Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Medi ambient
  Descriptors:
  	Temàtics: bestiar, via rural , via pecuària
  	Descriptors toponímics: Catadau, Tous

ORDRE de 12 de juny de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'anuncia l'aprovació de la delimitació de la Canal Reial de Castella al terme municipal de Catadau en el tram comprés des de l'encreuament amb la Rambla Garcia a l'altura de l'Alteró de Cosme fins al seu límit amb el terme municipal de Tous. [2006/8931]

Vist l'expedient de delimitació de la Canal Reial de Castella al terme municipal de Catadau en el tram comprés des de l'encreuament amb la rambla Garcia a l'altura de l'Alteró de Cosme amb el seu límit amb el terme municipal de Tous. Tram XI.

Vist que la delimitació s'ajusta a la classificació dels camins ramaders del terme municipal de Catadau, aprovada per Ordre ministerial de data 1 de juliol de 1974, la qual es va publicar en el Boletín Oficial del Estado de data 3 de setembre de 1974.

Vist que en data de 23 de desembre del 2002 (BOE 22.01.03), es va subscriure un conveni entre el Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, per a l'execució del projecte de delimitació, fitació i senyalització dels camins ramaders del corredor Vall de Cabriel . Albufera de València (ramal meridional) als termes municipals de Camporrobles, Fuenterrobles, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel, Requena, Cortes de Pallás, Yátova, Dos Aguas. Tous, Catadau, Alfarp, Carlet, l'Alcúdia, Algemesí, Guaduassuar, Albalat de la Ribera i Sueca.

Vist que mitjançant una resolució del 7 de juliol de 2003 de la Conselleria de Territori i Habitatge, es va autoritzar l'inici dels expedients de delimitació dels terrenys dels camins ramaders inclosos en el conveni subscrit en data 23 de desembre de 2002 (BOE 22.01.03), entre el Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.

Vist que dins del període d'informació pública a què va ser sotmés l'expedient van ser presentades al·legacions per:

. Sra. María Arocas Estarlich

. Sr. Carlos Guillermo Leive Llenares

. Sr. José Herminio Querol Lucas

. Sra. Carmen González Pedro (no ha acreditat representativitat)

. Sr. Ángel Parreño Cambronero

. Sr. Fernando Jiménez García

. Sr. Juan Manuel Bisbal Climent

. Sr. Emili Asensi Bono

. Sra. Carmen Bisbal Llorens

. Sra. Amalia Mulet José

. Sr. Vicente López Muñoz

. Sr. Francisco Llorens Martínez

Vist que la Direcció General de Gestió del Medi Natural proposa l'aprovació de la delimitació d'acord amb els termes que figuren en l'expedient.

Vist l'informe de l'Àrea Jurídica de la Conselleria de Territori i Habitatge. Atés que en l'expedient s'han complit els tràmits assenyalats per la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, reguladora de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la resta de legislació aplicable al cas. Atés el que disposa el Decret 8/2004, de 3 de setembre, del president de la Generalitat, mitjançant el qual s'assignen competències a la Presidència i a les conselleries amb competències executives, i en la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana, correspon a la Conselleria de Territori i Habitatge l'aprovació de la delimitació dels camins ramaders, resolc:

Article 1

Aprovar la delimitació de la Canal Reial de Castella al terme municipal de Catadau en el tram comprés des de l'encreuament amb la Rambla Garcia a l'altura de l'Alteró de Cosme amb el terme municipal de Tous, tram XI, d'acord amb la proposta de delimitació parcial i plànols que consten en l'expedient i les característiques de la qual són les següents:

Longitud delimitada: 3.770 m

Amplària: 75 m

Superfície delimitada: 27,5573 ha

Article 2

Desestimar les al·legacions presentades pels motius que s'indiquen a continuació:

En primer lloc, en relació amb les al·legacions presentades per Sra. María Arocas Estarlich, Sr. Ángel Parreño Cambronero, Sr. Fernando Jiménez García i Sr. Vicente López Muñoz, que al·leguen que en les escriptures de propietat no hi ha limitació, gravamen o servitud sobre les seues propietats i que en el Registre no hi ha cap anotació ni referència a la Canal Reial de Castella.

Cal dir que l'art. 2 de la Llei 3/1995, estableix que els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables, i no són, per tant, servituds de pas que necessiten cap contracte. El domini públic, a més, no tenia l'obligació de constar en el Registre de la Propietat.

