DECRET 129/1996, de 4 de juliol, del Govern Valencià, pel qual es declara Bé d'Interès Cultural, amb categoria de monument, la cartoixa d'Ara Christi, al Puig (València).

(DOGV núm. 2801 de 29.07.1996) Ref. Base de dades 1533/1996
  • Anàlisi documental

    Origen de disposició: Conselleria Cultura, Educació i Ciència
    Grup temàtic: Legislació
    Matèries: Cultura
    Descriptors:
      Temàtics: bé cultural, patrimoni arquitectònic, protecció del patrimoni
      Descriptors toponímics: Puig

1996/901533 DECRET 129/1996, de 4 de juliol, del Govern Valencià, pel qual es declara Bé d'Interès Cultural, amb categoria de monument, la cartoixa d'Ara Christi, a Puig (València).

Mitjançant Resolució de 3 de juny de 1981, de la Direcció General de Belles Arts, Arxius i Biblioteques del Ministeri de Cultura, es va acordar donar per incoat l'expedient per a la declaració com a monument a favor de la cartoixa d'Ara Christi de Puig (València).

L'esmentat expedient fou tramés a la Generalitat Valenciana per a la tramitació corresponent, segons el que disposa el Reial Decret 3066/1983, de 13 d'octubre, sobre traspàs de funcions i serveis de l'Estat a la Generalitat Valenciana en matèria de cultura i, en concret, a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'acord amb el que preceptua el Decret 171/1983, de 29 de desembre, del president de la Generalitat Valenciana.

En conseqüència, la Direcció General de Patrimoni Artístic, mitjançant Resolució de 8 d'octubre de 1993, va acordar fer pública la delimitació de l'entorn de protecció i obrir un període d'informació pública en l'expedient incoat per a la declaració com a monument de la cartoixa d'Ara Christi, a Puig (València).

Acomplits els tràmits preceptius en la incoació i instrucció de l'expedient, i tenint en compte els informes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia de la Història, favorables a la proposta de declaració com a Bé d'Interès Cultural a favor de la cartoixa d'Ara Christi, a Puig, escau efectuar l'esmentada declaració.

El Tribunal Constitucional, en la sentència 17/1991, de 31 de gener, estableix que correspon a les comunitats autònomes, quan en tinguen assumides estatutàriament les competències, emetre la declaració formal de Bé d'Interès Cultural.

El Decret 181/1991, de 15 d'octubre, del Govern Valencià, estableix que l'òrgan competent per a la resolució d'expedients en matèria de béns d'interès cultural, en l'àmbit competencial de la Generalitat Valenciana, és el Govern Valencià, a proposta de la consellera de Cultura, Educació i Ciència. D'acord amb el decret esmentat, la consellera de Cultura, Educació i Ciència ha proposat declarar Bé d'Interès Cultural, amb categoria de monument, la cartoixa d'Ara Christi, a Puig (València), i amb aquest efecte ha fet constar que s'han acomplit els tràmits preceptius en la incoació i instrucció de l'expedient, i s'adjunta un extracte d'aquest on consten les dades necessàries per a la declaració i els documents gràfics corresponents.

En virtut de tot el que ha estat exposat, vist l'article 31.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, i d'acord amb el que estableix la disposició transitòria sisena en relació amb els articles 11.2, 14 i 15 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, i el Reial Decret 111/1986, de 10 de gener, de desenvolupament parcial d'aquella, modificat pel Reial Decret 64/1994, de 21 de gener, a proposta de la consellera de Cultura, Educació i Ciència, i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 4 de juliol de 1996,

DECRETE

Article 1

Es declara Bé d'Interès Cultural, amb categoria de monument, la cartoixa d'Ara Christi, a Puig (València).

Article 2

L'entorn de protecció afectat per la declaració de Bé d'Interès Cultural, amb categoria de monument, de la cartoixa d'Ara Christi, a Puig (València), queda definida en els annexos adjunts que formen part d'aquest decret. La documentació complementària es troba en l'expedient corresponent.

DISPOSICIó FINAL

Aquest decret es publicarà en el Butlletí Oficial de l'Estat, i entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 4 de juliol de 1996.

El president de la Generalitat Valenciana,

EDUARDO ZAPLANA HERNáNDEZ-SORO

La consellera de Cultura, Educació i Ciència,

MARCELA MIRó PÉREZ

ANNEX I

Descripció de la cartoixa d'Ara Christi a Puig

Està formada per un conjunt edificat tancat que comprèn una sèrie d'edificacions disposades al voltant d'un gran claustre. Dins d'aquest primer recinte s'inclouen uns altres dos claustres més menuts i els horts individuals dels cartoixans. Aquest conjunt, a més d'algunes terres de cultiu, torna a tancar-se, aconseguint així aïllar-lo perfectament de la resta del territori.

L'accés a la cartoixa es realitza a través d'una portalada i unes petites edificacions (porteria), situades en la zona que podríem anomenar recinte exterior. A continuació s'accedeix a les edificacions principals del que hem denominat primer recinte, on destaca, per proximitat i volum, l'església i una torre cúbica defensiva al NE.

L'organització funcional de la cartoixa obeeix als esquemes peculiars de l'orde. Una església centrada al sud del claustre, amb la capçalera al nord, flanquejada per dos claustres i dependències als dos costats, i el gran claustre, envoltat en els flancs oest, nord i sud, per les cel·les dels cartoixans. Una sèrie d'horts circumda aquestes cel·les fins el límit del mur del recinte.

