especialment quant a les condicions socioeconòmiques dels residents i les dificultats en l'organització d'aquests en l'impuls i la gestió de les actuacions, és convenient la intervenció subsidiària per part de l'administració en les formes que regula aquest decret.

Al respecte, l'acreditació de les condicions socioeconòmiques dels residents als efectes d'aplicar les ajudes establides s'ha de realitzar de forma conjunta i relativa al global d'aquests per part de l'administració municipal corresponent d'acord amb els informes dels serveis socials i aquelles altres proves suficients per a acreditar aquesta condició.

3. Declaració de l'àrea i règim d'ajudes

La declaració d'aquest tipus d'àrea de rehabilitació, serà acordada mitjançant una resolució del director general competent en matèria habitatge, a petició motivada de l'ajuntament del municipi afectat amb un informe previ tècnic corresponent, tenint en compte el que ha disposat quant al procediment la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

La resolució de la direcció general competent en habitatge que declara l'àrea inclourà la designació de l'entitat, ens gestor o operador de rehabilitació, com a promotor de les actuacions a favor dels residents usuaris, i el pla d'intervenció rehabilitadora per a escometre-les en les fases que es prevegen les actuacions incloses i inclourà l'adequació al règim ordinari d'ajudes establides per a la rehabilitació d'edificis en àrees de rehabilitació i les condicions per a l'actuació del promotor o si és el cas de l'ens gestor.

Si és el cas, de forma excepcional, quan les circumstàncies així ho aconsellen per les característiques i els costos de les actuacions i en atenció al que han previst els articles 208 respecte al deure de rehabilitació, 209 respecte a les ajudes públiques per a la conservació i la rehabilitació i 210 relatives a la situació legal de ruïna, de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana, a proposta de la direcció general competent en habitatge, mitjançant una resolució del conseller s'arbitrarà un règim excepcional d'ajudes complementàries a les anteriors que no superarà en qualsevol cas el màxim pressupost protegit que corresponga a l'actuació.

4. Documentació que s'ha d'aportar

L'Ajuntament del municipi afectat juntament amb la sol·licitud de declaració de l'àrea de rehabilitació aportarà la documentació necessària per mitjà d'una memòria on s'arrepleguen les corresponents delimitacions urbanes i territorials de l'àrea, l'emplaçament dels edificis, els elements sociològics, econòmics i tècnics essencials de les actuacions rehabilitadores previstes i una estimació dels costos, com també la sol·licitud d'intervenció subsidiària que incloga la proposta de designació de l'ens gestor, si és el cas.

Igualment, l'Ajuntament ha d'adoptar els compromisos necessaris en aplicació del que establix l'article 11 d'aquest decret respecte a la regulació de les àrees de rehabilitació, i si fóra el cas les actuacions de millora d'espais públics que es puguen dur a terme, complementàries de la intervenció residencial.

El promotor de l'actuació o ens gestor designat per a dur a terme les actuacions, aportarà a la direcció general competent en habitatge, la documentació corresponent per a acomplir el tràmit administratiu de la qualificació de les actuacions que possibilita acollir-se a les ajudes establides, conforme recull el present decret.

5. En les dites àrees podran ser protegides les operacions de rehabilitació d'edificis i habitatges, incloent, si és necessari l'execució de la urbanització o la reurbanització puntual de l'àmbit considerat, comprenent, si és el cas, les obres de demolició conforme al que ha previst per a aquest supòsit el Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol.

Article 19. Àrees de rehabilitació en edificis o grups d'habitatges amb patologies estructurals o derivades de l'ús de ciment aluminós

1. Objecte

Es podran declarar com a àrees de rehabilitació, els edificis o grups o conjunts d'habitatges de disseny unitari, destinats a residència habitual i permanent, sobre els quals siga necessari promoure intervencions amb l'objecte impulsar la rehabilitació d'edificis i habitatges que presenten patologies estructurals o amb altres derivades de la utilització de ciment aluminós, per a garantir el compliment dels requisits bàsics de seguretat i funcionalitat i els derivats d'aquestes que afecten els d'habitabilitat.

Les actuacions podran ser dutes a terme directament pels titulars dels habitatges en qualitat de promotors o bé per un operador de rehabilitació, en les condicions establides en aquest decret.

Les actuacions s'atindran a garantir els requisits exigits en el present decret respecte a les condicions dels edificis i dels habitatges, de conformitat amb les previstes en l'article 29 d'aquest decret, a fi a garantir la coherència de la intervenció.

2. Documentació que s'ha d'aportar

El o els promotors de les actuacions han de presentar la sol·licitud de declaració davant de la direcció general competent en habitatge.

A aquesta sol·licitud s'ha d'acompanyar la documentació necessària per mitjà d'una memòria on es recullen les corresponents delimitacions urbanes i territorials de l'àrea, l'emplaçament dels edificis, i els principals elements sociològics i juntament amb una memòria tècnica que reculla els aspectes essencials de les actuacions rehabilitadores previstes i una estimació dels costos i el pla d'intervenció rehabilitadora si s'han d'escometre per fases les actuacions.

Acompanyarà, així mateix, la documentació que acredite el grau de participació i compromís municipal, amb vista al que ha regulat l'article 11 d'aquest decret, i si és el cas les actuacions de millora d'espais públics.

3. Acreditació dels ingressos

Al respecte, i per a l'acreditació de les condicions socioeconòmiques dels residents a l'efecte d'aplicar les ajudes establides respecte a les actuacions previstes en aquest article, s'ha de realitzar de forma conjunta i relativa al global d'aquestes per part de l'administració municipal corresponent d'acord amb els informes dels serveis socials i aquelles altres proves suficients per a acreditar la condició referida respecte al nivell mitjà global d'ingressos de tots els residents, fins i tot de l'administració tributària.

L'acreditació de les condicions socioeconòmiques dels residents per a acollir-se a les ajudes d'altres actuacions no assenyalades explícitament en l'apartat anterior, es realitzarà de conformitat amb el procediment ordinari per a la seua justificació.

4. Declaració de l'àrea i règim d'ajudes

La declaració com a àrea de rehabilitació serà acordada mitjançant una resolució del director general competent en matèria d'habitatge, a petició expressa dels promotors de les actuacions comptant amb el suport i el compromís explícit de l'Ajuntament del municipi afectat respecte a les mesures i accions que realitzarà per a donar suport a les actuacions i inclourà el pla d'intervenció rehabilitadora per a escometre-les, si és el cas, en les fases que es prevegen.

La resolució que declare l'àrea inclourà les actuacions incloses i l'adequació al règim ordinari d'ajudes establides per a la rehabilitació d'edificis en àrees de rehabilitació, ajustant aquest conforme al nivell mitjà global d'ingressos acreditat i les condicions per a l'actuació del promotor o si és el cas de l'operador de rehabilitació. Complementàriament, i a fi a garantir el compliment dels requisits bàsics regulats i la coherència de l'actuació, podran incloure's altres actuacions respecte als elements comuns de l'edifici el règim d'ajudes del qual serà l'establit amb caràcter subjectiu i segons el nivell de renda conforme al règim ordinari d'ajudes.

De forma excepcional, quan les circumstàncies així ho aconsellen per les característiques i els costos de les actuacions i en atenció al que han previst els articles 208 respecte al deure de rehabilitació, 209 respecte a les ajudes públiques per a la conservació i la rehabilitació i 210 relatiu a la situació legal de ruïna, de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana, a proposta de la direcció general competent en habitatge, mitjançant una resolució del conseller es podrà arbitrar un règim excepcional d'ajudes complementàries a les anteriors que no superarà en qualsevol cas el màxim pressupost protegit que corresponga a l'actuació.

5. En les dites àrees podran ser protegides les operacions de rehabilitació d'edificis i habitatges, incloent, si és necessària l'execució de la urbanització o la reurbanització puntual de l'àmbit considerat, sempre que en aquest cas hi haja l'acord ferm de l'ajuntament, comprenent si és el cas, les obres de demolició conforme al que ha previst per a aquest supòsit el Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol.

Article 20. La declaració d'àrees de rehabilitació en edificis d'habitatges catalogats

La rehabilitació d'edificis d'habitatges catalogats d'un o diversos edificis que suposen un conjunt amb entitat pròpia, que figuren en l'Inventari general del patrimoni cultural, regulat l'article 15 i següent en la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià o, si és el cas, els que dins del planejament aprovat tinguen algun nivell de protecció, de conformitat amb el que establix l'article 211 i concordants de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana, i sempre que es plantege de forma conjunta la rehabilitació d'elements comuns podran optar al règim d'ajudes establides per a la rehabilitació d'edificis en àrees de rehabilitació.

Amb caràcter previ a la resolució de la direcció general competent en matèria d'habitatge per a declarar com a àrea de rehabilitació les actuacions plantejades, es requerirà l'informe de la direcció general competent en patrimoni cultural respecte a les mesures que s'han d'adoptar en la intervenció, i els criteris de rehabilitació que s'han de tindre en compte en el projecte i l'execució de les obres.

Els promotors de les actuacions han de presentar davant de la direcció general competent en habitatge una memòria programa de les actuacions que s'han de realitzar i els acords de la comunitat de propietaris, juntament amb la sol·licitud de declaració d'àrea.

La declaració de l'àrea pel director general competent en habitatge, contemplarà el règim d'ajudes a què puguen acollir-se les actuacions de conformitat amb el procediment establit, els terminis i les condicions de qualificació com a protegides basant-se en la normativa vigent en el moment de la seua sol·licitud i les recomanacions de la direcció general competent en patrimoni cultural.

Article 21. Compatibilitat de les àrees de rehabilitació amb les previstes en el Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, Pla Estatal d'Habitatge 2005-2008

1. La a través de la conselleria competent en habitatge, amb l'acord previ i la participació de l'ajuntament afectat, pot acordar en el marc de la Comissió Bilateral de Seguiment del Pla d'habitatge 2005-2008, la declaració d'àrees de rehabilitació integral i d'àrea de rehabilitació de centre històric previstes respectivament en els articles 50 i 51 del Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol.

2. L'esmentada declaració pot ser compatible amb les diferents modalitats d'àrees de rehabilitació establides en aquest capítol la competència de les quals correspon declarar-la a la conselleria competent en habitatge, amb el règim de finançament i ajudes establit per a aquestes a càrrec dels pressupostos de la que serà compatible amb el determinat pel citat Reial Decret 801/2005 d'1 de juliol.

3. Serà la direcció general competent en matèria d'habitatge qui realitzarà la proposta motivada per a la subscripció de l'acord amb el Ministeri d'Habitatge sobre la base de criteris coherents amb els determinats per a la declaració d'aquestes en aquest capítol, atés igualment a criteris d'oportunitat i a fi d'intensificar i optimitzar les mesures de foment establides, i en les condicions que s'establisquen.

Secció 4ª

La remodelació urbana

Article 22. Concepte de remodelació urbana

1. La remodelació es planteja com una intervenció a partir de la situació de la ciutat existent i implica renovar-la totalment o parcialment significativa d'un barri o d'una àrea urbana, recorrent a la demolició de tot o una part important dels edificis existents, per a construir un nou barri davall un model predeterminat tant per als edificis com per als espais públics, de manera que es garantisca el manteniment de la població resident, del teixit social i econòmic, fins i tot durant tot el procés.

2. Les condicions que fan aconsellable recórrer a aquest tipus d'actuació respondran com a mínim als criteris següents:

a) Que la qualitat dels habitatges siga tan ínfima que la rehabilitació siga inviable.

b) La situació dels habitatges estiga per davall dels estàndards mínims respecte als requisits bàsics de l'edificació establits en la Llei 3/2004, d'ordenació i foment de la qualitat de l'edificació.

c) Les baixes condicions socioeconòmiques de la població afectada dificulten el poder articular altres mesures de foment que possibiliten la renovació.

d) La necessitat d'adoptar solucions des de la intervenció pública que possibiliten la remodelació efectiva.

3. Pot establir-se la compatibilitat en una determinada àrea entre les actuacions previstes en les àrees de remodelació i les de rehabilitació, amb el règim d'ajudes establit per a cada cas, mitjançant la resolució corresponent.

Article 23. Condicions de la remodelació urbana. Resolució i conveni de l'àrea de remodelació urbana

1. Condicions

Les intervencions de remodelació urbana requerixen unes condicions per a possibilitar la seua eficàcia i que han d'estar referides com a mínim als aspectes següents:

a) Consens institucional: que reflectisca la participació i els compromisos de les administracions que intervenen.

b) Concertació social: per mitjà dels acords necessaris i fórmules de participació amb els residents i ateses les situacions de reallotjament i readjudicació.

c) Compromís amb l'actuació: per part de les administracions s'instrumentaran les mesures de participació, informació i gestió per a fer viable l'actuació d'acord amb els terminis programats, els sistemes de gestió proposats, la proximitat als afectats, per mitjà d'oficines de suport a la gestió i informació, a manera de finestreta única. L'ordenació urbana i planejament urbanístic adequat relatiu a les actuacions de remodelació i reurbanització, ha de comptar amb les aprovacions pertinents.

d) S'ha d'atendre especialment l'adequació de les tipologies i dissenys dels habitatges, amb vista als col·lectius destinataris d'aquests, la seua compatibilitat a mig termini per als habitatges de les generacions següents a qui hui envellides les ocuparan, l'adequació al programa familiar de les famílies empadronades, i possibilitar la flexibilitat en el marc normatiu per al disseny dels habitatges.

2. Sol·licitud i resolució de la direcció general competent en habitatge

La sol·licitud per a realitzar el conveni per a la intervenció per mitjà d'una àrea de remodelació urbana, es realitzarà per l'Ajuntament afectat aportant la documentació relativa a les condicions establides en l'apartat anterior i els compromisos respecte a les actuacions urbanístiques necessàries que s'han d'adoptar per a portar endavant les actuacions.

La sol·licitud es formalitzarà davant de la direcció general competent en habitatge, qui demanarà, si és el cas, els corresponents informes tècnics a l'ajuntament i altres organismes i els que es realitzen a l'efecte per la direcció general.

A la vista de tot açò, la direcció general competent en matèria d'habitatge es pronunciarà mitjançant una resolució motivada sobre l'actuació de remodelació plantejada amb l'objecte d'establir el règim d'ajudes financeres aplicable i tots els criteris que es consideren adequats per a garantir la viabilitat i la programació de les actuacions.

3. Formalització del conveni

La resolució de la direcció general servirà de base per a la subscripció del conveni corresponent entre la conselleria competent en habitatge, l'ajuntament afectat i si és el cas el Ministeri d'Habitatge, i quedarà constància expressa de les condicions marc de la intervenció relatives als compromisos institucionals, socials i d'informació recollits en l'apartat 1 d'aquest article.

Article 24. Condicions de finançament i viabilitat en la remodelació urbana

1. Serà inherent a l'operació de remodelació acollir-se als recursos de caràcter ordinari establits per les mesures de foment, regulades per la Generalitat i les establides pel Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, per a habitatge de nova construcció, i en atenció a l'interés social de les actuacions, acollir-se a la promoció d'habitatges de protecció pública, ajustant-se el règim segons les característiques socioeconòmiques de la població i la viabilitat de l'actuació, amb preferència pel règim especial, com també a les ajudes de rehabilitació establides si és el cas, i les d'urbanització de sòl que en les seues diverses modalitats puguen correspondre.

2. Simultàniament, es podrà establir l'aplicació d'un sistema d'ajudes complementari a l'ordinari, a càrrec dels pressupostos de la Generalitat en atenció a les situacions específiques dels residents, i sempre per a garantir la minoració en l'esforç per a l'accés a l'habitatge, i que es regula en els articles 79 i 80 d'aquest decret.

Als efectes de la valoració dels habitatges preexistents pot aplicar-se complementàriament com a màxima repercussió del sòl respecte als nous habitatges, la màxima que corresponga en relació amb l'establida per als habitatges protegits de nova construcció, que serà del 15 per cent del preu màxim de venda o del 20 per cent d'aquest en cas de conjunts superiors a 500 habitatges, o el que dins reglamentàriament es puga determinar i que es concretarà en la resolució de declaració de l'àrea de remodelació.

3. Igualment, el promotor o ens gestor de la remodelació, en les actuacions d'urbanització derivades d'aquesta, es podrà acollir a les mesures de foment establides per a la urbanització del sòl per als habitatges protegits de nova construcció i, si és el cas, a les determinades per a la rehabilitació urbana respecte als edificis d'habitatges que es puguen rehabilitar i equipament comunitari primari i la rehabilitació d'edificis d'equipaments de caràcter social cultural o educatiu, que s'incloguen en les àrees de rehabilitació.

4. En qualsevol cas l'aplicació del règim de les ajudes es realitzarà mitjançant una resolució motivada de la direcció general competent en matèria d'habitatge i es tindrà en compte per a recollir-les en el conveni que s'ha de subscriure.

CAPÍTOL II

L'estat de conservació del parc d'habitatges

Article 25. Objecte del coneixement de l'estat de conservació del parc d'habitatges

1. La conselleria competent en matèria d'habitatge prendrà les mesures oportunes per a poder disposar d'informació sobre la situació del parc residencial, que respondrà a una triple finalitat:

a) Possibilitar el compliment de l'exigència urbanística de realitzar la inspecció tècnica periòdica en edificis catalogats i de més de cinquanta anys.

b) Donar suport amb mesures de foment a l'obligació dels propietaris dels edificis d'habitatges i la resta de béns immobles de caràcter residencial, de conservar-los en estat de seguretat, salubritat i ornament públic, així com, el deure de rehabilitació d'acord amb la legislació urbanística aplicable.

c) Avaluar tècnicament les deficiències dels edificis d'ús residencial amb una antiguitat major o igual a vint-i-cinc anys, abans d'iniciar una actuació de rehabilitació protegida sobre la qual es pretenga sol·licitar ajudes públiques, amb les excepcions que si és el cas s'establixen, així com en tots els edificis inclosos en àrees de rehabilitació

2. Per a conéixer la situació dels edificis residencials quant a deficiències estructurals, o funcionals es realitzarà l'informe de conservació de l'edifici (ICE).

