LLEI 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià. [1998/5159]

(DOGV núm. 3267 de 18.06.1998) Ref. Base de dades 1137/1998

1998/901137 LLEI 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià. [1998/5159]

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:

PREAMBUL

I

El patrimoni cultural valencià és una de les principals senyes d'identitat del poble valencià i el testimoni de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que l'integren constitueixen un llegat patrimonial d'inapreciable valor, la conservació i enriquiment del qual correspon a tots els valencians i, especialment, a les institucions i als poders públics que el representen.

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l'article 31, atribueix a la Generalitat competència exclusiva sobre el patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic i sobre els arxius, biblioteques, museus, hemeroteques i tots altres centres de depòsit cultural que no siguen de titularitat estatal, sense perjudici de la reserva de competència en favor de l'estat sobre la defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental contra l'exportació i l'espoliació, establida per l'article 149.1.28 de la Constitució Espanyola; i l'article 33 li atribueix l'execució de la legislació de l'estat en matèria de museus, arxius i biblioteques de titularitat estatal, l'execució de la qual no es reserve a l'estat. D'altra banda, l'article 46 del text constitucional disposa que els poders públics garantiran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya i dels béns que l'integren, de qualsevol règim jurídic i titularitat.

L'estat, basant-se en aquesta reserva i en el títol competencial de l'article 149.2 de la Constitució, ha promulgat la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, i el Reial Decret 111/1986, de 10 de gener, que la desplega parcialment, modificat aquest últim pel Reial Decret 64/1994, de 21 de gener, per a adaptar-lo a la interpretació donada pel Tribunal Constitucional a determinats preceptes de la llei. Normativa aquesta que ha sigut fins ara, íntegrament, d'aplicació directa a la Comunitat Valenciana.

El ple exercici per la Generalitat de la competència pròpia en matèria de patrimoni cultural exigeix, tanmateix, l'establiment a l'àmbit de la Comunitat Valenciana d'una norma amb rang de llei que done resposta a les necessitats que presenta la protecció d'aquest patrimoni, superant les insuficiències del marc legislatiu vigent fins ara.

En l'exercici, doncs, d'aquesta competència, i amb aquest objectiu, es promulga la present Llei del Patrimoni Cultural Valencià.

II

La Llei del Patrimoni Cultural Valencià constitueix el marc legal de l'acció pública i privada dirigida a la conservació, difusió, foment i acreixement del patrimoni cultural en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, determina les competències dels poders públics en la matèria, les obligacions i drets que incumbeixen els titulars dels béns i les sancions que es deriven de les infraccions als seus preceptes. Tanmateix, no es concep la llei, tal com ha sigut freqüent en matèria de patrimoni històric, com un conjunt de normes predominantment prohibitives al costat d'algunes altres que estableixen en favor dels titulars dels béns certs drets, de caràcter més teòric que real al no disposar de mecanismes necessaris per a exercir-los ni correlatives obligacions de l'administració. Per contra, el legislador parteix del fet, tantes vegades confirmat per l'experiència, que sense la col·laboració de la societat en la conservació, restauració i rehabilitació de l'ingent nombre de béns de patrimoni cultural, la gran majoria de titularitat privada, l'acció pública en aquesta matèria està destinada al fracàs per falta de mitjans suficients per a afrontar una tasca d'aquestes proporcions.

Per això, la llei tracta, en primer lloc, de fomentar l'estima general del patrimoni cultural, a través de l'educació i la informació, com el mitjà més eficaç d'assegurar la col·laboració social en la protecció i conservació d'aquell. I pretén també, de manera especial, promoure l'interés dels propietaris dels béns en la conservació, restauració i rehabilitació d'aquests a través de mesures concretes, l'aplicació de les quals es concep en molts dels casos com un dret del propietari, legalment exigible, establit com a contraprestació a les inevitables limitacions dominicals que la llei imposa. A aquest mateix propòsit respon el principi general establit en l'article 9, que obliga l'administració a afavorir la incorporació dels béns del patrimoni cultural a usos actius, adequats a la seua naturalesa.

Si ambdós objectius s'aconsegueixen, disposant, a més, de l'acció dels poders públics, en els tres aspectes de conservació del patrimoni propi, vigilància i foment, el compliment dels fins de la llei estarà en gran part assegurat.

III

La llei adopta en la denominació el terme cultural per considerar-lo el més ajustat a l'amplitud dels valors que, segons el que es disposa en l'article 1, defineixen el patrimoni que constitueix el seu objecte, la naturalesa del qual no s'esgota en allò purament històric o artístic. Tanmateix, no obstant aquesta amplitud amb què es conceptua el patrimoni cultural, es diferencien ja en l'article 2 les tres categories de béns que formen part d'aquell segons la importància dels valors que incorporen, a les quals es relacionen diferents graus de protecció, detallats al llarg de l'articulat de la llei. Es tracta així de distingir els béns que tenen algun dels valors assenyalats en l'article 1, que són òbviament innumerables i la regulació dels quals es dirigeix en gran manera a facilitar l'accés d'aquests a un nivell superior de protecció quan en siguen mereixedors, d'aquells altres que pel major valor cultural exigeixen la concentració dels esforços públics i privats en les tasques de conservació i foment, mitjançant la inclusió prèvia en l'Inventari.

IV

L'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, al qual es dedica el primer capítol del títol II, és la institució bàsica entorn de la qual es configura el sistema legal de classificació i protecció dels béns de naturalesa cultural que mereixen una empara especial. La llei concep l'Inventari com un instrument unitari, adscrit a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que evite la dispersió derivada de l'existència de diferents instruments de catalogació, segons es referisquen a béns mobles o immobles. En ell s'inscriuen tota classe de béns, mobles i immobles o immaterials, classificats segons dos nivells de protecció: el corresponent als béns declarats d'interés cultural i l'assignat als béns inventariats que no siguen objecte d'aquesta declaració. Als primers es destina la secció primera de l'Inventari i la resta s'inscriuran en alguna de les altres seccions, reservant-se, per raó de l'especialitat, la secció quarta per als béns del patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual que tinguen rellevància cultural i la cinquena als béns immaterials del patrimoni etnològic.

La llei té entre els seus objectius fonamentals el d'impulsar la formació d'un Inventari el més complet possible de tots aquells béns del patrimoni cultural valencià que meresquen una protecció especial, ja que el legislador és conscient que d'això depén en gran manera l'èxit de la política de conservació i foment d'aquesta riquesa cultural. Preveu diferents procediments per a la inclusió dels béns en l'Inventari, segons la categoria de protecció a què accedisquen i la naturalesa, moble o immoble o immaterial d'aquells. I ha preferit, abans que establir obligacions genèriques de difícil compliment, promoure l'interés dels titulars de béns de valor cultural en la inscripció dels béns en l'Inventari. Per a això, es preveu l'aplicació de les mesures de foment del títol VI amb caràcter general a tots els béns inclosos en l'Inventari, als quals s'equiparen els que hagen iniciat l'expedient per a ser-hi inclosos; es constreny la possibilitat de dació de béns culturals en pagament de deutes als prèviament inclosos en l'Inventari; es reconeix a tota persona la condició d'interessat per a promoure l'aprovació o modificació dels catàlegs de béns i espais protegits a l'efecte d'incloure-hi béns immobles amb la qualificació de béns de rellevància local i s'estableix la preferència en els concursos d'ajudes públiques dels ajuntaments que hagen aprovat els esmentats catàlegs.

El segon dels capítols del títol II conté el règim comú a tots els béns de l'Inventari. S'estableixen els drets de tanteig i retracte en favor de la Generalitat respecte dels béns inventariats, i també sobre determinats béns mobles que es venguen en subhasta, i es reconeix el mateix als ajuntaments respecte dels béns immobles inventariats situats en el seu terme municipal. Es declara l'interés social per a l'expropiació, en determinades circumstàncies, de tots els béns inventariats, no tan sols d'aquells declarats d'interés cultural, i es proclama respecte de tots els béns inventariats de titularitat dels ens públics territorials el caràcter d'inalienables i imprescriptibles.

V

El capítol tercer del mateix títol es dedica als béns d'interés cultural, als quals es reserva el grau màxim de protecció legal, es regula en la secció primera el procediment especial per a la declaració d'interés cultural, amb terminis per a resoldre diferents en funció de la naturalesa dels béns que siguen objecte de l'expedient. La secció segona conté el règim especial dels béns immobles d'interés cultural, que recull els efectes de la declaració sobre llicències municipals i el planejament urbanístic. S'estableix, amb caràcter general, la necessitat d'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per a les intervencions sobre aquests béns, i es fixen els criteris a què han d'ajustar-se tant aquestes intervencions com els plans especial de protecció, l'elaboració dels quals és obligatòria quan es produïsca la declaració d'interés cultural d'un bé immoble, llevat del cas dels monuments i els jardins històrics.

El règim dels béns mobles d'interés cultural es regula en la secció tercera, on s'estableix el règim de les intervencions i els trasllats i la prohibició de disgregar les col·leccions sense autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. I, finalment, es dedica la secció quarta d'aquest capítol als béns immaterials d'interés cultural, el règim específic de protecció dels quals s'establirà en el decret que els declare com a tals.

VI

El capítol IV es refereix a la resta de béns de l'Inventari General. Els primers d'ells són els béns de rellevància local, és a dir, aquells béns immobles inclosos amb aquesta classificació en els catàlegs de béns i espais protegits regulats per la legislació urbanística. La llei no fa una recepció en bloc en l'Inventari General de tots els immobles inclosos en els esmentats catàlegs, ni en els que es puguen incloure en el futur, ja que, certament, la major d'ells té un valor cultural relatiu, significatiu únicament per a l'àmbit humà o l'entorn en què se situen. Per això s'estableix l'esmentada categoria de béns de rellevància local dins dels nivells de protecció que han de determinar els catàlegs, en la qual s'inclouran els immobles que tinguen en si mateixos un valor històric, artístic, arqueològic, paleontològic o etnològic suficient per a justificar l'aplicació del règim de protecció, les limitacions i les mesures de foment que la llei reserva als béns inventariats.

En aquest punt, respectant la competència que la normativa urbanística atribueix a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports respecte de l'aprovació definitiva dels catàlegs i el procediment establit per a la tramitació, es dóna caràcter vinculant a l'informe de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència pel que fa a la qualificació de béns de rellevància local dins dels catàlegs, assegurant així, en consonància amb el sistema general establit per la llei, la intervenció de l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural en la decisió sobre l'accés d'aquests béns a l'Inventari General.

Es tracta, en definitiva, de distingir els béns immobles de valor històric, artístic, arqueològic o etnològic significatiu, que tenen accés a l'Inventari, del patrimoni arquitectònic simplement catalogat, el règim propi del qual, sense perjudici de les normes d'aquesta llei que se li hagen d'aplicar, es troba en la normativa urbanística i en la de foment de la rehabilitació d'edificis. Amb això s'evita la dispersió dels recursos destinats a la protecció i foment del patrimoni cultural i es delimiten amb claredat els camps d'actuació dels òrgans competents en matèria de patrimoni cultural i d'habitatge.

Les dues últimes seccions del capítol IV es refereixen, respectivament, als béns mobles i immaterials de l'Inventari, constituïts aquests últims per les activitats i coneixements de valor etnològic, establint-s'hi les particularitats dels respectius procediments per a la inscripció i el règim de protecció que els és aplicable.

VII

El títol III es dedica al patrimoni arqueològic i paleontològic, l'especialitat del qual exigeix determinar no només el règim d'autoritzacions i llicències a què han de subjectar-se les actuacions arqueològiques i paleontològiques, sinó també el de les obres afectades per aquestes, el destí dels productes d'aquestes actuacions i el règim de les troballes casuals. La llei preceptua la intervenció de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència tant en l'autorització d'actuacions arqueològiques i paleontològiques, com en la d'obres que resulten afectades per l'existència de restes d'aquesta naturalesa, però disposa la participació de la Generalitat en el finançament dels treballs arqueològics o paleontològics que, en aquest últim cas, s'hagen de fer quan es tracte d'obres en què no es poguera preveure l'existència d'aquelles restes. Pel que fa al règim de les troballes casuals, es regula el dret a la recompensa en metàl·lic dels descobridors i propietaris.

VIII

El títol IV es dedica al règim dels museus, als quals s'equiparen les col·leccions museogràfiques permanents. La llei estableix el contingut mínim dels expedients per a la creació o reconeixement d'ambdues categories d'institucions museístiques i preveu la integració d'aquestes, ja siguen de titularitat pública o privada, en el Sistema Valencià de Museus, configurat com una estructura organitzativa que es crea per a facilitar la coordinació i tutela per la Generalitat dels museus i col·leccions museogràfiques permanents que s'hi integren. S'estableixen els mecanismes legals per a la inclusió dels fons dels museus i col·leccions en l'Inventari General, amb la qualificació fins i tot de béns d'interés cultural, així com el règim general dels depòsits i les eixides temporals de fons. Es prohibeix la disgregació dels fons dels museus i col·leccions museogràfiques permanents sense autorització expressa de l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural i es garanteix l'accés públic als museus, llevat de les restriccions que la mateixa llei preveu.

S'hi recullen així mateix mesures especials de protecció dels fons davant situacions excepcionals dels mateixos centres que els contenen i que pogueren afectar de forma negativa la preservació d'aquells. Per a això, es condiciona l'augment de fons en un museu o col·lecció museogràfica a l'acreditació de la capacitat de la institució per a atendre degudament els fins que li són propis en relació amb aquests fons, garantint-se en última instància l'exposició pública d'aquests. S'estableix també un règim excepcional per al depòsit dels fons d'un museu en un altre o altres centres de depòsit quan se'n pose en perill la conservació, seguretat o accessibilitat. I, finalment, es tutela la destinació dels fons d'un museu en el supòsit de dissolució o clausura, a fi que el trasllat no desvirtue la naturalesa dels béns culturals exposats.

IX

El títol V es refereix al patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual i al règim general dels arxius i biblioteques. El primer es defineix com a integrant del patrimoni cultural valencià i s'ordena la formació del Cens del Patrimoni Documental Valencià i del Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic i Audiovisual Valencià, però es preveu l'accés a l'Inventari General, amb la categoria fins i tot de béns d'interés cultural, només per als béns inclosos en aquests Cens i Catàleg que tinguen valor cultural significatiu, a fi de no estendre abusivament les mesures i limitacions que la llei estableix per als béns de l'inventari a l'ingent nombre de documents i obres bibliogràfiques que integren l'esmentat patrimoni. D'altra banda, es determinen les línies generals del règim dels arxius i biblioteques, creant-se el Sistema Arxivístic Valencià, i s'ordena l'establiment per via reglamentària de les normes sobre conservació i vigència administrativa dels documents de les administracions públiques.

X

El títol VI conté les mesures de foment del patrimoni cultural dirigides, d'una banda, a compensar els titulars de béns del patrimoni cultural de les càrregues i limitacions en els seus drets que la llei els imposa. Significativament, la llei situa al davant d'aquest títol el reconeixement de l'interés públic de les activitats de conservació i promoció del patrimoni cultural i el seu caràcter de font de riquesa econòmica col·lectiva, establint la consegüent obligació de l'administració de cooperar en aquestes activitats quan siguen dutes a terme pels particulars. Es configuren així les ajudes públiques previstes en la llei com un dret dels particulars derivat del compliment de les obligacions que la mateixa llei imposa, superant la concepció de mera concessió graciosa amb què en la pràctica han estat regulades. Es tracta de fomentar amb això l'interés dels titulars d'aquests béns en la conservació i manteniment, no per la via, tantes vegades inoperant per si mateixa, de l'obligació, la prohibició i la sanció, sinó preferentment mitjançant la cooperació pública al sosteniment de les càrregues que la naturalesa cultural dels béns comporta per als seus propietaris.

Es preveuen tres tipus de mesures en relació amb els titulars dels béns. El primer se centra en l'ajuda directa a les actuacions de conservació i acreixement del patrimoni cultural, mitjançant el finançament del cost d'aquestes actuacions a càrrec de les consignacions pressupostàries que a l'efecte es faran anualment en la llei de pressupostos de la Generalitat. S'estableix el dret dels titulars de béns immobles d'interés cultural de rebre ajuda pública per al sosteniment de la càrrega que suposa la visita pública d'aquests béns. I s'opta per concentrar els recursos que la Generalitat destina a la conservació i foment del patrimoni cultural mitjançant l'obligació de consignar anualment per a aquest fi en la llei de pressupostos una quantitat equivalent a l'1% de l'import del capítol d'inversions reals dels pressupostos de l'exercici anterior, en lloc del denominat 1% cultural del pressupost de cada obra pública que s'execute, sistema aquest últim que la pràctica ha demostrat de difícil control i escàs compliment.

El segon tipus de mesures es refereix a l'accés al crèdit oficial o reforçat amb subsidis de fons públics dels titulars de béns del patrimoni cultural, i el seu objecte és fomentar l'interés d'aquests en la conservació i rehabilitació d'aquests béns, situant-los en aquest aspecte en condicions d'igualtat, com a mínim, amb els habitatges de nova construcció.