L'església té planta de creu llatina. La nau longitudinal es tanca amb volta de creueria amb claus i rosasses. En el creuer s'alça una esvelta volta sobre tambor amb llanternó superior. Vuit finestrals en el tambor, i uns altres tants en el llanternó, il·luminen l'església. La coberta de la volta és de ceràmica vidriada en blau. Als dos costats de la nau es disposen tres capelles, que presenten l'originalitat de no donar-hi directament i formar una espècie de deambulatori paral·lel a la nau longitudinal. En l'imafront inacabat destaca la portada allindanada, amb els brancals i la llinda emmarcats per carreus de plans realçats, una senzilla fornícula desproveïda de la imatge superior de sant Bru originària, i el modest campanar superior de cadireta.

L'ornamentació és classicista, amb relleus d'escaiola en pilastres, capitells i petxines. S'han de destacar els esgrafiats en la cúpula.

El transsagrari és una peça quadrada tancada amb cúpula de llanternó decorada amb esgrafiats. Hi han desaparegut els taulells del terra i el sòcol.

La sagristia, a l'esquerra del temple, és una altra àmplia estança amb coberta de volta, com el locutori, que forma com un estret corredor amb un dels extrems cobert per una cúpula. Al costat, la capella de sant Bru, que també es tanca amb una bella cúpula amb esgrafiats, té uns arrimadors i un paviment de taulells policromats amb motius florals que forma un interessant exemple d'integració decorativa dins d'un estil barroc valencià. La imatge de J. Esteve Bonet que presidia aquesta capella és, probablement, la que es conserva a l'església parroquial de sant Nicolau de València, ja que en la sagristia d'aquesta església es troba una taula de la Mare de Déu, l'Infant i sant Joan Baptista amb inscripció al·lusiva de procedir d'aquesta cartoixa.

Aquesta capella comunica amb l'aula capitular, estança rectangular àmplia amb ornamentació de pilastres i capitells de sobri estil neoclàssic.

A l'altre costat de l'església es troben algunes cel·les, dues capelles dels germans, la capella mortuòria amb una notable decoració barroca amb esgrafiats que en cobreix totalment la cúpula, les petxines i els paraments.

La crugia oest del gran claustre està destruïda totalment. Les altres tres restants estan constituïdes per sèries d'obertures de mig punt alternades amb altres allindanades els estreps de les quals es decoren amb pilastres planes d'ordre toscà.

Circumda aquest claustre la sèrie de cel·les dels germans, totalment conservades les de llevant, i parcialment les orientades al nord. La gran cel·la prioral, situada a l'extrem sud-est del conjunt, disposa d'un oratori decorat amb estuc d'amorets amb els símbols de les virtuts cardinals i taulells policromats.

A l'extrem sud-oest del conjunt es troba el grandiós refectori, amb sis trams de volta de canó amb llunetes sostinguda per pilastres decorades amb plaques, i presidida la testera per una còpia de la Santa Cena de Leonardo da Vinci amb un magnífic marc de fusta treballada de grans dimensions. Al voltant se situen diverses dependències de servei.

Només es conserven, com a mobiliari d'interès, els marcs i les portes de les obertures que recauen als claustres, interessants mostres de fusteria valenciana del segle XVI.

ANNEX II

Motivació de la delimitació de l'entorn de protecció

El criteri general seguit per a la delimitació de l'entorn de protecció dels BIC, habitualment, és la següent:

- Les parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el BIC, on qualsevol actuació que s'hi realitze pot afectar físicament o visualment el BIC.

- Els espais públics en contacte directe amb el BIC i les parcel·les enumerades anteriorment, els quals en constitueixen part de l'ambient urbà immediat.

- Edificacions o qualsevol element del paisatge urbà, que tot i no tenir una situació d'immediatesa amb el BIC, n'afecten de forma fonamental la percepció.

En el cas concret de la cartoixa d'Ara Christi, ens apartarem un poc del criteri general concret, encara que no de la intencionalitat que hi subjau, fonamentalment per la peculiar situació extraurbana, en la qual no cap parlar de parcel·les en sentit urbanístic de la paraula ni d'espais públics. Estem davant un enclavament d'edificació de valor històric i artístic que se situa en un entorn de sòl no urbanitzable agrícola, i on cabria parlar de valors paisatgístics de l'àrea. Per això, el criteri seguit per a la delimitació concreta de l'entorn de protecció del conjunt edificatori ha sigut el següent:

- Incloure-hi els elements d'edificació de gran interès.

- Incloure-hi altres elements constructius menors.

- Incloure-hi aquelles àrees que, per relació espacial i visual amb el conjunt del monestir, formen part de l'entorn paisatgístic immediat, i on qualsevol acció no controlada podria suposar distorsions en la percepció del monument.

ANNEX III

àrea de protecció

A) Descripció literal de la delimitació.

Introducció descriptiva: la cartoixa es troba situada en el centre d'un rectangle limitat per carreteres els costats majors del qual s'orienten seguint una direcció nord-sud. El costat est està format per la carretera nacional 340. Les dimensions dels costats són les següents:

Costat nord: 450 m

Costat sud: 650 m

Costat est: 790 m

Costat oest: 650 m

Origen: vèrtex sud-est del rectangle que conté la cartoixa.

Sentit: sentit horari.

Línia delimitadora: des de l'origen la línia recorre el rectangle que conté la cartoixa en els seus quatre costats fins tornar a l'origen.

B) Descripció gràfica en document apartat.