3. La informació relativa a l'estat dels habitatges individuals, dins d'un edifici, es realitzarà per mitjà de l'informe d'adequació de l'habitatge (IAV)

Tant l'informe de conservació de l'edifici (ICE), com l'informe d'adequació de l'habitatge (IAV), es regularan en els seus continguts, compatibilitat, aplicació i criteris de redacció en el corresponent reglament que desenvolupe la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, d'habitatge de la Comunitat Valenciana.

Article 26. Realització de l'informe de conservació

En el cas d'establir plans d'actuació per a l'obtenció de l'informe de conservació de l'edifici (ICE), per mitjà de conveni entre la Generalitat i els ajuntaments o com a exigència prèvia a les ajudes i la qualificació provisional de rehabilitació, a través de la conselleria competent en habitatge, s'establiran les condicions, per a assegurar la correcta i àgil realització d'aquest en tot el territori de la Comunitat Valenciana.

El corresponent desplegament reglamentari que es derive de la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, establirà i concretarà els objectius, les condicions, els continguts i les característiques d'aquests informes, i es poden formalitzar convenis amb els col·legis professionals o organitzacions competents per a la seua realització i que tindran en compte els xicotets municipis d'àmbit rural, a l'hora de garantir l'adequada efectivitat en la realització dels informes.

Els col·legis professionals i altres entitats amb què s'establisquen els convenis han de supervisar i donar, si és el cas, la validesa dels informes d'acord amb els criteris tècnics establits que possibiliten la conformitat per part de la direcció general competent en habitatge, igualment ha de facilitar, en el suport informàtic adequat, tota la informació relativa respecte als extrems requerits.

Article 27. Ajudes per a l'elaboració d'informes per a conéixer l'estat de conservació del parc d'habitatges. Els informes per a la detecció del ciment aluminós

1. El cost corresponent a la redacció de l'informe de conservació de l'edifici serà assumit en la seua totalitat per la Generalitat a càrrec dels pressupostos de la conselleria competent en habitatge, excepte en aquells casos on es duga a terme una actuació conjunta amb ajuntaments, i en aquest cas es podran establir fórmules de cofinançament si així fóra oportú.

2. El pagament dels imports d'aquests informes es farà si és el cas directament al col·legi professional amb què s'haja convingut.

3. Les ajudes i les condicions exigides per a la seua efectiva aplicació, esdevindran efectives en el moment de l'entrada en vigor del corresponent reglament de rehabilitació que desenvolupa la Llei 8/2004, d'habitatge de la Comunitat Valenciana.

4. Els informes de detecció d'aluminosi

Mentre es determine el desenvolupament i l'abast de l'informe de conservació de l'edifici, quan existisca risc per deteriorament estructural ha d'acreditar-se si l'existència d'aquest és produïda per la presència de ciment aluminós per mitjà d'un informe d'inspecció preliminar de l'estructura de l'edifici, que ha d'ajustar-se a les condicions tècniques establides a l'efecte amb el Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana, els Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics d'Alacant i Castelló o altres convenis amb professionals que s'establisquen per a la mateixa finalitat, el cost dels informes serà a càrrec de la Generalitat, i sempre que estiguen referits a edificis d'habitatges construïts en el període comprés entre 1950 i 1980.

CAPÍTOL III

Actuacions i criteris en la rehabilitació

d'edificis i habitatges

Secció 1ª

Obres de rehabilitació

Article 28. Abast respecte a la protecció de les obres de rehabilitació

Les obres de rehabilitació, als efectes de la seua protecció, podran referir-se als aspectes següents:

a) Els elements comuns de l'immoble,

b) Els elements privatius de cada un dels habitatges.

c) L'ampliació de la superfície construïda de l'habitatge o edifici unifamiliar exclusivament fins a un límit de 120 m² de superfície útil de l'habitatge.

d) La rehabilitació d'elements comuns o integral d'edificis d'habitatges, podrà protegir-se atesa la superfície resultant de la rehabilitació dels habitatges i locals, amb independència d'aquests, i amb la limitació a efectes de finançament de 120 m² útils per habitatge o local.

e) A l'adaptació de l'espai habitable.

f) A l'adequació dels patis per a usos comunitaris.

g) Possibilitar l'adaptació a la normativa vigent i eliminació de barreres arquitectòniques

h) A la conservació, manteniment o restitució dels valors arquitectònics, històrics, patrimonials o ambientals.

i) I si és el cas, a les referides com a conseqüència i en relació a l'aplicació d'allò que han disposat els articles 209, Ajudes públiques per a la conservació i rehabilitació del patrimoni arquitectònic, 211, Intervenció en edificis catalogats, 212, Ordres d'execució d'obres de conservació i obres d'intervenció i 215, Ordres d'adaptació a l'ambient, de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana.

Article 29. Actuacions i obres de rehabilitació protegibles

De conformitat amb les categories de rehabilitació establides en l'article 8 d'aquest decret i els criteris de la intervenció de la rehabilitació amb els requisits bàsics de l'edificació assenyalats en l'article 6 d'aquest, les obres que es poden realitzar i que són susceptibles de ser protegides estan referides a tot això i són les que s'assenyalen a continuació:

1. La rehabilitació dels elements comuns d'edificis o rehabilitació parcial.

Les actuacions de rehabilitació d'elements comuns comprenen totes aquelles obres susceptibles de ser protegides referides a:

a) Rehabilitació de patologies de diversa intensitat:

A.1) Per a garantir els requisits bàsics respecte a seguretat estructural.

A.1.1) Patologies en elements estructurals (fonamentació, pilars, forjats, estructura de coberta, bigues, volades) que afecten l'estabilitat, la solidesa i la seguretat de l'edifici, bé per deteriorament estructural, mala qualitat o execució deficient.

A.1.2) Patologies en forjats derivades de l'ús del ciment aluminós, que afecten l'estabilitat, la solidesa i la seguretat.

Són les actuacions de rehabilitació que tinguen com a objecte l'adequació estructural en edificis d'habitatges de promoció privada construïts entre 1950 i 1980, ambdós inclusivament, quan existisca risc estructural produït per la utilització de ciment aluminós, i s'haja així acreditat per mitjà de l'informe d'inspecció de l'estructura de l'edifici.

a.2) Per a garantir els requisits bàsics relatius a funcionalitat i seguretat d'utilització.

a.2.1) Deficiències constructives en elements comuns, de caràcter funcional, (façanes, mitgeres, o altres tancaments que conformen l'envoltant de l'edifici, vestíbuls, escales, etc.) que afecten les condicions d'estanquitat enfront de la pluja i la humitat, serveis generals, seguretat enfront d'accidents, reparació de llindes, sanejat de balcons, substitució o reparació de fusteria i baranes.

a.2.2) Deficiències en façanes, a causa del deteriorament de revestiments, o millora de l'ornament, quan s'actue per mitjà d'un tractament superficial.

a.2.3) Deficiències en cobertes a causa del deteriorament dels seus components, excloent la intervenció en elements estructurals.

b) Millora de les condicions d'accessibilitat física i supressió de barreres arquitectòniques, de conformitat amb la Llei 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat, d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de la comunicació i els seus desenvolupaments reglamentaris per a garantir els requisits bàsics relatius a funcionalitat i accessibilitat:

b.1) Nova instal·lació d'ascensor i establir un itinerari practicable que permeta, en funció de les possibilitats de l'edifici, la seua utilització autònoma per persones amb discapacitat, possibilitant l'accés des del carrer a l'habitatge.

b.2) Renovació i adaptació d'ascensors a la normativa vigent, o col·locació d'altres mitjans mecànics, perquè siguen practicables a persones amb discapacitat, adaptats a la situació i possibilitats de l'edifici o si és el cas la supressió de barreres arquitectòniques per mitjà d'obres d'adaptació entre la via pública i l'ascensor existent.

c) Adequació de les instal·lacions comunitàries de l'edifici, derivada de l'estat de deteriorament d'aquestes, dels seus materials obsolets, que no tinguen dimensionament suficient, que presenten risc per a les persones o la seua necessitat d'adaptació a la normativa tècnica vigent aplicable, quan aquesta haja entrat en vigor amb posterioritat a la terminació de l'edifici o que milloren de forma eficaç l'eficiència energètica de l'edifici, d'acord si és el cas amb la normativa.

Es podran portar a terme totalment o parcialment segons la coherència tècnica de les actuacions, les obres relatives a:

c.1) Garantir els requisits bàsics relatius a funcionalitat i dotació d'instal·lacions.

c.1.1) Instal·lacions de sanejament i evacuació d'aigües pluvials.

c.1.2) Instal·lacions d'abastiment d'aigua.

c.1.3) Instal·lacions d'electricitat i centralització de quadres i comptadors.

c.1.4) Instal·lacions de gas canalitzat i si és el cas implantació d'aquestes.

c.1.5) Instal·lacions de telecomunicacions.

c.2) Per a garantir els requisits bàsics relatius a seguretat en cas d'incendis les instal·lacions i les mesures pertinents de protecció contra incendis.

c.3) Per a garantir els requisits bàsics relatius a habitabilitat en relació amb la higiene, la salut i la protecció del medi ambient, les instal·lacions relacionades amb la reutilització i el reciclatge de residus.

d) Millora de l'eficiència energètica i la sostenibilitat en els edificis d'habitatges.

En la mesura que es porta a terme la transposició de la Directiva 2002/91/CE sobre l'eficiència energètica i s'aproven els instruments adequats per a determinar les característiques i els requisits per a l'acreditació de les obres de millora en eficiència energètica, l'aprovació de l'ordre corresponent del Ministeri d'Habitatge i el que a l'efecte regule la Generalitat, les actuacions protegibles podran incloure les obres relatives a:

d.1) Garantir els requisits bàsics respecte a l'habitabilitat i l'estalvi d'energia i l'aïllament tèrmic, comprenent les obres de millora de l'aïllament tèrmic per a adaptar l'edifici a les normatives vigents, en façanes, mitgeres o altres tancaments, que conformen l'envoltant de l'edifici, incloses les actuacions tendents a eliminar la humitat per capil·laritat.

d.2) L'atenció a la protecció mediambiental i el desenvolupament sostenible, comprén les obres relatives als sistemes d'energies alternatives per a l'obtenció d'aigua calenta sanitària o energia elèctrica, .com ara plaques d'energia solar, tèrmica o fotovoltaica, o altres sistemes energètics emergents. que fomenten l'estalvi energètic i reduïsquen l'emissió de CO2 en els edificis.

e) Garantir els requisits bàsics d'habitabilitat respecte a la protecció contra el soroll, comprenent les obres de millora de l'aïllament acústic per a possibilitar el desenvolupament de les activitats satisfactòriament.

2. La rehabilitació dels elements privatius o puntuals, està referida a la que es du a terme en els habitatges i comprenen totes aquelles obres susceptibles de ser protegides referides a:

a) Garantir els requisits bàsics relatius a funcionalitat amb l'ús i d'habitabilitat en relació amb la higiene i la salut.

Per mitjà del compliment dels mínims de les condicions d'habitabilitat realitzant obres justificades per la necessitat d'adaptació a la normativa vigent fent referència concreta a l'adequada distribució d'espais interiors, de manera que proporcionen a l'habitatge les condicions necessàries de superfícies, programa especialment quant a serveis sanitaris i cuina, il·luminació i ventilació.

b) Per a garantir els requisits bàsics relatius a funcionalitat respecte a l'accessibilitat i la mobilitat a l'habitatge.

Adequació de les condicions d'accessibilitat dels habitatges amb l'objectiu de facilitar la seua adaptació a les necessitats específiques de la discapacitat o limitacions de persones majors de 65 anys que l'habiten o vagen a habitar i que en la mesura que siga possible garantisquen la seua utilització autònoma i còmoda per aquelles, que afecten les condicions interiors de l'habitatge, duent a terme actuacions com la creació d'un itinerari practicable, adaptació de serveis sanitaris i cuina, o altres que es consideren necessàries per a l'adaptació al tipus de discapacitat de l'usuari.

c) Per a garantir els requisits bàsics relatius a la funcionalitat en relació amb les instal·lacions de l'habitatge.

Adequació de les instal·lacions de l'habitatge amb la finalitat de garantir el funcionament correcte i la millora d'aquestes, com també el compliment de la normativa vigent afectant totalment o parcialment les instal·lacions d'electricitat, sanejament i llanterneria, extracció de fums i ventilació, gas per a cuina i aigua calenta sanitària, i sistemes de calefacció que atendran criteris d'eficiència energètica, preferentment.

d) Garantir els requisits bàsics relatius a habitabilitat en relació amb l'estalvi d'energia i aïllament tèrmic en l'habitatge, i l'atenció a la protecció mediambiental i desenvolupament sostenible.

Les obres estaran referides a:

d.1) La millora de l'aïllament termicoacústic, per a adaptar l'habitatge a les normatives vigents.

d.2) La instal·lació de sistemes d'estalvi energètic per mitjà d'energies renovables, ventilació i aireig natural a l'habitatge i calefacció que reduïsquen l'emissió de CO2 en els habitatges.

e) Garantir els requisits bàsics d'habitabilitat respecte a la protecció contra el soroll.

Comprendran les obres relatives a la millora de l'aïllament acústic per a possibilitar el desenvolupament de les activitats satisfactòriament.

3. La rehabilitació integral o comprensiva de les anteriors està referida a la que es du a terme quan es renova totalment l'edifici, fins i tot canviant les seues funcions i reorganitzant els seus espais, incidint tant en els components de la rehabilitació parcial o elements comuns de l'edifici com en els de la rehabilitació puntual o privatius dels habitatges i per tant totes les actuacions mencionades en els apartats anteriors seran si és el cas susceptibles de ser protegides d'acord amb les mesures de foment establides.

Dins d'aquest apartat, es presta especial atenció per a atendre de forma diferenciada la rehabilitació integral d'edificis que responen a tipologies tradicionals, fonamentalment en cascos urbans històrics i al medi rural-casa de poble. fonamentalment d'habitatge unifamiliar, duta a terme pel promotor usuari, que podrà agrupar totes les actuacions mencionades en els apartats anteriors, i que es protegiran d'acord amb les mesures de foment establides.

S'establix així mateix un tractament diferenciat en la rehabilitació d'aquests edificis que responen a tipologies tradicionals, que en qualsevol cas compten amb un nombre inferior als 4 habitatges, on les actuacions es duen a terme pels promotors usuaris, i que es protegiran d'acord amb les mesures de foment establides en el capítol IV d'aquest decret.

Secció 2ª

Criteris de coherència i condicions generals

Article 30. Criteris de coherència

L'execució de les obres de rehabilitació en edificis i habitatges, per a obtindre la qualificació com a actuacions protegides, ha de ser coherent tècnicament i constructivament amb l'estat de conservació de l'edifici, i si és el cas amb el d'adequació de l'habitatge, així com amb les restants obres que puguen realitzar-se d'acord amb els requisits de l'edificació establidament i específicament amb les condicions següents:

a) Les obres utilitzaran solucions constructives, tipològiques i formals coherents amb les característiques arquitectòniques originals i pròpies de l'edifici i el seu entorn.

b) La protecció de l'execució d'obres en els respectius habitatges s'efectuarà quan s'acredite prèviament la seua necessitat per causes que afecten la seguretat, accessibilitat, instal·lacions o quan les obres siguen exigides per la realització simultània d'altres obres de rehabilitació.

c) Per a qualificar com a protegides les actuacions de rehabilitació que tinguen com a objecte aconseguir els requisits de funcionalitat de l'edifici, s'exigirà que, prèviament o simultàniament, s'haja aconseguit el compliment dels requisits de seguretat, especialment els referits a la seguretat estructural.

d) Per a qualificar com a protegides les actuacions de rehabilitació que tinguen com a objecte aconseguir els requisits relatius a l'habitabilitat, s'exigirà que prèviament o simultàniament, s'hagen aconseguit les adequacions estructurals i funcionals de l'edifici.

e) En les actuacions realitzades sobre façanes o cobertes, ha d'acreditar-se el compliment dels requisits de seguretat i funcionalitat de l'edifici o si és el cas es justificarà que, prèviament o simultàniament, s'aconseguixen amb les obres que s'han de realitzar.

Quan existisca un pla d'intervenció rehabilitadora, la regulació del qual s'establirà reglamentàriament, les actuacions podran dur-se a terme per fases, atesa la seqüencialitat fixada en aquest.

Article 31. Informe de coherència

1. Per a qualificar unes obres de rehabilitació com a actuació protegida, ha d'existir un document que acredite que les obres que es pretenen dur a terme són coherents amb l'estat de conservació de l'edifici o d'adequació de l'habitatge. Aquest document es coneixerà com a informe de coherència, i ha d'acreditar el compliment dels requisits bàsics de l'edificació conforme al que ha regulat la llei 3/2004, de 30 de juny, de la, d'ordenació i foment de la qualitat de l'edificació.

2. L'informe de coherència es realitzarà en les condicions que el desplegament reglamentari establisca. Mentre aquest entre en vigor, el personal tècnic adscrit a l'òrgan administratiu dependent de la conselleria competent en matèria d'habitatge es pronunciarà respecte a la viabilitat i la coherència de les actuacions, per mitjà de l'emissió d'un informe previ a la concessió de la qualificació de l'actuació, sense perjudici de la responsabilitat de la direcció facultativa de les obres.

Article 32. Condicions generals de les actuacions de rehabilitació per a obtindre la qualificació de protegida

1. Per a poder qualificar una actuació de rehabilitació com a protegida als efectes d'acollir-se a les mesures de foment establides en aquest decret, es compliran les condicions següents:

a) L'antiguitat de l'edifici serà superior a vint-i-cinc anys per a optar a les ajudes de rehabilitació parcial o dels elements comuns i de quinze en el cas d'habitatge quan es referisca a rehabilitació puntual o elements privatius.

