ORDRE de 20 de setembre de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'anuncia l'aprovació de la delimitació de l'assagador dels Sants al terme municipal de Sueca.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 5389 de 16.11.2006 | |
| Número identificador: | 2006/12187 | |
| Referència Base de Dades: | 6031/2006 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: bestiar, via rural , via pecuària Descriptors toponímics: Sueca
ORDRE de 20 de setembre de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'anuncia l'aprovació de la delimitació de l'assagador dels Sants al terme municipal de Sueca. [2006/12187]
Vist l'expedient de delimitació de l'assagador dels Sants al terme municipal de Sueca (tram XVI).
Ja que la delimitació s'ajusta a la classificació dels camins ramaders del terme municipal de Sueca, per Orde ministerial de data 08 de setembre de 1989, que es va publicar en el Boletín Oficial del Estado de data 10 d'octubre de 1989.
Ja que en data de 23 de desembre de 2002 (BOE 22.01.03), es va subscriure conveni entre el Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, per a l'execució del projecte de la delimitació, amollonament i senyalització dels camins ramaders del corredor Vall de Cabriol . Albufera de València (ramal meridional) en els termes municipals de Camporrobles, Fuenterrobles, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel, Requena, Cortes de Pallás, Yátova, Dos Aguas. Tous, Catadau, Alfarp, Carlet, l'Alcúdia, Algemesí, Guadassuar, Albalat de la Ribera i Sueca.
Ja que mitjançant una resolució del 7 de juliol de 2003 de la Conselleria de Territori i Habitatge es va autoritzar l'inici dels expedients de delimitació dels terrenys dels camins ramaders inclosos en el conveni subscrit en data 23 de desembre de 2002 (BOE 22.01.03), entre el Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.
Ja que dins del període d'informació pública a què va ser sotmés l'expedient van ser presentades al·legacions per:
. Sr. José Pascual Fortea Zaragoza en representació, com a president, de la Comunitat de Regants de Sueca
. Ajuntament de Sueca
. Sr. Salvador Peiró Gómez en representació de l'Associació per a la Defensa dels Camins Ramaders, l'Associació per a la Defensa del Sòl Forestal i el Centre d'Aqüicultura Experimental
Ja que la Direcció General de Gestió del Medi Natural proposa l'aprovació de la delimitació d'acord amb els termes que figuren en l'expedient.
Vist en l'informe de l'Àrea Jurídica de la Conselleria de Territori i Habitatge. Atés que s'han complit en l'expedient els tràmits assenyalats per la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, reguladora de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la resta de legislació aplicable al cas. Atés el que disposa el Decret 8/2004, de 3 de setembre, del president de la Generalitat, mitjançant el qual s'assignen competències a la Presidència i a les conselleries amb competències executives, i en la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana, correspon a la Conselleria de Territori i Habitatge l'aprovació de la delimitació dels camins ramaders, resolc:
Article 1
Aprovar la delimitació del camí ramader assagador dels Sants al terme municipal de Sueca (tram XVI) d'acord amb la proposta de delimitació i plànols que consten en l'expedient i les característiques del qual són les següents:
Longitud delimitada: 4.986 m
Amplària: 5 m
Superfície delimitada: 2,4853 ha
Article 2
Desestimar les al·legacions presentades pels motius que s'indiquen a continuació:
A les al·legacions presentades per l'Ajuntament de Sueca que considera que els camins ramaders que discorren pel terme han caigut en desús com a tals per la seua nul·la activitat ramadera. Que l'assagador està en complet desús per al trànsit de bestiar per haver desaparegut els corrals que existien en l'entorn, per la qual cosa resulta il·lògic i innecessari procedir a la seua delimitació. Se li deneguen pel fet que:
L'art. 2 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, establix que els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables, i no són per tant servituds de pas que necessiten cap contracte. El domini públic, a més, no tenia l'obligació de constar en el Registre de la Propietat.