L'existència del camí ramader queda bastant demostrada per la mateixa classificació dels camins ramaders del terme municipal de Catadau, en el projecte de la qual queden grafiats els distints camins ramaders del municipi. A més, en el fons documental recopilat a l'efecte de realitzar la delimitació, es constaten documents que fan referència a la Canal Reial de Castella, i que ja llavors la situen pel traçat que ara es proposa.

Respecte a les al·legacions presentades per Sra. María Arocas Estarlich, Ángel Parreño Cambronero, Sr. Fernando Jiménez García, Sr. Emili Asensi Bono, Sra. Amalia Mulet José i Sr. Vicente López Muñoz, en les quals manifesten no estar conformes a considerar l'amplària de 75 metres i no considerar l'amplària de 20 metres, cal dir que la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, no preveu l'existència d'amplàries necessària i sobrant a partir de la legal.

Sra. María Arocas Estarlich, Sr. Ángel Parreño Cambronero, Sr. Fernando Jiménez García, Sr. Emili Asensi Bono, Sra. Amalia Mulet José i Sr. Vicente López Muñoz manifesten que la mateixa Llei de camins ramaders permet compatibilitzar el traçat i la rehabilitació de la Canal Reial de Castella amb la qualitat de vida dels ciutadans. SENTÈNCIA 64/1982. Si s'aprova la proposició es vulnerarien els drets fonamentals com l'art. 45 1r i 2n i l'art. 47 de la Constitució.

Es denega aquesta al·legació perquè els fonaments de l'esmentada Sentència 64/1982 no són de directa aplicació a l'objecte d'aquest expedient de delimitació i en cap moment es vulnera cap article de la Constitució espanyola.

Sr. Carlos Guillermo Leive Llenares i el Sr. José Herminio Querol Lucas diuen que quan van comprar les parcel·les no le'ls va informar des de cap de les parts que aquests terrenys eren camí ramader. A més, el Sr. Juan Manuel Bisbal Climent, en l'al·legació primera del seu escrit diu que la seua finca és de propietat particular des de molt abans de 1974, any de classificació, diu que s'ha pagat la contribució de rústica i urbana i en l'apartat tercer al·lega que en la cartografia de cadastre no hi ha el camí ramader. El Sr. Francisco Llorens Martínez manifesta en l'al·legació primera que la parcel·la 7/123 va ser heretada dels seus pares, sense que en cap document aparega la canal, i en l'al·legació segona, que no es poden expropiar terres de la seua propietat sense una indemnització econòmica. La Sra. Amalia Mulet José manifesta, en l'al·legació segona del seu escrit que la seua propietat està degudament inscrita en el registre de la propietat, es troba en sòl urbà, que l'Ajuntament va concedir les llicències d'obres, que el Registre no nomena el camí ramader i que, igual que el Sr. Vicente López Muñoz en l'apartat segon i el Sr. Fernando Jiménez García en l'apartat tercer dels respectius escrits, paguen el corresponent IBI i que la seua propietat està classificada com a urbana. Es deneguen aquestes perquè:

Pel que fa a les al·legacions realitzades pels interessats en les quals es manifesten ser titulars dels terrenys afectats pel camí ramader, com consta en el Registre de la Propietat, dir que la determinació gràfica del domini registral no ofereix en cap cas detall de la localització geogràfica exacta en la qual es troba la finca en qüestió, sinó que pretén la identificació de la finca registral, de la porció de terreny delimitada per un domini; no pretén la descripció exhaustiva d'aquesta. D'altra banda, tenint en compte el que estableix l'art. 8.3 de la Llei 3/95, de 23 de març, de camins ramaders, la delimitació aprovat declara possessió i titularitat demanial a favor de la comunitat autònoma, i no poden prevaldre les inscripcions del Registre de la Propietat enfront de la naturalesa demanial dels béns delimitats. A més l'art. 8.4 de la mateixa llei, assenyala que la resolució d'aprovació de la delimitació serà títol suficient per a rectificar situacions jurídiques registrals contradictòries amb la delimitació. Tot això, sense oblidar el caràcter de domini públic que tenen els camins ramaders, establit en l'art. 2 de la Llei 3/95, de 23 de març, que estableix que els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables.