I, finalment, el tercer tipus de mesures fa referència als beneficis fiscals de què gaudeixen aquests béns. En aquest punt la llei ha d'acontentar-se amb una declaració general com la continguda en l'article 94, el desenvolupament del qual queda condicionat necessàriament a l'ampliació de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en matèria tributària. No obstant això, s'incentiva l'aplicació per les corporacions locals dels beneficis fiscals previstos per la legislació estatal i s'estableix la possibilitat del pagament amb béns inscrits en l'Inventari General de tota classe de deutes amb la hisenda de la Generalitat.

En una altra direcció, les mesures previstes en el títol VI fan referència a l'acció pública encaminada a promoure en la societat l'estima pels valors del patrimoni cultural, a través de l'ensenyament, en tots els nivells, i del reconeixement oficial de les actuacions destacades dutes a terme per particulars en defensa d'aquest patrimoni. No és aliena a aquest fi l'obligació, que s'estableix amb caràcter general per als ens públics valencians, de destinar amb preferència els immobles de què siguen titulars a una activitat pública que no en desvirtue els valors artístics, històrics o culturals, cosa que, d'una banda, n'afavoreix la conservació i, d'una altra, familiaritza els ciutadans amb aquests béns i fomenta l'estima per ells. I, en el mateix sentit, es preveu la cessió als particulars, sota determinades condicions, de l'ús dels immobles de titularitat pública quan això redunde en la millor conservació i estima pública.

XI

La llei dedica l'últim capítol a les infraccions i sancions, que es tipifiquen en la major part dels casos atenent la importància del dany causat al bé. Les activitats constitutives d'infracció no podran ser mai font de lucre per a l'infractor. Es consagra, a més, el principi de necessitat de reparació del dany causat i s'augmenta notablement, en relació amb la normativa aplicable fins ara, el límit màxim de la sanció per infraccions greus.

La no-necessitat de l'aplicació del règim sancionador previst en la llei serà la millor prova del compliment de la voluntat col·lectiva de la qual ella mateixa és expressió: el propòsit decidit dels valencians de conservar i acréixer la riquesa insubstituible del seu patrimoni cultural.

TITOL I

Del patrimoni cultural valencià

CAPITOL I

Disposicions generals

Article 1. Objecte

1. La present llei té com a objecte la protecció, la conservació, la difusió, el foment, la investigació i l'acreixement del patrimoni cultural valencià.

2. El patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic o de qualsevol altra naturalesa cultural existents al territori de la Comunitat Valenciana o que, trobant-se fora d'aquest, siguen especialment representatius de la història i la cultura valenciana. La Generalitat promourà el retorn a la Comunitat Valenciana d'aquests últims a fi de fer possible que se'ls apliquen les mesures de protecció i foment previstes en aquesta llei. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements i pràctiques de la cultura tradicional valenciana.

Article 2. Classes de béns

Els béns que, a l'efecte d'aquesta llei, integren el patrimoni cultural valencià poden ser:

a) Béns d'interés cultural valencià. Són aquells que per les seues singulars característiques i rellevància per al patrimoni cultural són objecte de les especials mesures de protecció, divulgació i foment que es deriven d'aquesta declaració.

b) Béns inventariats no declarats d'interés cultural. Són aquells que per tenir algun dels valors esmentats en l'article 1 en grau particularment significatiu, encara que sense la rellevància reconeguda als béns d'interés cultural, formen part de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i gaudeixen del règim de protecció i foment que es deriva d'aquesta inclusió.

c) Béns no inventariats del patrimoni cultural. Són tots els béns que, d'acord amb l'article 1.2 d'aquesta llei, formen part del patrimoni cultural valencià i no estan inclosos en cap de les dues categories anteriors. Seran objecte de les mesures de protecció que aquesta llei preveu amb caràcter general per als béns del patrimoni cultural, així com de totes altres que puguen establir les normes de caràcter sectorial per raó dels seus valors culturals.

Article 3. Divulgació

Sense perjudici de la competència que l'article 2.3 de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol atribueix a l'administració de l'estat, la Generalitat promourà la divulgació del coneixement del patrimoni cultural valencià, tant a l'interior de la comunitat autònoma com a fora, podent establir o impulsar, en l'àmbit de les seues competències, els oportuns intercanvis culturals, convenis o acords amb organismes públics i amb particulars, supranacionals o estrangers.

Article 4. Col·laboració entre les administracions públiques

1. La Generalitat i les diferents administracions públiques de la Comunitat Valenciana col·laboraran entre si per a la millor consecució dels fins en aquesta llei.

2. Les entitats locals estan obligades a protegir i donar a conéixer els valors del patrimoni cultural existent en l'àmbit cultural respectiu. Els correspon especialment:

a) Adoptar les mesures cautelars necessàries per a evitar el deteriorament, pèrdua o destrucció dels béns del patrimoni cultural.

b) Comunicar a l'administració de la Generalitat qualsevol amenaça, dany o pertorbació de la seua funció social de què siguen objecte aquests béns, així com les dificultats i necessitats de qualsevol ordre que tinguen per al compliment de les obligacions establides en la present llei.

c) Exercir la resta de funcions que expressament els atribuïsca aquesta llei, sense perjudici del que estableix la legislació urbanística, mediambiental i qualsevol altra que s'haja d'aplicar en matèria de protecció del patrimoni cultural.

3. La Generalitat Valenciana prestarà assistència tècnica a la resta d'administracions públiques valencianes i establirà els mitjans de col·laboració amb aquestes en els casos i en la mesura en què siga necessari per al compliment dels fins de la present llei.

Article 5. Col·laboració dels particulars

1. Els propietaris i posseïdors de béns del patrimoni cultural valencià han de custodiar-los i conservar-los adequadament a fi d'assegurar el manteniment dels seus valors culturals i evitar que es perden, es destruïsquen o es deterioren.

2. Qualsevol que tinga coneixement del perill de destrucció, deteriorament o pertorbació en la funció social d'un bé del patrimoni cultural, o de la consumació d'aquests fets, ho haurà de comunicar immediatament a l'administració de la Generalitat o a l'ajuntament corresponent, els quals adoptaran sense dilació les mesures procedents en compliment de la present llei.

3. Totes les persones físiques i jurídiques estan legitimades per a exigir el compliment d'aquesta llei davant les administracions públiques de la Comunitat Valenciana. La legitimació per a l'exercici d'accions davant els tribunals de justícia es regirà per la legislació de l'estat.

4. La Generalitat Valenciana fomentarà el marc de col·laboració amb associacions de voluntariat per a la conservació i difusió del patrimoni cultural valencià.

Article 6. Col·laboració de l'església catòlica

1. Sense perjudici del que es disposa en els acords subscrits davant l'estat espanyol i la santa seu, l'església catòlica, com a titular d'una part singularment important dels béns que integren el patrimoni cultural valencià, vetlarà per la protecció, conservació i divulgació d'aquests i prestarà a les administracions públiques competents la col·laboració adequada al compliment dels fins d'aquesta llei, amb subjecció al que s'hi disposa.

2. La Generalitat podrà establir mitjans de col·laboració amb l'església catòlica a fi d'elaborar i desenvolupar plans d'intervenció conjunta que asseguren la protecció més eficaç del patrimoni cultural de titularitat eclesiàstica a l'àmbit de la Comunitat Valenciana. Així mateix, podrà establir l'adequada col·laboració a aquests fins amb la resta de confessions religioses reconegudes per la llei.

Article 7. Institucions consultives i òrgans assessors

1. Són institucions consultives de l'administració de la Generalitat en matèria de patrimoni cultural el Consell Valencià de Cultura, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, les universitats de la Comunitat Valenciana, els consells assessors d'arxius i biblioteques, d'arqueologia i paleontologia i totes les altres que siguen creades o reconegudes pel Govern Valencià, sense perjudici de l'assessorament que es puga demanar d'altres organismes professionals i entitats culturals.

2. Seran òrgans assessors de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència en l'exercici ordinari de les seues funcions en matèria de patrimoni cultural, a més de la Junta de Valoració de Béns a què es refereix l'article 8, les comissions tècniques que s'establisquen reglamentàriament per a les diferents matèries que són objecte d'aquesta llei.

Article 8. Junta de Valoració de Béns

1. Es crea la Junta de Valoració de Béns del Patrimoni Cultural Valencià com a òrgan assessor de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. La Junta estarà composta per vuit vocals. Sis d'ells seran designats, a proposta de les institucions consultives assenyalades en l'article 7.1 de la present llei, pel conseller de Cultura, Educació i Ciència entre les persones de reconeguda competència en les diferents matèries que són objecte de les funcions de la Junta. Els dos vocals restants seran designats pel conseller de d'Economia, Hisenda i Administració Pública. El nomenament del president i del vicepresident de la Junta es regularà reglamentàriament.

2. Són funcions de la Junta:

a) Valorar els béns de caràcter cultural que la Generalitat es proposa adquirir amb destí a museus, biblioteques, arxius o altres centres de depòsit cultural de titularitat pública, quan aquests no tinguen els seus propis òrgans de valoració.

b) Informar sobre l'exercici per la Generalitat Valenciana dels drets de tanteig i retracte establits en l'article 22.

c) Informar sobre l'autorització per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la permuta de béns de titularitat pública inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, prevista en l'article 24.

d) Ser oïda abans de l'emissió per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de l'informe vinculant preceptuat en l'article 95 per a l'acceptació de béns culturals en pagament de deutes amb la hisenda de la Generalitat Valenciana.

e) Realitzar totes les valoracions de béns de caràcter cultural li siguen sol·licitades per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i, a través d'aquesta en la forma que reglamentàriament es determine, per la resta d'administracions públiques valencianes, per al millor compliment dels fins d'aquesta llei.

f) La resta que legalment o reglamentàriament se li atribuïsquen.

CAPITOL II

Normes generals de protecció

del patrimoni cultural

Article 9. Protecció i promoció pública

1. Els poders públiques garantiran la protecció, conservació i acreixement del patrimoni cultural valencià, així com l'accés de tots els ciutadans als béns que l'integren, mitjançant l'aplicació de mesures que aquesta llei preveu per a cada una de les diferents classes de béns.

2. L'acció de les administracions públiques es dirigirà de manera especial a facilitar la incorporació dels béns del patrimoni cultural a usos actius i adequats a la seua naturalesa, com a mitjà de promoure l'interés social en la conservació i restauració d'aquells.

Article 10. Suspensió d'intervencions

La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència suspendrà cautelarment qualsevol intervenció en béns mobles o immobles que posseïsquen algun dels valors mencionats en l'article 1.2 d'aquesta llei quan estime que la intervenció posa en perill aquests valors i, tractant-se de béns immobles, requerirà a l'ajuntament corresponent que adopte les mesures necessàries per a l'efectivitat de la suspensió, que seran executades subsidiàriament per la mateixa Conselleria en defecte d'actuació municipal. En el termini de dos mesos a comptar de la suspensió, la Conselleria, després de l'informe de l'ajuntament, acordarà el que en cada cas siga procedent, inclosa, si escau, la iniciació del procediment corresponent per a la inscripció del bé en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Transcorregut el termini assenyalat sense que hi haja recaigut resolució, s'entendrà alçada la suspensió.

Article 11. Impacte ambiental

Els estudis d'impacte ambiental relatius a tota classe de projectes, públics o privats, que puguen afectar béns immobles de valor cultural hauran d'incorporar l'informe de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència sobre la conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural. Aquest informe vincularà l'òrgan que haja de realitzar la declaració d'impacte ambiental.

Article 12. Comerç de béns mobles

Les persones físiques o jurídiques dedicades habitualment al comerç de béns mobles integrants del patrimoni cultural valencià, de les característiques que reglamentàriament s'assenyalaran, s'inscriuran en el registre que a aquest efecte durà la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Hauran de formalitzar davant aquesta Conselleria un llibre registre en el qual anotaran les transaccions que efectuen sobre aquells béns quan reunisquen el valor i totes altres circumstàncies que així mateix es determinaran reglamentàriament.

Article 13. Exportació

1. L'exportació dels béns del patrimoni cultural valencià es regirà pel que es disposa en la legislació de l'estat.

2. La Generalitat realitzarà davant l'administració de l'estat els actes conduents que aquells béns mobles il·legalment exportats que formen part de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià o que, d'acord amb aquesta llei, hagueren de ser-hi inscrits, siguen destinats a museus, a biblioteques o a arxius públics situats a la Comunitat Valenciana quan hagen sigut recuperats i, conforme a legislació estatal, no siguen cedits als propietaris anteriors.

Article 14. Inspecció i vigilància

La Generalitat establirà els òrgans d'inspecció i vigilància del patrimoni cultural que millor asseguren el compliment de les disposicions d'aquesta llei. Aquests òrgans estaran integrats per personal especialitzat en la protecció del patrimoni cultural que dependrà funcionalment de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i tindrà, en l'exercici de les seus funcions, la consideració d'autoritat. Reglamentàriament es determinaran l'estructura i funcionament dels esmentats òrgans i les atribucions del personal al seu servei.

TITOL II

De l'Inventari General del Patrimoni Cultural

Valencià i del règim de protecció dels béns inventariats

CAPITOL I

De l'Inventari General

Article 15. Objecte i contingut de l'Inventari

1. Es crea l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, adscrit a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, com a instrument unitari de protecció dels béns mobles, immobles i immaterials del patrimoni cultural els valors dels quals hagen de ser especialment preservats i coneguts.

2. En l'Inventari s'inscriuran:

1.r Els béns mobles, immobles i immaterials, declarats d'interés cultural conforme al que es disposa en el capítol III del títol II d'aquesta llei. Formaran la secció 1.ª de l'Inventari.

2.n Els béns immobles de rellevància local, inclosos amb aquest caràcter en els catàlegs de béns i espais protegits. S'inscriuran en la secció 2.ª de l'Inventari.

3.r Els béns mobles la inclusió dels quals en l'Inventari haja sigut ordenada segons allò previst en el títol II, capítol IV, secció segona, d'aquesta llei. Integraran la secció 3.ª de l'inventari.

4.t Els béns del patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual valencià, el valor cultural dels quals exigisca incloure'ls en l'Inventari de conformitat amb allò previst en el títol V. S'inscriuran en la secció 4.ª.

5.é Els béns immaterials del patrimoni etnològic, constituïts pels coneixements, tècniques, usos i activitats de la cultura tradicional. S'inscriuran en la secció 5.ª de l'Inventari.

3. A l'efecte d'aquesta llei es consideren béns immobles, a més dels enumerats en l'article 334 del Codi Civil, tots aquells elements que siguen consubstancials als edificis o immobles dels quals formen o hagen format part, encara que pogueren ser separats d'aquests com un tot perfecte i aplicats a altres construccions o a usos diferents de l'original.

Tanmateix, es consideraran béns mobles, a l'efecte d'incloure'ls com a tals en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, aquells objectes de rellevant valor cultural que estiguen incorporats a un immoble mancat d'aquest valor o l'estat de ruïna del qual faça impossible conservar-lo.

4. És funció de l'Inventari la identificació i documentació sistemàtiques dels béns que, conforme a aquesta llei, n'hagen de formar part, a fi de fer possible l'aplicació a aquells de les mesures de protecció i foment previstes en aquesta, així com de facilitar la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural.

Article 16. Elaboració de l'inventari

1. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència elaborarà i mantindrà, mitjançant la permanent actualització de les seues dades, l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, per a la qual cosa les administracions públiques i els particulars li prestaran la seua col·laboració en els termes establits en aquesta llei.

2. Sense perjudici del que s'estableix en la disposició addicional primera, la inclusió i exclusió de béns de l'Inventari es farà conforme al procediment previst en aquest títol per a cada una de les classes de béns inventariables.

3. Els propietaris o posseïdors de béns del patrimoni cultural valencià hauran de facilitar a les administracions públiques competents l'examen d'aquests béns, així com les informacions pertinents, per a incloure'ls, si escau, en l'Inventari.

4. Només a l'efecte de l'elaboració de l'Inventari General, els propietaris o posseïdors de béns mobles del patrimoni cultural, del valor i característiques que reglamentàriament es determinen, estan obligats a comunicar l'existència d'aquests a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

Article 17. Publicitat

1. L'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià tindrà caràcter públic, sense perjudici de les restriccions que aquesta mateixa llei estableix respecte del patrimoni arqueològic i paleontològic.

2. No obstant el que es disposa en l'apartat anterior, es requerirà consentiment exprés del titular per a la consulta de dades relatives a la propietat i valor dels béns inscrits, excepte els de titularitat pública, i a la localització quan es tracte de béns mobles.

3. La Generalitat Valenciana facilitarà l'accés a l'Inventari dels particulars i les entitats públiques mitjançant l'establiment d'una xarxa descentralitzada de transmissió de dades.

4. Reglamentàriament es determinaran les condicions i formes d'accés a les dades contingudes en l'Inventari.

CAPITOL II

Règim general de protecció

dels béns inventariats

Article 18. Obligacions dels titulars

1. Els propietaris i posseïdors per qualsevol títol de béns inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià estan obligats a conservar-los i mantenir-ne la integritat del valor cultural.