L'existència del camí ramader queda suficientment demostrada per la mateixa classificació dels camins ramaders del terme de Sueca, en el projecte de la qual queden grafiats els distints camins ramaders del municipi. A més en el fons documental recopilat a l'efecte de realitzar la delimitació, es constaten documents que fan referència a l'assagador dels Sants, i que ja llavors el situen pel traçat que ara es proposa.
No hi ha dubte de la naturalesa jurídica dels camins ramaders com a béns de domini públic. L'art. 2 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders diu que .Els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables., açò fa que els particulars no poden adquirir, per la possessió d'un any i un dia, cap ius possidendi com ocorre amb els béns patrimonials, i que la possessió del domini públic per un particular siguen en qualsevol cas il·legítima.
Respecte que manifesta que no té utilitat pràctica la meritada delimitació, cal dir que si bé és cert que l'activitat transhumant en aquesta zona ha disminuït fins a ser un moviment de bestiar residual. No obstant això, la Llei 3/1995, de camins ramaders, establix uns usos complementaris compatibles, i no cal oblidar que en tot cas els terrenys objecte d'aquest procediment de delimitació tenen el caràcter de domini públic, per la qual cosa ningú és privat dels seus béns i drets, tal com manifesta l'al·legant, i per tant no procedix que aquest procediment derive en un expedient d'expropiació forçosa.
L'Ajuntament de Sueca manifesta el seu desacord amb la delimitació sol·licitant la reducció de l'amplària del camí ramader a la proposada en el projecte de classificació. Aquesta petició no pot ser atesa dins del marc legal vigent, perquè ens trobem davant de dos procediments administratius diferenciats: el primer l'acte de classificació (art. 7 Llei 3/1995) .pel qual es determina l'existència, l'amplària, el traçat i la resta de característiques físiques generals de cada camí ramader. i el segon la delimitació (art. 8 Llei 3/1995) en la qual .es definixen els límits dels camins ramaders de conformitat amb el que establix l'acte de classificació.. Aquests dos procediments administratius s'executen materialment amb un tercer: en l'amollonament (art. 9 Llei 3/1995).
En el present expedient ens trobem davant d'un procediment de delimitació que ha de ser conforme i respectar la classificació, sense que es puga en el present tràmit de delimitació modificar la classificació. Per consegüent, han de ser rebutjades les al·legacions formulades perquè la delimitació s'ha efectuat de conformitat amb la classificació vigent ja que la classificació de camins ramaders del terme municipal de Sueca, va ser aprovada per Ordre ministerial de 8 de setembre de 1989, que es va publicar en el DOGV de 04/10/89, classificant l'actual camí ramader en carrerada i amb una amplària legal de 5 metres de conformitat amb l'article 4.1.a) de la Llei 3/1995.
Les classificacions són actes administratius, tenen caràcter declaratiu, i determinen l'existència, l'amplària, el traçat i la resta de característiques físiques generals dels camins ramaders dins dels termes municipals.
Atés l'anteriorment exposat, s'informa que la delimitació s'ha realitzat segons dret, no procedint en aquesta la regularització de les amplàries, és objecte d'això un expedient a banda.
Respecte a les al·legacions realitzades pel Sr. José Pascual Fortea Zaragoza en representació, com a president, de la Comunitat de Regants de Sueca on al·lega que és propietària des de totes les séquies que afronten amb la proposta de delimitació a un costat i a l'altre, fet reconegut per totes les institucions i administracions públiques. I que no figuren en el Registre de la Propietat perquè la seua descripció seria interminable. En la relació de propietaris afectats figuren incorrectament algunes de les seues propietats. Que ambdós usos, séquia i camí, han sigut sempre compatibles i complementaris. I que no estan d'acord amb la delimitació perquè es consideren com a intrusions a part de les seues séquies que mai han pogut ocupar la via. Que l'actual llei de camins ramaders no considera sobrants els terrenys, no respecta les situacions fàctiques i jurídiques anteriors sense preveure adquirir el terreny per expropiacions; i que la dita llei infringix els principis de seguretat jurídica, drets adquirits, irretroactivitat i privació de la propietat privada de forma confiscatòria.