No serà obligatori complir aquest requisit en els supòsits en què les obres tinguen com a objecte garantir l'accessibilitat física i l'eliminació de barreres arquitectòniques a persones amb discapacitat, les necessàries per a l'adaptació de les instal·lacions a la normativa vigent o aquelles obres la finalitat de les quals siga la reducció del consum energètic.

b) Per a la qualificació de les actuacions de rehabilitació d'edificis i habitatges, serà determinant la concurrència d'interés social en les mateixes condicions que les establides per l'article 6.3 del Decret 41/2006, de 24 de març, del Consell. Tindran prioritat per a la qualificació d'actuacions protegides aquelles que es duguen a terme en emplaçaments on els habitatges es destinen preferentment a residència habitual i permanent, tot això segons el grau de compliment dels objectius convinguts i limitacions pressupostàries.

c) Les obres s'ajustaran al planejament urbanístic vigent, i estaran en condicions d'obtindre la llicència municipal d'edificació que ha de ser aportada, en tot cas, amb anterioritat a la seua qualificació definitiva.

d) Una vegada finalitzades les obres de rehabilitació, es comprovarà que aquestes s'adeqüen al projecte i a la documentació inicial o els seus modificats, i a la corresponent llicència municipal d'edificació que va servir de base per a obtindre la qualificació provisional, sense perjudici de la responsabilitat corresponent a la direcció facultativa de les obres.

e) Les obres de rehabilitació exclouran el buidatge total, així com la demolició de façanes, excepte en la reconstrucció de façana motivada per la regularització d'alineacions urbanístiques.

En les actuacions de rehabilitació integral d'edificis en àrees de rehabilitació integrada concertada, o en altres àrees de rehabilitació que específicament assenyalen aquesta possibilitat, així com en els supòsits de protecció patrimonial emparats per la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, prèvia resolució de la direcció general competent en habitatge en cada cas, es permetrà el buidatge total o la demolició de façanes i si és el cas atés el que establix la Llei 16/2005, de 30 de desembre, en els seus articles 209, 211, 214 i 215.

Es considera buidatge total quan les obres suposen la reconstrucció de més del 50 per 100 de la superfície construïda resultant de l'edifici, exclosa la coberta.

f) Les obres no es podran iniciar fins a l'obtenció de la qualificació provisional excepte per motius d'urgència degudament justificats i comunicats i de conformitat amb les instruccions que s'establisca la direcció general.

g) Les solucions emprades en la rehabilitació d'edificis, habitatges i equipaments obeiran a criteris d'economia i eficiència i s'atindran a les exigències d'adaptació a l'ambient dels edificis, i si és el cas la restitució del seu aspecte originari o coadjuvar a la seua millor conservació, de conformitat amb l'article 215 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana.

h) El pressupost protegit mínim a l'efecte de poder acollir-se a les ajudes de rehabilitació es fixa, per a qualsevol tipus d'actuació ja siga en elements comuns o privatius, per un import mínim de 1.500 euros per habitatge o local, excepte excepcionalitat declarada de forma expressa per la direcció general competent en habitatge en intervencions en grups o conjunts d'edificis.

2. En les actuacions de rehabilitació d'edificis o habitatges, les parts o elements d'obra que siguen objecte de reforma o rehabilitació s'ajustaran com a mínim als requisits bàsics d'edificació i a les condicions establides per a l'habitatge existent per les normes d'habitabilitat i disseny. Les actuacions de rehabilitació tendiran a proporcionar les condicions mínimes establides per als habitatges de nova planta vigents en el moment de la qualificació provisional, i en el cas de rehabilitació integral proporcionaran als habitatges les condicions mínimes per als habitatges de nova planta vigents en el moment de la qualificació provisional de l'actuació, excepte en aquells casos degudament justificats d'impossibilitat manifesta.

3. Condicions especifiques que han de complir els edificis:

No disposar de les condicions per a garantir el compliment dels requisits bàsics de l'edificació establits en l'article 6, i siga necessari realitzar obres i actuacions per a aconseguir les que han de referir-se a les assenyalades en l'article 29.1 d'aquest decret.

Almenys un 50 per 100 de la superfície útil, sobre rasant, resultant de les obres, serà destinada a habitatge, excepte en edificis situats en àrees de rehabilitació, per a actuacions en façanes i cobertes i exclusivament per a acollir-se a les ajudes establides a càrrec de la Generalitat.

4. Condicions específiques que han de complir els habitatges:

No disposar de les condicions per a garantir el compliment dels requisits bàsics de l'edificació establits en l'article 6, i siga necessari realitzar obres i actuacions per a aconseguir les que han de referir-se a les assenyalades en l'article 29.2 d'aquest decret.

Secció 3ª

Pressupost protegible per a la determinació

del finançament qualificat

Article 33. Pressupost protegible

1. Es considera pressupost protegible de les actuacions de rehabilitació, el cost real d'aquelles, determinat pel preu total del contracte d'execució d'obra, els honoraris facultatius per projecte i direcció d'obra, els tributs satisfets per raó de les actuacions, així com, si és el cas, el cost dels sondejos, assajos, fitacions i de les excavacions arqueològiques necessàries realitzades pel promotor.

Quan les actuacions de rehabilitació tinguen com a objecte l'adequació estructural en edificis amb patologies estructurals, es podrà incloure en el pressupost protegible, a més, el cost dels estudis i assajos de diagnòstic de l'estat de l'estructura, així com el cost de les mesures de seguretat adoptades, si és el cas, amb anterioritat a la qualificació de les actuacions.

2. Quan en un mateix edifici es realitzen diferents actuacions en les obres de rehabilitació de les previstes en aquest decret, ha d'adjuntar-se un pressupost amb el suficient detall per a permetre el corresponent desglossament conforme als conceptes determinats per als tipus d'obres en l'article 29 d'aquest decret, distribuint els gastos de caràcter conjunt, com a llicències, honoraris de projecte, taxes, etc. a cada actuació en proporció a la seua quantia.

3. Les actuacions per a les quals se sol·licita qualificació han de coincidir amb les obres incloses en la llicència municipal d'edificació.

Article 34. Pressupost protegit en la rehabilitació d'edificis residencials i habitatges

1. El pressupost protegit és el que s'establix a l'efecte de determinar la quantia, si és el cas màxima, que servirà de referent per al càlcul de les ajudes corresponents als préstecs convinguts, ajudes estatals i de la Generalitat regulats en aquest decret.

La quantia màxima del pressupost protegit es definix com el producte de la superfície útil de l'habitatge pel valor del 70 per 100 del preu bàsic nacional vigent en el moment de la qualificació de l'actuació com a rehabilitació protegida.

2. En la rehabilitació d'habitatges es computaran com a màxim 120 m² útils per habitatge, independentment que la seua superfície real siga major, bé per les característiques de l'habitatge, o com a conseqüència d'una actuació de rehabilitació integral. Es podrà incloure a més la superfície del garatge o traster, si aquests estan vinculats en projecte i registralment a l'habitatge, i es computaran un màxim de 25 m² en garatge i de 8 m² en traster, amb independència que la seua superfície real siga major.

3. En la rehabilitació d'edificis, el pressupost protegit és el corresponent a la superfície útil total de l'edifici que serà la suma de les superfícies útils dels habitatges i els locals comercials, quan aquests participen en les obres, computant com a màxim 120 m² útils per habitatge o local.

4. Per al còmput de la superfície útil dels habitatges, s'aplicaran els criteris de mesurament establit per als habitatges protegits i quan l'actuació supose la modificació de la superfície útil, el pressupost protegit es calcularà sobre la superfície útil computable resultant de les obres de rehabilitació, amb el límit establit.

5. Quan d'una rehabilitació estructural o funcional es deriven necessàriament obres en els elements privatius dels habitatges, podrà incloure's estrictament el cost d'aquestes en el pressupost protegit de la rehabilitació estructural o funcional.

6. La determinació del pressupost protegit en edificis d'habitatges unifamiliars que responguen a tipologies tradicionals, especialment, en cascos històrics i medi rural es determinarà d'acord amb els límits establit per a l'habitatge i per a l'edifici, segons les condicions següents:

a) als efectes d'acollir-se a les ajudes de la Generalitat conforme al tipus d'actuacions que es realitzen sense excedir en cap cas el producte de la superfície útil de l'edifici habitatge unifamiliar pel valor de l'1,10 del preu bàsic nacional vigent en el moment de la qualificació de l'actuació com a rehabilitació protegida.

b) En tot cas, i a l'efecte de la qualificació per a les ajudes corresponents del Ministeri d'Habitatge, el pressupost protegible màxim serà del 70 per cent del preu bàsic nacional, corresponent les ajudes en relació amb aquelles que siguen més significatives conforme a les actuacions que s'han de realitzar.

Article 35. Pressupost protegit en la rehabilitació d'equipament comunitari primari i edificis d'equipaments

1. És el que s'establix a l'efecte de determinar una quantia màxima per a servir de referent al càlcul de les ajudes regulades en l'article 71 d'aquest decret a càrrec de la Generalitat.

2. En l'adequació de l'equipament comunitari primari el pressupost protegit d'actuacions d'adequació d'espais lliures i infraestructures quedarà definit pel cost real d'aquest, i amb el límit del 40 per 100 del preu bàsic nacional vigent en el moment de la qualificació de l'actuació com a protegida, per la superfície de l'actuació.

3. Rehabilitació d'edificis d'equipament de caràcter social, cultural o educatiu serà el cost real amb el límit del 70 per 100 del preu bàsic nacional vigent en el moment de la qualificació de l'actuació com a protegida per la superfície construïda de l'actuació:

Secció 4ª

Promotors de la rehabilitació

Article 36. Promotors

1. Podran ser promotors de la rehabilitació d'edificis i habitatges les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que siguen usuàries o no usuàries dels habitatges.

2. La rehabilitació podrà ser d'iniciativa pública o privada i es podrà realitzar amb o sense finalitat lucrativa, tant pels particulars com per l'administració, els seus agents i concessionaris.

3. Tindrà la condició de promotor usuari la persona física, que per qualsevol títol, decidix, programa o impulsa la rehabilitació d'un edifici o habitatge, per a destinar-lo a residència habitual i en les condicions d'aquest decret.

4. Tindrà la consideració de promotor de la rehabilitació l'adjudicatari públic o privat d'un programa per a la reedificació, intervenció o rehabilitació d'un immoble, conforme a l'article 218 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana, sempre que en l'alternativa presentada a través del Programa de rehabilitació, s'incloga un Pla d'intervenció rehabilitadora, en els termes que es regulen.

5. Gaudiran també d'aquesta condició de promotor, aquells que escometen obres, determinades per ordres d'execució, de conservació i d'intervenció, de reconstrucció d'elements catalogats i d'adaptació al medi ambient, siga quin siga el títol pel qual s'intervinga.

6. Tindrà així mateix la consideració de promotor la persona física o jurídica, pública o privada, que sense ostentar cap títol sobre l'immoble o immobles que ha de rehabilitar presente un pla d'intervenció rehabilitadora acompanyat, si és el cas, d'un programa d'ús, destinació i gestió de l'edifici per pròpia iniciativa o a instància de la mateixa administració.

7. En tot cas, tindrà la consideració de promotor el que s'establisca d'acord amb les determinacions del desplegament reglamentari de la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, d'habitatge de la Comunitat Valenciana.

Article 37. Actuacions dels promotors públics

1. Les actuacions que duguen a terme els promotors públics es desenvoluparan preferentment a través dels plans d'intervenció rehabilitadora, que podran comprendre tot l'àmbit d'una àrea de rehabilitació i fins i tot delimitar-la o referir-se a un conjunt d'edificis.

2. Les empreses creades per la Generalitat de capital íntegrament públic amb l'objecte de fomentar la rehabilitació quan a través d'un pla d'intervenció delimiten una àrea de rehabilitació, tindran reconeguda la cessió dels drets de tanteig i retracte sobre els edificis i els habitatges rehabilitats, mentre que les empreses de capital mixt i majoritàriament públiques se'ls podrà reconéixer la cessió dels drets de tanteig i retracte d'acord amb règim jurídic previst en els articles 50 a 53 de la Llei 8/2004,de 20 d'octubre, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana.

En la mateixa situació, gaudiran de la condició d'ens gestor d'actuacions de rehabilitació o de remodelació, de conformitat amb la resolució a l'efecte de la direcció general competent en matèria d'habitatge.

3. Quan les empreses siguen creades per entitats locals, aquestes podran exercir els drets de tanteig i retracte, sempre que s'observe el procediment previst en l'apartat anterior i en el planejament s'haja delimitat una àrea conforme establix respecte d'això la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana.

4. Les modalitats d'intervenció pública estaran d'acord amb l'article 54 de la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, d'habitatge i si és el cas amb les prescripcions establides en aquesta respecte a la programació i gestió dels habitatges.

5. En el mateix sentit, la intervenció dels promotors públics en l'àmbit de les ajudes del present decret, podrà fer-se extensiva a les actuacions determinades en l'article 58 de la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de l'habitatge de la Comunitat Valenciana respecte a l'adequació d'entorns i equipaments i per afinitat amb les previstes en l'article 5 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, d'ordenació del territori i protecció del paisatge, en la millora d'entorns urbans, sempre que es tracte de les actuacions assenyalades que es duguen a terme en una àrea de rehabilitació.

Article 38. Comunitats de propietaris

1. Exigència de constituir la comunitat de propietaris

La rehabilitació parcial o d'elements comuns dels edificis requerirà necessàriament la constitució de la comunitat de propietaris conforme al que establix la llei sobre propietat horitzontal, excepte en aquells edificis de quatre o menys habitatges, inclosos en municipis d'àmbit rural de menys de 2.000 habitants o amb les mateixes característiques inclosos en cascos històrics delimitats pel planejament.

2. Presa d'acords

La presa d'acords s'ajustarà al que disposa la Llei de propietat horitzontal i les seues modificacions, i en qualsevol cas serà requisit per a acreditar la voluntat efectiva de realitzar les actuacions i el repartiment conforme a les quotes de participació establides en el mateix règim de propietat horitzontal o si és el cas les que per unanimitat s'adopten de conformitat amb la legislació vigent de la propietat horitzontal.

L'adopció dels acords ha de sotmetre's al règim establit en la legislació de propietat horitzontal i, si és el cas, l'administrador ha d'acreditar-los.

Article 39. Operador de la rehabilitació

Les determinacions establides en aquest article són sense prejudici del que regula en el desplegament reglamentari la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, d'habitatge de la Comunitat Valenciana.

1. Definició

És la persona pública o privada que sense ostentar cap títol sobre l'edifici o conjunt d'edificis, executa per si o per tercers la rehabilitació, gestionant les ajudes que corresponguen i obté el benefici de la gestió conforme a un pla d'intervenció rehabilitadora.

2. Règim jurídic de l'operador

En el cas que es tracte d'un operador privat de rehabilitació, li serà aplicable el règim jurídic establit en els articles 12 i subsegüents de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i la conselleria competent en habitatge durà a terme la seua regulació específica a proposta de la direcció general.

3. Relacions de l'operador de rehabilitació

Les relacions entre l'operador privat de la rehabilitació i la propietat seran de caràcter privat, aquestes han de traslladar-se a l'administració perquè en prenga coneixement i s'atinguen, si és el cas, a la reglamentació oportuna.

Secció 5ª

Beneficiaris de les ajudes i requisits

per a l'accés al finançament qualificat

Article 40. Beneficiaris de les ajudes

1 Seran beneficiaris, o perceptors de les ajudes els promotors de les actuacions protegides de rehabilitació, qualificades de conformitat amb el que establix el present decret.

En tots els casos serà perceptor de les ajudes el promotor, amb l'única excepció d'aquells supòsits en què les actuacions de rehabilitació es realitzen a través d'un ens gestor designat a l'efecte, i en aquest cas, aquest podrà ser designat com el perceptor de les esmentades ajudes, mitjançant una resolució de la direcció general competent en habitatge.

2. Jóvens i majors de 65 anys

A l'efecte de les ajudes establides, es consideren jóvens les persones que, en el moment de la sol·licitud del finançament qualificat tinguen una edat compresa entre 18 i 35 anys, ambdues inclusivament, i serà necessari que la resta de membres de la unitat familiar tampoc hagen complit els 36 anys i s'assimilen al supòsit de jóvens els menors de 18 anys emancipats legalment, sempre que els seus ingressos s'acrediten independentment de la unitat familiar.

Es consideren als mateixos efectes com persones majors de 65 anys, quan almenys un dels membres titulars de la unitat familiar tinga complits els 65 anys.

Article 41. Requisits per a l'accés al finançament qualificat

1. Els promotors de les actuacions de rehabilitació d'edificis i d'habitatges, per a accedir al finançament qualificat, han de complir les condicions següents:

a) Les actuacions per què se sol·liciten les ajudes financeres per a la rehabilitació han de ser qualificades per l'òrgan competent, i els habitatges objecte d'aquestes han de destinar-se a residència habitual i permanent dels seus destinataris, sense perjudici del que establixen les disposicions particulars d'actuacions concretes.

b) La destinació dels habitatges a domicili habitual i permanent, que s'acreditarà mitjançant el certificat municipal d'empadronament, s'entendrà acomplida, en el cas de comunitats de propietaris que rehabiliten elements comuns i sol·liciten les ajudes objectives, quan almenys el 70 per cent dels habitatges de l'edifici constituïsquen la residència habitual i permanent dels seus usuaris.

c) S'exclourà de l'exigència de destinar els habitatges a domicili habitual i permanent per a les ajudes objectives en qualsevol, per l'adequació estructural a causa de l'ús de ciment aluminós segons l'article 29 a 1 2) i per l'adequació de façanes i cobertes en les condicions assenyalades en l'article 29.A 2 2 i a 2 3).

d) El termini en què els habitatges han de destinar-se a domicili habitual i permanent dels seus ocupants serà de 5 anys tant per a promotors usuaris com per a aquells habitatges destinats a lloguer.

e) No haver obtingut prèviament ajudes financeres per a la rehabilitació aïllada d'edificis o habitatges, bé per formalització del préstec convingut o que s'haja expedit resolució administrativa reconeixent la subvenció, pel mateix concepte i a l'empara d'altres plans d'habitatge estatals o de la Generalitat pel mateix objecte de rehabilitació, durant els deu anys anteriors a la sol·licitud actual.