2. Podran destinar els béns inventariats de què siguen titulars als usos que consideren convenients, sempre que no siguen incompatibles amb les obligacions imposades en l'apartat anterior. No obstant això, qualsevol canvi d'ús haurà de ser comunicat prèviament, per escrit, a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. La no-oposició d'aquesta en el termini d'un mes, a comptar de la recepció de la comunicació, suposarà l'aprovació del nou ús. Tractant-se de béns declarats d'interés cultural serà necessària l'autorització prèvia de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en els termes dels articles 36.2 i 41.1 d'aquesta llei.

3. Igualment, estan obligats a proporcionar a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència tota informació que aquesta els requerisca sobre l'estat de tals béns i l'ús que se'ls estiguera donant, així com a facilitar-ne la inspecció i examen als efectes previstos en aquesta llei. La mateixa obligació tindran respecte de l'ajuntament on es trobe el bé quan es tracte d'immobles o de béns mobles declarats d'interés cultural.

4. A més, hauran de permetre l'accés dels investigadors als béns inventariats, després de sol·licitud raonada. El compliment d'aquesta obligació podrà ser dispensat excepcionalment per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència quan considere, per resolució motivada, que hi ha causa justificada per a això.

5. La transmissió per actes inter vivos o mortis causa o la formalització de qualsevol altre negoci jurídic, així com els trasllats i tots altres actes materials sobre els béns inventariats, hauran de ser comunicats a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència perquè ho anote en l'Inventari General. En cas de transmissió inter vivos o de constitució de qualsevol dret real el transmissor estarà obligat a donar a conéixer l'adquirent l'existència de la inscripció en l'Inventari.

Article 19. Execució subsidiària

1. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, quan els propietaris o posseïdors de béns inclosos en l'Inventari General no duguen a terme les actuacions necessàries per al compliment de l'obligació de conservació i manteniment establida en l'article 18, podrà, després del requeriment als interessats, ordenar que les execute subsidiàriament la mateixa administració, sent el cost íntegre d'aquestes actuacions a càrrec de l'obligat.

2. Les actuacions de conservació i manteniment dels béns inventariats realitzades voluntàriament pels titulars seran objecte de les ajudes previstes en el títol VI d'aquesta llei.

Article 20. Prohibició d'enderrocament

Els béns mobles inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià no podran enderrocar-se, total o parcialment, mentre estiga en vigor la inscripció en l'Inventari. Si aquesta queda sense efecte, només podrà atorgar-se llicència de demolició, d'acord amb allò establit en la legislació urbanística, després de l'exclusió de l'immoble del corresponent catàleg de béns i espais protegits.

Article 21. Expropiació

1. Constituirà causa d'interés social per a l'expropiació per la Generalitat dels béns inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià el perill de destrucció o deteriorament del bé, o el destí d'aquest a un ús incompatible amb els seus valors. Podran expropiar-se per igual causa els immobles que pertorben o impedisquen la contemplació d'un bé inclòs en l'Inventari General o siguen causa de risc o perjudici per a aquest, respectant la trama urbana de què forma part l'edifici.

2. Els ajuntaments podran acordar l'expropiació en els mateixos casos, quan es tracte de béns immobles inclosos en l'Inventari General, que es troben en el seu terme municipal, havent de notificar el seu propòsit a la Generalitat, que podrà exercir amb caràcter preferentment aquesta potestat iniciant el corresponent expedient dins dels dos mesos següents a la notificació.

Article 22. Drets de tanteig i retracte

1. Sense perjudici dels drets d'adquisició preferent que la Llei del Patrimoni Històric Espanyol estableix a favor de l'administració de l'estat, els qui proposen la transmissió a títol onerós del domini o de drets reals d'ús i gaudi sobre un bé inclòs en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, o respecte del qual s'haguera iniciat l'expedient d'inclusió, ho hauran de notificar a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, indicant la identitat de l'adquirent i el preu, forma de pagament i totes altres condicions de la transmissió que es pretén. Tractant-se de béns immobles, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en el termini de 10 dies, comunicarà la transmissió a l'ajuntament corresponent a l'efecte previst en l'apartat següent.

2. Dins dels dos mesos següents a la notificació rebuda, la Generalitat Valenciana podrà exercir el dret de tanteig, per a si mateix o per a altres entitats de dret públic o de caràcter cultural o benèfic declarades d'utilitat pública, obligant-se al pagament del preu convingut en el termini de dos exercicis econòmics, llevat que s'acorde una altra forma de pagament. El tanteig podrà ser exercit també pels ajuntaments, en el mateix termini, en relació amb els béns immobles situats en el seu terme municipal. L'exercici del dret de tanteig per la Generalitat Valenciana tindrà en tot cas caràcter preferent.

3. Si el propòsit d'alienació no es notifica adequadament o la transmissió es realitza en condicions diferents de les notificades, la Generalitat Valenciana, i subsidiàriament l'ajuntament corresponent quan es tracte de béns immobles, podrà, en els mateixos termes establits per al tanteig, exercir el dret de retracte en el termini de sis mesos des que va tenir coneixement fefaent de la transmissió.

4. En tota classe de subhastes públiques en què es pretenga l'alienació de béns inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, o respecte dels quals s'haguera incoat un expedient d'inscripció, així com de béns mobles no inventariats que tinguen el valor i les característiques que reglamentàriament es determinaran, els subhastadors hauran de notificar la subhasta a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència amb una antelació no inferior a un mes, indicant el preu d'eixida a subhasta del bé, i el lloc i hora de celebració d'aquesta. La Conselleria comunicarà les subhastes relatives a béns immobles a l'ajuntament del lloc on es troben situats. La Generalitat Valenciana, i subsidiàriament l'ajuntament corresponent quan es tracte de béns immobles, podrà, en els termes establits en l'apartat segon, exercir els drets de tanteig i retracte sobre els béns objecte de la subhasta, pel preu d'eixida o d'execució, respectivament.

5. El que es disposa en aquest article no s'aplicarà als immobles compresos en conjunt històrics que no hagen sigut objecte d'inscripció independent en l'inventari.

Article 23. Escriptures públiques

No s'autoritzaran, ni s'inscriuran en el registre de la propietat o mercantil, escriptures públiques de transmissió del domini i de constitució o transmissió de drets reals d'ús i gaudi sobre els béns a què es refereix l'article anterior, sense la prèvia acreditació del compliment del que s'hi disposa.

Article 24. Limitacions a la transmissió

1. Els béns inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià de què siguen titulars les administracions públiques de la Comunitat Valenciana són inalienables i imprescriptibles, excepte les transmissions que puguen acordar-se entre les administracions públiques.

2. No obstant el que es disposa en l'apartat anterior i sense perjudici del règim jurídic del domini públic, les administracions públiques de la Comunitat Valenciana podran, per causa d'interés públic i amb autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, oïda la Junta de Valoració de Béns del Patrimoni Cultural Valencià, acordar amb els particulars la permuta dels seus béns, mobles i immobles, inclosos en l'Inventari General, sempre que no estiguen declarats d'interés cultural, amb altres d'almenys igual valor cultural. La permuta no suposarà en cap cas l'exclusió dels béns alienats del règim de protecció dels béns inventariats.

3. Tractant-se de béns mobles podran, amb els mateixos requisits, acordar-ne la permuta també amb entitats públiques o particulars estrangers, després de l'obtenció de la preceptiva autorització d'exportació per l'administració de l'estat, d'acord amb allò previst en la legislació estatal sobre el patrimoni històric.

4. La transmissió dels béns inventariats de què siguen titulars les institucions eclesiàstiques es regirà per la legislació estatal.

Article 25. Béns immaterials

El règim de protecció dels béns immaterials que, segons allò previst en l'article 15, siguen inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià serà l'específicament previst per a aquests en la present llei.

CAPITOL III

Dels béns d'interés cultural valencià

Secció primera

Disposicions generals

Article 26. Classes

1. Els béns d'interés cultural seran declarats atenent la següent classificació:

A) Béns immobles. Seran adscrits a alguna de les categories següents:

a) Monument. Es declararan com a tals les realitzacions arquitectòniques o d'enginyeria i les obres d'escultura colossal.

b) Conjunt històric. És l'agrupació de béns immobles, contínua o dispersa, clarament delimitable i amb entitat cultural pròpia i independent del valor dels elements singulars que la integren.

c) Jardí històric. És l'espai delimitat producte de l'ordenació per l'home d'elements naturals, complementat o no amb estructures de fàbrica i estimat per raons històriques o pels seus valors estètics, sensorials o botànics.

d) Lloc històric. És el lloc vinculat a esdeveniments del passat, tradicions populars o creacions culturals de valor històric, etnològic o antropològic.

e) Zona arqueològica. És el paratge on hi ha béns l'estudi dels quals exigeix l'aplicació preferent de mètodes arqueològics, hagen sigut o no extrets i tant si es troben en la superfície, com en el subsòl o davall les aigües.

f) Zona paleontològica. És el lloc on hi ha un conjunt de fòssils d'interés científic o didàctic rellevant.

g) Parc cultural. És l'espai que conté elements significatius del patrimoni cultural integrats en un mitjà físic rellevant pels seus valors paisatgístic i ecològic.

B) Béns mobles, declarats individualment, com a col·lecció o com a fons de museus i col·leccions museogràfiques.

C) Documents i obres bibliogràfiques, cinematogràfiques, fonogràfiques o audiovisuals, declarades individualment, com a col·lecció o com a fons d'arxius i biblioteques.

D) Béns immaterials. Poden ser declarats d'interés cultural les activitats, coneixements, usos i tècniques representatius de la cultura tradicional valenciana.

2. La declaració es farà mitjançant decret del Govern Valencià, a proposta de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, sense perjudici del que disposa l'article 6 d'aquesta Llei del Patrimoni Històric Espanyol respecte dels béns adscrits a serveis públics gestionats per l'administració de l'estat o que formen part del patrimoni nacional.

3. No podrà delarar-se d'interés cultural l'obra d'un autor viu sinó mitjançant autorització expressa del propietari i de l'autor d'aquella.

Article 27. Procediment

1. La declaració d'un bé d'interés cultural es farà en la forma establida en l'article anterior, després de la incoació i tramitació del corresponent expedient per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. La iniciació de l'expedient podrà realitzar-se d'ofici o a instància de qualsevol persona.

2. La sol·licitud d'incoació haurà de ser resolta en el termini de tres mesos. La denegació, si és el cas, haurà de ser motivada.

3. La incoació es notificarà als interessats, si són coneguts, i a l'ajuntament del municipi on es trobe el bé. Sense perjudici de l'eficàcia des de la notificació, la resolució que acorde la incoació es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado i es comunicarà al Registre General de Béns d'Interés Cultural dependent de l'administració de l'estat per a l'anotació preventiva. Tractant-se de monuments i jardins històrics es comunicarà a més al registre de la propietat amb el mateix fi.

4. La incoació d'un expedient per a la declaració d'un bé d'interés cultural determinarà l'aplicació immediata al bé afectat del règim de protecció previst per als béns ja declarats.

5. L'expedient que s'instruïsca haurà de disposar dels informes favorables a la declaració de, almenys, dues de les institucions consultives a què es refereix l'article 7 d'aquesta llei. Els informes podran ser sol·licitats tant per l'administració que tramita l'expedient com per qui, si és el cas, en va instar la incoació. Transcorreguts tres mesos des de la sol·licitud de l'informe sense que aquest s'haja emés es considerarà favorable. No obstant això, si consta en l'expedient algun informe contrari a la declaració serà necessària l'existència de dos informes favorables expressos.

6. Tractant-se de béns immobles es donarà audiència a l'ajuntament interessat i s'obrirà un període d'informació pública per termini d'un mes. En el cas de béns immaterials del patrimoni etnològic, es donarà audiència a les entitats públiques i privades més estretament vinculades a l'activitat proposada per a la declaració.

7. L'expedient s'haurà de resoldre en el termini d'un any si es refereix a un bé moble, de dos anys en el cas de béns immaterials del patrimoni etnològic i de 15 mesos si es tracta d'immobles, a comptar de la data de la incoació. Si l'expedient es refereix a declaració de conjunts històrics o zones arqueològiques o paleontològiques o d'immobles que exigisquen un estudi complementari el termini serà de 20 mesos. En el cas de procediments iniciats d'ofici s'entendrà caducat l'expedient si no hi ha resolució dins dels 30 dies següents a l'acabament del termini per a dictar-la. Una vegada caducat l'expedient no podrà tornar a iniciar-se en els tres anys següents, excepte a instància del propietari.

Article 28. Contingut de la declaració

1. El decret que declare un bé d'interés cultural determinarà amb claredat els valors del bé que justifiquen la declaració i contindrà una descripció detallada d'aquest bé que en permeta la identificació precisa.

2. En el cas dels béns immobles determinarà a més:

a) El caràcter amb què són declarats, segons la classificació continguda en l'article 26 d'aquesta llei.

b) La delimitació geogràfica i l'entorn afectat per la declaració per raó de l'adequada protecció del bé i de la relació amb l'àrea territorial a què pertany, el qual inclourà el subsòl si és procedent.

c) La relació de les parts integrants, pertinences i accessoris de l'immoble que participen de la mateixa condició de bé d'interés cultural.

d) Les normes de protecció del bé, que en el cas que, conforme al que es disposa en aquesta llei, siga preceptiva l'aprovació d'un pla especial de protecció, regiran provisionalment fins a l'aprovació d'aquest instrument d'ordenació.

e) En els conjunts històrics la declaració haurà de precisar els immobles compresos en el conjunt que es declaren per si mateixos béns d'interés cultural, els quals seran objecte d'inscripció independent en la secció 1.ª de l'Inventari, així com l'entorn de protecció d'aquests. Assenyalarà igualment els immobles que hagen de ser inscrits separadament en l'Inventari com a béns de rellevància local, si no ho estan ja, determinant, a aquest efecte, l'aprovació o modificació del corresponent catàleg de béns i espais protegits a iniciativa de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, conforme al que es disposa en l'article 47.3.

3. Tractant-se de col·leccions de béns mobles, la declaració enumerarà i descriurà cada un dels elements que integren la col·lecció. En el cas dels fons de museus, col·leccions museogràfiques, arxius i biblioteques cal seguir el que es disposa en els articles 72 i 79 d'aquesta llei.

4. En el cas dels béns immaterial, caldrà definir-ne, a més, l'àmbit espacial i temporal.

Article 29. Inscripció i publicitat

1. El decret que declare un bé d'interés cultural ordenarà la inscripció d'aquest en la secció 1.ª de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

2. La declaració es comunicarà al Registre General de Béns d'Interés Cultural, dependent de l'administració de l'estat, només a l'efecte de la inscripció prevista en la Llei del Patrimoni Històric Espanyol.

3. La declaració es notificarà als interessats, així com a l'ajuntament del lloc on es trobe situat, i es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado.

4. Quan es tracte de monuments i jardins històrics la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència instarà d'ofici la inscripció gratuïta de la declaració d'interés cultural en el registre de la propietat. En el cas de conjunts històrics es farà la inscripció respecte dels immobles compresos en el conjunt que es declaren per si mateixos béns d'interés cultural.

Article 30. Extinció de la declaració de bé d'interés cultural

1. La declaració d'un bé d'interés cultural només podrà deixar-se sense efecte en virtut d'un decret del Govern Valencià, després de la tramitació d'un expedient, incoat d'ofici o a instància del titular d'un interés legítim i directe, amb els mateixos requisits i garanties exigits per a la declaració, llevat del que disposa l'article 72.2 en relació amb els fons de museus i col·leccions museogràfiques permanents. Els informes a què es refereix l'article 27.5 hauran de ser sempre expressos.

2. No podran invocar-se com a causes per a deixar sense efecte la declaració d'un bé d'interés cultural les que es deriven de l'incompliment de les obligacions establides en aquesta llei.

3. La resolució que deixe sense efecte una declaració d'interés cultural donarà lloc a la cancel·lació de la corresponent inscripció en la secció 1.ª de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, sense perjudici que, si així es disposa, es mantinga la inclusió del bé en qualsevol de la resta de seccions de l'Inventari.

4. De la resolució dictada se'n donarà compte a l'administració de l'estat perquè produïsca els seus efectes en el Registre General de Béns d'Interés Cultural que depén d'aquesta.

5. Tractant-se de monuments i jardins històrics, la resolució que deixe sense efecte la declaració d'interés cultural es comunicarà també al registre de la propietat perquè hi conste.

Article 31. Programes d'actuació de conservació

A l'efecte de l'aplicació de les mesures de foment previstes en aquesta llei, els titulars de béns declarats d'interés cultural podran presentar a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència programes de conservació i manteniment d'aquests béns, en què s'assenyalaran les actuacions necessàries per a l'adequada conservació i el cost estimat d'aquestes.