Sol·licitada l'acreditació de representació, aquest no l'aporta, i es considera desestimat, però no obstant això s'informa perquè en prengueu coneixement general.
Quant a l'al·legació primera realitzada per l'interessat en la qual manifesta ser titular dels terrenys afectats pel camí ramader encara que no conste en el registre de la propietat perquè la seua descripció seria interminable, dir que la determinació gràfica del domini registral no oferix en cap cas detall de la localització geogràfica exacta en la qual es troben les parcel·les en qüestió, sinó que pretén la identificació de les finques registrals, de la porció de terreny delimitada per un domini; no pretén la descripció exhaustiva d'aquestes. D'altra banda, tenint en compte el que establix l'art. 8.3 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, la delimitació aprovada declara la possessió i la titularitat demanial a favor de la Comunitat Autònoma, i no poden prevaldre les inscripcions del Registre de la Propietat enfront de la naturalesa demanial dels béns delimitats. A més l'art. 8.4 de la mateixa llei, assenyala que la resolució d'aprovació de la delimitació serà títol suficient per a rectificar situacions jurídiques registrals contradictòries amb la delimitació. Tot això sense oblidar el caràcter de domini públic del que gaudixen els camins ramaders, establit en l'art. 2 de la Llei 3/1995, de 23 de març, que establix que els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables.
En el fet que l'al·legant manifesta que la propietat s'ha posseït com a lliure, i que ha transcorregut temps necessari per a la prescripció. Respecte al caràcter demanial, cal dir que els camins ramaders ja eren demanials en l'anterior llei bàsica de camins ramaders. Ambdós lleis establixen que els camins ramaders no són susceptibles de prescripció, s'ha de tindre en compte que l'art. 3 de la Llei 3/1995, diu .L'actuació de les comunitats autònomes sobre els camins ramaders perseguirà els següents fins. en el subapartat b) .Exercir les potestats administratives en defensa de la integritat dels camins ramaders., i en els arts. 5.a) i 5.c) d'aquesta mateixa llei es recullen com a potestats administratives sobre els camins ramaders, que correspon a les comunitats autònomes .el dret i el deure investigar la situació dels terrenys que es presumisca que pertanyen als camins ramaders. i expressament .la delimitació..
En relació amb la desafectació del camí ramader cal referir-se novament a la Llei 3/1995, on en l'article núm. 10, diu expressament .Els terrenys ja desafectats o que d'ara endavant es desafecten tenen la condició de béns patrimonials de les comunitats autònomes i en la destinació prevaldrà l'interés públic o social.. La desafectació de terrenys de domini públic, segons el nostre ordenament jurídic, requerix necessàriament un procediment exprés, que no s'ha realitzat, no havent-hi lloc a la desafectació tàcita en cap cas.
El Sr. Fortea Zaragoza manifesta el desacord amb la delimitació sol·licitant la reducció de l'amplària del camí ramader a la proposada en el projecte de classificació. Aquesta petició no pot ser atesa dins del marc legal vigent, perquè ens trobem davant de dos procediments administratius diferenciats: el primer l'acte de classificació (art. 7 Llei 3/1995) .pel qual es determina l'existència, l'amplària, el traçat i la resta de característiques físiques generals de cada camí ramader. i el segon la delimitació (art. 8 Llei 3/1995) en el qual .es definixen els límits dels camins ramaders de conformitat amb el que establix l'acte de classificació.. Aquests dos procediments administratius s'executen materialment amb un tercer: en l'amollonament (art. 9 Llei 3/1995).
En el present expedient ens trobem davant d'un procediment de delimitació que ha ser conforme i respectar la classificació, sense que es puga en el present tràmit de delimitació modificar la classificació. Per consegüent, han ser rebutjades les al·legacions formulades perquè la delimitació s'ha efectuat de conformitat amb la classificació vigent ja que la classificació de camins ramaders del terme municipal de Sueca, va ser aprovada per Ordre ministerial de 8 de setembre de 1989, que es va publicar en el DOGV de 04/10/1989, classificant l'actual camí ramader en assagador i amb una amplària legal de 5 metres de conformitat amb l'article 4.1.a) de la Llei 3/1995.