No obstant això, si s'han rebut ajudes per la compra d'habitatge usat, no es qualificaran adequacions d'habitabilitat d'aquest .excepte les relatives a accessibilitat. fins que hagen transcorregut cinc anys des de la concessió d'ajudes a la compra i en tot cas si es podran sol·licitar en les condicions que corresponguen ajudes per rehabilitació d'elements comuns.

2. Els promotors de les actuacions de rehabilitació d'edificis d'equipaments, per a accedir al finançament qualificat, han de complir les condicions específiques que s'establixen en la regulació d'aquestes.

Secció 6ª

Limitacions a l'ús i cessió i garanties en les actuacions

de rehabilitació

Article 42. Limitacions a l'ús i cessió dels habitatges rehabilitats

1. La destinació dels habitatges rehabilitats per a ús propi o per a la seua cessió en règim d'arrendament, serà la de residència habitual i permanent del propietari, de l'inquilí o usuari per qualsevol títol.

En determinades situacions podran cedir-se temporalment a víctimes de la violència de gènere, del terrorisme, en situacions d'emergència social, o els afectats per actuacions de remodelació o rehabilitació efectuades per iniciativa pública i sempre que se'n derive la necessitat de reallotjaments temporals.

2. Limitacions respecte a la transmissió i la cessió d'habitatges rehabilitats realitzats per promotors usuaris.

2.a) Els habitatges que s'han rehabilitat i pels quals s'han rebut ajudes econòmiques subjectives, no podran ser objecte de cessió inter vivos, totalment o parcialment, per cap títol, durant el termini de deu anys a partir de la data de la qualificació definitiva de l'expedient de rehabilitació, si no és que es reintegra la totalitat de l'import percebut incrementat en els interessos legals, excepte aquells supòsits recollits en la normativa relativa a l'adquisició d'habitatges amb protecció pública.

2.b) Serà exigible la limitació de cessió durant deu anys, en els casos següents: .

2.b.1) En els habitatges inclosos en aquelles actuacions regulades per l'article 18 en les àrees de rehabilitació en edificis o grups d'habitatges habitats per col·lectius d'escassos recursos econòmics i intervenció subsidiària per l'administració o ens gestor i l'article 19 per a les àrees de rehabilitació en edificis o grups d'habitatges amb patologies estructurals o derivades de l'ús de ciment aluminós,

2.b.2) En la rehabilitació d'edificis i d'habitatges quan l'import de la resolució individualitzada de les ajudes supere els 12.000 €.

2.c) Les actuacions de rehabilitació en elements comuns d'un edifici promogudes per la comunitat de propietaris no comportaran limitació de cessió dels habitatges de l'immoble.

El títol hàbil per a fer constar la limitació serà la qualificació definitiva i que possibilitarà l'anotació registral, que s'entendrà en tot cas amb el propietari de l'immoble, i a l'efecte que una vegada el Registre de la Propietat els haja formalitzat, es resolguen efectivament les ajudes.

Article 43. Limitacions per a les actuacions de rehabilitació integral d'edifici d'habitatges per a venda o arrendament

Quan es rehabilite integral un edifici per a destinar-lo a habitatges es podrà optar a alguna de les opcions següents:

a) El promotor pot sol·licitar la qualificació dels habitatges com de nova construcció acollint-se al règim de protecció pública, bé amb per a destinar-los a venda o arrendament, i en aquest cas s'assimilaran a les limitacions establides per als habitatges protegits de nova construcció i el seu règim de finançament, en cas de destinar-los a arrendament pot optar de forma complementària a les ajudes de caràcter objectiu d'aquest decret i conforme a les actuacions de l'article 29 d'aquest.

b) Alternativament, el promotor pot optar pel finançament qualificat establit per a la rehabilitació d'edificis i habitatges conforme a les actuacions d'aquest decret i respecte a les ajudes de caràcter objectiu.

Article 44. Limitacions per a les actuacions de rehabilitació d'edificis d'equipaments en àrees de rehabilitació

En els supòsits de rehabilitació d'equipaments, els immobles sobre els quals recaiga l'actuació protegida han de vincular-se a destinació social, cultural o educativa que motive la subvenció concedida, durant un període mínim de deu anys des de la qualificació definitiva, acreditant la inscripció registral d'aquesta limitació, i ha de reintegrar les ajudes econòmiques directes rebudes a l'administració concedent, si és el cas, més els interessos legals produïts des del moment de la percepció si es modifica aquesta destinació.

El títol hàbil per a fer constar la limitació serà la qualificació definitiva que possibilitarà l'anotació registral, que s'entendrà en tot cas amb el propietari de l'immoble, i a l'efecte que una vegada el Registre de la Propietat ho formalitze, es resoldran efectivament les ajudes.

Secció 7ª

Rehabilitació d'edificis i habitatges amb usuaris d'escassos

recursos econòmics

Article 45. Grup objectiu i criteris generals

1. De conformitat amb els criteris establits en l'article 4 d'aquest decret per a la definició de promotors d'escassos recursos econòmics, es considera com un grup objecte d'especial atenció aquells usuaris dels habitatges, a títol individual o agrupats en comunitats de propietaris en què concórreguen especials circumstàncies de precarietat socioeconòmica que en dificulten l'organització, l'impuls corresponent i la gestió de les actuacions de rehabilitació per si mateixos.

En aquests supòsits l'administració pública adoptarà especials mesures per a atendre aquestes situacions o actuar subsidiàriament com a promotora, bé directament o a través d'un ens gestor al qual se li encomane aquesta funció, compatible en qualsevol cas amb el que ha establit l'article 18 d'aquest decret.

2. Podran accedir al finançament qualificat que es regula en aquest decret, els promotors per qualsevol títol que participen o intervinguen de les actuacions de rehabilitació dels elements comuns dels edificis i d'habitabilitat dels habitatges i el seu perfil socioeconòmic responga a l'establit en l'article 4.a) d'aquest decret.

3. Quan es donen les circumstàncies establides en promotors agrupats o comunitats de propietaris de conformitat amb l'article 4.b) d'aquest decret, en edificis de titularitat privada o en edificis d'habitatges de promoció pública de qualsevol tipus o que pertanguen o hagen pertangut al parc d'habitatges de la Generalitat, es podrà determinar la intervenció de l'administració de forma subsidiària, directament o a través d'un ens gestor designat per aquesta, mitjançant una resolució del director general competent en habitatge i amb l'acord previ amb l'ajuntament del municipi on radique l'actuació.

4. Les actuacions de rehabilitació objecte de protecció sota aquests criteris respondran preferentment a l'execució d'obres relacionades amb l'adequació per patologies estructurals i especialment les de ciment aluminós, o per una greu inadequació funcional de l'edifici incloent, si és el cas, o ateses exclusivament les condicions d'habitabilitat dels habitatges a àrees o entorns degradats.

Article 46. Condicions per a accedir a les ajudes en les actuacions promogudes directament per usuaris amb escassos recursos econòmics

1. Són condicions per a accedir al finançament complementari regulat per a les situacions identificades com d'escassos recursos en el present decret, a més de les establides de forma general, les següents:

a) Que els usuaris promotors de la rehabilitació tinguen constituït el seu domicili habitual i permanent en l'edifici o habitatge objecte de la rehabilitació durant almenys els dos últims anys.

b) Que no disposen de cap altra propietat susceptible de ser utilitzada com a habitatge.

c) Que es donen alguna de les situacions respecte als ingressos i recursos econòmics previstos en l'article 4 d'aquest decret.

2. El reconeixement de les ajudes es realitzarà, complides les condicions i concedida la qualificació de les actuacions:

a) De forma individualitzada en el cas de promotors individuals.

b) Quan es tracte de comunitats o hi haja un ens gestor en qualitat de promotor, de conformitat amb la resolució a l'efecte de la direcció general competent en habitatge, conforme a l'article 18 d'aquest decret, i resolguera únicament a favor d'aquest, i es fraccionara si és el cas el pagament conforme al pla d'intervenció de rehabilitació.

Article 47. Acreditació per a les actuacions en edificis o grups d'habitatges habitats per col·lectius d'escassos recursos econòmics amb la intervenció subsidiària de l'administració o ens gestor

1. Pot optar al finançament qualificat el promotor de la iniciativa pública que ho faça de forma subsidiària, a edificis d'habitatges de promoció pública de qualsevol tipus o que pertanguen o hagen pertangut al parc d'habitatges de la Generalitat. En aquest últim cas les actuacions poden dur-se a terme per la conselleria competent en habitatge, bé directament o a través de qualsevol ens gestor que així haja designat la conselleria competent en habitatge, per mitjà del procediment que apareix en els apartats següents.

2. Determinació de l'actuació subsidiària

L'actuació subsidiària de la conselleria competent en habitatge podrà realitzar-se amb l'acord previ amb l'ajuntament del municipi on radique l'actuació.

Mitjançant una resolució de la direcció general competent en habitatge, es concretaran les característiques i la gestió de la intervenció, que pot realitzar-se directament per l'ajuntament o a través d'un ens gestor designat per aquesta, determinant el règim de les aportacions financeres, els compromisos de les administracions interessades, els costos de les actuacions de rehabilitació inclòs, si és el cas, dins del pressupost protegit el cost dels reallotjaments dels ocupants de l'edifici i s'acorde expressament amb l'ajuntament afectat i les fórmules específiques de seguiment per a la liquidació efectiva de les ajudes econòmiques així com tots els extrems que siga necessari establir per a l'efectiu l'èxit dels objectius.

3. Documentació per al tràmit de la declaració de l'actuació subsidiària

L'Ajuntament interessat remetrà prèviament a la direcció general competent en habitatge, una memòria programa on es recullen almenys, les corresponents delimitacions geogràfiques, els elements sociològics, tècnics i econòmics essencials de les actuacions rehabilitadores previstes i la seua programació, en especial l'estimació dels costos, i es justifique la viabilitat financera de l'operació.

Atés el nombre d'habitatges afectats o les especials circumstàncies de precarietat social que dificulten l'acreditació dels ingressos de manera individualitzada i altres requisits dels usuaris, l'ajuntament que done suport o promoga la iniciativa de realització de les actuacions per mitjà d'un informe socioeconòmic dels serveis socials municipals ha d'acreditar en el seu conjunt la situació de les unitats familiars usuàries dels habitatges que constituïxen l'actuació. Aquest informe justificarà la necessitat social d'aquest i serà substitutiu de l'acreditació individualitzada dels ingressos familiars dels usuaris o propietaris dels habitatges, de conformitat amb el que establix l'article 4.b) d'aquest decret.

Article 48. Àrees de rehabilitació integral concertades amb el Ministeri d'Habitatge i actuacions en edificis o grups d'habitatges habitats per col·lectius d'escassos recursos econòmics amb la intervenció subsidiària de l'administració o ens gestor

Quan les actuacions de rehabilitació es realitzen de conformitat amb l'article 4 i el que ha regulat aquesta secció, en edificis o conjunts residencials habitats per col·lectius d'escassos recursos econòmics i es declare àrea de rehabilitació de conformitat amb l'article 18 d'aquest decret es podrà si és el cas, proposar la declaració com a àrea de rehabilitació integral a l'efecte del que preveu l'article 50 i següents de RD 801/2005, d'1 de juliol, per mitjà d'un acord individualitzat per a cada àrea i dins del nombre d'objectius i del volum de recursos estatals convinguts, en l'àmbit de la Comissió Bilateral de Seguiment a què es referix l'article 78.c), del Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, i es concreten, així mateix, les aportacions financeres, els compromisos de les administracions interessades i les fórmules específiques de seguiment per a la liquidació efectiva de la subvenció.

La subscripció d'aquest acord comportarà la possibilitat que s'eximisca al promotor de les actuacions incloses en l'àrea, conforme a l'article 58 del Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, de complir les limitacions establides en el present capítol relatives a metres quadrats computables a l'efecte del càlcul del pressupost protegit, ingressos familiars dels usuaris dels habitatges i antiguitat mínima dels edificis i habitatges.

CAPÍTOL IV

Ajudes econòmiques per a la rehabilitació

Secció 1ª

Modalitats de les ajudes econòmiques

Article 49. Ajudes financeres a la rehabilitació

1. Les ajudes financeres establides, susceptibles de ser reconegudes per la direcció general competent en matèria d'habitatge, de conformitat amb els criteris i requisits del present decret, estaran referides a les modalitats següents:

a) Préstecs convinguts o concertats: són aquells concedits per les entitats de crèdit públiques i privades, en l'àmbit dels convenis de col·laboració subscrits entre el Ministeri d'Habitatge i les referides entitats o els que s'establisquen, si és el cas, per la Generalitat.

b) Ajudes econòmiques directes del Ministeri d'Habitatge, a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat que poden ser:

1r. Subsidiacions dels préstecs convinguts.

2n. Subvencions

c) Ajudes econòmiques directes, a càrrec dels pressupostos de la Generalitat:

1r. Subvencions subjectives o personals

2n. Subvencions objectives o als edificis en determinades situacions de rehabilitació regulades per aquest decret.

2. El Ministeri d'Habitatge satisfarà, a càrrec dels seus pressupostos, les ajudes econòmiques estatals directes reconegudes per la Generalitat en què es verifique el compliment dels requisits que en cada cas habiliten per a accedir a les dites ajudes, dins de les condicions i límits quantitatius establits en el Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, per a afavorir l'accés dels ciutadans a l'habitatge, i el conveni de col·laboració subscrit entre ambdues administracions.

3. La tramitació i la resolució de les ajudes referides en aquest decret les realitzarà la direcció general competent en matèria d'habitatge, dins de les condicions i els límits que establix el Ministeri d'Habitatge per a aquelles ajudes a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat com també les condicions i límits establits per la Generalitat, per a aquelles ajudes que siguen a càrrec del seu pressupost, gestionant així mateix el pagament de les subvencions esmentades.

4. La suma de les ajudes estatals directes en concepte de subvencions i les que s'establix aquest decret a càrrec de la Generalitat, juntament amb l'import del préstec convingut pel qual es puga optar, no excedirà el pressupost protegit de les actuacions, i s'ajustarà en qualsevol cas l'import del préstec a aquest compliment excepte la sol·licitud expressa per la part interessada en un altre sentit.

Secció 2ª

Característiques i ajudes financeres a càrrec del Ministeri d'Habitatge

Subsecció 2.1

Mesures per a impulsar la rehabilitació aïllada d'edificis i

habitatges per a ús propi

Article 50. Ajudes financeres per a la rehabilitació aïllada d'edificis i habitatges

1. Les ajudes financeres per a la rehabilitació aïllada d'edificis i habitatges consistiran en préstecs convinguts, amb subsidiació o sense subsidicació, i en subvencions a càrrec dels pressupostos del Ministeri d'Habitatge, destinades als promotors, i la Generalitat les tramitarà conforme als criteris determinats en aquest decret.

2. No serà objecte d'ajudes financeres la rehabilitació de locals, sense perjudici de la possibilitat d'obtenció del préstec convingut, quan es tracte de la rehabilitació d'elements comuns d'edificis i els locals participen en els costos d'execució i del que establix l'article 68.1.del Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol.

Article 51. Característiques dels préstecs convinguts a la rehabilitació d'edificis

1. Els préstecs convinguts per a actuacions de rehabilitació d'edificis, a més de les característiques establides en l'article 9 del Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, tindran les següents característiques:

a) El préstec convingut no superarà l'import del pressupost protegit.

b) El termini màxim d'amortització serà de quinze anys, precedit d'un període de carència la duració del qual serà de dos anys, ampliable a tres anys com a màxim quan existisquen circumstàncies de caràcter social prèvia la seua sol·licitud i segons el parer de la direcció general competent en habitatge

c) Podran obtindre préstec convingut per a finançar l'actuació protegida de rehabilitació d'un edifici, tots els titulars o ocupants dels habitatges, al marge dels seus ingressos familiars.

Article 52. Subsidiació de préstecs convinguts per a la rehabilitació d'edificis

1. La subsidiació dels préstecs convinguts per a la rehabilitació d'edificis es realitzarà de la manera següent:

a) Quan el titular del préstec siga l'arrendatari de l'habitatge o usuari d'aquest per qualsevol títol, propietari d'un o diversos habitatges a l'edifici objecte de rehabilitació, i els seus ingressos familiars no excedisquen de 6,5 vegades l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples, la subsidiació serà de 127 euros anuals per cada 10.000 euros de préstec convingut.

b) Quan el titular del préstec, siga persona física o jurídica, tinga un o diversos habitatges arrendats amb contracte d'arrendament vigent subjecte a pròrroga forçosa celebrat amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, no s'exigirà el requisit relatiu a límit d'ingressos familiars i la subsidiació per a l'arrendador d'aquests habitatges serà de 159 euros anuals per cada 10.000 euros de préstec convingut.

2. La subsidiació establida en l'apartat anterior d'aquest article s'aplicarà a tota la vida del préstec i també, si és el cas, al període de carència.

Article 53. Subvencions a la rehabilitació d'habitatges per a ús propi

1. Per a optar els promotors de la rehabilitació d'habitatges a les subvencions del Ministeri d'Habitatge, els ingressos familiars dels titulars dels habitatges, no podran excedir de 3,5 vegades l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples.