Article 32. Règim de visites

1. Per a fer possible l'adequat coneixement i difusió pública dels béns del patrimoni cultural valencià, els propietaris i posseïdors per qualsevol títol de béns immobles declarats d'interés cultural hauran de facilitar la visita pública d'aquests, almenys, durant cinc dies al mes, en dies i horari predeterminats, que es faran públics amb la difusió adequada tant en mitjans de comunicació com en centres d'informació turística i cultural. El règim de visites que s'establisca haurà de garantir degudament el respecte al dret a la intimitat personal i familiar.

Sense perjudici de la contribució pública al règim de visites prevista en l'article 91 d'aquesta llei, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència prestarà als titulars dels béns, en la forma que reglamentàriament es determine, l'assistència per al compliment d'aquesta obligació en la condicions adequades.

L'observança d'aquesta norma podrà ser dispensada, en tot o en part, per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per causa justificada.

2. En el cas de béns mobles que no estiguen habitualment exposats al públic, els titulars d'aquests estaran obligats a cedir-los temporalment a exposicions organitzades per entitats o institucions públiques, després de l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'acord amb els desplegament reglamentari.

Secció segona

Règim dels béns immobles d'interés cultural

Article 33. Suspensió i revisió de llicències

1. La incoació d'expedient per a la declaració d'un immoble com a bé d'interés cultural determinarà la suspensió de l'atorgament de llicències municipals de parcel·lació, urbanització, construcció, demolició, activitat i tots altres actes d'edificació i ús del sòl que afecten l'immoble i el seu entorn de protecció, així com d'aquestes actuacions quan siguen dutes a terme directament per les entitats locals, quedant també suspesos els efectes de les llicències ja atorgades. La suspensió dependrà de la resolució o la caducitat de l'expedient.

No obstant això, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència autoritzarà les actuacions esmentades quan considere que manifestament no perjudiquen els valors del bé que van motivar la incoació de l'expedient, així com les obres que per causa de força major o interés general hagueren de realitzar-se de manera inajornable.

2. Declarat un immoble com a bé d'interés cultural, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en el termini de tres mesos i amb audiència de l'ajuntament corresponent, emetrà un informe vinculant sobre les llicències, o els seus efectes, i les actuacions urbanístiques suspeses com a conseqüència de la incoació de l'expedient, podent proposar les modificacions necessàries per a l'adequació al contingut de la declaració i a les disposicions d'aquesta llei. Transcorregut aquest termini sense haver-se emés l'informe, s'entendrà alçada la suspensió.

Si com a conseqüència d'aquest informe l'ajuntament haguera d'anul·lar o modificar una llicència atorgada de conformitat amb la normativa vigent en el moment de la concessió, la Generalitat Valenciana es farà càrrec de la indemnització que, si és el cas, corresponga, d'acord amb els criteris establits en la legislació urbanística.

Article 34. Planejament urbanístic

1. Els plans d'ordenació previstos en la legislació urbanística que afecten béns immobles declarats d'interés cultural s'ajustaran als termes de la declaració. La declaració sobrevinguda a l'aprovació dels plans determinarà la modificació d'aquests si és necessària per a l'adaptació al contingut de la declaració.

2. La declaració d'un immoble com a bé d'interés cultural, determinarà per a l'ajuntament corresponent l'obligació d'aprovar provisionalment un pla especial de protecció definitiva, en el termini d'un any des de la publicació de la declaració, fins i tot en el cas que el municipi de què es tracte manque de planejament general. L'aprovació provisional haurà de disposar d'un informe previ favorable de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència que haurà de ser emés en el termini de tres mesos, transcorregut el qual es considerarà formulat en sentit favorable. En el cas de monuments i de jardins històrics cal seguir el que es disposa en l'apartat quart d'aquest article.

Si en el moment de la declaració hi ha aprovat un pla especial de protecció de l'immoble, o un altre instrument de planejament amb el mateix objecte, l'ajuntament podrà sotmetre'l a informe de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència perquè el convalide a l'efecte d'aquest article.

3. Fins que es produïsca l'aprovació definitiva del corresponent pla especial regiran transitòriament les normes de protecció contingudes en el decret de declaració, de conformitat amb allò previst en l'article 28 d'aquesta llei.

4. Tractant-se de monuments i jardins històrics l'obligatorietat de redactar el pla especial de protecció s'entendrà referida únicament a l'entorn del bé. Tanmateix, la declaració podrà eximir l'ajuntament competent de l'obligació de redactar l'esmentat pla especial quan es consideren suficients les normes de protecció de l'entorn contingudes en la mateixa declaració, que en tal cas regiran amb caràcter definitiu.

5. La declaració d'interés cultural d'un immoble determinarà per a l'ajuntament on es trobe el bé l'obligació d'incloure'l en el corresponent catàleg de béns i espais protegits amb el grau de protecció adequat al contingut d'aquesta llei i al decret de declaració.

6. La Generalitat prestarà als ajuntaments l'assistència tècnica i econòmica necessària per a l'elaboració dels plans especials de protecció dels béns immobles declarats d'interés cultural.

Article 35. Autorització d'intervencions

1. Fins que no s'aprove definitivament el corresponent pla especial de protecció, o es convalide, si és el cas, l'instrument preexistent, tota intervenció que afecte un bé immoble declarat d'interés cultural o inclòs en l'entorn de protecció d'un monument o jardí històric haurà de ser autoritzada per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, abans de la concessió d'una llicència municipal, quan siga preceptiva. L'autorització s'entendrà concedida una vegada transcorreguts tres mesos des que es va sol·licitar sense que hi haguera recaigut resolució.

2. Una vegada aprovat definitivament el pla especial de protecció, no serà necessària l'autorització a què es refereix l'apartat anterior, llevat del cas que la intervenció afecte monuments o jardins històrics o immobles compresos en els seus entorns. En el cas de les zones arqueològiques o paleontològiques cal seguir el que es disposa en l'article 62 en relació amb la necessitat d'actuacions arqueològiques o paleontològiques prèvies a l'execució de les obres. Les llicències municipals s'hauran d'ajustar estrictament a les determinacions del pla.

3. Els projectes d'intervenció en béns immobles declarats d'interés cultural contindran un estudi sobre els valors històrics, artístics, arquitectònics o arqueològics de l'immoble, l'estat actual d'aquest i les deficiències que presente, la intervenció proposada i els efectes d'aquesta sobre els esmentats valors. L'estudi serà redactat per un equip de tècnics competents en cada una de les matèries afectades. Dins del mes següent a la conclusió de la intervenció, el promotor del projecte presentarà davant l'ajuntament que va atorgar la llicència, perquè es remeta a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, una memòria descriptiva de l'obra realitzada i dels tractaments aplicats, amb la documentació gràfica del procés d'intervenció elaborada per la direcció facultativa. S'exclouen del que es disposa en aquest apartat els immobles compresos en conjunts històrics que no tinguen per si mateixos la condició de bé d'interés cultural.

Article 36. Llicències municipals

1. Els ajuntaments no podran atorgar llicències per a actes d'edificació i ús del sòl relatives a immobles declarats d'interés cultural, o als entorns d'aquests, sense que l'interessat haja acreditat l'obtenció de l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, quan siga preceptiva conforme al que es disposa en l'article 35.

2. Serà també necessari que el sol·licitant acredite haver obtingut la preceptiva autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per a la concessió de llicències municipals d'activitat que suposen canvi en l'ús d'un bé immoble d'interés cultural, de conformitat amb el que es preveu en l'article 18.2. Aquesta autorització es considerarà atorgada, a falta de resolució expressa, transcorreguts tres mesos des que es va sol·licitar.

3. En cap cas es concediran llicències condicionades a la posterior obtenció de les autoritzacions exigides en els apartats anteriors.

4. Els ajuntaments comunicaran a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, simultàniament a la notificació a l'interessat, les llicències urbanístiques i d'activitat que afecten béns declarats d'interés cultural o els compresos en entorns de monuments i jardins històrics. Tractant-se de béns integrants d'un conjunt històric que no estiguen declarats per si mateixos d'interés cultural, bastarà la comunicació a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència dins dels 10 dies següents a la concessió de la llicència.

Article 37. Obres il·legals

1. Les obres realitzades amb infracció del que es disposa en els dos articles anteriors es consideraran il·legals i l'ajuntament o, si és el cas, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en requerirà el promotor per a la restitució dels valors afectats, mitjançant la remoció, demolició o reconstrucció del que s'ha fet. Si no és atés el requeriment, l'administració realitzarà aquella restitució a càrrec del responsable de la infracció. En el cas hi haguera una llicència l'execució subsidiària correspondrà a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

2. De les obres executades sense l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en cas que siga preceptiva, s'haja concedit o no llicència municipal, en seran responsables solidaris el promotor, el constructor i el tècnic director.

3. De la concessió de llicències municipals que contravinguen el que es disposa en els dos articles anteriors en seran responsables els ajuntaments que les atorgaren en els termes establits en la legislació urbanística.

Article 38. Criteris d'intervenció en monuments i jardins històrics

En cas de trobar-se separat algun element original del monument o jardí històric del que formava part, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència promourà la recuperació d'aquells que tinguen especial rellevància artística o històrica:

a) La intervenció respectarà les característiques i valors essencials de l'immoble. Se'n conservaran les característiques volumètriques, espacials, morfològiques i artístiques, així com les aportacions de diferents èpoques que n'hagen enriquit els valors originals. En cas que s'autoritze alguna supressió, haurà de quedar degudament documentada.

b) Es preservarà la integritat de l'immoble i no s'autoritzarà la separació de cap de les parts essencials ni dels elements que li són consubstancials. Els béns mobles vinculats com pertinences o accessoris a un immoble declarat d'interés cultural no podran ser separats de l'immoble a què pertanyen, excepte en benefici de la pròpia protecció i de la difusió pública i sempre amb autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Reglamentàriament es determinaran les condicions d'aquests trasllats que asseguren el compliment dels fins que els justifiquen.

c) Els béns immobles d'interés cultural són inseparables de l'entorn. No se n'autoritzarà el desplaçament sinó quan resulte imprescindible per causa d'interés social o força major, mitjançant resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i després de l'informe favorable d'almenys dues de les institucions consultives a què es refereix l'article 7 d'aquesta llei.

d) No s'autoritzaran les reconstruccions totals o parcials del bé, llevat que la pervivència d'elements originals o el coneixement documental suficient del que s'haja perdut ho permeten, i tampoc cap afegit que falsege l'autenticitat històrica. En tot cas, tant la documentació prèvia de l'estat original de les restes, com el tipus de reconstrucció i els materials utilitzats hauran de permetre la identificació de la intervenció i la reversibilitat d'aquesta.

e) Queda prohibida la col·locació de rètols i cartells publicitaris, conduccions aparents i elements impropis en els jardins històrics i en les façanes i cobertes dels monuments, així com de tots aquells elements que en menyscaben o n'impedisquen l'adequada apreciació o contemplació.

f) La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà autoritzar la instal·lació de rètols indicadors del patrocini dels béns i de l'activitat a què es destinen.

Article 39. Plans especials de protecció

1. Els plans especials de protecció dels immobles declarats d'interés cultural desplegaran les normes de protecció establides en la declaració, regulant amb detall els requisits a què han de subjectar-se els actes d'edificació i ús del sòl i les activitats que afecten els immobles i l'entorn de protecció. Aquest podrà ser delimitat pel mateix pla especial quan no ho faça la declaració i es considere necessari per a l'adequada protecció i valoració de l'immoble.

2. Els plans especials de protecció dels conjunts històrics tindran en compte els criteris següents:

a) Es mantindrà l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística. No es permetran modificacions d'alineacions, alteracions de l'edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions d'immobles, llevat que contribuïsquen a la millor conservació general del conjunt.

b) Es garantirà l'edificació substitutòria en la demolició d'immobles, condicionant-se la concessió de la llicència de demolició a la prèvia obtenció de la d'edificació.

c) La concessió de llicències d'edificació o demolició, o l'execució d'aquestes obres quan no siga necessària la llicència municipal, requerirà la prèvia realització de les actuacions arqueològiques previstes en l'article 62 d'aquesta llei.

d) Es determinaran les possibles zones de rehabilitació que permeten la recuperació de l'àrea residencial i de les activitats econòmiques compatibles amb els valors del conjunt.

e) El pla contindrà la determinacions relatives a la conservació de façanes i cobertes i dels elements més significatius de l'interior dels edificis, així com de les instal·lacions existents.

f) Tota nova instal·lació urbana elèctrica, telefònica o de qualsevol altra naturalesa haurà de canalitzar-se subterràniament, quedant expressament prohibida l'estesa de xarxes aèries o adossades a les façanes. Les antenes de televisió i dispositius similars se situaran en llocs en què no perjudiquen la imatge urbana o de part del conjunt.

g) S'establirà la normativa reguladora de la instal·lació de rètols anunciadors de serveis públics, de senyalització i comercials, que hauran d'harmonitzar amb l'entorn.

h) El pla especial establirà els criteris de protecció dels elements unitaris del conjunt que tinguen per si mateixos la condició de béns d'interés cultural i dels seus entorns, així com d'aquells altres que gaudisquen de la qualificació de béns de rellevància local; amb aquesta finalitat inclourà un catàleg de béns i espais protegits amb el contingut i les determinacions que en aquesta mateixa llei i en la legislació urbanística s'estableixen.

3. En els plans especials de protecció dels entorns de monuments i jardins històrics es tindrà en compte el següent:

a) Es delimitarà amb precisió l'entorn de protecció, que estarà constituït pels immobles i espais públics que formen l'àmbit visual i ambiental immediat i aquells elements urbans o del paisatge sobre els quals qualsevol intervenció poguera afectar la percepció del mateix bé.

b) Cap intervenció podrà alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de la zona ni pertorbar la contemplació del bé.

c) Podran expropiar-se i demolir-se els immobles que impedisquen o pertorben la contemplació dels monuments i jardins històrics, sempre que amb això no s'alteren substancialment les proporcions i característiques espacials de l'entorn en què va ser concebut l'immoble o teixit urbà històric.

d) Es garantirà l'edificació substitutòria en les demolicions d'immobles en els mateixos termes establits per als conjunts històrics.

4. Els llocs històrics i les zones arqueològiques i paleontològiques s'ordenaran així mateix mitjançant els corresponents plans especials de protecció, que compliran les exigències establides en aquesta llei.

Article 40. Ruïna

1. Si, a pesar del que es disposa en l'article 18 d'aquesta llei, arriba a incoar-se un expedient per a la declaració de la situació legal de ruïna d'un immoble declarat d'interés cultural, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència intervindrà com a interessada en aquest expedient, la incoació del qual haurà de ser notificada. L'expedient haurà de ser també sotmés a informació pública per termini d'un mes a fi de fer possible el compliment del que es disposa en l'article 5.3 d'aquesta llei. La incoació de l'expedient podrà donar lloc a l'expropiació de l'immoble en els termes establits en l'article 21.

De conformitat amb el que s'estableix en l'article 30.2, la situació de ruïna d'un immoble declarat d'interés cultural que siga conseqüència de les obligacions establides en la present llei, no podrà mai servir de causa per a deixar sense efecte la dita declaració i determinarà per al propietari l'obligació de realitzar al seu càrrec les obres de restauració i conservació necessàries, sense que siga aplicable en aquest cas el límit del deure normal de conservació que estableix la legislació urbanística.

2. Quan, a conseqüència del mal estat de conservació d'un immoble declarat d'interés cultural, l'ajuntament corresponent, per a evitar danys a tercers, haja d'adoptar mesures que puguen afectar elements de l'edificació, ho comunicarà immediatament a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que haurà de resoldre amb la urgència necessària i en tot cas en el termini de 72 hores, assenyalant les condicions a què haja de subjectar-se la intervenció.

3. Quan, per qualsevol circumstància, resulte destruïda una construcció o edifici declarat d'interés cultural, caldrà aplicar, pel que fa al règim del terreny subjacent i l'aprofitament subjectiu del propietari, allò disposat en la legislació urbanística en relació amb la pèrdua o destrucció d'elements catalogats.

4. En el cas que un immoble siga derruït i forme part d'un entorn o conjunt inscrit en l'inventari general del patrimoni cultural valencià, la nova construcció s'ajustarà a la tipologia i a l'estil de l'entorn o conjunt urbanístic.

Secció tercera

Règim dels béns mobles d'interés cultural

Article 41. Usos i conservació

1. Els béns mobles declarats d'interés cultural no podran ser sotmesos a cap tractament, ni a canvi en l'ús que se n'estiguera fent, sense autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. S'entendrà concedida aquesta pel transcurs de tres mesos des que es va sol·licitar sense que se n'haja dictat resolució.

2. La sol·licitud d'autorització haurà d'anar acompanyada, almenys, de la documentació següent:

a) Memòria de l'estat de conservació del bé.

b) Projecte d'intervenció en què s'indiquen les tècniques, materials i processos a utilitzar i el lloc on s'efectuarà aquella.

c) Acreditació de la capacitat tècnica i professional de les persones que hagen de dirigir i dur a terme la intervenció.

3. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà inspeccionar en tot moment les intervencions que es realitzen sobre el béns mobles d'interés cultural i ordenarà la suspensió immediata d'aquelles quan no s'ajusten a l'autorització concedida o s'estime que les actuacions professionals no assolisquen el nivell adequat.