Les classificacions són actes administratius, tenen caràcter declaratiu, i determinen l'existència, l'amplària, el traçat i la resta de característiques físiques generals dels camins ramaders dins dels termes municipals.
Atés l'anteriorment exposat, s'informa que la delimitació s'ha realitzat segons dret, en aquesta no és procedent la regularització d'amplàries, és objecte d'això un expedient a banda.
Respecte a l'al·legació segona on l'al·legant manifesta que en la relació de propietaris afectats figuren incorrectament algunes de les seues propietats cal dir que aquestes són les dades que conté el cadastre.
En relació amb estar en desacord amb la delimitació perquè es consideren com a intrusions a part de les seues séquies que mai han pogut ocupar la via volem fer constar que en aquest tram les séquies com a tal no envaïxen l'assagador sinó que afronten amb el seu traçat. Són les parcel·les cadastrals les que envaïxen el camí ramader.
Respecte a l'al·legació quarta, cal dir que l'art. 2 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, establix que els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables, i no són per tant servituds de pas que necessiten cap contracte. El domini públic, a més, no tenia l'obligació de constar en el Registre de la Propietat.
L'existència del camí ramader queda suficientment demostrada per la mateixa classificació dels camins ramaders del terme de Sueca, en el projecte de la qual queden grafiats els distints camins ramaders del municipi.
Finalment, el Sr. Salvador Peiró Gómez en representació de l'Associació per a la Defensa dels Camins Ramaders, l'Associació per a la Defensa del Sòl Forestal i el Centre d'Aqüicultura Experimental, consultats els documents en exposició pública, sol·licita l'actuació en una sèrie d'al·legacions sobre irregularitats de diversa índole relacionades amb els camins ramaders dins del projecte de delimitació. Realitza una sèrie de consideracions que creu que haurien de tindre's en compte i felicita .l'equip redactor del projecte per la tasca d'investigació que ha portat als resultats que es recullen en aquest projecte..
Sol·licitada l'acreditació de representació, aquest no l'aporta, i es considera desestimat, però no obstant això informem perquè en prengueu coneixement general.
En relació amb la sèrie d'al·legacions sobre les irregularitats de diversa índole relacionades amb els camins ramaders dins del projecte de delimitació on s'al·ludix s'hauria d'actuar, així com la sèrie de consideracions que creu que haurien de tindre's en compte, cal dir que el present expedient de delimitació s'emmarca dins d'un conveni específic de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana, per a la realització del Projecte de delimitació, amollonament i senyalització dels camins ramaders del corredor Vall del Cabriol . Albufera de València (ramal meridional).
En la resolució de 27 de desembre de 2002, publicada en el BOE núm. 19, el 22 de gener de 2003, on es publica el contingut de l'esmentat conveni, en l'article cinqué de l'annex s'exposa:
.Que els camins ramaders del corredor Vall del Cabriol-Albufera de València (ramal meridional) constituïxen un eix transversal de primer ordre en la xarxa viària autonòmica, ja per servir d'enllaç amb altres camins ramaders de l'àmbit castellanomanxec, ja per connectar la muntanya i el litoral valencians, i la recuperació del qual, amb la posada en valor dels itineraris ramaders i els seus elements naturals i culturals, pot suposar un valuós instrument per al desenvolupament harmònic dels municipis i comarques en la seua àrea d'influència..
Per tant, segons el conveni, el fi últim del projecte és la recuperació i la posada en valor dels itineraris ramaders que ho componen per a desenvolupar tant els usos compatibles i complementaris que menciona la Llei 3/1995.
Article 3
Que es cancel·len totalment o parcialment totes les inscripcions registrals resulten contradictòries que amb la delimitació.
València, 20 de setembre de 2006.. El conseller: Esteban González Pons