2. La quantia màxima per actuació subvencionada en habitatge serà del 25 per cent del pressupost protegit de l'obra de rehabilitació, amb els següents límits màxims:

a) 2.280 euros, amb caràcter general.

b) 3.100 euros, quan els titulars dels habitatges tinguen més de 65 anys o es tracte d'una persona amb discapacitat i les obres es destinen a l'eliminació de barreres de qualsevol tipus o a l'adequació de l'habitatge a les seues necessitats específiques.

c) Una quantia addicional del 7 per cent de la part de pressupost protegit corresponent a obres que tinguen com a objecte l'adequació a l'eficiència energètica, en les condicions a què es determinen per ordre ministerial per a la seua obtenció, amb un límit de 200 euros.

Article 54. Subvencions a la rehabilitació d'edificis per a ús propi

1. La subvenció a la rehabilitació d'edificis ha de ser sol·licitada per la comunitat de propietaris, la direcció general competent en habitatge és qui la farà efectiva a favor de la comunitat de propietaris constituïda conforme a l'article 38 d'aquest decret, amb els imports següents:

a) Una subvenció lineal, amb una quantia màxima del 10 per cent del pressupost protegit, amb el límit de 1.040 euros per habitatge, incloent els locals que participen en els costos d'execució de la rehabilitació.

b) Pot obtindre's una quantia addicional del 7 per cent de la part del pressupost protegit corresponent a obres que tinguen com a objecte l'adequació a l'eficiència energètica, en les condicions que es determinen per ordre ministerial, amb un límit de 200 euros per habitatge o local que participe en els costos de la rehabilitació.

2. Addicionalment, podran obtindre una subvenció complementària a títol personal, aquells titulars dels habitatges de l'edifici, promotors de la rehabilitació, els ingressos familiars dels quals no excedisquen de 3,5 vegades l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples. La quantia màxima de la subvenció serà del 15 per cent del pressupost protegit, amb un límit de 1.500 euros amb caràcter general, o de 2.500 euros, quan aquests titulars tinguen més de 65 anys o es tracte de persones amb discapacitat i les obres es destinen a l'eliminació de barreres de qualsevol tipus i a la promoció de l'accessibilitat.

Article 55. Finançament específic de la rehabilitació d'edificis unifamiliars

Quan es tracte d'un edifici d'un sol habitatge que necessite obres de rehabilitació, les ajudes financeres a càrrec dels pressupostos del Ministeri d'Habitatge seran les que corresponguen a l'actuació predominant, sempre que guarden coherència conforme als criteris establits i les actuacions reconegudes en la qualificació provisionals respecte a les obres que s'han de realitzar, sense perjudici de les ajudes que puguen correspondre a càrrec de la Generalitat.

Subsecció 2.2

Mesures per a impulsar la rehabilitació aïllada d'edificis

i habitatges per a destinar-los a lloguer o venda

Article 56. Recuperació del parc residencial existent per a la seua incorporació al mercat immobiliari després de la seua rehabilitació

1. Es consideren com a actuacions protegides a l'efecte de les ajudes previstes en aquest decret, la posada en arrendament d'habitatges lliures prèvia rehabilitació d'aquests, en les condicions que es determinen.

2. Podran obtindre el reconeixement per a l'accés a les ajudes establides, aquells propietaris d'habitatges lliures desocupats la superfície útil dels quals no excedisca de 120 metres quadrats i els oferisquen, per un període mínim de cinc anys, en arrendament per mitjà del seu arrendament directament pel propietari o a través de la seua cessió, per qualsevol títol, a la Generalitat o a l'Institut Valencià de l'Habitatge, o bé a alguna agència o societat pública de lloguer com ara l'Agència de Lloguer Infohabitatge o agent col·laborador de la Xarxa Valenciana d'Infohabitatge Solidari.

Article 57. Requisits i condicions dels habitatges lliures per a la cessió en arrendament previ la seua rehabilitació

La renda màxima anual inicial que s'ha de percebre pel titular de l'habitatge lliure serà del 5,5 per cent del preu màxim legal de referència de l'habitatge que, a l'efecte de càlcul, es determinarà aplicant el preu màxim legal de referència aplicable als habitatges protegits de nova construcció per a arrendament de renda concertada, a una superfície útil que no podrà excedir 90 metres quadrats.

En el cas que hi haja garatge i traster no podran excedir les superfícies màximes d'aquests de les que corresponen a les establides en aquest decret per als habitatges protegits de nova construcció, amb independència que les superfícies útils respectives de l'habitatge, garatge i traster, puguen ser superiors a les indicades.

Article 58. Ajudes a propietaris d'habitatges lliures per a arrendar-los, prèvia rehabilitació

Les quanties de les subvencions per a les actuacions de rehabilitació aïllada d'habitatges i la seua posada en arrendament són:

a) Quan es porten a terme actuacions de rehabilitació en l'habitatge de conformitat amb les establides en l'article 29.2 d'aquest decret, i que no incloguen les derivades pel desgast de l'ús ordinari de l'habitatge, previ a la formalització del contracte d'arrendament s'establix una quantia de 6.000 euros.

b) Podrà obtindre's una quantia addicional del 7% de la part de pressupost protegit corresponent a obres que tinguen com a objecte l'adequació a l'eficiència energètica, en les condicions en què es determinen, amb un límit de 200 euros per cada habitatge que participe en els costos de rehabilitació.

c) La present ajuda és compatible i acumulable a la disposada en l'article 66 del Decret 41/2006, de 24 de març, referida a les ajudes a propietaris d'habitatges lliures per a arrendar.

d) Si l'habitatge que s'ha de rehabilitar és qualificat provisionalment com a protegit per a l'arrendament, el promotor de la seua rehabilitació, pot obtindre les ajudes financeres que correspondrien a un promotor d'habitatges protegits per a arrendament, en la modalitat que corresponga, i han de ser destinats els habitatges a aquest ús i complir totes les condicions respecte a superfícies, rendes màximes i vinculació temporal mínima al règim d'arrendament, les esmentades ajudes seran incompatibles amb les assenyalades en l'article 66 del Decret 41/2006, de 24 de març, i amb les assenyalades en el present article en els seus apartats a) i b).

Article 59. Rehabilitació d'edificis complets destinats a venda o lloguer

1. El promotor de la rehabilitació integral d'un edifici complet podrà optar a la qualificació o la declaració com a habitatges protegits de nova construcció, per a la seua venda o arrendament, els resultants de la rehabilitació, sempre que els habitatges complisquen la normativa que els siga aplicable, així com les condicions establides en Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, i el procedent decret regulador de la Generalitat, al sistema d'ajudes financeres del qual podran acollir-se el promotor i els compradors.

En conseqüència podran optar a les ajudes financeres establides en el corresponent decret de la Generalitat per a la promoció d'habitatges en arrendament, quan la totalitat dels habitatges resultants de la rehabilitació es destinaran a aquest ús i complisquen totes les condicions respecte a superfícies, rendes màximes i vinculació temporal mínima al règim d'arrendament.

Els promotors de les actuacions regulades en aquest article podran excloure de la sol·licitud de qualificació alguns dels habitatges, sense que el percentatge d'habitatges exclosos puga superar el 20 per cent de la totalitat, sempre que justifiquen suficientment els motius per què en sol·liciten l'exclusió.

2. Com a mesura complementària del foment a la rehabilitació, aquelles actuacions qualificades com a habitatges protegits de nova construcció amb destinació a venda o lloguer podran acollir-se en qualsevol cas a més al règim d'ajudes objectives de la, per a la rehabilitació, d'acord amb les actuacions realitzades.

3. Alternativament, el promotor de la rehabilitació integral d'un edifici complet, si no opta al règim de qualificació d'habitatges protegits, sí que pot sol·licitar les ajudes financeres establides amb caràcter general pel present decret per a la rehabilitació d'edificis.

Subsecció 2.3

Mesures per a impulsar la rehabilitació d'edificis

i habitatges a àrees de rehabilitació

Article 60. Mesures econòmiques per a les àrees de rehabilitació integral

1. Les ajudes financeres per a les actuacions protegides en àrees de rehabilitació integral consistiran en subvencions a càrrec dels pressupostos del Ministeri d'Habitatge, destinades als promotors de les actuacions protegides, siguen persones físiques o ens gestors i podran ser protegides les actuacions de rehabilitació d'edificis i habitatges, l'execució de la urbanització i de la reurbanització i l'eliminació d'infrahabitatges, sempre que prèviament la declare l'àrea de rehabilitació d'acord amb el que ha establit el present decret.

2. Serà necessari, a l'efecte, que s'haja subscrit un acord per a cada àrea en qüestió, en el si de les comissions bilaterals de seguiment entre el Ministeri d'Habitatge i la Generalitat, amb la participació de l'ajuntament en el terme del qual s'ubique l'àrea de rehabilitació.

En aquest acord es concretaran, així mateix, les aportacions financeres i les seues fórmules de pagament, els compromisos de les administracions interessades i les fórmules específiques de seguiment per a la liquidació efectiva de la subvenció.

Han d'incloure com a part del cost global de les actuacions, l'establiment de finestretes úniques d'habitatge per a dur a terme les tasques d'informació, diagnòstic, preparació de documentacions tècniques d'obra menor i seguiment i supervisió de les obres que els particulars han de realitzar, incloent si és el cas el cofinançament dels gastos per a l'elaboració del pla especial de protecció.

3. La conselleria competent en habitatge ha de rebre per al seu examen, la posterior proposta i la remissió, si és el cas, al Ministeri d'Habitatge una memòria programa on es recullen, almenys, els punts següents:

a) Les corresponents delimitacions geogràfiques; els elements sociològics, incloent, si és el cas, el programa d'actuacions integrals que es concentraran amb altres administracions públiques a fi d'aconseguir l'impacte social dinamitzador requerit per l'espai urbà en procés de degradació.

b) Els aspectes tècnics i econòmics essencials de les actuacions de rehabilitació previstes i la seua programació, en especial l'estimació dels costos, degudament desglossats a l'efecte de les subvencions i les fonts de finançament previst, que justifiquen la viabilitat financera de l'operació.

Article 61. Quantia de les ajudes econòmiques del Ministeri d'Habitatge per a les àrees de rehabilitació integral

Les subvencions per a les actuacions en les àrees de rehabilitació integral que a càrrec del Ministeri d'Habitatge gestionarà la Generalitat, seran les següents:

a) Una subvenció per un import màxim del 40 per cent del pressupost total de l'obra de rehabilitació, amb una quantia mitjana per habitatge subvencionat, objecte o conseqüència de la rehabilitació, que no supere els 4.500 euros.

b) Una subvenció destinada a les obres d'urbanització i reurbanització en l'àrea de rehabilitació, incloent, si és el cas, les obres de demolició, per un import màxim del 20 per cent del pressupost d'aquestes obres, amb un límit del 20 per cent de la subvenció a què es referix el paràgraf anterior.

c) En les actuacions dirigides a l'eliminació d'infrahabitatges, el percentatge màxim global a què es referix el paràgraf pot elevar-se al 50 per cent del pressupost i la quantia mitjana per habitatge subvencionat a 5.500 euros sempre que, almenys, el 40 per cent del cost de les actuacions es dega a la necessitat de rehabilitació d'edificis i habitatges per a adequar-los, a l'efecte del reallotjament temporal, total o parcial, de la població afectada. Els edificis objecte d'adequació per a la seua destinació al reallotjament podran, excepcionalment, estar ubicats fora de l'àmbit de l'àrea de rehabilitació.

Article 62. Mesures de foment del Ministeri d'Habitatge per a centres històrics

1. Les ajudes financeres per a les actuacions protegides en àrees de rehabilitació de centres històrics consistiran en subvencions a càrrec dels pressupostos del Ministeri d'Habitatge, destinades als promotors de les actuacions protegides, siguen persones físiques o ens gestors i podran ser protegides les actuacions de rehabilitació d'edificis i habitatges, l'execució de la urbanització i de la reurbanització.

2. En cas de promoció d'habitatges de nova construcció subjectes a algun règim de protecció pública en el centre històric objecte de rehabilitació, s'aplicaran, si és el cas, els sistemes d'ajudes financeres a l'habitatge establits en el Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol.

3. Les actuacions de rehabilitació s'ajustaran estrictament al Pla especial de protecció i rehabilitació vigent, i no finançaran en cap cas les intervencions que suposen el buidatge de les edificacions objecte de rehabilitació.

4. Els acords per al finançament d'aquestes àrees de rehabilitació s'atindran al que establix respecte d'això per a les àrees de rehabilitació integral.

Article 63. Quantia de les ajudes econòmiques del Ministeri d'Habitatge per a les àrees de rehabilitació de centres històrics

1. Les ajudes financeres a l'habitatge i edificis en les àrees de rehabilitació de centres històrics podran mostrar en l'acord sobre finançament de l'àrea, la possibilitat que per part de la direcció general competent en habitatge, s'eximisquen als promotors de les actuacions de rehabilitació de complir les limitacions establides relatives a metres quadrats computables a l'efecte del càlcul del pressupost protegit, nivells d'ingressos dels sol·licitants d'ajudes financeres i antiguitat mínima de l'edifici.

2. Les subvencions seran les següents:

a) Una subvenció per un import màxim del 50 per cent del pressupost protegit de les obres de rehabilitació d'edificis i habitatges, amb una quantia màxima per habitatge subvencionat de 6.000 euros.

b) La quantia màxima del finançament per a les obres d'urbanització i reurbanització en àrees de rehabilitació de centres històrics serà igual al 30 per cent del pressupost protegit per a aquest tipus d'obres, amb un límit del 30 per cent de l'import total de les ajudes que es corresponguen a les referides en el paràgraf a) anterior, açò és amb un límit màxim de 1.800 € per habitatge dels inclosos que s'han de rehabilitar a l'àrea.

Secció 3ª

Característiques i ajudes financeres a càrrec de la Generalitat

Subsecció 3.1

Mesures per a impulsar la rehabilitació d'edificis i habitatges

Article 64. Tipus d'ajudes de la Generalitat

1. Els beneficiaris de les ajudes han de reunir els requisits establits en aquest decret i els que en concret es detallen per a les ajudes que s'indiquen, determinant-se un règim específic d'ajudes, compatible o no compatible amb les del Ministeri d'Habitatge conforme s'assenyala en cada cas.

2. A càrrec dels pressupostos de la Generalitat, es regulen dos tipus d'ajudes:

a) Ajudes de caràcter objectiu, o als edificis, la finalitat de les quals és la de contribuir al manteniment i la millora del patrimoni residencial, i no cal acreditar nivell d'ingressos.

b) Ajudes de caràcter subjectiu, o a les persones, que s'ajustaran a les condicions personals dels beneficiaris i en les que aquests han d'acreditar el seu nivell d'ingressos familiars, conforme a l'article 3 d'aquest decret.

3. El règim d'ajudes de la Generalitat es configura com la suma d'unes ajudes objectives establides segons el que ha determinat l'article 65 i unes subvencions addicionals concretades en l'article 67, atés l'àmbit on es duen a terme les actuacions i altres circumstàncies personals o subjectives

4. Les subvencions establides per la Generalitat són acumulables entre si en atenció als tipus d'obres que es realitzen en cada actuació de rehabilitació conforme a les directrius següents:

a) En edificis: es poden sumar les ajudes determinades en les actuacions de l'article 29.1, per a patologia estructural, la d'ús de ciment aluminós, la funcional i les de façana i coberta més l'adequació d'instal·lacions i les d'eficiència energètica. En qualsevol cas sempre és compatible amb les anteriors alguna de les actuacions previstes per accessibilitat.

b) En habitatges: es poden sumar les ajudes determinades en les actuacions de l'article 29.2 per a l'adequació de l'habitatge, la d'instal·lacions i l'eficiència energètica en qualsevol cas sempre són compatibles amb les anteriors alguna de les actuacions previstes per l'adaptació i l'accessibilitat en l'habitatge.

Article 65. Quantia de les subvencions per actuacions de rehabilitació en edificis d'ús residencial

La quantia de la subvenció de caràcter objectiu per a la rehabilitació en edificis d'ús residencial destinats a habitatge, de conformitat amb les actuacions protegibles previstes en l'article 29 és la següent:

1. Per a obres de rehabilitació de patologies:

a) Patologies en elements estructurals (fonamentació, pilars, forjats, estructura de coberta, bigues, volades) que afecten l'estabilitat, la solidesa i la seguretat de l'edifici, bé per deteriorament estructural, mala qualitat o execució deficient, el 20 per cent del pressupost protegit, amb un màxim de 2.500 euros, per habitatge o local.

b) Patologies en forjats derivades de l'ús del ciment aluminós, que afecten l'estabilitat, la solidesa i la seguretat, el 30 per cent del pressupost protegit, amb un màxim de 3.500 euros, per habitatge o local.

c) Deficiències constructives en elements comuns, de caràcter funcional, (façanes, mitgeres, o altres tancaments que conformen l'envoltant de l'edifici, vestíbuls, escales, etc.) que afecten les condicions d'estanquitat enfront de la pluja i la humitat, serveis generals, seguretat enfront d'accidents, reparació de llindes, sanejat de balcons, substitució o reparació de la fusteria i baranes, el 20 per cent del pressupost protegit, amb un màxim de 1.500 euros, per habitatge o local.

d) Deficiències en façanes, a causa del deteriorament de revestiments, o millora de l'ornament, quan s'actue per mitjà d'un tractament superficial una ajuda del 30 per cent del pressupost protegit, amb un màxim de 500 euros per habitatge.

e) Deficiències en cobertes a causa del deteriorament dels seus components, excloent la intervenció en elements estructurals una ajuda del 30 per cent del pressupost protegit, amb un màxim de 500 euros per habitatge.