4. Si durant el transcurs de la intervenció apareixen signes o elements desconeguts que poden suposar l'atribució d'una autoria diferent a l'establida fins a aquest moment, o un canvi significatiu en l'obra original, caldrà donar-ne compte immediatament a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, i se suspendrà la intervenció fins que es resolga el que siga procedent sobre aquesta.

Article 42. Depòsit i exposició

1. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà, després de la instrucció del corresponent expedient contradictori, acordar el depòsit provisional del béns mobles d'interés cultural en centres de titularitat pública quan perille la seguretat o la conservació d'aquells béns.

2. Els propietaris i posseïdors legítims dels dits béns podran acordar amb les administracions públiques de la Comunitat Valenciana la cessió en depòsit d'aquests. Aquesta cessió comportarà el dret de l'administració a exposar al públic els béns depositats, excepte causa en contrari degudament justificada.

Article 43. Trasllats

Els trasllats de béns immobles d'interés cultural hauran de fer-se amb les garanties suficients per a evitar que se'ls puga causar dany i es comunicaran, amb una antelació mínima de 15 dies, a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que assenyalarà les condicions tècniques a què s'haja d'ajustar el trasllat i el compliment d'aquestes. La comunicació indicarà l'origen i el destí del bé i si el trasllat és de caràcter temporal o definitiu. Una vegada realitzat aquest, se'n donarà compte a la Conselleria perquè l'anote en l'Inventari.

En quedaran exclosos aquells béns immobles d'interés cultural que per la pròpia naturalesa són tradicionalment traslladats provisionalment en dates determinades o en festivitats, segons la tradició. Tot això, sense perjudici del control necessari per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

Article 44. Integritat de les col·leccions

Les col·leccions de béns immobles declarades d'interés cultural no podran ser disgregades pels propietaris o posseïdors sense autorització prèvia de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que haurà de disposar de l'informe d'almenys dues de les institucions consultives a què es refereix l'article 7 de la present llei.

Secció quarta

Règim dels béns immaterials d'interés cultural

Article 45. Declaració i règim de protecció

1. Aquelles activitats, coneixements, usos i tècniques que constitueixen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i les maneres de vida tradicionals dels valencians seran declarats béns d'interés cultural.

2. El decret establirà les mesures de protecció i foment de la manifestació cultural objecte de la declaració que millor en garantisca la conservació. En qualsevol cas, s'ordenarà l'estudi i la documentació amb criteris científics de l'activitat o coneixement de què es tracte, incorporant els testimonis disponibles d'aquests que en garantisquen la pervivència.

CAPITOL IV

De la resta de béns de l'Inventari General

Secció primera

Dels béns de rellevància local

Article 46. Concepte

1. Són béns de rellevància locals aquells béns immobles que, no reunint els valors a què es refereix l'article 1 d'aquesta llei en grau tan singular que justifique declarar-los com a béns d'interés cultural, tenen no obstant això significació pròpia com a béns de caràcter històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic o etnològic.

Aquests béns hauran de ser inclosos en els corresponents catàlegs de béns i espais protegits, previstos en la legislació urbanística, amb l'esmentada qualificació de béns de rellevància local i s'inscriuran en la secció 2.ª de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

2. La inexistència, si és el cas, de béns qualificats de rellevància local en un determinat catàleg de béns i espais protegits haurà de ser motivada en la mateix catàleg.

Article 47. Formació dels catàlegs de béns i espais protegits

1. Dels catàlegs de béns i espais protegits, i les seues modificacions, n'haurà d'informar la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, abans de l'aprovació provisional d'acord amb la legislació urbanística. L'informe tindrà caràcter vinculant en tot allò referent a la inclusió i exclusió de béns qualificats de rellevància local i el seu règim de protecció, tant respecte de l'aprovació provisional del catàleg com per a l'òrgan urbanístic que haja d'atorgar-ne l'aprovació definitiva.

2. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència prestarà als municipis que ho requerisquen l'assistència tècnica necessària per a l'elaboració dels catàlegs de béns i espais protegits.

3. Sense perjudici del que es disposa en la legislació urbanística en relació amb l'elaboració dels catàlegs de béns i espais protegits, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, quan aprecie l'existència d'immobles que hagen de ser inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural com a béns de rellevància local, promourà l'aprovació o modificació, si és el cas, dels corresponents catàlegs, a l'efecte d'incloure-hi els immobles de què es tracte amb la indicada qualificació de béns de rellevància local. L'aprovació provisional vincularà l'òrgan urbanístic competent per a l'aprovació definitiva.

4. L'anunci, segons el que s'estableix en la legislació urbanística, de la informació pública dels catàlegs de béns i espais protegits o dels plans que els continguen determinarà l'aplicació immediata als béns qualificats de rellevància local en els esmentats catàlegs del règim del protecció i de les mesures de foment previstes en aquesta llei per als béns de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

Article 48. Inclusió en l'Inventari General

L'aprovació o modificació definitives dels catàlegs de béns i espais protegits que incloguen immobles qualificats de rellevància local determinarà la inscripció d'aquests béns en la secció 2.ª de l'Inventari General del Patrimoni Cultural. A aquest efecte, l'òrgan urbanístic que haguera acordat l'aprovació definitiva comunicarà la seua resolució a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i hi remetrà un original del catàleg.

Article 49. Inscripció en el registre de la propietat

La inclusió d'un bé de rellevància local en l'Inventari General es comunicarà al registre de la propietat perquè hi conste.

Article 50. Règim de protecció

1. Sense perjudici de tot el que s'estableix en aquesta secció, els béns de rellevància local estaran subjectes al règim general dels béns immobles de l'Inventari General, al que es disposa en la legislació urbanística respecte dels béns catalogats i a les normes de protecció contingudes en el corresponent catàleg de béns i espais protegits.

2. Els catàlegs de béns i espais protegits establiran la protecció integral dels béns qualificats de rellevància local, determinant les mesures que, de conformitat amb el que es disposa en aquesta llei i en la normativa urbanística, asseguren l'adequada conservació i apreciació d'aquests béns. En relació amb els béns de rellevància social contindran almenys les determinacions següents:

a) Situació i descripció detallada del bé i dels elements protegits.

b) Determinació dels valors patrimonials que justifiquen la classificació de rellevància local.

c) Entorn d'afecció del bé, si és el cas.

d) Definició del grau de protecció i del règim d'intervenció autoritzat.

3. Els catàlegs prestaran l'adequada protecció, mitjançant la qualificació com a béns de rellevància local, a les mostres més representatives i valuoses de l'arquitectura popular i del patrimoni arquitectònic industrial. Inclouran també entre els béns qualificats de rellevància local els jaciments arqueològics i paleontològics d'especial valor existents en el seu àmbit territorial, amb la consideració d'espais de protecció arqueològica o paleontològica.

4. Les llicències municipals d'intervenció en els béns de rellevància local, així com les mateixes intervencions quan siguen dutes a terme sense necessitat de llicència i les ordres d'execució d'obres de reparació, conservació i rehabilitació, s'ajustaran estrictament a les determinacions establides en els catàlegs. Els ajuntaments hauran de comunicar a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en el termini de 10 dies, les actuacions que aquests mateixos realitzen, les llicències d'intervenció concedides i les ordres d'execució que dictes sobre els dits béns.

5. Respecte de les llicències d'excavacions o remocions de terra amb fins arqueològics o paleontològics caldrà seguir el que es disposa en l'article 60.5.

6. Caldrà aplicar als projectes d'intervenció en béns de rellevància local el que es disposa en l'article 35.3 d'aquesta llei.

7. Pel que fa a la declaració de ruïna dels béns de rellevància local caldrà aplicar allò preceptuat en els apartats primer i tercer de l'article 40.

Secció segona

Dels béns mobles inventariats

Article 51. Concepte

Els béns mobles que posseïsquen algun dels valors assenyalats en l'article 1 d'aquesta llei en grau rellevant, encara que sense la singularitat pròpia dels béns declarats d'interés cultural, seran inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià a l'efecte de l'adequada protecció, conservació, estudi i coneixement públic. La inclusió podrà fer-se a títol individual, com a col·lecció o en concepte de fons de museus, arxius, biblioteques i tots altres centres de depòsit cultural previstos en la present llei.

Article 52. Procediment

1. La inclusió de béns mobles en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià es farà mitjançant resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, després de la tramitació del corresponent expedient, d'ofici o a instància dels seus propietaris o posseïdors legítims o de l'ajuntament, o amb el coneixement d'aquest, on es trobe situat el bé. L'expedient haurà de ser resolt en el termini de sis mesos des de la sol·licitud o la incoació d'ofici. La denegació, si és el cas, de la sol·licitud d'incoació haurà de ser notificada.

2. La incoació de l'expedient determinarà l'aplicació immediata del règim de protecció previst en aquesta llei per als béns mobles inventariats.

3. La resolució donarà lloc a la inscripció del bé en la secció 3.ª de l'Inventari, llevat del cas de béns del patrimoni documental, bibliogràfic o audiovisual, la inscripció dels quals es farà en la secció 4.ª, i es notificarà a l'administració de l'estat a l'efecte de la inscripció corresponent en l'Inventari General de Béns Mobles del Patrimoni Històric Espanyol.

Article 53. Règim de protecció

Caldrà aplicar als béns mobles de l'Inventari General no declarats d'interés cultural el que es disposa en l'article 41 sobre ús i conservació dels béns mobles d'interés cultural, així com la prohibició de disgregació de col·leccions establida en l'article 44.

Article 54. Exclusió de béns mobles de l'Inventari

L'exclusió de béns mobles de l'Inventari General es farà pel mateix procediment previst per a la inclusió i produirà la cancel·lació de la inscripció.

Secció tercera

Dels béns immaterials valencians inventariats

Article 55. Concepte

Sense perjudici del que es disposa en l'article 45 d'aquesta llei, s'inclouran en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, com a béns immaterials del patrimoni etnològic, aquells coneixements, tècniques, usos i activitats representatius de la cultura tradicional valenciana.

Article 56. Procediment

1. La inclusió en l'Inventari dels béns immaterials del patrimoni etnològic, quan no siguen objecte de declaració com a béns d'interés cultural, es farà mitjançant resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, després de la tramitació del corresponent expedient, iniciat d'ofici o a instància de qualsevol persona. La incoació, la denegació de la qual haurà de ser motivada, es notificarà a les entitats, públiques i privades, directament relacionades amb la pràctica o coneixement de què es tracte.

2. La resolució es dictarà en el termini d'un any des de la sol·licitud o la incoació d'ofici i donarà lloc a la inscripció del bé en la secció 5.ª de l'Inventari.

Article 57. Règim de protecció

La resolució per la qual s'incloga en l'Inventari un bé immaterial del patrimoni etnològic establirà les mesures que garantisquen la preservació i difusió del coneixement d'aquest, mitjançant la investigació i documentació en el termes disposats en l'article 45.2 d'aquesta llei.

TITOL III

Del patrimoni arqueològic i paleontològic

Article 58. Concepte

1. Formen part del patrimoni arqueològic valencià els béns immobles, objectes, vestigis i qualsevol altre senyal de manifestacions humanes que tinguen els valors propis del patrimoni cultural i el coneixement dels quals requerisca l'aplicació de mètodes arqueològics, tant si es troben a la superfície com al subsòl o davall les aigües i n'hagen siguts extrets o no. També formen part del patrimoni arqueològic els elements geològics relacionats amb la història del ser humà, els seus orígens i antecedents.

2. Integren el patrimoni paleontològic valencià els béns mobles i els jaciments que continguen fòssils d'interés rellevant.

3. De conformitat amb el que s'estableix en aquesta llei, els jaciments arqueològics i paleontològics, considerats com espais de protecció arqueològica o paleontològica, hauran de ser inclosos en els catàlegs de béns i espais protegits amb la qualificació de béns de rellevància local i s'inscriuran en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Podran, així mateix, ser declarats béns d'interés cultural, com a zona arqueològica o paleontològica.

4. Els ajuntaments podran delimitar les àrees existents al seu terme municipal, amb possibilitat de contenir restes arqueològiques. Les delimitacions les faran tècnics competents en arqueologia o paleontologia i s'elevaran a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència perquè les aprove. En cas de ser aprovades, passaran a ser considerades com àrees de protecció arqueològica o paleontològica i, com a tals, incloses en el catàleg de béns i espais protegits de cada municipi.

5. Sense perjudici de les disposicions especials contingudes en el present títol, les restes materials de valor cultural el descobriment de les quals siga producte d'actuacions arqueològiques, així com les restes o vestigis fòssils, seran inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, individualment o com a col·lecció arqueològica o paleontològica, d'acord amb el que s'estableix en aquesta llei.

6. A l'efecte d'aquesta llei, s'entén per serveis municipals d'arqueologia i paleontologia aquells departaments o institucions municipals, amb arqueòlegs o paleontòlegs titulats, encarregats de l'execució i supervisió tècnica de les intervencions arqueològiques o paleontològiques que tinguen lloc al seu terme municipal. Reglamentàriament se'n determinaran les competències i funcions. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència o altres institucions supranacionals, podran gestionar aquest servei amb aquells municipis que així ho convinguen.

Article 59. Actuacions arqueològiques i paleontològiques

1. A l'efecte d'aquesta llei es consideren actuacions arqueològiques:

a) Les prospeccions arqueològiques, entenent-hi les explotacions superficials, subterrànies o subaquàtiques, sense remoció del terreny dirigides al descobriment, estudi i investigació de tota classe de restes històriques, així com dels elements geològics que s'hi relacionen.

b) Les excavacions arqueològiques, és a dir, les remocions en la superfície, en el subsòl o en els medis subaquàtics realitzats amb els fins assenyalats en l'apartat anterior.

c) Els estudis directes d'art rupestre, constituïts pels treballs de camp orientats al descobriment, estudi, documentació gràfica i reproducció d'aquesta classe de vestigis humans, així com altres manifestacions com la musivària o l'epigrafia.

2. Són actuacions paleontològiques les esmentades en els apartats a i b del número anterior quan es referisquen a elements paleontològics de valor cultural significatiu.

Article 60. Autorització d'actuacions

1. Tota actuació arqueològica o paleontològica haurà de ser autoritzada expressament per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. La sol·licitud d'autorització haurà de contenir un plànol en què es determinen amb precisió els límits de la zona objecte de l'actuació, la identificació del propietari o propietaris dels terrenys i un programa detallat dels treballs que justifique la conveniència i interés científic i la qualificació professional, determinada reglamentàriament, de la direcció i equip tècnic encarregats d'aquells. Tant l'autorització com la denegació hauran de ser motivades. Les autoritzacions concedides hauran de ser comunicades a l'ajuntament corresponent immediatament.

2. Si l'actuació s'ha de realitzar en terrenys privats, el sol·licitant, abans de l'autorització, haurà d'acreditar la conformitat del propietari o promoure el corresponent expedient per a l'afectació i ocupació dels terrenys en els termes previstos en la legislació sobre expropiació forçosa.

3. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència establirà reglamentàriament els procediments d'inspecció oportuns per a comprovar que els treballs es desenvolupen segons el programa autoritzat i ordenarà la suspensió immediata d'aquests quan no s'ajusten a l'autorització concedida o es considere que les actuacions professionals no assoleixen el nivell adequat.

4. Una vegada conclosa l'actuació arqueològica o paleontològica i dins del termini que en l'autorització o amb posterioritat a aquesta fixe l'administració o, si no n'hi ha, en el de dos anys, el promotor, al seu càrrec, sense perjudici del que es disposa en l'article 64.2, haurà de presentar a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència una memòria científica dels treballs desenvolupats, subscrita per l'arqueòleg o paleontòleg director d'aquests.

5. No s'atorgaran llicències municipals per a excavacions o remocions de terra amb fins arqueològics o paleontològics, quan aquesta llicència siga preceptiva conforme a la legislació urbanística, sense que s'haja acreditat prèviament l'autorització a què es refereix l'apartat primer d'aquest article. L'atorgament de la llicència es comunicarà a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència simultàniament a la notificació a l'interessat.

6. Serà il·lícita tota actuació arqueològica o paleontològica que es realitze sense l'autorització corresponent, o sense subjecció als termes d'aquesta, així com les obres de remoció de terra, de demolició o qualsevol altra realitzada amb posterioritat al lloc on s'haja produït una troballa casual de béns arqueològics o paleontològics que no haguera sigut comunicada immediatament a l'administració competent. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència ordenarà la paralització immediata de l'actuació o de l'obra i s'apropiarà tots els objectes i béns trobats, sense perjudici de les sancions que siguen procedents d'acord amb el que es disposa en aquesta llei.

Article 61. Execució d'actuacions arqueològiques i paleontològiques per l'administració

La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà realitzar actuacions arqueològiques o paleontològiques en qualsevol lloc en què es conega o pressupose amb fonament l'existència de restes arqueològiques o paleontològiques, ajustant-se al principi del menor perjudici per als particulars. Aquestes actuacions es notificaran als ajuntaments interessats, que podran també realitzar-les després de l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, atorgada en els termes previstos en l'article 60. La determinació de la indemnització que, si és el cas, siga procedent per causa d'aquestes actuacions es farà conforme als que es disposa en la legislació sobre expropiació forçosa.