A més, respecte al fet que les parcel·les estiguen inscrites en el Registre de la Propietat cal ressenyar que la inscripció registral d'una finca dóna fe de la titularitat jurídic real sobre la mateixa i la seua funció és donar seguretat jurídica immobiliària, i no hi pot haver-hi una representació gràfica del domini diferent de l'objecte del domini en si. És a dir, l'objecte del registre de la propietat no és la finca registrada sinó el domini o els drets reals constituïts sobre ella. Respecte a açò, la descripció que de les finques registrals es fa en el foli registral propré de la declaració del titular registral, en conseqüència la determinació gràfica del domini depén, en última instància, de la voluntat de l'amo de la finca. De fet, aquesta grafia és una operació jurídica de qualificació per part del registrador i no una operació tècnic topogràfica.

Pel que fa a l'existència del camí ramader queda suficientment demostrada per la mateixa classificació dels camins ramaders del terme de Catadau, en el projecte de la qual queden grafiats els distints camins ramaders del municipi. A més, en el fons documental recopilat a l'efecte de realitzar la delimitació, es constaten documents que fan referència a la Canal Reial de Castella, i que ja llavors la situen pel traçat que ara es proposa.

L'existència i les característiques fonamentals d'un camí ramader, com ara categoria, amplària, denominació i traçat són legalment establides en la seua classificació, en aquest cas aprovada per Ordre ministerial amb data 18 de novembre de 1974 (BOE 05-12-1974).

L'article 8 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, es refereix a la delimitació com .l'acte administratiu pel qual es defineixen els límits dels camins ramaders de conformitat amb l'acte de classificació.. De fet, diferents sentències de tribunals superiors circumscriuen la possibilitat d'impugnar l'acte de delimitació als casos en què aquest no haja respectat la classificació: .consentida la classificació d'un camí ramader, no escau de cap manera impugnar la delimitació i fitació posterior, llevat que ho siga pel que fa a detalls de traçat, direcció, amplària i altres de similars, sempre que estiga en discrepància amb l'esmentada classificació precedent, però no pel que fa a l'existència o realitat ja assignada anteriorment al camí ramader en la classificació aprovada.

En aquest sentit, el traçat i direcció del domini públic delimitat és fidel reflex de les dades que apareixen en la classificació de camins ramaders dels termes municipals de Catadau, dades que s'han revisat i confrontat amb tots els antecedents gràfics o escrits que consten en l'expedient de delimitació, com també amb els reconeixements de camp realitzats pels tècnics encarregats de les operacions de delimitació.

D'altra banda, no hi ha dubte de la naturalesa jurídica dels camins ramaders com a béns de domini públic, açò fa que els particulars no poden adquirir, per la possessió d'un any i un dia, cap ius possidendi com ocorre amb els béns patrimonials, i que la possessió del domini públic per un particular siga en qualsevol cas il·legítima.

Respecte al fet que l'Estat ha admés la titularitat de les finques als al·legants com el pagament d'impostos com a prova, cal dir que el pagament dels impostos corresponents per les terres com ara la contribució territorial rústica i posteriorment l'impost de béns immobles, es recolza en el Cadastre Immobiliari, que és un registre administratiu dependent del Ministeri d'Hisenda en què es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials tal com es defineixen en el Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text de la Llei del cadastre immobiliari (BOE 8 de març del 2004), és a dir, tracta de l'inventari de la riquesa territorial i no dóna fe del domini i la resta de drets reals immobiliaris. De fet, és habitual que apareguen parcel·les cadastrals a nom de desconeguts, o basades en l'aparença física, sense cap investigació sobre la seua configuració jurídica. Així mateix, l'extensió d'una finca en cadastre no és prova, conforme a dret, de la realitat de la seua cabuda, i per tant dels seus veritables límits.

Sra. María Arocas Estarlich, Sra. Amalia Mulet José, Sra. M. Carmen González Pedro, Sr. Ángel Parreño Cambronero, Sr. Fernando Jiménez García i Sr. Vicente López Muñoz sol·liciten que la Canal Reial de Castella al seu pas per les propietats transcórrega el camí ramader limitant la seua dimensió i traçat al camí actual. Sr. Emili Asensi Bono, en l'apartat tercer del seu escrit diu que l'art. 16 de la Llei 3/95, de camins ramaders, considera compatibles amb l'activitat pecuària els usos tradicionals que, sense ser de caràcter agrícola i no tenint la naturalesa jurídica d'ocupació, puguen exercir-se en harmonia amb el trànsit ramader. Sol·licita una reducció de l'amplària i concessió per ús agrícola. I la Sra. Carmen Bisbal Llorens, en l'apartat primer del seu escrit sol·licita el desviació del camí ramader per parcel·les adjacents de propietat pública i adjunta croquis de la modificació sol·licitada. Es manifesten en desacord amb la delimitació sol·licitant la reducció de l'amplària del camí ramader a la proposta en el projecte de classificació. Es deneguen perquè:

Aquesta petició no pot ser atesa dins del marc legal vigent, perquè ens trobem davant de dos procediments administratius diferenciats: el primer l'acte de classificació (art. 7 Llei 3/1995) .pel qual es determina l'existència, amplària, traçat i la resta de característiques físiques generals de cada camí ramader. i el segon la delimitació (art. 8 Llei 3/1995) en el que se .es defineixen els límits dels camins ramaders de conformitat amb el que estableix l'acte de classificació.. Aquests dos procediments administratius s'executen materialment amb un tercer: en la fitació (art. 9 Llei 3/1995).

En aquest expedient ens trobem davant d'un procediment de delimitació que ha de ser conforme i respectar la classificació, sense que es puga en el aquest tràmit de delimitació modificar la classificació. Per consegüent, han de ser rebutjades les al·legacions formulades perquè la delimitació s'ha efectuat de conformitat amb la classificació vigent ja que la classificació de camins ramaders del terme municipal de Catadau, va ser aprovat per Ordre ministerial d'1 de juliol de 1974, que es va publicar en el BOE de 03/09/1974, classificant l'actual camí ramader a Canal i amb un ample legal de 75 metres de conformitat amb l'article 4.1.a) de la Llei 3/1995.

Atés l'anteriorment exposat, s'informa que la delimitació s'ha realitzat segons dret, no procedint en ell la regularització de l'amplàries, sent objecte d'això un expedient a banda.

Sr. Fernando Jiménez García, en l'apartat primer del seu escrit, manifesta que fa tres anys i mig l'Ajuntament li va concedir la llicència de renovació de tancament i no el va advertir de l'existència del camí ramader.

Es denega aquesta perquè el fet d'obtenir una llicència de renovació de tanca, en terrenys afectats per la delimitació de la Canal Reial de Castella, no és un fet que puga oposar-se a la delimitació efectuada, ja que, d'una banda, els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i d'altra banda, segons resulta de l'article 12 del Reglament de serveis de les corporacions locals, aprovat per Decret de 17 de juny de 1955, amb les modificacions de què ha sigut objecte per disposicions posteriors, les autoritzacions i llicències s'entendran atorgades excepte el dret de propietat i sense perjudici del tercer.

Sr. Juan Manuel Bisbal Climent, en l'apartat quart manifesta que la Conselleria d'Agricultura i Pesca no ha objectat res sobre la declaració de l'oliverar.

Es denega aquesta pel fet que la declaració d'oliverar a l'efecte d'ajuda no té en compte la realitat jurídica de les parcel·les, sinó que prenen en consideració paràmetres com a producció, nombre d'oliveres.

Article 3

Que s'efectue la cancel·lació total o parcial de totes les inscripcions registrals que resulten contradictòries amb la delimitació.

Article 4

Iniciar la pràctica de la fitació del camí ramader Canal Reial de Castella al terme municipal de Catadau en el tram comprés des de l'encreuament amb la Ramba Garcia a l'altura de l'Alteró de Cosme fins al seu límit amb el terme municipal de Tous (tram XI), d'acord amb el conveni subscrit en data de 23 de desembre de 2002 (BOE 22.01.03), entre el Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana per a l'execució del projecte de delimitació, fitació i senyalització dels camins ramaders del corredor Vall del Cabriel . Albufera de València (ramal meridional) als termes municipals de Camporrobles, Fuenterrobles, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel, Requena, Cortes de Pallars, Yátova, Dos Aguas, Tous, Catadau, Alfarp, Carlet, l'Alcúdia, Guadassuar, Algemesí, Albalat de la Ribera i Sueca.

Contra aquesta ordre, les persones interessades poden interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptadors a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta ordre, davant de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que disposen l'article 10 i concordants de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Tot això sense perjudici de la interposició del recurs potestatiu de reposició davant del conseller de Territori i Habitatge, en el termini d'un mes des de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat, d'acord amb el que disposa els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

València, 12 de juny de 2006

El conseller de Territori i Habitatge

Esteban Gonzalez Pons