2. Per a l'adequació de les instal·lacions comunitàries de l'edifici

Comprensives de les derivades de l'estat de deteriorament d'aquestes, dels seus materials obsolets, que no tinguen dimensionat suficient, que presenten risc per a les persones o la seua necessitat d'adaptació a la normativa tècnica vigent aplicable, quan esta haja entrat en vigor amb posterioritat a la terminació de l'edifici o que milloren de forma eficaç l'eficiència energètica de l'edifici, d'acord si és el cas, amb la normativa i relatives a instal·lacions de sanejament i evacuació d'aigües pluvials, d'abastiment d'aigua, d'electricitat i centralització de quadres i comptadors, de gas canalitzat i si és el cas implantació d'aquestes, de telecomunicacions, d'instal·lacions de protecció contra incendis i les relacionades amb la reutilització i el reciclatge de residus, s'establix una ajuda del 20 per cent del pressupost protegit amb un límit de 1.500 euros, per habitatge o local.

3. Per a obres que suposen la millora de les condicions d'accessibilitat:

a) Nova instal·lació d'ascensor i establiment d'un itinerari practicable que permeta, segons les possibilitats de l'edifici, la seua utilització autònoma per persones amb discapacitat, i que possibilite l'accés des del carrer a l'habitatge, el 30 per cent del pressupost protegit, amb un màxim de 3.000 euros, per habitatge o local.

b) Renovació i adaptació d'ascensors a la normativa vigent, o col·locació d'altres mitjans mecànics, perquè siguen practicables a persones amb discapacitat, adaptats a la situació i possibilitats de l'edifici, i complementàriament en tots els casos incloent la supressió de barreres arquitectòniques per mitjà d'obres d'adaptació entre la via pública i l'ascensor existent, 20 per cent del pressupost protegit, amb un màxim de 1500 euros, per habitatge o local.

4. Millora de l'eficiència energètica i la sostenibilitat en els edificis d'habitatges.

En la mesura que s'aproven els instruments adequats per a determinar les característiques i els requisits per a l'acreditació de les obres de millora en eficiència energètica, les ajudes en relació a:

a) Millora de l'aïllament tèrmic o acústic, per a adaptar l'edifici a les normatives vigents, en façanes, mitgeres o altres tancaments, fins i tot fusteries que conformen l'envoltant de l'edifici, incloent les actuacions tendents a eliminar la humitat per capil·laritat. El 20 per cent del pressupost protegit, amb un màxim de 1.000 euros, per habitatge o local.

b) Instal·lació de sistemes d'obtenció d'energies alternatives per a l'obtenció d'aigua calenta sanitària o energia elèctrica, .com ara plaques d'energia solar, tèrmica o fotovoltaica, o altres sistemes energètics emergents. que fomenten l'estalvi energètic i reduïsquen l'emissió de CO2 en els edificis: el 20 per cent del pressupost protegit, amb un màxim de 1.000 euros, per habitatge o local.

Article 66. Quantia de les subvencions per actuacions en rehabilitació d'habitatges

1. Les ajudes a càrrec dels pressupostos de la s'establixen per a la rehabilitació dels habitatges, amb caràcter subjectiu als beneficiaris que acrediten que els seus ingressos familiars no excedisquen de 4,5 vegades l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples, excepte les adaptacions de l'habitatge per persones discapacitades on s'establix una ajuda objectiva en qualsevol situació que es complementa amb altres específiques en funció del nivell d'ingressos.

2. Les quantia de les ajudes a les actuacions en la rehabilitació puntual o dels elements privatius, està referida a la que es du a terme en els habitatges, que comprenen totes aquelles obres susceptibles de ser protegides i són les següents:

a) Obres per a aconseguir l'adequada distribució d'espais interiors, de manera que proporcionen a l'habitatge les condicions necessàries de superfícies, programa i especialment quant a serveis sanitaris i cuina, il·luminació i ventilació, el 20 per cent del pressupost protegit, amb un màxim de 4.000 euros.

b) Adequació de les condicions d'accessibilitat dels habitatges amb l'objectiu de facilitar la seua adaptació a les necessitats específiques de la discapacitat o limitacions de persones majors de 65 anys que l'habiten i que en la mesura que siga possible en garantisquen la utilització autònoma i còmoda per aquelles, i afectant indistintament les actuacions relatives a l'adaptació, si és el cas, d'un itinerari practicable en l'interior de l'habitatge, l'adaptació dels serveis sanitaris i cuina. I aquelles altres que es consideren necessàries conforme al tipus de discapacitat física o sensorial en el mateix habitatge:

1r. Amb caràcter objectiu, sense atendre limitació d'ingressos, l'ajuda serà del 30 per cent del pressupost protegit amb una quantia màxima de 1.500 euros.

2n. Per a beneficiaris que acrediten que els seus ingressos familiars no excedisquen de 4,5 vegades l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples, el 40 per cent del pressupost protegit amb una quantia màxima de 2.000 euros.

c) L'adequació d'instal·lacions de l'habitatge es referix a garantir el funcionament correcte i la millora d'aquestes, així com el compliment de la normativa vigent afectant indistintament: les instal·lacions d'electricitat, sanejament i llanterneria, extracció de fums i ventilació, instal·lacions de gas i millora de calderes per a cuina i aigua calenta sanitària, si és el cas també sistemes de calefacció que atendran criteris d'eficiència energètica preferentment: el 20 per cent del pressupost protegit amb un màxim de 1000 euros.

d) En la millora de les condicions d'eficiència i estalvi energètic en els habitatges, i en la mesura que s'aproven els instruments adequats per a determinar les característiques i requisits per a l'acreditació de les obres de millora, les ajudes es referiran a aquelles actuacions que es realitzen en l'habitatge en relació amb :

1r. La millora de l'aïllament tèrmic o acústic, per a adaptar l'habitatge a les normatives vigents són d'una quantia del 20 per cent del pressupost protegit amb una quantia màxima de 1.500 euros.

2n. La instal·lació de sistemes d'estalvi energètic, ventilació i aireig natural en l'habitatge i calefacció que reduïsquen l'emissió de CO2 en l'habitatge, l'ajuda serà del 20 per cent del pressupost protegit amb una quantia màxima de 1.500 euros.

Article 67. Subvencions addicionals en situacions específiques de rehabilitació

Les ajudes de la Generalitat que s'establixen en el present decret atenen el foment de la rehabilitació d'edificis i habitatges, i la rehabilitació d'edificis d'equipament comunitari social, cultural o educatiu, com també l'adequació d'espais públics i infraestructures als serveis dels habitatges, graduant la seua intensitat en determinades condicions que es citen a continuació:

1. Àmbit: dins de les àrees de rehabilitació declarades per la Generalitat

El primer nivell d'intensificació de les ajudes es referix a l'àmbit on es duen a terme les actuacions de rehabilitació i que està definit per les àrees de rehabilitació.

En aquestes les ajudes assenyalades s'incrementen linealment com seguix:

a) Rehabilitació d'edificis:

1r. totes les ajudes, amb les excepcions que s'assenyalen, s'incrementen un 20 per cent i la quantia màxima en 1.000 euros addicionalment.

2n. les ajudes corresponents a façanes respecte al seu tractament superficial i a les cobertes excloent la intervenció en els elements estructurals, en les condicions establides per aquest decret, s'incrementen un 30 per cent i la quantia en 1.000 euros addicionalment.

Quan les actuacions de tractament de façana es duguen a terme pels promotors usuaris en edificis que responen a tipologies tradicionals, fonamentalment en cascos urbans històrics i al medi rural .casa de poble. i en aquells que compten amb un nombre inferior a 4 habitatges, l'increment serà del 45 per cent i la quantia en 2.000 euros addicionalment.

Quan en aquest mateix supòsit, l'edifici recaiga a dos o més façanes, l'increment serà del 55 per cent i la quantia en 3.000 euros addicionalment.

3r. Les ajudes corresponents a les cobertes quan s'incloga la intervenció en els elements estructurals, i es duguen a terme pels promotors usuaris en edificis que responen a tipologies tradicionals, fonamentalment en cascos urbans històrics i al medi rural .casa de poble. i que compten amb un nombre inferior a 4 habitatges, s'establix una ajuda addicional de caràcter objectiu, dins d'àrees de rehabilitació, l'ajuda es fixa en el 45 per cent del cost i amb un límit de 2.000 euros per habitatge.

b) Rehabilitació d'habitatges

1r. Totes les ajudes establides per a la rehabilitació d'habitatges s'incrementen en les àrees de rehabilitació el 5 per cent i 500 euros la quantia màxima.

2. Segons el nivell socioeconòmic

El segon nivell d'intensificació de les ajudes de la està referit a atendre els aspectes de caràcter subjectiu o a circumstàncies personals referides al nivell socioeconòmic segons els ingressos en relació amb l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples.

En conseqüència s'establixen dos trams d'ingressos, segons:

a) Tram I: ingressos familiars ponderats compresos entre 4,5 i 2,5 vegades l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples.

b) Tram II: ingressos familiars ponderats inferiors a 2,5 vegades l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples.

c) Tram III: Escassos recursos, amb ingressos inferiors a una vegada l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples, i conforme a l'article 4 d'aquest decret.

Atés això, les ajudes assenyalades en els articles 65 i 66 anteriors, s'augmenten per a cada un dels trams de forma lineal i acumulativa, des del major amb ingressos familiars ponderats compresos entre 4,5 i 2,5 vegades l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples, al menor amb ingressos familiars ponderats inferiors a 2,5 vegades l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples, com seguix:

1r. En la rehabilitació d'edificis, en tots els casos, s'incrementa un 10 per cent i la quantia màxima en 1.000 euros més per cada tram, de forma acumulativa, excepte les ajudes de façanes i cobertes que es mantenen conforme al que ha indicat l'apartat anterior en ser de caràcter objectiu.

2n. En la rehabilitació d'habitatges, com estan establides per a ingressos inferiors a 4,5 vegades l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples, s'incrementa un 10 per 100 i la quantia màxima en 1.000 euros per a ingressos inferiors a 2,5 vegades l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples.

3. Situacions específiques

El tercer nivell d'intensificació de les ajudes està referit a la consideració de circumstàncies específiques, es consideren:

a) L'atenció a grups objecte preferent de les ajudes a l'habitatge, s'efectua per la consideració diferenciant en la rehabilitació dels edificis i habitatges els jóvens menors de 35 anys i les persones majors de 65 anys, conforme a les condicions definides en aquest decret.

b) La consideració del valor arquitectònic de l'edifici que s'ha de rehabilitar, quan es tracte de les actuacions previstes per a elements comuns en edificis catalogats. A l'efecte, es consideren edificis catalogats, els que figuren en l'Inventari general del patrimoni cultural, regulat en la Llei 4/1998, 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià o, si és el cas, els que dins del planejament aprovat tinguen algun nivell de protecció.

c) Les ajudes en ambdós casos s'incrementaran de forma lineal i acumulativament a la resta de les ajudes mencionades i entre si, si és el cas, en una quantia del cinc per cent en relació amb el cost de cada tipus d'obres o actuació que es realitze i una quantia màxima de 100 euros en els mateixos conceptes per habitatge.

Article 68. Subvencions per a situacions de promotors amb escassos recursos

1. De conformitat amb el que ha regulat la secció 7ª del capítol 3 d'aquest decret respecte a la rehabilitació d'edificis i habitatges amb usuaris d'escassos recursos econòmics i els criteris establits en l'article 4 d'aquest per a la definició de promotors usuaris d'escassos recursos econòmics, s'establix un règim de subvencions específic.

2. Els promotors usuaris que per qualsevol títol participen o intervinguen de forma individual en les actuacions de rehabilitació d'elements comuns dels edificis i d'habitabilitat dels habitatges i el seu perfil socioeconòmic responga a l'establit en l'article 4.a) d'aquest decret, podran optar a una ajuda que incrementa de forma acumulativa les determinades per als trams I i II de l'article anterior en un 20 per cent i en una quantia de 1.500 euros més.

3. Si és el cas, es donen les circumstàncies establides en promotors agrupats o comunitats de propietaris de conformitat amb l'article 4.b) d'aquest decret, i en les condicions establides pels articles 18, 19, 46 i 47 d'aquest decret, es declare l'àrea de rehabilitació per resolució de la direcció general competent en habitatge, les subvencions que s'establixen per mitjà del règim ordinari possibilitaran optar a una ajuda que incrementa les mencionades per als trams I i II de l'article anterior en un 20 per cent i en 1.500 euros més.

Quan concórreguen situacions de caracter socioeconòmic dels residents i un elevat cost de les actuacions o qualsevol altra circumstància concurrent, la direcció general competent en habitatge podrà proposar al conseller la Resolució de caràcter excepcional que possibilite l'increment de les ajudes sense excedir en qualsevol cas el pressupost protegit d'aquestes o el cost total de les actuacions.

Article 69. Règim de garanties de les ajudes econòmiques

1. La quantia dels préstecs pot aconseguir la totalitat del pressupost protegit. Les garanties, la duració del préstec i els tipus d'interés seran els fixats conforme a les condicions establides en els convenis del Ministeri d'Habitatge amb les entitats de crèdit.

2. L'aprovació per part de la direcció general competent en habitatge d'una subvenció de les previstes en aquest decret per mitjà de la corresponent resolució, podrà constituir una garantia addicional del préstec convingut o finançament que es puga sol·licitar per a dur a terme les obres, i les parts poden adoptar els acords pertinents per a fer-ho efectiu.

3. Si és el cas, l'obtenció del préstec convingut o el finançament de les obres de rehabilitació protegides pot recordar-se de manera que el pagament de les subvencions reconegudes a l'empara d'aquest decret, es realitze directament a l'entitat de crèdit amb què s'haja formalitzat el préstec, ha de constar aquest extrem en la corresponent resolució a petició expressa del beneficiari i comunicació pertinent de l'entitat de crèdit.

4. En tot cas, el reconeixement ferm de les subvencions de les actuacions de rehabilitació una vegada finalitzades, pot ser demanat com a bestreta en les condicions que s'establisquen entre la Generalitat i les entitats de crèdit col·laboradores en el Pla d'habitatge.

Subsecció 3.2

Mesures per a impulsar el coneixement de

l'estat de conservació d'edificis i habitatges

Article 70. Ajudes per a l'informe de conservació de l'edifici

1. La realització de l'informe de conservació de l'edifici (ICE) amb les determinacions assenyalades en el capítol 2 d'aquest decret i les que s'establisquen atés el desplegament reglamentari de la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, d'habitatge de la Comunitat Valenciana i als acords que a l'efecte es realitzen amb els col·legis professionals corresponents, s'elaborarà a càrrec dels pressupostos de la .

2. La direcció general competent en habitatge subscriurà els acords necessaris amb organitzacions i col·legis professionals per a assegurar la correcta i l'efectiva realització de l'informe de conservació de l'edifici (ICE) en el territori de la Comunitat Valenciana.

Subsecció 3.3

Mesures d'ajudes per a actuacions complementàries per a

impulsar la rehabilitació d'edificis i la millora urbana en les

àrees de rehabilitació: equipaments i excavacions arqueològiques

Article 71. Ajudes per a la rehabilitació d'edificis destinats a equipament de caràcter social, cultural o educatiu

1. En les actuacions relatives a la rehabilitació d'edificis públics o privats amb destinació a equipament de caràcter social, cultural o educatiu dins d'àrees de rehabilitació de conformitat amb aquest decret, les subvencions seran les següents:

a) quan el promotor és públic o una entitat sense finalitat lucrativa, el 40 per cent del pressupost protegit.

b) quan el promotor és una entitat amb finalitat lucrativa, el 20 per cent del pressupost protegit.

c) amb independència de l'anterior, en el cas que l'actuació de rehabilitació incloga les obres de façanes i cobertes, les subvencions anteriors s'incrementaran un 10 per cent del pressupost protegit.

2. L'adequació d'edificis d'equipaments requerirà la prèvia resolució del director general competent en habitatge, per la qual es determina la viabilitat de l'actuació d'acord amb les condicions urbanístiques i l'emplaçament urbà dins de l'àrea de rehabilitació, així com la potenciació de les activitats que implique aquest equipament com també la seua contribució a la millora de la zona on s'ubica, les característiques arquitectòniques de l'edifici que s'ha de rehabilitar, la seua capacitat per a albergar la destinació proposada i a la coherència tècnica de la intervenció i a l'adequació de la intervenció a la finalitat social, cultural o educativa de què es tracte de conformitat amb els fins de l'entitat promotora, atesa especialment la contribució d'aquest al manteniment dels edificis i el seu interés arquitectònic. En atenció a tot això, la resolució de viabilitat possibilitarà sol·licitar la qualificació provisional de rehabilitació per a l'accés a les ajudes regulades en la normativa vigent.

Article 72. Ajudes per a l'adequació de l'equipament comunitari primari

En les actuacions relatives a l'adequació de l'equipament comunitari primari, entés aquest com el constituït per espais lliures, vials i infraestructures al servei de l'àrea conforme s'establix en aquest decret, la subvenció serà del 40 per 100 del pressupost protegit.

Article 73. Ajudes per a actuacions arqueològiques

1. En aquelles situacions on siga necessari dur a terme actuacions que tinguen com a objecte la remoció del subsòl, com a exigència prèvia a l'obtenció de llicència per a la construcció d'edificis de nova planta d'habitatges de protecció pública, per raons o fins arqueològics o paleontològics, es podrà optar a una subvenció dels costos d'excavació ateses les condicions següents:

a) Beneficiaris de les presents ajudes les persones físiques o jurídiques, tant públiques com privades, que actuen com a promotors d'habitatges de nova construcció de protecció pública, en qualsevol de les seues modalitats.

b) L'actuació arqueològica se subjectarà a les disposicions de la Conselleria de Cultura i Educació, per les quals es regula la concessió d'autoritzacions per a la realització d'activitats arqueològiques o paleontològiques en la Comunitat Valenciana.

c) Integrarà el cost de l'actuació a l'efectes de la determinació de la subvenció que corresponga l'elaboració de l'estudi previ, els projectes d'actuació arqueològica, l'emissió de l'informe preliminar i la redacció de la memòria científica com també els honoraris que es meriten a l'efecte d'això.