Article 62. Actuacions arqueològiques o paleontològiques prèvies a l'execució de l'obra

1. Per a la realització d'obres, públiques o privades, en immobles compresos en zones o àrees de protecció arqueològiques o paleontològiques, així com, en general, en tots aquells en què es conega o presumisca amb fonament l'existència de restes arqueològiques o paleontològiques d'interés rellevant, el promotor de les obres haurà d'aportar al corresponent expedient un estudi previ sobre els efectes que les obres projectades pogueren causar en les restes d'aquesta naturalesa, subscrit per un tècnic competent. Les actuacions necessàries per a l'elaboració d'aquest estudi seran autoritzades per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que establirà els criteris a què s'ha d'ajustar l'actuació, i que seran supervisades per un arqueòleg o paleontòleg designat per la mateixa Conselleria.

2. L'ajuntament competent per a atorgar la llicència o, si és el cas, l'entitat pública responsable de l'obra remetrà un exemplar de l'estudi mencionat en l'apartat anterior a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que, en vista d'aquest, determinarà la necessitat o no d'una actuació arqueològica o paleontològica, a càrrec del promotor de les obres, a la qual caldrà aplicar el que es disposa en els articles 60 i 64 d'aquesta llei. Una vegada realitzada la intervenció, la Conselleria determinarà les condicions a què s'haja d'ajustar l'obra a realitzar. Aquesta intervenció serà supervisada en els mateixos termes establits en l'article 62.1.

3. Els ajuntaments no concediran cap llicència per a actuacions urbanístiques en els terrenys i edificacions mencionats en l'apartat primer d'aquest article sense que prèviament s'haja aportat l'estudi arqueològic o paleontològic previst en el mateix apartat i, si és el cas, s'haja realitzat l'actuació a què fa referència l'apartat segon.

4. Tot acte d'edificació i ús del sòl realitzat contravenint el que es disposa en aquest article es considerarà il·legal i caldrà aplicar-hi el que es disposa en l'article 37 d'aquesta llei.

Article 63. Actuacions arqueològiques o paleontològiques en obres ja iniciades

1. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos en zones o àrees de protecció arqueològiques o paleontològiques apareixen restes d'aquesta naturalesa o indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estaran obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en el termes preceptuats en l'article 65, el règim del qual s'aplicarà íntegrament.

2. Tractant-se de béns mobles, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en el termini de 10 dies des que va tenir coneixement de la troballa, podrà acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i vigilància dels serveis competents, establint el pla de treball a què en endavant hagen d'ajustar-se. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, si és el cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils vertebrats, prorrogarà la suspensió de les obres i determinarà les actuacions arqueològiques o paleontològiques que s'hagueren de realitzar. En qualsevol cas, donarà compte de la resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no podrà durar més del temps imprescindible per a la realització de les mencionades actuacions. Caldrà aplicar les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, del perjudicis que la pròrroga de la suspensió poguera ocasionar.

Caldrà aplicar al producte d'aquestes actuacions el que es disposa en l'article 64.

3. La Generalitat participarà en el finançament de les mencionades actuacions, d'acord amb els crèdits que a l'efecte es consignen anualment en la llei de pressupostos de la Generalitat Valenciana.

Article 64. Titularitat i destí del producte de les actuacions arqueològiques i paleontològiques

1. Els béns que d'acord amb l'article 44 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, tenen la consideració de domini públic i són descoberts a la Comunitat Valenciana s'integren en el patrimoni de la Generalitat.

2. L'autorització de qualsevol classe d'actuació arqueològica o paleontològica determinarà per als beneficiaris l'obligació de comunicar els seus descobriments a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència en el termini de 30 dies i a entregar els objectes al museu o institució que assenyale la mateixa Conselleria, de conformitat amb el que reglamentàriament s'establisca. Per a la determinació del centre on hagen de quedar els objectes, es tindran en compte les condicions per a la millor conservació, així com la proximitat al lloc de la troballa. Tractant-se del descobriment de manifestacions d'art rupestre, haurà de ser comunicat a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència o a l'ajuntament corresponent en els mateixos terminis i amb la mateixa obligació de reserva que els establits en l'article 65.3 per a les troballes casuals.

3. No s'aplicarà als descobriments a què es refereix l'apartat anterior el que s'estableix en l'article 65.4 d'aquesta llei.

Article 65. Troballes casuals

1. Són, així mateix, béns de domini públic de la Generalitat els objectes i restes materials que posseïsquen els valors propis del patrimoni cultural, així com les restes i vestigis fòssils de vertebrats, quan siguen producte de troballes casuals i no conste la seua legítima pertinença.

2. A l'efecte d'aquesta llei es consideren troballes casuals els descobriments dels béns a què es refereix l'apartat anterior quan es produïsquen per atzar o com a conseqüència d'excavacions, remocions de terra o altres obres de qualsevol índole, fetes a llocs on no poguera presumir-se l'existència d'aquells béns.

3. El descobridor, en el termini de 48 hores, haurà de comunicar la troballa i entregar els objectes trobats a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència o a l'ajuntament en el terme municipal del qual s'haja produït aquella, qui al seu torn donarà compte de la troballa a la Conselleria dins dels dos dies hàbils següents. S'exceptuen d'aquesta obligació d'entrega aquells objectes l'extracció dels quals requerisca remoció de terres, i les restes subaquàtiques, que quedaran en el lloc on es troben fins que la Conselleria acorde el que siga procedent. Una vegada comunicat el descobriment, i fins que els objectes siguen entregats al centre o museu que designe la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, el descobridor quedarà subjecte a les normes del depòsit necessari, conforme al que es disposa en el Codi Civil, llevat que els entregue a un museu públic. Per a l'elecció del centre on hagueren de quedar els béns, s'establiran els criteris assenyalats en l'article 64.

4. No obstant el que es disposa en l'apartat primer, el descobridor i el propietari del lloc on haguera sigut trobat l'objecte tenen dret a una recompensa en metàl·lic, l'import de la qual es repartirà a parts iguals entre ambdós, equivalent, a la meitat del valor que per taxació legal se li atribuïsca. Si són dos o més els descobridors o els propietaris del terreny, es mantindrà la mateixa proporció.

5. L'incompliment de qualsevol de les obligacions establides en l'apartat tercer d'aquesta article privarà el descobridor i, si és el cas, el propietari del terreny del dret a cap premi i la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència prendrà possessió immediata dels objectes trobats, sense perjudici de les responsabilitats que pertoquen i les sancions que siguen procedents.

6. El descobridor no tindrà en cap cas dret de retenció sobre els béns trobats.

Article 66. Arees de reserva arqueològica

La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà establir als jaciments declarats zones arqueològiques àrees de reserva arqueològica, entenent com a tals aquelles parts dels jaciments en què es considere convenient, d'acord amb criteris científics, prohibir les intervencions actuals a fi de preservar-ne l'estudi per a èpoques futures. L'establiment d'àrees de reserva arqueològica es farà constar en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

Article 67. Restriccions a la publicitat de les dades de l'Inventari referides a jaciments arqueològics i paleontològics

Serà necessària l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per a la consulta de les dades contingudes en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià relatives a la situació dels jaciments arqueològics o paleontològics que no estiguen oberts a la visita pública.

TITOL IV

Dels museus i les col·leccions

museogràfiques permanents

Article 68. Museus: concepte i funcions

1. Són museus les institucions sense finalitat de lucre, obertes al públic, l'objecte de les quals siga l'adquisició, conservació, restauració, estudi, exposició i divulgació de conjunts o col·leccions de béns de valor històric, artístic, científic, tècnic, etnològic o de qualsevol altra naturalesa cultural amb fins d'investigació, gaudi i promoció científica i cultural.

2. Són funcions dels museus:

a) Conservar, catalogar, restaurar i exhibir de forma ordenada les seues col·leccions, segons criteris científics, estètics i didàctics.

b) Investigar i promoure la investigació respecte de les seues col·leccions o de l'especialitat a què el museu estiga dedicat.

c) Organitzar periòdicament exposicions científiques i divulgatives d'acord amb el seu objecte.

d) Elaborar i publicar catàlegs i monografies dels seus fons.

e) Desenvolupar una activitat didàctica respecte del contingut i funcions pròpies.

f) Qualsevol altra que en les seues normes estatutàries o per disposició legal o reglamentària se'ls atribuïsca.

Article 69. Col·leccions museogràfiques permanents

Són col·leccions museogràfiques permanents aquelles que reuneixen béns de valor històric, artístic, científic, tècnic o de qualsevol altra naturalesa cultural i que, per tenir fons reduïts, escassesa de recursos o manca de tècnic competent al seu càrrec, no puguen desenvolupar les funcions atribuïdes als museus, sempre que els seus titulars garantisquen almenys la visita pública, en horari adequat i regular, a l'accés dels investigadors als fons i les condicions bàsiques de conservació i custòdia d'aquests.

Article 70. Sistema Valencià de Museus

1. Es crea el Sistema Valencià de Museus, en què s'integraran tots aquells de què siga titular la Generalitat i els de titularitat estatal la gestió dels quals tinga encomanada, així com els museus i col·leccions museogràfiques, de titularitat pública o privada, que a aquest efecte reconega la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència conforme al que es preveu en aquesta llei.

2. Correspon a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència la inspecció i tutela de tots els museus i col·leccions museogràfiques que s'integren en el Sistema Valencià de Museus, així com l'establiment dels mitjans de comunicació i coordinació entre ells que asseguren el millor compliment de les seus finalitats.

3. Els concursos d'ajudes per al manteniment i millora de museus i col·leccions museogràfiques establiran la preferència dels integrats en el Sistema Valencià de Museus.

Article 71. Creació i reconeixement de museus i col·leccions museogràfiques

1. La creació de museus per la Generalitat Valenciana, així com el reconeixement, a l'efecte de la integració en el Sistema Valencià de Museus, de col·leccions museogràfiques i museus de què siguen titulars altres ens públics o els particulars, es farà per resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, després de la tramitació del corresponent expedient, incoat d'ofici o a instància dels organismes públics o els particulars interessats.

Reglamentàriament es determinarà el contingut d'aquest expedient, en què haurà de constar, com a mínim, la documentació i l'inventari dels fons i el patrimoni que es posen a disposició del museu o col·lecció, així com el projecte museogràfic, que inclourà un estudi de les instal·lacions i dels mitjans materials i personals.

2. Quan així ho aconselle l'augment significatiu del volum o la qualitat dels fons d'un museu o col·lecció museogràfica integrats en el Sistema Valencià de Museus, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'ofici o a sol·licitud de part interessada, promourà un expedient per a l'adaptació del museu o col·lecció a les noves circumstàncies, en què s'avaluarà la capacitat de la institució museística per al compliment dels fins propis en relació amb aquests fons.

Si la resolució d'aquest expedient és negativa, s'adoptaran les mesures necessàries per a l'exposició pública i l'adequada custòdia i conservació dels fons que excedisquen les possibilitats materials o tècniques del museu o la col·lecció museogràfica.

Article 72. Inclusió en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià

1. Els fons dels museus i col·leccions museogràfiques integrats en el Sistema Valencià de Museus seran inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià per efecte de la resolució que acorde aquesta integració i després de la formació de l'inventari dels béns que els componen, i s'inscriurà en la secció 3.ª de l'Inventari General.

La incoació de l'expedient per a la integració d'un museu o col·lecció museogràfica en el Sistema Valencià de Museus determinarà l'aplicació al seus fons de les normes d'aquest títol i de les altres establides en aquesta llei per als béns mobles inventariats.

Els béns que passen a formar part dels fons de museus o col·leccions museogràfiques amb posterioritat a la integració d'aquests en el Sistema Valencià de Museus tindran, des del moment de l'adquisició, la condició de béns inventariats a l'efecte de l'aplicació del règim previst per a ells en aquesta llei, sense perjudici de la pràctica de la corresponent inscripció en l'Inventari General.

2. D'acord amb el que s'estableix en l'article 26.1.B, els fons dels museus i col·leccions museogràfiques permanents que formen part del Sistema Valencià de Museus i tinguen singular rellevància per al patrimoni cultural valencià podran ser declarats béns d'interés cultural segons el procediment establit en l'article 27. No obstant això, quan així ho exigisca la protecció dels fons d'un determinat museu o col·lecció museogràfica, podrà iniciar-se el procediment per a la declaració d'aquests fons com a bé d'interés cultural simultàniament a la incoació de l'expedient per a la integració en el Sistema Valencià de Museus i encara que no s'haguera format prèviament l'inventari dels fons, havent-se d'aplicar en tot cas als béns que formen part dels dits fons el que es disposa en l'apartat quart de l'article 27.

El decret que declare d'interés cultural els fons d'un museu o col·lecció museogràfica precisarà els béns integrants d'aquests fons que tenen per si mateixos la condició de bé d'interés cultural. Excepte aquests últims, la condició dels quals no s'extingirà sinó mitjançant el procediment previst en l'article 30, els béns integrants de fons de museus o col·leccions declarats d'interés cultural perdran aquesta condició quan isquen amb caràcter definitiu del museu o col·lecció de què es tracte, excepte quan siga per a passar a formar part d'altres fons museístics declarats també d'interés cultural.

Article 73. Depòsit i eixida de fons

1. Els museus i col·leccions museogràfiques que formen part del Sistema Valencià de Museus podran admetre en depòsit béns de propietat privada o d'altres administracions públiques. Els béns depositats, mentre dure el depòsit, s'integraran a tots els efectes en els fons del museu o col·lecció i estaran subjectes al mateix règim jurídic d'aquests.

2. Les eixides temporals dels museus i col·leccions museogràfiques permanents dels fons que s'hi custodien, requeriran autorització prèvia i expressa de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que assenyalarà la duració, finalitat i condicions de seguretat a què s'ajustarà l'eixida. Tractant-se d'objectes en depòsit caldrà seguir allò pactat al constituir-se aquest.

3. Excepcionalment i després de la instrucció de l'oportú expedient administratiu, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà disposar el depòsit dels fons d'un museu o col·lecció museogràfica integrats en el Sistema Valencià de Museus, en un altre o altres centres quan raons urgents de conservació, seguretat o accessibilitat dels béns així ho aconsellen i mentre no desapareguen les causes que van originar aquest trasllat.

4. En cas de dissolució o clausura d'un museu que forme part del Sistema Valencià de Museus, els seus fons seran depositats en una altre centre integrant d'aquest Sistema que siga adequat a la naturalesa dels béns exposats, tenint en compte la proximitat territorial d'ambdós centres entre si i oïdes les parts interessades. Els fons es reintegraran al museu d'origen en cas de reobertura d'aquest.

5. Caldrà aplicar als fons de museus i col·leccions museogràfiques integrades en el Sistema Valencià de Museus el que es disposa en l'article 44 respecte de la integritat de les col·leccions.

6. Tractant-se de museus de titularitat estatal la gestió de la qual tinga encomanada la Generalitat, caldrà ajustar-se, en relació amb el que disposa aquest article, al que establisca el conveni de gestió corresponent.

Article 74. Accés als museus

La Generalitat Valenciana garantirà i promourà l'accés de tots els ciutadans als museus i col·leccions museogràfiques integrants del Sistema Valencià de Museus en les condicions que reglamentàriament es determinen.

TITOL V

Del patrimoni documental, bibliogràfic,

audiovisual i informàtic

Article 75. Concepte i règim jurídic

1. Forma part del patrimoni cultural valencià el patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual, constituït per tots els béns d'aquesta naturalesa, reunits o no en arxius, biblioteques o altres centres de depòsit cultural, que es declara en aquest títol que l'integren.

2. El patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual valencià es regirà per les normes contingudes en el present títol i, en el que no s'hi preveu, per les disposicions d'aquesta llei que s'hagen d'aplicar als béns mobles.

Article 76. Béns integrants del patrimoni cultural

1. Integren el patrimoni documental valencià:

a) Els documents de qualsevol època produïts, conservats o reunits en l'exercici de la seua funció per qualsevol entitat, organisme o empresa públiques amb seu a la Comunitat Valenciana i per les persones privades, físiques o jurídiques, gestores de serveis públics en l'àmbit d'aquesta.

b) Els documents amb antiguitat superior a 40 anys que hagen sigut produïts, conservats o reunits en l'exercici de les seues activitats per entitats i associacions de caràcter polític, econòmic, empresarial, sindical o religiós i per les entitats, fundacions i associacions culturals i educatives de caràcter privat establides a la Comunitat Valenciana.

c) Els documents amb antiguitat superior a 100 anys que es troben a la Comunitat Valenciana i hagen sigut produïts, conservats o reunits per qualsevol altra entitat privada o persona física.

d) Aquells documents que, sense reunir els requisits assenyalats en l'apartat anterior, meresquen amb fonament aquesta consideració mitjançant la inclusió, per resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en el Cens del Patrimoni Documental Valencià.