2. La quantia de la subvenció per a aquest tipus d'actuacions no pot excedir el cost real de les excavacions arqueològiques, i com a màxim serà equivalent al 6 per 100 del mòdul de rehabilitació vigent per la superfície edificable del solar.

El dret a la percepció de la subvenció es declararà simultàniament a la qualificació provisional de l'actuació principal i el seu pagament es durà a terme amb subjecció al mateix règim que corresponga a la subvenció d'aquella actuació, mitjançant la resolució de la direcció general.

Article 74. Pagament de les ajudes

Les subvencions establides en aquesta subsecció podran fraccionar-se, a petició expressa de la part, i a consideració de la direcció general competent en habitatge, segons les disponibilitats pressupostàries, en dos entregues equivalents cada una al 50 per 100 de l'import total de la subvenció, el director tècnic d'aquestes realitzarà la primera una vegada certificada l'execució del 50 per 100 de l'obra objecte de l'actuació.

El pagament de la resta s'efectuarà després de la concessió de la qualificació definitiva.

No obstant això, podran establir totes les condicions que s'estimen oportunes per a garantir la finalitat prevista d'acord amb la legislació vigent relativa a les subvencions i el seu règim de garanties.

Subsecció 3.4

Ajudes en les àrees de remodelació urbana

Article 75. Condicions i modalitats de finançament en la remodelació urbana

1. A l'efecte del que establix la secció 4 del capítol primer d'aquest decret respecte a la remodelació urbana, les ajudes es regulen, conforme al que ha establit el Decret 41/2006, de 24 de març, del Consell i que atenen la classificació següent:

a) Ajudes al promotor o ens gestor de les actuacions quan així es determine:

1r. Ajudes per a la urbanització o reurbanització de l'àrea que s'ha de remodelar.

2n. Ajudes per a la rehabilitació dels edificis d'equipament de caràcter social, cultural o educatiu, tal com s'establixen en aquest decret per a les àrees de rehabilitació.

b) Ajudes als afectats usuaris o propietaris residents en els habitatges segons el tipus d'habitatge protegit de nova construcció:

1r. Préstecs convinguts en les condicions establides pel Pla d'habitatge vigent per a l'accés a l'habitatge.

2n. Ajudes directes per a l'adquisició d'habitatge protegit de nova construcció

3r. Ajudes complementàries de caràcter específic al tipus d'actuació.

2. A l'efecte que corresponga, s'establixen com a valor dels terrenys promouran habitatges protegits, resultants de l'actuació de remodelació, el valor del 15 per cent de la xifra que resulte de la suma dels preus màxims de venda o adjudicació dels habitatges protegits, garatges i trasters.

Quan l'actuació es referisca a grups no inferiors a 500 habitatges, el percentatge establit en el paràgraf anterior podrà incrementar-se en un 5 per cent, i no pot excedir el 20 per cent de la xifra a què es referix el paràgraf anterior.

Article 76. Condicions i criteris per a accedir a les ajudes al promotor o ens gestor per a la urbanització o la reurbanització de l'àrea de remodelació

1. Les actuacions d'urbanització o la reurbanització del sòl dutes a terme pel promotor o ens gestor de les actuacions tindran la consideració d'actuacions protegides en matèria de sòl com també les d'urbanització d'aquest, incloent si és el cas, la seua adquisició onerosa sempre que encara no haja sigut adquirit en el moment de la sol·licitud de les ajudes, de conformitat amb les condicions establides en l'article 45.5 del Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, per a la seua immediata edificació, amb destinació predominant a la promoció d'habitatges qualificats com protegits.

2. A l'efectes, i atesa la finalitat de les actuacions, més del 75 per cent de l'edificabilitat residencial resultant de l'àmbit d'urbanització, es destinarà a la promoció immediata d'habitatges qualificats com protegits en el marc del Pla 2005-2008. En conseqüència les actuacions d'urbanització podran acollir-se a les ajudes econòmiques establides en el Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, per a les àrees d'urbanització prioritària de sòl.

3. El promotor o ens gestor de les actuacions de sòl ha de complir els requisits següents:

a) Acreditar prèviament la propietat del sòl, una opció de compra, un dret de superfície o un concert adequat formalitzat amb qui tinga la titularitat del sòl o qualsevol altre títol o dret que concedisca facultats per a urbanitzar.

b) Subscriure el compromís d'iniciar, dins del termini màxim de tres anys, per si o per mitjà de concert amb promotors d'habitatges, la construcció d'almenys un 50 per cent dels habitatges protegits de nova construcció. El còmput del termini s'iniciarà a partir de la conformitat del Ministeri d'Habitatge a la concessió de la subvenció a què es referix l'article següent, llevat que el planejament vigent o la legislació urbanística aplicable establisquen un altre termini diferent.

c) Adjuntar a la sol·licitud d'ajudes financeres una memòria de viabilitat tecnicofinancera i urbanística del projecte, en la qual s'especificarà l'aptitud del sòl objecte d'actuació per als fins perseguits, juntament amb la corresponent documentació que justifique o certifique el planejament urbanístic aprovat definitivament pels òrgans competents; Els costos de l'actuació protegida, l'edificabilitat residencial, i el nombre d'habitatges que s'han de construir ja siguen protegits, segons tipologia i altres característiques que puguen donar lloc a l'obtenció de les subvencions establides en l'article 24.1, o siguen lliures. Així mateix la memòria ha de contindre la programació temporal detallada de la urbanització i edificació, el preu de venda dels habitatges protegits i la resta d'usos previstos del sòl i el desenvolupament financer de l'operació.

d) Han de complir-se igualment les condicions relatives a l'aprovació del planejament urbanístic corresponent al desenvolupament del sòl i a les condicions que es determinen respecte al conveni amb l'ajuntament on s'ubique el sòl o amb els propietaris d'aquest.

4. Per a poder acollir-se al finançament corresponent a les àrees d'urbanització prioritària, serà necessari que es formalitze, en el marc de les comissions bilaterals de seguiment entre el Ministeri d'Habitatge i la conselleria competent en matèria d'habitatge de la Comunitat Valenciana, i amb representació de l'ajuntament en el terme del qual s'ubique l'actuació d'urbanització, un acord, subscrit per les tres administracions, per a cada actuació en qüestió.

En aquest acord, i conforme al nombre d'objectius i del volum de recursos convinguts, es concretaran les condicions de finançament i, si és el cas, els compromisos i aportacions financeres de les administracions implicades, així com el sistema de seguiment del compliment del termini màxim establit per a l'efectiva promoció dels habitatges protegits objecte de subvenció.

Conforme a les previsions establides en el conveni de col·laboració entre el Ministeri d'Habitatge i la Comunitat Valenciana, per a aplicació del Pla estatal 2005-2008 per a afavorir l'accés dels ciutadans a l'habitatge, en la seua clàusula quarta, respecte als recursos no territorials inicialment, es podran finançar la urbanització i l'execució de promocions d'habitatges que incorporen criteris de sostenibilitat o introduïsquen experiències innovadores quant als habitatges protegits, per mitjà d'acords específics respecte d'això, en el marc de les comissions bilaterals de seguiment del pla.

5. Una vegada complides les condicions que s'establixen en el present article, el director general competent en matèria d'habitatge dictarà la corresponent resolució de concessió de qualificació provisional que donarà dret a optar al règim de finançament previst en aquest decret de conformitat amb el Reial Decret 801/05.

Article 77. Subvencions a les actuacions d'urbanització en l'àrea de remodelació a càrrec dels pressupostos del Ministeri d'Habitatge i de la Generalitat

1. Les subvencions per a les actuacions de sòl amb destinació a habitatges protegits en l'àmbit d'àrees de remodelació, seran les establides pel Decret del Consell, regulador de les actuacions protegides per a facilitar l'accés a l'habitatge en la Comunitat Valenciana en el marc del Pla estatal 2005-2008, en allò específicament regulat respecte a les mesures de foment per a la urbanització de sòl i de conformitat amb el capítol V del Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol.

2. La Generalitat podrà subvencionar a càrrec dels seus pressupostos una quantia addicional fixa de 200 euros per habitatge que s'ha de construir en l'àmbit d'urbanització, quan en l'ordenació urbanística dels habitatges s'adopten mesures per al foment sostenible d'aquests, s'incorporen actuacions integrals de construcció urbana amb criteris ecològics, bioclimàtics i mediambientals, extrems aquests que s'incorporaran a la resolució del director general competent en habitatge.

Article 78. Tipus i condicions dels habitatges per a optar a les ajudes per a l'accés als habitatges en les àrees de remodelació

Segons els destinataris dels habitatges resultants de la remodelació, s'establirà dins dels habitatges de nova construcció, i en atenció a l'interés social de les actuacions, la promoció d'habitatges davall qualsevol règim de protecció pública, ha d'ajustar-se el règim segons les característiques socioeconòmiques de la població i la viabilitat de l'actuació, amb preferència pel règim especial que ha de suposar almenys el 50 per cent de l'edificabilitat residencial.

Es podran subvencionar igualment les actuacions de rehabilitació si és el cas, i s'atindran a les fixades en el present decret als mateixos efectes.

Aquests extrems s'inclouran en la resolució de la direcció general competent en habitatge per a la seua incorporació en el conveni corresponent que s'ha de subscriure entre l'ajuntament afectat i la Conselleria de Territori i Habitatge.

Article 79. Ajudes financeres per a l'accés als habitatges a càrrec dels pressupostos del Ministeri de l'Habitatge, en àrees de remodelació declarades per la Generaliat

1. Els habitatges es podran acollir a les ajudes regulades a l'efecte pel Decret 41/2006, de 24 de març, del Consell, pel qual s'establixen les mesures de foment per a l'accés a l'habitatge, en les condicions i d'acord amb el Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, per al desenvolupament del Pla d'habitatge 2005-2008.

2. Els serveis territorials competents en matèria d'habitatge resoldran als efectes de declarar el compliment dels requisits exigits per la normativa vigent, per a acollir-se a les ajudes.

Article 80. Ajudes financeres per a l'accés als habitatges a càrrec dels pressupostos de la, en àrees de remodelació declarades per la Generalitat

1. La Generalitat reconeixerà les persones residents en el barri objecte de remodelació que degudament empadronades acrediten el títol de propietat o ús de l'habitatge, les ajudes per a l'adquisició establides pel Decret 41/2006, de 24 de març, del Consell, amb les particularitats regulades en aquest article i concretades en els següents apartats.

2. La quantia d'aquestes ajudes serà amb caràcter bàsic, l'establida pel decret del Consell, regulador de les mesures de foment per a l'accés a l'habitatge en compra en àrees de remodelació per als habitatges protegits de nova construcció

Ajudes bàsiques

Nombre vegades IPREM Situació Total nova SGV

ATPMS(1) Fora d'ATPMS

<1,5 Jove 15,0% 13,0%

General 12,5% 10,5%

<2,5 Jove 7,0% 5,0%

General 4,5% 2,5%

<3,5 Jove 3,0% 3,0%

General 2,0% 2,0%

<4,5 Jove 3,0% 3,0%

General 2,0% 2,0%

<5,5 Jove 3,0% 3,0%

General 2,0% 2,0%

(1) Àmbit territorial de preu màxim superior

3. Complementàriament, i ateses les especials circumstàncies que concorren en una actuació de remodelació urbana, ateses les condicions socioeconòmiques dels residents, s'establix un règim d'ajudes addicional a l'anterior, l'aplicació del qual es determinarà en la resolució corresponent de la direcció general per a la declaració de l'àrea de remodelació, prèvia al conveni que s'ha de subscriure entre la conselleria competent en habitatge i l'ajuntament afectat:

Ajudes complementàries

Quadre d'ajudes complementàries en àrees de remodelació per als habitatges protegits de nova construcció

Nombre vegades IPREM Situació Total nova SGV

ATPMS(1) Fora d'ATPMS

<1,5 Jove 20% 20%

General 20% 20%

<2,5 Jove 20% 20%

General 20% 20%

<3,5 Jove 15% 15%

General 15% 15%

<4,5 Jove 10% 10%

General 10% 10%

<5,5 Jove 5% 5%

General 5% 5%

(2) Àmbit territorial de preu màxim superior

En aquelles circumstàncies especials derivades de la particular situació de les persones o unitats familiars que accedixen a l'habitatge, es podrà determinar, amb un informe previ corresponent per part dels serveis socials municipals, la concessió d'una ajuda del 5 per cent a més de les anteriors.

4. Suport econòmic als inquilins. Podran obtindre les subvencions al lloguer, a les quals es referix aquest apartat, les persones que accedisquen als habitatges procedents de la remodelació en règim de lloguer i hagen formalitzat contracte d'arrendament d'habitatge, en els termes de la vigent Llei d'arrendaments urbans.

Per a la concessió d'aquest tipus d'ajudes serà necessari que el promotor o ens gestor o l'inquilí presente per al seu visat davant de la direcció general competent en matèria d'habitatge, el contracte d'arrendament, d'acord amb el procediment legalment regulat, on s'inclouran les condicions establides respecte a les característiques de l'habitatge, els inquilins els ingressos familiars dels quals no excedisquen de 2,5 vegades l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples i la renda.

La quantia màxima anual de la subvenció a càrrec del Ministeri d'Habitatge no excedirà, amb caràcter general, del 40 per cent de la renda anual que s'ha de satisfer, ni d'un màxim absolut de 2.880 euros, i podrà ser feta efectiva a l'inquilí, o a l'arrendador, directament per la Generalitat, o a través de l'agència o societat pública que s'encarregue de la gestió de l'arrendament. L'arrendador, en aquest cas, descomptarà prèviament la quantia de l'ajuda de la renda total que ha de pagar l'arrendatari.

En el cas que es tracte de víctimes de violència de genere o de terrorisme la reconeixerà, a càrrec dels seus pressupostos, un 10 per cent més a l'establit amb caràcter general amb un límit absolut de 3.168 euros anuals.

La duració màxima d'aquesta subvenció serà de vint-i-quatre mesos, condicionada que es mantinguen les circumstàncies que van donar lloc al reconeixement inicial del dret a l'ajuda.

5. La Generalitat, amb caràcter complementari i per a aquells eventuals beneficiaris els ingressos familiars dels quals no superen 1,5 vegades l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples la Generalitat podrà establir, en coherència amb el que ha regulat el Decret del Consell que desenvolupa les mesures per a l'accés a l'habitatge, un subvenció complementària del 10 per cent de la renda que s'ha de satisfer i si és el cas, degudament motivat, una pròrroga d'aquestes, mitjançant una resolució del director general competent en habitatge.

6. El pagament de la subvenció que s'especifica per als inquilins s'efectuarà en dos terminis i complementàriament en les condicions que s'establisquen en la resolució de la direcció general competent en habitatge.

CAPÍTOL V

La rehabilitació del parc públic d'habitatges

de la Generalitat

Article 81. La situació del parc de promoció publica. Inventari

1. Les transferències realitzades en el seu dia per part de l'Estat a la Comunitat Valenciana en matèria d'habitatge, i més en concret el parc d'habitatge de promoció pública, va implicar en el seu moment la subrogació de totes les responsabilitats quant a les condicions dels edificis i d'amortització, venda, arrendament i gestió d'aquest.

2. La gestió de l'administració d'habitatges de protecció oficial de promoció pública de la Comunitat Valenciana es va assignar pel Decret 61/1987, d'11 de maig, del Consell, pel qual s'acorda la constitució de la Societat Mercantil Institut Valencià d'Habitatge, SA, a la dita entitat, assignant-li entre els seus objectes socials la rehabilitació i la promoció d'habitatges de protecció oficial, així com totes les activitats complementàries, accessòries i auxiliars que siguen necessàries per a la realització d'aquest.

No obstant això, la dita gestió queda oberta a establir-la en els termes expressats en els convenis que subscriga amb la conselleria competent en habitatge o ens titulars de les mateixes competències.

3. En conseqüència i davant de la diversitat de les situacions i relacions contractuals en què es troba el parc públic de la Generalitat, s'establix la necessitat de procedir al seu inventariat que reculla la situació de les condicions dels edificis i els habitatges, la contractual dels seus ocupants i els mecanismes d'actualització permanent d'aquest a l'efecte de poder optimitzar la seua gestió i manteniment, en les condicions que s'establisquen.

Article 82. Les modalitats d'intervenció en la rehabilitació del parc públic d'habitatge

Amb la finalitat de poder abordar una acció planificada respecte a la intervenció en la rehabilitació del parc públic d'habitatge, i a partir de la situació derivada de l'inventari citat en l'article anterior, s'establixen les modalitats següents:

1. Actuacions disperses i aïllades de rehabilitació i reparació ordinària d'habitatges estan referides a les que es realitzen per al condicionament d'aquests de manera que permeta la readjudicació a demandants d'aquest tipus d'habitatges.

2. Actuacions de rehabilitació en els elements comuns dels edificis, amb diferent nivell d'intensitat i afectant en algun cas a la totalitat o a part dels elements privatius dels habitatges.

Article 83. El règim d'ajudes a la rehabilitació del parc públic

1. La possibilitat de poder complementar la gestió del parc públic en determinades condicions amb la conselleria competent en habitatge, possibilita l'establiment d'un marc d'ajudes per a poder establir una programació de les actuacions, i compatibilitzar-les amb els mecanismes d'ajudes establits en el Pla d'accés a l'habitatge 2004-2007, en la Comunitat Valenciana.

2. La programació de les actuacions de rehabilitació establirà la priorització d'aquestes i la seua programació, i d'acord amb la proposta de la direcció general corresponent serà elevada al conseller competent en habitatge a fi de la seua aprovació.

3. Les actuacions de rehabilitació i reparació ordinària i manteniment gestionades per l'Institut Valencià d'Habitatge, seran realitzades per aquest en les condicions establides, i no pot recórrer a les ajudes a la rehabilitació regulades en aquest decret.

4. Les actuacions relatives a la rehabilitació d'edificis i habitatges que afecten el parc públic, i ateses les diferents situacions jurídiques dels seus ocupants i a l'estat dels edificis en què es troben, de conformitat amb el que ha establit respecte a la seua programació en el punt 2 anterior, podran acollir-se a les ajudes establides en aquest decret a càrrec de la Generalitat per a la rehabilitació d'edificis.

Igualment cal ajustar-se aquelles condicions específiques de sectors amb escassos recursos econòmics als efectes de la seua assimilació a les ajudes d'aquest decret així com aquelles altres situacions que siga aconsellable ampliar la intervenció al context urbà per mitjà dels recursos establits en les àrees de rehabilitació urbana.

5. En qualsevol dels casos, i aprovada la programació per part del conseller competent en matèria d'habitatge, la direcció general corresponent declararà la viabilitat de cada una de les actuacions que puguen iniciar-se a l'efecte de fixar les condicions i el règim d'ajudes que corresponga.

CAPÍTOL VI

Procediment de tramitació de les ajudes econòmiques

per a la rehabilitació

Secció 1ª

Terminis

Article 84. Termini per a sol·licitar la qualificació d'actuació protegida

La sol·licitud de qualificació de les actuacions es podrà presentar en qualsevol moment, abans de l'inici de les obres, si bé no es podrà concedir la qualificació de rehabilitació, si no han transcorregut, almenys, quinze anys des de la data de l'atorgament de l'última qualificació definitiva obtinguda pel mateix objecte de rehabilitació, excepte els supòsits d'accessibilitat i adaptació de l'habitatge previstos en aquest decret, tenint en compte a l'efecte, els tipus d'actuacions de rehabilitació que són els que corresponen a cada apartat de l'article 29 d'aquest decret.

Article 85. Terminis per a sol·licitar les ajudes econòmiques

1. La sol·licitud d'ajudes econòmiques es realitzarà, amb caràcter ordinari, simultàniament a la sol·licitud de qualificació provisional.

2. No obstant això, en la rehabilitació d'elements comuns d'edificis, si bé la sol·licitud d'ajudes econòmiques objectives i corresponents a la comunitat de propietaris se sol·licitarà simultàniament a la qualificació provisional de les obres, les sol·licituds d'ajudes subjectives o personals s'ajustaran al que disposa el paràgraf següent.

Les ajudes de caràcter subjectiu o personals en aquest supòsit, es realitzaran en el termini màxim comprés dins dels tres primers mesos des de la sol·licitud de qualificació provisional, s'admet excepcionalment superar aquest termini per causes degudament justificades.

En cap cas es podrà admetre la sol·licitud d'ajudes econòmiques amb posterioritat a la concessió de qualificació definitiva de les obres.

Article 86. Terminis per a concedir la qualificació

1. L'òrgan competent ha d'expedir la qualificació provisional en el termini màxim de dos mesos des de la data de la sol·licitud, s'entendrà estimada en cas de no resoldre's la concessió en aquest termini.

2. L'òrgan competent ha d'expedir la qualificació definitiva en el termini màxim de tres mesos des de la data de la sol·licitud, s'entendrà desestimada en cas que no es resolga en aquest termini.

Article 87. Terminis per a reconéixer les ajudes econòmiques

L'òrgan competent ha de resoldre la sol·licitud de reconeixement d'ajudes en el termini màxim de sis mesos des de la data de la sol·licitud, sempre que s'haja concedit prèviament la qualificació definitiva de l'actuació, s'entendrà desestimada en cas de no resoldre's en aquest termini.

Secció 2ª

La qualificació de l'actuació

Article 88. Necessitat qualificació

Les intervencions de rehabilitació d'edificis i habitatges per a acollir-se a les ajudes regulades en aquest decret, han de ser qualificades per l'òrgan competent, en les condicions regulades en aquest decret i les que si és el cas s'establisquen reglamentàriament.

Article 89. Qualificació provisional

La qualificació provisional és un acte de l'administració competent en matèria d'habitatge pel qual es reconeix que les obres proposades s'adeqüen documentalment als supòsits previstos en la normativa corresponent, permetent l'accés a les ajudes econòmiques, previstes per als interessats, prèvia aportació de la documentació necessària.

La resolució de concessió de qualificació provisional tindrà el contingut següent mínim:

a) Identificació del promotor.

b) Identificació de l'edifici o habitatges que es rehabiliten.

c) Règim d'ús dels habitatges.

d) Actuacions que són objecte de la qualificació, segons el que disposa l'article 20.

e) Pressupostos de cada una de les actuacions.

f) Termini d'execució de les obres.

g) Estimació de les ajudes que puguen correspondre quant a préstec i ajudes objectives, en cas de rehabilitació d'edificis.

Article 90. Efectes de la qualificació provisional

La qualificació provisional produïx els següents efectes:

a) Permetre l'accés a un préstec convingut, en les condicions fixades per mitjà del conveni corresponent, que es tramitarà per l'interessat davant de l'entitat financera que corresponga.

b) Possibilitar la comunicació d'ajudes econòmiques als interessats, sempre que s'hagen presentat les sol·licituds corresponents.

c) Facilitar el seguiment estadístic de les actuacions de rehabilitació respecte al compliment d'objectius dels diferents plans d'habitatge, així com la previsió d'ajudes susceptibles de ser reconegudes.

Article 91. Comunicació d'ajudes i resolució de la subsidiació de préstec

Una vegada obtinguda la qualificació provisional de les actuacions, i prèvia revisió de la documentació necessària presentada per l'interessat, es resoldran les ajudes econòmiques corresponents relatives a préstec i subsidiació d'aquest, i així mateix es comunicarà a títol informatiu l'import de les subvencions subjectives que puguen correspondre, resolent-se el reconeixement d'aquestes i el seu pagament una vegada concedida la qualificació definitiva de l'actuació.

Article 92. Qualificació definitiva

Una vegada acabades les obres, serà comunicat a l'òrgan competent, sol·licitant la qualificació definitiva de les actuacions. Una vegada duts a terme els tràmits corresponents, i prèvia revisió de la documentació presentada, l'òrgan competent podrà atorgar la qualificació definitiva de l'actuació.

La qualificació definitiva és un acte de l'administració competent en matèria d'habitatge pel qual es reconeix que les obres s'han executat, i s'ajusten a les actuacions descrites en la qualificació provisional o les seues modificacions aprovades. Per a això es durà a terme una inspecció, una vegada acabades les obres que tindran com a objecte supervisar que l'obra realitzada s'acomoda a les condicions del projecte o la documentació complementària que siga susceptible d'una inspecció ocular. Tot això sense perjudici de la responsabilitat corresponent a la direcció facultativa de l'obra.

La resolució de concessió de qualificació definitiva tindrà el contingut següent mínim:

a) Identificació del promotor.

b) Identificació de l'edifici o habitatges que es rehabiliten.

c) Règim d'ús dels habitatges, limitacions i preus màxims que corresponguen.

d) Els tipus d'obres i actuacions qualificades.

e) Import definitiu de cada una de les actuacions executades.

Article 93. Efecte de la concessió de la qualificació definitiva

La concessió de la qualificació definitiva determina:

. L'inici del termini per a aplicar les limitacions que corresponguen.

. Permet el pagament de les subvencions corresponents prèviament comunicades, per mitjà de l'aportació de la documentació necessària.

. Possibilita la transmissió dels habitatges de rehabilitació integral.

La qualificació definitiva possibilita la posada en ús de l'edifici, tal com regula l'article 46 de la Llei 8/2005, de 27 de maig, de l'habitatge en la Comunitat Valenciana.

Article 94. Pagament de les subvencions

Una vegada concedida la qualificació definitiva de les actuacions, i prèvia aportació de la documentació corresponent, es pagaran les subvencions que calguen.

En el cas de les subvencions objectives a les comunitats de propietaris, es realitzarà un pagament únic a favor d'aquestes i en les condicions legalment establides.

En cas d'haver subscrit el préstec convingut o no però que s'haja compromés l'import de la subvenció com a garantia, extrem que es comunicarà en el moment de la sol·licitud de qualificació definitiva, el pagament de la subvenció objectiva es realitzarà amb la finalitat d'amortitzar el préstec, si així s'ha establit en la formalització d'aquest.

En el cas d'obres de rehabilitació dutes a terme per ajuntament o ens gestor subsidiàriament, o per mitjà d'un operador de rehabilitació, es podrà resoldre al pagament de les subvencions corresponents per un pagament únic o en pagaments fraccionats si és el cas, a l'esmentada entitat, previ consentiment dels beneficiaris, i de conformitat amb el que preveu la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

En el cas que el promotor de les actuacions no siga el propietari de l'habitatge o l'edifici objecte de rehabilitació, es pot pagar la subvenció al promotor de les obres segons l'acord a què arriben entre aquests, per mitjà de les autoritzacions corresponents.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Aplicació de normativa

A més del que preveu aquest decret s'aplicarà en el que ací no s'expresse en matèria de finançament, el que disposa el Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol i la resta de disposicions concordants.

Les situacions no previstes o determinades expressament en aquest decret respecte a la variada casuística en relació amb la propietat, usuaris, situacions jurídiques i legals diverses, s'interpretarà preferentment tractant d'assimilar-ho a la situació més afí, prèvia consulta si és el cas amb els serveis centrals de la direcció general competent en habitatge.

Segona. Llei d'arrendaments urbans

Les persones que, en aplicació del que establix la disposició transitòria segona de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, es vegen privades del dret a la subrogació mortis causa que els reconeixia el Text refós de la Llei d'arrendaments urbans, aprovada pel Decret 4104/1964, de 24 de desembre, sempre que reunisquen els requisits establits en el present decret, tindran prioritat per a l'obtenció de les ajudes.

Tercera. Llei de taxes

Seran aplicables als habitatges subjectes a algun règim de protecció pública les taxes establides per als habitatges de protecció oficial per la Llei de taxes vigent.

A l'efecte, les al·lusions al mòdul M en la Llei de taxes s'entendran referides al pressupost protegit recollit en la qualificació provisional.

Quarta. Silenci administratiu en la sol·licitud d'ajudes

Transcorreguts sis mesos des de la sol·licitud de les ajudes sense que els serveis territorials competents en matèria d'habitatge hagen emés la corresponent resolució, el silenci ha d'entendre's en sentit desestimatori.

Cinquena. Mesures excepcionals

A proposta del director general competent en matèria d'habitatge, i sempre sobre la base dels informes tècnics que corresponguen, el conseller competent en la dita matèria, mitjançant una resolució motivada podrà adoptar mesures excepcionals, quan les especials circumstàncies de caràcter social o per raons d'urgència, que afecten els edificis d'habitatges, als habitatges i als seus ocupants, així ho requerisquen.

Sisena. Limitacions dels objectius convinguts respecte a les actuacions convingudes amb el Ministeri de l'Habitatge i els pressupostos de la Generalitat

Una vegada sobrepassat el nombre d'actuacions protegides convingudes amb el Ministeri de l'Habitatge, prèvia instrucció de la direcció general competent en habitatge, s'establiran les instruccions perquè els serveis territorials competents en matèria d'habitatge procedisquen a admetre o no les noves sol·licituds d'actuacions a l'empara del Pla 2005-2008, o si és el cas, en les condicions que es determinen.

En el mateix sentit, es tindrà en compte la previsió plurianual efectuada respecte als costos de les ajudes de la Generalitat, i es poden limitar, suprimir parcialment o no admetre, segons el cas i les disponibilitats pressupostàries.

Setena. Interpretació

Les situacions no incloses de forma explícita en la present normativa i el Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, s'atindran als criteris generals d'interpretació tècnica i jurídica que s'establisquen per la direcció general competent en habitatge, de conformitat amb les regles generals del dret i amb les previsions establides amb caràcter general per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Amb caràcter orientatiu s'adjunta l'annex 2 que inclou les subvencions establides per als edificis i els habitatges.

Huitena. Regulació de la publicitat de les àrees de rehabilitació i de les intervencions de rehabilitació d'edificis i habitatges

De conformitat amb l'Ordre de 15 de novembre de 2004, de la Conselleria de Territori i Habitatge (DOG núm. 4897), és preceptiva la col·locació dels cartells informatius i plaques identificatives en les actuacions de rehabilitació conforme el model que es regula en aquesta ordre.

Respecte a la publicitat de les àrees de rehabilitació que es declaren i que es troben ja declarades, aquesta situació ha de senyalitzar-se a l'efecte de poder identificar l'àmbit urbà inclòs en l'àrea.

D'acord amb això s'establirà per mitjà de la corresponent instrucció publicada de la Direcció General d'Habitatge i Projectes Urbans, les característiques i el contingut dels cartells informatius relatius a les àrees de rehabilitació.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Actuacions protegides sense finançament

1. Podran acollir-se al Pla 2005-2008 les actuacions protegides qualificades provisionalment que es basen en l'anterior normativa i que reunisquen els requisits exigits en aquest decret als efectes exclusius que no hagen obtingut préstec qualificat i així ho sol·licita de forma expressa el promotor.

A l'efecte, el servei territorial competent en matèria d'habitatge diligenciarà la qualificació provisional, expressant tant les modalitats i les quanties d'ajudes financeres que corresponguen, com la conversió dels ingressos al·legats, quan procedisca, al nombre de vegades l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples de l'any a què es referixen aquests ingressos.

2. No obstant això, les actuacions protegides qualificades provisionalment sobre la base de l'anterior normativa i on s'haja efectuat la comunicació o el reconeixement d'ajudes econòmiques respecte d'aquella, només podran passar al Pla 2005-2008 i a les ajudes regulades per aquest decret si no han iniciat les actuacions ni superat els terminis establits a l'efecte.

Segona. Actuacions pendents de qualificar o qualificades abans de l'entrada en vigor d'aquest decret

Les actuacions de rehabilitació qualificades a partir del 28 d'octubre de 2005, en les condicions regulades pel Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, es diligenciaran a l'efecte d'acollir-se a les ajudes previstes en aquest decret.

Les actuacions de rehabilitació amb la sol·licitud de qualificació provisional anterior al 28 d'octubre de 2005 i pendents de qualificar, es resoldran d'acord amb el Reial Decret 801/2005 i amb el que regula aquest decret.

Tercera. Pròrroga tàcita del vigent decret a l'efecte de les ajudes de la Generalitat

Si una vegada finalitzat el període de vigència del Pla d'habitatge 2005/2008, l'Estat inicia un nou pla per mitjà de la publicació de la normativa corresponent, i mentre no es publique la normativa autonòmica de desenvolupament del nou pla, les sol·licituds de qualificació provisional es resoldran d'acord amb el nou Pla d'habitatge de l'Estat i continuaran sent aplicables les ajudes a càrrec dels pressupostos de la Generalitat regulades per aquest decret.

Quarta. Ordres vigents mentre no es publiquen altres noves

Mentre no es publiquen altres ordres que les substituïsquen, continuaran en vigor les ordres del 15 de novembre de 2002, sobre el desenvolupament i la tramitació de les mesures de finançament d'actuacions protegides en matèria d'habitatge i sòl per al període 2002-2005.

Cinquena. Informe de l'estat de conservació de l'edifici

L'informe de conservació de l'edifici com a document de referència per a valorar la situació dels edificis que s'han de rehabilitar i complir el precepte de les inspeccions tècniques regulats per la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de l'habitatge de la Comunitat Valenciana i la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana, serà d'efectiva aplicació quan el desplegament reglamentari respecte al títol III de la primera entre en vigor.

Sisena. Pròrroga de les àrees de rehabilitació declarades a l'empara dels plans anteriors

1. Les àrees de rehabilitació declarades a l'empara del Pla d'habitatge 2002-2005, i de conformitat amb les condicions respecte a les actuacions protegibles en el marc del Decret 92/02, de maig de 2002, mantenen la seua delimitació als efectes de la pròrroga d'aquest i poden acollir-se a les ajudes establides en aquest decret.

Amb la finalitat de deixar constància d'aquestes s'inclou en l'annex 1 la relació d'àrees declarades que es prorroguen.

2. Les actuacions declarades en situacions de grups o conjunts d'habitatges amb problemes estructurals o de col·lectius amb escassos recursos, podran acollir-se a les situacions regulades en el present decret conforme als articles 18 i 19 i altres concordants, mitjançant una resolució expressa de la direcció general competent en habitatge.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

A partir de l'entrada en vigor del present decret queda derogat el Decret 92/2002, de 30 de maig, del Consell, així com l'article 21 del títol III del Decret 73/2005, de 8 d'abril, en els apartats referits a la rehabilitació i en concret l'apartat 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 i 19.

Així mateix, queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o d'un rang inferior s'oposen al que regula aquest decret.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Atribucions específiques al conseller

S'autoritza el conseller competent en matèria d'habitatge per a adoptar les mesures necessàries per mitjà de la subscripció d'acord o els convenis amb altres administracions i amb entitats públiques o privades que siguen necessaris per a l'aplicació d'aquest decret.

Igualment i en el mateix sentit, es faculta el conseller per a poder adoptar les mesures necessàries a fi de garantir els recursos per a possibilitar el suport i la gestió a les ajudes previstes, i la implantació i el manteniment territorial de finestretes úniques d'habitatge i rehabilitació, de conformitat amb l'article 80 del Reial Decret 801/2005, d'1 de juliol, i el conveni subscrit per al desenvolupament del Pla d'habitatge 2005-2008 entre la Generalitat i el Ministeri d'habitatge, el 26 de desembre de 2005.

Segona. Entrada en vigor

Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat .

Valencia, 9 de juny de 2006

El President de la Generalitat,

FRANCISCO CAMPS ORTIZ.

El Conseller de Territori i Habitatge,

ESTEBAN GONZÁLEZ PONS

Mapa web