2. S'entén per document, a l'efecte d'aquesta llei, tota expressió en llenguatge natural o codificat i qualsevol altra expressió gràfica, sonora o en imatge, recollides en qualsevol tipus de suport, inclòs l'informàtic. Se n'exclouen els exemplars no originals d'edicions bibliogràfiques i publicacions.

Article 77. Béns integrants del patrimoni bibliogràfic i audiovisual

Integren el patrimoni bibliogràfic i audiovisual valencià:

a) Els fons de biblioteques i hemeroteques i les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques de titularitat pública existents a la Comunitat Valenciana.

b) Les obres literàries, històriques, científiques o artístiques de caràcter unitari o seriat, en escriptura manuscrita o impresa, existents a la Comunitat Valenciana o relacionats per qualsevol motiu amb l'àmbit lingüístic o cultural valencià, de les quals no conste l'existència de, almenys, tres exemplars en bon estat de conservació a les biblioteques o serveis públics radicats en ella.

c) Els exemplars producte d'edicions d'obres fotogràfiques, fonogràfiques, cinematogràfiques i audiovisuals, qualsevol que en siga el suport material, existents a la Comunitat Valenciana o relacionades per qualsevol motiu amb l'àmbit lingüístic o cultural valencià, dels quals no conste l'existència de, almenys, un exemplar en bon estat de conservació en els seus centres de depòsit cultural o serveis públics.

d) Els fons i obres bibliogràfiques, fotogràfiques, fonogràfiques, cinematogràfiques i audiovisuals que, sense reunir els requisits assenyalats en aquest article i en consideració del seu valor cultural, s'incloguen per resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència en el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic i Audiovisual Valencià com a integrants d'aquest patrimoni.

Article 78. Cens i catàleg

1. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en col·laboració amb les altres administracions públiques, elaborarà el Cens del Patrimoni Documental Valencià i el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic Audiovisual Valencià, amb la qual finalitat podrà demanar dels titulars de drets sobre els béns que l'integren l'examen d'aquests i les informacions pertinents.

2. L'exclusió de béns del patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual valencià del Cens o del Catàleg a què es refereix l'apartat anterior es farà per resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'ofici o a sol·licitud dels propietaris o posseïdors.

Article 79. Inclusió en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià

1. Els fons i obres del patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual valencià que posseïsquen un valor cultural rellevant i estiguen inclosos en els corresponents Cens o Catàleg seran inscrits, mitjançant resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, després de la tramitació del procediment previst en l'article 52, en la secció 4.ª de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i gaudiran del règim de protecció que aquesta llei estableix per als béns mobles inventariats.

2. Els béns esmentats en l'apartat anterior que, per la personalitat del seu autor o compilador, el seu interés històric o els seus valors intrínsecs tinguen especial importància per al patrimoni cultural valencià, podran ser declarats béns d'interés cultural d'acord amb el procediment establit en l'article 27 d'aquesta llei.

3. Excepcionalment, quan així ho exigisca la protecció de determinats béns o col·leccions documentals, bibliogràfiques o audiovisuals, podrà iniciar-se el procediment per a la declaració com a bé d'interés cultural sense estar inclosos en els corresponents cens o catàleg.

4. S'exceptuen del que s'estableix en aquest article els fons dels arxius i biblioteques de titularitat estatal, que es regiran per la legislació de l'estat sense perjudici, si s'escau, de la gestió d'aquests per la Generalitat.

Article 80. Arxius i biblioteques

1. Són arxius els conjunts orgànics de documents o l'agrupació d'aquests, reunits per les entitats públiques i pels particulars en l'exercici de les seues activitats, la utilització dels quals està adreçada a la investigació, la cultura, la informació o la gestió administrativa. S'entén així mateix per arxius les institucions culturals l'objecte de les quals és la reunió, conservació, classificació, ordenació i divulgació, amb finalitats d'aquesta naturalesa, dels conjunts orgànics esmentats.

2. Són biblioteques les institucions culturals on es reuneixen, conserven, cataloguen, classifiquen i divulguen col·leccions o conjunts de llibres, manuscrits i uns altres materials bibliogràfics, hemerogràfics o reproduïts per qualsevol mitjà per a la consulta en sala pública o mitjançant préstec temporal, amb finalitats d'investigació, educació, informació i difusió cultural.

3. La Generalitat Valenciana establirà centres de depòsit cultural destinats als béns del patrimoni audiovisual valencià, amb finalitats semblants als indicats per als arxius i biblioteques i amb els mitjans adequats a l'especial naturalesa dels suports a què aquests béns estan incorporats. Caldrà aplicar-los el règim general establit en aquest títol per als arxius i biblioteques.

Article 81. Sistema Arxivístic Valencià i Sistema Bibliotecari Valencià

1. Es crea el Sistema Arxivístic Valencià que formarà juntament amb el Sistema Bibliotecari Valencià el marc de cooperació de les institucions que integren cada un d'ambdós sistemes i d'aquests entre si, amb la finalitat de planificar i coordinar-ne l'organització, les activitats i els serveis.

2. Integren els respectius sistemes els arxius i les biblioteques que pertanyen a entitats públiques de la Comunitat Valenciana, així com aquells altres de titularitat privada la integració dels quals s'acorde per resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, mitjançant el procediment que reglamentàriament s'establisca.

3. Els arxius i biblioteques que formen part dels seus corresponents sistemes estaran subjectes a la inspecció, tutela i coordinació de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, la qual adoptarà les mesures necessàries per a assegurar el compliment de les finalitats que els són pròpies.

4. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència establirà les condicions mínimes de seguretat i conservació dels edificis destinats a arxius i biblioteques dels sistemes respectius i arbitrarà les mesures necessàries, amb la inclusió de depòsits cautelars quan hi haja deficiències d'instal·lació que posen en perill la seguretat i la conservació dels béns del patrimoni documental o del patrimoni bibliogràfic i audiovisual.

Article 82. Depòsit i eixida de fons

1. Els arxius i les biblioteques que pertanyen a entitats públiques de la Comunitat Valenciana podran admetre en depòsit béns de propietat privada o d'unes altres administracions públiques.

2. Els béns del patrimoni documental, bibliogràfic o audiovisual valencià custodiats en arxius i biblioteques de titularitat pública no podran eixir d'aquests sense autorització administrativa prèvia, sense perjudici del règim de préstecs públics que, si s'escau, puguen establir-se. Quan es tracte de béns en depòsit caldrà atendre allò pactat en el moment de constituir-se.

Article 83. Accés públic

La Generalitat facilitarà l'accés dels ciutadans als arxius i biblioteques que pertanyen als seus respectius sistemes, sense perjudici de les restriccions que per raó de la seua titularitat, de la conservació dels béns que hi custodien o de la funció de la pròpia institució puguen establir-se i sense perjudici així mateix de la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal.

Article 84. Règim dels documents de les administracions públiques

1. Reglamentàriament es determinaran el termini de vigència administrativa i totes altres normes relatives a la circulació, conservació i qualificació dels documents de les distintes administracions públiques de la Comunitat Valenciana, així com a la destrucció dels no reservats a la seua conservació permanent.

2. En cap cas es podran destruir els documents en poder de les administracions públiques mentre subsistisca el seu valor provatori de drets i obligacions de les persones o dels ens públics.

Article 85. Junta Qualificadora de Documents Administratius

Es crea la Junta Qualificadora de Documents Administratius, a la qual li correspondrà l'estudi i el dictamen de les qüestions relatives a la qualificació, utilització, integració en els arxius, exclusió d'aquests i inutilitat administrativa dels documents. La seua composició, funcionament i competències específiques es determinaran reglamentàriament.

Article 86. Sobre el patrimoni informàtic

Com a conseqüència de l'específica evolució del patrimoni generat i divulgat a través de mitjans informàtics, es desenvoluparan reglamentàriament els aspectes relacionats amb la conservació, preservació i utilització d'aquests d'acord amb els aspectes d'aplicació que estableix aquesta llei.

TITOL VI

De les mesures de foment del patrimoni cultural

Article 87. Interés públic

Es reconeix d'interés públic de totes les activitats de conservació i promoció del patrimoni cultural valencià i el seu caràcter de font de riquesa econòmica per a la col·lectivitat. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana hauran de cooperar en aquestes activitats, quan siguen desenvolupades per particulars, mitjançant la concessió de les ajudes materials i el reconeixement públic adequat, proporcionats a la utilitat social que reporten i a les càrregues que suposa per als propietaris.

Article 88. Educació

1. La Generalitat, reconeixent l'estima general cap al patrimoni cultural com a base imprescindible de tota política de protecció i foment d'aquest, el promourà mitjançant les adequades campanyes públiques de divulgació i formació.

2. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència inclourà en els plans d'estudi dels distints nivells del sistema educatiu obligatori el coneixement del patrimoni cultural valencià.

3. La Generalitat promourà l'ensenyament especialitzat i la investigació en les matèries relatives a la conservació i l'enriquiment del patrimoni cultural i establirà els mitjans de col·laboració adequats a aquesta finalitat amb les universitats i els centres de formació i investigació especialitzats, públics i privats.

4. Establirà així mateix les mesures necessàries per a assegurar que els funcionaris de totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana reben la formació específica sobre protecció del patrimoni cultural adequada a la naturalesa de les seues funcions.

Article 89. Reconeixement oficial

La Generalitat Valenciana podrà atorgar, mitjançant una ordre de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, el títol de protector del patrimoni cultural valencià a totes aquelles persones, entitats privades i corporacions que es distingisquen especialment en activitats de conservació i enriquiment del patrimoni cultural valencià. Els beneficiaris podran fer ús d'aquest títol en totes les manifestacions pròpies de la seua activitat.

Article 90. Us dels immobles de titularitat pública

1. D'acord amb el principi establit en l'article 9.2 d'aquesta llei, l'administració de la Generalitat Valenciana, les administracions i entitats públiques de la Comunitat Valenciana procuraran destinar a una activitat pública que no desvirtue els seus valors artístics, històrics o culturals els edificis integrants del patrimoni cultural dels quals siguen titulars.

2. Tots els organismes de la Generalitat, i els ens de dret públic subjectes a la seua tutela, abans d'instal·lar noves dependències sol·licitaran un informe a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència sobre l'existència d'algun immoble adequat. Si n'hi ha i n'és possible racionalment l'ús, estaran obligats a utilitzar-lo amb preferència. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en col·laboració amb l'òrgan competent sobre el patrimoni de la Generalitat, elaborarà i mantindrà actualitzat un programa sobre les possibilitats d'utilització per organismes públics dels immobles del patrimoni cultural dels quals aquesta siga titular.

3. Les administracions públiques, quan siga convenient per a la millor conservació, restauració i promoció dels béns immobles inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià dels quals siguen titulars, podran cedir l'ús d'aquests béns, fins i tot d'aquells que han sigut declarats d'interés cultural, a les persones o entitats que ho sol·liciten i garantisquen adequadament el compliment de les finalitats esmentades. Quan es tracte d'immobles que hagen sigut donats per particulars es donarà preferència als seus antics propietaris o als seus successors. La cessió requerirà en tots els casos l'informe previ de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència que tindrà caràcter vinculant. En l'expedient, que serà sotmés a informació pública, haurà de constar també l'informe favorable d'almenys dues de les institucions consultives a què fa referència l'article 7 d'aquesta llei.

La cessió es realitzarà mitjançant la subscripció del corresponent conveni amb el cessionari, que serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el qual constaran la donació i les altres condicions de la cessió. En cas d'incompliment, la cessió serà immediatament revocada.

S'exceptuen del que s'ha establit en aquest apartat els béns declarats d'interés cultural l'especial significació històrica, social o religiosa dels quals siga incompatible amb el seu ús privat.

Article 91. Ajuda directa a la conservació

1. La Generalitat promourà la conservació del patrimoni cultural valencià mitjançant la concessió d'ajudes al finançament dels treballs de conservació, manteniment, restauració, rehabilitació, investigació i documentació respecte de béns inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i de les actuacions arqueològiques i paleontològiques. A aquest efecte, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència convocarà anualment els corresponents concursos públics per a la concessió d'aquestes ajudes, amb subjecció als objectius i criteris que es fixen en el programa específic que per al finançament d'aquelles actuacions ha d'incloure's cada any en la llei de pressupostos de la Generalitat Valenciana, segons el que s'estableix en l'article 92 i d'acord amb els crèdits que en aquest programa es consignen.

2. Quan es tracte d'intervencions en béns que siguen objecte d'aprofitament econòmic o als quals la intervenció aporte una plusvàlua significativa, l'ajuda podrà ser concedida, en tot o en part, amb el caràcter d'avançament reintegrable i s'anotarà, per al cas dels immobles, en el registre de la propietat.

3. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà també, quan resulte imprescindible per a la restauració i conservació dels béns, realitzar a càrrec seu els treballs necessaris, i establirà amb els propietaris formes d'ús o explotació conjunta d'aquests béns que asseguren l'adequada rendibilitat social o econòmica de la inversió pública.

4. Sense perjudici del que s'estableix en l'article 93, la protecció del patrimoni immoble catalogat no inclòs en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià serà objecte preferent de la política específica de foment de la rehabilitació d'edificis, en el marc de les mesures de protecció pública a l'habitatge.

Article 92. Contribució pública al règim de visites

1. Els propietaris o titulars de drets reals d'ús i gaudi sobre béns immobles declarats d'interés cultural que complisquen l'obligació de facilitar la visita al públic establida en l'article 32, es beneficiaran de les ajudes econòmiques que, com a contribució pública al sosteniment d'aquesta càrrega, concedirà la Generalitat Valenciana, amb el requisits i les modalitats que reglamentàriament s'establisquen.

2. A aquest efecte, els interessats hauran de presentar anualment a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència una memòria valorada i justificada de l'ajuda que se sol·licita, en la qual s'expresse l'horari, la forma i els mitjans amb què ha de desenvolupar-se la visita pública de l'immoble i el cost previst d'aquesta i, si s'escau, es done compte del desenvolupament de l'activitat durant l'exercici anterior.

3. L'import de l'ajuda es graduarà d'acord amb el que reglamentàriament s'establisca, tenint en compte l'aprofitament econòmic de què fóra susceptible l'immoble.

4. El no-ús del bé en el supòsit establit en l'article 32.2 d'aquesta llei podrà donar lloc a la indemnització en els casos i segons els criteris que reglamentàriament es determinen.

Article 93. Inversions culturals

1. Els pressupostos de la Generalitat Valenciana inclouran anualment una quantitat equivalent, com a mínim a l'1% del crèdit total consignat per a inversions reals en el capítol VI de l'estat de despeses dels pressupostos de l'exercici anterior, amb destinació al finançament de programes d'investigació, conservació, restauració i rehabilitació, acreixement i promoció del patrimoni cultural valencià, gestionats per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

A aquest efecte, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència elaborarà cada any, per a l'exercici següent, el pla anual de conservació i enriquiment del patrimoni cultural valencià, comprensiu dels esmentats programes i caldrà que expresse de manera clara els seus objectius i els criteris per a aplicar-los i per a la concessió d'ajudes al seu càrrec.

2. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència proposarà a l'administració de l'estat els béns o sectors del patrimoni cultural valencià en què considere prioritària la realització de treballs de conservació o enriquiment amb càrrec a l'1% dels fons d'aportació pública a les obres de l'estat previst en al Llei del Patrimoni Històric Espanyol.

Article 94. Crèdit oficial

El finançament de les obres i actuacions esmentades en l'apartat primer de l'article 90, així com l'adquisició de béns per a l'execució immediata d'aquestes o per a destinar-les a un ús públic, tindran accés preferent al crèdit oficial o reforçat amb subsidis de fons públics. Si es tracta de béns immobles l'accés serà en condicions iguals, almenys, a les més avantatjoses previstes per a l'adquisició d'habitatges de nova construcció en la normativa sobre actuacions protegibles en matèria d'habitatge. El mateix s'aplicarà a aquells altres béns que, sense ser objecte d'inscripció independent en l'Inventari, estiguen compresos en conjunts o llocs històrics, en zones arqueològiques o paleontològiques i als entorns de protecció d'immobles declarats d'interés cultural que es troben subjectes a un pla especial o a les normes de protecció establides en la pròpia declaració, segons el que s'estableix en l'article 34.4.

Article 95. Beneficis fiscals

1. Els titulars de béns integrants del patrimoni cultural valencià gaudiran dels beneficis fiscals que, en l'àmbit de les seues respectives competències, establisquen l'estat, la Generalitat i les entitats locals.

2. La generalitat Valenciana, en compensació a les càrregues i limitacions que s'imposen als titulars o posseïdors dels béns integrants del patrimoni cultural valencià, i com a incentiu a la participació social en les tasques de conservació i enriquiment d'aquest, establirà, en la mesura de la seua capacitat normativa en matèria tributària, les exempcions i bonificacions fiscals que garantisquen millor el compliment de les finalitats d'aquesta llei.

3. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i les diputacions provincials, en els concursos d'ajudes a les entitats locals per a obres de conservació i rehabilitació del patrimoni cultural, establirà la preferència d'aquelles que disposen d'un catàleg de béns i espais protegits d'àmbit municipal, aprovat almenys provisionalment, així com d'aquelles que acrediten l'establiment en les seues ordenances fiscals de les exempcions en el pagament dels tributs locals establides en l'article 69.3 de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol i de la resta d'exempcions i bonificacions fiscals s'establisquen legalment.

Article 96. Pagament amb béns culturals

1. Les persones, físiques o jurídiques, propietàries de béns inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, o respecte d'aquells que s'haja iniciat un expedient per a la inscripció, que siguen deutores de la Hisenda de la Generalitat per qualsevol títol, inclòs la imposició de les sancions establides en aquesta llei, podran fer pagament, total o parcial, dels seus deutes mitjançant la dació d'aquests béns. Si es tracta de tributs cedits per l'estat, caldrà atendre allò que estableix la normativa estatal.

2. La dació en pagament es farà amb l'oferta prèvia de l'interessat a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública, formulada per escrit, indicant el codi d'identificació del bé en l'Inventari i el valor pel qual s'ofereix. En el cas que es tracte de deutes tributaris, l'oferta determinarà la suspensió del procediment recaptador, però el deute no deixarà de produir els interessos que legalment corresponguen quan l'oferta es faça una vegada vençut el període de pagament voluntari.

3. La Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública, amb l'informe previ de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que tindrà caràcter vinculant i s'emetrà després d'haver oït la Junta de Valoració de Béns del Patrimoni Cultural Valencià, resoldrà en el termini de dos mesos sobre l'acceptació de la dació en pagament oferida.

4. Acceptada l'entrega del bé en pagament del deute, caldrà ajustar-se, quant a la seua destinació, tractant-se d'immobles, a allò que estableix l'article 89 d'aquesta llei.

5. La denegació de la cessió o el transcurs del termini establit per a resoldre, que tindrà efectes desestimatoris, determinarà la represa del procediment recaptador.

TITOL VII

De les infraccions administratives i la sanció

Article 97. Infraccions

1. Són infraccions administratives en matèria de patrimoni cultural, i seran sancionades d'acord amb el que estableix aquest títol, les accions o omissions contràries al que disposa aquesta llei. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

2. Seran infraccions lleus:

a) L'incompliment del deure de facilitar a les administracions públiques l'examen i inspecció dels béns i les informacions pertinents, establit en els articles 16.3 i 18.3.

b) La inobservança del deure de comunicar a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència l'existència dels béns a què es refereix l'article 16.4.

c) El canvi d'ús dels béns inclosos en l'Inventari sense la comunicació o autorització prèvies exigides en els articles 18.2, 36.2 i 41.1 i el manteniment d'un ús incompatible amb la condició de bé inventariat o declarat. Si el bé pateix un dany per causa de la seua utilització, caldrà ajustar-se al que disposa la lletra a de l'apartat tercer d'aquest article.

d) La negativa a permetre l'accés dels investigadors als béns inventariats, de conformitat amb el que disposa l'article 18.4, llevat que es tracte de béns declarats d'interés cultural, cas en què caldrà ajustar-se a l'apartat tercer, lletra b, d'aquest article.

c) L'incompliment del deure de comunicar les transmissions, negocis jurídics, trasllats i actes materials sobre béns de l'Inventari, establit en els articles 18.5 i 43.

f) La falta de notificació a l'administració competent de la transmissió a títol onerós de béns inventariats segons ordena l'article 22.1.

g) L'incompliment de les obligacions de facilitar la visita pública dels béns immobles d'interés cultural i de cedir a exposicions els mobles, establides en l'article 32.

h) La no-presentació a l'administració competent, dins del termini establit, de les memòries de les intervencions efectuades en béns immobles i de les actuacions arqueològiques o paleontològiques, segons el que disposen els articles 35.3, 50.6 i 60.4.

i) La no-comunicació a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per part dels ajuntaments, en el termini establit en l'article 50.4 de les llicències d'obra i les ordres d'execució sobre béns de rellevància local.

j) La realització de tractaments sobre béns mobles inscrits en l'Inventari sense l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, infringint el que disposen els articles 41.1 i 53, llevat que pel seu resultat constituïsquen una infracció més greu.

k) La infracció de la resta d'obligacions imposades per aquesta llei, sempre que no estiga qualificada en aquest mateix article com a greu o molt greu.

3. Seran infraccions greus:

a) L'incompliment del deure de conservar i mantenir la integritat del valor cultural dels béns, establit en l'article 18.1.

b) La negativa a permetre l'accés dels investigadors als béns declarats d'interés cultural.

c) La no-comunicació a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de les subhastes a què es refereix l'article 22.4.

d) L'execució de qualsevol actuació sobre un bé immoble inclòs en l'Inventari General sense la llicència urbanística preceptiva o incomplint els termes d'aquesta, a excepció que, pels seus efectes sobre el bé inventariat, haja de constituir una infracció molt greu d'acord amb el que disposa l'apartat quart.

e) L'atorgament de llicències municipals i l'adopció de mesures cautelars pels ajuntaments amb infracció del que disposen els articles 33.1, 36, 39.2b, 40.2, 50.7 i 62.3.

f) La realització d'actuacions arqueològiques o paleontològiques, així com l'atorgament d'una llicència municipal quan siga preceptiva, sense l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència preceptuada en l'article 60, llevat que en resulte un dany greu per a les restes arqueològiques o paleontològiques, cas en què caldrà ajustar-se al que disposa l'apartat quart, lletra d, d'aquest article.

g) La realització de les obres de remoció de terra, de demolició o qualssevol altres realitzades amb infracció del que disposa l'article 60.6, a excepció que en resulte un dany greu per a les restes arqueològiques o paleontològiques, cas en què caldrà ajustar-se al que disposa l'apartat quart, lletra d, d'aquest article.

h) L'incompliment de les obligacions de comunicar el descobriment de restes arqueològiques o paleontològiques i d'entregar els objectes trobats, fins i tot casualment, establides en els articles 63.1, 64.2 i 65.3, així com la realització dels actes que, si existira delicte, donarien lloc a l'aplicació d'algun dels articles compresos en el capítol XIV del títol XIII del Codi Penal.

i) La no-suspensió immediata de les obres amb motiu del descobriment de restes arqueològiques o paleontològiques i l'incompliment de les ordres de suspensió dictades per l'administració competent, segons el que disposa l'article 63.

j) La inobservança del deure de dur el llibre registre de transaccions de béns mobles, establit en l'article 12, i l'omissió o inexactitud de les dades que hagen de constar-hi.

k) La separació de béns mobles vinculats a un immoble declarat d'interés cultural, infringint el que disposa l'article 38.b.

l) La disgregació de les col·leccions de béns mobles incloses en l'Inventari, llevat de les declarades d'interés cultural, i l'eixida temporal de fons dels museus o col·leccions museogràfiques integrats en el Sistema de Museus de la Comunitat Valenciana, sense l'autorització exigida en virtut dels articles 53 i 73.2.

4. Seran infraccions molt greus:

a) L'enderroc, total o parcial, dels immobles inclosos en l'Inventari, així com l'atorgament de llicències de demolició, contravenint la prohibició expressa de l'article 20.

b) El desplaçament de béns immobles declarats d'interés cultural i l'atorgament pels ajuntaments d'una llicència per a aquest fi, contra el que disposa l'article 38.c.

c) L'execució d'obres sense llicència o incomplint els termes d'aquesta, quan es cause un dany greu als béns de l'Inventari.

d) La realització de les actuacions esmentades en les lletres f i g de l'apartat tercer d'aquest article, quan en resulten danyades greument les restes arqueològiques o paleontològiques.

e) La destrucció de béns mobles inclosos en l'inventari.

f) La disgregació de col·leccions de béns mobles declarades d'interés cultural i de fons de museus i col·leccions museogràfiques pertanyents al Sistema Valencià de Museus sense l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, exigida d'acord amb els articles 44 i 73.5.

5. A l'efecte del que disposa aquest article, s'equiparen als béns inclosos en l'Inventari aquells respecte dels quals s'haja iniciat el procediment corresponent per a inscriure'ls-hi.

Article 98. Persones responsables

1. Seran responsables de les infraccions administratives derivades d'aquesta llei els que realitzen les accions o omissions que les constitueixen.

2. En el cas d'actuacions arqueològiques o paleontològiques no autoritzades, en seran responsables tots aquells que, directament o indirectament, hi hagen intervingut i que conforme al Codi Penal tindrien la consideració d'autors o còmplices.

3. Quan la infracció consistisca en l'execució d'obres sense llicència, o no s'ajuste als termes d'aquesta, o en l'atorgament de llicències municipals de contingut manifestament contrari al que es disposa en aquesta llei, caldrà ajustar-se per a la determinació de les persones responsables al que disposa la legislació urbanística respecte de les infraccions a aquesta.

Article 99. Sancions

1. Els responsables d'infraccions d'aquesta llei que hagen ocasionat danys al patrimoni cultural valorables econòmicament seran sancionats amb una multa del tant al quàdruple del valor del dany causat, llevat que de l'aplicació del que disposa l'apartat segon d'aquest article resulte una multa de quantia superior.

2. En la resta de casos s'imposaran les sancions següents:

a) Per a les infraccions lleus, multa fins a 10.000.000 de pessetes.

b) Per a les infraccions greus, multa de 10.000.001 pessetes a 25.000.000 de pessetes.

c) Per a les infraccions molt greus, multa de 25.000.001 pessetes a 200.000.000 de pessetes.

3. Per a la graduació de les sancions dins d'un mateix grup, es tindran en compte la gravetat dels fets, l'ús de mitjans tècnics en les actuacions arqueològiques o paleontològiques no autoritzades, el perjudici causat, la reincidència i el grau de malícia, el cabal i la resta de circumstàncies de l'infractor.

4. La quantia de la sanció no podrà ser en cap cas inferior al benefici obtingut per l'infractor com a resultat de la seua acció, podent-se augmentar la quantia de la multa corresponent fins al límit d'aquest benefici, quan siga valorable econòmicament.

5. Les multes que s'imposen a diversos subjectes com a conseqüència d'aquesta infracció seran independents entre si.

6. L'òrgan sancionador podrà acordar, com a sanció accessòria, el comís dels materials i eines empleats en la infracció.

Article 100. Multes coercitives

Independentment de les sancions que pertoquen conforme al que disposa l'article anterior, l'òrgan competent podrà, amb el requeriment previ, imposar als qui estiguen subjectes al compliment de les obligacions establides en aquesta llei multes coercitives fins a 100.000 pessetes, reiterades per períodes d'un mes, fins a obtenir el compliment d'allò ordenat.

Article 101. Reparació de danys

Els responsables de les infraccions d'aquesta llei que hagen ocasionat danys al patrimoni cultural estaran obligats a reparar els danys causats i, en la mesura que siga possible, a restituir les coses a l'estat degut. En el cas d'incompliment d'aquesta obligació, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència durà a terme les actuacions de reparació i restitució que calguen, a costa de l'infractor.

Article 102. Organs competents

Són competents per a la imposició de les sancions establides en aquest títol:

a) El Govern Valencià, a proposta de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per a les multes de més de 25.000.000 de pessetes.

b) El conseller de Cultura, Educació i Ciència, per a les multes fins a 25.000.000 de pessetes.

Article 103. Procediment sancionador

La imposició de les sancions establides en aquest títol es farà amb la tramitació prèvia de l'expedient corresponent per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'acord amb els principis establits en la legislació del procediment administratiu comú. El termini per a resoldre serà d'un any des de la incoació.

Article 104. Prescripció

1. Les infraccions administratives derivades d'aquesta llei prescriuran als cinc anys d'haver-se comés, a excepció de les molt greus, que prescriuran als 10 anys.

2. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuran als cinc anys, comptadors des de la fermesa de la resolució sancionadora, les imposades per a infraccions greus als tres anys, i a l'any les que s'imposen per a les lleus.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

1. Es consideraran béns d'interés cultural integrants del patrimoni cultural valencià tots els béns existents al territori de la Comunitat Valenciana que a l'entrada en vigor d'aquesta llei hagen sigut declarats béns d'interés cultural a l'empara de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, tant mitjançant un expedient individualitzat, com en virtut del que estableix l'article 40.2 d'aquesta llei i les seues disposicions addicionals primera i segona. Tots aquests béns s'inscriuran en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i quedaran subjectes al règim establit en la present llei per a aquesta classe de béns.

2. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència elaborarà, per a l'aprovació pel Govern Valencià, la relació de les coves i abrics que continguen manifestacions d'art rupestre, els castells i els escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i la resta de peces i monuments d'índole anàloga de més de 100 anys d'antiguitat, declarats tots ells béns d'interés cultural integrants del patrimoni cultural valencià per efecte del que disposa l'apartat anterior.

3. En qualsevol cas, es consideraran béns d'interés cultural valencià tots els documents depositats en l'Arxiu de la Corona d'Aragó que tinguen relació directa o indirecta amb el procés històric de l'antic Regne de València, avui Comunitat Valenciana, així com pel seu significat especial:

El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, que és temple espiritual, polític, històric i cultural de l'antic Regne de València, avui Comunitat Valenciana. És igualment símbol de la grandesa i sobirania del poble valencià reconegut com a nacionalitat històrica. Conseqüentment amb aquesta declaració:

El Consell, en els pressupostos de la Generalitat Valenciana de cada any, inclourà els crèdits necessaris per a la restauració, conservació i manteniment del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna.

Una llei de la Generalitat Valenciana regularà la destinació i utilització del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna com a punt de trobada i unió sentimental de tots els valencians i com a centre d'investigació i estudi per a la recuperació de la història de la Comunitat Valenciana.

Segona

Els béns mobles i els fons de museus i col·leccions museogràfiques, arxius i biblioteques existents a la Comunitat Valenciana que a l'entrada en vigor d'aquesta llei estiguen inscrits en l'Inventari General de Béns Mobles del Patrimoni Històric Espanyol passaran a formar part de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, i s'inscriuran en la secció que corresponga segons el que estableix aquesta llei, sense necessitat de la tramitació de l'expedient previ a què fa referència l'article 52.

Tercera

Correspondrà a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, amb el previ informe de la d'Economia, Hisenda i Administració Pública, proposar al Govern Valencià l'acceptació de donacions, herències i llegats a favor de la Generalitat Valenciana, quan es referisquen a béns integrants del patrimoni cultural valencià.

DISPOSICIONS TRANSITORIES

Primera

1. Els expedients sobre declaració de béns d'interés cultural incoats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei quedaran sotmesos, quant als seus tràmits i efectes, a allò que s'hi disposa. Mitjançant una resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència s'establiran els requisits de convalidació dels informes i la resta de tràmits produïts fins aleshores en aquests expedients.

2. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà complementar les declaracions de béns d'interés cultural produïdes abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei i relatives a béns integrants del patrimoni cultural valencià, a fi d'adaptar-ne el contingut als requisits que s'estableixen en aquesta.

Segona

Els municipis en què a l'entrada en vigor d'aquesta llei hi haja algun immoble declarat bé d'interés cultural hauran d'elaborar, en el termini d'un any, el pla especial de protecció a què es refereix l'article 34.2, aprovar-lo provisionalment i trametre'l a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva. Si ja ha aprovat un pla especial o altre instrument de planejament amb el mateix objecte, podran, en el mateix termini, sotmetre'l a convalidació mitjançant un informe de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència previst en el mateix article o adaptar-lo a les determinacions establides en aquesta llei.

Tercera

Tots els ajuntaments de la Comunitat Valenciana, en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, hauran d'aprovar provisionalment un catàleg de béns i espais protegits, d'àmbit municipal, o modificar el que tingueren aprovat per a adaptar-lo a les disposicions d'aquesta llei, i trametre'l a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva. En el cas que al municipi no hi haja cap bé mereixedor d'aquesta protecció, l'Ajuntament haurà de comunicar aquesta circumstància a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

Quarta

En el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, els responsables de la instal·lació hauran de retirar, a costa seua, les conduccions i elements impropis a què es refereix l'article 38.e.

Cinquena

Fins que el Govern Valencià no dicte les normes de desplegament reglamentari d'aquesta llei, seran aplicables, en tot allò que s'ajusten a les disposicions d'aquesta, els reials decrets 111/1986, de 10 de gener de desplegament parcial de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, i 64/1994, de 21 de gener, pel qual es va modificar parcialment l'anterior.

DISPOSICIO DEROGATORIA

Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que disposa aquesta llei.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

1. S'autoritza el Govern Valencià a dictar totes les disposicions reglamentàries que calguen per al desplegament i aplicació d'aquesta llei.

2. Queda, així mateix, autoritzat el Govern Valencià per a actualitzar per via reglamentària la quantia de les sancions establides en l'article 98, així com la de les multes coercitives establides en l'article 99. El percentatge dels increments no serà superior al dels índex oficials d'increment del cost de vida.

Segona

Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque observen i facen complir aquesta llei.



València, 11 de juny de 1998

El president de la Generalitat,

EDUARDO ZAPLANA HERNANDEZ-SORO